AnoiaDiari 75 (Juliol 2022) by AnoiaDiari

Número 75 · Juliol del 2022 / Gratuït / www.anoiadiari.cat

Mireu amunt!

Igualada torna a volar ben amunt amb la celebració de l’European Balloon Festival, amb la participació de 51 globus vinguts d’arreu del món i un ampli programa de vols i activitats sense restriccions P04

Pàgines especials

Viu l’Anoia amb els cinc sentits: Propostes per (re)descobrir la comarca

L’eix comercial Igualada-Manresa, el més dinàmic de Catalunya

P10

P38

editorial

juliol/2022

EDITA Cinquanta-set SL C/Rec 15 · Igualada

Editorial

DIRECCIÓ Toni Cortès Minguet REDACCIÓ AnoiaDiari PUBLICITAT AnoiaDiari IL·LUSTRACIONS Pau Badia “Nomdenoia” WEB Creagia IMPRESSIÓ Lerigraf S.L.

Viu l’Anoia amb els cinc sentits

ANOIADIARI C/ Sant Magí, 28 08700 Igualada REDACCIÓ redaccio@anoiadiari.cat 609394628 PUBLICITAT publicitat@anoiadiari.cat 609394628

www.anoiadiari.cat TEXT LEGAL Cinquanta-set S.L. es reserva tots els drets sobre els continguts de l’AnoiaDiari sense que es puguin reproduir ni transmetre, totalment o parcial, a altres mitjans de comunicació, sense prèvia autorització escrita.

DIFUSIÓ CONTROLADA PER

MEMBRE DE

AMB EL SUPORT DE

TOTA L’ACTUALITAT DE L’ANOIA

www.anoiadiari.cat

T’informem a: www.anoiadiari.cat

T’escoltem a: 609394628

ntrat l’estiu, i a les portes de les vacances, és el moment d’imaginar un viatge, una escapada, una excursió, aquella aventura esbojarrada que fa temps que volem fer, aquell sopar... Arriba el moment —sempre seguint les mesures i restriccions per evitar el contagi de la COVID-19 — de fer realitat aquests somnis. I les podem fer aquí, ben a prop, a l’Anoia. El confinament i les crisis sanitària, econòmica i social, derivades de la COVID-19, han afectat la nostra comarca, l’epicentre, l’anomenada “zona zero” de la pandèmia, des del març del 2020 i han marcat l’activitat dels mesos d’estiu d’aquests dos darrers anys. Enguany, tot i que la crisi sanitària causada per la pandèmia encara batega, la intensa activitat cultural, econòmica, turística de la comarca va recuperant el pols i torna a les imatges d’abans de la pandèmia. Durant aquest temps hem tingut l’oportunitat de posar el fre. De gaudir de coses que teníem oblidades. Petits plaers. Tornar a agafar un llibre. Tornar a posar-se el davantal i treure la pols al llibre de receptes de cuina. Agafar aquella bicicleta oblidada, inflar-li les rodes i tornar a sortir a pedalar. També hem tornat a passejar i córrer pels boscos i camins del nostre voltant. A fer una escapadeta a aquell petit poble de la comarca del que tant ens han parlat i mai hi hem anat. O aquell gorg. O aquella plaça porxada. També ens hem trobat amb la colla i hem anat a fer un esmorzar de forquilla a aquell restaurant on sempre hem vist que hi paren els ciclistes. O, amb la família, hem anat a dinar al restaurant del poble dels avis i després hem anat a comprar formatges a la granja dels afores. Després de tots aquests mesos, aquest estiu ens mereixem tornar a gaudir del nostre entorn al cent per cent. També s’ho mereixen els petits empresaris, autònoms, productors, pagesos... de l’Anoia. D’aquesta manera, aquest estiu, ja sigui per vacances, per fer escapades d’un dia, tenim una esplèndida oportunitat de gaudir de les moltes i extraordinàries experiències que ens ofereix la nostra comarca. Aquest estiu, ben a prop de casa, podem descobrir racons, experiències, allotjaments, cellers, restaurants, activitats en plena natura, a l’aire lliure, per fer amb parella, per fer en família... Tenim l’oportunitat per redescobrir un territori, unes propostes i uns serveis que, per tenir-los a la vora de casa, són encara més desconeguts. Tenim l’oportunitat de sortir de

casa i descobrir o redescobrir un territori ric en propostes, en patrimoni, en paisatge, en activitats d’aventura i esport, en cultura, esdeveniments, en allotjaments i restauració, racons i experiències que no ens deixaran indiferents. El turisme de l’Anoia és un sector molt ampli, amb un munt d’experiències per descobrir, amb empreses, professionals i serveis turístics de proximitat. L’Anoia, al bell mig del país, a prop de la serralada de Montserrat i ben comunicada amb Barcelona, la costa i les comarques del sud, de ponent i de muntanya, és una comarca formada per territoris molt diferents, plena de contrastos i matisos. Plena de colors. Al sud, trobem un territori mediterrani i, com les seves veïnes terres penedesenques, és ple de vinyes, oliveres i fruita dolça. A l’altre extrem, al nord, els altiplans de l’Alta Anoia, amb el blanc de les boires, al costat de la Segarra, són dominats pel groc dels cereals madurs a l’estiu i verds a la primavera. Al centre, la Conca d’Òdena i la seva capital, Igualada, de fèrtils clotades, boscos frondosos i les zones més poblades. Aquesta riquesa i diversitat de paisatges és el que fa singular i interessant aquest territori. Una terra plena de racons amb encant, tant naturals com bastits amb pedres centenàries, com les dels castells medievals o les muralles i places porxades dels pobles acollidors. L’Anoia, a prop de tot arreu, és un lloc ideal per a tots els visitants: per als grups d’amics, per a les parelles, per a les famílies amb quitxalla, per als que volen desconnectar, per als que busquen emocions... L’Anoia ofereix una oferta basada en molts àmbits, com la cultura, la gastronomia, el turisme actiu, el patrimoni, la natura, l’arquitectura, el comerç de proximitat, etc. Igualada, la seva capital, està envoltada de bells racons i paisatges on complementar la variada oferta de la ciutat amb propostes turístiques. La ciutat compta amb destacats atractius museístics i patrimonials, i amb una vida cultural molt intensa i variada. A la vegada, aposta decididament pels esdeveniments i la dinamització comercial com a actius per apropar visitants a la ciutat. Igualada i l’Anoia ens ofereixen un munt de propostes diferents que ens permetran conèixer la seva singularitat i la seva pròpia personalitat. Per viure l’Anoia amb els cinc sentits.

D’aquesta manera, aquest estiu, ja sigui per vacances, per fer escapades d’un dia, tenim una esplèndida oportunitat de gaudir de les moltes i extraordinàries experiències que ens ofereix la nostra comarca. Aquest estiu, ben a prop de casa, podem descobrir racons, experiències, allotjaments, cellers, restaurants, activitats en plena natura, a l’aire lliure, per fer amb parella, per fer en família.... Tenim l’oportunitat per redescobrir un territori, unes propostes i uns serveis que, per tenir-los a la vora de casa, són encara més desconeguts. Tenim l’oportunitat de sortir de casa i descobrir o redescobrir un territori ric en propostes, en patrimoni, en paisatge, en activitats d’aventura i esport, en cultura, esdeveniments, en allotjaments i restauració, racons i experiències que no ens deixaran indiferents.

Et llegim a: contacte@anoiadiari.cat

Estem en contacte a: @anoiadiari

Ens trobem a: facebook.com/anoiadiari

t.me/anoiadiari

C/Sant Magí, 26 · 08700 Igualada

(*) (*) Si has arribat fins aquí, els teus futurs clients, també. L'AnoiaDiari, el millor aparador per al teu negoci publicitat@anoiadiari.cat/609394628

juliol/2022

publiciat

a portada

juliol/2022

a portada

Una cinquantena de globus aerostàtics vinguts des de diferents parts de Catalunya i de l’estranger, com Espanya, Egipte, Argentina, Letònia, Anglaterra, Suïssa, França, Portugal, Mònaco i Itàlia, participen en la 26a edició de l’European Balloon Festival, la concentració de globus més gran del sud d’Europa.

Els globus tornen a esquitxar de colors el cel de l’Anoia Després de dos anys de vols reduïts per la pandèmia, el certamen recupera tots els vols de matí i de tarda i les principals activitats sense restriccions. Una de les grans novetats d’enguany és la presentació de dues cistelles de gran capacitat, per a 28 passatgers i el pilot, que volaran per primera vegada a l’Estat espanyol. La cirereta del pastís la posarà, un any més, l’espectacular Night Glow i el concert amb els Sopa de Cabra

Una cinquantena de globus aerostàtics d’arreu del món sobrevolen un any més l’Anoia en el marc de l’European Balloon Festival que se celebrarà a Igualada fins al 10 de juliol. Els equips que competiran provenen de països com Egipte, Argentina, Letònia, Anglaterra, Suïssa, França, Portugal, Mònaco, Itàlia i Espanya, a més dels pilots catalans que faran d’amfitrions. Després de dos anys d’haver de celebrar el festival en format reduït a causa de la pandèmia, enguany s’ha recuperat la programació completa de tots els vols matinals (de dijous a diumenge), dels vols de tarda (de dijous a dissabte) i també l’encesa nocturna de globus Night Glow dissabte al vespre, sense restriccions d’aforament. També es podrà gaudir, plenament, del tradicional concert que obre el festival Anòlia i que es fa després del Night Glow, enguany protagonitzat pel grup català Sopa de Cabra. Unes cistelles rècord Una altra de les novetats del festival d’enguany és la presentació de la cistella de gran capacitat fabricada per l’empresa igualadina Ultramagic Balloons, que té 28 places per a viatgers, a més del pilot. Amb unes mides de 5,2 x 1,7 metres, es tracta de la cistella amb més capacitat que haurà volat mai a l’Estat espanyol, tot i que la mateixa empresa Ultramagic ja les ha començat a comercialitzar en països com Turquia i Egipte. Dues d’aquestes cistelles “Model C-14” volaran en el marc del festival igualadí. Una oportunitat única L’European Balloon Festival està impulsat per l’Ajuntament d’Igualada i l’empresa fabricant de globus Ultramagic,

amb el suport de les empreses de vol Globus Kon-Tiki, Camins de Vent, Anoia Balloons i el patrocini de Vitogas. Es tracta d’una oportunitat única a l’Estat espanyol de presenciar un vol simultani de globus aerostàtics i també de volar en un dels equips participants com a passatger. Vols de competició i l’espectacular enlairament des de les places Durant el Festival, una cinquantena de globus volaran simultàniament mentre competeixen per guanyar diverses proves de vol plantejades per la direcció esportiva, com ara “La Llebre” –en què els globus participants han de perseguir el globus llebre que s’ha enlairat primer canviant constantment de direcció i altitud- o la Meta del jutge, on els pilots han de llançar un “testimoni” el més a prop possible de les dianes situades en diferents camps o places de la Conca d’Òdena. Els globus s’enlairaran cada matí, de dijous a diumenge a dos quarts de set aproximadament, i cada tarda de dijous a dissabte a dos quarts de vuit des del Parc Central d’Igualada. A més del Parc Central, divendres al matí també s’enlairaran globus des de la plaça de Cal Font i la plaça de l’Ajuntament. El conegut com a “Vol de Ciutat” de divendres ofereix imatges espectaculars tant pels veïns del nucli antic de la ciutat, que viuen des de molt a prop la inflada i l’enlairament de globus, com també des d’emplaçaments amb vistes sobre la ciutat com la muntanya del Pi, on cada any s’apleguen desenes de fotògrafs per immortalitzar aquest vol tan especial. Vols i activitats paral·leles Els vols de globus aerostàtics conviuran

durant cada dia del festival amb nombroses activitats per a tots els públics, com els concerts de l’Anòlia, que tindran lloc al Parc Central, les activitats lúdiques i culturals dins d’iglús de Vent a càrrec de nombroses entitats igualadines, i activitats per a públic familiar com ara una Ludomòbil, grans volades d’estels gegants i llançament de frisbees, noves d’aquest any. Tardes d’activitat al Parc Central Al Parc Central, a més de la mateixa activitat dels globus, s’hi podran fer moltes altres activitats durant els dies que dura el Festival. El divendres dia 8, a partir de les 18 h de la tarda es farà una Ludomòbil, un espai de joc lliure per a nens i nenes de 0 a 12 anys amb jocs de taula gegants i cooperatius, guinguetes de jocs i un espai de nadons, entre d’altres. La mateixa tarda, abans no s’enlairin els globus, es farà una Gran Volada d’estels que els nens i nenes d’Igualada portaran muntats des de casa. El departament d’Infància ha elaborat un pack de muntatge d’un estel senzill que tothom pot recollir prèviament als espais cívics d’Igualada per tal que puguin arribar el dia 8 amb l’estel muntat. Juntament amb aquestes activitats hi haurà dinàmiques i espectacles teatralitzats a la gespa i la lectura del manifest del Consell d’Infants, tot emmarcat dins el programa Playful Paradigm, un projecte europeu per avançar cap a unes ciutats més “jugables”. El mateix divendres, un cop s’hagin enlairat els globus aerostàtics –els vols de tarda són aproximadament a dos quarts de vuit del vespre- tindrà lloc un dels concerts del festival Anòlia, a càrrec del

grup anoienc Les Pastes de la Iaia. L’endemà dissabte 9 de juliol torna amb tota l’esplendor i sense restriccions d’aforament l’encesa nocturna de globus Night Glow, un dels moments més esperats del festival. Els globus s’il·luminaran per dintre a ritme de la música, amb l’ànim dels espectadors i amb el relat de l’animador Pep Callau. Abans del vol de tarda de dissabte, hi haurà diverses activitats infantils com ara una activitat de punteria amb frisbee, on tots els infants i joves podran muntar i decorar el seu Frisbee i practicar la seva punteria, a més de les dinàmiques i espectacles teatralitzats i la gran Volada d’Estels Gegants. Per cloure la nit del dissabte, al mateix escenari i també dins del festival Anòlia, tindrà lloc el concert de Sopa de Cabra, que enguany s’han retrobat per fer una gira commemorativa dels 30 anys del seu emblemàtic disc “Ben Endins”, amb els grans èxits de la primera etapa del grup i el treball que els va catapultar a l’èxit. Tant el concert com la resta d’activitats són gratuïtes i no es requereix inscripció prèvia. Divendres i dissabte hi haurà foodtrucks i barres de consumició de begudes al Parc Central, per a totes aquelles famílies que vulguin sopar al camp de vol. Concurs de fotografia L’Ajuntament d’Igualada i l’Agrupació Fotogràfica d’Igualada convoquen de nou el Concurs fotogràfic de l’European Balloon Festival, que premia fotografies amb tècnica lliure realitzades durant els dies que dura el festival, amb premis de fins a 500 euros i diversos vols en globus. Les bases es poden trobar a la pàgina web oficial del festival www.ebf.cat.

societat

juliol/2022

Al “Vol de Ciutat” els globus s’enlairen des de diferents places de la ciutat, oferint imatges espectaculars tant pels veïns del nucli antic, que viuen des de molt a prop la inflada i l’enlairament de globus, com també des d’emplaçaments amb vistes sobre la ciutat com la muntanya del Pi, on cada any s’apleguen desenes de fotògrafs per immortalitzar aquest vol tan especial.

Durant els dies del festival s’instal·larà una trentena d’iglús de vent arreu de la ciutat, on es faran activitats esportives, tallers, recitals, concerts, espectacles de màgia. Aquests iglús, fets amb teles de globus reciclades, creats en el marc del festival, han voltat arreu del món.

Iglús de vent plens d’aire... i d’activitats! Gràcies als Iglús de Vent, els globus tenen una doble vida; la primera al cel i la segona ben arran de terra. L’artista igualadí Jordi Enrich és el creador dels Iglús de Vent, teles de globus reciclades que s’inflen d’aire i acullen, durant tot el festival, desenes d’activitats culturals i de lleure per a tots els públics, la majoria organitzades per entitats de la ciutat. Enguany hi haurà una trentena d’Iglús de Vent instal·lats en recintes com ara el complex esportiu Les Comes, que acollirà activitats esportives durant tota la setmana, la nau de les Encavallades del Museu de la Pell, amb un taller creatiu inspirat en l’obra del pintor igualadí Joan Saló, a l’Escorxador amb activitats de circ i cocreació escènica, a l’Ateneu Igualadí acollint un recital de poesia de l’Associació Cultural Galàxia, a la Biblioteca Municipal d’Igualada amb tallers familiars, a l’Ingravita amb escalada o a l’Espai Cívic Centre amb un taller de risoteràpia en família i un espectacle de màgia amb Marc Rivas, entre molts d’altres. També hi haurà Iglús de Vent a l’Es-

cola d’art La Gaspar, amb l’artista Remedios Varo, i les corals igualadines cor Exàudio, el Cor d’Homes, Gatzara, Verdums i Xalest actuaran dins de diferents iglús. A més, al llarg de la setmana es farà un taller de reciclatge creatiu “Tipis” amb tela de globus aerostàtic a les escoles públiques d’Igualada i del 4 al 8 de juliol

hi haurà un Iglú de Vent itinerant cada dia de la setmana a una escola pública diferent. Aquests habitacles d’aire fets amb tela de globus reciclada van néixer precisament en el marc de l’European Balloon Festival i des d’aleshores s’han instal·lat en diversos festivals i mostres artístiques d’arreu del món.

a portada

juliol/2022

Viu l’Anoia amb els cinc sentits

El festival, dia a dia Durant tota la setmana...

Divendres 8 de juliol

Dissabte 9 de juliol

Iglú Esport Durant la setmana de l’European Balloon Festival es farà una activitat esportiva diferent cada dia dins d’un iglú de vent. Ho organitza: servei d’esports de l’Ajuntament d’Igualada. Lloc: Complex esportiu Les Comes

6:30h Vol de ciutat Lloc: Enlairaments des del Parc Central i des de places del centre d’Igualada

6:30h Vol de matí Lloc: Enlairaments des del Parc Central

Iglú de vent “Joan Saló” Durant la setmana de l’European Balloon Festival hi haurà un iglú de vent a les Encavallades del Museu on s’hi faran tallers creatius inspirats en l’obra de Joan Saló. Activitat adreçada als infants de l’estiuet. Lloc: Nau de les Encavallades del Museu de la Pell Iglú de vent “WE ARE REMEDIOS VARO” Espai lúdic a l’hora del pati. Quina és la línia que separa els somnis de la realitat? Ens endinsarem en el món màgic de l’artista Remedios Varo, crearem obres d’art surrealistes fent que allò que ja coneixem deixi de tenir sentit. Activitat adreçada als alumnes de La Gaspar. Lloc: La Gaspar Taller de recicatge creatiu “Tipis” Les escoles públiques d’Igualada participaran al taller “tipis” en el qual els infants podran dissenyar els seus propis tipis DIY amb tela de globus aerostàtic. Lloc: Escoles públiques d’Igualada Iglús de vent a les escoles Dilluns 4 de juliol: iglú de vent a l’escola Dolors Martí i Badia Dimarts 5 de juliol: iglú de vent a l’escola Emili Vallès Dimecres 6 de juliol: iglú de vent a l’escola Gabriel Castellà

18:00h Activitats i tallers infantils - Ludomòbil: espai de joc lliure per a infants de 0 a 12 anys. Amb jocs de taula gegants, guinguetes de jocs i espai Nadons - Volada d’estels que els nens i nenes portaran muntats des de casa. Aconsegueix el teu pack de muntatge de l’estel a diferents punts d’Igualada (Espais Cívics). - Actuacions teatrals - Lectura del Manifest del Consell d’Infants Activitats emmarcades dins el programa Playful Paradigm. Lloc: Parc Central 19:30h Vol de tarda Lloc: Enlairaments des del Parc Central 20:00h Iglú de vent: concert de la coral Xalest Lloc: Escorxador 21:30h Concert de “Les pastes de la iaia” Lloc: Parc Central 22:00h Iglú de vent: classe oberta de swing jam Descobreix el Lindy Hop amb Swing Anoia. El ball que està de moda al teu abast! “It doesn’t mean a thing, if it ain’t got that swing” - Duke Ellington/Irving Mills Lloc: Pista de l’Ateneu

11:30h Iglú de vent: concert del Cor d’Homes Lloc: L’Escorxador De 17:00h a 20:00h Activitats infantils i volada d’estels Punteria amb Frisbee: munta i decora el teu frisbee i practica la teva punteria! Espectacles teatralitzats. Volada d’estels gegants Lloc: Parc Central 17:30h Iglú de vent: concert de les corals Gatzara i Verdums Lloc: Escorxador 19:30h Vol de tarda Lloc: Enlairaments des del Parc Central 22:00h Entrega de premis Lloc: Parc Central 22:30h Night Glow Lloc: Parc Central 23:30h Concert amb Sopa de cabra Lloc: Parc Central

Diumenge 10 de juliol 6:30h Vol de matí (fora de competició) Lloc: Enlairaments des del Parc Central

juliol/2022

publiciat

a portada

juliol/2022

Viu l’Anoia amb els cinc sentits

Igualada, capital dels globus Igualada és, probablement, la ciutat del món que té més pilots de globus aerostàtics per nombre d’habitants. Les darreres dècades s’ha consolidat a la Conca d’Òdena un ecosistema d’empreses relacionades amb els globus que han convertit l’Anoia en l’epicentre de l’activitat aerostàtica del país i la capital de l’aerostació del sud d’Europa. Actualment, a Igualada hi ha 27 pilots de globus titulats, 31 globus censats, i tres empreses de vol en globus que duen a terme vols pràcticament diaris. Ultramagic, a 64 països L’origen de tot plegat és el naixement, fa quaranta anys, de l’empresa fabricant de globus aerostàtics Ultramagic Balloons, situada a l’aeròdrom Igualada-Òdena. Després de creuar Àfrica en globus inspirats per la novel·la “Cinc setmanes en globus” de Jules Verne, un grup d’amics va fundar aquesta empresa que actualment és l’única a tot l’Estat que fabrica globus d’aire calent i lidera la fabricació mundial de globus, frec a frec amb la seva competidora mundial amb seu a Bristol, Anglaterra. Actualment, Ultramagic fabrica uns 100 globus cada any que exporta a 64 països de tot el món i compta amb una

plantilla de 65 treballadors. Coincidint amb el Festival, l’empresa Ultramagic organitza una estada

amb 17 joves del Regne Unit, Letònia, França, Itàlia, Bèlgica, Espanya i Catalunya interessats en el món dels globus, siguin pilots o participants en ac-

tivitats de rescat o complementàries. A més de volar, els joves fan diverses activitats de lleure i de descoberta del territori, sempre amb l’objectiu de potenciar aquest esport entre el jovent. Al llarg de l’any Ultramagic compta amb una escola de vol que forma anualment entre 7 i 8 pilots. Tres empreses igualadines de vol en globus Fa més de trenta anys, els pilots Àngel Aguirre i Miquel Mesegué fundaven Globus Kon-Tiki, una de les empreses de vol en globus més importants de l’Estat que ofereix tota mena de rutes i travesses arreu de Catalunya com els Pirineus o la Costa Brava, i que a més de fer volar particulars té molta demanda d’empreses que volen fer activitats de team-building per als seus treballadors o bé oferir incentius a clients, col·laboradors o convidats. El seixanta per cent dels seus clients són de fora de l’Estat espanyol,

principalment de la Xina i els Estats Units. Actualment, tenen una flota de 7 globus, un equip format per una vintena de professionals, incloent-hi els monitors de seguiment per terra, i volen pràcticament cada dia de l’any. Fa prop de vint anys naixia a l’Anoia una altra empresa de vol en globus: Camins de Vent, amb el pilot Xavier Aguilera al capdavant. A banda dels vols tradicionals ha ampliat la seva oferta per oferir vols per persones amb mobilitat reduïda i gairebé tots els seus globus disposen de cistelles adaptades amb porta o bé amb cistelles amb vistes, on els passatgers poden volar asseguts mentre fan degustacions gastronòmiques. Camins de Vent compta amb una plantilla de 10 treballadors, té una flota de 6 globus i opera al voltant de 300 vols l’any que porten uns 2.000 passatgers en total. Una tercera empresa de vol naixia fa cinc anys a Igualada de la mà del pilot Jordi Rodríguez: Anoia Balloons, d’unes dimensions més petites, però que busca donar resposta a una demanda creixent. Anoia Balloons disposa de dos globus i realitza una quarantena de vols l’any amb una xifra aproximada de 300 passatgers anuals.

juliol/2022

publiciat

a portada

juliol/2022

Viu l’Anoia amb els cinc sentits

Altres “camins al cel” Fa segles, motivats per un desig de creixement espiritual, els pelegrins caminaves llargues distàncies, descobrint nous paisatges i cultures. A l’Anoia, a part dels globus que s’enlairen cap al firmament, dos grans “camins al cel” de pelegrins creuen la comarca: el Camí de Sant Jaume i el Camí Ignasià, que enguany celebra el cinquè centenari. El pròxim setembre Igualada obrirà les portes d’un nou alberg

El Camí de Sant Jaume pel seu pas per l’Anoia El Camí de Sant Jaume és la part del Camí de Santiago que recorre Catalunya i que recull els pelegrins que venen d’Europa per la Jonquera. A la província de Barcelona, aquesta ruta mil·lenària entra per la serralada de les Guilleries, creua Vic i Manresa, s’atura al monestir de Montserrat i segueix fins a Igualada, abans de continuar per terres lleidatanes. En total, són 180 quilòmetres a fer en nou etapes, un recorregut ideal per a qualsevol qui vulgui passar uns dies d’introspecció personal o bé gaudir de la riquesa natural, històrica i cultural de la ruta. La història del Camí de Sant Jaume es remunta a començaments del segle IX (any 814) moment del descobriment del sepulcre de l’apòstol evangelitzador de la península ibèrica. Un pastor gallec anomenat Pelai veu un estel que assenyala un indret del turó on més endavant sorgiria Compostel·la. La notícia arriba ràpidament al bisbe de la diòcesi d’Iria Flavia, Teodomir, qui ordena desbrossar el turó. Es descobreix el sepulcre atribuït a l’Apòstol i Teodomir, per inspiració divina, anuncia solemnement que les restes trobades pertanyen a l’apòstol Sant Jaume. El camí quedà definit llavors mitjançant la xarxa de vies romanes que unia els punts neuràlgics de la Península. L’impressionant flux humà que des de ben aviat es dirigí cap a Galícia va fer aparèixer ràpidament nombrosos hospitals, esglésies, monestirs, abadies i pobles al voltant de la ruta. Durant el segle XIV va començar a decaure la peregrinació, fet provocat per les guerres, les epidèmies i grans catàstrofes naturals. La recuperació de la ruta comença a finals del segle XIX quan l’arquebisbe

Senyal del Camí de Sant Jaume al carrer de l’Argent d’Igualada.

Payá Rico redescobreix les restes de l’Apòstol i el Papa Lleó XIII confirma la seva autenticitat. Però és durant el darrer quart del segle XX quan es produeix l’autèntic ressorgiment contemporani de la peregrinació. No hi ha dubte que els components social, turístic, cultural o esportiu han tingut una gran importància en la revitalització jacobea, però cal no oblidar que la ruta ha guanyat el seu prestigi mercès al seu valor eminentment espiritual. L’any 1987 el Camí de Sant Jaume fou declarat Primer Itinerari Cultural Europeu i el 1993 patrimoni de la huma-

nitat per la UNESCO. El Camí de Sant Jaume travessa tota l’Anoia des de Can Maçana fins a la Panadella realitzant un total de 39,20 km dins d’aquest territori. Durant aquest itinerari hi trobem diversos punts interessants on parar atenció: 1) Can Maçana: Casa pairal i punt de partida de molts dels itineraris per la muntanya de Montserrat. 2) Sant Pau de la Guàrdia: Petit nucli de cases, presidit per l’església, primer edifici que troba el caminant en arribar. Fou bastida l’any 1740 sobre les restes d’un temple anterior i adossada al conjunt de cases.

3) Castellolí: El poble de Castellolí està situat en un lloc privilegiat, a recer de la collada del Bruc que antigament era un escull difícil de vèncer. La vila va créixer sota la protecció del seu castell, documentat des de l’any 961, excepcional punt de guaita escrutador del transcòrrer quotidià de la comarca. En un turó proper, dominant la població, es situa l’església vella de Sant Vicenç. Disseminades pels turons que volten el poble hi ha nombroses barraques de pedra seca o barraques de vinya, que són senzilles construccions rurals fetes únicament amb pedra. >>>>>

juliol/2022

publiciat

a portada

juliol/2022

Viu l’Anoia amb els cinc sentits 4) Igualada: La ciutat d’Igualada va néixer al voltant de l’any mil, al marge esquerre del riu Anoia, que dona nom a la comarca. El nom d’Igualada prové del llatí aqualata, que significa on el riu s’eixampla, un riu que al llarg de la història ha estat ben aprofitat per proveir d’aigua la indústria adobera o d’energia hidràulica els molins. La ciutat deu bona part del seu desenvolupament a la proximitat del Camí Ral de Barcelona a Lleida. El nucli antic d’Igualada en destaquem la plaça porxada de l’Ajuntament, els autèntics portals d’en Vives i de la Font Major de l’antiga muralla i la imponent basílica de Santa Maria. Diversos carrers dels voltants són herència de l’urbanisme medieval de la ciutat, alguns són coberts en part i evoquen la

fesomia que degué tenir la ciutat antiga. 5) Sant Jaume Sesoliveres: Als afores d’Igualada, mig amagada entre les cases d’una zona residencial es troba l’antiga església romànica de Sant Jaume Sesoliveres, bé cultural d’interés nacional. Va dependre del priorat de Santa Maria de Montserrat per una donació que van fer els senyors d’Òdena al monestir de Santa Maria de Ripoll. Es tracta d’un temple romànic que ha sofert successives reformes durant els segles XIV, XV, XVII i XVIII. 6) Jorba: Jorba és un petit poble situat als peus del Puig de la Guàrdia, turó coronat per les restes de l’històric castell de Jorba. Documentat des del segle XI, del castell en queden les principals restes a causa de la important destruc-

ció que patí durant la primera Guerra Carlina. Del municipi val la pena destacar la imponent creu de terme del 1609 que presideix l’accés al nucli antic i dona una religiosa benvinguda al poble. 7) Santa Maria del Camí: És un petit nucli de població repartit entre dos municipis (Argençola i Veciana). Al peu de la carretera hi trobem les dues esglésies (que pertanyen al municipi d’Argençola) la més interessant, sens dubte, la romànica. L’edifici era una capella assistencial del Camí Ral de Barcelona a Saragossa. Durant la primera meitat del segle XIII es va convertir en priorat i va passar a dependre del monestir de Santa Cecília de Montserrat que hi va enviar alguns monjos. Durant el segle XIX va esdevenir el centre d’una parròquia fins a l’any 1919 en què va deixar de tenir culte en favor de l’altra església. L’església nova, aixecada a principis del segle xx, és un edifici molt senzill de regust neoclàssic. Malgrat estar a només uns pocs metres de distància ja és en terme municipal d’Argençola. 8) La Panadella (Montmaneu): El nucli de la Panadella està situat en un coll de 710 metres d’altitud pràcticament equidistant de Barcelona i Lleida. A la Panadella hi ha hagut activitat hostalera gairebé des de temps immemorials. Camí Ignasià. Seguint les passes de sant Ignasi a Catalunya El 1522, Ignasi de Loiola va emprendre un viatge que li va canviar la vida. La travessa per Catalunya va ser decisiva en el seu camí cap a l’espiritualitat. L’itinerari, que es pot fer a peu o en

bicicleta, ofereix una riquesa natural, paisatgística i cultural que supera les expectatives dels pelegrins. La ruta entra a Catalunya per Fraga, creua Alcarràs i arriba a Lleida, seguint el traçat de l’històric Camí Reial d’Aragó. La capital de la Terra Ferma ofereix al visitant el conjunt arquitectònic de la Seu Vella i edificis monumentals com el Palau de la Paeria, la Seu Nova i l’hospital gòtic de Santa Maria. Després de passar pel Palau d’Anglesola i visitar el convent franciscà de Sant Bartomeu, a Bellpuig, la ruta descansa a Verdú, considerat un dels pobles més antics de Catalunya i casa natal del jesuïta Pere Claver. De camí cap a Cervera, ciutat emmurallada i de gran tradició universitària, es passa pel serpentejant centre històric de Tàrrega. Després s’arriba a Igualada, fundada l’any 1100. Montserrat, la muntanya mítica de Catalunya i un dels centres espirituals més importants d’Europa, no és gaire lluny. Enclavat en un parc natural, el monestir conté un patrimoni sacre i artístic excepcional. I finalment s’arriba a Manresa, que, a més de nombrosos monuments medievals i barrocs, acull la cova on sant Ignasi va viure la intensa experiència espiritual que originaria el llibre metodològic Exercicis espirituals, avui referent universal en el món jesuític. L’etapa 26 del Camí Ignasià comença a la ciutat d’Igualada i, després de 27 quilòmetres, ens porta fins al monestir de Montserrat. Durant el trajecte passarem per les poblacions de Castellolí i Sant Pau de la Guàrdia. >>>>>

El Portal d’en Vives, a les antigues muralles d’Igualada.

juliol/2022

publiciat

a portada

juliol/2022

Viu l’Anoia amb els cinc sentits Aquesta etapa del Camí Ignasià surt d’Igualada des de l’església de Santa Maria. Agafem el carrer de Santa Maria del Roser, que surt de la plaça de l’Ajuntament i l’església. Seguim pel carrer de la Soledat, que va canviant de nom (primer es diu avinguda de Caresmar i, després, fent un lleuger angle a l’esquerra, avinguda de Montserrat). Passem per damunt de les vies del tren d’Igualada a Barcelona. Baixem seguint l’avinguda de Montserrat i prenem la primera carretera que surt a la dreta. Ens porta a una gran rotonda, que creuem per continuar recte. Deixem un gran restaurant allà dalt, a la dreta, i seguim per la carretera N-II. Tenim davant nostre dos quilòmetres de carretera a través d’un polígon industrial. Passem dues rotondes i a la tercera ens hem de desviar a l’esquerra, per la primera carretera que surt de la rotonda a mà esquerra i que ens permet seguir una mica de lluny la N-II, sense l’angoixa del trànsit. Un senyal vertical ens indica la direcció cap a Montserrat. Sempre recte per la carretera asfaltada, passem per sota de l’A-2. Continuem paral·lels a l’A-2, que ens queda a la dreta. Arribem a un pont i tornem a creuar l’A-2, ara per sobre. A l’altre costat del pont, girem a l’esquerra per la carretera asfaltada. Arribem a una rotonda que travessem recte i seguim per l’asfalt. Prenem una pista asfaltada a la dreta, per no veure’ns obligats a entrar a l’A-2. Entrem a ca n’Alzina. Un senyal indicador ens hi ajuda. Sempre recte per la mateixa carrete-

Sant Jaume Sesoliveres.

ra, que circula paral·lela a l’A-2, anem avançant cap a Castellolí. Entrem al poble, el travessem per la mateixa carretera i continuem recte. Després d’un revolt a l’esquerra, veiem que la carretera puja a un pont sobre l’A-2. No el prenem, sinó que seguim per la pista que surt a la dreta i que va paral·lela a l’A-2. Després de 750 metres agafem el pont sobre l’A-2. Hi podrem pujar si prenem un camí que surt a l’esquerra. Creuem l’A-2 i ja som a la carretera que ens enfila fins a can Massana. Les fletxes grogues del camí i els senyals verticals ens acompanyen. Podem anar pujant tota l’estona per la carretera, que ens portarà fins a can Massana. Per als que

defugen l’asfalt hi ha senders que van tallant els molts revolts de la pujada. Passat el primer revolt molt pronunciat a la dreta, a cent metres surt un sender a l’esquerra, que ens allunya de l’asfalt i ens introdueix al bosc. Un senyal ens guia de nou i anem pujant. Tornem a la carretera i seguim pujant. Al primer revolt entrem a l’esquerra en un camí ascendent al bosc, que es transforma en un camí de terra que ens condueix a la urbanització Montserrat Parc. Passats cinc-cents metres des de l’encreuament amb la carretera, hem de deixar la pista i entrar en un sender que ens duu a les primeres cases de la urbanització. Arribem al carrer asfaltat:

carrer de Castellolí. Només cent metres després, agafem a mà esquerra l’avinguda de la Verge de Montserrat. En poca estona comença a girar cap a la dreta fent una corba suau. Seguim sempre la mateixa avinguda, que va vorejant la urbanització. Sempre recte, sense prendre cap altre carrer adjacent. Arribem al final de la urbanització en un encreuament de camins: prenem el que tenim davant i arribem a Sant Pau de la Guàrdia. Travessem el poble i sortim per una pista de terra que es bifurca: prenem la de l’esquerra. Seguim per la pista ampla. Passem per davant del cementiri de Sant Pau, que deixem a l’esquerra. Anem pujant sempre per la pista, que a vegades es perd una mica. Ens anem apropant a la carretera i al coll de can Massana. Baixem a la carretera i seguim a la nostra esquerra fins a la cruïlla de carreteres de can Massana. Seguim sempre per la carretera en direcció a Montserrat. A tan sols uns quilòmetres de l’arribada, la vista de l’ermita de Santa Cecília (s. XI) ens anima a seguir avançant cap al monestir i la Verge de Montserrat. Més endavant, a dos quilòmetres, un cartell a la dreta ens indica la possibilitat d’arribar al destí pel camí dels Degotalls. Pel qui van a peu és molt recomanable pujar aquest camí, ja que fa més lleuger l’últim esforç. Finalment, arribem al complex urbanístic de Montserrat. Pugem fins a la plaça just al davant del monestir: el servei als pelegrins es troba a la mateixa plaça, a l’esquerra. Font: anoiaturisme.cat

juliol/2022

publiciat

a portada

juliol/2022

Viu l’Anoia amb els cinc sentits

Una comarca... de museu! Molí Paperer. El museu ofereix l’exposició permanent sobre el paper i la seva història, i una visita al soterrani amb tota la maquinària en funcionament, on es pot veure in situ el treball dels artesans fent paper o una demostració especial feta pel guia de la visita. Es tracta d’un edifici de 4 plantes i soterrani situat al costat de la Bassa, aqüífer natural amb un cabal de 12 milions de litres diaris, el volum necessari perquè en el seu moment mogués fins a 16 molins paperers de la zona. L’activitat econòmica de Capellades, juntament amb La Pobla de Claramunt, Carme i Sant Pere de Riudebitlles, entre altres, van constituir un dels centres paperers més importants de la península durant els segles XVIII i XIX, tant per al consum intern com per a l’exportació a Amèrica, del paper de barba i el paper de fumar.

Una manera d’endinsar-se a l’Anoia és a través dels seus museus: uns aparadors del passat, les tradicions, el patrimoni que ens ajudaran a comprendre la història i la riquesa de la comarca. Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia (Igualada) El museu el conformen dos edificis, Cal Boyer i Cal Granotes. Popularment coneguda com a Vapor Nou, l’originària fàbrica cotonera de Cal Boyer és actualment capçalera del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. S’hi pot veure l’exposició “L’home i l’aigua”, on es mostra l’ús de l’aigua com a força per generar energia i moviment. També es poden visitar tres exposicions: “L’ofici Adober”, una extensa explicació de l’activitat adobera vinculada als avenços tecnològics; “Un univers de pell” on es destaca des de la prehistòria fins a l’actualitat la presència de la pell en la indumentària, l’utillatge, el transport, l’escriptura o l’esport, entre d’altres; i finalment, la “Casa de la Festa” conserva la imatgeria festiva d’Igualada. Cal Granotes és una adoberia del segle XVIII que conserva intactes elements característics d’una adoberia de fa 300 anys. Museu Josep Castellà Real (Els Prats de Rei) La visita del Museu Municipal Josep Castellà Real és endinsar-se en la història de l’antiga Sigarra. El treball del grup d’excavacions arqueològiques “G.R.A. Sigarra”, va cristal·litzar en la descoberta d’un assentament ibèric, possiblement dels iltirkes i la troballa posterior de l’antic municipi romà de Sigarra. Gràcies a la incorporació al Museu del fons del Museu d’Eines de l’Escola Mare de Déu del Portal i aportacions de diferents vilatans, s’ha completat l’exposició històrica fins als nostres dies, amb una visió completa de la història de la població i del territori de l’Alta Segarra. El Museu està situat en un edifici construït a les darreries del segle XIX que fou la seu social de la Cooperativa Agrícola “La Equitativa”, i entre altres tresors trobats a les excavacions s’hi poden veure pedestals romans, ceràmiques ibèriques i mosaics paleocristians Museu de la Muntanya de Montserrat (El Bruc) El Museu de la Muntanya de Montserrat d’El Bruc, privilegiadament situat als peus de la serralada, recull en tres seccions, botànica, activitat esportiva i història relacionada amb el massís de Montserrat. “L’escalada Montserratina” mostra les peces més antigues referides a l’escalada i una singular reproducció de la Mare de Déu de Montserrat feta a partir de la fosa d’alumini provinent de material

Cal Granotes, a Igualada.

d’escalada, entre altres curiositats. “La natura relacionada amb Montserrat i el seu entorn” recull mostres fòssils, làmines, gravats i imatges antigues del territori. “Les Batalles del Bruc” testimonia amb material bèl·lic la figura del sometent i l’episodi de la Guerra del Francès. El museu està instal·lat en un edifici modernista de finals del segle XIX popularment conegut com a “golfes de Can Casas”.

sang pel cavall de vapor, alhora que la figura del traginer es transformava en el que avui anomenem transportista. El Museu del Traginer - Col·lecció Antoni Ros explica, a través d’una extensa mostra d’objectes singulars, l’evolució del transport, tant de mercaderies com de persones i alhora, mostra les relacions entre els diferents oficis que feien possible el desenvolupament del fet traginer a casa nostra. La mostra del fons

Fulgentia - Santa Maria (Igualada) Creada per l’església parroquial de Santa Maria d’Igualada per a una segura conservació de tot el patrimoni religiós, el fons de 71 peces d’orfebreria i objectes de culte provinents de 16 parròquies de l’arxiprestat d’Anoia-Segarra és el testimoni de la transformació litúrgica de calzes, creus processals i altres elements característics del gòtic i el barroc. Railhome BCN (Igualada) Amb 200 m2 de superfície ferroviària a escala H0, la maqueta recrea al detall una ciutat centre-europea i juntament amb l’exposició, es mostren fins a 3000 peces de col·leccionista. El museu ha estat creat durant 15 anys per Antoni Rabell, qui al llarg de 40 anys ha recollit el gran nombre de peces que conformen la col·lecció. Centre de Restauració i Interpretació Paleontològica - CRIP (Els Hostalets de Pierola) El CRIP és un centre d’interpretació de paleontologia que divulga de forma clara, senzilla, amb exposicions, rutes i activitats per a tota la família, la fauna i la flora del miocè, període on s’han trobat primats i elements claus per precisar l’aparició dels hominoides al continent europeu, així com la seva evolució i diversificació. Museu Municipal Josep Castellà Real (Els Prats de Rei) Un viatge per la història de la antiga Sigarra. En el Museu s’exposen tots els materials procedents de les excavacions arqueològiques realitzades en el poblat ibèric descobert a la vil·la.

Museu del Traginer (Igualada) Els traginers van esdevenir durant segles un dels principals elements dinamitzadors de l’economia d’Igualada i del territori. A partir del desenvolupament tecnològic iniciat arran de la Revolució Industrial, el segle XX va viure una substitució gradual del cavall de

etnogràfic fan del Museu del Traginer un exemple de les arts i els oficis aplicats al món del transport a la Catalunya moderna. Museu Molí Paperer (Capellades) El Molí de la Vila de Capellades, antic edifici del segle XVIII, acull el Museu

Art Ecclesia (Segur de Veciana) Al nucli de Segur, ddins el terme de Veciana, descobrireu en l’antiga esglèsia de Santa Maria, el Centre d’Interpretació del Patrimoni Religiós de l’Anoia, un espai especial des d’on s’inicia un viatge de descoberta del patrimoni religiós comarcal, recorrent-lo des del romànic fins al barroc, tot això mentre gaudiu de les immillorables vistes sobre l’altiplà de Calaf. Font: anoiaturisme.cat

juliol/2022

publiciat

a portada

juliol/2022

Viu l’Anoia amb els cinc sentits

(Algunes) joies de l’arquitectura VIL·LA ROMANA DE L’ESPELT. Com era la vida quotidiana fa 2.000 anys A tocar del nucli de l’Espelt trobem un jaciment arqueològic amb restes d’una explotació agrària del segle II després de Crist. Al llarg de diverses excavacions s’hi han descobert les estructures principals de la construcció, pintures i mosaics i un gran nombre d’objectes pertanyents a la cultura romana, que ara són al Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia. La vil·la va estar habitada de forma ininterrompuda durant 400 anys, fins entrada l’època visigoda, el segle VI. L’edificació s’alça en una esplanada d’uns 100 quadrats, sota la Serra de Rubió, amb la distribució clàssica d’una vil·la o masia romana, és a dir, una part amb l’habitatge del propietari i la seva família i l’altra amb l’habitatge del masover, estables i corts, graners i magatzems, dipòsits d’aigua, premses, molins de cereals i d’oli, etc. CEMENTIRI NOU D’IGUALADA. Un referent arquitectònic mundial El 1983, l’Ajuntament d’Igualada va convocar un concurs arquitectònic per edificar un nou cementiri. I el projecte guanyador, d’Enric Miralles i Carme

Pinós, ha transcendit molt més enllà de la seva funció bàsica. El projecte pretenia mostrar la instal·lació com un parc on passejar, sense la necessitat d’haver d’estar envoltat de les imatges típiques d’aquest tipus de recintes. La proposta era fer un tall en el sòl, a les parets del qual anirien situats els nínxols. Bona part del cementiri està ubicada dins una gran fossa que fa que s’integri en el terreny i el paisatge. A totes les dependències del recinte abunden racons, objectes i detalls que juguen constantment amb la llum i l’ombra, donant a tota aquesta construcció un gran simbolisme. El nou cementiri, del qual n’han fet ampli ressò publicacions especialitzades, ha estat guardonat amb el premi FAD d’arquitectura. LLAR SANT CRIST D’IGUALADA. Una joia modernista de Joan Rubió, deixeble de Gaudí Monumental construcció modernista, que va crear l’arquitecte —i deixeble d’Antoni Gaudí—Joan Rubió Bellver. Consta de dues ales laterals unides a la part anterior pel vestíbul i a la part posterior per la capella, amb un simbòlic claustre central. L’obra, seguida pels marmessors Josep Maria Torrents i Mi-

El Cementiri Nou d’Igualada.

quel Pla, té el segell de Gaudí, amb elements modernistes com els arcs apuntats, volta de creueria o els vitralls, a més d’elements estructurals nous i d’arquitectura popular. El visitant admirarà especialment la capella, de planta de creu grega, d’una sola nau. Al creuer s’aixeca una cúpula sobre un cimbori que es recolza damunt un tambor octogonal amb un sostre de falsa cúpula. Tota aquesta estructura descansa sobre uns arcs parabòlics. L’obra es va allargar del 1931 al 1941. A l’exterior, també es poden admirar escultures, de Joan Puigdollers i d’Ernest Marco. BOTIGUES DE LA PLAÇA DE CALAF. Un tresor recuperat La plaça Gran de Calaf era el centre neuràlgic del comerç de la vila i del territori, gràcies a la celebració del famós mercat de Calaf, que s’hi realitzava des de l’any 1226. Aquest fet va suposar l’obertura de més de 40 comerços al voltant de tot el nucli antic i que es van tancar amb el pas del temps. Ara, amb el projecte ‘Les botigues de la plaça Gran, un tresor recuperat’, s’obre un espai que ha convertit els antics petits comerços de la plaça, tancats alguns des de feia dècades, en un projecte museològic que exposa les botigues de l’època dels nostres avis i besavis, reconstruint-les tal com eren als inicis del segle XX., retornant la vitalitat a aquesta plaça porxada calafina. Les set botigues reobertes fins ara són Juan Oller – Imprenta, Pastisseria Cal Mestres, Ultramarinos Cal Feu, Colmado Cal Sala, Merceria – Perfumeria Cal Garriga i Escuela de niños. BASÍLICA DE SANTA MARIA. L’origen i el cor d’Igualada La història de la basílica de Santa Maria d’Igualada reflecteix la història d’Igualada. Amb el pas dels segles, l’edifici s’ha anat transformant, com també la població que ha crescut al seu entorn. La seva

primera menció a les fonts és del 1003, quan es parla d’una capella dedicada a Santa Maria al llogaret que després seria la capital de l’Anoia. L’església, de murs austers, té una sola nau, amb sis capelletes laterals per banda. L’edifici té contraforts exteriors amb gàrgoles, un rosetó sobre el portal d’entrada i 15 finestrals. L’interior es divideix per arcs semicirculars, entre els quals hi ha voltes de creuer, típiques del gòtic, tancades al mig per claus de volta esculpides amb figures. Són destacables les vidrieres construïdes per la casa Oriach i la porta de Cèsar Martinell. Una làpida recorda la participació del sometent igualadí en les batalles del Bruc. PLACES PORXADES. Diversos pobles anoiencs tenen places fortificades i la seva població va créixer i articular-se al voltant d’aquests espais, que van passar a ser la plaça central de la població. La plaça de l’Ajuntament d’Igualada, la Plaça Gran de Calaf, la Plaça Major de la Llacuna o la Plaça Major de Copons, els exponents. RUTA MODERNISTA ALS HOSTALETS. A la vila del sud de la comarca es pot descobrir un conjunt d’edificacions patrimonials construïdes entre els anys 1897 i 1931 que componen un important conjunt artístic. Una quinzena d’edificacions componen aquesta ruta al llarg de la trama urbana dels Hostalets. LES MURALLES MEDIEVALS D’IGUALADA. A l’Edat Mitjana, Igualada estava protegida per un sistema de muralles i es conserva el tram de les del segle XV amb dos portals: el portal d’en Vives i el portal de la Font Major. També és part d’aquest nucli Passatge de Sant Miquel, un carreró medieval del primer recinte emmurallat. Font: anoiaturisme.cat

publiciat

juliol/2022

THE RIDE DECISION

Silence l’empresa catalana líder en mobilitat urbana i sostenible, ara a Igualada

Av da

nta

ne r

Balm es

est re

Avd a.

Ens trobaràs a l’avinguda Mestre Montaner 42 d’Igualada on podràs conèixer i probar les millors motos elèctriques del moment

S01 Connected per 2.890€ PLAN MOVES III inclòs

125

133

100

CLASSE

EMISSIONS CO2

AUTONOMIA

VELOCITAT MÀXIMA

Prestacions com una 250cc

Homologada WMTC

Km/h

3” SEGONS 0-50 km/h

BATERIA EXTRAÏBLE

CONNECTIVITAT APP

Tipus trolley

App “my Silence”

Finançament 0% TIN SENSE INTERESSOS

a portada

juliol/2022

Viu l’Anoia amb els cinc sentits

Els camins del paper Us proposem recórrer els indrets paperers. Un paisatge industrial format pel riu Anoia, les rieres, els recs, les rescloses i els molins paperers

Entre els segles XVIII i XIX, Capellades i el seu entorn van constituir un dels centres paperers més importants de l’Estat espanyol, especialitzat en paper de barba de primera qualitat i paper de fumar. Fabricants com els Romaní, Soteras, Guarro, Serra o Romeu, entre d’altres, abastien gran part del mercat espanyol, d’Amèrica del sud i Filipines. En tota la conca fluvial de l’Anoia s’han documentat més de 40 molins paperers. El paper ha estat fins als nostres dies un dels principals motors de l’economia d’aquest indret. Famílies senceres treballaren en molins paperers; ja fos esquinçant draps, formant el full, preparant la cola, estenent els fulls o bé empaquetant les raimes. Són moltes les generacions que dia a dia han fet un bon paper. A través de 5 itineraris que parteixen de Capellades us convidem a descobrir els Camins del Paper. Itinerari 01 : Capellades L’itinerari de Capellades és el més urbà i el més curt. Tot i això és un dels itineraris on podrem veure més elements del patrimoni paperer. Partirem de la Bassa i el Molí de la Vila (seu del Museu Molí Paperer de Capellades) per seguir el Rec del Corronaire fins al Mirador de la Miranda, des d’on podrem veure els Molins de la Costa. El recorregut ens farà baixar cap a l’antic Camí Ral, on hi ha el nucli de la Font de la Reina. Resseguirem el riu Anoia per sota del Capelló fins al Pas de l’Aigua des d’on tornarem a pujar a Capellades.

MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES Situat a Capellades, el Museu-Molí Paperer està ubicat a l’antic molí paperer “Molí de la Vila”, que conserva l’estructura pròpia dels molins paperers del segle XVIII. Al costat hi ha la Bassa, una surgència d’aigua natural i cristal·lina, que era utilitzada per 16 molins paperers d’aquesta vila. A les sales d’exposició permanent del Museu es recull la història del paper des dels seus orígens fins als processos actuals de fabricació. Al soterrani del molí, on encara avui es continua elaborant paper fet a mà, el visitant pot conèixer detalladament tot el procés artesanal del paper, amb eines i maquinària originals. Les col·leccions i la documentació que s’hi conserven fan d’aquest Museu un dels centres més importants d’abast internacional dedicats a l’estudi i la difusió del paper en tots els seus àmbits.

dal, Molí d’en Pere Joan, Ca l’Almirall, Molí d’en Tortet i la Molina.

ELS MOLINS DE LA COSTA A Capellades hi havia dos grups de molins paperers; els molins de la costa i els molins del pas de l’aigua. El de la costa era el més nombrós, beneficiari de l’aigua de la bassa del molí de la Vila (seu del Museu Molí Paperer de Capellades), que feia moure el motor hidràulic de la roda de calaixos per la Sèquia Major o rec del Corronaire, per aquest ordre: Molí de la Vila, Molí del Fages, Cal Fortugós, Molí del Pla o de Cal Tillo, Cal Castells, Cal Mata, Cal Separa, Ca l’Anton, Molí Xic, Cal Ferreres, Cal Gats, Molí d’en Pau Vi-

ABRIC ROMANÍ Geològicament, l’Abric Romaní és una balma que s’obre dins el que es reconeix com a Cinglera del Capelló. Aquesta cinglera és un massís travertínic d’un km de llargada i d’uns 50 metres de potència mitjana format per l’acció d’aigües carbonatades que fossilitzen colònies vegetals. Al llarg d’aquest massís la caiguda d’aigua va formar també un conjunt considerable de balmes, cornises o capellons, sota els quals varen establir els seus hàbitats nombrosos grups humans prehistòrics. D’entre totes aques-

El Capelló.

tes ocupacions, destaca per la seva gran importància el jaciment paleolític de l’Abric Romaní. El jaciment arqueològic de l’Abric Romaní fou descobert el dia 9 d’agost de l’any 1909 per un industrial paperer capelladí, Amador Romaní i Guerra. Avui, és considerat un dels principals jaciments neandertals del món. Des de 1983, les excavacions han estat dirigides pel Dr. Eudald Carbonell. I han tret a la llum desenes d’objectes de fusta i més de dues-centes llars de foc que han permès documentar els sistemes de vida d’aquestes comunitats de caçadors-reol·lectors. >>>>>

Cal Royo.

juliol/2022

publiciat

a portada

juliol/2022

Viu l’Anoia amb els cinc sentits LA FONT DE LA REINA El veïnat de la Font de la Reina constituïa un lloc estratègic de pas en el Camí Ral en el sector que unia la vila d’Igualada amb la de Piera, fet que explicaria l’existència de nombrosos hostals. A tocar del portal d’un d’aquests establiments adreçats als viatgers -Can Carol, datat entre els segles XVI-XVII hi ha una font neoclàssica esculpida en forma de bust femení, de la qual brollaven dos raigs d’aigua dels seus pits. Es creu que fou esculpida en memòria de la reina Peronella d’Aragó, muller de Ramon Berenguer IV, que al 1151, traslladant-se a la ciutat comtal, va passar pel lloc, que ha conservat en el seu topònim el fet històric. La Font de la Reina es convertí en un enclavament de constant moviment de carros que transportaven paper cap a l’interior de la Península.

MOLÍ DE CA L’ALMIRALLÓ Construït per Francesc Almirall el 1756 es troba a tocar del centre urbà de la Pobla de Claramunt. Segons sembla, mai va arribar a fabricar paper per un error en el salt d’aigua que impedia el correcte funcionament de la roda.

PAS DE L’AIGUA Aquest conjunt de molins paperers era format pel Molí Vell, Cal Manel i Cal Violant. L’aigua que movia les rodes provenia de la resclosa que hi ha sota el barret del Capelló. I se l’anaven passant de l’un a l’altre. A part, per a l’aigua de tina, per fabricar el paper, tots tres treien aigua de mina.

REC DE LES FIGUERES Aquest rec es pot recórrer des de la part de sota del Molí de Ca l’Almiralló. L’aigua d’aquest canal era aprofitada primer per molins fariners, posteriorment per batans de drap i finalment per molins paperers.

Itinerari 2: Capellades - La Rata La Pobla de Claramunt Aquest és, segurament, l’itinerari més industrial. Veurem com els antics molins paperers han donat pas a fàbriques modernes. Els edificis verticals, presidits per les finestres o ventanes dels pisos superiors on s’assecava el paper, han donat pas a immenses naus industrials que alberguen grans màquines. Partirem de Capellades i resseguirem bona part dels Molins de la Costa per anar cap al barri de la Rata. Allà creuarem el riu

CASTELL DE CLARAMUNT Des de la Pobla de Claramunt podem apreciar l’imponent castell de Claramunt. La seva història, marcada pels conflictes bèl·lics, està plena de destruccions i reconstruccions, però, malgrat tot, ha conservat fins avui la seva estructura i un impressionant aspecte de fortalesa. Fundat a la segona meitat del segle X, formava part d’una densa xarxa de castells que marcaven la frontera entre el comtat de Barcelona i l’Al-Andalus, amb la funció de protegir i organitzar el territori.

Itinerari 3: La Rata - La Pobla de Claramunt - Vilanova del Camí Aquest és un itinerari que podem fer d’anada i tornada o bé podem fer només d’anada, i tornar amb tren. En aquest trajecte partirem de Capellades i el Molins de la Costa, descobrirem el passat paperer de la Pobla de Claramunt i seguirem riu Anoia amunt per veure dos molins paperers que es troben a tocar de Vilanova del Camí. MOLÍ DE LA BOIXERA Situat al marge esquerra del riu Anoia, el molí de la Boixera va fabricar paper

Molí de la Boixera.

Itinerari 4: Capellades - Ca la Fou - Bedorc Aquest itinerari ens convida a seguir riu Anoia avall per endinsar-nos als termes boscosos de Vallbona d’Anoia i Cabrera d’Anoia. Una zona on podrem gaudir dels paisatges i la natura i descobrir dos molins paperers, un d’ells dins de la única colònia industrial de tota la conca de l’Anoia. PAS DE L’AIGUA Aquest conjunt de molins paperers era format pel Molí Vell, Cal Manel i Cal Violant. L’aigua que movia les rodes provenia de la resclosa que hi ha sota el barret del Capelló. I se l’anaven passant de l’un a l’altre. A part, per a l’aigua de tina, per fabricar el paper, tots tres tenien aigua de mina. CA LA FOU Ubicada al marge dret del riu Anoia, Ca la Fou, també coneguda com a Colònia Marçal, va ser l’única colònia industrial de tota la conca de l’Anoia. Va ser fundada l’any 1902 dedicant-se a la filatura de cotó. Un incendi va destruir bona part dels edificis, però no va afectar a l’estructura del molí paperer del segle XVIII que encara es pot veure.

Cal Ferreres.

Anoia per endinsar-nos al nucli de la Pobla de Claramunt on trobarem més molins paperers i altres vestigis històrics. CAL FERRERES I ELS MOLINS DE LA COSTA El de Cal Ferreres és un dels molins paperers que formaven part dels Molins de la Costa. Actualment, és un dels pocs que està restaurat. Va ser construït el 1755 i ampliat el 1794. Al seu costat hi trobem dos molins més: el de Cal Gats i el d’en Pau Vidal.

blanc i paper d’estrassa fins a final del segle XIX. Durant el segle XX va funcionar com a molí fariner i com a serradora de fusta. MOLÍ DE RIGAT Mogut per l’aigua del riu Anoia, gaudia també de la provinent de la riera de Castellolí. Va produir paper blanc fins a finals del segle XIX. El 1923, Ròmul Gabarró va comprar el molí i els drets de l’aigua per subministrar aigua potable a Igualada i a Vilanova del Camí.

La riera de Carme és un dels afluents del riu Anoia. En el seu curs podrem recórrer un entorn natural únic on, de tant en tant, anirem trobant molins paperers. Per tal d’arribar a la riera de Carme passarem per La Torre de Claramunt. Una vila també paperera on, a més, hi ha un castell medieval molt ben conservat. MOLÍ MAJOR Al marge esquerre de la riera de Carme hi trobem el Molí Major. Va ser edificat per Francesc Claramunt l’any 1735, amb algunes construccions adossades amb posterioritat. La seva ubicació aïllada, entre camps de conreu i vegetació, era el tret comú de tots els molins durant aquella època, malgrat que en l’actualitat han anat quedant integrats dins d’espais més urbanitzats MOLÍ DE CARME El Molí de Carme es pot trobar dins del centre urbà d’aquest població. Actiu des de 1713, durant tota la seva vida productiva va elaborar diferents tipus de paper: de barba, de fumar i d’estrasseta parafinada. CAL ROIO I CAL COSTAS Ubicats al marge dret de la riera de Car-

Ca la Fou.

MOLÍ D’EN FERRER DEL COLL A les darreries del s. XVIII, Antoni Ferrer va construir aquest molí paperer. A mitjan segle XIX es va reconvertir en fàbrica de filats, i això va modificar-ne notablement l’estructura. Dins de la mateixa finca hi ha una pineda protegida, amb pins Pinea halepensis, catalogats com els més alts de la seva espècie. Itinerari 5: Capellades - La Torre de Claramunt - Riera de Carme

me, sota la Torre de Claramunt, aquests dos molins paperers eren propietat originalment de la família Guarro. Durant la segona meitat del segle XVIII els va comprar la família Costas. Entre 1912 i 1930 van fabricar paper de fumar de la marca Miquel y Costas. BALÇ DE LES ROQUETES És un espai natural sobre la riera de Carme a la zona de Les Esplugues formada per roques i dipòsits travertínics del quaternari. Font: caminsdepaper.cat

juliol/2022

publiciat

a portada

juliol/2022

Viu l’Anoia amb els cinc sentits

L’Anoia, porta d’entrada a la serralada màgica de Montserrat Can Maçana, dins el terme municipi del Bruc i situat al Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, és el punt principal d’accés als camins i les agulles de roca d’aquest sector de Montserrat més desconegut, on els monòlits i les formes verticals conformen un laberint únic i meravellós

És difícil trobar un nom més adient que Montserrat per a la serralada més emblemàtica de Catalunya. Amb les seves formes insòlites de pics arriscats i esquerps penya-segats, el perfil imponent de la muntanya retalla el cel sobre la gran depressió central catalana, fent honor al topònim. Malgrat que abunden diferents llegendes sobre la manera com es va formar, el cert és que l’origen de Montserrat es remunta a fa més de 50 milions d’anys, quan aquesta zona era coberta pel mar i hi havia un golf on desembocaven rius que hi deixaven grans masses de còdols. Uns moviments tectònics van fer emergir el massís de sota el mar i el vent i les pluges van ser els elements que van acabar donant-li aquesta espectacular aparença. Montserrat és una meravella geològica que presenta cims com el popular monòlit del Cavall Bernat, de 1.110 metres, objecte de nombroses anècdotes i llegendes. Un altre cim destacat és el de Sant Jeroni, de 1.236 metres, des d’on es pot gaudir d’una vista panoràmica excepcional que va dels Pirineus al mar i l’illa de Mallorca, si la boira i els núvols ho permeten. Els caminants que s’animin a fer alguns dels cims de Montserrat, poden descobrir la densa vegetació que creix a la muntanya, poblada sobretot per alzines, si bé també s’hi troben espècies endèmiques, com els teixos, arbres mil·lenaris associats al culte celta. Si bé la natura ha deixat una empremta única a Montserrat, ha estat l’espiritualitat el que ha acabat de definir-la com a muntanya màgica. Diu la llegenda que l’any 880 uns pastorsvan veure una gran llum sobre la serralada. Atrets per aquesta llum, es van endinsar al massís fins arribar al que coneixem com a Santa Cova, on van trobar la imatge de la Mare de Déu amb Jesús a la falda, ara coneguda popularment com la Moreneta perquè és de color negre. Van avisar el bisbe de Vic, que va ordenar dur la talla a Manresa. Però va ser impossible moure-la, ja que la imatge es va començar a fer cada vegada més pesant. El bisbe ho va interpretar com el desig de la Verge de romandre a Montserrat i va manar construir-hi una ermita, origen del posterior monestir benedictí i abadia dedicats al culte de la Mare de Déu de Montserrat, lloc de pelegrinatge per a milers de creients, i també de turistes, des d’aleshores.

Camí cap a la roca foradada.

Itinerari per les Agulles de Montserrat Aquest itinerari porta l’excursionista a descobrir la petita zona dels Pallers. Es tracta d’una zona ben singular dins de la regió d’Agulles. El recorregut comença a Can Maçana i progressa fins al coll de Guirló, des d’on es pot contemplar l’espectacular alçada de les agulles d’aquesta regió en el seu vessant nord-oest. Des d’aquest coll s’agafa el camí que, davallant cap al torrent de la Diablera, va a cercar el camí que uneix el municipi del Bruc amb la zona dels Pallers. Aquest camí, un cop abandonat el torrent, s’enfila fins a trobar l’era dels Pallers. Des d’aquest indret es ressegueix tota la carena descobrint cada una de les roques que constitueixen els Pallers. Al final de la carena s’agafa un corriol que, amb un ràpid descens, va a buscar el camí del Vermell del Xincarró. A prop de la cruïlla dels dos camins es troben dues formacions característiques d’aquesta part de Montserrat, el Gerro i el Timbaler del Bruc. El retorn al punt de partida és per una pista que porta directament al coll de Can Maçana a través del camí de les Batalles. 1. Àrea de Can Maçana 714 m L’itinerari es comença a l’àrea de descans de Can Maçana situada al mas del mateix nom. Aquesta àmplia zona fou condicionada recentment per la Fundació Territori i Paisatge de l’Obra Social de la Caixa Catalunya i és gestionada pel Patronat de la Muntanya de Montserrat. Se surt des de l’aparcament pel camí que en la seva part superior en suau pendent s’orienta cap al massís. És el GR172 senyalitzat amb les marques blanques i vermelles. Antigament es coneixia com el camí de la Foradada. A pocs metres d’iniciar la marxa es troba una cruïlla senyalitzada amb un post indicador i un plafó amb les rutes de BTT per aquesta zona. La pista de la dreta porta al Bruc. Cal prosseguir amb la pujada ara més pronunciada per la vessant esquerra

del turó del Castell de la Guàrdia. Es comencen a veure marques de sender de gran recorregut GR (blanques i vermelles) i de sender de petit recorregut PR (blanques i grogues). 2. 8 minuts. Mirador i panoràmic 769 m A l’esquerra del camí hi ha un replà amb un panoràmic d’interpretació de la visió orientada al nord. Es veu els Pirineus, el Port del Comte i el Cadí, a més de gaudir d’una àmplia visió de la comarca del Bages. 3. 13 minuts. Cruïlla de Sant Pau Vell 804 m A la dreta de la marxa surt una pista àmplia que puja a les ruïnes de Sant Pau Vell i del castell de la Guàrdia. L’església

romànica s’ha restaurat recentment. Hi ha un mirador amb un panoràmic interpretatiu de la paret oest de la regió d’Agulles. Se segueix de dret per la pista. Tot seguit es veuen les roques de la regió d’Agulles i al fons, a l’esquerra, la Cadireta i la roca Foradada. 4. 15 minuts. Coll de Guirló – Cruïlla amb el camí dels Pallers 802 m Inici del Coll de Guirló. Aquest coll és una zona ampla antigament feta servir d’aparcament de cotxes. Hi ha un rètol que indica el camí que a la dreta, en forta baixada, porta a la zona dels Pallers i al Bruc a través del torrent de la Diablera. El rètol no indica que porti als Pallers. A l’esquerra es deixa el camí que continua com a GR172. >>>>>

juliol/2022

publiciat

a portada

juliol/2022

Viu l’Anoia amb els cinc sentits 5. 22 minuts. Rètol de zona arqueològica 756 m El camí baixa de forma pronunciada. Poc després, a la dreta, un senyal indica la petita zona on hi ha restes arqueològiques de civilització calcolítica a Montserrat. Des d’aquest indret surt un camí que baixa ràpidament cap al torrent de la Diablera. Al seu inici es troba el megàlit de la Diablera, que assenyala la zona d’enterrament que es troba sota mateix, al costat del torrent, i que és coneguda amb el nom de cova Tapada. En aquest indret, que més que una cova és un abric natural, les excavacions de Joan Maria Casa de Muller al segle XIX trobaren restes ceràmiques i altres estris, juntament amb 8 cranis. Sembla que la cova Tapada era una cambra funerària. A molts pocs metres del senyal, a l’esquerra, hi ha un petit corriol que porta a un altre abric natural conegut com a cova de les Goteres, on a mitjan segle XX Pere Redón trobà també restes d’una antiga civilització. 6. 26 minuts. Cruïlla amb el camí dels Pallers 707 m Cruïlla amb senyal que indica el camí dels Pallers. El camí de la dreta porta al camí de les Batalles que ve des del Bruc. Cal agafar el camí de l’esquerra. Durant una estona el camí planeja suaument per sota de les Portelles. Un cop passades aquestes hi ha una petita pujada. Quan ja són visibles els Pallers el camí torna a baixar lleugerament. 7. 38 minuts. Cruïlla amb el camí dels Paller 717 m Nova cruïlla amb senyal indicador. Cal seguir pel camí de l’esquerra. El camí de la dreta és el que uneix el Bruc amb els Pallers. Comencen unes marques blanques i verdes. Vista aèria del Bruc de Dalt. Petita pujada. 8. 45 minuts. Era dels Pallers 763 m Petit replà conegut com l’era dels Pallers enfront de la qual continua, en direcció sud, la carena dels Pallers. Bona vista d’una àmplia part de la regió d’Agulles Des d’aquest indret surt un camí que, resseguint en part el torrent dels Cirerers, porta al refugi Vicenç Barbé. La carena dels Pallers està formada per un conjunt de roques arrodonides que recorden els antics pallers. Primer es troba la solitària roca de l’Era dels Pallers, després vénen quatre formacions anomenades Agulles de l’Era dels Pallers. Per la seva forma recorden uns queixals. A continuació hi ha les roques dels Pallers del Mal Any. Finalment la carena es tanca amb dues formacions molt característiques: la Tisora, i la Tisoreta. La primera, tal com indica el seu nom, és una roca amb dues puntes; la segona és una roca que té el centre buit en forma de creu. El nom de Pallers prové d’una llegenda montserratins que conta que per aquests indrets hi vivien uns gegants que molestaven als habitants de la contrada. Aquests pregaren al cel que els al-

Les Agulles.

liberés de les malifetes dels gegants. Poc temps després els gegants foren tirats a l’avenc dels Puetons i els seus pallers foren transformats en roques. Cal seguir un petit camí que, senyalat amb unes marques verdes, ressegueix per baix les diferents roques dels Pallers per la seva vessant oest. 9. 59 minuts. La Tisoreta 765 m La Tisoreta, petita formació rocosa, assenyala el final de la serra dels Pallers.

Des d’aquest indret hi una vista aèria que abasta des de les proximitats de Can Jorba, el Vermell del Xincarró i bona part del camí que uneix la Vinya Nova i el Bruc. Cal agafar un camí marcat amb senyals blaus que surt al darrere de la

Tisoreta. Baixada pronunciada per un roquissar. Ara les marques, de sobte, són verdes. El camí baixa per un torrent. 10. 1 h 6 min El Gerro 695 m Un cop acabat el roquissar i el torrent, el camí és terrós. A la dreta, entre els alzinars, les cireretes d’arboç i garrics es veu el Gerro. Roca característica per tenir un pont natural que recorda la nansa d’un gerro. Després del Gerro es perden els senyals. Cal seguir fins a cercar un camí que es veu més avall. Baixada pronunciada per una tartera. Tornen a aparèixer les marques blaves.

Pocs metres després de la pinassa hi ha la cruïlla amb el camí que, venint de la Vinya Nova i Can Jorba, puja per la Plana Llarga i porta cap a Can Maçana, entre altres indrets. Cal agafar el camí de la dreta. Pujada suau. Pocs metres després el camí fa un giravolt a l’esquerra, però es pot estalviar agafant una petita drecera que de forma natural apareix en sentit de la marxa. Des d’aquest indret hi ha molt bona vista de tota la carena dels Pallers i de tota la Regió d’Agulles. Pocs metres després, en una petita clariana del bosquet, a la dreta s’incorpora el camí que ve del Bruc als Pallers. Ara el camí gira a l’esquerra.

11. 1 h 13 min Roca del Timbaler del Bruc 635 m Acabada la tartera el camí porta, en baixada suau, a un replà argilós ple de diverses fites. Des d’aquest indret, a l’esquerra, es veu el Timbaler del Bruc, agulla que tanca la part inferior de la serra dels Pallers. És una roca molt apreciada pels escaladors. Darrere queda el Gerro tot i que, al quedar molt frontal a l’observació, no s’aprecia la seva nansa.

15. 1 h 41 min Cruïlla amb el Camí de les Batalles 633 m Cruïlla amb el camí de les Batalles que ve des del Bruc. En aquesta cruïlla es troben quatre camins. Cal agafar el camí de la dreta, que està barrat per una tanca de l’Obra Social de la Caixa de Catalunya Fundació Caixa Catalunya. També hi ha un rètol que indica que és el camí de les Batalles. El camí continua pujant.

12. 1 h 14 min Cruïlla camí del Vermell del Xincarró 621 m Cruïlla amb el camí que porta a la Raconada i al Vermell del Xincarró. Aquest camí està senyalat amb una marca blanca. En aquest indret hi ha diverses fites i una marca blava indica el camí dels Pallers. Cal seguir agafant el camí de la dreta en direcció sud.

17. 1 h 58 min Cruïlla 713 m En aquesta cruïlla es proposa agafar el camí de la dreta que, després d’una petita pujada i planejar una estona, comença a baixar fins a arribar a la cruïlla amb el GR172 en la part superior de Can Maçana. El camí de l’esquerra és el camí de les Batalles, que també porta a Can Maçana.

13. 1 h 20 min Pinassa 573 m Petit bosquet de pins. Ara el camí és ample. 14. 1 h 22 min Cruïlla camí de la Plana Llarga 564 m

16. 1 h 50 min Cruïlla 683 m Nova cruïlla. Cal seguir pel camí de l’esquerra, que és el camí de les Batalles. Ara la pujada és més pronunciada.

18. 2 h 9 min Cruïlla 723 m Després d’un petit descens el camí arriba a la cruïlla amb el GR172. Cal girar a l’esquerra i baixar cap a la zona de Can Maçana. 19. 2 h 10 min Can Maçana 714 m Final de l’itinerari. Font: Diputació de Barcelona / muntanyesdemontserrat.cat

juliol/2022

publiciat

pàgines especials

juliol/2022

Empresa

Popart s’inspira en la ciutat per donar forma i colors a les teves idees La sostenibilitat i l’alta qualitat –basada en l’experiència dels seus professionals, la tecnologia més avançada, un servei global, la immediatesa i els preus més competitius– són les marques d’identitat d’aquesta empresa igualadina dedicada a la producció integral –disseny, producció i instal·lació- d’imatges de gran format Fa dos anys va obrir portes, al carrer de França 7 d’Igualada, Popart, l’empresa dedicada a la producció integral d’imatges. L’empresa igualadina s’ubica en unes modernes instal·lacions que permeten desenvolupar els projectes, des del disseny fins al muntatge, passant per tots els passos de producció i impressió. A Popart acompanyen el client en tot el procés, des de la idea fins a la presentació del producte. Els experts professionals dels diversos departaments de l’empresa fan seus els projectes dels clients i van de bracet per assolir l’excel·lència en el resultat final desitjat.

El departament de disseny ofereix assessorament als clients i dona forma a les seves idees, desitjos i voluntats, adaptant els seus projectes originals a totes les necessitats. Al taller gràfic, els professionals especialitzats en la producció i manipulació de productes visuals, imprimeixen els projectes en tota mena de suports i materials. I, combinat amb l’experiència dels tècnics, Popart disposa de la tecnologia d’última generació per obtenir la satisfacció del client. A més, gràcies a la maquinària més innovadora, Popart ofereix els preus més competitius del mercat i un dels seus segells de quali-

219 195

tat: la immediatesa en el servei al client. En la línia d’oferir un servei integral, Popar també disposa d’equips de muntatge d’instal·lacions, fixes o efímeres; un equip de logística i distribució per servir els materials amb la màxima rapidesa; i un servei de lloguer i instal·lació d’estructures (banderoles de fanals, tòtems, faristols, etc.) Popart està especialitzada en la realització de projectes d’impressió de grans formats i treballa per a grans esdeveniments, empreses i institucions, com el Festival Cinema Fantàstic de Sitges, la Volta Ciclista de Catalunya, el festival

Cruïlla, el Futbol Club Barcelona, la Federació Catalana de Futbol, la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, entre altres i, paral·lelament, també ofereix els seus serveis i experiència a comerços, Pimes, centres d’ensenyament, clubs esportius, entitats i particulars. Del projecte més gran fins al més petit, sempre amb el propòsit d’oferir l’excel·lència al client. A Popart realitzen impressions d’alta qualitat sobre tota mena de materials: lones, banderes i pancartes tèxtils, vinils, cartelleria, popups, displays, senyalística, etc.

pàgines especials

juliol/2022

Empresa Aposta per la sostenibilitat Al costat de l’alta qualitat, un dels altres segells d’identitat de Popart és la seva cura pel medi ambient i la sostenibilitat, apostant per una impressió de qualitat, ecològica i respectuosa amb el medi, apostant per la innovació, millora i desenvolupament en els mètodes d’impressió ecològica, amb zero productes químics ni emissions, basats en tintes eco de qualitat que posteriorment són reciclades. En cada projecte, Popart elabora un estudi per fer una proposta que contempli tots els valors de l’eco disseny i que sigui produïble en suports sostenibles, fent valdre que el producte utilitzat ofereixi les millors característiques tant de qualitat com de sostenibilitat. A Popart usen una maquinària d’última generació amb tintes làtex (base d’aigua) que ofereixen una gran qualitat d’imatge, consistència i durabilitat; i usen tintes lliures de Vox’s, inodores, sense necessitats especials de ventilació, sense etiquetes d’advertència de perills, sense HAP ni níquel 2, que poden ser usades a tot arreu, fins i tot en llocs sensibles, com centres sanitaris. Aquestes tintes tenen els certificats UL ECOLOGO i UL GREENGUARD. En aquest àmbit, també cal destacar l’aposta de Popart per la sublimació, optant pels teixits en comptes dels habituals gràfics sobre PVC, ja que les teles es descomponen més ràpidament i es poden reciclar.

a portada

juliol/2022

Viu l’Anoia amb els cinc sentits

Castell de la Pobla de Claramunt.

L’Anoia, terra de castells

Són les joies del patrimoni medieval de l’Anoia i uns dels principals atractius de la comarca. N’hi ha gairebé una trentena que es poden visitar. Us n’oferim una tria

Bona part de les torres i castells de l’Anoia daten d’entre mitjans del segle X i mitjans del segle XI. En aquells moments els comtes de Barcelona, Osona-Manresa i Berga-Cerdanya van ocupar i repoblar el territori, desplaçant els antics possessors musulmans. Quan la zona va deixar de ser primera línia de frontera, els castells van passar a ser el centre administratiu dels nous senyorius feudals. Entre d’altres, van destacar famílies com els Claramunt, Montbui, Tous o Òdena. A partir del segle XIV, la família dels Cardona es va fer amb els principals senyorius de la comarca, de manera que les torres i castells van passar a ser el lloc de residència dels seus administradors. Amb el pas dels segles i

l’augment del pes de les ciutats, els antics centres de poder es van anar abandonant, o bé van ser reconvertits en masos o cases. Castell de la Pobla de Claramunt (La Pobla de Claramunt) Fundat a la segona meitat del segle X, el castell de Claramunt s’aixeca sobre un turó i domina el punt on el congost del riu Anoia s’obre a la conca d’Òdena. El castell va ser encomanat al llinatge dels Claramunt, que en van ostentar el domini fins al segle XIII. Posteriorment, va ser absorbit per la casa dels Cardona, que el van convertir en el centre administratiu de les possessions que tenien al territori. El castell ha estat testimoni

de múltiples guerres i l’any 1714, arran de la Guerra de Successió, el castell va ser enderrocat de manera parcial i va quedar deshabitat per sempre més. No obstant això, el castell de Claramunt ha conservat sempre l’estructura i un aspecte de fortalesa impressionant. El castell, un dels millor conservats de Catalunya, es troba dalt d’un turó de 461 metres des del qual hi ha una magnífica vista de l’entorn natural que l’envolta. Castell de la Torre de Claramunt (La Torre de Claramunt) Fundat a la segona meitat del segle XII a partir d’una torre de vigilància, el seu enclavament s’emmarca en els drets de conquesta que els senyors de

l’antiga marca hispànica adquiriren de la corona. La història del Castell de la Torre de Claramunt és la història de la branca dels Claramunt a l’Anoia, un llinatge que ha sobreviscut al llarg dels temps, contra la manca d’enclavament propi primer, l’absorció de les seves possessions per part d’altres llinatges i més tard, gràcies a una hàbil estratègia d’aliances, pactes i matrimonis, l’adquisició d’aquesta, juntament amb altres possessions i la construcció del castell. Descobrir la seva història és parlar de les diferents ampliacions de l’antiga torre fins a l’aspecte actual i la seva visita permet accedir a una de les poques fortaleses habitades que conserva la comarca. >>>>>

juliol/2022

publiciat

a portada

juliol/2022

Viu l’Anoia amb els cinc sentits Castell de Montbui (Santa Margarida de Montbui) La visita guiada a la Tossa de Montbui explica l’origen i importància de la fortalesa que presideix la vessant est de la serra Miralles-Queralt i s’aboca sobre la Conca d’Òdena. En poc més d’una hora es pot contemplar la línia de castells de frontera que envoltaven el tram del riu Anoia per la conca i es passeja per l’antiga cisterna, el mirador del Salt de la Donzella, part de l’antiga muralla que el custodiava, el pati d’armes, l’exposició del museu etnogràfic del Pau Llacuna, on s’explica la reconversió econòmica del final de l’Edat Mitjana i l’església romànica de Santa Maria de Gràcia. La torre mestra permet mostrar alguns dels detalls de les fortificacions de l’època. La història dels Montbui neix a cavall de l’Alta i la Baixa Edat Mitjana fins a la seva desaparició amb el llinatge matrimonial de la darrera descendent durant el segle XV. Castell de Tous (Sant Martí de Tous) Aquest castell habitat gaudeix d’un excel·lent estat de conservació. És la fortalesa que presideix el perfil de Sant Martí de Tous. El castell es desenvolupa a partir d’una torre romànica i la visita recorre l’exterior, el pati interior i la gran sala gòtica. La visita narra el singular origen dels Tous en relació amb el Bisbat de Vic, l’agosarada aposta dels Tous per conquerir nous territoris al costat de la corona catalana i com la tradició

Castell de Boixadors.

popular ha transformat uns fets històrics en llegenda. Les singularitats de la seva estructura no poden ser obviades sense tenir present el descobriment de l’artilleria, l’edat moderna del castell explica la gestió sobre els habitants de la vila que en va fer l’ordre de la Vall de Betlem i com, després de la desamor-

tització, ha esdevingut propietat d’una família igualadina. Castell de Vilademàger (La Llacuna) El castell de Vilademàger es va erigir a finals del segle X al capdamunt d’una serra allargassada que domina el Pla de la Llacuna, un territori recentment incorporat als dominis del comtat de Barcelona. Formava part dels castells de frontera de la Marca Hispànica i es convertí en el bressol de l’important casal dels Cervelló, senyors que influenciaren, per exemple, en la decisió de Jaume I d’iniciar la conquesta de Mallorca. Durant l’Alta Edat Mitja, el camí que unia Vilafranca amb Igualada va provocar un creixement natural de la vila que custodiava i que es va traduir amb dret a mercat i la construcció d’un hospital. A més de ser un lloc estratègic, el castell de Vilademàger va viure un episodi destacable durant la Guerra Civil Catalana. Els Cervelló, que llavors tenien el títol de barons de la Llacuna, es van posicionar al costat del rei Joan II. Castell de Boixadors (Sant Pere Sallavinera) El terme de Boixadors està documentat des de l’any 1015 i el llinatge dels Boixadors apareix ja a partir del 1100. Es conserven diverses dependències i muralles centrades per una elevada torre de planta circular del segle XI, l’església romànica de Sant Pere i un casal senyorial d’època gòtica. Castell d’Òdena (Òdena) El castell va ser construït sota el domini del comtat de Barcelona, que el va conservar fins a finals del segle XIII. Durant la Guerra Civil Catalana els ciutadans d’Igualada van aconseguir que es fes enderrocar. Tot i això, el nucli urbà es va mantenir dins del recinte emmurallat fins al segle XIX. Castell de Jorba (Jorba) Comprès dins del comtat de Barcelona, el castell construït al segle X va ser cedit al llinatge dels Jorba. A diferència

d’altres enclavaments, els protagonistes de les històries del Castell de Jorba no foren gairebé mai els homes, sinó les dones. Dones fortes, valentes i agosarades que consolidaren i mantingueren la Baronia de Jorba. Castell de Castellfollit (Castellfollit de Riubregós) Fortalesa situada dalt d’un turó, va formar part cap a l’any 1000 del comtat de Cerdanya. Castell de Miralles (Santa Maria de Miralles) Castell que va permetre el repoblament de la comarca cap a ponent. Castell de Jorba (Jorba) Castell construït dalt d’un puig que servia per controlar la Conca d’Òdena i els camins que hi accedien. Hilltop castle that served to control the Castell de Queralt (Bellprat) Castell de finals del segle X que estava situat a primera línia de frontera, encarat al territori musulmà. Castell de Castellolí (Castellolí) Castell roquer amb origen al segle X construït en dos nivells diferents i que s’ajusta al perfil de la roca. Castell d’Orpí (Orpí) Documentat des del segle X, com un límit dels bisbats de Vic i Barcelona. Castell de Cabrera (Cabrera d’Anoia) Castell de mitjan segle XI que dominava el pas del camí ral pel congost de Capellades. Castell de Segur (Veciana) Fortalesa imponent cenyida per una muralla de grans carreus i coronada per un edifici amb torres. Fortalesa de Santa Maria (Rubió) Castell situat en una carena abrupte entre l’Alta Segarra, la Conca d’Òdena i el Pla de Bages. Font: anoiaturisme.cat

juliol/2022

pàgines especials

juliol/2022

pàgines especials

juliol/2022

publiciat

a portada

juliol/2022

Viu l’Anoia amb els cinc sentits

L’eix comercial Igualada-Manresa, el més viu del país L’estudi destaca la rambla Sant Isidre com el carrer comercial més dinàmic d’Igualada.

L’estudi ‘Mapa Comercial de Catalunya 2022’ del Departament d’Empresa i Treball, que analitza el dinamisme comercial dels municipis de més de 20.000 habitants del país, conclou que l’àrea que engloba les capitals de l’Anoia i del Bages és la que presenta els eixos comercials més dinàmics de Catalunya. L’eix Igualada-Manresa lidera l’Índex d’Aprofitament del Teixit Comercial i l’Índex d’Atracció Comercial. El tercer àmbit estudiat, l’Índex de Dotació Comercial, és liderat per l’eix comercial de Lleida.

T.C.M.

Gairebé el 70% de les ciutats catalanes de més de 20.000 habitants compta amb un eix comercial de primer ordre, o prime. Aquesta és una de les dades destacades de l’estudi ‘Mapa comercial de Catalunya 2022’, que analitza el dinamisme comercial dels municipis catalans amb més població. Elaborat per l’Observatori Eixos.cat per a la direcció general de Comerç del Departament d’Empresa i Treball, l’estudi analitza la densitat comercial, el grau d’ocupació o l’atractivitat dels comerços i els serveis d’un total de 67 municipis catalans, un teixit que engloba el 71,8% de la població de Catalunya i on es troben 164.086 establiments comercials. Els autors de l’estudi assenyalen que “un dels objectius d’aquest informe era prendre el pols al comerç i la restauració catalans. Avaluar la salut i el dinamisme comercials de les ciutats estudiades i, de retruc, el de tot el territori català. La pandèmia ha tingut un impacte notable, que encara estem avaluant. Per això és molt important saber què hi havia abans, i com estava estructurat, per tal de poder prioritzar allò que és important i fonamental en la recuperació

comercial del país. L’objectiu principal, però, ha estat entendre què fa especial el comerç de les ciutats catalanes i, per tant, quins trets en són més definitoris o característics en un marc internacional”. L’estudi dibuixa 177 eixos comercials i 13 àrees d’influència: Barcelonès-Baix Llobregat, Vallès Occidental-alt Baix Llobregat, Vallès Oriental, Vic-Manlleu, Olot-Banyoles-Figueres, Girona-Costa Brava, Maresme-Costa Brava, Maresme, Penedès-Garraf, Tarragona-Reus, Tortosa-Amposta, Lleida i l’àrea que conformen Igualada-Manresa. Segons el ‘Mapa Comercial de Catalunya 2022’, que aporta indicadors de la densitat comercial i ocupació d’establiments entre 2018 i 2022, amb l’objectiu d’avaluar l’impacte de la pandèmia en el sector, l’àrea Manresa-Igualada és la que obté els millors indicadors entre aquests eixos comercials de primer ordre. Un eix comercial rep aquest qualificatiu prime quan té 40 o més activitats comercials; una ocupació comercial de més del 80% i una presència d’activitats –més enllà dels comestibles– que superi el 30% del total d’establiments de l’eix. L’estudi també incorpora un resum

comparatiu de les diverses zones comercials entre si. Així, dos terços de les 67 ciutats analitzades (45) tenen un eix de primera divisió i, gairebé la meitat, tenen almenys una àrea prime. El director general de Comerç, Jordi Torrades i Aladrén, destaca la “gran resiliència del comerç” durant aquests dos anys de dificultats derivades de la pandèmia de la COVID-19. “Si bé s‘ha produït una rotació d’establiments a molts locals dels nostres eixos comercials, no s’ha traduït en tancaments”. “Obtenir indicadors per calibrar l’impacte de la crisi sanitària en el teixit comercial del territori” era un dels objectius fonamentals de l’estudi. Així mateix, l’informe també ha servit per a identificar zones en perill de patir desertització comercial o susceptibles d’acollir Àrees de Promoció Econòmica Urbana (APEU). Entre aquestes 13 grans àrees d’influència comercial, l’estudi identifica la seva distribució a partir de diferents indicadors: Índex d’Aprofitament del Teixit Comercial (IATC), que és el percentatge d’ocupació de locals comercials; l’Índex d’Atracció Comercial (IAC) o presència percentual d’establiments de compra no quotidiana (equipaments per a la persona, equipament

per a la llar, cultura i lleure), i Índex de Dotació Comercial (IDC) que és el nombre d’establiments per habitant . La taula d’indicadors per a les diferents àrees d’influència comercial mostra escenaris molt diversos. En termes d’ocupació dels locals, destaquen positivament les àrees d’Igualada-Manresa i Maresme. Pel que fa a l’atractivitat dels eixos comercials, Igualada-Manresa i Tortosa-Amposta són les àrees amb més presència d’establiments de compra no quotidiana. I en termes de densitat comercial en trama urbana, Lleida és l’àrea d’influència catalana que concentra un índex més elevat en nombre d’establiments per habitant. Com a conclusions, l’estudi assenyala diferents escenaris d’actuació basats en el conjunt d’indicadors del Mapa Comercial, segons la consistència del mix comercial, l’ocupació dels establiments o la presència de consumidors residents, entre altres variables. L’objectiu és posar a l’abast dels agents del territori informació orientada a actuacions de dinamització comercial i d’informació econòmica del municipi amb la finalitat d’atraure la implantació de nous negocis. >>>>>

juliol/2022

publiciat

a portada

juliol/2022

Viu l’Anoia amb els cinc sentits

Marc Castells: “Apostem per convertir Igualada en una ciutat comercial de primer nivell a Catalunya”

El carrer Sant Magí d’Igualada.

L’eix Igualada-Manresa, líder en aprofitament del teixit comercial i en atracció comercial L’àrea Igualada-Manresa lidera Índex d’Aprofitament del Teixit Comercial (IATC), que marca els locals ocupats respecte del total de locals que admeten ús comercial, amb 86,17 punts, per davant del Maresme (81,72), Maresme-Costa Brava (81,22), Penedès-Garraf (80,52) i Barcelonès-Baix Llobregat (80,21). Igualada obté un IATC de 86,75 punts i Manresa, de 85,59 També lidera l’índex d’Atracció Comercial (IAC), que quantifica els establiments de comerç no quotidià (equipaments per a la persona, per a la llar o cultura i lleure) respecte del total de locals ocupats, amb 35,28 i per davant de Tortosa-Amposta (33-57), Olot-Banyoles-Figueres (30,34), Maresme-Costa Brava (29,23), i Vic-Manlleu (26,85). L’IAC d’Igualada és de 34,97 punts; el de Manresa, de 35,95. Pel que fa a l’Índex de Dotació Comercial (IDC), que quantifica el nombre d’establiments per cada 100 habitants, l’àrea que assoleix millor puntuació és Lleida (3,31), seguida per Olot-Banyoles-Figueres (2,78), Vallès Oriental (2,68), Maresme (2,62) i Tarragona-Reus (2,39). En aquest àmbit, l’àrea

Igualada-Manresa és la segona més baixa (1,42). Concretament, l’índex de Manresa és d’1,45 i el d’Igualada, d’1,42. El ‘Mapa Comercial de Catalunya 2022’ situa un total de 589 establiments comercials a Igualada i 1.152 a Manresa. Hi predominen els serveis comercials (perruqueries, oficines de serveis professionals, banca, agències de viatge, etc.), amb un 29,4%, seguits pels equipaments per a la persona (roba i complements, sabateria, joieria, etc.), amb un 23,3%, i l’hostaleria i el comerç quotidià alimentari, amb un 13,1% i un 11,9%, respectivament. El mapa de concentració comercial indica les àrees amb major presència dels establiments de servei no-quotidià (equipaments per a la persona, equipaments per a la llar, cultura i lleure). L’estudi destaca la rambla de Sant Isidre, amb un IATC de 93,62 i un IAC de 34,09. De Manresa destaca el carrer Guimerà, amb un IATC de 95,92 i un IAC de 64,89. També assenyala el carrer Carrió (IATC de 94,44 i un IAC de 41,18), el carrer Nou (IATC de 89,36 i IAC de 69,05) i el Passeig Pere III (IATC de 92,37 i IAC de 35,78).

Davant els resultats del ‘Mapa comercial de Catalunya 2022’, el batlle d’Igualada, Marc Castells, ha manifestat que “estem molt satisfets que l’estudi de la Generalitat hagi tret la conclusió que l’àrea comercial d’Igualada-Manresa sigui la més viva del país i que tingui una capacitat d’atracció comercial. Valorem molt positivament aquesta dada que el que fa, en el fons, és avalar totes les polítiques que al llarg de deu anys s’han anat imposant a la nostra ciutat amb la voluntat d’atraure comerç, de posar Igualada al mapa, facilitar l’aparcament de zona blana i zona taronja als eixos comercials de la ciutat. També avala la política d’esdeveniments, de fer que la ciutat mai pari, una política que permet atraure gent que ve a visitar Igualada i que puguin gaudir d’un entorn amable, ben cuidat. Aquest continua sent un dels nostres objectius per al futur, apostant per convertir Igualada en una ciutat comercial de primer nivell a Catalunya.” Per la seva banda, el regidor de Dinamització econòmica de l’Ajuntament d’Igualada, Jordi Marcè, ha assenyalat que els resultats de l’estudi “confirmen que les polítiques que s’estan fent els darrers anys donen fruits. L’alcalde Marc Castells ha situat Igualada al mapa. Això és transversal. La gent ve a Igualada pels esdeveniments, pel comerç i per altres propostes. La gent ve a Igualada perquè passen coses i, de pas, compren als nostres comerços.” Marcè ha apuntat que “des de fa anys treballem amb el concepte de “centre comercial urbà a cel obert”, que és la ciutat. Ens mirem la ciutat com un gran centre comercial. Per tant, la ciutat ha de tenir uns bons accessos. Igualada els té. I ara tindrem, a més, la Ronda Sud. I aquest gran centre comercial a cel obert ha de tenir aparcament. Com als centres comercials. La gent, si no hi ha aparcaments, no van a comprar. I, a més, en aquest gran centre comercial a cel obert, han de passar coses...” El tema de la creació de zones blanques ha creat debat entre les formacions representades a l’Ajuntament d’Igualada. Sobre aquest àmbit, Jordi Marcè explica que “de zones blanques, n’hem anat col·locant i en continuarem col·locant. Volem que la gent pugui aparcar bé. Malauradament, la gent va en cotxe i continuarà anant en cotxe. Serà elèctric, serà més petit, hi haurà bicicletes i patinets elèctrics... però el cotxe continuarà existint. La gent de fora vindrà a Igualada en cotxe. Tant de bo poguessin venir fàcilment en autobús o en tren... Però continuarà venint en cotxe. La gent ha de venir i trobar aparcament. Ara farem el de l’Asil. De l’Asil a la plaça de Cal Font hi ha tres minuts caminant. Per tant, serà un aparcament que no només donarà servei a la zona comercial de l’avinguda Balmes sinó també al centre. Seguirem amb aquesta política d’aparcaments de zones blanques i zones taronges perquè és l’encertada.” Pel que fa als esdeveniments, Marcè ha afegit que “també continuarem amb la política d’esdeveniments, esdeveniments de qualitat de país. Aquests dies vivim l’European Balloon Festival, un esdeveniment que ens situa en el país. Juntament amb l’accessibilitat i l’aparcament, els esdeveniments són els pilars d’aquesta dinamització. A Igualada constantment es fan coses, és la ciutat que mai para, i això dona com a resultat que hi hagi un teixit comercial ampli, ric, divers. Si Igualada és una ciutat que mai para és també gràcies a les entitats. Les entitats comercials, però també les culturals, esportives, etc., estan fent una gran feina perquè a Igualada passin coses i estigui on està.” Sobre el dinamisme comercial de la capital de l’Anoia, el regidor apunta que “les xifres mensuals que tenim d’implantació de comerços són positives. El 2020 i el 2021 van créixer i el 2022 també estan creixent. Tenim una ciutat comercialment dinàmica. No només en obertura de nous establiments sinó també de canvis de titularitat dels comerços. Això és important. Demostra que és un comerç viu. A les zones bones no hi ha locals. Quan es deixen, s’ocupen ràpidament. Això és el que ens diu aquest estudi. El nostre eix és el més ben puntuat pel que fa a l’índex d’atracció comercial.” Jordi Marcè manifesta que “des de l’ajuntament continuarem amb aquesta política i també amb la de donar suport als comerços. Amb la pandèmia vam ajudar els comerços amb ajudes directes. No és la solució, però en aquell moment era el que convenia. Després, hem iniciat processos d’acompanyament als comerços, empreses i autònoms, a través de programes com l’eCommerce i Digital Commerce, amb recursos de la Generalitat que gestionem a través de la Mancomunitat de la Conca d’Òdena. Ajudem el comerç a professionalitzar-se, a identificar els seus potencials i les seves estratègies digitals. Això també està donant molts fruits. Molts comerços estan canviant el xip...” Finalment, Marcè remarca que els resultats del ‘Mapa comercial de Catalunya 2022’, “confirmen que anem bé, que anem pel bon camí, i que hem de continuar treballant en aquesta línia sense afluixar, al contrari, posant més gas.”

juliol/2022

publiciat

a portada

juliol/2022

Viu l’Anoia amb els cinc sentits

El comerç a les ciutats catalanes: dens, extens, especialitzat i atractiu L’estudi ‘Mapa comercial de Catalunya 2022’ ha estat elaborat després de visitar, classificar i geolocalitzar 164.086 establiments comercials dels 67 municipis catalans de més de 20.000 habitants del país entre els anys 2018 i 2022. Els 164.086 locals comercials actius estudiats sumen gairebé 200 quilòmetres quadrats d’àrea comercial, amb una densitat mínima de 120 establiments per quilòmetre quadrats i una densitat mitjana de 473 establiments/km2. A la ciutat de Londres, un pol comercial europeu i internacional de primer ordre, trobem densitats de 395 establiments/ km2; i Manhattan, el cor comercial de Nova York, presenta una densitat mitjana de 778 establiments/km2. A les ciutats catalanes de més de vint mil habitants hi ha 164.086 locals comercials actius, gairebé 149.534 dels quals són establiments comercials, i sumen gairebé 200 km2 d’àrea comercial amb una densitat mínima de 120 establiments / km2. D’aquests, aproximadament una quarta part, 53 km2, són a la ciutat de Barcelona. Aixà vol dir que, de mitjana,

L’Ajuntament d’Igualada aposta pels grans esdveniments per afavorir la dinamització comercial.

a les ciutats catalanes de més de vint mil habitants, que sumen un total de gairebé 5,6 M d’habitants, hi ha gairebé 3 establiments per cada 100 habitants Segons l’estudi, gairebé una quarta part dels establiments comercials de

les ciutats catalanes estudiades pertany al clúster del no-quotidià: els equipaments per a la persona (12,5%), equipaments per a la llar (6,2%) i la cultura i el lleure (5,8%). Un altre clúster comercial que fa especialment singular i atractiva

l’oferta de les ciutats catalanes és el del quotidià alimentari, representat magníficament per la xarxa de mercats municipals. Als mercats municipals s’hi concentra una munió d’especialistes que fa l’experiència de compra dels usuaris especialment interessant i enriquidora.” Finalment, pel que fa als sectors d’activitat, el més nombrós a Catalunya és el dels bars de tapes. L’estudi n’ha registrat 13.079 al país. Per darrere hi ha els establiments de serveis tècnics i professionals, amb 10.605; els de roba i complements, amb 9,091; les perruqueries, amb 7.904; els restaurants, amb 6.371; els establiments d’instal·lacions i subministraments, amb 5.834; i les botigues de llar, decoració i mobiliari, amb 4.508. La llista per sectors de l’estudi es tanca amb els locals eròtics (95 al conjunt de les ciutats de més de 20.000 habitants); els establiments de temàtica esotèrica (162) i els d’autorentatge (189). L’informe també identifica un total de 130 mercats municipals a les ciutats analitzades.

juliol/2022

publiciat

a portada

juliol/2022

Viu l’Anoia amb els cinc sentits

50 propostes (barrejades) per gaudir de l’Anoia 1Botigues de la plaça Gran (Calaf) – Memorial exèrcit republicà (Pujalt) – Torre Manresana (Prats de Rei) Un passeig per botigues convertides en autèntics museus, després aprendre de la nostra història recent, pausa per gaudir de la gastronomia local i en acabar arquitectura del s.XVII.

2 Museu del tren Railhome (Igualada)

– Castell d’Òdena – Dinar a Igualada – Parc Fluvial de Vilanova del Camí Impressionant mostra de trens de totes les èpoques ideal per a visitar amb els més petits, un dinar a triar entre la gran oferta de restaurants de la capital de la comarca, pujar a la torre del Castell d’Òdena del S.XIII i gaudir de les impressionants vistes i en acabar passeig pel parc fluvial de Vilanova del camí amb la seva fauna inclosa.

3 Ruta d’art ecclesia exterior (Segur de Veciana) – Visita Gorg del Nafre (Copons) Esglésies, creus de terme, imatgeria, portalades…. 800 anys d’història en un sol temple a Segur de Veciana i si aneu el tercer diumenge teniu visita guiada. I per acabar un passeig agradable per la natura fins al preciós salt d’aigua de Copons.

4 Castell de Castellfollit – Campanar de

Calaf – Observatori de Pujalt Comencem la ruta visitant una fortalesa del S.XI, continuem amb patrimoni arquitectònic amb la pujada a un dels campanars més alts de Catalunya,

després recuperem forces amb un menú amb productes de proximitat al restaurant Ke Diví i acabem veient planetes a l’Observatori de Pujalt.

5 Ruta circular a la falda de la Tossa –

Visita guiada a la Tossa – Dinar a Igualada – Visita al nucli antic d’Igualada Caminada de bon matí per corriols vorejant la falda de la Tossa per continuar amb una visita a un dels conjunts patrimonial més interessants de la comarca, per dinar gran oferta gastronòmica a la ciutat d’Igualada i en acabar una visita pel nucli antic de la capial de la comarca.

6 Castell de Vilademàger (La Llacuna) – La Llacuna emmurallada – Gorgs de santa Càndia Visita del castell de Vilademàger situat en un paratge privilegiat, molt a prop trobareu el poblet emmurallat de La Llacuna, per dinar un restaurant al mateix castell d’Orpí i per arrodonir el dia una visita als gorgs de Santa Càndia, ideal per fer un bany.

7CRAC

(Masquefa) – Can Bonastre (Masquefa) – Salts d’aigua (Cabrera d’Anoia) – el Castell de Cabrera d’Anoia El Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils (CRARC) és ideal per anar amb els petits, no hauran vist mai tantes tortugues juntes, a continuació els grans poden gaudir d’una parada a les Bodegues Can Bonastre amb restaurant inclòs, per completar una ruta pels salts d’aigua de Cabrera que es pot finalitzar amb una visita al mateix castell de Cabrera d’Anoia.

8 Can Massana – Dinar al Bruc – Museu

de la Muntanya de Montserrat Can Massana és el punt de sortida per a fer una de les moltes rutes que ens ofereix la muntanya de Montserrat, en acabar es pot baixar als peus de la muntanya, al municipi del Bruc on hi ha el monument a la famosa batalla del Bruc i molts restaurants i masies pels voltants on dinar i per arrodonir el dia, una visitar el museu de la Muntanya de Montserrat en un edifici modernista.

9 Ruta de la Batalla del Prats de Rei – Di-

nar a Calaf – Visita a Copons Una ruta en bicicleta elèctrica pels diferents punts històrics de la Guerra de Successió a la nostra comarca completat amb un dinar a escollir al municipi de tocar de Calaf i per acabar de passar el dia, visita a Copons, un municipi marcat pel pas de traginers.

10 Visita al Centre de Restauració i Inter-

pretació paleontològica (Hostalets de Pierola) – Dinar a Piera – Visita al nucli de Piera Visita familiar al CRIP per viatjar 12 milions d’anys enrere, després gaudir de la nostra gastronomia local a Piera i sense deixar el municipi, cal fer una visita a un dels nuclis amb més encant de la nostra comarca.

l’estada al barri per apreciar les restes de les muralles del S.XV que havien encerclat la ciutat i finalment, us traslladeu fins al cim de la Tossa de Montbui des d’on poder contemplar tota la Conca d’Òdena i acabar el dia amb un dinar al restaurant que es troba en el mateix conjunt històric.

12 Molí Paperer de Capellades – Parc

prehistòric de Capellades – Dinar a Capellades – Castell de la Torre de Claramunt Descobreix un molí paperer del S.XVIII i coneix la història del paper al museu Paperer i sense sortir del municipi al Parc Prehistòric de Capellades podràs viatjar fins a 75.000 anys enrere, després dinar a un dels seus restaurants i acabar el dia amb una visita al Castell de La Torre de Claramunt amb data de finals del S.XI.

13 Castell de Queralt des de Bellprat –

Passejada per Bellprat – Visita al municipi de Sant Martí de Tous i el seu castell Per començar el dia us proposem una bonica excursió fins al castell de Queralt i a continuació un vol pel nucli de Bellprat on sembla que el temps s’ha aturat. Per dinar, us recomanem fer cap a Sant Martí de Tous però on podreu passejar pel seu nucli antic i contemplar el castell que el presideix.

11 14 Museu de la pell i barri del Rec – Ruta Visita al Castell de Rubió – Excursió per les antigues muralles d’Igualada – Dinar i visita a la Tossa de Montbui Visita a Cal Granotes per conèixer el patrimoni industrial d’un ofici encara viu a Igualada, a continuació aprofitem

fins a la Resclosa de Jorba – Dinar a Jorba i berenar Coca del forn – Visita a l’ermita de la Sala de Jorba Començar el dia amb la visita al castell de Rubió que data del S.XI, després

publiciat

juliol/2022

Segur i el castell

Veciana, on el silenci se sent Entre valls, altiplans i carenes plenes a vessar de castells, masies i esglésies s’estén el municipi de Veciana. Una contrada que cada dia sent néixer el riu Anoia en les entranyes del Molí de la Roda. Un indret on els pagesos pinten de verd els camps a la primavera, de groc a l’estiu i de color terra a la tardor. Un poble on la seva gent canta per Nadal i balla per Pasqua i la Festa Major. Un lloc tranquil on perdre’s en la immensitat de la calma. Un lloc on el silenci se sent.

Sant Pere del Vim

Capella de Sant Gabriel

Ajuntament de Veciana

Molí de la Roda

Santa Maria de Veciana

a portada

juliol/2022

Viu l’Anoia amb els cinc sentits les caravanes de maquillatge, de camerino o els instruments musicals… També hi ha un espai preparat amb zona de pícnic, umbracles, fonts d’aigua potable, lavabos, servei de bar, pàrquing … i camp per córrer. www.totcirc.com

ens traslladem fins a l’església de Sant Pere de Jorba des d’on agafarem el camí que ens portarà directament a la resclosa, on podrem observar els ànecs que hi viuen. Per berenar que no falti la coca del forn de Jorba i finalment, aprofitem l’estada al municipi per visitar l’ermita de la Sala de Jorba.

18 Vola en globus. El cel de l’Anoia, el jardí

15 Visita al Castell de la Pobla de Clara-

munt – Passeja per Capellades – Apropa’t al Castell de la Torre de Claramunt La ruta inicia al Castell de la Pobla de Claramunt, fundat a segona meitat del segle X; acte seguit, passejada per Capellades, per descobrir la cinglera del Capelló, l’entorn del museu Molí Paperer i la bassa. L’àpat de migdia serà a Capellades i acte seguit ens traslladem al Castell de la Torre de Claramunt, del segle XI.

16 Visita al Molí de la Roda de Veciana –

Visita a l’Art Ecclesia a Segur de Veciana – Passejada pel poble de l’Astor Comencem a l’indret tranquil i agradable del Molí de la Roda, un dels tres naixements del riu Anoia. Acte seguit, visitem el centre d’interpretació del Patrimoni Religiós de l’Anoia, l’Art Ecclesia a Segur de Veciana, el remodelat castell i les vistes de la sal del Mirador; finalment ens desplacem a l’Astor

Museu Molí Paperer de Capellades.

per passejar a aquest poble de carrers medievals, documentat des de l’any 1176.

17 TotCirc. Una immersió en el món del circ en plena natura (Copons) En plena natura hi ha a Copons una de les possibilitats més estimulants per als infants. El Circ a les Feixes de Tot Circ és un univers circense permanent en un entorn de bosc i camp, on

els infants poden participar en tallers de circ, en els que són protagonistes absoluts, o també ser espectadors privilegiats d’un fantàstic “Espectacle de circ”. El Circ a les Feixes s’adreça a Ampes, famílies o esplais, perquè els infants provin tots i cada una d’aquestes tècniques: el trapezi, la maroma d’equilibris, les xanques de mà i de peu, hola-hops gegants, rodets d’equilibri, monocicles i rodetes, saltabrinques, minitramps i malabars de tota mena. També els més petits podran gaudir de

dels globus (Anoia) La Conca d’Òdena està encerclada de turons, per sobre dels quals es pot gaudir, en un vol en globus, d’una espectacular vista de la muntanya de Montserrat. L’Anoia és la capital dels globus a Catalunya: hi trobem una de les fàbriques més importants del món i s’hi celebra l’European Balloon Festival, el certamen més important del continent. L’experiència de voler en globus a l’Anoia inclou tot el procés de vol, des de la seva preparació fins a l’aterratge i el rescat. Una vegada s’hagi completat el vol, es rep el diploma del bateig de globus i per recuperar forces, espera al viatger un esmorzar rústic en una de les masies del territori. Una oportunitat de viure un matí especial amb unes vistes inoblidables, tot sabent els secrets més amagats del vol en globus aerostàtic. El territori té diverses empreses especialitzades en aquest tipus de vols, com Camins de Vent, Anoiaballoons I Globus Kon-Tiki www.caminsdevent.com

Si tens més de 60 anys, ha arribat l’hora de viure bé, amb comoditat, seguretat i tranquil·litat, al Residencial ViuB2, a Igualada. 219 219 219

195 195 195

Pisos de lloguer econòmic. Equipats amb mobles, terrassa, cuina i bany adaptat. Darreres places disponibles trucant al 93 804 74 16

juliol/2022

publiciat

a portada

juliol/2022

Viu l’Anoia amb els cinc sentits www.anoiaballoons.com www.globuskontiki.com

19 El Nean-Parc Prehistòric de Capella-

des. Viatja cap al Paleolític! (Capellades) A la Cinglera del Capelló de Capellades, una àrea amb un alt valor geològic i paisatgístic, hi ha una vintena de jaciments arqueològics de diverses èpoques. En aquest punt s’hi despleguen les activitats del Parc Prehistòric de Capellades, que té els objectius de protegir aquests patrimonis natural i arqueològic i ser centre de divulgació del coneixement de la prehistòria del país. El visitant ressegueix la Cinglera, amb una superfície de gairebé 50.000 metres quadrats i un recorregut d’uns 1.100 metres lineals. Constitueix la totalitat de la façana de la població sobre el riu Anoia, que discorre al peu de la formació. La visita al Parc Prehistòric de Capellades es basa en la visita al jaciment arqueològic de l’Abric Romaní, el que va ser un campament d’homínids neandertals durant el Paleolític Mitjà. www.neancapellades.cat

20 Kàrting i Paintball al Parcmotor. L’adre-

nalina al màxim (Castellolí) A pocs quilòmetres d’Igualada, a prop de Montserrat i a només 25 minuts de Barcelona, hi ha l’equipament del Parcmotor. I dins d’aquest, el Paintball Parcmotor Castellolí, l’espai d’oci dedicat al paintball més modern de Catalunya per qualitat d’instal·lacions, camps de joc, professionalitat i serveis oferts. Hi ha cinc espectaculars camps temàtics rèpliques d’escenaris bèl·lics, castells, boscos increïbles i món del motor. Els visitants poden fer partides de paintball amb el millor material d’última

generació i les màximes mesures de seguretat: marcadora, màscara, boles, protector pit i esquena, granota, guants, recàrrega d’aire il·limitada. A més, es poden combinar les partides de Paintball amb les activitats de kàrting al circuit dissenyat per Dani Pedrosa amb característiques d’un circuit de Fórmula 1. www.paintballcastelloli.com

21 Vol a vela. Gaudir del cel com un ocell

(Anoia) A més dels globus, el cel de l’Anoia també ofereix la possibilitat d’una altra perspectiva, el vol a vela, basat en la capacitat de planejar en un veler, aprofitant-nos de l’aerodinàmica de l’avió i dels corrents ascendents d’aire. Aquests velers no porten motor i són remolcats per una avioneta fins a una certa alçada. Aleshores, el veler queda lliure i és cosa del pilot, pujar, desplaçar-se o aterrar utilitzant la seva habilitat i els recursos atmosfèrics. El vol lliure és el més semblant al vol dels ocells i a la natura. El Vol de divulgació és un passeig aeri al costat d’un instructor. L’avió remolcador deixa a certa alçada i després, a volar lliurement, en silenci. Per volar, no fa falta condicions físiques especials, ni coneixements d’aeronàutica. Tampoc hi ha límits d’edat, ni de sexe. Simplement, s’ha de voler viure una experiència única i inoblidable. www.volavela.com

22 Observacions

astronòmiques en la foscor (Pujalt) L’Observatori de Pujalt és més que un observatori meteorològic, és també un observatori astronòmic. Al llarg de l’any es fan diverses activitats entorn

de l’aprenentatge del cel i les estrelles amb activitats singulars i sessions informatives. Durant el dia s’observa l’atmosfera, les seves variables i canvis; de nit es pot mirar més enllà del nostre planeta per contemplar el firmament, els planetes, les estrelles, les constel·lacions, les i galàxies. L’Observatori se situa lluny de les grans ciutats i a una altura de 750 m sobre el nivell del mar, fa que hi hagi poca contaminació atmosfèrica i lumínica, donant unes bones condicions per a la pràctica de l’observació astronòmica per als amants de l’astronomia i les famílies. www.observatoridepujalt.cat

23 Memorial de l’Exèrcit Popular (Pujalt)

Recorregut per les instal·lacions museïtzades del que va ser el camp d’entrenament del XVIII Cos de l’Exèrcit Popular de la República a Pujalt –obert el 1938- a través d’un itinerari pel bosc i un món ple d’emocions intenses dels que lluitaven per la República… www.exercitpopular.org

24 Matí amb el pastor (Argençola)

Una oportunitat de descobrir el dia a dia d’un pastor, el seu ramat d’ovelles i cabres i el gos d’atura, a més de conèixer el cavall Llampec. Una proposta que apropa els nens i nenes a la natura i a la ramaderia, una feina mil·lenària, en l’exuberant entorn d’Argençola. www.calserrats.com

25 Centre de Recuperació d’Amfibis i

Rèptils de Catalunya (Masquefa) Centra que vetlla pels rèptils i amfibis autòctons, alguns dels quals són objecte de projectes específics, com la tor-

tuga mediterrània. S’atenen escoles, esplais i grups que volen aprendre més coses sobre el fabulós món dels rèptils i els amfibis. www.crarc-comam.net

26 Strata, festival del cavall de l’Anoia

(Rubió) Strata, a cavall pels camins de l’Alta Anoia, és un festival dedicat al món del cavall amb activitats per a genets i per a tota la família. La natura dels entorns de Rubió acull aquesta jornada, que inclou rutes a cavall i passeig en carro de pagès, una fira del món del cavall amb mercat d’artesania de l’Alta Anoia. Per als més petits, tallers infantils i passeig en poni. També hi ha ctivitats per apropar-se i conèixer la cultura del cavall, espectacles i demostracions en viu, exhibicions de doma en llibertat i una demostració per ensenyar com es llaurava amb tracció animal i servei de restauració durant tota la fira. Strata és un festival per donar a conèixer el territori, la divulgació de l’activitat eqüestre, i alhora mostrar totes les rutes i possibilitats que l’Alta Anoia ofereix al món del cavall.

27 Festa del Timbaler del Bruc (El Bruc)

Festa costumista que reflexiona sobre la pau i l’agermanament dels pobles del territori a partir dels fets ocorreguts durant la primera quinzena de juny de l’any 1808, quan tropes franceses sortides de Barcelona es van endinsar al principat. La celebració rememora l’alçament de la població anoienca contra les tropes franceses i la victòria que amb 300 soldats i voluntaris van aconseguir contra el destacament napoleònic. L’any posterior la tradició popular incorporava la Llegenda del Timbaler per explicar l’exitosa victòria. L’histo-

Un projecte PODCAST de Ràdio Igualada

Montse Sanou

Pacient oncològica

Xavier Bisbal Mossèn

Pol Esteller Policia

Escolta'ls a www.4VIDES.cat i també a

Laia Vicens

Periodista 'Diari ARA'

juliol/2022

publiciat

a portada

juliol/2022

Viu l’Anoia amb els cinc sentits riador Francesc Xavier de Cabanes va recollir la història del minyó de Santpedor, convertit en “general en xefe”. Cabanes diu que aquest jove, que per alguns autors era Isidre Lluçà i Casanoves, va dirigir la batalla amb un timbal com els que s’utilitzaven a les confraries i que va ser l’enginy el que va fer girar cua a les tropes de Napoleó. www.bruc.cat

28 Cavalcada de Reis (Igualada)

La nit de la vigília de Reis, infants i grans envaeixen els carrers de la ciutat per gaudir del gran esdeveniment de l’arribada dels Reis d’Orient. La nit més màgica de l’any és protagonitzada per la carrossa de l’estrella que guia als Tres Reis Mags per les avingudes i carrers de la ciutat i pels centenars de patges i patgesses anònims que casa rere casa i pis rere pis, entren per portes, finestres i balcons carregats de regals per als més petits de la casa. Al llarg del recorregut, l’estesa d’escales, la pluja de dolços, la llum i colors de la desfilada i les converses entre nens i nenes amb els patges i patgesses fan per als més menuts una nit inoblidable. La Festa dels Reis d’Igualada celebrarà enguany la seva 125a edició, és la més antiga del principat i ha estat catalogada com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya. http://www.reisdigualada.cat/

certs els signaran la banda de folk americà Irene et François i Menaix a Truà, format per Cris Juanico, Toni Xuclà i Juanjo Muñoz. A l’esdeveniment s’hi ofereix sopar i l’organització posa a disposició busos llançadora per accedir i tornar del castell. http://anoiafolk.blogspot.com/

31 Els Pastorets de Calaf (Calaf)

El desembre de l’any 1925 es van representar per primera vegada a Calaf Els Pastorets de Josep Maria Folch i Torres i que encara avui es representen al Casal de Calaf. Les representacions s’han mantingut gràcies a la tradició ininterrompuda dels calafins i calafines que generació rere generació transmeten l’atmosfera d’intimitat i calidesa característica d’aquesta època de l’any www.pastoretsdecalaf.cat

32 Jornada Gastronòmica de les Plantes

Oblidades (Igualada) Dinamitzat per l’associació cultural Col·lectiu Eixarcolant, el mercat posa sobre la taula la importància de les espècies silvestres i les varietats autòctones oblidades i també, dóna a

l’any es fan diverses activitats entorn de l’aprenentatge del cel i les estrelles amb activitats singulars i sessions informatives. Durant el dia s’observa l’atmosfera, les seves variables i canvis; de nit es pot mirar més enllà del nostre planeta per contemplar el firmament, els planetes, les estrelles, les constel·lacions, les i galàxies. L’Observatori se situa lluny de les grans ciutats i a una altura de 750 m sobre el nivell del mar, fa que hi hagi poca contaminació atmosfèrica i lumínica, donant unes bones condicions per a la pràctica de l’observació astronòmica per als amants de l’astronomia i les famílies. www.observatoridepujalt.cat

35 El barri del rec. L’essència de la his-

tòria de la ciutat (Igualada) El Rec és Igualada i Igualada és el Rec. Una simbiosi centenària entre ciutat i barri adober, que s’ha realçat els darrers anys amb la recuperació i revaloració d’aquests espais. La primera menció documental del barri és al segle XIII, quan recull l’aigua del riu Anoia per mitjà d’una resclosa i originàriament feia funcionar molins fariners. Però és als segles XVIII i XIX quan el barri experimenta el seu gran salt endavant. Fa

29 Els Tres Tombs (Igualada)

Declarada Festa d’Interès Turístic Nacional la cavalcada popularment dita dels “Tonis” és una desfilada constant i circular pel nucli antic de la ciutat per veure l’habilitat dels genets, l’elegant trot dels cavalls i la desfilada de carros de transport, de mercaderies i carruatges de passeig, tots guarnits amb els atuells del segle passat. Des de l’any 1960, el seguici dels Tres Tombs compta amb la “Diligència Igualadins”, una reproducció exacta de l’antic mitjà de transport entre Igualada i Barcelona. Els Tres Tombs és la diada central de la celebració del Gremi dels Traginers i que a la capital anoienca són portadors de les banderes gremials, la petita i la gran i que daten del 1822 i el 1856, respectivament. Durant aquesta diada no hi pot faltar el dolç típic d’aquesta data, el Tortell de Sant Antoni fet pels mestres pastissers de les pastisseries amb més història de la localitat. www.gremitraginersigualada.com/

30 Anoia Folk (La Pobla de Claramunt)

Anoia Folk és el festival de música d’arrel tradicional que se celebra a principis de juliol en un entorn immillorable, a l’imponent Castell de Claramunt, al terme municipal de La Pobla de Claramunt. L’Associació Cultural la Llobreia és l’encarregada d’organitzar aquesta trobada, on el folk n’és el protagonista. Al llarg del vespre de dissabte hi tenen lloc concerts a càrrec de músics de l’estil musical en qüestió, a més a més d’altres activitats de caràcter cultural i familiar. Aquest any l’animació anirà a càrrec d’El ritme de l’alegria i els con-

possibilitats per conferir-li nous usos. És l’únic edifici que ha sobreviscut de la tipologia industrial primerenca de Catalunya. Des del 2005 és Bé Cultural d’Interès Nacional. La Cotonera va sorgir com a fàbrica de filats de cotó moguda per vapor, constituïda com a Compañía Fabril Igualadina l’any 1842 per dotze socis que van aportar una fortuna d’aleshores 266.000 pessetes. La societat va desfer-se i va nàixer aleshores la societat anònima Igualadina Cotonera. La construcció destaca per la seva filosofia funcional, amb lògica empresarial i productiva.

37 Cal Granotes. El mirall de la primera in-

dústria adobera (Igualada) Escenari avui en dia de recitals i cicles lírics, l’adoberia de Cal Granotes és un edifici preindustrial de dues plantes, situat a tocar del Rec d’Igualada. Un espai on es feia, de manera artesanal, l’adob vegetal de la pell grossa (bou, vaca, etc.), fonamentalment per a soles de sabata. Cal Granotes va començar a funcionar com a adoberia abans del 1763. L’edifici està construït amb pedra i morter. D’aquella activitat primerenca l’edifici conserva els clots originals. A la planta baixa −o ribera− és on es feien les operacions de preparació i adob de les pells, mentre que a la planta superior −o estenedor− se’n feia l’assecament i acabat. Cal Granotes permet aproximar-se a l’altra activitat que va fer gran Igualada, la indústria adobera, passant per les seves fases més arcaiques, abans de l’explosió industrial. www.museupelligualada.cat

Rec.0 al barri adober d’Igualada.

conèixer amb tallers, conferències i exhibicions l’ús que se’n fa a la cuina catalana i d’arreu, amb una àmplia oferta d’activitats familiars al voltant del món de les espècies. eixarcolant.cat/

33 Fira Verd (Carme)

La privilegiada situació de Carme constitueix un marc incomparable per celebrar aquesta mostra de vivers, floristes i experts en jardineria d’arreu de la comarca. Més d’una trentena de firmes expositores confien en aquesta proposta especialitzada. www.carme.cat

34 Observacions

astronòmiques en la foscor (Pujalt) L’Observatori de Pujalt és més que un observatori meteorològic, és també un observatori astronòmic. Al llarg de

dos segles, els adobers d’Igualada van abandonar el clos de les muralles medievals i es van establir a tocar del Rec. Al seu costat es va configurant el barri adober, amb els característics contraforts adossats a les façanes de les adoberies. És el sector de la ciutat amb més identitat i l’únic paisatge industrial destinat a l’adob de la pell existent a Catalunya. L’Electra Igualadina o Cal Sabaté són algunes de les joies del Rec, entre moltes altres. http://www.igualada.cat/ca/la-ciutat/ informacio-turistica-1

El Vapor de Baix. Resseguint el Rec (Igualada) En el primer tram de la ronda del Rec, s’enfila cap al cel una gran xemeneia, la de la fàbrica del Tint de Pallarols. Una xemeneia que s’identifica per error amb l’edifici que hi ha just uns metres endins, el Vapor de Baix o Cal Sistaré. Aquest consta de dues naus industrials dins d’una àmplia parcel·la de forma poligonal irregular amb façana que comunica amb els carrers de la Creueta i Camí del Rec. Són naus de planta rectangular que encerclen un pati central que incorpora un petit cos amb la xemeneia. La nau més antiga és a l’est. Consta de planta baixa i pis, es cobreix amb coberta de teula àrab a dos vessants amb el carener seguint l’eix longitudinal, dos petits trams amb plaques de fibrociment. La nau més moderna té la façana longitudinal alineada al carrer de la Creueta. Consta de planta baixa i pis, es cobreix amb estructura d’encavallades de ferro i biguetes metàl·liques.

36 39 La Igualadina Cotonera. Un estil únic i La ruta del paper. Dos segles llargs de pioner (Igualada) A tocar del barri del Rec, s’alça la imponent Igualadina Cotonera. Es tracta de la fàbrica de tipologia manxesteriana que es conserva més antiga de Catalunya. Els darrers anys s’han començat a fer els treballs de manteniment per recuperar-la i ara s’exploren noves

tradició paperera (Capellades) Capellades es va omplir a finals del segle XVIII de molins paperers i això ha marcat la fesomia de la vila, que encara es veu avui dia. En aquests grans edificis s’hi fabricava el paper fet a mà que es consumia tant a la península com a les colònies americanes. De la Bassa

juliol/2022

publiciat

a portada

juliol/2022

Viu l’Anoia amb els cinc sentits de Capellades en sorgien 12 milions de litres d’aigua al dia, aigua degudament canalitzada amb un rec permetia el funcionament de 16 molins paperers que s’anomenaven els Molins de la Costa. Un itinerari permet visitar els escenaris més característics d’una vila industrial de fa tres segles. Durant la passejada a peu es pot observar els principals elements vinculats a la indústria paperera que es mantenen tals com: la Bassa, el Molí de la Vila, maquinària paperera, la roda hidràulica, el rec del Corronaire o la Casa Bas. Museu Molí Paperer de Capellades (c/ Pau Casals, 10) www.mmp-capellades.cat

40 Adoberia Cal Sabater (Igualada)

Coneguda com “la catedral dels blanquers”. El totxo o maó vist s’utilitza a la vegada com a element constructiu i

togonal i es remunta fins a atènyer els cinquanta metres d’alçada actuals.

43 Rec.0 Experimental Stores(Igualada):

quan les adoberies adormides recobren vida (Igualada) Esdeveniment únic de moda i patrimoni en tot Catalunya que dos cops l’any desperta les naus buides i adormides del barri del Rec d’Igualada i les transforma en espais plens de vida, moda, tendències i activitats. De les menys de 10 firmes que van participar en la primera edició, actualment el Rec.0 Experimental Stores ofereix més de 100 marques repartides per 65 punts del barri de les adoberies i descomptes únics per als estocs i mostraris entre el 60% i el 80%. Amb un volum de públic que s’ha mantingut en prop dels 120.000 durant les passades edicions, el Rec.0 transforma una seixantena

any les impressores de paper transfer o la impressió en 3D de teixit sobre peça, substituint part de la manufactura i assolint gairebé el residu zero en la cadena de producció. La fira és també un espai que facilita l’establiment de relacions comercials entre empreses del punt i serveis agregats amb gestors de producció de moda amb marca i distribuïdors europeus.

45 L’Anoia, del camp a la taula: una guia per descobrir l’excel·lent gastronomia anoieca (Anoia): L’Anoia, del camp a la taula és una guia gastronòmica de comerç de proximitat que ofereix la comarca. El catàleg potencia els establiments dels municipis petits i les associacions de comerciants que han apostat pel producte local i els elaborats fets de forma artesanal. Petits i mitjans empresaris que

i derivats làctics, pa, coques, galetes, roba, artesania, animals de companyia i antiguitats. El mercat de Calaf se celebra des del 1226 i la seva tradició comercial es ressegueix amb l’origen del seu nom, provinent del mot àrab chalaf i que significa “permuta, transacció, mercat”. L’ambient efervescent de l’activitat de Calaf la va immortalitzar Apel·les Mestres a la llegenda inclosa a “Tradicions”, on l’expressió “això sembla el mercat de Calaf” va esdevenir frase feta per assenyalar un ambient de gran cridòria, xivarri i vida. http://www.calaf.cat

47 Igualada Moda - Outlet: la moda a preu

de fàbrica de la Catalunya Central (Igualada) El món de l’outlet ha crescut a Igualada de forma natural a l’ombra de la gran tradició tèxtil i industrial de la ciutat. La seva oferta es concentra al tram sud de l’avinguda Balmes, en punts del centre de la ciutat i a les entrades d’Igualada per l’avinguda Europa del barri de Les Comes, a l’avinguda Madrid i al polígon dels Plans. L’oferta de retail a preus atractius directes de fàbrica abraça peces i complements per a nadons, infants, joves i adults. Igualada Moda FAGEPI New Project abraça sota l’agrupació de Fabricants de Gènere de Punt d’Igualada (FAGEPI) les marques de Buff, Javier Simorra, Lumberton Outlet, Taló Ras Outlet, Punto Blanco, Lula Outlet, Authentic, Diktons & Lula, Mescalino, Outlet Tulip Lingérie, Ingrid Munt, Punt Òdena, Sita Murt, Naulover i Guasch. http://www.igualadamoda.com

48 La Botiga al Carrer i Slow Shopping

Festa de Reis d’Igualada MARC VILA

decoratiu i aprofita totes les seves possibilitats expressives, amb obertures. És el primer edifici industrial d’Igualada amb estètica modernista d’una manera decorativa i monumental.

41 Fàbrica Rogelio Rojo (Masquefa)

Va ser edificada fa gairebé un segle, però l’estructura es va anar ampliant en èpoques successives. En aquest edifici s’hi han desenvolupat diverses activitats, sobretot relacionades amb la indústria metal·lúrgica. Durant la Guerra Civil s’hi fabricaven projectils per a l‘exèrcit repúblicà. Av. Catalunya, s/n, Masquefa

42 Bòvila Ventura (Piera)

A finals del segle XIX, el pierenc Domingo Ventura Boloix va construir un forn per coure totxos i teules a la finca de la Carral. A les dècades següents s’hi faria un forn Hoffmann i una nova xemeneia, que el 1928 es revesteix en forma oc-

d’antigues adoberies en punts de venda de les principals marques de moda i les façanes industrials són teló de fons de les activitats cultuals i musicals que s’hi desenvolupen. 4 dies on les fàbriques i carrers de l’antic barri adober d’Igualada mostren la seva riquesa arquitectònica i patrimonial. www.rec.0.com

44 BSTIM (Igualada): la fira europea del

punt i la innovació tèxtil (Igualada) Amb 1800 m2 d’espai per a la fira, 70 expositors, més d’un miler de compradors i un volum de 4 milions d’euros facturats generats en el negoci, el saló professional BSTIM treballa la línia de l’aprovisionament i producció de proximitat en peça acabada. BSTIM és una aposta de territori per a l’exposició de negocis de producció ràpida i volums de comanda a curt termini per dinamitzar aquest segment de producció de l’empresa tèxtil i alhora, ser un aparador de noves tecnologies aplicades a la producció, com ho han estat aquest

han fet de la passió per la feina ben feta un emblema de la qualitat: els pagesos que treballen la terra, els viticultors, els ramaders, els elaboradors d’embotits i formatges, els flequers i els pastissers. Tots ells, amb la seva feina de cada dia, junt amb els empresaris dels petits establiments comercials, fan de l’Anoia font de salut de productes agroalimentaris de qualitat. La comarca compta també amb un extens teixit associatiu comercial en cada municipi que garanteix qualitat, saber fer, atenció i proximitat. https://anoiaturisme.cat

(Igualada) Dues jornades de rebaixes i venda d’estocs on els comerços i els aparadors prenen els carrers, rambles i passatges del nucli antic amb grans descomptes i ofertes a preus molt atractius. Les jornades no són només actes de compra, sinó que el públic gaudeix amb les activitats paral·leles que s’hi organitzen: actuacions, tallers, degustacions, música, cercaviles i moltes més activitats. https://www.comercigualada.cat

49 Automercat (Igualada)

Mercat de vehicles de segona mà i de “Km 0” que aplega els concessionaris d’Igualada i empreses del sector automobilístic. Cotxes, motos i autocaravanes en perfecte estat garantit i a uns preus molt variats. www.firaigualada.org

46 50 Mercat de Calaf: el mercat de proximi- FirAnoia (Igualada) tat de l’Alta Anoia (Calaf) Cada dissabte, la plaça dels Arbres i el Raval de Sant Jaume acull el Mercat de Calaf, una cita amb els productors, artesans i comerciants locals, amb actuacions en directe i activitats per a tota la família. Una seixantena de parades ofereixen fruites i verdures, floristeria i jardineria, salaó i conserves, formatges

Més de 120 expositors que durant tres dies mostren la diversitat i la potència del teixit econòmic de la comarca. Durant els 3 dies de fira, l’agenda d’activitats es complementa amb exhibicions, concursos, esport, torneigs, tallers, actuacions musicals i molt més. https://firanoia.cat/ Font: anoiaturisme.cat

juliol/2022

publiciat

pàgines especials

juliol/2022

Opinió

La quarta viudal

a quarta vidual és una institució de dret civil català, d’origen remot, que en els seus orígens pretenia protegir l’esposa injustament repudiada i sense dot, reconeixent-li el dret a la quarta part dels béns de l’espòs culpable. Avui és una figura que s’incardina en la regulació de la Successió al llibre IV del Codi Civil Català (CCC), com anteriorment ja ho fes el Codi de Successions de 1991 i abans la Compilació de 1960, i consisteix en el dret a demanar als hereus del cònjuge mort, un valor equivalent a la quarta part de l’actiu hereditari (el conjunt de béns que integren l’actiu a l’inventari d’una herència) com a màxim. Si anteriorment s’anomenava “quarta marital” era perquè era un dret exclusiu de la vídua. Avui, com és lògic i en aplicació del principi d’igualtat entre els cònjuges, és un dret que assisteix a tots dos, per això el canvi de denominació a “quarta vidual”. I de la mateixa manera que la llegítima, és una atribució mortis-causa forçosa, aplicable a la successió, sigui testada o intestada, per imperatiu de la llei. És diferent de l’anomenat any de viduïtat, que implica el dret del vidu d’habitar l’habitatge familiar durant l’any següent a la mort del cònjuge o parella i de ser alimentat amb càrrec al cabal hereditari. Mentre aquest és un dret amb durada limitada a un any, la “quarta vídua” ho és de per vida en la mesura que cobreix una necessitat permanent. A la pregunta de qui té dret a demanar la quarta vidual, cal respondre amb dues puntualitzacions. D’una banda, cal ser el cònjuge vidu o el supervivent d’una unió estable de parella, que actualment estan equiparats als anteriors des que va entrar en vigor la Llei catalana d’Unions Estables de Parella el 1998. Lògicament, es veuen privats del dret a la quarta vidual el cònjuge separat, sigui judicialment o de fet, en cas d’haver interposat demanda de nul·litat matrimonial,

o de donar-se les circumstàncies que el CCC estableix en regular la indignitat per succeir al 413.3 CCC, per exemple, el condemnat per sentència judicial per atemptar contra la vida de l’altre, o la seva llibertat sexual, integritat moral... i fins i tot el pare que hagués estat privat de la pàtria potestat dels fills del causant, entre d’altres. És un dret exclusiu del vidu o supervivent de la parella, no podent cedir-se, heretar-se o de qualsevol manera transmetre’s, i tindrà dret a la quarta vidual amb independència de quina hagi estat la voluntat del causant, materialitzant-se en un dret de crèdit (com la legítima), no es pot exigir el lliurament de béns concrets (llevat d’acord) i s’ha de pagar en diners. La segona puntualització en més complexa de delimitar, ja que cal que el cònjuge vidu o el supervivent de la parella “no tingui prou recursos econòmics per satisfer les seves necessitats” És clar que la finalitat és compensar el desequilibri econòmic que es pugui produir per la dissolució del matrimoni o cessament de la convivència en morir-ne un. És a dir, que si el nivell de vida del que queda resulta molt minvat després de la mort de l’altre, la quarta vidual compleix la missió de minorar aquest nivell de vida més baix. Fins i tot si en la successió intestada, en què la vídua percep d’acord amb la Llei l’usdefruit de tots els béns de l’herència, es pot donar la circumstància de no comptar amb béns suficients per mantenir un nivell de vida similar al que tenia, pot sol·licitar la quarta vidual, tret que exerceixi el dret de commutació, consistent a commutar/canviar aquest usdefruit universal per una quarta part alíquota de l’herència, més l’usdefruit de l’habitatge habitual, ja que en aquest cas es presumeix que comptaria amb mitjans similars als anteriors al decés de l’espòs o parella. Per calcular-lo, el CCC té en compte una sèrie de cir-

cumstàncies variades en l’article 452.1.2; els sous percebuts, el patrimoni existent, l’edat i l’estat de salut… en general aquells valors que determinen el nivell de vida que es duia fins al moment de morir el cònjuge o parella. Partim del patrimoni hereditari existent a la mort del cònjuge, i a aquest li sumem aquelles donacions a títol gratuït que hagués fet el causant en els darrers deu anys, però no les que hagués fet al mateix vidu o parella supervivent. A aquest import li restem el valor dels béns que el causant hagués deixat en testament el vidu, com podria ser un llegat, i obtindrem una quantitat que, dividida en quatre parts, ens donarà el valor de la quarta vidual. Però atenció, que aquest és un valor màxim, ja que al vidu o parella supervivent se li donarà allò que falti perquè mantingui un nivell de vida similar al que tingués i, per tant, partim del difícil càlcul d’aquest nivell de vida per completar-lo per l’hereu en allò que li falti i amb el màxim de la quarta part abans calculada. Se’ls satisfarà en diners o si hi ha acord, adjudicant béns de l’herència, i si no queden diners o béns suficients per pagar el vidu, l’hereu podrà demanar que es redueixin els llegats per poder atendre aquesta obligació de pagament. Aquest dret persistirà fins a la mort o renúncia del vidu, fins que es casi o convisqui maritalment amb una altra persona o en el cas que se’l privés de la pàtria potestat dels fills comuns. A la pràctica, aquesta institució està fora d’ús gairebé plenament, si bé és important conèixer-la per si en alguna circumstància pogués resultar útil per protegir una situació de necessitat.

CARLOS CALATAYUD CHOLLET Notari d’Igualada carloscalatayud@notariado.org

juliol/2022

publicitat

Renting des de 250€ al mes

Renting des de 225€ al mes