ANOIADIARI 60 (ABRIL 2021) by AnoiaDiari

Llar i reformes

Número 60 · Abril del 2021 / Gratuït / www.anoiadiari.cat

Dossier

La vacunació avança però es manté la pressió assistencial Un de cada cinc anoiencs ja ha rebut almenys una dosi de la vacuna. Els indicadors de la comarca són dels més alts de Catalunya

CARLES RAMOS

Societat P08

DOSSIER RENDA 2020 La pandèmia i els ERTO marquen una campanya de la renda “singular”

Baixen els robatoris, augmenten les estafes

Debat al territori sobre la implantació de renovables

L’any passat, els robatoris en domicilis van baixar un 37% respecte el 2019. Van pujar les estafes, les ocupacions i les denúncies per cultiu de marihuana

El Consell d’Alcaldes demana un altre model més consensuat, mentre van sorgint plataformes contràries a diversos projectes

P08

P28

Una exalumna igualadina de l’Institut del Teatre denuncia els abusos d’alguns professors

La Segona República, la Guerra Civil i la Postguerra a Igualada, en imatges

Sant Jordi: Els professionals del llibre valoren l’impacte de la pandèmia en el sector

P15

P34

P30

editorial

abril/2021

EDITA Cinquanta-set SL C/Rec 15 · Igualada

Editorial

DIRECCIÓ Toni Cortès Minguet COORDINACIÓ Francesc Vilaprinyó REDACCIÓ Albert Compte Toni Cortès Francesc Vilaprinyó PUBLICITAT Pere Ribalta IL·LUSTRACIONS Pau Badia “Nomdenoia” WEB Creagia IMPRESSIÓ Lerigraf S.L.

On és la sobirania?

ANOIADIARI C/ Sant Magí, 28 08700 Igualada REDACCIÓ redaccio@anoiadiari.cat 651942192 PUBLICITAT publicitat@anoiadiari.cat 619786011

www.anoiadiari.cat TEXT LEGAL Cinquanta-set S.L. es reserva tots els drets sobre els continguts de l’AnoiaDiari sense que es puguin reproduir ni transmetre, totalment o parcial, a altres mitjans de comunicació, sense prèvia autorització escrita.

quest 2019, després de set anys amb governs autodeterministes, la Generalitat va obrir la porta, amb el decret de renovables, al fet que aquest mateix territori, és a dir, els ajuntaments, i els veïns i veïnes del país, es trobés amb el dret a decidir —sobre com ha de ser el seu paisatge o com ser autosuficient— laminat. El decret del novembre del 2019 sobre les renovables per part d’un Govern que pregona el dret a decidir ha permès que empreses que venen de tot arreu, i no poques d’elles de grans oligopolis espanyols amb el capital fora de Catalunya, puguin esquitxar les comarques més pobres del país de molins eòlics i plaques fotovoltaiques. A més del decret impulsat per la Generalitat, hi ha una segona amenaça encara més difícil d’esquivar, i és que l’Estat espanyol també pot tenir la iniciativa d’establir macrocentrals, de més de 50 megawatts. Encara que tèbia i potser una mica tard, el Consell d’Alcaldes i Alcaldesses de l’Anoia ha començat a reaccionar i ha declarat “un rotund rebuig” a com s’estan fent aquestes implantacions. Els efectes que pu-

L’El decret del novembre del 2019 sobre les renovables per part d’un Govern que pregona el dret a decidir ha permès que empreses que venen de tot arreu, i no poques d’elles de grans oligopolis espanyols amb el capital fora de Catalunya, puguin esquitxar les comarques més pobres del país de molins eòlics i plaques fotovoltaiques

DIFUSIÓ CONTROLADA PER

MEMBRE DE

gui tenir l’oposició dels municipis davant aquests aterratges queden per veure, però per primer cop es dibuixa una unitat d’acció i els ajuntaments grans de la comarca marquen perfil. Mentre, una de les nostres comarques veïnes, l’Alt Penedès, ja s’ha pronunciat fa setmanes i amb contundència. Es tracta d’un territori que ha fet els deures abans que nosaltres pel que fa a articular-se (fins al punt de traçar una vuitena vegueria al mapa de Catalunya) i que té una cohesió i una planificació més clara en el seu model econòmic. Un model en què no hi entren les macrocentrals. L’Alt Penedès és més ric i té millors comunicacions, com també una homogeneïtat que l’Anoia no ha sabut construir. La mobilització de municipis i col·lectius aquests darrers mesos apunta que, com a mínim, hi ha la idea del que no vol ser l’Anoia: el pati del darrere de Catalunya i de la potent àrea metropolitana de Barcelona. Les factures que s’han de pagar per la seva situació precària —com és el cas dels abocadors— fan evident que és hora d’escollir un model i no equivocar-se.

Enquestes Esteu a favor de la implantació de més parcs eòlics?

AMB EL SUPORT DE

Repetim la mateixa enquesta realitzada el març del 2020 per comparar els resultats

2020 2021

TOTA L’ACTUALITAT DE L’ANOIA

www.anoiadiari.cat

Sí, cal prioritzar les energies renovables i reduir la dependència dels hidrocarburs 55,2% (2020) - 33,3% (2021) No, l’Anoia ja té prou parcs eòlics 25,9% (2020) - 44,4% (2021) Cal permetre aerogeneradors amb el consens del territori 18,9% (2020) - 22,2% (2021)

Participa a les enquestes a www.anoiadiari.cat T’informem a: www.anoiadiari.cat

T’escoltem a: 609394628

Et llegim a: contacte@anoiadiari.cat

PAU BADIA NOMDENOIA Arquitecte i il·lustrador

Estem en contacte a: @anoiadiari

Ens trobem a: facebook.com/anoiadiari

t.me/anoiadiari

C/Sant Magí, 26 · 08700 Igualada

abril/2021

publicitat

a portada

abril/2021

162

a portada

El 2020 es van registrar 162 denúncies per casos de violència domèstica o de gènere a l’Anoia. En aquest àmbit, la policia catalana també ha donat compte d’11 agressions sexuals (una menys que el 2019), i de 13 casos d’abusos sexuals (5 menys que l’any anterior)

Els robatoris cauen a l’Anoia el 2020, però l’activitat a Internet provoca un augment de les estafes El confinament i la tendència a utilitzar mitjans de comerç electrònic provoca que les denúncies per estafes via internet creixin. Els Mossos també destaquen l’important increment de les ocupacions, un 32% més

un augment important de les ocupacions, amb gairebé un 32% més de casos. Les xifres registrades per la policia catalana el 2019 assenyalaven 118 ocupacions i el darrer any es va elevar a 153. El tercer gran increment en accions il·legals ha estat el dels cultius de marihuana, amb un increment del 7% de plantes decomissades. Es va cloure l’any amb 14.700 plantes intervingudes, tot i que la xifra de cabdells decomissats respecte al 2019 encara és superior. Quant a les intervencions en casos de violència de gènere o agressions sexuals, les magnituds no van diferir a grans trets del 2019. Pel que fa a l’any passat, els Mossos donen compte d’11 agressions sexuals (una menys respecte l’any anterior), 13 casos d’abusos sexuals (el 2019 van ser 18) i 162 intervencions

F. VILAPRINYÓ | T. CORTÈS

El confinament i les restriccions de mobilitat amb el toc de queda són la causa, segons els Mossos, de la reducció dels robatoris experimentat el 2020 a l’Anoia. El balanç delinqüencial indica que les diferents tipologies d’aquest delicte han caigut, de manera dràstica. Pel mètode de l’estrebada, a les bosses de mà, es va passar de 15 casos —l’any 2019— a vuit. El descens de robatoris a l’interior de vehicles va ser d’un 30%, de 199 a 141; d’un 22% en els robatoris amb violència, de 80 a 62; d’un 37% en domicilis, de 359 a 225. L’any passat, segons els Mossos, hi va haver aquest canvi d’escenari a causa del coronavirus i els delictes també han canviat: les estafes tractades per la policia es van disparar, de 826 a 969 en un any. Un 17,4%. Sobretot, estafes relacionades amb l’activitat a les xarxes. A més de les estafes, es va produir

per violència domèstica, quatre més en el balanç interanual.

2020

-12,9% Delictes menys respecte el 2019

Tres temptatives d’homicidi Entre l’ampli ventall de fets delinqüencials registrats per la policia catalana, cal destacar que l’any passat es van registrar tres temptatives d’homicidi a l’Anoia. El 2020 també es van presentar dues denúncies per tràfic d’éssers humans. En l’àmbit de les falsedats, es van presentar dues denúncies per falsedat de moneda i efectes tim-

2020

+32%

4.678

4.145

Menys robatoris Les restriccions en la mobilitat i el toc de queda, les raons segons la policia del descens dels robatoris denunciats i investigats l’any passat a l’Anoia. Cauen un 37% en el cas dels domicilis Menys mobilitat Les bandes provinents de l’Àrea Metropolitana o d’altres països van tenir més dificultats per accedir a l’Anoia en la seva activitat delictiva.

Denúncies per ocupació respecte el 2019 2019

2020

Delictes (TOTAL) Confinament perimetral de la Conca d’Òdena

466

430 370

362

394

420

387

369 371

400

355

372

403

410 412

398 403

395

401 350

327

261

216 151 2019

2019

2020

Gener

2020

Febrer

2019

2020

Març

2019

2020

Abril

2020

Maig

2019

2020

Juny

2019

2020

Juliol

2020

Agost

2019

2020

Setembre

2019

2020

Octubre

2020

Nombre total de delictes registrats mensualment pels Mossos a l’Anoia. Comparativa 2019/2020 Font: Fets delinqüencials. Mossos d’Esquadra

2020

Novembre

2019

2020

Desembre

a portada

abril/2021

14.700

-48%

L’Anoia és un dels punts negres de la distribució de marihuana a Catalunya. El 2020 es van decomissar 14.700 plantes i es van realitzar 21 detencions

Durant els mesos de març, abril i maig, els tres primers de l’inici de la pandèmia, i coincidint amb les restriccions més estrictes, el nombre de denúncies va baixar dràsticament. Se’n van registrar 628, gairebé la meitat de les del 2019,que van ser 1.201

Una altra dada rellevant la trobem dins l’apartat de Delictes contra l’Administració de justícia: el 2020 es van registrar vint-i-set denúncies per trencament de condemna a l’Anoia.

Intervenció dels Mossos en una plantació il·legal de marihuana a Cabrera d’Anoia el març del 2020. MOSSOS

Baixen les denúncies durant el confinament i el toc de queda Segons fonts de la policia catalana, el 2020 es van registrar 4.145 fets delinqüencials denunciats per la ciutadania a l’Anoia, un 12,86 menys que el 2019, quan la xifra va arribar a 4.578 casos, una dada molt similar a la del 2018, quan es van registrar 4.566 denúncies. Fa quatre anys, el 2017, la xifra de fets delictius denunciats va ser de 4.359. Durant els primers mesos de la pandèmia, de març a maig del 2020, es va produir un descens significatiu de les denúncies. Durant aquests tres mesos, els anoiencs van presentar 628 denúncies, gairebé la meitat que el 2019, quan en el mateix període es van formalitzar 1.201 denúncies. El mes de març de l’any passat, amb l’inici del confinament de la

28 brats; i en l’àmbit dels delictes contra el patrimoni i contra l’ordre socioeconòmic, una denúncia per blanqueig de capitals. També cal fer esment, dins els delictes contra l’administració pública, d’una denúncia presentada per malversació. L’any passat, el mes d’octubre, es va presentar una denúncia emmarcada dins els delictes contra la Constitució, concretament “contra les institucions de l’Estat i divisió de poders”.

Catalunya Les denúncies a Catalunya han baixat un 34%, sobretot els delictes contra el patrimoni, contra les persones i contra la seguretat viària. Com a l’Anoia, han pujat els delictes per estafes i els relacionats amb el tràfic de drogues.

2020

14.700 13.719

Robatoris amb força respecte el 2019

2019

2020

969

219

153

162

826

691

359

199

80 141

116

Els delictes baixen un 34% a Catalunya Pel que fa al conjunt del país, els Mossos d’Esquadra han detectat durant aquest any de pandèmia un 34% menys de delictes que en l’any anterior. Des del 14 de març del 2020, quan es va decretar el primer confinament, i fins al 28 de febrer d’aquest 2021, han baixat més d’un terç els fets penals coneguts, sobretot els delictes contra el patrimoni, contra les persones i contra la seguretat viària. Sí que han augmentat les estafes i, sobretot, han pujat un 15% els delictes relacionats amb el tràfic de drogues. De fet, s’ha notat un increment en les plantacions de marihuana.

195

158

Conca d’Òdena, els Mossos van rebre 216 denúncies, un 82,41% menys que l’anterior, quan se’n van registrar 394. El mes d’abril el nombre de denúncies encara va caure més, passant de les 387 del 2019 a les 151 del 2020, un 156,29% menys. El mes de maig la corba va continuar baixant. L’any passat es van presentar 261 denúncies per presumptes delictes, un 60,92% menys que el 2019. El mes de juny, amb l’inici de la desescalada de les restriccions, el nombre de denúncies va tornar a pujar, amb xifres similars a les de l’any anterior. Durant els mesos de juny a octubre, es van registrar 1.944 denúncies, una xifra gairebé idèntica a la del 2019, quan durant el mateix període es van sumar 1.949 denúncies. Finalment, els mesos de novembre i desembre del 2020, amb el toc de queda, els registres van tornar a baixar: Dels 796 casos del 2019 es va passar a 677 de l’any passat.

2019 2020 2019 2019 Detinguts

Plantes decomisades

-28,4%

235

2019

2020

Agressions sexuals

2019 2020 2019 Abusos sexuals

2019

2020 2019 Ocupacions d’immobles

2019

2020 2019 Violència gènere/ domèstica

2019

2020 2019 Estafes

2019

2020 2019 2020 2019 2020 2019 2019 Robatoris interior Robatoris violents Robatoris en de vehicles amb estrebada domicilis

Nombre de delictes per tipologies registrats a l’Anoia. Comparativa 2019/2020 Font: Fets delinqüencials. Mossos d’Esquadra

495 62

2019 2020 2019 Robatoris amb violència

2019 2020 2019 2019 Robatoris amb força (TOTAL)

a portada

abril/2021

Seguretat

“L’Anoia és una comarca segura, però el temps de deixar portes obertes a les cases ha passat” Ramon Roig

Comandant en cap de l’Àrea Bàsica dels Mossos d’escuadra a l’Anoia

FRANCESC VILAPRINYÓ

El 2018, Ramon Roig va agafar el comandament de l’Àrea Bàsica Policial (ABP) de l’Anoia. La seva tasca s’ha vist condicionada en el darrer any, a més de l’activitat habitual, per la peculiaritat de la situació derivada de la pandèmia. Amb AnoiaDiari, parla d’aquesta situació i de les altres línies d’actuació dels Mossos d’Esquadra. Segons el balanç, ha estat un any atípic, amb menys robatoris, però els efectius dels Mossos han hagut de desplegar molta més activitat en altres aspectes. Hi ha hagut molta feina derivada del confinament. Controlar la mobilitat, la mascareta, el control dels establiments. Han canviat les ordres establertes molt sovint i això s’ha afegit a mantenir l’activitat sobre delictes habituals, però hem hagut de dedicar més esforços a aspectes com la salut pública. És el cas dels cultius il·legals de marihuana, en els que intentem ser proactius. El fet de no poder sortir de casa durant molts mesos va fer que la població depengués més d’estar connectada a les xarxes i ha provocat un increment de les estafes per internet? Sobretot en el que és les estafes, hi ha grups específics. Les ciberestafes són cada cop més freqüents perquè cada cop hi ha més activitat de compra a través de les xarxes, amb el comerç electrònic. La societat va cap aquí. També les gestions amb el banc, per exemple, es fan molt més. Per seguir delictes com aquests, cal molta més especialització. Els delinqüents operen en un marc cibernètic molt més difícil de seguir. Aquestes bandes d’estafadors po-

den tenir el servidor a qualsevol país del món, fora de l’àmbit de l’estat. I s’han preparat molt a fons la seva estructura. Et cal tenir efectius especialitzats en el rastreig d’aquestes xarxes criminals. Et poden estafar a Wallapop i que el producte que et venguin no sigui el que tocava, però no és el mateix que ho faci un grup de hackers que fa phishing de forma sistemàtica. Hem creat unitats de Mossos que ho fan ex professo.

bit de l’oci nocturn, pel tancament dels negocis lúdics, que es donen en aquests entorns de sales de festa.

L’Anoia és un territori de pas. El fet que caigués la mobilitat, s’ha notat en el tipus de delictes a l’Anoia? Hi ha delictes molt associats a la mobilitat, com els furts als mercats i supermercats, o les bandes que són fora de l’àmbit de la comarca i assaltaven cases als vespres. Aquestes bandes, o no han vingut des de fora de l’Estat o des de l’àrea de Barcelona. El toc de queda fins a les 10 de la nit també ha contribuït a això. Ara, aquells que es mouen passades les 10 han d’acreditar el motiu, és clar, i s’identifica més ràpidament. Una altra tipologia de delictes que s’ha reduït són els abusos en l’àm-

No s’ha notat, per tant? No. És una regió segura. Cert que hi ha zones que quan incrementa l’atur, hi ha certa relació, però no hi ha causa-efecte.

L’Anoia té un alt índex d’atur i hi ha menys renda que altres comarques. Això equival al fet que algunes persones en situació econòmica límit passin a dedicar-se a activitats il·legals? La ràtio de l’Anoia i de la Regió Policial Central és la segona més baixa per habitant i delicte.

Les peculiaritats de la situació de la COVID-19, en què s’han notat en els delictes que es cometen a l’Anoia? Les estafes per via telemàtica que comentàvem? La problemàtica dels cultius il·legals? Les estafes a internet són una problemàtica a tot el territori que no distingeix de comarques: es fan a la xarxa. Pel que fa a la marihuana, si hi ha més o menys cultius, és una

“

“Les ciberestafes són cada cop més freqüents perquè cada cop hi ha més activitat de compra a través de les xarxes, amb el comerç electrònic. La societat va cap aquí.” “La ràtio de l’Anoia i de la Regió Policial Central és la segona més baixa per habitant i delicte.” “Res et fa sentir més insegur que t’entrin a dins de casa.“ “Es farà una comissaria de la dona, sobretot per protegir a la víctima i que tingui unes vies de resolució ràpida.“

Ramon Roig MOSSOS

qüestió, però la troballa de les plantacions depèn en bona part de fins a quin punt som proactius en la recerca d’aquestes activitats. Respecte a fa una dècada hi ha més cultius, però el fet que aquest any n’hi hagi més que l’anterior, per exemple, es deu al fet que posem més la banya en cercar aquestes plantacions. En el cas de l’Anoia, sobre la taula, quina és la màxima preocupació pel que fa a tipus de delictes del cap de l’ABP? Els que generen més sensació d’inseguretat. Res et fa sentir més insegur que t’entrin a dins de casa. Quan te’l trobes, quan has vist què t’han pres i la por que tornin a entrar a casa teva. És diferent de quan t’entren al cotxe. A més, a l’Anoia hi ha un costum d’estar segurs. Hi ha pobles que fins fa poc, la gent deixava portes obertes... i això ja ens n’hem d’oblidar. Hi ha moltes comunicacions, i arriba riquesa, gent bona, però també gent dolenta. A propòsit de les entrades als domicilis, a les ràdios sonen i no paren de sonar els anuncis de certes companyies d’alarmes i seguretat. Fan campanyes molt agressives. Són necessàries, les alarmes? Hi ha estratègies comercials, però cal ser realistes. Si tens una alarma i el veí no, o barrots de ferro i un gos, i la casa dels veïns no, és més probable que entrin a l’altre domicili. Són faves comptades. És una autoprotecció. Si tens l’alarma, bé,

a portada

abril/2021

Seguretat però també si no fas ostentació i si tens cura de tancar amb eficiència el domicili estaràs més protegit. Sí, són efectives. Però amb els anuncis, sí, generen sensació d’inseguretat si ho fan una vegada i una altra, i són estratègies comercials. Quan parlem d’ocupacions, no són totes de primers habitatges. S’explica bé, això? Hi ha l’ocupació de gent que ho necessita i ocupa, entre cometes. Gent normal, si ho volem dir així, que no acostumen a generar problemes. Hi ha les ocupacions per part de bandes per fer una activitat delictiva. Això passa amb els cultius il·legals de marihuana, sovint, per exemple. Pel que fa a casuístiques, no és el mateix ocupar un habitatge d’un hòlding bancari que un domicili. Si ocupen el teu habitatge o segona residència, parlem d’una altra cosa. L’actuació és immediata. Les bandes ho saben i trien altres objectius.

Ramon Roig, a l’edifici dels Mossos a Igualada MOSSOS

El març de l’any passat es van publicar unes estadístiques on s’assenyalava que un alt percentatge dels Mossos havien estat positius per la pandèmia, sobretot en el moment de vetllar pel confinament. Com ho van viure? A l’ABP Anoia, quan es va fer el confinament, érem zona zero i la Comissaria era a dins. A l’abril ens van fer un PCR a tots: 22 persones de 98

érem positius. És molt. Quinze dies abans de l’inici de la pandèmia, no teníem elements per detectar-ho, però ens adonàvem de l’activitat de l’Hospital d’Igualada, que és al costat de la Comissaria. Entràvem a domicilis per certificar la mort d’avis. Vèiem que passava alguna cosa. I hi va haver una afectació alta, perquè ni teníem llavors coneixement exacte ni prou elements de protecció. I un altre factor afegit, molts dels efectius del cos tenen una parella que treballa en el sector sanitari. Hi ha companys que la seva senyora tenia símptomes perquè era infermera i ells també s’ho van encomanar. I després als seus companys. Diferents zones de l’Anoia demanen també una comissaria, tant Calaf com Piera. Què hi ha previst en un futur? A Piera hi ha uns terrenys preparats per a una comissaria de districte, per compartir espai amb la policia local. És important, ja que si t’implantes al territori, dones més sensació de seguretat. La zona de Calaf i Alta Segarra és estadísticament més segura i el volum no fa tan necessari posar una comissaria al nord de l’Anoia. Quan acabi el coronavirus, preveuen un augment de mobilitat i, per tant, de la delinqüència habitual?

Sí, com també delictes associats a les zones d’oci. Quan tinguem la normalitat, haurem de comparar amb les xifres del 2019. L’increment de la coexistència en les famílies ha provocat un augment de casos de violència dins l’àmbit domèstic. Sí. Es farà una comissaria de la dona, sobretot per protegir a la víctima i que tingui unes vies de resolució ràpida. Ara mateix, la situació d’aquestes dones és complicada, perquè els calen canals que no puguin ser intervinguts pel seu possible agressor. Ara la víctima està limitada, perquè no pot sortir a denunciar. No pot trucar fàcilment ni podem fer una trucada nosaltres de seguiment. El maltractador fiscalitza i per això cerquem que es faci a través de canals de whatsapp o missatgeria. Els pobles petits que no tenen vigilants municipals o policies locals poden acabar tenint patrulles ciutadanes. Quina opinió en té? És lògic que la gent estigui a l’aguait i si veuen res estrany, que ens truquin! Intensificarem el patrullatge, tant com faci falta, però el ciutadà no es pot posar en perill. És contraproduent la formació de patrulles ciutadanes, la seguretat és responsabilitat nostra.

societat

abril/2021

societat

922

LA PANDÈMIA S’ACARNISSA ALS CENTRES EDUCATIUS A l’hora de tancar aquesta edició hi havia un centre tancat i 39 grups escolars confinats a l’Anoia per contagis de COVID-19. El total de persones aïllades en quarantena, entre alumnes, docents i altres professionals dels centres, s’elevava fins a 922. Són les xifres més altres dels darrers sis mesos.

El Govern alleuja les restriccions mentre la vacunació avança a l’Anoia, on l’afectació segueix molt alta Un 19,77% dels anoiencs han rebut la primera dosi de la vacuna contra la COVID-19. El nombre de persones a planta o a l’UCI és el més alt des de fa dos mesos i mig, però les morts aquest mes d’abril són cinc, la xifra més baixa des del setembre

FRANCESC VILAPRINYÓ La quarta onada de la COVID-19 ha estat una espasa de Dàmocles des de fa unes setmanes, però el seu impacte s’ha fet esperar i fins ara no ha tingut el mateix efecte letal que la tercera. L’Anoia és una de les comarques on els indicadors són més preocupants. Les dades del 22 d’abril indicaven que el risc de rebrot seguia essent dels més alts del Principat, amb 516 punts i la velocitat de transmissió és de 0,99, que significa que gairebé cada persona positiva per la pandèmia encomana el virus a una altra persona. La incidència de positius de les darreres dues setmanes a Igualada és de les més elevades entre les ciutats grans i la darrera setmana un 9,63% de les proves fetes han donat positiu a la capital. Durant el mes d’abril han mort cinc persones per la pandèmia a l’Anoia, el balanç més baix des del passat mes de setembre. Els anoiencs o anoienques hospitalitzats per COVID-19 als diferents centres són ara 56, el nombre més alt des de febrer. L’efecte de l’obertura de Setmana Santa es fa notar a l’Hospital Universitari on, segons el director assistencial hospitalari, Jordi Monedero, “es manté molt elevada, però l’impacte és menor que el de la tercera onada”. En el pic culminant de la tercera onada, el gener, la COVID-19 va ocasionar que hi hagués unes 80 ingressades entre les persones que es trobaven a planta i a l’UCI. Monedero puntualitza que “la comparativa d’ara s’acosta més a la de la segona onada, a la tardor”. Els pacients amb coronavirus que atén ara l’Hospital Universitari són ara més joves: “hi ha poques persones que vinguin de residències assistides, perquè molta gent està vacunada. Els que hi ha d’aquesta edat són casos que no s’han vacunat”. L’efecte de la vacunació, per tant, “s’està notant, per sort”. L’increment del ritme de la vacunació i la millora dels indicadors a Catalunya han propiciat que el Govern flexibilitzi les restriccions i permeti que a partir del dilluns 26 la mobilitat sigui lliure a tot el país. En aquest sentit, la Consellera de Salut, la igualadina Alba Vergés, assenyalava aquestes darreres hores que “l’epidèmia no s’ha acabat, però cada cop queda menys”. Ver-

Una infermera subministra la vacuna a una una veïna a l’interior del vehicle. CARLES RAMOS

gés afegia, però, que les mesures aprovades pel Procicat tindran una vigència d’una setmana, com a mínim, fins al 3 de maig, i suposen la tornada a les aules els estudiants de batxillerat i que bars i restaurants dels centres comercials puguin obrir en el mateix horari que la resta, fins a les 5 de la tarda. S’amplien els aforaments en activitats religioses i esportives, del 30 al 50%. El comerç ja no tindrà limitació de metres quadrats, tot i quedar-se en l’aforament del 30%. La segona dosi arriba al 7% d’anoiencs Pel que fa a la vacunació, en les últimes setmanes s’ha accelerat. Les darreres dades abans de tancar aquesta edició, del dimecres 21 d’abril, eren de 24.041 anoiencs i anoienques que han rebut almenys la primera dosi d’alguna de les vacu-

nes. Això suposa el 19,77%, gairebé un de cada cinc habitants de la comarca. Pel que fa a la segona dosi, el recompte és de 8.516 persones que l’han rebut, el 7%. En el total del Principat, les dades són d’1.636.558 persones vacunades amb la primera dosi i 578.728 que ja han completat tota la pauta. El percentatge de persones vacunades amb la primera dosi, a les comarques veïnes, és superior en el cas de l’Alt Camp (21,2%), Bages (21,9%) i a la Conca de Barberà (24,5%) i similar a la Segarra (19,6%), Alt Penedès (19,8%) i Baix Llobregat (20,4%). Afectació alarmant a les aules Els indicadors s’han suavitzat a l’Anoia, però els grups escolars tancats han anat escalant la darrera setmana. Al nord de la comarca, on Calaf té unes xifres de RT i risc de

SITUACIÓ CRÍTICA A CALAF Calaf és un dels municipis més afectats per aquesta onada. Hi ha nou grups escolars tancats amb 188 persones a casa. INDICADORS ADDELa velocitat de transmissió a l’Anoia s’ha situat en 0,99, i el risc de rebrot és de 516 punts.

rebrot molt per sobre de la mitjana anoienca, l’efecte en els centres ha estat preocupant. Hi ha nou grups en aïllament a la capital del nord, cinc a l’escola Alta Segarra i quatre a l’Institut Alexandre de Riquer. Hi ha 188 persones a Calaf confinades, entre treballadors dels centres, docents i alumnes, amb 36 positius els últims deu dies. La Llar d’infants d’Els Prats de Rei també està tancada per un positiu. A la resta de territori anoienc, hi ha 30 grups escolars aïllats, amb una alta afectació als instituts i a la Conca d’Òdena, d’on són 24 d’aquestes aules tancades. El còmput global és d’un centre tancat i 39 aules confinades. El total de persones en quarantena per coronavirus a les escoles a la comarca és de 992, entre docents, personal del centre i alumnes. Són les xifres més altes des del mes de novembre.

abril/2021

publicitat

societat

abril/2021

COVID-19

FRANCESC VILAPRINYÓ

Què és una vacuna? A Salut Pública emprem diverses eines preventives per evitar l’extensió de les malalties. Una vacuna és una d’aquestes eines per evitar malalties infeccioses. Són productes biològics contra agents infecciosos. Amb les vacunes administrem informació al nostre organisme perquè pugui desenvolupar una reacció. Quin és l’objectiu de les vacunes contra la COVID-19? Doncs aquest. Que l’organisme desenvolupi una reacció i que disminueixi la gravetat de la infecció. I a la vegada, protegir de forma indirecta a altres persones i anar creant la protecció de ramat. S’exposa menys gent a la malaltia i se’n disminueix la càrrega viral. Les persones ja vacunades poden encomanar la COVID-19? Hem de partir que la vacuna s’ha desenvolupat en un any, una gran fita científica, i que tot és recent. Sabem que evita la malaltia i cada cop hi ha més evidències que també talla la transmissió. Per això, volem vacunar com més ràpid millor a molta gent.

Van sorgint notícies de variants a diferents llocs. La vacuna protegeix d’aquestes soques? No coneixem amb propietat totes les variants que hi ha, però de les conegudes avui dia, sí: la vacuna ens protegeix. Si hi hagués possibles mutacions, caldrà tenir una resposta. Crec que es podrà ajustar la vacuna que tenim per fer front a aquestes possibles variants diferents. En el món científic, l’elaboració de la vacuna ha estat un gran repte, emocionant, i s’ha fet de manera molt ràpida. Haver estat infectat genera una immunitat similar a la de la vacuna? S’està estudiant amb precisió. La infecció natural del coronavirus genera immunitat, sí, d’almenys sis mesos en els casos que coneixem. I les vacunes? Caldrà vacunar-se de nou l’any vinent? Ens podem trobar en una situació similar a la vacuna de la grip, que s’administra anualment. De moment estan donant bon resultat, amb una immunitat d’un any. Per tant, vacunar-se és una responsabilitat social.

“Cada cop tenim més evidències que la vacuna també talla la transmissió” Imma Cervós Subdirectora de Salut Pública a la Catalunya Central

espai patrocinat

abril/2021

Esport

Ocisport, vint anys celebrant els valors de l’esport Dues dècades de creixement per etapes avalen l’empresa com a líder en el sector d’esdeveniments esportius i promoció territorial

Des de l’organització d’aquella primera Copa Catalana Internacional de BTT a Ponts, la cursa per etapes d’Ocisport ha tingut dues arribades que han marcat la seva trajectòria fins avui. La primera va ser l’oportunitat de formar part del calendari dels grans esdeveniments internacionals el 2008 amb l’organització de la Copa del Món Vallnord i el segon, gestionar per primera vegada el 2017 la Sea Otter Europe a la Costa Brava. L’empresa ha crescut mantenint-se fidel al territori i els seus orígens oferint noves edicions de la Copa Catalana Internacional en BTT o la VolCat, dues de les competicions més antigues que celebren any rere any. AnoiaDiari ha parlat amb el CEO d’Ocisport Outdoor Experiences Albert Balcells, en el marc del seu vintè aniversari. Amb més de 60.000 inscripcions a l’any, 1 milió d’usuaris a la web, 4 milions de consultes i un cos de treba219 lladors que en els esdeveniments més massius ofereix tasques a més de 500 persones, l’empresa d’esdeveniments esportius Ocisport celebra aquesta tardor 20 anys de cursa professional, després de conrear dues dècades d’èxits, on el seu creixement i dedicació professional l’han situat com a empresa líder del sector, amb prop de 40 competicions esportives anuals arreu del principat,

fires comercials i esdeveniments vinculats al foment dels valors de l’esport i la promoció de l’entorn local. Èxits com la VolCat, celebrada a principis d’abril o la Copa Catalana Intercontinental en BTT i que actualment es troba a mitja competició, són algunes de les propostes que Ocisport s’ha encarregat de plantar i fer créixer al llarg d’aquest temps. D’aquestes llavors i l’esforç d’un equip fix que actualment el conformen 20 professionals, la majoria d’ells de la comarca de l’Anoia, les etapes assolides fins avui dia els ha permès organitzar campionats mundials en les modalitats de cursa de muntanya i Mountain Bike. Una carrera reeixida que els ha portat a rebre reconeixements internacionals, com el d’haver estat guardonats el gener de l’any passat, amb el premi als millors organitzadors de la Copa del Món de Mountain Bike, atorgat per la Unió Ciclista Internacional (UCI). Es tracta 195 d’un reconeixement que respon a un projecte de fons, ja que com comenta Balcells “un dels moments clau d’Ocisport va ser el de poder organitzar per primera vegada aquesta competició el 2008, oportunitat que ens va permetre formar part dels grans esdeveniments internacionals. Va ser un salt qualitatiu important”.

L’altre moment clau en la jove trajectòria d’Ocisport es va produir amb l’organització de la Sea Otter Europe: “el 2017 va ser el primer any que vam organitzar-la -recorda Balcells-. És un esdeveniment de molta complexitat, massiu, amb més de 6.000 participants durant els tres dies i 60.000 visitants en total. La fira compta amb més de 400 marques esportives, activitats i competicions al llarg del cap de setmana. És el Mobile del ciclisme, una de les cites més importants en àmbit europeu”. L’edició d’enguany serà seu de la celebració central del 20è aniversari d’Ocisport, la qual tindrà lloc els propers 24, 25 i 26 de setembre a Girona i amb què també vol agrair el suport i la companyia rebuda per part de patrocinadors, col·laboradors i participants de les diferents competicions i esdeveniments. Precursors de modalitats esportives outdoor d’èxit, la seva aposta ha estat també la de fer créixer i aglomerar noves tendències i experiències capdavanteres com la Swimrun Costa Brava o la Copa del Món amb EBike, la qual compta amb el suport de l’UCI i és ja “una competició completament consolidada amb més de 250 participants amb bici elèctrica”, assenyala el CEO d’Ocisport. Així, les noves propostes es sumen a l’organització d’esdeveni-

ments per als més petits, les competicions locals desenvolupades arreu de la geografia catalana i el know-how adquirit amb l’experiència d’organitzar copes del món i competicions internacionals. L’impacte de la COVID no ha estat aliè al món de l’esport de muntanya, ja que com comenta Balcells “el nostre és un model d’activitat que viu de promocionar l’activitat esportiva, la natura i agrupar el màxim nombre de participants possible. L’any passat va ser difícil, vam poder celebrar un 25% dels esdeveniments, però de moment, aquest 2021 s’ha convertit en el punt d’inflexió i el calendari es desenvolupa amb més normalitat. Esperem que tothom pugui sortir de la situació actual al més aviat possible”. L’agenda esportiva d’Ocisport continua i del 8 a l’11 de juliol, quan els amants de la cursa de muntanya podran gaudir d’una nova edició de la Buff Mountain Festival, amb les curses populars, de mitja distància i les exigents Sky World i Sky Ultra World Championships a la Vall de Boí. Un cap de setmana per gaudir de l’esport i la natura amb una agenda d’activitats esportives on també es podrà practicar ràfting, vies ferrades, ioga, concerts i activitats per a tota la família.

societat

abril/2021

COVID-19

“Poder donar un cop de mà és fantàstic i els que es vacunen ho agraeixen” FRANCESC VILAPRINYÓ

Per a ella era difícil imaginar el 17 de maig del 2016, quan es va jubilar, que tornaria a exercir i que seria d’allò més necessària. La infermera igualadina Pilar Salat desenvolupa aquests dies les tasques de vacunació del Vac-Auto al CAP Nord. Forma part de les infermeres voluntàries que administren les dosis en aquest punt d’Igualada i ara també serà al punt de vacunació de l’ICS a l’Escorxador. Amb seixanta-nou anys, la que va ser durant anys responsable d’infermeria del CAP Capellades torna a formar part de l’engranatge del sistema sanitari i ens explica aquesta experiència. Com ha estat tornar a desenvolupar les tasques d’infermera i de vacunació? Una companya que treballava amb mi a Capellades em va comentar que una infermera que coneixia, jubilada, s’havia apuntat al programa de voluntaris. Hi va haver una crida del Departament de Salut. Vaig fer un curs en línia per preparar-nos per vacunar i em van dir que ja ens avisarien. Més recentment, la doctora Aurora Garriga, del CAP Nord, m’ho va demanar i, previ acord amb el Col·legi d’Infermeria, vaig passar a formar part de l’equip de vacunació. Quants dies ha de treballar al punt de vacunació? A més del Vac-Auto del CAP Nord, també per part de l’Institut Català de la Salut, la doctora Carme Riera em va proposar fer de voluntària al punt de vacunació de l’Escorxador. Per tant, estic els primers dies de la setmana al CAP Nord i el dijous o divendres a l’Escorxador. Els primers dies d’infermera, després d’aquest parèntesi d’uns

“

anys, com van ser? Amb molt de respecte. Primer, veient-les veure. No es tracta de tornar a estar a primera línia, com són els hospitals o l’atenció primària, però em volia oferir davant la situació tan greu que estem vivint. Durant els primers mesos, jo era persona de risc i vaig estar tancada. Les primeres demandes de voluntaris eren per a persones que portaven com a màxim dos anys de jubilades. En aquell moment volia fer de voluntària a la Creu Roja (però l’edat límit són 65 anys) i també col·laboro amb la FAP Àuria. Ara que puc contribuir en la vacunació, estic molt contenta.

“En la situació actual, no em sento capaç d’estar a primera línia, és molta pressió, però poder estar sis hores al dia vacunant, ho puc resistia. Jo estava acostumada a vacunar quan estava al CAP de Capellades: cada any passaven uns 300 infants potser, o més. Per això, hi ha molta gent de Capellades que quan ve se sorprèn de veure’m, però tot està anant molt bé.”

Com ha estat la formació? La vaig fer el gener, amb un curs en línia de quatre hores i després una formació complementària al CAP Nord. Quan es va vacunar? Com ha anat? El primer dia que vaig començar com a infermera. I al cap de tres setmanes vaig rebre la segona dosi de la vacuna de Pfizer. Hem tingut la consideració de treballadores per rebre la pauta. Per la primera dosi, no vaig notar cap efecte; en el cas de la segona, una mica de febre. Com és el contacte amb les persones que reben la vacuna? Estem vacunant a gent gran al CAP Nord i et reconeixen. Entenen que ets una voluntària i ho agraeixen. He rebut molt agraïment i és fantàstic. En la situació actual, no em sento capaç d’estar a primera línia, és molta pressió, però poder estar sis hores al dia vacunant, ho puc resistia. Jo estava acostumada a vacunar quan estava al CAP de Capellades: cada any passaven uns 300 infants potser, o més. Per això, hi ha molta gent de Capellades que quan ve se sorprèn de veure’m, però tot està anant molt bé.

Pilar Salat Infermera voluntària Un any després de l’esclat de la pandèmia, ja es parla gairebé més de la polèmica de les vacunes que de la COVID-19 en si. Com ho veu? Hi ha molta gent que rebutja les vacunes, sobretot amb la polèmica de les trombosis que podria provocar en alguns casos AstraZeneca? La por és deguda a la desinformació. Hi ha reticències perquè hi ha una desinformació que no ajuda gens,

com tampoc els canvis que es fan des de les administracions. Cal fer públiques les coses quan estiguin clares, no anar bombardejant amb informacions poc contrastades. Fins a quin dia estarà en l’equip de vacunació? En principi, fins al 8 de maig, és probable que s’allargui fins més enllà de l’estiu. Si és precís, continuaré donant un cop de mà.

“La por és deguda a la desinformació. Hi ha reticències perquè hi ha una desinformació que no ajuda gens, com tampoc els canvis que es fan des de les administracions. Cal fer públiques les coses quan estiguin clares, no anar bombardejant amb informacions poc contrastades.”

abril/2021

publicitat

societat

abril/2021

COVID-19

“Cal reivindicar la medicina rural, on hi ha molta feina i es treballa amb menys recursos” FRANCESC VILAPRINYÓ

Judith Gómez Sans es troba fent la residència com a metgessa i ha fet una estada a l’EAP Anoia Rural, vinculat a l’ICS, el passat mes de març. Acompanyada del doctor Robert Panadès, el seu tutor, ha conegut la realitat de la primària als pobles de l’Anoia. Aquesta barcelonina de 28 anys, ens explica les seves sensacions en un any especialment difícil pels efectes de la COVID-19 i l’esforç que comporta. Coneixia l’Anoia? Hi havia estat fa un temps, en unes vacances, a la Llacuna, però com a metgessa era la primera vegada. L’any passat, especialment, la Conca d’Òdena es va veure afectada per un dels brots més violents de COVID-19 que ha patit el nostre país. Per a mi no tenia cap connotació negativa. M’interessava conèixer la realitat de la medicina rural, com podia haver canviat i com s’adaptava al context actual. Hi anava a l’expectativa. Cal reivindicar i fer prevaler la medicina rural. No té res a veure la situació d’Igualada amb la dels pobles del seu entorn, o amb les masies disseminades. És una realitat que a vegades es deixa de banda, on hi ha menys recursos, però molta feina. Com era la seva setmana a l’Anoia? Amb el doctor Panadès el dilluns anàvem a Copons. Arran de la COVID-19, s’ha reduït els dies que l’equip va als pobles, només s’hi va un dia. Això fa que es faci bàsi-

“

cament el seguiment a persones que tenen mals crònics, però aquell que es posa malalt ja el dimarts s’ha de desplaçar a Igualada o a un altre punt. Els dimarts i dijous, anàvem a Jorba i els dimecres i divendres érem a la Pobla, la seu del CAP Anoia Rural. Va visitar altres poblacions? Sí, de vegades vaig anar a Tous amb altres metgesses. Les persones amb les quals he treballat m’han acompanyat molt bé. A l’Anoia hi ha uns professionals excel·lents. On fa la seva residència habitual? És diferent de l’Anoia? Al CAP Bon Pastor, on estic, són molt diferents els pacients i els recursos. El context vital dels pacients no té res a veure amb el de les masies, és clar. A la carrera de medicina, es parla molt poc de primària i encara menys de medicina rural. Ara, quan ho veus de primera mà, veus que és una sortida laboral molt bona. Li han quedat ganes de continuar com a metgessa a l’Anoia? Sí, hi tornaria. Anava i venia cada dia des del seu domicili? No, un mes passa de pressa. Vaig agafar un pis de lloguer. Així també vaig poder fer alguna excursió per la comarca. El confinament comarcal li complicava anar a veure els seus familiars i amics? Només vaig anar un cop a Barcelona. Estem molt conscienciats amb la problemàtica de la COVID-19 i fins que no es va aixecar el confinament no hi vaig anar.

Judith Gómez Metgessa resident que ha fet una estada a l’Equip d’Atenció Primària Anoia Rural A l’Anoia, quin és el perfil de població que s’atén? El fet que sigui la zona rural fa que la població estigui envellida i siguin uns casos diferents? De fet, a l’àrea on estava a Barcelona la població ja és envellida. El que més em sorprenia de l’Anoia rural és com s’hi arriba, però al mateix temps, que els seus habitants són molt actius. Són edats similars, però es mouen molt més i fan més activitats que en l’àmbit urbà. Tenen un xip més sa i, així, tenen menys risc cardiovascular. L’aparició de la COVID-19 ha fet que els pacients de l’Anoia no recorrin tant a l’Hospital per a altres malalties i acudeixin més a l’aten-

ció primària. Ara es trien altres canals, abans que l’Hospital. Viure en zones allunyades ha suposat una resposta més sana a la COVID-19? No vaig estar a l’Anoia en el moment més dur de la COVID-19, però sí que a Barcelona, amb cases sense balcons ni patis, el confinament era més angoixant. Segueix en contacte amb les persones que l’han tutoritzat? Sí, tant amb el doctor Panadès com amb la doctora Isabel Caballero, de l’EAP Anoia Rural. Pensem fer alguna sessió més. Només tinc paraules positives per a ells.

“Cal reivindicar i fer prevaler la medicina rural. No té res a veure la situació d’Igualada amb la dels pobles del seu entorn, o amb les masies disseminades. És una realitat que a vegades es deixa de banda, on hi ha menys recursos, però molta feina.” ”L’aparició de la COVID-19 ha fet que els pacients de l’Anoia no recorrin tant a l’Hospital per a altres mals i acudeixin més a l’atenció primària. Ara es trien altres canals, abans que l’Hospital.”

societat

abril/2021

Successos

Cartells contra la direcció i contra Joan Ollé a l’entrada de l’Institut del Teatre. ACN/JOAN CORTINA

Una jove anoienca explica els “abusos psicològics constants” a l’Institut del Teatre Sota la pàtina de prestigi i fama de l’Institut del Teatre s’hi amagava una realitat gairebé quotidiana d’abusos i també sexualització, com va destapar una investigació del diari ‘Ara’. Una jove anoienca que va estudiar quatre anys en aquest centre, ens explica les seves vivències i detalla les situacions d’abús, de diferents tipus, que patien sobretot les alumnes

FRANCESC VILAPRINYÓ / TCM

Una jove igualadina que va estar quatre anys a l’Institut del Teatre ha volgut parlar amb AnoiaDiari sobre les pràctiques denunciades en aquest centre. El testimoni, que vol mantenir l’anonimat, diu la seva també sobre les situacions viscudes per desenes de persones en aquest organisme que pertany a la Diputació de Barcelona i que des de fa setmanes es troba al focus per l’existència d’abusos repetits, de tota mena, per part d’un nombre important dels docents. Les revelacions que han sorgit sobre les pràctiques d’abusos i assetjament sexual que hi havia per part de professors (han sortit tres noms, “però s’ha evidenciat que estava molt més estès”), no la sorprenen. Era una realitat. Ha trigat a sortir “i és positiu que hagi sortit”. Tot i que no va patir assetjament sexual, el testimoni sí que es va enfrontar a unes pràctiques molt més esteses que afectaven bona part de l’alumnat: “l’abús de poder per part de molts professors i professores. Hi havia un masclisme punyent, que patien moltes noies, però només era la punta de l’iceberg. Els abusos verbals eren més que freqüents”. Les revelacions dels testimonis que s’han fet des del mes de febrer “no són gens agradables, però s’havien de fer públics. Era necessari que es conegués”. Tot i que aquesta igualadina, no coneix els exemples detallats al reportatge, considera

que “han estat tots ells molt valentes i valents de parlar. Em consta que hi ha molts més casos, moltes companyes meves ho van patir. Ho vèiem. Però a més d’aquest masclisme i sexualització que patien algunes alumnes, molts i moltes estàvem sotmesos a abusos verbals”. Entrar a l’Institut del Teatre és l’objectiu de moltes persones que aspiren a entrar o viure el món de les arts escèniques “i s’idealitza”. Primer, “t’imagines que serà el pa219 radís”. Després, topaven amb una altra realitat,195 “que palpes, te n’adones, però potser no saps llegir bé”. Hi havia casos d’assetjament sexual a companys i companyes “però no n’acabàvem de ser conscients” i sobretot una “imposició permanent, a tots els alumnes. Et marcaven molt les jerarquies, l’abús de poder dels professors partia d’aquí. En la separació de l’espai entre professor i alumnes. Com se situaven a l’aula. I aleshores, per part de molts professors, l’abús verbal i el maltractament psicològic”. Situacions que s’acabaven normalitzant, lamenta, com la sexualització esmentada de les noies. Moltes de les alumnes i alumnes afectats per aquests abusos de tota mena “manipulats una vegada i una altra, havien d’acabar passant teràpies o anar-se’n a l’estranger”. És a dir, agafar aire a fora de l’Institut. Comenta que “era habitual que ens diguessin ‘ets una merda’ o ‘no treballaràs mai en aquest sector’”. Afegeix que “ara sóc profes-

sora i mai diria això a un alumne”. Aquests abusos que patien algunes alumnes també derivaven en un constant “humor sexualitzat, amb comentaris constants sobre el teu cos”. A les aules, “alguns professors no entenien la distància i estaven a sobre dels i les alumnes” Quedava, després d’aquestes situacions, un pòsit de desconfiança entre tot l’alumnat. Entén que “com que els abusos i el maltractament eren tan constants, quan veies una persona que no estava sota aquesta pressió, que no la patia, pensaves que era favoritisme. Fins aquest punt es torçaven les coses”. Els professors assenyalats en el reportatge eren molt coneguts. Ella mai va tenir classe amb aquests tres individus, “però era de domini públic que havien tingut relacions amb alumnes. Res a dir si van ser consentides, però hi havia coses que no tenien res a veure amb relacions de mutu acord. Sobre la situació del cas més polèmic, Joan Ollé, la igualadina opina que “està molt bé que se l’aparti, però no pot ser que aquesta sigui l’única resposta de l’Institut del Teatre. Ha cobrat de la Diputació tots aquests anys i ara es jubilarà ben tranquil”. Per què no han sortit fins ara els abusos? “Es denunciaven, però era molt difícil que sortissin a l’esfera pública. Molts professors que no en participaven, n’eren còmplices. És bèstia, perquè alguns alumnes tenien només quinze anys. Però

“MASCLISME PUNYENT” El testimoni explica que “hi ha més casos que s’aniran coneixent” i que “hi havia un masclisme punyent, molt estès”. “POR” Afegeix que en els casos dels professors assenyalats per les confessions dels alumnes, “era de domini públic que tenien relacions amb les estudiants, però trigava a sortir per la por”.

quan es portava el cas a un responsable, acabava amb un ‘ja en parlarem’. Moltes denúncies es van quedar al calaix”. El cas ha trigat a sortir a la llum “perquè hi havia instàncies, però no arribaven a la llum. Es van estripar molts informes. Molts i moltes ho podien denunciar, però temien sentir-se assenyalats. Les entrevistes que s’han donat a conèixer han estat un treball de molt temps, amb pocs casos s’haguessin esquivat i donat la culpa a la víctima”. Els assetjaments sexuals eren obra de professors, però algunes professores també generaven una sensació d’abús psicològic. De cara als alumnes que aspiren a entrar en el món de les arts escèniques, la igualadina considera que “a l’Institut del Teatre es fan aprenentatges molt bons, però és una de les opcions. N’hi ha moltes altres, no s’acaba el món per no entrar-hi. No se’n surt amb feina”. Espera que hi hagi “un replantejament sencer al centre. Magda Puyo, exdirectora, deia que no es pot castigar al bon professorat, d’acord, però és que no només són els tres professors del reportatge. En sortiran molts més casos. Em pregunto si se seguirà permetent mètodes de treball tan nocius per a l’alumnat”. Elogia la feina “durant tots aquests anys de col·lectius com el GAF. És bo que vagin sortint també altres col·lectius que alerten d’aquestes pràctiques, com Abusart i Safareig, que recordin a l’alumnat que no està sol”.

societat

abril/2021

Territori

Els projectes de fotovoltaiques i eòliques generen alarma entre ajuntaments, veïns i pagesia El Consell Comarcal admet que, de moment, no es pot fixar una estratègia comuna entre els ajuntaments. La majoria de municipis afectats han fixat moratòries per adaptar el planejament i intentar regular aquestes implantacions. El projecte a Tous, a prop d’una zona de masies, és un dels més polèmics

FRANCESC VILAPRINYÓ

Si des de fa anys, en diferents episodis, els projectes d’implantació de parcs (o centrals) d’energia eòlica han ocasionat el sorgiment de plataformes veïnals en contra, ara les centrals fotovoltaiques són una altra realitat que comença a generar una contundent resposta entre diferents actors del territori. L’exponent més recent és el del projecte del Matacan, a Tous. En aquest cas, els panells solars s’instal·larien a la zona de Flix i altres àrees pròximes, al nord de la carretera C-241 que uneix Igualada amb Montblanc, on hi ha diverses masies. El total d’hectàrees afectades per aquest projecte, Matacan Solar, s’eleva a 168,57 –l’equivalent a 33 Camps Nous—, i la majoria d’aquestes al terme municipal tousenc. En concret, 116 hectàrees. L’entitat Salvem Tous es constituïa a finals de març per plantar cara a aquest projecte. Un projecte que té el vistiplau de la Generalitat.

Per la seva part, des de Salvem Tous subratllen que “la promotora ha triat l’espai només amb criteris de beneficis propis, sense tenir en compte l’impacte paisatgístic ni les afectacions de les persones que hi viuen”. Demanen que l’Ajuntament “s’oposi al projecte i actuï en defensa dels interessos de les persones veïnes de les zones afectades i de tot el poble, i alhora, aposti per un model energètic sostenible i de proximitat, i que no malmeti l’entorn agrari del poble”. L’Ajuntament tousenc reaccionava 219 a principis d’abril i en un comu195 que “si aquesta nicat assenyalava instal·lació ha d’acabar arribant al poble perquè rep l’autorització de la Generalitat de Catalunya i compleix els requisits legals i mediambientals per instal·lar-s’hi, des de l’Ajuntament de Tous es treballarà perquè es minimitzi l’impacte del parc solar amb condicions molt estrictes, com ara la separació física de la instal·lació respecte de les masies, que no tingui impacte

visual, i que totes les línies elèctriques del municipi siguin soterrades, entre d’altres”. Segons el batlle, David Alquézar, “aquest no és el nostre model, però si la instal·lació ha d’acabar arribant a Tous, es garanteix als veïns i veïnes que no arribarà de qualsevol manera, sinó que farem que tingui el mínim impacte possible”. Segons l’Ajuntament, no hi ha possibilitats legals per part d’una administració municipal de frenar aquestes instal·lacions si compten amb el vistiplau d’altres administracions i dels propietaris del terreny. “Explosió de demanda d’hectàrees per a fotovoltaiques” El coordinador d’Unió de Pagesos a l’Anoia, Joan Vidal, explica que “hi ha una explosió de demanda d’hectàrees a l’Anoia per posar centrals fotovoltaiques. Una explosió que s’ha fet sense cap planificació”. Manifesta que la pagesia “no té res en contra de la transició energètica, però el model no pot ser aquest”

Una pancarta mostra l’opisició als molins eòlics dins el terme municipal de Rubió. TCM

ALT PENEDÈS Al Penedès, el Consell Comarcal s’ha posicionat en contra de les centrals solars, mentre que a l’Anoia, els municipis mantenen diferències sobre com afrontar aquesta implantació AMENAÇA La línia d’evacuació que ha de passar pel territori és un altre dels motius que branden les plataformes com una amenaça per l’entorn

i que “primer, les plaques s’han de col·locar en zones edificades, en teulades”. Vidal demana que es canviïn els criteris de les implantacions d’aquests panells. “No pot ser primer en espais amb edificacions, en segon terme terrenys marginals, i més endavant els verds. Només en últim lloc, les zones de valor agrari o paisatgístic. Però es fa al revés”. Indica que “hi ha un estudi de l’Institut Català de l’Energia que apunta que el 52% de l’energia neta a Catalunya es podria fer amb les teulades existents”. Remarca que “si es col·loquen a les teulades” se situaran els panells “precisament on hi ha més consum” i reitera la preocupació perquè “s’està deixant tot en mans del mercat”. Vidal considera que cal “aturar el decret del novembre del 2019” o “fer una moratòria” per tal de planificar. Reitera que “no estem en contra de les renovables, però no pot ser que s’hagi estat deu anys sense fer res en aquesta matèria i ara es vagi amb tanta pressa”. El sindicat també manifesta la seva preocupació per la línia d’evacuació soterrada que es faria per transportar l’energia generada en aquestes noves infraestructures: “escorxaran el país amb les línies d’evacuació”. Vidal lamenta també que “el procés està en mans d’empreses molt grans” que estan molt preparades per tramitar els projectes i implantar-se. Demana aglutinar esforços entre totes les plataformes contràries.

societat

abril/2021

Territori

Creix l’oposició a les centrals eòliques a l’Anoia

Els molins s’imposen dins l’skyline de Rubió, amb la serralada de Montserrat al fons. TCM

Pel que fa a les noves instal·lacions de centrals eòliques, aquest març sorgia una segona plataforma, Salvem Serra Morena i Maçana, a Rubió i Copons, on hi ha la previsió d’una nova instal·lació. Manifesten que amb el nou decret 16/2019 de la Generalitat “s’ha donat via lliure a les grans multinacionals perquè especulin amb tot el territori català, i especialment en aquelles comarques més deprimides, amb més atur, menys poblades i on la terra costa menys, com és el cas de l’Anoia en particular i la Catalunya central en general”. A més de la implantació dels parcs a la zona d’Argençola i Bellprat, que es va engegar fa un any, aquesta plataforma adverteix que “hi ha en projecte quatre macroparcs eòlics a la nostra zona que són una ampliació de l’actual Parc Eòlic Rubió I (dos en terres de l’Anoia i dos al Bages) i dos grans projectes fotovoltaics a Rubió”.

Manca unitat d’acció Al revés de l’Alt Penedès, on el Consell Comarcal s’ha posicionat en contra de la implantació de fotovoltaiques, el Consell Comarcal de l’Anoia es mostra més prudent. El vicepresident Santi Broch puntualitza que “les característiques del Penedès ho fan més fàcil. En primer lloc, geogràficament és més pla i és un paisatge més homogeni”. I també el Penedès ha assolit un consens: la setmana passada, el Consell Comarcal i el Consell d’Alcaldes i Alcaldesses de l’Alt Penedès van fer pública una declaració on criticaven que “la projecció d’aquests espais per obtenir energia neta s’està fent sense tenir en compte el sector agrícola” i que es feia des de “despatxos de Barcelona”, allunyats del lloc on s’han d’instal·lar. Les instal·lacions fotovoltaiques al Penedès han de tenir una superfície de 350 hectàrees, la major part de les quals destinades a usos agrícoles. Per aquest motiu reclamen tenir veu a l’hora d’establir “quins són els emplaçaments idonis i quina superfície cal destinar-hi”. El seu president, Xavier Lluch, assegura que “fa temps que s’hi treballa”, i que des de la mateixa institució s’ha manifestat “el posicionament a favor de generar energia sostenible i fomentat l’autoconsum. Això comporta, a més, instal·lar parcs fotovoltaics on no es malmeti l’espai agrícola i el medi ambient”.

pàgines especials

abril/2021

Dossier Llar

i reformes

Consells per decorar la teva llar

iSTOCK

Claus per a decorar la teva casa amb l’estil Eco-friendly

iSTOCK

Per a sentir un habitatge de ve- estima, alguns objectes antics, ritat com teu, independentment alguns llibres, mobles amb entitat de si és de propietat o de lloguer, pròpia... Evita convertir la teva llar són necessàries dues coses. D’una en un remolí de colors. Utilitza una banda, omplir-la d’experiències, paleta de colors que es complede records personals i passar-hi mentin a la perfecció i no resultin temps. Per un altre costat, cal estridents. Els colors dependran decorar-lo al teu gust, donant-li molt del toc que vulguis donar-li. aquest toc personal inconfusible Si busques un aspecte rústic, els que et permet relaxar-te i gaudir colors terrosos i verds seran més dels espais. Decorar una casa no apropiats. Si busques una casa és senzill. Si tens poca experièn- mediterrània, el predomini del cia, aquí tens una sèrie de con- blanc amb notes de color blau no sells per a decorar la teva llar amb hi pot faltar. El talent per a decoestil i bon gust. En primer lloc, cal rares pot anar adquirint. És per tenir clar quin espai has de deco- això que cal arriscar i provar dirar i conèixer els punts forts de ferents opcions. Amb la pràctica, l’habitatge per a potenciar-los, i se n’acaba aprenent. Crear una llar quins són els febles, per a dissi- té molt a veure amb el mètode de mular-los. Per a configurar la teva l’assaig i error, ja que el toc perllar i aportar-li calidesa i un toc fecte no s’aconsegueix de la nit al únic i personal, necessites utilit- dia. Amb el pas del temps, aniràs zar detalls originals: objectes amb afegint nous elements i eliminant personalitat, amb la seva història, d’altres. No s’ha de tenir pressa, ni evitant els fabricats en sèrie que 219voler “acabar de cop la casa”. Detrobes a qualsevol casa. Pots em- corar és un procés constant i llarg 195 AMIC prar unes fotos emmarcades amb en el temps.

A Espanya cada habitant genera aproximadament uns 460 quilos de deixalles, de les quals el 60% acaba a les escombraries. Això és un gran problema, en una societat que no és conscient i no afronta la realitat del que significa l’escalfament global i el canvi climàtic. És per això que cada vegada són més les persones conscients sobre la importància de cuidar el planeta i el compromís que tenim tots els éssers humans sobre aquest tema. Una de les tendències que contribueix a aquesta causa és l’estil Eco-friendly que ens convida a recuperar peces antigues, reutilitzar materials i a exigir comportaments sostenibles. Es tracta d’un estil que empra tres principis fonamentals: reciclar, reutilitzar i reduir. Aquesta tendència és utilitzada també en la decoració de tots els ambients de la casa. A continuació, et donem algunes claus per a aplicar l’estil Eco-friendly a la teva llar. 1. Reutilitza plats, gots, o tasses de ceràmica. Fes un inventari i converteix-los en quelcom nou. Amb una mica de creativitat pots transformar-los en llums, flo-

rers i llocs per a sembrar algunes plantes. No importa que siguin de vaixelles diferents, combina-les per colors i li donaràs un nou toc. 2. Recicla cartons, paper, ampolles i llaunes per a fer diferents treballs manuals. Encara que no ho creguis són de gran ajuda per a aquestes tasques. Pots fer repeus, quadres i una infinitat de coses més amb ells. 3. Respecte a la Il·luminació empra focus LED. Amb això no sols reduiràs l’energia sinó també l’emissió de CO2 a l’atmosfera. 4. Opta per teixits totalment naturals i orgànics com el Ratan, el sisal, el coco, el vímet. A més de respectar l’ambient, ajudaran a completar l’estil friendly. 5. Aconsegueix algunes caixes de fruita en el mercat i utilitza-les com a dipòsits de magatzematge. Així evitaràs comprar més utensilis per a guardar els diferents aliments. 6. Finalment col·loca plantes i branques per a donar-li un plus a la teva decoració. Aquestes ompliran d’energia casa teva i li proporcionaran una olor agradable que s’expandirà per tots els ambients. AMIC

pàgines especials

abril/2021

Dossier Llar

i reformes

Consells per a tenir la casa ordenada

Decoració d’interiors

iSTOCK

Amb el dia a dia es fa difícil tenir la casa sempre impecable. Però no és impossible, i per això compartim 5 hàbits diaris que, fets en família, ens ajudarà a mantenir la casa neta. El primer hàbit que cal adoptar és recollir-ho tot abans d’anar a dormir. Dedicant cinc minuts al final del dia a recollir i netejar tot allò que puguis farà que et despertis en un entorn molt més agradable per començar el dia amb energia. Un segon bon hàbit és fer el llit cada matí. Aquest fet et permetrà sentir que l’espai està ordenat, i l’habitació lluirà més neta. En tercer lloc, neteja el bany. Si cada dia passes un drap humit amb netejador, aquest espai sempre lluirà radiant, i no li haurem de dedicar tant de temps en un dia concret a la setmana. El quart hàbit a adoptar és el de netejar els estris de menjar i netejar el menjador després de cada àpat. Si es fa d’aquesta manera, amb 5 minuts tot estarà a lloc. Una tasca que es pot repartir per dies o setmanes entre els membres de la família i així, entre tots, la casa sempre estarà neta amb la cuina radiant. Finalment, llença les escombraries cada dia. Aprofita quan surt cap a la feina, o a passejar, per desfer-te de les escombraries. Evitaràs haver de fer-ho al vespre, quan ja no et queden energies, i no s’acumularan a casa. AMIC

iSTOCK

Un estil decoratiu és a grans trets, una forma particular de projectar un disseny en un espai. I és aquí on s’obre una varietat d’estils i mescles d’aquests. Alguns dels més comuns són: Rústic: Una aposta natural i per les cases campestres. S’utilitza molt la fusta en mobles i revestiments, objectes antics, fibres naturals i llanes. Els colors són les tonalitats terra. Vintage: recrea diferents èpoques passades: empaperats en parets, mobles de disseny, llums de lava o objectes antics que ara es transformen en peces de valor. Nòrdic: Prové del nord d’Europa, es caracteritza per ambients minimalistes, parets blanques i pocs mobles, al qual se sumen aportacions naturals com l’ús de la fusta, cuir i pells. La il·luminació és molt important. Ètnic: Qualsevol cultura originària d’un país s’inclou aquí. Els elements que s’inclouen han de portar reminiscències de la seva cultura i l’ús de materials i mobles propis del lloc. Industrial: Va néixer en els lofts dels Estats Units, quan van passar de ser velles factories a habitatges d’artistes i persones adinerades. Una decoració industrial necessita un espai ampli i sostres alts, finestrals grans i parets rústiques. En el mobiliari s’utilitza el ferro, l’acer i el vidre, en contrast amb la fusta. AMIC

pàgines especials

abril/2021

Dossier Llar

i reformes

Domòtica: Estalviar energia a l’abast de tots

iSTOCK

Un cop optimitzat el comportament de l’habitatge, coneixes millor el teu perfil de consum energètic i pots buscar la companyia amb la tarifa elèctrica o de gas que s’adapti més a les teves necessitats La domòtica és el conjunt de tec- cursos naturals com la llum i la nologies que permeten una gestió radiació solar. D’aquesta manera, més eficient de l’energia en la llar; pots adaptar la potència a la siés a dir, aconsegueix que el nostre tuació lumínica, per a aprofitar la habitatge faci un consum òptim llum solar o desplegar els tendals de la climatització, la llum o el gas automàticament quan la radiació i, per tant, sigui possible reduir el solar és excessiva. I per descompcost de les factures. Actualment tat, és possible apagar de manera el sector de la domòtica, gràcies telemàtica els aparells que estan a les apps i els dispositius mòbils, encesos i canviar la temperatura o ha aconseguit un desenvolupa- l’estat del sistema de climatització ment que la fa assequible amb op- o calefacció. cions per a tota mena d’habitatges Es tracta de reduir el consum, ja i per a totes les butxaques. que des del control central és posEl principal avantatge de la do- sible detectar quin és el teu conmòtica és que pot monitorar el sum habitual, i és fàcil detectar en consum energètic i gestionar de quins moments s’ha desaprofitat manera eficaç els subministra- 219l’energia i actuar en conseqüènments, aprofitant sempre els re- cia. AMIC 195

Consells per a estalviar en la factura elèctrica durant el teletreball Són moltes les persones que seguiran teletreballant després de l’estat d’alarma i fent ús de la tecnologia. Això provocarà un augment del consum d’energia de la llar i per això recordar alguns consells d’estalvi ara resulten més útils que mai. Per a un estalvi energètic és fonamental millorar l’aïllament de la llar, triar energies més econòmiques, tenir aparells eficients i, sobretot, canviar els hàbits de consum. Aquests gestos que coneixem, però que no posem en pràctica, poden marcar la diferència en el total de la factura. Vegem alguns exemples. • Graduar el termòstat correctament. No cal posar la calefacció de gom a gom, ni estar en màni-

ga curta a casa. Amb 20 graus és suficient per a tenir un ambient agradable. • Ventilar a la seva hora. Ventilar és fonamental per a garantir un ambient saludable i la renovació de l’aire. Però triar l’hora és clau. Fer-ho al migdia, quan la temperatura és major i només uns 10 minuts, disminuirà el consum. • Aprofitar el sol obrint les finestres o apujant les persianes és una manera d’incrementar el confort de la llar amb despesa zero. Abrigar-se de nit i apagar la calefacció i aire condicionat. Si la roba de llit és conforme a l’estació de l’any, no és necessari posar la calefacció. N’hi ha prou amb tancar bé les finestres a l’hivern o obrir-les a l’estiu. AMIC

(*)

(*) Si has arribat fins aquí, els teus futurs clients, també. L'AnoiaDiari, el millor aparador per al teu negoci publicitat@anoiadiari.cat/619786011

abril/2021

pàgines especials

abril/2021

Dossier Llar

i reformes Idees per a decorar una casa petita

iSTOCK

Decorar un apartament per a gent jove Els joves solen buscar un espai que sigui còmode, útil i que porti la seva marca personal. Generalment, en pensar en un ambient juvenil, es pensa en un estil eclèctic i descontracturat. La base d’aquesta decoració solen ser mobles d’herència familiar, combinats amb moderns accessoris i detalls funcionals i tecnològics. Si busques que la teva casa tingui molta llum, opta per mobles que no ocupin tot l’espai, per la qual cosa és millor buidar les parets i utilitzar mobles baixos de línies rectes i complementar-los amb prestatgeries. Justament l’estil eclèctic del qual parlàvem al principi, es basa a barrejar objectes de diferents estils, que poc tenen a veure entre

si, però que en conjunt aconsegueixen un bon resultat. Per a il·luminar, millor usar focus encastats, per a una inspiració jove. El millor per a aquestes cases en matèria de cortines són els estors, ja que són pràctics i moderns. I finalment, però no menys important, són els colors. Utilitza tonalitats alegres i càlides com el groc, el verd llima, els diferents colors de taronges, el turquesa o el púrpura. Tots aquests colors combinen bé amb parets blanques, fent que el lloc llueixi lluminós, però amb un toc de color, el qual pot anar en una paret, o en petites pinzellades alegres a través dels diferents materials i objectes de la decoració. AMIC

KAVE HOME

No cal témer als habitatges petits, sinó a la falta de creativitat per a obtenir el que necessitem. Per això cal buscar solucions per a adaptar la llar a les necessitats reals de cadascun. Convé per a això fer una llista del que és prioritari i no pot faltar. Quan triem una casa petita, és important fixar-nos en les seves possibilitats. Potser llençant un envà, aconsegueixis un espai extra per a menjar o treballar. No omplis la casa amb objectes. Menys és més, i com més espai lliure, més gran semblarà. Busca mobles amb doble funció, com un puf amb un bagul en el seu interior, taules que es pleguen o sofàs-llit. Aconsegueix una bona il·luminació, perquè els espais lluminosos semblen més amplis. Com menys mobles que trepitgin el terra, millor. Penja’ls a la paret, perquè faran més sensació d’amplitud. És important també la seva grandària. No col·loquis un sofà enorme que no deixi espai lliure i tampoc abusis de les mescles d’estil. No tinguis por de pintar les parets o usar papers pintats. La gent creu que les cases petites cal deixar-les en blanc. Pots jugar amb ratlles i colors foscos per a donar profunditat, només cal saber quina paret pintar. El color pot ser clau per a delimitar espais sense perdre metres. AMIC

pàgines especials

abril/2021

Dossier Llar

i reformes “Ens encanta que els clients ens expliquin que el temps s’atura quan entren al garden” Jordi Moix, gerent de Viver del Rec El Viver del Rec presenta un aspecte renovat. Ens pots explicar les principals novetats de cara a la nova temporada? L’any passat, aprofitant el tancament per la COVID-19, vam remodelar tot el garden, s’ha ampliat la zona de planta interior en 150 m2 el qual ens permet exposar una gran quantitat de plantes d’interior i testos decoratius, material de brico-jardineria, rec i un gran assortit de productes fitosanitaris. A l’exterior s’ha construït un umbracle de 150 m2 on podem disposar de molta més planta de temporada i en molt millors condicions, que juntament amb els nous espais d’inspiració repartits per tot el garden milloren molt l’experiència de compra. També s’ha introduït l’espai HORT on tenim diferents estils d’hort urbans, moltes va-

tats de plantes que no es coneixen a la zona a preus molt competitius. La setmana passada, per exemple, vam rebre un camió de cítrics espectaculars (llimoners, tarongers, mandariners...) de Pistoia (Itàlia) i un carry de fruiters nacionals nans que mesuren menys d’1 metre i produeixen com un arbre de jardí, ideals per terrasses o balcons.

rietats de planter (més de 6 varietats de tomàquets, 5 varietats de pebrots picants...) productes fitosanitaris ecològics, substrat especial per horta i tots els complements que necessitaràs per cultivar hortalisses a casa.

llem per tot Catalunya fent i mantenint jardins d’entre els quals en podem anomenar alguns com l’Hotel W, Bodegues Torres l’Ateneu Barcelonès.

Més enllà de les varietats tradicionals que podem trobar a les floristeries, oferiu algun tipus de planta o producte diferent? Formem part de la central de compres Jardinarium, això ens dona accés a proveïdors molt especialitzats de tot Europa i podem oferir varie-

El Viver del Rec forma part del grup PSM, que ha experimentat un espectacular creixement en els darrers anys. Quins serveis oferiu i per a quin tipus de client? A part del viver del rec i la floristeria de l’Hospital d’Igualada realitzem serveis de jardineria amb el nom de l’art del jardí. Estem especialitzats en jardineria pel client privat i particular, treba-

Quins plans teniu de cara al futur? L’objectiu principal de l’equip del Viver del rec és millorar al màxim l’experiència de compra del nostre client i poder disposar del màxim de producte en el millor estat i preu possibles. Ens encanta quan els clients ens expliquen que el temps s’atura quan entren al garden i no saben si han estat 15, 30 o 60 minuts a la botiga.

pàgines especials

abril/2021

Dossier RENDA

2020

La pandèmia i els ERTO marquen una campanya de la renda “singular” Els inclosos en expedient hauran de fer la declaració si superen els 14.000 euros i la gran majoria haurà de pagar ACN/ANOIADIARI Els ERTO i els ajuts

per combatre la pandèmia marcaran una campanya de la renda “singular”, que s’allargarà fins al 30 de juny. Encara que la normativa es manté igual, durant el 2020 van canviar molt les circumstàncies personals i hi haurà “moltes dades a comprovar” en l’esborrany, segons els experts. Un dels grups que hauran de vigilar més són els centenars de milers de treballadors en ERTO que hauran de fer la declaració de l’IRPF si guanyen més de 14.000 euros l’any perquè han tingut dos pagadors –l’empresa i el SEPE–. Els experts alerten que la gran majoria haurà de pagar perquè l’organisme estatal no ha practicat retenció als pagaments de l’atur i alguns, fins i tot, hauran de tributar uns diners que no han rebut. Durant la declaració del 2020 es manté l’obligació de declarar l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) si s’han percebut més de 22.000 euros anuals bruts, també en el cas que la persona hagi perdut la vida durant un any amb molta mortalitat per culpa de la covid. Aquesta quantitat baixa en picat, als 14.000 euros, si s’han cobrat de més d’un pagador que superi els 1.500 euros cadascun, com passaria si el 2020 s’hagués cobrat tant el salari habitual com prestacions del Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE). “La gran majoria d’afectats per ERTO que han percebut més de 14.000 euros els hi sortirà a pagar”, avisa l’advocat d’Auren Lluís Basart. Segons el professor col·laborador de la UOC, el govern espanyol hauria d’haver fet una excepció normativa amb aquest 219 col·lectiu que es troba en una situació econòmica “complicada” i que ara

comunica quina és la quantitat que havien d’haver cobrat. “Fer la renda dues vegades perquè la xifra no està bé costa molt. Si no ho tens clar, espera’t”, afegeix.

es pot trobar amb l’”espant” d’haver d’abonar “de cop totes les retencions” derivades de la prestació, ja que el SEPE no practica retenció si no se li demana. Per pal·liar la situació, s’espera que Hisenda aprovi en els propers dies el fraccionament en sis terminis de l’IRPF fins al desembre sense interessos de demora als afectats per un expedient. Per exemple, una persona que ha cobrat 21.000 euros, 5.000 dels quals del SEPE i 16.000 de la feina, haurà d’acabar ingressant 1.647 euros per compensar la falta de retenció de la seva prestació. “La suma dels dos imports pot fer no només que tinguis obligació de presentar-la sinó que en alguns casos et sortirà a pagar, i la gent que té rendes d’aquests nivells no estava acostumada que li sortís a pagar”, 195

diu l’economista i vocal de la Comissió d’Assessors Fiscals del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Carme Jover. Pagaments indeguts als ERTO L’Agència Tributària ha deixat clar en una nota informativa que els empleats que sàpiguen del cert quin és l’error en el pagament de l’ERTO, poden declarar la quantitat que tocaria i no la que han rebut. Els que no tinguin aquesta informació, hauran de tributar ingressos de més o de menys i fer una declaració rectificativa quan el SEPE comuniqui quin és l’import correcte. Segons Lluís Basart, el termini per a fer aquesta rectificació “és molt ampli”, de 4 anys. D’aquesta manera, entre el 7 d’abril i el 30 de juny, hi haurà persones que declarin uns diners que no han arribat mai al seu compte corrent, però que figuren a les seves dades fiscals. És el cas de l’Anna, una treballadora que encara no ha cobrat els quatre mesos d’ERTO del primer confinament. “Com que els diners estan associats al meu DNI encara que s’hagi ingressat al compte d’una altra persona consta com si ho hagués cobrat jo. Ara em trobo que he de declarar uns diners que no he cobrat i per tant em sortirà a ingressar”. L’Anna s’ha trobat amb la situació d’haver de contractar un advocat per recuperar els diners i un gestor que l’assessori amb la renda. “Estic pagant per rebre els meus diners”, lamenta. Jover, que també es professora a la Barcelona School of Management de la Universitat Pompeu Fabra, recomana a les persones en aquesta situació esperar “el màxim” de temps possible per fer la declaració, per veure si el SEPE regularitza les dades o almenys

Deducció per maternitat Les mares treballadores amb fills menors de tres anys que poden restar-se 1.200 euros anuals, amb l’increment de 1.000 euros més per guarderia, perdran aquest dret durant el període en què han estat en un ERTO total. “Si has estat quatre mesos de baixa per l’ERTO, no podràs cobrar la deducció de maternitat durant aquests mesos perquè no has estat treballant efectivament”, explica l’economista i assessora fiscal Carme Jover. Sí que tindran dret a aquestes deduccions si l’expedient ha sigut parcial, ja que, d’aquesta manera, la persona haurà continuat cotitzant i tindrà dret a la part proporcional, assegura Concha Forteza, ponent de la Comissió Fiscal del Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya. En canvi, estar en ERTO no comportarà cap canvi en les deduccions per famílies nombroses, per ascendent amb dos fills i per discapacitat dels pares, fills o cònjuges. Ingrés mínim vital Com a novetat d’enguany, els beneficiaris de l’Ingrés Mínim Vital es veuran obligats a tramitar una declaració de renda. Si aquesta subvenció, juntament amb les rendes mínimes d’inserció de les comunitats autònomes o ajudes de les entitats locals, no supera els 11.279,39 euros estarà exempta de tributació. “Estan obligats a fer la declaració, encara que surti amb quota 0”, ha dit Forteza. La norma afegeix que tots els membres del grup de convivència que es beneficiïn d’aquest IMV hauran de fer la declaració, una qüestió que ha generat debat entre els experts. Carme Jover indica que si els progenitors estan casats s’haurà de fer la renda per a tots junts o entregar-la tots separats si els hi convé més, nens inclosos. En cas que els pares no estiguin casats, un dels pares podrà fer la declaració pels nens. “Si no tenen possibilitats de fer la declaració conjunta, els fills tindran l’obligació de fer-la per separat”, afegeix l’economista i assessora fiscal. Tot i això, l’advocat Lluís Basart diu que davant “l’absurd” que suposa que un nen de tres anys hagi de fer individualment aquest tràmit creu que s’imposarà “la lògica” i Hisenda permetrà que el menor s’inclogui en les declaracions dels pares o les mares.

pàgines especials

abril/2021

Dossier RENDA

2020

Lloguers Els canvis en els preus dels arrendaments també es veuran reflectits a la declaració de l’IRPF del 2020. Els propietaris que hagin pactat una rebaixa del lloguer i que puguin demostrar-la per escrit podran declarar el que han cobrat en realitat. En concret, l’arrendador haurà d’aportar el pacte de la rebaixa signat per les dues parts i adjunt al contracte de lloguer com a annex. A més, si la renda no s’ha pogut pagar, el propietari podrà evitar tributar pels rebuts no cobrats durant els últims tres mesos de l’any. Mòduls Aquesta norma també s’aplica a les factures impagades dels autònoms, que podran deixar de tributar els rebuts no cobrats en els darrers tres mesos i no en els últims sis, tal com era habitual. Els treballadors per compte propi han de declarar com a activitat econòmica els ajuts que han rebut –per exemple, per part de la Generalitat– però, en canvi, hauran de qualificar les prestacions per cessament d’activitat com a rendiments del treball. Per alleugerir la càrrega fiscal dels que tributin per mòduls, s’ha augmentat el percentatge de reducció del rendiment net al 20% de manera general, i fins al 35% en activitats vinculades al sector turístic, hostaleria i comerç.

Paral·lelament, els dies de durada de l’estat d’alarma i de les restriccions que han obligat a tancar els negocis no es calcularan com a base imposable del rendiment anual d’aquests empresaris autònoms que fan servir el mètode d’estimació objectiva. Recaptació a la baixa Tenint en compte el context de crisi econòmica, Concha Forteza preveu

que en aquesta campanya la recaptació general anirà la baixa davant la caiguda en picat dels ingressos de treballadors i empresaris. “Si la gent ha guanyat menys diners, hi ha menys recaptació”, indica. “És una campanya singular, no és una campanya normal. L’any 2020 ha estat molt marcat per la pandèmia i per la crisi econòmica a molts sectors. La previsió de recaptació és una

mica a la baixa”, afegeix, en la mateixa línia, Lluís Basart. Durant la campanya anterior, l’Agència Tributària va tornar més de 1.271 milions d’euros als contribuents catalans, un increment del 7%. Davant d’aquestes situacions tan diferents generades per la pandèmia, Forteza calcula que el gremi de gestors tindrà “molta feina”, especialment cap al final de la campanya. “No esperem una allau d’errors però sí moltes dades a comprovar i, per tant, molta més feina. El contribuent petit que tenia rendiments del treball i poc més i que podia fer l’esborrany sense mirar-se’l ara no podrà fer-ho”, indica la gestora, que aconsella “vigilar molt bé els números que surten a l’esborrany, que siguin els que realment has cobrat o hauries d’haver cobrat”, ja que “si no després s’haurà de regularitzar”. L’economista Carme Jover assegura que la campanya del 2020 no serà la més difícil perquè a efectes normatius “no hi ha hagut canvis”. “Molt complicada va ser el 2007 amb una llei de renda nova, o el 2015 quan hi va haver modificacions tremendes. El que succeeix aquest any és que la campanya de la renda és similar però les situacions personals són bastants diferents pel covid. Serà una campanya de matís i no tant de conèixer la norma sinó les circumstàncies del que fa la renda”, diu.

pàgines especials

abril/2021

Dossier RENDA

2020

“A l’hora de fer la declaració de la renda, cal estar acompanyat d’un professional” Josep Maria Gutiérrez, propietari de la gestoria GESGAR Quines són les peculiaritats que han d’afrontar les persones que faran la renda de l’any 2020 respecte a altres anys? Bé, en primer lloc, la diferència clara amb altres anys és que arran de la crisi del coronavirus hi ha moltes empreses que s’han vist abocades a presentar expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO). Això fa que molts treballadors i treballadores que fins ara no estaven obligats a presentar declaració de la renda, perquè els rendiments que obtenien eren d’un únic pagador (l’empresa), aquest any han cobrat d’una segona empresa (SEPE, Servicio Público de Empleo Estatal), i el criteri de tall es veu modificat. En cas de rebre rendiments d’un únic pagador, el límit per no haver de presentar renda està en 22.000 €/ any, en cas de percebre rendiments de dos pagadors, el límit són 14.000 €/ any. Això ampliarà el ventall de persones que aquest any estaran obligades a presentar la declaració de la renda. Per si això no fos suficient, cal fer esment que les prestacions percebudes del SEPE no tenen aplicada cap retenció, i això farà que hi hagi més declaracions amb resultat a ingressar. Hi ha algun altre cas específic sorgit aquest 2020? Hi ha hagut les ajudes de la Generalitat als autònoms i professionals, que també tributen a la renda i que han de ser incloses.

S’amplia molt, doncs, el ventall de persones que han de fer la declaració? En el cas que expliquem, de les persones que estan en ERTO, sí. Doncs aquests estaran obligats a presentar la declaració de la renda, i probablement, en un percentatge molt alt, amb un resultat a ingressar. Esteu atenent, doncs, més consultes que en altres anys?

Sí, moltes persones s’assabenten de les conseqüències que suposa haver percebut diners dels ERTO. Els mantenim informats de la seva situació. És important tenir assessorament en aquests casos? Sí, sempre és important validar tota la informació d’Hisenda i la que es conté als esborranys amb uns professionals. Ens trobem amb molts casos amb errors en els esborranys, perquè hi

ha el naixement d’un fill, per exemple, i Hisenda no ho ha contemplat, o no hi consta la hipoteca perquè el banc no ha enviat la informació suficientment acurada. Si no tens coneixements de tots aquests aspectes, cal estar acompanyat d’un professional. Aquest any, amb l’excepcionalitat del 2020 i les mancances d’informació suficientment actualitzades, per part del SEPE, encara ho fan més necessari.

C/ Capellades, 31 | 08700 – Igualada | 93 804 26 11 | gesgar@gesgar.com

abril/2021

pàgines especials

abril/2021

Dossier RENDA

2020

Com he de fer la declaració de renda si he estat en ERTO? I si he rebut ajudes? El passat 7 d’abril es va donar el tret de sortida a la campanya de la declaració de la renda de l’exercici del 2020, i finalitzarà el 30 de juny de 2021. Més de 20 milions de contribuents estan obligats a presentar-la en funció dels ingressos obtinguts. Aquesta campanya de la renda no té gaires diferències legislatives respecte a la renda de l’any anterior, excepte aquelles mesures amb contingut tributari en relació amb la situació d’emergència provocada per la covid-19. Un context que ha portat a moltes empreses a presentar Expedients de Regulació Temporal de l’Ocupació (ERTO) per a la totalitat o part de la seva plantilla. Com afecta haver estat en un ERTO de cara a la declaració de la renda? D’entrada és important recordar que la norma no indica qui ha de presentar l’autoliquidació, sinó exactament el contrari, qui no ha de presentar-la. Així doncs, no ha de presentar-la tot aquell contribuent que no superi algun dels rendiments i imports següents: Si obté rendiments del treball d’un

sol pagador o de més d’un, però el segon i restant no superen en conjunt els 1.500 euros anuals, el límit de rendiments bruts serà de 22.000 euros anuals. Si obté rendiments de més d’un pagador, i el segon i restants superen en conjunt els 1.500 euros, el límit es reduirà fins als 14.000 euros

219 195

anuals. És en aquest punt on es troba el cas dels afectats per un expedient de regulació temporal d’ocupació, que aquests han rebut retribució de dos pagadors diferents, i això fa que el límit per presentar la declaració sigui de 14.000 euros anuals de forma conjunta entre els dos pagadors. Si no es

supera la xifra de rendiments del treball de 22.000 euros o 14.000 euros segons sigui el cas, i a més es tinguin rendes del capital immobiliari i guanys patrimonials amb retenció que no superin els 1.600 euros l’any, més rendes immobiliàries imputades o guanys patrimonials per ajudes publiques que no superin els 1.000 euros anuals, el contribuent no estarà obligat a presentar la declaració. En cap cas hauran de declarar els que obtinguin exclusivament rendiments íntegres del treball, de capital o d’activitats econòmiques, així com guanys patrimonials amb el límit conjunt de 1.000 euros anuals i pèrdues patrimonials de quantia inferior a 500 euros anuals. En qualsevol cas estaran obligats a declarar els contribuents amb dret a la deducció per doble imposició internacional o que realitzin aportacions a patrimonis protegits de persones amb discapacitat, plans de pensions, plans de previsió assegurats o mutualitat de previsió social, que redueixen la base imposable.VIAEMPRESA/AMIC

societat

abril/2021

Territori

Els Hostalets vota ‘sí’ a ampliar l’abocador i el batlle de Masquefa remarca que és la seva població “qui en pateix els efectes” Els ciutadans dels Hostalets de Pierola van votar el març a favor de l’ampliació de l’abocador. El terme veí de Masquefa ve queixant-se repetidament de les molèsties que suposa la instal·lació, com l’emissió de gas metà. L’alcalde masquefí critica que “els perjudicis d’aquesta activitat els patim tots i els beneficis només se’ls queden uns”

FRANCESC VILAPRINYÓ

Amb un 58%, la població dels Hostalets que va anar a votar en la consulta sobre l’ampliació de l’abocador, va respondre positivament. Ara, el govern hostaletenc es veu avalat per allargar el termini d’aquesta infraestructura. El batlle de la veïna Masquefa, Xavier Boquete, considera que “és una oportunitat perduda per acabar amb els perjudicis que

causa l’abocador. L’única raó que es manté la instal·lació és pels beneficis econòmics que genera i aquesta dependència haurà de finalitzar en algun moment”. Amb aquesta votació, s’allarga vuit anys més. Boquete afegeix que “si ara no es pot tancar l’abocador per la dependència que s’ha generat en l’àmbit econòmic, tampoc ho serà d’aquí a vuit anys” que és quan finalitzarà el termini vinculat a

l’ampliació que s’ha votat ara. Boquete lamenta que “és una llàstima que no trobem cap solució per a aquests residus, ens generen molèsties. Nosaltres posem a disposició terrenys municipals per tractar d’alguna manera aquests materials i que no sigui només enterrar-los i generar gas metà”. El batlle masquefí indica que “l’Ajuntament dels Hostalets té una planificació, però el conjunt de l’Anoia sud ha de pensar en una

CONSULTA En la consulta del 21 de març, la majoria de població hostaletenca va votar a favor de l’ampliació. Es van pronunciar 1.134 persones, amb 659 vots positius.

altra cosa. Hi ha situacions que sobrepassen les barreres municipals, caldria un espai de concertació i presa de decisions i que un territori no se senti menystingut. Si aquesta consulta vol ser una altra manera de fer, potser també que ho decidim tots amb més consens”. Conclou que “potser la solució seria que no hi hagués beneficis econòmics i tots féssim el que calgués per al país i es repartissin les càrregues”.

219 195

Si tens més de 60 anys, ha arribat l’hora de viure bé, amb comoditat, seguretat i tranquil·litat, al Residencial ViuB2, a Igualada.

Pisos de lloguer econòmic. Equipats amb mobles, terrassa, cuina i bany adaptat. Darreres places disponibles trucant al 93 804 74 16

societat

abril/2021

Territori

Els projectes de fotovoltaiques i eòliques generen alarma entre ajuntaments, veïns i pagesia La majoria de municipis afectats han fixat moratòries per adaptar el planejament i intentar regular aquestes implantacions. El projecte a Tous, a prop d’una zona de masies, és un dels més polèmics

FRANCESC VILAPRINYÓ

Si des de fa anys, en diferents episodis, els projectes d’implantació de parcs (o centrals) d’energia eòlica han ocasionat el sorgiment de plataformes veïnals en contra, ara les centrals fotovoltaiques són una altra realitat que comença a generar una contundent resposta entre diferents actors del territori. L’exponent més recent és el del projecte del Matacan, a Tous. En aquest cas, els panells solars s’instal·larien a la zona de Flix i altres àrees pròximes, al nord de la carretera C-241 que uneix Igualada amb Montblanc, on hi ha diverses masies. El total d’hectàrees afectades per aquest projecte, Matacan Solar, s’eleva a 168,57 —l’equivalent a 33 Camps Nous—, i la majoria d’aquestes al terme municipal touenc. En concret, 116 hectàrees. L’entitat Salvem Tous es constituïa a finals de març per plantar cara a aquest projecte. Un projecte que té el vistiplau de la Generalitat. Per la seva part, des de Salvem Tous subratllen que “la promo-

tora ha triat l’espai només amb criteris de beneficis propis, sense tenir en compte l’impacte paisatgístic ni les afectacions de les persones que hi viuen”. Demanen que l’Ajuntament “s’oposi al projecte i actuï en defensa dels interessos de les persones veïnes de les zones afectades i de tot el poble, i alhora, aposti per un model energètic sostenible i de proximitat, i que no malmeti l’entorn agrari del poble”. L’Ajuntament touenc reaccionava a principis d’abril i en un comunicat assenyalava que “si aquesta 219 instal·lació ha d’acabar arribant al poble perquè195 rep l’autorització de la Generalitat de Catalunya i compleix els requisits legals i mediambientals per instal·lar-s’hi, des de l’Ajuntament de Tous es treballarà perquè es minimitzi l’impacte del parc solar amb condicions molt estrictes, com ara la separació física de la instal·lació respecte de les masies, que no tingui impacte visual, i que totes les línies elèctriques del municipi siguin soterrades, entre d’altres”. Segons el batlle, David Alquézar,

“aquest no és el nostre model, però si la instal·lació ha d’acabar arribant a Tous, es garanteix als veïns i veïnes que no arribarà de qualsevol manera, sinó que farem que tingui el mínim impacte possible”. Segons l’Ajuntament, no hi ha possibilitats legals per part d’una administració municipal de frenar aquestes instal·lacions si compten amb el vistiplau d’altres administracions i dels propietaris del terreny. Nova plataforma Pel que fa a les noves instal·lacions de centrals eòliques, aquest març sorgia una segona plataforma, Salvem Serra Morena i Maçana, a Rubió i Copons, on hi ha la previsió d’una nova instal·lació. Manifesten que amb el nou decret 16/2019 de la Generalitat “s’ha donat via lliure a les grans multinacionals perquè especulin amb tot el territori català, i especialment en aquelles comarques més deprimides, amb més atur, menys poblades i on la terra costa menys, com és el cas de l’Anoia en particular i la Catalunya central en general”. A

Una pancarta mostra l’opisició als molins eòlics dins el terme municipal de Rubió. TCM

CONSELL D’ALCALDES Al Penedès, el Consell Comarcal s’ha posicionat en contra de les centrals solars. El Consell d’Alcaldes anoiencs d’aquest dimarts expressava també un “rebuig rotund al model actual”. AMENAÇA La línia d’evacuació que ha de passar pel territori és un altre dels motius que branden les plataformes com una amenaça per l’entorn.

més de la implantació dels parcs a la zona d’Argençola i Bellprat, que es va engegar fa un any, aquesta plataforma adverteix que “hi ha en projecte quatre macroparcs eòlics a la nostra zona que són una ampliació de l’actual Parc Eòlic Rubió I (dos en terres de l’Anoia i dos al Bages) i dos grans projectes fotovoltaics a Rubió”. Els ajuntaments de Rubió i Copons, com ja els d’Argençola, Bellprat i Òdena, han plantejat moratòries en la instal·lació d’aquestes infraestructures per adaptar el planejament i poder incidir on s’implanten les centrals. “Explosió de demanda d’hectàrees per a fotovoltaiques” El coordinador d’Unió de Pagesos a l’Anoia, Joan Vidal, explica que “hi ha una explosió de demanda d’hectàrees a l’Anoia per posar centrals fotovoltaiques. Una explosió que s’ha fet sense cap planificació”. Manifesta que la pagesia “no té res en contra de la transició energètica, però el model no pot ser aquest” i que “primer, les plaques s’han de col·locar en zones edificades, en teulades”. Vidal demana que es canviïn els criteris de les implantacions d’aquests panells. “No pot ser primer en espais amb edificacions, en segon terme terrenys marginals, i més endavant els verds. Només en últim lloc, les zones de valor agrari o paisatgístic. Però es fa al revés”. Indica que “hi ha un estudi de l’Institut Català de l’Energia que

societat

abril/2021

Territori apunta que el 52% de l’energia neta a Catalunya es podria fer amb les teulades existents”. Remarca que “si es col·loquen a les teulades” se situaran els panells “precisament on hi ha més consum” i reitera la preocupació perquè “s’està deixant tot en mans del mercat”. Vidal considera que cal “aturar el decret del novembre del 2019” o “fer una moratòria” per tal de planificar. Reitera que “no estem en contra de les renovables, però no pot ser que s’hagi estat deu anys sense fer res en aquesta matèria i ara es vagi amb tanta pressa”. El sindicat també manifesta la seva preocupació per la línia d’evacuació soterrada que es faria per transportar l’energia generada en aquestes noves infraestructures: “escorxaran el país amb les línies d’evacuació”. Vidal lamenta també que “el procés està en mans d’empreses molt grans” que estan molt preparades per tramitar els projectes i implantar-se. Demana aglutinar esforços entre totes les plataformes contràries.

Els molins s’imposen dins l’skyline de Rubió, amb la serralada de Montserrat al fons. TCM

Unitat d’acció A l’Alt Penedès, el Consell Comarcal s’ha posicionat en contra de la implantació de fotovoltaiques. Aquest ens i el Consell d’Alcaldes i Alcaldesses de l’Alt Penedès van fer pública una declaració on criticaven que “la projecció d’aquests espais per obtenir energia neta s’està fent sense tenir en compte el sector

agrícola” i que es feia des de “despatxos de Barcelona”, allunyats del lloc on s’han d’instal·lar. Aquesta unitat d’acció s’escenificava finalment també aquesta setmana a l’Anoia. En el Consell d’Alcaldes de dimarts 20 es consensuava un comunicat en el qual s’expressava “el compromís amb les energies renovables i el canvi de model energètic per tenir un futur més ecològic, verd i sostenible” però també “un rotund rebuig a la manera en què s’està plantejant”. Demanen que “s’escolti la veu del territori en futures implantacions d’energies renovables” i estan decidits a fer arribar les seves reivindicacions “a les administracions superiors”. Subratllen que hi ha alternatives “al desplegament de parcs fotovoltaics en sòl agrícola, com ara la instal·lació en sòl industrial, en cobertes de naus, en parcel·les amb menys impacte mediambiental, als laterals i la mitjana de les grans carreteres o, fins i tot, en equipaments i serveis públics ja existents”. La reivindicació és de municipis com Rubió, Argençola, Sant Martí de Tous, Vallbona d’Anoia i Jorba, tot i que el batlle de la capital, Marc Castells, i el president del Consell Comarcal, Xavier Boquete, es mostren a favor dels postulats d’aquestes poblacions. Boquete parla de fer arribar a la Generalitat i l’Estat “un document amb ubicacions alternatives”.

societat

abril/2021

Sant Jordi

L’impacte de la COVID en el sector del llibre a l’Anoia Catalunya torna a celebrar la festa del llibre, el dia que li pertoca: el 23 d’abril. Sant Jordi. Darrere hi ha un any convuls, de restriccions i incertesa. Parlem amb diversos professionals del món del llibre a l’Anoia, que ens expliquen com ha afectat la crisi de la pandèmia al gremi

ANOIADIARI

Segon any consecutiu sense poder celebrar la festa de Sant Jordi amb tota la seva esplendor. La diada, una de les més participades per la ciutadania, tornarà a celebrar-se aquest divendres 23 d’abril, però sota estrictes mesures de prevenció i amb certes limitacions. A Igualada, s’ha habilitat un espai perimetral al passeig Verdaguer, entre els carrers de Sant Magí i Òdena, on hi haurà una vintena de parades. Enguany, aquest espai s’ha restringit als sectors professionals de les llibreries i les floristeries, quedant excloses les associacions, que tradicionalment també eren presents en aquesta jornada festiva. L’any passat, la festa va coincidir amb les primeres setmanes de l’inici de la pandèmia, quan l’impacte va ser més gran a l’Anoia. Més endavant, amb la desescalada de les restriccions, Igualada va traslladar la festa de la rosa i el llibre al 26 de juliol, amb una versió estival de Sant Jordi, sota el lema “Nit de Llibres i Flors”, que també es va celebrar al passeig Verdaguer. La situació excepcional d’afectacions per la pandèmia de COVID-19 i les mesures de confinament decretades arreu del país afecten enguany la tradicional celebració de la Diada de Sant Jordi. El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha treballat conjuntament amb els gremis i associacions que conformen la Cambra del Llibre i pel gremi de floristes de Catalunya per consensuar un seguit de recomanacions, mesures i paràmetres per celebrar Sant Jordi, a les llibreries i carrers d’arreu del país de manera segura, subjectes als protocols, restriccions i criteris sanitaris que determinin els Departaments de Salut i Interior en relació amb la pandèmia de COVID-19. Segons aquest protocol, durant tot el dia de Sant Jordi, els municipis catalans podran delimitar uns espais perimetrals —preferiblement a l’aire lliure— amb parades de llibres i roses, que hauran d’estar separades per dos metres de distància. Aquests espais hauran de limitar l’aforament al 50%, amb un topall màxim de mil persones a l’aire lliure i de 500 en espais tancats. Hauran de tenir cues separades, garantint la separació entre ciutadans. Les parades hauran de disposar de gel hidroalcohòlic i la mascareta serà obligatòria. L’organització

Els professionals del sector “A partir del novembre, amb el toc de queda, s’ha notat un augment de vendes important. La gent, si no pot sortir i passa més temps a casa, busca aficions. La gent que ja llegeix, llegeix més, i n’hi ha que s’hi enganxen... Hi ha molta gent que mira sèries, però arriba un moment que se n’atipen i agafen un llibre” Ignasi Farré Llibreria Aqualata

“El llibre no va ser considerat essencial. Semblava que no fos important. Hi havia altres prioritats. Però per a la salut mental de la gent s’han de potenciar els llibres i la cultura” Isabel Feced Llibreria Cal Rabell

“La cultura en general, sobretot música, teatre, etc. ho han passat i ho estan passant molt malament” Isabel Casas Llegim...? Llibreria “Hem tingut la immensa sort que treballem en el món del llibre, i penso que una de les coses positives d’aquesta pandèmia, és que la gent ha llegit més. Jo mateixa estic llegint molt més que abans. Quan parlo amb els editors, els veig amb projectes i ganes de tirar endavant. Les perspectives del sector són bones.” Elisenda Pujol Imprempta Romanyà Valls

haurà de posar personal per controlar l’aforament. El pla permet que les llibreries i floristeries puguin posar una taula a l’exterior del seu establiment per vendre llibres i roses. La normativa d’aquestes parades dependrà dels ajuntaments de cada municipi. Les llibreries i floristeries també podran atendre clients dins els establiments, amb un aforament màxim del 50% i s’hauran de garantir les mesures habituals de prevenció (mascareta, distància entre persones, rentat de mans amb gel hidroalcohòlic i ventilació). Enguany, com dèiem, només podran posar parades els professionals dedicats a la venda de llibres i flors. Ara bé, es farà una excepció en poblacions de menys de 5.000 habitants. En aquests municipis, les entitats sí que podran posar parades de llibres i roses. Des de la Cambra del Llibre han assenyalat que aquests dies previs a la festa estan observant l’aire de Sant Jordi a les llibreries. “Cada any quan comença abril una setmana abans es nota que hi ha més ambient a les llibreries”. Apunten que “si comparen aquests primers quinze dies del mes d’abril amb el mateix període de l’any passat, les estadístiques salten per l’aire. Tota comparació amb l’any passat és extraordinària i ens dona una pista que per aquest Sant Jordi, la nostra aspiració és arribar al 60% de les vendes que van fer fa dos anys”, han assegurat. Anticipen un Sant Jordi “millor” que el del juliol passat, però “lluny de les xifres habituals”, unes xifres que podrien situar-se entre “les de ple rendiment del 2019, amb xifres 1,5 milions de llibres venuts i 20 milions de facturació, i el Sant Jordi d’estiu.” En una línia similar s’han expressat des del Gremi de Llibreters, constatant que tots els agremiats han comprat menys volums que altres anys, preveient vendes inferiors. “No serà un Sant Jordi com el del 2019”, reconeixen.

societat

abril/2021

Sant Jordi i això té el perill que moltes persones creuen que tot el que hi ha a la xarxa existeix i moltes vegades hi ha títols que ja estan descatalogats. “. Des de la llibreria Aqualata, l’Ignasi assenyala que “la web ha crescut, però no podem competir amb els grans monstres, nosaltres hem de repercutir en el cost els ports de l’enviament. La comanda a través de la web ens ajuda, però porta molta feina (fer el paquet, avisar el transportista, etc.)”.

L’any passat la festa del llibre es va traslladar al mes de juliol.

Impacte en el sector del llibre El sector del llibre, i el de la cultura en general, també s’han vist afectats per la crisi derivada de la pandèmia. “Sobretot ens ha afectat en manera d’organitzar-nos i funcionar”, explica la Isabel Casas, de Llegim Llibreria..?. L’Ignasi Farré, de la llibreria Aqualata, afegeix que “els dos primers mesos, amb el confinament estricte, quan vam estar tancats, vam partir molt. Va ser llavors quan es va impulsar la campanya Llibreries Obertes, que ens va ajudar molt, la gent s’hi va abocar. Va ser una iniciativa molt positiva. Ens hauria anat molt bé que durant aquelles setmanes les llibreries haguéssim estat “essencials”, com ho eren els supermercats. Tot era il·lògic. Teníem la llibreria tancada, però jo sempre era a dins, fent coses. La gent em preguntava si podíem fer enviaments a casa, sobretot per Sant Jordi, però no enviàvem res. La gent feia comandes per correu, per la web, però seguíem les

mateixes condicions que les Llibreries Obertes, que la gent passés a recollir-ho quan poguéssim obrir de nou. També ens va afectar molt el tema dels llibres de text escolars. La majoria de centres de secundària van optar pel digital i moltes escoles també per un sistema de lloguer de llibres.” La llibreria Rabell van viure una situació diferent. “El nostre cas, pel fet de vendre premsa diària, és diferent que el de la resta de llibreries, perquè hem pogut anar obrint. Tanmateix, també ho hem notat, sobretot, justament, en la venda de premsa, que ha baixat molt”, explica la Isabel Feced. En línia Durant aquests mesos s’ha incrementat l’ús d’altres sistemes, com les xarxes, el Whatsapp o les webs. “Les persones han sortit menys de casa per tant pregunten més per telèfon, fan més comandes per mail i per wWhatsapp. També hem notat que la gent consulta més a Internet

La resposta dels clients Els clients habituals —i la ciutadania en general— han respost molt bé durant aquests mesos i han fet costat al sector, amb iniciatives com la de les Llibreries Obertes, que assenyalava l’Ignasi Farré. Una iniciativa que des de la Llegim...?, valoren “molt positivament. Ens va funcionar molt bé, tot i que vàrem haver de canviar de manera substancial la nostra forma de treballar, però ens en vàrem sortir. Estem infinitament agraïdes als impulsors d’aquesta iniciativa. Hi ha hagut una molt bona resposta, sobretot el Sant Jordi de l’any passat; la gent va ser molt solidària, ens va ajudar molt i al llarg de l’any també”, explica la Isabel Casas. Des de la llibreria Rabell expliquen que “la gent va respondre molt bé. Es va fer la campanya de les Llibreries Obertes —en la qual, òbviament, com que no vam tancar, no hi vam participar— que va funcionar molt bé. La gent estava motivada.” Un sector essencial El món de les llibreries, com altres sectors culturals, ha patit un ball de canvis de restriccions al llarg d’aquests mesos. “El llibre no va ser considerat essencial. Semblava que no fos important. Hi havia altres prioritats. Però per a la salut mental de la gent s’han de potenciar els llibres i la cultura. Hi va haver un temps que podien obrir les perruqueries, però les llibreries havien d’estar tancades... Tampoc s’entén que moltes setmanes les llibreries havien de tancar el dissabte mentre altres comerços podien obrir” assenyala la Isabel Feced. L’Ignasi Farré afageix que “a partir de Reis ja no vam poder obrir. Era contradictori. Els teatres i cinemes podien obrir, amb restriccions, però les llibreries no podien obrir el dissabte. No enteníem res. Més endavant vam

poder obrir, també amb limitacions. Penso que ho fan tan bé com poden, però no hi ha coherència. Tanmateix, el tancament en dissabte ens va afectar poc, perquè la gent, com que ho sabia, venia de dilluns a divendres, i dissabte féiem festa. Si fos sempre així, si tothom tanqués dissabte, no passaria res. Les grans superfícies volen obrir sempre, a totes hores, fins i tot diumenges. Es parla molt de la conciliació, però és molt difícil. Obrim a les quatre de la tarda? D’acord, però qui vindrà? Tanquem a les 8 del vespre? D’acord, però tanquem tots!”. Des de la Llegim...?, la Isabel explica que “hi ha sectors molt més discriminats que nosaltres, les llibreries. En tot cas en algun moment la discriminació crec que ha estat positiva i això, almenys a nosaltres, en feia sentir una mica malament, el fet que els dissabtes nosaltres podíem obrir i les petites botiguetes no. La cultura en general, sobretot música, teatre, etc. ho han passat i ho estan passant molt malament.””Estem millor que la restauració, pel que fa a les restriccions. Nosaltres, en ser “essencials” (entre cometes), estem millor que els bars i restaurants, per exemple. Els teatres també ho tenen complicat, quan hi ha restriccions de desplaçament entre comarques. A nosaltres no ens vénen a comprar llibres la gent de fora de la comarca” rebla l’Ignasi Farré. Cultura segura Des de l’inici de la pandèmia el sector cultural ha reivindicat que és un àmbit segur. Els llibreters igualadins n’estan convençuts. “Cada cop que s’organitza alguna activitat, crec que es prenen totes les mesures perquè així sigui. Els organitzadors fan uns esforços enormes, perquè així sigui”, afirma la Isabel. L’Ignasi, per la seva banda, afirma que les llibreries són segures, com qualsevol establiment. També els teatres. Fa uns dies vaig anar al teatre i em vaig sentir segur. Els bars diuen que són segurs, però aquí hi ha un debat. Poden ser-ho a fora, però a l’interior ja no ho tinc tan clar...”. “Tothom s’ha adaptat. Tothom pren les mesures i, en molts casos, encara ho fan més del que toca. Tothom es va posar les piles en el seu moment. El problema no és anar al teatre o al cinema. Potser són les troabes que fas amb els amics...” afegeix laIsabel Feced. >>>>>

societat

abril/2021

Sant Jordi Canvi d’hàbits Hem preguntat als llibreters si amb el confinament i el toc de queda, que obliga la ciutadania a passar més hores a casa, ha provocat un augment de l’afició per la lectura. “Hem notat que, com que la gent passa més temps a casa, té més temps per llegir. Gent que comprava llibres un parell de cops a l’any, n’ha comprat amb més assiduïtat. I els que ja els agradava llegir, ara tenen més temps per gaudir-ho”, explica la Isabel Feced.. “A partir del novembre, amb el toc de queda, s’ha notat un augment de vendes important. La gent, si no pot sortir i passa més temps a casa, busca aficions. La gent que ja llegeix, llegeix més; gent que torna a llegir... Hi ha molta gent que mira sèries, però arriba un moment que se n’atipen i agafen un llibre”, afegeix l’Ignasi. Finalment, la Isabel remarca que “la gent ha comprat més que en anys anteriors, el confinament ha fet que es llegís més.” Perspectives Els llibreters confien que aquest Sant Jordi sigui millor que la versió estiuenca de l’any passat i que enguany la situació millori. La Isabel Feced. assenyala que “evidentment no serà com el dels altres anys, però segur que serà millor que la de l’any passat, que es va fer el mes de juliol. La festa de sant Jordi ha de ser

el 23 d’abril. La gent vol viure la festa el dia que toca. La gent té ganes. Ja fa dies que la gent pregunta, separa llibres...

Penso que sí, que anirà bé. També hi ha gent que s’ha avançat, que ha anticipat les compres, però penso que serà una bona jornada. Pel que fa al 2021... pitjor ja no pot anar... Penso que ja ha d’anar cap amunt! Molta gent s’ha enganxat a llegir, la gent ha canviat hàbits, rutines... I moltes es quedaran...” Des de la Llegim...? ho encaren “amb molta il·lusió, però amb un cert punt d’incertesa. Per sort la gent és previsora i ha avançat molt les seves compres i comandes. Els aforaments, tant a les llibreries com a les parades que farem al Passeig són limitats i això ens fa patir. Pensem que hi haurà molta gent que vindrà a les paradetes, perquè tots tenim moltes ganes de sortir i de tornar a viure i celebrar un Sant Jordi amb una mica de normalitat, però molta gent també té por i no vindrà. Estem segura que si fa bon temps Sant Jordi serà tot un èxit”. Per la seva banda, l’Ignasi explica que “aquest primer trimestre ha anat bé i les previsions per Sant Jordi són bones. Aquesta diada serà esglaonada, hi ha gent que anticipa les compres. No penso que hi hagi les aglomeracions d’altres anys”, afegint que “quan s’acabi l’estat d’alarma i no hi hagi el toc de queda, la gent o llegirà tant com ara. Tindrà altres opcions de lleure, de tornar a fer coses que fa molts mesos que no pot fer. Potser hi ha gent que ha recuperat l’hàbit de llegir i no el

deixarà... La clau és que la gent pugui trobar aquells llibres que li agraden...”

L’experiència dels impresors Amb seixanta-cinc anys de trajectòria, Romanyà Valls és una de les impremtes referents al país. La crisi de la COVID “ens va afectar molt al principi. D’un dia per l’altre, ens van confinar la meitat de la plantilla (les persones que viuen a la Conca d’Òdena). El nostre servei es va quedar tocat. Recordo que hi va haver un dia que a la Residència de Capellades es van morir 6 persones. L’endemà, amb el comitè d’empresa, vam decidir tancar temporalment, almenys durant unes setmanes, fins que el brot no estigués més controlat. És una decisió que em va fer una mica de vertigen, comunicar-ho als editors (érem els únics del sector que tancàvem). Però van tenir molt bones reaccions. Els editors ho van entendre. Al cap d’uns dies, feien tancar totes les activitats no essencials” explica la directora general, l’Elisenda Pujol Romanyà, que afegeix que, “a l’arrencada, després de Setmana Santa, vam patir bastant, ja que no hi va haver Sant Jordi, però els llibres estaven impresos. Va ser una arrencada molt lenta, els editors van retardar novetats, havien de treure els llibres que no havien venut per Sant Jordi. De mica en mica es va anar normalitzant, i a la campanya de Nadal, es pot dir que va ser a nivells normals d’altres anys.” Com en el cas dels llibreters, “la resposta dels clients ha estat molt bona. Al principi tots teníem por del que suposaria, que tanquessin les llibreries tant de temps. Però de seguida ens van donar confiança que de mica en mica reprendrien l’activitat. La comunicació va ser bona” explica l’Elisenda Pujol. Pel que fa a l’impacte de la crisi en el sector del llibre, en general, la directora de Romanyà Valls explica que “hem tingut la immensa sort que treballem en el món del llibre, i penso que una de les coses positives d’aquesta pandèmia, és que la gent ha llegit més. Jo mateixa estic llegint molt més que abans. Quan parlo amb els editors, els veig amb projectes i ganes de tirar endavant. També estan obrint llibreries a Barcelona, penso que les perspectives del sector són bones.” També li hem traslladat la mateixa pregunta que hem fet als llibreters, sobre si la cultura ha estat un sector discriminat. En aquest sentit, l’Elisenda Pujol assenyala que “potser en aquell moment que es considerava el llibre com a activitat no essencial i la perruqueria sí, vaig pensar que hagués preferit que fos al revés. No per nosaltres com a empresa, sinó pel tipus de societat que m’agradaria que tinguéssim, una societat on es protegís la cultura de manera especial.” També li hem preguntat si la cultura, com diu l’eslògan reivindicatiu, és segura. No dubta. “La cultura és molt segura. Si la gent pren les precaucions, penso que s’ha de tornar a obrir tot. S’ha optat per tancar espectacles, i no s’ha pensat en el mal que suposa, no només econòmicament, sinó en l’ànim de les persones, som animals socials. Sóc de l’opinió que s’haguessin hagut d’utilitzar tests d’antígens i començar a normalitzar les activitats, amb precaucions, des de fa molts mesos” afirma. Pel que fa a les previsions sobre la diada de sant Jordi i el 2021, l’Elisenda Pujol assenyala que “aquest Sant Jordi els editors l’han encarat amb novetats, la campanya ha estat molt forta. Crec que serà un bon Sant Jordi, en l’àmbit de venda de llibres. En totes les crisis, hi ha oportunitats noves. En aquest cas, s’ha creat un Sant Jordi d’estiu, estaria molt bé que hi hagués continuïtat. I que el dia de Sant Jordi, el 23 d’abril, fos menys massificat. El 2021 tenim projectes que estem arrencant. De mica en mica, tot pren molt més temps del que estava planejat, però sembla que tot acaba arribant.”

abril/2021

publicitat

societat

abril/2021

90 anys de la Segona República Catalana

L’època més convulsa de la història recent d’Igualada, en imatges L’antropòleg Jep Rabell recull en un llibre una col·lecció d’imatges, moltes inèdites, d’una ciutat testimoni de la Segona República, la Guerra Civil i la Postguerra

JEP RABELL

Aquest volum és un recull de les imatges de l’època més convulsa de la nostra història recent. La crònica d’una oportunitat perduda, del que no va poder ser, i de la tragèdia humana que ens va fer retrocedir a les cavernes del silenci, on la repressió i la por va calar a tota la societat. I just ara, 90 anys després de la proclamació, volem commemorar i reivindicar els valors fundacionals de la República. La història l’escriuen els vencedors, i possiblement per aquesta raó l’arxiu no disposa de cap fotografia del dia de la proclamació de la República a Igualada. Per aquesta raó val la pena rememorar les cròniques del dia 14 d’abril de 1931, enmig d’un esclat d’alegria popular que es va escampar per tot el país. A Igualada es va passar avís a totes les fàbriques que tothom plegués per anar a la plaça de la Constitució -actual plaça de l’Ajuntament, per proclamar la Re219 pública. A les set del vespre d’aquell dimarts la plaça era plena de gom a gom i prengué la paraula el regidor Veramon195 Bertran, manifestant al poble que el que tant s’havia desitjat, ja era una realitat, i que el que convenia era consolidar la república amb entusiasme i disciplina. Fou reclamat el retrat del rei Alfons XIII, que l’alcalde Josep Lladó i alguns regidors s’oposaven a entregar, complint un acord previ, però, finalment, es va llençar daltabaix del balcó de l’Ajuntament, fet a miques mentre es cridava mori el rei i visca la República. Després, els manifestants van anar fins a les Rambles, on no es podia fer un pas. A les nou del vespre, la cobla “Igualada” tocava la Marsellesa. Alguns ciutadans drets i asseguts sota els aparells de ràdio escoltaven amb atenció les notícies que arribaven de Barcelona. El nou projecte republicà va posar en marxa la descentralització de l’Estat, va reconèixer la igualtat de la dona, els seus drets polítics i especialment el dret a vot. Va posar en marxa la reforma agrària, va implantar la laïcitat de l’Estat i l’educació pública mixta i gratuïta, que va passar de ser un privilegi a un dret de tots. Una generació que volia canviar al món i millorar les condicions dels treballadors a través de la cultura i la protecció social, per acabar amb una monarquia corrupta i una església que majoritàriament actuava com a comparsa del poder. L’alegria i l’eufòria inicials van donar pas a una realitat econòmica més dura. En un clima de depressió econòmica mundial, el compromís de millorar les condicions de vida dels més pobres es feia difícil de complir. Una situació a la qual cal afegir el clima hostil de l’extrema dreta i els monàrquics, que van tramar des de l’inici la destrucció de la República. Durant els quaranta anys de la dictadura, el règim va justificar l’aixecament militar pel perill comunista i la culpa de la Guerra Civil es va atribuir a la Segona República. La primavera de 1936 hi havia un pla secret militar per emprendre “la neteja” d’Espanya. L’aixecament militar del 18 de juliol contra el govern legítim de la República ho va capgirar tot. Els extrems es van desbocar i la barbàrie es van instaurar.

societat

abril2021

90 anys de la Segona República Catalana

TRASLLAT DE L’ORGUE DE SANTA MARIA L’orgue de Santa Maria, que va ser traslladat durant la revolució al col·legi de les Monges Escolàpies, que es va convertir en escola nacional mixta durant la Guerra Civil. A l’esquerra de la imatge es veu la bandera republicana i, a la dreta, la senyera. Al centre, una nena disfressada de república AUTOR DESCONEGUT / Fons: JAUME GABARRÓ ESCUDÉ

EL PRESIDENT MACIÀ VISITA IGUALADA El 18 d’abril del 1933, el president de la Generalitat, Francesc Macià, va visitar Igualada per inaugurar les obres de construcció del Pavelló de Cirurgia i Dispensari de la Clínica Comarcal, annexa a l’hospital. L’acompanyava la seva filla Maria i el conseller d’Agricultura, entre d’altres. El mateix dia va visitar les Escoles Garcia Fossas, a l’actual avinguda de Balmes. Al Centre Republicà va oferir uns parlaments, acompanyat de l’alcalde Amadeu Biosca. En el seu discurs va destacar els sacrificis de la ciutat per posar a l’abast dels humils els mitjans necessaris d’assistència social i cultural. PROCOPI LLUCIÀ

L’ENTRADA DE SANTA MARIA L’església de Santa Maria en una imatge inèdita, on al fons, es veu la porta d’entrada i les dues finestres, avui inexistents. Un cop iniciada la Guerra Civil, el sentiment anticlerical contingut va esclatar amb el cop d’estat militar i va provocar la confiscació i destrucció de molts béns i elements artístics de les esglésies PROCOPI LLUCIÀ / Fons JORDI FERNÀNEZ

“Hi ha imatges que no tenim perquè es van destruir per la repressió franquista” Jep Rabell

Autor del llibre ‘Igualada. República. Guerra Civil i Postguerra’

Jep Rabell, conegut per la seva faceta de cap del servei de Cultura de l’Ajuntament d’Igualada, ha fet aquests darrers temps un treball de formigueta entre els arxius fotogràfics per confeccionar el llibre ‘Igualada. República, Guerra Civil i Postguerra’ (Efadós), que forma part de la col·lecció “Catalunya en guerra”. Un recull d’imatges amb una introducció d’Antoni Dalmau. Què el sorprèn més d’aquest material recuperat? El més sorprenent ha estat constatar els buits existents a l’Arxiu Fotogràfic Municipal, que forma part de l’Arxiu. Hi ha una manca total de fotografies dels esdeveniments de la primavera de 1931, tot i que l’Agrupació Fotogràfica d’Igualada estava activa des de feia tres anys com a mínim. No hi ha rastre de cap imatge de les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931, ni tampoc de la proclamació de la República a Igualada el 14 d’abril de 1931. Queda constància per la premsa local del moment dels esdeveniments. Justament a l’exposició que s’inaugura el dia 15 d’abril a la sala Municipal, s’ha dedicat un plafó amb el títol: “la imatge absent” on es descriu el moment precís de la proclamació transcrit de la premsa, seria la descripció de la imatge que m’hagués agradat trobar, per tal que cadascú pugui recrear la seva fotografia mental. La repressió franquista va ser tant brutal, que la gent va fer desaparèixer imatges, documents, cartells i llibres que els poguessin comprometre en un registre policial. Un dels moments d’alegria de la recerca va ser trobar a l’Arxiu Nacional imatges de la multitud durant la visita del president Manuel Azaña a Igualada quan venia de portar simbòlicament l’Estatut a Barcelona. A l’Arxiu només hi havia primers plans, molt testimonials, i poques imatges que realcessin el relleu de l’acte i l’acceptació popular del període republicà. El mateix va passar amb

la visita i conferència del ministre d’educació Marcel·lí Domingo pels cinquanta anys de l’Ateneu per pronunciar una conferència sobre la nova escola. També va ser emocionant trobar les imatges a l’arxiu INSPAI de Girona del fotògraf Rafael Vilarrúbias, de la clínica materna que es va obrir a Cal Godó durant la guerra. A l’arxiu comarcal només hi ha imatges de l’espai sense cap personal, en canvi, a l’arxiu de Girona es veia una mare alletant, un grup d’infermeres, nadons, etc. També del mateix autor són les imatges que va publicar La Vanguardia durant la guerra, que es poden trobar al llibre i que representen noves aportacions. No cal dir també que ha estat important el suport del col·leccionista Jordi Fernández amb imatges inèdites del fotògraf Antoni Botines que es publiquen en un llibre per primera vegada. La foto de la portada del llibre és seva, que mostra soldats i una tanqueta a la Rambla, o d’altres fent guàrdia a la benzinera que hi havia a la Soledat. També és inèdita una imatge de l’església de Santa Maria on es veu la porta principal i les finestres, i també, una troballa a Todo colección d’una fotografia de Procopi Llucià de l’entrada de les tropes nacionals. La gran esperança és que algun dia a Igualada, aparegui una capsa amb les imatges de l’època, com va passar amb el gran fotògraf Campañá i la capsa vermella que van trobar no fa massa en un garatge, amb fotografies i negatius que ara es poden veure exposats al MNAC. Unes imatges que ni tan sols ell, que va viure fins a l’any 1989 va dir que existien. Sap greu, que després de gairebé cent anys, encara existeixi aquesta por o cautela que ha sobreviscut fins ara. Suposo que les guerres aconsegueixen això. El llibre que heu confeccionat aporta material fotogràfic nou. Quina foto li hauria agradat tenir i no ha pogut ser? Quina us ha agradat més trobar? En part ja ho he respost abans. Està

“

“La imatge absent seria la de la multitud a la plaça de l’Ajuntament el 14 d’abril a la tarda, el moment precís que es va llençar la foto del rei Alfons XIII des del balcó, veure imatges a les rambles plenes de gom a gom amb el reflex de l’eufòria col·lectiva mentre s’interpretava la Marsellesa. Un moment catàrtic, que imagino només comparable al que va passar l’1 d’octubre de 2017 a Catalunya. El procés va començar llavors.”

clar que la imatge absent que comentava seria la de la multitud a la plaça de l’Ajuntament el 14 d’abril a la tarda, el moment precís que es va llençar la foto del rei Alfons XIII des del balcó, veure imatges a les rambles plenes de gom a gom amb el reflex de l’eufòria col·lectiva mentre s’interpretava la Marsellesa. Un moment catàrtic, que imagino només comparable al que va passar l’1 d’octubre de 2017 a Catalunya. El procés va començar llavors. Val la pena rememorar les cròniques del dia 14 d’abril de 1931, enmig d’un esclat d’alegria popular que es va escampar per tot el país. A Igualada es va passar avís a totes les fàbriques que tothom plegués per anar a la plaça de la Constitució -actual plaça de l’Ajuntament, per proclamar la República. A les set del vespre d’aquell dimarts la plaça era plena de gom a gom i prengué la paraula el regidor Veramon Bertran, manifestant al poble que el que tant s’havia desitjat, ja era una realitat, i que el que convenia era consolidar la república amb entusiasme i disciplina. Fou reclamat el retrat del rei Alfons XIII, que l’alcalde Josep Lladó i alguns regidors s’oposaven a entregar, complint un acord previ, però, finalment, es va llençar daltabaix del balcó de l’Ajuntament, fet a miques mentre es cridava mori el rei i visca la República. Després, els manifestants van anar fins a les Rambles, on no es podia fer un pas. A les nou del vespre, la cobla “Igualada” tocava la Marsellesa. Alguns ciutadans drets i asseguts sota els aparells de ràdio escoltaven amb atenció les notícies que arribaven de Barcelona. El paper de les dones durant aquest període va anar in crescendo a l’Anoia? Es veu reflectit en aquestes fotografies? Per descomptat, la República va aconseguir el vot femení per primera vegada a les eleccions de 1933. Al llibre es veu la imatge de les dones votant per primera vegada a Igualada a la mesa del carrer Garcia Fossas. >>>>>

societat

abril/2021

“

90 anys de la Segona República Catalana >>>>> Hi ha també una imatge de la mestra Natividad Yarza i primera alcaldessa de Catalunya, vestida de miliciana que també va exercir a Igualada. Una cursa de braus a Igualada l’any 1935 on actuava una dona torera i diverses imatges del paper de la dona igualadina, especialment treballant pel front durant la guerra. També és cert que hi ha un buit important d’imatges de milicianes o de la ciutat durant la Guerra Civil, per la mateixa raó que comentava anteriorment. Al llibre hem volgut donar relleu a les imatges d’Igualada durant la guerra aparegudes a la Vanguardia, de la mà del fotògraf igualadí Rafael Vilarrúbias. Podem veure dones fent motxilles, jerseis pel front, ajudant amb les tasques dels nens refugiats, etc. Quins són els autors de les fotografies? Com les heu obtingut? La majoria dels autors són locals a excepció d’aquells que eren professionals i que seguien les visites de Macià, Companys, Azaña o el ministre Marcel·lí Domingo, com Josep Maria Segarra Plana; i d’altres. En l’àmbit local és impressionant el nombre d’autors del fons de l’Arxiu Fotogràfic Municipal, com Antoni Botines, Casulleras, Josep Bergans, Josep Ferran, Josep M. Lladó, Xavier Andrés; Juli Sala; Josep Castelltort; Llorenç Tarrida, Adelí Casulleras, Hipòlit Trullàs, Brangulí fotògrafs, en una imatge del mercat espectacular. El més prolífic va ser Procopi Llucià, responsable de l’Arxiu Municipal. També les imatges de Rafael Vilarrúbias, igualadí establert a Banyoles; Joan Galtés, B. Claramunt, Serafí Canet, Lluís Roset, Francesc Colomé molts d’ells, membres de l’Agrupació fotogràfica. També vull agrair especialment la col·laboració dels col·leccionistes privats com el Jordi Fernández de Vilanova del Camí; l’Isidre Quintana d’Igualada i persones com la Dolors Marín que va cedir dues imatges de nens jugant a la guerra durant l’estiu de 1937 o el Jordi Pons amb una imatge de la pancarta del pas d’Azaña per Igualada. Es pot dir que he mogut cel i terra per trobar imatges. Des de webs institucionals com l’Arxiu Nacional, l’Arxiu de Barcelona, l’INSPAI de Girona, com webs de col·leccionisme, pàgines de Facebook com “Igualada. Una mirada al passat” i d’altres que m’ha ajudat a trobar fotografies inèdites. El material reflecteix la politització de la societat? Es veu una societat activa? Considero que sí, penso que és l’època més convulsa políticament de la nostra història recent. En poc més de deu anys es va fer el trànsit de la dictadura de Primo de Rivera, a la proclamació de la República. Finalment la Guerra Civil durant tres anys, i a partir de 1939 la consolidació d’una dictadura. En aquells moments era una societat tant o potser més polititzada que

l’actual. En tot cas segur que estava més polaritzada que actualment. El tema del laïcisme de l’estat es va dur a tal extrem que no es van autoritzar les manifestacions religioses a la via pública, com va passar amb la cavalcada de Reis o les processons del Sant Crist d’Igualada. La proclamació de la República ben aviat va generar frustració. La dificultat en aconseguir els objectius que s’havien fixat va provocar entre d’altres, que el moviment anarquista no fes suport als sectors més progressistes, promovent l’abstenció en les eleccions de 1933, en què votaven les dones per primera vegada. En les fotos dels anys del Bienni Negre, ja es nota el tomb cap a un escenari més tèrbol? El resultat a l’Estat va ser desastrós, la victòria de la dreta, que va acabar pactant amb el partit de tall feixista de la CEDA, que com a reacció, el 6 d’octubre de 1934, Companys proclama la República Catalana dintre de la República Federal Espanyola i el govern declara l’estat de guerra a Catalunya. Empresona Companys, el govern i 3.500 detinguts, entre alcaldes, diputats i regidors. En l’àmbit local hi ha poques imatges de l’època, tret de l’estelada al balcó de l’Ajuntament i la reposició de la creu al cementiri Municipal per part del nou consistori amb Veramundo Bertran al capdavant. Es va clausurar l’entitat Palestra i el Centre Republicà que també havien penjat l’estelada. Després de les eleccions generals de febrer 1936, va guanyar la coalició d’esquerres del Front Popular. Azaña és el nou president i Companys retorna a la Generalitat. A partir dels mesos de febrer i març, el Front Popular i les dretes seguiran camins diferents. La dreta inicia el camí de la conspiració per guanyar allò que havia perdut a les urnes, mentre que l’esquerra es radicalitza. Tothom es prepara per al que sembla inevitable, el cop d’estat del 18 de juliol que ho va capgirar tot. Els ajuntaments es van veure desbordats per la situació de guerra i revolució, des del mes de juliol fins a l’octubre, on el Comitè Antifeixista tenia el poder. El Govern de la Generalitat va anar recuperant el control fins a nomenar un nou Ajuntament amb Pere Bertran, el 30 d’octubre de 1936. Una situació fàcilment equiparable en l’actualitat. Si fem política ficció i imaginem un pacte d’estat entre PP i VOX que promogui la suspensió de les autonomies i la recentralització de l’estat, ens podria portar escenaris realment preocupants. Per aquest motiu és important divulgar i conèixer la nostra història. Per molts la història dels pares i dels avis.

“Els efectes de la revolució i de la guerra ho van alterar tot. Els drets fonamentals, començant pel de la vida, van veure’s profundament conculcats i això no ho podien compensar alguns avenços parcials i concrets...”

LES DONES VOTEN PER PRIMERA VEGADA El novembre del 1933 es van celebrar les primeres eleccions amb sufragi universal; per tant, les dones podien votar per primer cop. Les eleccions van donar la majoria als partits de dretes, motivat en part, per la crida a l’abstenció de la CNT-FAI, fet que va donar pas al període conegut com a “bienni negre”. Durant molt temps es va atribuir al vot femení la causa de la victòria dels partits de dreta, un argument que es va desmentir després de les eleccions de febrer de 1936, quan va guanyar el Front Popular. A la imatge, el col·legi electoral del carrer de Garcia Fossas PROCOPI LLUCIÀ / ACAN Fons AFMI

“Els avenços socials de la República es van veure condicionats per la guerra” Antoni Dalmau Escriptor Quines són les qüestions que queden per conèixer respecte als anys de la República a Igualada i l’Anoia? Quines són les principals dificultats que afronten els investigadors i historiadors? Segurament, el buit més clamorós és l’absència de fotografies, particularment dels dies de la proclamació. És un buit bastant inexplicable perquè, per molt que el franquisme les hagués pogut expurgar de l’Arxiu, n’haurien hagut d’aparèixer dels àlbums familiars. Ningú no va fer fotos aquells dies? D’altra banda, la documentació conservada de tot el període no és tampoc extraordinàriament abundant. De fet, manca encara la monografia igualadina dedicada a aquells anys... El paper de les dones durant aquest període va anar ‘in crescendo’ a l’Anoia? Es veu reflectit en aquells canvis? Molt lentament. Fins al temps de la guerra no hi hauria la primera regidora a l’Ajuntament d’Igualada. No apareixen dones en les llistes electorals i molt poques en els actes públics. Tan extraordinària era la participació de la dona que, encara durant la mateixa República, no era gens estrany que en l’anunci d’algun acte públic es fes constar

com a menció expressa la frase: “Hi assistiran senyores”... El Bienni Negre, encara que amb un embolcall legal republicà, ha estat entès com un moment d’involució respecte els tres primers anys. Com va ser a Igualada i l’Anoia? Com a tot arreu. Entre altres coses, es va posar de manifest que, també aquí, els lerrouxistes i els lligaires acceptaven càrrecs municipals designats per l’autoritat militar en substitució dels regidors elegits democràticament... Quin paper van tenir els anoiencs en la política de la República a Catalunya? Igualada era un escenari ‘secundari’? No van tenir cap paper rellevant, la veritat. D’altra banda, els polítics igualadins no van passar de moure’s en l’àmbit local. Els anys de la Guerra Civil, malgrat les urgències del moment, es van mantenir els impulsos i els avenços socials? Més o menys. Però els efectes de la revolució i de la guerra ho van alterar tot. Els drets fonamentals, començant pel de la vida, van veure’s profundament conculcats i això no ho podien compensar alguns avenços parcials i concrets.

mercat

abril/2021

La cuina que no podem perdre

i ha molta gent que no sap què era el Tubo, d’altres n’hem sentit a parlar tot i que no hi hem anat mai, però segur que encara hi ha moltes persones que el recorden. Segons el llibre “Els carrers i places d’Igualada” escrit per l’Antoni Dalmau, la M.Teresa Miret i la Marta Vives, al número 8 del Passatge del Forn “hi va haver un petit bar molt popular que duia el nom del Tubo, fundat el 1952 per Joan Marcet i Mas i la seva esposa Maria Mañosas... especialitzat en menjars casolans, eren molt populars les tapes de tripa i de calamars a la romana”. Posem-nos en situació. En aquesta època, la Plaça de l’Ajuntament era un anar i venir de persones i paradistes, era el rovell de l’ou del comerç. S’hi respirava ambient de mercat tota la setmana. Encara hi havia “la Pajarera” i el mercat dels pagesos es feia al seu voltant. Per tant, és lògic que al voltant de la plaça hi haguessin diferents bars de “platillos”. Bé, doncs, un dia, no fa massa, tot xerrant amb el David “de la Llesque”, em va dir que la seva mare sabia fer els pops del Tubo. Es veu que ell i son pare hi anaven i aquells pops els hi agradaven molt. La seva mare, a base de provar de fer-los, els havia arribat a clavar, i encara és un dels plats que cuina força sovint -per tenir la canalla contenta-. Una recepta com aquesta no la podia deixar escapar, tocava anar a veure la Montse i el Ferran, els pares del David. Quedo amb ells i només arribar, ja m’emporto una galeta. El Ferran m’afirma no recordar la història que m’havia explicat el David sobre els pops, i tampoc que la Montse els clavava a base de proves. Però, amb el “salero” natural de la gent d’Alcàntara que en Ferran porta tatuat al seu ADN, va començar a explicar-me anècdotes del Tubo i d’altres tasques del voltant. Per això, la trobada ja va valer la pena

Els pops del Tubo

i, el fart de riure que em vaig fer, ja no me’l treu ningú. Resumint, que al final sembla que sí, que aquesta recepta de la Montse és clavada a la dels “pops del Tubo”, però si non è vero, è ben trovato. Per fer aquests pops per a 8 persones ens farà falta: De 4 a 5 kg de pops per guisar 3 cebes (dues de grosses) 6 tomàquets de pera ratllats 5 o 6 fulles de llorer 1 got de vi blanc sec o cava 2 o 3 bitxos de caiena 1 cabeça d’alls i un bon manat de julivert Oli, sal, sucre i un tap de suro I ara que ja ho teniu tot, ja podeu co-

mençar a cuinar-los. En una olla, poseu a bullir els pops nets i sense la pell (podeu demanar que us els arreglin a la vostra peixateria de confiança), juntament amb una ceba, 3 fulles de llorer i, si voleu, uns grans d’all sense pelar. I, amb el tap de suro? Doncs sembla ser que, sempre s’ha dit que posar un tap de suro mentre es bullen els pops els entendreix, tot i que no hi ha res que ho afirmi. Si voleu que quedin tendres, és millor congelar-los durant dos o tres dies. Així trenquen les fibres. Si no, ho podeu fer com ho feien abans. Els estoveu ben estovats amb una mà de morter o amb la part plana de la fulla d’un tallant…, i de passada, us desfo-

gueu una mica. Els pops han d’anar bullint amb el foc no massa fort, més o menys una hora. Fins que punxant amb la punta d’un ganivet la part més gruixuda de les potes no hi noteu resistència. Un cop siguin tendres, els escorreu i els reserveu. Quan siguin prou freds per no cremar-vos els dits, talleu-los a trossos regulars. La mida és cosa vostra però, la clau és que pugueu fer una forquillada i, us els pugueu posar a la boca sense haver-la d’obrir en accés. Guardeu també una mica de l’aigua de la cocció. Mentre els pops van bullint, en una cassola a part, poseu un bon raig d’oli i sofregiu les dues cebes grosses ben picades. Quan les cebes es comencin a daurar, afegiu-hi tot el tomàquet ratllat i una o dos cullerades de postres de sucre. Deixeu que vagi coent fins que quedi com una confitura. Quan tingueu el sofregit fet, afegiu-hi els pops tallats, els bitxos i les 3 o 4 fulles de llorer. Remeneu-ho un parell de vegades i quan hagin agafat temperatura aboqueu-hi el got de vi o cava i deixeu que redueixi. Quan ja s’hagi evaporat l’alcohol afegiu una mica d’aigua de la cocció i deixeu que coguin a foc mitjà, que facin la xupxup durant 15 o 20 minuts. Ja heu vist que en tota la recepta no he fet esment de la sal. Ara és el moment de tastar el els pops i afegir la sal que cregueu convenient. Paral·lelament, feu una picada amb 5 o 6 grans d’all pelats i també el julivert. Deixateu-ho amb una mica del brou del pop. Quan el pop s’hagi begut gran part de l’aigua de la cocció aboqueu-hi la picada i deixeu que s’acabi de coure dos o tres minuts més i ja tindreu els pops llestos. Aquesta recepta és d’aquelles que, és molt millor cuinar-la un dia abans de consumir-la, millora amb el repòs. Salut i visca la teca!!

ORIOL CÀLICHS i SOLER / Cuiner / @OCalichs

ecomomia

abril/2021

economia

“La pandèmia, clar, endarrereix les crisis econòmiques cíclies. Però cal diferenciar les crisis endògenes, les habituals, que neixen de dins del propi sistema, de les exògenes, com aquesta de la covid-19, on un factor extern impacta en l’economia i no deixa que aquesta flueixi amb normalitat” JAUME PUIG

“Quan s’aixequin les restriccions de la COVID-19, el consum repuntarà amb força, especialment en els viatges” L’economista Jaume Puig (Sant Ramon, Lleida, 1965) comprèn i preveu com funcionarà el món properament en base a l’anàlisi de les inversions. Ho fa a través de la direcció del grup GVC Gaesco, amb seu a Barcelona, entitat financera que no només gestiona inversions en el marc de les nostres fronteres sinó que té una mirada cada cop més global: la Comissió Nacional del Mercat de Valors, explica Puig, els va confirmar que són la primera entitat que gestiona diners fora de la Unió Europea, concretament un fons d’inversió turístic al Japó. Malgrat l’impacte de la pandèmia en l’economia mundial, Puig manté una visió optimista de cara a la recuperació dels propers anys, i afirma que, degut a la idiosincràsia d’aquesta crisi, l’economia repuntarà i el turisme serà un sector determinant en aquest procés de rehabilitació.

Sobre aquest fons turístic del Japó, la tendència és molt interessant perquè es va crear el juliol del 2019 i set mesos després va caure pel ve el virus. Nosaltres temíem que aquest projecte tan maco pugués acabar pel virus, però tot el contrari: va ser caure el fons i van començar a entrar diners i diners i diners. Avui, el japonés és un fons que ja ha passat els 60 milions d’euros. Aleshores, què hem vist allà? Doncs que l’inversor japonés ha vist oportunísticament, malgrat el descens de les inversions durant aquelles tres setmanes, que les empreses turístiques, que són més de 40, són empreses que seguiran. Què és curiós? Que el fenòmen que vam començar a detectar allà, amb uns mesos de retard, es va replicar aquí, on també van començar a entrar molts diners. Tot i així, la velocitat a la qual es torna a comprar clarament ha estat més superior allà, tot i que aquí també ha passat, però amb dos o tres mesos de retard.

Fa dos anys ens comentava que, com a mitjana, ‘tocaria’ una nova crisi econòmica l’any 2022. En quina mesura la pandèmia ha alterat aquesta predicció? La pandèmia, clar, endarrereix les crisis econòmiques cíclies. Però cal diferenciar les crisis endògenes, les habituals, que neixen de dins del propi sistema, de les exògenes, com aquesta de la covid-19, on un factor extern impacta en l’economia i no deixa que aquesta flueixi amb normalitat. La diferència entre una i altra és enorme: les endògenes duren més en el temps i costa molt més tornar a l’equilibri; a les exògenes, en canvi, quan es resol l’impacte extern no econòmic, l’economia circula molt més de pressa. Si a les crisis endògenes, des de l’òptica de la demanda, s’entra en una espiral on el consumidor perd la confiança i recuperar-la requereix d’estímuls, en les exògenes és totalment diferent, perquè hi ha un sector de població directament impactat en ingressos per la crisis, però n’hi ha un gran sector de població no directament impactat en funció de l’activitat que fa. Hem vist que, durant aquest temps, l’estalvi s’ha multiplicat i que no és que la població no hagi volgut consumir, sinó que no l’han deixat consumi En un context com aquest, quan s’aixeca la restricció, el que s’espera és que el consum repunti amb força: això s’anomena en termes econòmics efecte catch up, que és una mena de recuperació. No vol dir que passi a tots els sectors: per exemple, en la restauració, si no hem pogut anar a sopar perquè els restau-

En el context de la pandèmia, en quin nínxol concret recomanaria invertir per compensar la pèrdua de valor adquisitiu a l’hora d’afrontar la crisi? En un context on pensem que els tipus d’interés pujaran, no podem recomanar la inversió ni en renda fixa, ni en immobles, ni en negocis de contador tipus gas o llum. També li diria a l’inversor que eviti els sectors growth, des de Netflix a les criptomonedes o Tesla, per posar exemples, que és aquell on les empreses cotitzen per un valor molt més alt que el seu valor contable: en aquest context de pujada de tipus d’interés i normalització de la inflació, aquestes empreses pateixen molt més. A mi m’agrada un enfocament totalment diferent al de les empreses growth: nosaltres renunciem molts cops a guanyar diners amb una tendència; molts cops, el component de tendència ha sigut molt gran i s’ha perdut la disciplina de valoració. Per tant, compte, alerta a l’inversor que digui “vull comprar Tesla perquè és el futur”, perquè és d’un simplisme absolut. Avui, clarament la inversió recomanable està en empreses molt industrials; empreses que s’anomenen value, els índexos de les quals han batut a les growth: des de la primera de les vacunes, els indexos value han batut els growth amb un 17% més de rentabilitat en 4 mesos. Un exemple? Michelin: invertir en rodes de cotxes o rodes de vehicles grans industrials. O acer, indústria pura i dura. No cal deixar-se emportar pels castells a l’aire, pel fum, sinó per solidesa i resultats. Manuel Arenas/ Clack.

Jaume Puig Economista rants han estat tancats durants mesos, el que no farem el dia que obrin és anar a sopar tres vegades en un dia. Ara bé, per exemple en els viatges sí que es preveu que aquest repunt sigui molt important: està previst que el catch up sigui d’un 20%, és a dir, que quan axeiquin les restriccions de la covid-19, la gent viatjarà el que viatjaba l’any 2019 i durant un temps un 20% més; després, evidentment, tornarà a la normalitat. I això es tradueix a coses tan senzilles com que algú que feia un viatge de deu dies, doncs que ara el faci de dotze Segons l’OCDE, l’economia espanyola rebotarà aquest any 7 dècimes més de la previsió de desembre i 8 dècimes més en 2022, tot i que es preveu que Espanya i Itàlia siguin les dues grans economies europees que tanquin 2022 amb un PIB inferior al de finals del 2019. És optimista en la valoració d’aquestes perspectives? Espanya i Itàlia s’assemblen molt en el percentatge del PIB que depèn del turisme. Aproximadament, en números rodons, estan al voltant del 14%. El turisme és un sector on la tornada a la normalitat és una mica més tar-

dana respecte d’altres, però això no compromet la recuperació. De fet, el turisme serà un sector clau en aquesta recuperació. En aquest sentit, el cas dels viatges és comparable al dels cotxes: aquest primer trimestre de l’any hi ha hagut a nivell mundial un milió de cotxes que no s’han pogut entregar als compradors perquè no hi havia xips suficients pels cotxes i s’entregaran al segon trimestre. Ara bé, avui les perspectives de vendes de cotxes són molt bones: nosaltres parlem amb les cases de vendes i totes estan absolutament sobrepassades perquè la demanda supera en molt les previsions que tenien. Des d’aquesta òptica, al viatge li passa exactament igual: aquell viatge que no s’ha pogut fer l’any 2020 no té un substitutiu tecnològic: si vols viure l’experiència del viatge, o hi vas o no la tens, i al sector dels viatges és on preveiem un dels efectes catch up més importants. Parlant de turisme, vostès precisament gestionen un fons d’inversió al Japó que és clonat del fons de turisme que gestionen aquí. Extrapolen les tendències turístiques del Japó per analitzar aquest mateix sector a Catalunya?

economia

abril/2021

“La passió és important, igual que la creativitat, però no són les úniques claus per arribar a fer projectes innovadors” “No hem de treballar com a illes creatives, per molt bones que siguem, aïllar-nos no és la solució, hem de cooperar” XAVIER MARCET

“Atorgar testament és fonamental, ja que ens permetrà decidir el destí dels nostres béns per a després de la nostra mort. I podem atorgar tants testaments com considerem necessari en funció del canvi de les nostres circumstàncies” CARLOS CALATAYUD

La innovació, l’art de millorar les societats Vivim en un món en constant canvi, i per moltes ganes que en tinguem, mai podem preveure què passarà demà. Un dia t’estàs plantejant ampliar els horitzons de la teva empresa i al dia següent, t’estàs barallant amb Recursos Humans per intentar sobreviure de la millor manera possible a una pandèmia. Però si una cosa queda clara, és que els humans som capaços de reinventar-nos, sobreviure, però sobretot, innovar. “La innovació és tot allò que fa un comercial quan decideix que allò que ja li dóna beneficis ho vol replantejar”, explica Xavier Marcet, consultor internacional d’estratègia i innovació i col·laborador de VIA Empresa. En el marc de xerrades Fluffy Talks, una iniciativa d’Alex Phimister, qui ha cuinat, juntament amb més de 30 professionals un llibre d’innovació, Marcet ha estat entrevistat per Víctor Costa, director de VIA Empresa, per reivindicar conceptes que regiren el que tothom entén per innovació. Moltes vegades ens centrem en un canvi digital quan parlem d’innovar, però aquesta paraula engloba molt més del que realment pensem. Segons explica el consultor, la necessitat d’innovar de les empreses sempre ha d’anar lligada als seus valors. És a dir, s’ha de seguir la mateixa línia de valors d’una empresa, mentre se segueix innovant: “La nostra vida ha de navegar entre la supervivència de les empreses i la necessitat d’innovar”. I és que Marcet hi té la mà trencada en innovació, ja que porta des del 2006 treballant amb diferents empreses per emprendre projectes que les facin avançar. Des de la crisi de la covid, sembla que la innovació sempre hagi de passar per davant del personal de les empreses, com si importés més ser més eficients que els treballadors: “Arribats a un punt no hi ha empreses insanes sinó societats insanes”, remarca Marcet. El consultor repeteix que el conflicte sempre és causat per la mateixa bifurcació: “La necessitat d’innovar davant els riscos que té per a les persones”. Un bon innovador té... Una altra de les grans necessitats de les empreses és construir els plans d’innovació a base de passió, però no és l’única cosa que es necessita. “La passió és important, igual que la creativitat, però no són les úniques claus per arribar a fer projectes innovadors”, explica Marcet. En aquest sentit el consultor recorda que en moltes empreses hi ha una mancança de capacitat de lideratge. “No hem de treballar com a illes creatives, per molt bones que siguem, aïllar-nos no és la solució, hem de cooperar” També té en compte que moltes vegades la innovació acaba per passar només per unes mans, una pràctica perillosa, ja que els riscos de no sortir-ne són majors: “No hem de treballar com a illes creatives, per molt bones que siguem, aïllar-nos no és la solució, hem de cooperar”, afegeix. De Barcelona Boston El consultor internacional, com bé indica la paraula, treballa en diferents ciutats, entre elles Barcelona i Boston, dues ànimes que poc tenen a envejar la una de l’altra, però són molt diferents. “A Boston hi deu haver unes 1.200 empreses de Venture Capital, hi ha un sentiment d’assemblar-se en certa manera a Silicon Valley, i a Barcelona treballem diferent i encara estem creixent”, explica Marcet. I és que segons remarca, “jo no em moc d’un costat a l’altre per fer un copia i enganxa, crec que la innovació està en la mirada i cada sector, país o lloc és diferent, però tots estan preparats per innovar”. I si una cosa deixa clara Marcet, és que la raó de ser de la innovació no és ni de bon tros aconseguir més beneficis per l’empresa o ser els primers a treure un producte al mercat. Per a ell, la necessitat d’innovar passa per la convicció de reafirmar que, tal com cita ell mateix: “Hem d’utilitzar la innovació per construir comunitats que valguin la pena”. Júlia Catarineu Pla / AMIC

Si t’has divorciat, necessites un nou testament!

torgar testament és fonamental, ja que ens permetrà decidir el destí dels nostres béns per a després de la nostra mort. I podem atorgar tants testaments com considerem necessari en funció del canvi de les nostres circumstàncies. Hem de tenir present que en atorgar testament si estem casats, podem haver nomenat a la nostra parella com a hereva, o haver establert algun llegat a favor seu. En dret català es preveu la ineficàcia de les clàusules a favor de l’exparella en cas del testament a favor de cònjuge o parella i posterior divorci o separació, llevat del cas de reconciliació. És més, no serà necessària la intervenció judicial perquè això passi, a diferència d’altres regions sotmeses a Dret Comú, de manera que el Notari, en elaborar l’escriptura de manifestació i acceptació d’herència, ja tindrà en compte aquesta eventualitat. Això podria portar-nos a creure que no és necessari un nou testament, però no és així. I les raons per canviar-lo són diferents en funció de si tenim o no fills menors d’edat. En cas de no tenir-los, hauríem de canviar el testament, perquè s’hi designi com a hereu a qui jo desitjo, que podran ser els meus fills majors d’edat o qualsevol altra persona. És més evident la necessitat d’un nou testament quan tinc fills menors d’edat que resultin finalment hereus del meu patrimoni quan manca l’altre progenitor. I és que seria precisament l’altre progenitor, de qui m’he divorciat o separat, el que resultaria administrador de l’herència dels meus fills. Serà el meu exmarit, exdona o la meva exparella qui administrarà aquests béns, no com a pare o mare, no com exparella, sinó com a administrador dels seus fills menors d’edat en l’exercici de la seva pàtria potestat. Llavors, en el desenvolupament d’aquesta administració, podrà conservar els diners de l’herència que és dels nens, o gastar aquests mateixos diners amb l’excusa que és necessari per a la cura dels mateixos. Li estarem donant la clau de la caixa forta... Amb els immobles de l’herència passaria el mateix. L’exparella podrà posar per llogar l’habitatge i percebre i administrar-ne els rendiments. Podria, fins i tot, anar a viure a la casa amb l’excusa que és pel bé dels nens, per la seva comoditat i benestar. I, fins i tot, pot sol·licitar autorització judicial per vendre l’immoble, assenyalant com a raó la necessitat de liquiditat per a l’educació i formació dels fills. En definitiva, serà la persona de la qual m’he separat, possiblement de manera traumàtica, la que administri el patrimoni que constitueix l’herència dels meus fills, fins que aquests compleixin la majoria d’edat. Però no ens hem de desesperar per aquest fet, ja que té soluci: atorgar un nou testament. En aquest nou testament tindrem dues armes que ens serviran per protegir el patrimoni que rebin els meus fills. La primera és nomenar un tutor per al cas que morissin els dos progenitors. Podrem designar un familiar o un amic pròxim perquè exerceixi aquesta funció. El jutge tindrà en compte, en primer lloc, el desig dels progenitors en el moment de nomenar tutor. El segon instrument per protegir l’herència dels meus fills consisteix a nomenar un administrador patrimonial, que és sens dubte la disposició més important a l’hora d’atorgar testament posterior al divorci o separació. Designarem una persona d’absoluta confiança, i serà aquest familiar o amic qui exercirà el control i administració dels béns que deixem fins que arribin els nens la majoria d’edat. Podent, fins i tot, establir que aquesta administració s’estengui més enllà de la majoria d’edat, fins a aquella en què jo consideri que els fills vagin a tenir el discerniment i maduresa suficient per assumir la gestió patrimonial per si mateixos. En conclusió, el testament a favor de cònjuge o parella i posterior divorci o separació, hem de canviar-lo necessàriament per garantir la protecció dels béns que heretin els fills.

CARLOS CALATAYUD CHOLLET Notari d’Igualada carloscalatayud@notariado.org