ANOIADIARI 52 (Març 2020) by AnoiaDiari

A portada P04

La bretxa de riquesa a la Conca és de 5.000 euros entre anoiencs

Número 52 · Març del 2020/ Gratuït / www.anoiadiari.cat SocietatP12

Societat P08

Usuaris i Administració demanen una regulació dels patinets elèctrics Societat P16

L’Ateneu, enmig d’una polèmica entre Junts i ERC, serà la sisena escola pública Les línies d’educació pública a infantil i primària a Igualada passen de vuit a nou. Amb tot, l’Ajuntament acusa la Generalitat d’haver fet l’anunci sense tancar els serrells econòmics i assenyala que “els costos poden ser de quasi 100.000 euros anuals”

Política P32

“Plantejarem vies de participació perquè la ciutadania pugui dir la seva sobre on volem el creixement industrial” Parlem amb la batllessa d’Òdena, Maria Sayavera

Societat P14

Societat P18

Igualada serà Capital Catalana de la Cultura el 2022 Societat P20

Uns 3.000 anoiencs resideixen fora de l’Estat espanyol Societat P20

L’Anoia, amb un 8,64%, és la comarca catalana amb menys població estrangera Societat P24

La 5a edició de la Jornada gastronòmica de les plantes oblidades comptarà amb 130 propostes Societat P25

La formació professional es consolida com una de les millors vies d’inserció laboral per als joves Cultura P38

Els Mossos decomissen més de 13.700 plantes de marihuana

Una comarca més poblada... però més envellida

La policia considera que les plantacions il·legals ja són un gran problema de seguretat i que poden desencadenar conflictes entre bandes

Segons l’Idescat, l’Anoia tindrà 127.500 habitants el 2033, 8.000 més que el 2.019, però amb un pronunciat envelliment de la població

La 31a edició de La Mostra portarà teatro del bueno a Igualada

editorial

Cartes dels lectors Agraïment als professionals de l’Hospital d’Igualada

març/2020

Les més llegides al digital

SÓN PROTAGONISTES A WWW.ANOIADIARI.CAT

Un odenenc de 36 anys mor en un xoc frontal a la C-15 18/02/2020

Esther Comamala Igualada

És en moments complicats quan valores més els detalls invisibles als ulls i, sobretot, aquells que et fan sentir reconfortat, acompanyat i comprès. I això és el que he pogut sentir durant un periple de dues llargues setmanes a l’Hospital d’Igualada gràcies a un equip de persones que, més enllà de les seves habilitats tècniques, les valoro per la seva humanitat. Voldria donar les gràcies a tots els professionals que han coincidit amb mi durant l’estada a l’Hospital, ja que tots han ajudat a fer-me sentir el millor possible. No em voldria descuidar a ningú, perquè han estat molts: des dels estudiants universitaris fins a les infermeres de planta i de l’UCI passant pels auxiliars i els zeladors. Tots i cadascun d’ells, amb el seu bon tracte, han fet que el procés fos més suportable. Però, sobretot, al gran equip de cirurgia digestiva liderat pel Dr. Hernando que, no només van fer una feina excel·lent, sinó que des del primer moment han tingut un tracte proper, empàtic i m’han fet sentir més que un pacient, una persona amb nom i cognoms. De tot l’equip de cirurgia, que en són molts, voldria fer esment, en particular, del Dr. David Salazar, la Dra. Marta Domingo. No em cansaré de dir a tothom que, malgrat tot, he tingut amb mi els millors. Això no s’oblida. Moltes gràcies.

Viure i morir a la B-224 Olga Martínez Igualada

Matí. Surto d’Igualada cap a Piera mentre escolto la tertúlia de Ràdio Igualada tot distret, benhumorat, sense sospitar que aquest bon humor s’esfumarà abans de deixar el terme municipal de la ciutat. La primera prova de foc és al Passeig, on he d’esquivar els cotxes en doble fila, la Hispano que surt, però que no acaba de sortir, la benaventurada àvia que descuida que existeixen els passos de zebra i l’impassible senyor que fa el cigarret amb la porta de l’acompanyant ben oberta. Són coses que van amb el pack de ser igualadí i les suporto estoicament, perquè m’estimo aquesta ciutat, amb tots els seus defectes. Un defecte que no és de la ciutat és haver d’esperar que passi el tren davant el Gabriel Castellà, aquell tren que estan a punt de soterrar abans de les eleccions i que, un cop passades, costa massa de soterrar. A la rotonda de la Masia ja sóc una altra persona, més irritable, que prepara els seus cinc sentits per jugar-se la vida a la C-15. Una carretera on el límit entre la vida i la mort la marca una franja vermella gruixuda que es veu que dissuadeix als conductors més imbècils de fer alguna imprudència. Però qualsevol esdevé un cretí amb aquest trànsit, amb aquests embussos, amb les presses i amb camions que van a 70 quilòmetres per hora i que no pots avançar. A l’altura de Capellades per fi em puc desfer dels camions i entrar a la B-224 on, sorpresa!, em trobo un altre camió a davant. Som uns quants cotxes que l’avancem mentre creuem els dits figuradament perquè no vingui algú tan desesperat i amb tanta pressa com nosaltres, però per l’altra banda. No és així. Gràcies, Senyor. La cosa és que el premi per aquestes proeses al volant és arribar a Vallbona d’Anoia i trobar-te el pas a nivell... baixat. O he estat massa lent o massa ràpid des d’Igualada, però he fet el ple. I de Vallbona a Piera em queda la part més apassionant, uns quilòmetres amb punts negres que bé podrien ser una línia negra... Podeu fer-nos arribar les vostres cartes, amb el vostre nom i cognoms, telèfon i número de carnet d’identitat a l’adreça contacte@anoiadiari.cat o a través de l’espai Parlem! del diari digital www.anoiadiari.cat. També a la redacció del diari, al carrer de Sant Magí, 26 d’Igualada. Cal que els textos no superin els 1.000 caràcters d’extensió. L’AnoiaDiari es reserva el dret de no publicarlos o escurçar-los.

Mireia Claret Els Mossos decomissen 1.003 plantes de marihuana a Igualada 12/02/2020

La presidenta de l’Ateneu Igualadí i la seva junta han aconseguit l’objectiu que es van marcar fa un any, la integració del projecte escolar de l’escola a la xarxa pública de la Generalitat. El curs 2020-2021 l’Ateneu serà la sisena escola pública a la capital de l’Anoia.

Quatre establiments de l’Anoia figuren entre les millors pastisseries 10/02/2020

Pere Camps

Mor l’empresari igualadí Felip Verdés 19/02/2020

La candidatura que presentava Igualada ha reeixit i, així, la ciutat tindrà el títol de Capital de la Cultura Catalana el 2022. El regidor de Promoció Cultural i l’equip de govern començaran ara a preparar aquesta celebració amb les altres forces polítiques i les entitats.

La Generalitat denega que les Escolàpies tinguin línia de secundària 14/02/2020

Noemí Trucharte 05

Marc Castells: “Em considero el primer comercial de la ciutat” 20/02/2020

La batllessa vilanovina ha tancat un pacte de govern amb Junts, de manera que aconsegueix blindar el seu projecte fins al 2023 amb la majoria absoluta. El pacte situa a Jordi Barón, únic regidor junter, a les àrees de Promoció Econòmica, Hisenda i Noves Tecnologies.

Els Mossos investiguen un apunyalament al centre d’Igualada 18/02/2020

Ramon Giné La Mostra engega a finals d’aquest mes una nova edició de la mà del director artístic Ramon Giné, que ha rellevat Pep Farrés. Giné donarà continuïtat a l’enfocament del certamen dels darrers anys, fent una aproximació al públic juvenil.

editorial

març/2020

EDITA Cinquanta-set SL C/del Rec, 15 · Igualada

Editorial

DIRECCIÓ Toni Cortès Minguet COORDINACIÓ Francesc Vilaprinyó REDACCIÓ Albert Compte Toni Cortès Francesc Vilaprinyó PUBLICITAT Pere Ribalta IL·LUSTRACIONS Pau Badia “Nomdenoia” WEB Creagia IMPRESSIÓ Lerigraf S.L.

Les que paguen la factura

ANOIADIARI C/ de Sant Magí, 28 08700 Igualada REDACCIÓ redaccio@anoiadiari.cat 651942192 PUBLICITAT publicitat@anoiadiari.cat 619786011

www.anoiadiari.cat TEXT LEGAL Cinquanta-set S.L. es reserva tots els drets sobre els continguts de l’AnoiaDiari. No es poden reproduir ni transmetre, totalment o parcial, a altres mitjans de comunicació, sense prèvia autorització escrita.

ada 8 de març, la reivindicació feminista agafa més força. El Dia Internacional de la Dona Treballadora neix d’un dia luctuós: un incendi a la fàbrica Cotton de Nova York, on van morir almenys 120 treballadores que s’havien declarat en vaga. La data ara continua amb el seu component reivindicatiu i l’ha assumit bona part de l’espectre polític i social del nostre país (és evident que a alguns els ha costat més que a altres). El fet és que, en el cas de l’Anoia, el clam que assenyala el desequilibri existent en el tracte als dos gèneres als llocs de treball té molta raó de ser, i encara més si es té en compte la inestabilitat dela situació de moltes empleades. Quan el 2008 va esclatar la recessió econòmica, l’atur femení representava el 56% del total; el 2019, segons les dades del Servei d’Ocupació de Catalunya, el percentatge de dones aturades sobre el total havia pujat al 60%. Les dones van pagar la factura de la crisi en bona part, una crisi que ja s’havia obert a l’Anoia molt temps abans, quan la comarca va pagar els plats trencats de la liberalització del tèxtil. Les dades del 2019 no varien gaire de les de l’any anterior, ni de l’altre. Després de la recessió, ni el model productiu ha canviat ni una dona està més segura al seu lloc de feina. En conflictes com la municipalització del servei de la neteja a Vilanova del Camí (que va suposar crear llocs, però també suprimir el de les operàries de l’UTE) o el de Gamma Tèxtil i Carlomagno, a Igualada, la factura l’acostumen a pagar elles, malgrat que la crisi estigui més o menys aparcada. Ens trobem davant una problemàtica sistèmica que s’intenta

assuaujar amb plans de treball que només són pedaços. De fet, aviat no quedaran noms disponibles per posar als projectes de reinserció, mentre que la desocupació a l’Anoia continua amb xifres alarmants. Unes xifres que són, és clar, especialment sagnants en les dones. Una dona de més de 45 anys multiplica per dos les possibilitats d’estar aturada respecte a un home que no arriba a aquesta edat. I hi ha una qüestió no menys important, que són les condicions en què treballen les dones. La població que es troba en edat de treballar no té les garanties de generacions anteriors, que sabien que una feina era gairebé per a tota la vida. Certes condicions són millors, però la inestabilitat laboral és més acusada que mai i les dones joves tenen, en molts casos, l’espasa de Dàmocles del que pot suposar tenir fills: un acomiadament o una ralentiment del seu progrés laboral. Les assignatures pendents són enormes i fan falta molts més 8-M. Per assignatures aprovades, hi ha la de la sisena escola pública a Igualada, una gran notícia només enterbolida per la guerra que mantenen la Conselleria i ERC amb el govern municipal de Junts. La desconfiança entre les dues parts és ben antiga i els greuges (o, si es vol, la percepció de greuge) que acumulen i branden no són pocs. Cal felicitar l’Ateneu, la seva junta i l’AMPA pel pas que han fet. I de reüll, assistirem a l’espectacle dels dos grans partits del país que s’esmicolen. Cal pregar perquè en algun moment hi hagi una treva i amb les altres forces del Ple avancin per aconseguir millorar greus mancances en l’àmbit educatiu a la ciutat.

La desocupació a l’Anoia continua amb xifres alarmants. Unes xifres que són, és clar, especialment sagnants en les dones. I hi ha una qüestió no menys important, que són les condicions en què treballen les dones.

DIFUSIÓ CONTROLADA PER

Enquestes

MEMBRE DE

Esteu a favor de la implantació de més parcs eòlics?

AMB EL SUPORT DE

Sí, cal prioritzar les energies renovables i reduir la dependència dels hidrocarburs 55,7% No, l’Anoia ja té prou parcs eòlics 26% Cal permetre aerogeneradors amb el consens del territori 18,3%

TOTA L’ACTUALITAT DE L’ANOIA

www.anoiadiari.cat

Quina és la carretera que cal arranjar de forma més urgent a l’Anoia? C-15 fins a Vilafranca del Penedès 50,8% C-37 entre Igualada i Manresa 11,2% B-224 entre Capellades i Martorell 22,4% El trem de l’A-2 fins a Martorell 15,6%

PAU BADIA NOMDENOIA Arquitecte i il·lustrador

Participa en les enquestes setmanals a www.anoiadiari.cat

T’informem a: www.anoiadiari.cat

T’escoltem a: 609394628

Et llegim a: contacte@anoiadiari.cat

Estem en contacte a: @anoiadiari

Ens trobem a: facebook.com/anoiadiari

t.me/anoiadiari

C/ de Sant Magí, 26 · 08700 Igualada

a portada

març/2020

a portada

La comarca de l’Anoia té 14 poblacions amb una mitjana superior als 17.000 euros de RFDB per habitant, 16 poblacions entre els 16.000 i 15.000 euros, i 3 poblacions per sota dels 15.000.

Una conca, dos ritmes: la Conca d’Òdena registra una variació de riquesa per habitant entre poblacions propera als 5.000 euros anuals Territori

La major diferència de renda familiar disponible bruta per habitant es troba en les veïnes Igualada, Santa Margarida de Montbui i Vilanova del Camí

ALBERT COMPTE RIBA

La capacitat d’estalvi i de despesa dels habitants de la comarca es pot resseguir amb la renda familiar disponible bruta (RFDB) per habitant, un índex que l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) recull amb dades fins el 2016. S’hi assenyala que cada anoienc, amb independència de l’edat, va obtenir de mitjana 14.900 euros anuals, un 12% per sota de la mitjana catalana. Des de la Diputació de Barcelona, la base de dades Hermes, que ofereix dades sobre la quantitat de població major de 16 anys, recull el mateix índex amb dades municipals del 2019; en aquest cas, la RFDB per habitant mitjana anoienca se situava en 16.645 euros anuals. Prenent com a referència les dades recollides des d’Hermes i sense comptar la població menor de 16 anys, la distribució de la riquesa a la comarca de l’Anoia es mostra repartida de forma equilibrada en tot el territoris. En aquest sentit, no sembla gaire important el lloc on es visqui, ja que en qualsevol punt de la comarca s’aconsegueix de mitjana, una distribució equitativa de la RFDB per habitant. Ara bé, si observem cada municipi per separat, la situació pot variar entre els 13.925 euros que mostra de mitjana Santa Margarida de Montbui i els 18.957 euros de la capital anoienca. Així, la distribució de la riquesa per a l’estalvi i

el consum a la comarca de l’Anoia oscil·la en un màxim d’uns 5.000 euros segons les poblacions dels extrems de la taula. Ofertes de feina de la comarca als portals virtuals Des d’AnoiaDiari s’han resseguit alguns dels portals de feina d’internet i s’han recollit algunes de les ofertes publicades. El preu per hora mostrat aquí s’ha fet sobre una base de 22 dies laborables d’un mes de 30 dies, amb 14 pagues anuals, tenint present que la jornada completa és de 8 hores per 5 dies setmanals. De les ofertes, s’ha escollit el valor màxim de la forquilla del salari brut publicat. Finalment, de la selecció s’han exclòs les ofertes de treball específiques del sector públic. Algunes de les ofertes recollides al portal del SOC a Igualada són d’una plaça temporal de professor d’anglès, en la qual es demana que la persona candidata sigui autònoma; també hi havia la demanda d’una persona auxiliar d’infermeria, per a la qual s’ofereix una jornada de 6 hores, per cobrar de 600 a 900 euros (6,8 euros/hora). O la plaça d’encarregat de torn en una cadena de menjar ràpid, amb una jornada de 8 hores hores i un sou de 1.300 a 1.500 euros/ mes (8,5 euros/hora). La darrera oferta recollida amb salari destacable era la d’un tècnic en recursos humans, per a una jornada de 8 hores remunerada amb un sou entre 1.321 i 1.525 euros/mes (8,6

euros/hora). En altres municipis s’han trobat, a través del SOC, ofertes de cuiner, com a Calaf, per fer una jornada de 8 hores amb un salari que podia oscil·lar entre els 1.200 i els 1.500 euros/mes (8,5 euros/ hora). Des de la Patronal de Micro, Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (PIMEC) es demanava a Jorba un administratiu back office, amb un salari màxim de 20.000 euros/any per a una contractació temporal amb objectius formatius de 6 a 9 mesos (8,1 euros/hora). A la Pobla de Claramunt es buscava personal de neteja per fer 12 hores setmanals, amb un sou de 388 euros/mes (7,3 euros/hora). També hi havia alguna oferta de més qualificació i especialització a Vilanova del Camí, on es demanava un programador electrònic PLC per cobrir una jornada completa, amb una remuneració d’entre 1.800 i 2.500 euros/mes (14,2 euros/ hora). En altres municipis més petits, com Prats de Rei, Sant Martí Sesgueioles, Vallbona d’Anoia o Sant Martí de Tous, no s’han trobat ofertes publicades al SOC. Algunes ofertes provinents de les empreses de treball temporal Des del Grup Català de Treball GTC Plus, assenyalen alguns dels sectors amb més pes de contractació. Així, comenten que, de les ofertes que gestionen, aproximadament un 40% són places del sector de les arts gràfiques, i un

A la cua Les tasques de neteja, manipulats i jornades parcials són les menys remunerades.

Creixement La variació de riquesa per habitant a la comarca ha augmentat més de 1.500 euros en 3 anys, fins a assolir els 16.646 euros de RFDB per habitant el 2019.

Al capdamunt Responsables de producció, enginyeries i responsabilitats financeres van ser les tasques en què s’oferien salaris de fins a 40.000 euros bruts a l’any.

35%, del sector del metall i la siderúrgia. La resta de sectors es reparteixen en el 25% restant. En les indústries amb major demanda de mà d’obra, s’ofereixen places, per exemple, d’operari per a la indústria del paper i el cartró, amb una retribució anual de 18.268 euros (10,47 euros/hora); d’operari per al sector de les arts gràfiques, amb un salari brut anual de 14.298,05 euros (8,09 euros/hora); d’algú que dugui a terme processos de manipulats per 13.300 euros a l’any (7,36 euros/hora) —segons el salari mínim interprofessional—, d’un operari per a la indústria siderometal·lúrgica amb una retribució anual de 21.683,93 euros bruts anuals (12,39 euros/hora). Pel que fa a ofertes relacionades amb altres sectors, cerquen una persona per a manipulats del sector làctic, amb un salari brut anual de 15.501,85 euros (8,76 euros/ hora); un operari manipulador per al sector alimentari, amb un sou de 18.268,47 euros anuals (10,47 euros/hora), i un peó per a la indústria química, amb una retribució anual de 16.037,34 euros (9,15 euros/hora). Les principals poblacions i zones on l’empresa ofereix gestions de contractes d’obra i servei per a puntes de feina són a Santa Margarida de Montbui, als polígons industrials dels Plans d’Arau, les Gavarreres i les Comes, a la Torre de Claramunt, la Pobla de Claramunt, Piera i fora de la comarca, Sant Llorenç d’Hortons i Sant Guim de Freixenet. >>>>>

a portada

març/2020

14 ofertes laborals oferien salaris en brut entre 7 i 9 euros/hora; 6 oferien entre 9 i 11 euros/hora; 6 més, entre 11 i 13 euros/hora, i 8 ofertes presentaven salaris amb un preu/hora superior als 13 euros.

Santa Margarida de Montbui, Vilanova del Camí i Piera són les poblacions de la comarca de l’Anoia on els habitants han pogut aconseguir, de mitjana, menys riquesa.

Altres borses per a càrrecs que demanen una major qualificació Aquest mitjà ha pogut accedir a mostres d’ofertes laborals que demanen formació i coneixements específics, amb major qualificació, com ara les de l’empresa de recursos humans Joan Regordosa i les del Grup Carles. El preu per hora ha estat calculat sobre 14 pagues anuals i 40 hores setmanals. Des de l’empresa de recursos humans Joan Regordosa, es demana per a empreses d’Igualada un desenvolupador de software Javascript i un enginyer tècnic de departament de producció, amb uns salaris màxims de 30.000 euros bruts/any (12,1 euros/hora); un tècnic de sistemes, amb una retribució màxima de 32.000 euros (12,9 euros/hora); un auxiliar comptable, per 24.000 euros (9,7 euros/hora); un farmacèutic llicenciat, amb una retribució bruta anual de 25.000 euros (10,1 euros/hora); un dependent d’ortopèdia, amb opcions de rebre 20.000 euros (8,1 euros/hora); un enginyer d’automoció i progra-

mació, per a un salari màxim de 34.000 euros (13,7 euros/hora), o un dependent d’òptica a mitja jornada, amb una retribució màxima de 18.000 euros (7,3 euros/hora). També, de la mateixa empresa de recursos humans, es fan públiques dues ofertes a Piera, una primera per a un electromecànic de manteniment industrial, per 32.000 euros (12,9 euros/hora), i un controller de costos industrials, amb opcions de percebre un salari de 35.000 euros (14,2 euros/hora). Des de Grup Carles, Gestió i Projectes SL, algunes de les places que s’ofereixen per a empreses situades a la Conca d’Òdena són, per exemple, la de dependent amb contracte de 3 mesos, 6 mesos més i amb posterior renovació a indefinit per 18.000 euros bruts anuals (7,3 euros/hora), i una plaça d’administratiu recepcionista amb contracte inicial de 3 mesos temporal i renovació a indefinit per 20.000 euros bruts a l’any (8,1 euros/hora). Amb la mateixa oferta salarial i amb contracte indefinit de forma directa es demana un tècnic

de manteniment. Sense deixar l’àmbit administratiu, la borsa de treball recull la demanda d’un administratiu back office amb idiomes, amb un primer període de contracte temporal de 3 mesos i renovació a indefinit per un salari brut anual de 22.000 euros (8,92 euros/hora), d’un comptable, amb contractació temporal de 5 mesos i posterior renovació a indefinit per una retribució bruta anual de 25.000 euros (10,1 euros/hora). Amb salaris superiors a 11 euros/hora i tots amb contracte indefinit, l’empresa gestiona ofertes per a la plaça d’enginyer júnior per 28.000 euros bruts anuals (11,36 euros/hora), o de project mànager —enginyer tècnic sènior—, amb una retribució bruta anual de 35.000 euros (14,2 euros/hora).Amb retribucions de 40.000 euros bruts anuals (16,2 euros/hora), s’ofereixen places d’enginyer sènior, un export àrea mànager sènior, de responsable financer i d’enginyer informàtic. Finalment, també es requereix un responsable de producció amb un salari brut anual de 45.000 euros (18,2 euros/hora). >>>>>

a portada

març/2020

Economia La situació de les poblacions amb més habitants Un altre fet destacable és la distribució de riquesa entre els habitants dels municipis més poblats. Així, en tota la comarca n’hi ha 14 que mostren una riquesa superior als 17.000 euros, 16 que aconsegueixen assolir de mitjana entre 16.000 i 15.000 euros per habitant i any, i finalment, 3 poblacions que es troben per sota: Bellprat, Vilanova del Camí i Santa Margarida de Montbui. Sembla que els pobles amb major nombre d’habitants que es troben lluny de la capital, excepte Piera, aconsegueixen superar els 15.000 euros de RFDB per habitant, mentre que dues de les poblacions amb més habitants de la comarca, Vilanova del Camí i Santa Margarida

de Montbui, ubicades a tocar de la capital, tanquen per la cua els recursos per al consum i l’estalvi, fregant per sobre i per sota els 14.000 euros de RFDB per habitant anual, respectivament. Poder assolir una bona qualitat de vida amb prop de 5.000 euros de RFDB per habitant a l’any de més o de menys pot assenyalar una doble dinàmica al centre de la comarca que divideix en dos ritmes la Conca d’Òdena, i alhora, l’economia de la capital se n’ha de ressentir, ja que, si bé assenyala el major índex comarcal en RFDB per habitant, aquest no dista gaire del que mostren la resta de poblacions de la comarca, si tenim present el pes demogràfic d’Igualada, Santa Margarida de Montbui i Vilanova del Camí.

La renda familiar disponible bruta per població i per habitant Si distribuïm el total de RFDB per habitant de la comarca per poblacions, ordenant-les de menys a més, Santa Margarida de Montbui, Vilanova del Camí, Bellprat, Piera, Castellfollit de Riubregós, Montmaneu, Capellades i Calonge de Segarra, que representen aproximadament el 37% de població, agrupen el 32% del total de RFDB per habitant de la comarca. En el segon tram de la distribució, que arriba fins al 66% de la població, hi trobem Santa Maria de Miralles, la Llacuna, Sant Martí Sesgueioles, Argençola, Rubió, els Prats de Rei, Carme, Masquefa, Vallbona d’Anoia, Cabrera d’Anoia, Sant Pere Sallavinera, la Torre de Claramunt, Jorba, Orpí, Calaf, Pujalt, Copons, la Pobla de Claramunt, el Bruc, els Hostalets de Pierola, Òdena i Veciana. Tots aquests, juntament amb els anteriors, concentren aproximadament el 62% de la RFDB per habitant de la comarca. Finalment, Sant Martí de Tous, Castellolí i les prop de 25.000 persones en edat de treballar a Igualada agrupen el darrer 38% aproximat de RFDB per habitant distribuïda. Full1

Ordenament de menor a major de les RFDBxhab de l’Anoia Amb el nombre d’habitants majors de 16 anys de cada població | Font: Hermes (Diputació de Barcelona) | Autor: Publicicat

35000

30000

20000 RFDBxhab mitja de cada població

Igualada i Montbui: la cara i la creu

25000

15000

10000

5000

Habitants majors de 16 anys

RFDB per habitant major de 16 anys

8.116

13.925

10.150

14.277

14.408

12.849

15.101

Castellfollit de Riubregós

139

15.407

Montmaneu

138

15.416

4.448

15.787

Calonge de Segarra

167

15.966

Santa Maria de Miralles

111

16.099

La Llacuna

766

16.108

Sant Martí de Sesgueioles

299

16.270

Argençola

188

16.370

Rubió

206

16.454

Els Prats de Rei

456

16.546

Carme

652

16.640

Masquefa

7.430

16.868

Vallbona d’Anoia

1.153

16.889

Cabrera d’Anoia

975

16.961

Sant Pere Sallavinera

127

16.974

La Torre de Claramunt

3.088

17.058

Jorba

689

17.188

Orpí

121

17.230

2.903

17.270

Pujalt

172

17.316

Copons

252

17.447

La Pobla de Claramunt

1.776

17.512

El Bruc

1.655

17.567

Els Hostalets de Pierola

2.400

17.569

Òdena

2.914

17.731

Veciana

144

17.925

Sant Martí de Tous

975

17.964

Castellolí

485

18.101

Igualada

32.889

18.957

Santa Margarida de Montbui Vilanova del Camí Bellprat Piera

Capellades

Calaf

Habitants de cada població

Ara bé, si mirem el mateix valor per cada poble relacionant el seu pes demogràfic respecte a la comarca i la seva RFDBx per habitant respecte al total de l’Anoia, a Santa Margarida de Montbui, Vilanova del Camí i Piera els habitants han pogut concentrar menys riquesa. Rubió, els Prats de Rei, Masquefa, Vallbona d’Anoia i Cabrera d’Anoia, per exemple, l’han concentrat de forma més equitativa, i a l’altre extrem de la taula, amb majors RFDB per habitant, hi apareixen els Hostalets de Pierola, Òdena i Igualada, tres dels municipis que es troben en el conjunt que agrupa més del 50% de la RFDB per habitant, segons dades del 2019. Si una distribució òptima és la que va mostrar Masquefa (Gràfic 1) durant l’exercici passat, part de la RFDB per habitant que es pot trobar a faltar a Igualada estigui per veïnatge, en les que mostren Santa Margarida de Montbui, Vilanova del Camí i altres municipis propers (Gràfic 2). Així i tot, les tres darreres poblacions esmentades, juntament amb Piera, són minoria en la distribució de la RFDB per habitant a l’Anoia, perquè la comarca mostra que allò habitual —un 60% del total— és trobar poblacions petites amb RFDBxhab molt properes a les que mostra la capital. Així, tot i tenir present que Igualada representa el 32% del total de la població anoienca, la ciutat acumula un 36% del total de la RFDB per habitant de tota la comarca. La fotografia que se’n dibuixa, però, no és la d’una capital amb salaris molt més elevats respecte a la resta de la comarca perquè el ritme de vida hi sigui més car, l’acumulació de RFDB per habitant permeti unes majors quantitats de diners destinades al consum o a l’estalvii que així mostri una RFDB per habitant molt més elevada davant la resta de poblacions, tenint present el pes demogràfic d’Igualada respecte al total comarcal. La imatge que s’hi dibuixa és més aviat la característica d’un conjunt de poblacions que es relacionen com a ciutat difusa, on la riquesa sembla que es transvasa i s’equilibra entre poblacions pel moviment dels seus habitants, treballant a un lloc, vivint el temps d’oci en un altre i habitant en un tercer, en un model on, a excepció de les tres majors poblacions de la Conca d’Òdena, la riquesa es reparteix d’una forma molt semblant. Pàgina 1

Full1

Comparació dels percentatges de població i RFDBxhab de cada poble de la comarca Respecte els totals de població major de 16 anys i RFDBxhab de la comarca | Font: Hermes (Diputació de Barcelona) | Autor: Publicicat

0,4000

0,3500

0,3000

0,2500

% RFDBxhab respecte el total (Anoia)

Municipis de l’Anoia

0,2000

0,1500

0,1000

0,0500

0,0000

% Població respecte el total (Anoia)

Pàgina 1

contingut patrocinat

març/2020

Igualtat 8 de març. Dia Internacional de les dones

És l’hora de continuar Amb el lema “És l’hora de continuar”, la Diputació de Barcelona ha impulsat una campanya, en el marc de la commemoració del 8 de març, Dia Internacional de les Dones, amb l’objectiu de dissenyar i oferir una sèrie de materials i recursos per als i les professionals implicats en l’equitat, la diversitat sexual i de gènere i els drets de les dones; unes eines que contribueixen a la difusió el compromís per la igualtat de gènere i proporcionen, a la ciutadania, elements de reflexió sobre aquestes qüestions

És l’hora de continuar protegint els drets de les dones. És l’hora d’igualar els sous de les dones i els homes per fer la mateixa feina. És l’hora de caminar pels carrers foscos sense por. És l’hora d’extingir el masclisme i d’aconseguir la igualtat. És l’hora de continuar posicionant les polítiques de gènere locals com un instrument clau i transformador per aconseguir pobles, ciutats i territoris equitatius, diversos i feministes. Aquests són els missatges de la campanya institucional als municipis que impulsa la Diputació de Barcelona aquest 8 de març, Dia Internacional de les Dones, a través de l’eslògan general «És l’hora de continuar», amb l’objectiu de dissenyar eines útils per als i les professionals municipals implicats en l’equitat, la diversitat sexual i de gènere, i els drets de les dones, per estar més a prop d’elles. La Diputació posa a disposició dels ajuntaments diversos materials i recursos que contribueixen a la difusió d’aquests missatges i del compromís vers la igualtat de gènere i, alhora, proporciona a la ciutadania elements de reflexió entorn d’aquestes qüestions. Es tracta de mostrar com les dones, amb l’acció col·lectiva, les seves aportacions, l’avenç dels rols lliures d’estereotips i la unió; estan transformant i millorant la societat. Igualtat real ehtre homes i dones S’ha fet molt camí però encara en queda molt per recórrer. L’Oficina de les Dones i LGTBI de la Diputació de

Barcelona té per finalitat donar suport a tots els ens locals de la demarcació perquè puguin desenvolupar polítiques d’igualtat de gènere. És vital continuar treballant per aconseguir la igualtat real entre homes i dones. Una igualtat que en l’àmbit del gènere es concreta en alguns programes i polítiques que han estat i són clau per a molts municipis; com

ara els Centres d’Informació i Recursos per a Dones que ja donen cobertura a 130 localitats, un 42% del total provincial; o el suport que la Diputació ofereix als ajuntaments per a l’elaboració de plans i projectes envers la promoció de la igualtat, la lluita contra les violències masclistes i la LGTBIfòbia (fins ara ja se n’han realitzat 240).

“

“És l’hora de continuar protegint els drets de les dones. És l’hora d’igualar els sous de les dones i els homes per fer la mateixa feina. És l’hora de caminar pels carrers foscos sense por. És l’hora d’extingir el masclisme i d’aconseguir la igualtat. És l’hora de continuar posicionant les polítiques de gènere locals com un instrument clau i transformador per aconseguir pobles, ciutats i territoris equitatius, diversos i feministes.”

Les xifres oficials parlen de 14 dones assassinades des de l’1 de gener de 2020 i de 1.047 des de l’any 2003. En resposta a aquesta situació, des de la Diputació de Barcelona es despleguen eines per ajudar els ajuntaments a combatre aquesta xacra social: s’han format 3.327 professionals municipals en polítiques d’igualtat i abor-

datge de les violències masclistes, i s’han dut a terme més de 900 tallers i activitats de sensibilització a tot el territori; també s’han facilitat 66 carpes Punts lila que permeten atendre a peu de carrer en els espais d’oci tot tipus de consultes relacionades amb les actituds i agressions masclistes i sexistes.

Les noves generacions Així doncs, partint que el feminisme és una proposta política que genera transformació i necessàriament ha de recollir i incorporar diferents veus i desitjos, és essencial afavorir la participació de dones diverses en diferents àmbits, especialment de les més joves, i empoderar-les. Les noves generacions han de ser un fil conductor per aconseguir uns municipis feministes. Tanmateix, la importància de treballar per la igualtat de gènere també es veu reflectida en el fet que és un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), el número 5. Els ODS són a l’arrel del Pla de Mandat que la Diputació de Barcelona està acabant d’elaborar, que ha de portar l’administració a desenvolupar polítiques transformadores que promoguin la igualtat de tots els territoris. La Diputació de Barcelona juga un paper central per tal que tota la ciutadania pugui tenir els mateixos recursos, visqui on visqui. És evident que un municipi petit no pot oferir els mateixos serveis que un de gran i per això la Diputació arriba on no arriben aquests ajuntaments, per fer efectiu el principi d’igualtat en tots els seus significats. Aquest 8 de març tornarà a ser l’altaveu per denunciar les desigualtats entre dones i homes. I la Diputació de Barcelona continuarà treballant per disminuir aquestes diferències a través, sobretot, de l’educació de la gent jove, perquè només si les dones són fortes es podrà avançar amb fermesa.

societat

març/2020 “En zones de vianants, si la velocitat de la bicicleta o VMP és comparable a la dels vianants, és a dir, d’uns 5-6 km/h, i alhora no se n’entorpeix el pas, entenem que la cir culació no suposa un risc” Entrevista al regidor de Sostenibilitat i Mobilitat de l’Ajuntament d’Igualada, Miquel Vives (pàg. 10).

societat

Usuaris del patinet elèctric, actors i Administració local demanen una regulació de l’ús de l’espai públic La nova instrucció provisional de la DGT contempla sancions de fins a 1.000 euros per a les infraccions greus que posin en risc la resta d’usuaris de les vies públiques ALBERT COMPTE RIBA

Els vehicles de mobilitat personal (VMP), com els patinets elèctrics, es troben des del desembre passat sota una instrucció de la Direcció General de Trànsit (DGT). Fa dos anys que van entrar amb força en el mercat de la mobilitat urbana, i tan usuaris com comercialitzadors demanen que hi hagi una normativa estable i fiable, i també més quilòmetres de via per als desplaçaments diaris: anar a la feina, comprar i fer encàrrecs. AnoiaDiari ha parlat amb alguns usuaris de patinet elèctric a la capital anoienca. També ha entrevistat Jordi Martínez, impulsor de la iniciativa comercial de mo-

bilitat elèctrica e-lowing, amb seu a Igualada, i ha parlat amb el regidor de Mobilitat i Sostenibilitat de l’Ajuntament, Miquel Vives, per fer un retrat de la situació actual de la mobilitat sostenible des de diferents punts de vista d’alguns actors implicats. Les sancions previstes per la darrera normativa de la DGT La instrucció, publicada per la DGT el desembre passat, determina que els patinets elèctrics, entesos com a VMP, són aquells propulsats per motors elèctrics que poden proporcionar unes velocitats compreses entre els 6 i els 25 km/h. Així mateix, assenyala que els

usuaris estan sotmesos a les proves d’alcoholèmia i drogues, amb sancions que poden anar dels 500 als 1.000 euros en el cas de donar positiu en taxes d’alcoholèmia, i seran de 1.000 euros si es troba presència de drogues en l’organisme. La sanció per a ús de mòbil, d’auriculars per no portar bandes reflectants a la roba o sistemes d’enllumenat serà de 200 euros. Si l’ordenança municipal contempla l’obligació de l’ús del casc o dona suport a la normativa de la DGT de no poder circular per les voreres, la sanció també serà de 200 euros. I dur un segon passatger, com recollir els fills a l’escola, tindrà una multa de 100 euros. Altres casos com són l’estacionament

Sancions Els usuaris poden sotmetre’s a proves d’alcoholèmia i drogues, amb sancions que poden anar dels 500 als 1.000 euros. Entre altres, la policia també podrà imposar sancions de 200 euros si els conductors usen el mòbil durant la conducció o de 100 si porten un segon passatger.

o altres sancions menors, es recolliran a les ordenances municipals. Per contra, no caldrà que els usuaris disposin de permís de conduir i tampoc no es podran perdre punts del carnet per haver comès alguna de les infraccions anteriors amb el patinet elèctric. La normativa especifica que en queden exclosos vehicles sense sistema d’auto equilibri amb seient, els concebuts per a competicions, aquells per a persones amb mobilitat reduïda i els homologats com a motocicleta o ciclomotor —(UE) N2 168/2013. Finalment, la DGT rebla la normativa assenyalant que els VMP que no superin els 6 km/h seran considerats una joguina. >>>>

Els testimonis

ÒSCAR MÀRQUEZ No fa un any que té patinet. L’utilitza per moure’s per igualada i anar a la feina. Està al cas de les normes actuals, com és anar amb casc i només una persona al patinet. Creu que és el millor invent per a una ciutat com Igualada i valora que l’ordenança municipal hauria de regular l’espai perquè hi hagués més respecte entre tots, cotxes i patinets. També opina que en algunes vies caldria abaixar les velocitats màximes permeses als cotxes si han de conviure amb els patinets elèctrics.

HERNÁN I FILLA Fa uns dos anys que el fa servir i li ha substituït la moto. L’utilitza per a fer tràmits, compres, anar a la feina o recollir els nens a l’escola. Considera que l’ordenança hauria d’oferir més zones per transitar, ja que aquí només hi ha el carril bici del passeig Verdaguer i “necessitem circular”, assenyala. També valora que “anem molt per lliure, ara, podem anar per les voreres, com les bicis, i cal regular tot això. Amb els patinets elèctrics arribem molt ràpid a tot arreu. Connecto el patinet, el carrego una nit i tinc bateria per a tota la setmana”.

JENNIFER MÀRQUEZ El té des del dia de Reis i li ha substituït el cotxe. Valora que va molt bé per evitar haver de buscar aparcament i diu que el fa servir a diari per circular pel passeig Verdaguer. Assegura que sempre fa servir el casc i es mou pel carril bici, perquè “anar pel carrer ja no m’agrada, ni com a conductora de patinet ni de turisme”, comenta. A l’ordenança municipal li demana més carrils bici habilitats per a l’ús del patinet, sobretot per les vies de pujada, perquè, a part de les escales mecàniques, “no hi ha res”, subratlla.

KATYA HARABATE Fa un any i mig que porta patinet elèctric i l’utilitza per anar a la feina. Li substitueix la bicicleta, i de tant en tant va fins a Vilanova del Camí. El seu patinet elèctric té una velocitat màxima de 35km/h, i considera que els patinets que poden circular a majors velocitats haurien d’estar obligats a tenir assegurança. També demana més vies per on poder circular, ja que ara mateix fan servir el carril bici i a Igualada solament n’hi ha al passeig Verdaguer i al polígon de les Comes. “Fora d’aquestes vies, els patinets no tenen llocs per on anar”, lamenta.

JENNY BELMONTE Fa un mes que té el patinet, està traient-se el carnet de cotxe i mentre no s’examina, l’utilitza per no anar a peu. El fa servir per moure’s per Igualada, Santa Margarida de Montbui i Vilanova del Camí. A falta d’ordenança, sap que pot fer servir el carril bici, la vorera i els carrers, “segons m’han dit des de l’autoescola”. Considera que el patinet elèctric és un vehicle —alguns van a la velocitat d’un cotxe— i pensa que tots haurien s’haurien d’utilitzar amb llicència, i també disposar d’assegurança.

marรง/2020

publicitat

societat

març/2020

Mobilitat

“Hi ha molt poques ciutats preparades per a aquesta nova mobilitat perquè hi ha hagut falta de visió” flicte hi ha hagut amb el patinet? És com les bicis, una categoria B, però a diferència de la bicicleta, el patinet és elèctric i s’ha massificat. Però s’ha massificat, en part, perquè no s’han fet ni vies urbanes ni marcs legals. Amb la infraestructura feta, l’impacte hauria estat molt menor. A Igualada i a altres ciutats calen més vies nord-sud i est-oest. Molta gent ha canviat el xip, ha començat a participar d’aquesta mobilitat sostenible i s’ha trobat que la infraestructura no estava feta. Els ajuntaments en són conscients, però han d’actuar.

ALBERT COMPTE RIBA

L’eclosió del patinet elèctric i altres mitjans de transport de baix consum, alta mobilitat, cost assequible i respectuosos amb el medi ambient ha aparegut en molts llocs abans que les infraestructures urbanes estiguin fetes ni les normatives estatals, fixades. AnoiaDiari ha parlat amb Jordi Martínez, CEO d’Electrodomèstics Milar Martínez amb seu a Igualada, Lowing a Manresa i impulsor d’e-Lowing, la primera botiga de mobilitat sostenible de Catalunya, situada a la capital anoienca. La proposta va ser reconeguda ja el 2014 per l’executiu d’Artur Mas com a “Millor iniciativa comercial en innovació”. Cinc anys després, i veient com està la situació, demana que “cal que tots els ajuntaments es posin les piles”. S’imaginava que una cadena d’electrodomèstics obrís una concessionària de vehicles? Sí. Ja fa deu anys que rebem molts indicis relacionats amb la mobilitat urbana. Partim de la base que venem electrodomèstics, dissenyats cada cop més amb una major eficiència energètica. Fer el seguiment de les novetats en fires de grans ciutats com Shenzhen o Hangzhou, a la Xina, ciutats que per ser tan poblades estan gairebé obligades a buscar nous recursos, ens ha fet veure que la mobilitat elèctrica era una tendència a l’alça... I el 2018 va ser l’eclosió del patinet elèctric aquí. Què li va passar al Segway? És de molta qualitat. És un producte que ve d’Amèrica del Nord i té un preu de mercat que és elevat en el context del mercat espanyol, amb un cost d’uns 6.000 euros. I per què el patinet elèctric ha calat més aquí? Perquè té una alta mobilitat, un cost assequible i és sostenible. Ara falta que les ciutats estiguin preparades, perquè el patinet elèctric ha arribat per quedar-se. A la vegada, una moto elèctrica similar a una de 125 cc és neta, no fa soroll, el dipòsit es carrega per menys d’1 euro i el marc legal és el de la motocicleta. Avui hi pots recórrer uns 70 km, però ens trobem a les portes d’una nova generació de bateries, amb autonomia per a vehicles de dues rodes de 100 o 150 km. La gent uti-

Quin públic està més interessat en el patinet i el vehicle elèctric? Ens ve gent de totes les edats que demana per moltes prestacions diferents. Persones amb les qui hem parlat, propietàries de patinets més ràpids, són conscients que cal algun tipus de documentació o assegurança. La majoria de patinets tenen limitadors de velocitat. Dins del teixit urbà, cal posar una velocitat màxima de 25 km/h.

Jordi Martínez CEO d’Electrodomèstics Milar Martínez i impulsor d’e-Lowing, la primera botiga de mobilitat sostenible de Catalunya

litza el patinet o la moto elèctrica per anar al polígon a treballar i transitar per l’interior de la ciutat. Creu que Igualada està preparada per absorbir aquest canvi? No. Hi ha molt poques ciutats preparades per a aquesta nova mobilitat perquè hi ha hagut falta de visió. Què ha de tenir una ciutat per estar preparada? Ha de tenir un circuit intern per on el patinet elèctric es pugui moure i vincular-se tant amb les àrees de treball i zones d’oci com amb la resta de vies del teixit urbà. En gran mesura, l’únic carril bici que

tenim a Igualada és al passeig Verdaguer. No connectem les zones de la ciutat perquè un usuari d’un patinet elèctric s’hi pugui desplaçar amb seguretat. D’altra banda, en zones de ciutats de la Xina i països del nord d’Europa està prohibit el vehicle de combustió. Veiem les novetats legals que s’han implementat per a l’accés a Barcelona amb la restricció d’alguns dels vehicles més contaminants. Més endavant, hi haurà zones on no es podrà accedir amb cotxe. Les ciutats hauran d’estar preparades per a aquests canvis. Si tenim regulat per on va la moto, el cotxe i la bici, quin con-

Aquesta és una velocitat d’exemple o l’ha vist aplicada a altres ciutats? Sospitem que la normativa anirà per aquí. No es posaran amb la potència, però sí amb la velocitat. Hem fet un estudi per informar els nostres compradors de com està la situació. Quan deixi d’haver-hi el buit legal, no portar casc o no matricular una scooter elèctrica seran infraccions. Un patinet es podrà portar a partir de 16 anys i, per exemple, no podràs deixar que un nen de 10 anys hi circuli pel carrer perquè serà un vehicle matriculat. Tampoc no es pot fer servir per anar a buscar la canalla a l’escola perquè és un risc. Caldrà habilitar carrils, fomentar el civisme i subratllar que és un vehicle unipersonal. I com aborden la cobertura d’assegurança? Nosaltres treballem amb una assegurança de responsabilitat civil que va de 150.000 fins a 300.000 euros i que costa entre 30 i 60 euros cada any. Però clar, depenent del lloc per on circulis, quin equipament duus i a quina velocitat vas. Per això cal començar a treballar-ho. >>>>

“

“El patinet elèctric ha arribat per quedar-se.” “Molta gent ha canviat el xip, ha començat a participar d’aquesta mobilitat sostenible i s’ha trobat que la infraestructura no estava feta.” “Tampoc es pot fer servir per anar a buscar la canalla a l’escola perquè és un risc.”

societat

març/2020

Mobilitat

La normativa final dels VMP i el nou Pla de mobilitat urbana i sostenible regularan l’ús i les vies per als patinets elèctrics El consistori igualadí espera la publicació final de la DGT i l’ordenança comuna per a tots els municipis de Catalunya que prepara l’Associació de municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà, per fer encaixar la normativa municipal amb les lleis superiors

“

ALBERT COMPTE RIBA

El regidor de Sostenibilitat i Mobilitat a l’Ajuntament d’Igualada, Miquel Vives, explica com està la situació pel que fa a normatives estatals i a l’ordenança municipal, i també quines tasques es duen a terme per acabar de pacificar el trànsit relacionat amb els nous vehicles elèctrics. Sap quan publicarà la DGT una normativa ferma perquè els consistoris puguin desenvolupar les seves ordenances municipals? El mes de desembre la DGT va publicar una instrucció que ordenava els conceptes de vehicles de mobilitat personal o MVP i indicava quins són efectivament vehicles, com per exemple un patinet elèctric, quins altres ginys no es poden considerar vehicles i són considerats joguines, com un patinet de peu, i, finalment, quins queden fora i s’han de considerar a part. La instrucció ordena el parc de ginys de mobilitat i fa preveure que en breu, encara no se’n sap la data, la DGT traurà un decret per a VMP. Tot i això, el mateix desembre el govern de la ciutat va convocar tots els implicats, policia local, tècnics de mobilitat, equip de juristes i aquest mateix regidor, per estudiar la instrucció de la DGT i veure com s’adaptava a l’ordenança municipal de circulació vigent i a l’ordenança per a VMP que ja tenim redactada com a esborrany. Es plantegen dissenyar una ordenança per regular l’ús del patinet elèctric, tot i que la DGT no hagi publicat encara la seva normativa? Quant a ordenances, hi ha el compromís del director del Servei Català de Trànsit, Juli Gendrau, de resoldre aquest punt amb la màxima celeritat. I, a finals de gener, l’Associació de municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà va iniciar la tasca per a la redacció d’una ordenança comuna per a tots el municipis de Catalunya. Estem amatents i un cop tinguem aquesta ordenança i el Reial decret, els incorporarem o ajustarem les ordenances municipals. Hi ha usuaris que combinen el carril bici amb les escales mecà-

Miquel Vives, regidor de Sostenibilitat i Mobilitat de l’Ajuntament d’Igualada.

Un usuari del patinet elèctric circula per la vorera de la Rambla de Sant Isidre d’Igualada.

niques. Es contempla aquest ús? A aquesta regidoria ens alegra que cada dia hi hagi més veïns que usen la bicicleta i aquesta classe de vehicles per a trajectes a la feina o d’oci, i sabem que dissenyen les seves rutes aprofitant equipaments de la ciutat, sigui ascensor o escales mecàniques. És evident que una persona que usa patinet de peu, bi-

cicleta o VMP aprofita les zones de vianants, els carrils bici i també, les escales mecàniques del carrer de Sant Magí. Per què no les hauria de fer servir? Com sempre, demanem als veïns que combinen aquests equipaments que actuïn amb civisme; l’Ajuntament d’Igualada treballa perquè estiguin sempre en perfecte estat, però cal recordar

“Sols se sancionarà en aquells casos que es consideren d’incivisme per excés de velocitat, per conduir begut o usant el telèfon mòbil, amb més d’un ocupant, i en general aquelles circumstàncies que suposin un risc.” “Estem a punt de treure a exposició pública el nou Pla de mobilitat urbana i sostenible, un pla que ens indicarà quines millores cal dur a terme per pacificar el trànsit a la ciutat i afegir noves vies de mobilitat sostenible.”

que els equipaments són de tots els ciutadans. Poden circular per zones restringides al pas de vianants, com són el carrer de l’Argent, el de l’Aurora o el de Sant Ignasi? Quant a civisme i règim sancionador, fem servir el sentit comú. En zones de vianants, si la velocitat de la bicicleta o VMP és comparable a la dels vianants, és a dir, d’uns 5-6 km/h, i alhora no se n’entorpeix el pas, entenem que la circulació no suposa un risc. Sols se sancionarà en aquells casos que es consideren d’incivisme per excés de velocitat, per conduir begut o usant el telèfon mòbil, amb més d’un ocupant, i en general aquelles circumstàncies que suposin un risc per al conductor i per a la resta d’usuaris de la via. En aquests casos actualment s’aplica l’ordenança i el Reglamento General de Carreteras, amb sancions de poden a anar de 50 a 500€. Es preveu obrir noves vies nordsud i, est-oest, pensades per a aquest tipus de mobilitat sostenible? Respecte a la mobilitat, treballem en diferents taules i àmbits, però com a resum hi ha dues grans branques interconnectades. En primer lloc, ja s’ha sol·licitat a la Diputació l’actualització del Pla de seguretat viària d’Igualada, que esperem rebre en les properes setmanes. Aquest pla, conjuntament amb altres taules en què treballem, ens indicarà en quins punts hem d’actuar i com per garantir la seguretat en el trànsit de la ciutat. En segon lloc, estem a punt de treure a exposició pública el nou Pla de mobilitat urbana i sostenible, un pla que ens indicarà quines millores cal dur a terme per pacificar el trànsit a Igualada i afegir noves vies de mobilitat sostenible. El govern aposta per la mobilitat sostenible; de fet, en el projecte que s’inicia aquesta setmana al polígon industrial, una de les millores és la incorporació de carril bici bidireccional en tots els carrers on s’actua, amb la il·luminació pertinent, així com la millora general de l’accessibilitat, amb voreres amples i en bon estat. Aquesta és una acció que es podrà veure en breu, però també es crearan noves vies de mobilitat 2.0 que connectaran les diferents parts de la ciutat.

societat

març/2020

Educació

L’Escola de l’Ateneu serà pública el curs vinent, mentre que el govern igualadí critica la “precipitació de l’anunci” Igualada tindrà el curs 2020-2021 una sisena escola pública. Amb aquest canvi, les línies dels centres públics a la capital de l’Anoia passen de vuit a nou; les concertades, de dotze a onze. El govern subratlla que apostava per aquest pas, però es queixa de la “manca d’informació” i exigeix “responsabilitat institucional”. La Pública, l’entitat que reuneix les AMPA de la majoria de centres públics de la ciutat, espera que més escoles concertades puguin fer el pas en els propers anys

FRANCESC VILAPRINYÓ

La Generalitat confirmava aquesta setmana que el curs vinent l’Escola de l’Ateneu s’integra a la xarxa pública. Serà, per tant, la sisena escola pública de la ciutat. Se suma una línia més de centres públics i, així, la desproporció entre les línies d’un model i l’altre es redueix. N’hi haurà nou de públiques i onze de concertades. Les preinscripcions per al curs vinent, del 23 de març a l’1 d’abril, ja contemplaran l’opció de l’Ateneu com a sisena escola pública. Ara bé, l’anunci d’aquest canvi històric —un centre públic al cor d’Igualada —va fer-se amb l’absència significativa de l’Ajuntament. El govern de Marc Castells assenyala que la Generalitat no ha aclarit qui assumirà els costos econòmics d’aquest pas

a la titularitat pública i considera “precipitat” l’anunci d’Educació. Xoc entre ERC i Junts Les dissensions entre l’Ajuntament i el Departament d’Educació tenen rerefons econòmic i polític. Ni Marc Castells, batlle, ni Marisa Vila, tinent de batlle i responsable d’Educació, van ser a la roda de premsa de l’anunci, en desacord amb el procediment de la Generalitat. El grup municipal d’ERC va emetre un comunicat on situava la poma de la discòrdia entre Marc Castells i el Departament d’Educació (amb el republicà Josep Bargalló de conseller) en el sou d’un conserge. Segons Enric Conill, “a totes les escoles públiques de Catalunya, a totes, el conserge el paga l’ajuntament del municipi. De fet, l’article 164 de la LEC diu

que la conservació, el manteniment i la vigilància a les escoles s’han d’assumir per part dels ajuntaments. Castells vol incomplir la llei?”. La rèplica de Castells és que Educació “ha tirat pel dret” sense respondre abans a les inquietuds del govern municipal i esclarir quines obligacions haurà d’assumir el consistori. El batlle exigeix “lleialtat i responsabilitat institucional” a la Generalitat. El govern assegura que els serveis jurídics de l’Ajuntament van aconsellar que s’esperés a rebre més detalls de la Generalitat i que “no hi ha cap conveni encara sobre qui es farà càrrec del manteniment”. Segons expliquen, tot plegat va “més enllà del sou del conserge, ja que també inclou el manteniment, la neteja, l’electricitat, la calefacció...

LA SEGONA L’Escola de l’Ateneu és la segona escola concertada de Catalunya que fa el pas cap a la xarxa pública.

JUNTS I ERC Les negociacions van encetar-se ja a mitjan 2019, poc després que la Generalitat emetés el decret.

I hauríem de conèixer més les condicions de l’edifici abans de fer-nosen càrrec”. “És un cost de gairebé 100.000 euros anuals que podria recaure en el pressupost municipal. Hem de ser responsables”, assegura el batlle. “És un pas històric” L’associació La Pública, per la seva part, es manifestava satisfeta després de l’anunci. Confien que sigui un punt i seguit i que algun altre centre concertat vulgui fer el pas i s’aculli al decret que va emetre la Generalitat fa un any, que permet fer el pas d’escola concertada a centre públic. Ressalten que “per arribar a una igualtat total per escollir, caldrien deu línies de cada model”, i que “ja és evident que el model d’escola pública és garantia d’excel·lència”.

Educació

La denegació de l’ESO a les Escolàpies atia el foc entre consistori i Generalitat Igualada celebrarà divendres un ple extraordinari per votar una moció en què es dona suport a les Escolàpies en el projecte de tenir una línia d’Educació Secundària Obligatòria. Fa unes setmanes, la Generalitat va denegar el concert per a aquest projecte

FRANCESC VILAPRINYÓ

Mentre sortia a la llum pública la manca d’entesa entre el Departament d’Educació i l’Ajuntament d’Igualada en la qüestió de l’Escola de l’Ateneu, fa setmanes que hi ha un altre front obert: el Departament d’Educació ha denegat a les Escolàpies el concert que permetria obrir una línia d’ESO al centre. Com a resposta a aquesta negativa, s’ha convocat un ple divendres 6 amb una moció per “sol·licitar a la Generalitat de Catalunya l’autorització i el concert d’una línia d’ESO per al centre educatiu Escolàpies Igualada”. La moció està consensuada entre el govern de la ciutat, l’AMPA de les Escolàpies i el centre, i la intenció és que, si s’aprova, la direcció la faci valer en la reunió que té amb el Departament, el 9 de març.

Cal un suport o dos per aprovar la moció Per aprovar la moció, el govern de Marc Castells, que ha fet costat a l’escola des del primer moment, necessitarà un o dos socis. Amb la regidora de C’s no n’hi haurà prou i es requerirà l’abstenció o el vot afirmatiu d’algun dels edils de les tres formacions que se situen a l’esquerra de Junts. El batlle d’Igualada, Marc Castells, apuntava dimecres que esperava que els grups municipals “votessin en clau de ciutat i no en clau de partit”, en una referència a la situació d’ERC. El canvi de criteri de la Generalitat desconcerta les Escolàpies L’escola, per la seva part, incideix en el canvi de criteri de la Generalitat els darrers mesos, que ha desorien-

tat pares i mares i la direcció del centre. Després d’unes primeres aproximacions en què, segons l’escola, la Generalitat veia amb bons ulls el projecte d’una línia d’ESO, a partir de l’octubre el Departament d’Educació va canviar el to. Segons explica la directora, Loles Iborra, “en les primeres reunions amb el Departament d’Ensenyament se’ns va donar la llum verda. La demanda per part de les Escolàpies per tenir una línia d’ESO és de fa temps, i també hi ha la planificació de reduir les dues línies de primària a una de sola”. Les Escolàpies comenten que l’argument d’Educació és que “no poden acceptar donar-nos el concert perquè només proposem una línia d’ESO, i no donaríem sortida a les dues línies existents de primària”. Recorden que tenen vinculada l’Es-

OBRES EN MARXA El centre tenia a punt una nova fase d’obres per acabar de construir aules per a secundària. Durant l’estiu passat, ja s’havien fet les primeres intervencions.

cola Pia com a centre de secundària “i des de la Generalitat se’ns va dir que no tenia per què canviar, que tot i oferir ESO hi podíem seguir sent un centre adscrit”. D’aquesta manera, tots els alumnes “de primària tindrien una sortida, o a les Escolàpies o a l’Escola Pia”. La data límit perquè les famílies triessin era el 7 de febrer. Aleshores, però, segons els responsables del centre, el Departament d’Ensenyament “va avisar-nos que no tindríem concert fins que no hi hagués una sola línia a primària. Això ens col·loca en una situació molt difícil, perquè el preu seria inassumible per a les famílies que tenim, que són de classe mitjana”. Les Escolàpies, així com l’AMPA del mateix centre, veuen en aquest gir de la Generalitat, “una decisió política”.

marรง/2020

publicitat

societat

març/2020

Successos

Els Mossos decomissen més de 13.700 plantes de marihuana a l’Anoia el 2019 Són gairebé 4.000 plantes més que el 2018, quan van ser una mica més de 10.000. La plantació més important es va detectar a la Torre de Claramunt. A zones urbanes, també n’hi ha més. En total, es van fer 31 detencions relacionades amb aquest delicte contra la salut pública. Una vintena de persones han estat denunciades pels Mossos d’Esquadra, que consideren que les plantacions il·legals ja són un gran problema de seguretat al territori anoienc i que poden desencadenar conflictes entre bandes

Al llarg de l’any es detecten 30 fraus elèctrics associats a aquestes plantacions

Els Mossos van decomissar un miler de plantes en un immoble del centre d’Igualada el passat 12 de febrer. TCM

FRANCESC VILAPRINYÓ

El cap de l’Àrea Bàsica Policial de l’Anoia, Ramon Roig, en una entrevista amb AnoiaDiari, considerava que les plantacions il·legals de marihuana són un dels grans maldecaps en matèria de seguretat a la comarca. Les dades finals d’intervenció per part dels Mossos el 2019 certifiquen que es un fenomen que va a més. En total, es van desmantellar en aquests 12 mesos un total de 26 plantacions, la immensa majoria al sud de la comarca, en zones disperses, però també algunes a la capital, en zona urbana. El total de plantes intervingudes, 13.719. Quasi 4.000 plantes més En relació amb el 2018, les accions dels Mossos s’han intensificat. En aquells 12 mesos es va acabar amb poc més de 10.000 plantes intervingudes, una xifra que ja es considerava molt elevada, a més d’uns 65 quilograms de cabdells. El balanç econòmic en el mercat il·legal que estimaven els Mossos d’Esquadra era d’uns dos milions d’euros. Pel que fa a les altres dades completes de 2019, a més de les 13.700 plantes intervingudes (quasi 4.000 més que l’any anterior), s’han decomissat 12,7 quilograms de cabdells. S’han fet 31 detencions i s’han denunciat 20 persones. Les actuacions més importants per part dels Mossos en aquest àmbit han estat a Igualada, quan

al carrer de Mariano Cuyner es va fer un decomís de 1.100 plantes, el mes de maig; a Piera, el mes de juny, on van intervenir un total de 1.500 plantes; en una finca del Bruc, el 2 d’octubre, amb un miler de plantes, i a la Torre de Claramunt, on va tenir lloc la intervenció més important: 2.500 plantes. En aquesta actuació es van intervenir també cabdells per valor de 7.000 euros. De tota manera, la xifra més alta de plantes detectada i intervinguda els darrers anys a la comarca va ser a Cabrera d’Anoia l’abril del 2018: van ser 3.900, en una finca de la zona de Can Ros. A Igualada, també aquell any, la policia va entrar en una finca a les Comes on hi havia 2.531 plantes. L’helicòpter de la Vuelta La imatge icònica del 2019 de la proliferació de les plantacions va ser, però, la d’un terrat d’Igualada que es va veure a través de l’helicòpter que seguia la Vuelta, el darrer dia d’agost: eren només 40 plantes. Va ser una pista determinant perquè els efectius policials entressin en aquest immoble a desmantellar-la. La problemàtica amb la proliferació de plantacions és assenyalada pels Mossos com un perill a mitjà termini per a la seguretat de l’Anoia, com indicava Ramon Roig fa uns mesos: “si va a més, tindrem un problema, perquè hi haurà bandes que competiran pel territori.”

El frau elèctric associat a les plantacions il·legals de marihuana va a l’alça, segons les dades de la companyia distribuïdora, Endesa. El total de quilowatts consumits de manera fraudulenta a l’Anoia per alimentar plantacions de marihuana equival a multiplicar per 1.000 la mitjana anual de consum d’una llar. Aquest consum es calcula en 3.500 quilowatts cada any. La companyia apunta que, en les 30 plantacions il·legals que es van detectar el 2019 a través del frau elèctric, l’energia “defraudada era de 3.436.755 kWh en total”. A diferència de l’any anterior, el 2019 es van detectar menys casos de frau associats a plantacions de marihuana il·legal (es va rebaixar de 37 a 30), però, en canvi, el 2018 el total dels anomenats quilowatts fantasma havia estat inferior: 2.024.084 kWh. Així, si bé es van descobrir menys plantacions que cometien frau elèctric, el volum de quilowatts que s’havien consumit de manera il·legal va ser d’un 75% més.

LA VUELTA L’helicòpter que es disposava a seguir el darrer tram de l’etapa amb final a Igualada va enganxar des de l’aire una plantació de 40 exemplars en un sostre del carrer Lleida

MÉS INFORMACIÓ www.anoiadiari.cat

Els Mossos decomissen al llarg del 2019 unes 13.700 plantes de marihuana a l’Anoia Plantes decomissades en una nau a la torre de Claramunt. MOSSOS

Endesa detecta el 2019 una trentena de casos de frau elèctric associats a plantacions de marihuana

La immensa majoria de plantacions il·legals de marihuana on s’han produït decomisos per part dels Mossos d’Esquadra són en finques on es produeix una connexió fraudulenta amb la xarxa elèctrica. L’augment dels quilowatts consumits de manera fraudulenta és equiparable a l’augment també de la xifra de plantes decomissades per part de la policia, que van ser el 2019 4.000 més que el 2018. No hi ha encara dades del 2019 pel que fa al total de connexions il·legals a la comarca. Amb tot, les dades de la companyia distribuïdora del 2018 indicaven que n’hi va haver 537, de les quals gairebé una quarta part, 120, a Piera. La companyia indicava fa uns mesos que una llar on hi ha una plantació indoor de marihuana, consumeix l’equivalent a 20 habitatges. Els casos de frau són més freqüents al sud de la comarca, amb poblacions força disperses, amb barris situats en zones més difícils d’accedir i on és més complicat detectar-les per part de les forces policials.

marรง/2020

publicitat

societat

març/2020

Cultura

Igualada serà la Capital de la Cultura Catalana l’any 2022 Rellevarà Tortosa, que tindrà aquest títol l’any vinent. Aquest 2020 la Capital és el Vendrell, i els darrers anys ho han estat Cervera, Manresa i Reus. La qüestió del nou auditori per permetre una alternativa al sobreexplotat Teatre Municipal l’Ateneu es posa ara sobre la taula i el govern estudiarà diversos emplaçaments

CONSENS El batlle de la capital anoienca espera reunir-se amb els diferents grups polítics i colles i entitats culturals per acordar un full de ruta. El 18 de març hi ha prevista una trobada.

FRANCESC VILAPRINYÓ

El dilluns 2 de març, l’organització Capital Cultura Catalana anunciava quines serien les dues viles que tindrien aquesta distinció el 2022 i el 2023. D’aquí a dos anys, els actes es desplegaran a la capital anoienca, Igualada; l’any següent, a Lloret de Mar. El govern igualadí, amb el suport de tots els grups del consistori, va llançar la candidatura el passat setembre, i a finals de gener lliurava el dossier a l’organització. Lloret era una de les viles que competien per la capitalitat, i la seva aspiració queda ajornada per al 2023. Els objectius de la Capital de la Cultura Catalana són la difusió de “l’ús i el prestigi social de la llengua i la cultura catalanes, incrementar la cohesió cultural dels territoris de llengua i cultura catalanes, i la promoció i projecció del municipi”.

Millora de les infraestructures Pel govern igualadí, aquesta confirmació de la ciutat com a Capital de la Cultura Catalana ha de servir per posar al dia la planificació de les in-

fraestructures culturals i, sobretot, començar a definir aspectes com la construcció d’un auditori. Assegura que “ara tindrem dos anys de preparació per definir les nostres infraestructures culturals del fu-

RELLEU Enguany la capital és el Vendrell, i l’any vinent ho serà Tortosa. La competidora amb Igualada, Lloret de Mar, ho serà el 2023.

tur”. Referma que “ens cal un auditori davant un Teatre Municipal l’Ateneu que està sobresaturat i no serveix per acollir tots els esdeveniments culturals massius”. Castells es congratula “del suport que hem rebut en aquesta candidatura per part de figures com l’igualadí Jordi Savall”. Creu que “la capitalitat ens arriba en un moment dolç del batec cultural de la nostra ciutat” i que l’organització dels esdeveniments “ha de servir per fer una mirada al passat i fer un reconeixement a totes les nostres figures històriques, però també per mirar cap al futur”. Espera comptar amb la Generalitat i amb el consens dels diferents grups de cultura i forces polítiques per definir i afrontar les inversions necessàries. Igualada succeirà al Vendrell i Tortosa, capitals del 2020 i 2021.

marรง/2020

publicitat

societat

març/2020

Demografia

L’Anoia creixerà en 8.000 habitants fins al 2033, però amb la població jove a la baixa Les projeccions de població de l’Idescat per als propers 13 anys apunten a un envelliment de la població, sobretot al nord de la comarca. Bellprat, segons l’estadística, tindrà el 2033 una majoria d’habitants de més de 65 anys. L’àrea on hi haurà un augment més notable de població serà la més propera a Barcelona. Masquefa serà la pròxima població que passarà dels 10.000 habitants

FRANCESC VILAPRINYÓ

SOBRE 10.000 Les poblacions anoienques amb més de 10.000 habitants seran cinc: Igualada, Piera, Vilanova del Camí, Montbui i Masquefa.

D’aquí a 13 anys, segons les projeccions de l’Idescat, l’Anoia tindrà 4.000 joves —persones menors de 15 anys— menys. Serà una comarca més poblada, que assolirà els 127.500 habitants, però amb un envelliment molt pronunciat, sobretot a la meitat nord. En aquest horitzó, més de la meitat de municipis hauran perdut població, però, per contra, aquells que es troben més a prop de Barcelona, com Masquefa o el Bruc, creixeran. La població en edat de treballar creix Els càlculs de l’Idescat situen la població anoienca el 2033 en 8.500 persones més que el registre que hi havia el 2018, 119.108. Serà una comarca que haurà patit el fenomen de l’envelliment d’una manera molt accentuada. El 2018 hi havia 21.431 persones majors de 65 anys a la comarca; el 2033, serà 30.284.

MÉS INFORMACIÓ www.anoiadiari.cat

En aquest escenari que es dibuixa, les persones de més de 65 anys seran gairebé el doble que les de menys de 15. Es passarà de 21.581 persones de 0 a 15 anys a 17.627. Pel que fa a la població en edat laboral —de 16 a 64 anys—, passarà de 76.096 a 79.669. El percentatge de persones majors de 65

anys a l’Anoia serà d’un 24%, una relació equivalent al de la majoria de municipis de la Conca i del centre, com Igualada, Vilanova del Camí, Tous i Jorba. Les poblacions on el grup d’edat de persones grans serà més reduït seran les més properes a Barcelona: com els Hostalets (21%) o el Bruc (18%).

L’Anoia guanyarà 8.000 habitants fins al 2033, amb un increment important de majors de 65 anys

Amb tot, en el cas d’Igualada, la projecció de l’Idescat ja està desfasada aquest 2020, ja que se superen els 42.000 habitants que els càlculs estadístics apuntaven per al 2027. Igualada és una de les grans poblacions anoienques que creixeran, com també Piera, Vilanova o Santa Margarida de Montbui. En termes absoluts, l’augment poblacional més sensible serà a Masquefa, que pot passar dels 8.643 habitants actuals a 10.128, gairebé un 20% més. Bellprat, la població amb més gent gran Fa pocs mesos, un estudi estadístic de l’INE assenyalava que la població de l’Anoia amb la mitjana d’edat més alta era Montmaneu, amb 52 anys. En canvi, les projeccions de l’Idescat per al 2033 situen Bellprat com el municipi de la comarca que tindrà més majors de 65 anys: un 51%. Per darrere, Castellfollit de Riubregós, amb un 42%, i Calonge de Segarra, amb un 34%.

marรง/2020

publicitat

societat

març/2020

Demografia

Uns 3.000 anoiencs són residents a l’estranger, la majoria a França i al nord d’Europa Bona part d’aquest èxode va començar amb la recessió del 2008, i el veí del nord n’ha estat el receptor principal. Bèlgica i Alemanya són els altres destins més notables a Europa, mentre que a l’Amèrica del Sud destaquen Argentina i Xile. La millora econòmica des del 2014 no ha atenuat el ritme de sortides de persones de la comarca cap a altres estats. L’estadística de l’Idescat, reflectida a l’Informe Econòmic de l’Anoia, indica que la meitat dels anoiencs que resideixen a l’estranger són igualadins

FRANCESC VILAPRINYÓ

Les dades del darrer Informe Econòmic de l’Anoia indiquen que quasi 2.000 persones han marxat des de la comarca cap a l’estranger, fora de les fronteres espanyoles, des de l’inici de la recessió del 2008. De fet, des d’aquell moment, l’Informe Econòmic de l’Anoia indica que en la darrera dècada, cada any almenys 200 persones han abandonat l’Anoia per anar més enllà de les fronteres estatals. La comarca és precisament un dels territoris del Principat amb menys població estrangera, tant abans com després de la crisi. Va ser el 2018 l’any en què la xifra va créixer menys en termes relatius, un 6,38%, però va arribar als 2.934, el rècord registrat en

l’informe. El destí principal dels anoiencs i anoienques que deixen l’Estat espanyol és França, mentre que entre els altres llocs de residència es consoliden països del nord d’Europa, com Bèlgica i Alemanya. Gairebé un de cada sis anoiencs residents a l’estranger és a França: 448 en total. Els Estats Units i el nord de la UE també creixen en la recepció de persones provinents de l’Anoia. El nord guanya pes França és des de fa anys el destí que capitalitza més l’èxode anoienc, per davant d’Argentina, Bèlgica, Alemanya i Xile. La diferència és que els dos països del Con Sud segueixen amb xifres idèntiques de residents respecte al 2017 (dues persones més en cada cas), men-

tre que França passa de 393 a 448; Bèlgica de, 303 a 317; Alemanya, de 237 a 296, i el Regne Unit, malgrat el Brexit, de 113 a 134. El fet és que de les 208 persones que han passat a residir fora de l’Anoia, d’un any a l’altre, 172 ho han fet a sis països: França, Bèlgica, Alemanya, els Estats Units, el Regne Unit i Suïssa. Són països receptors des de fa anys i han vist créixer el nombre d’anoiencs que hi han emigrat fins i tot després del final oficial de la crisi, el 2014. A França, Alemanya i Suïssa ara hi ha el doble de residents anoiencs que fa quatre anys. Del total d’anoiencs que han marxat d’un any a l’altre, la majoria de les persones eren d’Igualada, segons les dades extretes de l’Idescat. L’any anterior, els residents de

VORA 3.000 Les darreres xifres assenyalen que són 2.934 els anoiencs residents a l’estranger. D’aquest total, 448, és a dir, gairebé un de cada sis, viu a França.

la capital a l’estranger eren 1.376, i aquest darrer any eren 1.507. Igualada és de llarg el municipi on els residents a l’estranger tenen més importància tant en termes relatius com absoluts: són 1.507 persones sobre unes 40.000. És el talent el que marxa? Els anoiencs que marxen són, en un 61%, persones entre 15 i 65 anys. Preguntat per la xifra de persones que es desplaçaven i la relació amb les condicions laborals, el president de la Unió Empresarial, Joan Domènech, apuntava que “Cal crear talent i saber-lo retenir. Som a un bon lloc per viure. Ens hem d’esforçar perquè els sous siguin els que toquen, però cal promoure també el que ofereix l’Anoia pel que fa a nivell de vida”.

Demografia

L’Anoia és la comarca amb menys població estrangera, el 8,64% Passa de ser la tercera amb menys estrangers a la primera. El principal col·lectiu d’anoiencs sense nacionalitat espanyola són els marroquins, gairebé un 45%. Les altres comunitats més nombroses són la romanesa i la xinesa

El 2019, l’Anoia era la comarca catalana amb menys població que no té la nacionalitat espanyola: un 8,34%. Per una centèsima, supera el Berguedà com el territori amb menys persones considerades estrangeres. Al Principat, el percentatge és del 15,1%. De les 7.675.217 persones registrades a Catalunya com a residents el 2019, els estrangers eren 1.159.427.

que eren les comarques que estaven per sota de la nostra, han registrat augments més significatius. El Berguedà passa del 7,52 al 8,35% de població estrangera; el Moianès, del 7,60% al 8,38%. El contrast de l’Anoia amb les comarques veïnes és notable, sobretot amb la Segarra, on es multiplica per tres el percentage de l’Anoia: 26,95%. Un exemple clar és Guissona, on la població sense passaport espanyol és la meitat del total del municipi.

Un grup que creix arreu Aquest grup de població ha crescut arreu, també a l’Anoia, on ha passat del 7,80 al 8,34%. El 2019 eren 10.073 persones, 800 més que l’any anterior. El Moianès i el Berguedà,

Els marroquins, la comunitat més mombrosa De les persones sense nacionalitat espanyola, el grup principal tant a l’Anoia com a Catalunya són els marroquins. Representen el

FRANCESC VILAPRINYÓ

44,48% dels estrangers residents a la comarca: gairebé 5.000 persones. El segon grup d’anoiencs de fora de l’Estat és el romanès, gairebé un 10%. En aquest cas, els percentatges pràcticament no han variat els darrers anys. Per aquest ordre, les altres procedències més comunes són la Xina, el Paquistan, Ucraïna, Itàlia i Colòmbia. Els bielorussos, amb 47 persones, són un grup modest en les xifres absolutes, però en termes relatius són la comunitat d’aquest país més important de Catalunya. Aquestes persones es concentren sobretot al sud-est de la comarca: del total de ciutadans d’origen bielorrús, 27 estan registrats a Masquefa i vuit a Piera.

CALAF A Calaf, un de cada cinc habitants no té passaport espanyol. La Llacuna i Igualada, els altres municipis amb més població estrangera.

Gairebé un de cada cinc calafins no té la nacionalitat espanyola Pel que fa als municipis, les xifres de població estrangera més importants són a Calaf. Un de cada cinc calafins no té nacionalitat espanyola, un 19,72%. Cap altre municipi s’atansa a aquestes xifres. Per sobre de la mitjana anoienca hi ha la Llacuna, amb un 12,76%; Igualada, amb un 11,51%; Carme, amb un 10,59%; Santa Margarida de Montbui, amb un 10,2%, i els Hostalets de Pierola, amb un 8,71%. La comunitat amb més presència en una població, és la dels marroquins a Santa Margarida de Montbui, amb un 65%, seguida per la dels romanesos de Carme, amb un 62%.

marรง/2020

publicitat

espai patrocinat

març/2020

Educació

A Igualada des de 1849 10 raons per triar Escolàpies Igualada

Escolàpies-Igualada pertany a una xarxa d’escoles arreu de Catalunya, València i Palma de Mallorca. Oferim les nostres escoles, com un servei a l’educació dels infants i de la joventut, segons la intuïció que va tenir Paula Montal, pionera de l’Educació femenina al segle XIX. Els elements bàsics de la nostra tradició pedagògica han estat objecte de constant adequació a les circumstàncies de lloc i de temps mantenint sempre el desig i objectiu de donar resposta als reptes educatius actuals. La nostra proposta educativa vol ajudar la persona a aconseguir el seu propi creixement, l’acceptació i la superació de si mateixa, la capacitat d’autonomia, de decisió i de sentit crític. Per això: - Eduquem en la llibertat i per la llibertat perquè els infants aprenguin a actuar per convicció pròpia, respectant sempre la llibertat dels altres. - Eduquem en l’amor i per l’amor perquè tota persona necessita un clima que li permeti estimar i sentir-se esti-

mada. - Afavorim un aprenentatge basat en l’interès i la motivació. - Fomentem la creativitat i l’originalitat de cada infant ensenyant-li a orientar i a desenvolupar totes les seves capacitats. - Desvetllem la inquietud per la investigació i la recerca de la veritat. La persona és un ésser que es realitza en relació. Madura quan assumeix els seus deures, respecta els drets dels altres i col·labora en la creació d’una societat més justa. Per això: - Eduquem per a una convivència pacífica que prepara als infants per esdevenir constructors de pau. - Procurem crear junts un clima que sigui educatiu en sí mateix perquè el respecte i l’ordre afavoreixen la bona feina i la convivència. - Acceptem i utilitzem el progrés i la tècnica però alhora evitem la deshumanització que poden comportar. - Afavorim el coneixement de la realitat amb actitud crítica i objectiva.

- Volem que en acabar l’etapa a la nostra escola l’alumnat adquireixi els coneixements i habilitats per poder desenvolupar-se amb competència en el món. La dimensió transcendent és essencial en l’ésser humà i incideix de forma decisiva en el seu creixement. Per això: - Intentem crear un ambient favorable al silenci, l’escolta i la reflexió i a la descoberta de la pròpia interioritat. - Convidem a un estil de vida coherent amb la fe cristiana, respectant sempre la llibertat personal. - Iniciem el dia, cada matí, amb una breu reflexió compartida a la classe. El treball en equip dut a terme per tot el professorat i personal del Centre fa que l’escola esdevingui un entorn educatiu integral per l’alumnat. El fet que ens caracteritzem per ser una escola que aprèn i estem immersos en un procés constant de reflexió, millora, autocrítica i innovació, ens permeten donar una resposta adient a les diferents etapes educatives.

Aquí teniu deu raons per triar Escolàpies Igualada. 1) Portem més de 170 anys a la ciutat, educant la formació integral de moltes generacions. Una formació basada en els valors de l’humanisme cristià. 2) El nostre projecte educatiu abasta dels 0 als 16 anys. 3) Situem l’alumnat com a protagonista actiu del seu aprenentatge amb excel·lència i rigor acadèmic. 4) Innovació Educativa: Treballem les intel·ligències múltiples, l’aprenentatge cooperatiu, el treball per projectes. Els ambients d’aprenentatge formen part del nostre projecte a Educació Infantil. 5) Com escola multilingüe comptem amb múltiples estratègies per afavorir l’aprenentatge de l’alumnat. 6) Atenem la diversitat del nostre alumnat i oferim un acompanyament personalitzat a cada infant i les seves famílies. 7) Tenim un equip docent implicat, àmpliament qualificat, estable i en contínua formació. 8) Com escola verda eduquem per al consum responsable, la sostenibilitat, el reciclatge i la reutilització. 9) Comptem amb unes instal·lacions al cor de la ciutat d’Igualada en constant actualització i millora per potenciar la nostra tasca educativa. 10) Tenim un Programa d’Educació en la Interioritat propi de les escoles d’Escolàpies. Tots els nens i nenes realitzen una breu activitat diària que els ajuda entre altres aspectes a desenvolupar les capacitats d’atenció, escolta i silenci. Perquè Educació s’escriu amb E d’Escolàpies.

marรง/2020

publicitat

societat

març/2020

Gastronimia

La Jornada Gastronòmica de les Plantes Oblidades torna el 4 d’abril amb més de 130 activitats Eixarcolant reivindica l’agricultura sostenible amb una jornada gastronòmica

El dia 4 d’abril Igualada torna a tenir una cita amb la gastronomia i l’alimentació sostenible amb la celebració de la 5a edició de la Jornada Gastronòmica de les Plantes Oblidades, organitzada pel Col·lectiu Eixarcolant. Amb més de 130 activitats programades, que tindran lloc des de les 10 h del matí i fins a les 9 h del vespre a diferents espais del centre d’Igualada, Eixarcolant es proposa un any més reivindicar un model d’agricultura i alimentació més sostenible a través d’aquesta jornada. Es pot consultar el programa complet a la web eixarcolant.cat. Entre els plats forts, el dinar silvestre, que enguany aplegarà prop de 800 persones. Un àpat que s’elaborarà íntegrament amb productes de proximitat i que comptarà amb “males herbes”, és a dir, espècies silvestres, en tots els plats. Les inscripcions per participar-hi encara estan obertes i es poden fer a través de la web del col·lectiu anoienc. Al llarg del dia, els assistents podran gaudir d’un gran ventall d’activitats pensades per a tots els públics, però especialment per al públic familiar, que trobarà a la Jornada Gastronòmica de les Plantes Oblidades tallers de cuina,

HORARIS Les activitats tindran lloc a diferents espais del centre de la ciutat d’Igualada des de les 10 h i fins a les 21 h. DINAR SILVESTRE El dinar silvestre aplegarà enguany 800 persones i les inscripcions per participar-hi encara estan obertes

tallers de creació de joguines i instruments, treballs manuals i fins i tot un scape room. A totes aquestes propostes, s’hi sumen activitats com les projeccions audiovisuals, els tasts (de xips, gelats, cerveses... tot elaborat amb plantes silvestres), exposicions, tallers, o les píndoles etnobotàniques, un seguit de microtallers que es realitzen en

Quesadillas de dent de lleó (Taraxacum officinale) Ingredients (per a 2 quesadillas): Un bon manat de fulles de dent de lleó, 100 g de formatge ratllat, 3 dents d’all, 150 grams de farina, un raig d’aigua, sal i pebre. Preparació: Saltegem el dent de lleó i els alls, picats, en una paella. Barregem farina, o si en tenim farina de blat de moro, amb aigua i sal, de forma que quedi una massa homogènia. L’estirem amb el corró fins obtenir una tortita fina més o menys rodona que posarem en una paella en sec a coure. Només cal deixar-la un minut a cada banda i estarà llesta per omplir-la amb el saltejat de dent de lleó i el formatge. Finalment, només cal que la torrem una mica més amb la màquina de fer biquinis o a la planxa, per tal de que es desfaci el formatge. I a gaudir d’aquest plat, que acabat de fer és boníssim! Dificultat: baixa Temps: 15 minuts.

grups reduïts. Durant tot el dia també es podrà passejar per la fira de productes silvestres i varietats agrícoles tradicionals, amb 70 parades de productes ecològics, de proximitat i sostenibles. Enguany la jornada torna a comptar amb ponents de renom com Carme Ruscalleda, el Celler de Can Roca, Ada Parellada, Astrid van

Ginkel, Joan Vallès i la televisió pública de les Illes Balears, que formen part dels més de 150 ponents que participen en aquesta cinquena edició. En l’edició de l’any passat, la Jornada Gastronòmica de les Plantes Oblidades va aplegar més de 10.000 persones a Igualada i va mobilitzar prop de 140 voluntaris.

Farcellets de borraina (Borago officinalis) Ingredients (per 12 farcellets): 20 fulles de borraina (ben grans), 1 pastanaga, 1 ceba, 8 fulles de romàs (Rumex pulcher), un branquilló de farigola (Thymus vulgaris), 1 tassa d’arròs, sal, pebre, oli d’oliva. Preparació: En primer lloc posem una olla a bullir i hi escaldem, durant 30 segons, les 12 fulles més grans de borraina per tal que després siguin de bon treballar. Traiem les fulles de l’olla, les submergim un moment en aigua freda per aturar-ne la cocció, i les estenem una a una sobre un drap de cotó o paper absorbent. L’aigua on hem escaldat les borraines la reservem, que la utilitzarem per a preparar els contingut dels farcellets. Per preparar el contingut dels farcellets agafem una paella on hi saltegem les fulles de borraina restants, pastanaga, ceba i romàs, tot tallat a trossets. Hi afegim també farigola, que pot ser tant fresca com seca, i una mica de pebre. Quan els diferents ingredients siguin pràcticament cuits hi afegim l’arròs i ho cobrim amb l’aigua d’escaldar les borratges, que teníem reservada. Anem afegint-la a mesura que la cocció de l’arròs ens ho demana. Un cop finalitzada la cocció, agafarem les fulles de borraina que inicialment hem escaldat i les farcirem, posant una mica d’arròs a sobre i enrotllant les fulles. Per últim, posarem els farcellets en una paella amb molt poc oli, i els marcarem per tots els costat, de tal forma que la fulla de borraina quedi cruixent. I ja tenim els farcellets a punt de fer les delícies de tots els paladars. Dificultat: mitjana Temps: 30 minuts.

societat

març/2020

Pàgines especials Formació professional

Els graduats en FP tenen un percentatge d’atur 4 vegades inferior que la mitjana de joves En els nou mesos després de graduar-se, els graduats superiors desocupats són un 8,88% i els graduats mitjans representen un 8,13%. Molt lluny de la mitjana d’atur dels joves catalans, que se situa en el 30,4%. L’oferta a l’Anoia és de 15 propostes de grau mitjà i 15 de grau superior. També hi ha 8 programes de formació i inserció

Les persones graduades en cicles de formació professional a Catalunya tenen un percentatge d’atur molt inferior a la mitjana de desocupació juvenil —entre els 16 i els 24 anys—. De fet, l’atur entre els joves és gairebé 4 vegades superior a l’atur dels graduats en FP -22,27 punts per sota en els graduats mitjans i 21,52 punts menys pel que fa als graduats superiors. Així queda palès en l’estudi d’Inserció laboral dels ensenyaments professionals 2019, un treball que analitza la situació laboral i formativa dels graduats el 2018 en ensenyaments professionals, enquestats entre sis i nou mesos després d’haver acabat els estudis. El treball, l’han elaborat conjuntament el Departament d’Educació i el Consell General de Cambres de Catalunya. El nivell de desocupació és menor a la mitjana d’atur de Catalunya (11,60%) en tots els ensenyaments analitzats de la formació professional, excepte els programes de formació i inserció —adreçats a joves que han deixat l’educació secundària obligatòria i no segueixen estudis en el sistema educatiu—. L’atur també és menor en totes les franges d’edat, per als joves dels 16 als 19 anys és del 6,34%, i en les persones majors de 30 anys se situa en el 10,49%. L’estudi d’inserció evidencia el creixement de la inserció en 14 de les 23 famílies professionals respecte a l’any passat. Els increments més alts es donen a química (+3,79%), sanitat (+3,76%) i indústries alimentàries (+3,72%). A l’Anoia hi ha set centres amb oferta de cicles de formació professional. A la capital, Igualada, hi ha dos centres públics que en fan. L’Institut Milà i Fontanals és el referent a la comarca i compta amb 25 cicles formatius d’11 famílies professionals diferents. L’escola municipal d’art i disseny Gaspar Camps, La Gaspar, imparteix estudis oficials dels cicles formatius de grau mitjà (Assistència al producte gràfic imprès i Artesania de complements de cuir) i de cicle formatiu de grau superior (Gràfica publicitària), i té una extensa oferta per a totes les edats en la programació

Alumnes del programa de formació i inserció de l’Escola Pia. ESCOLA PIA

d’Escola Oberta. El centre concertat Acadèmia Igualada ofereix un cicle formatiu de grau mitjà de Conducció d’activitats fisicoesportives en el medi natural, un de grau superior de Condicionament físic (Fitness & Wellness) i un altre, també superior, d’Educació infantil. Finalment, a Igualada es poden cursar programes de formació i inserció (PFI), adreçats a nois i noies de 16 a 21 anys que no han obtingut el títol de graduat en Educació Secundària Obligatòria, amb la finalitat de garantir que assoleixin unes competències professionals bàsiques que els permetin accedir al mercat laboral o cursar altres estudis. Es poden fer al PTT Igualada, ubicat a l’Institut Milà i Fontanals, de titularitat pública i que ofereix tres programes, i a l’Escola Pia, centre privat que n’ofereix quatre. Aquests programes també es poden fer al PFI-PTT Anoia Sud, a Piera, amb dues especialitats. A la vila de Piera, a l’Institut Guinovarda, també s’hi imparteix un cicle formatiu de grau mitjà. Més inserció i millors sous en l’àmbit industrial Les persones graduades en cicles de formació professional de l’àmbit industrial tenen major inserció laboral i millors sous que els graduats dels altres cicles. En el sector industrial, les famílies de grau mitjà amb més inserció pertanyen al cicle d’indústries extractives (95,24%), i pel que fa al grau supe-

rior, són instal·lació i manteniment (80,06%), fabricació i mecànica (76,36%), i electricitat i electrònica (76,03%). Si el grau d’ocupació en aquestes especialitats és superior a la resta de cicles, també ho és en referència a la remuneració econòmica. Del conjunt de graduats d’FP, un 33,08% cobra més de 1.200 euros mensuals, mentre que en l’àmbit industrial el percentatge és del 57,04%. Això suposa una diferència de 24 punts. El mateix passa amb la qualitat de la contractació. Si el 31,34% dels graduats dels cicles no industrials tenen un contracte indefinit i el 53,22% estan a jornada completa, en l’àmbit industrial les xifres són del 43,63% i el 74,51%, respectivament. L’estudi conclou que en el sector industrial és on hi ha més igualtat de gènere salarial en els tres nivells d’ingressos analitzats –més de 1.200 euros mensuals, entre 900 i 1.200, i per sota de 900 euros-, mentre que en la resta de cicles els homes cobren un sou més alt de mitjana. Major continuïtat formativa Una altra de les conclusions de l’estudi és que el 2019 els graduats en ensenyaments professionals tenen més inserció, però també una major continuïtat formativa. Així, els alumnes que continuen estudiant representen el 53,28%, una xifra que inclou les persones que estudien i treballen i les que exclusiva-

ATUR Les persones graduades en cicles de formació professional a Catalunya tenen un percentatge d’atur molt inferior a la mitjana de desocupació juvenil (entre els 16 i els 24 anys). L’atur entre els joves és gairebé 4 vegades superior a l’atur dels graduats en FP, 22,27 punts per sota en els graduats mitjans i 21,52 punts menys pel que fa als graduats superiors.

ment estudien, una xifra lleugerament superior a la del curs passat, que va ser del 52,5%. La inserció laboral supera la continuïtat formativa tant en homes com en dones, fet que suposa un canvi respecte a la tendència d’anys anteriors; per tant, es redueixen les diferències de sexe en la situació dels graduats. Enguany, el percentatge de dones inserides augmenta 7 punts percentuals, i alhora incrementa la xifra d’homes que continuen estudiant en un 4%. Pel que fa a la formació professional dual, cal destacar que el 18,40% dels alumnes de segon curs d’FP cursen aquesta modalitat, una xifra que gairebé s’ha doblat en dos cursos —passant dels 4.302 alumnes a 7.737—. La inserció laboral és aquí més elevada tant al grau mitjà com al superior, en tots dos casos per sobre de la xifra de l’any passat. L’empresa de pràctiques, principal via d’obtenció de feina Pel que fa als diferents canals per obtenir feina, es referma com a primera via l’empresa on els alumnes han fet les pràctiques formatives, per davant de l’enviament de currículum i de la xarxa de relació personal, i esdevé el canal d’intermediació laboral més efectiu. Així, l’empresa de pràctiques ha proporcionat la feina al 27,46% dels ocupats de grau mitjà i al 25,52% dels de grau superior, mentre que la xarxa personal ho ha fet en el 18,46% dels graduats mitjans i el 17,58% dels superiors. Com en anys anteriors, per obtenir feina, els homes depenen més que les dones dels canals que els poden prestar un suport més proper: la xarxa de relacions personals, el centre docent o l’empresa familiar. Les dones superen els homes en l’ocupació a través de canals menys assistits: l’empresa de pràctiques, la resposta a anuncis o l’enviament del currículum sense respondre a un anunci. Tot i que l’empresa de pràctiques és ja la via més efectiva, tant per a homes com per a dones, la segona via en importància és, per als homes, la xarxa personal, i per a les dones, la tramesa de currículum.

societat

març/2020

Pàgines especials Formació professional L’oferta que ofereix l’INS Milà i Fontanals és molt variada, tant en grau mitjà com en grau superior, ja que s’ofereixen 24 cicles diferents d’11 famílies professionals. A més, aquest curs han iniciat els estudis de l’itinerari formatiu específic (IFE) d’Auxiliar de vendes i atenció al públic, adreçat a alumnes amb necessitats educatives especials associades a una discapacitat intel·lectual lleu o moderada. Des de la direcció del centre expliquen que “cada vegada més alumnat vol cursar estudis de formació professional, especialment al nostre centre, ja que acull el 94% d’alumnat d’FP de la comarca. Durant el període de preinscripció i matrícula de maig-juliol es cobreixen les vacants de la majoria de cicles formatius, i queda només alguna vacant a cicles del sector industrial al setembre”. L’interès dels joves per aquesta tipologia d’estudis ha crescut, segons l’equip directiu d’aquest centre amb quaranta-cinc anys d’història. “Aquest curs s’hi han matriculat més de 1.400 alumnes per cursar estudis de formació professional. Amb tot, paradoxalment, no es cobreixen totes les vacants per estudis del sector industrial, del qual tenim més ofertes laborals. En molts casos no podem cobrir la demanda d’alum-

El Milà i Fontanals, un referent de la formació professional Més de 1.400 alumnes cursen algun dels 25 cicles formatius en aquest històric institut igualadí, que supera en deu punts la mitjana catalana d’inserció laboral de l’alumnat

nat per part de les empreses dels sectors: manteniment industrial, electricitat-electrònica, automoció o química”, expliquen. Des de l’INS Milà i Fontanals es mostren satisfets per la inserció laboral dels alumnes. “La valoració que en fem des del centre és molt positiva; els nivells d’inserció laboral a Catalunya dels titulats de formació professional és d’un 73,83% en grau superior i d’un 57,90% en grau mitjà. A més, si mirem les dades globalment, el grau d’inserció de l’alumnat de l’INS Milà i Fontanals supera en deu punts la mitjana de Catalun-

Instal·lacions de l’Institut Milà i Fontanals d’Igualada.

ya, i el 77% d’aquest alumnat treballa en un ofici relacionat amb la titulació que ha obtingut”, assenyala l’equip directiu del centre, que també remarca que “és especialment rellevant que només un 6,34% dels joves titulats de formació professional entre 16 i 19 anys busquin feina, mentre que la gran majoria continua estudiant”. Sobre si l’oferta de formació professional dona resposta a les necessitats del teixit productiu local, des del Milà i Fontanals assenyalen que “hi ha poca vocació per a l’estudi de cicles formatius del sector industrial, tot i que té una gran oferta laboral a l’Anoia. El centre té convenis amb moltes empreses de la comarca de la majoria dels sectors, i cada curs tenim més de 500 alumnes en conveni de pràctiques”. Finalment, preguntats sobre les necessitats actuals i de futur a la comarca, la direcció del centre igualadí assenyala que “continuen predominant les ofertes laborals del sector industrial en el nostre entorn i, en general, a la major part de Catalunya, sense desmerèixer la resta de sectors. La comarca necessita especialment tècnics d’instal·lació i manteniment industrial, tècnics en electricitat-electrònica, tècnics informàtics, tècnics en automoció i tècnics de laboratori.”

societat

març/2020

Pàgines especials Formació professional

Els programes de formació i inserció: una oportunitat per tornar al sistema educatiu o per accedir al mercat de treball Aquests programes s’adrecen a joves d’entre 16 i 21 anys que han deixat l’Educació Secundària Obligatòria i no segueixen estudis dins del sistema educatiu ni participen en cap acció formativa

Els programes de formació i inserció (PFI), que són voluntaris i duren un curs acadèmic, estan pensats per a joves d’entre 16 i 21 anys que han deixat l’Educació Secundària Obligatòria i no segueixen estudis en el sistema educatiu ni participen en cap acció formativa. L’objectiu dels PFI és proporcionar-los, d’una banda, la possibilitat de tornar al sistema educatiu (a la formació professional) i, de l’altra, l’aprenentatge imprescindible per accedir al mercat de treball. Els PFI s’adscriuen a diferents famílies professionals. A l’Anoia, aquests programes es poden fer a Igualada i a Piera. El Pla de Transició al Treball d’Igualada (PFI-PTT), ubicat a l’INS Milà i Fontanals, ofereix els programes d’Auxiliar en vendes, oficina i atenció al públic, dins la família comerç i màrqueting; el d’Auxiliar de fabricació mecànica i d’ajust i soldadura, de la família de fabricació mecànica, i el d’Auxiliar de muntatges d’instal·lacions electrotècniques en edificis, pertanyent a la família electricitat i electrònica, impulsats pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament d’Igualada. Segons la direcció del centre, “és una mostra de les ofertes laborals de la comarca”. Des del PTT Igualada assenyalen que actualment “hi ha més demanda, ja que l’FP té un millor reconeixement dins la societat”, i remarquen que el fet “d’oferir l’oportunitat de dur a terme pràctiques dona un millor currículum i fa que creixi l’interès dels joves per aquests estudis”. Destaquen que, en aquest sentit, “molts d’aquests joves continuen treballant en aquests llocs on han fet les pràctiques”,

Alumnes del Pla de Transició al Treball (PFI-PTT) d’Igualada.

per tant, la inserció laboral “és molt bona”. L’Escola Pia d’Igualada també ofereix diversos programes de formació i inserció: Auxiliar d’hostaleria (cuina i serveis de restaurant i bar), Auxiliar en imatge personal (perruqueria i estètica) i Auxiliar de muntatge i manteniment d’equips informàtics. Paral·lelament, també fan certificats de professionalitat que integren mòduls sencers de cicles formatius de grau mitjà (CFGM) i cicles formatius de grau superior (CFGS), de manera que l’alumne pot convalidar els mòduls aprovats en cas que vulgui continuar estudiant FP. Des de la coordinació d’aquests cicles expliquen que “la demanda actual respon a un canvi que ja es palpa en el món professional: cada cop més, els gerents i

empresaris busquen persones qualificades per cobrir els llocs vacants de les seves empreses. Ja no val el ‘jo busco feina del que sigui’ o el ‘jo sé fer de tot’, perquè el mercat laboral és molt exigent i la gent està cada cop més preparada”. A l’Escola Pia també han detectat, els darrers anys, una certa revalorització d’aquests estudis i un major interès dels joves. “Venen joves que no aprovaven l’ESO per poder fer algun curs professionalitzador, més pràctic, més real. I, últimament, atenem també força joves que abandonen el batxillerat i busquen una alternativa per continuar els estudis, assenyalen des del centre privat igualadí. Pel que fa a la inserció dels alumnes que finalitzen aquests estudis, des del centre reconeixen que “el mercat laboral està complicat i no és gens fàcil tro-

bar una feina per a cadascun dels nostres alumnes. Així i tot, l’experiència ens diu que l’alumne que vol trobar feina n’acaba trobant”. L’Escola Pia ofereix als seus alumnes una agència de col·locació un cop finalitzen els programes. “Cada cop més, les empreses ens coneixen i confien en nosaltres per cobrir llocs vacants de feina que puguin tenir, sobretot dels sectors d’hostaleria i d’imatge personal, en els quals l’Escola Pia està especialitzada”, remarquen des de la direcció del centre. En aquest sentit, destaquen que “som centre de formació referent en aquestes especialitats i moltes empreses es posen en contacte amb nosaltres per demanar alumnes en pràctiques, per fer-nos arribar alguna oferta de feina o per demanar-nos formacions a mida. Un cop hi ha una demanda per part d’una empresa, procedim a fer convenis de col·laboració”. Pel que fa a les oportunitats de futur, des de l’Escola Pia consideren que “el turisme serà un tema clau. Tots els estudis al voltant del turisme hi podrien tenir cabuda: idiomes, xarxes socials, restauració en totes les seves especialitats de cuina i serveis, monitoratge d’activitats de lleure...”. El PFI-PTT Anoia Sud, ubicat a Piera, ofereix programes de dues especialitats: Auxiliar d’activitats d’oficina i de serveis administratius generals, de la família administració i gestió; i Auxiliar en vivers i jardins, de la família agrària. Aquests programes s’emmarquen dins d’un conveni signat entre el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments que conformen la Xarxa Transició Escola Treball Anoia Sud.

societat

març/2020

Pàgines especials Formació professional

La Gaspar: una proposta educativa de qualitat basada en la creativitat i la innovació L’Escola municipal d’art i disseny Gaspar Camps d’Igualada, que ofereix dos itineraris especialitzats en gràfic i pell —és l’únic centre de Catalunya que ofereix el grau mitjà d’Artesania de complements de cuir— aspira a oferir, en un futur, un cicle superior de cuir i un d’audiovisuals

Fundada el 1983, l’Escola d’art i disseny Gaspar Camps, La Gaspar, actualment està especialitzada en dos itineraris: gràfic i pell. En el primer, s’ofereix el grau mitjà d’Assistent al producte gràfic imprès i el grau superior de Gràfica publicitària, mentre que a l’itinerari de pell s’ofereix el grau mitjà d’Artesania de complements de cuir. Cal destacar que és l’única escola de tot Catalunya que ofereix aquest cicle d’artesania. “Gràcies a la nostra aposta per un ofici artesà vinculat al territori, ens hem convertit en

una escola de referència en l’àmbit del cuir i hem rebut el premi nacional d’artesania Prestigia”, remarquen des de l’escola. Des de l’equip directiu, expliquen que “oferim una proposta educativa de qualitat basada en la creativitat i la innovació a preus públics i assequibles. Situem el factor humà en el centre de les nostres actuacions. Per això, els estudis s’imparteixen sempre en grups reduïts, amb l’objectiu de garantir una atenció i formació personalitzada a l’alumnat. L’equip docent

del centre és un dels nostres punts forts: comptem amb un professorat actiu, amb gran experiència en el món laboral i amb premis i reconeixements en l’àmbit nacional i internacional”, i afegeixen que “ensenyem disseny posant en el centre temes socials, com pot ser el bulling o l’empoderament de la dona. També treballem el disseny des d’un punt de vista sostenible, tenint sempre present la importància del paper del dissenyador per transformar la societat”. Pel que fa a la demanda d’aquests

societat

març/2020

Pàgines especials Formació professional Referent La Gaspar s’ha convertit en una escola de referència en l’àmbit del cuir, estretament vinculat al territori. El centre ha estat distingit amb el premi nacional d’artesania Prestigia. Inserció Més d’un 70% dels alumnes que finalitzen els estudis a La Gaspar aconsegueixen un lloc de feina. Sinergies Des dels inicis, la direcció del centre ha establert sinergies amb institucions, empreses i entitats, la qual cosa ha facilitat la participació de l’alumnat en projectes reals i també l’accés al món laboral.

Alumnes en una classe de La Gaspar.

estudis, assenyalen que actualment hi ha “una revalorització: tornem a valorar disciplines artístiques com l’artesania. El consumidor comença a preferir els productes fets a mà, diferents i únics, en contraposició a la fabricació industrial. La sostenibilitat i les creixents preocupacions socials, molt presents a La Gaspar, són un altre factor que ajuden a aquesta revalorització”. En aquest sentit, destaquen “la introducció de noves tecnologies i nous formats digitals, que estan generant una demanda creixent en l’àmbit del disseny gràfic, així com un ampli ventall de possibilitats artístiques i laborals que atreu cada vegada més estudiants. El disseny gràfic és la base per després treballar o continuar formant-se i especialitzant-se en noves professions que estan sorgint, com artista 3D, especialista en UX, UI, disseny d’interacció design thinking. A La Gaspar tenim molt presents tots aquests factors, per això el nostre projecte educatiu de centre contempla la formació continuada dels docents, la captació de nou talent per incorporar-lo i l’actualització del nostre projecte educatiu”. A La Gaspar també han detectat un creixement de l’interès dels joves vers els cicles formatius. Des de l’escola, expliquen que “l’art i el disseny sempre han estat unes

disciplines atractives per als joves, però és cert que cada cop hi tenen més interès. Això pot ser gràcies a la millora de les formacions i, com comentàvem, a la revalorització de l’artesania, i també al sorgiment de nous formats digitals. Gràcies a aquesta demanda creixent, l’alumnat s’interessa més per aquests estudis perquè hi troben oportunitats laborals reals”. Pel que fa a la inserció laboral dels alumnes, des de la direcció del centre remarquen que “el 70% de l’alumnat que finalitza els estudis a La Gaspar aconsegueix una feina”, i afegeixen que “La Gaspar és una escola professionalitzadora on l’alumnat rep els coneixements necessaris que el capaciten per desenvolupar de manera sòlida el pas al món laboral. Donem molta importància al vessant pràctic dels estudis, seguint sempre la filosofia del learning by doing. Per això, combinem l’aprenentatge a les aules amb l’activitat a un centre de treball. Gràcies a aquests esforços, gaudim d’una ocupabilitat elevada”. Un dels factors destacables és que, des dels inicis, el centre ha generat sinergies amb empreses, entitats i altres escoles del territori, la qual cosa ha facilitat la participació de l’alumnat en projectes reals. Per exemple, l’escola ha col·laborat amb diversos dissenyadors, com Xavi Grados o Miriam Ponsa, en la 080 Barcelona

Fashion, i és present al Nadal Marked en col·laboració amb Disseny Marked d’Igualada, on s’han venut productes fets pels estudiants del cicle de pell. Paral·lelament, l’escola municipal té convenis amb un bon nombre d’empreses de fama nacional i internacional, com Tous, Texapel, Buff o Solutions Trilogi i també associacions i entitats com Diables d’Igualada, Museu de la Pell d’Igualada, Vadefoodies o Mancomunitat d’Òdena. Dins d’aquests convenis, destaca el de Formació en Entorn Professional (FEP), una modalitat de formació que permet a l’alumne esdevenir aprenent i combinar el temps de formació a l’escola amb el temps d’activitat en un centre de treball. La Gaspar va començar a impartir aquesta modalitat d’aprenentatge amb l’empresa Tous el curs 2017-18 per a l’alumnat del cicle formatiu d’Artesania de complements de cuir. Gràcies als contactes amb el teixit empresarial local, la direcció de l’escola pot “anar millorant i adaptant l’oferta formativa a les necessitats laborals de la comarca. En aquest sentit, el centre, amb el suport del Departament d’Ensenyament de l’Ajuntament d’Igualada, estan fent gestions amb la Generalitat de Catalunya per poder oferir en un futur un cicle formatiu d’audiovisuals i un cicle superior de cuir.

societat

març/2020

Pàgines especials Formació professional

“La formació postobligatòria és molt important: volem que els joves puguin formar-se i puguin fer-ho a casa seva” Marisa Vila Regidora d’Ensenyament, Universitats i Joventut de l’Ajuntament d’Igualada

TCM

La formació professional dona moltes oportunitats i permet que un estudiant pugui accedir a un grau universitari, que pugui fer un programa Erasmus, postgraus, màsters… com qualsevol estudiant que accedeix a la universitat pel batxillerat i les proves d’accés. Amb l’itinerari postobligatori d’FP, un estudiant obtindrà les titulacions de tècnic (pel grau mitjà) i de tècnic superior (pel grau superior). Amb el batxillerat, es pot accedir directament a un cicle de grau superior. Parlem dels estudis de formació professional amb la Marisa Vila, regidora d’Ensenyament, Universitats i Joventut de l’Ajuntament d’Igualada. És llicenciada en Filologia Hispànica, en l’especialitat de Literatura, per la Universitat de Barcelona, amb dedicació professional en l’àmbit de l’educació: és professora de secundària i de batxillerat.

talunya on es pot cursar un cicle d’artesania en pell. Actualment, és un grau mitjà i estem treballant perquè el Departament d’Educació n’autoritzi el grau superior, per una continuïtat d’estudis que reforci l’exclusivitat d’aquesta oferta formativa. Al centre concertat de l’Acadèmia Igualada s’ofereix el grau mitjà de Conducció d’activitats físicoesportives en el medi natural i dos de superiors, els grau de Condicionament físic i el d’Educació infantil, que també tenen molta demanda.

Quina oferta d’FP podem trobar a Igualada? El Milà i Fontanals ofereix 11 famílies professionals, que es concreten en 24 itineraris de grau mitjà i superior. És un institut públic de formació professional emblemàtic, tant a l’Anoia com a Catalunya, per l’àmplia oferta formativa pel nombre d’alumnes que hi estudien actualment, més de 1.000. L’institut ofereix molt bones oportunitats acadèmiques de formació als joves de la ciutat i de la comarca.

També hi ha itineraris pensats per a persones que no hagin aprovat l’ESO? És important dir que per cursar qualsevol cicle formatiu cal tenir aprovada l’ESO. No obstant això, per als alumnes que no l’han aprovat, hi ha els programes de formació i inserció (PFI), o bé els programes del Pla de Transició al mercat de Treball (PTT). Són cursos que es fan per poder aprovar l’ESO o bé per preparar-se les proves d’accés a cicles de grau mitjà, i són importants per oferir noves oportunitats a l’alumnat. Al Milà i Fontanals hi ha 3 línies d’estudi que acrediten l’alumne per poder inserir-se al món laboral, gràcies als recursos que ofereix l’Ajuntament d’Igualada. Aquests programes són el d’Auxiliar de vendes, oficina i atenció al públic, el d’Auxiliar de fabricació mecànica i el d’Instal·lacions electrotècniques. A l’Escola Pia se n’ofereixen dos, un de Perruqueria i estètica i un de Cuina, serveis de restauració i bar.

Com ho són actualment, també, el disseny o l’esport. Exacte. Altres línies són les que s’ofereixen a l’Escola municipal d’art i disseny Gaspar Camps. També és l’única escola d’art de Ca-

Pensa que l’oferta global que s’ofereix a l’Escola Gaspar Camps s’ajusta a les necessitats del territori o pot tendir cap al creixement d’alguna de les famílies d’ensenyament que ara ma-

teix ofereix? Quan s’aposta per nous estudis en un territori es fa a partir d’una radiografia de les necessitats i de la demanda. És important revisar l’oferta educativa de formació professional periòdicament per donar resposta a la realitat professional d’una zona. Els mateixos centres educatius es preocupen per fer-ho. Així i tot, en accedir als cicles per nota de tall, alguns estudiants no poden entrar a la primera opció i han de triar-ne una altra. La majoria de cicles formatius donen resposta a necessitats dels estudiants perquè puguin continuar la seva trajectòria formativa. I aleshores? No poder accedir a la primera opció que sol·licita l’estudiant és una realitat que malauradament ens trobem a tot Catalunya. Està bé tenir una àmplia oferta que doni cabuda a moltes oportunitats, però la motivació dels joves és essencial. Fa uns anys es va apostar a Igualada per un cicle de grau mitjà de tèxtil per la necessitat que hi havia de recuperar l’especialització d’aquest sector a la ciutat. Ara crec que un nou cicle formatiu de grau mitjà que seria interessant de tenir és el d’Hostaleria i restauració, perquè em consta que hi ha demanda entre els joves i aquest és un sector molt vinculat a l’impuls turístic que es vol donar a la nostra comarca. Poder tenir un cicle de grau mitjà de cuina també seria una bona aposta, i si a més fos dual, seria perfecte, perquè tenim molts bons restaurants on fer pràctiques i aprendre de bons professionals. Ara mateix, els alumnes que volen estudiar cuina han d’anar fora d’Igualada. La Generalitat està fent una campanya per fomentar la formació professional, que també

s’ha fet seva l’Ajuntament. Es tracta d’una aposta per la formació que inclou, així mateix, els estudis universitaris. Busquem que la nostra Universitat vagi creixent d’una forma racional, ben encarada. A partir del curs que ve s’implementa el nou grau d’Administració i direcció d’empreses (ADE). Cal cuidar també el estudis que ja tenim. La formació postobligatòria és molt important: volem que els joves puguin formar-se i puguin fer-ho a casa seva. Després, d’oportunitats per marxar, en tindran sempre. Tots els joves de la ciutat han de tenir igualtat d’oportunitats, i les línies postobligatòries, d’FP, d’estudis esportius, artístics i de batxillerat són importants per donar resposta a la diversitat d’interessos i de persones. Fa uns anys, l’FP estava estigmatitzada. Això ha canviat? Aquest tema és molt important. Crec que cal anar canviant aquest prejudici. Quan jo estudiava, no calia tenir el graduat escolar per cursar estudis d’FP. Ara sí, s’hi ha d’accedir amb l’ESO aprovada. Avui, molts dels alumnes que acaben el batxillerat opten per fer un grau superior, amb el qual després podran accedir a estudis universitaris o bé al món laboral havent obtingut una titulació de tècnic superior. Les famílies necessiten més i millor informació i orientació. Igualada s’ha de marcar el repte de ser, a més de ciutat educadora, una ciutat orientadora. Orientadora? Les famílies han de saber que un itinerari no tanca les portes d’un altre. Si un alumne fa, per exemple, el grau d’Higiene bucodental, podrà fer els estudis, les pràctiques, i desenvolupar moltes competències

“

“ Els cicles de formació professional han de ser valorats com a itineraris de formació adequats al perfil de molts estudiants, segons les seves aptituds i competències.” “La formació postobligatòria és molt important: volem que els joves puguin formar-se i puguin fer-ho a casa seva.”

societat

març/2020

“

Pàgines especials Formació professional Universitat reserva cada curs un nombre determinat de places per als estudiants de grau superior. Conec alguns casos de nois i noies que han acabat una carrera universitària havent començant un PFI. Són els casos en què es demostra l’èxit, perquè l’acompanyament vital és la clau de l’educació. L’FP, per tant, és una eina fantàstica. Hem de treballar contra l’estigma que ha patit l’FP, és una responsabilitat de tots. Hem d’acompanyar els joves, orientar-los. L’FP, per altra banda, no tancarà les portes a fer una carrera universitària més endavant. Batxillerat i formació professional són igualment camins molt vàlids per aconseguir objectius personals en la formació. El més important és la motivació a l’hora de seguir un itinerari o un altre, així com l’esforç i la constància en tot allò que es fa.

més enllà de les acadèmiques, com ara professionals i socials. Potser podrà treballar i, si està motivat, podrà fer un cicle superior, per exemple d’Educació infantil. La

Abans hi havia la figura de l’aprenent. Creus que pot ser determinant que ara no hi hagi accés a conèixer els oficis? És important fer activitats i tallers des de l’escola per posar en valor els oficis i perquè els alumnes els coneguin de primera mà. Un sabater, un fuster o fins i tot un tècnic de calderes, per exemple, són professions que desapareixeran si ningú les fa i, d’altra banda, són oficis que

“Hem de treballar contra l’estigma que ha patit l’FP durant molt de temps.” “Igualada s’ha de marcar el repte de ser a més de ciutat educadora, una ciutat orientadora.”

la societat necessita. Això és formació professional. Després d’una formació bàsica es pot fer una especialització tècnica en qualsevol professió. Segons la Generalitat, més del 40% dels treballadors de tot Catalunya no estan qualificats. Cal no confondre el cicle formatiu amb els mòduls, que són una part d’aquests cicles. Cal aprovar els mòduls per aconseguir el títol. Els cicles formatius són exigents. També es va oferir la possibilitat, per a la gent adulta, per exemple, de formar-se en alguns mòduls concrets, amb una qualificació concreta —no de tècnic superior—, per acreditar competències en una professió determinada. Tenir una bona formació professional al territori també és important per al teixit industrial i el teixit econòmic, per aprofitar el talent d’aquí. Sí i, com ja he comentat, també és important analitzar el territori per cobrir les mancances de tècnics amb coneixements específics. Per exemple, moltes de les empreses establertes al territori es queden com a treballadors els alumnes que surten dels graus superiors després d’haver-hi fet les pràctiques. La formació professional ha d’anar molt

lligada a la indústria, al turisme, a les necessitats del territori i a l’oferta universitària. I quin paper hi tindria aquí l’FPDual? Implica que un tant per cent de la formació es farà a l’empresa a canvi d’unes pràctiques remunerades. És un programa educatiu que ja es feia a Alemanya fa molts anys i ara s’ha implementat a Catalunya, i permet que un major nombre d’estudiants es motivin, perquè mentre estudien poden fer pràctiques a una empresa i tenir un sou. La clau de l’FP és orientar molt bé els alumnes i les famílies durant l’ESO, que la valorin com cal. Caldria un primer curs d’accés a l’FP més general? Un primer curs amb matèries instrumentals, llengües, Matemàtiques o Història, per equilibrar els diferents nivells d’una aula, potser sí que aniria bé. Molts dels alumnes que acaben Informàtica o Mecànica escriuen, però alguns no tenen totes les competències lingüístiques, a causa dels itineraris actuals. Ens consta que existeix algun pla pilot per incidir sobre aquestes mancances que ja han estat detectades i proposar una línia d’FP amb matèries per desenvolupar les competències més globals.

“

política

març/2020

“El primer que hem de fer a l’aeròdrom IgualadaÒdena és endreçar-lo. Endreçar-lo vol dir crear una normativa i designar un gestor, una persona que el gestioni, ja que ara mateix no hi ha ningú.” MARIA SAYAVERA, BATLLESSA D’ÒDENA

“Plantejarem vies de participació perquè la ciutadania pugui dir la seva sobre on volem el creixement industrial”

“

FRANCESC VILAPRINYÓ

Maria Sayavera (Fem Òdena-AM) és la batllessa del municipi des del mes de juny. El seu govern ha destacat per una oposició sòlida al desenvolupament del nou sector industrial a l’Espelt, el que era una de les parts més importants del programa electoral. L’equip de govern també continua treballant amb altres aspectes com el manteniment del territori, millores en l’atenció a la gent gran i dinàmiques de participació ciutadana. Òdena sembla que té la funció de reserva de sòl de tota la Conca, sobretot perquè té un terme molt gran. Com plantegen el manteniment d’aquest terme? La inversió per adequar els camins i evitar incendis tan destructius com el del 2015, amb quins recursos compta? En aquest pressupost 2020 s’ha dedicat una partida al manteniment de camins, i hem fet una planificació anual de quins són els principals camins a mantenir i aquells més malmesos. També s’ha dotat d’una major partida l’ADF, que treballa en el manteniment d’aquests camins i assegura que els vehicles d’emergències hi puguin accedir. A més, a través de la Diputació rebem ajuda del Pla de prevenció d’incendis, i també formem part de l’Associació de Propietaris Forestals Serra de Rubió, que treballa en aquesta línia: evitar incendis i regenerar els boscos. Per tant, pensem que el pla és bo; evidentment, ens agradaria tenir una major dotació econòmica perquè el tronc municipal és molt gran i no ens permet arribar a tot arreu, però almenys sí a les principals vies de comunicació i als principals boscos, per tenir-los ben mantinguts. L’Espelt, el nucli d’Òdena, el Pla de la Masia... a més de finques disperses. Hi ha una identitat comuna entre la gent d’Òdena? Com es resol? Som conscients que som un municipi amb diferents realitats i no ho volem amagar, sinó fomentar-ho. Volem que la gent de l’Espelt se senti de l’Espelt; la d’Òdena poble, també, i la del Pla, igual. Entenem que no poden tenir el mateix sentiment,

“Som conscients que som un municipi amb diferents realitats, no ho volem amagar, sinó fomentar-ho.Volem que la gent de l’Espelt se senti de l’Espelt; la d’Òdena poble, també, i la del Pla, igual. “

Maria Sayavera Batllessa d’Òdena però, si, al final, a tots els uneix el fet de pertànyer a un sol municipi, que és Òdena, això sí, no neguem les realitats existents i les defensem. No podem treballar de la mateixa manera per l’Espelt que pel Pla d’Òdena; ho hem de fer diferent, però som diferents i això també ens agrada. El govern i Òdena a Fons no volen el macropolígon a Can Morera. Senten el suport de tots els nuclis en aquest objectiu? La Generalitat diu que no actuarà contra la voluntat de l’Ajuntament i altres municipis de la Mancomunitat i encara hi insisteixen. Quan proposen els terrenys pròxims a l’aeròdrom, com reacciona l’altra part? Nosaltres, juntament amb Òdena a Fons, tenim una majoria, una majoria que va sortir de les eleccions del mes de maig; i per tant, tenim el suport de la ciutadania del municipi. Amb tot, hi ha una altra gran part, que són els 5 regidors socialistes, que defensa el contrari, que no hàgim de treballar-ho amb els veïns.

Per tant, haurem de plantejar vies de participació perquè hi puguin dir la seva, no només en la qüestió de Can Morera, sinó en la resta de territori industrial que Òdena ofereix en aquest pla d’activitats. La Generalitat sempre ha dit que teníem l’última paraula. Nosaltres no ens neguem al creixement industrial i, per això, oferim un altre sòl que fins ara no es contemplava, que és el del voltant de l’aeròdrom. La resta de municipis, evidentment, no s’hi neguen; per tant, és un tema a treballar. Com ha de ser aquest aeròdrom? Necessita més inversió o volen impulsar-lo amb uns objectius més acotats? El primer que hem de fer a l’aeròdrom Igualada-Òdena és endreçar-lo. Endreçar-lo vol dir crear una normativa i designar un gestor, una persona que el gestioni, ja que ara mateix no hi ha ningú. Estem en una situació molt alegal i molt embrionària. L’aeròdrom tal com el planteja Aeroports de Catalun-

“La Generalitat sempre ha dit que teníem l’última paraula. Nosaltres no ens neguem al creixement industrial i, per això, oferim un altre sòl que fins ara no es contemplava, que és el del voltant de l’aeròdrom. La resta de municipis, evidentment, no s’hi neguen; per tant, és un tema a treballar.” “El nou institut ens permetrà que tots aquells joves dels quals perdíem la pista quan acabaven l’escola i anaven a l’institut a Igualada es mantinguin molt més connectats al municipi. Amb això, podrem fer polítiques de joventut de manera molt més eficaç.”

ya ens agrada, perquè vol dir mantenir-lo tal com està ara definint aquesta gestió i, a partir d’aquí, poder-li donar un valor afegit amb empreses que vinguin a utilitzar-lo, fins i tot posar-lo a disposició dels serveis d’emergència i ser un referent per als bombers. Per tant, cal acotar-ne les funcions i definir qui l’ha de gestionar i com. Fins que no es faci això, no podrem saber quin futur tindrà. El vell Scorpia ha sonat per ser la seu de moltes coses. Quina idea té ara l’Ajuntament per a aquesta part del municipi? El que hem fet ara, des que som al govern, és reunir-nos amb el propietari dels terrenys, que és el promotor i qui pot decidir què s’hi fa, més enllà que ho faci conjuntament amb l’Ajuntament, i hi tenim converses per si es pot tirar endavant. Ara mateix és molt embrionari i no podem avançar res. Quan tinguem algun acord amb el propietari sobre què hi ha d’anar i com ha de ser ja ho anunciarem. Òdena tindrà institut-escola. És un pas, però per evitar la migració de la població més jove cap a altres àrees, hi ha serveis que plantegin desenvolupar al municipi? Fins ara, no tenir institut no ens provocava una emigració de la població cap a altres municipis. Ja hi havia molt la idea que qui vivia a Òdena no tenia el servei d’Institut, però tenia totes les facilitats per anar a Igualada. El nou institut ens permetrà que tots aquells joves dels quals perdíem la pista quan acabaven l’escola i anaven a l’institut a Igualada es mantinguin molt més connectats al municipi. Amb això, podrem fer polítiques de joventut de manera molt més eficaç.Si parlem d’evitar l’emigració cap a altres municipis, ja no només de l’institut-escola, el que hem de fer és fomentar l’habitatge social i polítiques d’habitatge per a joves, perquè ara mateix no hi ha una oferta d’habitatge de lloguer al municipi que sigui interessant i eficaç, i de compra molt baixa. Sabem que hi ha interès, no només de gent de fora que vol venir, sinó també de persones del mateix municipi que es volen independitzar i no saben com fer-ho, per tant, caldrà treballar en polítiques d’habitatge.

marรง/2020

publicitat

opinió

“

març/2020 “Igualada és un dels pocs llocs on hi ha més plaça de concertada que de pública, i aquest desequilibri feia temps que es reivindicava que s’havia de compensar. I a això s’hi ha de sumar el fet que els actuals centres públics de primària es troben en tres zones allunyades del centre”. NÚRIA RAMON

Escola de l’Ateneu, els canvis en positiu!

quests dies propers al període de preinscripció és el moment de reflexionar i pensar quin és el centre educatiu idoni per al teu fill o filla, i és en aquest moment quan t’adones que l’oferta educativa d’Igualada és extensa i variada. Escoles públiques i concertades, laiques i religioses, llars d’infants, infantil, primària o secundària. Cada una amb un projecte educatiu preparat per ser triat per les famílies que confien el tresor més valuós de casa a grans professionals que el prepararan de manera integral, des dels primers mesos de vida fins als 16 anys de manera obligatòria, i més enllà dels 16 de manera postobligatòria. Però el fet que totes les escoles ens preparem per mostrar el nostre projecte també ens fa veure com d’extensa i rica és l’oferta que tenim a la ciutat. Ja fa anys que a Catalunya s’han iniciat corrents d’innovació motivadors i engrescadors per a aquells que ens dediquem al món de l’educació, i tot plegat ha permès als diferents claustres de mestres dissenyar les propostes educatives que han de formar els ciutadans del futur. Igualada, a més, és una ciutat amb una situació peculiar si la comparem amb la resta del país. És un dels pocs llocs on hi ha més plaça de concertada que de pública, i aquest desequilibri feia temps que es reivindicava que s’havia de compensar. I a això s’hi ha de sumar el fet que els actuals centres públics de

NÚRIA RAMON Membre de la sectorial d’Educació d’ERC Igualada

primària es troben en tres zones allunyades del centre. El Decret del Conseller Bargalló aprovat recentment per permetre el canvi de titularitat d’un centre concer-

tat a públic ha obert la porta a poder equilibrar aquesta situació que vivíem històricament a la ciutat. Per tot això, la notícia que l’Escola de l’Ateneu Igualadí passi a titularitat pública soluciona aquests dos problemes de planificació a què feia referència anteriorment: equilibra les places públiques amb les concertades i situa una escola pública al centre de la ciutat. És normal que, d’entrada, les famílies que ja fa temps que van apostar per aquesta escola tinguin preguntes i dubtes; els canvis sempre comporten inseguretats. Però poden estar tranquil·les, perquè aquest canvi no només permetrà garantir el futur de l’escola, sinó que de ben segur que en mantindrà l’essència i continuarà sent la de llarga tradició històrica, on durant diverses etapes s’han format generacions d’igualadins i igualadines. Tenim la gran sort de tenir una ciutat educativa de qualitat, on, com he dit al principi, gaudim d’una oferta diversa i variada de centres públics i concertats, però també hem de ser conscients de la sobreoferta respecte al cens que tenim d’uns anys ençà, fet que genera competències i posa en risc la viabilitat d’alguns projectes. Aquest serà el proper repte que haurem d’afrontar com a ciutat, i tinguem clar que la clau de la solució rau en l’acord i el compromís de totes les parts.

És normal que, d’entrada, les famílies que ja fa temps que van apostar per aquesta escola, tinguin preguntes i dubtes; els canvis sempre comporten inseguretats. Però poden estar tranquil·les, perquè aquest canvi no només permetrà garantir el futur de l’escola, sinó que de ben segur que en mantindrà l’essència i continuarà sent la de llarga tradició històrica, on durant diverses etapes s’han format generacions d’igualadins i igualadines.

marรง/2020

publicitat

opinió

març/2020

Opinió

Quan la discriminació és doble

qu El 8 de març se celebra el Dia Internacional de les Dones, que va ser establert per l’ONU el 1977. Es va fer per rememorar i commemorar la mort de 142 obreres a la fàbrica tèxtil triangle Shirtwwaist de Nova York, l’any 1911, en un incendi que va atrapar les joves treballadores a les plantes superiors, on hi havia les sortides tancades durant l’horari laboral. És també el dia de reivindicar el feminisme (la igualtat efectiva de drets entre homes i dones), denunciar el sexisme i exigir la lliure participació en l’àmbit laboral; és a dir, la independència econòmica. Això avui encara és un motiu de greuge notable. L’últim informe de la Generalitat sobre l’Evolució de la bretxa salarial de gènere a Catalunya se situa –sobre xifres de l’any 2016- en un 23,4%, és a dir, una diferència retributiva de més de 6.000 euros anuals. Per què aquesta diferència? Les dones tenen més treball a

l’Ibex. L’atur també hi fa forat: 16,1% respecte 12,4%. Les dades només serveixen per il·lustrar allò que sovint denominem terra enganxós —les feines més precaritzades les fan les dones— i el sostre de vidre, que dificulta els ascensos i la projecció de carreres laborals, entre altres coses, per les jornades parcials que comentàvem abans. Parlar de dades és el més fàcil perquè permet que tothom faci l’exercici de traslladar-ho a la seva realitat. Les xifres són l’excusa per denunciar la magnitud

violència de gènere. De fet, una dona és violada cada cinc hores a l’Estat espanyol, una de cada quatre violacions és contra una menor d’edat; l’any passat es van assassinar 55 dones —des que es compten, any 2003, en són 1.043— 9 a Catalunya. Si tot això passa aquí i passa a la Unió Europea —l’indret del món on les dones compten amb més drets i llibertat— la situació de les dones en d’altres latituds és encara lluny de l’acompliment dels Drets Humans. Però hi ha una àmbit de la nostra societat que encara presenta vulnerabilitats. Les dones amb discapacitat intel·lectual tenen un 8% de possibilitats més de ser víctimes. De fet les dones amb discapacitat manifesten haver patit violència en un 58% —segons la Generalitat— i Dincat i la Fundació Vicky Bernadet afirmen en un estudi recent que cinc de cada 10 dones han patit agressions sexuals. També tenen menys reconegut el dret a la sexualitat, i això comporta rebre menys in-

temps parcial (22,6% davant el 7,5% d’homes), i el 96% de les jornades laborals parcials sol·licitades voluntàriament per a cures als fills, familiars o conciliació recau en les dones; una decisió que acaba repercutint a la llarga sobre tota la vida laboral i la corresponent pensió. I també acaparen el 90% de les excedències. Així s’observa que si la diferència salarial entre contractes temporals és del 11,4%, creix fins al 24,5% en els contractes indefinits. La bretxa també creix amb l’edat i entre la població estrangera. I on és més gran és en la franja de la part baixa de l’escala salarial i on és menys es nota és entre el col·lectiu de professionals científics i tècnics qualificats. Els estudis de diferència salarial no tenen mai en compte que el 63% del treball no remunerat i el 70% del treball domèstic el fan les dones. Si parlem de dones directives, només ho fem d’un 31% o un 13% de proporció en òrgans directius de les empreses de

de les diferències que encara cova la nostra societat. Ho veiem sovint amb coses que semblen òbvies: celebrar que les jugadores de futbol tinguin un conveni col·lectiu que les protegeixi si tenen una lesió? Que els premis econòmics s’equiparin entre els i les tenistes d’elit? Que el permís de maternitat i paternitat tendeixin a igualar-se? Que la llei deixi de distingir entre abús sexual i agressió? Perquè si parlem de violència sobre les dones, la nostra societat té una xacra per combatre diàriament. El mateix dia que es va diagnosticar el primer cas del coronavirus, la violència masclista assassinava tres dones de cop. L’estudi més exhaustiu que mai ha fet la UE —va entrevistar 42.000 dones— conclou que una de cada deu dones ha estat víctima d’algun tipus de violència sexual des dels 15 anys, i una de cada vint, violada. Una de cada dues dones ha rebut assetjament sexual a la feina i una de cada 3 europees és víctima de

formació sobre l’anticoncepció, patir avortaments o esterilització forçosa, que és contrària a la Convenció dels Drets de les persones amb Discapacitat establerts per l’ONU. És una responsabilitat col·lectiva treballar per la igualtat real entre homes i dones, la lluita contra les desigualtats en qualsevol àmbit i emprendre les mesures institucionals contra la discriminació. Els Plans d’Igualtat a les empreses socials són un punt de partida necessari, així com l’establiment de protocols. En el cas de les dones amb discapacitat, aquest acompanyament de la societat també ha de ser en el coneixement dels drets i el reconeixement si han estat víctimes. Perquè, sovint, la vulnerabilitat comença amb la impossibilitat de reconèixer-te’n com a tal, donar per normal una situació d’abús de poder. I no podem exigir supervivents i superheroïnes si primer no som capaces de traçar camins que desxifrin situacions així.

LAURA PINYOL Periodista. Cap de comunicació d’Àuria Grup

marรง/2020

publicitat

cultura

març/2020

cultura

MERCAT ESTRATÈGIC Mostra Igualada – Fira d’espectacles infantils i juvenils Mostra Igualada és la fira de referència de les arts escèniques per a tots els públics de Catalunya; un gran aparador dels millors espectacles per a públic infantil i jove, que aplega milers d’espectadors a la capital de l’Anoia i que té com a objectius nodrir les programacions familiars d’arreu del país i afavorir la internacionalització de les companyies que hi participen.

La 31a edició de la Mostra presentarà 47 espectacles i 18 estrenes El feminisme, la diversitat, el qüestionament dels cànons de bellesa, la crítica social i les històries de joves desencantats amb la vida o de personatges silenciats són alguns dels temes que abordarà la fira, que tindrà lloc del 26 al 29 de març a Igualada Del 26 al 29 de març de 2020 tindrà lloc una nova edició, la 31a, de la Mostra Igualada, la fira de referència de les arts escèniques per a tots els públics de Catalunya. Enguany, a més, estrena nova direcció artística a càrrec de Ramon Giné, que ha substituït l’igualadí Pep Farrés. El lema “Teatro del bueno”, frase de l’entrenador José Mourinho, és l’escollit per a la imatge de la fira d’enguany, creada per l’artista igualadí Ramon Enrich. La Mostra “ha fixat el relat de la campanya amb les expressions teatrals no professionals que resulten de l’observació de nens, nenes i joves, els protagonistes de la fira. El teatre apareix en qualsevol àmbit de les nostres vides. En el món infantil, la rebequeria,

la impostura i la sobreactuació són un recurs habitual per aconseguir propòsits. L’adolescència n’és també un exemple clar, amb el postureig i la idealització gairebé grotesca com un enorme exercici d’impostura i de voler influir en l’entorn social”, expliquen des de la direcció de la Mostra Igualada. El creador de la imatge, Ramon Enrich, ha explicat que “amb una mirada simpàtica i com un acte del tot humà i natural, aquest any la Mostra Igualada ret homenatge als grans actors en l’escenari de la vida, els nens i els joves”. Programació Del 26 al 29 de març, durant quatre dies intensos es podran veure un total de 91 funcions de 47 espectacles, de compan-

yies tant catalanes (31) com de l’estranger (16). S’hi podran veure 18 estrenes: 10 d’absolutes, 7 a Catalunya i 1 a l ’Estat espanyol. La fira tindrà 14 espais, 7 de sala i 7 de carrer, a més de 4 d’itinerants. En aquesta ocasió, la direcció ha hagut de fer la programació entre les 712 sol·licituds presentades per companyies d’arreu. La 31a edició de la Mostra Igualada comptarà amb propostes de companyies “que aposten per la innovació i per experimentar fora del seu espai de confort, amb l’objectiu de donar circuit i visibil itat a les propostes de risc amb qualitat”, segons la direcció de la fira. També s’hi podran veure “els treballs de companyies emergents que surten al terreny de joc apostant pel teatre per

a tots els públics, així com companyies multidisciplinàries. Tampoc hi faltaran aquelles companyies veteranes i amb llarga trajectòria en el món del teatre”, han afegit. El qüestionament dels cànons de bellesa imposats, el feminisme, la diversitat, la crítica social i les històries de joves desencantats amb la vida o de personatges silenciats són algunes de les temàtiques principals que tractaran els espectacles de la Mostra, que s’inaugurarà oficialment el dijous 26 de març amb l’espectacle de gran format i per a tots els públics Geometria, de Roseland Musical, una proposta que incorpora a la perfecció l’audiovisual i les noves tecnologies amb música, poesia i dansa contemporània. >>>>>

marรง/2020

publicitat

cultura

març/2020

Teatre Itineraris La Mostra Igualada es divideix en 5 itineraris en funció del públic al qual es dirigeixen els espectacles, “per fer-los més accessibles i segmentar el volum de programació”, segons la direcció de la fira. Com a novetat, enguany es crea l’itinerari “Per als més petits +0” amb propostes per a nadons de 0 a 3 anys. Com en les darreres edicions, trobem l’itinerari “Per als petits”, amb espectacles per a nens i nenes a partir de 3 anys; l’itinerari “Per als no tan petits”, a partir de 6 anys; la “Mostra JOVE”, per a noies i nois a partir de 12 anys, i l’itinerari “Per a tothom”, amb propostes per a tots els públics. Paral·lelament a aquestes franges d’edat, a cada espectacle s’indica una edat recomanada per afinar encara més en la descripció de la proposta. Estrenes S’hi podran veure les estrenes de 18 companyies, 10 de les quals són estrena absoluta. D’aquestes, destaquen Orbital, el nou espectacle dels anoiencs Farrés Brothers i cia, sobre relacions interplanetàries, òrbites humanes, ciència, poètica i humor; Camí a l’escola, de la companyia Campi Qui Pugui, l’extraordinària història de tres germanes que sobrepassen totes les barreres, lluitant per aprendre; Marúnica, de la companyia Roberto G. Alonso, un viatge poètic i visual pel fascinant món creatiu de la pintora surrealista Maruja Mallo, i Valentina Quàntica, de la companyia de teatre Anna Roca, que reivindica el reconeixement de les dones en el món de la ciència. També es podran veure per primer cop a Catalunya 7 obres, entre les quals destaquen Volatineros, de Nostraxladamus, una companyia de circ aragonesa amb més de 20 anys de trajectòria que portarà a Igualada un impressionant espectacle d’altura, multidisciplinari, poètic i visual per a totes les edats; La casa más pequeña, de Yarleku teatro, premi FETEN 2019 a la millor interpretació femenina, una obra que parla de la incertesa dels nens refugiats, que han d’abandonar el seu lloc d’origen sense saber quan tornaran; Nautilus, 20.000 llegües de viatge submarí, de La Negra, una versió de la clàssica novel·la d’aventures de Jules Verne amb una lectura actual, i KL’AA la teva cançó, d’Inspira Teatre, un viatge musical del nen cap al

descobriment del món, una experiència visual i sonora a través de la veu i la cançó, que formarà part del nou itinerari “Per als més petits” per a infants de 0 a 3 anys. Companyies internacionals A part de les companyies de l’Estat espanyol, la Mostra acollirà altres propostes internacionals. Els francesos de la Cie. La Migration actuaran amb Landscape(s)#1, una proposta d’acrobàcies, funambulisme i circ contemporani maridada amb música de percussió africana. Els belgues Compagnie du Plat pays! hi presentaran Triple Buse, una peça còmica, desenfadada i esperançadora amb teatre físic, clown i circ que es podrà veure per primer cop a l’Estat espanyol. Pel que fa a les companyies angleses, Little Soldier Produccions presentarà (en anglès amb subtítols en castellà) la imaginativa i provocadora The Ingenious Gent leman Don Quixote de la Mancha, una comèdia física amb música en directe que s’estrenarà a Catalunya, i Avanti Display portarà Full Circle, una peça trapella, experimental i còmica amb cubells com a element principal i la participació dels espectadors. La Mostra PRO, el punt de trobada dels professionals El Museu de la Pell i l’Adoberia Bella seran, un any més, els escenaris de la Mostra PRO, la llotja de professionals com a epicentre de tota l’activitat, amb una seixantena d’expositors. Dins de les activitats professionals, cal destacar la jornada de dijous al matí, amb la taula rodona “Programar per a públics de 8 a 14 anys” i l’11è Mercat de projectes d’espectacles, que possibilita la producció de muntatges que ara només són una idea; també destaca la Jornada Teatre i Joves de divendres al matí, que anirà seguida de la dinàmica Teen Kitchen Table. També s’hi duran a terme reunions ràpides i trobades pactades o informals que afavoreixen el contacte entre els diferents agents; la Mostra Mestra, una iniciativa que dota d’eines els docents a l’hora de mirar un espectacle i parlar-ne; i un seguit de presentacions a càrrec d’agents del sector. A més, la Mostra tornarà a comptar amb la gestora cultural Margarida Troguet com a facilitadora PRO. L’any passat, la Mostra Igualada va

La Mostra JOVE oferirà 10 espectacles dirigits a nois i noies a partir de 12 anys La programació de la Mostra JOVE comptarà amb deu propostes, entre les quals les estrenes de dues produccions que es podran veure per primer cop a Catalunya: The Ingenious Gentleman Don Quixote de la Mancha, de Little Soldier Produccions, i El Divan de la Perruquera, de Sienta la Cabeza, una instal·lació performance interactiva que convida a tenir una mirada diferent sobre un mateix i sobre els altres. De la Mostra JOVE també destaca Conservando la memoria, de El Patio Teatro, un viatge a les arrels de cadascun de nosaltres a partir de la memòria i del record dels nostres avis i àvies, i Infanticida, de Víctor Català, una òpera electrònica amb la composició musical de Clara Peya, la dramatúrgia de Marc Rosich i la direcció escènica de Marc Angelet. La programació per a joves incorpora enguany propostes amb formats no convencionals, com La festa de Mambo Project, una experiència immersiva, un joc de màscares amb projeccions i DJ que compara l’amor amb una festa de música electrònica; Píndoles, un “tres en un” del teatre amb tres històries breus, intenses i a tocar de l’espectador en tres espais molt vius, i Excalibur i altres històries d’animals morts, d’Hermanas Picohueso, un programa de televisió fet en directe i liderat per l’ovella Dolly i la gosseta Laika. Completen la programació per a joves Viaje al fin de la noche, de Proyecto 43-2, sobre les situacions complexes a les quals no podem posar paraules, i Monster. De prop ningú és normal, de Tantarantana i Arsènic Creació, un musical atípic per reivindicar la normalitat de l’anormalitat. Fora de la programació jove, en aquesta 31a edició també destaca Labranza Kids, de Colectivo Lamajara, una proposta que utilitza la figura del pagès i l’artista per identificar les semblances en els dos camps i veure com aquestes conviuen. Comptarà amb la participació de 25 nens i nenes d’Igualada d’entre 8 i 12 anys. acollir 765 professionals acreditats (programadors, companyies no programades i expositors) que representaven 401 entitats. D’aquestes, 370 eren de Catalunya, 37 de l ’Estat espanyol i 18

internacionals. Quan encara no s’han tancat les incripcions per a l’edició d’enguany, ja s’han acreditat més de 600 professionals de 313 entitats del sector de les arts escèniques.

marรง/2020

publicitat

ecomomia

març/2020

economia

La indústria 4.0 ja és una realitat que està canviant radicalment el món de l’empresa a tot arreu. La transformació de la PIME passa per l’adopció de tecnologies com la intel·ligència artificial, el big data, la internet de les coses, el machine learning, la realitat augmentada, la mobilitat 5G, l’encriptació via blockchain, etc.

La Generalitat posa en marxa el programa ProACCIÓ 4.0 per impulsar la transfromació digital de les pimes catalanes La consellera igualadina d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya va presentar aquesta inicicitiva a la seu de la Unió Empresarial de l’Anoia. El programa té com a objectiu principal accelerar la transformació del teixit empresarial català cap a la indústria 4.0 com la finestreta únic a a Catalunya en aquest àmbit La indústria 4.0 ja és una realitat que està canviant radicalment el món de l’empresa a tot arreu. La transformació de la PIME passa per l’adopció de tecnologies com la intel·ligència artificial, el big data, la internet de les coses, el machine learning, la realitat augmentada, la mobilitat 5G, l’encriptació via blockchain, la robòtica col·laborativa o qualsevol altra aplicació empresarial de les noves tecnologies. El Departament d’Empresa i Coneixement posa en marxa el programa ProACCIÓ 4.0 amb l’objectiu d’impulsar la transformació de les pimes catalanes cap a la indústria 4.0. La consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, acompanyada de la directora dels Serveis Territorials de la Catalunya Central, Bàrbara Minoves, i del conseller delegat d’Acció, Joan Romero, el va presentar recentment a Igualada, a la seu de la Unió Empresarial de l’Anoia. L’acte de presentació també va comptar amb la participació del president de la Unió Empresarial de l’Anoia, Joan Do-

mènech, i del president de la Delegació a l’Anoia de la Cambra de Comerç de Barcelona, Xavier Badia. Durant la jornada es van exposar els casos pràctics de les empreses Cubus Games, S.L, Practics Business Solutions, S.L, World Pro Ride SL (Indoorwall) i Enginyeria de Software SA (Engisoft). Durant la seva intervenció la consellera igualadina Àngels Chacón va explicar que “la indústria 4.0 és un element clau si volem ser competitius, i afecta grans empreses, pimes i també empreses de serveis, amb canvis radicals en els models de producció i en les relacions entre proveïdors, productors i clients”. “Per això sorgeix el programa ProACCIÓ 4.0, amb fases de sensibilització per despertar la consciència de les empreses, diagnosi per avaluar quina tecnologia convé més per cada cas i després tractament”, va afegir Chacón. En aquest marc, Joan Domènech, president de la Unió Empresarial de l’Anoia, va exposar la gratitud de l’entitat per tal d’acollir aquesta jornada i que

l’Empresa 4.0 és un eix estratègic per l’entitat. En aquest sentit, Domènech, va destacar que davant “la inquietud de les empreses industrials, especialment del metall, des de la UEA es va voler apostar per acompanyar a les empreses davant aquest canvi”. Així doncs, el president va destacar que “ja al Fòrum Empresa i Progrés 2019 anomenat l’Horitzó de la Transformació Empresarial es va voler posar fil i agulla en aquesta transformació que pivota sobre dos eixos que vam veure complementaris i igualment estratègics: la transformació digital i l’economia circular. En aquests mesos de treball, hem vist que hi ha una preocupació i una necessitat de les empreses davant aquest nou panorama de transformació, però a la vegada, hi ha força desconeixement i cap aquí és on hem centrat els nostres esforços”. Per la seva banda, Paula Arias, gerent de la Unió Empresarial de l’Anoia, va presentar el projecte que s’està impulsant des de l’entitat empresarial anomenat Lab Anoia 4.0, un grup de treball de

Presentació del programa a la seu de la Unió Empresarial de l’Anoia.

l’entitat format per empreses en transformació digital, on s’hi afegeixen també els actius tecnològics de la comarca -empreses que treballen per donar solucions tecnològiques i 4.0 a indústries i empreses del territori- “Amb ells s’està traçant un full de ruta a seguir per tal que la comarca avanci cap aquest canvi, que les empreses sàpiguen on adreçarse i com encarar aquesta transformació i tot el potencial tecnològic i 4.0 que té l’Anoia”. En aquest sentit, Arias va exposar la voluntat de tirar endavant el Projecte ACCELERA que consistirà en un termòmetre 4.0 i un protocol de seguiment i acompanyament per conèixer l’estat i la maduresa digital de les empreses de l’Anoia, acompanyar-les i poder detectar projectes, tirar-los endavant amb els actius del Lab i el suport econòmic de la Generalitat a través d’ACCIÓ. El programa ProACCIÓ 4.0 El programa ProACCIÓ 4.0 -articulat per la Direcció General d’Indústria a través d’ACCIÓ- actuarà com la finestreta única a Catalunya per sensibilitzar, acompanyar i assessorar les empreses catalanes en l’àmbit de la indústria 4.0. En total, es preveu que en els propers tres anys 1.000 empreses catalanes utilitzin els serveis i programes d’aquesta nova iniciativa, derivada del Pacte Nacional per a la Indústria, tot i que va més enllà del seu mandat. El programa compta amb la col·laboració del Consell General de Cambres de Catalunya, Foment del Treball, PIMEC i Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. Té com a destinataris des de les pimes que encara no s’han plantejat començar el procés de transformació tecnològica fins les que ja estan duent a terme inversions en aquest camp. Així, el programa ProACCIÓ

economia

març/2020

El programa ProACCIÓ 4.0 -articulat per la Direcció General d’Indústria a través d’ACCIÓ- actuarà com la finestreta única a Catalunya per sensibilitzar, acompanyar i assessorar les empreses catalanes en l’àmbit de la indústria 4.0.

En total, es preveu que en els propers tres anys 1.000 empreses catalanes utilitzin els serveis i programes d’aquesta nova iniciativa per impulsar la transformació digital, derivada del Pacte Nacional per a la Indústria, tot i que va més enllà del seu mandat.

Però... què és la responsabilitat hipotecària?

4.0 posa a disposició del teixit productiu català un conjunt de serveis, línies d’ajut, finançament i actuacions d’àmbit local i internacional i de connexió amb l’ecosistema. L’objectiu és sensibilitzar l’empresa, facilitar-li l’elaboració d’una diagnosi, la preparació d’un pla d’actuacions i la implantació dels processos de transformació tecnològica. Es tracta d’un programa viu al qual s’incorporaran noves iniciatives els propers mesos, però que ja compta amb les següents actuacions destacades: - Sensibilització arreu de Catalunya: per donar a conèixer a les pimes catalanes la necessitat de començar els processos de transformació tecnològica, s’han organitzat accions de difusió i jornades arreu del país orientades a donar a conèixer al teixit productiu l’impacte i beneficis de la indústria 4.0. - Elaboració d’una diagnosi i pla actuacions: mitjançant una metodologia pròpia d’ACCIÓ, l’empresa podrà activar un procés de reflexió enfocat cap a la seva transformació tecnològica posant èmfasi en el canvi estratègic, organitzatiu i en el model de negoci derivat de les oportunitats que ofereixen les noves tecnologies de la indústria 4.0. L’objectiu és que les pimes que hi participin acabin el programa amb una diagnosi personalitzada i amb un pla d’actuacions. Aquesta diagnosi, necessària per accedir a les línies d’ajut, també es podrà elaborar amb el suport d’un assessor extern acreditat o a través d’agents TECNIO, una opció subvencionada en el marc del programa. - Ajuts econòmics directes per implantar el pla d’actuacions: les empreses que ja disposin d’una diagnosi podran accedir a ajuts de fins a 14.000 euros a través de la línia d’ajuts Cupons d’Indústria 4.0 -que compta amb un pressupost anual de 2 milions d’euros-

per contractar serveis de consultoria per integrar les tecnologies vinculades a la indústria 4.0 en l’àmbit productiu, de processos o organitzatius de l’empresa, a través de proves de concepte o projectes concrets. - Línia de préstecs: el Departament d’Empresa i Coneixement, conjuntament amb l’ICF, posa a disposició del teixit productiu català una línia de préstecs de 150 milions d’euros amb bonificació d’interessos per promoure el finançament d’inversions amb impacte sobre la digitalització de la indústria. - Suport integral: de manera global, el programa activarà un front office a disposició de les empreses catalanes per resoldre les seves consultes de manera personalitzada en funció del seu punt de partida i les seves necessitats específiques. Les assessorarà sobre quins són els passos més adequats per iniciar o ampliar el seu procés de digitalització, sobre mecanismes de finançament, programes europeus i les posarà en contacte amb proveïdors de tecnologia. De fet, el programa ProACCIÓ 4.0 agrupa totes les iniciatives d’ACCIÓ en l’àmbit de la indústria 4.0, com pot ser l’organització de missions internacionals (per exemple a la més important del món d’aquest sector, la Hannover Messe que se celebra a Alemanya l’abril de l’any vinent), jornades de marketplace per posar en contacte oferta i demanda (el proper se celebra a ACCIÓ el mes de desembre) o un curs d’indústria 4.0 per capacitar les empreses sobre com abordar la transformació tecnològica (el mes de maig del 2020 començarà la cinquena edició). Les empreses interessades poden accedir tota la informació del programa ProACCIÓ 4.0 en aquest enllaç: https://www.accio.gencat.cat/ proaccio40.

uan a la Notaria signemn una escriptura de préstec, amb la qual oferim a garantia la constitució d’una hipoteca sobre una finca, és freqüent que sorgeixi el dubte referent al que s’anomena “responsabilitat hipotecària”: un conjunt de conceptes i xifres que solen marejar el client i que requereixen ser explicats normalment. Una cosa que no ofereix cap mena de dubte és que, en el moment en què vam signar el préstec, sorgeix una obligació per a qui ha rebut els diners: la devolució de la suma prestada, més els seus interessos derivats en el període de temps que hàgim pactat amb el banc. De la mateixa manera, l’entitat financera tindrà el dret a exigir-nos el pagament i compliment en la forma i terminis estipulats en l’escriptura. El Codi Civil estableix l’obligació de tota persona de complir les seves obligacions en l’article 1911. Del compliment de les obligacions respon el deutor amb tots els seus béns presents i futurs. S’anomena “principi de responsabilitat personal i il·limitada”. La raó de la constitució de la hipoteca és la de tenir, per al banc, una garantia de compliment de l’obligació per part de client, i per al client, és una forma d’obtenir unes condicions més favorables per al préstec sol·licitat. I la finca que oferim en garantia, i que resulta hipotecada, quedarà afecta al pagament del préstec, de manera que si no es compleix, el banc pot instar la venda de l’immoble amb preferència a altres creditors per cobrar la quantitat deguda. És important tenir en compte que, si venguéssim aquest immoble hipotecat, el banc podria igualment instar la seva venda, ja que la constitució de la hipoteca en escriptura i la seva inscripció en el registre de la Propietat, dóna al préstec hipotecari constituït publicitat davant tercers. Per tant, l’immoble respon qualsevol que sigui el seu propietari. Arribat a aquest punt, començarem a entendre què és la responsabilitat hipotecària. En deixar de pagar el préstec, i si el banc declara la seva resolució anticipada, ens reclamarà unes quantitats: la part de capital i els interessos que corresponguin a les quotes vençudes i no pagades, el capital encara no vençut, les comissions de reclamació estipulades, els interessos de demora sobre el capital vençut i no pagat i, finalment, les despeses en què incorri el banc per arribar a cobrar el que se li deu (despeses d’execució...). La suma d’aquestes quantitats és la responsabilitat hipotecària. Però el seu efecte no és el mateix si el propietari de l’immoble segueix sent el deutor a si és un tercer. Ja hem dit que la finca la podem vendre i el comprador assumir que aquest bé és garantia d’un deute que és d’un altre (convertint-se en hipotecant de deute aliè) o puc hipotecar casa meva en garantia del deute, per exemple, del meu fill (seré un hipotecant no deutor). Aquestes quantitats que comprenen la responsabilitat hipotecària determinen el màxim que per cada un dels conceptes podrà reclamar el banc a qui sigui amo de la finca però no deutor de banc. És a dir, que si en executar la hipoteca es vengués per una quantitat superior al deute, l’amo no deutor es quedaria el sobrant. Però si es vengués per una xifra inferior a la quantitat que el banc reclama al deutor, no se li podria reclamar aquesta quantitat a l’hipotecant no deutor. Per tant, limita la responsabilitat de qui sigui hipotecant no deutor. No obstant això, el deutor que és amo de la finca hipotecada haurà de pagar el deute íntegre que li reclama el banc en tot cas, de manera que si es vengués la casa per més diners que el total reclamat pel banc, el deutor rebria el sobrant un cop liquidat el deute. Però si es vengués per menys, el deutor hauria de pagar la quantitat que quedés pendent per liquidar el deute. I és llavors quan actua el principi de responsabilitat universal i personal, ja que el deutor respondrà amb tot el seu patrimoni, present i futur, davant el creditor fins que liquidi definitivament el deute.

CARLOS CALATAYUD CHOLLET Notari d’Igualada carloscalatayud@notariado.org

aula

març/2020

El problema no és l’emoció, sinó el comportament que pot estar associat. Es pot permetre l’enuig, però no qualsevol comportament (per exemple, agressions verbals o físiques). Per això, és important posar límits i ensenyar a gestionar l’enuig i resoldre conflictes de forma sana.

Eines per gestionar l’enuig dels nens La ràbia, ira o enuig és l’emoció que s’experimenta quan percebem que han envaït el nostre territori o els nostres drets

Com qualsevol emoció, l’enuig implica canvis a tres nivells: Fisiològic (augment de la freqüència cardíaca o la pressió arterial). Pensament (pot haver barreja d’idees confuses sense deixar veure les coses clares). Conducta (fer les coses fora de control). Sentir ràbia és normal i, de fet, té una funció. La ràbia serveix per defensar-nos i si la gestionem bé pot ajudar-nos a enfrontar-nos a situacions que considerem injustes, davant les quals potser ens inhibiriem si no sentíssim l’enuig. El problema no és l’emoció, sinó el comportament que pot estar associat. Es pot permetre l’enuig, però no qualsevol comportament (per exemple, agressions verbals o físiques). Per això,

és important posar límits i ensenyar a gestionar l’enuig i resoldre conflictes de forma sana. La forma en què es manifesta l’enuig varia en funció de l’edat i el desenvolupament: en la primera infància, els nens ja comencen a reprimir els impulsos d’agressió física. En edat preescolar aprenen a idenficar les emocions bàsiques i comencen a fer servir paraules per expressar els seus sentiments, encara que molts encara recorren a conductes agressives, com pegar a altres. A poc a poc aniran adquirint més habilitats verbals i capacitats per a expressar el seu empipament amb paraules en lloc de fer-ho físicament. En l’adolescència poden aparèixer noves preocupacions i reptes, com el desig d’independència i intimitat, unit a

l’augment de les exigències acadèmiques i socials. En aquesta etapa alguns adolescents tenen dificultats per gestionar el seu enuig i presenten descontrol d’impulsos, mentre que altres poden mostrar-se molt inhibits i retrets. Perquè els nens i adolescents aprenguin a gestionar l’enuig, és important saber que la causa d’aquesta emoció pot estar relacionada amb diversos factors que actuen alhora, com les característiques del nen, el context (situació, canvis, lloc...) i les característiques dels pares (el seu temperament i la seva forma de reaccionar davant l’enuig). Per a que els nens i adolescents aprenguin a gestionar l’enuig, és important saber que la causa d’aquesta emoció pot estar relacionada amb diversos factors que actuen alhora, com les característiques del nen, el context (situació, canvis, lloc...) i les característiques dels pares (el seu temperament i la seva forma de reaccionar davant l’enuig). Estratègies per prevenir l’enuig En primer lloc, es recomana afavorir la prevenció i que els nens i adolescents adquireixin estratègies. Per a això, cal que els pares aprenguin a gestionar les seves pròpies emocions, que sàpiguen identificar-les, manejar-les de forma apropiada i utilitzar estratègies per calmar-se. D’aquesta manera, poden ser bons models, ja que són la principal figura de referència per als nens. En família es pot entrenar també l’empatia, és a dir, la capacitat de reconèixer, comprendre i connectar amb les emocions dels altres. Per exemple, a casa pot haver situacions quotidianes en què es pot preguntar: “Com creus que se sent la teva germana quan li dius això?”. Per afavorir l’autoestima i prevenir dificultats és bo reconèixer els punts forts i felicitar els nens i adolescents pels seus èxits i esforços. Es recomana també afavorir emocions positives en família, com jugar junts, escoltar música junts i tenir moments d’oci compartit (no només rutines d’obligacions diàries). Identificació dels primers senyals de l’enuig Davant situacions difícils, és bo estar atents a les primeres senyals de l’enuig

aula

març/2020

Cal que els pares aprenguin a gestionar les seves pròpies emocions, que sàpiguen identificar-les, manejar-les de forma apropiada i utilitzar estratègies per calmar-se. D’aquesta manera, poden ser bons models, ja que són la principal figura de referència per als nens.

per poder anticipar-s’hi. Podem ensenyar al nen a reconèixer les sensacions de l’enuig, perquè identifiqui els moments en què va augmentant. Per exemple, es pot utilitzar el dibuix d’un semàfor perquè marqui en quin nivell d’empipament es troba. Quan l’enuig va en augment, l’estratègia més útil és posar un nom a la seva emoció (“estàs enfadat”) i deixar que faci alguna cosa que l’ajudi a calmar-se. Per exemple, pot comptar fins a 10, fer respiracions profundes o canviar d’espai. Una vegada que està més calmat, podem ajudar a resoldre el problema seguint els següents passos: Afavorir la comunicació i l’escolta activa. Hem d’escoltar l’infant, deixant de banda el que estem fent i parar, per dedicar temps a escoltar-lo. Posteriorment, podem ajudar a reconèixer i acceptar la seva emoció. Ajudar a buscar alternatives per solucionar el problema fent-li preguntes: “què més pots fer?”. Li podem ajudar a buscar opcions. Animar-lo a posar a prova les opcions escollides. Valorar els resultats, felicitar-lo pels èxits i pensar si cal modificar coses. Si la frustració es desborda i el nen presenta una rebequeria, ignorar-lo és l’estratègia més útil perquè les rebequeries disminueixin. La reacció inicial pot ser d’augment de la frustració, però aquesta baixarà de forma gradual. És important aclarir la zona i assegu-

rar-nos que no hi ha perill físic, com a objectes amb els quals es pugui fer mal. Si la causa és un límit imposat, és important ser coherent i mantenir-lo i actuar de manera ferma, encara que sense duresa ni rigidesa. En algunes ocasions, no serà possible ignorar-lo, com en casos en què el nen es faci mal a si mateix o a altres. En aquests casos, és útil separar el nen de la situació uns minuts perquè es calmi. Sol ser molt útil crear un “Racó de la calma” a casa. Es tracta d’un lloc agradable en el qual poden posar coixins, peluixos o altres objectes que afavoreixin la calma. El nen pot acudir al racó quan vulgui i també en els moments difícils. La idea consisteix a dedicar un temps a no fer res, simplement a respirar, calmar-se i a ser conscients de nosaltres mateixos, sense jutjar. Quan va tornant la calma, es recomana tornar a la normalitat tan aviat com sigui possible. Es pot buscar una altra cosa que pugui fer i felicitar-lo per això. Quan estigui ben calmat, podem repetir la demanda, fent-li més fàcil i donant-li suport. L’estratègia del racó de la calma pot usar-se de forma quotidiana. Crear rutines per a la calma i la relaxació, per exemple amb música o respiració profunda, afavoreix el benestar general i la gestió emocional. Font: María Ángeles Mairena García de la Torre, Doctora i Psicòloga Clínica. Servei de Psiquiatria i Psicologia FAROS /Hospital Sant Joan de Déu.

Sol ser molt útil crear un “Racó de la calma” a casa. Es tracta d’un lloc agradable en el qual poden posar coixins, peluixos o altres objectes que afavoreixin la calma. El nen pot acudir al racó quan vulgui i també en els moments difícils.

mercat

març/2020

mercat És temps de...

TARONGES Són riques en vitamina C que ens ajudarà, en aquesta època, a escurçar la durada dels refredats i a estimular el sistema immunitari. A més a més, també conté vitamines del grup B i vitamina A i minerals com el potassi, el calci i el fòsfor. Quan ens mengem una taronja sencera, ens mengem la part blanca. Aquesta fina pell que envolta els grills és la que conté major concentració de vitamines, fibra i polifenols.

El celler Les D.O. catalanes (1): Pla del Bages

Espinacs L’espinac pertany a la família de les amarantàcies igual que les bledes i la remolatxa, és d’origen persa i va arribar a Europa a l’Edat Mitjana. El seu nom es deu al seu fruit, que quan és madur s’omple d’espines. D’espinacs en podem disposar durant tot l’any però la collita és més abundant durant els mesos d’hivern. En podem trobar al mercat de diferents varietats. Els de fulla arrissada són els més habituals i les seves fulles són més cruixents i d’un color verd fosc, els de fulla llisa té les fulles més grans i més tendres i el baby és el mateix que el de fulla llisa però collit abans de què creixi. Pel que fa a les seves característiques nutricionals, els espinacs són una hortalissa que conté més d’un 90% d’aigua i un 6% de fibra i per tant, una baixa proporció tant de proteïnes com de greixos i hidrats de carboni. Pel que fa a les vitamines, destaquen per la seva aportació de vitamina A, essencial per la vista, els cabells i la pell, vitamina C necessària per al bon funcionament del sistema immunològic i vitamines del grup B amb un paper important en l’aprofitament de l’energia provinent dels hidrats de carboni. Malgrat que en Popeye fes famosos els espinacs pel seu contingut en ferro aquests no en contenen en quantitats significatives. Els espinacs són un aliment molt saludable però cal tenir en compte que contenen: àcid oxàlic que pot afavorir la formació de càlculs renals en les persones propenses i histamina que pot provocar mal de cap o al·lèrgies en persones susceptibles. Podem gaudir dels espinacs amb innumerables receptes, els podem consumir crus, utilitzant les fulles tendres en una amanida, o cuits en plats típics de la cuina de casa nostra com els “espinacs a la catalana” amb panses i pinyons o les “cassoles del tros” amb cargols i costella de porc. També els podem fer servir per farcir uns canelons, fer-ne una truita, una pizza o una coca de recapte. A la cuina francesa s’utilitzen per fer soufflés i a la italiana es cuinen a la florentina acompanyats de beixamel i un ou esclafat. Aquest hivern gaudiu dels espinacs aprofitant la gran varietat de propostes que us fem i les dues receptes que us presentem i no us oblideu de la fruita a l’hora de les postres. Si seguiu la recomanació de 5 peces de fruita i verdura al dia gaudireu de més salut !/ DIBA

Rissotto d’espinacs Ingredients per a quatre persones: 225 g d’arròs 250 g d’espinacs 2 porros 2 grans d’all 150 ml de vi blanc sec 1 l de brou vegetal 50 g de parmesà 1/2 llimona 3 cullerades soperes d’oli d’oliva Sal Pebre Nou moscada Preparació prèvia Renteu i talleu els porros i els espinacs. Peleu i piqueu els alls. Elaboració Procureu mantenir el brou calent però sense bullir. En una cassola amb l’oli calent coueu els porros nets i tallats fins i els alls pelats i picats durant uns dos minuts. Tireu-hi l’arròs i coue-ho 2 minuts més sense deixar de remenar; seguidament tireu-hi el vi, i quan s’hagi absorvit bé, afegiu-hi 1/3 del brou i remeneu-lo sovint, fins que també s’hagi absorbit. A continuació afegiu-hi els espinacs i 1/3 més del brou. Condimenteu amb la sal, el pebre i la nou moscada i afegiu-hi la resta del brou. Continueu remenant bastant sovint fins que l’arròs sigui cuit. Depèn del tipus d’arròs, la cocció total pot variar entre 18-25 minuts. Afegiu-hi el suc de mitja llimona i remeneu. Presentació Serviu-ho amb part del parmesà pel damunt i la resta a part. / DIBA

Al bell mig de Catalunya, a l’extrem oriental de la depressió Central, es troba una illa vinícola, el Pla de Bages. Dins d’un clima continental mediterrani de mitja muntanya, el Bages disposa de les condicions idònies per al conreu vinícola: un excepcional microclima, una pluviositat escassa i una forta oscil·lació tèrmica, a més d’un sòl franc argilós i calcari. El microclima mediterrani de mitja muntanya, una pluviositat escassa i una oscil·lació tèrmica força acusada són idonis per al conreu de la vinya. Els sòls ondulats i pobres configuren la personalitat dels seus vins. El rigor climàtic comporta rendiments de raïm curts, però d’una qualitat excel·lent. Els seus vins queden impregnats amb notes balsàmiques d’espígol, farigola i romaní. Aquestes plantes aromàtiques que poblen els boscos de pins, roures i alzines envolten les vinyes.

Les barraques de vinya, construccions en pedra seca, conformen el paisatge d’aquest territori, i són una mostra de la tradició vitivinícola del Pla de Bages. L’elaboració de vins negres és força important. Ull de llebre, merlot, sumoll i cabernet sauvigon són les varietats més emprades, i, en menor mesura, garnatxa negra, pinot noir i syrah. Són fruitats i amb bon aroma. La picapoll és la varietat autòctona més emblemàtica, i dóna lloc a vins blancs lleugers i exquisits. També s’hi troben blancs de macabeu, parellada i chardonnay. La picapoll és una varietat tardana, de gra ovalat i pell gruixuda, que el protegeix en la seva llarga maduració. Dona vins d’acidesa mitjana que els fa molt amables i potencia la seva sensació de volum. Aromàticament revela notes cítriques, com l’aranja, l’herba aromàtica espígol i en els anys més frescos les notes florals (flor blanca com el gessamí). Els rosats són moderns, de merlot i cabernet sauvignon. La Denominació d’Origen Pla de Bages agrupa cellers hereus de la llarga tradició vitivinícola de la qual va ser, al segle XIX, la comarca amb més vinya de Catalunya. Aquests cellers són majoritàriament explotacions familiars, i tots tenen vinya pròpia. Això implica una cura tradicional i molt personalitzada de la vinya que es tradueix en la qualitat dels seus vins. Actualment hi ha 15 cellers adscrits a la D.O. Pla de Bages.

mercat

març/2020

BRÒQUIL Conté molta aigua, és ric en fibra, minerals, vitamina C (una ració proporciona més de 30 mg de vitamina C), vitamines del grup B, carotenoides, compostos glucosAts i compostos fenòlics que li atorguen un caràcter preventiu davant malalties cròniques, malalties cardiovasculars, diabetis, malalties degeneratives, asma i algun tipus de càncer.

POMES Té un alt contingut d’aigua i minerals, que

permeten refrescar-nos i hidratar-nos. Però el més rellevant és la capacitat antioxidant que té gràcies als flavonoides. Poden prevenir el desenvolupament de malalties cardiovasculars i certs tipus de càncers com els de còlon, pròstata i pulmó. Així mateix, és un excel·lent regulador intestinal.

La cuina que no podem perdre

Va de musclos

a just un mes que em va caure a les mans un dels llibres de culte de la cuina catalana, La Teca. La primera edició va ser l’any 1924 i sembla que, encara ara, és el llibre de cuina domèstica catalana més venut, amb 20 edicions a l’esquena, totes elles exhaurides. Les tres o quatre últimes són de Cossetània Edicions. Un dels motius que hagi sigut el llibre més venut de cuina casolana és perquè durant molts anys va ser un dels típics regals de casament de l’època. Suposo que no trigaran gaire a treure la 21a edició i crec que, tot i el temps passat de la primera, encara ara és un bon llibre per iniciar-se a la cuina o sigui que les persones interessades estigueu a l’aguait. El seu autor és el cuiner i gastrònom Ignasi Domènech i Puigcercós (1874-1956). Fou fill de Manresa i va arribar a treballar a Londres a l’Hotel Savoy a les ordres del gran cuiner Auguste Escofier, el responsable d’endreçar i organitzar les cuines professionals com les coneixem ara. Com que estem en temporada de musclos vull compartir amb vosaltres una recepta que surt al llibre, escrita fil per randa. És interessant la manera com l’Ignasi Domènech escrivia les receptes dels seus llibres fa un segle i el vocabulari que utilitzava. Donava molts passos com entesos i no especificava massa les quantitats ni dels temps de cocció Si el musclo és un producte que desperta passions, prepareu-vos per una recepta de gustos intensos amb picada de morter, ben bé com ho feien les nostres àvies. >>>>>

“Musclos recolucionaris (plat català d’excursionista)” Recepta del llibre La Teca, d’Ignasi Domènech i Puigcercós (1874-1956)

Tiberi de musclos amb xampanya begut en porró, i dedicat especialment a la dependència de la casa “Fill de Francesc Sabater” de Barcelona, els quals han donat nom a aquest plat d’una manera humorística. S’escullen una gran quantitat de musclos frescos del dia, que una vegada netejats es couen en una cassola amb poca quantitat d’aigua, per tal que quedin ben oberts; ja lograt això, es treuen de la cassola les mitges closques buides, deixant solament les que portin la molla agafada. Després aquestes es traslladen a una cassola més ampla i es cobreixen de la següent salsa que és la que transfor-

marà els musclos en un apetitós menjar. Com es prepara la salsa: Per cada quilo de musclos es posen en un morter sis o set alls crusos amb un polset de sal i una bona quantitat d’ametlles

torrades i es matxaca fins que tot es quedi transformat en pasta; després s’hi afegeixen dos o tres tomàquets escalivats tretes les pells i les llavors, dos o tres ous durs sense les clares i es segueix matxacant-lo tot bé; ja des d’aquest moment s’hi deixa caure oli amb un setrill, treballant i allargant la salsa com si es fes un all-i-oli o una mahonesa. Quan es consideri que ja hi ha la suficient salsa i que està bona de sal i ha quedat fina, i no massa espessa, es reparteix per damunt dels musclos; finalment les clares dures, ben trinxades també, es tiren pel damunt dels musclos. Ja posat la xampanya a refredar i aquets abocat al porró, es porta la cassola de musclos a la taula i ... bon profit.

Un cop tastats crec que s’hi pot afegir una mica de julivert picat per sobre a l’hora de servir-los i a la salsa, si es vol, una mica de pebre vermell picant per rematar el nom que tenen. I no us deixeu el cava ben fresc. Salut i visca la teca!

ORIOL CÀLICHS i SOLER / Cuiner / @OCalichs