AnoiaDiari 72 (Abril 2022)

Número 72 · Abril del 2022 / Gratuït / www.anoiadiari.cat

Detingut!

El PDUAECO dibuixa quatre nous sectors d’activitat econòmica, amb un total de 205 hectàreees A portada P04

L’any passat es van registrar 22 delictes sexuals a l’Anoia, 10 més que el 2020 Societat P11

El PSC i Òdena a Fons registren una moció de censura per tombar el govern de Maria Sayavera Societat P14

Després de dos anys d’aturada per la pandèmia, torna el Rec.0 Societat P20

El fons voltor Blackstone acapara 87 immobles a l’Anoia Societat P24

El Bruc refusa la variant projectada per l’Estat per ampliar l’A-2 Societat P26

Els Mossos d’Esquadra detenen en un pis del carrer Sant Sebastià el presumpte autor de la brutal violació d’una menor l’1 de novembre de l’any passat a Igualada.

L’home, de vint anys, té antecedents per delictes sexuals TONI CORTÈS MINGUET

Societat P10

Cinc agrupacions censals, per sobre de la mitjana catalana en l’índex socioeconòmic Societat P28

Piera recupera la Fira i Festes del Sant Crist Societat P28

El periodista igualadí Joan Maria Morros, degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya conversa amb

MANEL ALÍAS Corresponsal de TV3 i Catalunya Ràdio a Moscou

Més informació a la pàgina 12

02

editorial

abril/2022

EDITA Cinquanta-set SL C/Rec 15 · Igualada

Editorial

DIRECCIÓ Toni Cortès Minguet REDACCIÓ AnoiaDiari PUBLICITAT AnoiaDiari IL·LUSTRACIONS Pau Badia “Nomdenoia” WEB Creagia IMPRESSIÓ Lerigraf S.L.

Pessics i carícies

Q

ANOIADIARI C/ Sant Magí, 28 08700 Igualada REDACCIÓ redaccio@anoiadiari.cat 609394628 PUBLICITAT publicitat@anoiadiari.cat 609394628

www.anoiadiari.cat TEXT LEGAL Cinquanta-set S.L. es reserva tots els drets sobre els continguts de l’AnoiaDiari sense que es puguin reproduir ni transmetre, totalment o parcial, a altres mitjans de comunicació, sense prèvia autorització escrita.

uan els veïns i veïnes de l’Anoia encara vivien amb ràbia i impotència l’assassinat de l’Àfrica, comès la nit del passat divendres 15 d’abril (sumant una víctima –més– de la violència masclista), aquest dijous es despertava amb la notícia de la detenció d’un home, de vint anys i veí d’Igualada, com a presumpte autor de la brutal violació que va patir una noia masquefina de setze anys la matinada de Tot Sants de l’any passat, quan sortia d’una discoteca del polígon de les Comes, on va celebrar la festa de la Castanyada, per anar a l’estació de ferrocarril d’Igualada on havia d’agafar el tren que la duria a casa del seu pare, a Masquefa. La nena no va agafar el tren. Males i bones notícies. Dolor i alegria. Pessics i carícies. Pessics que esquincen la pell i l’ànima. Carícies que, tot i que no guareixen les ferides, reconforten i ens conviden a pensar que, malgrat tot, potser un dia hi haurà justícia. Justícia per a l’home que va matar la seva parella. Justícia per a l’home que va violar brutalment la noia que va trobar sola per un carrer fosc. Justícia per tants i tants casos –la majoria invisibles, silenciats– de violència envers les dones. La notícia de la detenció del presumpte autor de la violació de la noia ha arribat gairebé mig any després dels fets. Han estat sis mesos d’angoixa, de dubtes, d’inquietuds, de neguits i dubtes a Igualada i a l’Anoia. Especialment entre les dones. Han

estat sis mesos durant els quals molta gent ha posat en dubte la tasca dels Mossos d’Esquadra. Davant l’estratègic hermetisme i absolut silenci sobre els avenços en la investigació, ben aviat van sortir veus, sobretot a les xarxes, escampant rumors, fake news, teories conspiratives, que no feien res més que alenar la tensió.

Fins i tot alguns mitjans de comunicació i algun pseudomitjà, poques hores després de la violació de la jove, van escampar que “els violadors ja han estat identificats i seran detinguts en les pròximes hores”. La policia catalana té les seves ombres, però també llums. Una és la Unitat Central d’Agressions Sexuals de la Divisió d’Investigació Criminals, que es va crear fa dos anys arran de l’increment de delictes sexuals. La unitat és dirigida per una inspectora, Ester Salcedo, i és integrada sobretot per dones.

Aquest dijous, després de gairebé sis mesos d’investigació –que encara és oberta– aquestes policies van passar més de vuit hores al carrer Sant Sebastià d’Igualada, en l’escorcoll del domicili de l’home detingut. Quan el cotxe policial va marxar amb el detingut emmanillat cap a les dependències policials, els periodistes que vam estar tot el matí davant el domicili del presumpte violador i ens vam quedar fins que el carrer quedés buit, vam veure dibuixats als rostres d’aquestes policies el senyal d’una carícia damunt la cicatriu de tants i tants pessics.

“Quan el cotxe policial va marxar amb el detingut emmanillat cap a les dependències policials, els periodistes que vam estar tot el matí davant el domicili del presumpte violador i ens vam quedar fins que el carrer quedés buit, vam veure dibuixats als rostres d’aquestes policies el senyal d’una carícia damunt la cicatriu de tants i tants pessics.”

Enquestes

DIFUSIÓ CONTROLADA PER

Estàs a favor del la Director Urbanístic de l’Activitat Econòmica de la Conca d’Òdena aprovat inicialment?

MEMBRE DE

AMB EL SUPORT DE

SÍ 38.3%

NO 61.7%

Quina nota poses a la seguretat dins el teu municipi de l’Anoia?

TOTA L’ACTUALITAT DE L’ANOIA

www.anoiadiari.cat

10/9 - 5.9% 8/7 - 17.6% 6/5 - 27.4%

4/3 - 29.4% 2/1 - 7.8% 0 - 11.8%

PAU BADIA NOMDENOIA Arquitecte i il·lustrador

Participa a les enquestes a www.anoiadiari.cat

T’informem a: www.anoiadiari.cat

T’escoltem a: 609394628

Et llegim a: contacte@anoiadiari.cat

Estem en contacte a: @anoiadiari

Ens trobem a: facebook.com/anoiadiari

t.me/anoiadiari

C/Sant Magí, 26 · 08700 Igualada

(*) (*) Si has arribat fins aquí, els teus futurs clients, també.

L'AnoiaDiari, el millor aparador per al teu negoci publicitat@anoiadiari.cat/609394628

abril/2022

publicitat

03

04

a portada

abril/2022

a portada

205

El nou Pla director urbanístics de l’activitat econòmica de la Conca d’Òdena delimita i ordena 205 hectàrees, de les quals un centenar es destinaran a activitat industrial i logística en quatre nous sectors d’activitat econòmica a la Conca d’Òdena.

Aprovat inicialment el Pla director urbanístic de l’activitat econòmica de la Conca d’Òdena, amb 205 hectàrees El pla director dibuixa quatre nous sectors d’activitat: el Parc Tecnològic i Empresarial de Jorba-Igualada, l’entorn de l’aeròdrom d’Igualada-Òdena, l’Hostal del Porc, a Vilanova del Camí i el Raval i Can Marquès, a Òdena

ANOIADIARI

La Comissió territorial d’urbanisme del Penedès va aprovar inicialment el passat divendres 8 d’abril el Pla director urbanístic de l’activitat econòmica (PDUAE) de la Conca d’Òdena. El pla delimita i ordena 205 hectàrees, de les quals prop de 100 es destinaran a activitat industrial i logística, en quatre nous sectors d’activitat econòmica: el Parc Tecnològic i Empresarial de Jorba-Igualada, l’entorn de l’aeròdrom d’Igualada-Òdena, l’Hostal del Porc, a Vilanova del Camí i El Raval i Can Marquès, a Òdena, combinant algunes parcel·les de gran format (fins a 44 ha) amb altres de grandària mitjana.

En el marc del nou pla es redueix un 65% la superfície dels nous sectors respecte al que preveia el Pla director urbanístic de la Conca d’Òdena, aprovat el 2009 i encara vigent, minimitzant així el consum de sòl, i s’estableixen directrius obligatòries per al planejament municipal per garantir la preser-

vació de corredors agraris, la xarxa de camins rurals, la pacificació de la BV-1106 i la reconversió d’antic sòl industrial en residencial. Es tracta de l’aprovació inicial del document, que pròximament tindrà un període d’exposició pública.

Els batlles i batllesses de la Mancomunitat de la Conca d’Òdena han mostrat la seva satisfacció per l’aprovació inicial del pla “que resol la falta de sòl industrial”.

El PDUAE de la Conca d’Òdena s’impulsa en coordinació amb els set municipis que abasta: Castellolí, Igualada, Jorba, Òdena, la Pobla de Claramunt, Santa Margarida de Montbui i Vilanova del Camí. Segons informa Urbanisme a través d’un comunicat, el seu objectiu és crear el marc urbanístic adequat per delimitar nous sectors d’activitat econòmica amb una visió global del territori de la Conca. A diferència de plans directors més antics, el PDUAE qualifica directament el sòl i estableix ja l’ordenació detallada de cada sector. També modifica i actualitza alguns aspectes

del Pla director de 2009 que han quedat obsolets.

El nou pla també fixa directrius, que els planejaments municipals hauran de complir, per preservar els corredors verds i agrícoles, preservar la xarxa de camins i reconvertir sectors industrials obsolets en residencials.

Preservació dels espais naturals i garantia de transformació urbana Des de la Comissió territorial d’urbanisme del Penedès han assenyalat que “a més d’ordenar aquests quatre sectors econòmics, el PDUAE estableix una sèrie de directrius que els ajuntaments hauran d’incorporar obligatòriament quan revisin o modifiquin els seus planejaments municipals. Les directrius volen assegurar el compliment d’altres objectius del Pla director, com la preservació d’espais naturals i corredors agrícoles, la xarxa de camins rurals, la conversió de la BV-1106 en via urbana o la transformació en noves zones

residencials de sectors industrials obsolets.”

“Menys consum de sòl i més compacte” Des de la comissió també han explicat que “la zona de la Conca d’Òdena existeix un Pla director urbanístic (PDUCO), aprovat el 2009, que preveia destinar 599 hectàrees a sectors d’activitat econòmica. Això no obstant, el Pla aprovat inicialment el modifica, alineant-se amb els principis que establirà la futura Llei de territori, actualment en redacció. Així, s’aposta per minimitzar el consum de nou sòl i situar els nous creixements en continuïtat amb els existents. Com a resultat, els sòls per a activitat econòmica ocuparan finalment 205 hectàrees, un 65% menys del que preveia aquell planejament.”

Procés participatiu previ i informació pública Finalment, des d’Urbanisme, també han remarcat que “abans

DIRECTRIUS El nou pla també fixa directrius, que els planejaments municipals hauran de complir, per preservar els corredors verds i agrícoles, preservar la xarxa de camins i reconvertir sectors industrials obsolets en residencials.

1.140 APORTACIONS Entre el juny i el setembre del 2020, Urbanisme va impulsar un procés participatiu durant el qual es van recollir 1.140 aportacions de 250 persones i entitats.

a portada

abril/2022

65

El Pla director urbanístic (PDUCO), aprovat el 2009, preveia destinar 599 hectàrees a sectors d’activitat econòmica. El pla aprovat inicialment el 8 d’abril el modifica i, segons Urbanisme, “s’alinea amb els principis que establirà la futura Llei de territori, actualment en redacció”. D’aquesta manera, asseguren, “s’aposta per minimitzar el consum de nou sòl i situar els nous creixements en continuïtat amb els existents”. De fet, s’ocuparan finalment 205 hectàrees, un 65% menys del que preveia aquell planejament.

Quatre nous sectors d’activitat econòmica

Terrenys del terme municipal de Jorba on podria ubicar-se un dels sectors d’activitat. MAR MARTÍ /ACN

de l’aprovació inicial del PDUAE que ha fet avui la Comissió d’urbanisme, el Govern va impulsar un procés participatiu obert a tota la població dels municipis afectats, a les seves associacions i representants del teixit econòmic, que es va dur a terme entre juny i setembre de 2020. S’hi van recollir més de 1.140 aportacions de 230 persones i 20 entitats. Les demandes més compartides van ser implantar els nous sectors econòmics per fases, en funció de la demanda real del mercat; situar els nous desenvolupaments prioritàriament entorn de l’aeròdrom d’Igualada-Òdena, i integrar els polígons buits existents. Gran part d’aquestes aportacions han estat recollides en el document que ha rebut l’aprovació inicial de la Comissió, i que ara se sotmetrà a informació pública i a audiència dels ajuntaments. Les al·legacions que es rebin s’incorporaran, si s’escau, al document que la Comissió d’urbanisme del Penedès aprovarà provisionalment. Posteriorment, la Comissió

de territori de Catalunya en farà l’aprovació definitiva i el PDUAE entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació al DOGC.” “El pla resol la falta de sòl industrial” Els batlles i batllesses de la Mancomunitat de la Conca d’Òdena han mostrat la seva satisfacció per l’aprovació inicial del pla, “que resol la falta de sòl industrial”.

També valoren molt positivament que el document aprovat respecti la voluntat de la ciutadania de Jorba, que va rebutjar en una consulta popular el passat mes d’octubre classificar 46 noves hectàrees de sòl industrial, així com les opinions expressades durant el procés participatiu del Pla Director celebrat el 2020, que van fer descartar els àmbits de la Plataforma ferroviària Nord –Can Morera, a Òdena– i Vilanova Sud – Can Titó– i fan una crida a les empreses perquè tinguin present la Conca d’Òdena en els seus plans de creixement.

El Pla director urbanístic de l’activitat econòmica (PDUAE) de la Conca d’Òdena ordena quatre sectors d’activitat econòmica, que sumen una superfície total de 205 hectàrees. D’aquesta superfície, prop de 100 hectàrees, el 49%, serà per a usos industrials i logístics, seguida de la superfície per a zones verdes (66 ha, un 32% del total del PDUAE), equipaments (14 ha, el 7% del total) i sistema viari (13 ha, el 7%).

La zona que abastarà més espai, amb un total de 56 hectàrees, és l’entorn de l’aeròdrom d’Igualada-Òdena. Situat principalment a Òdena, s’hi preveu una parcel·la de 44,6 ha de superfície per a activitats econòmiques de gran format i diverses més petites, d’entre 0,1 i 5,4 ha, que es destinarien a activitats pròpiament aeronàutiques. Aquest sector incorpora els terrenys que es preveien destinar a l’àrea residencial estratègica (ARE) Fàtima Nord d’Igualada, que ara es qualifiquen de zona verda i equipaments.

El segon sector més gran s’ubicarà al Raval i Can Marquès, dins el terme muni-

cipal d’Òdena, i tindrà una superfície de 19,28 hectàrees industrials. El pla preveu una única parcel·la per a activitats econòmiques de gran format, amb 20,11 ha. El desenvolupament d’aquest sector es condiciona al fet que prèviament s’hagi completat el dels sectors anteriors.

El tercer sector més gran serà el del Parc Tecnològic i Empresarial de Jorba-Igualada, amb un total de 16,41 hectàrees industrials. Se situa en terrenys de Jorba, Igualada i, en menor mesura, d’Òdena.

Acollirà parcel·les de grandària mitjana (dues parcel·les de 7 ha cadascuna i una de 2 ha), amb visibilitat directa des de l’A2, que poden resultar especialment atractives per a empreses que busquen tenir presència al territori.

Finalment, també es classifiquen 8,10 hectàrees industrials a l’Hostal del Porc, a Vilanova del Camí. Acollirà una única parcel·la per a activitats econòmiques. Pel que fa al sòl per a equipaments, es preveu la possibilitat d’ubicar-hi una planta depuradora si és necessari.

05

06

a portada

abril/2022

Futurs nous polígons a la Conca d’Òdena

“Serà una de les actuacions més importants que haurà fet aquest territori en la seva història!”

Són paraules del batlle d’Igualada i president de la Mancomunitat Intermunicipal de la Conca d’Òdena, Marc Castells, en la presentació que l’ens va fer davant els agents socioeconòmics de la comarca del Pla director urbanístic de l’activitat econòmica (PDUAE) de la Conca d’Òdena

ANOIADIARI

Amb el lema “Quin nou sòl industrial tindrà la Conca d’Òdena”, la Mancomunitat Intermunicipal de la Conca d’Òdena (MICOD) va presentar a una trentena de representants d’institucions, del teixit empresarial i socioeconòmic de l’Anoia, el Pla director urbanístic de l’activitat econòmica (PDUAE) de la Conca d’Òdena, aprovat inicialment divendres passat per la Comissió territorial d’urbanisme del Penedès.

La presentació va comptar amb les intervencions del batlle d’Igualada i president de la Mancomunitat de la Conca d’Òdena, Marc Castells; la batllessa d’Òdena, Maria Sayavera; el batlle de Jorba, David Sánchez; i Josep Armengol, subdirector general d’Actuacions Urbanístiques de la Generalitat de Catalunya. També hi van intervenir el president de la Unió Empresarial de l’Anoia, Joan Domènech; el secretari general d’UGT Anoia, Penedès, Garraf, Francesc Rica; i el coordinador de CCOO a l’Anoia, Alfred Simó. L’acte va comptar amb la presència David Alquézar, delegat del Govern de la Generalitat al Penedès, i els alcaldes de Santa Margarida de Montbui, Jesús Miguel Juárez, i de Castellolí, Joan Serra, entre altres autoritats i representants d’entitats i institucions.

Satisfacció dels batlles i batllesses de la Conca d’Òdena Marc Castells ha assenyalat que “aconseguir el consens i la unanimitat de set alcaldes de cinc forces polítiques diferents té molt mèrit, i més si ho hem de fer acompanyats pel territori” i ha manifestat el compromís que “el projecte que s’ha aprovat ara inicialment es faci com més ràpidament millor”. Castells ha reconegut que “alguns hem hagut de renunciar a coses, alguns volíem que el pla fos més ambiciós”, afegint que “així i tot, un pic està aprovat, el defensaré perquè sigui aprovat abans que s’acabi l’estiu.

Podem haver discutit, podem haver discrepat, sempre amb la voluntat de servir els nostres ciutadans, som municipis ben diferents, amb problemàtiques ben diferents. Però un pic obtingut el consens, l’acord, anirem a totes”.

Marc Castells ha posat els exemples de Montbui, Vilanova del Camí i Castellolí, “Que estan omplint els seus sectors industrials”, assenyalant que “ara només falta, per millorar la qualitat de vida dels ciutadans, que el projecte s’aprovi”.

El batlle d’Igualada i president de la mancomunitat, ha explicat que “això ha costat molts anys. No hem estat quiets”, apuntant altres projectes, com l’ampliació de l’A2, “a partir d’una demanda dels alcaldes i alcaldesses de la Conca”; l’enllaç de la Ronda Sud, “que també serà un revulsiu per a la ciutat”; l’ampliació de la B224, l’ampliació de la depuradora, l’ampliació del Campus Universitari, i dels estudis de F.P. “necessària per a les empreses que vulguin venir.”

Finalment, Marc Castells ha remarcat que “això només ha fet que començar. Hem fet el primer pas.

Vist en perspectiva, si traiem el soroll que hi pugui haver, serà una de les actuacions més importants que haurà fet aquest territori en la seva història.”

La batllessa d’Òdena, Maria Sayavera, ha mostrat la seva satisfacció “perquè ens permet oferir sòl a les empreses que ja són al territori i que volen créixer i per atraure a les empreses que vulguin venir i formar part del nostre dia a dia.”

Sayavera ha destacat que el Pla Director permet “endreçar una peça de sol, entorn de l’aeròdrom, que ja compta avui amb empreses, i que és una peça que no tenim urbanísticament endreçada, així com podem endreçar també una zona residencial propera a aquest sòl industrial.”

La batllessa d’Òdena ha explicat que “hem donat molta importància a les empreses que han de venir, hem intentat que el pla sigui el màxim d’adaptat a les empreses, però també hem donat importància a la gent que viu al territori, que gaudeix del territori. La sostenibilitat, el medi ambient, crear una gran frontera verda entre els habitatges

i la nova zona industrial, han sigut claus en el desenvolupament del pla director.”

Finalment, Sayavera, “fent autocrítica”, ha assenyalat que “ha sigut una qüestió molt discutida, però aquesta discussió ens ha portat a perfeccionar, a treballar fins al màxim detall, fer una feina de bisturí, per intentar cobrir tots els espectres de la societat, des d’empreses, sindicats, treballadors fins a la gent que viu al territori i que el gaudeix.”

Per la seva banda, el batlle de Jorba, David Sánchez, ha recordat que “han passat gairebé cinc anys des que els batlles i batllesses de la Conca d’Òdena, el juliol del 2017, vam fer la petició al llavors conseller Rull perquè el Govern classifiqués nou sòl industrial a la Conca d’Òdena”. Sánchez ha mostrat la seva satisfacció per l’aprovació inicial del Pla Director, que ha tingut “moltes anades i vingudes, molt debat i qüestions importants com la participació que ha tingut la població de la Conca”.

David Sánchez, malgrat la satisfacció, ha avisat que “no ens podem

Terrenys de Can Morera, a Òdena.

“

“Serà una de les actuacions més importants que haurà fet aquest territori en la seva història” MARC CASTELLS “Hem donat molta importància a les empreses que han de venir, però també a la gent que viu i que gaudeix del territori” MARIA SAYAVERA “Som aquí per alegrar-nos, però també per conjurar-nos, tots, perquè sorgeixin noves oportunitats, nous llocs de treball i prosperitat per a la Conca d’Òdena.

Està a les nostres mans” DAVID SÁNCHEZ

a portada

abril/2022

07

Futurs nous polígons a la Conca d’Òdena

Jorba Reflexiona i Per la Conca estudien presentar al·legacions La plataforma Jorba Reflexiona, que sempre s’ha oposat a la creació de nou sòl industrial al municipi i va promoure la celebració de la consulta ciutadana, ha explicat a l’ACN que no descarten presentar al·legacions al document. Tot i que veuen bé que finalment no s’hagin classificat les 46 hectàrees de sòl previstes inicialment, asseguren que han d’estudiar el document en profunditat per veure quina afectació tenen les 16 hectàrees que finalment s’han classificat al municipi de Jorba.

Per la seva banda, la plataforma Per la Conca, van qualificar l’anunci de l’aprovació inicial del PDUAECO fet per la Mancomunitat de la Conca d’Òdena de “pervers”, al·legant que “per respectar la voluntat de la ciutadania s’havia de preguntar primer: voleu polígons de grans superfícies? Només s’ha fet a Jorba i tot i rebre un No aclaparador encara han “colat” hectàrees en la planificació. La “falta” de sòl industrial no és una dada. És relat. El mateix es va dir que s’havia resolt en aprovar el primer pla director”. Des de l’entitat van remarcar que “l’aprovació inicial no és la definitiva. Donant-ho per fet, ignoreu i menysteniu la mínima participació ciutadana obligatòria que ofereix l’exposició pública. Encara no s’ha publicat i la ciutadania no l’ha vist” i va criticar l’ens supramunicipal assenyalant que Sembleu una empresa col·locant un producte en lloc d’una administració al servei de la ciutadania”.

Presentació del PDUAECO als agents socioeconòmics. TCM

quedar aquí”, afegint que “necessitàvem aquest sòl industrial perquè hi ha empreses que volen i necessiten créixer per poder quedar-se al territori; i, d’altra banda, hi ha milers de treballadors que han de desplaçar-se diàriament fora de la Conca. S’ha de revertir aquesta situació. També hi ha milers de persones en situació d’atur. Necessitem empreses perquè els nostres estudiants de F.P. puguin quedar-se aquí i es puguin inserir. És una fita important però no suficient. Hem de continuar endavant. La realitat física i social que conforma la Conca també ho ha de continuar sent a partir d’ara, amb una governança conjunta d’aquest sòl. Ha de ser el polígon de set municipis diferents.

Amb la captació d’inversions, independentment del municipi on vinguin. El que és important és que a la Conca es creïn noves oportunitats.”

Sánchez ha destacat que “aquest mandat ha estat, possiblement, més conquenc políticament que mai. En són un exemple les vies verdes, les vies blaves, que recuperen un espai; o la gestió conjunta de la crisi sanitària. Aquest és el camí que ens hem de marcar.”

Finalment, el batlle de Jorba ha remarcat que “som aquí per alegrar-nos, però també per conjurar-nos, tots, perquè sorgeixin noves oportunitats, nous llocs de treball i prosperitat per a la Conca d’Òdena. Està a les nostres mans.”

“Capacitat de consens” El subdirector general d’Actuacions Urbanístiques de la Generalitat de Catalunya, Josep Armengol, ha agraït als ajuntaments de la Conca d’Òdena “la capacitat de consens i la voluntat d’arribar a acords, l’amplitud de mires, per la seva visió de territori, més enllà de l’acabament dels seus límits municipals.”

Armengol ha assenyalat que el Pla director “és la base per tenir una Conca competitiva, a escala de país. El pla, a part dels beneficis intrínsecs per la Conca, ens permetrà tenir un país més competitiu.”

El PDUAECO s’emmarca, segons Josep Armengol “dins una estratègia de sòls que ens ha de permetre que aterrin a Catalunya activitats que ara per ara no som capaços de fer-les aterrar, tot i que ens ho demanen, perquè no tenim el sòl qualificat i classificat amb les condicions que es demanen. I la Conca d’Òdena reuneix aquestes condicions, i el pla dota el territori amb aquestes condicions urbanístiques que hauran de permetre aterrar aquestes empreses que ara veiem passar i van a altres territoris”. Sobre aquestes empreses, Armengol ha apuntat que “estem parlant de grans empreses internacionals que busquen instal·lar la seva empresa al sud d’Europa.”

Armegol ha explicat els tràmits i el procediment que ha de seguir el pla fins a la seva aprovació definitiva. Després de la seva aprovació inicial i publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, s’obrirà un període d’exposició pública, de quaranta-cinc dies hàbils-, perquè tothom pugui presentar esmenes.

En paral·lel, rebran informes sectorials d’organismes competents. “La

idea és que l’aprovació definitiva arribi abans de les vacances d’estiu”, ha afegit Armengol.

El subdirector general d’Actuacions Urbanístiques de la Generalitat de Catalunya ha remarcat que el PDUAECO és una “oportunitat per a la Conca d’Òdena, però també és una oportunitat per al país. Ens fa tots més competitius.”

Patronat i dindicats El president de la Unió Empresarial de l’Anoia, Joan Domènech, també ha mostrat la seva satisfacció per l’aprovació inicial del PDUAECO, “tot i que ens hagués agradat que fos una mica més ampli”. Tanmateix, “el defensarem a capa i a espasa, perquè hi ha una urgència molt gran”, ha reblat el president de l’entitat empresarial.

Domènech ha remarcat que “amb aquest nou terreny industrial, conjuntament amb el que hi ha, tenim una comarca potent per defensar qualsevol projecte que pugui venir” i que serà “una solució directa i ràpida per a les empreses de casa, que volen créixer, que es volen quedar”.

Domènech ha manifestat que “el nou terreny vol dir riquesa pel territori, vol dir dinamisme, millorar els aspectes socials i econòmics i els serveis a la gent. Si tenim indústria voldrà dir que tindrem riquesa i tindrem futur.”

En nom dels sindicats, Francesc Rica d’UGT ha agraït la “generositat” dels alcaldes que han estat capaços “de fugir de la política de campanar i heu sigut alcaldes de la comunitat i trobar un punt entremig dels plantejaments inicials.

Vertebrar territori vol dir tenir indústria, tenir ocupació. Sempre hem estat per sobre de la mitjana del país en mà d’obra industrial.

Això ho podem recuperar. Hem de tenir llocs de feina de quilòmetre zero. També hi ha una Catalunya buida.”

Alfred Simó de CCOO ha recordat el caràcter industrial de l’Anoia, ha assegurat que aquest PDUAECO és una “fita molt important, comparable a la creació del polígon de les Comes” i ha assegurat que “hi ha una gran majoria del territori a favor d’un desenvolupament com aquest”.

“

“És una “oportunitat per a la Conca d’Òdena, però també és una oportunitat per al país.

Ens fa tots més competitius.”

JOSEP ARMENGOL “Si tenim indústria voldrà dir que tindrem riquesa i tindrem futur.”

JOAN DOMÈNECH “Vertebrar territori vol dir tenir indústria, tenir ocupació.

Sempre hem estat per sobre de la mitjana del país en mà d’obra industrial.

Això ho podem recuperar. Hem de tenir llocs de feina de quilòmetre zero. “ FRANCESC RICA “Hi ha una gran majoria del territori a favor d’un desenvolupament com aquest”.

ALFRED SIMÓ

Aeròdrom Òdena-Igualada. PASIÓN POR VOLAR

08

societat

abril/2022

Futurs nous polígons a la Conca d’Òdena

”La proposta d’aprovació inicial només perpetuarà la situació actual” Els promotors de Can Morera, “sorpresos” pel resultat del Pla director de la Conca d’Òdena, alerten que ”la proposta d’aprovació inicial només perpetuarà la situació actual, on hi ha una gran manca de sòl de gran format, i només permetrà la instal·lació d’empreses del sector logístic i de baix valor afegit”

ANOIADIARI

Adequa ha mostrat la seva “sorpresa” amb el resultat del PDUAECO, que va ser aprovat inicialment el passat divendres 8 d’abril. “L’oferta definitiva de terrenys del PDUAECO no resol la necessitat d’oferir sòl industrial de gran format ni aporta solucions a les mancances que fa anys que pateix el territori per atraure empreses d’alt valor afegit”, assenyalen.

Des d’Adequa remarquen que “el resultat demostra la incapacitat de la Generalitat per liderar un pla director del qual n’és l’única responsable des de l’inici de la seva redacció” i asseguren que “Catalunya pot perdre una gran oportunitat de definir un projecte de país tenint en compte les necessitats industrials actuals, segons el consens d’experts i professionals”. A més, alerten que “les parcel·les que finalment s’oferiran d’acord amb la proposta d’aprovació inicial només perpetuarà la situació actual, on hi

ha una gran manca de sòl de gran format, i només permetrà la instal·lació d’empreses del sector logístic i de baix valor afegit.”

L’empresa ha anunciat que està valorant presentant al·legacions al projecte, que s’obrirà a un període d’exposició pública perquè els inte-

ressats puguin presentar esmenes.

“No s’han complert els objectius inicials plantejats i el resultat vol excloure una iniciativa privada que pot esdevenir projecte tractor com a infraestructura digital i per a la nova indústria 4.0”, remarquen des d’Adequa, insistint que el D-hub

Òdena és “un projecte de país viable i de futur” i que els terrenys de Can Morera “és l’únic indret a l’Anoia que té la capacitat d’oferir les parcel·les de gran format requerides i que reuneix tots els requisits per albergar un gran projecte d’interès supramunicipal i de futur amb grans beneficis socials i econòmics per a la Conca d’Òdena”.

El projecte D-hub Òdena, com expliquen fonts de l’empresa impulsora, “preveu la creació d’un campus sobre les dades i el coneixement per albergar un parc tecnològic, equipaments educatius, un clúster amb centres de dades de gran capacitat i empreses tecnològiques de primer nivell per convertir-se en un hub referent en l’àmbit europeu en la transformació digital. La zona de Can Morera ha rebut l’interès de diverses empreses per instal·lar-se a l’Anoia i el seu desenvolupament generaria llocs de treball de qualitat i revertiria la situació de desocupació que pateix la Conca d’Òdena.”

“

“No s’han complert els objectius inicials plantejats i el resultat vol excloure una iniciativa privada que pot esdevenir projecte tractor com a infraestructura digital i per a la nova indústria 4.0”

abril/2022

SALVADOR ESPRIU

«Senyor sant Jordi, patró, cavaller sense por, guarda’ns sempre del crim de la guerra civil.

Allibera’ns dels nostres pecats d’avarícia i enveja, del drac de la ira i de l’odi entre germans, de tot altre mal.

Ajuda’ns a merèixer la pau i salva la parla de la gent catalana.

Amén.»

societat

09

10

societat

abril/2022

societat

Els fets van tenir lloc el matí del dimecres 1 de novembre de l’any passat, nit de la Castanyada, quan la jove de setze anys, sortint de la discoteca Epic, es dirigia –sola–, pels carrers del polígon de les Comes cap a l’estació del ferrocarril d’Igualada per agafar el tren de les sis, que l’havia de dur a Masquefa, on vivia amb el seu pare. En el trajecte, la jove va ser brutalment agredida i violada. Un transportista va trobar el cos de la noia, semi nu i amb greus ferides al cap, a l’anus i als genitals i amb símptomes de congelació.

Detingut un home per la brutal violació d’una menor a Igualada L’home, de vint anys, vivia al carrer Sant Sebastià d’Igualada i tenia antecedents per delictes sexuals

TONI CORTÈS MINGUET

Vivia a pocs metres de la plaça de l’Ajuntament d’Igualada, on s’havien fet concentracions de rebuig i condemna per la brutal violació d’una noia de setze anys la matinada de l’1 de novembre de l’any passat, quan sortia d’una discoteca del polígon les Comes. Són poc més de cent metres que separen la plaça amb el número 13 del carrer de Sant Sebastià, on agents de la Unitat Central d’Agressions Sexuals de la Divisió d’Investigació Criminal dels Mossos d’Esquadra detenien dijous passat l’inquilí del segon pis de l’immoble, un home de vint anys, com a presumpte autor de la violació de la noia.

Des de dos quarts de sis del matí els Mossos van desplegar un ampli dispositiu, amb dos furgons i sis vehicles sense rotular, al cèntric carrer igualadí, despertant la curiositat dels veïns i vianants.

La policia, amb la presència del detingut, va escorcollar durant gairebé vuit hores el pis i les pertinences de l’home. Quan faltaven pocs minuts per a les dues del migdia, davant una gran expectació de mitjans, el detingut sortia del domicili emmanillat, amb el rostre amagat sota la caputxa d’una dessuadora i amb el cap cot. Abans, agents de la policia científica sortien de l’edifici amb diverses caixes i bosses amb proves que podrien incriminar el detingut com a autor del delicte sexual amb l’agreujant d’intent d’homicidi.

Crònica dels fets Els fets van tenir lloc el matí del dilluns 1 de novembre del 2021, nit de la Castanyada, quan la jove de setze anys, sortint de la discoteca Epic, es dirigia –sola– pels carrers del polígon de les Comes cap a l’estació del ferrocarril d’Igualada per agafar el tren de les sis, que l’havia de dur a Masquefa, on vivia amb el seu pare. En el trajecte, la jove va ser brutalment agredida i violada.

Un transportista va trobar el cos de la

noia, semi nu i amb greus ferides al cap, a l’anus i als genitals i amb símptomes de congelació. Fonts de la policia van comentar a l’AnoiaDiari que es tractava d’una de les agressions d’aquest tipus més violentes que havien vist en els darrers temps. El transportista va manifestar a diversos mitjans que, inicialment, li va semblar que la noia era morta.

La noia va ser traslladada a l’Hospital Universitari d’Igualada i, a causa de la gravetat de les ferides, es va derivar a l’Hospital Sant Joan de Déu, de Barcelona, on va estar ingressada cinquanta-un dies i on va ser operada de diverses intervencions quirúrgiques.

La violació va generar una gran onada de suport i solidaritat cap a la víctima i la seva família, tant a Igualada i a Masquefa com a tot el país. Paral·lelament, va néixer una onada, que es va anar convertint en un tsunami, de ràbia i set de justícia.

Després de les primeres vint-i-quatre hores, el cas va passar a la Unitat Central d’Agressions Sexuals (UCAS) dels Mossos d’Esquadra, que han portat la investigació, al llarg de gairebé sis mesos, amb una absoluta discreció, tot i la pressió de

la ciutadania. “No és una investigació fàcil, però s’estan posant tots els esforços, tots, en el cas de la violació de la menor a Igualada”, manifestava el 21 de març el cap de l’Àrea Bàsica Policial de l’Anoia dels Mossos d’Esquadra, Ramon Roig, a l’AnoiaDiari.

L’UCAS, que ha acompanyat en tot moment la víctima, va prioritzar la seva recuperació per poder tenir el testimoni. La gravetat de les ferides va afectar la memòria de la jove. Aquest fet, sumat a la falta de testimonis rellevants i d’imatges de càmeres de seguretat a l’interior i exterior de la discoteca Epic i als carrers del polígon les Comes, han dificultat i alentit la investigació. En diverses ocasions, el conseller d’Interior Joan Ignasi Elena ha manifestat que s’estaven “posant molta energia i esforços en la investigació.”

Aquest manifest es va fer palès aquest dijous al migdia, a l’exterior de l’habitatge del detingut, amb la presència de bona part de la cúpula de l’equip d’investigació d’aquest cas. El març del 2020, davant l’augment de delictes sexuals, es va crear la Unitat Central d’Agressions Sexuals, depenent de la Divisió d’Investigació Criminal de la Comissaria General d’In-

Agents de la Unitat Central d’Agressions Sexuals, davant la casa on residia el detingut. FOTO: TONI CORTÈS MINGUET

vestigació Criminal, sota la direcció de la inspectora Ester Salcedo. Fonts dels Mossos van explicar a l’AnoiaDiari que havien d’actuar amb absolut hermetisme i secretisme per no aixecar la llebre i evitar que el sospitós pogués fugir. Unes investigacions que, finalment, van portar la policia fins al jove detingut. El telèfon mòbil, que podria ubicar el jove al lloc dels fets la nit de l’1 de novembre, els testimonis de la seva mare i exparella i les proves que hagin pogut trobar al seu domicili, especialment basades en l’ADN, poden ser claus per a l’acusació del detingut com a autor de delicte sexual i de temptativa d’homicidi. L’home, retingut a les dependències dels Mossos on declara, passarà a disposició del jutge aquest dissabte.

Antecedents per delictes sexuals En el marc de la investigació, la policia havia parlat amb l’entorn més proper al detingut. Segons ha informat La Vanguardia, l’home havia estat denunciat per la seva mateixa mare per haver abusat de la seva germana, de set anys. Una exparella també l’havia denunciat per mal tractaments. Segons aquestes fonts, la mare hauria expulsat l’home del domicili familiar i aquest s’hauria traslladat a viure a Igualada.

El detingut era poc conegut pels veïns Els veïns del carrer Sant Sebastià es van despertar dijous amb un espectacular desplegament de la policia i de mitjans.

Consultats per l’AnoiaDiari, han manifestat que pràcticament no coneixien el detingut, que aquest no tractava amb els veïns i que no el veien amb amics. Inicialment, compartia el pis amb un home i una noia, que van marxar recentment.

També tenien un gos, que havia generat problemes al veïnat. Alguns veïns han assenyalat que era un jove que no generava simpaties i que volien evitar-lo.

societat

abril/2022 En el marc de la investigació, la policia havia parlat amb l’entorn proper al detingut. Segons ha informat La Vanguardia, l’home havia estat denunciat per la seva mateixa mare per haver abusat de la seva germana, de set anys. Una exparella també l’havia denunciat per mal tractaments. Segons aquestes fonts, la mare hauria expulsat l’home del domicili familiar i aquest s’hauria traslladat a viure a Igualada.

11

L’any passat es van registrar 22 delictes sexuals a l’Anoia, gairebé el doble que el 2020, quan la xifra es va tancar amb 10 casos. El cap de l’Àrea Bàsica Policial de l’Anoia dels Mossos d’Esquadra, Ramon Roig ha explicat a l’AnoiaDiari que “hi va haver dues persones reincidents: a un se li van atribuir 13 agressions i abusos i a l’altre, 6. Els dos van ser detinguts i ingressats a presó, amb ordre d’allunyament.

Quan un mateix individu reincideix, l’estadística puja. Són casos resolts”.

L’any passat hi va haver 22 delictes sexuals a l’Anoia, 10 més que el 2020

El presumpte violador surt del seu domicili emmanillat per la policia. FOTO: TONI CORTÈS MINGUET

La feina dels Mossos, posada en dubte Molts veïns d’Igualada i del país, sobretot a través de les xarxes –alguns generant tensió amb fake news, rumors i conspiracions– han posat en dubte, al llarg d’aquests gairebé sis mesos d’investigació, la tasca dels Mossos d’Esquadra. El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, ha felicitat el cos de policia manifestant que “avui la nostra societat és una mica més justa que ahir”, assegurant que la investigació ha estat “molt complexa, llarga i minuciosa, però feta amb una intensitat frenètica”. El conseller ha demanat a la ciutadania “que sigui conscient de la “discreció, eficàcia i tenacitat” dels Mossos d’Esquadra.

lle de Masquefa, Xavier Boquete, ha assenyalat que “per fi ens hem llevat amb una molt bona notícia”, remarcant que “fets com aquest no podien quedar impunes”.

Des de l’Ajuntament de Masquefa, on resideixen la víctima i el seu pare, ”condemnen i denuncien novament la violació patida per aquesta menor masquefina i refermar de nou el compromís i la voluntat d’aquest Ajuntament perquè aquesta agressió no quedi impune”, refermant la posició del consistori “en la prevenció i erradicació de qualsevol forma de violència masclista que atempti contra els drets i llibertats de les dones i/o de qualsevol persona per raó de gènere, sexe, origen o identitat.”

“Per fi s’ha fet justícia” En declaracions a Catalunya Ràdio, la mare de la víctima ha celebrat que “per fi s’ha fet justícia. Divina i policial”. La mare ha explicat que va tenir notícia de la detenció del sospitós per una trucada telefònica dels Mossos, informant-la de la detenció de l’agressor de la seva filla.

La mare ha declarat que han estat “uns mesos de molta incertesa i molt durs”.

La Generalitat i els ajuntaments d’Igualada i Masquefa es personaran com a acusació popular La Generalitat de Catalunya i els ajuntaments de Masquefa i d’Igualada han anunciat que es personaran com a acusació popular en la causa contra el presumpte violador d’una menor a Igualada.

La consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, ha manifestat la satisfacció del Govern per l’arrest del presumpte agressor “perquè implica que per fi es podrà fer justícia”. Verge ha reivindicat que “cap agressió cap a les dones ha de quedar impune” i ha valorat la feina d’investigació feta pels Mossos d’Esquadra i, especialment, per la Unitat Central d’Agressions Sexuals. La consellera ha valorat que els processos judicials “ajuden” a la recuperació de les víctimes i ha fet una crida a respectar la intimitat de la jove i de la seva família per part dels mitjans de comunicació per no interferir en aquest procés de recuperació i evitar la victimització.

Els ajuntaments d’Igualada i de Masquefa, tal com preveu la legislació, també es personaran com a acusacions populars.

“Que li caigui tot el pes de la llei” El batlle d’Igualada, Marc Castells, ha manifestat que “esperem que a aquesta persona li caigui tot el pes de la llei”, afegint que aquell “crim de violència extrema” va generar una gran sensació d’inseguretat a la ciutadania, que veia com les setmanes passaven sense la detenció de l’agressor. “Avui ens alliberem d’aquesta angoixa i patiment i esperem que la llei faci el que toca, i sigui dura contra aquesta persona”. En declaracions a l’ACN, Castells ha remarcat que “s’ha fet un esforç molt gran, de manera discreta, per arribar a bon port i vull felicitar i agrair als servidors públics que una feina tan ben feta”.

També en declaracions a l’ACN, el bat-

En una entrevista feta el 21 de març, el cap de l’Àrea Bàsica Policial de l’Anoia dels Mossos d’Esquadra, Ramon Roig, reconeixia que el 2021 havia estat marcat pel cas de la violació de la menor a Igualada. Roig assenyalava que “arran del que va passar el novembre passat, amb aquest cas de la noia, és veritat que s’ha generat una certa preocupació i una certa inseguretat, sobretot a Igualada. Voldria desmuntar aquestes sensacions amb xifres, amb dades que són irrefutables”.

Ramon Roig manifestava que “és veritat que, amb números absoluts a la mà, el 2021 hi ha una remuntada respecte al 2020 pel que fa a les agressions sexuals.

S’ha passat de 12 fets el 2020 a 22 fets el 2021.”

Amb aquests números a la mà, veiem que la xifra de delictes gairebé es va duplicar en un any a l’Anoia. “Cal explicar que hi va haver dues persones reincidents: a un se li van atribuir 13 agressions i abusos i a l’altre, 6. Els dos van ser detinguts i ingressats a presó, amb ordre d’allunyament. Quan un mateix individu reincideix, l’estadística puja. Tot i que van ingressar a presó i pel recurs a l’Audiència ara són a fora, amb ordres d’allunyament, no han tornat a reincidir.

Són casos resolts”, va manifestar el cap de l’ABP de l’Anoia.

Roig va insistir que “davant aquest missatge que les dones no poden anar tranquil·les per Igualada, hem de pensar que, de totes les agressions sexuals que hi ha hagut, només dues han estat a la via pública. Una va ser aquesta, la de la noia de l’1 de novembre; i l’altra, del dia 7 del mateix mes, i que l’autor va ser detingut. Són les úniques que han passat a la via pública. La resta s’han produït en vehicles, en domicilis, o en locals. Insisteixo, menys aquelles dues, en totes les agressions hi ha hagut una coneixença prèvia entre autor i víctima. Amb això volem desmuntar el fet de no poder anar per Igualada a la nit. Perquè, tret dels dos casos, això no s’ha donat”.

“Per les xifres, veiem que molts casos d’abusos i agressions sexuals es donen dins l’àmbit de la llar, estan subsumits dins la violència de gènere, dins l’àmbit de la parella; i en altres casos hi ha una coneixença en un local o hi ha una coneixença prèvia. Això dona molta tranquil·litat.

Vull insistir en el fet que dues persones que, en principi, es dedicaven a aquesta activitat, han estat detingudes i ingressades”, ramercava Roig.

L’inspector detallava que els dos agressors reincidents “són d’aquí”.

Presó per a un home acusat de la mort d’una dona a Vilanova del Camí La matinada del divendres 15 d’abril, cap a les 03:30 h, aproximadament, la policia local va rebre l’avís d’una agressió en un domicili de Vilanova del Camí.

Agents de la policia local i dels Mossos d’Esquadra es van desplaçar al lloc dels fets, on van trobar una dona, amb ferides greus, i un home, que va ser detingut.

La dona, A.A.T., de quaranta-quatre anys, va ser traslladada a un centre hospitalari, on va morir poc després a causa de la gravetat de les ferides. Dilluns, el jutge de guàrdia d’Igualada decretava l’ingrés a presó provisional sense fiança l’home detingut, de quaranta-dos anys. Dissabte es va fer a Vilanova del camí una concentració de condemna i rebuig d’aquest feminicidi, que va aplegar més de dues-centes persones. La família Arias Tello ha emès un comunicat “agraint a totes les persones que els han acompanyat en el nostre dol, que ens ha abraçat i eixugat les llàgrimes en aquests moments tan durs. També el nostre agraïment als serveis mèdics, que van fer tot el possible per cuidar el nostre angelet.

Gràcies a tots els cossos de la policia per acompanyar-nos i vetllar per la nostra seguretat. Moltes gràcies a tots i a totes. Finalment, necessitem que això acabi aquí, que cap dona hagi de patir mai més, ni els seus fills ni les seves famílies.

Ni una menys! Si toquen a una, ens toquen a totes! T’estimem, Àfrica i sempre sestaràs dins els nostres cors”.

12

societat

abril/2022

AnoiaDiari Converses

Manel Alias, d’Ucraïna a Igualada per explicar el seu testimoni com a reporter de guerra El periodista, corresponsal de TV3 i Catalunya Ràdio a Moscou, en una conversa amb el periodista igualadí Joan Maria Morros, cap d’informatius de RAC1 i recentment reelegit degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, explicarà les històries que l’han fascinat al llarg de set anys com a corresponsal al país de Vladímir Putin, i que ha recollit el llibre ‘Rússia, l’escenari més gran del món’ (Ara Llibres) i també sobre la seva experiència com a cronista de l’atac rus a Ucraïna. L’acte és organitzat per l’AnoiaDiari, dins el cicle “Converses”, amb el suport del Col·legi de Periodistes de Catalunya

ANOIADIARI

Després de l’èxit de la darrera xerrada protagonitzada pels fotoperiodistes Cèlia Atset, Mireia Comas, Jordi Borràs i Emilio Morenatti, el món de la informació i l’actualitat tornaran a protagonitzar una nova sessió de les “Converses” organitzades per l’AnoiaDiari. En aquesta ocasió, el periodista igualadí Joan Maria Morros, cap del servei d’Informatius de RAC1 i reelegit recentment com a degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, conversarà amb el corresponsal de TV3 i Catalunya Ràdio a Moscou, el periodista Manel Alías, que serà a Igualada en la seva tornada del camp de batalla a Ucraïna, des d’on ens fa arribar sobre el terreny unes cròniques de gran impacte periodistic i humà. Joan Maria Morros i Manel Alías conversaran sobre la magnitud del país que dirigeix Vladímir Putin i que Alías ha retratat al llibre Rússia, l’escenari més gran del món (Ara llibres) i sobre la seva experiència en el seguiment de l’atac de Rússia a Ucraïna.

L’acte, organitzat per l’AnoiaDiari amb el suport del Col·legi de Periodistes de Catalunya, es farà el dijous 28 d’abril, a 2/4 de 8 del vespre, al Teatre Municipal l’Ateneu, d’Igualada. És gratuït i obert a tothom.

Manel Alías presenta el llibre ‘Rússia, l’escenari més gran del món’ L’octubre de l’any passat, després de set anys, Manel Alías deixava la corresponsalia de TV3 i Catalunya Ràdio a Moscou. Alías va recollir les “històries que el van fascinar” al llarg d’aquest temps al llibre Rússia, l’escenari més gran del món. En aquells moments, Alías no sabia que Vladímir Putin ordenaria, poc després, atacar Ucraïna. Des de l’atac, hem tornat a veure i escoltar Manel Alías a través de les nostres pantalles de televisió, ordinador i mòbils —en aquestes ocasions vestit amb casc i armilla antibales— per fer-nos arribar de primera mà i sobre el terreny les cròniques, rigoroses i a la vegada humanes, del dia a dia d’una guerra al segle XXI. Sobre el llibre Rússia, l’escenari més gran del món, l’autor comenta que “m’han atrapat històries “grans” —la cursa espacial, la geopolítica, els herois de guerra, els referents culturals, el món de l’espionatge—, però també m’he mirat amb curiositat periodística els

meus veïns d’escala, l’edifici on he viscut o l’oficina on he treballat. I he quedat sempre bocabadat.»

Durant els gairebé set anys com a corresponsal a Moscou, Manel Alías “ha recorregut la immensitat de Rússia recollint històries extraordinàries que no cabien en una crònica, però que ajuden a entendre el país en tota la seva complexitat. Una nena de cinc anys que va 195 contemplar astorada, mentre plantava patates amb l’àvia, l’aterratge de Iuri Gagarin, el primer cosmonauta de la humanitat. El DJ «radioactiu» que feia oblidar amb la seva música la mort segura que assetjava els liquidadors de Txernòbil. La dona de fer feines que ha esdevingut alcaldessa per sorpresa en una petita població. La imatge bellíssima de l’àvia que patina cada dia sobre el llac Baikal. Les peculiaritats i la duresa de la vida a la zona habitada més gèlida del planeta...”, assenyalen des de l’editorial Ara Llibres, afegint que al volum L’autor rastreja amb olfacte de reporter els grans temes que singularitzen aquest país de guerra i poesia, però també els fets quotidians més pròxims, els que afecten els seus veïns i a ell mateix, i que resulten igualment potents als ulls dels lectors. Història, literatura, política, tradició, clima extrem, conflicte i una bellesa autèntica, singular, feta de paraules i testimonis. Aquesta és la matèria primera sobre la qual Manel Alías construeix el relat polièdric d’un territori i una gent fascinants.

Manel Alías fent una crònica des d’Ucraïna.

Portada del llibre.

Manel Alías Manel Alías (Berga, 1977) és periodista. És llicenciat en Comunicació Audiovisual per la Universitat Autònoma de Barcelona i postgrau en Videoperiodisme ENG per la Universitat Pompeu Fabra. Des del 2001 treballa a Televisió de Catalunya, on ha presentat l’informatiu infantil Info K i ha estat cap d’edició de La nit al dia, entre d’altres. Especialitzat en temes d’educació, també és autor dels reportatges del 30 minuts «Notes d’educació» i «Començar de nou», que va quedar finalista al Japan Prize del 2005. Des del 2015 és corresponsal de TV3 i Catalunya Ràdio a Moscou, on resideix.

Manel Alías.

Joan Maria Morros Joan Maria Morros (Igualada, 1970) és periodista. És cap d’Informatius de RAC1 des de l’octubre de 2008. Va començar treballant en mitjans locals: Anoia Ràdio-Cadena 13 del 1988 al 1993; i a Televisió Igualada del 1993 al 2000.

També va ser corresponsal de Catalunya Ràdio a Igualada-Anoia del 1990 al 2000. L’abril del 2000 va entrar a RAC1 on va formar part de l’equip inicial de la ràdio, a l’equip de l’informatiu matinal ‘Primera hora’. A finals del 2000 va assumir la direcció i presentació de l’informatiu econòmic ‘Mercats’, fins al 2004. Aquest any va incorporar-se com a guionista a El món a RAC1, primer amb Xavier Bosch i després amb Jordi Basté.

Des del 2008 és cap d’Informatius.

Joan Maria Morros.

abril/2022

publicitat

13

14

política

abril/2022

Moció de censura a Òdena

Ple de l’Ajuntament d’Òdena.

Moció de censura a Òdena El PSC i l’agrupació d’electors Òdena a Fons han presentat una moció de censura contra l’alcaldessa d’Òdena, Maria Sayavera. Òdena Fons es desmarca de la posició del seu únic regidor, Andreu Garcia, de qui en demana la dimissió, i la formació de la batllessa, Fem Òdena-ERC, acusen l’oposició de “dinamitar l’estabilitat del consistori” a un any de les eleccions. El ple extraordinari se celebrarà a principis de maig

ANOIADIARI

És la crònica d’una moció anunciada. A les darreres eleccions municipals del 26 de maig de 2019, la candidatura Fem Òdena (FEM-AM), encapçalada per Maria Sayavera, va obtenir la victòria a les urnes, amb un 41,04% dels vots, que li van donar cinc regidors. També va aconseguir regidors el PSC, liderat per Francisco Guisado, amb un 35,83% dels vots emesos. El darrer dels onze regidors que configuren el consistori el va aconseguir l’agrupació d’electors Òdena a Fons (OAF), amb Andrés García com a cap de llista. L’abstenció de Garcia va donar l’alcaldia a Sayavera, substituint el socialista Francisco Guisado, que ostentava l’alcaldia des del 2015.

Enmig d’una crisi sanitària i socioeconòmica, quan els set batlles i batllesses de la Conca d’Òdena, de cinc formacions polítiques diferents, treballaven amb visió de territori per superar la situació, Guisado maldava per tombar la batllessa republicana. Però, davant l’aritmètica de la política, necessitava el suport –i el vot– del regidor d’Òdena a Fons. Després d’un primer intent de presentar

una moció de censura a principis d’aquest 2022, que no va comptar amb la complicitat d’Andreu Garcia, el passat gener, els socialistes emetien un comunicat amb què feien pública la invitació feta al regidor d’Òdena a Fons (OAF), Andreu Garcia, a “que abandoni el 219 seu suport a l’alcaldessa Maria Sayavera d’ERC195 i voti contra ella i el seu govern municipal una moció de censura”. El motiu, segons el grup socialista, és “l’impuls que l’alcaldessa ha donat a la tramitació com a sòl industrial d’una part del Pla de la Masia.” En aquells moments, el govern municipal odenenc va considerar que la moció de censura que planteja el grup municipal del PSC és “un moviment polític només motivat per la proximitat de les eleccions municipals del maig de 2023.”

Ara sembla que Guisado sí que l’ha rebut i veu aplanat el seu camí cap a la recuperació, amb una moció de censura, de la batllia que va perdre a les urnes. El passat dijous 14 d’abril, el PSC i l’agrupació d’electors Òdena a Fons van registrar una moció de censura contra la batllessa odenenca Maria Sayavera. Una moció que s’haurà de discutir i votar en el transcurs d’un

ple extraordinari que podria celebrar-se a principis de maig i que, probablement prosperarà, ja que els dos grups, el PSC i Òdena a Fons sumen majoria, sis dels onze regidors del consistori. Òdena Fons es desmarca de la decisió unilateral del seu regidor, a qui demana la dimissió Poques hores abans de l’entrada al registre de la moció de censura, l’agrupació d’electors Òdena a Fons emetia un comunicat amb què demanen la dimissió del regidor i cap de llista del partit, Andreu Garcia.

Denuncien que es tracta d’una “decisió unilateral” presa pel regidor i lamenten que el seu lideratge “lluny d’apropar els membres del grup, ha afavorit la ruptura total i no ha respectat la voluntat de la majoria preguntada en votació”.

Per això, es desvinculen de la decisió de Garcia i demanen disculpes als votants. També reclamen al regidor que, si no dimiteix, passi a ser regidor no adscrit.

En l’escrit, Òdena a Fons assenyala que “l’agrupació d’electors OAF es va constituir per presentar-se a les eleccions municipals de 2019 amb un ideari clar i consensuat. Érem ciutadans sense cap

Intents No és la primera vegada que el PSC de Guisado ha mirat de convèncer el regidor Andreu Garcia per tombar el govern de Sayavera. El passat mes de gener els socialistes ja van convidar al regidor d’Òdena a Fons a abandonar el seu suport a Fem Òdena.

Dimissió Poques hores abans de l’entrada la registre de la moció de censura, Òdena a Fons emetia un comunicat desmarcant-se de le decisió –”unilateral”– del seu únic regidor, Andreu Garcia, de qui en demana la dimissió.

afany de fer política de partits, no ens aixoplugàvem sota cap mena de sigles i ens establíem com a grup sota un ideari comú malgrat ser un grup heterogeni. Tots teníem clar que la nostra prioritat era sumar, pensant sempre en el benefici dels odenencs i, sobretot, prenent sempre les millors decisions posades a votació del grup. D’aquestes premisses n’emanava la idea que tots els membres de l’equip teníem veu i vot i, per tant, la mateixa importància i representació.”

Des d’OAF afegeixen que “el regidor que vam aconseguir gràcies als vots d’aquells qui van creure en el nostre projecte esdevenia, doncs, el cap visible, però no més important que qualsevol altre membre de l’agrupació”.

Gairebé tres anys més tard, afegeixen, “havent hagut de gestionar les desavinences internes d’una agrupació massa immadura i poc consolidada. Desavinences provocades pels interessos més enllà dels establerts a les bases d’OAF i sota la batuta d’un lideratge que, lluny d’apropar els membres del grup, n’ha afavorit la ruptura total i no ha respectat la voluntat de la majoria preguntada en votació.”

>>>>>

abril/2022

publicitat

15

16

política

abril/2022

Moció de censura a Òdena >>>>> L’agrupació d’electors odenenca anuncia que, “és per aquests motius que ens veiem obligats moralment, i per respecte als electors que ens van donar suport quan els demanàvem confiança, de desvincular-nos de la decisió presa pel regidor, Andreu Garcia, de la moció de censura que han anunciat que presentaran per derrocar el govern de Fem Òdena, encapçalat per Maria Sayavera.

Demanem disculpes a tots els que, com la majoria dels membres d’OAF, vam posar les il·lusions en aquest projecte que se’ns presentava prometedor, però que no ha pogut ni ha sabut fer-se realitat.”

Finalment, Òdena a Fons desgrana sis punts en un manifest: 1. Les decisions que prengui en endavant l’actual regidor d’OAF, Andreu Garcia, ja no representen bona part dels integrants de l’agrupació d’electors 2. Les últimes decisions preses s’han resolt sense respectar al grup 3. Qui signem el manifest no estem d’acord a votar a favor de la moció de censura, qüestió preguntada al grup i amb resultat negatiu 4. No se’ns ha permès presentar una via alternativa atractiva i conciliadora i se’ns ha presentat directament un nou rumb unilateral i irrespectuós per a la majoria del grup 5. La situació actual és el resultat d’un excés de protagonisme de la cara visible del grup, Andreu Garcia, sumat a les desavinences personals amb l’actual alcaldessa d’Òdena 6. Es demana al regidor fins d’ara d’OAF, Andreu Garcia, que passi a ser regidor no adscrit si no valora la possibilitat de dimitir, tal com se’ns ha comunicat fins ara.

“La moció és una estratègia política a un any de les eleccions” Per la seva banda, Fem Òdena, ha denunciat que la moció és una “estratègia política a un any de les eleccions”. Lamenten la posició dels grups de l’oposició que “a un any d’acabar el mandat han decidit dinamitar l’estabilitat del consistori amb una moció de censura presen-

Maria Sayavera, batllessa d’Òdena.

tada sense cap argument de pes”.

Asseguren que han obert “de bat a bat” les portes de l’Ajuntament i que sempre han buscat “el consens i la bona entesa entre tots els grups municipals”.

Des de Fem Òdena assenyalen que “vàrem entrar a govern, sent conscients d’estar en minoria, però obrint de bat a bat les portes de l’ajuntament, per treballar de manera consensuada i conjunta tots i cadascun dels projectes que ens proposàvem tirar endavant.

Aquesta manera de treballar ha inclòs recuperar els plens mensuals, afegir juntes de portaveus també cada mes i amb comissions informatives obertes a qualsevol qüestió fora de l’ordre del dia; el govern de Fem Òdena ha buscat sempre el consens i la bona entesa entre tots

els grups municipals. A més, també hem obert l’Ajuntament a la ciutadania amb trobades obertes de forma periòdica per explicar l’acció de govern i escoltar al veïnat.”

Afegeixen que “des d’un inici, però, el grup del PSC no va participar de manera activa en la presa de decisions, mostrant-se sempre contrari als projectes de govern, mentre que la bona entesa amb el grup d’Òdena a Fons permetia la governabilitat, fins que a inicis d’aquest darrer any de mandat, el regidor d’aquesta formació va expressar el seu rebuig a l’alcaldessa –no aprovant el pressupost municipal-, i tot exigint-ne la dimissió, sense motiu aparent.”

Des de Fem Òdena “creiem, doncs, que aquesta és una maniobra política, decidida de forma precipitada a poc més d’un any per a les

eleccions municipals, comicis on la ciutadania pot expressar la seva opinió sobre l’acció de govern, de forma democràtica a les urnes. Així, veiem la moció com una estratègia per a intentar debilitar la bona acció de govern actual, el qual ha complert en gran part el seu programa electoral, malgrat haver de gestionar, pràcticament durant dos anys, una situació de pandèmia, gestió feta de manera exemplar des del treball conjunt de tots els ajuntaments de la Conca d’Òdena.”

La formació que encapçala la batllessa odenenca Maria Sayavera, lamenten “que el municipi s’hagi de veure immers en aquesta situació, una moció de censura sense cap justificació, i apostem sempre per la convivència, la cordialitat i la bona entesa amb tot el veïnat.”

Estratègia El grup Fem Òdena ha respost denunciant que la mosió “és una estratèhgia política a un any de les eleccions”.

espai patrocinat

abril/2022

Sant Jordi

No saps quin llibre regalar(-te)?

La llibreria Aqualata et recomana...

Amor lliure

El viatge de la humanitat Oded Galor Edicions 62 (20,90€)

Els grans optimistes

Rebecca Makkai Periscopi Edicions (23,90€)

La llibretera de París Kerri Maher Navona (22,00€)

Laia Aguilar Ed. Columna (18,90€)

Una novel·la atrevida i perspicaç que explora l’amor romàntic, la llibertat sexual i la vivència de la versió més autèntica de qui sóm.

Una perspectiva innovadora sobre la història i l’economia que obliga a replantejar-nos la pròpia i encarar amb optimiste el futur.

Una història absorbent i emotiva sobre com viure en temps de crisi i com enfrontar-nos a la pèrdua, l’amistat, la traïció, la supervivència i, sobre tot, l’amor.

Una novel·la sobre l’epopeia de la fundació i l’àuge d’una de les llibreries més mítiques del món. Un cant emocionant a l’ofici de llibreter i a la literatura universal.

Laia Aguilar ens apropa la història sense concessions de tres dones, “les altres mares, les no mares, les incompreses”, que malgrat tot no perdran mai l’esperança.

Roma soy yo

Tots els colors del negre

El reino de los malditos

Ninja Kid 1. De pringat a ninja

La meravellosa i horripilant casa de la iaia

Tessa Hadley Edicions de 1984 (21,90€)

Santiago Posteguillo Ediciones B (23,90€) Una combinació de rigurositat històrica i capacitat narrativa per escriure la història de Juli Cèsar, els seus fets, la seva època, l’home i el mite.

Jordi Borràs Ara Llibres (22,50€)

Una potent investigació sobre el terreny que revela les cares del feixisme a Catalunya i a Europa. La investigació periodística de tota una vida.

Kerry Maniscalco Ed. Puck (16,50€)

Dues germanes, un assassinat i una revenja. Una novel·la de fantasia sobre els perills de barrejar revenja, màgia negra i romanç. Per a lectors que busquin un viatge intens.

Anh Do Ed. Molino (12,00€)

En Nelson ha de salvar el món, però com ho aconseguirà si ni tan sols es posa bé els calçotets. Novel·la plena d’acció, aventures, situacions perillosas i secrets ninjas.

Les altres mares

Meritxell Martí i Xavier Salomó Ed. Combel (16,90€)

Ca la iaia és un lloc especial ple de sorpreses i detalls.

Un àlbum il·lustrat divertit i terrorífic a la vegada.

Consulta el nostre catàleg a www.llibreriaaqualata.cat C/ Sant Josep, 14 · Igualada · 93 805 10 29 · info@llibreriaaqualata.cat

17

18

societat

abril/2022

Sant Jordi

Sant Jordi... sense mascareta (i, potser, amb paraigua) Aquest any –malgrat l’amenaça de pluja– Aquest any hi haurà rècord de parades a Igualada: 23 de llibreries i floristeries, i 32 d’entitats

Un dels símptomes del retorn a la normalitat prepandèmica en aquesta diada, que enguany se celebrarà en dissabte, és que es registrarà una xifra de parades rècord. En total, hi haurà 21 parades de llibreries i floristeries, que s’ubicaran a la plaça de cal Font. Al carrer adjacent, davant del mural de Joan Fontcuberta, s’ubicaran els estands de les entitats i associacions locals. N’hi haurà 32.

Al costat de les parades dels floristes i dels llibreters, també hi haurà un estand del Museu de la pell i un altre de Ràdio Igualada. El departament de Joventut de l’Ajuntament d’Igualada també tindrà un espai on presentarà el projecte Impuls, emmarcat dins els pressupostos participatius. Hi podrem veure un conte escrit per diversos infants d’Uganda, i el dia de Sant Jordi faran tallers inspirats per aquests contes i es crearan diversos ninots i figures que s’enviaran a l’escola dels nens d’Uganda autors del llibre.

A la zona de les entitats, entre altres, els visitants podran visitar l’estand de l’Hospital Universitari d’Igualada per recaptar fons per a les obres de remodelació de l’Hospital de dia Oncològic, una campanya de mecenatge que es va engegar a inicis de març. Els llibres que es posaran a la venda per Sant Jordi, més de 150, han estat donats pels professionals de l’Hospital d’Igualada, en una iniciativa interna que s’ha dut a

Un espai dedicat als escriptors i il·lustradors locals Una altra parada destacada que podrem trobar serà la dels escriptors i il·lustradors, que enguany comptarà amb quinze noms. L’impulsor de l’espai, Javier Fernández, ha assenyalat que es tracta de “l’any amb més presència d’autors que seran a la parada amb

219 195

terme al llarg del mes d’abril i que ha estat tot un èxit. Durant la diada, a la parada també hi haurà professionals en actiu i jubilats de l’hospital que, de manera voluntària, s’encarregaran de fer la venda i, alhora, d’explicar a la ciutadania el projecte i fer-los partícips de la campanya.

la voluntat de donar visibilitat als seus treballs”.

“Entra a la llegenda” Coincidint amb l’any de la Capitalitat de la Cultura, l’Ajuntament d’Igualada ambientarà els carrers que porten fins a la plaça de cal Font amb elements de

la llegenda de Sant Jordi Les parades romandran obertes de les 9 del matí a les 10 de la nit. Al llarg de la jornada, es faran diverses actuacions i activitats.

Vilanova del Camí es prepara per celebrar una diada intensa de Sant Jordi La regidoria de Cultura ja té a punt el cartell d’activitats de la celebració de Sant Jordi a Vilanova del Camí. Novament, es farà la fira de llibres i roses a la plaça del Mercat, enguany amb la participació d’una desena d’entitats i comerços recuperant així el format d’altres anys anteriors a la pandèmia, perquè l’any passat la fira encara patia algunes restriccions.

L’Associació Cultural Camp del Rei, la Unió Cultural Extremenya Anoia, l’AFA Joan Maragall, ASOCPROCAT, el PSC, la llibreria +KLlibres, El Golafre, el Racó de les flors, Anfora’s i Mongats tindran paradeta a la Fira de Sant Jordi vilanovina, tant al matí com a la tarda. És previst que la fira s’obri al públic a partir de dos quarts de deu del matí i s’allargui fins a dos quarts de nou del vespre.

Però a banda de poder passejar per la plaça i comprar com és tradició, llibre i rosa, la regidoria de Cultura ha preparat també algunes activitats complementàries per donar ambient a la fira i per celebrar la diada. Així, a migdia s’ha programat un espectacle infantil a càrrec de La Guilla teatre, titulat Una carretada de contes.

Uns personatges ben curiosos que

semblen viatjants arribaran a la plaça acompanyats del seu inseparable carro carregat d’històries.

A la tarda, entre les cinc i les set, també es faran tallers infantils (punts de llibres, xapes, màscares…) amb la col·laboració de l’associació de dones ASOCPROCAT. I entremig, cap a les sis de la tarda, hi haurà un berenar popular gratuït (fins a esgotar existències).

Poesia i literatura a Can Papasseit La tarda de Sant Jordi a Vilanova del Camí tindrà un altre escenari de celebració, a l’espai de Can Papasseit. A les sis de la tarda, començarà el recital de poesia de la Unión Cultural Extremeña Anoia que aquest any arriba amb algunes novetats. Per començar canvia d’emplaçament i no es farà al local social de l’entitat. La nova ubicació permetrà major visibilitat del recital i al mateix temps s’integra al cartell d’actes municipal de la diada de Sant Jordi.

El recital torna a dedicar enguany un record especial a l’amic i soci fundador de la UEA Anoia, Celestino Fernández, poeta del Jerte. Al llarg de la trobada diferents rapsodes, alguns d’amateurs i altres més veterans, llegiran o interpretaran poemes en castúo, català i castellà.

A les set de la tarda és prevista l’entrega del II Premi de narrativa breu de Vilanova del Camí. Enguany, una trentena d’obres concorren en aquesta segona edició del certamen que l’any passat va guanyar l’escriptor Josep Sampere. L’autora local Mònica Carrasco es va endur el segon premi.

publicitat

abril/2022

, ó r r a m i, l t e o g a i Torn orna el b les flors, t n e n r o t

19

20

societat

abril/2022

Moda

Torna el Rec! Després dos anys d’aturada obligada per la pandèmia, torna el Rec.0, el certamen combina la moda amb el patrimoni, la cultura i la gastronomia. En aquesta edició, que se celebrarà de l’11 al 14 de maig, un centenar de marques s’ubicaran en una cinquantena d’adoberies al barri del Rec d’Igualada. Les principals novetats del festival de pop up stores més gran del continent seran el primer Mercat d’Intercanvi Rec i el nou espai dedicat a la moda sostenible

ANOIADIARI

mateix barri. Per arribar-hi, s’habiliten busos llançadora gratuïts des d’un gran aparcament, també gratuït.

Rec.0 va néixer l’any 2009 a Igualada per donar a conèixer el barri del Rec, un enorme espai urbà amb un patrimoni arquitectònic industrial únic que es veia amenaçat pels plans urbanístics d’aleshores.

Després de 12 anys, Rec.0 s’ha consolidat com un festival de moda de referència on un centenar de marques de moda de tot tipus s’instal·len durant quatre dies en un entorn únic com són els locals de les velles fàbriques de pell del barri industrial.

Després de dos anys d’aturada a causa de la pandèmia, torna el Rec.0, el festival de pop-up stores de moda més gran d’Europa que se celebrarà al barri del Rec d’Igualada de l’11 al 14 de maig, de 10h a 22h.

En aquesta edició, un total de 50 adoberies es convertiran en botigues de moda efímeres on s’hi instal·laran un centenar de marques de moda, des de les més consolidades fins a noves marques sorgides durant la pandèmia, dissenyadors independents, i marques de moda sostenible amb noves fórmules experimentals.

Precisament, “Torna el Rec” és l’eslògan escollit per a l’edició més Un festival eclèctic ideal per als esperada del festival, que arriba “brand hunters” carregada de novetats, ja que no El propi plantejament del Rec ja és només incorpora noves marques eclèctic: un festival de moda en un sinó també noves formes de con- barri industrial per fer visible un sum de moda que van més enllà patrimoni i, alhora, crear un nou 219 de la venda tradicional, com ara concepte de retail. Els creadors de l’intercanvi de roba que es durà Rec.0 fa dotze195 anys que aposten per a terme el dissabte dia 14 al 1er un festival que barreja conceptes i Mercat d’Intercanvi Rec. A més, on hi cap tot allò que té personalitambé posa al centre les marques tat; grans marques de moda global socialment i mediambientalment conviuen, en igualtat de condiresponsables dotant-les d’un espai cions, amb marques d’autors locals, propi, el Rec+Sostenible. En aques- dissenyadors de moda de producta edició, Rec.0 retorna oferint una ció limitada o persones joves que intensa programació de concerts, comencen amb projectes d’autootots gratuïts, i una oferta gastronò- cupació. Així, l’oferta del Rec esdemica que completarà el festival. vé una visió àmplia i panoràmica de En un circuit format per 50 pop- tot el que passa al món de la moda. up stores, el visitant anirà descoEn aquesta edició del Rec.0, brint espais molt singulars amb doncs, s’hi podran trobar, al cospropostes de moda molt diverses, tat de la vuitantena de marques unes fàbriques que habitualment consolidades com Levi’s, Munich, estan buides i que dos cops l’any, Desigual, Pepe Jeans o Superdry, amb la celebració del Rec, tornen pop-up stores de marques per a omplir-se de vida. Per tal d’evitar descobrir, com Naguisa, Sita Neaglomeracions, l’organització serà vado o Yosoloveoamor, propostes estricta en el control de l’afora- desconegudes per al gran públic ment i adoptarà totes les mesures ja sigui perquè han nascut els dasanitàries vigents per tal que sigui rrers temps, en plena pandèmia, o un esdeveniment completament bé perquè tenen produccions pesegur. El circuit del Rec estarà con- tites. L’espai del Pop-up Day Esvenientment senyalitzat i és d’en- trella Damm també mostrarà notrada lliure, ja que són carrers del ves propostes del món de la moda

amb nous dissenyadors emergents.

L’organització del Rec.0 ha fet una recerca precisament per poder destinar una part del Rec a donar a conèixer nous valors en moda. El mercat de la moda està canviant, i això fa que qualsevol proposta nova pugui conviure amb les grans marques globals en uns mateixos espais i canals de venda, com ara les xarxes socials. Una convivència que el Rec també vol plasmar i és per això que els visitants podran fer de “brand hunters” i descobrir talents fins ara amagats.

Neix el Mercat d’Intercanvi Rec En la mateixa línia de reflectir noves tendències i amb la voluntat d’incorporar les noves formes de consum de moda que van més enllà de la venda tradicional, neix el 1r Mercat d’Intercanvi Rec, un mercat d’intercanvi de roba que estarà en funcionament el dissabte dia 14 a l’adoberia Bella i on tothom hi podrà participar. Qualsevol persona podrà portar-hi roba usada que ja no vol guardar i podrà intercanviar-la per roba que hagin portat altres usuaris (es podrà endur el número de peces corresponent a la xifra de peces aportades). Aquest mercat compta amb el suport del projecte social Roba Amiga.

A banda del Mercat d’Intercanvi, durant els quatre dies del Rec també es podrà participar a l’experiència “1x1”: qualsevol persona en qualsevol moment al llarg del circuit del Rec.0 podrà intercanviar una peça de roba que porti posada en aquell moment, només caldrà identificar amb un adhesiu visible la peça de roba que vol intercanviar. La persona que vulgui participar en aquesta nova experiència caldrà que s’apunti al punt d’informació del Rec on se li lliurarà una identificació.

En la mateixa línia d’experimentar noves fórmules, al Rec també s’hi podrà estampar una samarreta pròpia o qualsevol altra peça de

Un centenar de marques El Rec.0 converteix 50 adoberies en pop-up stores de moda on s’instal·laran un centenar de marques.

Noves marques Grans marques de moda globals conviuran amb dissenyadors de producció petita i noves marques sorgides durant la pandèmia.

1r Mercat d’Intercanvi Per primera vegada s’incorporen noves formes de consum de moda, com el 1r Mercat d’Intercanvi Rec. Mosa sostenible Es crea un nou espai destinat exclusivament a la moda sostenible, a més de diverses propostes amb producció Km0 que es poden trobar arreu del circuit.

roba al taller gratuït d’estampació que hi haurà al pati Petit Vila.

El Rec.0 cultural i gratuït El festival de moda torna a programar tot un seguit d’activitats culturals i de descoberta del patrimoni que formen part de la pròpia essència del Rec.0. Cada dia i en diferents horaris es faran visites guiades a l’antiga adoberia de Cal Granotes, del segle XVIII, per conèixer el procés artesanal de l’adob de la pell, i també a l’empresa Curtits Badia, per conèixer el procés industrial actual de l’adob de la pell de qualitat. També es farà una visita guiada a la sala “Un univers de pell” del Museu de la Pell d’Igualada per descobrir els usos i característiques de la pell a partir de l’observació de diferents objectes del Museu. Totes les visites seran gratuïtes, i per aquesta darrera cal inscripció prèvia al telèfon del Museu: 93 804 67 52. Els detalls d’horaris i ubicacions es poden consultar a la pàgina web www.rec0.com.

Pel que fa a la programació musical, l’organització ha volgut recuperar bona part de les actuacions previstes per a l’edició de Rec.0 de maig de 2020 que es va haver de cancel·lar per l’esclat de la pandèmia. Entre d’altres, actuaran Flashy Ice Cream, una proposta que barreja el Trap, el Dancehall i el Rap amb un estil molt personal i fresc; Belushi, que presentarà el seu nom àlbum ‘Instrucciones y Poemas’; Movin’ Wes, un referent en el format Hammond-guitarra-bateria al llarg d’una carrera que suma més de deu anys; també el grup igualadí Inic que el 2020 va presentar el seu primer treball d’estudi: ‘EGO’, l’igualadí Martí Nadal Rally Ray, que presentarà el seu àlbum de debut ‘STP’; The Grooving Septet, un grup de músics formats a l’Escola Municipal de Música d’Igualada endinsats en el món de la música jazz i moderna; Le Nais, que ha

societat

abril/2022

21

Moda molt diverses. Seran un total de 34 punts de restauració distribuïts en diverses àrees del circuit, totes elles propostes elaborades amb productes frescos i de qualitat per a tots els gustos i necessitats: cuina vegetariana i vegana, sense gluten i amb productes ecològics. Una oferta gastronòmica que anirà des de la cuina catalana, italiana, asiàtica o índia, fins a la barbacoa. A més de l’oferta culinària dels foodtrucks, el Rec.0 comptarà amb la barra dels mixers de Fever-Tree, on degustar diferents combinats de la marca i l’espai de Caves Bohigues, que oferirà el millor vi i cava. A més dels dos espais Estrella Damm, patrocinador oficial del Rec, que seguirà amb l’acció de regal d’una Estrella per cada compra superior a 40€.

format part de la primera ronda de Roster Movistar i va ser confirmada pel Primavera Sound fins i tot abans del llançament del seu EP debut; i Arc de Triomf, sorgits en pandèmia amb un primer treball discogràfic sota el braç, ‘Nascuts per molestar’. A més, els visitants del Rec podran gaudir d’una sessió DJ de Ràdio Flaixbac amb Andreu Presas o bé ballar lindy hop al ritme del swing que punxarà Swing Anoia.

Tant divendres com dissabte i en diferents horaris, es faran Tallers infantils d’artesania en pell, organitzats per Leather Cluster Barcelona. Són gratuïts i es recomana fer inscripció prèvia en aquest enllaç.

També per a infants, l’inQuiet organitza un taller d’upcycling per decorar retalls de roba amb la tècnica Tie Dye amb permanents, tot

descobrint com es formen els colors.

El divendres 13 de maig a l’Escenari Estrella Damm del Pati Martí Enrich s’emetrà en directe el programa radiofònic “Vostè primer”, de Rac1, conduït per Marc Giró.

D’altra banda, en una vessant més lúdica, la cosmètica natural de Dr. Hauschka serà al Rec i oferirà la possibilitat de ser maquillats per un maquillador professional amb productes de la prestigiosa firma alemanya.

La cuina al carrer: oferta gastronòmica diversa i amb productes de proximitat Rec.0 comptarà amb un pati gastronòmic amb cuines de productors locals i una zona de pícnic. Es combinarà una oferta en pop-up bars i food-trucks, amb propostes

Una reivindicació de les ciutats mitjanes No és fruit de la casualitat que el Rec.0 se celebri a Igualada; justament és un projecte que neix per la necessitat de refermar la personalitat del territori, aprofundint en les seves pròpies arrels per reivindicar un barri i una ciutat. Cada vegada són més les ciutats mitjanes i caps de comarca d’arreu del país que no volen girar només en l’òrbita de la gran ciutat i tiren endavant aquells projectes que neixen de la seva pròpia idiosincràsia. El Rec.0 n’és un exemple: de la tradició tèxtil d’Igualada en sorgeix una nova adaptació, una nova fórmula amb la mateixa essència; si fa trenta anys cada dissabte Igualada rebia gent de tot el país per comprar jerseis de punt a les seves botigues de fàbrica, avui Igualada rep visitants al festival Rec.0 que venen per trobar oportunitats a les seves botigues efímeres i que té un impacte econòmic directe i indirecte molt destacat. Rec.0 és un projecte nascut a Igualada i impulsat per igualadins, un projecte que la pròpia ciutat ha generat.

Rec+Sostenible: un festival de moda sostenible dins el Rec.0 Una de les principals novetats d’aquesta edició del Rec és l’obertura d’un nou espai destinat exclusivament a la moda sostenible i amb valor social.

La pandèmia ha provocat canvis en el consum de moda i també en la producció; moltes marques i dissenyadors entenen que cal trobar noves fórmules que siguin més respectuoses amb el medi ambient i això es reflectirà en aquesta edició del festival Rec.0. Per primera vegada hi haurà un espai dedicat exclusivament a la moda sostenible i amb valor social: l’espai Rec+Sostenible, situat a la sala de les Encavallades del Museu de la Pell d’Igualada. Allà s’hi concentraran vint-i-cinc marques que fan producció de proximitat, que treballen amb materials respectuosos amb el medi ambient, i que són responsables amb l’entorn social, econòmic i territorial, així com l’associació de Moda Sostenible i ModaFad, i concentrarà marques com Bohodot, Nuuo, Zer Era, Natura Moda, Analua Brand, i Land Studio. També hi seran presents Top Manta, la marca gestionada pels manters de Barcelona que posa a la venda productes dissenyats pels propis manters i produïts en tallers de proximitat, i Arrels Fundació, amb productes fets a mà per persones sense llar al seu taller ocupacional.

Rec+Sostenible compta amb l’aliança estratègica de 080 Barcelona Fashion que instal·la les popup stores dels dissenyadors guanyadors del concurs 080-Rec. A més de la venda, hi haurà un Espai Debat on es faran xerrades i tot tipus d’activitats al voltant de la sostenibilitat, com ara la taula rodona destinada als professionals “Moda circular, el futur de la indústria tèxtil?” organitzada en col·laboració del hub Igualada Fashion Lab a més de la pròpia 080 Barcelona Fashon i que comptarà amb professionals del món de la indústria de la moda. O bé “Moda sostenible: una moda, una realitat o una necessitat?” que comptarà amb les dissenyadores de marques sostenibles Míriam Ponsa i Montse Bayen, d’Infinit Denim, i serà moderada per la periodista Francesca Tur. També es farà un Workshop sobre el treball de la pell amb les mans, organitzat per la dissenyadora Olya Dubovik amb la col·laboració de l’escola La Gaspar que tindrà lloc a l’estudi Lubochka, en ple circuit del Rec. En aquest espai de moda sostenible, per primera vegada, hi haurà una exposició d’escoles de disseny de moda de Catalunya, amb una mostra de looks fets per alumnes a partir del concepte de moda sostenible. Hi seran presents les escoles BAU, IED, La Gaspar i LCI Felicidad Duce, entre d’altres.

L’espai també inclourà el Design Marked, una proposta igualadina de producció Km0 amb Akita ( joieria textil), Terrazzzo (ceràmica sintètica), Omnea (roba), Elizari (complements en pell), Akin (accessoris textils bici, Nils), Zebra Design ( joieria).

A més, fora d’aquest espai i al llarg de tot el recorregut del Rec.0 hi haurà moltes altres marques que també porten a terme pràctiques sostenibles com Míriam Ponsa, Skunfunk, Thinking Mu i marques globals com Levi’s amb el seu projecte upcycling “Back To Eco”, que suposa un canvi en els processos de producció i de reciclatge. Per tant, seran moltes les marques que mostraran el seus canvis cap a models sostenibles i es podran trobar a llarg del circuit.

22

societat

abril/2022

Procés independentista

Es presenta el Consell Local per la República d’Igualada L’acte de presentació es farà el divendres 29 d’abril, a les 7 de la tarda, al Museu de la Pell, amb la participació de Neus Tobisco i Josep Costa

El divendres 29 d’abril tindrà lloc, a l’auditori del Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia, l’acte de presentació del Consell Local per la República d’Igualada, l’entitat que, segons el seu president, Carles Puigdemont, “ha de culminar el mandat de l’1 d’octubre”.

Pocs dies després de la seva reelecció, el President Puigdemont va presentar el nou Govern del Consell per la República, del qual en forma part la igualadina Neus Torbisco-Casals, com a responsable d’Acció Internacional. L’advocada, al costat de l’exvicepresident del Parlament de Catalunya, Josep Costa, seran a l’acte de presentació del Consell Local per la República d’Igualada del Consell per conversar amb els assistents i per explicar el pla del nou govern per culminar el procés d’independència i quin paper tindran els grups locals per construir espais de sobirania de baix a dalt des dels barris, pobles, ciutats i comarques per avançar en una estructura de poder republicà d’àmbit nacional arrelat al territori i al poder de la gent. L‘acte començarà a les set de la tarda i és obert a tothom.

En la presentació del nou Govern del Consell per la República, el passat 8 d’abril a Ribesaltes, a la Catalunya Nord, el President Puigdemont va declarar que “els Consells Locals tindran un paper clau en l’acció política” de l’entitat, que té com a principals objectius internacionalitzar la causa independentista catalana i fer efectiva la voluntat del poble català expressat a les urnes l’1-O, fent efectiva la independència de Catalunya, culminant el procés constituent de la 219 República Catalana.

En aquest sentit, diversos igualadins i igualadines han impulsat la formació del Consell Local per la República d’Igualada, que es presentarà a la ciutadania el pròxim divendres 29 d’abril, en un acte obert a tothom, a l’auditori del Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia. La presentació comptarà amb la participació de la igualadina Neus Torbisco-Casals, Doctora en Dret i experta en drets humans, recentment escollida membre del Govern del Consell, i del jurista Josep Costa i Rosselló, que fou vicepresident primer del Parlament de Catalunya (2018-2021). Neus Torbisco-Casals i Josep Costa conversaran sobre el present i el futur del país i sobre quin paper pot tenir el Consell per la República –i molt especialment els grups locals com el d’Igualada–, en aquest futur que ha de marcar l’assoliment de la independència de Catalunya.

Neus Torbisco-Casals La igualadina Neus Torbisco-Casals és professora de Filosofia del Dret a la Universitat Pompeu Fabra. Ha centrat

els seus treballs de recerca en filosofia moral, política i jurídica en general, així com en la teoria constitucional, els drets humans i els estudis de gènere i de les migracions, ocupant diverses places d’investigadora i professora en universitats d’arreu del món, com la Queen’s University (Canadà), la University of Puerto Rico i la New York University School of Law, on va obtenir una Hauser Research Fellowship (2003-2004).

Entre 2007 i 2009 va ser professora visitant al Law Department de la London School of Economics, on va realitzar una investigació sobre pluralisme jurídic. El 2012 va ser professora visitant de dret a la Harvard Law School. És autora de Group Rights as Human Rights: A Liberal Approach to Multiculturalism i membre de diverses organitzacions, com la International Society of Public Law. El 195 març de 2018 va formar part de l’equip d’advocats internacionals Ben Emmerson que va presentar una demanda contra l’estat espanyol davant del Comitè dels Drets Humans de les Nacions Unides amb relació a la defensa de Carles Puigdemont. El gener del 2019 va ser nomenada responsable d’Acció jurídica del Consell per la República i el 2021, membre del consell de govern, essent reelegida aquest any, amb el càrrec de responsable d’Acció Internacional.

Des de febrer de 2022 és vocal de la junta d’Òmnium Cultural presidida per Xavier Antich.

Josep Costa i Rosselló L’eivissenc Josep Costa i Rosselló és llicenciat en Dret i postgrau en Ciències Polítiques, per la Universitat Pompeu Fabra. Professor associat i investigador de l’àmbit de teoria política al Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF. Va ser lletrat i secretari del Consell Insular de Formentera. Actualment, és lletrat funcionari de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Ha exer-

cit com a advocat durant més de quinze anys. Ha estat visiting researcher al Center for Comparative Studies in Race and Ethnicity de Universitat de Stanford (EUA), al Forum for Philosophy and Public Policy de la Queen’s University (Canadà) i, breument, a la Universitat d’Edimburg (Escòcia). És autor d’articles acadèmics i d’opinió sobre la diversitat cultural i nacional en democràcies liberals, i sobre processos d’independència, així com articles de divulgació periodística a El Món, La República, Mirall, VilaWeb, El Nacional, Nació Digital, Ara o El Punt Avui. Costa va iniciar el seu activisme polític independentista de jove, a la seva Eivissa natal, un camí que el va portar a les llistes de la candidatura de Junts per Catalunya a les eleccions del desembre del 2017, essent nomenat vicepresident primer de la mesa del Parlament. A les eleccions de març del 2021, tot i que no va entrar inicialment, va renunciar a ocupar l’escó del president Carles Puigdemont per reprendre la seva vida professional. Una carrera que, entre altres, el va dur a liderar, conjuntament amb l’advocat Gonzalo Boye, l’estratègia jurídica que ha portat a Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí al seu escó al Parlament Europeu.

El Consell per la República El Consell per la República és, com explica el President Carles Puigdemont, “l’eina institucional que lliga l’1-O amb l’etapa final del procés d’independència, que és el reconeixement internacional de la república catalana. El Consell assumeix la declaració d’independència feta pel Parlament de Catalunya com a document que legitima la continuïtat i que permet defensar una posició que probablement incomoda a alguns, però que és imprescindible per fer allò que de fet avui és el consens de tot l’independentisme, la culminació del procés”. El consell disposa d’un Govern, encapçalat pel

mateix President Carles Puigdemont, l’Assemblea de Representants i desenes de Consells Locals, com el d’Igualada.

El Consell per la República “actua de manera lliure, de manera segura i sense servituds. No som una institució al marge sinó al cor del procés, del procés que vam iniciar tots plegats i de manera democràtica a partir del referèndum de l’1 d’octubre del 2017. I, sobretot, actua sense aturar-se per raons tàctiques. Avancem en un context ple de dificultats, que van creixent, però que no ens aturen.

Avançar enmig de cants de sirena, de miratges o també de dreceres que no són en cap mapa demana la combinació de factors que es donen al Consell: la fermesa del propòsit, la perseverança malgrat les adversitats i la llibertat d’acció”, explica Puigdemont.

La constitució de Consells Locals arreu del país és un dels instruments imprescindibles per assolir els objectius del Consell per la República. “Com més fort sigui el consell, més avançarem, i si avancem més, més forta serà la nostra posició davant del món. Però la nostra fortalesa no és convencional, no depèn de tenir cap quota de poder en les administracions autonòmiques. Depèn dels ciutadans, depèn de vosaltres. Per això és fonamental que el registre del consell, que és independent i sobirà, creixi.

Aquesta és la nostra fortalesa i aquesta és i serà la debilitat de tots aquells a qui els incomoda la nostra fermesa, la nostra perseverança i, sobretot, la nostra llibertat d’acció”, remarca el president del consell.

D’aquesta manera, els impulsors del Consell Local per la República d’Igualada convida la ciutadania a assistir a l’acte de presentació i sumar-se a l’entitat, que actualment ja compta amb més de siscents inscrits a Igualada.

Per a més informació i inscripcions al Consell per la República podeu escriure a igualada@consellrepublica.cat

abril/2022

publicitat

23

24

societat

abril/2022

Habitatge

El fons d’inversió Blackstone té una cartera de 87 habitatges a l’Anoia La Directa revela que Blackstone, un dels fons d’inversió més grans del món, posseeix 5.550 habitatges a 306 municipis de Catalunya. D’aquests, 87 estan localitats en 13 poblacions de l’Anoia

ANOIADIARI

Després d’un minuciós treball d’investigació, la Directa ha tret a la llum l’estudi titulat Blackstone, a cara descoberta, a través del qual “ressegueix el rastre dels 5.550 habitatges que posseeix a Catalunya el principal tenidor de pisos de lloguer de l’Estat espanyol. Aquest fons d’inversió amb seu a Nova York practica sistemàticament l’estratègia de no renovar contractes.” El reportatge el signa la periodista Gemma Garcia amb fotos de Victor Serri i infografies de Pau Fabregat.

Blackstone és, com assenyala l’autora de l’article, “el fons voltor que acapara més habitatges. És el tenidor que controla, per mitjà d’unes societats filials, més pisos de lloguer a l’Estat Espanyol. A Catalunya en concentra 5.550, el 73% dels quals estan buits segons el registre de la Generalitat”.

Al carrer la Llacuna, d’Igualada, Blackstone acapara quatre magatzems; al carrer Gaspar Camps, també de la capital de l’Anoia, tres habitatges; al carrer Montserrat, de Vilanova del Camí, també tres 219 habitatges; i al carrer dels Països Catalans, de 195 Piera, un terreny sen-

38 2 8

se edificar. Aquests són algunes de les 87 propietats que, com a mínim, acumula el fons d’inversió Blackstone a tretze municipis de l’Anoia. Hi ha immobles d’ús residencial (70), d’ús comercial (2), d’ús industrial (3), magatzems o pàrquings (11), i sòl sense edificar, obres urbanització, jardineria, construcció ruïnosa (1).

Segons Gemma Garcia, el fons voltor és propietari d’uns 20.000 habitatges de lloguer al conjunt de l’Estat espanyol. A Catalunya, Barcelona lidera la llista, amb 891 habitatges; i en segona posició hi figura l’Hospitalet de Llobregat, amb 496. Per darrere trobem Badalona (329), Sabadell (231), Terrassa (230), Granollers (193), Santa Coloma de Gramenet (190), Mataró (150), i Cornellà de Llobregat i Lleida, amb 120 cadascuna. A

Ús residencial La majoria de les 87 propietats que Blackstone acapara a l’Anoia són d’ús residencial (70).

La resta són magatzems o pàrquings (11), d’ús industrial (3) i d’Ús comercial (2).

Igualada De les 87 propietats que té el fons voltor a l’Anoia, 38 es troben a Igualada. El segon municipi és Vilanova del Camí (14), seguit de Santa Margarida de Montbui (8).

Residencial Magatzem-estacionament Comercial

28

70

Industrial Altres usos

11

3

3

1

14 2 1 11

8 1

7

7 7

5 1 1

4 Igualada

Vilanova del Camí

Montbui

La Torre de Cl.

Propietats de Blackstone a l’Anoia. Font: La Directa

Igualada acaparen 38 propietats.

Cal afegir, als habitatges, uns 872 magatzems i aparcaments, així com 211 actius més entre locals comercials, oficines, terrenys agraris i, excepcionalment, immobles industrials i sòl sense edificar o construccions ruïnoses. En total, 6.633 propietats.

Segons la Directa, a Igualada acapara 28 habitatges, 8 magatzems o estacionaments, i 2 immobles d’ús comercial. En total, 38 immobles.

El segon municipi anoienc on Blackstone té més propietats, 14, és Vilanova del Camí, amb 11 d’ús residencial, 2 d’ús industrial i 1 magatzem-estacionament.

Montbui és el tercer municipi de la comarca, amb 8 propietats. Disposen de set habitatges i un magatzem-estacionament.

Per darrere hi ha la Torre de Claramunt (7 propietats d’ús residencial), Piera (4 residencials, 1 industrial i 1 sòl sense edificar, obres urbanització, jardineria, construcció ruïnosa); els Hostalets de Pierola (3 residencials); Masquefa (2 residencials i 1 magatzem-estacionament), Òdena (2 residencials), Vallbona d’Anoia (2 residencials).

A Calaf, els Prats de Rei, Jorba i la Poble de Claramunt, el fons té una propietat d’ús residencial.

Piera

3

3

3

1

Els Hostalets de Pierola

2

Masquefa

2

2

2

2

Òdena

Vallbona d’Anoia

1

1

1

1

1

1

Calaf

Els Prats de Rei

Jorba

1 1

La Pobla de Cl.

publicitat

abril/2022

Avancem en la sostenibilitat A Aigua de Rigatt, cuidem l’aigua i el medi ambient per contribuir al desenvolupament sostenible del planeta i garantir el subministrament d’aigua a tothom. Avancem cap a una recuperació verda i inclusiva, gràcies a una gestió sostenible de l'aigua, l'impuls de l'economia circular i l'aposta social per millorar la teva qualitat de vida.

Compromesos amb la sostenibilitat per al teu benestar.

Gestionem els recursos hídrics de forma eficient per garantir-ne la seva disponibilitat.

Consolidem la flota de vehicles sostenibles, que redueixen 1,3 tones d'emissions a l’any.

Apostem per la transformació digital dels serveis del cicle integral de l’aigua per millorar l’eficiència i la resiliència.

Reduïm anualment 906,37 tones d'emissions derivades del nostre consum elèctric, que equivalen a 1.813 arbres mediterranis.

Generem energia verda amb instal·lacions fotovoltaiques.

Garantim el subministrament d’aigua a tothom.

@aiguaderigat_ aiguaderigat.cat

25

26

societat

abril/2022

Mobilitat

L’Ajuntament del Bruc refusa la variant projectada per l’Estat per ampliar l’A-2 Diversos municipis afectats per l’expansió de l’autovia entre Martorell i Igualada, com ara el Bruc o Collbató, estudien presentar-hi al·legacions

GEMMA SÁNCHEZ / LOURDES CASADEMONT / ANC

Els ajuntaments de Collbató i el Bruc refusen frontalment la proposta de l’estat espanyol per ampliar la capacitat de l’A-2. En el seu cas, ampliar l’autovia implica la construcció d’una variant en una carena. El Ministeri de Transports i Mobilitat busca salvar el desnivell de l’A-2 per garantir tres carrils de circulació per sentit, amb el trànsit a 100 km/h. Els dos municipis lamenten que l’obra comporta “greus afectacions” mediambientals i paisatgístiques i hi presentaran al·legacions. “No té sentit obrir noves ferides al territori”, subratlla l’alcaldessa del Bruc, Bàrbara Ortuño. Altres municipis afectats per l’ampliació de l’A-2 entre Martorell i Igualada també estudien fer-hi al·legacions.

Una setmana després que el govern espanyol publiqués l’avantprojecte per “adequar i reformar” l’autovia entre Martorell i Igualada el trànsit en aquestes autopistes, amb 532 MEUR, alguns dels muni- “perquè és molt més lògic”. “Mencipis afectats mostren el seu rebuig trestant, a l’A-2 es poden fer milloa la proposta. En declaracions a res puntuals en alguns accessos, l’ACN, els més contundents són els però no està justificada una obra de alcaldes de Collbató i el Bruc, una 530 MEUR”, defensa. zona on es preveu la construcció Al mateix temps, Ortuño consid’una variant en comptes d’ampliar dera que és un “sense sentit” inverl’autovia actual. tir en noves grans infraestructures 219 “El Ministeri de Transports i “en un moment en què hi ha un 195 Mobilitat està descrivint una ne- clam mundial a favor de descarbocessitat tècnica i es justifica dient nitzar l’economia”. Per això reclaque cal equiparar l’A-2 a altres vies ma a l’estat espanyol que repensi d’alta velocitat, però això és un mo- el projecte i inverteixi recursos en tiu qüestionable en ple any 2022”, fomentar el transport ferroviari de sosté l’alcaldessa del Bruc, Bàrbara mercaderies, en comptes de fer noOrtuño, que considera que l’obra ves vies ràpides per canalitzar els camions. respon a una lògica “dels anys 90”.

Ortuño avisa que el traçat de la variant, a través de la carena i a to- Collbató vol millores i no un car del Parc Nacional de Montse- projecte “sobredimensionat” rrat i de l’espai natural de Roques L’Ajuntament del Bruc està estuBlanques, “comportarà trams de diant amb detall l’avantprojecte via situats a 90 metres del nivell del per tal de presentar-hi al·legaterra i no podrà salvar el desnivell cions, un procés que també està acumulat actual, de 300 metres”. fent l’Ajuntament veí de Collbató.

“Per molt que facin variants, el te- El seu alcalde, Miquel Solà, també rritori és com és i el desnivell és in- qüestiona la macro obra “mentre els caps d’Estat i de Govern d’arreu salvable”, recalca.

L’alcaldessa assegura que hi ha d’Europa s’omplen la boca d’anar a alternatives per millorar la capa- cimeres contra el canvi climàtic”.

Solà avisa que la variant projeccitat de les vies ràpides i facilitar el trànsit de camions sense haver tada “acabarà sent una autovia de de fer una nova variant ni un tercer tres carrils per sentit a poca distúnel al Bruc. Insta l’estat espanyol tància de l’actual A-2” i lamenta a aprofitar l’alliberament dels peat- que “deixarà algunes zones del ges de l’AP-7 i l’AP-2 per incentivar poble encapsulades entre les dues

L’A2 al seu pas pel Bruc. GEMMA SÁNCHEZ/LOURDES CASADEMONT / ACN

infraestructures”. L’alcalde contraproposta al Ministeri invertir els més de 530 MEUR en millorar l’impacte acústic de l’autovia o bé en soterrar el tram que creua el municipi “fet que resoldria els sorolls i permetria fer un carril més per ampliar la capacitat actual”.

Inquietud a l’Anoia A Castellolí l’afectació dels treballs per ampliar l’A-2 és “molt important”, segons paraules del seu alcalde, Joan Serra. Detalla que entre les obres hi ha previst un tercer túnel amb un traçat nou que obligarà a enderrocar dues cases on viuen famílies així com afectació al tram central del poble.

“Gairebé no afecta sòl municipal, només una petita part, i més del 90% del sòl que es preveu expropiar és privat; afecta cases habitades, camps de conreu, vinya, arbres fruiters i també cases que ara tenen un entorn idíl·lic i que els passarà el traçat molt a prop, perdent aquesta tranquil·litat”, detalla Serra.

L’alcalde denuncia que el Ministeri de Transports i Mobilitat no els hagi informat amb més temps sobre la publicació de l’avantprojecte al BOE. Es queixa que ni tan sols se’ls ha fet arribar els planells impresos, que han hagut de buscar ells mateixos. “Estem parlant de més de mil pàgines i amb una gran

“Ferides” “No té sentit obrir noves ferides al territori”, lamenta la batllessa del Bruc, Bàrbara Ortuño.

Alternatives La batllessa del Bruc assegura que hi ha alternatives per millorar la capacitat de les vies ràpides i facilitar el trànsit de camions sense haver de fer una nova variant ni un tercer túnel al Bruc. Insta l’estat espanyol a aprofitar l’alliberament dels peatges de l’AP-7 i l’AP-2 per incentivar el trànsit en aquestes autopistes, “perquè és molt més lògic”.

“Mentrestant, a l’A-2 es poden fer millores puntuals en alguns accessos, però no està justificada una obra de 530 MEUR”, defensa.

complexitat”, afegeix. Per Serra, el que s’hauria d’haver fet és tenir tot aquest material abans per poder fer reunions prèvies amb els veïns i no ara, quan ja hi ha un termini per presentar al·legacions.

Però no tot és negatiu. Serra també destaca algunes problemàtiques que, a priori, semblaria que queden resoltes. Destaca la desaparició d’un “punt negre” de carretera, que porten denunciant des de fa temps per accidents mortals; la millora amb la connexió amb la C-15 i la petició que ciclistes i pagesos feien des de fa temps de millorar l’accés a la C-15 quan baixen del Coll del Bruc i entren a la via ràpida directament i amb riscos sense cap més alternativa.

Als Hostalets de Pierola, en canvi, l’afectació del projecte és menor. La variant, projectada entre la urbanització de Can Dalmases (Collbató) i Serra Alta (Els Hostalets de Pierola), afecta una parcel·la al polígon industrial de Mas d’en Pi. Es tracta d’una zona allunyada del nucli però que és estratègica per al futur creixement industrial, segons explica l’alcalde del municipi, Gerard Parcerisas. D’altra banda, el projecte també contempla la construcció d’un viaducte d’uns dos-cents metres de longitud per salvar la riera de Can Dalmases.

El nou traçat transcorrerà en poc més de 2 quilòmetres sobre el sòl d’aquest municipi. Segons l’alcalde, estant estudiant amb detall el projecte per veure l’afectació. “No descartem fer-hi al·legacions, però cal estudiar-ho abans”, remarca l’alcalde, que també vol parlar amb els propietaris afectats.

Si bé admet que ja se’ls va informar abans que sortís publicat al BOE, sí que el projecte de l’A-2 se suma a les grans infraestructures que ja pateix el municipi, com és tenir l’abocador més gran de Catalunya i la MAT. “Ens passa tot per aquí i els serveis urbanístics estan col·lapsats per donar resposta a aquesta macroprojectes per a un poble de 3.000 habitants i al marge de la gestió del dia a dia”, es queixa.

D’altra banda, es pregunta si realment fa falta una obra “tan faraònica” amb un impacte al territori important. “Ara hi ha oberts els peatges i això de trinxar el territori, amb més quitrà i carrils, jo no ho veig gens clar”, afegeix.

abril/2022

publicitat

27

28

societat

abril/2022

Economia

Cinc agrupacions censals de l’Anoia, per sobre de la mitjana catalana en índex socioeconòmic L’Idescat ha fet públics els resultats de l’índex socioeconòmic territorial, que fa una radiografia de diverses dades socioeconòmiques de la població i en mostra les diferències territorials. A l’Anoia només cinc de les dotze agrupacions censals se situen per sobre de la mitjana catalana: Igualada 4 (Centre-nord i Nord-est), Anoia Est (Masquefa), Anoia Nord i Oest (Calaf-Òdena), Igualada 2 (Centre-oest i Oest) i Anoia Centre (Capellades)

Evolució de l’IST entre el 2015 i el 2019 i les dades dels sis indicadors, per agrupacions censals a l’Anoia. Font: IDESCAT

ANOIADIARI

L’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) ha donat a conèixer l’índex socioeconòmic territorial (IST) de l’any 2019, que resumeix diverses característiques socioeconòmiques de la població resident en un territori i quantifica les diferències dins de Catalunya. Els resultats es proporcionen per agrupacions censals, que estan constituïdes per un conjunt de seccions censals territorialment contigües i amb semblança socioeconòmica. Cada agrupació censal té entre 5.000 i 20.000 habitants.

Així, l’IST divideix Catalunya en 853 agrupacions censals. A l’Anoia n’hi ha 3.255 12: Igualada 1 (Centre-Sud); Igualada 2 (Centre-oest i Oest); Igualada 3 (Sudest), Igualada 4 (Centre-nord i Nordest); Piera 1 (Exterior i Urbanitzacions); Piera 2 (Nucli Urbà); Santa Margarida de Montbui; Vilanova del Camí 1 (Sudoest); Vilanova del Camí 2 (Nord-est); Anoia Nord i Oest (Calaf - Òdena), que inclou els municipis d’Argençola, Bellprat, Calaf, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, Copons, Jorba, Montmaneu, Òdena, els Prats de Rei, Pujalt, Rubió, Sant Martí de Tous, Sant Martí Sesgueioles, Sant Pere Sallavi-

nera, Santa Maria de Miralles i Veciana; Anoia Est (Masquefa), que abraça els municipis de Castellolí, el Bruc, els Hostalets de Pierola i Masquefa; i Anoia Centre (Capellades), amb els municipis de Cabrera d’Anoia, Capellades, Carme, la Llacuna, Orpí, la Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt i Vallbona d’Anoia.

Entre aquestes 853 agrupacions censals s’observen importants diferències del nivell socioeconòmic dels seus habitants: hi ha 37 agrupacions que tenen un IST que supera en més de 25 punts percentuals la mitjana catalana (que se situen en 100 punts), i a l’altre extrem, n’hi ha 64 amb un IST 25 punts o més per sota de la mitjana. D’aquestes 37 agrupacions censals amb el nivell socioeconòmic més alt, 36 es troben a l’Àmbit Metropolità i una a les Comarques Gironines; en canvi, les 64 amb el nivell socioeconòmic més baix estan repartides pel territori de Catalunya (excepte a l’Alt Pirineu i Aran).

A l’Anoia no hi ha cap agrupació censal entre aquest grup de 37 que superen en més de 25 punts la mitjana catalana, però n’hi ha una, Igualada 4 (Centre-nord i Nord-est), que la supera en quinze punts, concretament té un IST

de 115,5 punts. Al seu costat n’hi ha quatre més que se situen per damunt de la mitjana catalana: Anoia Est (104,3), Anoia Nord i Oest (103,4), Igualada 2 (103) i Anoia Centre (102,4). La resta d’agrupacions censals de la comarca se situen per sota dels 100 punts. Les més baixes són Vilanova del Camí 1 - Sudoest (90,1) i Santa Margarida de Montbui (87,1) Les agrupacions amb el nivell socioeconòmic més elevat es concentren a Barcelona ciutat (on hi ha 24 de les 37 agrupacions censals amb l’IST més elevat de Catalunya) i a Sant Cugat del Vallès (on n’hi ha 7). Les segueixen, amb una agrupació censal, Esplugues de Llobregat, Sabadell, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Matadepera i Girona ciutat. Les tres agrupacions amb l’IST més elevat de Catalunya són les següents: Barcelona 78 (les Tres Torres) amb un IST 137,5, Barcelona 82 (Can Castelló, Modolell i Can Ballescar) amb un IST 135,8 i Sant Cugat del Vallès 8 (Parc Central - el Colomer - Pla de la Pagesa Can Majó) amb IST 135,1.

En canvi, les 64 agrupacions censals de nivell socioeconòmic més baix estan distribuïdes per tot Catalunya, però hi ha 4 municipis que destaquen perquè

en tenen un major nombre: l’Hospitalet de Llobregat (7), Santa Coloma de Gramenet (6), Badalona (6) i Barcelona (5). Les 3 agrupacions censals amb nivell socioeconòmic més baix són Salt 3 (Nucli Urbà Nord-oest) amb IST 34,3, Santa Coloma de Gramenet 13 (el Fondo Alt) amb IST 51,7 i Badalona 9 (Sant Roc Oest - sector plaça de Camarón de la Isla) amb IST 52,0.

L’anàlisi d’aquests dos grups també mostra els forts contrastos socioeconòmics que hi ha a l’interior dels municipis grans: municipis com ara Barcelona, Girona i Sabadell tenen agrupacions censals a tots dos grups.

D’altra banda, el grup més nombrós d’agrupacions censals és el que es troba entre la mitjana catalana i 25 punts percentuals per sobre d’aquesta (nivell socioeconòmic mitjà alt). Aquest grup està format per 422 agrupacions que tenen una forta presència a l’Àmbit Metropolità, però també n’hi ha a la resta de Catalunya (excepte a les Terres de l’Ebre).

Finalment, hi ha 330 agrupacions censals que tenen un IST entre la mitjana catalana i 25 punts per sota (nivell mitjà baix). Les agrupacions censals d’aquest grup són les que es troben més distribuïdes per tot Catalunya. >>>>>

abril/2022

publicitat

29

30

societat

abril/2022

Economia

Components socioeconòmics de l’IST L’IST concentra en un sol valor la informació de 6 indicadors: dos de situació laboral, dos de nivell educatiu, un d’immigració i un de renda. Els valors de cadascun d’aquests indicadors varien molt entre les 853 agrupacions censals de Catalunya, però la seva anàlisi mostra una correlació entre tots. Majoritàriament, les agrupacions censals amb l’IST més elevat mostren resultats positius en tots 6 indicadors, mentre que les agrupacions amb l’IST més baix mostren tots els indicadors amb resultats menys favorables.

lomer - Pla de la Pagesa - Can Majó); en canvi, el valor més elevat és el de Girona 2 (la Font de la Pólvora - Vila-roja).

A l’Anoia només hi ha tres agrupacions censals per sota de l’índex 100 de Catalunya: Anoia Nord i Oest (99,6), Igualada 2(97,5) i Igualada 4 (85,6), mentre que els nivells més alts són a Piera 2 (115,1), Vilanova del Camí 1 (119,7) i Santa Margarida de Montbui (120,2).

Estrangers de països de renda baixa o mitjana A Catalunya, l’agrupació censal amb el valor més baix és el de Sant Feliu de Llobregat 4 (Mas Lluhí), mentre que el valor més elevat és el de Salt 3 (Nucli Urbà Nord-oest).

A l’Anoia, el grup censal amb l’índex més baix és a Igualada 4 (85,7), seguit de Piera 1 (85,8) i Anoia Centre (86,4), i els més alts els trobem a Santa Margarida de Montbui (96,9), Igualada 3 (104,8) i Igualada 1 (110,3)

Població ocupada de 20 a 64 anys Aquest indicador mostra el valor més alt a l’agrupació censal Sant Joan Despí 3 (Nucli Antic – Eixample) i el més baix a Girona 2 (la Font de la Pólvora – Vila-roja).

A l’Anoia, els valors més alts són a les agrupacions censals Igualada 4 (116,9), Anoia Est (113,6) i Anoia Nord i Oest (112,5); i els més baixos a Igualada 3 (96,2), Igualada 1 (95,6) i Santa Margarida de Montbui (94,1).

Treballadors de baixa qualificació Les agrupacions censals amb el valor més baix són Barcelona 85 (Tuset) i Barcelona 72 (La Font dels Ocellets i Santa Gemma). En canvi, el valor més elevat és el de Salt 3 (Nucli Urbà Nord-oest).

A l’Anoia, els valors més baixos són a Igualada 4 (87,2), Igualada 2 (96,2) i Anoia Centre (97,2) i els més alts a Piera 1 (106,2), Piera 2 (110,8) i Vilanova del Camí 1 (111,8).

Població de 20 anys o més amb estudis baixos L’agrupació amb el valor més baix és Sant Cugat del Vallès 8 (Parc Central - el Colomer - Pla de la Pagesa

- Can Majó). En canvi, el valor més elevat és el de Salt 3 (Nucli Urbà Nord - Oest).

A l’Anoia, els valors més baixos són a l’Anoia Centre (96,9), l’Anoia Est (91,7) i Igualada 4 (82,9), mentre que els més alts són a Piera 2 (105,8), Vilanova del Camí 2 (109,2) i Vilanova del Camí 1 (111,2).

Població jove sense estudis postobligatoris Aquest indicador és el que mostra més desigualtat entre les agrupacions. L’agrupació amb el valor més baix és Sant Cugat del Vallès 8 (Parc Central - el Co-

Renda mitjana per persona La renda mitjana per persona és de 13.634 € al conjunt de Catalunya. Aquesta xifra representa l’índex 100.

L’agrupació censal amb el valor més elevat (31.925 €) és Barcelona 83 (el Turó Parc) i la que té el valor més baix (6.155 €) és Girona 2 (la Font de la Pólvora - Vila-roja).

A l’Anoia, només dues agrupacions censals se situen per sobre de la mitjana catalana, Igualada 2 (100,8) i Igualada 4 (102,6).

Els índexs més baixos se situen a Piera 2 (90), Vilanova del Camí 1 (87,6) i Santa Margarida de Montbui (85,9).

Si tens més de 60 anys, ha arribat l’hora de viure bé, amb comoditat, seguretat i tranquil·litat, al Residencial ViuB2, a Igualada.

219 219 219

195 195 195

Pisos de lloguer econòmic.

Equipats amb mobles, terrassa, cuina i bany adaptat.

Darreres places disponibles trucant al 93 804 74 16

abril/2022

publicitat

31

32

societat

abril/2022

Fires i festes

Piera recupera la Fira i Festes del Sant Crist Els dies 23 i 24 d’abril, la vila acollirà una nova edició de la fira, que s’organitza amb l’objectiu de dinamitzar el comerç local. Les Festes del Sant Crist s’allargaran fins a l’1 de maig. Piera recupera la Fira i les Festes del Sant Crist, una de les celebracions més significatives per als veïns i per als visitants. Després de dos anys d’haver de suspendre per les restriccions de la pandèmia, l’Ajuntament de Piera ha dissenyat un programa ple d’activitats i propostes per tornar a viure la cita amb tota la seva esplendor

ANOIADIARI

La Fira del Sant Crist, que s’organitza amb l’objectiu de dinamitzar el comerç local, se celebrarà el dissabte 23 i el diumenge 24 d’abril. Els visitants podran gaudir dels productes de proximitat que es mostraran a les parades dels establiments locals. També podran visitar el mercat medieval, on es faran tallers i s’oferiran productes d’artesania. La inauguració de la fira es farà dissabte 23 d’abril, a les 11 del matí, i comptarà amb l’acompanyament musical de la Marching Band de l’Aula Municipal de Música i la col·laboració del Pubillatge, dels Falcons de Piera i dels Eixerits Geganters de la Vila de Piera.

Al programa d’actes de dissabte també trobem altres propostes, com tallers de globoflèxia i sobre Sant Jordi, tallers de pinta cares, un espectacle de ball amb sevillanes i flamenc, i un concert vermut a ritEl batlle de Piera, Josep Llopart, me de jazz amb Irene Reig Trio. A la ha manifestat que “després de dos tarda, actuació del grup de Tambors anys sense poder-les celebrar, esdels Diables de Piera, espectacle de tem molt il·lusionats en l’edició titelles, i d’exhibicions de dansa i d’enguany de la Fira i les Festes del de bollywood. Els actes de dissabte Sant Crist. Han sigut temps d’inacabaran, al vespre, a la plaça del certeses, de preocupacions i de canPeix amb els concerts dels grups vis en les maneres de fer les coses.

Eterns i La Séptima Trastada.

Aquesta vegada, ens dona la sensa219 L’endemà diumenge, al parc Mu- ció que podrem gaudir d’una fira i 195 llat, es farà el Piera Motor Festival. unes festes pràcticament normals.

També es farà una nova trobada Penso que necessitem sentir-nos d’intercanvi de sobres de sucre, que vius altre cop, de retrobar-nos, saarriba a la 20a edició. Hi haurà tam- ludar-nos i compartir activitats bé l’actuació de l’Escola Dansant amb els amics, família, coneguts... dels Hostalets de Pierola, tallers, La Fira i les festes són una bona màgia i un vermut amb la Banda ocasió per fer-ho.”

Sobre la programació, el batlle asOrquestra Piera (BOP) i el Grup Gospelmeeting. La paellada i el kin- senyala que “tenim mercat d’artesto popular, organitzats pels Diables ania, tallers, concerts i espectacles de Piera, donaran el tret de sortida des de diversos escenaris, parades i estands amb tota mena de proa una tarda plena d’activitats.

Tot i que el gruix de les propostes ductes, activitats per als infants i, del programa es concentren aquest el més important, la participació de cap de setmana, les festes s’allarga- les nostres entitats que fan possiran fins a l’1 de maig. El 28 d’abril ble que tot plegat tingui contingut se celebrarà una missa i una ofrena i sentit. Un cop més, moltes gràcies floral per commemorar la Diada del per la vostra col·laboració. Des del Sant Crist. També hi haurà ballada Consistori també hem treballat per de sardanes i concert i ball amb l’or- poder complementar el programa i questra La Principal de la Bisbal. El només esperem que puguem dur a 29 d’abril, Combogira i el Devotion terme el que hem previst. I que el Festival que celebra el seu 10è ani- temps acompanyi, que sempre és versari. El dissabte 30 d’abril, es- sinònim d’èxit i alegria. No us perpectacle infantil, correfoc i concert deu cap de les propostes d’aquest de La Cosa Nostra. Finalment, l’1 de programa, tant de la fira com de les festes del Sant Crist. I que, tot i maig, 46è Aplec de Mas Bonans.

les adversitats, entre tots i totes les fem lluir com mereixen.”

La festivitat del sant Crist de Piera La Festivitat del Sant Crist de Piera se celebra el 28 d’abril per commemorar el miracle, que segons la llegenda, va tenir lloc el 28 d’abril de 1688.

Diu la llegenda, que aquell any, Piera vivia una gran sequera, que ja feia dos anys que durava i que ja començava a fer estralls, deixant la població en situació de fam i misèria. Un jove pelegrí, passant per Santa Creu de Creixà, va trucar a la porta de la Senyora Maria Lleopart vídua i pobre, per demanar-li almoina. Ella li contestà que no el podia ajudar, ja que no tenia ni per un mos de pa. El pelegrí li va contestar, que el Senyor faria ploure si es feien oracions, portant en solemne processó una imatge de Crist Crucificat que trobarien a l’Hospital de la Vila de Piera. Tot seguit, li va dir que anés a la pastera de casa que hi trobaria menjar. Així ho va fer, i va trobar-hi pa.

En tornar, el pelegrí ja havia desaparegut, i ella va deixar el que estava fent i va anar a Piera, per explicar-li al batlle i al rector el que havia passat. Com se li havia dit a Maria, van trobar la figura del Sant Crist, i li demanaren al Bisbe de Barce-

Il·lusió El batlle de Piera, Josep Llopart, assenyala que “després de dos anys sense poder-les celebrar, estem molt il·lusionats en l’edició d’enguany de la Fira i les Festes del Sant Crist.

Han sigut temps d’incerteses, de preocupacions i de canvis en les maneres de fer les coses.

Aquesta vegada, ens dona la sensació que podrem gaudir d’una fira i unes festes pràcticament normals.”

lona permís per treure-la en processó per la Vila. S’hi aplegà molta gent dels pobles de la comarca i de la rodalia. I com havia anunciat el jove pelegrí, la pluja va arribar i la sequera va cessar.

El 1936, la imatge fou cremada a la plaça de les Monges, però en retirar les cendres es va poder observar que miraculosament se n’havia salvat una mà.

L’any 1941, se’n feu una imatge nova. El Sant Crist és la Festivitat més gran que es viu a la Vila, al costat de la Festa Major. L’ofrena floral i la missa solemne, són els actes principals per poder venerar el Sant Crist. La festa sempre està acompanyada de la tradicional ballada de sardanes i el concert de la cobla.

Des del 1989, la Festa del Sant Crist s’acompanya d’una gran Fira amb el mateix nom que té lloc el cap de setmana abans de la festivitat i que ja és tot un referent a la comarca.

Establiments locals i iniciatives de fora del municipi, s’uneixen en una gran Fira que ocupa tot el carrer principal fins a l’Ajuntament.

La Fira multisectorial i la Fira Medieval, estan carregades de parades d’artesania, tallers, negocis locals i un seguit de propostes lúdico culturals que fan que la Fira tingui caràcter propi.

abril/2022

publicitat

33

34

societat

abril/2022

Automoció

Torna la fira de vehicles d’ocasió Automercat La fira es farà els dies 7 i 8 de maig i s’exposaran més de 300 vehicles d’ocasió en un espai de 7.000 metres quadrats a l’aire lliure, a l’avinguda Països Catalans i a l’avinguda Europa del polígon les Comes d’Igualada Fira d’Igualada ha anunciat les dates de la fira de l’automòbil d’ocasió Automercat; se celebrarà els dies 7 i 8 de maig al barri de les Comes d’Igualada, en un espai a l’aire lliure de més de 7.000 metres quadrats d’exposició a l’Avinguda Països Catalans i a l’Avinguda Europa entre les cruïlles amb els carrers Alemanya i Països Baixos. Un total de 14 concessionaris exposaran una oferta de més de 300 vehicles d’ocasió, totalment garantits i en perfecte estat amb un ampli ventall de preus i models. Per tal d’estimular la compra, se sortejaran 3.000 euros en premis entre els compradors, mil euros més que en les darreres ocasions.

Pròximament, Fira d’Igualada donarà a conèixer més detalls sobre el certamen.

Els horaris d’obertura de l’espai firal seran: dissabte, 7 de maig, de 10 del matí a 2 del migdia i de 4 de la tarda a 9 del vespre; i diumenge, 8 de maig, de 10 del matí a 2 del migdia i de 4 de la tarda a 8 del vespre, hora en què es procedirà a efectuar el sorteig. La Fira de l’automòbil d’ocasió Automercat va néixer el 1997 i des d’aleshores s’ha celebrat cada any.

219 195

abril/2022

publicitat

35

36

pàgines especials

abril/2022

Renda 2021

Què cal saber sobre la campanya de la Renda 2021?

L’Agència Tributària va iniciar el passat dimecres 6 d’abril els tràmits per confirmar o modificar i presentar per Internet la declaració de la renda) i preveu allargar la campanya fins al 30 de juny. Entre les novetats aquest any, hi ha la rebaixa fins als 2.000 euros anuals el límit de reducció aplicable per a les aportacions en plans de pensions, deduccions per obres per millorar l’eficiència energètica dels habitatges, la introducció d’un nou tram estatal a partir de 300.000 euros amb un gravamen del 24,5%; i un major control sobre les criptomonedes, entre d’altres. No obstant 219 això, la membre de la comissió fiscal del Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya, Concha Forteza, preveu una campanya “molt continuista” respecte la del 2020 195

Una de les novetats destacades són les deduccions per millorar l’eficiència energètica dels habitatges, tot i que és una mesura des del 6 d’octubre i els seus efectes es podran notar més en la declaració de la renda de l’any que ve, segons els gestors. El motiu és que per acollir-s’hi s’haurà de presentar la documentació que acrediti que s’han fet aquests treballs quan aquests estiguin finalitzats, previsiblement ja en el 2022.

Concretament, es podrà deduir un màxim de 5.000 euros o un percentatge del 20% per a les obres de millora per reduir la demanda de calefacció i refrigeració; de 7.500 euros o un 40% de de deducció per als treballs que redueixin el consum d’energia primària no renovable i de 5.000 euros o un 60% per a obres de rehabilitació energètica d’edificis d’ús predominant residencial.

A més, quedaran exemptes de tributació les quantitats percebudes pels familiars de les víctimes de Germanwings ni les ajudes voluntàries de la companyia o per entitats vinculades; així com les ajudes pels danys personals causats pels desastres naturals del temporal ‘Filomena’ i del volcà de La Palma.

Al conjunt de l’Estat, està previst que es presentin 21,9 milions de declaracions, xifra que suposa un increment de nou dècimes sobre l’any anterior.

D’aquestes, 14,3 milions s’espera que surtin negatives, un 1,1% més que les del 2020, amb un import estimat a retornar d’11.122 milions d’euros, un 5,8% més. Hisenda preveu fer les primeres devolucions en 48 hores mentre que els contribuents que hagin d’ingressar, prop de 6 milions per import de 13.400 milions d’euros, no ho faran fins al mes de juliol.

D’altra banda, els ciutadans que no estan obligats a fer la declaració són aquells que ingressin menys de 22.000 euros de rendes exclusivament procedents de la feina. Aquest límit, però, es redueix si els rendiments procedeixen de més d’un pagador. D’altra banda, els beneficiaris de l’Ingrés Mínim Vital hauran de presentar la declaració. Les declaracions de forma presencial es podran fer a partir de l’1 de juny fins al final de la campanya el 30 de juny (fins al dia 27 si es domicilia el pagament).

La membre de la comissió fiscal del Col·legi Oficial de Gestors Administra-

tius de Catalunya, Concha Forteza, augura una campanya “molt continuista” respecte la de l’any passat. Tot i així, recorda que s’han incorporat algunes novetats com un nou tram de renda partir de 300.000 euros, que afectarà pocs contribuents; l’import deduïble als plans de pensions, que aquest any es redueixen als 2.000 euros o un major control dels guanys procedents de les inversions en criptomonedes.

Sobre les criptomonedes, l’Agència Tributària assenyala que aquest any s’ha ampliat la informació enviada per les entitats financeres. Actualment, hi ha un major control sobre aquests actius i les empreses intermediàries estan obligades a facilitar els saldos i moviments en els que han participat.

Forteza assegura que en realitat sempre s’han hagut de declarar com si fos un guany patrimonial i que la diferència, aquest any, és que hi ha una normativa que efectivament obliga les empreses dedicades a la compravenda de criptomonedes a facilitar les operacions on han intervingut. “Ara Hisenda ho sabrà, és més risc per al qui no ho pensi declarar”, apunta. Forteza afirma

que ja hi havia contribuents que declaraven aquests beneficis però d’altres que no, sobretot petits inversors.

“Ens estem adonant de la quantitat de gent que està invertits en aquestes monedes”, afegeix Forteza, que pronostica que aquest any n’afloraran molts més. Segons la membre del Col·legi Oficial de Gestors Administratius, no tenen quantificats quants ciutadans posen part dels seus estalvis en monedes virtuals però si tenen detectat que hi ha “molts diners invertits”.

Quant els ERTO, Forteza pronostica que tornarà a ser una campanya complicada pel col·lapse que pateix el SEPE i que impedeix a contribuents i gestors tenir un certificat oficial que acrediti quines quantitat s’han percebut. Es tracta d’un document necessari especialment per a aquells treballadors que van ser inclosos en un expedient i van cobrar més diners els que els corresponien i han anat tornant aquestes quantitats per terminis. Això fa que en alguns casos no sàpiguen quines quantitats han de declarar i si ho saben calgui la declaració de renda del 2020. / ACN

abril/2022

publicitat

37

38

pàgines especials

abril/2022

Renda 2021

Quines persones estan obligades a presentar la declaració de renda?

L’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) grava la renda obtinguda per les persones físiques amb residència habitual a Espanya, segons les circumstàncies personals i familiars.

Estan obligats a presentar declaració per l’IRPF, els qui hagin obtingut el 2021 rendes superiors a les quanties següents, amb caràcter general: a) Rendiments íntegres del treball (sous, salaris, pensions...) amb els límits següents: 1) Amb caràcter general, el límit és de 22.000 € anuals, si procedeixen d’un únic pagador. També s’aplica si s’han percebut de diversos pagadors quan: - La suma de les quantitats percebudes del segon i restants pagadors, per ordre de quantia, no superi en conjunt, 1.500 € anuals.

- Els seus únics rendiments del treball consisteixin en pensions de la Seguretat Social i altres prestacions passives i que el tipus de retenció aplicable s’hagi determinat pel procediment especial, establert reglamentàriament.

2) El límit s’estableix en 14.000 € anuals quan: - Procedeixin de més d’un pagador, si la suma de les quantitats percebudes del segon i restants pagadors, per ordre de quantia, superen 1.500 € anuals.

- S’hagin percebut pensions compensatòries del cònjuge o anualitats per

aliments, (tret que aquestes últimes procedeixin dels pares per decisió judicial).

- El pagador dels rendiments no estigui obligat a retenir (per exemple, pensions procedents de l’estranger).

- Es percebin rendiments íntegres del treball subjectes a un tipus fix de retenció. b) Rendiments íntegres del capital mobiliari (dividends d’accions, interessos de comptes...) i guanys patrimonials sotmesos a retenció o ingrés a compte (per transmissions de béns, accions i fons d’inversió, certs premis...), amb el

límit conjunt de 1.600 € anuals. S’exclouen d’aquest límit els guanys patrimonials de transmissions o reemborsaments d’accions o participacions d’institucions d’inversió col·lectiva en què la base de retenció no sigui procedent determinar-la per la quantia que cal integrar a la base imposable. c) Rendes immobiliàries imputades (per la propietat de certs immobles no arrendats diferents de l’habitatge habitual...), rendiments íntegres de Lletres del Tresor subvencions per a l’adquisició d’habitatges de protecció oficial o de preu taxat i altres guanys patrimonials

derivats d’ajudes públiques amb el límit, conjunt de 1.000 € anuals.

No hauran de declarar els que obtinguin exclusivament rendiments íntegres del treball, del capital (mobiliari i immobiliari - per arrendament de béns immobles...), d’activitats econòmiques (empresaris, professionals...) i guanys patrimonials, subjectes o no a retenció, quan la seva suma no excedeixi els 1.000 € ni els que hagin tingut pèrdues patrimonials inferiors a 500 € No obstant això, encara que no superin els imports anteriors, hauran de presentar declaració els contribuents que vulguin beneficiar-se de: - Deducció per inversió en habitatge habitual (per a adquisicions realitzades fins al 31 de desembre de 2012).

- Aportacions a patrimonis protegits de les persones amb discapacitat.

- Deducció per doble imposició internacional.

- Reduccions a la base imposable per aportacions a sistemes de previsió social.

Així mateix, estan obligades a declarar totes les persones titulars de l’ingrés mínim vital i totes les persones integrants de la unitat de convivència amb independència que compleixin els requisits anteriors o no.

Aquests límits són els mateixos en tributació individual i conjunta.

A partir de maig els atendrem a les noves instal·lacions situades al C/ Rubió, 4 (tocant a l’Avinguda Barcelona)

C/ Capellades, 31 | 08700 – Igualada | 93 804 26 11 | gesgar@gesgar.com

economia

abril/2022

economia

L’anàlisi aporta algunes reflexions sobre l’oportunitat i els reptes associats als fons NGEU. Subratlla que Catalunya disposa de la seva pròpia agenda de projectes i polítiques públiques, però que per aprofitar plenament el potencial d’aquests recursos calen avenços en diversos àmbits. La participació més activa de les administracions en la cogovernança dels fons, o una major planificació i transparència per part de l’Estat en els programes que s’impulsaran per tal que els territoris tinguin capacitat d’anticipació.

L’impacte dels fons Next Generation podria sumar gairebé 5 punts al PIB català Els fons europeus Next Generation (NGEU) podrien incrementar el PIB català al voltant d’un 1% anual extra els anys 2023 i 2024, i fer que en el conjunt dels anys d’arribada dels fons (20212026) el seu efecte arribés a sumar 4,8 punts al creixement de l’economia catalana. És una de les principals conclusions d’un estudi elaborat conjuntament pel Departament d’Economia i Hisenda i el Laboratori d’Economia Aplicada AQR-Lab de la Universitat de Barcelona. L’estudi apunta que l’impacte dels fons, a més, es podria mantenir a mitjà i llarg termini.

El conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, ha definit els fons europeus com “l’oportunitat per bastir els fonaments d’una Catalunya econòmicament més forta i socialment més justa” i s’ha mostrat optimista respecte a la pròpia existència d’aquests fons que, al seu parer, “són un exemple de plantejament estratègic a llarg termini”. En aquest sentit, el conseller ha expressat la seva satisfacció de “formar part d’un club on els horitzons temporals es projecten més enllà del curt termini”.

L’estudi planteja diversos escenaris utilitzant una eina de simulació de polítiques econòmiques desenvolupada per la Comissió Europea, el model QUESTCT adaptat a l’economia catalana, que permet estimar l’impacte de les inversions addicionals sobre el PIB en termes agregats, així com l’efecte sobre els seus components.

L’anàlisi se centra en els fons provinents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR), que es destinaran principalment a la transició ecològica i digital, i que constitueixen gairebé el 90% dels fons NGEU. Per a l’elaboració de l’estudi s’ha pres com a referència el supòsit que arribin a Catalunya entre el 14% i el 19% dels recursos rebuts per l’Estat espanyol. La xifra del 14% és la proporció de recursos destinada a Catalunya sobre el conjunt de fons del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) que s’han assignat el 2021 a les comunitats autònomes. La segona xifra correspon al que podria arribar si l’assignació de fons se situés en línia amb el pes econòmic de Catalunya dins l’Estat, que és del 19%.

En base a aquests dos percentatges, s’estima que el nivell de recursos que rebria Catalunya per al període 20212026 se situaria entre els 9.098 milions d’euros (14%) i els 12.347 milions d’euros (19%), a preus del 2019. Per avaluar els efectes de la inversió pública associada als fons NGEU, es consideren tres escenaris sobre el ritme d’execució d’aquestes inversions: - Execució alentida i constant al llarg de sis anys.

- Execució ràpida, segons el Programa d’Estabilitat 2021-2024, que es concentra en els anys 2021-2023.

- Execució en línia amb l’avanç d’execució del PRTR el 2021, d’acord amb

39

les previsions de desembre del Banc d’Espanya, que es concentra en els anys 2022-2024.

Sis escenaris d’impacte En cadascun d’aquests tres escenaris s’ha simulat l’impacte sobre el PIB aplicant els dos percentatges de referència, de forma que s’obtenen sis escenaris d’impacte possible. Així, les simulacions realitzades mostren un augment notable del PIB durant els anys en què es concentra la inversió, uns efectes que en bona part persistirien a mitjà i llarg termini. Els efectes anuals sobre el PIB assolirien un màxim entre els anys 2023 i 2024 i se situarien al voltant de l’1% per sobre de l’escenari de referència (és a dir, sense l’arribada dels fons NGEU).

Durant el període d’implantació de la política (2021-2026), els efectes acumulats en l’escenari 6 (vegeu al quadre de sota la descripció dels escenaris) s’elevarien fins al 4,8 punts de PIB. L’impacte augmentaria fins als 6,0 punts en l’escenari 5, però s’ha considerat poc factible tenint en compte la baixa execució dels fons l’any 2021, pel retard en l’execució de les convocatòries estatals i pel fet que l’arribada dels fons a la Generalitat es va produir, majoritàriament, a partir de mitjans del mes de desembre.

A mitjà i llarg termini els efectes acumulats sobre el PIB podrien ser fins i tot superiors si s’acompanyen de reformes estructurals orientades a millorar la productivitat.

Aquesta millora de les condicions macroeconòmiques s’explica per l’efecte directe de l’increment de la inversió pública, però també per un augment de la inversió privada (efecte crowding-in) a partir del 2024. A mitjà termini la inversió privada augmentaria de manera permanent en 0,5 punts de PIB. Aquest impuls suposaria una major demanda de treballadors qualificats i una major activitat innovadora de les empreses, fet que permetria augmentar els salaris reals a partir del 2024, fins a situar-se al voltant d’un 0,7% per sobre del valor de l’escenari de referència. Pel que fa a l’ocupació, l’efecte es concentra durant els tres anys de major dotació d’inversió pública (2022-2024), amb percentatges addicionals d’entre 0,4% i 0,6%. Durant aquest període, es crearien gairebé 60.000 llocs de treball.

L’anàlisi també aporta algunes reflexions sobre l’oportunitat i els reptes pendents associats als fons NGEU. En aquest sentit, subratlla que Catalunya disposa de la seva pròpia agenda de projectes i polítiques públiques, però que per aprofitar plenament el potencial d’aquests recursos calen avenços en diversos àmbits. Per exemple, la participació més activa de les administracions territorials en la cogovernança dels fons, o una major planificació i transparència per part de l’Estat en els programes que s’impulsaran per tal que els territoris tinguin capacitat d’anticipació.

Quins documents necessito si vull vendre el meu habitatge

Q

uan prenem la decisió de vendre el nostre habitatge necessitem una informació que resulta imprescindible per realitzar la transacció amb èxit i amb totes les garanties possibles. És per això que a la Notaria ens demanaran que els facilitem uns documents que, juntament amb els que el Notari obté directament al seu despatx, quedessin incorporats a la mateixa escriptura.

Així hem de portar a la notària una documentació molt concreta, que tot seguit resumim: 1.- L’ESCRIPTURA DE L’HABITATGE, que pot ser el de la compra prèvia o qualsevol altre títol de propietat, herència, donació, etc. Amb ella aconseguim la descripció de la finca, el concepte pel qual el venedor és propietari, el Notari autoritzant, la data en què es va adquirir...

2.- La CÈDULA D’HABITABILITAT, vigent expedida per la Direcció General de l’Habitatge, normalment té una vigència de quinze anys. Ens permet acreditar que l’habitatge reuneix els requisits mínims d’habitabilitat.

En cas que aquesta cèdula hagués caducat caldrà tornar-la a obtenir, a través d’un tècnic competent, o sigui arquitecte, o arquitecte tècnic.

3.- El CERTIFICAT D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA, la qual sol·licitarà el mateix tècnic a què s’ha fet referència al punt 2, a l’Institut Català d’Energia de la Generalitat de Catalunya. Aquest document no només és necessari per a la venda de l’immoble, també ho necessitem per llogar-lo.

4.- El CERTIFICAT D’ESTAR AL CORRENT DE PAGAMENT A LA COMUNITAT DE PROPIETARIS –si és el cas d’un habitatge que forma d’una comunitat de propietaris–; aquest certificat l’ha de lliurar l’administrador de la finca o el secretari de la comunitat, amb el vistiplau del president, aquest certificat ens acredita que l’habitatge que es veu està al corrent de pagament de les despeses de la comunitat.

5.- El REBUT DE PAGAMENT DE L’IMPOST DE BÉNS IMMOBLES (IBI), I EL DE LES TAXES MUNICIPALS D’ESCOMBRARIES, si aquests rebuts estan domiciliats, caldrà portar el justificant bancari assegurant que aquests impostos estan al corrent de pagament.

La notària a més de la documentació assenyalada, demanarà al Registre de la Propietat la informació de la situació de càrregues de l’habitatge, el certificat telemàtic del cadastre, i l’acreditació de pagament de l’Organisme de Gestió Tributària –Diputació, quedant incorporats a l’escriptura de compravenda.

La nota de càrregues del Registre de la Propietat, que ens acredita si la finca es troba gravada amb alguna hipoteca, anotació d’embargament, servitud, etc. Es remet directament del Registre de la Propietat on radiqui la finca a la Notaria; de manera que en el mateix moment de la signatura de l’escriptura es tingui coneixement exacte de la situació de la finca.

El certificat del cadastre, que ens indica la titularitat fiscal de la finca, la superfície, el coeficient de propietat i el valor cadastral. Igualment, el certificat inclou un plànol de situació de la propietat amb els seus confrontants.

El valor mínim que accepta hisenda a l’hora de liquidar l’impost serà el resultat de multiplicar el valor cadastral pel coeficient corrector aprovat per a la població on es trobi la finca.

I el document de l’Organisme de Gestió Tributària –Diputació– ens indica si la finca està al corrent de pagament de l’IBI o per contra si té deutes pendents. L’obligació de pagament de l’IBI correspon a qui és propietari de la finca al començament de l’any.

Freqüentment, els ajuntaments fraccionen aquest pagament de forma semestral o trimestral, i és probable que en el moment de la venda quedi alguna d’aquestes fraccions pendents de psar al cobrament per l’Organisme de Gestió Tributària.

CARLOS CALATAYUD CHOLLET Notari d’Igualada carloscalatayud@notariado.org