ANOIADIARI 51 (Gener/Febrer 2020) by AnoiaDiari

Societat P07

Número 51 · Febrer del 2020/ Gratuït / www.anoiadiari.cat SocietatP08

Robatoris al cementiri

La Clínica Sant Josep canvia la normativa després de la polèmica pel hijab Societat P08

Veïns d’Òdena demanen solucions davant l’incivisme d’un grup d’okupes Societat P09

Polèmica al Consell Comarcal de l’Anoia pel canvi de gestió del Campus Motor Política P10

La policia local d’Igualada deté un individu després de provocar, en dos dies consecutius, danys en 87 nínxols al Cementiri Nou. És el sospitós d’un tercer atac que va afectar 29 làpides

Igualada supera els 42.000 habitants amb el repte de créixer cap al Rec Política P20

A portada P04

Parlem amb Toni Mabras, nou batlle de la Pobla de Claramunt Cultura P24

Les carreteres de l’Anoia, les més mortals de Barcelona

El RACC situa la B-224 com la via amb més risc d’accidents

El 2019 es van registrar dotze morts a la zona interurbana i cinc dins la trama urbana dels municipis de la comarca

Tres persones van perdre la vida l’any passat en el tram anoienc d’aquesta carretera, que l’entitat ha afegit al rànquing de les més perilloses del país

Igualada s’omple de fotografia amb el FineArt

AnoiaDiari Dossier

ELS CENTRES EDUCATIUS ENS OBREN LES PORTES

“Igualada no pot perdre el tren del creixement econòmic” Primera entrevista a Marc Castells, batlle d’Igualada, després de la seva reelecció

Política P15

Cultura P28

Teatre Nu celebra 20 anys amb una revisió del tradicional Patufet

editorial

febrer/2020

Cartes dels lectors

Les més llegides al digital

Quan els porcs són els amos

Localitzen sense vida l’home desaparegut a Jorba

Ignasi P. M. Igualada

Soc dels que, quan passejo, m’agrada mirar amunt. Mirar les façanes de les cases, els balcons, especialment al nucli antic, on encara, sovint, descobreixes coses interessants. Ara, això és tot un perill. Els carrers s’han convertit en una autèntica gimcana, una pista americana on has d’evitar no trepitjar una pixarada o una tifa de gos, posant a prova la teva atenció i habilitat. És una vergonya! No hi ha dia que no trobis un regalet. I això, a tot arreu, no només als carrers més deixats, fins i tot als carrers més glamurosos, per dir-ho d’alguna manera, els carrers més comercials, com el de l’Argent, el de Sant Magí o la Rambla. Reconec que, darrerament, també veig més activitat per parts dels serveis de neteja d’Igualada, però convindria dur a terme altres actuacions. M’agradaria que l’Ajuntament, a part de passar la mànega d’aigua, fos més contundent contra els incívics (els amos, no els gossos). Sé que és difícil enxampar in fraganti el propietari del gos que no recull els excrements o no llença aigua a la micció. (Jo un dia en vaig enxampar un i, molt educadament, li vaig demanar que recollís la merda i una mica més i me l’he de menjar...). Però alguns ajuntaments ja han començat a prendre altres mesures: els agents poden demanar als veïns que passegen gossos que els ensenyin el kit amb les bosses per recollir els excrements i l’ampolleta d’aigua per netejar el pixum. Primer es fa un avís, i si hi ha reincidència, una bona sanció. Seria una bona mesura. Si us plau, ajuntament d’Igualada (i d’altres municipis), preneu-ne nota i aneu a totes contra l’incivisme.

23/01/2020

Fermí Capdevila Mor Jordi Sellarés, exbatlle de Carme 21/01/2020

El regidor igualadí d’Entorn Comunitari ha presentat aquest gener una iniciativa de l’associació Little Stars per tenir un espai de record als nadons perduts durant la gestació. S’obrirà el pròxim octubre al costat del cementiri nou d’Igualada.

“Blackface a la igualadina” (Article d’opinió de Toni Cortès Minguet) 03/01/2020

Jordi Cuadras

Diversos cotxes cremen en un espectacular incendi a les Comes 14/01/2020

Això és de jutjat de guàrdia!

SÓN PROTAGONISTES A WWW.ANOIADIARI.CAT

El vicepresident primer del Consell Comarcal de l’Anoia impulsa la concessió del Campus Motor a una empresa privada, per un període de 20 anys. La iniciativa (que l’oposició entén com una privatització) vol treure més rèdit econòmic d’un dels grans actius de l’ens.

Anna Maria S. P. Igualada

Llegeixo a l’AnoiaDiari digital que la policia ha detingut un home com a presumpte autor de destrosses als nínxols del Cementiri Nou d’Igualada. Sembla que l’home sostreia peces de la decoració (possiblement de coure) de les làpides per vendre-les. La notícia impacta, sobretot perquè afecta sentimentalment moltes famílies, més enllà del valor material que puguin tenir els objectes robats. El que és greu és que sembla que el mateix individu va ser detingut fins a tres vegades pels mateixos fets, i al mateix espai, en tan sols una setmana! La policia local el va posar a disposició judicial i els serveis jurídics de l’Ajuntament van dur a terme les diligències oportunes, però el detingut va entrar per una porta i va sortir per l’altra, per tornar a reincidir en els fets. Com pot ser? Desconec si, a part dels motius lucratius, hi ha, al darrere, motius mentals. Espero que algú ho tingui en compte. Però no puc entendre que detinguin una persona dues vegades en pocs dies per fer malbé, pels motius que sigui, gairebé un centenar de làpides del cementiri, amb el que això pot afectar emocionalment molts veïns, i el jutge el deixi en llibertat perquè pugui tornar-hi!!! Això, sí, el jutjat ben vigilat amb un cotxe de la patrulla dels Mossos fent guàrdia, no fos cas que algun independentista fes alguna pintada sobre com està la justícia en aquest país...

Podeu fer-nos arribar les vostres cartes, amb el vostre nom i cognoms, telèfon i número de carnet d’identitat a l’adreça contacte@anoiadiari.cat o a través de l’espai Parlem! del diari digital www.anoiadiari.cat. També a la redacció del diari, al carrer de Sant Magí, 26 d’Igualada. Cal que els textos no superin els 1.000 caràcters d’extensió. L’AnoiaDiari es reserva el dret de no publicarlos o escurçar-los.

Una estudiant denuncia l’expulsió “per portar hijab” en un centre mèdic privat 12/01/2020

Magí Senserrich 05

L’Hotel del Somiatruites figura per primer cop a la Guia Michelin 15/01/2020

En relleu del president dels darrers set anys, Joan Domènech, que ara ocuparà la direcció de la Unió Empresarial, arriba Magí Senserrich al capdavant de la Fira. Senserrich és professor de secundària i ha ocupat diversos càrrecs en l’organisme de la Jove Cambra.

“La ignomínia dels Reis Mags” (Article d’opinió de Juan Carlos González) 03/01/2020

Maria Sayavera La batlle d’Òdena ha refermat que el seu ajuntament no contempla cap mena de polígon a la zona de Can Morera. Ofereix com a alternativa estudiar els terrenys que hi ha a la zona del Pla de les Gavarreres i a la vora de l’aeròdrom.

editorial

febrer/2020

EDITA Cinquanta-set SL C/del Rec, 15 · Igualada

Editorial

DIRECCIÓ Toni Cortès Minguet COORDINACIÓ Francesc Vilaprinyó REDACCIÓ Albert Compte Toni Cortès Francesc Vilaprinyó PUBLICITAT Pere Ribalta IL·LUSTRACIONS Pau Badia “Nomdenoia” WEB Creagia IMPRESSIÓ Lerigraf S.L.

Bill Murray a l’Anoia

ANOIADIARI C/ de Sant Magí, 28 08700 Igualada REDACCIÓ redaccio@anoiadiari.cat 651942192 PUBLICITAT publicitat@anoiadiari.cat 619786011

www.anoiadiari.cat TEXT LEGAL Cinquanta-set S.L. es reserva tots els drets sobre els continguts de l’AnoiaDiari. No es poden reproduir ni transmetre, totalment o parcial, a altres mitjans de comunicació, sense prèvia autorització escrita.

ou quilos, és a dir, 1.500 milions de les antigues pessetes, per un tren que tarda una hora i quaranta minuts en arribar a Barcelona. Aquesta editorial que llegeixen podria estar escrita el 1990, el 2000, també el 2010... però la qüestió és que l’equip d’AnoiaDiari no ha viatjat en el temps. Som el 2020 i el dia de la marmota encara s’allarga: el carrilet porta atrapat en el temps des de fa dècades. I la principal inversió de la Generalitat, el 2020, a la comarca, és en el manteniment del carrilet, és a dir, en mantenir-lo a una hora i quaranta minuts (és de suposar que si no s’hi invertís res, encara tardaríem més a arribar a Barcelona). Els nou milions que s’hi dediquen aquest any és el total que s’ha invertit altres anys a la comarca. Gràcies, doncs. Els nou milions també són, aproximadament, la meitat d’algun dels projectes de soterrament del tren a Igualada que s’han presentat. Els comptes de la Generalitat contemplen per aquest any inversions molt lloables, com a l’Hospital d’Igualada, les depuradores o l’Ecoparc4, però no consta cap partida diferencial per a la Ronda Sud o la C-15. Una Ronda Sud que seria una de les solucions a l’embús de vehicles que hi ha a l’avinguda de Montserrat, perquè el tren no està soterrat, una evidència més del que és

un cercle viciós. Una de les conclusions de l’esforç inversor de la Generalitat, per tant, és que es preocupen que la comarca no caigui a trossos, però no es té prou múscul financer per resoldre els problemes majúsculs que hi ha, com el transport o la seguretat de les carreteres. El tren és un símptoma, i és probable que el tren de la bruixa que hi ha a les fires de Festa Major agafi més velocitat punta que un carrilet que tarda una mitja hora en connectar les dues principals ciutats de la comarca, Igualada i Piera. En cotxe es triga una mica menys, però el conductor ha de passar per dues carreteres que segueixen oblidades en els pressupostos, l’esmentada C-15 i la B-224, escenaris de no poques tragèdies automobilístiques. L’altre maldecap és l’A-2, on sembla que Fomento planteja fer una autovia recta, però que pot ser una trinxera que parteixi la comarca pel mig, amb un cost mediambiental sensible. Mentre no puguin prosperar projectes propis, arrelats al territori (que hauria de ser una prioritat), els anoiencs també hauran de moure’s per treballar. Amb aquestes connexions, i el que s’hi dedica, no és senzill. Com Bill Murray a la pel·lícula es trobaran sempre llevant-se molt d’hora, cada dia, havent-se d’empassar cues quilomètriques o més d’hora i mitja en tren.

El tren és un símptoma, i és probable que el tren de la bruixa que hi ha a les fires de Festa Major agafi més velocitat punta que un carrilet que tarda una mitja hora en connectar les dues principals ciutats de la comarca, Igualada i Piera.

DIFUSIÓ CONTROLADA PER

Enquestes

MEMBRE DE

La Conca d’Òdena hauria de ser un sol municipi?

AMB EL SUPORT DE

SÍ 52,3% NO 47,7%

S’han de mantenir les pubilles i les dames d’honor a les festes tradicionals, com la dels Tres Tombs?

TOTA L’ACTUALITAT DE L’ANOIA

www.anoiadiari.cat

SÍ 61,7% NO 38,3%

Igualada ha arribat als 42.000 veïns. És una bona ciutat per viure-hi? Quina nota li poses? EXCEL·LENT 7,8% NOTABLE 23,5% BÉ 30,5%

SUFICIENT 14,8% DEFICIENT 15,7% MOLT DEFICIENT 7,6%

PAU BADIA NOMDENOIA Arquitecte i il·lustrador

Participa en les enquestes setmanals a www.anoiadiari.cat

T’informem a: www.anoiadiari.cat

T’escoltem a: 609394628

Et llegim a: contacte@anoiadiari.cat

Estem en contacte a: @anoiadiari

Ens trobem a: facebook.com/anoiadiari

t.me/anoiadiari

C/ de Sant Magí, 26 · 08700 Igualada

a portada

febrer/2020

478

El Servei Català de Trànsit ha xifrat en 478 el total de víctimes d’accidents de trànsit a l’Anoia, tant en zona urbana com interurbana. Aquesta xifra suma el nombre de morts (17), de ferits greus (24) i de ferits lleus (437).

a portada Les carreteres de l’Anoia, les més mortals Territori

Amb dotze morts, la xarxa viària interurbana anoienca és la que ha registrat més víctimes a la demarcació de Barcelona i a la Catalunya Central el 2019. S’ha doblat el nombre de morts del 2018 i s’han multiplicat per quatre els registres del 2010. També s’ha disparat el nombre de morts dins les trames urbanes: el 2019 van morir cinc persones als carrers dels municipis anoiencs, mentre que el 2018 no en va morir cap i només se’n va registrar una el 2010

TCM

L’Anoia, amb 12 víctimes mortals en 11 accidents, ha encapçalat el rànquing de sinistralitat mortal a la xarxa viària interurbana de les comarques de la demarcació de Barcelona, seguida pel Maresme, amb 11 accidents i 11 morts, i el Vallès Oriental, també amb 11 accidents i 11 morts. En total, el passat 2019 van morir 124 persones en 121 accidents de trànsit al conjunt de la xarxa viària de Barcelona, un 1% més de víctimes mortals i un 8% més de sinistres mortals que l’any 2018. La xarxa viària anoienca també és la que ha registrat més víctimes a mortals a les vies interurbanes de la Catalunya Central, per davant del Bages, amb 8 morts en 7

accidents; Osona, amb 4 morts en 4 accidents, i el Solsonès, amb 2 víctimes mortals en 2 accidents. El 2019 no es van produir accidents mortals a la xarxa interurbana, ni al Berguedà ni al Moianès. Segons fonts del Departament d’Interior, de les 124 persones mortes a la demarcació, 76 van morir en zona interurbana i 48 en zona urbana. Del total d’accidents mortals, 73 van tenir lloc en zona interurbana i 48 en zona urbana. Cal destacar que l’Anoia també encapçala el rànquing de víctimes mortals en vies urbanes a les comarques centrals, amb 5 morts en 5 accidents. L’altra víctima mortal en zona urbana de la Catalunya central es va produir a l’Osona. L’Anoia és, en aquest àmbit, la tercera comarca de la demarcació,

superada pel Barcelonès, amb 25 morts, i el Baix Llobregat, amb 10 víctimes mortals. Respecte al 2010, que Trànsit considera any de referència, continua la tendència decreixent i es registra un 19,5% menys de víctimes mortals i un 15,4% menys d’accidents mortals. Aquestes dades es produeixen en un “context d’estancament de les xifres de la mobilitat” respecte al 2018. Aquesta tendència general a la baixa contrasta amb les xifres registrades a l’Anoia, on han crescut exponencialment. El 2010, es van registrar només 3 víctimes mortals en 3 accidents en zones interurbanes a l’Anoia, i tan sols 1 mort en 1 accident dins la xarxa urbana de la comarca. Sumant les víctimes mortals a les vies urbanes i interur-

Creixement A diferència de la tònica general de descens de la sinistralitat (el 2019 es van registrar un 19,5% menys de víctimes mortals respecte del 2010), la tendència a l’Anoia és de creixement exponencial. Si el 2010 només es van registrar 3 víctimes mortals en vies interurbanes de l’Anoia, l’any passat aquesta xifra va pujar fins a 12 morts. Si sumem les víctimes mortals en zones urbanes i interurbanes., s’ha passat dels 4 morts del 2010 als 17 de l’any passat.

banes, s’ha passat dels 4 morts del 2010 als 17 del 2019. 478 víctimes El Servei Català de Trànsit de la Generalitat de Catalunya xa xifrat en 478 el total de víctimes d’accidents de trànsit, tant en zona urbana com interurbana, a l’Anoia. Aquesta xifra suma el nombre de morts (17), de ferits greus (24) i de ferits lleus (437). Aquestes víctimes es van registrar en 347 accidents, en vies interurbanes (217) i urbanes (130). Cal tenir en compte que aquests registres compten com a víctimes mortals les produïdes durant les primeres 24 hores després de l’accident. Accidents dins la ciutat El 2019 hi va haver 5 accidents mortals dins la trama urbana dels municipis. Aquest indicador ha crescut espectacularment respecte al 2018, quan no es va registrar cap víctima, i respecte al 2010, quan va morir una persona a Carme. L’any passat van morir en accidents de trànsit dins la zona urbana una persona a Carme, una altra dins el nucli del Bruc i una altra a Piera. Als carrers d’Igualada, van morir 2 persones en 2 accidents de trànsit. Perfil dels accidents Del conjunt d’indicadors de sinistralitat a les carreteres de l’Anoia, cal destacar una dada molt significativa: les distraccions, amb un 29,2%, han passat a ocupar el primer lloc a la taula de factors dels accidents, per davant de la velocitat

a portada

febrer/2020

L’any passat van morir cinc persones dins la trama urbana dels municipis de l’Anoia: un a Piera, un a Carme, un al Bruc i dos a Igualada. El 2018 només hi va haver una víctima mortal.

29,2%

Gairebé un terç dels accidents registrats el 2019 a l’Anoia van ser causats per distraccions en la conducció.

Els punts negres de les carreteres de l’Anoia L’A-2 és la via interurbana que ha registrat més víctimes mortals durant el 2019. S’hi van produir 4 accidents mortals, amb el resultat de 4 morts, en accidents en trams de l’autovia dins els termes municipals del Bruc, Castellolí i Jorba; en aquest darrer cas, es van registrar 2 víctimes mortals en 2 accidents. Un altre punt negre de les carreteres de l’Anoia és el punt quilomètric 12 de la B-224, que uneix Martorell amb Capellades, al seu pas pel terme municipal de Piera. En aquest fatídic tram, l’any passat van morir 3 persones en 2 accidents. La tercera carretera amb més sinistralitat és la BP-1101, la carretera de Can Maçana, molt popular entre els aficionats a la conducció de motos. En aquesta via van perdre la vida 2 motoristes en dos accidents l’any passat. Els 3 altres accidents mortals de l’any passat van tenir lloc a la B-231, als Hostalets de Pierola; a la C-15, a Capellades, i en un camí rural del terme municipal de Pujalt.

inadequada, que va representar el 18,2% de les causes dels accidents. En aquest sentit, s’ha canviat l’ordre, ja que la velocitat inadequada va ser el primer factor concurrent d’accidents el 2018, amb un 24%, per davant de les distraccions, amb un 20%. Les infraccions (13%), les errades en la conducció (13%) i el consum d’alcohol o drogues (7%), van ser les altres causes principals dels accidents ocorreguts l’any passat a l’Anoia. Pel que fa al tipus de vehicle, cal destacar que dels 12 accidents mortals succeïts a les carreteres de l’Anoia, en una tercera part s’hi van implicar motocicletes. Els motoristes són considerats “col·lectius vulnerables” per Trànsit, juntament amb els vianants i els ciclistes. L’any passat, es va registrar la mort d’un vianant i no es va sumar la mort de cap ciclista a les carreteres de la comarca. Un altre indicador a tenir en compte és el de la franja d’edat de les víctimes mortals. Tal com va succeir el 2018 (amb 4 morts), el tram d’edats amb més morts de l’any passat va ser el que se situa entre els 35 i els 44 anys, amb 3 víctimes mortals.

a portada

febrer/2020

A portada

Un estudi del RACC situa la B-224 com la carretera amb més risc d’accident de l’Anoia Tres persones han mort el 2019 en el tram anoienc de la B-224, una de les carreteres que està en llista d’espera d’una reforma. És l’única via de “risc mitjà” de la comarca, segons l’estudi EuroRAP del RACC. Cap dels quatre trams anoiencs que entren al rànquing se situa més al nord de l’autovia. La C-15, que el 2018 va registrar un accident mortal amb tres víctimes, es considera de “risc baix”

FRANCESC VILAPRINYÓ

Quatre trams de carretera de l’Anoia —tres dels quals estan pendents d’una reforma en els propers anys—figuren al rànquing del RACC de les carreteres amb més perill del Principat. Es tracta de trams que formen part de l’espina dorsal de la comarca, com és el cas de l’autovia A-2, o que uneixen els nuclis més habitats del territori, com la B-224 o la C-15. Per contra, en aquest estudi publicat fa unes setmanes no hi consta ni la C-37 d’Igualada a Manresa, que va registrar diverses víctimes mortals la darrera meitat del 2017, ni la BV1101 al Bruc, que l’any passat va ser escenari de dos accidents de motocicleta en pocs dies, ambdós amb desenllaç tràgic. Cap entre les més perilloses de Catalunya No hi ha cap tram anoienc entre els

deu més perillosos del Principat, segons l’estudi Eurorap 2019 que publica el RACC. L’entitat inclou 220 trams de la xarxa viària catalana al rànquing de perillositat, dels quals quatre són en part o totalment en territori anoienc. Aquestes vies són la B-224 (de Capellades a Martorell), la C-15 (des de Vilanova del Camí fins a Puigdàlber, a l’Alt Penedès) i dos sectors de l’A-2, de la Panadella a Jorba i de Jorba a Martorell. De tots quatre trams, el rànquing elaborat pel RACC situa la B-224 com la carretera més perillosa. De fet, la via que enllaça Capellades amb Martorell té la consideració de “risc mitjà”, mentre que els altres tres trams que consten en l’estudi tenen l’etiqueta de “risc baix”. Té una mitjana de 5,3 accidents mortals o greus cada any, mentre que la xifra de vehicles que hi circula és la menys nombrosa dels trams anoiencs analitzats

mitjana d’accidents greus/mortals de 3,0, amb una intensitat mitjana diària de vehicles un xic per sobre de la B-224, 14.618. El quart tram analitzat, l’A-2 de la Panadella a Jorba, té una mitjana de 2 accidents greus/mortals cada any.

Els Mossos en un accident a la B-224. ACN/GEMMA ALEMAN

(13.820). Si bé, comparativament, la part de l’A-2 que uneix Jorba i Martorell té una mitjana superior d’accidents, 6,3, també hi passen molts més vehicles, 44.697. La C-15, que ha de ser objecte d’un desdoblament en el tram entre Igualada i Capellades, té l’etiqueta de “risc baix”, i una

TRES MORTS La B-224 ha estat el 2019 la carretera més letal, amb tres víctimes mortals. En el global de 2018 i 2019, el recompte puja a cinc.

No hi apareix la C-37 A l’EuroRAP 2019 no hi són els dos trams que en l’edició anterior eren considerats més perillosos: el de la C-37 fins a Montbui, i el de la carretera entre Miralles i la Pobla, la BV-2131. Tampoc la C-37 d’Igualada a Manresa, que ha rebaixat l’accidentalitat després que s’hi pintés una mitjana fa dos anys. El mètode d’anàlisi a l’EuroRAP parteix dels trams que tenen una intensitat mitjana diària de vehicles superior a 5.000, on hi ha hagut almenys un accident amb morts o ferits greus en els últims dos anys i que tenen una longitud de més de cinc quilòmetres.

societat

febrer/2020

Salut

La clínica Sant Josep adapta la normativa i permetrà dur hijab a les empleades Una estudiant en pràctiques de la Universitat de Lleida va denunciar que l’obligaven a treure’s el hijab. La clínica remarca que des d’un primer moment es va informar la jove que hi havia aquesta normativa, però que la canviaran després d’aquest cas. La UdL també ajustarà els convenis de pràctiques amb empreses i introduirà clàusules “que evitin casos de discriminació”

FRANCESC VILAPRINYÓ

Una dona de 23 anys de confessió musulmana va denunciar a mitjan gener que havia estat expulsada de la clínica Sant Josep per negar-se a treure el hijab durant unes pràctiques. La jove desenvolupa els estudis a la Universitat de Lleida i, en concret, a l’Escola d’Infermeria d’Igualada, vinculada al centre lleidatà des de fa cinc anys. La clínica remarca que “revisarem la normativa per garantir la no discriminació”. La UdL, per part seva, ha agraït el gest. La col·laboració es mantindrà Si bé en un primer moment, en plena efervescència de la polèmica, la UdL va parlar d’estudiar la cancel·lació del conveni (de fet, aposta per introduir una clàusula contra la discriminació), la rectificació del centre igualadí permetrà en un

principi continuar amb la col·laboració. La jove va començar les pràctiques el 7 de gener i, segons la clínica, “des d’un primer moment se la va advertir de quina era la normativa” sobre indumentària al centre privat igualadí. Una normativa que, “amb l’objectiu de promoure el règim de neutralitat i uniformitat”, fixava que el personal havia d’evitar “l’ús de signes visibles de qualsevol convicció política, esportiva, religiosa o filosòfica en el lloc de feina”. Afegeixen que “finalment es va decidir, juntament amb la UdL, derivar l’estudiant a un altre centre”. Així mateix, puntualitzen que la prohibició del hijab obeïa a un reglament intern “per garantir que es complissin les condicions d’higiene”, i que ara s’actualitzarà “sense prohibir el dret a l’exercici de la llibertat religiosa per garantir la no discriminació i la defensa i la

QUART ANY La jove va ser derivada a un altre centre per fer les pràctiques. Denunciava que els fets passaven en el seu quart any i això podia afectar el seu futur. MÉS INFORMACIÓ www.anoiadiari.cat

La jove estudiant va denunciar l’expulsió a través de les xarxes a Internet.

protecció dels drets i les llibertats fonamentals”. “Em deien que les altres treballadores musulmanes no el

Una estudiant denuncia l’expulsió “per portar hijab” en un centre mèdic privat

portaven” Per la seva part, l’estudiant va afirmar en una publicació a les xarxes que el 13 de gener, és a dir, sis dies després d’haver començat, “i sense tenir queixes de ningú, vaig ser expulsada per portar el hijab”. També comentava que “em van fer notar que les altres treballadores musulmanes se’l treien per treballar, però jo tenia clar que no me’l trauria”. Davant aquests fets, la UdL assegurava que revisaria els convenis i en concret estudiaria la continuïtat de l’acord amb la clínica Sant Josep. El Consell de l’Estudiantat de la mateixa universitat va demanar “les accions necessàries per evitar que es torni a repetir una situació similar” i va exigir a les institucions col·laboradores que no efectuïn cap mena de discriminació per raó de naixement, raça, sexe o religió”.

societat

febrer/2020

Successos

Més d’un centenar de làpides del Cementiri Nou d’Igualada, danyades en una setmana Una persona ja va ser detinguda a principis de mes per entrar al recinte funerari i atacar desenes de làpides. L’home va ser detectat per les càmeres i denunciat, però el jutge el va deixar en llibertat amb càrrecs. Ara, l’Ajuntament treballa per obtenir una ordre d’allunyament del presumpte autor d’almenys dos dels atacs a les làpides. En total, hi ha hagut tres atacs al Cementiri Nou

FRANCESC VILAPRINYÓ

El Cementiri Nou d’Igualada, situat al nord de la ciutat conegut pel seu valor arquitectònic, ha estat objecte de tres atacs les darreres setmanes. L’objectiu han estat els nínxols que hi ha en aquesta zona de les Comes. Més d’un centenar de làpides han estat danyades tot i que tant el govern d’Igualada com els Mossos assenyalen que “no hi ha hagut profanació de les tombes”. La policia local igualadina va detenir a principis de febrer un home per dos atacs al Cementiri Nou en dues jornades consecutives. Se’l va identificar gràcies a les càmeres que hi ha al recinte. Tot i que va passar a disposició judicial, se’n va decretar la llibertat en càrrecs, ja que el presumpte autor dels fets hauria comès un delicte tipificat com a furt. La investigació segueix Tant l’Ajuntament d’Igualada, amb la policia local, com els Mossos d’Esquadra, segueixen treballant en el cas. La intenció de l’individu

87 NÍNXOLS La persona detinguda va atacar els dos darrers dies de gener el Cementiri Nou i va ocasionar danys a 87 nínxols. Dies després hi va haver un tercer atac, amb 29 làpides afectades.

MÉS INFORMACIÓ www.anoiadiari.cat

que va fer els dos primers atacs (i del que se sospita que hauria participat també en el tercer) és obtenir materials de la part superficial de les làpides, elements de coure i llautó que s’utilitzen en els ornaments i en els recipients on les famílies

col·loquen flors. Segons fonts dels Mossos d’Esquadra, no hi ha cap precedent d’un furt d’aquest tipus a cementiris de la regió policial on es troba l’Anoia, tampoc a la mateixa Igualada. És per això que sobre el tercer

Ataquen per tercera vegada les làpides del Cementiri Nou en una setmana

atac al Cementiri Nou, que va tenir lloc el dijous 6 de febrer, es considera probable que sigui obra de la mateixa persona. En aquell cas es va fer de nit i les càmeres no van captar els trets de la persona que va entrar. Missatge de tranquil·litat L’Ajuntament d’Igualada, per la seva banda, ha anunciat que es presentarà com a acusació particular en aquest cas i que treballa amb tots els mitjans perquè el presumpte autor dels fets no s’atansi al Cementiri Nou. En aquest cas, per les seves característiques (un recinte pensat per estar obert a la natura i que per això no té un únic punt d’accés), és més dificultós impedir-hi l’entrada de persones. Hi ha patrulles policials els darrers dies que guarden un dels accessos a l’equipament, una de les construccions de l’Anoia més conegudes i prestigioses, obra de l’equip d’arquitectes de Miralles i Pinós. L’Ajuntament afrontarà els desperfectes ocasionats, “que en cap cas han estat profanacions”.

Successos

L’Ajuntament d’Òdena i veïns es posen en alerta per l’incivisme d’uns okupes al Pla de la Masia El govern que encapçala Maria Sayavera lamenta que les entitats bancàries dels blocs ocupats no mostrin gens d’interès en resoldre la problemàtica, i que tampoc hi hagi prou ajut per part dels Mossos d’Esquadra. Consideren que l’Anoia “pateix una manca d’efectius policials” que dificulta que els agents puguin acudir amb rapidesa al lloc on hi ha les incidències. L’Ajuntament també plantejarà resoldre aquest cas d’aquestes ocupacions amb mesures de lloguers socials

FRANCESC VILAPRINYÓ

Els darrers mesos, els veïns de la zona del Pla de la Masia d’Òdena han mostrat indignació i malestar per la presència d’un col·ectiu okupa que altera la convivència a la zona. Es tracta de quatre blocs de pisos ocupats, habitatges situats als carrers de la Línia, de Manyoses i de l’Ametller. La batllessa, Maria Sayavera, assegura que “fa mesos que treballem per resoldre-ho, però no hi hem pogut posar ordre”, i matisa que en el cas del municipi “no tenim policia local, sinó vigilants municipals, que en aquests casos, quan s’agreugen, no són els adequats per intervenir”.

El govern d’Òdena parla “d’inacció dels cossos de seguretat , en el cas dels Mossos, i de la mateixa propietat”, entitats bancàries que s’han desentès dels habitatges. Són immobles, segons Maria Sayavera, “que no compleixen amb les condicions adients de salubritat i seguretat. I a tot això cal sumar-hi les reiterades queixes dels veïns per problemes de convivència”. L’Ajuntament reconeix que es veu “incapaç” de poder fer gaire més per revertir una qüestió que genera inseguretat. “Treballarem fins on ens permeti la llei, però no és fàcil”, assegura Sayavera. La resposta per part dels bancs, en alguns casos, ha estat no reno-

var els contractes als llogaters que sí que pagaven, van afirmar fonts municipals. Els habitatges que abandonaven aquestes persones un cop acabava l’arrendament “passen a ser immediatament objecte de l’okupació”, un motiu que augmenta la indignació de la resta de veïns. L’opció de lloguers socials El govern d’Òdena espera atenuar la problemàtica “a través, d’ajuts o lloguers socials”. Els okupes, diu la batllessa, “a banda de generar molèsties, han provocat una sensació d’inseguretat a la zona”. Es tracta d’una problemàtica que no és exclusiva d’Òdena, sinó de tota la comarca, ja que “hi ha un auge de

MARXEN ELS LLOGATERS Els llogaters que també vivien en aquests blocs ocupats i que pagaven han marxat, o per voluntat pròpia o perquè els bancs no han volgut renovar-los els contractes.

robatoris a domicilis. Cal millorar la seguretat”. La batllessa recorda que, a hores d’ara, la manca d’efectius fa que el municipi no compti amb cap patrulla dels Mossos de forma regular. Molèsties i sorolls Els veïns del Pla de la Masia comenten que “la incidència en la convivència per part dels okupes s’ha rebaixat els mesos d’hivern”, però en els primers mesos, a l’estiu, “ocupaven la via pública i els parcs i generaven moltes molèsties amb sorolls i diferents discussions i baralles”, a més de bloquejar l’accés als pàrquings d’alguns dels residents de la zona.

societat

febrer/2020

Mèdia

L’AnoiaDiari, més líder Amb una mitjana de 47.770 usuaris únics i 94.538 visites mensuals, el primer diari digital de l’Anoia va tancar el 2019 consolidat com a líder al territori. Les dades, auditades per l’OJD, representen els millors índexs d’audiència de la història del mitjà

ANOIADIARI

El digital AnoiaDiari ha liderat, un any més, els diversos indicadors que audita l’Oficina de Justificació de la Difusió (OJD), l’ens encarregat d’auditar la difusió de mitjans a l’Estat espanyol. El digital pioner a l’Anoia ha tancat el 2019 amb els millors índexs d’audiència dels onze anys de presència a la comarca. Amb una mitjana de 47.770 usuaris únics i 94.538 visites mensuals, se situa com a líder al territori. L’anoiadiari.cat també ha encapçalat altres rànquings auditats, com les pàgines llegides o la durada de les visites. Usuaris o navegadors únics El 2012, el primer any complet d’activitat de l’anoiadiari.cat, auditat per l’OJD, el digital va registrar una mitjana de 25.552 usuaris. El 2019, n’ha registrat gairebé el doble: 47.770 navegadors únics. El salt més significatiu es va produir el 2015, a l’inici d’una nova etapa

del diari, quan es va auditar una mitjana de 44.041 navegadors únics. Segons les dades de l’OJD, el segon diari anoienc en aquest àmbit va ser l’Infoanoia, amb una mitjana de 30.248, i el tercer, Veuanoia, amb 26.860 usuaris. Visites L’AnoiaDiari també ha liderat, al llarg del 2019, el rànquing de visites, amb un total anual d’1.134.451, pràcticament el doble que el 2012, quan se’n van sumar 558.825. El 2019 ha estat la segona vegada al llarg de la seva trajectòria que el digital ha superat el milió de visites en un any. La primera ocasió va ser el 2015, un any marcat per l’incendi d’Òdena i pel “núvol taronja”, un any en què es van registrar 1.010.345 visites. Amb un total, doncs, d’1.134.451 visites i una mitjana de 94.538 visites al mes, l’AnoiaDiari encapçala aquest indicador, seguit d’Infoanoia, amb un total de 771.180 visites i una mitjana de 64.265 visites

Les notícies més llegides del 2019 Els successos, la polèmica pel blackface a la festa dels Reis i les eleccions, van marcar la informació de l’any passat. L’article més llegit el 2019 a l’AnoiaDiari va ser el d’opinió “Tots som piròmans”, signat per Marc Talavera, sobre polítiques agràries, alimentàries, econòmiques i de gestió del paisatge, del territori i dels boscos. El segon article més llegit pels lectors l’any passat a l’AnoiaDiari informava de la decisió de TV3 de no retransmetre la cavalcada de la festa dels Reis d’Igualada, que celebrava el 125è aniversari, per pressions de col·lectius arran de la polèmica pel blackface. En tercer lloc se situa la informació sobre l’incendi que el mes de juliol va afectar els termes de Capellades, la Torre de Claramunt i la Pobla de Claramunt. La redacció de l’AnoiaDiari va escollir l’anunci de la connexió d’Igualada a l’aigua de la Llosa del cavall, com la notícia de l’any.

mensuals, i Veuanoia, amb 577.645 visites anuals i una mitjana de 48.137 visites al mes. Pàgines L’AnoiaDiari també ha tancat el 2019 com a líder en el rànquing de pàgines llegides pels lectors. Ho ha fet registrant un total d’1.961.162 planes anuals, amb una mitjana mensual de 163.430 pàgines. Amb 1.147.035 pàgines i una mitjana de 95.596 pàgines al mes, el segueix l’Infoanoia, i tanca la classificació Veuanoia, amb 869.301 pàgines i una mitjana mensual de 72.442 pàgines. Durada El darrer indicador que audita l’OJD és la durada de les visites dels lectors. En aquest àmbit, l’AnoiaDiari és l’únic diari local que supera el minut de mitjana de durada, amb 1 minut i 8 segons. Tant l’Infoanoia com Veuanoia estan per sota del minut: l’Infoanoia, 52,1 segons, i Veuanoia , 51,7 segons.

política

“

febrer/2020

“No podem fer front a les altes xifres d’atur d’alguns municipis de la Conca d’Òdena si no disposem de superfícies industrials més grans. Tenim polígons sense omplir perquè les parcel·les són petites.” MARC CASTELLS, BATLLE D’IGUALADA

La Igualada dels 42.000 habitants mira cap al Rec per transformar-se El govern Castells engega l’any insistint en la necessitat de noves superfícies industrials de gran format i demana que Òdena replantegi el “no” a Can Morera

FRANCESC VILAPRINYÓ

El 2020 comença amb el govern igualadí assenyalant ambiciosos projectes d’obra pública per una ciutat que assoleix un màxim històric d’habitants, 41.811. El batlle, Marc Castells, ha apuntat que és més que probable que la capital anoienca tanqui l’any amb més de 42.000 persones. L’Ajuntament planteja la planificació del futur de la ciutat amb un discurs optimista que també assenyala una assignatura pendent: la disminució de l’atur (el d’Igualada, però sobretot el d’altres viles de la Conca, amb xifres per sobre de la mitjana nacional), amb la recepta d’una gran implantació industrial que faci un efecte catalitzador amb la creació de nous llocs de treball i activi nous serveis a l’entorn. El govern local i la Generalitat miren cap a la veïna Òdena, i Òdena, com és sabut, demana que aquesta implantació no es faci a l’entorn de Can Morera. El Rec d’Igualada serà un dels eixos d’actuació de l’Ajuntament d’Igualada en aquest tercer mandat de Marc Castells. El govern de Junts planteja dues línies d’actuació: una a gran escala urbanística, amb la redacció per part del Departament de Territori del Pla director urbanístic del Rec; en segon terme, la construcció d’un gran parc al carrer de Santa Anna. La construcció d’aquest parc, una zona verda que oxigenarà un barri fins ara eminentment industrial, comportarà l’expropiació dels edificis que hi ha al tram central del carrer, a l’altura del Portal d’en Vives. Com resoldre la qüestió d’aquesta part del Rec ha estat tema de debat des de fa temps. Quan es va executar la reforma del passeig de les Cabres es va tapiar una part dels terrenys que feien funcions d’aparcament, però les expropiacions de les cinc cases que hi ha no s’han completat fins ara.

Dos anys per tenir el PDU del Rec Aquesta zona verda serà l’actuació més visible de la transformació que es prepara al Rec. Hi haurà el repte de crear aquest parc en una zona desnivellada (sis metres i mig entre els extrems) i que serà la catifa amb la qual s’entrarà a un barri adober en els primers compassos de canvi: el conseller Damià Calvet i Marc Castells anunciaven fa tres mesos i mig la confecció d’un Pla director urbanístic. La idea és conservar el patrimoni i a la vegada permetre l’entrada de noves activitats econòmiques. El desig del govern és que hi hagi “una barreja d’usos residencials, de serveis i d’activitat econòmica compatible amb l’entorn”. La Ronda Sud, a l’agenda L’assignatura pendent serà adequar les infraestructures viàries i generar espais lliures que siguin necessaris per garantir la connectivitat rodada i la continuïtat dels recorreguts per a vianants. En aquest aspecte, hi entra un altre dels projectes que ha acaronat més el govern de Junts els darrers anys, la Via Blava, que ha d’enllaçar la Conca d’Òdena amb el sud de la comarca a través del riu. Un altre component en aquesta transformació futura és l’accés a la Ronda Sud, que fa deu anys es va inaugurar sense una connexió directa amb la capital de l’Anoia (però irònicament es va batejar amb el nom de Ronda Sud d’Igualada). Enguany hi haurà, per fi, el projecte constructiu. L’enllaç de la Ronda Sud no només resoldrà el nyap i el greuge del 2010, sinó que permetrà atenuar una de les grans problemàtiques viàries a Igualada: la sortida per l’avinguda de Montserrat on hi ha el pas a nivell. El soterrament del tren s’eternitza (el volum d’inversió és inassumible ara per ara per la Generalitat) i la sortida de part del trànsit que va

a Barcelona pel Rec cap a la C-37 permetrà, almenys, disminuir el volum de vehicles que circulen cada dia per una zona massificada. La superfície industrial Ara bé, el gran cavall de batalla, en l’inici d’aquest mandat, és on va a parar la zona industrial que demanen els agents econòmics i que vol la Mancomunitat de la Conca per instal·lar-hi superfícies d’indústria de gran format. El Departament de Territori i Sostenibilitat ja elabora el document d’avenç del Pla director urbanístic que ordenarà una gran superfície per a una implantació industrial. Castells insisteix que és imprescindible i que cal una entesa entre tots els municipis de la Conca per no perdre’n l’oportunitat. L’Ajuntament d’Òdena i entitats com Per la Conca i Unió de Pagesos es posicionen perquè aquest polígon no sigui a l’àrea de Can Morera, i ara hi ha en marxa un procés de participació per definir-ho. Un procés no vinculant, en tot cas. En l’opinió del govern igualadí, el Pla director dels polígons industrials de la Conca d’Òdena que ha redactat el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat és “poc ambiciós” davant “les futures necessitats” de la comarca. Incideix en el el fet que si l’Ajuntament d’Òdena manté el “no” (una negativa que compta amb el suport de diverses entitats i que va ser un tema central en la campanya electoral), els habitants de la Conca “perdrem una gran oportunitat. El tren ens pot passar de llarg de nou”. Creu que les dimensions de superfície industrial que planteja el nou PDU de la Conca són “insuficients” —les de l’anterior eren de més de 300 hectàrees— i que “sense indústria no tenim futur”. Vol “convèncer” l’Ajuntament d’Òdena, si bé diuen que “sempre respectarem la voluntat del consistori veí i l’autonomia local”.

Aforaments La C-15 és un dels maldecaps dels anoiencs que volten per la xarxa viària. El govern igualadí assenyala les xifres d’aforaments, molt altes, per insistir a la Generalitat en que n’acceleri el desdoblament fins a Capellades.

La Ronda Sud, més a prop Estrenada fa deu anys, aquest braç de la C-37 encara no té connexió amb Igualada. Amb tot, se’n farà per fi el projecte constructiu aquest mateix 2020, i l’any vinent començarà a prendre forma.

Debat en un punt àlgid Si els col·lectius contraris a la instal·lació de la superfície a Can Morera han indicat que es tracta d’un projecte eminentment especulatiu, Marc Castells sorprenia en la seva intervenció afirmant que “s’ha de fer en sòl 100% públic perquè no hi pugui haver cap dubte ni cap ombra d’especulació. Cal que no hi hagi privats en l’equació i cercarem tots els mitjans perquè així sigui. Estudiarem les fórmules necessàries, tant si és amb una compra al preu del mercat o amb una expropiació”. Castells també apunta que “la diferència entre els regidors que volen el macropolígon i els que no a Òdena és només d’un edil” i “hi ha sis ajuntaments de la Mancomunitat que hi estan a favor”. Els altres batlles de la Mancomunitat han demanat esperar a conèixer el document final de l’avenç per pronunciar-se. Maria Sayavera, batllessa d’Òdena, va puntualitzar en el seu moment al Departament que el document que servís de punt de partida pel procés participatiu ja no inclogués Can Morera com a possibilitat. La reforma de la C-15 Les comunicacions d’Igualada i la Conca d’Òdena continuen sent un maldecap per a molts dels ciutadans i ciutadanes. A més de la promesa connexió amb la Ronda Sud, a l’agenda hi ha prevista una actuació determinant, sobretot en matèria de seguretat, a la C-15. El desdoblament de la C-15 és una demanda que Marc Castells va

política

febrer2020

El hub tèxtil, aviat

El 2019 va acabar-se amb l’obertura de la nova superfície comercial de BonPreu a la vella Vives Vidal. Un espai d’aquest històric edifici ha d’acollir un ‘hub’ del sector tèxtil, aquest 2020

2,2 M€

La inversió en la millora del polígon de les Comes amb unes obres que incidiran en la mobilitat dels carrers d’Alemanya i de Gran Bretanya i en la creació de nous estacionaments

El Rec es repensarà deu anys després d’un pla urbanístic que no va reeixir

fer per primer cop fa quatre anys, a principis de 2016, i que la Generalitat —en el moment que Josep Rull era conseller de Territori— va atendre en part, anunciant que el tram entre Igualada i Vilafranca del Penedès seria reformat amb una carretera 2+1 (és a dir, amb una carretera partida per una mitjana i amb un carril que es va alternant en un sentit i l’altre). Després de la sèrie d’accidents mortals de la tardor de 2017 i els primers mesos de 2018, en especial al tram anoienc, la Generalitat va variar el projecte i va afegir que la reforma inclouria un tram d’autovia entre Igualada i Capellades, justament el sector on s’han registrat més accidents greus. Castells insistirà perquè una provisió de fons per a aquesta obra imprescindible sigui als comptes de la Generalitat. El batlle indica també que l’obra de la nova autovia, amb dos carrils per banda, serà molt complexa per l’orografia del territori, molt irregular. Un altre projecte en què han posat l’atenció l’Ajuntament i Castells —també en la seva etapa a la Diputació de Barcelona— és el de les Vies Blaves, que pot començar a ser una realitat els propers mesos. En breu estarà fet el projecte executiu del tram que passa per la Conca d’Òdena, i el mes de març hi ha prevista l’aprovació del Pla director urbanístic complet de les Vies Blaves, que abasten 300 quilòmetres entre els rius Anoia, Llobregat i Cardener. >>>>>

42.000 El batlle afirma que les dades de què disposa l’Ajuntament situen els habitants d’Igualada en 41.811. Espera que aquest 2020 es consolidi la xifra per sobre dels 42.000.

Nova autovia Marc Castells espera que hi hagi novetats amb l’A-2 i que l’estat central activi la gran reforma que ara mateix està en fase d’avantprojecte. L’autovia passaria a tenir tres carrils per sentit, amb dos d’addicionals en alguns punts.

El Rec ha estat un tema candent a Igualada la darrera dècada, després que el pla urbanístic que va impulsar l’Entesa quedés frenat en un ple el febrer de 2010, ara fa just deu anys. En aquell moment l’oposició va fer pinça contra el govern i un pla que havia tingut l’aval de la majoria de regidors del consistori dos mesos abans. Ara s’obre un nou camí que impulsa la Generalitat, amb un Pla director urbanístic per al Rec que serà, segons el conseller de Territori i Sostenibilitat, pensat per permetre usos híbrids al barri i menys intervencionista que el de 2010. Aquella proposta va ser criticada per entitats com els Amics del Rec o el Gremi de Blanquers perquè es considerava “agressiva”, amb l’obertura de grans vials que alteraven la fesomia de l’entorn. Del futur del Rec ha transcendit sobretot la intervenció que tindrà lloc al carrer de Santa Anna. Començarà aquest mateix 2020, un cop s’enllesteixi l’expropiació del darrer dels cinc immobles de la part central del carrer. Les expropiacions estaven plantejades des de feia gairebé 20 anys, però el procés s’ha allargat i durant aquest interval hi ha hagut diverses propostes sobre què fer amb aquest sector (el mateix govern de Marc Castells va estudiar una proposta de fer un pas elevat entre el portal d’en Vives i els edificis, que s’ha descartat per motius tècnics). Finalment, s’hi farà un parc, que serà un contrapunt al formigó, i constituirà un nou espai verd per a tota la ciutadania que farà de connector des de les antigues muralles fins a la zona del riu i la Via Blava, de la qual aviat es tindrà el projecte executiu. Marc Castells apunta que hi haurà fórmules de “pacificació del trànsit” a l’entorn del passeig de les Cabres i el carrer de Santa Anna per facilitar l’accés de la ciutadania a aquests nous espais d’ús públic. El futur del barri es pensarà també a partir de les conclusions i les propostes guanyadores del concurs de projectes que es va fer fa quatre anys i que, al llarg de mesos, va constar de diferents accions i dinàmiques de participació entre entitats i veïns del barri.

Comencen les obres al polígon de les Comes, amb una inversió milionària Amb un pressupost de 2.200.000 euros (dels quals 1,7 milions els aporta la Diputació de Barcelona) han començat les obres de millora del polígon de les Comes, que s’allargaran fins al novembre d’aquest 2020. El projecte es fa en col·laboració amb l’associació d’empresaris, el president de la qual, Joan Mateu, espera que tingui continuïtat en altres sectors del polígon. Les obres són la continuació d’una primera fase en què es va millorar l’enllumenat. L’acció més rellevant i sensible serà als carrers d’Alemanya i de Gran Bretanya, entre l’avinguda dels Països Catalans i el carrer de França. En primer lloc, aquests vials mantindran el doble carril, però passaran a ser de sentit únic. La segona modificació important serà la transformació de la secció dels dos carrers. En un costat del voral s’hi habilitarà aparcament en semibateria i vorera; a l’altre costat hi haurà aparcament en cordó, vorera i carril bici bidireccional i separat dels guals de les empreses. La finalitat d’aquesta obra és crear més places d’aparcament, algunes pensades per a camions. El regidor de Mobilitat, Miquel Vives, assegura que les afectacions al trànsit seran mínimes i que els carrers no estaran tancats al trànsit. Durant les obres, hi haurà un aparcament alternatiu en una pastilla del Parc Central i el Parc Onze de Setembre, per tal de reduir el volum de circulació i estacionament de vehicles a les vies afectades. A més de l’actuació a la via pública, Jordi Marcé, regidor de Dinamització Econòmica de l’Ajuntament d’Igualada, anuncia també novetats com “la creació d’una pàgina web i d’una aplicació per a mòbil adreçada als propietaris i als treballadors de les empreses que hi ha instal·lades a les Comes”. El polígon de les Comes consta d’unes 40 hectàrees, i segons l’Ajuntament, cull a unes 350 empreses de diferents tipus. En total, es calcula que hi treballen unes 4.000 persones.

“

“Al carrer de Santa Anna, canviarem el formigó per un nou espai verd per a tota la ciutadania” “Les 70 hectàrees que preveu la Generalitat per a nous polígons és una xifra poc ambiciosa” “No volem que hi hagi privats pel mig en la planificació de noves àrees industrials” “Els diners per fer la Ronda Sud ja hi són. Ara cal insistir a tirar endavant la nova C-15”

política

febrer/2020

Ajuntaments

Igualada enllestirà aquest any el tercer centre cívic, per donar servei al nord En matèria d’equipaments, el govern de Junts per Igualada planteja també la construcció d’un nou centre de dia a les Comes, després de la bona acollida del que va tenir el que es va habilitar al barri de Montserrat. Demanaran també a la Generalitat ampliar les places públiques a la Residència Pare Vilaseca.

FRANCESC VILAPRINYÓ

L’any que comença serà el del 25è aniversari de l’obertura del primer centre cívic municipal a Igualada, el de Fàtima. Obert el març del 1995, va ser seguit poc més de deu anys després per l’Espai Cívic Centre. La tercera pota dels centres municipals —hi ha el Casal Cívic Montserrat, que gestiona la Generalitat— serà una realitat aquest any: el Centre Cívic Nord. Donarà servei a unes 15.000 persones, gairebé tota la població igualadina al nord del Passeig Verdaguer. L’edifici, d’uns 2.000 metres quadrats, aglutinarà l’activitat que ara es duu a terme en altres equipaments de la zona que estan “sobreutilitzats”, en paraules de Carme Riera, primera tinent de batlle i responsable de l’Àrea Social. Riera confia que “la ciutat se’l faci seu aviat”, i en destaca la “polivalència”. El cost d’aquest projecte és d’uns tres milions d’euros. Serà un centre cívic de cinc plantes, amb una nova zona verda, “amb molta entrada de llum natural i accessible per a tots els usuaris”. Inclou despatxos i aules i pretén oferir a les entitats i a la ciutadania nous espais per celebrar-hi actes i reunions, per estudiar i llegir, o per participar en

tallers i cursos. El govern ressalta que “fem una aposta per l’eficiència energètica a través de l’energia geotèrmica”. La sala polivalent del Centre Cívic Nord serà un nou recurs per reduir la dependència d’altres infraestructures de la ciutat, com l’Ateneu o els altres centres cívics. Hi haurà també una sala de lectura per a la qual s’ha recuperat el paviment de l’antiga casa de Cal Font. També en l’àmbit dels equipaments, pel que fa a l’atenció a la gent gran, Igualada té prevista l’ampliació de la Residència Pare Vilaseca i endegarà la posada en funcionament d’un nou centre de dia a les Comes, una part de la ciutat que fins ara no disposava d’un servei d’aquest tipus. En el cas de la Residència Pare Vilaseca, s’instarà la Generalitat a augmentar la xifra de places públiques. Pel que fa al centre de dia de les Comes, Castells augura que serà un èxit, ja que “el centre de dia de Montserrat es va omplir en un sol any” i compta amb l’ajut de la Fundació de La Caixa. Una nova cara per a la Masuca i el seu entorn Una altra actuació que començarà enguany és un eix de vianants que connectarà el centre d’Igualada,

El futur centre cívic, en construcció.

des de les Escolàpies fins al Mercat. És una obra per augmentar l’espai per a vianants de vials molt estrets, que comportarà la supressió d’alguns aparcaments (d’una manera similar al carrer dels Esquiladors, on es va eixamplar la vorera). Mentrestant, el govern posarà fil a l’agulla també en la reforma interior del Mercat de la Masuca. Després de transformar-se per fora (les obres de la plaça es van enllestir a finals de 2018), ara afronta la reforma interior d’acord amb un model de productes de proximitat i amb la reducció de parades. Les concessions actuals acaben el 2022 i el batlle promet que “aquesta remodelació es farà al costat dels

paradistes”. Castells entén que és “imprescindible” entrar a reformar el mercat per anticipar-se a la degradació. En paral·lel a les obres de l’eix de vianants, l’Ajuntament executarà actuacions d’accessibilitat a diversos punts de la ciutat: s’han començat obres per eliminar barreres arquitectòniques als carrers de Gaudí, de Veciana i de l’Espelt. També començaran aviat les actuacions als carrers de Ferran d’Antequera i del Clos, als escocells de Cal Font, a la passera entre l’Emili Vallès i l’estadi atlètic, i al pas de vianants a la cruïlla entre la baixada de Sant Nicolau i el carrer del Sol. >>>>>

La ciutat amable avança cap al Mercat de la Masuca amb un eix de vianants El govern igualadí ha anunciat també que hi haurà canvis notables en la vialitat al centre de la ciutat. En concret, la primera aposta és l’esmentat eix de vianants que unirà el Nucli Antic amb el Mercat de la Masuca. Com es va fer en l’actuació a una zona propera, el carrer dels Esquiladors, a prop de les Escoles de l’Ateneu, s’eliminaran les zones d’aparcament i s’eixamplaran les voreres. Els vials afectats per les obres seran el carrer del Pare Mariano, el passatge de Cornet, el carrer de la Virtut i un tram del carrer de la Trinitat. Les obres implicaran una inversió de més de 200.000 euros i la durada prevista és de quatre mesos, de manera que estaran enllestides abans de l’estiu. L’àmbit de l’obra és l’Eix del Mercat, una zona on la velocitat es limita a 30 quilòmetres per hora. També s’actuarà a la calçada per fer la reposició del paviment i millorar la recollida d’aigües. Pel que fa a la xarxa de clavegueram, es col·locaran nous embornals. La supressió d’aparcaments afectarà unes 20 places en aquests carrers. La contrapartida, segons explicava Marc Castells el dimecres 5, és la creació d’una nova zona blava, amb una capacitat de 26 llocs d’estacionament per a cotxes i quatre per a motocicletes, a prop d’aquesta àrea, al carrer de les Delícies. El batlle avança que “ forma part de la decisió estratègica de dinamitzar i transformar tota la zona del Mercat de la Masuca, que a mig termini inclourà el nou campus de salut i estarà ben a prop del nou enllaç amb la ronda Sud”. El govern també contempla promoure l’ampliació del format de zones taronges, és a dir, les d’estacionament gratuït, però limitat en el temps, que es compaginaran amb les zones blanques i les blaves. Segons el batlle, treballadors de l’empresa municipal SIMA passaran també a controlar aquesta tipologia d’estacionaments per contribuir a evitar que hi hagi vehicles que s’hi deixin de manera permanent i no compleixin amb la finalitat de rotació. El govern, a més del projecte de millora a l’entorn de la Masuca, també entomarà aquest 2020 decisions a la Rambla d’Igualada. S’estudiarà com harmonitzar el trànsit rodat amb una major presència de l’espai per a vianants. Castells vol consensuar-ho amb les altres forces presents al consistori igualadí.

El Passeig i el nou campus La fesomia de la part final del Passeig canviarà amb les obres del nou Campus de l’àmbit salut, que s’edificarà on hi havia l’antic Hospital, i quedarà al costat d’un altre equipament vinculat a aquest camp, el 4D Health. També hi haurà les noves oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya, a l’edifici Cíclope.

El Mercat, amb canvis Queden dos anys perquè finalitzin les concessions dels paradistes del Mercat de la Masuca. El govern d’Igualada planteja una reforma dràstica consensuada amb els paradistes.

Eix de vianants Com ja es va fer amb el carrer dels Esquiladors, els carrers que uneixen el nucli antic amb el Mercat de la Masuca. Es farà una inversió de més de 200.000 euros i les obres s’enllestiran abans de l’estiu d’aquest 2020. Les actuacions en la calçada se centraran principalment en la reposició del paviment i l’adequació de la recollida d’aigües.

febrer/2020

publicitat

política

febrer/2020

Ajuntaments “Repensar” el Passeig El passeig Verdaguer ha estat sobre la taula de debat polític i tècnic els darrers anys. El malaurat Josep Miserachs va impulsar diverses accions amb motiu dels 180 anys de la via. Els anys següents, el grup socialista, quan va pactar els pressupostos amb el PDeCAT, va introduir la iniciativa de posar quioscos —sis— al llarg dels dos quilòmetres del Passeig, per tal de dinamitzar-lo. La proposta més sonada va ser la del candidat republicà Enric Conill, just l’any passat, que parlava de soterrar el tram central del vial. Marc Castells considera que “més enllà del cost, seria una aberració” i “no tenim cap intenció de fer-ho”. El govern actual proposa, en tot cas, “repensar el Passeig”, i presentarà una proposta de millora en què hi haurà la instal·lació de quioscos. El batlle afegeix que “en els propers anys hi tindrem la nova seu del Servei d’Ocupació de Catalunya i el Campus Universitari de l’Àmbit Salut”, que també donaran un impuls a la zona. Cap als 1.000 estudiants universitaris Dels projectes esmentats per al passeig Verdaguer, el projecte executiu de l’edifici del Campus de l’àmbit salut serà redactat en-

Igualada, candidata per ser Capital de la Cultura Catalana el 2022 Igualada va enllestir aquest gener el seu dossier per optar a Capital de la Cultura Catalana el 2022. Aquest títol, que enguany té el Vendrell, i que els dos anys precedents han tingut les capitals de comarques veïnes (Manresa i Cervera), es vol acompanyar, per part de l’Ajuntament, del projecte d’un nou auditori. Marc Castells va anunciar a mitjans de l’anterior mandat que es començaria a plantejar la construcció d’un nou recinte davant la quantitat d’actes al Teatre Municipal Ateneu (uns 300 cada any). Segons el batlle, “no podem ser capital de la cultura catalana sense aquest projecte perfilat”. Encara hi ha la incògnita de quin serà l’emplaçament, ja que una de les claus és que sigui en una ubicació on els transports i dels materials per als espectacles de gran format puguin descarregar-se amb eficiència. Hi havia l’antic projecte d’un auditori a l’Escorxador —fa deu anys, va quedar aparcat per la recessió econòmica i el mateix govern Castells el va desestimar— i ara se cerquen ubicacions alternatives, tot i que es podria tornar a valorar aquesta zona. El govern vol comptar amb l’assessorament i l’acompanyament de personalitats com Jordi Savall en l’impuls del nou auditori. El veredicte sobre quina serà la Capital de la Cultura Catalana el 2022 se sabrà a la primavera. Igualada veu reforçada la seva candidatura per l’aprovació unànime al ple municipal de la proposta, el passat setembre, i segons remarca Pere Camps, regidor de Promoció Cultural, “per l’alt nombre d’esdeveniments com el FineArt, la Mostra o el Zoom, i per la quantitat de colles de cultura popular i tradicional. De les altres viles del Principat que opten a aquesta capitalitat només ha transcendit el nom de Lloret de Mar.

S’estudiarà fer canvis a la Rambla En el marc dels debats i propostes electorals, diverses formacions van posar sobre la taula convertir la Rambla de Sant Isidre o el carrer de Sant Pau en un espai exclusiu de vianants. El govern ho considera.

guany per l’arquitecte municipal Carles Crespo. “S’hi aplicarà el pla director funcional ja fet” sobre els serveis universitaris. La part “més complicada”, segons Marc Castells, era l’enderroc de l’anterior edifici existent, i ja es va complir el passat novembre. La inversió que es farà per al nou equipament serà una de les més importants en un edifici públic a Igualada, “entre uns set i vuit milions d’euros”. Una vegada conclòs i en funcionament, Igualada “tindrà un miler d’estudiants universitaris”. La intenció de l’Ajuntament és que la Generalitat hi posi de la seva part amb quatre milions d’euros. El govern igualadí confia que els diferents grups municipals faran força amb els seus partits al Congrés espanyol perquè hi hagi esmenes als pressupostos generals de l’Estat per a inversions també en el nou edifici. Subratlla que “és un projecte de consens i intentarem que tothom hi posi el seu gra de sorra. Si no aconseguim aquests diners d’altres administracions, treballarem per posar-los nosaltres”. En l’apartat formatiu, en la presentació de les línies del govern municipal, el batlle igualadí recordava també que aquest 2020 acabaran les obres de l’institut Badia i Margarit.

política

febrer/2020

Ajuntaments

“Em considero el primer comercial de la ciutat i m’agradaria que Igualada en tingués 42.000 més” TONI CORTÈS MINGUET

Igualada ha passat, per primera vegada a la història, la xifra dels 42.000 habitants. És una bona ciutat per viure-hi? Per què la gent escull venir a viure a Igualada? Igualada és una bona ciutat per viure-hi i m’atreveixo a dir que s’hi viu molt bé. És un dels llocs on la qualitat de vida és un referent. Conec persones que vénen a viure aquí, provinents de la zona metropolitana, i estan sorpresos amb la quantitat d’activitats que s’hi fan, per la ciutat compacta que tenim i per tot el que s’hi pot fer. És un bon referent que la gent de fora ens digui que a Igualada s’hi viu molt bé. Va manifestar que aspirava que Igualada arribés als 50.000 habitants i es consolidés com una de les ciutats mitjanes més importants del país. Què necessita la ciutat per assolir aquesta xifra? Li fa falta seguir l’estratègia que ja estem practicant: fer una aposta pel coneixement, pel desenvolupament de ciutat universitària, i aconseguir la xifra de mil estudiants. Suposarà un canvi radical de forma de viure a la ciutat. La resta d’elements van vinculats als projectes urbanístics més grans que, en positiu, tenim per a la ciutat. Un és el pla director urbanístic per a l’activitat econòmica dels polígons de la Conca d’Òdena. Generarà nova oferta de sòl industrial per al país i nous llocs de treball, i això farà que la gentllocs on viure. Per tant, es desenvoluparan iniciatives de creació d’habitatge privades en la gran quantitat de solars ja qualificats on es podrà construir de forma immediata. Només ens falta que la demanda ajusti l’oferta. D’altra banda, per a aquest creixement que pot oferir Igualada a partir dels solars buits, hi té a veure el projecte que, en les setmanes vinents, signarem amb el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, el Pla rirector del Rec. Què implicarà aquest nou pla? Implicarà transformar aquesta joia de la corona en un barri híbrid, on es combinin les activitats de les empreses que ja hi ha instal·lades amb els canvis d’usos per a noves oportunitats comercials, de serveis i d’habitatge que hi apareixeran, mantenint sempre la morfologia, la singularitat i l’estètica del barri. Això no serà de cop, es farà lentament al llarg d’aquesta dècada, canviant la ciutat que avui dia coneixem per fer-la més plena, compacta i habitada, de manera que generi dinàmiques internes molt positives. I això anirà de la mà amb l’aposta de creació de nou espai públic, per a la qual treballem. Durant el mes de març, la Diputació de Barcelona aprovarà el

Marc Castells i Berzosa Batlle d’Igualada Pla director urbanístic en què hi haurà incloses les Vies Blaves, que connectaran amb l’Anella Verda i el Parc Central, centre d’aquesta gran ciutat que tindrem. El nostre objectiu no és que hi vingui a viure molta gent, sinó que volem que molta gent vingui a viure a Igualada perquè s’hi viu molt bé. Igualada ha perdut alguns trens al llarg de la història. Quin tren no es pot permetre perdre ara? Igualada no pot perdre el tren del creixement econòmic. No crec en el decreixement, em considero industrialista. Igualada serà una gran ciutat de serveis, tant públics com privats. Però la indústria és el sector que fa una inversió duradora en el temps i que paga uns salaris dignes i més importants de cara al futur. La nostra aposta és en solidaritat amb la resta de municipis de la Conca d’Òdena. Tenim una aliança per crear sòl industrial de gran format perquè no n’hi ha en tot Catalunya. Els responsables de captació d’inversions esperen veure quin és el territori que crearà sòl industrial de gran format, perquè hi ha

ofertes molt importants per fer venir empreses al territori. Ara bé, la condició sine qua non és aquesta. Un cop tinguem aquestes inversions positives, es generaran dinàmiques per poder demanar noves infraestructures, com el tren ràpid cap a Barcelona. Competim amb altres territoris que també han vist aquesta opció de creixement. En aquesta qüestió estem d’acord tots els batlles de la Conca d’Òdena, una conca que té 17.000 hectàrees de bosc, 6.000 de sòl agrícola i 653 indústries. Hi hem d’afegir només 300 hectàrees més de sòl industrial de gran format per tenir aquest punt de partida de cara al progrés dels nostres ciutadans. La indústria ha estat un dels motors històrics d’Igualada i del seu entorn, però han sorgit sectors emergents que poden esdevenir nous motors, com el turisme o les TIC, àmbits que vostè ha defensat. Recordo que se’n reien quan deia que Igualada seria turística. Any rere any veurem més turistes de tot el món visitant la nostra ciutat; això serà una

realitat. Hem d’adaptar-nos i fer d’això una oportunitat. En aquest sentit, està bé que s’ampliïn el nombre de places hoteleres, i també hem fet l’aposta amb l’empresa Airbnb, amb qui hem fet una sacsejada per crear una imatge d’Igualada com a destí turístic. Si Airbnb s’ha fixat en Igualada, és per alguna raó. Des de fora, es veuen millor les potencialitats d’un territori. Un exemple: Igualada és a l’epicentre del turisme enològic d’aquest país, perquè en un radi de 30 km de la nostra ciutat podríem trobar entre 7 i 8 denominacions d’origen catalanes. Per què no som nosaltres la capital turística des d’on poder sortir i visitar-les? El turisme és una aposta que volem preservar i mantenir. Els grans actius que té la comarca de l’Anoia se’ns valoren moltes vegades des de fora. Però hem de ser nosaltres mateixos, els ciutadans, els principals comercials de la nostra ciutat, perquè això és autoestima, progrés, riquesa i solidesa social. Serem una societat més rica i plena en tots els sentits si som capaços de tenir l’autoestima que defenso des del primer minut en què vaig ser batlle. >>>>>

política

“

UNA CIUTAT PER VIURE “És un bon referent que la gent de fora ens digui que a Igualada s’hi viu molt bé.” CREIXEMENT “El nostre objectiu no és que hi vingui a viure molta gent; volem que molta gent vingui a viure a Igualada perquè s’hi viu molt bé.” SÒL INDUSTRIAL “El Pla director urbanístic per a l’activitat econòmica dels polígons de la Conca d’Òdena generarà nova oferta de sòl industrial per al país, nous llocs de treball.” “Els responsables de captació d’inversions esperen veure quin serà el territori que crearà sòl industrial de gran format, perquè hi ha ofertes molt importants per fer venir empreses al territori. Estem competint amb altres territoris que també han vist aquesta opció de creixement. En aquesta qüestió estem d’acord tots els batlles de la Conca d’Òdena, una conca que té 17.000 hectàrees de bosc, 6.000 de sòl agrícola i 653 indústries. Hi hem d’afegir només 300 hectàrees més de sòl industrial de gran format per tenir aquest punt de partida de cara al progrés dels nostres ciutadans.”

febrer/2020

Ajuntaments Un altre sector emergent és el de la tecnologia. El sector TIC és un dels més importants, no tan sols de la comarca sinó de Catalunya. Som la tercera comarca amb més empreses d’aquest sector i és un dels models que cal seguir replicant. Nosaltres estem al costat del sector amb un nou grau de TIC que s’imparteix al Campus Igualada-UdL, que ha estat el fruit d’un treball d’anys. La gran feina que també es fa al Milà i Fontanals, amb el cicle superior d’Informàtica, ens permet tenir un ecosistema que ha de créixer més perquè Igualada sigui tota ella una start-up. I el barri del Rec ens podrà ajudar, perquè la seva essència de barri antic, vinculat amb les noves tecnologies, permetrà generar, en les adoberies tancades empreses d’idees i projectes, com ho van ser aquells garatges d’un barri americà que es deia Silicon Valley. Volem trobar l’encaix perquè les antigues fàbriques tancades siguin

l’Esport. Què ha aportat aquest segell? Dues coses. Primer, cal fer valdre la intensitat amb què es viu l’esport a la ciutat; en segon lloc, hem fet la inversió més gran de la història de la ciutat en equipaments d’esports, com el nou pavelló esportiu, la recta de l’estadi coberta, la nova pista de tartà, la nova gespa del camp de futbol de les Comes, el frontó de la piscina del Molí Nou o l’arranjament d’altres equipaments construïts des de fa més de trenta anys i que necessitaven ser posats al dia. Hem buscat el motiu per fer una inversió molt important i hem generat autoestima per a l’esport igualadí. Igualada ha presentat candidatura per ser Capital Catalana de la Cultura el 2022. En cas de ser seleccionada, què representarà per a la ciutat? Suposarà un repte tan important com ser Ciutat Europea de l’Esport, per visi-

comarca de l’Anoia. I si no se’ns la concedeix, buscarem un altre marc per desenvolupar-lo. A part dels equipaments culturals i les grans cites anuals del calendari, com la Festa Major, la Mostra, la festa de Reis, el Fineart, etc., un dels elements culturals a destacar és la riquesa del teixit associatiu. Igualada és una ciutat privilegiada, en aquest sentit? Igualada és molt rica culturalment: per exemple, en l’àmbit del cant, hi ha entre 15 i 20 corals. Aquesta dada denota la gran vitalitat de la nostra societat, la gran inquietud cultural; per tant, tots aquells esdeveniments que es generen a partir de les entitats enriqueixen el món cultural igualadí. En aquest sentit, l’Ajuntament és poc intervencionista, som un govern que creu que la societat civil s’ha d’organitzar i desenvolupar sense gaires interferències, tot i que

“La nostra aposta és inequívoca per liderar les ciutats mitjanes d’aquest país: hem d’estar musculats, cal que donem molts serveis, hem de liderar el coneixement, i cal també ser punters en una certa indústria d’aquest país. I aquest darrer punt no depèn només d’Igualada, sinó de tota la Conca d’Òdena, i estic segur que els set batlles de la conca sabrem arribar a un acord en aquest punt perquè això sigui possible.” EL TREN I LA INDÚSTRIA “La gran batalla serà la del tren, perquè la comunicació del futur és aquesta. La connexió ràpida entre Igualada i Barcelona — per tant, d’Igualada amb el port i oberta al món—, ha de ser una connexió amb el tren. Ara bé, amb la massa d’habitants que té avui la ciutat és difícil, i ens hem de dotar de volum. L’aposta industrial és inequívoca, en aquest sentit, i el que hem de fer és donar arguments al país perquè Igualada pugui estar ben connectada immediatament, abans que altres llocs amb major nombre d’habitants. Hem de ser un pol industrial, de futur.” FUTUR INDUSTRIAL “No crec en el decreixement, em considero industrialista. Igualada serà una gran ciutat de serveis, tant públics com privats. Però la indústria és el sector que fa una inversió duradora en el temps.” “Quan dic indústria no vull dir una nau amb una xemeneia que treu fum, això ens ho hem de treure del cap. Avui dia, les normatives industrials són inequívocament garantistes vers el medi ambient, per tant, són llocs on es crea ocupació, riquesa i integració amb el paisatge. Si no preservem la indústria, ens acabarem convertint en una ciutat indefinida, que no sap què vol ser de gran.”

Castell vol un model híbrid per al barri del Rec, on puguin conviure la indústria amb l’habitatge, el comerç i els equipaments. MARC VILA

seu i punta de llança del sector TIC, no només de la comarca sinó de tot Catalunya, en aquest segle XXI. Vostès han apostat també de forma decidida perquè Igualada sigui una ciutat de grans esdeveniments, una política a vegades criticada. Què aporten al seu projecte de ciutat? Aporten, per exemple, que arreu de Catalunya es parla bé d’Igualada, en positiu. La ciutat havia desaparegut del mapa i ara ja hi és. La gent la coneix i la reconeix. Que siguem capaços de potenciar grans esdeveniments genera activitat econòmica a la ciutat, i si fa uns anys a les 7 de la tarda poca gent passejava pels carrers, avui dia són plens de gent i Igualada bull d’activitat a tot arreu. Aquesta dinàmica ha generat que gent dels voltants, de Vilafranca del Penedès, Cervera, Manresa, Berga o Martorell, vinguin a Igualada a passar el dia. Això genera riquesa en el nostre comerç. En aquesta línia, aquest darrer any Igualada ha estat Ciutat Europea de

bilitzar el gran ecosistema cultural de la ciutat, part del qual és desconegut. I no tan sols de l’àmbit públic, sinó també de l’àmbit privat. Per exemple: tenir el Teatre de l’Aurora és un autèntic luxe per a la ciutat d’Igualada i potser no en som prou conscients. Crec que serà un bon moment per explicar a tothom que fem coses increïbles. L’Ajuntament ja ha fet inversions en la creació d’equipaments culturals, com el nou cinema, de manteniment continuat, al Teatre l’Ateneu o al Museu de la Pell, i també de recuperació del nostre patrimoni, com al Fort de Sant Magí, la Cotonera o l’Escorxador. Amb la concessió de la candidatura de Capital Catalana de la Cultura tindrem l’opció de crear el que ens demanen molts igualadins i igualadines, el nou auditori. Volem un equipament adequat a la categoria de músics que dona la ciutat i que estigui encarat a la formació dels Jordi Savall del futur. És una aposta que tenim molt clara. Si se’ns concedeix aquesta candidatura, i esperem que sigui així, crearem un debat de com ha de ser el futur auditori per a Igualada i la

quan hi hagi un projecte que una entitat es cregui i alhora sigui bo per a la ciutat, hi apostarem sense cap mena de dubte. Per exemple: els Moixiganguers d’Igualada, que enguany fan vint-i-cinc anys, i aprofito des d’aquí per felicitar-los. És una associació que ha lluitat per créixer, per fer castells de 9, i ho ha aconseguit. En el seu moment ens van venir a explicar que es veien forts, amb una trajectòria feta que consideraven bona i ho volien seguir fent bé, però necessitaven ajuda... Doncs nosaltres, al seu costat. Aquest és el model cultural que defensem. Un nou escenari d’aquests grans esdeveniments de què parlàvem és el Parc Central, que en el seu moment va rebre algunes crítiques. Quin és el paper d’aquest espai dins la ciutat, el qual, a més, ha de créixer? Hi havia gent que no veia la necessitat de la seva creació i se’ns va criticar en el seu moment. Ja voldrien moltes ciutats tenir aquest Parc Central. És un espai indispensable per a activitats de gran

política

febrer/2020

“

Ajuntaments

EL BARRI DEL REC “El Pla director del rec suposarà transformar aquesta joia de la corona en un barri híbrid, on es combinin les activitats de les empreses que ja hi ha instal·lades amb els canvis d’usos per a noves oportunitats comercials, de serveis i d’habitatge que hi apareixeran, mantenint sempre la morfologia, la singularitat i l’estètica del barri.” “El barri del Rec ens podrà ajudar perquè la seva essència de barri antic vinculat amb les noves tecnologies permetrà generar, en les adoberies tancades, empreses d’idees i projectes com ho van ser aquells garatges d’un barri americà que es deia Silicon Valley. Volem trobar l’encaix perquè les antigues fàbriques tancades siguin seu i punta de llança del sector TIC, no només de la comarca sinó de tot Catalunya, en aquest segle XXI.” “M’imagino el rec com un barri on les naus industrials abandonades es transformin en habitatges, petites empreses, botigues i activitat d’artesanat local.” “Volem convertir el barri del Rec en un barri singular, específic, amb l’essència dels segles de treball que s’hi han realitzat, que això es combini amb el confort d’un barri actual, còmode, que generi convivència i comunitat; en definitiva, un barri on es visqui molt bé.” TRENS PERDUTS “Igualada no pot perdre el tren del creixement econòmic.” HABITATGE “Aquest any volem iniciar promocions per equipar la ciutat amb 80 habitatges de lloguer social.” “Avui dia encara paguem els pisos que es van construir durant l’època de l’Entesa per Igualada. I aquest no és el nostre model. “ TURISME “Recordo que se’n reien quan deia que Igualada seria turística. Any rere any veurem més turistes de tot el món visitant la nostra ciutat, i això serà una realitat. Hem d’adaptar-nos i fer d’això una oportunitat. “ AIRBNB “Amb Airbnb hem fet una sacsejada per crear una imatge d’Igualada com a destí turístic.” IGUALADA, AL MAPA “La ciutat havia desaparegut del mapa i ara ja hi és.” CIUTAT EUROPEA DE L’ESPORT “Com a Ciutat Europea de l’Esport, hem buscat el motiu per fer una inversió molt important i hem generat autoestima per a l’esport igualadí.” NOU AUDITORI “Amb la concessió de la candidatura de Capital Catalana de la Cultura tindrem l’opció de crear el que ens demanen molts igualadins i igualadines, el nou auditori.”

format. Potser l’origen va ser per millorar l’escenari de l’European Balloon Festival, però vam veure la possibilitat d’un gran espai per al lleure. Quan veig la foto de les 18.000 persones al concert de Txarango m’emociono, però també m’emociono quan veig la sortida de la Cursa Popular, o un diumenge a la tarda un munt de famílies jugant a pilota o fent volar un estel. Ara hem d’iniciar una segona fase: incloure en aquest gran espai les inquietuds dels més joves, i hem volgut començar amb una demanda seva, crear un skate park de 1600 m². És una decisió que ha sortit després d’haver exposat diferents iniciatives a més de 1.400 nens i nenes, que van decidir quin model de parc volien. I seguirem amb la mateixa línia urbanística que hem fet al Parc Central, amb una morfologia molt natural, amb grades de fusta i molta vegetació, perquè volem mantenir-ne l’estètica. I quina és la política de l’Ajuntament per crear espais amables com l’Anella Verda, nous espais oberts o el mateix Parc Central? El futur passa perquè ciutats com Igualada, que són densament poblades a causa d’un passat industrial, necessitin ara espais verds perquè la gent s’hi senti bé. L’aposta imminent és el tancament de l’Anella Verda. El circuit connectarà des de la sortida 555 de l’A-2, a Can Roca, fins al Tanatori, on enllaçarà amb el riu Anoia, amb una inversió important de prop d’un milió d’euros, sufragada per la Diputació de Barcelona. I la part que va des del Mirador de Montserrat fins a Can Roca, també està en marxa. Però no tan sols volem fer l’Anella Verda, també volem incloure-hi més recorreguts, com el que hem fet des de Fàtima fins al barri de Set Camins, que no està plenament

inclòs en el circuit, però sí que molta gent l’utilitza. D’altra banda, la Via Blava, aquest eix que ens comunicarà fins al mar, també serà realitat en un futur. A la vegada, farem un parc a l’entrada del barri del Rec, una entrada amable, perquè és important que un espai densament urbanitzat tingui els seus espais verds. Nosaltres no hi farem una intervenció molt agressiva, però ens permetrà tenir una gran entrada del nucli antic de la ciutat al barri. Ara mateix, tenim una gran trinxera formada pel passeig de les Cabres i el carrer de Santa Anna. Aquest gran espai verd ens permetrà obrir-lo a la ciutat. Són apostes importants. I quines futures actuacions té previst realitzar el seu govern al riu Anoia? Farem una gran aposta en els mesos vinents per planificar un restabliment ecològic de la flora del riu Anoia. El riu està millorant molt amb la qualitat de l’aigua que hi ha, perquè s’ha posat en funcionament la depuradora de l’Espelt i el col·lector de Jorba també s’està arreglant. El que no ens agrada, actualment, és l’estat del nostre riu. Amb els urbanistes i els paisatgistes que han fet el Parc Central i altres recomposicions d’espais, millorarem la llera del riu Anoia per tal que sigui un riu que faci goig. I amb la recuperació de la flora vindrà la fauna, que s’havia perdut fa centenars d’anys. Parlant d’aigua, des del gener Igualada rep aigua des de la Llosa del Cavall. Què representa per a la ciutat? És molt important de cara al futur. Si ara estem a un pas de l’emergència climàtica, havia de ser la capital de la comarca qui havia de donar exemple i deixant d’explotar part de l’aqüífer de

Carme-Capellades, ja sobreexplotat. L’aigua que rebíem és d’una duresa molt extrema, i la que ve de la Llosa del Cavall és cristal·lina, de millor qualitat, provinent del desgel de la neu. Ara Igualada captarà un 25% del volum de l’aigua que necessita des d’aquesta nova font i sense cap cost per als igualadins. El futur és que, de forma inequívoca, tota l’aigua que vingui a Igualada sigui de la Llosa del Cavall. En uns quants anys penso que això serà una realitat. Cal recordar que si ara mateix no estiguéssim connectats a l’aigua de la Llosa del Cavall, estaríem en decret de sequera. Poca broma, amb això. D’aquesta manera, els igualadins i les igualadines ajudarem a omplir l’aqüífer Carme-Capellades per tenir un gran banc d’aigua dolça. D’aquí a trenta anys tindrem una reserva d’aigua dolça emmagatzemada sota els nostres peus que serà una garantia per al subministrament. L’aigua ha estat, al llarg de la història, el recurs que més conflictes ha creat. I això seguirà sent així. Tant de bo tots els ajuntaments facin els passos que ha fet Igualada, que tinguin la sensibilitat ambiental que ens ha mogut a fer el pas, que tinguin també aquesta visió de cara al futur i que mirin de treballar també per a la millora de la qualitat de l’aigua. Li he de preguntar per la gestió de l’aigua... Ara s’ha creat la Comissió de l’Aigua, on es decidirà si Igualada sotmet a titularitat pública aquesta aigua. El proper pas és que el Ple de l’Ajuntament d’Igualada pugui determinar aquesta titularitat pública. A partir d’aquí, també el Ple decidirà si la gestió serà pública, pública privada o privada. Aquests són els passos a seguir. Durant cent anys hem tingut una bona gestió de l’aigua. Com a batlle, no

política

febrer/2020

Ajuntaments tinc queixes obre la gestió que se n’ha fet. Ara, a Calaf, per exemple, no tenen aigua. Si això passa aquí, ens diuen de tot. Hem gaudit d’una gestió excel·lent. Ara bé, caldrà posar sobre la taula totes les possibilitats de model de gestió que podem tenir i escollir. De moment, assumim la titularitat pública de l’aigua, cosa que Igualada no havia assumit mai. És un pas més. En els meus actius com a batlle tindré el d’haver proposat que això es realitzi i ja és una millora, tenint present des d’on venim. Després ja decidirem el model. Això sí, el servei haurà de ser igual de bo, i aquest és l’objectiu que tinc al cap. L’Ajuntament treballa per fer una ciutat més atractiva perquè la gent hi vingui a estudiar, a treballar i a viure. Si els pròxims anys venen 10.000 nous ciutadans... on residiran? Bé, no vindran de cop. Jo he dit que en deu anys, amb tota seguretat, arribarem als 50.000 habitants, però en una

quines zones seran espais verds, quines altres seran per a habitatge o comerç. Hi haurà un gran debat de participació ciutadana, i això ho farem plegats amb l’instrument del Pla director, una de les eines més àgils urbanísticament parlant. En dos anys tindrem la possibilitat de tenir-lo acabat. Volem convertir el barri del Rec en un barri singular, específic, amb l’essència dels segles de treball que s’hi han realitzat, i que això es combini amb el confort d’un barri actual, còmode, que generi convivència i comunitat; en definitiva, un barri on es visqui molt bé. Igualada està en una situació privilegiada i estratègica geogràficament, a poca estona de tot arreu, i abans parlava del potencial del turisme enològic. Però la ciutat encara té algunes mancances en l’àmbit del transport, de les comunicacions i les connexions. És així. De fet, hem pogut combatre l’inconvenient de la mobilitat en trans-

Castells amb el conseller Damià Calvet a la presentació de la connexió d’Igualada amb l’aigua de la llosa del cavall.

dècada poden passar moltes coses. No tot ho podrà resoldre l’Administració pública. Avui dia encara paguem els pisos que es van construir durant l’època de l’Entesa per Igualada. I aquest no és el nostre model. A través de l’INCASOL, ens que es dedica a fer habitatge públic amb lloguer assequible, nosaltres volem treballar, com ho hem fet amb els 26 pisos que s’estan iniciant a l’avinguda dels Països Catalans, cedint sòl municipal del qual l’Ajuntament disposa i fent habitatge públic que quedarà durant anys. Creiem que és un model que reeixirà. Ara bé, serà des del sector privat que es valorarà que sigui atractiu fer més habitatge a la nostra ciutat. Com s’imagina el barri del Rec, en un futur? Me l’imagino com un barri on les naus industrials abandonades es transformin en habitatges, petites empreses, botigues i activitat d’artesanat local, sigui de la pell o altres disciplines provinents de la FP que s’estudien als instituts locals, alhora que les naus que ja funcionen segueixin generant riquesa. Un barri com els que han proliferat a les grans ciutats de l’Europa més moderna. Fiquem-nos al cap que Igualada pot ser una ciutat referent. Entre tots decidirem quins usos es desenvoluparan, quins equipaments,

port públic arreglant el gran problema del transport via carretera, gràcies al gran increment de busos exprés. Tot i algunes queixes puntuals, funciona bé. El carril BUS-VAO per la B-23 és una reclamació que hem de fer. La Generalitat té la possibilitat de fer-ho amb una inversió petita, d’entre onze i dotze milions d’euros. Ara bé, cal que es negociï amb qui té la competència de la via, que és l’Estat. La discussió ja no és la inversió, sinó el manteniment. I el tren, o millor dit, el carrilet? La gran batalla serà la del tren, perquè la comunicació del futur és el tren. La connexió ràpida entre Igualada i Barcelona, —per tant, d’Igualada amb el port i oberta al món—, ha de ser una connexió amb el tren. Ara bé, amb la massa d’habitants que té la ciutat actualment és difícil, i ens hem de dotar de volum. L’aposta industrial és inequívoca, en aquest sentit, i el que hem de fer és donar arguments al país perquè Igualada pugui estar ben connectada immediatament, abans que altres llocs amb major nombre d’habitants. Hem de ser un pol industrial, de futur. Quan dic indústria, no vull dir una nau amb una xemeneia que treu fum, això ens ho hem de treure del cap. Avui dia, les normatives industrials són inequívocament garantistes

vers el medi ambient, per tant, són llocs on es crea ocupació, riquesa i integració amb el paisatge. Si no preservem la indústria, ens acabarem convertint en una ciutat indefinida, que no sap què vol ser de gran. La nostra aposta és inequívoca per liderar les ciutats mitjanes d’aquest país, hem d’estar musculats, cal que donem molts serveis, hem de liderar el coneixement, i cal també ser punters en una certa indústria d’aquest país. I aquest darrer punt no depèn només d’Igualada, sinó de tota la Conca d’Òdena, i estic segur que els set batlles de la conca sabrem arribar a un acord en aquest punt perquè això sigui possible. La formació és un pilar fonamental per al desenvolupament? No hi ha futur per a cap ciutat com Igualada que no aposti pel coneixement. Per exemple, nosaltres vam apostar pel 4DHealth, l’hospital simulat més gran del sud d’Europa, perquè vinguin estudis universitaris en l’àmbit de la sanitat. En el futur hi haurà problemes per trobar especialistes en l’àmbit de la medicina. El nostre objectiu és poder oferir als professionals del sector de la sanitat, junt amb l’hospital modern que tenim, uns equipaments en una ciutat mitjana on puguin exercir, treballar el coneixement en un hospital simulat o complementar les seves tasques amb activitats docents. La importància del nostre projecte, i que no és només propi, sinó que hi té a veure molta altra gent, és a trenta anys vista. I on hi havia l’antic hospital hi construirem el gran campus de salut d’Igualada. Si no tenim bones instal·lacions universitàries patirem molt, en el futur. Estem invertint els diners dels igualadins, l’IBI dels igualadins d’ara, en els que hi viuran d’aquí a trenta anys. Espero que algun dia algú ens ho reconegui. Els igualadins tenim prou autoestima? En tenim més que abans. Quan vaig entrar com a batlle, fa uns vuit anys, la ciutat no tenia autoestima, només es parlava de com estàvem de malament. Les notícies sobre la ciutat eren en negatiu. Tot això ho hem revertit. Hi va haver un moment en què es va fer un canvi sobre l’autoestima dels igualadins, va coincidir amb un 30 minuts de TV3. Un programa que es va convertir en el retrat d’una ciutat que es transformava i mirava cap al futur. El que ens cal és no rendir-nos. Vaig explicar que era l’únic batlle del món que podia anar vestit amb roba interior i exterior feta a la mateixa ciutat, i hi ha gent que encara ara m’ho recorda. Va ser una forma de fer valdre l’activitat industrial en positiu. Després, quan veiem que surten imatges de l’European Balloon Festival, dels Tres Tombs o dels Reis en altres llocs del món, tot això ens ajuda a generar més autoestima. Però aquesta autoestima no ha de ser exclusivament dels igualadins, també ho ha de ser dels catalans, que estiguin contents amb una ciutat com Igualada, una ciutat que en un moment determinat no tenia esperances de futur i ara es veu com una de les més dinàmiques del país. I això ho hem d’explicar i ens ho hem de creure. Em considero el primer comercial de la ciutat i m’agradaria que Igualada en tingués 42.000 més i això seria un gran èxit per a la ciutat.

“

DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE “El futur passa perquè ciutats com Igualada, que són densament poblades a causa d’un passat industrial, necessitin ara espais verds perquè la gent s’hi senti bé. L’aposta imminent és el tancament de l’Anella Verda.” L’AIGUA DE LA LLOSA DEL CAVALL “Amb la connexió a l’aigua de la llosa del Cavall, els igualadins i les igualadines ajudarem a omplir l’aqüífer Carme-Capellades per tenir un gran banc d’aigua.” LA GESTIÓ DE L’AIGUA “Durant cent anys hem tingut una bona gestió de l’aigua. Com a batlle no tinc queixes obre la gestió que se n’ha fet. Ara, a Calaf, per exemple, no tenen aigua. Si això passa aquí, ens diuen de tot. Hem gaudit d’una gestió excel·lent. Ara bé, caldrà posar sobre la taula totes les possibilitats de model de gestió que podem tenir i escollir-lo. De moment, assumim la titularitat pública de l’aigua, cosa que Igualada no havia assumit mai. És un pas més.” CONEIXEMENT “No hi ha futur per a cap ciutat com Igualada que no aposti pel coneixement. “ AUTOESTIMA “Hem de ser nosaltres mateixos, els ciutadans, els principals comercials de la nostra ciutat, perquè això és autoestima, progrés, riquesa i solidesa social. Serem una societat més rica i plena en tots els sentits si tots som capaços de tenir l’autoestima que defenso des del primer minut en què vaig ser batlle.” “Tenim més autoestima que abans. Quan vaig entrar com a batlle fa uns vuit anys la ciutat no tenia autoestima, només es parlava de com estàvem de malament. Les notícies sobre la ciutat eren en negatiu. Tot això ho hem revertit.” “Vaig explicar que era l’únic batlle del món que podia anar vestit amb roba interior i exterior feta a la mateixa ciutat, i hi ha gent que encara ara m’ho recorda. Va ser una forma de fer valdre l’activitat industrial en positiu.” “Em considero el primer comercial de la ciutat i m’agradaria que Igualada en tingués 42.000 més, això seria un gran èxit per a la ciutat.”

AnoiaDiari Dossier

febrer/2020

Els centres educatius ens obren les portes AnoiaDiari Dossier

“La ciutat ha de ser l’aula on s’educa i s’aprèn” Parlem amb Marisa Vila, regidora d’Ensenyament de l’Ajuntament d’Igualada

CONSELLS Experts de l’Hospital Sant Joan de Déu ens assessoren sobre alguns aspectes educatius

Els centres educatius fan jornades de portes obertes per donar a conèixer els seus projectes educatius El mes vinent, del 23 de març a l’1 d’abril, tindran lloc les preinscripcions a les escoles catalanes. És una decisió transcendental per als pares i mares, triar el centre on l’infant desenvoluparà la primera fase de la seva formació. Triar l’escola és triar l’en-

torn per créixer, elegir un model que transmet uns valors i actituds. Abans dels set dies de les preinscripcions, durant les setmanes vinents, alguns dels centres de la comarca de l’Anoia ofereixen a les famílies la possibilitat de conèixer de primera mà els pro-

jectes educatius i les instal·lacions. Les jornades de Portes Obertes a les escoles, amb xerrades informatives, són imprescindibles per no fer una tria a cegues i poder orientar-se. Un primer tast del projecte educatiu de cada centre i tenir elements per

comparar. En aquest dossier, tractem l’oferta de les escoles del nostre entorn i l’actual situació a Igualada, en una època de canvis, i parlem amb diversos experts sobre els primers passos dels infants també en relació amb la seva salut.

AnoiaDiari Dossier

febrer/2020

Els centres educatius ens obren les portes

“La ciutat ha de ser l’aula on s’educa i s’aprèn” MARISA VILA

Segona tinent de batlle. Regidora d’Ensenyament, Universitats i Joventut de l’Ajuntament d’Igualada

ANOAIDIARI Mentre aquestes setmanes les escoles igualadines obren les seves portes a les famílies per tal que puguin conèixer de ben a prop les seves ofertes educatives, la regidora Marisa Vila, ha obert la del seu despatx a l’Ajuntament d’Igualada, per parlar de diversos aspectes interessants sobre l’àmbit de l’ensenyament a la capital de l’Anoia. L’oferta educativa a Igualada Parlem, en primer lloc, sobre l’oferta educativa. Les escoles bressol municipals ofereixen 24 places a P0; 65 places a P1 i 100 a P2; en total 189 places. “Ara estan plenes i és una bona notícia. A començament de curs quedaven algunes vacants perquè algunes famílies volen una escola determinada, normalment per proximitat. Altres famílies, per la lliure elecció de centre, trien una escola concertada per a l’escolarització dels fills i ho fan des de l’etapa de bressol. Si tinguéssim més places municipals, algunes s’omplirien, però és imprevisible si s’omplirien totes o no. Tenim tres escoles bressol que ofereixen qualitat”, ens explica la Marisa Vila. Pel que fa a Infantil i Primària, la regidora assenyala que “l’oferta educativa dona resposta a les necessitats d’escolarització d’un territori tenint en compte les ràtios. Per això, es fa la planificació de cara a cada curs escolar”. Començaran l’etapa a infantil, a P3, 428 nens i nenes. Aquestes xifres són provisionals i s’ajustaran passat el període de preinscripcions. Després, caldrà tenir en compte la matrícula viva i els canvis de localitat i de circumstàncies familiars canviants d’aquí al setembre. Finalment, pel que fa a Secundària i Batxillerat, començaran 1r d’ESO 689 alumnes. Es tracta d’una promoció on calien 3 línies més de 1r curs i s’obren línies a l’institut escola Castell Òdena i 2 a la ciutat. “Aquí l’oferta s’equilibra i dona resposta a les necessitats de ciutat”, remarca la regidora d’Ensenyament. Tot i que la planificació es fa a cada curs, es valoren alguns indicadors a mitjà termini. Aquest és el cas de l’índex de natalitat, que està baixant. El departament té dades de previsió fins al curs 2028-2029, que indiquen que hi haurà, com explica Vila, “un descens de necessitats d’escolarització, perquè de 3r de primària a nivells inferiors hi ha

de ser una ciutat educadora implica fer una xarxa educativa municipal amb corresponsabilitat per teixir un bon projecte de ciutat per oferir la millor qualitat de l’ensenyament i la formació als infants i joves de la ciutat i fins i tot a les persones adultes”. Per això, afegeix Vila, “Igualada està en la línia de sumar-se a les propostes que en aquest sentit es fan a Catalunya. Com ara que ens hem sumat a l’Aliança 360 i estem començant a treballar, pas a pas. Amb Educació 360 fem un pas més enllà de l’escola; és l’educació a temps complet; més enllà de l’aula. La ciutat ha de ser l’aula on s’educa i s’aprèn.” La regidora responsable de l’àmbit de l’ensenyament a Igualada remarca que “tant les escoles com els instituts de la ciutat estan adaptant-se als canvis que exigeix l’educació i l’ensenyament al segle XXI; ha canviat l’avaluació (per competències) i això requereix un canvi en la metodologia, una transformació que es va fent pas a pas”.

“Hem de fer de l’educació un tema cabdal a la nostra ciutat, que té molta riquesa i tradició educativa”

menys infants. Així doncs, les línies necessàries seran menys. Aquestes dades són provisionals, perquè depèn sempre dels canvis socials, com ara els nouvinguts o els canvis de localitat, entre altres factors. Es disminuiran línies, segur” remarca la regidora igualadina, que ho il·lustra amb una dada: dels 668 alumnes de 6è del curs 20-21 es pot passar a 428 el curs 20282029, uns 240 alumnes menys. Una nova escola pública al centre Un dels temes que ha marcat l’atenció en l’àmbit educatiu en els darrers mesos a Igualada ha estat la possible incorporació d’un centre concertat, en aquest cas, l’escola de l’Ateneu, a la xarxa de centres públics després de l’aprovació del Decret que permet els canvis de titularitat. En aquest sentit, Marisa Vila afirma que “quan arribi la confirmació de canvi de titularitat de l’Escola Ateneu per part de la Generalitat, es publicarà oficial-

ment. Els tràmits estan acabant-se de tancar i en un període breu de temps ha d’arribar aquesta confirmació.” Innovació pedagògica a Igualada El passat mes de desembre van cloure tres anys de treball del projecte Escola Nova XXI, en el qual Igualada hi ha participat activament. La Tinent de batlle explica que “ha estat un espai per compartir la necessitat del canvi cap a un marc d’escola avançada, canvi metodològic. La xarxa ha significat un instrument d’acompanyament, orientació i impuls del procés de canvi dels centres educatius. S’han organitzat tallers amb famílies, serrades, accions formatives i d’intercanvi, sempre posant la mirada en l’infant com a centre de l’aprenentatge. Són programes per ajudar els docents i a tota la comunitat educativa a anar construint el canvi”. Marisa Vila destaca que “la idea

“Una ciutat educadora transformadora” En aquest sentit, Marisa Vila insisteix en el fet que “com a ciutat, hem de ser ciutat educadora transformadora: fer xarxa entre centres per compartir experiències; treballar per l’equitat i la igualtat d’oportunitats de tots els infants i joves de la ciutat. Per exemple, amb un protocol de prevenció de l’absentisme i l’abandonament prematur a favor de l’èxit escolar. Hem de treballar per ser una ciutat orientadora.” Equitat educativa L’Ajuntament d’Igualada ha impulsat la Comissió per l’Equitat i Contra la Segregació Escolar de la capital de l’Anoia, una taula de treball representada per centres educatius públics i concertats, AMPAS, Serveis Socials, Equips d’Assessorament i orientació Psicopedagògica, grups polítics, Esports, Càritas, Inspecció Educativa, etc. Aquesta comissió, com explica la regidora “farà una diagnosi de la realitat actual. És una aposta de millora de futur. Hem de treballar per la millora de l’equitat, la inclusió i la igualtat d’oportunitats.” Vila espera que “sigui un espai per compartir punts de vista, propostes i a més, fer de l’educació un tema cabdal a la nostra ciutat que té molta riquesa i tradició educativa. Arribar a consensos i mesures per construir un model de ciutat educadora.”

febrer/2020

AnoiaDiari Dossier

Els centres educatius ens obren les portes

AnoiaDiari Dossier

febrer/2020

Els centres educatius ens obren les portes

Col·legi Jesús-Maria: una escola pròxima, familiar, catalana, laica i plural COL·LEGI JESÚS-MARIA D’on venim? El Col·legi Jesús-Maria es va fundar el curs 1941-42 i el 1965 es va fundar la Llar d’Infants. El curs 1972-73 fou el primer com a escola completa d’ensenyament infantil i primari. El 1991-92 vàrem celebrar els cinquanta anys. El 1996 l’Escola Jesús-Maria s’adapta a la nova Llei com a escola d’Educació Infantil (tots dos cicles) i primària, vinculada a L’Escola Anoia per als cursos d’Ensenyament Secundari Obligatori (ESO). El curs 2016-17, l’escola va celebrar el 75è aniversari. Els nostres trets d’identitat - Escola pròxima, oberta, independent, familiar, catalana, laica i plural. - Fomentem el desenvolupament integral de l’alumnat, en els àmbits personal, emocional i de rendiment acadèmic, per tal de preparar-los per una participació activa a la societat. - Metodologia d’ensenyament basada en l’aprenentatge competencial, que fomenta l’aprenentatge significatiu, la recerca d’informació, el raonament i l’esperit crític. - Projecte interdisciplinari basat en el plurilingüisme. Introducció d’una segona llengua estrangera a cicle superior. Introducció precoç de la primera llengua estrangera a P2. - Formem en els valors i coneixements del segle XXI. - Eduquem els alumnes cap a l’esforç i potenciem el treball en equip. - Promovem la innovació educativa: som Escola Verda des del 2003, participem en el Pla català de l’Esport a l’Escola i treballem la Robòtica Educativa. OFERTA EDUCATIVA - LLAR D’INFANTS des dels 4 mesos - EDUCACIÓ INFANTIL - EDUCACIÓ PRIMÀRIA - EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA (vinculada a Escola Anoia) Els nostres serveis específics - Servei de logopèdia i psicopedagogia. - Serveis de menjador, activitats extraescolars i escola d’estiu - Servei de permanència matinal i de tarda i horari amb atenció continuada (de 8h a 19h) - Cursets setmanals de natació (de 5 a 12 anys). Des de fa més de 40 anys. - Treballem amb projectes i grups internivell (padrins lectors, projectes tecnològics, etc) - Ensenyament de llengües: Català, Castellà, Anglès i Francès. - Ensenyament de matèries curriculars en Anglès des dels 2 anys. - Ensenyament i treball amb les noves tecnologies. Robòtica i progra-

mació a partir dels 2 anys. - Classes partides, de reforç i aula d’estudi. Ens agradaria compartir amb vosaltres el procés d’educació dels vostres fills i filles, oferint-los coneixements i experiències que els facin créixer feliços i competents per al seu futur com a persones adultes i professionals. Activitats Diverses ESPORTIVES - Poliesportiu i Preesportiu - Atletisme i orientació

- Natació - Esquí i patinatge - Escacs... CULTURALS - Guitarra, teatre, Música i dansa - Expressió corporal - Cantades de Santa Cecília i Nadal - Visites i sortides culturals - Activitats culturals per als pares - Nadal a l’escola... FESTES I SORTIDES - Convivències - La Castanyada

- Tallers - Dijous Llarder - Carnestoltes - Sant Jordi - Sortides didàctiques - La festa de l’escola... INSTAL·LACIONS I EQUIPAMENTS - Informàtica - Reforç - Biblioteca - Psicomotricitat i gimnàs - Rocòdrom didàctic - Patis i hort escolar - Espai cardio-protegit

febrer/2020

AnoiaDiari Dossier

Els centres educatius ens obren les portes

AnoiaDiari Dossier

febrer/2020

Els centres educatius ens obren les portes

Nens i tecnologia: consells per a pares en l’era digital En un temps en què els nens estan creixent en un món digital, és important ajudar-los a aprendre a fer un bon ús de les tecnologies. Els avantatges d’aquests dispositius, si s’utilitzen de manera apropiada, poden ser grans, però els estudis han revelat que passar temps cara a cara amb la família, els amics i els professors compleix una funció fonamental en promoure l’aprenentatge i el desenvolupament saludable dels infants. FAROS / HOSPITAL SANT JOAN DE DÉU Els pares i mares juguen un paper fonamental en aquest aprenentatge i cal recordar que s’ha d’aplicar a les pantalles i als entorns digitals les mateixes pautes de criança i sentit comú que apliquem en els entorns reals. El perill d’utilitzar les pantalles com a xumet emocional Els pediatres adverteixen del perill de fer servir les pantalles per calmar un infant. És cert que el mòbil pot ser molt efectiu per mantenir els nens tranquils i callats, però no ha de ser l’única forma en què els nens aprenguin a calmar-se. Els nens necessiten que se’ls ensenyi com identificar i gestionar les seves emocions. Si de petits no els ensenyem a tolerar petites frustracions, es dificulta que aprenguin a autoregular-se, i després tenim nens i adolescents incapaços de contenir les seves emocions o d’expressar-les de manera correcta. Com hem d’educar als infants en l’ús de pantalles digitals? L’Acàdemia Americana de Pediatria (AAP) ) acaba de fer pública una sèrie de recomanacions, que complementen les que ja es van publicar al 9è Informe FAROS sobre com educar als infants en l’entorn digital, per ajudar les famílies a gestionar millor l’ús dels mitjans digitals i evitar les situacions i problemes que detecten en les seves consultes, i que poden comprometre el benestar físic, psíquic o emocional dels menors. Creeu el vostre pla familiar en l’entorn digital. El consum digital s’ha de fer d’acord amb els valors i l’estil de criança de la vostra família. Quan aquest consum es fa reflexivament i de forma adequada, pot millorar la vida diària. Però quan es fa sense pensar i de forma inadequada, pot reemplaçar activitats importants, com ara la interacció personal, el temps per a la família, el joc a l’aire lliure, l’exercici i el temps d’inactivitat per estar desconnectat i per dormir. Gestioneu el món digital com ho faria amb qualsevol altre entorn en la vida del vostre fill. Les mateixes pautes de la criança que s’apliquen en el món real, s’han d’aplicar en el virtual. Fixeu límits; els nens els esperen i els necessiten. Cineixeu als amics dels vostres fills, tant en línia com fora d’aquesta. Sigueu coneixedors sobre quines plataformes i aplicacions estan utilitzant,

quins llocs visiten a la xarxa i quina conducta tenen quan estan en línia. Fixeu límits i animeu-los a tenir temps d’esbarjo. L’ús de la tecnologia, com la resta de les activitats, ha de tenir límits raonables. El joc no estructurat i fora del món digital estimula la creativitat. Feu del temps lliure de dispositius digitals una prioritat diària, especialment per als nens més petits. Veure pantalles no ha de ser sempre una activitat solitària. Mirar una pantalla junts, jugar junts i compartir amb els fills les activitats que realitzen amb les seves pantalles, fomenta la interacció social, l’aprenentatge i estreny vincles. Jugueu a videojocs amb els vostres fills. És una bona forma de mostrar-los un bon esperit esportiu i les normes d’un bon joc. Mireu un programa amb ells i tindreu l’oportunitat de compartir les vostres pròpies experiències i perspectives de la vida, així com donar-los consells. No us limiteu només a supervisar el temps que passen en línia, participeu amb ells perquè us pugueu assabentar del que estan fent i ser part de les seves activitats. Sigueu un bon exemple. Ensenyeu i seguiu un exemple d’amabilitat i de bones maneres en línia. Els nens són grans imitadors, així que limiteu també el vostre propi ús mediàtic. Valoreu la comunicació cara a cara. Els nens més petits aprenen millor a través de la comunicació bilateral. Les converses poden ser cara a cara, o si cal, per xat de ví-

deo, quan un pare ha de viatjar o amb un avi que viu lluny. Els estudis d’investigació han demostrat que la comunicació bilateral millora les destreses del llenguatge, molt més que el fet d’escoltar passivament o la interacció unilateral amb la pantalla. No permeteu que els nens petits i menors de 18 a 24 mesos facin servir mitjans digitals amb excepció de vídeo trucades. Mireu els mitjans digitals junts amb nens entre 18 i 24 mesos d’edat perquè ells aprenen quan els miren i parlen amb l’adult. Limiteu l’ús de pantalles dels nens en edat preescolar, entre 2 i 5 anys, a només una hora al dia de programació d’alta qualitat. Vegeu els programes junts amb els nens petits tant com pugueu. Els nens petits aprenen més de les experiències reals que del que aprenen en una pantalla. Creeu zones llures de tecnologia. Mantingueu els àpats en família i altres reunions socials, així com les habitacions dels nens, lliures de pantalles. Apagueu la televisió si no s’està mirant, ja que el soroll de fons pot interferir amb el temps que està passant cara a cara amb els seus fills. Recarregueu els dispositius, durant la nit, fora de les habitacions, per ajudar els nens a evitar la temptació d’usar-los quan haurien d’estar dormint. Aquests canvis fomenten el temps en família, hàbits alimentaris més saludables i un millor son. Fer una investigació de les aplicacions. Més de 80.000 aplicacions

s’etiqueten com a educatives, però pocs estudis d’investigació han revelat el seu valor real. Els productes que es promocionen com a “interactius” han de requerir més que “prémer i tocar el panell tàctil”. Reviseu les opinions d’organitzacions com Common Sense Media (Productes mediàtics amb sentit), i llegiu les ressenyes sobre aplicacions apropiades per a cada edat, jocs i programes que us guiïn en el moment de triar els millors productes per als vostres fills. És normal que el vostre fill adolescent estigui en línia. Les relacions en línia són part del desenvolupament d’un adolescent típic. Les xarxes socials poden ajudar els adolescents a explorar i descobrir més sobre si mateixos i a identificar el seu lloc en el món dels adults. Només assegureu-vos que es comporta de manera apropiada en el món real i en el virtual. A molts adolescents se’ls ha de recordar que les configuracions de les plataformes de privacitat realment no fan “privat” el contingut i que les imatges, pensaments i comportaments que els adolescents comuniquen en línia passen a ser part de la seva empremta digital de manera permanent. Mantingueu la comunicació oberta i feu-los saber que compten amb vosaltres si tenen preguntes o inquietuds. Advertiu als nens sobre la importància de la privacitat i els perills dels depredadors i de la pràctica del “sexting”. Els adolescents han de saber que un cop el contingut és compartit amb altres, no podran esborrar o desfer-se’n del tot. Això inclou enviar missatges de text amb imatges indegudes. També han d’estar assabentats sobre la forma de configurar les opcions de privacitat, i se’ls ha d’advertir que els depredadors sexuals amb freqüència fan servir les xarxes socials, els xats, correus electrònics i jocs en línia per contactar i explotar els nens. Cal tenir present que els nens cometran errors usant els mitjans digitals. Intenteu gestionar aquests errors amb empatia i convertiu l’error en una lliçó apresa. Però algunes indiscrecions, com ara el “sexting” (enviament de contingut eròtic), fustigació, o enviar imatges fent-se mal a si mateixos, poden ser senyals d’alerta que indiquen problemes futurs. Els pares han de fer una mirada més atenta als comportaments dels seus fills i, si cal, aconseguir el suport d’un professional.

febrer/2020

AnoiaDiari Dossier

Els centres educatius ens obren les portes

Repensem els moments d’educació ESCOLA ANOIA Fa molt de temps que sentim que l’educació actual es basa a millorar les competències, per tant, si canvia el que hem d’aprendre, haurà de canviar inevitablement la manera com aprenem. Si en aquest aprenentatge, a més a més, hi ha emoció, l’experiència serà més enriquidora i de més qualitat. Amb aquestes premisses i amb el repte de dissenyar accions més vivencials, el curs passat vam començar el projecte del joc de taula a l’aula, basat a presentar i integrar els jocs de taula com a element lúdic i facilitador de l’aprenentatge. Després de l’èxit de la proposta, aquest curs n’hem ampliat l’abast i hi participarà tot l’alumnat de primer i de segon curs del centre. En paraules de Iolanda Zapata, d’Old Teddys Company, empresa ubicada a Sentmenat i directora del Projecte d’HABA a Espanya, i de Laura Tejedor, neuropsicòloga, les dues especialistes que ens acompanyen en la implementació del projecte: “Els jocs tenen aspectes comuns i implícits, com són les capacitats cognitives, les relacions socials i les emocions. Depenent del joc presentat, a cada sessió ens centrem en unes capacitats i unes habilitats cognitives diferents que els alumnes identifiquen i treballen. Les habilitats socials hi són presents en el moment en què juguem i ens relacionem, per tant, considerem que formen part del fet de jugar. Compartir una estona de jocs implica seguir unes normes i formar part d’un grup. És important la comunicació, el respecte i l’acceptació del resultat, entre altres aspectes. Cada nova partida és una oportunitat per gestionar les diferents emocions que es desperten, com la inseguretat que podem sentir en el moment de prendre una decisió ràpida o el plaer que genera complir amb els objectius plantejats. El joc de taula és una eina que ens permetrà observar conductes, relacions o valors mentre treballem aspectes com la presa de decisions, la flexibilitat mental, el pensament lògic o l’argumentació, per exemple. L’objectiu del projecte és potenciar les fortaleses dels alumnes de l’Escola Anoia mitjançant la reflexió i el pensament intrínsecs durant les sessions de jocs de taula. Així, a través d’un ambient lúdic, podem estimular l’aprenentatge d’aquells aspectes en què són més hàbils els alumnes i d’aquells que poden millorar. En definitiva, es tracta d’una eina útil per ajudar l’alumnat a fomentar un pensament crític i a créixer com a persones, i, d’aquesta manera, adaptar-se millor al món canviant actual. Per concloure, les paraules de la Judit, alumna de segon: “Durant les sessions de joc he après a compartir i acceptar les idees de la meva parella de joc. També he après a saber guanyar i saber perdre.”

AnoiaDiari Dossier

febrer/2020

Els centres educatius ens obren les portes

“A l’Escola Mowgli apostem per un aprenentatge vivencial, més motivador, en què l’alumnat se senti protagonista”

ESCOLA MOWGLI Des de la Fundació Escola Mowgli apostem per l’educació dels nens i nenes de 0-12 anys i vetllem per garantir una bona confiança i estabilitat emocional als nostres infants, treballant l’educació emocional i personal de tots els alumnes. Treballem per a desenvolupar i adquirir autonomia, responsabilitat, seguretat i empatia. L’experimentació, l’exploració, el joc i la imaginació són el motor dels nostres aprenentatges i creacions, que fan de la nostra Llar i Escola un

entorn òptim per créixer feliços. Apostem per un aprenentatge vivencial, més motivador, en què l’alumnat se senti protagonista. També pel treball per projectes i per espais, des de la llar d’infants fins a educació primària. De la mateixa manera, assumim el compromís d’innovació, recerca activa i millora contínua de l’atenció i acció educativa. Som una escola petita i familiar, amb un ambient acollidor. Alumnes, mestres i famílies fem l’escola i ens impliquem en activitats que

il·lusionen i estimulen la motivació. Formem part de diferents projectes, com ara: Escola Verda, Erasmus+, Impuls a la lectura, Convivència i el Pla experimental de llengües estrangeres. Si ens centrem en l’educació 0-3 a la llar d’infants, tots els infants han de poder passar temps amb altres infants, descobrir el món jugant, sentir veus diferents de les de casa que els transmetin confiança i gaudir de l’estimulació educativa que proporciona l’ambient de l’Escola.

Així doncs, el Mowgli és per a aquelles i aquells que tinguin esperança en el futur, compromesos en la realitat de l’entorn, inquiets i crítics amb si mateixos i amb els altres, respectuosos amb tothom, disposats a desenvolupar totes les seves capacitats, disposats a canviar el món i defensors de l’amor al proïsme. Us convidem a visitar les nostres instal·lacions i conèixer el nostre projecte educatiu. Veniu a les portes obertes el diumenge 16 de febrer d’11 a 1.

febrer/2020

AnoiaDiari Dossier

Els centres educatius ens obren les portes

AnoiaDiari Dossier

febrer/2020

Els centres educatius ens obren les portes

Els espais de l’escola ESCOLA DE L’ATENEU L’equip de mestres de l’Escola de l’Ateneu, conscients que els nostres alumnes no son els mateixos que fa uns anys i que la manera d’entendre i viure l’educació és canviant, fa temps vàrem iniciar un procés de recerca, de reflexió, d’autoavaluació de la nostra tasca… que ens ha conduït a una nova manera de concebre i organitzar l’espai en el qual té lloc l’aprenentatge i ens ha portat a tenir una altra mirada vers el procés d’aprenentatge i els infants. Quan hom pensa en canvis, en millores, en reptes… no pot pretendre capgirar la “manera de fer”. És necessari dedicar temps a conèixer els nostres alumnes, les seves necessitats, els seus interessos, els seus talents i marcar-se petits objectius, reals i assolibles. Amb aquestes premisses, ja fa uns anys, vam decidir iniciar aquesta innovació començant pels petits de l’Escola, els infants del 2n cicle d’Educació Infantil. Després d’un temps de recerca i reflexió, vàrem redistribuir els espais per tal d’afavorir que alumnes de diferents edats interactuessin, tot compartint interessos i processos d’aprenentatge. Vàrem crear propostes engrescadores i motivadores en les que els infants són protagonistes i poden anar fent el seu propi autoaprenentatge. La Caseta, l’Atelier, el Jardí, l’Entarimat i l’Espai exterior són els espais on s’ubiquen les diferents propostes que poden anar desde la Música a l’experimentació, passant per l’art, l’expressió, el joc simbòlic, la psicomotricitat, la lectoescriptura o la matemàtica. Unes propostes amb un ambient tranquil i relaxat, ja que l’infant té assegurat que en podrà gaudir i, fins i tot, tornar a realitzar les propostes que més l’interessen.. Mirant la trajectòria d’aquesta nova organització valorem molt positivament aquestes innovacions, tant a nivell pedagògic com organitzatiu i metodològic, i considerem que els nostres alumnes gaudeixen del seu procés d’aprenentatge i en són el protagonistes. I gràcies a aquesta valoració tan positiva per part de tots els membres de la comunitat educativa (mestres, alumnes i famílies) no va ser difícil continuar aquesta metodologia a la resta de cicles de l’Escola. Gradualment, hem anat implementant la dinàmica dels espais d’aprenentatge a l’etapa de Primària de l’Escola. A cada cicle s’han tingut en compte les necessitats dels alumnes, per tal de proporcionar-los propostes provocadores que els engresquin i aportin aprenentatges significatius. Els infants de 6 i 7 anys compten amb l’Espai Creatiu, el de Construcció, la Botigueta/ restaurant, l’Espai Matemàtic i l’Espai de les Lletres. A Cicle mitjà els infants gaudeixen de l’Espai Literari, l’Espai Matemà-

tic, i els Espais Científics. I continuant amb aquesta metodologia, aquest curs hem engegat a Cicle Superior unes propostes molt interessants en els diferents espais d’aprenentatge: Matemàtic, Lingüístic, al Laboratori, l’Espai Tecnològic, de Ciències naturals i socials, a l’Espai Creatiu i l’Espai Cap Endins (de reflexió i coneixement d’un mateix). La relació i la interacció entre els companys de cicle és molt gratificant i vivim situacions on el companyerisme, el respecte i l’empatia són presents. Oferim als alumnes la possibilitat d’escollir l’espai al qual volen assis-

tir, convidant-los a passar per tots els espais. Segons el seu interès decideixen a on anar i què fer, potenciant la seva autonomia i fomentant la creativitat, donant llibertat a les seves idees i projectes, mitjançant propostes no dirigides. Aquesta nova organització dels espais ens permet potenciar tot un seguit d’hàbits personals i socials, com esperar el torn, fer un ús correcte dels espais i del material, així com col·laborar en la seva endreça, acceptació de les propostes dels companys, treball en equip, adaptar-se als canvis… Tots aquests aspectes ajuden a cada infant a centrar-se en allò que

en aquell moment li proporciona un aprenentatge més significatiu i gratificant. El nostre paper d’observadors, amb una mirada i un acompanyament conscient, juntament amb el què ens ha aportat aquesta nova dinàmica d’espais, afavoreix que els infants se sentin segurs i puguin avançar i créixer feliços. Entenem aquests canvis com un procés viu on cal avaluar, modificar i madurar la nostra tasca diària, per tal de treure’n el màxim profit, una feina que també ha estat molt enriquidora per l’equip de mestres. A l’Escola de l’Ateneu ens emocionem aprenent!!!

febrer/2020

AnoiaDiari Dossier

Els centres educatius ens obren les portes

AnoiaDiari Dossier

Els centres educatius ens obren les portes

febrer/2020

política

febrer/2020

Equipaments

El Consell vol cedir l’ús del Campus Motor a un operador privat durant vint anys El govern del Consell ho justifica amb la manca de recursos de l’ens per fer les inversions que necessita l’equipament. Els ingressos des que el Campus Motor funciona mai han superat els 122.000 euros anuals

ANOIADIARI

El canvi en la gestió del Campus Motor s’ha consumat. En el darrer ple, el govern del Consell Comarcal de l’Anoia va tirar endavant la proposta d’obrir un concurs per a la concessió del Campus Motor. Va tenir els vots favorables del govern que formen Junts i PSC, a més de C’s, mentre que Esquerra i la CUP s’hi van posicionar en contra. El Campus Motor, situat a Castellolí, és la inversió i l’equipament més car de la història de l’ens comarcal: en total, van ser gairebé quatre milions d’euros. Si reïx el concurs, acabarà en mans d’un agent privat pels vint anys vinents. El govern entén que no pot esprémer tot el potencial de l’equipament, ja que no té prou capacitat inversora. De moment, els ingressos (reflectits en l’informe econòmic per valorar la concessió) mai han superat els 122.000 euros anuals en els quatre exercicis complets. Amb la concessió, l’estimació de beneficis anuals per a l’empresa que es quedi l’equipament és de quasi 300.000 euros. L’actiu més important de l’ens Els republicans, principal partit de l’oposició al Consell Comarcal, afirmen que “s’hipoteca l’actiu més

important” de l’ens. David Sánchez, conseller d’ERC i batlle de Jorba, critica que amb l’establiment del nou govern (Junts va triar el PSC en detriment d’ERC) “s’han evitat els consensos, també en aquest tema”. Manifesta que “s’ha hipotecat el Campus Motor sense explicar bé què s’hi farà, ni quina línia estratègica bàsica tindrà. Caldria un pla estratègic clar. Hi ha serrells tècnics, com les mancances ja existents”, i posa com a exemple “el tractament d’aigües residuals que no s’aborden i s’haurien d’incloure en el plec de clàusules”. En opinió del jorbenc, no hi ha motivació econòmica per fer aquest canvi de gestió, ja que “a l’inici del mandat 2015-2019 els resultats eren menors, però s’estaven fent operacions bones, ara. Els ingressos que s’obtenien estan per sobre del cànon anual que pagaria l’empresa concessionària, segons el ple”, 48.600 euros. Sánchez conclou que “es perd el control sobre un actiu” bàsic: “queda en mans d’un privat, durant els propers cinc mandats del Consell Comarcal. Volíem una activitat limitada al món del motor, no sabem si serà així, ara”. La CUP, crítica Per parts dels cupaires, hi ha tam-

bé una forta crítica al procediment, però amb matisos diferents. La consellera Teresa Vidal afirma que “estem en contra de qualsevol privatització d’un bé públic, i més si és un projecte que ha costat tants milions d’euros”. Censura la gestió que s’ha fet de l’equipament —“un edifici inacabat, on hi ha plantes senceres que no s’han equipat”— i incideix que “en el plec de clàusules per a l’ús privatiu del Campus Motor es justifica la licitació” amb l’argument “contractacions millorables, baix nivell assolit fins ara, per això cal implicar un operador privat amb coneixements en el sector del motor”. La cupaire comenta que “si ara s’aprova aquest canvi i es reconeix que no hi havia prou coneixements, per què es va aprovar un projecte tan costós? Per què no es va verificar abans si seria rendible, quan es feia amb diners públics?”. L’esquerra independentista lamenta que “en tot cas, una cessió de vint anys d’un projecte que s’ha fet amb diners públics és una privatització encoberta. Es farà lucre de quelcom pagat pels anoiencs”.

COMPROMÍS Malgrat que el cànon anual serà de 48.600 euros, aquells que es facin amb la gestió hauran de fer un total de 675.000 euros en inversions, com a mínim.

MÉS INFORMACIÓ www.anoiadiari.cat

El Consell Comarcal obrirà un nou concurs per a l’explotació del Campus Motor

“No podem treure tot el profit de la instal·lació” Els responsables de la gestió del

Consell han pres la decisió davant les limitacions que té l’ens en ingressos: “No podem treure tot el profit de la instal·lació.” Jordi Barón, responsable de les Infraestructures, exposa que “el Campus pot generar l’interès d’empreses punteres”, i diuen que confien a atraure la seva inversió. Afegeix que “si fem aquest canvi és per poder invertir els diners que manquen encara per completar-la, perquè pugui ser líder en el sector del motor i es pugui crear un microclima o hub del sector del motor a la nostra comarca, basat en tres potes: formació i recerca, I+D i empresa privada, i perquè es consolidi com un element tractor i un captador d’indústries del sector del motor”. El Campus Motor va ser fill de la recessió, ja que es va engegar com a projecte el 2008-2009 i es va acabar el 2013. Barón creu que ara hi ha una conjuntura econòmica més positiva i “hi ha més capacitat inversora per part del sector industrial. Hem d’aprofitar aquest context per impulsar i potenciar unes instal·lacions que tenim a casa nostra i que ens han costat molt a tots i totes. Cal treure’n el màxim profit per garantir-ne el màxim retorn possible al nostre territori”.

Joventut

Igualada desencalla el projecte d’equipament juvenil de la torre de Cal Badia L’Ajuntament avança que comença la darrera fase d’obres en aquesta torre modernista situada en un extrem del passeig Verdaguer. La regidora Marisa Vila afirma que s’hi desplegaran actes d’impuls cultural i artístic del Departament de Joventut.

FRANCESC VILAPRINYÓ

parcel·la contigua.

El part de l’equipament juvenil de Cal Badia ha estat llarg, però finalment el projecte treu el cap. La segona tinent de batlle, Marisa Vila, anunciava aquest gener que el mes d’abril s’haurà completat i la torre es podrà obrir per a les activitats juvenils. Serà gairebé sis anys després que s’anunciés per primer cop la idea, en plena polèmica per l’ocupació del Casal del Passeig i la creació de l’Espai pels Somnis. Un procés laboriós que va començar amb un context molt diferent, quan la torre era la seu d’una colònia d’un centenar de gats i Aldi engegava la construcció d’un hipermecat a la

Un nou impuls cultural Segons Marisa Vila, “l’equipament s’activarà el mes d’abril. La part d’impuls cultural i artístic de joventut se centralitzarà a Cal Badia”. Quan l’edil va assumir la cartera de Joventut el passat mes de juny, després de les eleccions, “era un dels temes que hi havia sobre la taula i volíem resoldre. Després de cinc anys, s’hi havia invertit i treballat molt. Obrir-lo era un objectiu molt clar d’aquest mandat”. Han passat quatre regidors de Joventut des que es va anunciar el projecte, el juny del 2014, durant l’etapa de Joan Requesens al cap-

davant d’aquesta àrea. Era en un moment delicat, quan hi havia la demanda de certs col·lectius expressada en l’ocupació del Casal Interparroquial amb l’Espai dels Somnis (es va perllongar tres anys, des del 2013 fins al polèmic desallotjament el 2016). Durant el 2015, un grup motor de diverses entitats juvenils va començar a preparar un esborrany per als estatuts i el règim intern. Durant aquest interval de cinc anys, també s’ha avançat en alguns aspectes, com el canvi en la seva fesomia exterior de la mà de dos grafiters, Roger Ribera i Manuel Orgaz, que van guanyar un dels concursos de Joves per la Creativitat.

FESOMIA A PUNT Cal Badia va revifar el seu aspecte exterior el 2017, gràcies a dos grafiter igualadins que van guanyar un concurs d’idees.

“Hi volem fer moltes coses” Quines funcionalitats tindrà? Marisa Vila declara que “el Departament de Joventut té molts àmbits i l’equipament acollirà alguns dels serveis”. També, “no hi haurà pròpiament autogestió com es va dir en un principi”, però que “per les característiques de la casa es podrà posar l’equipament a disponibilitat dels col·lectius de joves que ho requereixin. També, si és precís, per part de grups de l’INS Badia i Margarit”. L’edil apunta que “aquestes setmanes se’n reprèn la rehabilitació. La previsió és enllestir aquesta part de l’immoble. Hi ha molta il·lusió al departament per activar l’equipament i fer-hi coses”.

política

febrer/2020

Ajuntaments

“Amb el canvi de govern, hem fet història” Toni Mabras Batlle de la Pobla de Claramunt

TCM

El passat mes de juny va ser elegit batlle de la Pobla de Claramunt, trencant tretze anys de batllia de Santi Broch i dècades de mandat del mateix color polític. Quina valoració fa del govern que el va precedir? El municipi necessitava un canvi? Els canvis sempre són bons, i en el cas de la Pobla, aquest era necessari. Històricament hi ha hagut un govern del mateix color polític i feia tretze anys que hi havia l’anterior batlle, hi havia regidors que feia més de setze anys que eren al càrrec... Era molt necessari. Nosaltres contemplem la política municipal amb rotacions cada vuit anys com a màxim. Nosaltres som aquí per quatre anys, i si fem les coses bé, la gent ho percep i ho vol, hi serem quatre anys més, però més no. Al principi ja vam dir que hi seríem com a màxim, vuit anys. Amb el canvi de govern, hem fet història. Després de tants anys amb un govern que potser ja estava cansat de governar, hem fet història, amb uns nous colors polítics, perquè som coalició de partits i, a més, en minoria. Això penso que és encara més democràtic. Per exemple, per aprovar els pressupostos el passat mes de desembre, vam parlar amb regidors d’altres partits. Això és positiu per al municipi. El dia de la seva elecció va manifestar “que existeix una nova forma de governar”. Com serà aquest nou govern els pròxims anys? Un ajuntament és la primera administració que es troba un veí, és la més propera als ciutadans. Per tant, ha de ser el màxim de transparent. Els regidors i jo, com a batlle, hem de respondre a les queixes, dubtes, etc., dels veïns, i ho hem de fer amb el màxim de transparència. Som i serem un govern transparent. Portes obertes sempre per als veïns. Amb aquesta obertura de mires, hem d’intentar que tots els veïns de la pobla, ens hagin votat o no, tots, rebin sempre resposta per part del

seu ajuntament. És important que el govern escolti els veïns, que els veïns demanin què necessiten, i que el govern pugui dir sí o no. Hem hagut de dir molts nos. Ens han vingut veïns amb promeses de l’anterior govern, amb promeses de fa molts anys. Nosaltres no farem promeses. Evitarem dir que sí a coses que no estem segurs que podrem dur a terme. Aquest és, potser, un dels canvis més importants respecte a l’anterior govern. L’altra és que abans es prometien coses que no s’acabaven fent. Nosaltres, no prometrem coses. El que farem és començar projectes i acabar-los. Quan hi ha una necessitat al municipi, el que hem de fer és treballar-hi i dur-la a terme. Com són les relacions amb la resta de grups municipals? Per la meva part, bones. Hi ha algunes tensions, evidentment, però bé. Entenc que l’anterior govern no estigui d’acord amb nosaltres, però la relació, per la meva part, és correcta. Ells representen votants, representen poblatans, i per tant, els he d’escoltar. Com a tal, els he traslladat que han de fer aportacions i nosaltres les escoltarem, i si valen la pena, les tirarem endavant. Aquest també és un dels canvis: escoltar els altres regidors. Ells han de ser conscients que són representants i han de treballar per al municipi, perquè només venir a un ple cada dos mesos i ja està no

crec que sigui el correcte. El correcte és treballar per al municipi. El Fredi, del PSC, va entrar al govern l’endemà mateix de la investidura i la relació és perfecta; porta l’àrea d’urbanisme i estem molt contents amb ell. I amb el cas de l’Albert Duran, d’esquerra, està convidat a entrar al govern, li ho hem proposat diverses vegades. Ens ha comunicat que s’ho vol prendre amb calma, que ja ho valorarà. Per nosaltres, té les portes obertes per fer govern. És a les seves mans. Quina és la valoració d’aquests primers mesos a la batllia? Estic molt content. Estem tirant endavant projectes que volíem fer, amb certa agilitat. En temes d’urbanisme hi ha hagut projectes en què, des del moment zero, ens hem posat a treballar, com la connexió dels aparcaments, la millora dels vials de Can Ribalta, els lavabos de la planta baixa de l’escola i moltes coses més. Una de les coses que em preocupava com a batlle era el tema de la seguretat, durant aquests mesos, des del novembre fins al març, que hi torna a haver canvi d’horari; són uns mesos complicats, pel que fa als robatoris. Hem tirat endavant una —anomenada popularment— patrulla municipal, un cotxe que té la tasca de controlar equipaments municipals i fer rondes pel municipi, cosa que dona més tranquil·litat als veïns. És

cert que hi ha hagut alguns robatoris, però n’hem pogut evitar d’altres. En l’àmbit social, hem tirat endavant beques per a estudiants, des de primària fins a estudis universitaris. Ja tenim més de seixanta sol·licituds, que són moltes, per ser el primer any que les convoquem. Coses com aquesta, la Pobla les necessitava. Quins són els projectes que tenen a l’agenda més immediata? Estem intentant solucionar un tema crític de connexió elèctrica al barri de la Rata, un tema endèmic, de fa molts anys, i que ara s’ha agreujat amb la malaurada ocupació de cases. Tirarem endavant el projecte i, si tot va segons el previst, a finals de febrer, FECSA es posarà a treballar-hi. Els veïns feia molts anys que ho demanaven i ara, per fi, ho tirarem endavant. En el dia a dia fem moltes coses, però el projecte que segurament tindrà més visibilitat serà la instal·lació de nous semàfors a la via principal de la Pobla, amb polsadors per a vianants. Aquest és un tema que també s’arrossega des de fa anys, i així aconseguirem que la connexió entre una banda i l’altra de la carretera sigui més segura per als veïns. Un altre projecte que tenim damunt la taula, que ens portarà més temps però que volem tirar endavant durant aquest mandat, és el nou POUM. L’anterior govern en va fer una aprovació prèvia el 2011 i des de llavors és en un calaix, i no entenem per què. El volem tirar endavant perquè és molt important. Estem amb normes subsidiàries del 1986... Quines són les necessitats més importants que té ara la Pobla de Claramunt? Un aspecte que ens ha preocupat sempre és la connexió entre els barris. Què podem fer perquè la Pobla estigui ben connectada? En aquest sentit, hem fet un concurs d’idees per escollir la millor proposta per connectar, per a vianants i bicicletes, el barri de les Garrigues amb la Pobla, amb una previsió de connexió

“

“Un ajuntament és la primera administració que es troba un veí, és la més propera als ciutadans. Per tant, ha de ser el màxim de transparent. “ “Som i serem un govern transparent. Portes obertes sempre per als veïns.” “Nosaltres no farem promeses. Evitarem dir que sí a coses que no estem segurs que les podrem dur a terme. ” “Un aspecte que ens ha preocupat sempre és la connexió entre els barris.” “Una altra de les necessitats és el manteniment. Ens hem trobat que el poble està bastant deixat. Hem de treballar en el manteniment de carrers i voreres i en el sanejament de clavegueram, que estan en mal estat.”

política

febrer/2020

Ajuntaments

El treball “amb rigor” marca els primers mesos de govern a la Pobla de Claramunt Millorar la seguretat, la connexió entre els barris i les obres públiques, destaquen en la memòria d’accions del nou equip, que governa en minoria, durant els primers mesos a la batllia de l’ajuntament poblatà

amb el Xaró. És un projecte de gran envergadura econòmica i necessitarem ajudes d’altres administracions per executar-lo en tres o quatre anys. Aquesta és una. Una altra és la connexió entre el l’estació amb aquí baix. Volem arreglar el camí de la Costa, arranjant les escales i posant-hi baranes. També tenim molts problemes amb voreres, n’hi ha moltes d’estretes. És molt complicat caminar per la Pobla. Aquesta és una de les prioritats que tenim com a municipi. El POUM ja contemplava tot això, tot va lligat. Una altra de les necessitats és el manteniment. Ens hem trobat que el poble està bastant deixat. Hem de treballar en el manteniment de carrers i voreres i en el sanejament de clavegueram, que estan en mal estat. La Pobla tindrà aviat un institut? Ens agradaria molt. De fet, a la campanya electoral va ser un dels punts principals del programa. Hi estem treballant. Esperem tenir una resposta en els pròxims mesos. Un dels punts negres de les carreteres de l’Anoia és la C-15. Com els afecta? La Pobla està ben comunicada? Les comunicacions internes no són bones i treballarem per millorar-les, com explicava. I, pel que fa a l’exterior, ens trobem que la C-15 és molt perillosa. Aquest és un problema greu i ens preocupa. Hi ha el projecte del desdoblament de la via, que és molt positiu. Hem demanat a la gestora de la C-15 que no habiliti la Pobla com a pas alternatiu, perquè sempre que hi ha un problema en aquesta via, gairebé sense avisar-nos o fent-ho tard, fan passar tots els vehicles pel mig de la Pobla. Demanarem que quan es duguin a terme les obres —que pensem que s’han de fer— no facin passar els vehicles per dins del nostre municipi. Després tenim el tren, un desastre. Per a tota la comarca. Des de la Pobla fins a Barcelona es triga una hora i mitja. Anar a Igualada en tren són dues zones, és car. Si el tren està malament, l’autobús

El passat mes de juny, Antoni Mabras va ser escollit nou batlle de la Pobla de Claramunt, substituint en el càrrec Santi Broch, que ocupava la batllia poblatana des de l’any 2006. Mabras lidera un govern —en minoria— format per la coalició entre l’Agrupació d’Electors Participa! i el PSC. Més de dos-cents dies després de la investidura, el nou govern poblatà ha fet un balanç positiu de la tasca realitzada en aquest període inicial, destacant, en termes generals, “el treball amb rigor i amb moltes ganes de millorar la Pobla”. Durant aquest període inicial s’han prioritzat àmbits com la seguretat, les connexions entre barris del municipi i les actuacions en obres públiques i equipaments. També cal destacar la commemoració del 675è aniversari de la Carta de Població del municipi. Moltes d’aquestes accions s’han pogut executar gràcies a les subvencions d’altres administracions, com la Diputació de Barcelona. L’equip de govern ha assenyalat que “en l’àmbit de les inversions s’ha treballat a l’escola Maria Borés per renovar els dos lavabos de la planta baixa, obra sol·licitada per la comunitat educativa des de feia temps”. També s’han fet “les obres de la connexió dels pàrquings del centre del poble i l’adequació del vial adjunt al parc de Sant Galderic”. Aquesta obra, segons el nou equip de govern, “ha estat una prioritat” per la “la necessitat en la mobilitat dels veïns i veïnes de la Pobla; feia molts anys que es demanava”. Un altre àmbit d’actuació s’ha centrat en el barri del Xaró, on “s’està treballant en el canvi de l’enllumenat de la via pública amb tecnologia LED. Aquesta actuació ajudarà a reduir els consums energètics del municipi, i el govern seguirà amb aquesta política energètica en els pròxims anys. També al barri de Can Ribalta s’han començat les obres d’adequació i millora dels vials per facilitar-ne l’accés als veïns de la zona”, han explicat des del consistori poblatà. Una de les prioritats del nou govern és la millora de les connexions entre barris. En aquest sentit, indiquen que “amb l’objectiu de connectar els barris de les Garrigues amb la Pobla, i la previsió de fer el mateix al Xaró, s’ha convocat un concurs d’idees en què han participat una vintena de professionals, que han presentat diferents propostes.

Una altra prioritat és la millora de la segueretat. En aquest sentit, s’ha creat una patrulla, com a prova pilot, que funciona en horari nocturn de 7 del vespre a 6 del matí durant els mesos de tardor i hivern, amb l’objectiu de millorar la tranquil·litat del veïnat”. A part de les innombrables actuacions que es fan en el dia a dia, el govern també destaca l’acte de commemoració del 675è aniversari de la Carta de Població del municipi, el cinquantè aniversari de l’Escola Maria Borés i l’inici del Club de Lectura a la Biblioteca Municipal, obert a tots veïns i veïnes de la Pobla. L’Ajuntament també ha convocat, per primera vegada, els ajuts per a estudiants menors de 25 anys, per col·laborar amb les despeses generades pels estudis. Aprovació del pressupost El manteniment de l’espai públic i la millora de la connexió entre diferents nuclis del municipi són els eixos principals del pressupost que l’Ajuntament de la Pobla ha aprovat per a l’any 2020. El nou pressupost contempla “invertir esforços en la millora de la neteja viària i en els espais verds del municipi, donant resposta a suggeriments dels veïns i veïnes del poble.” Una altra prioritat que es contempla en els nous comptes és la “inversió per connectar el municipi i els seus diferents barris, i facilitar així la mobilitat a peu o amb bicicleta dels poblatans”. Així, el pressupost contempla diverses inversions com la del nou vial de connexió entre el barri de les Garrigues i el municipi, amb la previsió de connexió al Xaró, i també l’adequació i la millora del Camí de la Costa, llargament reivindicat. Finalment, cal destacar que la regidoria d’ensenyament i serveis socials incrementa el seu pressupost en un 39,3%, amb l’objectiu de “donar cobertura a les necessitats bàsiques dels poblatans i poblatanes”, i també “l’aposta per les energies renovables i l’eficiència energètica, en instal·lacions d’energia solar fotovoltaica i punts de recàrrega ràpida per a vehicles elèctrics”. També s’aposta per fomentar la participació ciutadana, destinant una partida de 35.000 € a un projecte que serà sotmès a un procés obert i que es podrà debatre entre els veïns i veïnes del municipi.

encara pitjor. Hi ha una línia, a través d’una empresa que té la concessió, i no es respecten els horaris o no passen els autobusos. Durant el mandat anterior hi va haver una polèmica amb una empresa (Novalia Synergie) situada al municipi que produïa emissions de pèl·lets. Quina política es marcaran en aquests aspectes? Estem en contacte permanent amb l’empresa. La relació és bona. Els hem fet saber que l’objectiu, que també han fet seu, és que un dia puguin anar al polígon. El POUM també ho contemplarà. Ells tenen previst créixer i l’espai on són se’ls fa petit. El millor lloc per créixer és el polígon. Ara, és veritat que són dins el poble, és veritat que encara ocasionen algunes molèsties, creen inconvenients tant de contaminació acústica com de generació de partícules, que encara que s’hagin minimitzat, continuen existint. Nosaltres obrim expedients sancionadors perquè ho resolguin. Saben que, mentre siguin aquí, nosaltres continuarem batallant en aquest tema. La indústria ha estat, al llarg de la història, el principal motor del municipi. Continuarà així? Sí, el sector industrial és el motor principal de la Pobla. Aquí tenim grans empreses, que aporten molt al municipi i que ens ajuden, són al nostre costat. També generen ocupació: molta gent del municipi treballa en aquestes empreses del polígon. Això és molt positiu. I l’empresa de pèl·lets també és positiu que hi sigui. No volem que marxin. Vull que es quedin a la Pobla, però al polígon. I ells també ho tenen clar. Igualada demana més sòl industrial a la Conca d’Òdena. Com a veïns, com ho valoren? S’ha de contemplar inicialment de forma positiva la implantació d’una nova zona industrial. Amb tot, hi ha dos peròs... El primer és que a la comarca hi ha zones industrials que no estan ocupades. Hauríem de veure per què no s’han ocupat i si es poden ocupar. I el segon és que, en el cas d’Òdena, hi ha controvèrsies. Penso que qui ha de donar el vistiplau és l’Ajuntament d’Òdena. Encara que nosaltres ho veiéssim positiu, si l’Ajuntament d’Òdena no ho veu així, hem de donar suport a la batllessa i al seu equip de govern. Com s’imagina la Pobla de Claramunt d’aquí a vint anys? M’agradaria que a la Pobla es pogués passejar a peu entre els barris, per això hi treballem. Que puguem passejar des del nucli antic cap a l’estació, arribar fins al Xaró, les Garrigues, els Masets... I m’imagino que tota la indústria que ara ocupa la zona del centre del municipi es traslladi al polígon i que tot aquest espai sigui una zona verda i d’equipaments, una zona de trobada i activitat dels veïns. És vital. Per això el POUM és tan important. Per això, també hi treballem.

opinió

“

febrer/2020 “L’Idescat publica el 2019 que el llindar econòmic mínim en unitats familiars compostes per dos adults i dos infants és de 23.061 € a Catalunya. La població en risc de patir pobresa és d’un 24,7%. Queda palès que la realitat és força preocupant.” ALÍCIA FERNÁNDEZ

Veïnat pobre

Igualada hi ha pobres. La pobresa no sempre és fàcilment visible o s’expressa d’una forma evident per a nosaltres. Després de la crisi econòmica no s’han generat oportunitats que hagin permès a les famílies a refer-se. Per tant, el risc de pobresa era, és i -malauradament- serà un fet. Hi ha intensitats de pobresa, és clar que persones dormint al carrer en veiem en contades ocasions a la nostra ciutat i és un extrem de manca de mínims dignes. La pobresa que pateixen els nostres veïns i veïnes és més invisible però cal identificar quins són els paràmetres que els situen en risc d’exclusió. És un problema social que condiciona a les persones en molts aspectes, ja que es troben expulsats del sistema i els afecta en l’àmbit de salut, laboral, formatiu, i social. Actualment hi ha estudis que defineixen el concepte i les víctimes d’aquesta situació i ha d’entendre’s en el nostre aquí i ara, en la nostra ciutat de món occidental i en el moment que estem vivint. Cal doncs emmarcar el problema amb mesures objectives per tal d’idear solucions. Un dels termes que s’analitzen és avaluar la carència de recursos fixant el Llindar de Pobresa. Aquest paràmetre fixa el nivell d’ingressos mínim per unitats familiars. Els que es troben per sota s’entén que no tenen ingressos suficients per cobrir les necessitats bàsiques. L’Idescat publica el 2019 que el llindar econòmic mínim en unitats familiars compostes per dos adults i dos infants és de 23.061 € a Catalunya. La població en risc de patir pobresa és d’un 24,7%. Queda palès que la realitat és força preocupant. Un altre dels elements que s’analitzen per mesurar

ALÍCIA FERNÁNDEZ Treballadora social

la pobresa és valorar la població que es troba privada de consums bàsics, per exemple no poder pagar l’habitatge habitual, mantenir l’habitatge en una temperatura adequada -sobretot a l’hivern-, tenir un àpat proteic almenys dos cops per setmana, poder afrontar

despeses inesperades, etc. Malauradament aquestes situacions les viuen famílies amb carències econòmiques però també treballadors que pateixen molta precarietat. Treballar avui en dia no et garanteix no ser pobre. I per últim, l’altre valor a tenir en compte quan parlem de pobresa és el nombre de mesos que ha treballat una persona. La manca de treball decent i de qualitat porta a les persones a situar-se fora de la comunitat i de sentir-se’n part. L’atur de llarga durada, els sous baixos, la inserció laboral a temps limitat són indicadors de precarietat laboral. Aquests tres termes defineixen una Taxa que indica que complint-se una d’aquestes tres situacions es considera a la família o a les persones com a víctimes de pobresa (Taxa AROPE). Clarament la consideració social de pobresa ha canviat i possiblement si mirem més el nostre entorn, podem identificar entre les nostres amistats i veïnat, situacions de molta vulnerabilitat o, directament, de pobresa. La majoria d’accions fins ara han estat pal·liatives davant de situacions de mancances i cal un canvi més valent, visibilitzar la realitat i sobretot invertir en projectes per aconseguir una inserció laboral digna, decent, de qualitat en la temporalitat i en les retribucions. Treballar per cercar el nombre més gran possible de beneficiaris per a poder fer que les persones s’apoderin, tinguin accés de forma natural a relacions socials i així fer girar l’engranatge i desencallar el cercle de precarietat en el que es troben. Fem-ho visible i possible.

A Igualada hi ha pobres. La pobresa no sempre és fàcilment visible o s’expressa d’una forma evident per a nosaltres. Després de la crisi econòmica no s’han generat oportunitats que hagin permès a les famílies a refer-se. Per tant, el risc de pobresa era, és i -malauradament- serà un fet.

opinió

febrer/2020

Mai estem d’acord Els articulistes no necessàriament comparteixen les idees que argumenten. Els temes han estat triats conjuntament amb l’AnoiaDiari, però la tesi que ha de defensar cadascun s’ha fet a la sort. L’objectiu és fer-te reflexionar i que et formis la teva pròpia opinió

Cada població de la Conca d’Òdena és un món a part

ls temes de debat que la política no deixa ben resolts —com passa amb les modes— sempre tornen. La Conca d’Òdena n’és un. El 21/07/1998 publicava a Regió7 la tribuna “Si la Conca no existís, caldria inventar-la”. És decebedor comprovar els paupèrrims resultats assolits en vint-i-dos anys. El pas del temps, però, m’ha fet entendre que la unió dels municipis és impossible perquè són poblacions amb idiosincràsies del tot diferents. A l’esmentat article apuntava que Igualada, Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbui i Òdena eren quatre poblacions amb una relació socioeconòmica estreta (llavors ni s’havia parlat de crear una Mancomunitat on també hi hagués Jorba, la Pobla de Claramunt i Castellolí, pobles que han apostat per l’ens sota la premissa que la unió fa la força). Argumentava que la unificació de la Conca era necessària per ser un interlocutor únic i més fort davant de les administracions superiors a l’hora de reclamar inversions i infraestructures. També exposava que mancomunar serveis com la neteja, la recollida d’escombraries i la gestió dels residus podria abaratir-ne el cost i l’estalvi es podria destinar a accions en favor del benestar de les persones. Opinava que era necessari treballar plegats en matèria de transport públic i mobilitat, així com d’ordenació urbanística, atès que es tractava d’unes poblacions només separades per un riu, una riera i unes vies de comunicació. I que, tractant-se d’una relació socioeconòmica tan estreta, calia sumar esforços en l’àmbit de la promoció econòmica i l’ocupació. Avui podríem afegir-hi un cinquè motiu de pes: l’habitatge. Qualsevol dels cinc àmbits ha estat una història de fracassos. En matèria d’infraestructures, tenim el que tenim: el carrilet segueix essent una cafetera, i la Ronda Sud i la seva connexió amb Igualada sembla l’obra de la seu. Pel que fa a mancomunar serveis, les empreses continuen aprofitant-se de les diferències entre municipis i prenent-nos el pèl i els diners. Quant a la mobilitat i l’ordenació urbanística conjunta, avancem a pas de tortuga. El tema de l’ocupació és per posar-se a plorar i els resultats de l’oficina de captació d’inversions empresarials són tan pírrics que fan riure. A tot plegat cal afegir-hi la cada vegada major dificultat d’accés a l’habitatge, el preu del qual està pels núvols. Però què ens ha passat? Doncs senzillament que cada població és un món, amb les seves particularitats i una idiosincràsia pròpia, i amb interessos diferents. Mai podran ser un únic municipi. Moltes diferències i recels venen de tan lluny que han quedat esborrats de la ment, però segueixen a l’ADN. A Òdena li va ser difícil pair que Igualada li prengués sis-centes hectàrees del seu terme pel decret del ministre de Foment, el militar igualadí Pere Vives Vich, als anys vint del segle passat. A la immigració interior que va arribar a mitjan segle XX i que va fer créixer Vilanova i Montbui no li devia agradar que Igualada només els acceptés com a mà d’obra, però no com a veïns. Però el pitjor del cas és que els ITV mirin els veïns del voltant amb prepotència, com si fossin una raça superior. Llavors els comerciants es queixen que ningú de fora entra a la botiga, i la resta d’igualadins consideren un dispendi que cada municipi tingui tots els equipaments. I així ens va.

Moltes diferències i recels entre municipis de la Conca d’Òdena venen de tan lluny que han quedat esborrats de la ment, però segueixen a l’ADN.

sss

sss ALBERT ROSSELL FARRÉ Periodista, escriptor i DirCom @albertrossell

La Conca d’Òdena hauria de ser un sol Q municipi?

Qualsevol dels àmbits en què la Conca havia d’actuar ha estat una història de fracassos. Tenim les infraestructures que tenim. Les empreses de neteja, recollida d’escombraries i gestió de residus ens prenen el pèl. En mobilitat i ordenació urbanística conjunta, avancem a pas de tortuga. El tema de l’ocupació és per posar-se a plorar i els resultats de l’oficina de captació d’inversions són pírrics.

Plantejar ara la fusió és precipitat, però si ens posem ja a compartir, a renunciar, a sumar, a estalviar i obrim molts (petits) espais de col·laboració, en una dècada es podria plantejar la fusió dels 4 municipis, que es diria... Igualada o Conca d’Òdena?

PEP SOLÉ VILANOVA Baixant de l’Espelt @pepsoleV

Ja fem tard perquè la Conca sigui municipi únic

uan parlo de municipi únic em refereixo als quatre municipis de la Conca: Igualada, Montbui, Òdena i Vilanova. Si hi ha un període en què en un municipi de la Conca s’han compartit serveis, aquest ha estat el mandat 2011-2015 sent jo alcalde a Òdena i el Marc Castells a Igualada. Òdena va renunciar a tenir una deixalleria, signant un acord amb Igualada per compartir-la, i un altre per utilitzar la piscina de les Comes en determinats casos per prescripció mèdica. Va ser el primer ajuntament a signar un acord amb Igualada per utilitzar el pàrquing de l’Hospital. I també Òdena va renunciar al servei d’ocupació, per garantir donar millor servei i gestió des d’Igualada. En tots els casos, qui hi ha guanyat ha estat Òdena. Sempre ha generat un estalvi econòmic i un servei millor. Igualada no hi va guanyar res. Va ser un acte de generositat d’Igualada cap a Òdena. D’Òdena és la iniciativa dels Polígons dels Plans com a eina de promoció i gestió dels polígons de Vilanova, la Pobla i Òdena. La qüestió és la generositat. Ningú vol renunciar a res i tothom vol el nivell de serveis d’Igualada. Cal trobar també els aspectes en què Igualada hi guanyaria. Un seria l’estalvi que genera una massa crítica més gran en el cost dels serveis. És absurd que en els 4 municipis sigui FCC, amb 4 contractes diferents, qui recull les escombraries, i això ens costa molts més diners. La Llei de comerç no permet que Òdena pugui construir a tocar d’Igualada un centre comercial de més de 900 m². Vilanova, a tocar d’Òdena i Igualada, no en pot fer un de més de 1.900 m², però Igualada, en canvi, pot construir el que li doni la gana. Tot això és absurd i perjudica els municipis petits davant la capital, matant el petit comerç dels pobles i afavorint, sense poder-hi competir amb igualtat, les grans superfícies d’Igualada. Totalment injust. Tindríem una única cavalcada de Reis els quatre municipis? Renunciarien Vilanova, Òdena i Montbui a la cavalcada per tenir-ne una encara més gran a Igualada? Un exemple més. A Òdena hi ha dues cavalcades de Reis, la del Pla de la Masia i la d’Òdena poble, fruit de pensar en petit i no voler renunciar a res. Per reflexionar-hi. Òdena és el municipi de la província amb més places de llar d’infants per habitant, a un cost desorbitat, i en sobren la meitat. A Igualada en falten. Lògic? El que és segur és que ara empreses i ciutadania ja funcionen com un sol municipi. Ara ve la bona. Dels 62 regidors i 4 alcaldes, passaríem a 25 i 1. Aquest, que hauria de ser el problema més petit a resoldre, serà el més gran. Igualada, amb més anys de mandats de CiU i PDeCAT que mandats d’esquerres, es fusionaria amb l’actual corona “roja”? Els petits municipis són un problema, però els costos de negociació i oposició popular desaconsellen imposar fusions. El millor seria posar incentius i fomentar la cooperació per als ajuntaments que arribin a acords. Plantejar ara la fusió és precipitat, però si ens posem ja a compartir, a renunciar, a sumar, a estalviar i obrim molts (petits) espais de col·laboració, en una dècada es podria plantejar la fusió dels quatre municipis, que es diria... Igualada o Conca d’Òdena? Cal molta pedagogia, moltes renúncies i molta generositat. És imprescindible que Igualada, Òdena, Montbui i Vilanova del Camí siguin un sol municipi. Fem tard.

Dels 62 regidors i 4 alcaldes, passaríem a 25 i 1. Aquest, que hauria de ser el problema més petit a resoldre, serà el més gran.

cultura

febrer/2020

cultura

FIRMES DE PRESTIGI INTERNACIONAL Es podran veure els treballs de fotògrafs de renom, entre els quals destaca Isabel Muñoz, Premi Nacional de Fotografia, o la cubana Leysis Quesada Vera, fotògrafa oficial del Ballet Nacional de Cuba. En aquesta edició hi haurà professionals d’arreu, amb exposicions d’artistes d’Argentina, Suècia, Turquia, Japó, Austràlia i Hongria.

El FineArt 2020 porta una cinquantena d’exposicions de temàtica actual El format manté els vint-i-quatre dies i es repartirà per una vintena d’espais d’exposició, la majoria al nucli antic d’Igualada. Isabel Muñoz i el barceloní Tino Soriano, els principals noms que exposaran a la capital anoienca. El cartell que ha elaborat l’empresa igualadina Instint representa un homenatge als orígens de la fotografia

L’Agrupació Fotogràfica d’Igualada, amb noranta anys de bagatge, té la seva festa major particular amb el FineArt, l’esdeveniment d’aquest àmbit més important de la Catalunya central. El certamen, que va arrencar el 2012, amb una edició pionera de deu dies, torna a finals d’aquest mes amb un accent en el compromís social i ecològic. Fotògrafs d’arreu del món, escoles de fotografia i aficionats aterren a Igualada, amb una sèrie d’activitats culturals entorn de la temàtica: xerrades, taules rodones, visites guiades i tallers per a adults i nens. Del 21 de febrer al 15 de març, el FineArt celebrarà la vuitena edició. La imatge d’aquest 2020 remet als primers temps d’aquest camp artístic: una litografia. És obra d’Aïna Muelas i Roger Soler, dissenyadors d’Instint, una empresa igualadina dedicada a l’estratègia digital integral. És un retorn als orígens, en un

moment en què l’espectador és bombardejat per milers d’imatges cada dia. Una oportunitat de degustar la fotografia en 52 exposicions que hi haurà en la vintena d’espais singulars de la ciutat. Els fotògrafs que exposaran a les sales igualadines seran, entre d’altres, Isabel Muñoz, Tino Soriano, Leysis Quesada, Pepo Argilaguet i Ana Palacios. Els espais d’exposició són molt variats: la Teneria, la rectoria de l’església de Santa Maria, diferents escoles, el mercat municipal, equipaments municipals i/o culturals, antigues fàbriques i locals que actualment es troben desocupats. Un festival en creixement Queden lluny aquells deu dies amb què va engegar el FineArt, que va començar la tardor del 2012 (a partir del 2014 va ocupar les dates actuals). A banda d’aquests canvis de calendari, hi ha més

exposicions, més autors i més espectadors. La segona edició va ser disset dies i es van registrar 25.000 visites. L’any 2015, amb el mateix nombre de dies, es va arribar a 27.000 assistents, en l’edició més internacional. En la quarta edició es va superar aquesta afluència i el 2017 es va mantenir. El 2018, va tenir un 30% més de visitants. I en la passada edició es va incrementar el nombre de visitants en un 30% més, ja amb vint-i-quatre dies. L’obertura, amb Isabel Muñoz La primera jornada, el 21 de febrer, tindrà l’eix central al Museu de la Pell, amb la inauguració a 2/4 de 7 de la tarda, amb les autoritats. La fotògrafa Isabel Muñoz serà la protagonista de la primera exposició que es visitarà, aquella mateixa tarda, a 2/4 de 8. Entre les altres cites més destacables, hi haurà el Rally

Fotogràfic, el diumenge 1 de març, que arriba a la quarta edició. També destaquen les exposicions de Mireia Comas, que ha seguit els Moixiganguers d’Igualada; la mostra “Sota la pell del Rec” o el “Projecte Cendres”. Hi haurà tallers com el de fotografia amb una càmera estenopeica o el de fotos nocturnes, el diumenge 8. El certamen es tancarà el diumenge 15, a la rectoria de Santa Maria, amb la presentació del llibre Ayúdame a mirar i una visita guiada a l’exposició de Tino Soriano. El barceloní és un dels convidats amb més renom d’aquest 2020: col·lecciona premis com el World Press Photo de 1999 en la categoria Art, el Premi Nacional de Comunicació de la Generalitat de 2018 o l’Humanity Photo Award de la Unesco i de la CFPA (China Folklore Photographic Association) del 2015.

cultura

febrer/2020

Art El regidor de Promoció Cultural d’Igualada, Pere Camps, està a punt de viure el seu cinquè FineArt al capdavant de l’àrea. El festival és un dels actius de la intensa programació cultural d’Igualada i un dels arguments que volen fer valer per ser Capital de la Cultura Catalana el 2022.

ajuda, i un equip amb gent com la Sònia Poch o el Roger Mula. Parlem d’un certamen que és internacional i pel qual ja tenim llista d’espera de fotògrafs. Ens hem d’esmerçar a trobar espais nous i substituir els que aquell any no estaran disponibles. Aquest 2020, per exemple, tindrem la Teneria o l’efici Cíclope, on s’establirà el SOC.

Porta ja cinc FineArt com a regidor. Què li queda per aprendre de fotografia? Tot, encara tot! Cada dia aprenc coses. La fotografia té tres elements: l’objecte, el fotògraf i també el que nosaltres com a espectadors rebem, les sensacions individuals, les sensacions que genera. És, per tant, un terreny infinit. La fotografia té molta importància en la història de les arts. És una art mut. Sense la fotografia no hauríem vist fenòmens pictòrics com l’impressionisme o el cubisme, que van ser influïts per la seva aparició en el segle XIX. Per tant, parlem d’unes possibilitats immenses.

Se cenyeixen la majoria d’espais al nucli antic. Es pot ampliar el radi a altres punts de la ciutat? Igualada són vuit quilòmetres quadrats. Sí que anem cercant noves ubicacions atractives, però la gent que ve d’altres llocs, amb les mostres concentrades, ho té més fàcil per poder veure-les totes. També tenim moltes activitats paral·leles que en alguns casos es fan en altres llocs.

Quant temps dediquen a la regidoria a pensar en un festival de vint-i-quatre dies? Molt temps. Abans de la Festa Major ja hem parlat de com serà el cartell, ja hem definit moltes coses. Cal parlar amb l’equip de l’Agrupació Fotogràfica d’Igualada, amb el Ramon Muntané, que sempre ens

Pere Camps amb Ramón Muntané i els autors del cartell. ANOIADIARI

“El FineArt és producte d’un treball de molt temps i de molta gent” Pere Camps Regidor de Promoció Cultural de l’Ajuntament d’Igualada

Ramon Muntané és l’ànima del FineArt. Més que fotògraf, es defineix com un amant de la fotografia. A les portes de la vuitena edició del certamen, es mostra il·lusionat com sempre i amb ganes que s’enceti ja. Com es trien ara els fotògrafs de les exposicions. Es busquen noms més artístics que mediàtics? Nosaltres seguim amb la mateixa idea que al començament. Busquem autors que tinguin un bon treball per mostrar, no tant si són mediàtics o no; indubtablement en portem, de mediàtics, però també d’altres que no ho són. Afortunadament el món de la fotografia és ple de grans artistes, alguns molt coneguts i d’altres no tant. Durant aquests anys ha aparegut el fenomen Instagram. Com se li dona cabuda? Aquesta edició serà la quarta que, a FineArt, presentem un recull de fotografies del concurs que fem a Instagram durant els mesos entre festivals. En les últimes edicions el fenomen d’Instagram ens ha mostrat que és una xarxa amb gran capacitat per mostrar l’obra de molts usuaris i on la gent amb interès per la fotografia es pot relacionar. Enguany, per exemple, tindrem una exposició d’un instagramer,

Quines en destaca? Destacaria les visites guiades de la Leysis Quesada, que ha vingut de Cuba; la visita de la Mireia Comas, l’1 de març —amb la presència dels Moixiganguers—, o l’activitat amb una igualadina, la Lídia Carbonell.

Les exposicions són majoritàriament al nucli antic d’Igualada. Pensen obrir la mostra a altres punts de l’Anoia? Seria una molt bona idea poder desenvolupar el festival a altres indrets. Però, de moment, no ho tenim previst; això ens comportaria un volum de treball que ara per ara no podem assumir.

“Portem fotògrafs que tenen quelcom diferent per ensenyar-nos” Ramon Muntané President de l’Agrupació Fotogràfica d’Igualada

“

“La fotografia té molta importància en la història de les arts, ja que molts moviments pictòrics en deriven. És una disciplina amb possibilitats infinites. “ “Anem cercant noves ubicacions per a les exposicions que siguin accessibles. Aquest any estrenem la Teneria i l’edifici Cíclope.”

Com promouen el festival? El desplegable és a més d’una quinzena de teatres i espais culturals de Barcelona, ens anunciem a la ràdio i a revistes especialitzades. Ens movem molt i l’AFI també el dona a conèixer al seu gremi.

Per Cromwell. Per a ell serà la primera vegada que es mostra en fotografia impresa; segons diu, ara ja es podrà sentir fotògraf complet.

Ramón Muntané.

Si hagués de destacar una exposició aquest any, quina seria? Personalment, no m’agrada dir-ne cap, penso que totes tenen alguna cosa que les fa especials per a FineArt. Penso que amb una mica de tranquil·litat, repartint les visites durant les setmanes que dura el certamen, tothom pot gaudir de totes. Per dir-ne algunes, destacaria: Isabel Muñoz, que presenta un treball que és un recull de la seva vida; Leysis Quesada Vera, artista cubana que presenta un treball sobre el Ballet Nacional de Cuba; Ana Palacios i Eva Parey, amb uns bons treballs sobre fotoperiodisme; Guillem Vidal i Pepo Argilaget, amb treballs on podem fer volar la imaginació. També, per primer cop, presentem el Barcelona International Photography Awards.

“

“No portem a autors en funció de si són mediàtics o no.“ “Ens agradaria portar el festival a altres indrets de la comarca, però de moment no ho tenim previst. Ens comportaria un volum de treball que no podem assumir.”

espai patrocinat

febrer/2020

Medi Ambient

Aigua de Rigat, compromís amb la ciutadania i el medi ambient La nova connexió a la xarxa d’abastament d’Aigües Ter - Llobregat (ATL) d’Igualada permet garantir el subministrament i recuperar una reserva estratègica, l’aqüífer Carme-Capellades

El compromís d’Aigua de Rigat amb la ciutadania i el medi ambient és inequívoc i guia totes les accions i decisions de la companyia. Per això ha decidit no traslladar als usuaris d’Igualada el cost addicional que suposa la nova connexió a la xarxa d’abastament de les Aigües Ter-Llobregat (ATL), aprovada pel ple municipal de la capital de l’Anoia el passat mes de desembre. En un context d’emergència climàtica en el qual les sequeres s’aniran agreujant, la connexió amb el sistema d’abastament d’ATL (provinent majoritàriament de l’embassament de la Llosa del Cavall al Solsonès) garanteix el subministrament d’aigua i permet preservar l’aqüífer Carme-Capellades, que actualment pateix una sobreexplotació. Està previst que l’abastament d’aigua provinent de la Llosa del Cavall suposi, aproximadament, una quarta part del consum que es fa a la ciutat, la qual cosa permetrà estalviar al voltant d’un milió de m3 a l’any que s’extreuen de l’aqüífer abans esmentat. Això permet una gestió més sostenible dels recursos hídrics de la zona i també proporcionar una millora en la qualitat d’aigua de boca als usuaris d’Igualada, ja que l’aigua provinent de la Llosa del Cavall és d’una gran qualitat organolèptica i presenta una duresa molt inferior a la de l’aqüífer. La connexió, efectiva ja des de l’1 de gener d’enguany, ha estat possible gràcies a la construcció d’una conducció de 71 quilòmetres que permet la millora del subministrament a l’Anoia, el Solsonès i el Bages. L’estratègica connexió amb l’embassament de la Llosa del Cavall és un gran pas endavant, no només per als pròxims anys, sinó per a les properes generacions. A més, aquesta connexió comporta un valor afegit per Igualada: connectar-se al sistema Ter Llobregat. D’aquesta manera, Igualada passa a disposar d’una triple garantia en el subministrament: aigua de l’aqüífer Carme-Capellades, aigua de la Llosa del Cavall i aigua del sistema Ter-Llobregat. Els usuaris tindran garantida així l’aigua de màxima qualitat i aquesta millora no tindrà repercussió tarifària els propers quatre anys. “Aquesta nova connexió reforça el compromís que Aigua de Rigat té amb el territori on opera i amb la seva ciutadania”, assenyala David Gall, gerent de la companyia. “D’aquesta manera garantim la sostenibilitat del servei i en garantim el seu futur”, afegeix Gall.

Gorges de Carme. AIGUA DE RIGAT

febrer/2020

publicitat

cultura

febrer/2020

Teatre

20 anys de Teatre Nu Teatre Nu celebra els seus vint anys d’història amb l’espectacle El Patufet (i els seus pares) que es podrà veure aquest diumenge 16 de febrer al Teatre Municipal l’Ateneu en l’horari habitual de Xarxa Igualada, un quart d’una del migdia. Un reportatge sobre l’espectacle, la companyia i la seva manera d’entendre el teatre a partir d’una conversa amb Víctor Borràs (dramaturg, director i actor) i Maria Hervàs (actriu i productora).

MARTÍ ROSSELL PELFORT

Vint anys aprenent “Teatre Nu té diferents capes d’història” explica la Maria. Fa vint anys van sortir de l’Institut del Teatre presentant el projecte d’un espectacle a La Xarxa. En va ser el guanyador. Coneixien el premi perquè el moviment de Xarxa sempre ha estat molt lligat a Igualada. Es titulava L’home just i sortia d’un taller de construcció amb l’Alfred Casas (dels quals només el Víctor i la Maria n’eren alumnes), que va ser el taller de final de carrera i que després el van convertir en un espectacle sencer. Llavors, va entrar dins el circuit del teatre familiar i van arribar a fer cent vuitanta funcions. Es van atrevir a tractar temes com la justícia i la mort. ”No ens ho vam plantejar gaire: això vols dir?” i arreu on anaven provocaven polèmica. La Maria no creu que el tema de la mort fos la polèmica “Jo crec que el tema és que acabava malament. Tenia un final no-feliç.” I el Víctor hi afegeix “Perquè la mort s’acaba enduent el protagonista. I no se salva.” No es van plantejar per a qui era el projecte, la Maria diu “Nosaltres volíem fer teatre! Per a nens o per a adults? Teatre i ja està!” Teatre

Nu va ser el nom que van adoptar per encarar aquesta nova etapa professional, un nom amb el qual ja havien fet espectacles acompanyats de l’Íngrid Domingo, la Judit Farrés, el Pep Farrés, el Jordi Hervàs o el Marc Hervàs. Van entrar al món del teatre familiar perquè “vam veure que era un món on hi havia molt per fer, on hi havia companyies històriques que ens agradaven molt. Volíem fer com ells: anar de bolo, muntar, desmuntar, furgoneta... Aquest és el món del teatre familiar. I ens agrada. Quan tens vint anys tens moltes ganes d’anar de furgo, de muntar, de desmuntar” La Maria explica que “L’home just va ser el nostre primer espectacle, que va anar molt bé, i a partir d’aquí vam anar encavalcant espectacles, van anar passant els anys fins ara, que no ens n’hem adonat”. Vint anys, diuen, han servit per aprendre a “viure del teatre”, “a envoltar-se de gent maca” i “a treballar feliç”. Expliquen que “quan hem acabat un espectacle hem volgut fer-ne un de molt diferent”, gaudeixen de les primeres vegades i això ha permès que no s’estanquessin ni trobessin la fórmula perfecta. Les seves reflexions al voltant dels seus vint anys de trajectòria les trobareu a la seva web amb un blog setmanal.

Enlloc com a casa Lluny de només fer espectacles, fa cinc anys van iniciar a Tous el projecte de La Casa del Teatre Nu, guiats per les intuïcions i les ganes d’obrir-se. Feia molts anys que treballaven a Tous però tancats, sense establir gaires vincles amb el poble. Molta gent de Tous no sabia ni què feien. Buscaven “altres mirades, altres punts de vista”. Un magatzem del mig del poble, que sempre s’havien mirat, ha acabat sent la casa de la companyia. Treballen fent bolos per Catalunya, Espanya i fins i tot Europa. “Està de moda la internacionalització”, fa broma el Víctor i, en canvi, ells decideixen arrelar-se i acostar-se al veïnat. La Casa del Teatre Nu és l’espai de creació de la companyia però també és on fan classes de teatre, presentacions de llibres, preestrenes dels espectacles, programació per a adults, espectacles familiars... La seva situació al centre del poble, entre la farmàcia i “la botiga de tot, Cal Ton, la botiga de la Rosa”, fa que hagi esdevingut un nucli, un espai de trobada i el centre cultural del poble. “És un projecte que ens ha donat molta vida, que ara mateix és central en nosaltres. Tot gira al voltant de La Casa, intentem que tot el que fem hi passi.” També expliquen com es va gestar Kàtia, espectacle

“

“Nosaltres volíem fer teatre! Per a nens o per a adults? Teatre i ja està!”. “Vam veure que era un món on hi havia molt per fer, on hi havia companyies històriques que ens agradaven molt. Volíem fer com ells: anar de bolo, muntar, desmuntar, furgoneta... Aquest és el món del teatre familiar.” “És un projecte que ens ha donat molta vida, que ara mateix és central en nosaltres. Tot gira al voltant de La Casa, intentem que tot el que fem hi passi.”

que ja es va poder veure l’anterior temporada de Xarxa (podeu llegir l’entrevista publicada a aquest mateix mitjà). “Kàtia va ser el primer espectacle amb un nou equip de treball. El primer espectacle creat 100% a La Casa, amb tot l’equip tècnic”. Expliquen que és un projecte de suma de talents, “el primer espectacle de Ka Teatre i suma amb un munt d’anys de Teatre Nu”. A més a més, les dues actrius de Ka Teatre, la Maria i a la Montse, actuen a El Patufet (i els seus pares). Patufet, el clàssic català “Coincidint amb aquests vint anys volíem fer un espectacle de celebració. Volíem agafar un clàssic, un conte nostre, català. I quin és el nostre clàssic? El Patufet” expliquen. Però el Víctor el trobava un conte “amb poc interès teatral: va a passejar, se’l menja un bou i el caga” i van decidir “afegir una nova mirada: la dels pares” I per tant, un

cultura

febrer/2020

Teatre funcionant”. I creuen que potser en falten i que cal “modernitzar-los més enllà de l’estètica, el final o ferlos políticament correctes”. Com a companyia han fet de tot: creació (L’avi Ramon, Maure el dinosaure...) i també clàssics d’autor i adaptacions de clàssics de la literatura infantil catalana (Raspall, La lluna d’en Joan...). Però la versió que han fet del Patufet conté altres reivindicacions: “el Xesco Boix i la qualitat literària dels animadors dels vuitanta, la musicalitat de les paraules, el joc amb el llenguatge...” A més a més expliquen que van “tenir la sort de poder treballar la música amb el Pep López, a qui havíem anat a veure i ara som companys de professió”. Això els fa molta il·lusió, “poder compartir professió amb el Pep, el David Laín, L’Estaquirot, companyies que quan nosaltres érem nens començàvem, els havíem vist i ara segueixen batallant. Sentim molta admiració per ells”

Teatre Nu presenta El Patufet (i els seus pares), aquest diumenge dins la programació de la Xarxa

nou conflicte, “el d’uns pares que tenen un fill que no creix, que han de mirar de no trepitjar el fill i, per tant, trobem la hiperprotecció i tot de temes que connecten amb els pares”. Expliquen que primer el van adaptar al “Teatre Arrossegat de Catalunya com una història més del repertori” però que s’han autoversionat conservant l’essència de teatre popular canviant la carreta per un “vodevil amb cançons”. No el defineixen com un musical sinó com “una obra de teatre amb cançons, ara es porta molt això,” fa broma el Víctor. Les cançons fa que l’obra agafi un aire de revista. “El Patufet era un conte però també una revista i el fet que hi hagués cançons em va recordar a una revista de diferents números i, cada número, una cançó d’un estil diferent”. No han tingut por d’agafar un clàssic tan conegut, hi han aportat reflexió i l’han convertit en teatre popular.

Sovint els clàssics contenen dosis de masclisme que ells esquiven amb solvència. “Girar el rol ens semblava una cosa òbvia, senzilla i interessant” però expliquen que “no deixa de ser una mare i una relació de parella molt convencional”. Fins i tot el text conté una gran dosis d’humor fent broma de l’educació actual i el Víctor, de memòria, recita: “i tots junts fem la paella, educant en positiu que un bon pare, si és modern, a part d’educar, somriu.” Consideren que “és un espectacle que interpel·la les famílies: als pares, les mares, els avis i també als nens més grans. Fa una picada d’ullet al món de la família que fa que es puguin veure molt reflectits i es puguin riure dels seus pares. Els infants més grans també s’hi senten interpel·lats, cap nen que vingui pensarà que és per més petits, potser pel títol, però se sorprendrà”. Els clàssics, diuen, “continuen

Familiar: Territori i companyia Teatre Nu participa activament en les reivindicacions de teatre familiar i ho fan amb la voluntat de “normalitzar que el teatre infantil és teatre i que els espectacles per a infants són espectacles. En pots trobar de meravellosos i de no tan meravellosos. Com en els adults” La Maria és presidenta de la TTP, Associació de Teatre per a Tots els Públics i coneix el tema, explica que “l’única diferència és que et dirigeixes a un públic més jove i això fa que et plantegis l’espectacle d’una manera diferent però són espectacles que necessiten el mateix amor, professionalitat, inversió, equip i temps” Defensen que “s’hauria de veure així i no s’hi veu, o no sempre” La feina que s’està fent a la TTP, expliquen, “és un treball de visibilització cap enfora i d’autoexigència a les companyies”. El que uneix les companyies de teatre familiar és precisament aquest fet, que són companyies estables. I això les diferencia del teatre per a adults “hi ha poques companyies que es dediquin de manera estable a fer teatre per a adults”. També les distingeix que es dedi-

“

“El Patufet és un espectacle que interpel·la les famílies: als pares, les mares, els avis i també als nens més grans. Fa una picada d’ullet al món de la família que fa que es puguin veure molt reflectits i es puguin riure dels seus pares.” “Cal normalitzar que el teatre infantil és teatre i que els espectacles per a infants són espectacles.”

quen a treballar pel territori “fem gires per tot Catalunya, Espanya, Europa i més enllà”. Van a Barcelona també, però expliquen que “només és casa nostra en un moment donat, vivim del territori”. Reivindiquen “el conjunt, l’arrel, el territori, el fora de Barcelona” i expliquen que per ells “és igual d’important un bolo al TNC (que hi anirem amb Kàtia a l’abril) que un bolo a Deltebre en un casal que no té l’equipament” Expliquen que no és només el familiar qui no té prou visibilitat, “som les companyies estables que no tenim prou visibilitat, les que parlem en plural”. Argumenten que “En l’època de la selfie el què ven més és la figura, el col·lectiu no està de moda: té més visibilitat l’actor, el director, la figura, el dramaturg concret” Parlen del teatre per a adults i no el veuen més o menys precari que el teatre familiar, “al teatre per a adults hi ha molta precarietat encara que a les xarxes es venguin obres top” i afegeixen “a la gran Barcelona hi ha espectacles fets amb pocs mitjans i potser treballant amb precarietat”. Els seus vint anys treballant els han servit per “demostrar que no és precari. Hem treballat molt perquè no ho fos”. Argumenten que es pot “fer un bon espectacle amb pocs diners, els diners no han de ser mai l’excusa” i afegeixen que “el bon espectacle és el que està ben pensat, ben treballat i està cuidat en tots els seus vessants”. Així i tot exposen “la necessitat de reclamar més mitjans per la cultura. Hem de ser lluitadors i reivindicatius. Des de la cultura hem de saber fer-nos valer i respectar”. Entenen la cultura com a imprescindible i expliquen que “va molt més enllà de la bona estona que puguis fer passar. La cultura és transformadora de la societat”. Per això també exposen la importància de “pensar en infraestructures petites, comunitats riques culturalment, nuclis, llocs en què la cultura sigui centre”. Treballen pel territori, arrelant-se i volen que “tots els habitants del país tinguin accés al teatre”.

ecomomia

febrer/2020

economia

En el sector retail històricament s’ha tendit a contractar personal jove que accepta una baixa retribució salarial, sense experiència laboral i per tant, sense càrregues laborals i que “es crema” fàcilment. El 39% dels empleats del comerç tenen menys de 28 anys.

Les professions del comerç amb més futur es focalitzaran en crear experiències de compra úniques i en gestionar les noves tecnologies Aquesta és una de les principals conclusions de l’informe “Els nous llocs de treball en el comerç i les causes de l’alta rotació” de la Direcció General de Comerç,

Aquesta és una de les principals conclusions de l’informe “Els nous llocs de treball en el comerç i les causes de l’alta rotació” de la Direcció General de Comerç del Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya. El document identifica 18 llocs de treball que tindran major demanda en el futur del sector retail, per donar resposta a l’impacte de les noves tecnologies, la necessitat de generar experiències de compra úniques a uns consumidors ben informats i exigents i la creixent importància de la venda online Divuit posicions amb més futur al retail El treball -elaborat per la consultora CEINSA a partir d’entrevistes a empreses i professionals del sector, que han aportat el seus coneixement i punt de vista de com està evolucionant el comerç- fa una explicació detallada dels 18 llocs de treball amb major projecció en el retail. Aquestes noves ocupacions donaran resposta a les grans tendències que viu el sector, arran sobretot de l’impacte de les noves tecnologies, la necessitat de generar experiències de compra úniques a uns consumidors que mai no havien estat tan ben informats i exigents, la importància que pren la logística fruit del creixement del canal de venda online, o els processos d’internacionalització que estan tenint lloc en l’actualitat. Entre les competències que més es demanaran en el futur, a banda dels idiomes (indispensables en els processos d’internacionalització), destaquen les relacionades amb les habilitats comunicatives (empatia, sensibilitat, habilitat negociadora...), les actitudinals (inquietud o dinamisme), les relacionades amb un pensament analític, estratègic i creatiu i amb una certa orientació als resultats i al treball per projectes. L’estudi descriu noves posicions –com el Customer Experience Manager o el Flagship Manager- i en re-formula d’altres ja existents, però que s’estan transformant i incorporant noves aptituds – com Key Account Manager o Director/a de Recursos Humans. Així mateix, especifica si són llocs de treball orientats a grans empreses o per a pimes, i si es tracta de llocs de treball en el punt de venda o posicions en llocs corporatius. Àmbit de vendes L’àmbit de vendes és on s’ha identificat

un major nombre de noves ocupacions: Director/a d’Expansió Internacional: Responsable d’identificar la noves oportunitats de negoci amb l’objectiu de posicionar l’empresa en el mercat internacional a un nivell competitiu, atén les expectatives de clients externs d’acord al pla comercial de la companyia. Condueix estudis de mercat i factibilitat. Lloc de treball previst en el futur, orientat a grans empreses Product Planner: Responsable de l’anàlisi diària de la planificació del subministrament de producte en col·laboració amb vendes, màrqueting , supply chain, i el departament financer. Durà a terme una anàlisi amb l’ús de nous programes informàtics que calculen les compres a priori en funció de determinades variables i farà les recomanacions necessàries d’ajust. Lloc de treball previst en el futur, per desenvolupar tasques en punt de venda. Dissenyador/a UX (User Experience): Responsable de supervisar tota l’experiència d’usuari i els aspectes de disseny de l’organització quan visiti la web. Treballa amb l’equip de disseny i l’equip creatiu per desenvolupar una experiència cohesiva en tota la plataforma per augmentar la satisfacció de l’usuari. Lloc de treball previst en el futur tant per a grans empreses com per a pimes. Flagship Manager: Responsable de gestionar la botiga més representativa de la companyia, de manera que a través de l’experiència de compra, es produeixi un posicionament de la marca i es transmetin els valors de la mateixa. Lloc de treball previst en el futur, en punt de venda. Customer Experience Manager (CEM): Definir, dissenyar i implementar les polítiques per aconseguir que el client tingui una bona experiència de compra. L’objectiu és interactuar amb ell per influir sobre les seves percepcions, aconseguint la seva satisfacció i fidelitat, i augmentar així el valor econòmic de l’organització. És una figura transversal que interactua amb totes les àrees de l’empresa. Lloc de treball previst en el futur, per a punt de venda. Per a universitaris, titulats en ADE o estudis especialitzats en vendes o màrqueting. Customer Service: S’encarrega de l’assistència al client, cercant la màxima satisfacció en tot el que pugui necessitar fora del procés de compra com a tal, tant abans com després de la mateixa. Facilitar informació, altes i baixes de contrac-

tes, targetes de fidelització, controlar i mantenir els diferents sistemes de gestió relacionats amb comandes i clients. Gestionar, controlar, i seguir incidències i reclamacions. Lloc de treball previst en el futur, en punt de venda. Export Area Manager: Responsable de les activitats de promoció i vendes, destinades als mercats exteriors. La seva responsabilitat pot englobar totes les activitats d’exportació o restringir-se a determinats països. Lloc de treball previst en el futur, corporatiu. Key Account Manager: Responsable de la realització dels objectius de venda davant d’un nombre restringit de clients importants, i/o estratègics que requereixin un tractament personalitzat. Lloc ja existent, per a grans empreses. Àmbit del màrqueting En l’àmbit del Màrqueting, noves posicions com a conseqüència de l’impuls del comerç electrònic: Digital Màrqueting Manager: Responsable de crear, definir, implementar i executar el pla de Màrqueting de la companyia, i també l’informe dels principals indicadors clau de rendiment del departament de màrqueting. Lloc previst en el futur, tant per a grans empreses com per a pimes. Àmbit de la logística L’àmbit de la Logística, també demanda noves ocupacions per l’auge de la venda en línia: Gestor/a en Logística: Responsable de les operacions de transport. Portar el registre i controlar els processos de recepció i expedició de mercaderies i també els propis de l’emmagatzematge. Conèixer, comunicar i vetllar pel compliment de les normatives de distribució (duanes, permisos, seguretat...). Lloc previst en el futur, per a grans empreses. Àmbit de la tecnologia L’àmbit de la Tecnologia és un dels directament afectats per la irrupció de les TIC: Project Manager: Dirigeix i supervisa els projectes de desenvolupament i manteniment d’una àrea de la companyia. Responsable de la gestió integral d’un projecte: recursos, pressupost, i terminis. Coordina el funcionament equips d’analistes i programadors involucrats en el desenvolupament d’una aplicació complexa, principalment en grans empreses o companyies especialitzades en

serveis informàtics. Posició ja existent, per a grans empreses. Arquitecte Big Data: Tracta i analitza grans volums de dades que no poder ser gestionades de manera convencional, en superar les capacitats d’altres eines de programari utilitzades convencionalment per a l’emmagatzematge, gestió, i processament de dades. Lloc previst en el futur, tant per a grans empreses com en pimes. Desenvolupador/a Front End: Responsable de la implementació d’elements visuals i interactius amb els quals els usuaris interactuen a través del seu navegador web quan utilitzen una aplicació. Lloc previst en el futur, tant per a grans empreses com en pimes. Àmbit de la protecció de dades En l’àmbit de la Protecció de dades: Especialista en Ciberseguretat: Responsable de la privacitat i protecció de les dades de la companyia per fer front als ciberatacs. Expert en la seguretat informàtica de les empreses i organitzacions. Lloc previst en el futur, tant per a grans empreses com en pimes. Per a titulats universitaris en Informàtica, Enginyeria o Telecomunicacions o similars. En l’àmbit de recursos humans En Recursos Humans, els perfils més demandats seran: Director/a de Recursos Humans: Responsable de la política de personal, amb la missió d’aconseguir un ús eficaç i eficient dels recursos humans d’acord amb l’estratègia general de la companyia. Posició prevista en el futur, per a grans empreses. Responsable de Formació: Responsable de la planificació i organització de les activitats de formació de l’empresa, tant de les que es realitzen amb mitjans propis, com de les que impliquen la in-

economia

febrer/2020

Entre les competències que més es demanaran en el futur, a banda dels idiomes (indispensables en els processos d’internacionalització), destaquen les relacionades amb les habilitats comunicatives (empatia, sensibilitat, habilitat negociadora...), les actitudinals (inquietud o dinamisme), les relacionades amb un pensament analític, estratègic i creatiu i amb una certa orientació als resultats i al treball per projectes.

Quines diferències hi ha entre parella de fet i matrimoni?

questa pregunta me la feia la Mireia, ja que dubtava si constituir-se en parella de fet i no tenia clars diversos punts de la seva regulació. A Catalunya s’ha avançat fins a una equiparació gairebé idèntica entre matrimoni i parella de fet, encara que existeixen algunes diferències, que li vaig explicar:

tervenció de col·laboradors o centres externs. Lloc previst en el futur, per a grans empreses. Àmbit de les finances Pel que fa a Finances: Director/a Financer/a Administrativa: Màxim responsable de la política econòmica de la companyia i de la coordinació de les activitats de finances, comptabilitat, inversions, tresoreria, crèdits i tributació. Lloc previst en el futur, per a grans empreses. Controller: Responsable de realitzar informes financers analítics (mensuals, trimestrals i anuals) que permetin observar i analitzar el desenvolupament de l’activitat continuada i la presa de decisions d’acord amb els objectius estratègics i de desenvolupar procediments i controls interns periòdics i perpetus. Lloc previst en el futur, tant per a grans empreses com en pimes. El cost de l’alta rotació L’alta rotació de personal al retail, deguda sobretot a manca de formació, costa aproximadament 5 mesos de salari en el cas de llocs de base, i 6 per llocs de direcció i comandament Segons assenyala l’estudi, el sector comerç té un elevat índex de rotació, del 13%. Cal assenyalar que nivells molt baixos de rotació (o directament 0) tampoc són òptims perquè impedeixen la renovació dels equips, ni els excessivament elevats, perquè comporten pèrdua de competitivitat i augment de costos i requereix una anàlisi crítica per part de l’empresa. En el sector retail històricament s’ha tendit a contractar personal jove que accepta una baixa retribució salarial, sense experiència laboral i per tant, sense càrregues laborals i que “es crema” fàcil-

ment. El 39% dels empleats del comerç tenen menys de 28 anys. El perfil de venedor és el que té una major rotació en el mercat, motivat per la manca d’experiència, formació, horaris comercials, i salaris baixos. En aquest sentit, l’informe apunta la importància del salari emocional, constatant que cada cop més, els candidats no només valoren el salari econòmic sinó també altres aspectes com la flexibilitat, la formació o les assegurances mèdiques. De la mateixa manera, assenyala que les empreses han de buscar i trobar fórmules per motivar el personal, amb plans d’incentius, mesures de flexibilitat horària (amb temps lliure extra), programes de promoció i desenvolupament de carrera professional, major responsabilitat, recompenses econòmiques i sobretot, formació. Segons apunta l’estudi, la formació és “l’antídot” contra la rotació i la insatisfacció dels empleats. Els programes de formació són indispensables i cal anar actualitzant-los de manera contínua, ja que milloren la retenció talent i la productivitat. Amb formació, remarca l’estudi, els empleats poden esdevenir “brand influencers”, ja que tenen el contacte directe amb el públic, i estan en una posició privilegiada per construir imatge i experiència de marca. Cal ajudar als empleats a entendre la seva influència, en positiu i en negatiu, i convertir-los en “ambaixadors de marca”. Així mateix, l’informe quantifica el cost de la rotació al sector comerç en el salari equivalent a 6 mesos per a directius, caps i comandaments, i de 5 mesos per al personal de base. Aquest càlcul s’ha fet sumant el cost del temps des del comunicat de baixa, la formació inicial del nou treballador, i el mentoring per part d’altres treballadors.

1) Quan es considera que hi ha parella de fet a Catalunya? Dues persones que conviuen en una comunitat de vida anàloga a la matrimonial es consideren parella estable en qualsevol dels següents casos: a) Si la convivència dura més de dos anys ininterromputs. b) Si durant la convivència, tenen un fill comú. c) Si formalitzen la relació en escriptura pública. Un error molt estès és considerar que, si no s’ha signat cap document sobre la parella de fet, no ens afecta la seva regulació legal, la qual cosa provoca grans sorpreses, sobretot en matèria d’herències. És freqüent el cas d’una persona que no ha fet testament, conviu en parella, i pensa que quan mori els seus béns no passaran a aquesta parella sinó a altres persones. 2) Impostos: Pel que fa a l’IRPF (l’impost sobre la renda de persones físiques), no existeix la possibilitat de declaració conjunta per a les parelles de fet, a diferència del matrimoni. En la resta d’impostos (transmissions patrimonials, successions i donacions) sí que estan totalment equiparats. 3) Pensió de viduïtat: Els requisits que exigeix la Llei de Seguretat Social són: a) inscripció de la parella de fet en el Registre de Parelles Estables de Catalunya o l’escriptura pública davant notari, en el qual consti la constitució d’aquesta parella, en tots dos casos, amb una antelació mínima de dos anys respecte a la data de la defunció del causant. b) Convivència estable i notòria amb caràcter immediat a la defunció del causant, amb una durada ininterrompuda no inferior a cinc anys. c) Uns percentatges determinats d’ingressos del supervivent respecte de la parella morta. Si no es compleixen els requisits, no es té accés a la possible pensió de viduïtat. 4) Situacions laborals: Si el conveni col·lectiu de l’empresa no recull expressament l’equiparació entre matrimoni i constitució parella de fet (la majoria no ho fan encara) no es té permís retribuït de vacances (habitualment quinze dies quan es casa un treballador), hospitalització, etc., 5) Arrendaments: La llei d’arrendaments urbans exigeix que, en cas de mort de l’arrendatari, podrà subrogar-se en el contracte. La parella de fet del mort, si ha conviscut mínim els dos últims anys anteriors a la defunció o haguessin tingut fills en comú. 6) Herència: En cas de morir sense testament, el supervivent té els mateixos drets que en un matrimoni, és a dir, l’usdefruit universal i vitalici de tots els béns i en cas de no tenir fills el mort, serà hereu directe la seva parella. 7) Permís de residència per a estrangers: En constituir una parella estable, sempre que un dels membres sigui ciutadà de la UE, es facilita molt l’obtenció de drets de residència a favor de l’altre membre.

CARLOS JIMÉNEZ FUEYO Notari d’Igualada carlosjimenez@notariado.org

aula

febrer/2020

Com a societat hem de treballar per assegurar-nos que invertim temps i recursos per crear una generació de nens intel·ligents, segurs i responsables, capaços de pensar malgrat les distraccions dels seus telèfons.

Nens distrets en l’era digital: com treballar la seva capacitat de concentració Avui en dia els nens han d’intentar concentrar-se i aprendre en un món ple de distraccions

Hi ha les distraccions que ells trien (programes de televisió, videojocs, xats, etc) i les distraccions que reben sense que ells hi intervinguin (notificacions d’aplicacions, familiars parlant pel telèfon a l’habitació contigua, missatges de text, etc). El cert és que imaginar un nen que tingui unes hores per llegir o treballar en les seves tasques sense rebre constants interrupcions, sembla una quimera pròpia d’una altra època. Gairebé tots estem immersos en els nostres telèfons intel·ligents i les nostres tauletes. Les famílies ens trobem al saló davant de múltiples pantalles que ofereixen entreteniment i ens obliguen a interactuar amb un “click”, fent lliscar el dit, polsant, ampliant, arrossegant, carregant, descarregant, compartint, capturant, bloquejant... L’oferta de distraccions és cada cop

més gran i, més que mai, s’imposa la necessitat de reflexionar sobre la distracció de la tecnologia per aprendre a maximitzar-ne els beneficis, al temps que reduïm els riscos que impliquen el seu ús. Els perills de la distracció Un equip d’investigadors de la Brookings Institution ha considerat que la distracció constant està erosionant la funció executiva dels nens, un terme que el Centre del Nen en Desenvolupament de Harvard defineix com “els processos mentals que ens permeten planificar, centrar l’atenció, recordar instruccions i fer múltiples tasques amb èxit “. Chris Bailey, autor del llibre:“Hyperfocus: How to be More Productive in a World of Distraction” va escriure que el problema consisteix en el fet que

el nostre cervell està predisposat a la distracció: de mitjana vaga un 47% del temps que tenim diari. En conseqüència, el nostre espai d’atenció s’omple constantment, la qual cosa desaccelera el nostre ritme de treball. Per tenir una idea de com ajudar els nens a millorar la seva funció executiva i construir la seva capacitat de concentració, Kathy Hirsh-Pasek i Claire Cameron, dos dels autors de la investigació Brookings, recomanen utilitzar el temps de pantalla amb criteri. Per als nens de 2 a 5 anys, l’Acadèmia Americana de Pediatria recomana no més d’una hora al dia de programació d’”alta qualitat”. El ritme frenètic de molts dibuixos animats dificulta la concentració dels nens, pel que són recomanables progames com Sesam street. Per als nens més grans, la limitació de missatges de text, la navegació, el xat

i el joc online pot ser difícil, especialment quan tenen els seus propis telèfons intel·ligents. Però els pares encara poden establir límits. El Dr. Hirsh-Pasek, professor de psicologia de la Universitat de Temple, recomana designar un temps lliure de pantalla, com l’hora del sopar, tant per a nens com per a adults, i evitar el telèfon durant les hores de feina. La protecció dels infants en l’era digital, una responsabilitat social Sembla que hi ha poca reflexió política sobre quins són els drets dels infants i la seva protecció en la situació actual. Com a societat, hi ha molts ritus de pas destinats a preparar els nens per navegar pels riscos i les oportunitats del món: classes de natació abans de les vacances d’estiu, lliçons per aprendre a anar sols pel carrer... Però a l’era digital, els drets dels nens requereixen també una profunda reflexió, i una important inversió en alfabetització digital. Com a societat hem de treballar per assegurar-nos que invertim temps i recursos per crear una generació de nens intel·ligents, segurs i responsables, capaços de pensar malgrat les distraccions dels seus telèfons. Set consells per ajudar a un infant distret Però les distraccions que afecten als nostres fills van més enllà de les que els arriben a través de les diferents pantalles. La vida diària també està plena de distraccions que podem ajudar a minimitzar. Aquests senzills consells ajudaran als infants a estar més atents, i poder centrar-se en les seves tasques. Mantingueu un ambient familiar tranquil. Eviteu crits i conflictes. En cas de no poder evitar perdre els ner-

aula

febrer/2020

Limiteu el vostre fill a una hora de “temps de pantalla” al dia. Això vol dir limitar la televisió, els jocs electrònics etc.

vis, intenteu disculpar-vos amb el vostre fill, assegureu-li que l’estimeu, tot explicant que el seu comportament a vegades és frustrant. Limiteu les distraccions dels mitjans a la vostra llar. Molts nens no són tan bons a l’hora de filtrar el soroll com ho són els adults. Això significa que tenir la televisió mentre el vostre fill està intentant fer les feines de l’escola pot interferir en la seva capacitat de concentració. Limiteu el vostre fill a una hora de “temps de pantalla” al dia. Això vol dir limitar la televisió, els jocs electrònics etc. L’Acadèmia Americana de Pediatria adverteix que l’exposició primerenca a la televisió s’associa amb TDAH en nens. També recomanen que els pares no posin un televisor a l’habitació del nen i que es mantingui la TV apagada quan no s’està veient un programa específic. Comproveu la visió i l’audició del vostre fill. Si el vostre fill de sobte comença a tenir problemes a l’escola, porteu-lo al pediatre per obtenir una prova de visió i audició. De vegades, un nen no pot expressar que té problemes per veure o escoltar amb claredat. En més d’una ocasió el professor d’un nen pensa que aquest pot tenir TDAH, quan el problema real és una miopia. Mantingueu una actitud positiva en presència del vostre fill. No discutiu amb la parella. Sorprenentment, els nens es preocupen pels seus pares tant com els pares es preocupen per ells. Encara que la discussió sigui banal, en la imaginació vívida del nen pot significar que els seus pares s’apropen al divorci. Estigueu realment present amb el vostre fill almenys una vegada al dia. Dediqueu uns minuts cada dia a estar centrats al 100% amb el vostre fill: llegiu un llibre, feu un petit joc de taula o dibuixeu junts. Si prefereix els jocs a

l’aire lliure, aneu al parc a jugar. Tenir regles clares i aplicar-les de manera coherent. Els pares han d’arribar a un acord sobre les normes relatives als seus fills i han de ser coherents en el moment de dur-les a la pràctica. Animeu al vostre fill/a a practicar un esport per canalitzar la seva energia extra. Consell per ajudar a un adolescent En el cas dels adolescents, el Dr. Cameron recomana que s’estableixin els límits de forma mútua. “Treballar amb adolescents en un conjunt de regles mútuament acceptades, fa que l’adolescent estigui més predisposat a poder-les complir. No es tracta doncs d’una regla imposada pels pares, sinó d’una conversa en que mútuament s’estableixen quins són els moments lliures de pantalla”. També es recomana que els nois i noies practiquin activitats que requereixen una concentració sostinguda, com ara arts marcials, dansa, instruments musicals o drama. “Si estàs involucrat en una obra de teatre després de l’escola”, diu Cameron, “no estàs al telèfon. És interessant fer reflexionar als adolescents sobre l’ús que fan de les pantalles. Potser se’ls hauria de preguntar qui mana: el dispositiu o ells? “Que algú ens hagi enviat un missatge no significa que l’haguem de mirar immediatament”, diu Cameron. “Si no esteu mirant el vostre telèfon, segurament és perquè esteu fent alguna cosa que us agrada més”. Si ensenyeu als vostres fills a que responguin als seus missatges en blocs, en lloc d’enfocar el focus cada cop que la pantalla ens reclama, el seu autocontrol millorarà. Font: FAROS /Hospital Sant Joan de Déu.

És interessant fer reflexionar als adolescents sobre l’ús que fan de les pantalles. Potser se’ls hauria de preguntar qui mana: el dispositiu o ells?

mercat

febrer/2020

MANDARINES Són unes de les fruites per excel·lència de

mercat És temps de...

l’hivern. Tot i que no n’aporten tant com les taronges, també són riques en vitamina C. La seva pell aporta antioxidants i ens ajuda a enfortir els teixits de l’organisme i, ratllada, pot ser un bon acompanyant per a amanides. Els dietistes recomanen menjar-ne entre àpats i no com a postres.

El celler Elaboració i tipus de cava Existeixen diversos tipus de vins escumosos, però només els grans contenen gas carbònic procedent d’una segona fermentació a la mateixa ampolla. El procés posterior de criança que els caracteritza, permet que adquireixin les seves característiques organolèptiques i guanyin complexitat amb el pas del temps. El Cava, igual que els grans vins escumosos del món, s’elabora seguint el “mètode tradicional”, segons el qual la creació de l’escuma té lloc dins de cadascuna de les ampolles que reposen a les caves durant el període de criança.

Bledes La bleda és una hortalissa que presenta una tija blanca, que s’anomena penca, i unes fulles grosses i lluents, normalment de color verd fosc. Descobrim-la! El seu origen es troba a la costa del Mediterrani, al sud d’Europa i al nord d’Àfrica. Es cultiva des de l’època dels romans, tot i que ja es trobava a les taules dels egipcis, grecs i àrabs. Més tard, el seu consum va quedar reduït a persones amb menys recursos i animals. Actualment tothom gaudeix de les grans propietats nutricionals que ens ofereix aquesta verdura. En relació amb els beneficis de les bledes, són un potent antioxidant gràcies a la seva riquesa en vitamines A, C, E, K, àcid fòlic i betacarotens; així com de minerals com el calci, el ferro (que en tenen més que els espinacs), el fòsfor, el potassi i el magnesi. El seu contingut en fibra és útil per a combatre l’estrenyiment i per a prevenir el colesterol. A més, calma els problemes digestius o intestinals, té un efecte diürètic i alleuja les irritacions de les vies urinàries. Això no obstant, les persones amb càlculs renals no n’haurien d’abusar pel seu alt contingut en àcid oxàlic. Si creieu que les bledes són avorrides és hora de donar-los una altra oportunitat. Experimenteu, hi ha mil-i-una maneres de fer-les! Per començar, recomanem coure-les poca estona o fer-les al vapor per poder gaudir al màxim del seu sabor, ja que bullides és la manera que perden més gust, textura i nutrients. Tingueu en compte que les penques són més dures i per tant, necessitaran més cocció que les fulles. Proveu-les acompanyades d’un sofregit de ceba, panses i pinyons o de salses amb fruits secs. També se’n poden fer cremes o sopes, estofats o guisats, incorporar-les en sofregits, arrebossades, com a farcit en lasanyes o canelons, en croquetes, en quiches, i fins i tot, crues tallades ben finetes en una amanida. Tot i que avui en dia podem trobar bledes durant tot l’any, l’hivern és la millor temporada per a consumir-ne. Animeu-vos a cuinar-les en receptes diferents i esbrineu com us agraden més!/ DIBA

Truita de bledes amb parmesà Ingredients per a quatre persones 500 g de bledes 6 ous 60 g de formatge parmesà ratllat 1 cullerada de cafè de nou moscada ratllada 2 cullerades soperes d’oli d’oliva Sal Pebre Preparació prèvia Renteu les bledes i talleu-les a trossos mitjans. Elaboració Coueu les bledes al vapor durant uns 5-8 minuts. Bateu els ous amb la nou moscada, el parmesà ratllat, la sal i el pebre. Barregeu-hi les bledes ben escorregudes. Aboqueu-ho en una paella escalfada amb l’oli. Coueu-ho fins que s’hagi pres la part de sota. En aquest punt, tombeu-ho i couho per l’altre costat. / DIBA

Hi ha diversos tipus de cava, segons el temps de criança i segons el contingut de sucre. - Segons el temps de criança Cava: A partir de 9 mesos de criança Afruitat, amb una bombolla vivaç i tocs d’herba fresca. Lleuger i espurnejant, amb sabors estructurats. Reserva: A partir de 15 mesos de criança Viu i brillant. De bombolla cruixent i fina. Aromes que recorden a la fruita seca. Amb caràcter. Gran Reserva: A partir de 30 mesos de criança Ampli, carnós i elegant. Bombolla integrada. Aromes amb reminiscències a pastisseria, cacau o fruits secs. Cava de Paratge Qualificat: A partir de 36 mesos de criança Amb personalitat única. Elaborat amb raïm procedent de petites parcel·les amb característiques edafològiques i climàtiques úniques. - Segons el contingut de sucre Brut Nature: Fins a 3 g/l (sense adició de sucre). Extra Brut: Fins a 6 g/l. Brut: Fins a 12 g/l. Extra Sec: Entre 12 i 17 g/l. Sec: Entre 17 i 32 g/l. Semi Sec: Entre 32 i 50 g/l. Dolç: Més de 50 g/l. Font: Institut del Cava

mercat

febrer/2020

APIS Malgrat el seu gust amarg i fort, tenen moltes propietats saludables. Tenen molta aigua i fibra i, per contra, poques calories. Molta gent les usa en dietes per aprimar-se. Ara que és època de refredats, una mica d’api liquat amb suc de llimona és un remei eficaç. També es pot menjar cru, de manera que conserva les vitamines.

ALLS És un dels reis dels condiments i, tot i que l’alè

ens delati, si el mengem cru ens aporta molts beneficis per al nostre organisme. És molt ric en minerals i vitamines. és antibiòtic, antimicòtic i antivíric i un bon hipotensor. També ens ajuda a reduir els nivells de colesterol.

La cuina que no podem perdre

Tendències, modes o necessitat

’agrada i sento la necessitat de promoure totes aquelles iniciatives que socialment en podem treure conseqüències positives. Si a més poden ser econòmicament i mediambientalment viables hi dono encara més importància. Ja ho he dit més d’una vegada (i potser em faig una mica pesat), però considero que la tasca que està duent a terme el Col·lectiu Eixarcolant és molt important tant en l’àmbit rural, com econòmic, cultural i gastronòmic. Per això us vull animar a participar en el primer “Concurs de receptes amb plantes tradicionals” que estan tirant endavant. Les receptes es poden presentar fins al diumenge 1 de març i les bases del concurs es poden trobar a la pàgina web www.eixarcolant.cat. Feuho per curiositat, per investigar sobre aquestes plantes, com a repte personal o simplement per donar suport a una bona iniciativa. I perquè no pugueu dir que només he fet publicitat gratuïta us donaré uns consells. Durant el segle XX aquestes plantes van anar desapareixent dels àpats diaris. Algunes potser perquè estaven relacionades amb àpats de subsistència de les classes socials més baixes i des de sempre part de la humanitat ha volgut aparentar més del que és. Algunes altres a partir progressiva implantació de l’agricultura extensiva, que prioritzava les espècies vegetals amb una alta rendibilitat productiva per sobre de les que tenien una alta qualitat. Aquestes accions han fet que s’hagin deixat de consumir una gran varietat d’espècies en l’àmbit mundial i l’empobriment de les diferents cultures culinàries. Sort en tenim que de les persones curioses que estan estudiant com recuperar-les i que el seu conreu o recol·lecció sigui econòmicament viable. I sort en

tenim de tots aquells cuiners de grans restaurants i hotels que n’han recuperat l’ús, enriquint la varietat de productes que treballen i sorprenent gastronòmicament d’una manera positiva als seus clients. He sentit moltes vegades a persones d’avançada edat comentant que “aquestes plantes ja no n’havien menjat mai, que les donaven de farratge al bestiar”, o que alguna d’aquestes plantes s’utilitzava en moments puntuals per les seves qualitats beneficioses. Però mai les he sentit a parlar-ne d’una manera despectiva, si no amb un punt d’orgull i agraïts que uns joves s’hi interessin i creguin que se’n pot recuperar l’ús. Per començar a utilitzar aquestes plantes ens cal distingir entre les que es poden consumir crues i les que és recomanable consumir cuites. N’hi ha més de les que us anomenaré però tampoc cal fer la llista llarga ara. Les que cal coure són els blets, borrai-

Ja ha sortit el núm. 63 Revista de cultura i pensament Tres números l’any (abril, setembre i desembre). Preu d’aquest exemplar: 12 Euros A Igualada podeu adquirir la revista a les següents llibreries: Abacus, Aqualata, La Maquineta, Llegim i Rabell. Consulteu el sumari de tots els números a:

www.revistaigualada.cat També hi trobareu els articles (en pdf) amb més d’un any d’antiguitat. REVISTA D’IGUALADA Apartat de Correus 372 08700 Igualada Tel. / Fax 93 804 93 40

nes, bledes silvestres o ortigues. He triat aquestes perquè crec que són les més fàcils de manipular. Tot i que les ortigues s’han de manipular amb uns guants, els millors són els de plàstic gruixut i un cop cuites perden els efectes urticants. Per fer-ho fàcil i com a exemple, apliqueu-hi les coccions que feu amb els espinacs o bledes. En podeu fer cremes, truites, saltats, pastissos salats o el que sigui. Només heu de canviar-les per algun ingredient semblant que ja utilitzeu en les vostres receptes. I després, hi ha les plantes que es poden consumir crues (la cosconilla, el lletsó, la fulla de rosella, la fulla de mostassa, la flor de ravenissa, el fonoll...). Podeu fer-ne unes amanides tan modernes o clàssiques com vulgueu.

Afegiu-hi flors, les podeu utilitzar com a espècie dins una vinagreta o maceració, com també com a decoració de qualsevol plat. Però sempre buscant-hi un sentit, o sigui que, primer caldrà tastar-les per poder-les aplicar correctament. Ja veieu que el ventall de possibilitats és tan ampli com vulgueu i si us hi poseu, segur que serà interessant, enriquidor i el resultat serà una grata sorpresa. Tot això us pot sonar a una moda o es podria dir que és tendència, però cada vegada trobo aquestes dues afirmacions més odioses. Ja no hi ha cap aspecte de la vida que no se n’escapi. Generalment on s’aplica aquesta terminologia té una temporalitat molt curta, iniciatives amb uns interessos econòmics agressius que ens aporten ben poca cosa per no dir res. I aquest no és cas. A més, generalment, aquestes imposicions mentals teledirigides, acompanyades de grans campanyes mediàtiques, són totalment contradictòries amb una altra frase que per desgràcia és molt actual i no està de moda, la necessitat de revertir el canvi climàtic. Ho trobo molt trist tot plegat però hi estem caient de quatre grapes constantment. En nom de la globalització, la modernitat i la dieta saludable no parem de consumir productes, ecològics o no, importats de l’altra punta del món amb una motxilla plena pol·lució i ignorem els que tenim al costat de casa, igual de sans i beneficiosos i amb una petjada ecològica molt petita. Cal que hi pensem i que actuem amb responsabilitat. Salut i visca la teca!

ORIOL CÀLICHS i SOLER / Cuiner / @OCalichs