ANOIADIARI 65 (SETEMBRE 2021)

La fi del peatge a l’AP-2 no redueix el trànsit a l’autovia Societat P08

Parlem amb el psicòleg Daniel Vega sobre les autolesions i els suïcidis entre els joves

Número 65 · Setembre del 2021/ Gratuït / www.anoiadiari.cat

Dossier especial FirAnoia

Societat P26

El nombre d’usuaris del Banc de queviures d’Igualada baixa a xifres anteriors a la pandèmia Societat P27

Els Moixiganguers tornen a plaça després de 581 dies Societat P28

El curs comença amb menys alumnes a infantil i primària, amb dèficit de places a l’FP i amb 4 grups confinats

FirAnoia recupera múscul La 68a edició del certamen tindrà més de 240 expositors i recupera la Fira d’entitats Pàgines especials P04

Fil a l’agulla per reformar la C-15 La Generalitat anuncia que aquest octubre començaran les obres per millorar la carretera a Vilafranca, amb un tram d’autovia fins a La Torre

Societat P29

L’Anoia no arriba al 50% de recollida selectiva Societat P30

Entrevista a Eudald Carbonell: “Els humans som imbècils” Societat P34

Cap de setmana cultural amb el Mercat de Lletres i el Degusta llibres Societat P25

Més de 100 activitats i 70 expositors a la Jornada de les plantes oblidades Societat P25

El govern de Marc Castells presenta el pressupost més alt de la història d’Igualada Política P42

Entrevista a Enric Conill, portaveu d’Esquerra Republicana de Catalunya a l’Ajuntament d’Igualada Política P42

Jorba celebrarà una consulta sobre el sòl industrial Societat P24

Política P48

02

editorial

setembre/2021

EDITA Cinquanta-set SL C/Rec 15 · Igualada

Editorial

DIRECCIÓ Toni Cortès Minguet COORDINACIÓ Francesc Vilaprinyó REDACCIÓ Toni Cortès Francesc Vilaprinyó PUBLICITAT AnoiaDiari IL·LUSTRACIONS Pau Badia “Nomdenoia” WEB Creagia IMPRESSIÓ Lerigraf S.L.

La gairebé autovia Igualada-Capellades

F

ANOIADIARI C/ Sant Magí, 28 08700 Igualada REDACCIÓ redaccio@anoiadiari.cat 651942192 PUBLICITAT publicitat@anoiadiari.cat 609394628

www.anoiadiari.cat TEXT LEGAL Cinquanta-set S.L. es reserva tots els drets sobre els continguts de l’AnoiaDiari sense que es puguin reproduir ni transmetre, totalment o parcial, a altres mitjans de comunicació, sense prèvia autorització escrita.

inalment, ja tenim calendari per canviar i remodelar la carretera a Vilafranca, tot i que sabem que a l’Anoia, sobretot a l’Anoia, els calendaris d’obres tenen un alt índex de provisionalitat. De fet, aquesta obra ja no serà la mateixa que van anunciar l’estiu del 2018. Aleshores era una autovia d’Igualada a Capellades, o de Capellades a Igualada.

Ara, serà l’autovia que gairebé arriba a Capellades. O que gairebé arriba a Igualada. I és que som la comarca del “quasi” o el “gairebé”. El segle XIX el tren Barcelona-Madrid gairebé passa per l’Anoia, però va acabar passant per Manresa; els Jocs Olímpics gairebé tenen una subseu aquí, però al final no; hi va haver un projecte de centre de botigues de fàbrica a Òdena (ara és a Viladecans, gran potència tèxtil), gairebé, però finalment tampoc es va construir. La C-15 d’Igualada a Vilafranca del Penedès començarà les obres, però serà una carretera amb tres trams diferents i només un d’autovia. I el tram on la fesomia no canviarà —només tindrà un separador— serà, oh, sorpresa, el que con-

“Som la comarca del “quasi” o el “gairebé”. El segle XIX el tren Barcelona-Madrid gairebé passa per l’Anoia, però va acabar passant per Manresa; els Jocs Olímpics gairebé tenen una subseu aquí, però al final no; hi va haver un projecte de centre de botigues de fàbrica a Òdena (ara és a Viladecans, gran potència tèxtil), gairebé, però finalment tampoc es va construir. La C-15 d’Igualada a Vilafranca del Penedès començarà les obres, però serà una carretera amb tres trams diferents i només un d’autovia.”

Enquestes

DIFUSIÓ CONTROLADA PER

MEMBRE DE

densa la majoria dels accidents mortals que ens sacsegen un o dos cops a l’any: La Torre-Capellades. Som esclaus de la geografia. Per molt que els polítics anunciïn una cosa, els enginyers no poden fer miracles en un espai de terreny comprimit entre el riu i la via de tren. Bé, més que tren, el carrilet, que triga 80 minuts a arribar a Barcelona. La notícia de la nova C-15 (amb els diferents trams d’autovia, reforç de la separació entre carrils i format 2+1) és una bona notícia, sens dubte. I és molt probable que salvi vides, que és el més important. La qüestió és que arriba a destemps, en un moment que l’emergència climàtica fa repensar la mobilitat tradicional. Val la pena aquesta inversió de 79 milions d’euros? O vist d’altra manera, per què des que fa dos segles, quan els britànics van inventar el tren, no hi ha hagut recursos, voluntat o idees de connectar en tren Manresa, Igualada o Vilafranca? Una inversió tan important a l’Anoia és benvinguda, com ho seria arranjar la calamitat de la B-224.

Però arriba en un canvi d’època. O gairebé.

El carrer Òdena d’Igualada ha de ser per a vianants?

AMB EL SUPORT DE

SÍ 50%

NO 50%

TOTA L’ACTUALITAT DE L’ANOIA

www.anoiadiari.cat

PAU BADIA NOMDENOIA Arquitecte i il·lustrador

Participa a les enquestes a www.anoiadiari.cat

T’informem a: www.anoiadiari.cat

T’escoltem a: 609394628

Et llegim a: contacte@anoiadiari.cat

Estem en contacte a: @anoiadiari

Ens trobem a: facebook.com/anoiadiari

t.me/anoiadiari

C/Sant Magí, 26 · 08700 Igualada

(*) (*) Si has arribat fins aquí, els teus futurs clients, també.

L'AnoiaDiari, el millor aparador per al teu negoci publicitat@anoiadiari.cat/609394628

setembre/2021

publicitat

03

04

firanoia’21

setembre/2021

firanoia’21 FirAnoia agafa empenta post-COVID i tindrà uns 240 expositors Per segon any, la fira multisectorial es farà el mes de setembre, el seu moment del calendari històric fins al 2014. Es valora de cara a la pròxima edició tornar a la primavera. L’eix central serà al Passeig i la plaça de Cal Font serà l’espai dedicat a l’automoció

FRANCESC VILAPRINYÓ

FirAnoia torna els dies 24, 25 i 26 de setembre, amb més 240 expositors. Serà al seu escenari habitual, al passeig Verdaguer, mentre que la plaça de Cal Font serà l’espai dedicat a l’automoció. La fira multisectorial coincidirà amb la Fira d’Artesania —dissabte 25 i diumenge 26— i també amb el Mercat d’Antiguitats, que estarà instal·lat el dia 26 al parc de l’Estació Vella i a la plaça de Cal Font, coincidint amb l’últim diumenge de mes. En total seran més de 16.000 metres quadrats d’exposició a l’aire lliure.

Passada la fase crítica de la CO-

VID-19, FirAnoia recupera múscul i va cap a la normalitat, amb 140 expositors més que el 2020. Manca, però, el TastAnoia, que encara no es farà aquest 2021. El certamen ha preparat un programa d’actes que tindrà lloc en el marc de la fira, adreçat al públic familiar, i rescata també la Fira d’Entitats i actes entranyables com els Hereus i les Pubilles. El recorregut al passeig “permetrà mantenir la distància de seguretat entre els visitants, control d’aforament, limitació de l’accés només en punts concrets del recorregut, i tasques de neteja i desinfecció”, segons l’organització.

>>>>>

241

Un total de 241 expositors, entre empreses, comerços, entitats i institucions, exhibiran els seus productes i serveis en aquesta 68a edició de la fira igualadina, una xifra molt per sobre del centenar de la passada edició de 2020.

setembre/2021

publicitat

05

06

firanoia’21

setembre/2021

FirAnoia’21 La fira s’encetarà aquest divendres 24 a les 6 de la tarda, amb la presència del president de Fira d’Igualada, Magí Senserrich, la consellera de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, Laura Vilagrà, i l’alcalde d’Igualada, Marc Castells, que faran un recorregut pels diferents estands. El dissabte a les 11 del matí les autoritats locals visitaran la Fira d’Artesania.

Seran quatre hores d’obertura la tarda de divendres, de 5 a 9, mentre que dissabte serà en doble horari de 10 a 2/4 de 3 i de 5 a 9. El diumenge es calcarà l’horari de dissabte, però es retallarà una hora a la tarda i es tancarà a les 8.

La Fira d’Artesania, al Passeig Verdaguer, es podrà visitar dissabte de 10 a 9 i diumenge de 10 a 8. El Mercat d’Antiguitats, ubicat al Parc de l’Estació Vella i a la plaça de Cal Font el diumenge 26 de setembre, estarà obert de 10 a 2.

Activitats a l’Espai Servisimó Per acompanyar aquesta revifada cita, s’han organitzat gairebé una vintena d’activitats durant els tres dies que dura la fira, amb la col·laboració de diverses entitats i empreses igualadines. La majoria tindran lloc a l’Espai Servisimó, un nou espai que estrena FirAnoia enguany i que estarà situat al Passeig Verdaguer entre els carrers Sant Magí i Santa Caterina. En

aquest espai, divendres a la tarda, el Col·lectiu Eixarcolant ha organitzat la xerrada ‘Recuperant les plantes oblidades, transformant la forma de produir i consumir aliments’ a càrrec de Marc Talavera, i el complex esportiu Infinit hi farà una classe de Zumba.

Entre les altres activitats a l’agenda, hi ha el quart Nordic Walking FirAnoia, un recorregut de 8 quilòmetres, al voltant de la ciutat d’Igualada que sortirà dissabte a les 10 del matí de l’Espai Servisimó.

Una hora abans de la caminada, es farà una xerrada tècnica impartida pels instructors Isidre Tort i Carles Redón. Les inscripcions per la caminada es faran al mateix lloc mitja hora abans de la sortida. Es tracta d’una activitat organitzada pel Club Nòrdic Walking Catalunya Central, és gratuïta i es pot realitzar, sol, amb amics o en família. Les inscripcions restaran obertes fins a complir l’aforament permès.

El Consell de la Gent Gran de l’Anoia organitza, a ¼ de 12 del mateix dissabte, una activitat de contacontes dirigits a la primera infància a fi de combatre els estereotips associats a la vellesa a través de les relacions intergeneracionals, una activitat que es repetirà l’endemà diumenge a 2/4 de 6. A més, l’espai comptarà amb informació d’interès per promoure un envelliment actiu i saludable.

195

Inauguració La consellera de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, Laura Vilagrà, inaugurarà FirAnoia.

Es recupera la Fira d’entitats Es recupera la Fira d’entitats i l’ofrena dels Hereus i les Pubilles, que no es van poder fer l’any passat.

S’anul·la el TastAnoia El TastAnoia que durant anys s’havia fet coincidint amb el certamen no es farà a causa de la normativa vigent.

firanoia’21

setembre/2021

07

FirAnoia’21 La tarda de dissabte, a les 6, l’Escola Vilamúsics ofereix un concert dels alumnes del grup Combo Juvenil: Abril García, Judit Pous, Marcos Martínez i Jesús Jiménez dirigits per Genís Piqué, i cançons amb llengua de signes interpretada per Roser Vilà. Dissabte a les 7, el grup Q-Arts farà dansa urbana, també a l’espai Servisimó.

Diumenge, torn per als Escacs: a les 11 s’iniciaran les partides ràpides de 5 minuts, obertes a tothom. És gratuït i per participar-hi només cal enviar un whatsapp abans del dijous 23 de setembre al telèfon 616 916 076 indicant “ESCACS”, el nom i cognoms del participant i un telèfon de contacte. En cas de pluja es farà al vestíbul de l’Ateneu Igualadí.

Ja a la tarda, a les 7, l’Escola Vilamúsics oferirà un concert del professorat de l’Escola a càrrec d’Odoardo Torres, Roser vilà, Glòria Vilà, Genís Piqué, Rita Bosser i Suki Landareta dirigits per Xavier Cassanyes.

A més, al llarg del recorregut, hi haurà jocs gegants per al públic familiar, l’espai Abacus, les activitats de l’empresa de programació robòtica Codelearn o els tallers de la Creu Roja. Un altre expositor que organitza activitats per als infants és el New York Institute, al seu estand situat entre els carrers Òdena i Sant Josep hi haurà tallers de treballs manuals, pintura, dibuix i contes per als més petits. Finalment,

dissabte, en diferents espais de la Fira Multisectorial, hi haurà pintades de Grafittis New Jersey, amb la col·laboració de joves artistes de la Kaserna, de la Gaspar i de l’Electra Festival.

Al mercat d’Automoció hi participaran un total de 21 expositors.

Per tal d’incentivar la compra, es sortejaran 6.000 euros en premis entre els compradors, repartits en tres premis de 3.000, 2.000 i 1.000 euros. L’objectiu de l’organització és igualar la bona xifra de venda de vehicles de l’any passat: els 90 cotxes venuts.

Hereus i pubilles Enguany s’ha volgut reprendre una de les activitats més tradicionals que tenien lloc en el marc de FirAnoia i que l’any passat es va haver de suspendre per la COVID-19: els Hereus i Pubilles.

En total són 13 municipis anoiencs que aquest any seran representats per les parelles d’infants: el Bruc, Calaf, Calonge de Segarra, Carme, Castellfollit de Riubregós, Castellolí, Igualada, Jorba, Òdena, Rubió, Veciana, Els Prats de Rei i Vilanova del Camí.

El format s’adaptarà per evitar riscos sanitaris i no es farà cercavila, però sí la recepció oficial a la plaça de l’Ajuntament per part de les autoritats, que tindrà lloc diumenge 26 a les 11 h del matí.

08

firanoia’21

setembre/2021

FirAnoia’21

Programa d’activitats Durant tots els dies de la Fira SORTEJOS A INSTAGRAM Que es poden realitzar per gentilesa de: - Torrents Moliner – Vins i Caves.

- Celler Anna Rosell.

- Pagès Entrena – Vins i Caves.

- Caves Bohigas.

NEW YORK INSTITUTE Contes per a nens petits manualitats, pintura, dibuix..

Lloc: P. Verdaguer, entre els carrers Òdena i Sant Josep, estands 43 i 44.

Organitza: New York Institute.

Activitat gratuïta.

VILAMUSICS Tallers de dibuix, piano, guitarra.. Classes dirigides de llengua de signes i instruments.

Lloc: P. Verdaguer, entre els carrers Òdena i de La Vida, estand 9.

Organitza: Codelearn.

Activitat gratuïta .

Activitats i tallers infantils.

TEATRE: QUANTA, QUANTA GUEHorari: Els mateixos de FirAnoia.

RRA de Mercè Rodoreda Quan ets jove allà fora hi ha la guerra. I JOCS GEGANTS AMB FAMÍLIA a casa tot és feixuc i fa pudor de rescloLloc: Passeig Verdaguer, entre els ca- sit. Allà fora hi ha la llibertat i tot és aire rrers Sant Josep i Esquiladors, estand fresc.

50.

Lloc: Teatre Municipal Ateneu.

Organitza: Fira d’Igualada.

Horaris: Divendres 24 de setembre 21 h.

Activitat gratuïta.

Dissabte 25 de setembre 20 h. Diumenge 26 de setembre 19 h.

ESPAI ABACUS Organitza: Teatre Municipal Ateneu.

Dates: dissabte 25 i diumenge 26.

Preu: 18 i 15 € – En abonament 25 a cinc Lloc: PasseigVerdaguer, entre els carrers Sant Magí i La Vida, estand 11.

MERCAT DE LLETRES Organitza: Abacus Cooperativa.

Dies 24 i 25 de setembre.

Activitat gratuïta.

Organitza: Ajuntament d’Igualada, Cultura Igualada i Biblioteca Central CREU ROJA RESPON d’Igualada.

Taller de xapes “Estil de vida Saluda- Aforament limitat. ble”. Qui ho desitgi podrà pintar, perso- Cal inscripció prèvia a: b.igualada.c@ nalitzar i endur-se la xapa posada. diba.cat o per telf. 93 804 90 77.

Lloc: Passeig Verdaguer, entre els ca- És obligatori l’ús de mascareta. rrers Sant Magí i La Vida, estand 14.

Organitza: Creu Roja Anoia.

EXPOSICIÓ: Exposició Rec Districte Activitat gratuïta.

Cultural. Un barri en transformació.

Lloc: Museu de la Pell d’Igualada i CoCODELEARN marcal de l’Anoia.

Extraescolar de programació, robòtica Horaris: Divendres de 10 a 14 h i de 16 a i pensament computacional adreçada a 20 h.Cap de setmana d’11 a 14 h. joves de 7 a 18 anys.

Organitza: Museu de la Pell d’Igualada i Disposem de mètode propi que conver- Comarca de l’Anoia (MNACTEC). teix l’aprenentatge de la programació en Preu: 18 i 15€ – En abonament 25 a cinc un joc, i anima els infants i adolescents a esdevenir creadors de tecnologia.

Treballem el pensament lògic, la constància, l’esforç, la imaginació i la creativitat, on cada alumne avança al seu propi ritme i gaudeix de l’activitat tant al centre com a casa.

Lloc: Passeig Verdaguer, entre els carrers Sant magí i La Vida, estands 7 i 8.

Organitza: Codelearn.

Activitat gratuïta.

Espais d’esbarjo familiar

Espais d’activitats SERVISIMÓ Gratuït. Obert a tothom fins a omplir Situat al Passeig Verdaguer entre el Ca- aforament permès. rrer Sta. Caterina i el C. de Sant Magí.

Q-ARTS XERRADA a càrrec de MARC TALA- Classe de Danses Urbanes i Comercials VERA. Recuperant les plantes oblida- Professora: Mariona Roset (Dream des, transformant la forma de produir i Cheers FCB) Nens, Joves i Adults amb consumir aliments. ganes de ballar!!

Data: 24 de setembre (18:30h) Data: 25 de setembre (19:00h) Organitza: Eixarcolant.

Organitza: Escola de Dansa del Q-Arts.

Gratuït. Obert a tothom fins a omplir Gratuït. Obert a tothom fins a omplir aforament permès. aforament permès.

Classe de ZUMBA ESCACS Data: 24 de setembre (20:00h) Partides ràpides a 5 minuts Organitza: Gimnàs Infinit.

Data: 26 de setembre (11 h) Gratuït. Obert a tothom fins a omplir Organitza: Club Escacs Igualada-Ateaforament permès. neu Inscripcions: Per whatsApp al telèfon Tècnica NORDIC WALKING 616 916 076 Posant: ESCACS, el nom i Classe tècnica impartida pels instruc- cognoms del participant i el telèfon de tors Isidre Tort i Carles Redón (certifi- contacte. Tancament d’inscripcions dicats per Inwa). Prèvia a la caminada que jous 23 de setembre i a 40 persones. En es realitzarà a les 10:00h. Per recórrer cas de pluja es farà al vestíbul de l’Ateen família pels voltants de la ciutat de 8 neu. Gratuït. Obert a tothom fins a omkm. plir aforament permès.

Data: 25 de setembre (09:00h) Organitza: Club Nòrdic Walking Cata- CONTACONTES DE GENT GRAN lunya Central.

El Consell de la Gent Gran de l’Anoia Gratuït. Obert a tothom fins a omplir ofereix un espai de contacontes dirigit a aforament permès. la primera infància a fi de combatre els estereotips associats a la vellesa a través CONTACONTES DE GENT GRAN de les relacions intergeneracionals. A El Consell de la Gent Gran de l’Anoia més a més, l’espai comptarà amb altra ofereix un espai de contacontes dirigit a informació d’interès per promoure un la primera infància a fi de combatre els envelliment actiu i saludable. estereotips associats a la vellesa a través Data: 26 de setembre (17:30h – 18:30h) de les relacions intergeneracionals. A Organitza: Consell de la Gent gran de més a més, l’espai comptarà amb altra l’Anoia. informació d’interès per promoure un Gratuït. Obert a tothom fins a omplir envelliment actiu i saludable. aforament permès.

Data: 25 de setembre (11:15h) Organitza: Consell de la Gent gran de ESCOLA VILAMÚSICS l’Anoia.

Odoardo Torres, Roser vilà, Glòria Vilà, Gratuït. Obert a tothom fins a omplir Genís Piqué, Rita Bosser, Suki Landareaforament permès. ta.

Dirigit per Xavier Cassanyes.

ESCOLA VILAMÚSICS Data: 26 de setembre (19.00h a 20.00h) Concert alumnes del grup COMBO Ju- Organitza: Escola Vilamúsics. venil Abril García, Judit Pous, Marcos Gratuït. Obert a tothom fins a omplir Martínez, Jesús Jiménez. aforament permès.

Dirigit per Genís Piqué. Cançons amb llengua de signes interpretat per Roser Vilà.

Data: 25 de setembre (18.00 a 18.30h) Organitza: Escola Vilamúsics.

firanoia’21

setembre/2021

09

FirAnoia’21

Divendres 24 de setembre 17:00 h OBERTURA DE LA 68ª EDICIÓ DE FIRANOIA 18:00h INAUGURACIÓ DE LA 68ª EDICIÓ DE FIRANOIA a càrrec del President de Fira Igualada, Sr. Magí Senserrich, l’Alcalde d’Igualada l’Il·lm. Sr. Marc Castells, i de la Consellera de Presidència de la Generalitat de Catalunya Hble.

Sra. Laura Vilagrà.

Lloc: Passeig Verdaguer cruïlla amb C. Sant Josep.

17.00 h a 21.00 h FIRA MULTISECTORIAL Aparador de l’empenta i del dinamisme de les activitats econòmiques que es desenvolupen al nostre entorn.

L’objectiu és aglutinar comerços, distribuïdors i petits empresaris que mostren els seus productes i novetats per tal d’estimular la creació d’activitat econòmica i empresarial.

Lloc: Passeig Verdaguer entre els carrers Santa Caterina i Sant Josep.

17.00 h a 21.00 h AUTOMOCIÓ S’exposaran en un espai de 5.000m2. Un total de setze expositors estaran presents amb les millors ofertes del sector.

Lloc: Plaça de Cal Font.

ESPAIS D’ESBARJO FAMILIAR (Activitats i tallers infantils)

Horari: Els mateixos de FirAnoia.

- JOCS GEGANTS AMB FAMÍLIA. - ESPAI ABACUS. - CREU ROJA RESPON: Taller de xapes “Estil de vida Saludable”.

- CODELEARN. - NEW YORK INSTITUTE. - VILAMUSICS.

Dissabte 25 de setembre 11:00 h.

RECORREGUT DE LES AUTORITATS pel Mercat d’Artesania i Mostra d’Entitats de la ciutat.

FIRA MULTISECTORIAL Lloc: Passeig Verdaguer entre els carrers Santa Caterina i Sant Josep.

AUTOMOCIÓ Lloc: Plaça de Cal Font.

MOSTRA D’ENTITATS DE LA CIUTAT Lloc: Al Passeig Verdaguer entre els carrers Esquiladors i Trinitat.

- CREU ROJA RESPON: Taller de xapes “Estil de vida Saludable”.

- CODELEARN. - NEW YORK INSTITUTE.- VILAMUSICS. 10:00 h 4t NORDIC WALKING FirAnoia Activitat per recórrer en família amb un recorregut pels voltants de la ciutat de 8 km.

Organitza: Club Nòrdic Walking Catalunya Central.

Inscripcions: 1/2 hora abans de la sortida al costat de l’Espai Servisimó Gratuït. Obert a tothom.

Lloc sortida: Al costat de l’Espai Servisimó (situat al Passeig Verdaguer entre el Carrer Sta. Caterina i el Carrer de Sant Magí) De 10.00 h a 19.00h DEMOSTRACIÓ DE GRAFITIS Pintada de New Jerseys.

Activitat on hi col·laboren les joves artistes de la Kaserna, de la Gaspar i de l’Electra Festival.

Lloc: Al Passeig Verdaguer. Repartit en diferents espais de la Fira Multisectorial.

FIRA D’ARTESANIA Lloc: Passeig Verdaguer entre els carrers Sant Josep i Sant Vicenç.

17.30 h a 19.00 h COPA CATALUNYA DE BÀSQUET FEMENÍ: CBI Sènior Femení A – Jov. Les Corts.

Lloc: Pavelló Sala de Barri – Les Comes.

ESPAIS D’ESBARJO FAMILIAR (activitats i tallers infantils) Horari: Els mateixos de FirAnoia.

- JOCS GEGANTS AMB FAMÍLIA. - ESPAI ABACUS.

19.00 h GREEN RUN 2021 – XXV Cursa del barri Sant Crist.

Organitza: Associació de veïns del Barri de Sant Crist.

MERCAT DE LLETRES Les mesures sanitàries fan que els aforaments a totes les activitats siguin limitats, per tant, cal reservar les localitats per Internet a www.tiquetsigualada.cat.

Només el concert del dia 24 és de pagament, la resta d’activitats són gratuïtes.

Per això preguem que si, un cop agafada l’entrada, no hi podeu assistir, aviseu a la Biblioteca per poder cedir les vostres entrades a altres persones.

Per accedir a qualsevol de les activitats programades caldrà presentar la reserva. Us obligatori de mascareta i gel hidroalcòholic.

Durant tot el dia hi haurà parades de llibres i entitats: Llegim…? Llibreria, Abacus Cooperativa, Llibreria Aqualata, Llibreria Cal Rabell, Associació per la Promoció de la Llengua Catalana (APLEC) 10:30 h CLUB DE FILOSOFIA AMB FINA BIRULÉS que comentarà la seva obra Entreactes.

Presenta i modera: Rafa Carmona, professor de filosofia.

Organitza: Ajuntament d’Igualada, Cultura Igualada i Biblioteca Central d’Igualada.

Col·labora: Llibreria Llegim?

Lloc: A la sala d’actes de la Biblioteca 11.30 h INAUGURACIÓ DEL MERCAT DE LLETRES a càrrec de les autoritats de l’Ajuntament d’Igualada. Tot seguit, conversa literària amb Sílvia Soler, que parlarà del seu darrer llibre Nosaltres, després, editat per Univers Llibres.

10

firanoia’21

setembre/2021

FirAnoia’21 Presenta: Magda Bartrolí.

Col·labora: Llibreria Aqualata.

Lloc: A la carpa de Cal FOnt Organitza: Ajuntament d’Igualada, Cultura Igualada i Biblioteca Central d’Igualada.

11.30 h Taller de lettering i poesia L’ART DE DIBUIXAR VERSOS (poemes de Felícia Fuster). Un taller on poder aprendre l’art de dibuixar amb les lletres, amb la finalitat de conèixer l’obra poètica de Felícia Fuster i crear postals amb els seus versos. A càrrec de Núria Rossell, artista plàstica i filòloga. Amb motiu del centenari del naixement de Felícia Fuster, poeta i pintora.

Col·labora: Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya.

Edat recomanada: + de 16 anys.

Organitza: Ajuntament d’Igualada, Cultura Igualada i Biblioteca Central d’Igualada.

Lloc: A la sala jove de la Biblioteca.

12.00 h Taller BitmaxCo BENVINGUTS AL BOSC BLAU! Els autors ens explicaran com va néixer «Bitmax&Co», el procés creatiu que segueixen i com treballen fins que un nou títol de la col·lecció surt publicat. A continuació, ens convidaran a crear nous personatges. Qualsevol idea serà benvinguda! Tenim la diversió assegurada!

Col·labora: Abacus Igualada.

Edat recomanada: + de 16 anys.

Organitza: Ajuntament d’Igualada, Cultura Igualada i Biblioteca Central d’Igualada.

Lloc: A la sala infantil de la Biblioteca.

13.00 h Presentació de DIES DE ROSES I VI, de Lola Palau. El col·lectiu literari Lola Palau, format per autors i autores de la Catalunya Central, presenta un nou recull de catorze contes inspirats en el món del vi, a partir d’unes notes descriptives, personals i evocadores, de l’enòleg Joan Soler.

Organitza: Ajuntament d’Igualada, Cultura Igualada i Biblioteca Central d’Igualada.

Lloc: A la carpa de la plaça de Cal Font 17.00 h Espectacle infantil POEMES I CONTES PER AL MEU AMIC BRUTUS, a càrrec de La companyia del príncep Totilau.

Edat recomanada: + de 3 anys Organitza: Ajuntament d’Igualada, Cultura Igualada i Biblioteca Central d’Igualada.

Lloc: A la carpa de la plaça de Cal Font.

18.00 h Presentació i recital del poemari guanyador del PREMI DE POESIA JOAN LLACUNA 2020 El clot d’Angel Martínez Moreno. El presenta David Soler Ortínez. Amb acompanyament musical a càrrec de Marta Carceller. Tot seguit, Lliurament de premis del IV Concurs de microrelats eròtics en català, organitzat per l’Associació Promotora de la Llengua Catalana (APLEC).

Col·labora: Llibreria Llegim…? d’Igualada.

Edat recomanada: + de 3 anys.

Organitza: Ajuntament d’Igualada, Cultura Igualada i Biblioteca Central d’Igualada.

Lloc: A la sala d’actes de la Boblioteca 19.00 h Espectacle CONNEXIONS POÈTIQUES a càrrec de Lluís Fortuny. Recital on imatges i poemes es fusionen amb instruments en directe i una taula de Dj. Fusionar els cants africans amb la guitarra de Hendrix i els poemes de Salvat Papasseit. El so de la cobla amb els cants gregorians, els poemes de Maria Mercè Marçal o Josep Fortuny i la música dels Beatles. Mompou, Brossa, poemes visuals, electrònica, poesia contemporània.

Organitza: Ajuntament d’Igualada, Cultura Igualada i Biblioteca Central d’Igualada.

Lloc: A la plaça de Cal Font.

20.00 h RECITAL NOMÉS EL GRAN DESERT DELS TELEGRAMES MUTS a càrrec de Blanca Llum Vidal i Tònia Pas-

sola. Amb acompanyament musical de Laura Pastor. Blanca Llum Vidal i Tònia Passola reviuran la veu de Felícia Fuster a través de la seva poesia. La lectura es compaginarà amb un muntatge musical i anirà acompanyada amb algunes fotografies de la poeta. Amb motiu del centenari del naixement de Felícia Fuster, poeta i pintora.

Aforament limitat. Cal inscripció prèvia.

Organitza: Ajuntament d’Igualada, Cultura Igualada i Biblioteca Central d’Igualada.

Lloc: A la sala d’actes de la Biblioteca.

18.30 h TALLER Coneixes l’Isadora Moon i la Mirabelle? Vine a conèixer el món de l’Isadora Moon i la Mirabelle. Per a lectors que els agradin les flors i la purpurina, però també el món misteriós dels vampirs.

Col·labora: Abacus Igualada.

Edat recomanada: + de 7 anys Organitza: Ajuntament d’Igualada, Cultura Igualada i Biblioteca Central d’Igualada.

Lloc: A la sala infantil.

Diumenge 26 de setembre FIRA MULTISECTORIAL Fira d’Artesania, al Passeig Verdaguer entre els carrers Sant Josep i Sant Vicenç. Automercat, a la Plaça de Cal Font.

Lloc: Passeig Verdaguer entre els carrers Santa Caterina i Sant Josep.

De 10.00 h a 14.30 h MERCAT D’ANTIGUITATS, COL·LECCIONISME I ART Punt de trobada per a tots els amants de les antiguitats i el col·leccionisme (monedes, postals, xapes de cava, discs …) realitzant vendes, compres i fins i tot d’intercanvi de materials entre els mateixos expositors.

Lloc: al Parc de l’Estació Vella.

D’11.00 h a 12.30 h RECEPCIÓ D’HEREUS I PUBILLES DE LA COMARCA Recepció per part de les autoritats de la ciutat.

Animació infantil.

Amb la col·laboració de Dessota.

Lloc: Plaça de l’Ajuntament.

20:00 h SORTEIG DE 6.000€ ENTRE ELS COMPRADORS D’UN COTXE A AUTOMERCAT (1r premi 3.000€ – 2n premi 2000€ i 3r premi 1.000€ ) Lloc: a la plaça de Cal Font.

12.30h a 14.00h FUTBOL FEMENÍ Club Futbol igualada Femení – Verdú-Vall del Corb.

Lloc: Camp de futbol Les Comes -1ESPAIS D’ESBARJO FAMILIAR (activitats i tallers infantils) Horari: Els mateixos de FirAnoia.

- JOCS GEGANTS AMB FAMÍLIA. - ESPAI ABACUS. - CREU ROJA RESPON: Taller de xapes “Estil de vida Saludable”.

- CODELEARN. - NEW YORK INSTITUTE. - VILAMUSICS.

c/ Còrdoba, 14 - Tel. 93 805 27 94 Fax 93 806 60 89 - STA. MGDA. MONTBUI - info@fernandezsanglas.com www.fernandezsanglas.com

setembre/2021

publicitat

11

12

firanoia’21

setembre/2021

FirAnoia’21 FRANCESC VILAPRINYÓ

La Fira del 2020 ja va celebrar-se enmig de restriccions. Quines línies generals segueix la d’enguany? Què passa amb TastAnoia?

La FirAnoia de l’any passat va ser de les poques fires presencials que es van poder realitzar a Catalunya i les mesures de seguretat marcades pel PROCICAT van funcionar molt bé. Enguany encara estem en pandèmia i s’haurà de portar la mascareta, fer servir el gel hidroalcohòlic i mantenir la distància de seguretat. També estarà controlat l’aforament de les diferents zones de la Fira.

Sobre el TastAnoia, com sabeu, el format és incompatible amb la normativa actual i esperem que, un cop es normalitzi la situació, podem tornar a fer-lo.

La situació sanitària ha millorat notablement, sobretot gràcies a la vacunació. Això permetrà fer més activitats? Hi ha restriccions pel que fa a nombre d’estands i expositors?

Quants n’hi haurà de més, respecte a l’any passat?

Igualada i l’Anoia segueixen demostrant el seu dinamisme i resiliència en temps d’incertesa. Una mostra és la realització de la Fira de setembre gràcies a la confiança dels expositors i visitants, i el suport de l’Ajuntament d’Igualada. Aquest any hi haurà més estands que l’any passat, senyal que estem recuperant de mica en mica la normalitat.

També recuperem activitats que l’any passat no van ser possibles com la recepció d’hereus i pubilles de la comarca i la Mostra d’Entitats. A més, hi ha la novetat de l’espai Servisimó on es faran activitats amb totes les mesures: la xerrada del Marc Talavera d’Eixarcolant sobre la transformació de produir i consumir aliments, balls amb Q-Arts, una classe dirigida del Gimnàs Infinit, una classe tècnica de Nordic Walking, el Contacontes del Consell de la Gent Gran de l’Anoia, concerts de Vilamúsics i el clàssic torneig d’escacs. Cal afegir altres activitats i tallers d’expositors per a tota la família i una de demostració de Grafittis New Jersey de joves artistes de la Kaserna, de la Gaspar i de l’Electra Festival.

Els diferents períodes de confinament han portat al fet que algunes

“El valor afegit d’una fira presencial no la pot substituir una virtual”

Quins són els sectors que han mostrat més interès per ser a FiraAnoia?

Com veureu en el llistat d’expositors hi ha una important varietat de sectors presents a la fira tant de serveis com industrials. Actualment, un dels sectors amb més activitat i demanda és el d’instal·lacions i el d’energies renovables.

Quin calendari de fires queda, aquest any? Confien a poder-les celebrar totes?

El calendari que tenim per endavant dependrà de la incertesa que provoca la COVID. El que ens agradaria és poder realitzar el Mercat d’Antiguitats d’octubre i novembre i la Fira de Nadal de desembre.

La situació econòmica d’alguns sectors ha quedat especialment tocada.

Han rebaixat les tarifes, per facilitar les inscripcions?

Sí, des d’un primer moment vam voler ajudar als expositors i hem ofert bonificacions del 10% per expositors de l’Anoia i del 15% per expositors que van participar en l’edició 2020.

FirAnoia farà dos anys que ha tornat al setembre. Aquesta ubicació serà definitiva?

Ho estem valorant, encara no hi ha res definitiu. S’ha de tenir en compte que la decisió d’aquests dos anys ha estat condicionada per la situació de la pandèmia.

Aquest any podem dir que torna la Fira de setembre, l’any que ve ja es veurà.

Magí Senserrich President de Fira Igualada mostres aprofitin les possibilitats virtuals. Com ho veu? Hi haurà un abans i un després o es tornarà a comptar amb el format presencial i el virtual quedarà relegat?

Aquest tema ha estat en el centre del debat en els últims mesos. Com a membres de la Federació de Fires de Catalunya FEFIC, estem en contacte amb molts organitzadors firals. La conclusió que arribem molts de nosaltres és que una fira virtual al 100% no té l’impacte i el seguiment que té una fira presencial,

i més quan és una fira de proximitat. El valor afegit del cara a cara i del contacte en viu no es pot substituir per una pantalla. Això si, hi ha eines digitals que s’integraran en les fires a partir d’ara i les faran encara més dinàmiques com per exemple la digitalització de moltes empreses. També les videoconferències en directe serviran per tenir un major impacte en fires professionals d’àmbit internacional, el que s’anomenen fires híbrides que consisteixen a combinar la presencialitat amb la virtualitat.

La seva presidència ha estat marcada per la COVID. Quan podrà organitzar una fira amb normalitat? El calendari 2022 estarà pensat “net” de pandèmia? Li han fet alguna gracieta amb el fet que des que va assumir la presidència de la Fira, va esclatar la pandèmia?

Ja ho pot ben dir que ha estat marcada per la COVID. El gener del 2020 vaig agafar el relleu d’en Joan Domènech i el març ens confinàvem. Però gràcies a tot l’equip de Fira d’Igualada hem sabut afrontar aquesta situació de la manera més positiva i constructiva possible.

Hem sabut adaptar-nos a les restriccions i estem treballant perquè Fira d’Igualada pugui afrontar els reptes de futur que es plantegi Igualada i comarca. Esperem que durant el 2022 es pugui deixar endarrere la pandèmia.

firanoia’21 / espai patrocinat

setembre/2021

13

FirAnoia’21 COMMsulting és una consultoria d’empresa i comunicació que va néixer fa un any a Igualada.

Al seu darrere hi ha Joan Barnés i Marta Carles, un consultor calafí i una periodista igualadina. Dos professionals amb experiència que han dedicat la seva carrera laboral al món de l’empresa i la comunicació i que ara volen seguir treballant en els seus camps conjuntament i des d’una altra perspectiva.

Un binomi professional curiós, però que té molt en comú i que a la vegada es complementa. Es defineixen transparents, honestos, propers, compromesos amb els seus clients i amb un objectiu: guiar a les empreses per millorar els seus resultats, tant en gestió, organització, vendes, com en comunicació.

Què és COMMsulting?

JOAN: Una consultoria empresarial i de comunicació que ens dediquem principalment a assessorar, guiar, organitzar i millorar els resultats de les empreses de manera estratègica. Identifiquem la mancança, assessorem en com millorar-la i definim l’estratègia i accions a seguir per implementar-la.

I qui forma COMMsulting?

MARTA: Doncs nosaltres dos, Joan Barnés i Marta Carles. Ens coneixem des de fa anys per què professionalment hem coincidit en diverses ocasions. Fins i tot vam treballar en una mateixa empresa, però en diferents etapes.

J: Som de caràcters diferents, però a l’hora de treballar ens entenem perquè ens complementem. Un és més nerviós i l’altre més calmat. Un és més llençat i l’altre més caut. Un és més creatiu i l’altre més quadriculat. En definitiva, ens compensem per trobar l’equilibri.

Comunicació i consultoria d’empresa. Un binomi curiós?

M: Sí, ens ho diu molta gent. I és cert que sobta el còctel de periodisme i comunicació amb l’assessorament i l’estratègia empresarial.

Però tot i semblar dos camps molt diferents, en l’àmbit de l’empresa van agafats de la mà.

J: Si perquè quan treballes en empreses t’adones que la comunicació és una de les carències més importants que hi ha, i sovint, una bona estratègia empresarial necessita com a fonamentació una correcta comunicació.

Com neix la idea d’associar-se?

J: Doncs fent un cafè entre amics a la Rambla. La conversa va començar com una idea abstracta i amb molt d’humor, i va acabar amb un projecte i un pla d’empresa. I a partir d’aquí vam buscar despatx, clients, i una cafetera (riu).

Vau néixer ara fa un any, en plena pandèmia de la COVID-19.

J: I tant, ens vam llençar de ple a la piscina! Però precisament, la

“Estem especialitzats en Comunicació i Estratègia Empresarial, dos camps que poden semblar molt diferents, però en l’àmbit de l’empresa van agafats de la mà” complicada situació que ha deixat la COVID-19 en la majoria d’empreses va ser un dels motius que ens va impulsar a engegar aquest projecte professional. Creiem que els nostres serveis poden ser claus per redefinir el camí empresarial a seguir, per marcar una estratègia, per ajudar a gestionar el temps, organitzar els departaments, o per guiar en la creació d’un projecte des de zero.

M: Igualment en comunicació.

Molts professionals, després de la COVID-19, han vist la necessitat de tenir un pla de comunicació, de conèixer les eines que existeixen per comunicar els seus serveis i productes, d’introduir-se al món de la comunicació digital, etc. I això és el que fem, ajudar a les empreses a assolir els seus objectius empresarials, acompanyats d’una bona comunicació estratègica.

Com és el dia a dia a COMMsulting?

M: No hi ha cap dia igual. Cada dilluns planifiquem la setmana per coordinar les agendes tant de clients comuns com els que portem per separat. I a partir d’aquí, hi ha dies que ens veiem una hora al despatx, i hi ha dies que treballem les vuit hores conjuntament.

Què diuen els clients quan arribeu?

J: Sincerament? Ja arriben els bombers!, sobretot en el meu àmbit que és la consultoria d’empresa.

I després em pregunten si el servei tindrà un retorn immediat o és un procés més llarg en el temps. Jo els responc sempre que dependrà de la situació i la seva implicació.

M: En comunicació, el primer que em pregunten quan arribo a les empreses, sobretot quan són clients per temes digitals i de xarxes socials, és si hauran de sortir ballant!

Quin és el perfil del vostre client? Ha de tenir alguna característica especial?

J: Només han de tenir clar en què necessiten ajuda.

M: Nosaltres treballem per empreses de diferents sectors i volum de negoci, i a escala de Catalunya. Des d’una empresa amb 50 treballadors, fins a un autònom que té una botiga a la ciutat, o un emprenedor que vol posar en marxa el seu projecte.

“

“El nostre client només ha de tenir clar en què necessita ajuda.”

“Treballem per a empreses de diferents sectors i volum de negoci, i a escala de Catalunya.”

Joan Barnés i Marta Carles, fundadors de COMMsulting. FOTO: MONTSE TAMAYO

Marta Carles i Joan Barnés COMMsulting, consultoria d’empresa i comunicació Si ens centrem en els serveis de Comunicació, en què esteu especialitzats?

M: Estem especialitzats en comunicació digital, màrqueting, comunicació corporativa i interna. Tant elaborem un pla de comunicació per al llançament d’un producte, com gestionem les xarxes socials de diferents clients, o redactem un dossier o una nota de premsa.

O també elaborem revistes corporatives per a empresa, butlletins municipals per als ajuntaments, o fem continguts per una pàgina web o un blog.

I en l’àmbit de la Consultoria Estratègica? És un àmbit molt ampli, però ens centrem en l’àrea de processos, estratègia, comercial, direcció, i recursos humans. Per posar exemples, tant ajudem a crear un departament comercial i obrir un nou canal de venda, com ajudem a crear una planificació per gestionar el temps, assessorem en organitzar l’estructura interna de l’empresa, en crear contractes a proveïdors, o establir nous sistemes de treball que siguin més rendibles.

M: Tant en gestió empresarial com en comunicació sempre ens adaptem a les necessitats del client, a les seves possibilitats i capacitats

i treballem braç a braç amb l’empresa. Per això sempre diem que la implicació i predisposició del/a empresari/ària és bàsica per a obtenir resultats exitosos.

Vosaltres esteu treballant dia a dia amb empreses de tota mena.

Com veieu la situació actual?

M: La incertesa plana en la majoria d’empreses. La pandèmia de la COVID-19 ha deixat tocada la seva situació econòmica i això no és fàcil de superar ni de recuperar. A la vegada, però, també observem que hi ha qui arran d’aquesta crisi, ha vist una oportunitat per créixer, per canviar el seu enfocament del negoci, per obrir nous canals de venda, per millorar la seva comunicació...

J: Les pimes, autònoms i comerços són els més tocats, però nosaltres sempre diem que si han superat la crisi de la COVID-19, només es pot anar a millor.

Com es pot contactar amb COMMsulting?

Doncs a través de la nostra pàgina web (www.commsulting.cat), on hi ha el mail i el telèfon, o bé ens poden localitzar al nostre despatx, al carrer Sant Magí, 28. I, si no, a través de xarxes socials (Linkedin, Instagram o Facebook).

“COMMsulting va sorgir d’una conversa com una idea abstracta i amb molt d’humor, i va acabar amb un projecte i un pla d’empresa.”

“Sovint, una bona estratègia empresarial necessita com a fonamentació una correcta comunicació.”

14

firanoia’21 / espai patrocinat

setembre/2021

FirAnoia’21

4M Visual: Passió per la imatge Jordi Enrich, Sandra Gallardo, Ángel Parrilla i Xavi Canyelles Fundadors de 4M Visual

4M Visual és una empresa de comunicació visual integral, especialitzada en el disseny innovador i fabricació de rètols, vinils, impressió de gran format, retolació de vehicles, senyalètica, pancartes, etc.

L’empresa, que va obrir les portes a Igualada fa més de quatre anys, la integren un equip multidisciplinar amb més de vint anys d’experiència en el sector. Parlem amb el Jordi Enrich, la Sandra Gallardo, l’Ángel Parrilla i el Xavi Canyelles, fundadors de 4M Visual.

Quins serveis oferiu?

Estem especialitzats en retolació, però en el sentit més ampli del terme. Tenim cura de la part visual gràfica d’un establiment, de la seva imatge, tant exterior com interior.

Quins perfils de clients teniu?

El ventall de perfils de clients és molt ampli. Des de petits comerços i oficines fins a grans establiments i empreses, passant per ajuntaments i institucions, fins a particulars.

També feu projectes de gran envergadura?

Sí, també però no ens agrada fer treballs de gran metratge, a granel i a molt baix preu, com podrien ser, per posar

un exemple, les banderoles que es pengen als fanals per a unes eleccions. Ens agrada molt més treballar la qualitat que la quantitat. Ens agrada treballar amb molta cura una imatge, integralment.

Precisament, vosaltres oferiu un servei absolutament integral.

Sí, des de zero. Fem el disseny, la producció i la instal·lació d’un projecte. I tot el procés el fem des del nostre equip de professionals i a les nostres instal·lacions.

Com s’inicia aquest procés integral? Quin és el primer pas?

El primer que fem és escoltar el client.

A partir d’aquí, amb tota la informació, sabent tot el que desitja, dissenyem i presentem diverses propostes, a través de simulacions. I quan el client està de-

cidit, comencem la producció al nostre estudi i un cop finalitzada la presentem i apliquem al seu espai.

Això, pel que veig, no és només fer un simple rètol. Va molt més enllà…

A nosaltres ens agrada parlar d’imatge i de com integrem aquesta imatge en un espai. Cert, no es tracta només del típic rètol. Estem parlant de façanes, d’interiors… Tot. Absolutament tot.

Imagino que us venen a veure

clients que ja tenen les idees molt clares i altres que arriben amb un full en blanc...

Sí, com dèiem abans, el primer que fem és seure amb els i escoltar-los. N’hi ha que ens venen a veure amb les idees molt clares. Però n’hi ha que venen, com deies, totalment en blanc. Gràcies a la nostra experiència, confien plenament en nosaltres i ens demanen, sobretot, que els sorprenguem. Treballar així ens agrada molt. També hem de dir que els clients que ja venen amb una idea concreta, treballem aquesta idea, però també els oferim una proposta alternativa, els plantegem una altra perspectiva, diferent, que els pugui sorprendre. La majoria de clients que venen a 4MVisual volen alguna cosa especial.

La imatge és molt important per a

un establiment, sigui un comerç o una empresa?

La imatge és molt important. És bàsica. La imatge entesa, com dèiem, en el seu conjunt, global. És transcendental per presentar-se i per atraure la gent. És l’embolcall del seu establiment.

Aquesta imatge ens dirà moltes coses d’aquest negoci.

Els comerços d’Igualada donen importància a la seva imatge?

Fa uns anys potser no s’invertia prou en imatge. Ara això està canviant, a poc a poc, però estem en el camí. Animem els comerciants d’Igualada que siguin més atrevits amb la imatge del seu establiment. A poc a poc ja ho estan fent.

Molts ho han fet i a partir d’aquí ens

venen a veure comerciants que ho han vist i que també volen fer-ho.

Parlem de preus?

Els propietaris d’establiments potser podien frenar-se en pensar que canviar la imatge del seu establiment podria ser car. Que fer de nou o canviar, per exemple, la imatge de tota la façana i l’interior podria ser car. I no és així.

Estem fent coses molt atractives i sorprenents, a preus molt interessants i

firanoia’21 / espai patrocinat

setembre/2021

15

FirAnoia’21 crupolosament. Som molt estrictes en els terminis. I això, els clients, ho agraeixen i valoren molt.

També ens identifica i diferencia de la resta el nostre treball constant en I+D. Ens agrada reunir-nos i deixar-nos endur, fer volar la imaginació. Proposem coses i ens llencem a treballar, a investigar, a provar coses. Això ens apassiona. Això ho podem fer perquè la nostra empresa és completament integral, com dèiem. Nosaltres mateixos fem el disseny i la producció. No hem de contractar res a tercers, a fora. Podem dissenyar i desenvolupar tots els projectes. Ens agraden els reptes, i com més difícils, millor. Ens agrada innovar.

Parlant d’innovació. Han canviat molt les coses aquests darrers anys?

Molt, sobretot en maquinàries i materials. En aquests darrers anys hem anat invertint en maquinària i en la darrera tecnologia.

En aquest sentit, quines tendències destacaríeu?

Aquests últims anys han entrat els leds, quan fa anys eren molt cars. També s’ha implementat molt el recobriment de façanes. A més a més, destacaríem que els preus han baixat molt. Abans era tot molt més car.

assequibles. I nosaltres sempre els presentem propostes, amb simulacions, amb pressupostos i sense compromís.

A Igualada hi ha molta oferta en aquest sector. Quin és el valor afegit de la vostra empresa? Què us di-

fins a la seva instal·lació, passant pel disseny i la producció, que fem nosaltres.

Treballem amb un gran ventall de materials, tallem i pleguem, fresem amb la nostra fresadora de control numèric també soldem les estructures de ferro

ferencia?

Per una banda, la nostra experiència.

Nosaltres vam treballar junts en una empresa de retolació igualadina, durant uns quinze anys. Quan l’empresa va tancar, vam decidir obrir el nostre propi negoci, ara fa quatre anys. Tenim vint anys d’experiència en aquest sector i treballant junts, en equip.

Un altre tret diferencial és el nostre procés integral de treball. Comencem un projecte des de zero, des de la idea

i pintem, apliquem vinils i il.luminem entre moltes altres coses.

Tot, absolutament tot, passa per les nostres mans i ho el.laborem al nostre taller. I ho fem amb molta cura, tots els passos d’aquest procés. Oferim un servei integral al client. Això també ens permet que si mai pot sorgir algun petit problema, el podem solucionar a l’instant. En aquest sentit, també som molt curosos amb els terminis. Com que no depenem de tercers, ho complim es-

Quins factors han provocat aquest canvi?

La maquinària, tot i que és una inversió important, ara és més accessible, i la diversitat de materials ha provocat que es puguin abaixar els preus. La part d’il·luminació, bàsicament en leds, també és més accessible, s’ha democratitzat molt. Ja estem substituint llums, focus, neons amb tecnologia led per reduir el consum. Els materials amb què treballem són de primera qualitat. I són molt perdurables. Això és molt important.

I les modes, també canvien?

Sí, i tant, com en tots els àmbits. Les imatges també passen de moda. Aquí, el que fem, són re estilitzacions per anar modernitzant la imatge.

I el sector, cap a on va?

Aquest sector ha d’anar tendint cap a reduir l’impacte ambiental. Aquest és un tema que nosaltres procurem minimitzar al màxim, perquè treballem molt amb plàstics. Procurem ser

el màxim de nets possible. Com a empresa, ho estem reciclant tot. La sostenibilitat i la proximitat són molt importants per a nosaltres. Entre altres coses, formem part d’una cooperativa energètica i la telefonia la tenim contractada a una empresa igualadina.

L’Anoia ha sigut un dels territoris més afectats, sanitàriament i econòmicament, per la pandèmia de la COVID-19. Com us va afectar a vosaltres?

Al principi, amb el confinament, vam estar gairebé dos mesos tancats. Quan vam poder reprendre l’activitat, les feines de retolació van baixar dràsticament, a zero. Tot estava parat. Llavors vam veure l’oportunitat. Ens vam dedicar a dissenyar i fabricar mampares de metacrilat. Teníem la capacitat per ferho, des del disseny fins a la producció, perquè disposàvem de la maquinària.

Fèiem i instal·làvem mampares per a negocis, empreses, ajuntaments i per a la Generalitat. Ens vam adaptar a les noves necessitats.

Què sentiu quan passegeu per un carrer i veieu els vostres projectes?

Hem fet la imatge de molts establiments arreu de Catalunya. Passejar per Igualada, per Barcelona, per Girona… i veure els teus treballs, fa molta il·lusió.

El vostre treball és l’aparador d’aquests negocis, però també és el vostre…

Sí. I per això ho hem de fer molt bé. Ho hem de fer perfecte.

Com veieu el futur de la vostra empresa?

No volem córrer. Ara estem treballant per a tota Catalunya. I ens agradaria créixer, però a poc a poc. Som aquest equip i, com hem dit, tenim molta cura per la qualitat. I no volem arris-

car aquest valor. Som molt exigents en aquest sentit i volem mantenir la nostra exigència en la qualitat.

On us podem trobar?

Ens agradarà molt trobar-nos a les nostres instal·lacions, al carrer de Calaf, 4-6 d’Igualada. També ens agradarà parlar amb vosaltres si ens telefoneu al 931314953. I, evidentment, ens agradarà trobar-nos a les xarxes, a Facebook i a Instagram.

16

firanoia’21 / espai patrocinat

setembre/2021

FirAnoia’21

El nou Renault Arkana a FirAnoia: Un SUV Coupé, espaiós i híbrid Amb el llançament a Espanya i a Europa del model Arkana, un SUV d’estil coupé, Renault reinventa els codis convencionals de mercat per convertir-se en el primer constructor generalista a oferir un SUV Coupé en aquests mercats, un segment reservat fins avui a les marques premium. Aquesta nova proposta complementa als altres models de la seva gamma compacta (Mégane, Kadjar i Scénic) i es focalitza en l’excepcional creixement del mercat SUV, especialment el del segment C. Les carrosseries SUV són les més venudes en el mercat espanyol, i representen ja més del 50% de les vendes totals. El segment C-SUV, en concret, ocupa més del 25% del mercat absolut al nostre país, sent el més important en volum a títol individual. Nou Arkana ve a formar part de la part més nova del segment: la incorporació del concepte SUV Coupé, fins ara privatiu dels segments superiors.

Amb el Nou Arkana, Renault proposa un SUV de nova generació dotat d’una personalitat híbrida forta, tant en el seu estil com en les seves motoritzacions.

Així doncs, en combinar una posició de conducció alta que transmet sensació

l’avantguardista motorització I-TECH Híbrida de 145 CV i pel motor 1.3 TCe amb tecnologia microhíbrida i bateria addicional de 12 V en versió 140 CV, que s’ampliarà amb un altre motor de 160 CV dotat d’aquesta tecnologia a partir d’octubre de 2021.

El Nou Renault Arkana s’ha dissenyat per complir les variades expectatives dels mercats internacionals i representa l’enfocament global de Grup, així com la capacitat per accelerar la seva conquesta de nous mercats. Es tracta d’un vehicle global amb prestacions tècniques adaptades a cada regió. A Europa, el Nou Arkana es basa en la plataforma modular CMF-B de l’Aliança, emprada també en les últimes generacions de Clio i Captur.

de seguretat, una gran habitabilitat i un volum de maleter generós, amb un estil esportiu elegant i innovador, aquesta nova visió del concepte SUV resulta més emocionant i dinàmica, el que corrobora el disseny de la seva versió RS Line

El Nou Arkana també destaca en matèria de seguretat, aconseguint la nota màxima de 5 estrelles en els crash-tests Euro NCAP. Paral·lelament, es beneficia d’una oferta de motoritzacions híbrides de caràcter múltiple, composta per

Amb etiqueta ECO Totes les versions d’Arkana que es comercialitzaran a Espanya s’han fet mereixedores de l’etiqueta ECO, impartida per la Direcció General de Trànsit, el que implica diversos avantatges en termes econòmics, fiscals, i de llibertat de circulació i ús en el centre de les nostres ciutats, especialment durant episodis de contaminació.

setembre/2021

publicitat

17

18

firanoia’21 / espai patrocinat

setembre/2021

FirAnoia’21

Nou 308: la nova cara de Peugeot PEUGEOT s’enorgulleix de presentar, de la mà de SARAUTO i en el marc de FirAnoia, el nou PEUGEOT 308 SW. Amb una carrosseria únic, té un expressiu estil, un atrevit perfil lateral i una sofisticada saga. Eficient i modern, però sense renunciar a la seva essència i a les expectatives dels clients del segment dels compactes familiars.

El nou PEUGEOT 308 SW és realment cridaner i ofereix: Un gran espai per als passatgers, amb una longitud de 4,64 m i una distància entre eixos de 2,73 m.

Una elevada eficiència. Res es deixa a l’atzar, el nou PEUGEOT 308 SW està optimitzat aerodinàmicament amb un Cx de 0,277 i un SCX de 0,618 m per aconseguir millorar les seves emissions de CO₂ així com reduir el consum de combustible.

Una infinitat d’espais d’emmagatzematge orientats a oferir confort i funcionalitat. La consola central, de generosa grandària, ofereix espai per als objectes quotidians del conductor i l’acompanyant.

Una encertada modularitat per les seves possibilitats d’ús en el dia a dies gràcies a la segona fila de seients, amb un suport que es pot dividir en 3 seccions (40/20/40) i equipat amb comandaments

per al seu abatiment des del maleter.

Un porta de maleter motoritzat per facilitar l’accés amb els braços carregats i un pis regulable en dues posicions, Amb un volum màxim de càrrega per al maleter de 608 litres i fins a 1.634 litres amb els respatllers dels seients del darrere completament abatuts, el que l’habilita per a totes les activitats d’oci i de treball.

D’alta gamma i tecnològic, el nou PEUGEOT 308 SW, igual que el nou PEUGEOT 308, disposa del nou i millorat PEUGEOT i-Cockpit®. Una experiència

totalment nova millorada pel que fa a ergonomia, disseny, plaer de conducció, qualitat i connectivitat, amb: Un nou volant de dimensions compactes, que pot comptar amb calefacció, amb comandaments integrats.

Una instrumentació digital, situada a l’altura dels ulls, amb una pantalla digital de 25.4 cm.

Una innovadora pantalla central tàctil de 25.4 cm (10 polzades) d’alta definició amb el nou PEUGEOT i-Connect® Advanced, un sistema d’infoentreteniment intuïtiu i connectat, idèntic al d’un telè-

fon intel·ligent.

Les noves i-toggles substitueixen els comandaments físics de sistema de climatització. Cada tecla i-toggle és totalment configurable i serveix d’accés directe a una funció específica de la pantalla central. Connectivitat amb quatre preses USB de tipus C, funció mirroring sense fils i la possibilitat de connectar dos telèfons via Bluetooth al mateix temps.

El nou PEUGEOT 308 SW disposa de l’última generació de sistemes d’ajudes a la conducció semi-autònoma per garantir una major seguretat, amb el pack Drive Assist 2.0 (disponible a finals d’any).

Està compost pel control de creuer adaptatiu amb funció Stop and Go (amb la caixa de canvis automàtica EAT8) i l’ajuda al manteniment de carril, afegint 3 noves funcions disponibles a les vies de calçades separades: canvi de carril semiautomàtic, recomanació de velocitat anticipada i adaptació de la velocitat en corba.

El nou PEUGEOT 308 SW s’ofereix amb una variada oferta de motoritzacions: híbrides endollables (HYBRID 225 e-EAT8 i HYBRID 180 e-EAT8), de gasolina (PureTech 110 S & S BVM6, PureTech 130 S&S BVM6 i PureTech 130 S & S EAT8) i dièsel (BlueHdi 130 S&S BVM6 i BlueHdi 130 S & S EAT8).

firanoia’21 / espai patrocinat

setembre/2021

19

FirAnoia’21

Arriba a FirAnoia el nou ID.3: arriba el moment de fer el canvi A l’espai de SERVISIMÓ, al recinte d’automoció de FirAnoia, a la plaça de Cal Font, podràs conèixer de primera mà el nou ID.3 de Volkswagen. Un vehicle 100% elèctric. Un vehicle 100% Volkswagen. Si fins ara has tingut dubtes per fer el salt al cotxe elèctric, amb el nou ID.3 faràs el pas. Convençut. No és el moment dels cotxes elèctric fins que aquest moment, arriba. I ja ha arribat. Ha arribat el moment de canviar.

Ha arribat el moment del vehicle elèctric per a tothom. Ha arribat amb el nou ID.3, que ha revolucionat la mobilitat elèctrica. I, a més, amb un disseny futurista i tota l’última tecnologia, de la qual cal destacar el sistema de visualització amb realitat augmentada i el control per veu.

Una mobilitat més sostenible Els models de la família ID. estan produïts amb una petjada de carboni neutra i tot el nostre compromís per reduir al màxim les emissions de CO2. Et sumes a una conducció pensada per al futur?

Amb tota l’autonomia que necessites Tu decideixes fins on vols arribar i com

opcional d’obertura i tancament sense clau. Et sentis, arrenques i un lleu so no deixa opció de dubte: ara comença el viatge.

El nou ID.3 t’escolta “Hola ID.” és tot el que necessitaràs dir per connectar amb el teu cotxe. Mantingues les mans al volant i la mirada en els teus trajectes, que la resta podràs demanar-lo a la teva Nou ID.3 usant la veu.

vols utilitzar el teu elèctric ID : gràcies a l’innovador sistema de bateries amb una autonomia de fins a 554km (WLTP), podràs fer viatges més llargs i sense emissions.

diferents per al teu cotxe. Què tenen en comú? La rapidesa de càrrega. Connecta el teu cotxe a un carregador de 125 kW i recuperaràs el 80% de la seva energia en tan sols 38 minuts.

Amb una velocitat de càrrega superior Si condueixes un elèctric de la família ID., podràs escollir entre tres bateries

Innovador en tots els nivells El veus de lluny i somrius. Quan t’acostes amb la clau a la butxaca, el teu Nou ID.3 et reconeix i s’obre amb el sistema

We Connect Internet en el teu cotxe significa estar en línia amb els teus, descobrir recomanacions úniques o la ruta amb menys trànsit per arribar al teu destí. A més, compta amb moltes altres funcionalitats: des de guardar la localització del teu aparcament fins a comptar amb assistència automàtica quan més ho necessites.

Carrega a qualsevol lloc Podràs trobar estacions properes, planejar les teves rutes amb parades recomanades per carregar i fins i tot pagar directament des del teu mòbil. Pràctica, intel·ligent i realment senzilla d’usar: We Charge és l’opció ideal per carregar el teu Nou ID.3 allà on vagis.

20

firanoia’21 / espai patrocinat

setembre/2021

FirAnoia’21 L’Estudi de dansa i expressió dell’ARTE va ser creat l’any 1976 per la seva fundadora Roser Rubí, impulsada a promoure una nova forma de considerar la dansa, integrant conceptes avançats en la seva època. Sumant i fusionant expressió i arts escèniques sense oblidar l’essència de les modalitats acadèmiques. Actualment l’estudi és dirigit per Mariona Camelia i Rubí i conjuntament amb tot l’equip format amb el mateix treball, manté la filosofia inicial de l’estudi, adaptant-se, com en el seu moment, als temps d’avui i transmetent la importància d’uns bons coneixements corporals, tècnics i emocionals, configurant així l’essència de la dansa.

Mariona Camelia inicià els estudis de dansa a l’Estudi en les modalitats de dansa clàssica, jazz, dansa espanyola i escola bolera i contemporani amb Janusz Smolinski, Roser Rubí i Tommie, Enrique Burgos, Rosa García, Paloma Solanas, Anne Mithelholzer, Juan Carlos Lérida i Lawrence de Maeyer. Més endavant cursà dos anys a María de Ávila a Saragossa perfeccionant la dansa clàssica i posteriorment es graduà a l’Institut del Teatre de Barcelona el 2005 en l’especialitat de Contemporani. En la seva trajectòria professional treballa en l’actualitat en espectacles com “Els Músics de Bremen” i “La petita flauta màgica” producció del Gran Teatre del Liceu, “Pinocchio” i “Viatge al centre de la terra” estrenat al Festival Grec de Barcelona el 2015 amb la cia. Roseland Musical fent gires per Espanya, Europa i Sud Amèrica. La Mariona ens ha obert les portes de l’Estudi dell’ARTE per mostrar-nos tot el que hi podem aprendre i per parlar del món de la dansa.

Què podem fer a l’Estudi dell’ARTE? A l’estudi hem dissenyat tres grans blocs, el formatiu i tècnic: introducció a la dansa, dansa clàssica, jazz, claqué, contemporani i flamenc. El sensitiu i experimental: dansa amb nadons, quatre grapes, primeres passes, laboratori creatiu i “balla”. I l’urbà i social: hip-hop, balls d’envelat i sevillanes. Aquestes són les classes regulars del curs i periòdicament, fem workshops, masterclass, tallers monogràfics... coses boniques a compartir.

Quins són els trets diferencials del vostre estudi?

A l’Estudi ensenyem què és ballar en la seva totalitat, no només una tècnica o treballar l’expressivitat i les emocions sinó la Dansa com a llenguatge integrador i universal. Utilitzar les eines de la tècnica per expressar-nos a través del nostre cos o manifestar les emocions a través del moviment. Oferim un ensenyament totalment personalitzat per tal que els nostres alumnes puguin conèixer quines són les seves possibilitats tant psíquiques com físiques, descobrir el més essencial d’ells, aprendre o corregir el funcionament d’un bon cos potenciant les habilitats i virtuts de cadascú. No ensenyem la imitació d’una forma buida de contingut sinó la integració de tot un llenguatge en qualsevol de les seves modalitats. La nostra empremta és visible per aquells que tenen l’interès de fer, com nosaltres, les coses ben fetes.

A partir de quina edat els nens i nenes poden començar a aprendre a ballar?

A partir de tres anys, en aquesta edat ho fem d’una manera molt natural, instintiva… donant l’espai a l’infant per experimentar, ser i aprendre jugant. Ho enfoquem a través de pautes que els nens i nenes entenguin identifiquin. Ho fem amb imatges molt visuals, que ells puguin anar relacionant i assimilant subtilment. Conceptes que després, en les modalitats tècniques, integraran amb més facilitat.

Com més aviat es comença a ballar, millor?

Depèn. Depèn de com, d’on i amb quina intenció ho facis. Podem dir que com més aviat millor si és des d’aquest enfocament, com deia. I, sempre que sàpigues molt bé on ho fas, i sabent que ho fas bé.

Perquè hem de tenir molt clar que la persona que està ensenyant té la responsabilitat de tenir el cos d’una persona a les seves mans. I de la mateixa manera que li pot fer molt bé, també li pot fer mal.

Hi ha gent que pensa que una nena de sis anys amb un tutú i unes puntes és molt bufona...

No!!! Oblidem-nos-en! Les puntes i els tutús es posen quan s’està preparat, En aquest aprenentatge hi ha conceptes abstractes i una persona que no té ni l’edat ni la maduresa per entendre’ls, li podem fer més mal que bé. Comencem tranquils. Anem treballant, comencem a experimentar, descobrint coses i familiaritzant-nos-en, i la part tècnica ja vindrà. No cal córrer.

“La dansa és llibertat, és llibertat d’expressió” Mariona Camelia i Rubí Ballarina, professora i coreògrafa.

Directora de l’Estudi de dansa i expressió dell’ARTE

I per dalt, fins a quina edat podem aprendre a ballar?

Fins que el cos t’ho permeti. S’ha de ser valent. Està bé que la gent s’arrisqui, s’hi llenci. A vegades et trobes amb persones que et diuen que els hagués agradat molt ballar, però que no ho van poder fer perquè els hi semblava que era tard o per vergonya. És un treball individual, en definitiva. És posar-te a prova, sense pressió, sense obsessions. Si tens cinquanta anys i la teva missió a la vida no és ser ballarí professional, perquè per això ja has fet tard, qui et limita a no poder començar ara i gaudir-ne? Jo animo tothom a ballar, sempre. La dansa és terapèutica.

A part de les diferents edats, també hi ha diferents perfils de gent que vol aprendre a ballar?

A l’estudi hi encaixen tots els perfils. El que segurament que no encaixa és aquell que només vol passar l’estona. Per a mi no és tan important quin és l’objectiu sinó que el que facis, ho facis bé. El meu objectiu no només és formar ballarins, sinó que siguis conscient del que estàs fent. Que el que aprenguis després ho adaptis al teu dia a dia i a la teva vida, per sempre. Hi ha molts conceptes que has de retenir, físicament, és evident, però també hi ha una part molt important en l’àmbit de l’estructura, de mentalitat, de connexió amb tu. La dansa et dona una altra visió de la vida, que va més enllà del que pot ser la paraula, et dona altres eines per manifestar-te.

També hi ha gent que potser vol dedicar-se professionalment a la dansa.

firanoia’21 / espai patrocinat

setembre/2021

21

FirAnoia’21 Què els diries?

Que endavant! Que no és cert que sigui impossible. Ens ho hem de treure del cap. No és fàcil, evidentment, sabem com està tot el món de la cultura en general.

Però no és impossible. Jo m’he dedicat professionalment a la dansa, des dels setze anys, tota la vida. Si vols, pots ferho.

Com és el procés?

El procés no deixa de ser el mateix per a tothom, el que canvia és la intenció. Si et vols dedicar a la dansa, ho prioritzaràs al màxim. És cert que hi ha un hàndicap, que és el pas del temps. El temps et va en contra. No és una professió que puguis decidir fer quan tens quaranta anys. Implica que siguis molt madur i que tinguis les idees molt clares, perquè sent una nena o un nen has de decidir una cosa que potser no et pertocaria en un altre camp. La teva eina de treball és el teu cos i, evidentment, el teu cos té un desgast amb el pas del temps.

La dansa no és només per a nenes...

Clar que no!!! Insisteixo, com deia abans, que s’ha de ser valent. I en el cas dels nens o nois, també. Però, he de dir que, per sort, a l’estudi hi ha nens i homes, de totes les edats, que volen ballar. Ja seria hora que això es normalitzés i deixés de relacionar-se el fet que els nens i nois ballin amb altres coses que no tenen res a veure amb la dansa.

La dansa és físicament exigent?

Si comparéssim la dansa amb un esport, podem dir que el ballarí és l’atleta més complet. La dansa no és només posar-se de puntetes, la nena amb tutú i puntes... És molt, molt més! Si jo hagués viscut aquest concepte únic de dansa, no hauria començat a ballar, mai. La dansa treballa absolutament tot el cos i de manera bilateral.

Al costat de la part física, la dansa també és molt emocional?

I mental! Per a mi la dansa és un llenguatge. I si no té contingut, la forma no té sentit. Si la forma es converteix en una cosa mecànica, la màquina no t’emociona. Evidentment, hi ha tot un aprenentatge tècnic que et dona les eines perquè

després tu puguis explicar-te i transmetre el que sents. Jo sempre explico als meus alumnes que la dansa és, com deia, un llenguatge i, com a tal, necessita el seu temps, dedicació, fortalesa mental i física per entendre’l, integrar-lo i acabar-lo dominant. D’aquesta manera, comences a aprendre la gramàtica, que seria la tècnica. Després, sabràs construir frases, estructures de conversa que has après, que has memoritzat, I, més endavant, a mesura que vas adquirint més vocabulari i agafant confiança, arriba un moment en què ja no has de “traduir” ni pensar el que vols dir. La dansa és exactament el mateix. No és un aprenentatge ràpid.

La noia o el noi que volen ser ballarins en pocs mesos... que se n’oblidin. Hi hauran

de dedicar molts anys, potser tota una vida. Però després et dona una llibertat absoluta per manifestar-te, per expressar-te, més enllà de les paraules. El moviment, com que no té la precisió de la paraula, et dona aquesta llibertat. La interpretació és lliure, però tu, com a ballarí, ja has pogut expressar el que volies.

Això és meravellós.

La dansa hauria de ser una matèria a l’escola?

Sí! La dansa és un art més, no entenc per què s’exclou. Hauria de ser una assignatura obligatòria a les escoles. Independentment del que després vulguis fer a la vida. Però com a coneixement, com a base i connexió del propi cos, és essen-

cial. Has de conèixer, reconèixer i saber escoltar el teu cos, saber com funciona.

Has de saber com camines, els teus peus són la base de tot. No ho sembla, però és molt important, per exemple, aprendre a caminar bé de petits, perquè sinó, de grans, sorgeixen lesions i problemes i això també ajudaria, i molt, a normalitzar la dansa a les nostres vides i a respectar-la i gaudir-la sense “estereotips”.

Què ens pot aportar la dansa, com enriqueix com a persones?

La dansa és llibertat, és llibertat d’expressió. Entenent que és meitat tècnica i meitat emoció, que hi ha un aprenentatge tècnic previ per després parlar, expressar-te, dir, sentir i viure...

22

firanoia’21 / espai patrocinat

setembre/2021

FirAnoia’21

Escala Solar: implantació de projectes fotovoltaics claus en mà L’enginyeria especialitzada al sector solar, l’alta exigència en matèria de seguretat i salut en el treball, la transparència i proximitat, són el valor afegit de l’empresa especialitzada en energia fotovoltaica Les energies renovables i l’autoconsum forment part de la realitat de la nostra societat. Com plantegeu a Escala Solar el desenvolupament d’aquests projectes?

Plantegem l’energia fotovoltaica com una especialització dins de la branca de les energies renovables, ja que és un sector molt canviant que no permet distraccions ni legals ni tècniques. Preferim centrar esforços a oferir projectes rigorosos i amb un tracte personalitzat a plantejar diferents productes que ens aboquin a descuidar el centre de la nostra empresa. Per tant, ens dediquem íntegrament i de forma totalment especialitzada a la implantació de projectes fotovoltaics claus en mà.

tats en totes les fases i tractar els temes sempre des d’un vessant tècnic i ètic.

A quins sectors esteu presents?

Donat que som una empresa especialitzada només en energia fotovoltaica estem presents a tots els sectors, tant per grans, mitjanes o petites indústries, com pel sector agrari o els habitatges...

Aportem solucions amb la modalitat d’autoconsum, però també dissenyem i instal·lem sistemes aïllats així com dissenyem, desenvolupem, construïm i mantenim parcs de generació. Estem presents a totes les fases dels projectes, realitzem el disseny, la legalització, la instal·lació, la direcció d’obra i el manteniment durant tota la vida del projecte.

Què opineu del model energètic actual?

Estem en una fase de transició profunda, s’han fet canvis importants des del govern central amb la normativa i promoció de l’autoconsum que penso van en la bona direcció, però cal més aportació per part dels governs i de les administracions per fer que aquesta transició sigui més ràpida, amb més actius a l’administració per donar sortida als expedients, normatives que apliquin canvis al model de cassació de l’energia al mercat majorista i facilitin la implantació de renovables a les teulades sense tantes limitacions (d’injecció a la xarxa per exemple), no tenim temps per perdre. A Catalunya també ens cal una normativa clara i favorable per la generació d’energia, no té sentit que sigui tan complicat generar energia neta des d’un parc fotovoltaic, però sí que es permeti transportar km de línies elèctriques des d’altres comunitats fins a subestacions del nostre territori per injectar energia renovable...

Quin és el vostre equip humà?

Som un equip d’uns 15 professionals directes amb una llarga trajectòria, amb més de deu anys d’experiència en el sector de les energies renovables. Al moment de la instal·lació entra en joc el nostre equip d’enginyers, tècnics i instal·ladors que projecten, coordinen i executen les instal·lacions i tots els

Podries indicar alguns dels projectes que heu fet?

De forma setmanal instal·lem aproximadament 3-4 projectes d’autoconsum en habitatges unifamiliars a la província de Lleida i Barcelona principalment, aquest any finalitzarem amb més de 50 instal·lacions realitzades en habitatges.

Actualment estem construint un parc de generació fotovoltaic de 10 MW fora de la nostra comunitat i com a projectes destacables d’autoconsum a la indústria hem dut a terme diferents projectes d’entre 100 kW i fins a 3 MW a diferents indústries.

195

treballs en matèria de seguretat i salut necessaris, com si el projecte fos a casa nostra.

Què destacaries de l’empresa?

Les claus de la nostra empresa són: l’en-

ginyeria especialitzada al sector solar, l’alta exigència en matèria de seguretat i salut en el treball i la nostra transparència i proximitat, les quals ens permeten diferenciar-nos dins del sector, ja que ens garanteixen obtenir uns bons resul-

Cultura

firanoia’21 / espai patrocinat

setembre/2021

23

FirAnoia’21

Creant tendències en il·luminació natural Amb ja pràcticament tres dècades a l’esquena, el Grup Aislux pot presumir avui en dia de crear tendències i lideratge. Reconeguts líders en la indústria de la il·luminació natural representen el màxim exponent en qualitat i servei en el mercat. Estacions, estadis, poliesportius, piscines, hospitals, col·legis i un llarg etcètera porten la seva marca. Javier Sánchez, director de la filial del grup a Catalunya, ens explica el perquè d’aquesta llarga travessia i com s’entreveu el futur 219

95 Observem que, en els últims anys, s’ha generalitzat el concepte d’edifici sostenible.

Observem que, en els últims anys, s’ha generalitzat el concepte d’edifici sostenible. El concepte de la sostenibilitat fa molts anys que evoluciona. Potser, ara més que mai, ens trobem amb un món que reconeix les seves limitacions energètiques futures i s’imposa a si mateix una sèrie de normes d’ús i limitació, de recursos peribles o contaminants. Ara s’investiguen i utilitzen noves fonts d’energia que, no cal dir-ho, garanteixin un futur més ecològicament sostenible.

Javier Sànchez Director de la filial del Grupo Asilux a Catalunya

Quina és la resposta d’Aislux a aquesta demanda?

Nosaltres tenim la sort de desenvolupar sistemes de captació i ús de l’energia més eficient i ecològica que existeix... La llum natural.

La nostra missió és contribuir a construir edificis plenament eficients i amb la menor despesa energètica possible.

Quin és el sistema?

Nosaltres estem aquí, des del moment just en què neix el projecte; en què la idea comença a prendre forma. Arquitectes i enginyers tenen en Aislux un aliat fidel.

Des de l’inici els lliurem, perfectament clars, totes les dades relatives al comportament de les nostres claraboies: Il·luminació, clima, so, detalls constructius.

Són paràmetres que coneixeran sobre el paper però que després, un cop construït l’edifici, es veuran perfectament reflectits en ell.

D’alguna manera anticipen resultats?

En certa manera sí. Tants anys d’experiència donen molt de si. El nostre coneixement del producte és molt profund. Tot això unit a una cura sistema de disseny i producció de productes innovadors i de màxima qualitat fan la resta.

Em comentava vostè amb anterioritat que la seva empresa marca tendències en el mercat.

Efectivament. Contemplem de grat que importants empreses del sector imiten la nostra metodologia.

De grat?

Per descomptat. D’una banda, indica que no ho estem fent tan malament i de l’altra, que són partidaris de seguir la nostra

línia de qualitat absoluta i això sempre és bo per a tothom.

Teniu moltes novetats?

Efectivament, n’hi ha. I molt importants.

Recentment n’hem exposat alguna en el certamen Architec Work a Barcelona.

Ens en podeu explicar alguna?

Li explicaré un secret. Per a mi, la més important i innovadora és haver aconseguit sintetitzar un filtre, que fa que les nostres plaques deixin passar pràcticament tota la llum natural que reben, però que al seu torn no transmeten una part molt important de la calor associada a aquesta llum natural. Sense cap mena de dubte, un gran pas.

24

societat

setembre/2021

24.000

societat

Segons Territori les diferents alternatives s’han escollit “en funció de la densitat de trànsit de cada tram”. Entre Igualada i Capellades, que arriba a puntes de 24.000 vehicles, es volia aplicar el desdoblament.

En canvi, entre Vilafranca i Capellades, circulen uns 15.000, “hem optat pel 2+1, que està pensat per a intensitats de fins a 25.000”.

Les obres de la C-15 comencen l’octubre, però sense autovia en el tram La Torre-Capellades Hi haurà tres trams diferenciats pel format de la carretera: de Vilafranca a Capellades, de Capellades a La Torre, i de la Torre a l’enllaç amb l’A-2. La inversió total anunciada la setmana passada és de 79 milions d’euros.

L’autovia s’acabarà a La Torre

219 195

FRANCESC VILAPRINYÓ

El Govern tira endavant les obres de reforma de l’Eix Diagonal entre Vilafranca del Penedès i Igualada. Els primers treballs seran a l’octubre. El cost total serà de 79 milions d’euros, segons anunciava el vicepresident i conseller de Polítiques Digitals i de Territori, Jordi Puigneró. Entre les dues capitals hi haurà tres trams diferenciats de format de carretera. Un d’aquests trams, de gairebé cinc quilòmetres, entre La Torre de Claramunt i Capellades, no podrà ser en format autovia, com s’havia anunciat el 2018.

Les característiques de la carretera, encapsulada entre el riu i la via de FGC, no semblen fer viable el des-

doblament ni la implantació d’un carril addicional. Encara es cerca una solució i serà el darrer tram on s’actuarà.

Segons el secretari del Departament, Ricard Font, mentrestant es marcaran els dos sentits “sentits mitjançant la senyalització d’una franja central vermella i dues línies blanques amb marca viària sonora i ulls de gat i amb fites”. És precisament en aquest tram on es concentren la majoria dels accidents.

Fa tres anys, Damià Calvet, anterior conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, anunciava una actuació pressupostada en 90 milions, que consistia a desdoblar els trams de major afluència de trànsit. En concret, l’actuació con-

sistia a implantar un tercer carril entre Vilafranca del Penedès i Capellades, mentre que entre Igualada i Capellades es preveia desdoblar la via en els dos sentits de la marxa.

Aquest desdoblament es limitarà, doncs, fins a La Torre de Claramunt. Un tram de 4,5 quilòmetres amb dos carrils per sentit.

Aquest setembre s’han iniciat els procediments d’expropiació. La previsió és que els treballs s’allarguin dos anys. S’encetaran el 2022.

El format 2+1, que va anunciar Josep Rull en la seva etapa com a conseller, s’aplicarà en els 21 quilòmetres de Vilafranca a Capellades. Els dos sentits de la circulació “estaran separats per una barrera física, de manera que s’evitarà el risc de patir

Sinistralitat La carretera és una de les més letals de la Catalunya Central, sobretot en el tram fins a Capellades.

2+1 La reforma, anunciada el 2018, comprèn també el format 2+1, amb un carril alternatiu amb separador físic.

un xoc frontal o frontolateral”.

Les diferents alternatives s’han escollit també “en funció de la densitat de trànsit de cada tram”. Entre Igualada i Capellades, que arriba a puntes de 24.000 vehicles al dia a l’estiu, es volia aplicar el desdoblament. En canvi, entre Vilafranca i Capellades, circulen uns 15.000, “hem optat pel 2+1, que està pensat per a intensitats de fins a 25.000”.

La C-15 té un peatge a l’ombra, que acaba el 2040. Els 79 milions d’euros es pagaran amb el que ha estalviat la Generalitat “perquè han passat menys vehicles per la via”.

“El no haver assolit aquests màxims ha generat uns estalvis en el pla econòmic financer que es posaran a l’obra”, explicava Ricard Font.

setembre/2021

publicitat

25

26

societat

setembre/2021

Salut FRANCESC VILAPRINYÓ

Aquest professional del Consorci Sanitari de l’Anoia ha participat en el Pla de Prevenció de Suïcidis de Catalunya 20212025. Es va llicenciar en psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) l’any 2003 i va fer el Màster en psicologia clínica i medicina conductual (UAB). En l’àmbit científic s’ha centrat en la recerca sobre el trastorn límit de la personalitat i les autolesions no suïcides.

A escala docent és professor associat del Departament de Psiquiatria i Medicina Legal de la Facultat de Medicina de la UAB. Actualment és també Psicòleg adjunt al Servei de Salut Mental i Addiccions del Consorci Sanitari de l’Anoia on desenvolupa tasques assistencials com a coordinador de l’Hospital de dia d’Adults i del programa de tractament pel trastorn límit de la personalitat.

Fa uns anys es va fer públic un estudi, elaborat per vostè, on es tractava el tema de les autolesions entre els joves. Quina és la seva especialitat i com l’aborda?

Bé, en l’àmbit clínic treballo principalment amb persones de més de divuit anys, però faig recerca en adolescents i joves juntament amb altres hospitals catalans.

Què és en una autolesió?

L’autolesió és fer-se mal sense la intenció de llevar-se la vida. Afecta especialment joves i adolescents dels 12 als 24 anys.

Quines tipologies d’autolesió hi ha? És freqüent observar l’autolesió en població general, no clínica, que és la més freqüent. Per això podem dir que un 30% dels joves s’ha autolesionat alguna vegada, segons l’estudi que vam fer al Consorci Sanitari de l’Anoia, i un percentatge més petit ho fa de manera recurrent. I el fet és que, amb la pandèmia, això pot haver anat a més.

Vostè treballa també en grups

“Algú que s’autolesiona té tres cops més risc de suïcidar-se”

A l’Anoia tenim entorns urbans i d’altres més rurals. El fet de viure a les ciutats, amb menys espais durant la pandèmia, va agreujar aquestes situacions?

No hi ha cap dada de les que hem pogut analitzar que indiqui fins a quin punt l’entorn rural o urbà va afectar. Sí que és cert, com dèiem, que amb el confinament molts joves van passar a relacionar-se només virtualment i això altera algunes concepcions de la realitat.

Durant aquell temps, els ànims d’alguns d’aquests nois i noies depenien de si tenien o no un like a les xarxes socials, en una foto, per exemple. I això té efecte ara també.

Les conclusions de l’estudi de les autolesions encara són vàlides? El 30% de joves de l’Anoia que s’autolesionen és extrapolable?

Es va fer fa quatre anys, però poden reflectir la situació actual. La mostra era petita, però crec que és el mateix percentatge que en altres llocs. Ara estem treballant en estudis nous, per conèixer millor el moment actual.

DANIEL VEGA Psicòleg. Coordinador de l’Hospital de dia d’adults del Consorci Sanitari de l’Anoia

de recerca sobre el suïcidi i ha format part del grup de professionals que ha elaborat el pla de prevenció de suïcidis de Catalunya. Com es connecta amb les autolesions?

L’autolesió és un factor de risc de suïcidi. Un percentatge significatiu de persones que s’autolesionen en l’actualitat, experimentaran algun tipus d’ideació suïcida en els pròxims dotze mesos. Per tant, podem dir que són persones en risc. Aquelles persones que s’autolesionen són persones que mul-

tipliquen per tres el risc de voler llevar-se la vida.

La pandèmia va fer que moltes persones s’haguessin d’aïllar.

Això també va afectar, d’alguna manera, els joves amb les autolesions?

Sí. Les persones que tenen aquestes conductes poden haver patit un assetjament a l’escola i que tenen molta dependència de les xarxes.

Una vegada hi va haver l’aïllament per la pandèmia, la situació d’alguns d’ells va empitjorar.

Els factors de risc d’autolesió o suïcidi tenen a veure amb l’estatus econòmic?

Hi ha múltiples factors de risc. El tema socioeconòmic n’és un, hi té molt a veure, però també si de petit pateixes traumes o abusos, si tens trastorns mentals o has consumit drogues. En el cas dels joves, n’hi ha molts que amb la pandèmia han perdut éssers estimats, com els avis i àvies, això els ha afectat profundament.

Ve la tardor. Que hi hagi menys hores de llum és un factor de risc? De fet, els països del nord, on el sol es pon molt aviat, no hi ha un índex més alt de suïcidis?

Hi ha el factor de menys llum solar, sí, però també tenen menys contacte social. El contacte social és un factor de protecció. Molts estudis assenyalen que un bon suport social percebut, millora la salut mental i física en persones de totes les edats, però sobretot en adolescents i persones grans.

“

“L’autolesió és fer-se mal sense la intenció de llevar-se la vida. Afecta especialment joves i adolescents dels 12 als 24 anys.”

“Un 30% dels joves s’ha autolesionat alguna vegada.”

“Aquells que s’autolesionen són persones que multipliquen per tres el risc de voler llevar-se la vida.”

“Les persones que tenen aquestes conductes poden haver patit un assetjament a l’escola i que tenen molta dependència de les xarxes.”

“En el cas dels joves, n’hi ha molts que amb la pandèmia han perdut éssers estimats, com els avis i àvies, això els ha afectat profundament.”

societat

setembre/2021

27

Societat

Els usuaris del Banc de Queviures es redueixen i tornen als números d’abans de la pandèmia La introducció de les targetes moneder per a famílies monoparentals, el juny de fa un any, ha afavorit la reducció.

Ara, hi ha un centenar d’usuaris menys que abans que comencés la crisi pandèmica FRANCESC VILAPRINYÓ

El nombre de beneficiaris del Banc de Queviures d’Igualada el mes d’agost va ser de 534, que són, segons l’Ajuntament, 203 famílies.

Es tracta d’una dada més baixa, fins i tot, de la que hi havia abans de l’inici de la pandèmia, el febrer del 2020. Aleshores, els usuaris totals eren 659. Amb el confinament més estricte i l’aturada de moltes de les activitats econòmiques, la demanda del Banc de Queviures es va enfilar i al cap de tres mesos eren ja un miler de persones.

Des d’aleshores, les persones que han acudit al servei s’han anat re-

duint progressivament, gairebé mes a mes. El setembre de fa un any eren 875. A inicis de 2021, eren 783 els beneficiaris, gairebé tres centenars de famílies. Entre els beneficiaris del Banc de Queviures, sempre hi ha més homes que dones. El gener eren 413 homes i 376 dones; ara, vuit mesos més tard, la relació es manté amb 281 homes i 253 dones.

El descens del darrer any ha tingut tant a veure amb la suavització de la precarietat econòmica com per la introducció de les targetes moneder a la ciutat, per garantir l’alimentació als infants de famílies monoparentals que tenien beques

menjador durant la pandèmia. El servei s’ha estès posteriorment als aturats. Es van començar a distribuir el juny del 2020, amb 45 famílies i 132 persones beneficiàries.

Durant aquest any 2021, el nombre de famílies beneficiàries s’ha estabilitzat al voltant de les 75, amb 221 persones beneficiàries, de les quals 145 són infants. La despesa mensual aquest setembre era de 7.460 euros.

Targetes moneder Els usuaris del Banc de Queviures eren aquest mes d’agost 534. La majoria, 281, homes.

Les targetes moneder per a famílies monoparentals tenen 221 beneficiaris.

El 2020, un nou escenari L’esclat de la pandèmia va ocasionar que Càritas afrontés un 58% de nous usuaris, com va explicar l’organització en la seva Memòria

Anual presentada el mes de maig.

Al llarg del 2020, a causa de la pandèmia, molts dels seguiments realitzats a les persones i famílies ateses van ser per via telefònica. La bretxa digital s’ha fet més evident amb la COVID i s’ha notat la dificultat per a moltes persones per fer gestions telemàtiques, seguir les formacions i cursos digitals. El cost econòmic dels programes de Càritas el 2020 va ser de 357.764,68 euros. En total, a més dels programes d’acollida, es van donar 1.138 ajuts en alimentació, 151 ajuts de roba, 13 ajuts en salut i higiene, 57 ajuts en subministraments de la llar i lloguers i 52 ajuts en educació.

Si tens més de 60 anys, ha arribat l’hora de viure bé, amb comoditat, seguretat i tranquil·litat, al Residencial ViuB2, a Igualada.

219

195

219 195

Pisos de lloguer econòmic.

Equipats amb mobles, terrassa,cuina i bany adaptat.

Darreres places disponibles trucant al 93 804 74 16

28

societat

setembre/2021

Cultura

Els Moixiganguers tornen a les places aquest diumenge a Vilafranca i miren amb ambició el 2022 Amb la relaxació de mesures per part del Procicat, les colles poden preparar actuacions amb unes 160 persones.

La colla igualadina espera poder fer castells de set i de vuit en les pròximes actuacions. No esperen, però, tornar al nivell anterior fins entrat l’any vinent trobat”. La colla “se sent forta, la gent ha estat solidària i teníem els deures fets econòmicament. Ara, volem fer inversions per a reconnectar la gent amb l’entitat”.

Una de les preocupacions que ja manifestava fa uns mesos el cap de colla Jordi Moreno és la canalla nova que durant aquest temps s’ha fet gran i els que no han pogut debutar. Oriol Solà comenta que “amb els assajos reduïts de 25 persones hem pogut ajudar a evolucionar la canalla. Els que eren pujadors i enxanetes ara són dosos.

I sí que caldrà cercar canalla nova.

N’hi haurà que comencen, altres que són germans dels que ja hi eren i que ara tindran una edat òptima”.

FRANCESC VILAPRINYÓ

La colla Igualadina serà aquest cap de setmana a Vilafranca del Penedès en la seva primera gran actuació des de l’inici de la pandèmia.

A la Festa Major igualadina, els Moixiganguers sí que van ser-hi, però van fer uns pilars testimonials, mentre que en aquesta ocasió podran comprovar com estan després d’un any i mig sense afrontar grans construccions en una plaça. El president dels morats, Oriol Solà, comenta que “serà en una Diada organitzada a correcuita, però en la qual les colles podran portar unes 160 persones, a més de grallers i canalla”. Els igualadins plantegen portar a l’altra capital de la C-15 un centenar i mig de persones, doncs, amb l’objectiu de poder fer castells de set i de vuit pisos.

Serà el primer pas per fer un rodatge i mirar cap a una “nova normali- ganxant després de tant temps”. tat” el 2022.

Pel que ha pogut comprovar “hi “No era una actuació prevista”, ha moltes ganes de tornar a plaça, comenta Solà, i de fet tenien la idea d’actuar. Estem segurs que la gent de fer una jornada a Igualada, però respondrà bé. En actuacions nor“ens ha sortit aquesta oportuni- mals, si no són excepcionals com tat. Ara hem tancat alguns detalls i el Concurs de Tarragona, ja estem aquesta actuació ens motiva molt”. parlant de 160 o 180 persones”.

Amb aquest horitzó d’almenys 150 Després de Vilafranca, els morats persones creu que es podrà fer “un plantegen almenys fer dues actua3 o fins i tot un 4 de 8” però depen- cions més abans acabar de tardor. drà de com funcionin els assajos, Una seria una Diada a Igualada, el 219 que s’estan fent ja amb més de 100 17 d’octubre, i l’altre seria la tradi195a la Festa Major de persones (fa deu dies, el Procicat cional actuació va elevar el límit per actuacions de Tous, al voltant del patró del poble, castells a 160 persones). Els darrers l’11 de novembre. Vista l’excepciodies “anem accelerant i millorant i nalitat de l’any, el president creu esperem que la gent es vagi reen- que es podria fer alguna actuació

Un dels darrers assajos de la colla igualadina. MOIXIGANGUERS

més, ja que tant el públic com els membres de la colla tenen ganes de gaudir dels castells: “estem esperant que surti alguna diada interessant” Si no és així, no preveuen allargar els assajos. El gener hi haurà la Candela a Valls i sí que hi ha l’opció que l’agrupació anoienca sigui una colla convidada.

Durant aquest interval d’un any i mig, el president explica que no han estat temps senzills: “hi ha hagut dificultats econòmiques pel que fa a la viabilitat de local, on hi ha un servei de restauració i s’ha vist sotmès a les restriccions d’aquest sector” però pel que fa a la colla “s’han cercat subvencions també i s’han

Actucions Les pròximes setmanes hi haurà, com a mínim, una actuació a Igualada i una altra per la Festa Major de Tous Subsistència econòmica La colla ha pogut subsistir econòmicament i té la vista posada en anar recuperant múscul de cara a un 2022 amb tres grans cites.

Un 2022 intens L’any vinent la colla té tres grans cites. Hi ha un calendari que té la Festa Major, el concurs de castells de Tarragona i la diada castellera excepcional que hi haurà a Igualada amb motiu de la Capital de la Cultura Catalana. Les tres actuacions seran a partir del darrer terç de l’any (la primera, a finals d’agost). Hi ha la incògnita del concurs de castells, que habitualment és a principis del mes d’octubre “i que no sabem quines restriccions tindrà”. Per la tardor del 2022 és quan segurament es programarà la diada castellera. Després d’aquests divuit mesos “en blanc” gairebé el 2022 pot ser atípic i que sigui massa aviat perquè les colles i els mateixos Moixiganguers estiguin al nivell de 2019.

societat

setembre/2021

29

Ensenyament / Salut

El curs s’enceta a l’Anoia amb menys alumnes a infantil i primària i el problema candent de la manca de places d’FP La problemàtica de la baixa natalitat es fa sentir cada cop més als cursos d’infantil i primària, amb la reducció de sis grups de P3. Dues escoles de titularitat privada han perdut el concert educatiu per la reducció d’alumnes

Sis grups menys de P3 a l’Anoia per començar aquest curs 2021-2022.

A Igualada, el grup perdut és a l’escola Dolors Martí. Al costat de la baixada de la xifra total d’alumnes als cicles de primària i infantil, a l’altre extrem hi ha l’alta demanda que té l’FP. Una possibilitat menyspreada durant molt temps i que s’ha prestigiat els darrers anys, amb l’embranzida de l’INS Milà i Fontanals com a centre que destaca per l’excel·lència i l’ocupabilitat dels que acaben els cicles. En aquest cas, hi ha hagut, abans i després de les vacances, una alta demanda de cicles que no s’ha pogut satisfer tota. Des de la ciutat d’Igualada, l’Ajuntament ja ha criticat al De-

partament d’Educació per la manca de places que ha ofert al centre.

El dilluns 13 començaven classes 57 grups de P3. El descens d’alumnes a primària i infantil ha estat notable a l’Anoia, d’11.510 a 11.226.

Pel que fa a grups, entre infantil i primària, n’hi ha nou menys i seran 552. La baixada es nota sobretot a primària (de 383 a 376 grups). I també arriba a la secundària obligatòria, on s’arrenca amb quatre grups menys de primer d’ESO. R Respecte als alumnes de fa un any, a tot l’ESO la diferència és minsa: ara son 6.117, 65 alumnes menys que fa un any. En canvi, hi haurà dues línies més de Batxillerat, malgrat que comença amb

1.202 estudiants, 90 menys que fa un any.

Les buscades places de FP L’oferta de Formació Professional ha crescut per aquest curs a l’Anoia, amb dos cicles formatius de grau mitjà més en centres públics, 34 en total, als que se’n sumaran cinc de centres concertats. Pel que fa als cicles de grau superior, es manté el nombre de grups en centres públics -24- i n’hi haurà un més en centres privats, cinc. Durant aquestes darreres setmanes s’ha comprovat de nou l’alta demanda que tenen els estudis de formació professional.

Per al període d’admissió extraordinària, que finalitzava el 14 de se-

Els indicadors de la pandèmia arriben a mínims a l’Anoia en el moment que s’estanca la vacunació És una de les comarques on el risc de rebrot és més baix, per sota dels 50 punts. La velocitat de transmissió està entorn dels 0,5, també a Igualada. En el darrer mes s’ha registrat una defunció per COVID-19 a la comarca. El total de víctimes de coronavirus a l’Anoia és de 635 persones Al tancament d’aquesta edició, els indicadors a Igualada i l’Anoia de transmissió de la COVID eren els més baixos en els tres darrers mesos, abans de la cinquena onada estival. Les dades que facilita la Generalitat mostren que, en aquest punt més baix de la pandèmia, també hi ha menys vacunacions que mai, com a la resta de Catalunya. El diumenge 19 de setembre es va arribar al mínim dels últims quatre mesos: tres persones es van posar alguna de les dosis. El dia que més persones van ser vacunades a l’Anoia— amb alguna de les dues dosis— enguany va ser el 22 de juny. Van ser 2.302 persones. Un número superior a tots els que s’han vacunat els últims deu dies. També hi ha el fet que hi ha una part molt important de la població que ja s’ha vacunat.

Les 89.858 persones registrades a la comarca que han rebut almenys

la primera dosi representen el 73% dels anoiencs. Les que han completat la pauta sÓn 86.522, el 70,5% del total (i en aquest total s’hi inclou també els menors de dotze anys, als que encara no s’ha obert la vacunació). En un moment que fins i tot algunes de les vacunes han caducat —segons la Generalitat 100.000 a Catalunya—, s’han multiplicat les crides a les persones que encara no han rebut cap dosi, perquè passin pels centres de vacunació.

Amb l’extinció de la cinquena onada i les altes xifres de vacunació a l’estiu, la incidència de persones ingressades als dos hospitals de referència, el d’Igualada i el de Martorell, ha anat baixant. Les persones hospitalitzades s’han estabilitzat entorn de la quinzena, quan el màxim de la cinquena onada van ser 32. En els últims trenta dies s’han produït una mort per corona-

virus, registrada el 16 de setembre.

Durant l’agost, cinc anoiencs van perdre la vida a causa de la pandèmia. El total de defuncions des del març de 2020 és de 635.

El risc, mitjà-baix L’Anoia és aquesta setmana una de les comarques on el risc de rebrot és més baix. La dada d’aquest dimecres 22 de setembre era d’un risc de rebrot de 49 punts (zona mitjana-baixa). La velocitat de transmissió és de 0,56, de manera que de cada dues persones positives només s’encomana la malaltia a una tercera. A Igualada, les dades sÓn gairebé idèntiques, 48 punts de risc de rebrot i una velocitat de transmissió de 0,50. La darrera setmana s’han fet 552 proves, PCR o tests d’antígens, a la capital i el resultat han estat onze positius.

MIgrants El descens de naixements des de fa anys a la comarca, que no ha compensat prou el saldo migratori, es fa palès cada cop més.

Batxillerat Creixen els grups de Batxillerat a l’Anoia, en canvi, tot i el lleu descens d’alumnes.

tembre, uns 150 joves van demanar plaça a l’INS Milà i Fontanals. El centre ja va augmentar ràtios i va crear dos grups addicionals durant l’estiu per afrontar l’allau de peticions de joves. Segons Patrícia Illa, segona tinent de batlle d’Igualada, al llarg de l’estiu hi ha hagut mig miler de persones que han demanat plaça i en un primer moment no l’han obtingut.

Tant el govern igualadí com la UEA han manifestat que, davant la bona ocupabilitat de les persones que fan FP i les demandes que tenen les empreses del territori, s’ha potenciar els cursos que es fan a l’INS Milà, que tenen un funcionament òptim.

Hi ha quatre grups escolars tancats per COVID-19 Fins al moment de tancar l’edició d’aques periòdic, aquest dijous 23 de setembre al migdia, la incidència de la pandèmia als centres que han obert portes per aquest curs 2021-2022 és relativament baixa. Els primers cinc dies de curs van finalitzar amb 16 situacions de confinament, però heretades totes del període anterior a l’inici de les classes.

Ara, deu dies després, hi ha gairebé un centenar de persones (no només alumnes, sinó també docents i personal dels centres) que es troben en aïllament. Pel que fa a grups tancats n’hi ha quatre.

Tres d’aquests es troben a Piera, a l’INS Guinovarda, el quart és a Igualada i ha estat el darrer a comunicar-se, aquest dijous, per un positiu a l’escola Gabriel Castellà.

Les 93 persones aïllades en total a l’Anoia estan relacionades amb sis casos de positius. A més de les 64 a Piera i les 22 a l’escola Gabriel Castellà, hi ha dues persones confinades a l’escola Torrescasana (La Torre), dues a l’INS Molí de la Vila, una a l’INS Montbui, una a l’escola Joan Maragall de Vilanova i una a l’INS Milà i Fontanals. La incidència de tancaments és especialment alta a la Catalunya Central. La comarca on més afecta és Osona on hi ha tretze centres amb almenys algun grup en quarantena.

L’Institut Guinovarda de Piera.

30

societat

setembre/2021

Sostenibilitat

L’Anoia, tot i una lleugera millora, és lluny dels objectius en la recollida selectiva Els principals municipis anoiencs no superen el 50% de recollida de la fracció selectiva, amb l’excepció de Piera.

La Pobla continua sent el municipi on les xifres són més satisfactòries, tot i que queda per veure les dades de recollida neta. Cabrera, de nou, el poble amb pitjors xifres

FRANCESC VILAPRINYÓ

L’Anoia supera per un punt i mig la mitjana catalana de recollida selectiva bruta (RSB). El 2020, les dades anoienques van ser d’un 45,01%, mentre que a Catalunya es va quedar en el 43,39%. El percentatge de recollida selectiva a l’Anoia va pujar tres i la situen com la setzena comarca amb pitjors índexs, però amb el matís que ha remuntat força posicions des de 2013 quan estava al furgó de cua, amb la Cerdanya. El 45,01% és una dada provisional, de recollida selectiva bruta i suposa només tres punts respecte al 42,11% del 2019.

L’objectiu europeu per aquest 2020 estava situat en assolir un 50% i el català el 60%.

Al llarg del 2020, els anoiencs i anoienques van generar també tòries de reciclatge: 81,53%.

Els increments en la RSB es deuquantitats molt altes de residus.

La mitjana catalana és a 1,34 qui- en, principalment, als llocs on s’ha lograms per dia i habitant, men- canviat el sistema. Sobretot, les vitre que a l’Anoia aquest volum va les agrupades amb el porta a porta pujar a 1,47. També és la setzena o les àrees tancades, que gestiona comarca en el rànquing de les que el Consell Comarcal. Capellades generen més residus per persona. és la ciutat gran, de més de 5.000 Fa un any, segons l’Agència Cata- habitants, amb dades més satislana de Residus eren 1,39. Piera és factòries, almenys pel que fa a les la població que genera més resi- xifres en brut. El percentatge dels dus per habitant i dia. Els pierencs capelladins i capelladines és un i pierenques generen 2,21 quilo- 85,72% i milloren en tres punts l’anterior. Al capdamunt del ràngrams per persona i any, seguits 219 dels seus veïns dels Hostalets, quing hi ha la Pobla de Claramunt, 195 amb 2 quilograms. A l’altre extrem amb un 92,21%. hi ha els carmetans i carmetanes: 0,62 quilograms, en una de les vi- La Conca, al furgó de la cua les que té unes dades més satisfac- Hi ha deu poblacions anoienques

que estan per sota de l’objectiu europeu del 50% i que, per tant, poden veure aplicat un cànon per cada tona sense reciclar. Són totes les poblacions grans amb l’excepció de Capellades. Calaf (que ha canviat fa uns mesos de sistema, amb molts bons resultats) va acabar el 2020 amb un 47,88%. Igualada va millorar en quatre punts amb la RSB, però té un índex de 38,2% només. Vilanova i Montbui s’estanquen en el 37 i el 25%, respectivament. Un any més, el municipi amb un percentatge de recollida selectiva més baix és Cabrera d’Anoia: amb el 14,48%.

Segons Miquel Vives, regidor de Medi Ambient d’Igualada, ja

45,1% Amb un 45,1%, les dades de recollida selectiva bruta estan per sobre de les nacionals, amb un 43,39.

Porta a porta Els municipis que van implantar el porta a porta amb el Consell, els que millors dades tenen.

s’han començat a implementar mesures -algunes anunciades els darrers mesos- per millorar les xifres. Unes xifres que ja són notòriament millors: “el 2020 vam millorar en la recollida de totes les fraccions”. Vives indica que “els programes amb incentius, com Reciclos, tenen molt bona rebuda i altres ciutats els utilitzen”. També s’activarà la recollida porta a porta per als comerços i la introducció de “contenidors de les cinc fraccions” amb “noves ubicacions”. Mesures que han de contribuir que “aviat hi hagi un salt qualitatiu en la recollida selectiva”.

Vives assenyala els indicadors de les diferents fraccions, que han millorat. En tones de matèria orgànica, el 2020 van ser 2.139,54, unes 120 que l’any anterior; unes 125 tones més en envasos lleugers; 270 tones més en voluminosos i, per exemple, es va duplicar d’un any a l’altre la quantitat de runa, que va passar de 135 a 285 tones.

En les dades de poda i jardineria, vidre o tèxtil, no hi ha hagut variacions sensibles.

Amb aquestes millores que s’han d’aplicar, el govern espera que les dades del 2021 siguin sensiblement millors: “és important baixar el nombre de tones de rebuig, però també ho és la qualitat amb la qual es recicla”.

Una qualitat que és un dels talons d’Aquil·les de la recollida selectiva a l’Anoia.

setembre/2021

publicitat

31

32

societat

setembre/2021

Treball

Els afiliats a la Seguretat Social a l’Anoia superen les dades pre-COVID Els afiliats a la Seguretat Social a 31 d’agost augmenten a totes les comarques en relació amb l’agost del 2020.

L’Anoia, amb un 4,1%, és la 13a comarca amb un creixement més alt, on la mitjana se situa en el 3,3%

aquesta franja d’edat és d’un 0,57%.

Els afiliats de 45 a 54 anys augmenten un 3,8% al conjunt de Catalunya i també augmenten a totes les comarques i Aran, excepte a la Ribera d’Ebre (-0,1%), mentre que els de cinquanta-cinc anys o més augmenten un 4,8% al conjunt de Catalunya i només disminueixen a les Garrigues (-0,4%). A l’Anoia, el creixement registrat és del 5,85%.

ANOIADIARI

El nombre d’afiliats a la Seguretat Social a l’Anoia se situa, en data de 31 d’agost, en 50.359, dels quals 28.105 són homes i 22.254, dones. En relació amb el mes de juliol, aquestes xifres han baixat un 1,8%, el mateix percentatge negatiu de la mitjana de Catalunya, on ha baixat a totes les comarques catalanes, excepte el Pla d’Urgell.

Tanmateix, tot i aquesta diferència negativa respecte al mes anterior, el nombre d’afiliats a la Seguretat Social a Catalunya, a 31 d’agost, augmenta un 3,3% respecte a l’any anterior i se situa en 3.302.572 persones, segons dades provisionals de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). L’augment interanual d’afiliats es produeix a totes les comarques i Aran. Els increments més intensos es presenten a la Selva (7,3%) i al Tarragonès (7,0%). Pel que fa a les 3 comarques més poblades de Catalunya, que agrupen més de la meitat dels afiliats de Catalunya, han tornat a registrar increments interanuals inferiors a la mitjana catalana: el Barcelonès i el Baix Llobregat (1,9%, en tots dos casos) i el Vallès Occidental (2,3%). A l’Anoia, l’augment d’afiliats se situa en el 4,1%, per damunt de la mitjana del país.

L’agost del 2020, en el primer període vacacional de la pandèmia, el nombre d’afiliats a la Seguretat Social a l’Anoia va ser de 48.392 persones (27.090 homes i 21.302 dones).

Abans de l’inici de la pandèmia, es van registrar 49.491 afiliats, dels quals 27.306 eren homes i 22.185 dones. Són dades del desembre del 2019.

Com podem veure, les dades registrades aquest passat agost, tot i el lleuger 219 descens respecte al juliol, són més altes que les registrades l’agost del 2020, en plena pandèmia, i també més altes que les del període pre-COVID. L’augment interanual del nombre

d’afiliats és lleugerament més elevat en les dones (5,49%) que en els homes (3,61%) Al mes d’agost i respecte del mateix període de l’any anterior, el nombre de dones afiliades a la Seguretat Social a l’Anoia augmenta lleugerament per sobre del d’homes (5,49% i 3,61%, respectivament).

Al conjunt de Catalunya l’augment interanual del nombre d’afiliats és lleugerament més elevat en les dones (3,6%) que en els homes (3,1%). Per comarques, totes augmenten tant el nombre d’afiliats com d’afiliades, excepte la Terra Alta on els afiliats disminueixen un 0,9%.

A 31 d’agost de 2021, la comarca on hi ha més igualtat entre afiliats per sexe és el Barcelonès, on el 51,7% dels afiliats són homes i el 48,3% són dones.

195 En canvi, a la Noguera és on hi ha una proporció més baixa de dones afiliades 41,1% enfront del 58,9% d’homes juntament amb la Segarra, el Pla d’Urgell,

el Priorat i les Garrigues. A l’Anoia, el 55,8% d’afiliats són homes i el 44,2%, dones.

Per edats Per edats, l’agost del 2021 el 16,1% dels afiliats a Catalunya són menors de trenta anys; els de 30 a 44 anys representen el 36,7%; els de 45 a 54, el 28,5%, i els de cinquanta-cinc anys o més, el 18,7% del total.

El col·lectiu més jove ha augmentat molt per sobre de la resta de grups i ho ha fet a totes les comarques, només ha disminuït lleugerament a Aran (-0,2%).

Al conjunt de Catalunya els afiliats de menys de trenta anys han augmentat un 9,7% i on ha estat més elevat és al Tarragonès (19,1%). A l’Anoia ha crescut un 9,93%.

En canvi, el grup de 30 a 44 anys és l’únic que ha disminuït el nombre d’afiliats (-0,3%), disminució que s’ha vist reflectida a més de la meitat de les comarques i Aran. A l’Anoia, el descens en

L’augment interanual del nombre d’afiliats nascuts a fora de Catalunya (8,0%) és més elevat que el d’afiliats de nacionalitat espanyola (2,5%) a totes les comarques, excepte a dues A 31 d’agost del 2021, el 84,2% dels afiliats a Catalunya són de nacionalitat espanyola, mentre que els afiliats d’altres nacionalitats representen el 15,8% del total. L’augment interanual d’aquests últims és més intens que el de les persones de nacionalitat espanyola al conjunt de Catalunya (8,0% i 2,5%, respectivament) i a totes les comarques (excepte a dues). Les úniques comarques on l’augment dels afiliats de nacionalitat espanyola supera el de la població nascuda a fora d’Espanya són la Cerdanya (on els afiliats estrangers augmenten un 2,9% i els de nacionalitat espanyola un 6,5%) i l’Alta Ribagorça (3,2% i 4,1%, respectivament).

La Segarra és la comarca on la proporció d’afiliats nascuts fora de l’estat espanyol és més elevada (30,7%) i dobla la mitjana catalana. També tenen proporcions elevades l’Alt Empordà (23,2%), el Pla d’Urgell (23,1%), el Barcelonès (22,1%) i el Segrià (21,4%). En canvi, l’Anoia i el Berguedà són les comarques on la proporció d’afiliats estrangers és més baixa (8,0% i 8,1%, respectivament).

societat

setembre/2021

Infraestructures

La fi del peatge de l’AP-2 no afecta el trànsit a l’autovia El pas de vehicles pesants per l’autovia entre la Panadella i el Bruc no varia gairebé. L’increment de trànsit de l’alliberada AP-2 es deu, sobretot, a vehicles que ja no passen per l’N-240 FRANCESC VILAPRINYÓ

Amb gairebé 30.000 vehicles diaris de la Panadella a Jorba i més de 40.000 des de Jorba a Martorell, l’A2 és la carretera amb un trànsit més elevat de l’Anoia. De llarg. Els efectes de la desaparició dels peatges de l’AP-2 i l’AP-7 a l’Anoia –autopistes situades més al sud-, segons les opinions dels usuaris de l’autovia, no es noten. És bona notícia, però poc afectarà en la fluïdesa del trànsit en el tram anoienc, entre la Panadella i el Bruc, on el trànsit pesant és un dels maldecaps dels automobilistes.

Els usuaris i usuàries assenyalen que “no hi ha hagut cap efecte, segueix carregada”.

En aquestes primeres setmanes, els usuaris no han vist canvis sensibles. Una usuària, Núria, professora a Cervera, apunta pel que fa al “tram des d’Igualada cap a la Panadella, no hi he vist canvis aquests dies. El cert és que hi ha molta més intensitat per la banda fins a Martorell”. A l’altre extrem, cap a Barcelona, Jordi, que treballa en una consultoria, explica que “durant els primers dies, el trànsit és fluid, però les referències són ara més difícils perquè després d’un any i mig de pandèmia, l’activitat econòmica s’ha interromput una mica”. Pablo, camioner de Tarragona, és un usuari habitual de l’A-2 i l’AP-7, comenta que “hi ha més camions i cotxes a les autopistes on hi havia els peatges. És una bona notícia i ara els vehicles utilitzen més aquestes carreteres que eren de pagament.

S’ha notat, però la qüestió és que de Lleida a Barcelona, i viceversa, els camions seguirem triant l’autovia; en el cas que s’hagin de desviar cap al sud, potser sí que alguns que utilitzaven l’autovia i feien més volta, per no pagar, ara passaran per l’autopista”.

Usos no relacionats El geògraf igualadí Alfons Recio opina que “sense peatges, si l’AP-2 té més demanda d’ús i es col·lapsa, molts vehicles tornaran a optar per l’A-2”. La intensitat mitjana diària (IMD) entre Montblanc i l’enllaç amb l’AP-7 no arribava, segons l’Eurorap del 2020 a 10.000 vehicles.

Aquestes primeres setmanes l’AP2 ha vist augmentar sensiblement el trànsit, tant de camions com de turismes. Aquests vehicles, però, no provenen de l’autovia, sinó principalment d’una via paral·lela a l’autopista, l’N-240.

El taxista Ricard Tomàs és un usuari habitual de l’autovia. Rebla

que “ens trobem amb el mateix.

Cap automobilista o camioner agafarà l’autopista per anar a Martorell o Barcelona des de Lleida. No hi haurà canvis significatius. Crec que la situació prèvia el març del 2020, amb la problemàtica i els embussos per entrar a Barcelona no trigarà a tornar, perquè s’està recuperant l’activitat econòmica després de la pandèmia”.

Creu que l’embut per entrar a la capital “aviat serà el mateix que abans de la pandèmia. S’han suprimit carrils a la Diagonal. A més, pels anoiencs i anoienques, que van en vehicle privat, i per l’altra gent de comarques, no s’ha habilitat cap aparcament a l’entrada de Barcelona, ni hi ha serveis de busos llançadors. Es podien cercar solucions, com un pàrquing en condicions a ciutats pròximes a Barcelona que tinguin Renfe; a més, sense un bon tren des de l’Anoia seguim amb el problema”.

Queda saber si influeix aquest canvi d’escenari en la reforma de l’A-2 projectada pel govern espanyol. L’autovia passaria a tenir tres carrils per banda, a més dos d’opcionals. Una eventual disminució del trànsit de camions pot condicionar la necessitat de la reforma. Ricard Tomàs opina que “no crec que s’acabi fent, de cap manera. Significaria una inversió gegantina i una despesa de manteniment que no es podria afrontar”. La primavera passada, el batlle de Castellolí, Joan Serra, i la batllessa d’Òdena, Maria Sayavera, 219 amb altres representants polítics, 195 es van reunir amb Fomento i van fer una valoració dels documents de l’avantprojecte, que s’ha de posar a exposició pública. Sayavera considerava que “pel que hem pogut conèixer, ens sembla una proposta correcta. Hi haurà canvis en els accessos, en les entrades i sortides: en el cas de les incorporacions des de l’Espelt, s’hi farà una nova rotonda, en un punt on hi havia força accidents”. En el cas de Castellolí, el traçat es desviarà cap al nord i s’allunyarà de la zona habitada.

S’eliminaran també les corbes que fins ara han estat un dels factors d’accidentalitat. El nou POUM del municipi, de fet, ha de tenir en compte aquesta possibilitat.

50 anys de peatge a Martorell El 31 d’agost es van aixecar les barreres del peatge de Martorell, inaugurat el gener de 1972, després que el 23 de desembre de 1971 entrés en funcionament el tram de l’AP-7 entre Molins de Rei i Martorell.

33

34

societat

setembre/2021

Cultura

“Els humans som imbècils” Eudald Carbonell Arqueòleg, director de les excavacions del jaciment aqueològic de l’Abric Romaní de Capellades

MARC SOLER RIERA

som una bombolla. Estem sempre junts.

Segon estiu amb la COVID-19 com a protagonista, què ha suposat per les excavacions de l’Abric Romaní?

La mateixa resposta que vaig donar a Atapuerca la dono aquí, el Romaní no para. Hi ha un criteri de continuïtat de prendre tota mena de protocols perquè la gent no es contagiï i fer bombolles, però jo tinc l’opinió que si es para una cosa costa molt d’engegar-la, per tant, la covid ha sigut un problema greu, però la covid no frenarà la vida. Aquesta és l’actitud.

Què és el més interessant que trobeu?

Sempre el foc. Els fogars és allà on la gent es socialitza. N’hem trobat més de 300 o 400 i és l’excavació en què s’han trobat més fogars de la història dels neandertals.

Una cosa que em crida l’atenció és que tothom està treballant en mitjons, per què ho fan això?

Per no trepitjar el material arqueològic i paleontològic que hi ha, si vas amb unes botes com les meves, jo estic treballant en un altre lloc, i les fots sobre una mandíbula de cérvol o un fòssil i el “matxaques”.

Cada dia trobeu restes arqueològiques?

Sempre hi ha centenars o milers d’objectes. Hi ha la part d’excavació, la part de laboratori per fer el seguiment i el rastreig de tot el que es troba. L’espai està organitzat per metres quadrats alfanumèricament i es va recollint tot el material que es troba i seguim una estratègia, quan s’acaba un nivell i hi ha una capa estèril es continua buscant-ne un altre. Ara estem al nivell R. Com es decideix que el terreny és estèril?

Quan no es troba res és estèril. Fas una cata i si no trobes res vas baixant fins que trobes el següent nivell.

Atapuerca o Capellades?

Tot, però primer Atapuerca.

Quanta gent sou treballant aquí?

Pocs, 15 o 20. Abans de la pandèmia havíem arribat a ser 40.

Els que treballeu aquí, conviviu junts?

Sí, menys alguns tots estem vacunats i

Els humans seguim socialitzant al voltant d’algun “foc”?

Ara socialitzem diferent, ho fem amb altres coses, amb els mitjans tecnològics i no ens fa falta estar junts. Ara la interacció és tecnològica. La tecnologia és el que ens fa humans. La presència presencial és el passat. El contacte humà serà menys important que el digital.

Amb les troballes arqueològiques podem saber alguna cosa sobre el futur de l’espècie?

Els humans tenim present perquè hem tingut passat, i el que és important és saber què volem fer en un futur. Quan tinguem clar què volem fer en un futur, quants volem ser al món, com volem distribuir la riquesa, etcètera, podrem mirar com ens ha anat el passat i veure què s’ha fet bé i què s’ha fet malament.

Amb el clima igual, podem saber que la tendència del clima, en la que hi estem influint nosaltres, és dolenta per l’espècie i també podem trobar què passava abans quan canviava el clima i ens ajuda a conèixer i a pensar sobre nosaltres.

I, els humans, sabem què volem en un futur?

No. I això és un problema?

Naturalment.

Quina relació tenien els neandertals amb la natura que els envoltava?

Com que no tenien la tecnologia molt perfeccionada era una relació molt més biològica que social i ecològica. Aquí hi hem trobat, fins i tot, espècies àrtiques, és a dir, hi ha hagut moments que ha fet molt fred i hi ha hagut moments que han estat molt semblants al que tenim ara.

Però, abans, el clima evolucionava per

“

“Ara socialitzem diferent, ho fem amb altres coses, amb els mitjans tecnològics i no ens fa falta estar junts. Ara la interacció és tecnològica. La tecnologia és el que ens fa humans. La presència presencial és el passat. El contacte humà serà menys important que el digital.”

“Els humans tenim present perquè hem tingut passat, i el que és important és saber què volem fer en un futur. Quan tinguem clar què volem fer en un futur, quants volem ser al món, com volem distribuir la riquesa, etcètera, podrem mirar com ens ha anat el passat i veure què s’ha fet bé i què s’ha fet malament.”

“Podem saber que la tendència del clima, en la que hi estem influint nosaltres, és dolenta per l’espècie i també podem trobar què passava abans quan canviava el clima i ens ajuda a conèixer i a pensar sobre nosaltres.”

“Abans, el clima evolucionava per ell mateix, ara nosaltres amb el diòxid de carboni, amb el metà estem intervenint en el clima. I, clar, abans érem molt pocs, però ara som milers de milions i aquest és el problema que té l’espècie.

O pensem què volem fer i seriosament ens posem a fer-ho, és a dir, o hi ha consciència d’espècie o el futur de la humanitat no el veig gaire clar.”

“En el caos ara ja hi som, l’any 2017 hi estàvem entrant i ara ja hi som. I el caos porta a la destrucció. I la destrucció, o hi ha un fort col·lectiu intel·lectual humà de pensament o serà inevitable.”

“S’hauria d’augmentar la diversitat del planeta, parar la globalització, que és el pitjor que ha fet l’ésser humà perquè uniformitza i trenca la diversitat i hauríem de tenir una consciència crítica d’espècie diferent de la que tenim.”

ell mateix, ara nosaltres amb el diòxid de carboni, amb el metà estem intervenint en el clima. I, clar, abans érem molt pocs, però ara som milers de milions i aquest és el problema que té l’espècie.

O pensem què volem fer i seriosament ens posem a fer-ho, és a dir, o hi ha consciència d’espècie o el futur de la humanitat no el veig gaire clar.

Precisament sobre això, l’any 2017 en una entrevista vas afirmar que estava a punt d’arribar un caos, el caos era la covid i tot el que estem vivint ara?

En el caos ara ja hi som, l’any 2017 hi estàvem entrant i ara ja hi som. I el caos porta a la destrucció. I la destrucció, o hi ha un fort col·lectiu intel·lectual humà de pensament o serà inevitable.

La destrucció és l’extinció?

No, l’extinció és diferent. Un col·lapse no és extinció, jo penso que aquesta situació portarà l’espècie a un coll d’ampolla.

Ens en sortirem com a espècie?

Sí.

Què hem de fer davant d’aquesta situació?

S’hauria d’augmentar la diversitat del planeta, parar la globalització, que és el pitjor que ha fet l’ésser humà perquè

societat

setembre/2021

Cultura

“

“Molt probablement a finals del segle XXI serem tres o quatre espècies humanes. I, llavors quan anem a altres llocs com Mart serem més.”

“Anirà tot molt de pressa. La gent ara diu que anar a Mart són molts mesos i tal, d’aquí a cinquanta anys tardarem un parell de setmanes en arribar-hi.”

“Això que hi ha ara no es pot arreglar, però quan arribi el daltabaix de la crisi ho arreglarem per pebrots perquè no tindrem més alternativa que arreglar-ho.”

“El col·lapse jo el veuré (...) Implicarà centenars de milions de morts, gana, destrucció i desorganització fins a tornar a aconseguir un equilibri amb el planeta (...) Pinten bastos i bastos de veritat. Ara, això no serà el final de l’espècie. És com si en una família de 12 en moren 5. Encara en quedaran 7.”

“La socialització del capitalisme va costar 200 o 300 milions de morts en molt poc temps, la Primera i la Segona Guerra Mundial. Aquest cop seran molts més milions. El comunisme és una solució teòrica, però a la pràctica, els humans no tenim capacitat intel·lectual per aplicar-lo.”

“Si tu tens aigua a casa teva perquè hi ha una font i no n’hi ha més és pitjor, perquè vindrà tothom que vulgui aigua a casa i et mataran. Encara que siguis molt fort et pelaran. La gent buscarà la forma de sobreviure. El millor per adaptar-se és no tenir res. Si no tens res, a no ser que arribem al canibalisme, ningú et tocarà els pebrots.”

Eudald Carbonell a l’Abric Romaní de Capellades el passat agost. MARC SOLER RIERA

uniformitza i trenca la diversitat i hauríem de tenir una consciència crítica d’espècie diferent de la que tenim.

Conviurem amb altres espècies d’humans?

Sí, molt probablement a finals del segle XXI serem tres o quatre espècies humanes. I, llavors quan anem a altres llocs com Mart serem més.

Tu creus que hi arribarem, a Mart?

Sí, jo crec que jo ho veuré. Anirà tot molt de pressa. La gent ara diu que anar a Mart són molts mesos i tal, d’aquí a cinquanta anys tardarem un parell de setmanes en arribar-hi. Els motors de propulsió iònica, els ordinadors quàntics i tot això permetrà que puguem passar un cap de setmana a Mart. És com dir que els trens abans anaven a 60 per hora i ara van a 800. El futur ja el tenim aquí, ara s’ha descobert dins d’un ordinador quàntic un cristall del temps que ha trencat les lleis de la termodinàmica i això és un canvi de paradigma humà brutal.

Canvia la concepció de l’univers?

De tot. De tot l’ésser humà, perquè l’ésser humà és qui pensa com és l’univers perquè en realitat no ho sap.

L’extinció dels neandertals com va ser?

Ara sabem que no es van extingir, som nosaltres. L’espècie es va barrejar, es va creuar i ara som nosaltres. Sí que va ser una desaparició del món, però no es van extingir.

Com és que hi ha un jaciment d’aquesta magnitud aquí a Capellades?

No ho sé. Està aquí, s’ha conservat, està en una zona de pas i s’està treballant i per això és important. És com una mina d’or.

Fins on podeu arribar aquí?

Portem 12 metres i ens en queden 40.

D’aquí 100 o 150 anys s’acabarà l’excavació.

Com era la vida dels neandertals?

Podem saber que aquests grups que venien eren de més de 6 i menys de 12, que el foc era l’element fonamental de transformació de la seva vida i de les relacions socials i que eren bàsicament caçadors purs.

Què fem ara de manera similar als neandertals?

Pràcticament tot. Ells pintaven, feien art, tenien tecnologia, enterraven els morts. Fem bàsicament el mateix. Excepte que ara tenim la capacitat d’intervenir sobre el canvi termodinàmic del mateix planeta.

Ells tenien més consciència d’espècie?

No en tenien.

Creus que nosaltres en tindrem?

Jo penso que això que hi ha ara no es pot arreglar, però quan arribi el daltabaix de la crisi ho arreglarem per pebrots perquè no tindrem més alternativa que arreglar-ho.

I el daltabaix quan serà?

Falta poc. Ja hi som. El col·lapse jo el veuré. Tu segurament el viuràs i molt temps.

Què implicarà?

Centenars de milions de morts, gana, destrucció i desorganització fins a tornar a aconseguir un equilibri amb el planeta.

No fa bona pinta doncs...

En una alta probabilitat pinten bastos i bastos de veritat. Ara, això no serà el final de l’espècie. És com si en una família de 12 en moren 5. Encara en quedaran 7.

Hi ha hagut un col·lapse similar anteriorment?

Com el que viurem penso que no. La socialització del capitalisme va costar 200 o 300 milions de morts en molt poc temps, la Primera i la Segona Guerra

35

Mundial. Aquest cop seran molts més milions.

Déu n’hi do...

S’ha de parlar clar. Quan fas les coses com el cul, les coses van com el cul. Això és el que passarà.

Quant de temps fa que fem les coses com el cul?

Molt. Bàsicament des que el capitalisme ha estat el sistema que ha organitzat la vida humana.

Davant això, el comunisme n’és la solució?

El comunisme és una solució teòrica, però a la pràctica, els humans no tenim capacitat intel·lectual per aplicar-lo.

Som més estúpids que el que la teoria exigeix?

Exacte (riu). Més que estúpids som imbècils. Perquè un estúpid no n’és conscient, un imbècil fa coses que no hauria de fer i que sap que no hauria de fer.

Però, hi ha esperança.

Qui sobreviurà?

Els més ben adaptats. No els més forts, de fet, probablement els més forts són els que palmaran. És una adaptació a nivell físic o mental, la que fa falta?

A tots els nivells. Si tu tens aigua a casa teva perquè hi ha una font i no n’hi ha més és pitjor, perquè vindrà tothom que vulgui aigua a casa i et mataran. Encara que siguis molt fort et pelaran. La gent buscarà la forma de sobreviure. El millor per adaptar-se és no tenir res. Si no tens res, a no ser que arribem al canibalisme, ningú et tocarà els pebrots.

A títol individual què podem fer per intentar evitar això?

Hi ha un concepte que estic treballant en el meu llibre, que l’has de comprar quan surti, que es dirà Humanització o extinció, que parlo que l’individu com a col·lectiu és molt important, però no col·lectivitzar l’individu. Això serà el futur de l’espècie si ho fem bé. Tots els individus pensem, tots tenim maneres d’adaptar-nos i com més formes diferents tinguem, tindrem més capacitat diversa de fer funcionar el món.

Comprar el teu llibre pot ajudar a sobreviure?

N’estic convençut. Si més no ens pot ajudar a saber perquè palmem. Humanització o extinció, sortirà a l’octubre o novembre. Si més no, llegir-lo et farà a pensar i reflexionar.

Ens falten espais per pensar? Estem massa distrets?

Molts. Estem distrets en les coses que ens portaran al desastre. Els romans ja ho feien i van palmar. Si estàs distret és el que passa. Quan els dents de sabre vivien a Atapuerca, si estaves fent la migdiada venia un animal d’aquests que pesava 400 quilos, et fotia una mossegada i ja eres mort. No podien estar distrets, aquella gent vivien sempre estressats, no com ara.

Estar estressat és bo? És fonamental per adaptar-se. Un individu relaxat té les de palmar.

36

societat

setembre/2021

Cultura

Deu anys de Mercat de Lletres Sílvia Soler, Fina Birulés, Jaume Copons, el col·lectiu Lola Palau, Lluís Fortuny, Blanca Llum Vidal… són alguns dels noms que formen part de la programació de la 10a edició del Mercat de Lletres d’enguany, organitzat pel departament de Promoció Cultural i la Biblioteca Central d’Igualada. El gruix d’esdeveniments tindrà lloc dissabte 25 de setembre

El Mercat de Lletres és una iniciativa cultural que organitzen la Biblioteca Central d’Igualada, la regidoria de Promoció Cultural de l’Ajuntament d’Igualada, amb la col·laboració de diverses institucions i entitats de l’àmbit de la cultura. L’objectiu del Mercat és promoure la lectura, la llengua i la literatura, així com donar a conèixer autors catalans i locals i fomentar l’ús de la llengua catalana. El Mercat es desenvolupa en un entorn informal i lúdic, amb activitats per totes les edats però alhora amb un contingut rigorós.

El gruix de les activitats tindrà lloc el dissabte 25 de setembre a la Biblioteca Central i a la plaça de Cal Font. Tot i que el Mercat començarà a “escalfar motors” aquella setmana amb tres cites importants a la Biblioteca: Dimecres 22 a les 18 h, Sherezade Bardají presentarà l’espectacle familiar Riurà bé qui riurà darrer! basat en les faules de Jean de la Fontaine amb motiu dels quatre-cents anys del seu naixement. Dijous 23 a les 19 h, es farà un homenatge al polifacètic Alexandre de Riquer basat en la seva obra Quan jo era noi amb la participació de Teresa Costa-Gramunt (comissària Any Riquer), Josep Maria Solà i Salvador Oliva. I divendres 24 a les 19 h, a la sala d’actes de la Biblioteca es durà a terme un magnífic concert de lied basat en la lletra del Cançoner de Feliu Formosa interpretat pel tenor Jorge Juan Morata i Joan Manau al piano.

Ja el dissabte 25 Fina Birulés, professora de filosofia i autora de diversos assaigs, serà l’encarregada de donar el tret 219 de sortida a la diada del Mercat de Lletres, amb la seva participació en el Club de Filosofia a les 10:30 h. Durant tot el dia se succeiran presentacions, tallers, contes i espectacles als diversos espais, dins de la Biblioteca i a fora, a la plaça de Cal Font. Tot plegat amb l’objectiu de celebrar i compartir, durant tot un dia, amb qui forma part del món de les lletres: escriptors, il·lustradors, poetes i artistes en general.

A les 11:30 h, Sílvia Soler presentarà la seva nova novel·la, Nosaltres, després, que arriba després de títols tan reeixits com L’estiu que comença o El fibló. Tot seguit, pujaran a l’escenari de la plaça de Cal Font els escriptors del col·lectiu literari Lola Palau, que aplega autors de les comarques centrals de Catalunya, entre els quals els anoiencs Josep M. Solà i Joan Pinyol. Plegats compartiran amb el públic un tastet del seu darrer recull de contes, Dies de roses i vi, publicat per L’Albí Edicions; això serà a les 13 h.

Per al públic jove i adult també hi haurà a les 12 h un taller de lettering i poesia a càrrec de l’artista Núria Rossell per crear postals amb els versos de

El Mercat de Lletres, abans de la pandèmia. BIBLIOTECA CENTRAL D’IGUALADA

Felícia Fuster, poeta i pintora de qui enguany es commemora el centenari del naixement. Aquesta activitat es durà a terme a l’Espai Jove de la Biblioteca i és per a majors de setze anys. Per al públic familiar a les 12:30 h a la sala infantil, tindrà lloc el taller BitmaxCo, per a infants a partir de sis anys, amb en Jaume Copons i Liliana Fortuny, creadors d’aquests personatges que protagonit195 de novel·les gràfiques per a zen la sèrie primers lectors.

A la tarda, continuaran les propostes infantils: a les 17h a la plaça de Cal Font amb l’espectacle Poemes i contes per al meu amic Brutus, a càrrec de La companyia del príncep Totilau per a nens i nenes a partir de 3 anys. I a les 18:30h, a la sala infantil, un taller per conèixer el món de l’Isadora Moon i la Mirabelle, per a infants a partir de 7 anys que els agradin les flors i la purpurina, però també el món misteriós dels vampirs.

La poesia també serà la protagonista d’aquesta desena edició del Mercat de Lletres amb tres propostes que tindran lloc a la tarda-vespre: a les 18h el guanyador del Premi de poesia Joan Llacuna 2020, Àngel Martínez Moreno, presentarà i recitarà els versos de El clot, amb l’acompanyament musical de Marta Carceller i la presentació a càrrec de David Soler Ortínez. Més tard, a les 19h, Lluís Fortuny portarà l’espectacle Connexions poètiques a la plaça de Cal Font, un recital on imatges i poemes es fusionen amb instruments en directe

i una taula de Dj. I finalment a les 20h a la sala d’actes de la Biblioteca, Blanca Llum Vidal i Tònia Passola presentaran el recital Només el gran desert dels telegrames muts amb l’acompanyament al de Laura Pastor, homenatjant també la poeta Felícia Fuster.

El Mercat de Lletres compta amb la col·laboració de les llibreries i les entitats: Aqualata, Llegim?, Abacus, Cal Rabell, Òmnium Anoia i l’Associació per la Promoció de la Llengua Catalana que, a més, tindran parada a la plaça.

Reserva d’entrades L’aforament és limitat, tant per a les activitats com per a les parades de la plaça, tal com indiquen les autoritats sanitàries. Per tal d’assistir a les activitats caldrà reservar les localitats per Internet a: www.tiquetsigualada.cat. Només el concert del dia 24 és de pagament; la resta d’activitats són gratuïtes. Per això des de l’organització es prega que si, un cop agafada l’entrada, no s’hi pot assistir, s’avisi a la Biblioteca per poder cedir les entrades a altres persones.

L’escriptora Sívia Soler és un dels caps de cartell de l’edició del mercat d’enguany.

setembre/2021

publicitat

37

38

societat

setembre/2021

Cultura FRANCESC VILAPRINYÓ

Què ofereix el Piera Degusta que torna després de la parada deguda al coronavirus?

Hem sumat el que ja anàvem oferint des de fa més de quatre anys, una cita gastronòmica, amb la col·laboració de l’associació Vadefoodies, amb la celebració de la Vila del Llibre. Dues jornades, dissabte i diumenge, on es combinarà la part gastronòmica amb la part cultural. Tindrem una trentena de restauradors i productors locals i una trentena d’editorials no comercials. És una ocasió especial després d’un 2020 que va ser gairebé “en blanc”. S’ha fet esperar?

El cert és que la Festa Major de l’any passat va ser molt limitada i el primer semestre d’aquest 2021 tampoc vam poder fer la nostra Fira del Sant Crist, que és un dels grans esdeveniments que fem. Sí, ara sense cinquena onada i amb molta més població protegida amb la vacuna és el moment de poder organitzar festes. Ja hem pogut fer la Festa Major i ara és el moment de poder gaudir d’aquests actes, que naturalment es faran amb totes les mesures de seguretat necessàries: hi haurà controls a l’accés on es prendrà la temperatura, s’haurà de dur mascareta i no hi haurà taules, sinó que les degustacions es faran a peu dret.

Quin plantejament tenen les activitats? Serà una festa o s’enfocaran en el vessant comercial?

Volem que editorials i restauradors puguin fer bons negocis, i més després d’aquests temps tan difícils, sobretot per a la restauració.

Mostrarem el bo i millor dels productors de la nostra zona, com els préssecs, els fruits secs, les caves i vins...

Poden casar cultura i gastronomia?

Doncs sí. Volem provar com funciona la sinergia de les dues coses, però creiem que sí. Fires culturals n’hi ha moltes i fires gastronòmiques també, nosaltres oferim la possibilitat de cultura i gastrono-

“Tenim una oportunitat de posicionar-nos, unint la gastronomia i els llibres”

“

“Ara sense cinquena onada i amb molta més població protegida amb la vacuna és el moment de poder organitzar festes.

Ja hem pogut fer la Festa Major i ara és el moment de poder gaudir d’aquests actes, que naturalment es faran amb totes les mesures de seguretat necessàries.”

“Volem que editorials i restauradors puguin fer bons negocis, i més després d’aquests temps tan difícils, sobretot per a la restauració.”

Josep Maria Rossell Bruna 4t Tinent d’alcade, Seguretat i Civisme, Educació, Turisme, Fires, i Noves Tecnologies i Administració electrònica de l’Ajuntament de Piera mia juntes i això ens pot ajudar a posicionar-nos.

Com es desenvolupa la vida cultural de Piera, amb una estructura urbana tan complexa? Els barris consumeixen la cultura al nucli?

Cada barri té la seva vida social pròpia, això és un fet, amb les seves associacions i entitats de lleure, que a més ara estan recuperant les activitats habituals després de la pandèmia. Sí que és cert que el

nucli centralitza més les qüestions culturals i festives. El nucli són 8.000 persones i la resta de barris sumen les altres 8.000 de tot el municipi. Crec que Piera és prou rica per oferir una proposta cultural per a tothom.

Coincidirà amb FirAnoia. No es podia consensuar el calendari? És una llàstima, però també és complicat consensuar el calendari, que és limitat i més en un any que hi ha hagut tantes setmanes de tan-

cament. Per fer activitats a l’aire lliure, al final, no tens gaires dies.

En una altra setmana hauríem coincidit amb festes a Martorell o amb la Festa Major de Sant Sadurní. També veníem condicionats per la part literària, ja que acaba de ser la Setmana del Llibre de Barcelona, i no podíem fer les activitats en paral·lel. Sí que ens podem fer competència amb Igualada, però són dos dies i el públic pot triar el dissabte per anar a un lloc i el diumenge a l’altre.

“Mostrarem el bo i millor dels productors de la nostra zona, com els préssecs, els fruits secs, les caves i vins...”

“Fires culturals n’hi ha moltes i fires gastronòmiques també, nosaltres oferim la possibilitat de cultura i gastronomia juntes i això ens pot ajudar a posicionar-nos.”

setembre/2021

publicitat

39

40

societat

setembre/2021

Territori

Tot a punt per a la 6ª edició de la Jornada Gastronòmina de les plantes oblidades La jornada se celebrarà el 2 d’octubre, amb un programa amb més de 100 activitats i 70 expositors

El pròxim 2 d’octubre, a Igualada, tindrà lloc la 6a Jornada Gastronòmica de les Plantes Oblidades, organitzada pel Col·lectiu Eixarcolant. El programa d’activitats i les inscripcions ja estan obertes a la web de l’entitat. Es tracta d’un esdeveniment de referència per descobrir les plantes silvestres i varietats agrícoles tradicionals, i com poden contribuir a canviar el model agroalimentari.

Xerrades tècniques, fira de productes silvestres i varietats tradicionals amb una setantena d’expositors, tallers per adults i de familiars, tasts, sortides etnobotàniques, dinar silvestre, etnobotànica en directe, xerrades aplicades, activitats infantils, actuacions musicals o píndoles etnobotàniques són els blocs que conformen un rigorós programa amb més de 100 activitats.

La Jornada Gastronòmica de les Plantes Oblidades està organitzada pel Col·lectiu Eixarcolant, gràcies a la participació de més de 150 persones voluntàries. Compta amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Igualada, el Consell Comarcal de l’Anoia, la Diputació de Barcelona i la Generalitat

de Catalunya. Ofereix als visitants l’oportunitat de descobrir de forma vivencial els usos d’un gran nombre de espècies i varietats que si bé són desconegudes per la majoria, poden tenir un gran nombre d’aplicacions en el dia a dia, per exemple en l’àmbit culinari.

Alhora, la Jornada posarà de manifest com mitjançant la recuperació d’aquestes espècies i varietats i dels seus usos és possible avançar vers

219 195

una agricultura més sostenible, una alimentació de qualitat, i un entorn rural dinàmic que contribueixi a la preservació dels valors naturals i culturals.

La jornada comptarà amb més de 100 activitats pensades per a tothom i integrades en 13 grans blocs. L’edició d’enguany consta d’un cicle de catorze xerrades tècniques i aplicades, d’activitats infantils, de 4 píndoles etnobotàniques concentrades en un

Voluntaris la jornada és organitzada pel Col·lectiu Eixarcolant i compta amb la col·laboraciçó de més de 150 voluntaris.

curs d’una hora, de 4 tipus de tasts, de 16 tallers per adults, d’una fira de productes silvestres i varietats tradicionals oblidades amb 70 expositors i projectes, de sis sortides etnobotàniques, d’un espai on persones amb diferents coneixements etnobotànics els transmetran d’una manera molt propera, de 8 tallers familiars, d’un dinar silvestre, de 7 actuacions artístic-musicals i de les activitats de la Jornada pel Clima.

Totes les persones interessades en assistir a l’esdeveniment poden consultar i descarregar el programa detallat de la Jornada a la web del Col·lectiu Eixarcolant.

Les activitats es desenvoluparan al llarg de tot el dissabte 2 d’octubre, al pati de les Escolàpies, al Teatre de l’Ateneu, a la plaça de l’Espai Cívic Centre i a les places i carrers adjacents. Moltes de les activitats són de participació lliure, si bé algunes requereixen inscripció prèvia. Tota la informació es troba disponible a la pàgina web www.eixarcolant.cat, on es poden realitzar les inscripcions per aquelles activitats que ho requereixin.

setembre/2021

publicitat

41

42

política

setembre/2021 VÒLUM RÈCORD Els 74,1 milions d’euros d’aquest pressupost per al 2022 son el màxim de la història d’Igualada. Segons Castells, inclouen “un increment del 4% en la despesa social”. La inversió més important, els 3,4 milions d’euros per al Campus Salut.

política

El govern Castells torna a aliar-se amb Igualada Som-hi i aprova el pressupost més alt de la història d’Igualada Son 61,5 milions d’euros de pressupost a l’Ajuntament i 74,1 comptant els organismes municipals. ERC i Poble Actiu veuen les seves demandes rebutjades altre cop i votaran en contra. Les inversions més importants seran al Campus Salut i en la fase 2 del Parc Central

SOM-HI Som-hi veu satisfetes les seves demandes i es mostren satisfets per la continuïtat de les inversions com la dels pisos del carrer Sant Carles.

FRANCESC VILAPRINYÓ

Una altra vegada, per tercer any consecutiu, i per cinquena vegada els últims sis anys els pressupostos municipals d’Igualada estaran pactats entre el govern de Marc Castell i els socialistes, ara sota el paraigua d’Igualada Som-hi (que inclou Comuns i Igualada Oberta).

No és una jugada inesperada, però després que principis d’any el govern i Som-hi se les tinguessin amb la qüestió de fer habitatges de les plantes baixes i amb la concessió del bar al parc central —on es van creuar acusacions molt greus— semblava que l’idil·li s’havia acabat.

De propina, el portaveu Jordi Cuadras va criticar també aspectes de mobilitat al Passeig Verdaguer o “els retards” en l’obertura del Centre Cívic Nord. Doncs bé, es torna a l’escenari de cada tardor: la minoria de Junts es reforça amb aquests quatre regidors, que encara han de definir si votaran a favor o s’abstindran.

El pressupost consolidat que s’aprovarà és de 74,1 milions d’euros, el més gran de la història de la ciutat. El pressupost concret de l’Ajuntament, sense comptar els organismes municipals, seran 61,5 milions. Les inversions més importants es destinaran al Campus Salut, amb 3,6 milions d’euros, i la fase 2 del Parc Central. Es tracta de la pastilla entre l’actual Parc Central i l’Hospital Universitari, que comptarà amb “un dels skateparks més grans d’Europa”, i suposarà 990.000 euros d’inversió.

Entre les altres inversions, hi ha les que continuen de modernització del polígon de les Comes, un dels plans d’asfaltatges “més importants” i completar després de deu anys l’Anella Verda “amb la unió del tram de Fàtima fins al Parc de Vallbona” i el “tram des de Can Roca fins al mirador de Montserrat”.

Les obres als barris i els asfaltatges suposen uns 2.060.000 euros, les millores al polígon 340.000 euros i concloure l’Anella Verda un quart de milió d’euros. Es continua també amb el Pla d’Arbrat, s’actuarà amb 200.000 euros als interiors de la Piscina les Comes; el pla d’enllu-

ERC ERC volia rebaixar més l’IBI i Poble Actiu demanava una nova escola bressol, entre d’altres propostes.

IBI Les ordenances fiscals que s’aprovaran suposen una reducció del gravamen de l’IBI del 0,85 al 0,84, un 1% del rebut.

menat suposarà una inversió un xic menor, 197.243 euros; es destinaran 150.000 euros als cementiris i 100.000 més a les escoles. Els acords amb Som-hi impliquen 2.636.417 euros destinats a PIMHA per la promoció d’habitatge de lloguer assequible del Carrer Sant Carles, o els 150.000 de la gespa del Camp de Futbol de Fàtima. Entre les seves propostes, també s’avança en la vianalització del carrer Òdena.

Igualada Som-hi s’ha afanyat a assenyalar que “condicionem el govern, que es troba minoria”. Les demandes que presentaven no eren excessives. Els partits que es troben amb ells al sector més esquerre del consistori es queden altre cop sense entendre’s amb el govern i sembla que no podran incloure en el pressupost les seves demandes.

Desconeixent encara el posicionament de C’s, ERC i Poble Actiu estan decidits a votar en contra de les ordenances fiscals i els pres-

supostos. El portaveu republicà Enric Conill afirma en l’entrevista que surt en aquest exemplar que la reducció de l’IBI “és una presa de pèl”. La regidora de Poble Actiu, Neus Carles, per la seva part, assenyala que portaven tres propostes “de mínims”— la recuperació de la Llar d’infants del Districte Llevant, la compra i rehabilitació d’habitatges buits per acollir casos d’emergència social i la construcció de nous carrils bicicleta— i el govern no ha respost.

Poble Actiu volia recuperar una llar a l’est de la ciutat per complementar l’oferta educativa pública que representen l’escola Gabriel Castellà i l’institut Badia i Margarit.

Neus Carles, regidora de Poble Actiu, va exposar que l’objectiu és que totes les famílies tinguin garantida una llar d’infants pública “a menys de 10 minuts de casa seva” i així seguir avançant cap a “l’objectiu de garantir un centre educatiu públic,

dels 0 als 18 anys, a cada un dels districtes d’Igualada”.

L’esquerra municipalista volia també “adquirir habitatges buits per poder-hi allotjar famílies en situacions d’emergència social greus”. Es tractava de la fórmula de “tempteig i retracte” per l’adquisició d’habitatges buits que passarien a formar de la borsa d’habitatge públic municipal i, un cop rehabilitats, podrien ser utilitzats per acollir famílies en situació vulnerable.

La tercera proposta era fer quatre nous eixos de carrils bici.

Pel que fa a les ordenances, el regidor Pau Ortínez exposa que van demanar al govern la incorporació de criteris de progressivitat fiscal i ajudes al comerç local. Tal com ha explicat el regidor Pau Ortínez, “amb la progressivitat fiscal, que es podria aplicar a l’IBI o en les taxes de les llars d’infants, podem aconseguir que aquelles persones amb rendes més baixes puguin accedir als serveis a un cost més baix”. Per altra banda, també van traslladar al govern la proposta de reduir les taxes d’escombraries del petit comerç local.

Segueix la “guerra fiscal” Pel que fa a les ordenances fiscals, el gravamen de l’IBI baixa del 0,85 al 0,84. Marc Castells ja va anunciar que enguany es moderaria. Aquest és un dels principals cavalls de batalla entre Junts i ERC a Igualada.

Els republicans consideren aquesta rebaixa insuficient “ja que sols suposa una reducció de sis euros per rebut” i que d’altra banda “puja la recaptació de les taxes”. La regidora d’Hisenda Montserrat Duch i Marc Castells han acusat ERC de “desinformar”. Els republicans indiquen que les taxes suposaran 280.000 euros més, mentre que Duch replica que seran 130.000. El govern afegeix que es congelaran “les plusvàlues, l’IAE, l’Impost sobre Construccions i l’Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica” però que l’IPC pujarà un 2%. Les taxes s’apugen un 2% que correspon a l’augment de l’IPC. Per tant en termes “reals” no hi ha increment de taxes, sinó que “simplement s’adeqüen a l’IPC”.

setembre/2021

publicitat

43

44

política

setembre/2021

Municipis

“El govern de Marc Castells ha escurat les butxaques dels igualadins amb els impostos més cars de tot Catalunya” Enric Conill Portaveu d’ERC a l’Ajuntament d’Igualada FRANCESC VILAPRINYÓ

Encetem el nou curs polític i per tant la ciutat encararà uns nous pressupostos, quines son les seves prioritats. Que defensa ERC? Des d’ERC sempre som al mateix lloc. El nostre full de ruta és el programa i les prioritats que vam explicar a les eleccions. Som coherents i defensem allò que proposem.

Per a nosaltres és prioritari tot allò que el govern no ha fet durant deu anys. Planificar la ciutat, augmentar recursos en serveis socials perquè ningú quedi enrere, una baixada progressiva d’impostos, especialment de l’IBI, per tal que qui tingui més pagui més i qui tingui menys pagui menys. En definitiva, uns impostos que ens situïn

a la mitjana de les ciutats com la nostra. També calen polítiques serioses d’habitatge per recuperar els més de 2000 pisos buits. Noves polítiques en gestió de residus i neteja de la ciutat... en resum, planificar i transformar la ciutat per no quedar enrere.

Els posicionaments dels últims mesos han evidenciat, almenys per fora, que el govern està molt lluny dels que han estat els seus principals socis, Igualada Somhi. Això atansa a ERC per poder pactar les ordenances i, aleshores, els pressupostos?

Els pactes entre Convergència i PSC/Comuns/Som-hi són cosa d’ells i jo no em poso ni em vull posar en les estratègies electorals dels altres grups municipals. Estic convençut que si Jordi Cuadras

ha decidit ser el soci a l’ombra del govern de Marc Castells és perquè deu creure que és el millor per la ciutat.

Pel que fa a nosaltres, estem exactament en la mateixa posició que al principi. Som coherents i les propostes que vam presentar per campanya són la nostra línia vermella. El govern no té gens d’interès a fer polítiques progressistes, transformadores i de fiscalitat justa i per tant no els podem donar suport amb temes estructurals com els pressupostos. Els nostres vots no els vendrem a canvi de sortir a quatre fotos i res més. L’obsessió malaltissa per la foto per nosaltres no és important. De moment Castells ha demostrat que vol fer més del mateix: pa i circ.

L’alcalde Marc Castells parlava

fa poc de rebaixar l’IBI. Es poden trobar en aquest punt?

Això és una presa de pèl. Una gran presa de pèl. L’alcalde va anunciar a bombo i plateret que baixaria l’IBI. Sap quina és la proposta de rebaixa de l’Ibi que ha fet? 6 € a l’any per rebut, de mitjana. Una autèntica vergonya, sembla que se’n rigui dels ciutadans. Abaixar 6 € un rebut que de mitjana en costa 600 €. Però és que no només això sinó que a més a més apuja altres taxes de la ciutat, concretament les apuja 280.000 €. El resum és que els ciutadans pagaran més impostos l’any vinent que aquest, ja que la recaptació global serà més alta.

A més a més Igualada és la ciutat mitjana amb els impostos més cars de Catalunya. El govern municipal ha escurat les butxaques dels igualadins i igualadines amb els impostos més cars de Catalunya i, de fet, comparativament amb altres ciutats amb els impostos més baixos no hem vist que aquí tinguem més bons serveis o visquem més bé.

Hi ha hagut contactes en aquest sentit? Consideren que els comptes s’acabaran pactant amb Som-hi altre cop?

El govern no negocia amb ningú.

De fet no negocien amb cap grup de l’oposició. Senzillament ofereixen alguns “trumfos” a canvi d’aprovar-los-hi els pressupostos de sempre. Sempre que nosaltres hem intentat negociar-los amb Marc Castells, la resposta ha estat negativa o directament no ens han respost. És la seva manera de fer, tot va a toc de pito. Marc Castells actua com a petit emperador d’Igualada.

Com són les relacions amb la resta de l’oposició? Amb Poble Actiu hi ha hagut consonància en les propostes d’habitatge.

Creu que els altres grups del consistori es pot arribar a un enteniment després de com va anar el ple d’habitatge?

Excel·lents. Les relacions amb els

“

“És prioritari tot allò que el govern no ha fet durant deu anys. Planificar la ciutat, augmentar recursos en serveis socials perquè ningú quedi enrere, una baixada progressiva d’impostos, per tal que qui tingui més pagui més i qui tingui menys pagui menys.”

“Calen polítiques serioses d’habitatge per recuperar els més de 2000 pisos buits.”

“De moment Castells ha demostrat que vol fer més del mateix: pa i circ.”

“Els ciutadans pagaran més impostos l’any vinent que aquest, ja que la recaptació global serà més alta.”

política

setembre/2021

Municipis

“

“L’alcalde va anunciar a bombo i plateret que baixaria l’IBI. Sap quina és la proposta de rebaixa de l’Ibi que ha fet? 6 € a l’any per rebut, de mitjana. Una autèntica vergonya.”

“El govern no negocia amb ningú. Sempre que nosaltres hem intentat negociar-los amb Marc Castells, la resposta ha estat negativa o directament no ens han respost.”

grups de l’oposició és molt bona.

Ens entenem amb tothom i, al final, tots els grups de l’oposició estem compromesos en fer una Igualada molt millor. Nosaltres fem tot el possible per fer coses de manera conjunta, cooperativa i compartida. Aquesta és la nostra filosofia i, de fet, som el grup de l’oposició que més projectes proposa per impulsar-los conjuntament.

Darrerament el govern ha tret pit explicant que s’ha reduït el deute municipal en 22 milions d’euros.

Sí, l’alcalde n’ha tret molt pit i no deixa de ser curiós. Marc Castells presumeix d’haver reduït 22 milions el deute de la ciutat... però la realitat és que ell no ha fet absolutament res per reduir el deute.

Qui ho ha fet ha estat la ciutadania a través d’un increment brutal dels impostos que paguen. És una qüestió de matemàtiques de 1r de primària, és molt fàcil.

Marc Castells fa deu anys que governa. Va entrar amb una recaptació d’IBI de 15 milions cada any.

L’ha apujat fins als 20 milions també cada any. Òbviament aquest increment ha estat gradual però també molt ràpid, i l’acumulat en els últims deu anys ascendeix a 40 milions d’euros de més que s’ha cobrat als igualadins i igualadines en concepte d’IBI. Són dades objectives que qualsevol ciutadà pot trobar per internet, no ens inven-

tem res. En el mateix període s’ha reduït el deute 22 milions. Escolti, si ha ingressat 40 milions de mes i ha reduït el deute en 22, mèrit de gestió no és. Com deia l’únic mèrit el tenen els ciutadans que els hi ha tocat pagar molt més del que pagaven.

Abans de l’estiu van fer una campanya força contundent amb matèria d’habitatge. Per què?

Doncs perquè a Igualada tenim un problema immens amb l’habitatge.

Hi ha més de 2000 pisos buits i no s’ha fet absolutament res per generar pisos de lloguer accessible per a la gent. Res de res. Per això tenim uns preus molt cars, molt poca oferta i un mercat superat totalment per la demanda. Si el govern no fa res, el problema no només s’enquista sinó que s’incrementa. Últimament el govern municipal també presumeix dient que hi ha no sé quantes promocions de pisos a Igualada. El que no expliquen és que aquestes promocions no les fa l’ajuntament sinó que les fa la Generalitat, l’Incasol. I alguns pisos no seran necessàriament pels igualadins. Alguns pisos de lloguer accessible es destinaran a aquella gent que està a la llista d’espera de tot Catalunya per aconseguir un pis de lloguer accessible. O sigui que no resoldran, ni de bon tros, el problema de l’habitatge que tenim a Igualada. Seran per qui li toqui. I

ja ens sembla bé, eh? Ens sembla perfecte que l’Incasol faci això.

Però alhora cal que el govern generi pisos de lloguer accessible a través de polítiques de rehabilitació.

La qüestió urbanística i el Rec estan a la taula de debat des de fa anys. No sembla que hi hagi un Pla General o POUM a la vista. Com veuen el pla director que la Generalitat va anunciar?

Sobre el planejament Marc Castells ha mentit i molt. No podem oblidar que va prometre per dues vegades que farien el nou planejament. Després, com amb molts altres temes, tot han estat excuses. Creiem i ho hem dit moltes vegades que planificar la ciutat és imprescindible. El planejament vigent té quasi quaranta anys. És evident que cal actualitzar-lo.

El planejament urbanístic és el paradigma d’aquest govern. Molta promesa, molta foto però cap realitat. És així i és un problema per la ciutat. Les ciutats cal que evolucionin i la Igualada de fa deu anys i la d’avui dia son pràcticament iguals.

Pel que fa al Rec, més del mateix... promeses i més promeses, declaracions grandiloqüents, fotos i res més. De realitat cap ni una. La realitat és que pel barri el govern no ha fet res de res. L’últim gran anunci aquest que vostè diu del Pla Director ja fa dos anys i de fet van dir que en dos anys estaria fet. Què en sabem... res de res. És fum.

“Marc Castells presumeix d’haver reduït 22 milions el deute de la ciutat... però la realitat és que ell no ha fet absolutament res. Qui ho ha fet ha estat la ciutadania a través d’un increment brutal dels impostos que paguen.”

“A Igualada tenim un problema immens amb l’habitatge. Hi ha més de 2000 pisos buits i no s’ha fet absolutament res per generar pisos de lloguer accessible.”

“El planejament urbanístic és el paradigma d’aquest govern. Molta promesa, molta foto però cap realitat.”

“Com hem fet sempre, ara estem treballant per aconseguir la independència i ho fem oferint una estratègia: créixer, créixer i créixer.”

“Em presentaré per ser el candidat d’ERC Igualada i ho faré amb molta il·lusió per continuar el projecte que vam iniciar el 2019, transformar la ciutat i ser el nou alcalde d’Igualada.”

45

Quatre anys després de l’1-O, la independència sembla més lluny. Quin sentiment té respecte a com es desenvolupa ERC al Govern. Creu que hi ha neoautonomisme?

Esquerra Republicana de Catalunya és un partit històric amb moltíssims anys de vida i que sempre ha defensat la independència de Catalunya. De fet, la immensa majoria del temps l’ha defensat en l’absoluta soledat política. Quan cap partit defensava la llibertat del país, ERC ho feia. Això és un fet.

Parlar de neoautonomisme és una bestiesa. Érem, som i serem independentistes, republicans i d’esquerres. Aquest és el nostre ADN i el nostre compromís.

Com hem fet sempre, ara estem treballant per aconseguir la independència i ho fem oferint una estratègia: créixer, créixer i créixer.

Perquè ser més és molt millor que no pas ser menys, oi? Doncs aquí estem, enfortint-nos i atraient cada cop a més gent perquè el nostre objectiu és guanyar la independència. Aconseguir-la. Fer-la. No serveix de res el simbolisme buit, la gesticulació excitada però inefectiva. Davant de grans discursos, abrandats i inflamats, nosaltres com sempre fem la feina. Feina de formigueta, persona a persona, barri a bari, poble a poble. Estic profundament orgullós de com ho està fent ERC i que Pere Aragonès sigui el President del país.

Queda menys per a les eleccions municipals. Es presentarà novament com a candidat? Hi haurà primàries? I si sona el nom d’Alba Vergés, faria un pas al costat?

La nostra organització permet que qualsevol company o companya pugui postular per ser candidat.

Per tant, hi haurà primàries en la mesura que hi hagi més d’un candidat o candidata i això desconec si serà així o no. En tot cas, jo em presentaré per ser el candidat d’ERC Igualada i ho faré amb molta il·lusió per continuar el projecte que vam iniciar el 2019, transformar la ciutat i ser el nou alcalde d’Igualada.

Sobre l’amiga i companya Alba Vergés, primer de tot li estic enormement agraït per l’excel·lent feina que ha fet al capdavant de Salut, especialment durant la pandèmia.

Ha estat al peu del canó durant els pitjors moments que hem viscut en el darrer segle i crec que ha fet una feinada ingent. I sé que compto amb el suport i la confiança de l’Alba per tornar a ser el candidat de cara a les pròximes eleccions municipals del 2023.

Precisament va ser amb ella de presidenta local d’ERC Igualada que vam començar a teixir el projecte que ara encapçalo. Per tant, per mi, l’Alba és un referent i estic totalment convençut que ens ajudarà molt, a Igualada i a la comarca. Comptem molt amb ella i és un honor poder-ho fer.

46

societat

setembre/2021

Participació

Els jorbencs votaran a finals d’octubre la proposta per crear una nova zona industrial a Can Blasi És la primera consulta directa que es fa a la població anoienca sobre propostes que s’inclouen en el Pla Director d’Activitats Econòmiques. Hi haurà una segona pregunta relacionada amb la instal·lació de renovables.

La pregunta sobre la superfície industrial s’ha acordat amb la plataforma Jorba Reflexiona

FRANCESC VILAPRINYÓ

Els jorbencs i les jorbenques seran els primers en dir quelcom en una consulta sobre el Pla Director.

Serà el 24 d’octubre, un diumenge, tot i que també hi haurà vot anticipat. Tot i que la consulta té dues preguntes, bona part de l’atenció se l’emporta només la primera: “Esteu d’acord que el Pla Director d’Activitat Econòmica de la Conca d’Òdena classifiqui 46 ha de sòl industrial al Parc Tecnològic Igualada-Jorba?”. Perquè des que va començar el procés participatiu del Pla Director, aquest ha estat el principal punt calent, no només a Jorba, sinó pràcticament en tot el debat a la Conca. Descartades pels respectius ajuntaments les àrees de Can Morera (Òdena) i Can Titó (Vilanova del Camí), el consistori que encapçala el republicà David Sànchez veu amb bons ulls la creació d’aquesta àrea industrial, a Can Blasi. Part de la població jorbenca, agrupa a la plataforma Jorba Reflexiona, no ho veu de la mateixa manera. La consulta del 24 comptarà qui hi està a favor i qui hi està en contra.

Els arguments son prou coneguts. Els d’una banda i l’altra, però almenys s’ha arribat a un acord 219 sobre les preguntes, que han con195 sensuat: “Esteu d’acord que el Pla als grans projectes d’energies reDirector d’Activitat Econòmica de novables que afectin el municipi la Conca d’Òdena classifiqui 46 ha en el marc normatiu actual?”. de sòl industrial al Parc Tecnològic El resultat no serà vinculant, Igualada-Jorba?” i “Esteu d’acord però l’Ajuntament pren el comque l’Ajuntament de Jorba s’oposi promís “d’acceptar-ne el resul-

tat, valorar-lo globalment tenint en compte la participació en la mateixa i obrar conseqüentment amb el resultat de cada una d’elles, sempre en el marc de la normativa vigent i dins de les seves compe-

Debat Jorba Reflexiona espera que “s’aprofiti per fer un debat intens sobre cap a on va el municipi”.

tències”. David Sànchez, en una entrevista en aquest número, afegeix que “a anys tenim la necessitat de nou sòl industrial, no només a la Conca, sinó a tota Catalunya.

Amb l’actual, no podem donar resposta a les demandes. Podem mirar al nostre voltant i veurem com al Bages o al Baix Llobregat, per posar només dos exemples, ja s’han tramitat plans directors similars al de la Conca. Des del 2017, quan es va fer la petició al llavors conseller Rull, estem quasi parats”.

Amb pocs dubtes sobre el resultat de la segona pregunta —fa temps que la població de diferents municipis ha manifestat tantes reticències com els ajuntaments a la proliferació de plantes solars—, la incògnita és el resultat de la primera. Jorba Reflexiona espera una gran mobilització. Expliquen que “la gent coneix bé la situació del Pla Director i què implica a Jorba. Hem fet bustiades i ens hem posat en contacte amb molts veïns i veïnes. I durant aquest mes explicarem de nou perquè desconfiem de l’opció d’un polígon. Però la consulta servirà també perquè, durant aquestes setmanes, es faci un debat general de com s’afronta el futur de Jorba”. Durant mesos han insistit que “hi ha força espais al municipi que es poden reconvertir” en industrials i recorden que “resten polígons buits a altres punts de la Conca”. El diumenge 24 d’octubre, els jorbencs i jorbenques inclinaran el debat amb els seus vots.

espai patrocinat

setembre/2021

47

Sostenibilitat

S’obre el període per demanar subvencions per les instal·lacions fotovoltàiques realitzades aquest 2021 L’ajut cobreix fins un 30% del pressupost, és tant per immobles unifamiliars com plurifamiliars i es pot demanar fins al 31 de desembre

Des d’aquesta setmana i fins a finals d’any queda obert el període per demanar les subvencions per les instal·lacions fotovoltaiques realitzades durant aquest 2021.

Aquestes subvencions, cobreixen un 30% del pressupost protegible, és a dir el que està format pel material de la instal·lació i la mà d’obra. La subvenció te un límit de 1.500 € en el cas d’instal·lacions en immobles unifamiliars i d’instal·lacions individuals en immobles plurifamiliars, i un límit de 2.500 € en instal·lacions compartides en immobles plurifamiliars.

El regidor Miquel Vives ha remarcat que aquesta és una “mostra més de la lluita tenaç del govern contra el canvi climàtic”.

Vives ha anunciat també que a

nivell d’ajuntament se “seguirà amb la campanya de col·locació de plaques fotovoltaiques a edificis públics i properament es dotarà d’aquest generador d’energia verda la nau de la brigada de l’Ajuntament, per tal que es puguin carregar els nous cotxes elèctrics de la brigada amb energia autogenerada.”

L’ajuntament destina un total de 80.000€ a aquestes subvencions amb l’objectiu de promoure i premiar l’aposta per l’energia sostenible. Als ajuts s’hi poden acollir comunitats de veïns i també comunitats energètiques per instal·lacions fetes durant l’any en curs. Aquesta subvenció, a més, no és incompatible amb d’altres subvencions o rebaixes de taxes.

219 195

80.000 € L’Ajuntament d’Igualada destinarà una partida de 80.000 € a aquestes subvencions.

Els candidats podarn rebre fins a 1.500 € en el cas d’instal·lacions en immobles unifamiliars i d’instal·lacions individuals en immobles plurifamiliars, i un límit de 2.500 € en instal·lacions compartides en immobles plurifamiliars.

48

política

setembre/2021

Territori FRANCESC VILAPRINYÓ

Quina és la situació actual de tramitació del famós Pla Director Urbanístic d’Activitats Econòmiques de la Conca d’Òdena? Sobre quina certesa treballen els ajuntaments?

A la darrera comissió executiva del Pla Director Urbanístic d’Activitats Econòmiques de la Conca d’Òdena (PDUAECO), celebrada el passat juliol, se’ns va informar, per part del Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori, que s’estaven acabant d’adjudicar els treballs de redacció del projecte.

La voluntat de Territori, doncs, és clara: continuar la seva tramitació a partir de la proposta que va sortir del procés participatiu.

“A Jorba hi ha empreses que necessiten espai i, si no, se n’aniran”

“Portem anys amb necessitat de nou sòl industrial, no només a la Conca, sinó a tota Catalunya. Amb l’actual, no podem donar resposta a les demandes.”

La consulta se celebrarà en un sol dia? Sent el cas, quin percentatge de participació veuria satisfactori?

La consulta tindrà lloc el diumenge 24 d’octubre. Ara bé, per tal de facilitar al màxim la participació, hem habilitat un mecanisme de vot anticipat, el qual permetrà, de manera similar al vot per correu de qualsevol comici electoral, votar de manera avançada, amb totes les garanties, si el dia de la consulta algú no pot votar.

L’objectiu de tots (ambdues forces polítiques amb representació a l’Ajuntament i la plataforma) ha de ser que hi hagi la més alta participació possible sobre dues qüestions cabdals pel municipi. Un resultat claríssim però amb escassa participació pot portar a interpretacions poc aconsellables, i això no ho volem. Sense voler-nos fixar una xifra concreta, creiem que aquesta ha de ser notable o majoritària.

L’escenari econòmic amb la COVID ha canviat les percepcions de les empreses. Tal com estava pensat el PDUAECO, la seva planificació és viable?

Portem anys amb necessitat de nou sòl industrial, no només a la Conca, sinó a tota Catalunya. Amb l’actual, no podem donar resposta a les demandes. Podem mirar al nostre

“

“L’objectiu de tots ha de ser que hi hagi la més alta participació possible sobre dues qüestions cabdals pel municipi. Un resultat claríssim però amb escassa participació pot portar a interpretacions poc aconsellables, i això no ho volem.”

“És molt fàcil oposar-se a nou sòl industrial i a polítiques de captació d’empreses sense proposar cap alternativa creïble.”

David Sànchez Batlle de Jorba voltant i veurem com al Bages o al Baix Llobregat, per posar només dos exemples, ja s’han tramitat

plans directors similars al de la Conca.

Des del 2017, quan es va fer la peti-

“No hem apostat només per la indústria: l’agricultura de valor afegit i el turisme han estat dos pilars importants de la nostra acció de govern.

Són apostes totalment compatibles entre elles.”

ció al llavors conseller Rull, estem quasi parats. O avancem o tornarem a perdre el tren. Tenim certa experiència...

Ha parlat aquestes darreres setmanes amb les persones contràries a la instal·lació de polígons? Hi podrà haver algun punt d’entesa?

Ja hi ha entesa. Les preguntes que es plantegen a la ciutadania han estat totalment consensuades. L’objectiu d’aconseguir una alta participació, també.

Altra cosa és com fomentem, des de les administracions públiques, la creació de llocs de treball. És molt fàcil oposar-se a nou sòl industrial i a polítiques de captació d’empreses sense proposar cap alternativa creïble.

El PDUAECO compta amb el suport d’empresaris, sindicats, centres d’ensenyament i altres entitats de la Conca. La campanya ens permetrà poder explicar bé el projecte i allunyar-nos del populisme fàcil.

La recta de Can Blasi és ara l’opció principal, si hi hagués un desenvolupament urbanístic?

Correcte, aquesta és la ubicació que es planteja en aquest Pla director per al Parc Tecnològic Igualada-Jorba.

Fora dels canals de la Mancomunitat, Jorba rep peticions d’informació per part d’empreses per instal·lar-se? El caràcter d’aquestes instal·lacions és industrial?

No només per a instal·lar-se, sinó d’empreses que ja són al municipi des de fa molts anys i que necessiten créixer. Si no poden fer-ho a Jorba, marxaran. Així de cru.

Però no hem apostat només per la indústria: l’agricultura de valor afegit i el turisme han estat dos pilars importants de la nostra acció de govern. Són apostes totalment compatibles entre elles i ha quedat demostrat. Al Parc Agrari de la Conca d’Òdena, per exemple, Jorba hi tindrà un paper fonamental. Les properes setmanes esperem anunciar-lo.

setembre/2021

opinió

E

“

opinió

49

“I sí, es pot volar. Es pot volar en cadira de rodes o amb una mobilitat molt reduïda. Hi ha un equip de gent disposada a vèncer aquestes barreres, perquè un cop el motor es posa en marxa, i s’agafa velocitat, al cel tothom hi flota de la mateixa manera.”

ALÍCIA MARINA GUERRERO I MÍRIAM SALAZAR

Volant no hi ha barreres

l pròxim 2 d’octubre es celebrarà la III edició de la Jornada d’Aviació Adaptada, que durant tot el dia ocuparà les instal·lacions de l’aeròdrom d’Igualada-Òdena. És un dia extraordinari en què més de cent persones amb algun tipus de discapacitat volen, i ho fan en avionetes, ultralleugers, trikes, autogirs i vols a veles. L’objectiu d’aquesta jornada és apropar el món de l’aviació i ferlo accessible a les persones amb discapacitat, perquè puguin gaudir del plaer de volar, sense obstacles, sense barreres, i a vista d’ocell.

Des de la primera edició, Àuria Fundació ha col·laborat amb l’organització. En un principi, per posar a disposició les furgonetes de transport adaptat per facilitar els trasllats de persones durant aquest dia.

Cada any, l’Associació d’Aviació Adaptada i el Centre Josep Orgué per a l’Accessibilitat Universal (ubicat a la Fundació Privada Àuria) han signat un conveni de col·laboració, que enguany es renovarà. A més a més, a través del centre especial d’Àuria Cooperativa, s’ha fet lliurament de solucions hidroalcohòliques per a tots els participants i per abastir les instal·lacions durant la jornada, per facilitar, d’aquesta manera, la higiene de mans.

Que les persones amb mobilitat reduïda i afectacions psicomotrius severes tornin a tenir l’oportunitat de

ALÍCIA MARINA GUERRERO Directora de Transformació de l’Entorn d’Àuria Fundació MÍRIAM SALAZAR Associació Aviació Adaptada

volar converteix aquesta experiència en una vivència única i incomparable, que l’Associació ha fet possible amb entusiasme i determinació. En aquest sentit, la vinculació d’Àuria amb l’Associació d’Aviació Adaptada és un exemple de sinergia i suma que ens ajuda a traspassar els àmbits propis d’actuació.

Hi ha històries que comencen una mica per casualitat i es converteixen en una relació de reconeixement mutu i admiració. Certament, en una jornada com aquesta, cal la implicació i la generositat de moltes administracions, entitats i institucions, tant com les persones voluntàries que dediquen part del seu temps per portar endavant empreses d’aquesta

magnitud. Però, com dèiem, hi ha històries que fructifiquen que són fruit de moltes casuístiques. I quan fa uns anys, l’Associació d’Aviació Adaptada va contactar amb Àuria perquè prestés suport i animés a la seva gent a participar-hi va ser un èxit compartit, perquè tothom hi va guanyar.

Avui som a les portes de la III edició, perquè l’any passat no es va poder celebrar. Hi arribem com a societat més cansats i més vulnerables, perquè la pandèmia ha deixat seqüeles a tothom. Però també som més conscients que mai que cal perserverar amb iniciatives com aquestes. Cal no tenir un no per resposta, cal aixecar la mirada del dia a dia –i de les urgències de cada dia– per fer que idees que podrien semblar molt agosarades, siguin possibles.

I sí, es pot volar. Es pot volar en cadira de rodes o amb una mobilitat molt reduïda. Hi ha un equip de gent disposada a vèncer aquestes barreres, perquè un cop el motor es posa en marxa, i s’agafa velocitat, al cel tothom hi flota de la mateixa manera.

Volant no hi ha barreres. Ens ho hem cregut i confiem que aquesta petita història en comú entre l’Associació d’Aviació Adaptada i Àuria duri per molts anys més.

“Que les persones amb mobilitat reduïda i afectacions psicomotrius severes tornin a tenir l’oportunitat de volar converteix aquesta experiència en una vivència única i incomparable, que l’Associació ha fet possible amb entusiasme i determinació. En aquest sentit, la vinculació d’Àuria amb l’Associació d’Aviació Adaptada és un exemple de sinergia i suma que ens ajuda a traspassar els àmbits propis d’actuació.”

50

ecomomia

setembre/2021

economia

Comparativament, l’economia catalana creix el segon trimestre en termes interanuals nou dècimes per sota de l’economia espanyola (19,8% avanç) i cinc punts i una dècima més que la UE-27 (13,8%). Tanmateix, la variació intertrimestral del PIB a Catalunya és d’un 3,9%, més d’un punt per sobre de la taxa espanyola (2,8% avanç). Per la seva banda, la taxa intertrimestral de la UE-27 és d’un 2,1%.

L’economia catalana registra una variació interanual del 18,9% La variació intertrimestral del PIB és del 3,9%

El producte interior brut de Catalunya registra una variació interanual del 18,9% al segon trimestre del 2021 segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Des de l’òptica de la demanda l’evolució del PIB s’explica per l’elevat augment de la demanda interna (20,5%), especialment intens en el consum de les llars (27,2%) i la formació bruta de capital (19,1%). Aquesta evolució extraordinària s’ha d’interpretar en el context experimentat per l’economia catalana en el mateix període del 2020, en el marc de les mesures adoptades per contenir els efectes de la pandèmia de la covid-19.

Comparativament, l’economia catalana creix el segon trimestre en termes interanuals nou dècimes per sota de l’economia espanyola (19,8% avanç) i cinc punts i una dècima més que la UE-27 (13,8%). Tanmateix, la variació intertrimestral del PIB a Catalunya és d’un 3,9%, més d’un punt per sobre de la taxa espanyola (2,8% avanç). Per la seva banda, la taxa intertrimestral de la UE27 és d’un 2,1%.

La reactivació de la demanda interna (20,5%) es referma amb el comportament expansiu de tots els seus components. Destaca, en primer lloc, la recuperació del consum de les llars que, un any després de les mesures de confinament adoptades per contenir la pandèmia, ha crescut un 27,2%. La millora de la situació sanitària i l’estalvi acumulat en aquests darrers trimestres han permès aquest impuls en el consum, on destaquen, entre d’altres factors, l’increment de les vendes d’automòbils, de la restauració i de les activitats turístiques.

En segon lloc, la formació bruta de

capital presenta una taxa interanual del 19,1% com a conseqüència del fort augment de la inversió en béns d’equipament (24,0%), bàsicament degut al comportament de les importacions de maquinària i material de transport.

També ha estat rellevant el creixement de la inversió en construcció (17,1%).

Finalment, el consum de les administracions públiques ha mantingut un increment notable (5,8%).

Pel que fa al sector exterior les exportacions totals a l’estranger s’han incrementat un 36,6% interanual i les importacions totals ho han fet un 36,4%.

Malgrat la rellevància d’aquests resultats la seva aportació neta al creixement és poc significativa perquè es compensen entre si.

L’augment de les exportacions totals a l’estranger (36,6%) s’explica, d’una banda, perquè les exportacions de béns i serveis han crescut un 29,6%, principalment per l’augment de les vendes exteriors enregistrat en branques com l’automoció, la metal·lúrgia i la maquinària, entre d’altres. D’altra banda, la millora de la situació sanitària i l’obertura de fronteres ha permès una incipient recuperació del turisme estranger, que pràcticament havia desaparegut el mateix període del 2020. Per aquest motiu, el consum dels estrangers en el territori ha augmentat un 728,1% respecte de l’any anterior, si bé cal contextualitzar aquest increment tenint present que la taxa interanual en relació amb el segon trimestre del 2019 és del ‑78,8%.

En relació amb l’augment de les importacions totals de l’estranger (36,4%), s’explica tant per l’increment de les importacions de béns i serveis (34,9%) com per l’evolució del consum dels residents a l’estranger (179,8%).

Des de l’òptica de l’oferta cal destacar la intensa recuperació de l’activitat

econòmica de tots els sectors, excepte el sector agrari, que mostra una evolució positiva però molt moderada. El sector industrial mostra un important avenç del 23,2%, que consolida la millora continuada apreciada en els darrers trimestres. En aquest sentit, destaca l’activitat de branques com l’automoció, la metal·lúrgia i el tèxtil, entre d’altres.

El sector serveis, amb una taxa de variació interanual del 17,2%, també reflecteix el millor resultat de la sèrie històrica disponible. Les activitats més afectades per la pandèmia han estat les que mostren un impuls superior en la seva reactivació. Així, destaquen les activitats de comerç, transport i hostaleria (37,6%), en particular el transport aeri, l’hoteleria i la restauració. Per la seva banda, les branques d’activitats immobiliàries, professionals i d’altres creix a una taxa interanual del 12,5%, amb avenços significatius en activitats relacionades amb l’ocupació i la publicitat, que fins i tot permeten recuperar el nivell de negoci del mateix trimestre del 2019. Finalment, l’Administració pública, educació, sanitat i serveis socials manté un creixement d’un 6,5%.

Per últim, la construcció, amb una taxa interanual del 16,2%, millora amb intensitat els seus resultats respecte del trimestre anterior (-11,1%), mentre que el sector agrari presenta una variació interanual positiva del 0,1%.

economia

setembre/2021

La millora de la situació sanitària i l’estalvi acumulat en aquests darrers trimestres han permès aquest impuls en el consum, on destaquen, entre d’altres factors, l’increment de les vendes d’automòbils, de la restauració i de les activitats turístiques.

51

“Les decisions de l’administrador estan subjectes a la discrecionalitat pròpia de qui, amb la informació adequada, ha de prendre una decisió estratègica de negoci. De manera que la regla bàsica que s’imposarà a tots els administradors és que actuïn de bona fe, és a dir, excloent els interessos propis en l’assumpte de què es tracti, havent estat exigent a l’hora d’obtenir una informació veraç i adoptant decisions que s’ajustin a un procediment adequat.”

CARLOS CALATAYUD

Els administradors de la societat i els seus deures i drets

L

a Llei de societats de capital (LSC) preveu un règim de drets i deures dels administradors de les societats. Aquestes normes són d’obligat compliment i tenen la missió de garantir una gestió lleial i eficient de les societats.

Són els articles 225 i següents els que recullen els deures legals, que són la diligència i la lleialtat.

L’administrador ha de complir amb els deures que estableix la llei i els estatuts i exercir el càrrec amb la diligència d’un “ordenat empresari”. Amb aquesta expressió se substitueix la tradicional menció que es feia a l’”ordenat comerciant” i al “bon pare de família”. Totes aquestes expressions no estableixen sinó uns criteris o pautes de conducta que ha de seguir l’administrador en la seva missió de gestió de la societat, en compliment de les normes legals i de les que estableixen els estatuts socials, dins el sector en què desenvolupa la seva activitat l’empresa que gestiona.

I atès que l’administrador ha de supervisar l’activitat societària, cal que aquest tingui la necessària dedicació, per tal de gestionar i ordenar l’activitat empresarial que desenvolupin de manera eficaç. Per això ha d’obtenir de la societat tota la informació que sigui necessària per a l’adequada presa de decisions.

La clau es troba en la bona fe Hem de tenir present que les decisions de l’administrador estan subjectes a la discrecionalitat pròpia de qui, amb la informació adequada, ha de prendre una decisió estratègica de negoci. De manera que la regla bàsica que s’imposarà a tots els administradors és que actuïn de bona fe, és a dir, excloent els interessos propis en l’assumpte de què es tracti, havent estat exigent a l’hora d’obtenir una informació veraç i adoptant decisions que s’ajustin a un procediment adequat.

Cosa distinta és que les decisions adoptades siguin correctes o errònies La discrecionalitat amb què actuen els administradors, en un àmbit propi del negoci en el qual es mou la societat, són independents del que encertades o errònies d’aquestes decisions. Lògicament, l’administrador no és responsable de l’èxit o fracàs del negoci pel càrrec que ocupa. Queda salvada la seva responsabilitat sempre que compleixi els requisits ja exposats, actuant per tant amb bona fe, buscant l’assessorament necessari en cada moment, complint les normes establertes pels estatuts socials i la Llei... No podent, en definitiva, exigir-li una responsabilitat per danys o perjudicis soferts per una desencertada decisió en tal cas. Queda sempre oberta la llibertat de la Junta General d’exigir les explicacions adequades, podent ser destituït o adoptant altres decisions, com el canvi de règim d’administració (imposant l’actuació d’un altre administrador que actuï mancomunadament amb l’anterior o crear un Consell d’administració), reducció de sou...

Al costat de la diligència, el deure de lleialtat Atès que l’administrador és el representant de la societat, ha de ser-ho amb lleialtat a l’empresa i als interessos que aquesta representa. (Article 227 LSC). Obligació que desplegarà amb llibertat de criteri i decisió i amb independència.

Com és lògic, no podrà fer ús dels actius de la societat amb interès privat ni aprofitar-se d’oportunitats de negoci de l’empresa, així com obtenir avantatges de tercers a conseqüència de l’exercici del seu càrrec.

Convindrà en aquesta línia, guardar secret de la informació que sigui rellevant, dels interessos o estratègies socials i de tot el que, de ser conegut per la competència, proveïdors o per tercers, pogués ocasionar directament o indirectament un perjudici per a la societat. Encara que se cessi en l’exercici del càrrec, aquest deure seguirà a qui va representar a la societat, podent ser causa de responsabilitat en l’ordre civil o penal segons el perjudici causat. És precisament l’obligació de l’administrador de retre comptes davant la Junta General de la societat, la forma de fiscalitzar la seva actuació, aprovant la Junta o no, la gestió desenvolupada en l’exercici del seu càrrec.

Qüestió important és la prohibició de competència. No pot l’administrador dur a terme una activitat que impliqui una competència per a la societat, en interès propi ni d’una altra societat per a la qual presti serveis en un àmbit geogràfic o temporal que suposi un conflicte d’interès, afecti la quota de mercat, processos productius, decisions estratègiques ...

Aquesta prohibició afecta els familiars, siguin ascendents, descendents o germans, al cònjuge i assimilats en la relació d’afectivitat.

No obstant això, la prohibició del conflicte d’interès la podrà aixecar el Consell d’administració si n’hi ha, o la junta general de la societat, podent dispensar igualment de la prohibició de competència quan no impliqui perjudici per a aquesta.

D’altra banda, el principal dret de l’administrador és el de remuneració.

L’article 217 LSC ho regula establint una regla general inicial; el càrrec d’administrador és gratuït llevat que els Estatuts estableixin el contrari, podent consistir en una assignació fixa, rebre dietes per assistència, participar en els beneficis, una retribució variable fixant-ne els paràmetres, remuneració en accions, indemnitzacions, sistemes d’estalvi o previsió ... És la Junta General la que fixa l’import màxim, però si hi ha consell d’administració, seria aquest el que determinaria la distribució d’aquella quantitat entre els seus membres. És lògic el límit a aquesta remuneració consistent que guardi proporció amb la mida de la societat, sempre preservant la rendibilitat i sostenibilitat econòmica d’aquesta.

A més, podrà una mateixa persona exercir -i cobrarpel seu treball com a administrador, així com per altres serveis prestats a la societat diferents de la pura administració.

Els Estatuts fixen el caràcter retribuït del càrrec, la Junta general l’import de la retribució, i el Consell d’administració la distribució entre els diferents administradors quan n’hi hagi.

CARLOS CALATAYUD CHOLLET Notari d’Igualada carloscalatayud@notariado.org

52

espai patrocinat

setembre/2021

Empresa

“El tèxtil té futur si col·laboren el sector públic i el privat, han de treballar conjuntament”

LES VEUS DE 20 ANYS DE FITEX

Àngels Chacón Membre del Patronat de FITEX del 2011 al 2017 Ja fos com a regidora de promoció econòmica de l’Ajuntament d’Igualada, com a directora general d’Indústria de la Generalitat o bé com a Consellera d’Empresa i coneixement, Àngels Chacón ha tingut un paper clau a la història recent de la Fundació per la Innovació Tèxtil FITEX, que enguany celebra el seu 20è aniversari.

Quan arribes al 2011 a l’Ajuntament decideixes portar a la pràctica la cooperació público-privada.

Sí, jo venia del sector privat i tenia clar què calia fer. Teníem identificats els sectors que ocupaven més treballadors a l’Anoia i em vaig reunir amb tots: amb el metall, el tèxtil, l’adober... Amb el tèxtil ens vam entendre de seguida: havien constituït el centre tecnològic FITEX, tenien una estratègia i un gerent, el David García, amb uns objectius clars.

El meu únic mèrit va ser seure amb el sector, escoltar-lo i ajudar-lo a portar a la pràctica una estratègia per mantenir els llocs de treball productius dels més de 145 tallers tèxtils i alhora potenciar les marques de moda. El sector estava passant un mal moment, calia promocionar-lo i fer que aprofités l’oportunitat de la producció en proximitat. Alguns donaven el tèxtil per mort... I no!

Només calia reconvertir-lo, adaptar-lo, sabent que no seria com abans, que ja no faríem fabricació intensiva però sí que podíem fer “fresh fashion”, la resposta immediata en proximitat.

Una de les coses que vau fer conjuntament des de l’Ajuntament amb el sector va ser fundar la fira BSTIM. Sí, vam crear la primera fira de producció tèxtil de proximitat, i també una Planta de Prototipatge, vam fer projectes de reindustrialització com l’“Igualada punt de moda”... Aquestes iniciatives van servir per que empreses com Cortefiel -l’actual Tendam-, Corte Inglés o Desigual entre d’altres recuperessin

el seu interès per produir a la comarca.

Per la part de formació vam treballar amb el Milà i Fontanals i amb el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya per crear el nou grau de fabricació tèxtil i també amb l’escola d’art Gaspar Camps. Però encara ens faltava reforçar la internacionalització.

I aleshores aposteu per fer el salt a Europa.

Ja feia temps que Igualada era dins la xarxa tèxtil europea ACTE, ens vam proposar assumir el lideratge i vam aconseguir tenir la presidència d’Espanya i la vicepresidència europea, sota la presidència de Boräs de Suècia. Això ens va permetre compartir molt coneixement i ens va ajudar a definir estratègies per donar visibilitat a un sector que tenia reptes comuns a escala europea: els canvis d’hàbits de consum, la sostenibilitat, l’economia circular, la internacionalització, la innovació... Vam proposar-nos que la UE legislés en temes de traçabilitat per saber d’on ve la matèria prima, i també volíem donar visibilitat al tèxtil de l’Anoia. Durant aquells anys vam

atraure 1 milió d’euros per fer diferents projectes europeus en cooperació amb altres països i vam construir un mapa de relacions internacionals que avui encara dura.

El centre d’innovació tèxtil de Boräs us va servir de mirall per al nou centre de moda i disseny que obre les portes aquesta tardor a l’antiga fàbrica Vives Vidal.

Sí, ens faltava tenir una seu que identifiqués tot el que representa el sector tèxtil. Havíem fet l’Adoberia Bella com a seu del Clúster de la Pell, però ens faltava l’equivalent en tèxtil, un espai de trobada del sector de la moda i el disseny. A Europa vam conèixer experiències de reconversió d’espais industrials en laboratoris de formació i innovació.

A Boräs, a Suècia, havien reconvertit una antiga fàbrica tèxtil en un Hub que aplega formació, innovació, creació...

Una gran incubadora de projectes. Ho volíem també a Igualada, i vam mirar diverses fàbriques antigues. Finalment vam negociar amb Bon Preu-Esclat poder tenir un espai de l’emblemàtica

Vives Vidal. L’Ajuntament, amb FITEX i el Clúster Modacc vam aconseguir un Pla d’Especialització Competitiu Territorial (PECT) i amb aquests recursos europeus vam poder crear l’Igualada Fashion&Design Lab que està pràcticament enllestit.

Dels teus anys de col·laboració amb FITEX des de les institucions, de què estàs més satisfeta?

Estic contenta d’haver pogut treballar en equip amb representants del sector públic i el privat per dinamitzar el sector. La funció dels càrrecs públics ha de ser aglutinar i coordinar. Des de l’Ajuntament hem pogut demostrar com la col·laboració publico-privada pot ajudar a transformar un sector i l’economia d’una ciutat. Des del Govern de la Generalitat, mentre vaig ser consellera, vaig poder ajudar a través del programa de Clúster o de les accions del 080 a les empreses de moda del territori, me les sentia meves. Vam poder fer projectes conjunts amb altres territoris tèxtils com el Cooperatextil, Futurmod, Reimagine Textile i moltíssims més. Hauria volgut tenir més pressupost per fer més coses, però anàvem amb pressupost prorrogat.

Ja per acabar, quin futur augures al sector tèxtil?

Cal diferenciar el futur de les empreses marquistes del futur de les empreses productores, que acostumen a ser Pimes. Aquestes segones són les que més em preocupen. Les estratègies que vam treballar fa deu anys, ara s’han d’actualitzar. Estem en un entorn globalitzat amb immediatesa de consum, amb canvis d’hàbits, amb reptes de sostenibilitat... El tèxtil té futur si hi ha una col·laboració del sector públic i el privat, han de treballar conjuntament, no hi ha cap altra solució. El privat té el coneixement del sector, i l’administració té les eines per configurar un paraigua. Escoltar els sectors és la clau. Jo he estat molt feliç treballant amb els sectors.

espai patrocinat

setembre/2021

53

Empresa

“Volem que el nou Hub de moda i disseny sigui un espai obert al sector tèxtil i a la ciutat” Si algú pot explicar amb detall quins projectes porta a terme la Fundació per la Innovació Tèxtil FITEX és l’equip de professionals que hi treballa. Una d’aquestes professionals és l’economista Lidia Morcillo, que va entrar a treballar a FITEX el 2004 per donar suport a l’àrea de formació i actualment és adjunta de direcció i responsable de projectes d’Innovació.

LES VEUS DE 20 ANYS DE FITEX

Com descriuries la feina que feu a FITEX en una sola frase?

A FITEX ajudem a les empreses tèxtils a trobar solucions en tres àmbits: finançament, processos i productes.

Em pots posar un exemple de cada cas?

Pel que fa als processos, un exemple seria l’empresa que vol passar de la venda física a la venda online, que vol automatitzar el magatzem amb control de radiofreqüència, o que vol passar de fer disseny en 2D a fer-lo en 3D per poder fer mostraris sense haver de produir les peces físiques. O també podem ajudar en el procés del tint perquè puguin blanquejar l’aigua i reutilitzar-la, això les fa més sostenibles i eficients. Pel que fa al producte, els ajudem perquè puguin donar noves funcionalitats als teixits a través de microcàpsules, o a fer un producte més sostenible canviant matèries primes, canviant el packaging o el sistema de venda. En definitiva, posem la innovació a l’abast de les empreses, perquè coneguin les noves possibilitats tecnològiques i les puguin aplicar al seu dia a dia.

I pel que fa al finançament també els podeu donar un cop de mà...

Sí, ajudem a les empreses a trobar fonts de finançament a través de projectes subvencionats per les diferents administracions. I una altra cosa que pot semblar menor però no ho és: els fem tots els tràmits perquè puguin deduir-se el cost dels mostraris de l’impost de societats. És un exemple de la tasca d’assessoria que també oferim a les empreses.

Abans ja havies treballat en empreses relacionades amb el tèxtil, però treballar aquí t’ha donat l’oportunitat per treballar per tot el sector. De quines fites estàs més orgullosa?

A banda de poder ajudar a les empreses a innovar i a internacionalitzar-se, un dels nostres èxits va ser poder crear l’any 2015 la Fira BSTIM, juntament amb Fira d’Igualada i l’Ajuntament d’Igualada. Fins aquell moment no hi havia cap fira de proveïdors, la vam

Lídia Morcillo Responsable de projectes d’innovació a FITEX crear del no res i va ser molt útil perquè les empreses de moda coneguessin els proveïdors de proximitat.

El nou Igualada Fashion&Design Hub que s’obre a l’antiga fàbrica Vives Vidal és una altra fita important.

Sí, aquests dies ja estem fent el trasllat, i estarà en marxa molt aviat. Voldríem que el Hub fos molt més que la nova seu de Fitex i Fagepi, volem que sigui un espai obert al sector tèxtil i a la ciutat.

A Catalunya hi ha moltes startups tecnològiques vinculades al sector tèxtil i els oferim que puguin venir a fer ús del centre demostratiu de tecnologies noves; tindrem un taller on podrem fer des de plotters 3D, impressió 3D, sessions fotogràfiques... I a més amb una sala d’actes espectacular oberta a la ciutat.

Com a igualadina i com a professional del sector tèxtil has vist de prop canvis molt profunds al sector.

Sí, el sector ara no té res a veure amb el de quan érem petits. El paisatge humà

de les nostres ciutats eren les senyores amb bates que treballaven al tèxtil.

Això ara ja no hi és, però en canvi hi ha molt tèxtil a molts més llocs: als cotxes, a les cases, a la construcció... Fins i tot cobrint cables trobes tèxtil. I és veritat que aquelles grans fàbriques ja no hi són, però hi ha empreses molt grans al territori com Buff o Punto Blanco, i també moltes de petites. No treballen tant a partir de la força humana però si de la matèria gris.

I com creus que canviarà el tèxtil els propers 20 anys?

Canviarà el model econòmic, que serà més racional i orientat a reduir despeses, i també canviarà el perfil del consumidor. Els joves ens donen la pista de cap on aniran les tendències: la gent jove ja comparteix vestuari o fins i tot el lloga. I hi ha una conscienciació cada vegada més gran que es produeix en excés i que cal apostar per la sostenibilitat. Això vol dir que si es redueix el consum de roba, caldrà canviar el model de producció. I no té perquè ser do-

lent pel sector tèxtil; potser es fabricarà menys però caldran professionals per gestionar nous models de negoci. Ara, per exemple, hi ha centres logístics especialitzats en tèxtil que fa deu anys no existien.

I en aquest nou model, creus que hi tindran més pes les dones?

La indústria manufacturera, sobretot en confecció, era majoritàriament femenina però en canvi els càrrecs de responsabilitat eren ocupats per homes.

Això està canviant; al nou món d’startups i emprenedoria vinculada al tèxtil ja hi ha moltes dones. Cada vegada serem més! ........

La Fundació Privada per a la Innovació Tèxtil FITEX és una entitat privada sense ànim de lucre que té com a objectiu fonamental impulsar el procés d’innovació, internacionalització i formació de la indústria del gènere de punt. Per més informació podeu consultar el web fitex.es.

54

espai patrocinat

setembre/2021

Sostenibilitat

Educació ambiental per a un consum responsable de l’aigua Amb el programa educatiu Aqualogia, Aigua de Rigat aposta per la conscienciació ambiental dels més joves de casa i apropa a les escoles continguts per conèixer de forma lúdica el cicle de l’aigua El canvi climàtic és una emergència que reclama una acció urgent per part de tota la societat. Segons les Nacions Unides, la demanda mundial d’aigua augmentarà entre el 20 i el 30 % perquè la població mundial arribarà gairebé als 10.000 milions de persones el 2050. Aquest increment de la demanda es produeix en un context on els recursos hídrics disponibles són cada vegada menors. Davant d’aquest escenari tots tenim la responsabilitat d’actuar contra el canvi climàtic. Especialment, els més joves són una peça fonamental per 219 garantir un futur sostenible.

En aquest sentit, la sensibilització és imprescindible per generar una consciència ambiental per preservar el medi ambient i els seus recursos, que són finits i escassos, com és el cas de l’aigua. Per això, Aigua de Rigat ha posat a dis- de l’aula i des de casa. 225 alumnes posició de les escoles dels munici- han gaudit d’aquestes activitats inpis de l’Anoia on gestiona el servei teractives a través de l’accés digital d’aigua el seu programa educatiu en aquests cursos marcats per la Aqualogia. Completament digital pandèmia. i gratuït, aquest programa utilitza Conscients que la sensibilització recursos interactius per apropar ambiental ha de començar des de de forma lúdica el cicle integral ben petits, Aqualogia apropa els cide l’aigua als alumnes de primària cles natural i urbà de l’aigua a escoi promoure la conscienciació me- lars d’educació primària, i promou una actitud responsable amb l’aidiambiental.

465 alumnes ja han accedit a gua i un comportament respectuós Aqualogia en els tres darrers cur- amb el medi ambient. Es presenta sos, que s’ha digitalitzat per garan- l’aigua als més joves des d’una perstir l’accés a tots els continguts des pectiva que tracta de donar respos-

195

ta als reptes i les oportunitats del nostre món actual i futur: intel·ligent, saludable i sostenible. Mitjançant vídeos, jocs i experiments, els alumnes poden treballar a l’aula quins usos es fa de l’aigua al seu centre escolar, com arriba aquest bé bàsic a les seves llars o quins tractaments són necessaris per poder beure-la o per retornar-la correctament al medi natural.

Aqualogia mostra als alumnes com cuidar un recurs escàs i la necessitat de fer-ne un consum responsable per les conseqüèn-

Digitalització 465 alumnes ja han accedit a Aqualogia en els tres darrers cursos, que s’ha digitalitzat per garantir l’accés a tots els continguts des de l’aula i des de casa.

cies que té sobre el medi ambient, la societat i l’economia. Aquestes activitats estan adaptades a cada nivell educatiu i el professorat trobarà una eina didàctica adaptada al currículum de cada cicle perquè puguin seguir tractant el tema al llarg del curs.

Aigua de Rigat va començar a implementar el programa durant el curs escolar 2013/2014. La valoració tant del professorat i dels alumnes ha estat sempre positiva.

Els centres se senten satisfets de poder disposar d’aquestes eines i poder treballar nous continguts d’una forma amena i participativa.

I, Aigua de Rigat, com a professionals al servei de les persones, se sent orgullosa d’aportar els seus coneixements a la formació dels estudiants.

Ara que s’inicia un nou curs escolar, Aigua de Rigat vol recordar a les escoles que tenen aquest recurs a la seva disposició. La companyia té el compromís de seguir difonent la importància de cuidar l’aigua i conscienciar de la necessitat de preservar el medi ambient, i Aqualogia és una eina fonamental en aquest objectiu. L’educació ambiental dels més joves és estratègica per avançar en el compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible establerts per les Nacions Unides. Perquè el futur del planeta és a les seves mans.

cuina

setembre/2021

55

La cuina que no podem perdre

F

Galtes de porc amb mostassa i tàperes

a temps, vaig començar a seguir un compte de Twitter que trobava simpàtic i bandarra a parts iguals. El compte és d’una “pseudo entitat” de les xarxes, segurament sense cap mena de junta i amb moltes ganes de fer conya d’un saber fer culinari popular d’un producte molt específic, les galtes de porc.

Només llegir-ne el lema, “Galtisme o barbàrie” i, al saber que hi havia carnets que t’acrediten com a membre d’aquesta “entitat culinària” tan selecta, anomenada Associació de Galtaires dels Països Catalans, m’hi vaig posar en contacte per aconseguir el carnet. Els podeu seguir a Twitter amb els comptes @AGPC i @galtaires. Als dos comptes hi predomina el bon rotllisme (cosa cada vegada més estranya al Twitter).

Cada vegada és més difícil trobar una bona galta de porc rostida, guisada o a la brasa en menús o cartes de restaurants.

Sembla que els productes de la cuina popular no siguin prou dignes per ser-hi. I en canvi, per a mi, són productes molt adients per formar-ne part. Pel seu preu de cost i perquè, sigui per falta de temps o per cuinar a casa d’una manera més saludable, no són productes que es cuinin amb regularitat a moltes llars del país. És això el que les fa adients per posar-les a cartes i menús, normalment quan es va al restaurant s’acostuma a demanar el que no es cuina a casa.

Restaurants de l’Anoia, si voleu que els galtaires facin difusió per les xarxes dels vostres establiments, “poseu-hi galtes”.

Això sí, no és gratuït, s’han de fer ben fetes i amb la dignitat que es mereixen.

Per tant, avui us proposo que cuineu unes galtes de porc amb mostassa i tàperes. No tenen cap complicació a l’hora de cuinar-les i, és una bona opció per fer un àpat amb amics o familiars, sense cap altra pretensió que trobar-vos al voltant d’una taula i gaudir de la companyia i de la nostra gastronomia de sempre.

Ingredients (per a 4 persones): - 4 galtes de porc - 2 cebes - 1 cabeça d’alls - ½ porro - 2 tomàquets - 50 gr. de tàperes - 40 gr. de mostassa antiga - 1 copa de brandi - 1 copa generosa de vi ranci - 2 fulles de llorer, 1 branca de farigola i 4 claus d’olor - 6 ametlles torrades - 6 avellanes - 1 gra d’all mitjà pelat i sense el germinat - oli - un grapat de fulles de julivert - sal i pebre

Ara que ja ho teniu tot a punt, ja us podeu posar a cuinar: Poseu a escalfar el forn a 220° i mentre s’escalfa, salpebreu les galtes i, si teniu llard, unteu-les. Després, poseu-les en una safata o una cassola amb un raig d’oli i, quan el forn sigui calent, ja les podeu posar a rostir. Mentre van fent, partiu la cabeça d’alls, claveu-hi els claus d’olor, peleu i renteu la ceba i la meitat del porro i, talleu-ho a juliana.

Quan les galtes estiguin rostides d’un costat gireu-les i afegiu-hi la cabeça d’alls i, quan estiguin rostides de l’altre costat, abaixeu la temperatura del forn a 170° i afegiu-hi la ceba i el porro. Aleshores, deixeu que es vagi rostint la verdura. A mig fer, afegiu-hi els tomàquets tallats a quarts i, si cal, torneu a girar les galtes.

Quan la verdura sigui ben rostida afegiu-hi el brandi i el vi ranci, deixeu que redueixi. Un cop reduït afegiu-hi aigua i torneu a girar les galtes. Deixeu que es vagin coent fins que quedin ben tendres. Les haureu d’anar girant i, si cal, afegiu-hi més aigua.

Prepareu la picada amb un gra d’all, els fruits secs i el julivert i, deixateu-la amb l’aigua de la cocció. Afegiu-hi la mostassa. Quan les galtes siguin tendres hi hagi reduït l’aigua, aboqueu-hi la picada i les tàperes, remeneu-ho lleugerament i deixeu que es lligui deixant que faci la xup-xup durant uns deu minuts més.

Deixeu que reposi unes hores abans de consumir-les i, si pot ser, deixeu-les per l’endemà, seran molt més gustoses.

Salut i visca la teca!

ORIOL CÀLICHS i SOLER / Cuiner / @OCalichs