ANOIADIARI 71 (MARÇ 2022)

Número 71 · Març del 2022 / Gratuït / www.anoiadiari.cat

Dos anys, 679 morts

DOS ANYS DE COVID, EN XIFRES: Des de l’inici de la pandèmia, fa dos anys, el departament de Salut ha registrat 38.100 positius confirmats de COVID a l’Anoia. D’aquests casos, 679 han mort

Societat P04

L’Anoia perd la meitat d’oficines bancàries El 2015 hi havia 62 oficines bancàries a l’Anoia. Ara n’hi ha 34. Vint-i-dos municipis anoiencs, amb un total de 15.176 veïns, no disposen d’atenció presencial

Societat P06

Dos-cents trenta-vuit anoiencs van néixer a Ucraïna

Revifa la polèmica per les immatriculacions de l’Església catòlica

La Mostra reivindica les mirades obertes i crítiques

P10

P14

P30

02

editorial

març/2022

EDITA Cinquanta-set SL C/Rec 15 · Igualada

Editorial

DIRECCIÓ Toni Cortès Minguet REDACCIÓ AnoiaDiari PUBLICITAT AnoiaDiari IL·LUSTRACIONS Pau Badia “Nomdenoia” WEB Creagia IMPRESSIÓ Lerigraf S.L.

ANOIADIARI C/ Sant Magí, 28 08700 Igualada REDACCIÓ redaccio@anoiadiari.cat 609394628 PUBLICITAT publicitat@anoiadiari.cat 609394628

www.anoiadiari.cat TEXT LEGAL Cinquanta-set S.L. es reserva tots els drets sobre els continguts de l’AnoiaDiari sense que es puguin reproduir ni transmetre, totalment o parcial, a altres mitjans de comunicació, sense prèvia autorització escrita.

A

quests dies, quan des de la redacció escrivim aquestes pàgines, mirem de reüll la pantalla on seguim l’actualitat al país i al món. La sequera, la pujada del preu de la benzina, el gas, l’electra... Els atacs, els bombardejos indiscriminats als pobles i ciutats d’Ucraïna, els comiats de les famílies ucraïneses que es trenquen per la guerra, la fugida de dones i infants... L’estupidesa, una vegada més, de “l’alt representant” de la Unió Europea... Un nou cas, també una vegada més, de violència de gènere, just el dia que commemorem el Dia de les dones, amb més postureig que amb passos contundents...

I, enmig de tanta negror, una mica de color. L’igualadí Pol Makuri Redolad Garcia està brillant als Jocs Paralímpics d’hivern que s’estan fent a Pequín. En Pol Makuri és l’únic esportista català que disputa aquests jocs. També és el primer esportista afectat per una paràlisi cerebral de l’Estat que participa en una aquesta competició olímpica. En Pol Makuri va néixer fa trenta-un anys a La Paz. Els seus pares vivien a Bolívia, on havien marxat per feina. Amb només nou mesos van tornar a Igualada. A Bolívia són habituals els noms compostos, d’aquí ve el Pol Makuri. En Pol Makuri va néixer amb una hemiparèsia, una paràlisi que

afecta la part dreta del cos. A Igualada es va fer gran. La discapacitat formava part de la seva vida, del seu dia a dia, però no va ser cap impediment. Quan el veies passejant amb els amics per la rambla, et fixaves en el gest del seu peu dret, però de seguida els ulls anaven al somriure. Va començar a fer esport. Primer, l’hoquei, on va viure un episodi de rebuig: un entrenador li va dir que mai jugaria. Poc després, jugant en un altre equip, es trobarien a la pista. La família també li va transmetre la passió per la muntanya. Presumeix d’haver corregut al costat d’ídols, com el Kilian Jornet o la Laura Orgué. Rellegint entrevistes fetes fa anys al Pol Makuri, a totes les preguntes sobre quins són els seus somnis, la resposta era sempre la mateixa: participar en uns Jocs. Un somni que, tossudament, ha complert. Aquests dies, des de la redacció, mirem de reüll el canal per on transmeten les proves dels Jocs Paralímpics d’hivern a Pequín. És el torn del Pol Makuri. Cares d’esforç... i somriures. Els somriures eterns d’aquell nen a qui els pares, de petit, deixaven caure sempre, una vegada i una altra, perquè es tornés a aixecar. Un Pol Makuri que és tot un exemple. Un igualadí abanderat de la lluita, l’esforç, la perseverança.

“És el torn del Pol Makuri. Cares d’esforç... i somriures. Els somriures eterns d’aquell nen a qui els pares, de petit, deixaven caure sempre, una vegada i una altra, perquè es tornés a aixecar. Un Pol Makuri que és tot un exemple. Un igualadí abanderat de la lluita, l’esforç, la perseverança.”

Enquestes

DIFUSIÓ CONTROLADA PER

MEMBRE DE

Pol Makuri

T’agaraden els canvis en el calendari escolar per al curs 2022-2023?

AMB EL SUPORT DE

SÍ 50%

NO 50%

El nou centre cívic d’Igualada ha de portar el nom de Nativitat Yarza?

TOTA L’ACTUALITAT DE L’ANOIA

www.anoiadiari.cat

SÍ 25%

NO 75%

PAU BADIA NOMDENOIA Arquitecte i il·lustrador

Participa a les enquestes a www.anoiadiari.cat

T’informem a: www.anoiadiari.cat

T’escoltem a: 609394628

Et llegim a: contacte@anoiadiari.cat

Estem en contacte a: @anoiadiari

Ens trobem a: facebook.com/anoiadiari

t.me/anoiadiari

C/Sant Magí, 26 · 08700 Igualada

(*) (*) Si has arribat fins aquí, els teus futurs clients, també.

L'AnoiaDiari, el millor aparador per al teu negoci publicitat@anoiadiari.cat/609394628

març/2022

publicitat

03

04

societat

març/2022

Dos anys de COVID, en xifres

Dos anys, 679 morts Dos anys de COVID, en xifres. Des de l’inici de la pandèmia, ara fa dos anys aproximadament, la xifra oficial de defuncions s’eleva fins a 679 a l’Anoia.

Hi ha hagut 38.100 casos positius confirmats, un 31% del total de la població. Un 78% dels anoiencs tenen la pauta completa de la vacunació

95 32 Defuncions NO COVID

63

Defuncions COVID

65 23

42

36 24

33 29

35 32

67 28

44 42

47 41

36 33

16

Del 8/3 al 29/3

abril 2020

Del 30/3 al 26/4

maig 2020

Del 27/4 al 31/5

4

juny 2020

De l’1/6 al 28/6

3

juliol 2020

Del 29/6 al 26/7

2

agost 2020

Del 27/7 al 30/8

45 30

45 33 39

12 març 2020

53 37

6

3

setembre 2020 Del 31/8 al 27/9

octubre 2020 Del 28/9 a l’1/11

15

12

novembre 2020 Del 2/11 al 29/11

desembre 2020 Del 30/11 al 27/12

gener 2021

Del 28/12 al 31/1

febrer 2021 Del 1/2 al 28/2

Defuncions mensuals a l’Hospital Universitari d’Igualada, del març del 2020 al 28 de febrer del 2022. Font: Consorci Sanitari de l’Anoia.

38.100

247

151

Casos positius confirmats acumulats

212

Anoiencs han estat ingressats a les UCI dels hospitals catalans

30,95% del total de la població

10,21%

679

De les PCR fetes han donat positiu

Defuncions per COVID 0,55% del total de la població

44

març 2020

abril 2020

maig 2020

42 5

2

0

1

juny 2020

juliol 2020

agost 2020

setembre 2020

9

10

12

octubre 2020

novembre 2020

desembre 2020

Defuncions mensuals per COVID-19 a l’Anoia, del març del 2020 al 13 de febrer del 2022. Font: Departament de Salut. Generalitat de Catalunya.

14 gener 2021

febrer 2021

a portada

març/2021

05

Dos anys de COVID, en xifres El període més crític pel que fa a la mortalitat va ser a l’inici de la pandèmia. Els mesos de març i abril del 2020 es van registrar 459 morts per COVID entre la població anoienca. En tan sols dos mesos es van registrar un 67,6% del total de defuncions per la pandèmia en aquests dos anys.

Uns 151 veïns de l’Anoia han estat ingressats crítics en alguna unitat de cures intensives dels centres hospitalaris del país.

Durant aquest període, el nombre d’anoiencs que han donat positiu –registrats per Salut– s’eleva fins a 38.100 casos, un 31% del total de la població de l’Anoia.

ANOIADIARI

És la part més freda d’una memòria: les xifres. Especialment si són negatives. En els seus dos anys –fins ara– d’impacte la pandèmia de la COVID s’ha saldat amb 679 defuncions d’anoiencs registrades oficialment pel departament de Salut en centres hospitalaris o sociosanitaris, residències o domicilis d’arreu. És un 0,44% del total de la població de l’Anoia.

Durant aquests dos anys, l’Hospital Universitari d’Igualada ha registrat 1.140 defuncions, de les quals, un 27,2%, han estat a causa de la pandèmia.

830

Una mica més de la meitat, el 52%, són dones, i la mitjana d’edat dels casos positius registrats a partir de proves realitzades aquests dos anys, és de 36,5 anys.

L’element clau per a la frenada de la progressió d’aquestes dades ha estat la vacunació. A principis de gener del 2021 es va administrar la primera dosi del vaccí de la COVID. Des de llavors, s’han administrat més de dues-centes mil dosis a la comarca. Uns 99.210 anoiencs han rebut la primera dosi de la vacuna, el 80,59% de la població; i 96.015 han fet la pausa completa, un 78% dels ciutadans de la comarca.

310

1.140

Defuncions NO COVID

Defuncions COVID

72,8% del total de les defuncions

27,2% del total de les defuncions

Defuncions TOTAL

70 47 58 45 37 28

9 març 2021

Del 1/3 al 28/3

39 38

33 28

26 21

32 29

50 48

42 38

48 47

47 38

23

13 5

abril 2021

Del 29/3 al 25/4

maig 2021

Del 26/4 al 30/5

1

juny 2021

Del 31/05 al 27/6

5

juliol 2021

Del 28/6 al 1/8

57 39

3

agost 2021 Del 2/8 al 29/8

4

setembre 2021 Del 30/8 al 26/9

2

octubre 2021 Del 27/9 al 31/10

18

9

1

novembre 2021 Del 1/11 al 28/11

desembre 2021 Del 29/11 al 26/12

gener 2022

Del 27/12 al 30/1

febrer 2022 Del 31/1 al 28/2

36,5

99.210

Anoiencs vacunats amb la primera dosi

Mitjana d’edat dels casos positius confirmats per PCR/TA

48.640

80,59% del total de la població

Anoiencs vacunats amb la tercera dosi 39,51% del total de la població

89.675

52%

96.015

Dels casos positius confirmats acumulats són dones

Anoiencs vacunats amb la pausa completa

Anoiencs vacunats amb la segona dosi

78% del total de la població

72,84% del total de la població

13

11

6

març 2021

abril 2021

maig 2021

0

4

4

1

1

2

5

juny 2021

juliol 2021

agost 2021

setembre 2021

octubre 2021

novembre 2021

desembre 2021

21 gener 2022

12 febrer/ març 2022

06

societat

març/2022

Bancs

L’Anoia perd la meitat d’oficines bancàries en sis anys L’Anoia ha passat de tenir 62 oficines bancàries a finals del 2015 a 34 en l’actualitat.

Gairebé la meitat. Hi ha 22 municipis, amb una població total de 15.176 habitants, sense atenció presencial. Hi ha una oficina per a cada 3.761 anoiencs

TCM

junt del país. Catalunya ha perdut més de la meitat de les oficines bancàries des del 2008, passant de 8.155 a les 2.582 actuals.

Un total de 28 oficines bancàries han tancat les portes a l’Anoia durant els darrers sis anys. S’ha passat de les 62 que hi havia el 2015 a les La gent gran, exclosa del siste34 que donen servei actualment. ma I l’expressió “donar servei” és re- La reducció d’oficines bancàries i la lativa, ja que les entitats limiten digitalització afecta, especialment, els horaris d’atenció presencial als la gent gran, amb menys habilitats usuaris i amb el procés de digitalit- digitals. És un sector de la població zació deixen moltes persones fora que requereix una atenció persodel sistema, especialment la gent nalitzada i de proximitat.

Les associacions d’usuaris han gran.

La crisi de la pandèmia de la CO- denunciat aquesta situació. TamVID-19 ha accelerat la transfor- bé ho han fet persones a títol inmació del sector, que ha anat digi- dividual, com Carlos San Juan, un talitzant progressivament els seus jubilat de setanta-vuit anys que va impulsar la campanya “Soc gran, serveis.

A l’Anoia hi ha 22 municipis sen- no idiota”, amb la qual ha recollit se cap oficina bancària: són 15.176 sis-centes mil signatures reclaanoiencs que han de desplaçar-se mant que no es tanquin entitats, a altres municipis veïns de la co- sobretot en municipis petits, i demarca per fer les seves consultes o manant un tracte més humà als bancs, amb mesures concretes com gestions. una atenció presencial a les sucurUna altra dada rellevant: hi ha 219 una entitat bancària per a cada sals tot el matí 195 i sense limitació 3.761 anoiencs. Una mitjana molt d’hora. Igualment, reclama una miper sobre de la del conjunt de mu- llor atenció per a la gent gran.

Aquestes associacions d’usuaris nicipis de la demarcació de Barcelona, que és d’una oficina per cada denuncien la concentració ban2.600 habitants, aproximadament. cària com una de les principals Són xifres del Banc d’Espanya, causes d’aquesta situació. Una alque només publica dades per co- tra causa és la digitalització dels marques a partir del 2015 fins a serveis, ampliada per la pandèmia.

Això, segons els usuaris, agreuja l’actualitat.

Sí que dona, però, dades del con- el problema de l’exclusió finance-

ra, sobretot per a la gent gran, que cada vegada es veu més a fora del sistema.

Les entitats valoren positivament el procés de digitalització dels bancs, però alerten que hi ha una part molt important de la població que encara necessita acudir presencialment a l’oficina. Proposen que hi hagi una digitalització amb dues velocitats. Una hauria d’adaptar-se als col·lectius acostumats a l’atenció presencial.

Les entitats critiquen que molts serveis i mecanismes en línia no són amables ni senzills, fins i tot poden arribar a ser complicats per a la gent acostumada als processos digitals i a les noves tecnologies.

L’AnoiaDiari ha anat a diferents entitats bancàries de la comarca per copsar l’opinió dels seus usuaris.

Són les 07:45 h del matí d’un dijous. La Maria Teresa té 78 anys. Fa uns anys tenia una oficina de l’entitat bancària de la qual és clienta “de tota la vida”, a “dos minuts a peu de casa”. Explica que “allà hi podia anar sempre que ho necessitava, em coneixien pel nom, m’atenien molt bé. Ara he de baixar al centre, tinc mitja hora per anar i gairebé una hora per tornar, que fa pujada.

Ric per no plorar.... I ja no parlo de l’estona que perdo entremig perquè m’atenguin. No ho puc demanar als

64% Mentre registra beneficis rècord, la banca ha anat tancant els darrers anys més de la meitat de les oficines bancàries a Catalunya. Segons el Banc d’Espanya, s’han tancat més de 5.000 oficines, un 64%. Dels 947 municipis catalans n’hi ha 443 que no disposen ni d’entitat bancària ni tan sols d’un caixer automàtic. Més de dues-centes mil persones es veuen obligades a traslladar-se a algun municipi veí per poder fer gestions. La majoria són gent gran.

fills, que treballen. I perquè també em sap greu molestar-los. No hi ha dret que la gent gran, amb tot el que hem passat a la vida, ens sentim desatesos d’aquesta manera”, lamenta la Maria Teresa, que afegeix que “vinc abans que obrin per ser la primera. Però algunes vegades m’han dit que segons quins serveis els he de fer a través del caixer. I apa, espavila’t. No hi ha dret...”

Són les 11:15 del migdia. Dimarts.

Hi ha cua al caixer. L’oficina ha tancat l’horari d’atenció a la caixa.

Una senyora gran fa ben bé quinze minuts que es baralla amb la màquina. La gent que fa cua comença a posar-se nerviosa. Una senyora de la fila s’ofereix a ajudar-la. Finalment, se’n surten. L’Assump-

societat

març/2022

07

Bancs ció té 76 anys. També ha hagut de desplaçar-se per anar al banc. Ho ha fet en autobús. “Sé que puc demanar cita, però gairebé és més complicat que fer servir el caixer”, lamenta. “Per què ens ho posen tot tan complicat!”, afegeix.

El Joaquín té 77 anys i viu a Vilanova del Camí. Reconeix, sense vergonya, que “tot això d’Internet” li sona a “xinès”. “El meu telèfon mòbil només és per fer i rebre trucades. Tot just ara m’he posat el Whatsapp per veure fotos i vídeos dels meus nets. I ara, que han tret la meitat de les oficines de Vilanova, si no demanes cita, que és tota una aventura, o no hi vas de 9 a 11, ho has de fer tot al caixer, que és una màquina de bojos, o per l’Internet.

Cada vegada has de demanar-ho als fills. Ens fan sentir com uns inútils...”, lamenta.

22 municipis sense bancs A l’Anoia hi ha 22 municipis sense entitat bancària: Argençola, Bellprat, el Bruc, Cabrera d’Anoia, Calonge de Segarra, Carme, Castellfollit de Riubregós, Castellolí, Copons, Jorba, la Llacuna, Montmaneu, Orpí, els Prats de Rei, Pujalt, Rubió, Sant Martí Sesgueioles, Sant Pere Sallavinera, Santa Maria de Miralles, la Torre de Claramunt, Vallbona d’Anoia i Veciana.

Vint-i-dos municipis amb una població total de 15.176 habitants que han de desplaçar-se a altres municipis veïns per fer les seves

64% Mentre registra beneficis rècord, la banca ha anat tancant els darrers anys més de la meitat de les oficines bancàries a Catalunya. Segons el Banc d’Espanya, s’han tancat més de 5.000 oficines, un 64%. Dels 947 municipis catalans n’hi ha 443 que no disposen ni d’entitat bancària ni tan sols d’un caixer automàtic. Més de dues-centes mil persones es veuen obligades a traslladar-se a algun municipi veí per poder fer gestions. La majoria són gent gran.

gestions financeres de manera presencial.

Joan Serra, batlle de Castellolí, explica que no tenir oficines bancàries “afecta negativament als veïns i veïnes del poble, sobretot a la gent gran. És una mancança que tenim des de fa molts anys. Les oficines o els caixers “són una necessitat per als veïns. Tot i que tenim Igualada a prop, hi ha molts veïns que no poden desplaçar-se i, per a ells, això és un gran inconvenient”.

Serra afirma que “durant els últims anys hem parlat amb diverses entitats financeres perquè instal·lin un caixer, però no ha estat possible.

També hem tingut contactes amb empreses independents dels bancs, que també instal·len caixers, però el cost és molt elevat. És totalment inviable”. Serra afirma que “les reivindicacions dels nostres veïns i veïnes hauria de ser suficient perquè els bancs instal·lessin caixers, però no és així. La realitat és que només miren per la seva viabilitat econòmica i no per la part social. La part positiva és que, en el futur, es farà servir menys diners en efectiu i les transaccions es faran a través dels mòbils o de les targetes. A Castellolí ja es pot pagar així a tots els establiments. Això facilita molt la vida de les persones del poble.”

Meritxell Baqué, batllessa de Vallbona d’Anoia, explica que “havíem tingut dues oficines però ara només hi ha una entitat que manté un caixer, i una altra ofereix una

Si tens més de 60 anys, ha arribat l’hora de viure bé, amb comoditat, seguretat i tranquil·litat, al Residencial ViuB2, a Igualada.

219 219 219

195 195 195

Pisos de lloguer econòmic.

Equipats amb mobles, terrassa, cuina i bany adaptat.

Darreres places disponibles trucant al 93 804 74 16

08

societat

març/2022

Bancs gestora que presta atenció tres dies a la setmana, tot i que no es poden fer operacions en efectiu.

Això afecta a tota la població, especialment a la gent gran, amb la dificultat per usar els caixers automàtics o les aplicacions, ho tenen molt complicat. Sobretot en un lloc on la mobilitat és complicada per desplaçar-se als municipis veïns.

També els petits comerços que necessiten diners en efectiu, pateixen aquest impediment”. Baqué remarca que “hi ha molta gent gran que no té família o no té capacitat per moure’s als municipis veïns, i que pateixen un gran inconvenient.

A més, les oficines de què depenem –una és a Piera i l’altre a Capellades–, no t’agafen el telèfon o no et donen solucions a les teves necessitats perquè et responen des d’una centraleta. És un drama...”

La batllessa de Vallbona d’Anoia explica que “des del tancament de les oficines hem mantingut contactes amb les entitats però no hem tingut resposta. Són decisions preses des de dalt i no hi ha cap possibilitat de negociació”.

Josep Parera, batlle de la Llacuna, coincideix amb els altres batlles i batllesses que aquesta situació “afecta a tota la població, però especialment a la gent gran” i afegeix que el tancament de les seus “ha tingut un impacte molt negatiu a la Llacuna, ja que ens trobem a 30 quilòmetres d’Igualada o de Vilafranca, que és on podem trobar aquest servei. És una necessitat molt important, ja que no només és la distància sinó el fet d’haver de desplaçar-se”. Parera explica que s’han posat en contacte amb les entitats bancàries “però mai hi ha hagut interès per part d’aquestes entitats per obrir de nou l’oficina.”

El batlle de la Torre de Claramunt, Jaume Riba, assenyala que “la gent ja s’ha acostumat, però és un greu inconvenient sobretot per a la gent gran que necessita treure els seus diners per al dia a dia i necessiten que algú de la seva família els acompanyi a l’oficina bancària més propera. És un perjudici en general per a tots, ja que perdem aquella proximitat que teníem.

També els comerços en surten mal-

parats, tot i que tothom s’acostuma a fer servir les targetes de crèdit.”

Riba afegeix que “actualment hem arribat a un acord amb una companyia de caixers automàtics, ATM, que ens cobreix el servei. Però el cost de la comissió és elevat. El lloc més proper des de la Torre de Claramunt és Capellades, a 2 km”.

El batlle de la Torre de Claramunt denuncia que “les companyies bancàries d’aquest país no estan, de moment, per la feina, pensen més a augmentar beneficis amb altres productes i estalviar costos en personal i oficines”.

Un altre cas singular és el del Bruc. Després de la Torre de Claramunt, és el segon municipi anoienc més poblat (2.177 habitants), sense cap oficina bancària.

Alguns municipis de l’Anoia han perdut gairebé la meitat de les oficines bancàries. Calaf ha passat de 4 oficines el 2015 a les 2 de l’actualitat. Piera ha passat de 5 a 3 en el mateix període. Vilanova del Camí en tenia 6 i ara en té 3. El cas més significatiu és el d’Igualada, que tenia 23 oficines l’any 2015 i actualment disposa de 12 oficines obertes.

Una oficina per a cada 3.761 anoiencs A l’Anoia hi ha una entitat bancària per a cada 3.761 anoiencs, molt per sobre de la mitjana del conjunt de municipis de la demarcació de Barcelona, que és d’una oficina per cada 2.600 habitants, aproximadament.

Piera és el municipi anoienc amb la ràtio més alta . Disposa de 3 oficines per a 16.411 habitants, amb una mitjana de 5.470 pierencs per oficina. El segon és Vilanova del Camí, amb una ràtio de 4.245 habitants per oficina. Segueix, en tercer lloc, Òdena amb una ràtio de 3.681 habitants per oficina bancària.

La ràtio d’Igualada, en quart lloc, és de 3.406 igualadins per oficina.

Hi ha tres municipis més amb una ràtio per damunt dels tres mil habitants per entitat: Montbui (3.397 habitants/oficina), Masquefa (3.208 habitants/oficina), i els Hostalets de Pierola (3.064 habitants/oficina).

Les administracions mouen peça.

Els ajuntaments desconfien Al llarg dels últims anys les entitats bancàries han anat tancant milers de caixers automàtics i molts municipis, sobretot pobles petits, s’han quedat sense servei.

Aquesta situació afecta, especialment, a la gent gran. La bretxa digital es fa cada vegada més gran.

Davant això, la Diputació de Barcelona preveu instal·lar caixers automàtics en una seixantena de municipis de menys de 5.000 habitants. Es tracta d’un projecte de l’entitat que té per objectiu “recuperar” els caixers que s’han tancat a les comarques menys poblades de la demarcació, com són el Berguedà, l’Anoia, el Bages o el Penedès.

Així, s’adreça en especial a municipis on els últims anys han tancat l’oficina bancària que tenien. L’ens licitarà pròximament el servei i preveu que es posi en marxa a principis del 2023.

L’executiu espanyol i el govern català també han anunciat, sobretot arran de les demandes de col·lectius d’usuaris i ciutadans, que prendran mesures.

Josep Parera, batlle de la Llacuna, assenyala que “ho valorem molt positivament, esperem que aquesta força serveixi perquè les entitats bancàries tornin a donar aquest servei davant aquesta situació precària que ara patim”. Sobre la iniciativa de la Diputació de Barcelona, Parera explica que “actualment, la Llacuna disposa de caixer automàtic, però l’Ajuntament igualment s’adheriria al Projecte de la Diputació de Barcelona per instal·lar caixers”.

El batlle de la Torre de Claramunt, Jaume Riba, desconfia que la banca faci moviments per tornar a la situació de fa anys. “Seria molt interessant, però desconfio molt que això sigui així, seria bo per a la població,

però em temo que no tornarem mai a la situació que estàvem acostumats”.

D’altra banda, Jaume Riba ha expressat la intenció del seu ajuntament d’adherir-se al projecte de la Diputació de Barcelona, afirmant que “és una gran iniciativa. Sabem que la Diputació hi està treballant des de fa molt temps. Seria molt bo que la Diputació pugui convèncer als bancs en aquesta aposta pel territori”.

El batlle de Castellolí, Joan Serra, també ha manifestat que “estudiarem les condicions i els serveis del projecte de la Diputació de Barcelona. Si és clarament beneficiós per als nostres veïns i veïnes, ens hi adherirem”.

Des de Vallbona, la batllessa, Meritxell Baqué, assenyala que “nosaltres mantenim dos caixers, però això no resol moltes necessitats del dia a dia, sobretot per a la gent gran o els comerços. És totalment insuficient”. I sobre el projecte d’instal·lar caixers en municipis de menys de 5.000 impulsat per la Diputació de Barcelona, Baqué manifesta que “n’hem sentit a parlar, però no hem rebut la proposta. Nosaltres ja disposem de dos caixers. La Diputació destinarà una gran quantitat de diners a posar caixers. L’administració pública no ha d’abocar diners per a uns caixers d’unes entitats que s’estan fent multimilionàries cada any. L’administració no ha d’assumir aquests costos. En tot cas, s’hauria de plantejar tenir el que ja havia tingut: unes caixes pròpies, una banca pública, que pogués generar un altre tipus de servei. Fer-los la feina i pagar-los, no és el millor.

publicitat

març/2022

Una setantena d’actes per commemorar el Dia Internacional de les Dones a la Conca d’Òdena Aquí pots consultar i descarregar-te l’agenda d’actes

09

10

societat

març/2022

Demografia

18.576 9.901

Un de cada 4 anoiencs no ha nascut a Catalunya

8.675

A la comarca hi viuen 238 anoiencs nascuts a Ucraïna 5.585 2.330

ANOIADIARI

La població no nascuda a Catalunya resident a l’Anoia va pujar fins a 34.302 persones el 2021. És un 27,6% del total de la població empadronada a la comarca. La resta, 89.810, han nascut a Catalunya. D’aquests, 56.799 han nascut a l’Anoia i 33.011 en altres comarques catalanes.

3.255

La majoria de ciutadans anoiencs no nascuts a Catalunya van néixer a Espanya (18.576). El segon país que aporta més ciutadans és el Marroc (5.238 = 2.920 homes i 2.318 dones), seguit de Romania (1.044 = 507 homes i 537 dones), Pakistan (464 = 327 homes i 137 dones), Xina (447 = 226 homes i 221 dones), Colòmbia (405 = 172 homes i 233 dones). Itàlia és el primer país de la

56.799

Unió Europea que aporta ciutadans al padró de l’Anoia (325 = 183 homes i 142 dones). En vuitè lloc, trobem Ucraïna (238 = 109 homes i 129 dones), seguit per la República Dominicana (213 = 105 homes i 126 dones) i Argentina (221 = 114 homes i 107 dones). A l’Anoia hi ha 89 persones nascudes a Rússia (25 homes i 64 dones).

33.011

Anoia

>>>>>

18.576

Altres comarques

15.726

Espanya

Resta del món

Població per lloc de naixement (2021). Font: Institut d’Estadística de Catalunya

912 474 438 Espanya

Marroc

Romania

786 454 332 Colòmbia

657 366 291 Equador

652 311 341 Argentina

553 319 234 Perú

Població per lloc de naixement (país de fora de Catalunya) i sexe a l’Anoia (2021). Font: Institut d’Estadística de Catalunya

549 323 226

República Dominicana

490 131

359 Pakistan

416 228 188

Xina

març/2022

publicitat

11

12

societat

març/2022

Demografia >>>>>

El percentatge d’anoiencs no nascuts a Catalunya ha anat oscil·lant.

Fa deu anys, el 2011, era del 29,3% i fa vins anys, el 2021, del 27,2%. Ha variat, però, el percentatge de persones nascudes a Espanya respecte a les nascudes a la resta de països del món. El 2001, el percentatge de persones nascudes a Espanya respecte del total de la població de l’Anoia era del 24,4% per sobre del 2,7% que representaven els nascuts en altres països. El 2021, s’ha registrat un 14,9% de persones nascudes a Espanya i un 12,6% nascudes a la resta de països del planeta.

Pel que fa als passaports, a l’Anoia hi ha censades 11.883 persones que no tenen el passaport espanyol. És un 9,55% del total de la població anoienca. Són 6.278 homes i 5.605 dones.

A Catalunya la xifra s’eleva fins a 1.250.665 persones, el 16,1% de la població catalana. L’Anoia és la quarta comarca catalana amb el percentatge més baix, superada pel Pallars Sobirà (9,51%), el Vallès Oriental (9,45%), el Moianès (9,44%). A l’altra banda, les proporcions més elevades es van registrar a les comarques de la Segarra (27,67%), l’Alt Empordà (24,93%) i el Barcelonès (20,76%).

Calaf és el municipi amb més població que no té la nacionalitat espanyola.

Dels 3.597 habitants censats, 800 no tenen el passaport espanyol, el 22,24% del total dels calafins.

El segon municipi és la Llacuna (13,96%), seguit d’Igualada (12,97%), Santa Margarida de Montbui (11,89%), Carme (11,33%) i Montmaneu (10,13%).

1.250.665 catalans van néixer fora de l’estat, un 0,8% menys que l’any anterior La població no nascuda a l’estat resident a Catalunya és d’1.250.665 persones a 1 de gener de 2021, xifra que representa el 16,1% de la població catalana, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). El nombre ha disminuït en 9.954 persones amb relació a un any enrere, una disminució interanual del 0,8%. En el mateix període la població de nacionalitat espanyola experimenta un decreixement de 7.163 persones.

L’evolució de la població no nascuda a l’estat el darrer any presenta diferències al territori català. A 28 comarques i Aran registren augments, mentre que hi ha 13 comarques que registren disminucions. Els majors augments es registren a les Garrigues (6,3%), l’Alt Urgell (5,5%), el Pallars Sobirà (5,5%), l’Alta Ribagorça (5,1%) i el Moianès (5,0%). Les majors disminucions es registren al Barcelonès (2,7%), el Gironès (2,5%), l’Alt Penedès (2,4%), la Cerdanya (2,3%) i el Pallars Jussà (2,2%).

Per àmbits del pla territorial es registren disminucions a l’Àmbit Metropolità (1,7%), les Comarques Gironines (0,2%) i el Camp de Tarragona (0,2%).

Els altres àmbits presenten augments, especialment el Penedès (1,9%), Ponent (1,8%) i les Terres de l’Ebre (1,7%).

Cal tenir en compte que les variacions en el nombre de persones no nascudes a l’Estat estan afectades no només per la intensitat dels fluxos d’entrada i sortida de la migració exterior, sinó també per l’evolució del seu creixement vegetatiu i pel procés de naturalització d’aquesta

població. L’any 2020, 35.058 no nascuts en territori espanyol residents a Catalunya van obtenir la nacionalitat espanyola, el 34,6% dels quals eren originaris d’Amèrica del Sud i el 30,4% d’Àfrica.

Una mare passeja amb la seva filla per Ripoll. JORDI ALTESA / ACN

La comunitat marroquina continua sent la més nombrosa a Catalunya Principals nacionalitats L’any 2021, la població d’origen europeu és la més nombrosa i representa gairebé un terç de la població procedent de fora de l’estat que resideix a Catalunya (31,0%), dels quals el 22,8% són de la Unió Europea i el 8,2% de la resta d’Europa. El segon lloc correspon a la població americana (28,1%) seguit pels originaris d’Àfrica (26,0%). Més allunyada d’aquest col·lectiu, la població asiàtica representa el 14,8%. És una població estrangera heterogènia quant a les procedències, representades per més de 170 nacionalitats. La comunitat marroquina és la més nombrosa (238.003) i equival a la cinquena part (19,0%). El segon lloc, l’ocupa la població de Romania (87.704) amb una representació del 7,0%. En el rànquing de nacionalitats, se situa després la població italiana (70.511) i la xinesa (63.753), que representen el 5,6% i 5,1% respectivament.

La població marroquina és la primera nacionalitat a 28 comarques de Catalunya, mentre que la romanesa ho és en 8 comarques i Aran.

23.619 catalans tenen la nacionalitat ucraïnesa L’any 2021 resideixen a Catalunya 23.619 persones de nacionalitat ucraïnesa (10.598 homes i 13.021 dones) amb una forta concentració en edats laborals (el 81,2% dels residents tenen entre 15 i 64 anys). Per comarques, el major nombre es registra al Barcelonès (6.733), seguit del Vallès Occidental (1.550), el Baix Llobregat (1.428), la Selva (1.392) i la Segarra (1.285). Per municipis Barcelona concentra el major nombre de població ucraïnesa (5.012), seguit de Guissona (1.053), Lloret de Mar (759) i Badalona (712). La població d’Ucraïna representa l’1,9% del total de catalans no nascuts a l’estat, mentre que a la comarca de la Segarra és ucraïnès 1 de cada 5 residents (19,8%) i al municipi de Guissona 1 de cada 4 (27,5%).

Per edats i sexes El perfil de la població que no té la nacionalitat espanyola resident a Catalunya correspon a una població jove, amb una alta proporció de població de 15 a 64 anys (80,9%, mentre que a la població de nacionalitat espanyola és del 63,5%), i amb una presència majoritària d’homes (51,7%).

Pel que fa a l’estructura per edats, el darrer any es registren increments en els majors de 40 anys, especialment dels 40 als 59 anys. En canvi, es registren disminucions en els menors de 40 anys, amb major intensitat dels 20 als 39 anys.

Pel que fa al sexe, hi ha importants diferències segons el país. Mauritània (81,2%), Mali (78,7%), Gàmbia (77%) i Senegal (75,9%) són els països amb major percentatge d’homes. En canvi, Bielorússia (31,6%), Hondures (31,8%), Nicaragua (32,7%) i Rússia (34,3%) són els països amb menor percentatge d’homes.

Distribució territorial: l’Anoia és una de les comarques catalanes amb menys població nascuda a fora de l’Estat Les proporcions més elevades de població no nascuda a l’Estat es registren a les comarques de la Segarra (27,7%), l’Alt Empordà (24,9%), el Barcelonès (20,8%), el Gironès (20,6%), la Selva (20,4%) i el Baix Empordà (20,0%).

Per contra, les menors proporcions es troben a les comarques del Moianès (9,4%), el Vallès Oriental (9,5%), el Pallars Sobirà (9,5%), l’Anoia (9,6%) i el Berguedà (9,8%).

La presència està molt relacionada amb la grandària dels municipis. Els municipis amb percentatges més alts són Barcelona (21,3%), els de 100.001 a 1.000.000 d’habitants (17,6%) i els de 10.001 a 50.000 habitants (15,4%). En canvi, els municipis amb percentatges més baixos són els de fins a 500 habitants (8,0%), els de 501 a 2.000 habitants (10,9%) i els de 2.001 a 5.000 habitants (10,9%).

A Catalunya hi ha 36 municipis on el percentatge de població no nascuda a territori espanyol és superior al 25%.

Destaquen Guissona (52,6%), Castelló d’Empúries (43,5%), la Portella (39,6%), Salt (38,5%) i Sant Pere Pescador (37,1%).

Barcelona és el municipi on resideixen més catalans nascuts a fora de l’estat, 348.302, tot i que ha tingut una disminució de 10.785 respecte de l’any anterior. Altres municipis que destaquen són l’Hospitalet de Llobregat amb 58.685 persones de nacionalitat estrangera, Badalona (34.361), Terrassa (30.298) i Sabadell (28.794).

Evolució de les procedències a Catalunya En relació amb l’any anterior, si es considera la població no nascuda en territori espanyol resident a Catalunya segons el continent d’origen, la procedent d’Àfrica és l’única que augmenta els seus efectius, 726 persones, un increment anual del 0,2%. La població americana és la que registra la disminució més gran en termes absoluts, 4.579 persones (1,3% respecte de l’any anterior).

La població europea disminueix en 4.251 persones (1,1%), però presenta un comportament regional diferencial. Els europeus comunitaris disminueixen en 25.166 persones, dels quals 23.940 són del Regne Unit que, a causa del Brexit a 1 de febrer de 2020, ja no es comptabilitzen dins de la Unió Europea, mentre que els originaris de la resta d’Europa augmenten en 20.915 persones. Finalment, la població d’origen asiàtic disminueix en 1.819 persones (1,0%) i la d’Oceania baixa en 53 persones (5,0%).

Per nacionalitats, destaquen els increments de població originària de Colòmbia (2.439), del Regne Unit (1.906), d’Hondures (1.617) i d’Itàlia (1.195). En canvi, les nacionalitats que més disminueixen són les de Romania (2.879), Bolívia (2.594), Equador (1.814) i Rússia (1.802).

març/2022

publicitat

13

14

societat

març/2022

Territori

Revifa la polèmica per les immatriculacions de l’església La Conferència Episcopal reconeix que s’han apropiat indegudament de més d’un miler dels 35.000 béns immatriculats. D’aquests, 118 són de Catalunya i un de Copons. Unió de Pagesos i l’Associació de Micropobles denuncien que la xifra de béns immatriculats podria superar els 100.000. Segons la Generalitat a l’Anoia n’hi ha 264 béns immobles immatriculats a nom de l’Església catòlica

ANOIADIARI

“Una casa ubicada a Can Masarnau”, a Copons, és l’única propietat de l’Anoia que apareix al llistat de béns immatriculats per l’Església catòlica espanyola, que ha fet públic recentment el govern espanyol i en el qual es detalla la relació de propietats que la Conferència Episcopal Espanyola ha admès que no els pertanyen. Es tracta d’un miler de béns, dels quals 118 són de Catalunya. Monestirs, terrenys, cases, escoles... De tot. El 1996, el govern espanyol de José María Aznar va modificar la llei hipotecària i va permetre que l’Església catòlica espanyola registrés a favor seu uns 35.000 béns. Ara, la Conferència Episcopal Espanyola, després d’una revisió dels béns “immatriculats” (és a dir, registrats per primera vegada), entre els anys 1998 i 2015, ha reconegut que, del total, uns 1.207 “no li pertanyen”. Es tracta de menys del 3% del total de les propietats que té l’Església Espanyola, a nom de bisbats, ordres, comunitats, etc. Es tracta de parròquies, ermites, convents, però també hi trobem pisos, terrenys,

solars i, fins i tot, escoles. Immobles pels quals l’Església, majoritàriament, no paga l’IBI. El president socialista espanyol, Pedro Sánchez, va aparèixer públicament al costat del president de la Conferència Episcopal i arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, per explicar que l’Església catòlica espanyola admetia la immatriculació irregular de més d’un miler d’immobles i es comprometia a retornar-los als seus propietaris.

Unió de Pagesos i l’Associació de Micropobles de Catalunya han respost alertant “que els llistats de béns immatriculats elaborats pels governs català i espanyol són incomplets i que oculten la dimensió real d’aquesta problemàtica, reflectint tan sols una part dels béns adjudicats irregularment a favor de l’Església. De fet, ambdues parts denuncien que en el llistat de 34.961 béns que el govern central va entrar al Congrés no s’hi reflectien les immatriculacions fe219 tes entre els anys 1947 i 1998, motiu pel qual 195 la xifra real s’estima molt superior. En aquest sentit, les entitats reclamen a l’Adminis-

tració que es dugui a terme un recompte més exhaustiu i que tingui en compte les propietats inscrites irregularment entre els anys 1947 i 2015 i que publiqui finalment les notes simples del registre de la propietat relatives a aquests béns.”

Unió de Pagesos va comparèixer l’any 2018 a la Comissió de Justícia del Parlament i va demanar per escrit a la consellera de Justícia Ester Capella les notes simples del registre de la propietat. El sindicat denuncia que no van atendre la seva petició i que, en comptes d’això, van publicar un llistat amb 3.722 immobles immatriculats a nom de l’Església, un llistat que el sindicat i l’Associació de Micropobles de Catalunya sospiten “que en realitat s’hauria d’enfilar per sobre de les 8.000 immatriculacions.”

El setembre d’aquell any, l’AnoiaDiari publicava que “en els darrers vint-i-cinc anys, el Bisbat de Vic hauria immatriculat, entre 140 i 150 béns ubicats a la comarca de l’Anoia. Unió de Pagesos explica que aquestes propietats són ermites, esglésies, capelles, rectories, terrenys i cementiris, tant privats com públics. En total, a les

35.000 En un comunicat conjunt de l’executiu espanyol i de la Conferència Episcopal Espanyola, les dues parts van manifestar que l’Església ha analitzat el conjunt de béns immatriculats entre 1998 i 2015 i que ha arribat a la conclusió que n’hi ha aproximadament mil “que pertanyen a un tercer o no li consta la seva titularitat sobre el mateix”. En aquell període, l’Església va registrar a favor seu gairebé 35.000 béns gràcies a una modificació de la llei hipotecària que va realitzar l’executiu del PP de José María Aznar el 1996.

comarques centrals, sumen unes 430 propietats. Unió de Pagesos vol que el Parlament es posicioni contra aquest procediment. El coordinador a l’Anoia d’Unió de Pagesos, Joan Vidal, explica que el procediment que han emprat per registrar aquestes propietats és legal, però trenca la normalitat, no és gens habitual i s’hauria de mirar cas per cas, afegint que bona part d’aquestes immatriculacions es van fer entre el 2014 i 2015, quan el govern estatal va donar dotze mesos de marge a l’Església per fer aquests registres, darrer any de vigència d’una llei franquista de 1946 que permet als bisbes fer aquestes pràctiques, segons Joan Casajoana, membre d’Unió de Pagesos, que afegeix que “han actuat així, d’esquena als possibles afectats. En declaracions que feia el Bisbat de Vic, el procés “no és arbitrari” i “és completament legal”. Aclareixen que “si puntualment s’ha comès algun error no hi ha cap problema per revisar el cas concret”. Des d’Unió de Pagesos es

societat

març/2022

15

Territori Concentració davant l’església de Sant Andreu de Maians, el passat 16 de febrer, convocada per Unió de Pagesos i les entitats municipalistes Associació de Micropobles de Catalunya (AMC), Associació Catalana de Municipis (ACM) i Federació de Municipis de Catalunya (FMC) per tal d’exigir el retorn als pobles i ciutats dels béns històrics i culturals immatriculats per la jerarquia de l’Església catòlica.

UNIÓ DE PAGESOS

demanava que “es revisi amb deteniment cada immatriculació”.

El juliol del 2020, el Govern comunicava que “l’Església havia inscrit uns 3.700 immobles a Catalunya sense que es disposés de títols de propietat” i detallava que “l’Anoia és, segons les dades del Govern, la quarta comarca amb més “immatriculacions eclesiàstiques”, és a dir, on l’Església ha inscrit propietats de les quals no en disposa el títol. Són, en total, 264, de les quals la majoria són a municipis del nord, amb poca densitat de població, i a l’oest. En primer lloc, hi ha Pujalt, on són 45 les propietats que l’Església hauria inscrit, segons el registre del Govern.

En aquest municipi, han estat 34 terrenys, 10 llocs de culte i un edifici civil. El rànquing el continuen Argençola, amb 37, i Veciana, amb 20. Els llocs de culte són en bona part ermites i esglésies de fa molts segles.”

El Govern català revelava, doncs, que la xifra d’immatriculacions a l’Anoia era molt superior que

la plantejada dos anys abans per Unió de Pagesos.

En aquells moments, el Bisbat de Vic manifestava que “cada vegada que l’Església ha registrat una església, ha presentat la documentació que provés que allò era de titularitat eclesial i que coincidís amb el cadastre, cosa que ha estat revisada per tècnics del mateix cadastre i la propietat. S’ha registrat el que documentalment constava com a propi i que no tenia cap propietari al seu nom.” Matisen que “si s’hagués comès algun error, no hi hauria cap problema per revisar el cas concret.”

Ara, davant la publicació del llistat d’immatriculacions “indegudes”, Unió de Pagesos ha denunciat que el govern espanyol vol “tancar en fals” el tema de les immatriculacions de l’Església i titlla de “pantomima” el comunicat conjunt de l’executiu espanyol i la Conferència Episcopal en què reconeixen que un miler de béns immatriculats entre el 1998 i el 2015 serien irregulars. El responsable

d’Unió de Pagesos en immatriculacions, Joan Casajoana, ha assegurat que les xifres són “immenses” i calcula que l’Església hauria posat al seu nom 100.000 béns, mentre que la Conferència Episcopal admet haver-ne immatriculat 34.961.

Casajoana ha denunciat que les llistes fetes tant pel govern català com espanyol “no serveixen per a res” i reclama que s’accedeixi a les notes simples dels registres de la propietat per conèixer “l’abast real”.

Segons Unió de Pagesos, el llistat efectuat per la Conferència Episcopal Espanyola es queda molt curt i creu que aquest acord significa un “indult” del govern espanyol cap a l’Església. “El primer que ha de fer el govern del PSOE i Unidas Podemos és complir el seu programa electoral perquè aquest serà el segon cop que tanca en fals el tema de les immatriculacions”, ha criticat Casajoana.

La llista proporcionada per la Conferència Episcopal xifra en 35.000 els béns immatriculats

264 Segons la Generalitat, a l‘Anoia hi ha 264 béns immobles matriculats per l’Església catòlica. Són 95 llocs de culte, 30 edificis civils i 139 terrenys.

El municipi amb més béns immatriculats és Pujalt (45), seguit d’Argençola (37), Veciana (29), Capellades (15), la Pobla de Claramunt (14), Sant Martí de Tous (13), Castellfollit de Riubregós (12), Calonge de Segarra (10 i Montmaneu (8).

6 A Igualada hi ha 6 béns immatriculats per l’Església: la capella Mare de Déu de la Gràcia, la capella de la Mare de Déu de Montserrat, una “casa destinada a ús residencial”, l’església de la Mare de Déu del Roser i església parroquial de la Soledat.

a nom de l’Església, mentre que Unió de Pagesos creu que serien al voltant de 100.000. Pel que fa a Catalunya, el juliol de 2020 la Generalitat fa fer pública una llista en què assegurava que l’Església hauria inscrit prop de 3.800 immobles al seu nom de manera irregular, mentre que el sindicat eleva aquesta xifra a 8.000.

Des del sindicat lamenten que els llistats dels governs, tant de l’espanyol com del català, “no serveixen per a res” i critica que “s’han perdut entre set i vuit anys”. Unió de Pagesos exigeix que es treguin les notes simples dels registres de la propietat, un fet que permetria “conèixer l’abast real” de totes les immatriculacions que ha fet l’Església. “Els bisbes accedien directament als registres de la propietat per canviar el nom dels béns i, per saber què coi van fer els bisbes durant els 68 anys en què van actuar com a notaris, s’ha d’anar al registre”, aclareix.

Unió de Pagesos i l’Associació de Micropobles de Catalunya ja van fer aquesta demanda al Parlament, però asseguren que ara ho tornaran a fer. “Demanarem al Parlament que insti al Govern a treure les notes simples dels registres i que també ho demani a Madrid”, ha explicat Casajoana, que creu que és l’única manera de treballar bé aquest tema.

Responent a les acusacions d’Unió de Pagesos, el Bisbat de Vic nega haver fet cap immatriculació de forma “arbitrària” ni “fraudulenta” d’esglésies i béns tot dient que s’han ajustat sempre a la llei vigent de cada moment. En un comunicat, defensen el dret d’immatricular al seu nom aquells espais que consideren que són seus tot i que també obren la porta al diàleg i a aclarir aquells casos on podria haver-hi errors. La institució eclesiàstica xifra en 303 les immatriculacions fetes entre els anys 1998-2015 i afirma haver atès 2 peticions de particulars que estaven en desacord. Una d’aquestes va arribar en acord i una altra, en un de parcial.

16

societat

març/2022

Solidaritat

Com puc ajudar els refugiats d’Ucraïna?

La Generalitat de Catalunya ha informat que, des de l’inici de la invasió russa, han arribat a Catalunya unes 1.300 persones ucraïneses. La majoria són dones, infants i adolescents, ja que s’ha prohibit la sortida del país d’homes d’entre 18 i 60 anys. Cal tenir en compte que Catalunya compta amb una important comunitat ucraïnesa, formada per unes 24.000 persones, que està desplegant una important xarxa de solidaritat i acollida. Aquesta xifra és més alta, perquè molts ciutadans ucraïnesos que han fugit del seu país han vingut a Catalunya pels seus propis mitjans i encara no figuren al registre.

Catalunya és també porta d’entrada de moltes persones en trànsit, cosa que fa que la gestió de l’acollida tingui una especial complexitat. En aquests moments, es calcula que aproximadament el 70% de les persones que entren per via ferroviària o aèria a Barcelona es

troben en trànsit cap a altres destinacions. Aproximadament 1,5 milions de persones ucraïneses ja han sortit del país, i entre quatre i set milions ho faran amb motiu del conflicte. Amb la nova directiva de protecció temporal, activada dijous passat pel Consell de la Unió Europea, la ciutadania ucraïnesa tindrà accés a una tramitació molt més àgil dels permisos de residència i treball, i podrà accedir a l’escolarització, l’atenció sanitària i els serveis socials. Es tracta d’una normativa aprovada el 2001, en el context posterior a la guerra dels Balcans, que mai fins ara havia estat activada.

Com es pot ajudar?

Davant la voluntat de la ciutadania catalana d’oferir suport a la població afectada pel conflicte d’Ucraïna, el Govern de Catalunya, en la línia que estableixen la majoria d’organitzacions internacionals, destaca que la forma més efectiva

Un nen mira per la finstra d’un vagó de tren a l’estació de Lviv durant la invasió militar russa d’Ucraïna.

JOAN MATEU PARRA / ACN

de canalitzar l’ajuda és fent aportacions econòmiques a les entitats que ja treballen sobre el terreny. En aquest sentit, la Generalitat de Catalunya posa a disposició de la ciutadania un recull de les ONG i organismes multilaterals que donen resposta a la crisi humanitària a Ucraïna.

Des de la Generalitat recomanen que la solidaritat es canalitzi a través d’aquestes entitats que tenen experiència en crisis humanitàries o a través dels ajuntaments. S’han donat casos de ciutadans solidaris que, per impulsos, han pres iniciatives particulars i s’han desplaçat amb els seus vehicles a la zona fronterera, i els materials no han arribat al seu destí. Algunes d’aquestes entitats són: Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, Comitè Català per als Refugiats, Catalunya amb ACNUR, Fundació Acció contra la Fam, Creu Roja, Metges del Món, Farmamundi, Fundació Save the Children o Metges sense Fronteres.

En cas que ja s’hagi recollit material humanitari, el Consolat General d’Ucraïna a Barcelona ha habilitat una nau al port de Barcelona per poder-l’hi dipositar. Coordina el Consolat d’Ucraïna a Barcelona.

Allotjament Ara per ara, la Generalitat té cobert l’allotjament per a ciutadans ucraïnesos

que es trobaven a Catalunya per motius laborals o de turisme en el moment d’esclatar el conflicte i per als refugiats. El Govern de la Generalitat ha posat a la seva disposició un servei d’albergs de la xarxa Xanascat que ofereix de manera temporal allotjament i manutenció, així com assistència mèdica i psicològica a aquells ciutadans ucraïnesos que es trobaven de pas a Catalunya i no poden tornar al seu país o aquella que han hagut de desplaçar-se. L’accés als albergs es coordina amb el Consolat General d’Ucraïna a Barcelona. Tanmateix, s’espera que el nombre de desplaçats augmenti els pròxims dies. Així, si algú vol, col·laborar-hi, pot comunicar-ho a través del 012 o a comiteacollida.igualtat@ gencat.cat Des del Govern es farà un mapa amb tots els habitatges oferts per, si arriba el cas, distribuir-hi els refugiats en funció de si tenen vincles o altres situacions.

Acollida d’infants Els menors, sobretot els que arriben sense tutors legals, tenen una protecció especial. La seva acollida es canalitza a través de la Direcció general d’Atenció a la infància i adolescència (DGAI), que en tindrà la tutela temporalment. Les persones interessades en acollir aquests menors, poden posar-se a contacte amb la DGAIA a través del telèfon 116111 o el correu dgaia.dso@gencat.cat

publicitat

març/2022

17

Preinscripcions

Obert el període de preinscripcions a infantil, primària i ESO Aquesta setmana ha començat el període de preinscripció escolar dels alumnes d’infantil i primària i per als d’ESO per al curs 2022-2023. Novament es farà de forma telemàtica i s’allargarà fins al 21 de març

Aquesta setmana ha comença la preinscripció escolar dels alumnes d’infantil, primària i ESO per al curs 2022-2023.

Novament es farà de forma telemàtica i s’allargarà fins al 21 de març. Les famílies que tinguin dificultats podran demanar cita prèvia al centre que posen com a primera opció o a les oficines municipals d’escolarització. El Departament d’Educació preveu una nova reducció d’alumnes que s’incorporen al sistema de cara al curs 2022-2023. En concret, 3.474 menys a P3 i 2.073 menys a l’ESO, amb una previsió de 57.871 i 81.503 alumnes totals, respectivament.

Una de les novetats són ràtios més baixes a P3, on el 86% dels grups públics i el 37% dels concertats tindran 20 alumnes o menys.

Un cop feta la sol·licitud de preinscripció, les famílies hauran de presentar la documentació requerida del 22 al 23 de març. El 21 d’abril es publicarà la llista de sol·licituds amb la puntuació provisional, del 22 al 28 d’abril es podran presentar les reclamacions i el 3 de maig es publicarà la llista de sol·licituds amb la puntuació un cop resoltes aquestes reclamacions. El 9 del mateix mes es farà el sorteig per resoldre les sol·licituds empatades en punts i el 10 de juny es publicarà la llista d’alumnes admesos. La matriculació es farà del 21 al 29 de juny.

En aquest procés s’obtenen punts segons determinats aspectes. En primer lloc, 50 punts si l’infant que opta a la plaça té germans que ja estudien en el mateix centre. S’obtenen 30 punts si el domicili familiar es troba dins la zona educativa del centre que es demana en primera opció i 20 quan és el lloc de feina dels pares o tutors el que es troba en aquesta zona. En cas que el domicili estigui dins del municipi de l’escola però no en la zona escolar, la puntuació és de 10. A Barcelona, quan el domicili està situat en el mateix districte municipal que el centre escollit se sumen 15 punts.

Si la família rep la renda garantida de ciutadania s’hauran de sumar 15 punts.

Pel que fa als criteris complementaris, es poden sumar 10 punts si els pares o tutors legals treballen en el centre educatiu demanat, 10 també en cas de família nombrosa o monoparental o bé si s’és bessó o trigemin o s’està en situació d’acolliment familiar. Si algun membre de la família té una discapacitat se sumen 15 punts i 10 si s’acredita la condició de víctima de violència de gènere o de terrorisme.

Educació s’ha marcat com a un dels objectius de cara al curs vinent detectar més els alumnes vulnerables i amb necessitats específiques en l’entrada al sistema. Per això, per primera vegada es mantindrà la reserva de places d’alum-

nat amb necessitats específiques fins a l’inici del curs escolar, i no fins al dia anterior a la publicació de les llistes d’admesos, com es feia fins ara.

D’altra banda, els centres públics rebran 384,66 euros per alumne vulnerable per curs per primer cop el curs vinent a P3 i 1r d’ESO per lluitar contra la segregació escolar. I a la concertada s’apuja la quantia fins als 988,1 euros.

Què cal tenir en compte per triar escola?

Triar escola per al vostre fill o filla no és una decisió fàcil, perquè cal tenir en compte algunes qüestions per prendre la millor decisió per al seu futur. A l’escola passarà gran part de la seva infantesa i cal que s’hi trobi a gust. Per això, abans de començar el procés de preinscripció i matrícula és el moment de pensar i decidir quina escola triar per als vostres fills i filles. En aquest sentit, és convenient informar-se i documentar-se per escollir el centre educatiu que més s’ajusti a les vostres expectatives i que considereu que s’adapta millor al vostre fill o filla.

Per prendre una decisió, cal recollir informació dels centres educatius que us interessin, sense descartar aquells que inicialment no havíeu previst, en què podeu tenir en compte els aspectes següents: El projecte educatiu. És important saber com treballen, en quina metodologia es basen, com és la carta de compro-

mís educatiu, com fan els agrupaments d’alumnes, com treballen les competències bàsiques, quin paper té l’infant en l’aprenentatge, l’enfocament coeducatiu i intercultural del projecte, les sortides, si posen deures o no, etc. Heu de valorar si la manera de treballar del centre encaixa amb el tarannà de la vostra família, si us agrada, si és coherent amb la vostra manera d’entendre l’educació, etc.

L’ideari de l’escola. És el que defineix el centre i la manera amb què treballa, els principis i les bases de la seva filosofia de treball i valors (allò que defineix el caràcter propi del centre). També n’és important la titularitat (si és un centre públic, privat o concertat, i si és una escola laica o religiosa).

Les característiques del vostre fill o filla. Segons la seva manera de ser i interessos tindrà unes necessitats o altres.

Per tant, valoreu si li agraden activitats tranquil·les o necessita moviment; si li agrada l’experimentació, la manipulació, les noves tecnologies, els idiomes, els projectes... En definitiva, quina escola l’ajudarà més a desenvolupar al màxim les seves capacitats.

Les instal·lacions. Mireu si l’escola té espais oberts, amb llum natural i bona ventilació; espais generadors de coneixement, que potenciïn l’aprenentatge de l’alumnat, o espais polivalents, accessibles, comunitaris o agradables.

La relació entre l’escola i les famílies.

Demaneu com es fan les reunions i en-

trevistes amb les famílies, quina és la participació de les famílies en les decisions de l’escola, com és la comunicació amb la tutora o el tutor, si fan servir agenda, si usen aplicacions informàtiques per comunicar-se, etc.

La participació de les famílies. Informeu-vos de l’associació de mares i pares, del consell escolar, de si hi ha pares i mares delegades de classe, de les comissions, etc.

Proximitat del centre al domicili. Cal que tingueu en compte aquest aspecte per a l’organització familiar i la conciliació personal i laboral.

Els serveis que ofereix. Si hi ha acollida matinal, menjador, activitats extraescolars, etc.

Relació de l’escola amb l’entorn. Els projectes amb altres centres del municipi, els projectes comunitaris, etc.

Amb tota la informació, com a família, heu de tenir clars quins són els aspectes que considereu més importants; valoreu totes les opcions i escolliu el centre que més compleixi amb les vostres expectatives.

Un cop prengueu la decisió, confieu que heu triat la millor escola per a la vostra filla o fill, confieu en el centre i confieu en l’equip professional que hi ha. A l’escola tothom treballa perquè l’estada del vostre fill o filla sigui feliç i pugui desenvolupar-se i créixer com a persona, tot promovent-ne la igualtat d’oportunitats, i afavorint-ne l’equitat, la cohesió social i la convivència.

18

societat

març/2022

Portes obertes

Escola Àuria: aprendre junts per caminar lluny Amb cinquanta-cinc anys de trajectòria, l’Escola Àuria és un centre educatiu de referència per als infants, adolescents i joves que necessiten una atenció especialitzada i una escolarització especial partint de les seves capacitats. Se’ls ofereix els suports adequats, tractant els alumnes en la seva globalitat, per ajudar-los a construir la seva personalitat i afavorir el desenvolupament de les seves competències, tenint en compte l’equilibri emocional

L’Escola Àuria, fundada per APINAS l’any 1967, té una trajectòria de cinquanta-cinc anys en l’atenció a infants i adolescents amb necessitats educatives especials derivades de discapacitat intel·lectual. És un centre educatiu de referència a la comarca de l’Anoia per a tots aquells alumnes d’entre 3 i 20 anys que necessiten una atenció especialitzada, concertat amb el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya en la modalitat d’educació especial (CEE) i programa de Transició a la Vida Adulta (TVA).

Com a suport a la inclusió l’Escola articula dos serveis. D’una banda, una Aula Integral de Suport (AIS) que proporciona atenció educativa i terapèutica a alumnes d’escoles i instituts de la comarca amb necessitats educatives

especials associades a trastorns mentals greus que necessiten suport integral i intensiu de forma temporal per poder assolir l’equilibri i el benestar personal suficient per al retorn als contextos escolars ordinaris.

D’altra banda, des del curs 2016-17 cada curs escolar ha rebut l’autorització dels Serveis Territorials d’Educació a la Catalunya Central per poder prestar col·laboració, compartir experiències i recursos pedagògics i didàctics als centres d’ensenyament ordinaris públics i privats de la comarca, com a CEEPSIR (Centre d’Educació Especial Proveïdor de Serveis i Recursos).

L’Escola Àuria ofereix als seus alumnes una atenció personalitzada en grups reduïts en un entorn d’aprenentatge estructurat. Es parteix de la realitat in-

dividual de cada alumne, de les seves necessitats i capacitats, per establir les estratègies d’ensenyament-aprenentatge més adients en cada cas. S’apliquen diferents mesures i enfocaments metodològics: agrupaments flexibles, tallers i itineraris, experiències de treball cooperatiu i treball per projectes en els grups de primària i secundària.

Es treballen de forma molt intensiva els Sistemes Augmentatius i Alternatius de Comunicació, i de manera específica l’estimulació multisensorial amb els alumnes amb pluridiscapacitat i la Metodologia Teacch amb l’alumnat amb Trastorn de l’Espectre Autista. Amb els alumnes grans del programa de Transició a la Vida Adulta es treballa la formació i orientació personal i laboral i es realitzen pràctiques al Centre Especial

de Treball i en diferents empreses ordinàries de la ciutat.

L’Escola compta amb un equip de professionals multidisciplinari, format per mestres, educadors, logopedes, fisioterapeutes, psicòleg, pedagog i treball social, que fan possible una atenció integral a l’alumnat i un acompanyament intensiu a les famílies. Es contempla de manera explícita la importància de la participació d’aquestes en el procés educatiu de cada alumne. Com a serveis complementaris l’Escola ofereix servei de menjador i d’activitats extraescolars a través de l’Esplai Àuria. Així mateix, l’entitat disposa d’una Llar Residència, que té capacitat per acollir a 6 alumnes en règim de suport residencial temporal que per diferents motius puguin necessitar aquest equipament.

març/2022

publicitat

19

20

societat

“

març/2022

Preinscripcions

Educar és crear l’espai on l’altre pugui créixer, equivocar-se, somiar, refusar, escollir..... educar no és sotmetre, però si permetre. No és ser el model, però si el referent, no és una lliçó, però si una trobada. Educar no és tancar, és obrir.

Fernand Deligny,1960

“

Escola Anoia, la nostra proposta El projecte educatiu de l’Escola Anoia, està en constant revisió des de ja fa tres cursos. En un primer moment la revisió va ser motivada per una necessitat d’actualització i d’introduir una organització al servei de l’aprenentatge.

Els dos següents per donar resposta a les necessitats actuals derivades de la pandèmia.

Així, el nostre projecte educatiu es basa en tres eixos: - Formació de persones competents: tenim l’objectiu que en acabar 4t d’ESO els alumnes tinguin coneixements, habilitats i capacitats per encarar la següent etapa amb seguretat i comoditat.

Que en aquests quatre anys descobreixin interessos, coneguin opcions i acabin convençuts que continuar aprenent és la millor opció.

- Benestar: l’escola està centrada en l’alumne, treballem per aconseguir el seu benestar. Volem crear un ambient acollidor a l’aula, que se sentin segurs i tranquils per poder generar experiències agradables d’aprenentatge. Les emocions tenen un paper clau en l’aprenentatge.

En aquesta etapa tan rica de canvis, maduració i creixement personal volem que se sentin confiats i acompanyats: no només ensenyem, sinó que eduquem i acompanyem. És una etapa de molts canvis i molt ràpids, crear vincles autèntics és de vital importància per aconseguir relacions de confiança.

- Participació: L’escola ha de ser un espai més que un lloc on s’ensenya. Ha de ser un indret on s’afavoreix la reflexió, on s’ofereixen moments que promouen l’aprenentatge vivencial; un espai on els joves aprenguin a participar, tant al centre, com a l’entorn, on puguin practicar, encertar o equivocar-se en l’art de decidir.

El jove ha de ser agent actiu en el seu procés d’aprenentatge, ha de conèixer què ha d’aprendre, prendre consciència sobre què se li demana, desenvolupar les habilitats i capacitats que permetin aprendre a autoregular-se, autocontrolar-se i que en el futur no sigui dependent d’un control extern.

Oferim les eines perquè l’alumnat participi en el dia a dia de l’escola, que se la senti i se la faci seva.

Com ho fem?

- Escola amb dues línies i un claustre de 20 professors/eres permet un ambient proper i familiar.

- Seguiment individual: cada alumne té un tutor individual, el qual té com a màxim 18 alumnes, que fa el seguiment i acompanyament de forma més personal.

- Participació: Delegats, assemblea de delegats, dinamitzadors esportius, mediadors escolars… i molt especialment amb el projecte Comissions: Un dels objectius de les comissions és que l’alumnat i professorat treballi conjuntament, compartint i sumant esforços per aportar idees i proposar activitats que dinamitzin la vida del centre tot realitzant un projecte que ens ajudi a estar-hi millor. El segon és posar en pràctica totes aquelles competències que hem adquirit en les diferents matèries.

- Avaluació: L’alumnat ha de participar i fer-se responsable del seu procés d’aprenentatge i ho volem fer sobretot a partir de l’avaluació formativa (autoavaluant-se, coavaluant, revisant, refent etc). L’avaluació ha d’estar al servei

de l’aprenentatge i no només ha de tenir una funció finalista.

- Diversitat de metodologies: des de treball per projectes a classes magistrals; diferents activitats d’avaluació, treballs interdisciplinaris, exposicions orals, reptes, treball cooperatiu i individual, proves...

- Materials i eines d’aprenentatge: llibres digitals, llibres socialitzats (préstec per curs), dossiers propis, impressora 3D, taller tecnologia…

- Fomentem les llengües estrangeres. Optatives de francès i alemany. Auxiliar de conversa. Optatives en anglès.

Obtenció PET. - Activitats i sortides lligades als diferents tipus d’aprenentatges, formen part dels objectius i continguts de les matèries. Camps d’aprenentatge a 1r i 2n, intercanvi amb Alemanya a 3r, Sortida a França de l’alumnat de francès, viatge de final d’etapa a 4t.

- Treball en xarxa: L’escola forma part fa anys del Pla Català de l’Esport.

Escola i Salut, Servei comunitari, programa etwinning, escola verda ...

març/2022

publicitat

21

22

societat

març/2022

Preinscripcions

La Gaspar torna a situar-se en el mapa de la innovació pedagògica en l’àmbit de la neoartesania en cuir Aquest curs l’Escola Municipal d’Art i Disseny La Gaspar participa novament en el programa d’innovació pedagògica de Talent Creatiu i Empresa de la Generalitat de Catalunya en diversos projectes de diferents àmbits, disseny gràfic, disseny audiovisual i artesania de complements de cuir

Com bé explica el briefing que fan arribar a totes les escoles de Catalunya participants, l’objecte del programa és fomentar la participació dels centres educatius que imparteixen ensenyaments professionals d’arts plàstiques i disseny en projectes que desenvolupin estratègies de relació en el camp de la innovació i l’intercanvi de coneixement entre els centres docents i les empreses, institucions i entitats, i que permetin als estudiants integrar en el seu aprenentatge l’entorn laboral d’un ambient real, adquirint hàbits de relacions humanes a l’empresa, del treball en equip, l’orientació cap al client, sentit d’iniciativa i esperit emprenedor, cultura d’empresa, innovació tecnològica, perfils professionals, i altres.

El projecte concret que us volem explicar és el participat per l’alumnat

d’Artesania de Complements de Cuir.

Es tracta d’un encàrrec real basat en la Col.lecció Alas y Viento de Màscares del Món de Nacho Rovira i l’Associació Amics UNESCO Barcelona (AUB).

El repte de l’encàrrec és la creació d’una màscara inspirada en una peça de la col·lecció Alas y Viento. Pot ser una rèplica, una interpretació pròpia, una parella, un oposat o un “alter ego” des del punt de vista de l’alumne. A més del propi valor tècnic i artístic, la proposta planteja a l’alumne el repte de conciliar cultures i tradicions centenàries amb la pròpia creativitat en un viatge a través del temps, l’espai i la imaginació.

Una comissió, integrada per personal tècnic, en representació de la Direcció General de Formació Professional Inicial i Ensenyaments de Règim Especial, i per personal tècnic professional en re-

presentació de l’empresa, coordina i fa el seguiment dels projectes que presenten les diferents escoles.

Els alumnes de La Gaspar ha desenvolupat diversos projectes de màscares basant-se en diferents tècniques artesanes aplicades a la pell. Per exemple l’origami, on a partir dels plecs aconseguim el volum; o el modelatge de motlles realitzats en fang; també trenats, tenyits o la tècnica del pirogravat.

Les diferents propostes presentades són a càrrec de Laura Villavecchia i Ainhoa Fuentes, la Màscara Bassari; Pol Bocero i Yago Iglesia, la Màscara Búfal; Bet Millera i Montse Díaz, la Màscara Mwana Pwo i per últim Hommocalto Ezzammouri i Adrià Planell han presentat la Màscara Sol. Els resultats obtinguts després de la recerca i investigació d’aquestes tècni-

ques han estat molt bons. Els treballs ja han estat entregats i estem esperant la valoració de la comissió. El pròxim 6 de maig en la Jornada d’Art i Disseny es farà públic el projecte guanyador.

L’Escola Municipal d’Art i Disseny La Gaspar ofereix ensenyaments oficials professionalitzadors en l’àmbit del disseny, concretament en les especialitats de disseny gràfic, disseny audiovisual i disseny en pell. És l’única escola de Catalunya que imparteix cicles formatius reglats, amb titulació oficial del Departament d’Ensenyament, de disseny en pell, concretament el cicle formatiu d’Artesania de Complements de Cuir, cicle formatiu vinculat a la moda i la pell, únic a Catalunya amb titulació oficial.

Per a més informació podeu trucar a l’escola 93.805.52.62 o consultar la web www.lagaspar.com

publicitat

març/2022

www.lagaspar.com

23

24

publicitat

març/2022

societat

març/2022

25

AnoiaDiari Converses

Emilio Morenatti: “Hem d’afilar molt bé les nostres úniques armes, que són les nostres càmeres” Aquest dijous, 3 de març, s’ha celebrat al Teatre Municipal l’Ateneu d’Igualada la taula rodona “Fotografiar la realitat: on són els límits”, amb la participació dels fotoperiodistes Cèlia Atset, Jordi Borràs, Mireia Comas i —en connexió en directe des de Kyiv—, Emilio Morenatti, que està cobrint amb la seva càmera el dia a dia de la guerra a Ucraïna. L’acte, emmarcat dins el cicle de converses de l’AnoiaDiari, formava part de l’agenda d’activitats del FineArt Igualada, i ha estat organitzat per LA MIRA Magazín i l’AnoiaDiari.

“

ANOIADIARI

Els assistents a l’acte van poder escoltar, en connexió en directe des de la capital ucraïnesa Kyiv, el fotoperiodista Emilio Morenatti. El director editorial i cap de fotografia d’Associated Press a Espanya i Portugal va compartir el seu testimoni com a fotògraf a primera línia del conflicte bèl·lic a Ucraïna.

Morenatti va explicar que “ens trobem davant un escenari nou.

Ningú dels que estem aquí, excepte que la gent que va cobrir Kosovo, ens podíem imaginar una cosa tan bèstia. Hem d’estar improvisant 8.675 contínuament.

Tenim una certa angoixa perquè no sabem què passarà demà, o d’aquí a cinc minuts.

La situació és greu i està empitjorant. Ja no podem sortir de Kyiv.

Ens han donat una finestra de sortida amb tres oportunitats i hem esgotat l’última. Hem d’esperar un corredor humanitari per poder sortir. La ciutat, igual que el país, s’està rearmant. Hi ha molta tensió. Hi ha checkpoints per tot arreu.

A cada cantonada hi ha un grup de gent armada. Paren a tothom. Ningú volta, només els milicians i nosaltres. Hi ha una gran paranoia per evitar infiltracions d’enemics. Els periodistes també som un objectiu.

Ens encanyonen diverses vegades al dia. Mai m’havia trobat en situacions com aquests. Gent que té més experiència que jo reconeixen que la situació és molt volàtil, en qualsevol moment pot passar qualsevol cosa. Pot passar que algú se li escapi el dit del gatell i surti un tret d’on no hauria de sortir…”

Sobre les imatges que busca captar a través de la seva càmera, Emilio Morenatti, Premi Pulitzer 2021, va explicar que “estic centrant-me en el tema de la població que fuig, o la que queda atrapada. M’interessa definir el conflicte amb la denúncia sobre aquestes persones que paguen un preu, que és la població civil. Volto per refugis, hospitals, busco la gent que viu al metro, els comiats a l’estació central o a l’estació d’autobusos, que són dramàtiques, perquè els homes es

“Hem vist homenots de dos metros enfonsant-se després d’acomiadar la seva família.”

“Aquesta guerra marcarà un abans i un després pel que fa als límits del que es pot fotografiar.”

El fotoperiodista Emilio Morenatti va participar en la conversa des de Kyiv. TCM

queden i les dones i els nens, marxen. M’agradaria fer una història de dones, com la que va tenir la Guerra Civil Espanyola, però no hi haurà aquesta opció. Hem vist homenots de dos metros enfonsant-se després d’acomiadar la seva família. Hi ha moments i imatges molt difícils de digerir, sobretot pels que tenim fills. La història els ubica en un moment en què, sense voler-ho, has d’anar a la guerra.”

La moderadora de la conversa, la periodista de la Mira, Magda Gregori, va traslladar a Morenatti la pregunta que donava nom a la taula rodona: on són els límits a l’hora de fotografiar el que està succeint. Morenatti va assenyalar que “aquesta guerra marcarà un abans i un després pel que fa als límits del que es pot fotografiar. Aquí hi ha poca premsa, però som suficients per mostrar la crueltat tal com és.

Els mitjans que estem aquí no tenim autocensura. Ja hem vist publicades fotos amb morts, morts que pensàvem que no veuríem.

Tenim la història d’una nena de set

anys que va morir i la seva foto ja ha sortit a les portades de periòdics.

La foto més cruel és la de la nena morint a braços del pare, amb les mans ensangonades. Una foto tremenda.”

Morenatti va manifestar que “el periodisme es torna a utilitzar per fer una denúncia, i penso que aquesta denúncia la continuarem veient, perquè que hi haurà una massacre, una massacre que, de fet, ja hi és. Ara els periodistes estem lluny dels llocs on passen les coses, de llocs on no hi ha testimonis. Però això passarà aviat aquí. Posarem a prova on són els límits. Ara la línia és molt difusa. Abans d’arribar aquí pensava d’una manera, i ara penso d’una altra. Estem en un moment crucial. Hem de demanar que el periodisme que es fa aquí sigui nun periodisme cruel, perquè aquesta guerra és molt cruel. Intentaré arribar, amb les meves fotografies, com sempre, al 100% de la població, perquè també ho puguin veure els meus fills. Intentaré mostrar tota la cruesa. I confio que s’atre-

veixin a publicar-la. Insisteixo, però, que ens trobem davant una situació molt excepcional, que no ha passat mai en els temps contemporanis. Passem angoixa perquè, si es compleixen els pronòstics, pot ser el principi del fi. Hem d’anar amb compte i mesurar molt bé els nostres passos. I hem d’afilar molt bé les nostres úniques armes, que són les nostres càmeres.”

Després d’aquest colpidor testimoni, Emilio Morenati va obrir la carpeta de fotos del seu portàtil per compartir-les amb els assistents a l’acte, comentant les imatges i a la vegada, fent una crònica del seu dia al conflicte i una masterclass de fotoperiodisme.

Seguidament, es va obrir el debat amb tots els participants. La periodista Magra Gregori va posar damunt la taula una sèrie d’interrogants “per reflexionar sobre com veiem la realitat, perquè sovint ho fem a través dels seus ulls, de les càmeres d’aquests fotoperiodistes”.

Aquí us oferim un recull de les seves intervencions. >>>>>

“Hem de demanar que el periodisme que es fa aquí sigui nun periodisme cruel, perquè aquesta guerra és molt cruel.

Intentaré arribar, amb les meves fotografies, com sempre, al 100% de la població, perquè també ho puguin veure els meus fills. Intentaré mostrar tota la cruesa.”

MÉS INFORMACIÓ www.anoiadiari.cat

Aquí pots veure el vídeo de la conversa “Fotografiar la realitat: on són els límits?”

26

societat

març/2022

AnoiaDiari Converses

“Fotografiar la realitat: on són els límits?”

Una tria dels comentaris dels fotoperiodistes Cèlia Atset, Jordi Borràs, Mireia Comas i Emilio Morenatti

Mireia Comas, Magda Gregori, Jordi Borràs i Cèlia Atset conversant amb Emilio Morenatti, que va fer públiques les seves fotos d’Ucraïna. JOAN SOLÉ

La fotògrafa Pilar Aymerich, que és tot un referent, diu que “el fotopèriodisme no és la realitat pura i dura sinó que és el que tu vols explicar sobre una cosa que està passant”. El periodisme és una interpretació personal del que està passant? Es pot ser objectiu?

“No, no poden ser objectius. Sempre hi ha una intenció. Hi ha uns límits personals i uns límits col·lectius, i tots estan estretament lligats a la moral, a la moral col·lectiva i a la moral pròpia. I aquí vas ballant una mica.” CÈLIA ATSET “És molt difícil, per no dir impossible, que siguem objectius en la nostra feina, perquè no som objectes, som subjectes. A vegades, es pot tenir la sensació que una imatge no menteix. Si agafes deu fotoperiodistes en un mateix acte, sortiran deu fotos diferents. I el mateix passarà si agafes deu cròniques escrites. Segons el seu criteri, segons la seva escala de valors, segons el seu estat d’ànim, segons el que vulgui transmetre, un fotoperiodista farà una fotografia o una altra. No es pot ser neutral davant la barbaritat que representa l’atac i l’assassinat de civils. Aquí, la neutralitat no té lloc. No pots ser neutral. Has de ser honest. Has de ser veraç i has de respectar l’entorn.” JORDI BORRÀS “A part del que tu vols transmetre, totes les persones, encara que no vulguem, tenim uns prejudicis creats, i molts cops no en som ni conscients. Abans d’afrontar un tema és molt important detectar els prejudicis que tens i trepitjar terreny, parlar amb la gent del territori.” MIREIA COMAS Les fotografies poden tenir un gran valor documental. Hi ha fotografies que s’han de fer, malgrat que puguin ser compromeses i encara que sàpigues que no les acabaràs publicant, però que s’han de tenir?

“Les fotos s’han de fer sempre. Sempre. Si les fotos d’Auschwitz no s’haguessin fet, probablement no s’hauria pogut demostrar al món què va passar als camps d’extermini. Una imatge pot guanyar valor documental amb el pas dels anys. Amb les fotografies es poden explicar fets que d’altra manera seria molt difícil fer-ho. És un llenguatge universal, no calen idiomes. La foto s’ha de fer, però sense intervenir.”

JORDI BORRÀS “La foto s’ha de fer sempre. Una altra cosa és si es publica o no. Ara està de moda pixelar les fotos. Jo això no ho compro. Es publiquen o no. Els límits, sovint, no els posa el fotògraf, sinó la situació, l’escenari.” EMILIO MORENATTI A vegades la gent pot pensar que els periodistes són persones fredes, perquè d’alguna manera han de prendre distància per poder fotografiar la realitat. Quan fas la feina pots establir una distància, però quan arribes a casa poden aflorar unes emocions que has de gestionar. Com ho gestioneu?

“La càmera funciona molt bé com a pantalla per allunyar-te del que estàs veient.

Tens la necessitat de documentar, per damunt de tot, aquell instant. Això no vol dir que quan arribis a casa pateixis, ploris i hagis d’anar al psicòleg.” MIREIA COMAS “Recordo una foto que no vaig fer. A l’atemptat de la Rambla. Vaig entrar al CUAP Pere Camps amb la càmera al braç, perquè no volia incomodar ningú, i hi vaig veure tant dolor, que vaig ser incapaç de fer la foto. No vaig poder. He fet fotos amb llàgrimes als ulls i n’he fet de situacions molt bèsties, de la manera més asèptica possible.

La càmera et permet tenir la distància emocional suficient per poder treballar. A la nostra feina hem de treballar en tota mena de situacions. Com un metge ha d’atendre situacions límit, nosaltres som els que posem els ulls en aquestes situacions.”

JORDI BORRÀS “Nosaltres no som els protagonistes. Nosaltres, quan estem en una situació, hem escollit estar allà. És responsabilitat teva com ho gestiones. T’has de quedar en un segon pla, després, quan arribes a casa, et pot afectar, som persones, ens indignem, patim. Nosaltres triem estar allà i les persones a qui fotografiem no ho han escollit.”

CÈLIA ATSET “Es parla molt dels efectes postreumàtics d’aquesta professió. Qui tingui traumes, o problemes, que es dediqui a una altra cosa. Alguns periodistes ho magnifiquen.

Però el periodista no ha de ser notícia. Si soc crític amb això és perquè s’ha de dignificar la professió. S’ha de saber desconnectar. Les històries són nostres durant el moment que estem fotografiant. Quan te’n vas al llit has de saber fer el clic, s’ha de saber fer un reset per pensar en una propera història. Si no, és millor que busquis una altra professió. Aquesta professió no vol periodistes traumatitzats. Jo he patit moltes situacions d’estrès i he patit qüestions físiques que t’acompanyen tota la vida, però sempre procuro fer un reset i passar a la següent història. No pots anar acumulant estrès, no pots anar acumulant històries que no són les teves històries.”

EMILIO MORENATTI La fotografia és reflexió? Hi ha reflexió darrere d’una fotografia, una manera diferent d’enfocar?

“Aquí és on hi ha la professió. Una cosa és tirar fotos i l’altra és fer fotos. I nosaltres fem fotos, no tirem fotos. La professió està aquí. En saber entendre el context. La càmera, la tècnica, van soles.” CÈLIA ATSET “No és només què vols fotografiar sinó també què vols explicar. Una de les màgies de l’ofici, una de les coses que trobo més fascinants, és el que comentava abans, agafes deu fotògrafs i tindràs deu fotos diferents, i sempre hi ha aquella foto que tenies tant, tant al davant, que no l’has vist… o al revés. Per un cop de sort, per la sensibilitat…” JORDI BORRÀS

societat

març/2022

27

AnoiaDiari Converses

“Fotografiar la realitat: on són els límits?”

Una tria dels comentaris dels fotoperiodistes Cèlia Atset, Jordi Borràs, Mireia Comas i Emilio Morenatti Quins elements defineixen un bon fotoperiodista? Abans heu parlat de l’honestedat, de la discreció…

“És molt important el respecte, com dèiem, i no victimitzar més les víctimes, que sovint passa.” MIREIA COMAS

“Sí. Per a mi també és molt important el respecte cap a les persones que estiguis fotografiant. A vegades aquest respecte no es veu, molts pensen més en un mateix que no en allò que vols visibilitzar.” MIREIA COMAS

Hi ha talent en el fotoperiodisme?

Com es pot fer la feina tan curosa com sigui possible quan es retrata la intimitat d’algú? Com es troba l’equilibri per mostrar aquella realitat sense afectar la intimitat?

“Això ens crea contradiccions constants, cada dia” CÈLIA ATSET “La foto amb què has de fer invents per poder publicar-la, com per exemple que no es vegi la cara, no la facis. Part de l’ofici és tenir l’habilitat i els recursos per poder fotografiar una escena agafant els elements necessaris i obviant aquells que poden generar conflicte o certa violència per part de l’espectador. No és gens fàcil. A vegades, quan et trobes en una situació complexa, tu ja veus si la persona que vols fotografiar et dona el vistiplau o no. Hi ha vegades que la complicitat que estableixes amb l’entorn que estàs fotografiant et dona el vistiplau, i és a través d’un llenguatge no verbal molt difícil d’explicar.” JORDI BORRÀS “Això t’ho dona la professió, l’experiència, els anys. Entendre aquests matisos, que a vegades són informacions tàcites que es creen en els espais.” CÈLIA ATSET

“És molt important tenir ull, i això es té o no es té. Es pot anar treballant, però tenir-lo ja de sèrie implica un plus estètic que marca la diferència. Fotoperiodisme és periodisme i fotografia. Pots tenir les dues coses i una potser destacarà més que l’altra. Si tens les dues molt fortes, aquí és on hi ha el talent.” CÈLIA ATSET “Tothom pot aprendre, però hi ha persones que tenen un petit do que et facilita fer unes fotos que transmeten més que altres persones.” MIREIA COMAS Hi ha autocensura?

“Cadascú té els seus límits. Si jo no vull que una foto surti, no la passaré al mitjà.

M’autocensuraré. Això depèn de l’escala de valors, de la distància que puguis tenir amb allò que fotografies. A mi pràcticament no m’han censurat mai, qui més m’ha censurat he sigut jo mateix. A vegades, aquesta autocensura pot venir per pressions externes…” JORDI BORRÀS “Hi ha molta autocensura. Hi ha gent que no fa segons quins temes perquè poden portar problemes, amb la policia, amb les administracions…” MIREIA COMAS

28

societat

març/2022

Solidaritat

L’Hospital Universitari d’Igualada impulsa una campanya de mecenatge per reformar l’àrea oncològica Amb el lema “La seva lluita és la nostra lluita”, el Consorci Sanitari de l’Anoia –que gestiona l’Hospital Universitari d’Igualada– engega una campanya de mecenatge amb l’objectiu de recaptar fons que destinaran a reformar l’Hospital de dia Oncològic. Les obres i els equipaments per fer més còmoda i acollidora aquesta àrea, tant pels pacients com pels seus familiars, tindran un cost d’uns 400.000 euros aproximadament. Des del centre es fa una crida “a empreses, ciutadania, teixit cultural, esportiu i associatiu de les comarques de l’Anoia, la Conca de Barberà i la Segarra –àrea d’influència del centre– a col·laborar per fer realitat la transformació d’aquest equipament”

A l’esquerra, sala de l’Hospital de dia oncològic, en l’actualitat. A la dreta, simulació virtual de l’espai després de les obres. CSA

ANOIADIARI

La finalitat de la campanya és “que els malalts de càncer, que han de passar llargues estones fent tractaments, tinguin la intimitat i el confort que necessiten, sense oblidar el compliment dels estàndards hospitalaris”, expliquen des del Consorci Sanitari de l’Anoia. Alguns d’aquests pacients van participar en la creació d’aquest projecte, aportant idees i suggeriments.

La seva principal reivindicació “és guanyar intimitat i comoditat durant els tractaments i que l’espai sigui més càlid, amb una estètica que s’allunyi de la sobrietat dels entorns hospitalaris.”, han afegit des de l’organització de la campanya.

La reforma contempla tant les obres com l’adquisició d’equipaments (butaques oncològiques, mobiliari per la sala d’espera...), i té un cost aproximat de 400.000 euros. La reforma, detallen des del Consorci Sanitari de l’Anoia “servirà per culminar el projecte de millora de l’àrea oncològica iniciat en els darrers anys –en el qual ja s’hi han invertit altres donacions i recaptacions d’esdeveniments solidaris amb el càncer– i que han permès adquirir aparells mèdics o fer petites millores als espais. És el cas de l’herència de 25.000 euros la

senyora Àngels Segura, la recaptació de 18.000 euros dels calendaris solidaris “Fortes i valentes” (una iniciativa particular), la donació de Rotary Club de 6.350 euros, la donació de 1.020 euros de la Farmàcia Adzet d’Igualada, que ha recollit els anys 2020 i 2021 amb motiu del Dia Mundial contra el Càncer de Mama, i les aportacions de les caminades solidàries de Mossos d’Esquadra dels darrers anys, de 45.119 euros”. La caixa de la campanya de mecenatge no comença buida. Es compta, de partida, amb l’herència del senyor Emili Bosch, de 158.000 euros.

Es preveu que el pròxim mes de juliol comencin les obres i que la nova àrea de tractaments es pugui inaugurar abans que acabi l’any.

Les persones, empreses i entitats que vulguin posar el seu granet de sorra, poden fer una aportació econòmica a través de la web del www.eslanostralluita.cat, mitjançant targeta de crèdit o transferència bancària. “Cada aportació, des de la més petita fins a la més gran, és important per aconseguir una zona de tractaments més amable per als pacients”, remarques els impulsors de la campanya, que s’ha presentat públicament aquest dimarts al matí amb la presència del gerent del Consorci Sanitari

de l’Anoia (CSA), Ferran Garcia, el president del CSA, Fco. Javier Niño, la gerent de la Regió Sanitària Catalunya Central, Imma Cervós, i l’alcalde d’Igualada, Marc Castells.

“Com a casa” Des del Consorci Sanitari de l’Anoia remarquen que la principal premissa de les obres de reforma que es volen fer a l’Hospital de dia Oncològic és “que els pacients i familiars se sentin com a casa. I és per això que, sense oblidar el compliment dels estàndards hospitalaris, el projecte arquitectònic vetlla per crear un ambient domèstic, emprant materials i dissenys propis d’una llar.”

Expliquen que “per tal de donar més privacitat als usuaris, se separa la sala de tractaments de l’espai de consultes, amb dos circuits totalment diferenciats. La zona de tractaments mantindrà la capacitat actual, amb vuit butaques oncològiques i dues habitacions que permeten atendre pacients especialment vulnerables. Tot i que la capacitat serà la mateixa, les butaques es renovaran per complet, adquirint-les en format de càpsula, el que permet al pacient estar menys exposat, sense necessitat de fer servir mampares per separar les butaques i, alhora, facilita l’acti-

250 Cada any són ateses més de 250 pacients a l’Hospital de dia Oncològic, on reben tractaments com la quimioteràpia.

Es preveu que les obres per fer més confortable aquesta àrea tinguin un cost de 400.000 euros.

vitat assistencial, ja que els cables i tubs dels aparells es concentraran en cada càpsula, en comptes de creuar-se per l’espai, com passa actualment. L’àrea de butaques s’orienta cap a un pati interior, on ara hi ha una terrassa sense accés.

Aquest pati facilita la il·luminació natural, cuidant cada detall de l’espai perquè sigui un lloc relaxant; amb tons càlids, presència de fusta als paviments, vegetació i mobiliari urbà que evoca la idea de plaça. La cura per crear un entorn acollidor, va acompanyada d’elements pràctics per fer més amenes les estades dels pacients, tenint en compte que els tractaments poden durar hores, com ara endolls, punts de connexió USB i plataformes per recolzar els dispositius mòbils i tauletes, així com una il·luminació per facilitar la lectura.”

La reforma també contempla, afegeixen, “la millora dels circuits assistencials, amb una central d’infermeria oberta i en contacte amb la sala de tractaments, facilitant un tracte més directe amb els pacients. També es projecta un passadís per on els professionals i altres usuaris poden circular sense comprometre la intimitat dels malalts que realitzen tractaments, i que permet el pas eficient de cadires de rodes i llits.”

març/2022

publicitat

29

30

societat

març/2022

Cultura

Mostra Igualada celebrarà la 33a edició amb 46 companyies, 47 espectacles i un total de 103 funcions 219

195

La 33a edició, del 31 de març al 3 d’abril, oferirà espectacles amb aforaments limitats i recuperarà la Llotja professional presencial al Museu de la Pell. Cia. Nueveuno, Ultramarinos de Lucas, Zum-Zum Teatre, Leamok, Roser López Espinosa, Duo Fácil, Farrés Brothers i Marcel Gros, entre les propostes destacades

ANOIADIARI

La 33a edició de Mostra Igualada se celebrarà del 31 de març al 3 d’abril i acollirà 46 companyies que oferiran 47 espectacles i un total de 103 funcions per a públic infantil i jove. Després d’una edició passada excepcional en format híbrid, presencial i en línia, la Mostra torna a la presencialitat total i aposta per una programació 360° per a tots els públics i d’un gran ampli ventall de disciplines artístiques (teatre, dansa, circ i clown, música, titelles, instal·lacions), amb una mirada oberta i crítica al món.

Mostra Igualada vol defugir de classificacions d’espectacles per

grups d’edat concrets i, enguany, no proposa itineraris, però sí les edats recomanades de cada espectacle perquè el públic el pugui gaudir al màxim. En aquest sentit, any rere any s’aposta per acostar els joves a les arts escèniques amb temàtiques i formats que els interpel·lin. És el cas de Nua (Radiografia d’un trastorn) de Flyhard Produccions / Sala Flyhard i coproduït amb el Teatre Principal de Palma, un retrat en primera persona i sense filtres dels trastorns alimentaris i la imposició de la bellesa normativa; La revolució de les 4 idees de Dúo Fàcil, un espectacle d’humor groller i reivindicatiu que parteix de la història de tres riders per a reflexionar sobre

les desigualtats socials i Hanle de Leamok, una nova producció de la cia. valenciana emergent -que l’any passat va presentar l’exitosa ‘Lázaro’- que proposa una versió lliure del clàssic de Shakespeare combinant la cultura d’internet, la urbana i la japonesa. La programació juvenil també inclou, entre d’altres, Quanta, quanta guerra... de Farrés Brothers i cia, la primera adaptació teatral amb una mirada fresca i jove de la novel·la de Mercè Rodoreda.

Entre les propostes per a la primera infància hi destaca un viatge en l’imaginari del món dels musicals de teatre i cinema al concert Musicals pels més menuts de Pels Més Menuts; l’espectacle musical i

AFORAMENTS LIMITATS La 33a edició, del 31 de març al 3 d’abril, oferirà espectacles amb aforaments limitats i recuperarà la Llotja professional presencial al Museu de la Pell.

de teatre d’objectes per a la primera infància amb música de Mozart M.A.R.E. de La Romancera Teatre i Bajau de Ponten Pie, una fantasia visual amb la recerca sobre l’element aigua com un intèrpret més en escena.

Amb més de tres dècades de trajectòria i tot un referent del clown, Marcel Gros presenta Petit univers, un espectacle molt personal i intransferible. La cia De_paper fa un salt i al costat del director i dramaturg Jordi Palet estrenen Miranius.

L’aventura d’habitar el món, un repte per la convivència entre bestioles i humans que combina música, teatre i titelles. La ballarina Roser López Espinosa presenta la pri-

març/2022

publicitat

31

32

societat

març/2022

Cultura 360º Una mirada a les arts escèniques de 360° La icònica imatge d’un cavall amb tapa ulls i el concepte 360º són els protagonistes del cartell d’aquesta edició. Una reivindicació a les mirades obertes i crítiques i a no anar amb els ulls tapats com els cavalls que, obedients, només veuen el que els fan mirar. Creada per l’artista igualadí Ramon Enrich, proposa una analogia que permet imaginar un paral·lelisme entre les arts escèniques i la vida on sovint només veiem allò que tenim al davant deixant de banda tot el que passa fora del focus.

mera incursió per a públic infantil a Cometa, una aventura galàctica per a redescobrir la força de la gravetat, el joc i la imaginació. La cia. veterana La Pera Llimonera estrena Un vestit nou per a l’emperador, una adaptació actual i hilarant del conte clàssic. Soc una nou de ZumZum Teatre també és l’adaptació d’un conte on un noi que ha perdut els seus pares fugint del seu país, declara que és una nou. La cia. jove anoienca Ka Teatre presenta Sota sola un espectacle de titelles sobre la importància de donar valor a les petites coses del dia a dia.

Entre les propostes provinents d’altres indrets de l’Estat espanyol destaca Suspensión de la cia madrilenya Nueveuno, cinc homes dalt de l’escenari que redimensionen el món del circ i les malabars; ¿Cuándo viene Samuel? de la companyiacastellano-manxega Ultramarinos de Lucas, una adaptació del món absurd i existencialista del clàssic Tot esperant Godot? de Beckett i Tarzán de la companyia basca MarMar Teatro, un espectacle original i amb un món sonor envoltant, que recrea la història del mític personatge 25 anys després.

Suport a la producció i exhibició Mostra Igualada acollirà les quatre obres seleccionades en la convocatòria pública Suport a la producció i exhibició, impulsada durant l’edició passada. La companyia basca Marie de Jongh, escollida dins la Línia gran format, presentarà AMA, una història de super- anti-herois del quotidià. Seleccionada en la Línia noves dramatúrgies, l’Agrupación Señor Serrano presentarà la segona i tercera part de la sèrie Olympus Kids, un projecte teatral basat en una visió crítica i

disruptiva dels mites grecs. Demèter i Amazones tanquen la trilogia iniciada amb Prometeu, que aposta pel teatre d’objectes i els recursos multimèdia en dos espectacles on només podran accedir els infants i els pares i mares s’hauran d’esperar a fora. La Companyia de Co-

mediants La Baldufa es reinventa i s’endinsa en el món de la dansa amb l’ajuda de Sol Picó a Imperfect.

L’espectacle, escollit en la Línia foment de la cooperació entre companyies, explora com tres persones adultes decideixen superar els seus límits experimentant amb la dansa

sense prejudicis. En el cas de la Línia Jove, la productora Téntol i la cia. creada per a l’ocasió EYE2030 presenten Intempèrie, un espectacle multiformat co-creat per joves que fabulen un altre futur possible des del cor d’Europa.

L’ajut Suport a la producció i exhibició va néixer amb la voluntat d’estimular el sector de les arts escèniques per a tots els públics i està estructurat en quatre eixos: gran format, les noves dramatúrgies i tendències, el foment de la cooperació entre companyies i l’àmbit jove. Està dotat amb una aportació total de 20.000 euros i s’ha complementat amb la col·laboració econòmica i d’exhibició d’altres equipaments i festivals del país com ara el Festival Grec, el Teatre Nacional de Catalunya (TNC), el Teatre Tantarantana i la Nau Ivanow.

Inscripcions per a professionals La 33a edició recuperarà la Llotja professional de manera presencial al Museu de la Pell per a les trobades dels diferents agents del sector.

Les acreditacions per a professionals ja estan obertes i compten amb dues modalitats, en funció del perfil del professional: per a compradors (entitats programadores, distribuïdores amb 3 o més companyies) o venedors (companyies, productores, distribuïdores amb menys de tres companyies, associacions, empreses de serveis relacionades amb arts escèniques, professionals de la cultura a títol individual, membres d’associacions en conveni). L’acreditació dóna accés a la Llotja, les activitats per a professionals, el directori online d’assistents i segons la modalitat, a invitacions i entrades a preu reduït.

març/2022

publicitat

33

34

societat

març/2022

Esports

Vols còrrer amb els millors ciclistes BTT del món i viure l’experiència VolCAT? Del 14 al 17 d’abril se celebrarà la 17a edició de la VolCATa l’Anoia, que acollirà els millors especialistes mundials de BBT. Coincidint amb els dies festius de Setmana Santa, la prova és una extraordinària oportunitat per als aficionats a les dues rodes que vulguin viure una experiència inoblidable. Les inscripcions són obertes!

“Magnífica!”, “Espectacular!”, “Uau!”, “Impressionant!”, “Increïble!”, “Repetiré!”... són algunes de les exclamacions dels bikers aficionats en finalitzar la VolCAT i viure l’experiència de participar en una de les proves emblemàtiques del calendari mundial del Mountain Bike. Ser finisher de la VolCAT és, segons els que han travessat la línia final, una “passada”.

Al costat dels millors professionals del món, que competiran a Igualada pel podi, els aficionats podran córrer a la categoria Open i gaudir de la passió del BTT, del paisatge i de tota l’oferta turística, gastronòmica, cultural... de l’Anoia.

Del 14 al 17 d’abril, durant els dies de festa de Setmana santa, torna la prova per etapes de referència, que enguany puja de categoria de la Unió Ciclista Internacional, passant de S2 a S1. Un salt que portarà a Igualada les grans estrelles mundials de l’especialitat –provinents de més de vint països del planeta-, que lluitaran per guanyar la prova.

Un estímul més per als aficionats que han viscut aquesta experiència i volen repetir-la i per a tots aquells que encara no s’han “estrenat” a la prova igualadina. El repte –apassionant i divertit– travessar la línia d’arribada i ser un finisher de la VolCAT! Els que ja han provat l’essència VolCAT asseguren que

La VolCAT, una gran oportunitat per descobrir paratges de l’Anoia tot fent esport. VOLCAT

“és una prova per a tots els nivells, quatre dies d’autèntic BTT, quatre dies de passió i superació, al teu ritme. 200 km i 5000 metres de desnivell positiu. Un repte esportiu que marcarà un abans i un després a la teva vida com a biker.”

La VolCAT és una prova per a tots els nivells, amb diferents categories. Pots competir a nivell PRO, sumant punts UCI de la categoria UCI S1 XCS. També

pots competir a la modalitat OPEN, ja sigui en modalitat individual (totes les etapes) o per parelles, en només dues o quatre etapes, podent ser una combinació de dues persones del mateix gènere o mixta. Al final de l’última etapa, les tres primeres parelles de la classificació final de cada grup, pujaran al podi.

Els aficionats poden participar, doncs, individualment, en parella, amb

el grup de sortides del cap de setmana... És una proposta fantàstica per viure aquests quatre dies de vacances, amb els amics, la parella o la família.

Igualada s’ha consolidat com a seu central de la prova, portant la VolCAT

by Continental a un altre nivell. D’una banda, facilitant la logística i, de l’altra, permetent a l’organització treballar en els recorreguts, any rere any, realitzant un constant manteniment dels corriols, buscant noves alternatives i polint, a poc a poc, unes etapes que només fan que millorar. El seu disseny té una premissa clara: oferir el MTB més divertit.

Donar protagonisme a aquests senders en què poden gaudir des dels millors corredors del planeta als bikers que afronten la seva primera cursa de diversos dies.

Des de l’organització assenyalen que “el Mountain Bike és la teva forma de vida i per això volem que visquis una experiència que mai oblidaràs. Pots viure-la amb la teva parella, el teu grup de sortides, el teu club, companys de feina i comentar cadascuna de les etapes amb amics que coneixeràs durant la prova.

Nosaltres et posem tot el que necessita un ciclista per passar-s’ho d’allò més bé i tu l’entrenament i les ganes de superar-te.”

Més informació i inscripcions a la web volcatbtt.com

març/2022

publicitat

35

36

societat

març/2022

Empresa

Més treballadors, menys empreses L’Anoia va tancar el 2021 amb una lleugera recuperació del teixit empresarial, que va pujar fins a 3.080 empreses actives, un 1,1% més que el 2020. Malgrat la recuperació, la xifra encara se situa un 5,3% per sota de la registrada abans de la pandèmia. Segons un informe de Cambra de l’Anoia, a finals del 2021 es van comptabilitzar 51.346 afiliats, la xifra més alta des del 2012

ANOIADIARI

Són dades de l’Informe trimestral del teixit empresarial i mercat del treball elaborat conjuntament per la Cambra de l’Anoia i el Gabinet d’Estudis Econòmics de la Cambra de Barcelona, unes xifres que contrasten amb la del nombre de llocs de treball, que s’eleva a 35.067, la xifra més alta des del 2009, i amb la de les 51.346 persones afiliades, també xifra rècord des del 2012. El creixement positiu s’ha produït més en les dones (+4,1%) que en els homes (3,3%).

Més empreses que el 2020, però menys que abans de la pandèmia El creixement interanual del nombre d’empreses a l’Anoia (+1,1%) se situa per sota de la mitjana catalana (2,4%) i arriba fins a les 3.080 empreses. L’informe destaca, tanmateix, que les empreses han registrat un creixement anual des de juny, però encara no s’ha recuperat el total del teixit empresarial d’abans de la crisi. Així, si es compara la dada de desembre 2021 amb els nivells previs a la pandèmia (desembre 2019), aquesta encara es troba un 5,3% per sota (un -5,7% en el cas de Catalunya).

L’Anoia tanca el 2021 amb la xifra més alta de llocs de treball des del 2009 Segons l’informe, el nombre total de llocs de treball (afiliacions a la Seguretat Social segons seu de l’empresa al règim general i al règim especial de treballadors autònoms) a la comarca ha aug-

mentat un 4,9% el 31 de desembre de 2021 respecte a un any enrere, fins als 35.607, la xifra més elevada des del 2009.

Aquest creixement és lleugerament més intens que el registrat pel conjunt de Catalunya (4,2%). Segons el tipus de règim d’afiliació s’observa un creixement més notable entre els assalariats (5,8%) que entre els autònoms (2,0%). La xifra d’assalariats és la més elevada des de desembre de 2008 i la d’autònoms des de setembre de 2010. Per grans sectors econòmics, el nombre d’autònoms ha crescut a tots els sectors respecte a l’any anterior, excepte a la indústria (-1,1%).

El nombre d’assalariats ha augmentat notablement a tots els grans sectors econòmics, creixement que ha oscil·lat entre el 4,3% a la construcció i el 6,9% a l’agricultura. Pel que fa a la grandària de l’empresa, el nombre d’assalariats ha crescut als tres segments analitzats respecte a un any enrere, però amb diferents intensitats: un 5,4% a les empreses de fins a 50 treballadors, un 9,3% a les de 51 a 250 treballadors i l’1,7% a les de 251 treballadors o més.

51.346 afiliats, la xifra més alta dels darrers deu anys El nombre d’afiliats ha augmentat un 3,7% a la comarca respecte a un any enrere, fins a les 51.346 persones a finals de desembre de 2021, la xifra més elevada des del 2012 (inici de la sèrie disponible). Per sexe, el creixement ha estat més intens entre les dones (4,1%)

que entre els homes (3,3%). Els afiliats registren un augment a tots els grans grups d’edat, a excepció de les persones compreses entre els 30 i 44 anys (-1,0%).

Per nacionalitat, cal destacar el creixement relatiu d’afiliats entre les persones de nacionalitat estrangera, un 9,6% (3,2% els de nacionalitat espanyola).

Respecte als nivells previs a la pandèmia (desembre 2019), el nombre d’afiliats ha augmentat a totes les variables analitzades, excepte entre les persones de 30 a 44 anys que encara no han assolit nivells anteriors a la crisi (-4,2% menys). Si es comparen les afiliacions segons seu social i per residència padronal, el nombre és bastant superior en el segon cas (un 44% més); el motiu de la diferència és que molts treballadors residents a l’Anoia es traslladen a una comarca diferent per treballar.

Creix el nombre d’autònoms De les 35.607 afiliacions a la Seguretat Social, 27.432 són treballadors assalariats i la resta, 8.175, són treballadors autònoms, un 23%. De la mateixa manera que ha augmentat progressivament el nombre d’afiliacions al règim general, passant dels 22.010 afiliats el 2012 als 27.432 del 2021, també ha anat creixent el nombre de treballadors afiliats al règim especial de treballadors autònoms.

El 2012 hi havia 7.636 autònoms i el 2021 es va tancar amb 8.175.

La majoria dels autònoms es dediquen als serveis. Són 5.600. Un total de 1.235 autònoms es dediquen al sector de la construcció, mentre que 926 treballen en el sector de la indústria. L’únic sector en què els autònoms superen als assalariats és el de l’agricultura. A l’Anoia hi ha 109 treballadors assalariats i 414 autònoms que treballen al camp.

L’atur baixa a 7.309 persones Quant a les xifres d’atur, el nombre d’aturats ha estat de 7.309 persones a 31 de desembre, la segona xifra més baixa per a aquest mes des del 2008 (només per darrere del 2019). En termes interanuals, el ritme de descens s’intensifica per vuitè mes consecutiu fins a un -18,2% el desembre, disminució menys intensa a la registrada al conjunt de Catalunya (-25,8%). Per sexe, la disminució anual és més notable entre els homes (-22,3%) que entre les dones (-15,1%).

La reducció de l’atur per trams d’edat ha estat menys intensa a mesura que augmentava el grup d’edat, del -36,3% de les persones menors de trenta anys al -2,9% de cinquanta-cinc anys o més.

Finalment, l’atur disminueix a tots els tipus d’ocupació, destaca la disminució absoluta entre les ocupacions elementals (-524).

L’estimació de la taxa d’atur registral se situa en el 13,2% el desembre, la segona xifra més baixa per a un mes de desembre des del 2008 (només la taxa del 2019 és inferior, el 12,8%).

3.097

3.255 3.053

3.255 3.110

3.255 3.207

3.255 3.283

3.255 3.258

3.255 3.230

3.255 3.252

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

Nombre d’empreses a l’Anoia (2012-2021) Font: Institut d’estadística de Catalunya IDESCAT.

3.255 3.045

3.255 3.080

2020

2021

societat

març/2022

37

Empresa 27.432

51.346

51.346

3.618

7.309

2.306

2.969

28.213

9.172

6.423

7.309

15.691

1.855 4.349

17.391

18.344

2.153

23.133

995

8.139 Afiliacions a la Seguretat Social al règim general segons grandària de l’empresa (2021) Font: IDESCAT.

Afiliacions a la Seguretat Social per trams d’edat (2021) Font: IDESCAT.

Afiliacions a la Seguretat Social per sexe (2021) Font: IDESCAT.

Atur registrat per sexe (2021) Font: IDESCAT.

Atur registrat per trams d’edat (2021) Font: IDESCAT.

Total

Total

Total

Total

Total

251 i més treballadors

De 55 i més anys

Homes

De 55 i més anys

Homes

De 51 a 250 treballadors

De 45 s 54 anys

Dones

De 45 s 54 anys

Dones

Fins a 50 treballadors

De 30 a 44 anys

De 30 a 44 anys

Menys de 30 anys

Menys de 30 anys

29.646

29.467

29.989

7.636

7.645

7.704

22.010

21.822

22.285

2012

2013

2014

31.054

2015

34.782

7.925

7.957

35.607

33.955

32.375

33.034

7.884

7.850

24.491

25.184

26.137

26.825

25.937

2016

2017

2018

2019

2021

7.876 23.178

34.062

8.175

8.018

27.432

2021

Afiliacions a la Seguretat Social a l’Anoia (2012-2021) Font: IDESCAT.

Treballadors assalariats

109

414

523

8.487

Agricultura

Treballadors autònoms

926 9.413

Indústria

Total

1.798

1.235 9.413

Construcció

17.038

5.600

22.638

Serveis Afiliacions a la Seguretat Social segons règim i sector econòmic (2021) Font: IDESCAT.

14,3%

03/18

13%

13,5%

13,6%

13,3%

06/18

09/18

12/18

03/19

12,3%

12,6%

12,8%

06/19

09/19

12/19

Percentatge d’atur a l’Anoia (De març del 2018 a desembre del 2021) Font: IDESCAT.

14,3%

03/20

16,1%

06/20

15,4%

09/20

15,7%

12/20

16,1%

03/21

15%

06/21

13,4%

13,2%

09/21

12/21

38

ecomomia

economia

març/2022

A causa de les restriccions sanitàries de la COVID-19, s’ha introduït el format virtual que ha estat, en molts casos, l’única fórmula possible. Amb la millora de les condicions sanitàries, aquest format s’incorporarà en activitats paral·leles o serveis complementaris de les fires, com a element imprescindible del màrqueting digital. El virtual va ser el format escollit el 2020, el 2021 ha estat l’híbrid, i tot apunta que el 2022 comportarà el retorn a la presencialitat.

Tornem a la llegítima

Q

De nou tractarem el tema de la llegítima en dret català. És un tema que tothom n’ha sentit a parlar i en algun moment ho ha tingut present en l’herència d’algun familiar, però molt sovint ens consulten perquè no arriba a entendre’s.

El primer que cal és saber què és la llegítima: un dret de crèdit que ostenten els hereus forçosos. Això ens planteja tres qüestions:

1. Qui són aquests hereus forçosos? Són aquelles persones a qui la llei, per la seva relació familiar directa amb la víctima, els protegeix i atorga el dret a percebre un mínim dels seus béns. És important tenir clar que només ho són els descendents i, si no, els pares del mort. Per tant, els fills, nets, besnets... tenen dret a cobrar la llegítima, però no els avis, besavis... i tampoc els germans del difunt. El que crida més l’atenció quan s’explica aquest punt és que el cònjuge (o per assimilació la parella estable degudament formalitzada) NO són ​​legitimaris, cosa que no impedeix que tingui altres drets (la quarta vidual, que tractarem en un altre article).

2. Per què un dret de crèdit? Doncs perquè qui té dret a percebre-la no pot reclamar béns concrets de la massa hereditària, sinó que l’hereu és lliure de decidir si pagar la llegítima amb diners, encara que no n’hi hagi a l’herència, o amb els mateixos béns de l’herència, si bé el mort pot haver ordenat al testament com s’ha de pagar la llegítima (per exemple amb un llegat d’un pis, accions, terres...).

3. Com calculem la llegítima? La llegítima representa una quarta part del patrimoni hereditari net (al qual cal afegir el valor de qui el mort hagués donat en els darrers deu anys, llevat que en aquelles donacions s’hagués pactat expressament que no eren col·lacionables ni imputables a la legítima) La llegítima global s’ha de dividir entre el nombre d’hereus forçosos per obtenir la llegítima individual de cadascun. Aquí inclourem el legitimari que és hereu, a qui hagués renunciat a la llegítima, al desheretat justament i al declarat indigne de succeir. No obstant això, no es té en compte el premort i l’absent, llevat que aquests tinguessin descendents.

Finalment, cal indicar que el termini general per a la reclamació de la llegítima és de deu anys des de la mort, si bé hi ha causes legals que permeten privar un fill (o un altre hereu forçós) de la llegítima, sent la més habitual la falta manifesta i continuada de relació familiar per causa imputable al legitimari.

Amb aquestes pinzellades podem fer-nos una idea de què és i com es calcula la llegítima a Catalunya, i si tinguessin qualsevol dubte, poden posar-se en contacte amb el seu notari, que estarà encantat d’assessorar-lo.

CARLOS CALATAYUD CHOLLET Notari d’Igualada carloscalatayud@notariado.org

L’Anoia acollirà aquest any 10 activitats firals presencials Les comarques de la Catalunya Central acolliran enguany 70 activitats firals, el doble que el 2020. Segons el Registre d’Activitats Firals (RAFC), les comarques de la Catalunya Central aglutinaran el 17% de l’activitat firal prevista a Catalunya pel 2022. La millora de les dades epidemiològiques ha propiciat que organitzadors i entitats afrontin 2022 amb menor incertesa i major optimisme. Catalunya acollirà enguany un total de 420 fires i recupera així més de 200 esdeveniments respecte al 2020, i més de 50 en relació amb el 2021.

Pel que fa a la demarcació, les 70 fires previstes dupliquen les 34 del 2020.

Osona és la segona comarca amb major activitat firal prevista pel 2022 del conjunt de Catalunya, amb un total de 26 fires programades, només superada pel Barcelonès, amb 59. A l’Anoia, ara per ara, hi ha deu activitats firals registrades al Calendari de fires de Catalunya 2022 del departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya.

Algunes d’aquestes fires ja s’han celebrat: Fira de Reis (Igualada, 6 de gener); Fira del Camí Ral (Vilanova del camí, 16 de gener); Fira de Sant Sebastià (Òdena, 23 de gener). Seguiran: Mercat Figueter (Capellades, 13 de març); Fira Automercat (Igualada, 7 i 8 de maig); Tastanoia (Igualada, del 3 al 5 de juny); Agro Alta Segarra (Calaf, 2 i 3 de setembre); Fira de la Vinyala (Òdena, 18 de setembre); FirAnoia (Igualada, del 23 al 25 de setembre) i Maqpaper (Igualada, 19 i 20 d’octubre).

Al conjunt del país, la distribució territorial és força homogènia tot i que l’àmbit metropolità de Barcelona concentrarà el nombre més gran de fires (27%); seguit de les comarques de Girona (19%); Catalunya Central (17%); comarques de Lleida i l’Alt Pirineu i Aran (16%); Penedès i Camp de Tarragona (13%), i Terres de l’Ebre (9%). El creixement de l’activitat firal —favorable gai-

rebé a tot el territori si ho comparem amb el 2020— s’accentua especialment al Barcelonès (+ 33); a Osona (+ 16); al Bages i al Montsià (+ 11), i al Gironès i al Maresme (+10 ).

Així mateix, l’octubre continua sent el mes preferit per entitats i organitzacions firals, amb el 19,4% de les fires previstes, seguit el mes de maig (13,9%), novembre (12%) i l’abril (11%). Particularment, pel que fa a les fires internacionals i estatals, els mesos amb major nombre d’esdeveniments són febrer, abril, maig i setembre.

Les fires multisectorials i les d’alimentació centren en calendari firal a la Catalunya Central Les fires multisectorials —amb 24 activitats firals programades— i les d’alimentació, vins, hoteleria i els seus equips —amb 18— sumen el 60% del calendari firal a la Catalunya Central aquest 2022. També hi ha previstes fires de serveis, de caràcter agrícola, d’àmbit ramader i avícola, de sanitat i medi ambient, i de serveis diversos. Destaquen també les fires artesanes, que representen l’11,4%.

Al conjunt de Catalunya, les fires multisectorials concentren el 29,2% dels esdeveniments del 2022; seguides de les fires d’alimentació i l’hoteleria (24,5%) i les artesanes (14%). També tenen un pes important les fires dedicades als serveis, (7,4%), les ramaderes i agrícoles (5,9%), i les d’automoció (4,3%).

En general, el 2022 es constata la represa de la totalitat dels sectors d’activitat firal. Tanmateix, les que augmenten més en nombre amb relació al 2020 són les activitats firals multisectorials, amb 62 més que a 2020 (+28,6%); les fires d’alimentació i hoteleria, amb 52 més (+23,9%); les dedicades a l’artesania amb 25 fires més (+14,6%) i les especialitzades en serveis, amb 17 més (+6,6%).

març/2022

publicitat

39