ANOIADIARI 55 (Octube/novembre 2020)

Societat P08

Número 55 · Octubre-Novembre del 2020/ Gratuït / www.anoiadiari.cat A portada P06

Entrevis a Oriol S ta o detingut ler, e l’operaci n ó Volhov

L’Hospital es reorganitza per afrontar la segona onada de COVID-19 Societat P08

L’organització de la Festa dels Reis estudia “anar a màxims” Societat P10

“Tancat al calabós pensava en l’esforç brutal que estan fent els presos polítics” TONI CORTÈS

A portada P03

Societat P16

Entrevista a David Rigau, coordinador de logística de Metges Sense Fronteres Societat P18

El Banc de queviures va atendre un miler d’igualadins durant el confinament Societat P20

L’abocador de Pujalt supera el màxim de capacitat de la instal·lació Política P22

“Què volen aquesta gent, que truquen de matinada?”

Els delinqüents també es confinen a l’Anoia

Indignació per una nova ràtzia de l’estat espanyol contra el moviment independentista, amb tres detinguts igualadins

Durant els primers mesos de la pandèmia els Mossos van registrar menys denúncies per presumptes delictes. Els furts han baixat un 69%

Creix la mobilització contra la creació de nou sòl industrial

AnoiaDiari Dossier

UN OCTUBRE MÉS SOLIDARI QUE MAI: LES ENTITATS SOLIDÀRIES D’IGUALADA

820 pisos buits a l’Anoia Igualada és el 34è municipi català amb més habitatges desocupats, 151. Piera, Capellades, la Torre i Montbui se situen entre els 100 primers llocs del rànquing.

Paral·lelament, l’ocupació es dispara

Societat P14

Política P24

Àngels Chacón, primera candidata igualadina a la presidència de Catalunya

02

editorial

octubre-novembre/2020

EDITA Cinquanta-set SL C/Rec 15 · Igualada

Editorial

DIRECCIÓ Toni Cortès Minguet COORDINACIÓ Francesc Vilaprinyó REDACCIÓ Albert Compte Toni Cortès Francesc Vilaprinyó PUBLICITAT Pere Ribalta IL·LUSTRACIONS Pau Badia “Nomdenoia” WEB Creagia IMPRESSIÓ Lerigraf S.L.

Demà pots ser tu

T

ANOIADIARI C/ Sant Magí, 28 08700 Igualada REDACCIÓ redaccio@anoiadiari.cat 651942192 PUBLICITAT publicitat@anoiadiari.cat 619786011

www.anoiadiari.cat TEXT LEGAL Cinquanta-set S.L. es reserva tots els drets sobre els continguts de l’AnoiaDiari sense que es puguin reproduir ni transmetre, totalment o parcial, a altres mitjans de comunicació, sense prèvia autorització escrita.

eníem un altre editorial a punt, per publicar, però amb els successos ocorreguts al país els darrers dies, amb la detenció de tres igualadins, hem hagut de parar les màquines. Volíem fer un homenatge al dibuixant Quina, que va morir recentment, amb la publicació, d’una emblemàtica i representativa vinyeta: la Mafalda pren el pols a un planeta Terra malalt, ferit. Sense paraules. Una imatge que també ens serviria, tanmateix, com editorial per parlar sobre el retrocés de llibertat i drets humans que es pateix al món i, específicament, a Catalunya. Fa poc més de dos anys, Òmnium impulsava la campanya “Demà pots ser tu” per denunciar la vulneració dels drets humans, “en risc a l’Estat espanyol”. “A través de la denúncia de diferents casos flagrants de vulneració de drets es vol despertar consciències a la nostra societat. Cada vegada que un dret és trepitjat, la democràcia s’esquerda i s’obre la porta a més vulneracions de drets. La manca de llibertat d’expressió, els atacs a la llibertat d’informació, al dret a reunió, la persecució d’idees i la censura són algunes de les regressions de drets civils i polítics que estem vivint en ple segle XXI”, anunciava la campanya. Valtonyc, Pablo Hasél, Jordi Pesarrodona o el mateix president de l’entitat, Jordi Cuixart, posaven cara i noms a la campanya que volia conscienciar i mobilitzar la societat pels drets civils. Pels seus drets. Són rostres que hem vist, habitualment, als mitjans de comunicació. Als jutjats, A l’exili, A la presó. Són rostres coneguts. El dimecres 28 d’octubre al vespre, a la plaça de l’Ajunta-

ment d’Igualada, com en desenes de places de pobles d’arreu del país, Òmnium convocava la ciutadania a sortir al carrer per protestar contra les detencions que s’havien fet al llarg del dia, d’un dia llarg, en diversos municipis catalans. Contra una nova actuació de la repressió de l’estat espanyol contra el moviment independentista català. Una nova vulneració dels drets humans.

Aquell vespre, poques hores després que les forces repressives espanyoles haguessin trucat de matinada a casa seva, que haguessin entrat armats sorprenent el seu fill de tres anys, violant el seu domicili i enduent-se detingut la seva parella, la igualadina Marina Llansana, vicepresidenta d’Òmnium, s’adreçava als seus veïns i veïnes amb unes paraules que fem nostres i en fem el nostre editorial: “han detingut l’Oriol per les seves idees independentistes. Ell ha estat serè, ha estat tranquil, ha marxat dient no em penedeixo de res i seguiré treballant, passi el que passi, per fer efectiu el dret a l’autodeterminació d’aquest país. Operacions com la d’aquest matí no el faran canviar d’opinió, ni a ell ni a ningú de la família. Espero que a vosaltres tampoc. Òmniu, fa uns anys, va fer aquella campanya ‘Demà pots ser tu’. Avui, efectivament, en el meu cas, aquesta campanya ha estat absolutament certa. Avui ens ha tocat a nosaltres, ha tocat a casa meva. I a la casa de vint persones més, de vint famílies més d’aquest país, de famílies que l’únic delicte que han comès és ajudar a fer realitat un referèndum d’autodeterminació. No podem callar davant d’aquesta situació”.

Marina Llansana: “Avui ens ha tocat a nosaltres, ha tocat a casa meva. I a la casa de vint persones més, de vint famílies més d’aquest país, de famílies que l’únic delicte que han comès és ajudar a fer realitat un referèndum d’autodeterminació. No podem callar davant d’aquesta situació”.

DIFUSIÓ CONTROLADA PER

Enquestes

MEMBRE DE

Com valores el tancament de bars i restaurants?

AMB EL SUPORT DE

ABSOLUTAMENT D’ACORD 27,2% MOLT D’ACORD 27.7% POC D’ACORD 23.6% GENS D’ACORD 21,5%

TOTA L’ACTUALITAT DE L’ANOIA

www.anoiadiari.cat

La cultura, és segura?

10 38,3% 9 8,3% 8 15% 7 6,7% 6 0,0% 5 6,7%

4 1,7% 3 10% 2 1,7% 1 1,7% 0 10%

PAU BADIA NOMDENOIA Arquitecte i il·lustrador

Participa a les enquestes setmanals a www.anoiadiari.cat

T’informem a: www.anoiadiari.cat

T’escoltem a: 609394628

Et llegim a: contacte@anoiadiari.cat

Estem en contacte a: @anoiadiari

Ens trobem a: facebook.com/anoiadiari

t.me/anoiadiari

C/Sant Magí, 26 · 08700 Igualada

octubre-novembre/2020

a portada T. CORTÈS - F. VILAPRINYÓ

“La decisió de posar-los en llibertat sense mesures cautelars era l’única que nosaltres contemplàvem com a possible, perquè ha estat tan kafkià, tan increïble i tan inversemblant tot el que hem llegit en les resolucions d’aquest cas, que realment hem d’acabar imaginant que el que es volia aquí, sobretot, era entrar als domicilis per poder accedir a proves. Això està prohibit en el nostre sistema processal; és una investigació prospectiva, i en tot cas el que és evident és que no hi havia cap justificació per acordar aquests escorcolls i que, per tant, ara veurem quin és l’ús que es voldrà donar a tots aquests indicis que s’hagin pogut intervenir. És evident que hi havia una voluntat d’accedir a telèfons, ordinadors, i això probablement és l’objectiu d’aquesta investigació, com la que van fer del jutgat 13 en el seu moment; que són investigacions que serveixen després com a punt de partida per a altres expedients judicials.” D’aquesta manera es manifestava l’advocat Benet Salellas a l’AnoiaDiari a les portes del Palau de la Justícia, pocs minuts després que el seu client, l’empresari Oriol Soler, sortís en llibertat amb càrrecs i sense mesures cautelars, com la resta dels 8 detinguts per la Guàrdia Civil el passat dimecres 28 d’octubre en el marc de l’operació Volhov.

També, en declaracions en exclusiva a l’AnoiaDiari (llegiu l’entrevista a les pàgines 6 i 7), Oriol Soler apuntava que “l’objectiu de l’operació era obtenir informació”.

La matinada de dimecres, desenes d’agents de les forces paramilitars espanyoles havien passat hores fent guàrdia esperant el moment per procedir a la detenció i l’escorcoll del domicili i d’empreses de tres igualadins. Hores més tard, a la plaça de l’Ajuntament d’Igualada, en una concentració convocada per Òmnium, el seu vicepresident Marcel Mauri denunciava que “l’Estat espanyol no entén de raons, només entén de repressió, de violència, de persecució. Tots els que avui sou en aquesta plaça, tots els que avui heu sortit al carrer, sabeu que esteu sota la lupa de l’Estat espanyol pel simple fet de ser independentistes, de ser demòcrates, esteu sota lupa de’un estat que no suporta la diferència, que no suporta la dissidència, que no suporta la llibertat”. La periodista igualadina Marina Llansana, videpresidenta d’Òmnium i parella d’Oriol Soler, s’afegia a les paraules de Mauri manifestant que “han detingut l’Oriol per les seves idees independentistes”.

De matinada El dimecres 28 al matí, la ciutadania d’Igualada se sorprenia amb un gran dispositiu de la Benemérita a diferents punts de la ciutat. A la caserna de l’institut armat s’hi veia una vintena de cotxes a primera hora, vehicles que després es des-

“

a portada

“Ha estat tan kafkià, tan increïble i tan inversemblant tot el que hem llegit en les resolucions d’aquest cas, que realment hem d’acabar imaginant que el que es volia aquí, sobretot, era entrar BENET SALELLAS als domicilis per poder accedir a proves.”

públics”. En el cas d’Oriol Soler, la interlocutòria a la qual va accedir AnoiaDiari eleva les acusacions a una conspiració estrafolària amb Julian Assange, el Kremlin i una suposada ajuda militar russa a Catalunya.

Oriol Soler s’acomiada de Marina Llansana abans de ser traslladat detingut per la Guàridia Civil a Barcelona . DAN ORTÍNEZ MARTÍ

Què volen aquesta gent?

Detinguts, advocats, familiars i part de l’opinió pública coincideixen a situar la voluntat d’intimidar el moviment independentista i obtenir, prospectivament, informació per procedir a noves investigacions i accions repressives, com a objectius de l’operació Volhov

plaçaven al nucli antic i a les Comes per començar els escorcolls al domicili d’Oriol Soler i a l’empresa Events. A la casa d’Oriol Soler van començar a les 8 del matí: els uniformats, amb metralletes, es van plantar a la baixada de Sant Nicolau, al costat de la Divina Pastora, i van retenir l’empresari quan anava a Barcelona. La seva parella, Marina Llansana, i el seu fill menor d’edat es van trobar amb aquest dispositiu d’individus armats fins a les dents tot just quan sortien de casa per anar a l’escola.

Els efectius de la Guàrdia Civil van escorcollar durant cinc hores el domicili de Soler, mentre que a

03

Events, a les Comes, es van allargar fins a la mitjanit. L’operació policial, l’ha dictat el jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona, on van ser enviats els tres detinguts, Oriol Soler, i Toni Fusté i Roc Aguilera, propietaris d’Events. L’Operació Volhov —un nom relacionat amb un riu pròxim a Sant Petersburg, però també amb ressonàncies feixistes en ser un dels punts on la División Azul va combatre, al costat dels nazis, contra els soviètics— es va desplegar a una trentena de punts de Catalunya. Als detinguts, 21, se’ls atribuïen càrrecs molt diversos, tals com “malversació de fons, tràfic d’influències o desordres

PROSPECCIÓ “Això està prohibit en el nostre sistema processal; és una investigació prospectiva, i en tot cas el que és evident és que no hi havia cap justificació per acordar aquests escorcolls”, denunciava l’advocat Benet Salellas a l’AnoiaDiari.

“Evidències molt febles” Amb els escorcolls, aviat va començar a congregar-se un nombrós grup de persones a protestar per l’acció de l’institut armat al centre d’Igualada. A les 11 del matí, arribava l’advocat Benet Salellas per acompanyar Oriol Soler. L’entorn d’aquest considera que la interlocutòria que parla de la trama russa “té evidències molt febles”.

En finalitzar el registre, Salellas era diàfan: “Si no fos independentista, no estaria detingut”.

L’advocat considera que tota l’argumentació de la interlocutòria “és de tipus kafkià. S’està fent una campanya. S’investiga i es criminalitza la participació en campanyes internacionals. La mateixa Guàrdia Civil afirma que és una detenció de caràcter preventiu. Encara no hem pogut accedir a l’expedient.

S’ha construït una operació contra l’independentisme. Que s’hagi escorcollat també l’empresa de Marina Llansana forma part d’aquesta manca de rigor”.

Indicava el lletrat que “es demostra que es busca la criminalització dels que lluiten pel dret a l’autodeterminació; ressalten que és una persona significada en l’independentisme”. Salellas subratllava que “la detenció de l’Oriol no té res a veure amb la distracció de fons públics, ni prevaricació, ni cap tipus de malversació”. Respecte a aquesta presumpta malversació, “no han pogut acreditar res. Ni han pogut accedir als expedients administratius vinculats a les subvencions que han rebut els mitjans on participa l’Oriol Soler. No tenen base per fer aquestes imputacions. Esperem que assoleixi la llibertat com més aviat millor i aclarir aquesta situació. No es poden repetir aquestes operacions judicials”. Sobre la trama russa, l’advocat considera que “s’investiga la relació que té amb activistes pels drets humans”. En relació amb el Tsunami Democràtic, no hi ha evidències. “Fa l’efecte que s’està pescant tothom que es pot, ho comentava el mateix Oriol”, assegurava Salellas.

Segons l’advocat, sobre la participació en el Tsunami, “l’operació parteix d’investigacions de coses de fa molt que no tenen res a veure amb l’Oriol Soler, per tant és complicat tenir-ne una visió general.

Se’l criminalitza com a empresari del món de la cultura, per la seva defensa del dret a l’autodeterminació. Malversació? No ha tingut cap càrrec a l’administració pública, repeteixo, i l’han imputat en condicional, sense tenir els expedients.

La cultura, que és un espai de llibertat i pensament, és a la diana de la policia espanyola”. Salellas afegia que “tot és una fantasia judicial i tot és possible. Exigim que

04

a portada

“

“L’Oriol ha marxat dient-me que no es penedeix de res i seguirà treballant, passi el que passi, per fer efectiu el dret a l’autodeterminació del seu MARINA LLANSANA país.”

la seva llibertat sigui com més aviat millor”.

Almenys un centenar de persones es van congregar a la zona de la plaça de la Creu durant l’escorcoll al domicili d’Oriol Soler. La seva parella, Marina Llansana, afirmava que “l’Oriol està tranquil. Vull donar les gràcies a tots els amics i amigues, de l’Oriol i meus, per ser aquí des de primera hora del matí.

Ell està ben assessorat i ens en sortirem”.

Al vespre, tenia lloc a la plaça de l’Ajuntament una concentració en la qual va participar Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium. Mauri manifestava que “l’Estat espanyol no entén de raons, només entén de repressió, de violència, de persecució. Tots els que avui sou en aquesta plaça, tots els que avui heu sortit al carrer, sabeu que esteu sota la lupa de l’Estat espanyol pel simple fet de

hagi de suportar el que ha hagut de patir la Marina Llansana i tantes altres persones: que de matinada entrin a casa teva, t’ho regirin tot, i amb unes proves que no s’aguantin per enlloc, s’enduguin les teves persones estimades”. El vicepresident d’Òmnium, entitat que en tot moment ha fet costat als detinguts, i molt especialment a Oriol Soler i el seu entorn, reblava: “Podríem dir que ja n’hi ha prou. Malauradament, l’Estat espanyol seguirà igual, però davant la seva repressió, davant aquest únic projecte polític que tenen per al nostre país, que és el de la divisió, que és el de la repressió, més fermesa i més determinació que mai. Ens toca estar units davant aquesta repressió, ens toca, davant aquesta ràtzia de l’Estat que no s’atura, saber afrontar units la lluita antirepressiva, però també ens toca passar a la propos-

“

octubre-novembre/2020 “L’Estat espanyol només entén de repressió, de violència, de persecució. Tots els que avui heu sortit al carrer, sabeu que esteu sota la lupa de l’Estat espanyol pel simple fet de ser independentistes, de ser demòcrates, esteu sota lupa d’un estat que no suporta la diferència, que no suporta la dissidència, que no suporta la llibertat.” MARCEL MAURI

La Guàrdia Civil va escorcollar durant 15 hores les dependències de l’empresa Events d’Igualada. GEMMA ALEMAN/ACN

Els escrits judicials acusen d’irregularitats l’empresa Events, que ja va ser investigada per l’organització del referèndum Soler conversa amb l’advocat Benet Salellas pocs minuts després de ser posat en llibertat. TONI CORTÈS

ser independentistes, de ser demòcrates, esteu sota lupa de l’Estat que no suporta la diferència, que no suporta la dissidència, que no suporta la llibertat. Avui, novament, homes i dones de pau, empresaris, activistes, persones del nostre país, que l’únic que han fet és treballar incansablement per la llibertat, estan detingudes. Com l’Oriol Soler, empresari, persona compromesa amb aquest país, compromesa amb la llibertat d’aquest país, persona profundament demòcrata”. Mauri afegia que “n’estic fart que l’Estat espanyol detingui bones persones.

Estem farts que l’Estat espanyol provoqui que fa més de tres anys que el president d’Òmnium estigui tancat en una presó; fa més de tres anys que hi ha nou persones, homes i dones de pau, tancats a les presons, homes i dones a l’exili, més de 3.000 persones represaliades per l’Estat pel simple fet de defensar les llibertats, per defensar la democràcia, per ser independentistes, perquè en aquest estat ser independentista és delicte. Per això, avui, en aquesta plaça i en totes les places del país, renovem el compromís amb la llibertat, amb la democràcia, renovem el compromís amb la independència del nostre país, amb el dret a l’autodeterminació, renovem el nostre compromís de no aturar-nos fins a poder fer que en aquest país ningú, ningú,

ta, a explicar a tots els nostres veïns i veïnes que, en aquest país, segons quina ideologia tinguis, pots acabar empresonat, pel simple fet de ser independentista. No ho oblidem mai: davant aquesta voluntat de l’estat de perseguir-nos, de reprimir-nos, la nostra determinació, la nostra fermesa, aquesta necessitat inajornable de seguir avançant junts cap a la llibertat.”

Marina Llansana, després d’agrair les nombroses mostres de suport rebudes, va manifestar que havien detingut l’Oriol per les seves idees independentistes, i va afegir que “ha marxat dient-me que no es penedeix de res i seguirà treballant, passi el que passi, per fer efectiu el dret a l’autodeterminació del seu país”. Llansana afirmava que “operacions com la d’aquest matí no el faran canviar d’opinió, ni a ell ni a ningú de la família. Espero que a vosaltres tampoc. Òmnium, fa uns anys, va fer aquella campanya ‘Demà pots ser tu’. Avui, efectivament, en el meu cas, aquesta campanya ha estat absolutament certa. Avui ens ha tocat a nosaltres, ha tocat a casa meva. I a la casa de vint persones més, de vint famílies més d’aquest país, de famílies que l’únic delicte que han comès és ajudar a fer realitat un referèndum d’autodeterminació.

No podem callar davant d’aquesta situació”.

A finals del mes de setembre del 2017, pocs dies abans de la celebració del referèndum, la Guàrdia Civil, en la seva desesperada i infructuosa cerca de les urnes, va fer escorcolls en diverses naus de la conca dÒdena. El dijous 28 de setembre, el cos paramilitar espanyol va escorcollar diverses dependències de l’empresa igualadina Events, situades al polígon industrial de les Comes. En una nau van trobar desenes d’urnes, però l’alegria va durar pocs segons per als de verd, ja que estaven tunejades amb la imatge corporativa del Futbol Club Barcelona, i és que l’empresa igualadina les custodiava per a diversos actes del club blaugrana. Sí que hi van trobar i requisar dos milions i mig de paperetes preparades per a l’1-O. Tres anys més tard, el passat dimecres 28 d’octubre, la Guàrdia Civil tornava a fer escorcolls a l’empresa Events, relacionada els darrers anys amb la producció d’esdeveniments organitzats per entitats independentistes. En aquest cas, però, els propietaris de l’empresa, els igualadins Toni Fusté i Roc Aguilera, eren detinguts després de quinze hores d’escorcolls i traslladats als calabossos de la caserna de la Guàrdia Civil de la Travessera de Gràcia de Barcelona, on van romandre fins a passar divendres a disposició judicial. Fusté i Aguilera eren dos dels nou detinguts en el marc de l’operació Volhov, amb la qual els informes de la Guàrdia Civil apunten directament l’empresari i exconseller d’ERC Xavier Vendrell com un dels cervells del Tsunami Democràtic. Les interlocutòries del cas també hi involucren l’empresari Oriol Soler; l’exmà dreta d’Artur Mas, David Madí; l’empresari gironí Josep Campmajó, i l’exregidora republicana a Sant Joan Despí Marta Molina. A Vendrell, per exemple, se li va una conversa en què parlava de l’escenari que es va muntar al tall de l’AP-7 a la Jonquera, acció en què participà l’empresa Events.

Una de les branques de l’operació que reforcen la idea que Tsunami Democràtic estava dirigit per l’entorn d’ERC és la vinculació de l’empresa igualadina Events, que organitza esdeveniments culturals i esportius, i també alguns actes independentistes.

Així, hauria organitzat els actes de Carles Puigdemont a Perpinyà eal febrer i a l’octubre, la col·locació de grans lones vermelles a la façana de la Generalitat el passat 1 d’octubre i hauria elaborat una foto del rei Felip VI de 3 metres d’alçada que l’ANC va cremar el passat 9 d’octubre, en la visita del monarca a Barcelona.

De fet, la Guàrdia Civil i el jutge apunten que Events hauria rebut irregularment alguna subvenció pública, i fins i tot adjudicacions de contractes no prou justificades o amb factures sospitoses per part de la Diputació de Barcelona, l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), l’Ajuntament de Barcelona, el de Calella (Maresme), l’Incasòl, el Consell Català de l’Esport, el Diplocat, Ferrocarrils de la Generalitat, l’estació d’esquí Vallter 2000, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) o la Generalitat mateixa. També haurien guanyat adjudicacions de la Federació Catalana de Futbol.

Policia i magistrat atribueixen a Aguilera i Fusté la falsificació de pressupostos, presentats per diverses empreses que controlen directament o indirectament, per tal de simular competència en concursos públics, com Events, Iniciatives Events, Iniciatives Barcelona Sports Consulting, Pop Art, L’Art de la Llum SL, Arcoiris Lightning Systems o Espai Difusió, algunes dirigides per la també detinguda Ruth Juncosa. També els acusen d’evasió fiscal i blanqueig de capitals”. ANOIADIARI / Pol Solà / ACN

a portada

octubre-novembre/2020

05

Operació Volhov

10.000 soldats russos El magistrat Joaquín Aguirre, jutge titular del jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona, veu una “ingerència russa” en el procés independentista. Segons la interlocutòria judicial, Oriol Soler i altres implicats haurien conspirat amb Julian Assange, Edward Snowden i diversos mitjans de comunicació russos en una campanya de desinformació integrada en una “estratègia geopolítica de desestibilització” contra l’Estat espanyol. Segons els escrits d’acusació, Rússia hauria ofert a Puigdemont la intervenció de 10.000 soldats

TONI CORTÈS MINGUET

“La información aparecida en los medios españoles sobre la llegada de 10 mil soldados rusos a Cataluña está incompleta. Hace falta añadir dos ceros al número de soldados y lo más impactante de toda esta conspiración: las tropas deberían ser transportadas por aviones Moscay Chato ensamblados en Cataluña durante la Guerra Civil y escondidas en un lugar seguro de la Cierra Catalana hasta recibir a través de estas publicaciones la orden cifrada de actuar.” Així, amb ironia, responia l’ambaixada de Rússia a Espanya, a través del seu perfil a Twitter, a la informació que apareix als escrits d’acusació judicials de l’operació Volhov, que impliquen alguns detinguts —entre els quals l’empresari Oriol Soler— en una presumpta trama amb el govern de Putin per donar suport a l’independentisme català. Segons la interlocutòria, el 2017 Rússia hauria ofert al president Carles Puigdemont pagar tot el deute de Catalunya i disposar de 10.000 soldats per defensar el país. “La tardor del 2017 Rússia hauria ofert suport a Carles Puigdemont si hagués declarat la independència, fins al punt d’haver traslladat a Catalunya 10.000 soldats. En cas d’haver acceptat, probablement els esdeveniments haurien estat tràgics i haurien desencadenat un conflicte armat a l’Estat amb un incert nombre de víctimes mortals”, recull la interlocutòria a la qual ha tingut accés l’AnoiaDiari.

Si no fos perquè hi va haver 21 detencions —amb tres igualadins inclosos— i 21 famílies afectades, la lectura dels escrits d’acusació podrien fer riure i la situació semblaria un acudit, com la resposta de l’ambaixada russa, que ridiculitza el muntatge de la Guàrdia Civil contra l’independentisme català.

De fet, durant l’escorcoll al domicili de Soler a Igualada, l’advocat Benet Salellas va qualificar els arguments del jutge de “kafkians”.

Pocs minuts després de l’entrada de la Guàrdia Civil al domicili d’Oriol Soler, Marina Llansana explicava a l’Anoiadiari que la relació d’indicis que van llegir al detingut per procedir a l’escorcoll “no tenen cap fonament, no s’aguanten per enlloc. L’únic que tenen és un viatge que va fer fa dos anys amb la seva filla petita, de vacances, a Rússia.

Foli de la interlocutòria referent a l’esmpresari Oriol Soler. TCM

Cada any fa un viatge amb un dels fills!”, exclamava.

En la seva investigació, la Guàrdia Civil sumava a aquest viatge la visita que el mateix any, concretament el mes de novembre l’empresari va fer a Julian Assange, reclòs a l’ambaixada de l’Equador a Londres. Segons l’escrit del jutge “aquella reunió s’emmarca en l’estratègia de desinformació i desestabilització en la qual també hauria participat el govern del Kremlin com a part de la seva narrativa general sobre la Unió Europea, a tocar del col·lapse, principal missatge dels mitjans de comunicació controlats pel Kremlin: Russia Today i Sputnik”. I afegeix que “l’editora en cap d’aquests mitjans i persona pròxima a Valdimir Putin, Margarita Simonyan, també és editora, precisament, de Julian Assange i Edward Snowden”.

Segons els escrits acusatoris, “l’estratègia coordinada de comunicació que es va activar durant el referèndum, en la qual van participar Soler i Assange, va respondre a la combinació de diferents instruments: ús de xarxes socials, tuits de Julian Assange i Edward Snowden, les fàbriques de la web respecte dels mitjans russos Sputnik i Russia Today i els mitjans de comunicació catalans, tant públics com privats, en què participa Oriol Soler”.

Puigdemont “es va cagar a les calces” La investigació, batejada curiosament amb el nom d’operació Vólkhov, s’ha estat cuinant els darrers divuit mesos sota la direcció del magistrat del jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, i té l’origen en l’obertura d’una peça separada en la causa contra suposades subvencions irregulars de la Diputació de Barcelona a entitats sobiranistes. En el marc de l’anomenada operació Estela, el maig del 2018 es van dur a terme escorcolls i diverses detencions a la seu de l’ens, per possibles delictes de malversació de fons públics, prevaricació i tràfic d’influències. Segons un informe de la Guàrdia Civil, part dels diners que la Diputació de Barcelona havia destinat a entitats sobiranistes, s’haurien derivat per sufragar despeses vinculades amb el procés independentista.

Mesos després, el març del 2020, el jutge va citar a declarar com a investigades una cinquantena de persones, entre les quals hi havia el president de la Fundació CATMón, Víctor Terradellas.

Terradellas, exdirigent de relacions internacionals de l’antiga CDC i promotor de la Plataforma per la Sobirania, és una peça clau en la interlocutòria del magistrat Aguirre.

CONFLICTE ARMAT Segons la interlocutòria judicial, “Rússia hauria ofert suport a Puigdemont si hagués declarat la independència, fins al punt d’haver traslladat a Catalunya 10.000 soldats.

En cas d’haver acceptat, probablement els esdeveniments haurien estat tràgics i haurien desencadenat un conflicte armat a l’Estat amb un incert nombre de víctimes mortals”.

Un dels indicis que aporta la investigació és una conversa que Víctor Terradellas havia mantingut el 16 de maig amb l’exconseller i ex secretari general d’ERC, Xavier Vendrell, un dels 21 detinguts el passat dimecres i que la Guària Civil siuta a la cúpula del Tsunami Democràtic.

Segons el text, a part de les “connexions” de Soler amb Rússia, “cal afegir el contingut dels àudios gravats per Víctor Tarradellas, ja que aquest hauria estat escollit per Carles Puigdemont per desplaçar-se a Rússia pel tema de la plataforma de la criptomoneda.

El mateix Terradellas deia que haurien pogut disposar de 10.000 soldats russos per defensar Catalunya si s’hagués declarat la independència”. La interlocutòria afegeix que els vincles d’Oriol Soler amb Julian Assange, Edward Snowden i els mitjans de comunicació russos Rússia Today i Sputnik “reforcen el contingut dels àudios gravats per Víctor Terradellas i el paper de Russia. De fet, el mateix Oriol Soler hauria viatjat a Sant Petersburg el dia 25.06.2017, i dona sentit addicional, si s’escau, a la proposta de Víctor Terradellas, actuant d’enllaç de Carles Puigdemont, hauria traslladat a Serguéi Markov respecte al reconeixement de Crimea a canvi del suport rus a la independència de Catalunya.

Tarradellas parlava del suport de 10.000 soldats russos, encara que el president, tal com va dir Terradellas a Vendrell, es va cagar a les calces”.

“Ingerència russa” L’escrit conclou que “sembla evident que, en realitat, la ingerència russa com a mesura d’estratègia geopolítica de desestabilització fou un fet durant la tardor de 2017; per aquest motiu, es difongueren desinformació i notícies falses, com ara que s’havia viscut la pitjor violència a Europa des de la Segona Guerra Mundial o que Espanya no respecta les llibertats bàsiques de votar (...) Tot l’anterior dona sentit a les vinculacions d’Oriol Soler i Julian Assange, a les quals s’ha fet referència, que s’ha posicionat a favor de la secessió de Catalunya i a qui el govern de de Vladimir Putin hauria recorregut en les seves campanyes geopolítiques de desestabilizació, com el Brexit o l’elecció de Donald Trump”.

06

a portada

octubre-novembre/2020

Operació Volhov TONI CORTÈS MINGUET

Com està? Com s’ha recuperat de l’impacte de la detenció?

Estic bé, en primer lloc, perquè em vaig preparar molt per si havia d’acabar entrant a la presó. Quan et prepares per al pitjor escenari i després et deixen anar, llavors tot va, immediatament, cap amunt. I, en segon lloc, perquè no m’esperava l’onada de solidaritat que hem rebut la meva família, l’empresa i jo. I això ha sigut molt emocionant i molt gratificant. A més, tenint el mirall dels companys que són a la presó o a l’exili des de fa més de tres anys, gairebé no tinc cap més remei que estar molt content i posar-me a treballar com més ràpidament millor.

Està tranquil? El jutge el va deixar en llibertat sense càrrecs, però l’expedient no està tancat.

Estic absolutament tranquil, perquè tinc la consciència molt tranquil·la. Segurament ha estat molt menys tranquil el meu entorn o la meva empresa. Em preocuparia si hi hagués algun indici de malversació o de corrupció, però al final m’acusen d’un tema polític del qual estic molt orgullós.

Què va sentir quan els agents el van detenir en sortir de casa?

Pensava que un dia podria arribar aquest moment?

Estava preparat, des de feia temps, per si arribava aquest dia. La primera pàgina del primer tom de les acusacions comença amb un article d’El Confidencial en què es pregunten com és que jo no estic entre els presos. Hi havia una llista de persones, molt curta, que sabíem que els nostres noms havien sortit moltes vegades, generalment en acusacions infundades. I sabíem que ens podien venir a buscar. Psicològicament, jo estava preparat per si arribava aquest dia. Però no m’esperava que arribés en aquest moment, pensava que l’Estat optava per intentar trobar una solució al problema.

I, finalment, va arribar el moment…

Sí, i quan va arribar vaig començar a pensar en coses més operatives: la família, els nens, l’empresa, les reunions que tenia a l’agenda… Em preocupava molt que la Guàrdia Civil molestés els veïns.

Què va sentir durant l’escorcoll al seu domicili? Que sentia quan els agents violaven la seva propietat, la seva intimitat i la de la seva família?

En primer lloc, penso que jo no he fet res malament i que ells, a mi, no em tombaran pas. Així, vaig tenir una actitud relaxada, tranquil·la i amable cap a ells. Vaig pensar que el problema el tenien ells, que eren ells que estaven cometent una injustícia. No vaig voler ni estar enfadat ni intentar impedir el que feien, al contrari. Després, com que ells no em van tractar malament, físicament, no em van pegar ni emmani-

“Si el seu objectiu era espantar-me, no ho han aconseguit, sinó tot el contrari” Oriol Soler L’empresari, un dels detinguts en el marc de l’operació Volhov, reconeix que va participar en el Tsunàmic Democràtic “com milers de persones, és un acte polític, totalment legítim, del qual n’estic orgullós”

llar —em van emmanillar després—, penses que aquella sensació que comporta la frase “que volen aquesta gent que truquen de matinada” la va viure més el meu entorn que no pas jo. Jo estava preocupat per aclarir els papers que anaven trobant, perquè no hi hagués cap malentès i per no donar cap oportunitat perquè em poguessin acusar de res. No em vaig enfadar amb ells, gens. Em sembla molt trist el que han de fer, no els tinc cap rancor. Penso que ha de ser fotut per a ells haver d’explicar a la teva família que has de fer aquesta feina...

Què se sent tancat en un calabós, i més sabent, com diu, que és innocent? Com va viure l’experiència?

Estar tancat en un calabós impressiona molt. A la comissaria de la Guàrdia Civil, a la Travessera de Gràcia, estàvem tres pisos a sota terra; hi ha un pàrquing, un altre pàrquing a sota, i després la planta dels calabossos. La mida del calabós és realment sorprenent, perquè mesura 2,40 per 1,60, amb un banc de pedra al mig, que és el llit. No hi ha espai per a moure’s, no hi ha cap finestra, hi ha un fluorescent blanc, tot és blanc, la porta és metàl·lica, amb uns foradets petits a través dels quals veus una mica què hi ha a fora. No tens absolutament res. Ni un llibre, ni una llibreta, ni un boli.

Res de res. Et prenen els cordons de les sabates, el cinturó, les ulleres...

Físicament és molt dur. A més, estàs molt sol. Era molt impressionant. Però un cop va passar aquest primer impacte d’impressió, vaig prendre una decisió: tinc la consciència tan tranquil·la que no em tombaran, i amb aquesta actitud he de passar aquests dies. Cada vegada que venia un agente el tractava bé, preguntava per la seva família, pel seu poble. Volia fer molt evident a

la Guàrdia Civil que soc educat, que els respecto com a persones i, sobretot, que no m’han tombat.

Al calabós, va pensar en els presos polítics?

Sí, tancat al calabós poses en perspectiva l’esforç brutal que fan els presos polítics catalans. Si quaranta-vuit hores al calabós a mi ja m’han semblat una eternitat, penso que hi ha gent que hi porta tres anys! I hi ha gent que fa tres anys que és a l’exili! Davant això, no em feia gens de pena a mi mateix…

Què va sentir divendres, quan el jutge el va deixar sortir en llibertat i es va retrobar amb la família, amics i companys de feina?

Vaig sentir una grandíssima alegria. Em va impressionar molt saber tot el que havia passat aquelles hores. Fins aquells moments, per exemple, jo no era conscient que hi havia hagut una concentració de suport a la plaça de l’Ajuntament d’Igualada. (S’emociona.)

Es va sentir acompanyat?

Em preocupava molt haver molestat els veïns. Jo no sabia que hi havia tants guàrdies civils a fora, al carrer, pensava que només hi havia els que feien l’escorcoll a dins de casa. Em va impactar i emocionar molt la resposta i la solidaritat de tothom. I jo acabo d’arribar a Igualada, fa poc que hi visc… Que hi hagués l’alcalde, regidors, veïns, amics... va ser molt emocionant.

Em va impactar que es fes una concentració de suport al vespre i que vingués la gent d’Òmnium nacional. I a Ripollet, on vaig néixer, també es va fer una concentració. És absolutament impressionant.

La seva parella, Marina Llansana, va escriure un article a El

“

“Em vaig preparar molt per si havia d’acabar entrant a la presó” “M’acusen d’haver muntat un exèrcit de 10.000 persones a Rússia, i és una acusació tan creativa que ningú se la creu” “Tancat al calabós, poses en perspectiva l’esforç brutal que fan els presos polítics catalans” “Em va impactar i emocionar molt la resposta i la solidaritat de tothom” “Un país no és tenir un estat, sinó la capacitat que té la societat de defensar-se i de defensar els més fràgils. I en aquell moment, el fràgil era jo” “Penso que nosaltres tenim un projecte polític que per a ells és insuportable, i ells intenten derrotar-nos “

Punt Avui, titulat “Què és un país”, en què escrivia: “Un país és un exèrcit que planta cara a l’odi i a la repressió amb unes armes tan poderoses que el fan invencible: la solidaritat, la humanitat i la dignitat.” Ho comparteix?

De l’article de la Marina m’agrada molt la idea que això és un país, que un país no és tenir un estat, sinó la capacitat que té la societat de defensar-se i de defensar els més fràgils. I en aquell moment, el fràgil era jo.

De què s’ha de defensar, vostè?

Abans ha esmentat l’emblemàtica frase “Què volen aquesta gent”. Ho sap, vostè, què volen?

No crec que siguin males persones.

No crec que sigui un tema de bons contra dolents. Penso que nosaltres tenim un projecte polític que per a ells és insuportable, i ells intenten derrotar-nos. Per derrotar-nos, necessiten informació. No entenen què va passar l’octubre del 2017. La sentència del Suprem no explica què va passar l’octubre del 2017, no explica la veritat. I tampoc entenen què va passar amb el Tsunami Democràtic. Penso que el que busquen és informació. Tota aquesta interlocutòria és un muntatge per entrar a casa nostra i agafar tot el que poden. El muntatge en si no té cap valor jurídic. Sincerament, penso que finalment acabarà sent nul, perquè no s’aguanta per enlloc.

Volen informació, agafar els ordinadors, els telèfons, i mirar tots els papers per veure què hi poden trobar.

Amb aquestes ràtzies, volen sembrar por entre el moviment independentista?

Tota la gent que no esperava que hi hagués repressió per part de l’Estat espanyol ara sap que el nostre

a portada

octubre-novembre/2020

“

07

Operació Volhov

“No entenen què va passar l’octubre del 2017 i tampoc entenen què va passar amb el Tsunami Democràtic” “Tota aquesta interlocutòria és un muntatge per entrar a casa nostra i agafar tot el que poden.

Volen informació, agafar els ordinadors, els telèfons, i mirar tots els papers per veure què hi poden trobar” Oriol Soler conversa amb Marcel Mauri després de ser alliberat . TCM

projecte polític porta implícita la repressió. L’octubre del 2017 no sabíem a qui ens enfrontàvem i ara ja ho sabem. I, a més, sabem que podem aguantar. Podem pensar que l’independentisme està immers en el caos, però la realitat és que també hem après moltes coses aquests darrers anys i que són coses que ens serviran per al futur. Són coses que havíem d’aprendre. Una d’elles és que l’Estat farà el possible, fins als límits imaginables, perquè el nostre projecte polític no triomfi i, per tant, nosaltres hem de prendre la decisió de fins on volem arribar; és una decisió nostra, que abans no havíem pres i ara hem de prendre. També queda clar que nosaltres som més resistents del que ens pensàvem. Tenim capacitat de sobreposar-nos a la repressió de l’Estat espanyol. Ara, això no vol dir que nosaltres hàgim de guanyar. Això vol dir, senzillament, que tenim més elements per prendre decisions de cara al futur.

A vostè se l’acusa de malversació de fons públics, prevaricació, desordres públics… I, fins i tot, de conspirar, al costat de Julian Assange, Edward Snowden i Vladimir Putin en una “estratègia geopolítica de desestabilització” contra l’Estat espanyol.

Les acusacions es desqualifiquen per elles mateixes. Si em consideren capacitat per articular una xarxa amb el govern rus, amb la complicitat de dos dels activistes més importants del món, com són Julian Assange i Edward Snowden —a qui no conec—, i aprofiten un viatge que vaig fer de vacances amb la meva filla a Sant Petersburg, és que tot es desqualifica per si sol. Pel que fa al tema de la malversació de fons, això ho desqualifiquen ells mateixos, perquè no té cap base. Agafen tots els diners que hem facturat

des de l’empresa a la Generalitat des del 2016 fins al 2020, que és un 7% de la facturació —una xifra molt inferior al que facturen altres empreses del sector—, i diuen que això és malversació de fons per pagar el procés, però que “hay que comprobarlo adecuadamente”. I en lloc de comprovar-ho, van a l’empresa del costat de casa i nosaltres encara esperem que vinguin a SOM*. És evident que no hi trobaran res, no tenen res. Som una cooperativa, tot està auditat, tots els projectes pels quals hem rebut ajudes són finalistes, van a projectes concrets que estan totalment justificats.

Abans ha comentat que, quan era reclòs al calabós, conversava educadament amb els agents de la Guàrdia Civil. Si tingués, davant seu, el tinent coronel Baena, què li diria?

M’agradaria que vingués el teniente coronel Baena a la nostra empresa per ensenyar-li-ho tot, de la mateixa manera que ho vaig ensenyar tot als guàrdies civils que van escorcollar casa nostra. Estarem l’estona que calgui. No fa falta que vinguin amb furgonetes i armats fins a les dents. Que vinguin, l’estona que calgui, i que ho mirin tot tranquil·lament. Les acusacions no tenen cap mena de rigor ni de fonament. Inicialment, jo no sabia que l’instructor era el teniente Baena.

Ho vaig saber en sortir. Si ho arribo a saber, al calabós, hagués demanat de parlar amb ell. Estic segur que hauria vingut. M’agradaria parlar amb ell, sense acritud, i que em justifiqui aquesta operació, i jo li ensenyaria els números i tot el que volgués. M’encantaria parlar amb el tinent Baena i entendre la seva lògica. Vull entendre com poden pensar que guanyaran posant el nom d’una batalla dels nazis contra els russos en una operació contra

“L’octubre del 2017 no sabíem a qui ens enfrontàvem i ara ja ho sabem” “L’Estat farà el possible, fins als límits imaginables, perquè el nostre projecte polític no triomfi” “Aquesta manera d’actuar de la Guàrdia Civil forma part de l’ADN de l’Estat espanyol” “Vaig participar en el Tsunami Democràtic, com milers de persones. És un acte polític, totalment legítim, del qual estic orgullós” “L’Estat espanyol va enrere en qüestió de drets i llibertats” “Els independentistes hem de ser molt més rigorosos, hem de treballar molt més, hem de ser molts més, hem d’estar molt més preparats…”

MÉS INFORMACIÓ www.anoiadiari.cat

Aquí pots llegir l’entrevista completa a Oriol Soler

nosaltres, o pensar que guanyaran sent tan maldestres en la utilització de la informació. Jo vull que hi hagi una solució per al problema i, per tant, tots som part de la solució i tots som part del problema.

M’agradaria poder parlar amb ell i compartir com veu les coses, i ajudar-lo a entendre les coses; segurament, si arriba a entendre que això no va d’una gent que va pegant a tothom perquè faci coses sinó que va d’un país que vol ser, potser entre tots trobarem el camí. Passaria hores amb ell…

La Benemèrita actua amb prepotència —com hem vist en el seu cas— i amb total impunitat.

Penso que ho fan així perquè no saben fer-ho d’una altra manera. Aquesta manera d’actuar de la Guàrdia Civil forma part de l’ADN de l’Estat espanyol. Però em fa pena, em sap greu per ells. Trobo normal que, finalment, la justícia europea els ho tombi tot…

A les investigacions de la Guàrdia Civil emmarcades dins l’operació Volhov també apareix el seu nom dins l’organització de Tsunami Democràtic.

Sí, apareix en una conversa per una acció del Tsunami Democràtic, que és menor i que, en qualsevol cas, és veritat. Vaig participar en el Tsunami Democràtic, com milers de persones. És un acte polític, totalment legítim, del qual estic orgullós. Mai m’hauria pogut defensar tan fàcilment.

També se’l relaciona amb l’anomenat “estat major” del procés i amb l’organització del referèndum de l’octubre del 2017. Va ser un punt d’inflexió? Hi ha un abans i un després del Primer d’Octubre? On és i cap on va el moviment independentista?

Per resoldre un problema, el que és molt important, en primer lloc, és plantejar-lo. Això, a la vida, ens costa bastant. Però quan una cosa no funciona, has de veure-la i, quan tens clar que hi ha un problema, llavors ja has fet un pas molt important per trobar-hi una solució.

Els catalans, durant les últimes dècades, no havíem plantejat formalment, fins ara, el problema. L’octubre ens serveix per plantejar-lo. Un cop plantejat, veiem que la solució és molt més complicada del que ens pensàvem. Buscar una solució vol dir, a vegades, fer el problema més gran, perquè la solució sigui més imperativa. També vol dir ser més i preparar-se millor. Plantejar el problema forma part del procés històric que hem decidit començar, però plantejar el problema és el primer pas, no l’últim; després vindrà com trobem solucions, i ara estem en aquest punt. Hem d’entendre que ens trobem en un període històric i el procés ens va ensenyant coses i ens fa fer-ne d’altres. L’independentisme ha après moltes coses, les ha anat racionalitzant amb el temps. I ara les ha de començar a aplicar.

Qui ho ha d’aplicar, els partits polítics? El moviment independentista ha perdut la confiança en les forces polítiques?

En aquest sentit, jo confio en els partits polítics i en la gent que se la juga cada dia per liderar i gestionar el nostre país. Estic segur que de tot això en sortirà alguna cosa.

Durant la concentració que es va fer a Igualada poques hores després dels escorcolls i les detencions, Marina Llansana i Marcel Mauri, ambdós vicepresidents d’Òmnium, van coincidir en els seus parlaments amb el lema “Demà pots ser tu”, una campanya de l’entitat amb què es denunciava el retrocés dels drets, de les llibertats i dels valors democràtics a l’Estat espanyol.

Creu que estan en perill?

Sí, totalment. El que l’Estat espanyol no veu és que el problema que els posem damunt la taula no és només un problema nostre, és un problema que també els afecta, també els deteriora. Ara, el PSOE i Podemos veuen que el deep state els persegueix, això també forma part del problema. És evident que l’Estat espanyol va enrere en qüestió de drets i llibertats. Això també fa més evident el problema i la necessitat de trobar-hi una solució.

La solució arribarà.

N’està segur?

Segur! Els problemes tenen solució. I més quan estem aguantant tant i tan bé. No oblidem que nosaltres estem aguantant molt: ens han detingut i empresonat els líders, hem pagat milions en finances, han reprimit centenars de persones, hem tingut una crisi de fe molt important en els nostres polítics… i continuem aquí. El que passa és que també hem de ser autocrítics.

Faci autocrítica.

Els independentistes hem de ser molt més rigorosos, hem de treballar molt més, hem de ser molts més, hem d’estar molt més preparats… Però crec que hi haurà una solució. Que l’Estat sigui com és, és una raó més per trobar una solució per al problema.

A la concentració d’Igualada, Marina Llansana i Marcel Mauri també van denunciar que se l’havia detingut per les seves idees. Mauri assenyalava que “hi ha més de 3.000 persones represaliades per l’Estat espanyol pel simple fet de defensar la llibertat, per defensar la democràcia, per ser independentistes, perquè en aquest estat ser independentista és delicte”, i Marina Llansana reblava: “Han detingut l’Oriol per les seves idees independentistes.” Hi està d’acord?

Em van detenir pel que penso, per les meves idees. Com he explicat abans, no hi ha cap base jurídica per detenir-me. Però aquesta és la realitat. Per això volem marxar d’Espanya.

08

societat

octubre-novembre/2020 LLITS D’UCI En aquesta ocasió no se substituiran quiròfans per crear noves unitats d’atenció a persones en estat crític.

La direcció de l’Hospital opta per adaptar l’espai d’Urgències i acollir llits i mantenir el màxim de temps possible l’activitat quirúrgica.

societat

L’Hospital Universitari d’Igualada aborda la segona onada de COVID-19 amb una nova organització per mantenir l’activitat quirúrgica A l’Anoia hi ha hagut 527 víctimes mortals des del març. El director assistencial hospitalari a Igualada, Jordi Monedero, assenyala que el centre ha fet canvis substancials per preparar el nou escenari. La incertesa de cara als propers mesos afecta també la Festa dels Reis, que es farà amb un programa de “màxims” dins les restriccions que hi hagi

FRANCESC VILAPRINYÓ El novembre comença amb la segona onada de la pandèmia afectant de ple a tot Catalunya i també l’Anoia. El risc de rebrot en l’actualització de la Generalitat el dimecres 4 de novembre per a tota la comarca era de 747, i la ràtio de transmissió, de 0,96. Les dades de la Generalitat assenyalen 527 víctimes mortals en total a l’Anoia des del març. En aquest darrer mes s’ha prohibit l’obertura a bars i restaurants —amb l’excepció del menjar per emportar—, una mesura dura i polèmica que ha anat acompanyada, després, del toc de queda de 10 de la nit a 6 de la matinada. I per últim, el Procicat ha afegit noves restriccions per als caps de setmana: gairebé un confinament. Els municipis s’han de recloure durant el cap de setmana a més del tancament perimetral de Catalunya. Només es pot sortir del país per feina, estudis o motius de salut, circumstàncies que s’han de justificar en tots els casos.

En aquesta ocasió, l’Hospital Universitari d’Igualada ha optimitzat els protocols i té una experiència valuosa després de la terrible primavera d’aquest any. El director assistencial hospitalari del Consorci Sanitari de l’Anoia, Jordi Monedero, llança un missatge de prudència, davant de la segona onada del coronavirus. En aquesta ocasió, no es transformaran quiròfans en llits d’UCI, sinó que s’ha habilitat espai per a sis llits més a l’àrea d’Urgències. El total de llits d’UCI que es podrien tenir, en cas extrem, serien 18, com al març. En aquella ocasió, s’havien reconvertit quiròfans.

Monedero aclareix que “ara hem preparat la zona d’Urgències, on tenim aparells de monitoratge i telemetria”. Així, es podrà mantenir l’activitat quirúrgica. “Hi ha previstes quatre fases diferents. Fins que no arribéssim a la 4 no pararíem l’activitat quirúrgica. Tenim marge.

Estem fent operacions programades i també d’urgència”, afirma.

L’augment a les escoles Durant les dues primeres setma-

Els Reis es mantenen

El servei d’UCI de l’Hospital Universitari d’Igualada, en el punt més àlgid de la pandèmia. TONI CORTÈS

nes de curs, la incidència dels tancaments de grups va ser mínima a l’Anoia. El setembre s’acabava amb tres grups aïllats, a l’Institut de Piera, a l’Escola Àuria i a l’Antoni Gaudí de Montbui. Però les primeres setmanes d’octubre va créixer l’afectació als instituts de l’Anoia, s i molt especialment a la Conca d’Òdena. Gairebé tots els instituts de secundària han tingut grups tancats durant l’octubre, i la darrera setmana del mes l’afectació dels alumnes aïllats s’havia disparat. El dijous 29 d’octubre hi havia un total de 45 grups aïllats. Amb tot, els darrers dies s’han reduït, i el dimecres 4 de novembre al migdia n’eren 34.

Cop a l’hostaleria Els restauradors i hostalers anoiencs es van trobar, de cop, amb l’ordre de tancar els seus establiments, el 16 d’octubre. La incertesa de la temporada d’hivern els fa

témer que hi hagi tancaments definitius. L’Anoia no és una comarca especialment turística, però pugna per fer-se un lloc com a destí, per això aquest cop de timó del Govern ha creat angoixa al sector. Per segon cop en set mesos, la restauració s’ha vist abocada al tancament. El representant del sector de turisme de la Unió Empresarial de l’Anoia, Carles Carol, director també de l’Espai Gastronomia, afirma que ara que es parla d’ajuts directes a la restauració, seran benvinguts, però també insuficients. La immediatesa del tancament (es va anunciar a principis de setmana i es va aplicar de dijous a divendres) ha condicionat encara més la temporada. Les perspectives no eren dolentes del tot pel que fa a celebració d’esdeveniments, perquè “els clients tenen ganes de celebrar coses després d’aquest any”. El cop ha estat fort.

Venen, a més, els mesos fluixos.

SECUNDÀRIA El tancament de grups per casos de coronavirus és especialment alt als centres de secundària, mentre que és menor a primària i quasi nul a les llars d’infants. A les escoles bressol, l’únic cas va ser a principis de setembre.

La COVID-19, en tot cas, no afectarà la gran festa igualadina del calendari nadalenc. En menys de dos mesos, el Patge Faruk i els Reis han d’aparèixer amb el seu seguici a Igualada. En l’actual situació sanitària, l’Ajuntament d’Igualada parla de “diversos escenaris estudiats”. Segons ha pogut saber AnoiaDiari de fonts de la Fundació Reis d’Igualada, tot i que la festa se cenyirà als protocols de seguretat, serà una celebració “de màxims”, és a dir, que els actes aprofitaran totes les possibilitats de lluïment i capacitat dins les restriccions establertes. També s’obriran les inscripcions per a les persones que vulguin participar en la Cavalcada. La peculiaritat igualadina, amb tres grans cites —el 28 de desembre, l’1 de gener i la Cavalcada del 5—, fan la qüestió “encara més complexa”, segons l’Ajuntament. Per a la cita principal, el 5 de gener, hi ha diverses opcions plantejades, tot i que des de l’organització han avançat a l’AnoiaDiari que “són totes damunt la taula i no es podrà prendre una decisió fins poc abans de la festa”. Entre aquestes opcions estudiades, hi hauria la possibilitat de reduir la celebració a un sol punt a l’aire lliure, com el Parc Central, amb les tres majestats i una comitiva de patges més reduïda per rebre els infants.

També hi ha l’opció de fer la Cavalcada i “estirar-la”, allargar-ne el recorregut perquè el públic no s’acumuli i pugui estar més espaiat. I se n’estan estudiant més, si bé ara, amb la possibilitat real que el toc de queda sigui vigent durant mesos, es compromet encara més l’opció d’un seguici fins entrat el vespre i el repartiment per les cases.

espai patrocinat

octubre-novembre/2020

09

Economia

Iguana, un operador amb valors que aposta amb fermesa per la comarca de l’Anoia i la seva gent L’empresa de telecomunicacions té uns valors únics i difícils de trobar en altres companyies del sector

L’eslògan d’Iguana ho diu clar: “Som d’aquí, estem per tu”; però no es tracta només de paraules buides ja que l’operador de telecomunicacions de l’Anoia compta amb unes característiques poc comunes i que la diferencien d’altres empreses del sector.

En primer lloc Iguana és una empresa que va néixer fa vuit anys amb una clara vocació de servei pel territori i amb l’objectiu de cobrir una necessitat: fer arribar connexió a Internet de qualitat a la nostra comarca.

Tant és així que Iguana va ser

ca encara s’arrossega en moltes dinàmiques, malgrat que la privatització es va produir l’any 1.999.

Iguana té una xarxa de telecomunicacions pròpia que no lloga a d’altres operadors, ni l’empresa anoienca la lloga a ningú altre: la xarxa és seva i és només per als clients d’Iguana.

Aquest fet li permet garantir la qualitat de servei, al mateix temps que inverteix en el manteniment i el creixement d’aquesta xarxa.

Aquest és un segon punt a tenir en compte a l’hora de triar

La botiga d’Iguana està situada al carrer Santa Caterina, 32 d’Igualada.

el primer operador que va començar a desplegar fibra òptica a Igualada l’any 2014. Abans, però, havia començat a muntar infraestructura de radioenllaç a diversos indrets de la comarca per fer arribar connexió a Internet de qualitat a indrets de difícil accés. Seguint amb aquest objectiu, el de fer arribar fibra òptica on ningú més hi arriba, Iguana segueix desplegant la seva pròpia xarxa arreu de l’Anoia i ja en té més de 300 quilòmetres estesos (230 km de xarxa distribució i 70 km de xarxa troncal) que donen cobertura a prop de 43.000 unitats immobiliàries d’una trentena de nuclis, alguns dels quals sense interès comercial per les grans companyies. I Iguana fa aquesta aposta perquè considera que una connexió a Internet de qualitat és una necessitat i no un luxe, i que una societat connectada amb grans amples de banda té un impacte positiu sobre el territori i el seu teixit productiu, i per a la gent que l’habita. A més Iguana contribueix a crear un mercat de telecomunicacions més fort i més sa i a generar competència, en un sector on la inèrcia del monopoli i de l’empresa públi-

operador de telecomunicacions. Contractar una empresa que inverteix en la creació de noves infraestructures al territori contribueix a que pugui continuar el seu desplegament a mida per a la nostra comarca, d’acord amb la realitat socioeconòmica de l’Anoia i rodalies.

Col·laboració amb la cultura, l’esport i el Tercer Sector Des fa anys, Iguana col·labora activament amb la cultura, l’esport i les entitats cíviques, econòmiques i del Tercer Sector de la comarca, ja que creu en l’importantíssim valor que aquestes entitats aporten al territori i ajuden a dinamitzar-lo.

Tant és així, que actualment té vigents més d’una vintena de convenis de col·laboració amb agents culturals com són el Teatre de l’Aurora, Moixiganguers d’Igualada, l’Antic Gremi de Traginers de l’Anoia, Òmnium Cultural... i ha col·laborat amb esdeveniments com La Mostra d’Igualada, el Festival de Llegendes de Catalunya, el Zoom Festival; amb entitats de caire social i cívic com l’Ateneu de Montbui o el Centre Cultural Recreatiu de Vilanova d’Es-

poia; entitats i actes vinculats al Tercer Sector com la Fundació Àuria o l’Associació DCA Anoia, Càritas, l’Alzheimer Race o el certamen d’Aviació Adaptada; de caire econòmic com Fira d’Igualada o Emprenem Masquefa, o de l’àmbit de l’esport com el Bàsquet 3x3, la Gran Follada o l’Agrupació Esportiva La Font del Bosc, entre d’altres.

Per tant, un tercer motiu per sumar-se a Iguana és fer possible aquesta col·laboració que, al seu temps, ajuda a fer créixer el ric teixit associatiu que tenim a l’Anoia.

Una empresa que genera ocupació Iguana està en fase de creixement. Per tant, l’empresa pot generar ocupació en un indret tan castigat per l’atur com és la nostra comarca. A dia d’avui l’empresa compta amb una trentena de llocs de treball directes i una vintena d’indirectes, i ha multiplicat per dos la seva plantilla estable en els darrers tres anys.

Actualment, disposa de tres centres de treball a la comarca: les oficines centrals al polígon de Les Comes, l’oficina tècnica al Centre Tecnològic i Comunitari de Masquefa i la botiga ubicada al carrer Santa Caterina, 32 d’Igualada on les persones que ho desitgin poden fer la tramitació dels serveis que ofereix l’operador, així com resoldre tots els dubtes que siguin necessaris. Aquesta tramitació també es pot fer telemàticament ja sigui a través de la pàgina web www.iguana.cat i del seu servei de xat, per telèfon al 93 803 55 09 o per correu electrònic a contacte@iguana.cat.

L’equip d’instal·ladors forma part de la pròpia empresa així com l’equip d’atenció al client disponible de 8 a 20 hores, i que aposta pel tracte personal, directe i de proximitat. Aquell que truca a Iguana parla amb persones i no amb màquines.

Servei de qualitat Iguana és un dels operadors amb presència a la comarca que ofereix uns amples de banda més elevats amb fins a un 1 Gbps de descàrrega i 300 Mbps de pujada, en el cas dels serveis de fibra òptica per a particulars; i amples de banda superiors o bé a mida, per als serveis dissenyats per a les empreses. És tracta doncs, d’un

Fibra òptica a una trentena de nuclis Els 300 quilòmetres de xarxa pròpia de fibra òptica que Iguana ha desplegat per la comarca han permès fer arribar connexió a Internet de qualitat a Capellades, Castell de Cabrera (Cabrera d’Anoia), Castellolí, Clariana (Argençola), Igualada, Jorba, La Beguda Alta, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, Masquefa, Òdena, Sant Martí de Tous, Santa Margarida de Montbui, Vallbona d’Anoia, Vilanova del Camí i Vinyes del Turó (Sant Esteves Sesrovires), i Sant Pere Sacarrera, Sant Elies, Can Paixano i La Font del Bosc a Mediona, comarca de l’Alt Penedès.

A dia d’avui Iguana està treballant per fer arribar la fibra òptica a Copons, Veciana, Carme, Orpí, Piera, La Llacuna, i a Montserrat Parc i Sant Pau de la Guàrdia al terme municipal del Bruc.

La història d’Iguana: una empresa que neix per pal·liar una necessitat personal Iguana té una història d’allò més peculiar i curiosa. Com moltes altres empreses, va néixer per la necessitat individual d’alguns dels que més tard en van ser els seus socis fundadors.

L’any 2004 davant els greus problemes de connexió a Internet que tenia la comarca de l’Anoia, un grup de joves enginyers van estudiar la manera de resoldre’ls i van implementar les primeres solucions, sobretot per poder pal·liar la mancança de telecomunicacions de qualitat que ells mateixos patien. Per fer-ho, van constituir una associació i van començar a desplegar les primeres xarxes de radioenllaç a Masquefa, Piera, Rubió, Hostalets de Pierola, Argençola i Igualada, creant xarxes municipals i connectant-hi empreses i particulars.

Malgrat aquestes primeres infraestructures però, els problemes de connectivitat a l’Anoia eren molts més i la demanda creixia cada cop més. L’any 2012 naixia Iguana amb l’objectiu de poder crear més i millors xarxes de telecomunicacions i iniciar el desplegament de fibra òptica per poder oferir un servei de connexió a Internet de qualitat amb un servei de proximitat. ample de banda d’alta qualitat a preus d’allò més competitius.

I tampoc no deixa de banda a les persones que potser no necessiten un ample de banda tan elevat i és per això que ofereix una segona modalitat de 100/10 Mbps. Sobre qualsevol connexió a Internet s’hi pot afegir telefonia fixa, línies

de telefonia mòbil o televisió; així com serveis per a empreses com centraletes virtuals, VPN o xarxes sense fils, entre d’altres.

A dia d’avui, pel que fa a la telefonia mòbil, Iguana ofereix trucades il·limitades i dades amb 14 GB, 46 GB i 85 GB segons el cas, entre d’altres modalitats.

10

societat

octubre-novembre/2020

COVID-19 TONI CORTÈS MINGUET

Les primeres setmanes de l’inici de la pandèmia de la covid-19 a l’Anoia, amb el tancament perimetral de la Conca d’Òdena i l’establiment d’unes mesures de seguretat estrictes al territori, van deixar una extensa col·lecció d’imatges que difícilment s’esborraran de la nostra memòria. Carrers buits, comerços tancats, parcs infantils precintats, escoles tancades, controls policials a carreteres i camins, serveis d’urgències i d’unitats de cures intensives saturats... Enmig d’aquest àlbum de fotos, en trobem una que va ser realment impactant: el pavelló esportiu de les Comes convertit en un hospital d’emergència. La imatge de la pista ocupada per més d’un centenar de llits disposats en fileres eriçava els cabells. Igualada i el seu entorn es convertien en tràgics protagonistes de l’esclat de la pandèmia al país, amb desenes d’infectats i morts a causa d’una malalti desconeguda que s’estenia sense fre. A l’Hospital d’Igualada reconvertien les sales d’espera en zones d’hospitalització i s’ampliaven els llits d’UCI. L’atenció primària es reorganitzava a contrarellotge per adaptar-se a la nova situació i instal·lava una carpa de cribratge a l’exterior del CAP Igualada, una altra imatge que fins ara només havíem vist a les pel·lícules de ciència-ficció. Enmig d’aquest panorama, en el punt de tensió més alt de la crisi, l’Ajuntament d’Igualada —de bracet amb els ajuntaments de la Mancomunitat de la Conca d’Òdena—, va decidir convertir el pavelló esportiu de les Comes en un hospital d’emergència. Els serveis tècnics municipals, amb l’assessorament logístic de Metges Sense Fronteres —atesa la seva experiència en logística sanitària en situacions d’emergència— i amb la col·laboració de Creu Roja i del personal dels diferents cossos d’emergències, van habilitar en po-

“Aquesta crisi ens ha de servir per situar-nos al món” David Rigau Coordinador de logística de Metges Sense Fronteres ques hores l’equipament esportiu amb l’objectiu de tenir a punt totes les eines possibles per afrontar, si arribés, el pitjor dels escenaris.

David Rigau és coordinador de logística de Metges Sense Fronteres. Al març, quan va esclatar la pandèmia a Catalunya, es trobava fent un recés a casa seva, a Manresa, entre viatge i viatge a països del món on l’ONG desenvolupa la seva activitat en situacions d’emergència. Les “vacances” es van acabar de cop. “A mitjan març estava de vacances. Quan torno a Catalunya és per fer uns dies de festa. Tot i no

estar actiu, estava disponible. Sempre ho estàs... Quan va arribar la pandèmia buscaven gent amb experiència, buscaven gent que anés a ajudar i resoldre, davant aquella situació insòlita, urgent. Van organitzar ràpidament un equip a la Catalunya Central i jo vaig ser el primer a formar-ne part; de fet, les dues primeres setmanes hi vaig treballar tot sol”, recorda en David.

El primer lloc on va actuar el seu equip va ser a Igualada, la “zona zero” de la pandèmia a Catalunya.

En David explica que “en aquells moments impressionava molt.

“

“Vam canviar els controls de les guerrilles a Sierra Leone pels de la Guàrdia Civil.”

“Treballàvem pensant sempre en el més greu dels escenaris possibles.”

“Tot això ha servit perquè la gent s’adoni que hem d’estar preparats davant qualsevol situació d’emergència, per molt imprevisible que sigui.”

“Hem après a fer tallafocs per poder continuar.”

En David Rigau, en una reunió de treball amb professionals de l’Atenció primària de l’Anoia.

Vam haver de fer acreditacions per poder-nos desplaçar, per poder entrar i sortir a la Conca d’Òdena. La gent era a casa, les carreteres eren buides, tot tancat... Impressionava molt. Havíem de passar controls.

Vam canviar els controls militars en països amb conflictes armats pels de la Guàrdia Civil. A Igualada vam començar a actuar de bracet amb la Carme Riera, directora del Servei d’Atenció Primària (SAP) Anoia, amb qui vam treballar molt bé, molt estretament; vam establir un gran vincle i vam poder solucionar moltes coses. Vam sectoritzar el servei i vam començar a pensar en el pavelló, on vam fer una extensió de més de cent llits, preveient un possible col·lapse de l’Hospital d’Igualada”. “Finalment no es va haver de fer servir, perquè es va poder derivar gent a l’Hospital de Catalunya, però nosaltres vam treballar sempre pensant en el ‘per si de cas’, treballàvem pensant sempre en el més greu dels escenaris possibles”.

Aquest “per si de cas”, aquesta manera de treballar, de fer i de pensar tan genuïnament catalana, va ser clau. Eln David assenyala que “la nostra manera de treballar, quan estem sobre el terreny, és analitzant totes les situacions que es podrien donar. Fem totes les previsions possibles i sempre cobrim la pitjor. Tot això ha servit perquè la gent s’adoni que hem d’estar preparats davant qualsevol situació d’emergència, per molt imprevisible que sigui, que hem d’estar a punt, que hem de tenir estocs de material, que el personal ha d’estar preparat. Cal tenir una

societat

octubre-novembre/2020

COVID-19

“

“Convertir el pavelló esportiu en un hospital va ser un encert. Tot i que la imatge impactava, va donar tranquil·litat.”

“Els missatges han de ser molt clars, molt visuals, com el verd i vermell d’un semàfor: vermell, pares; verd, segueixes.”

“No n’aprenguem, costa mot que n’aprenem d’aquestes situacions.

Veiem com li passa al veí, però anem fent sense pensar que els següents podem ser nosaltres.”

En David Rigau, en un accés al CAP Anoia el passat mes de març.

seqüència de tot —absolutament tot— el que podria arribar a passar, i també ho has de tenir tot —absolutament tot— preparat. Això potser serà un bon aprenentatge que traurem d’aquesta crisi. Com també hem après, només per posar un exemple, que hem de treballar en grups separats, perquè si hi ha un problema, es pugui aïllar. Hem après a fer tallafocs per poder continuar”.

Preveient el pitjor dels escenaris, van decidir convertir el pavelló esportiu en un hospital d’emergència, una imatge que podia semblar —com la de la carpa—, treta d’una pel·lícula de ficció sobre catàstrofes, però que era ben real. “Convertir el pavelló esportiu en un hospital va ser un encert. Tot i que la imatge impactava, va donar tranquil·litat. Saber que tens més llits per si la situació empitjora, et dona tranquil·litat i marge per actuar. No es va arribar a fer servir, però el teníem, per si de cas, com dèiem. Ara, a Igualada, ja tenen l’experiència per construir un hospital d’aquestes característiques en situacions d’emergència. A l’ajuntament van treballar-hi intensament. No va ser en va.”

Metges Sense Fronteres també va oferir els seus coneixements i la seva experiència per assessorar l’atenció primària en la instal·lació de la carpa de cribratge i en els processos i protocols logístics per reorganitzar els edificis i els serveis.

En David explica que “vam treballar, amb la Carme Riera, per fer que la carpa casés amb l’edifici del CAP. A la carpa es feia triatge, i això implica que has de triar qui t’entra

i has de pensar com t’entra i per on t’entra. Tots els circuits havien de ser molt clars, gens confusos, ningú es podia despistar. Els missatges han de ser molt clars, molt visuals, com el verd i vermell d’un semàfor: vermell, pares; verd, segueixes”.

Igualada va ser un dels primers focus d’entrada i expansió de la covid-19 a Catalunya. El 25 de febrer es va registrar el primer cas positiu del país. A finals de febrer s’havien comptabilitzat més de 2.800 morts a la Xina, possible origen de la pandèmia. Aquells dies, els professionals de la salut de la comarca comencen a fer sessions formatives sobre una crisi que semblava llunyana i que, a priori, no havia d’aribar amb tant impacte. Però el virus avançava des de la Xina cap aquí, escampant la malaltia, els contagis, la mort, la incertesa... El 12 de març es confina perimetralment la Conca d’Òdena. Aquell dia, Catalunya ja havia sumat 4 víctimes mortals pel virus, tres de les quals a l’Anoia.

“Quan ens arribaven notícies de fora pensàvem que podia ser una cosa seriosa. Ja hi havia hagut la SARS el 2004. Ara, mirant enrere, també penso que en aquell moment ningú esperava que arribés com va arribar; sí que llavors pensaves que es traslladaria i que es començarien a fer moviments, però aquí no es va fer res... Va ser com quan veus a venir una gran onada i no fas res, i l’onada et passa per damunt...

I, més endavant, amb el pas del temps, hem vist com en molts llocs tampoc s’ha fet el que convenia. No n’aprenem, costa molt que n’aprenguem, d’aquestes situacions. Veiem com li passa al veí però anem fent

sense pensar que els següents podem ser nosaltres.”

En David remarca que, tanmateix, “com que aquí a Igualada vam ser els primers i no hi havia res escrit, vam anar aprenent coses cada dia. Alguna cosa en positiva en traurem”. Posa, com a exemple, els hàbits higiènics, “que hauran de quedar-se per sempre. La gent es pregunta quan deixarem de portar mascaretes, i jo penso que és interessant acostumar-nos a usar-les.

Hem de normalitzar l’hàbit d’usar la mascareta, com el de rentar-nos bé les mans. Això és essencial. El gran avenç de la humanitat en qüestió de sanitat ha estat rentar-se les mans. Moltes campanyes que fem a l’Àfrica s’adrecen a la neteja de mans, a la higiene. Mira que és senzill, i pot solucionar el 80% de les coses”. En David es pregunta en veu alta “per què els orientals fa anys que usen mascaretes amb tota normalitat? Per què fa anys que veiem turistes orientals passejant per Barcelona amb mascaretes i ens estranyàvem?”, i ell mateix respon que “això ve de la grip del 1918. Llavors ja hi va haver un debat, com el d’ara, sobre si s’havien de dur mascaretes o no. A Occident va guanyar el no, per això la segona onada de grip va ser terrible. I, en canvi, els orientals van decidir que sí, que s’havia de dur mascareta, i es va convertir en un costum, en un hàbit. Fins fa poc, quan veies un japonès passejant per la Rambla amb mascareta pensaves que era un maniàtic exagerat, un bitxo estrany. Espero que a partir d’ara nosaltres també les portem i ningú ens veurà com uns bitxos rars...

“Com que aquí a Igualada vam ser els primers i no hi havia res escrit, vam anar aprenent coses cada dia.

Alguna cosa positiva en traurem.”

“Hem de normalitzar l’hàbit d’usar la mascareta, com el de rentar-nos bé les mans. Això és essencial. El gran avenç de la humanitat en qüestió de sanitat ha estat rentar-se les mans.”

“Hem après de fer servir les mascaretes, les hem d’incorporar a la nostra vida. Tot això demana temps.

La gent ha de ser pacient.”

“A Catalunya vam veure que, si bé l’aparell i el sistema de salut eren forts, va resultar que ho eren menys del que semblava, perquè no hi ha previsió.”

11

Ara entenem els orientals. A partir d’ara, entrar al metro sense mascareta ens costarà molt. Hem après coses i ara les hem de fer servir, les hem d’incorporar a la nostra vida.

Tot això demana temps. La gent ha de ser pacient. Una altra cosa: les cues s’han tornat més ordenades, per exemple. Potser en traurem coses bones de tot plegat”. En David, però, no sap si aquests canvis duraran en el temps. “No ho sé. Som una societat de sang calenta, ja ho veurem. Un punt d’inflexió serà quan tinguem una vacuna efectiva; com que estem veient que no ens immunitzem, la solució serà prevenció i vacuna”, rebla en David.

El responsable de l’àmbit logístic de Metges Sense Fronteres insisteix en el fet que el sistema ha d’estar ben preparat per actuar amb previsió davant situacions d’emergència com la de la pandèmia de la covid-19. “Nosaltres som emergencistes, això vol dir que si marxem d’un lloc és una bona notícia. A l’Àfrica, per exemple, actuem i paral·lelament preparem la gent; llavors, ja podem marxar a un altre lloc on ens necessitin i això és una bona notícia. A Catalunya vam veure que, si bé l’aparell i el sistema de salut eren forts, va resultar que ho eren menys del que semblava, perquè no hi ha previsió. Tot ha sigut nou per a tothom. Però, malgrat tot, estic convençut que finalment anirà bé”. En aquest sentit, en David assenyala que “no crec que tornem a intervenir aquí. No som mà d’obra, nosaltres només transmetem els nostres coneixements i la nostra experiència en aquestes situacions. A Salut Pública i a l’atenció primària n’han adquirit una part. Hem format professionals, els hem acompanyat, deixant les coses en bones mans per després sortir, marxar. Com a l’Àfrica”.

Aprofito el fil per preguntar-li per què la covid-19 ha actuat de manera diferent a Europa o al continent africà, on en David es troba treballant actualment, concretament al Camerun. M’explica que “a Occident la població està molt envellida. A l’Àfrica és a l’inrevés: les piràmides estan invertides. Són dos mons diferents. Això fa que hi hagi molta menys incidència, ja que la gent vulnerable és menys nombrosa. A l’Àfrica, gent jove és igual a supervivència pura. També hi ha altres factors, com la mobilitat de la gent. Però ja anirem veient com evoluciona, perquè allà, a més, hi ha conflictes armats importants.

Imagineu-vos una pandèmia dins una guerra. És molt complicat i tenen pocs recursos. Tenim sort que no hi ha una incidència alta de la covid al continent”.

Ara, amb la perspectiva del temps, mirant enrere, demano al David quins aspectes es podrien haver fet millor, o d’una altra manera. Explica que “la política va interferir massa en la sanitat. Hi ha hagut llocs amb conflictes polítics importants que han fet molt mal.

Això és greu”, denuncia i afegeix que “quan treballem per a Metges

12

societat

octubre-novembre/2020

COVID-19 Sense Fronteres portem l’armilla i això ens fa ser neutrals. El que ens dona força és que som una organització imparcial; els nostres fons no són governamentals, són de la gent, cosa que ens manté independents i ens permet entrar i ficar-nos en llocs on no pot entrar qui rep d’aquí o qui rep d’allà. No ens devem a ningú. Només ens devem a la gent. Aquí hem vist que podem trobar-nos amb els mateixos problemes —o més greus— que treballant al Congo. Sembla mentida...”. En David també apunta que “s’hauria d’haver fet una millor comunicació, sobretot per part dels governs. És cert que la situació era complicada, però no ho van fer bé. Havia de ser tot més senzill: verd i vermell”. Finalment, sobre els aspectes que es podrien haver fet millor, remarca que “convenia tenir una visió de futur més realista, amb més amplitud d’escenaris possibles. Hem vist que poden passar coses que no estaven previstes. A partir d’ara no ens podem permetre creure que vivim dins una bombolla màgica”.

En David, que també va aportar la seva experiència a les residències, afegeix que un dels aprenentatges que hem de treure de la crisi, una de les coses que hem de millorar, és el tracte a la gent gran, i reflexionar sobre com morirem. Les residències de gent gran han estat un dels principals focus de contagi i mort a causa de la covid-19. Algunes estan sota investigació. “Però hi ha excepcions, hi ha moltes residències on cuiden bé la gent gran”, explica en David, i afegeix que “la pandèmia ha vingut tan d’imprevist que és injust generalitzar dient que a les residències no cuiden bé la gent gran. A Igualada, per exemple, els van cuidar bé, i una cosa que és important: també els ho van explicar bé. Sí, hi ha hagut residències on hi ha hagut mortaldats que fan pena.

Quan vam superar la primera etapa de feina als hospitals, vam entrar a les residències. Vam fer un circuit de 107 residències! Va ser molt intens”, recorda en David. “Una de les coses que hem de canviar és com i on volem envellir i com volem morir. Aquesta és la manera que tenim a Occident, però potser hi hauria altres maneres. Hem de pensar-hi i, sobretot, pensar d’on venim, perquè venim d’aquesta gent gran d’ara. Vivim d’esquena a la mort, i això és molt trist, ho portem molt malament... i, de la mort, ningú se n’escapa”, rebla en David.

En David va estudiar arqueologia i durant molts anys va portar un negoci d’antiguitats i un taller de restauració a Manresa, amb la seva parella, la Montse, amb qui té un fill. De ben jove, però, tenia el cuquet de la cooperació internacional, i va ser fa deu anys que va trucar a la porta de Metges Sense Fronteres. El primer destí va ser a l’Amèrica del Sud, al Paraguai, on la malaltia de Chagas va assolar el territori. Hi va treballar mig any.

Més endavant va viatjar al Sudan, on s’enfrontaven a l’Ebola. Després va fer un parèntesi per treballar a

l’Organització Mundial de la Salut (OMS), en una unitat d’emergències a Nigèria i al Camerun.

Després va tornar a Metges Sense Fronteres, en projectes a l’Orient Mitjà i, especialment, a l’Àfrica. Va fer estades a Síria, l’Iraq, el Iemen, Etiòpia... En tots aquests projectes es fan, principalment, campanyes de prevenció, de sanejament d’aigua o de vacunació. En David en coordina la part logística, que consisteix, entre altres aspectes tècnics, “en l’avituallament de medicaments i altres, contenidors, flota de vehicles, seguretat, comunicació, sanejament d’aigua... I, als camps dels refugiats, tot el que és distribució. Donem suport a la part mèdica, procurem que ho tinguin tot a punt perquè puguin fer la seva feina”. Les malalties infeccioses són les grans protagonistes dels viatges. El problema de les malalties infeccioses, com l’Ebola o la covid, “és que no les veus, són un enemic invisible, semblen fictícies, vas fent passos sense veure-les”, explica.

ha estat curiós perquè, buscant solucions, hem tingut sorpreses.

Cada espai requeria la seva especificitat, ha estat un gran trencaclosques...”

Ho porta a la sang. Quan explica la seva experiència somriu i, malgrat tot el que ha vist, li brillen els ulls. “Soc molt entusiasta. Quan soc en aquests llocs penso que és xulo poder ser-hi; és fascinant poder treballar en aquests llocs on és molt difícil ser-hi si no és treballant, perquè hi ha desastres, crisis humanitàries importants, i tu hi pots entrar, pots treballar-hi, pots aportar alguna cosa.”

Al llarg de tots aquests anys, un dels llocs que més l’ha fascinat, “per ser tan remot i especial, va ser Darfur, on comença el desert que arriba fins al Txad. Arribàvem amb avió a un lloc on teníem la base, i des d’allà, després de dues hores amb helicòpter, arribàvem a un lloc molt remot, on hi havia els cascos blaus amb tanquetes i molta seguretat; allà em van encarregar de construir una maternitat. Final-

“

“Convenia tenir una visió de futur més realista, amb més amplitud d’escenaris possibles. Hem vist que poden passar coses que no estaven previstes. A partir d’ara no ens podem permetre creure que vivim dins una bombolla màgica.”

“Una de les coses que hem de canviar és com i on volem envellir i com volem morir.”

“El problema de les malalties infeccioses és que no les veus, són un enemic invisible, semblen fictícies, vas fent passos sense veureles.”

“Aquesta crisi ens ha de servir per situar-nos al món. Tots som importants, tots vivim junts.”

“El virus no diferencia, el virus ataca. Ens hem de cuidar entre tots.”

En David Rigau , al CAP Ania en el punt àlgid de la crisi, el passat mes de març.

Fem un petit parèntesi per parlar de la invisibilitat de la covid-19 i la seva amenaça. En David explica que el fet de “no conèixer del tot una malaltia fa que no puguis respondre amb un cent per cent d’efectivitat; et sorprèn. Amb la covid-19 hem anat corregint, hem anat rectificant. Nosaltres ens movem per continents i per llocs on tota la inventiva és bona, no hi ha límits per imaginar solucions, perquè no tens cap més remei. I aquí

ment, aquell lloc tan bonic també va ser un lloc molt tranquil. Sovint, les visions que nosaltres tenim sobre la seguretat d’un lloc desconegut no són les de la gent que viu allà. Allò era un altre món, un lloc molt pur, molt allunyat de tot”.

També li demano a en David que expliqui quina situació viscuda l’ha colpit més. “L’Ebola a Sierra Leone. Feia patir molt. Tot era mort.

Arreu trobaves morts i morts i més morts. Era, com dèiem, un enemic

invisible, però molt més mortal que la covid. Hi havia molta pressió. La premissa era don’t touch policy, van ser uns mesos d’aïllament total”. En David, que confessa que “no tinc por, no he passat mai por, perquè sempre hem resolt molt bé les situacions de conflicte”, recorda quan “una vegada, al nord de Sierra Leone, en un control, ens van disparar uns obusos. No vam passar por perquè ja sabíem on érem i quins perills hi havia. No vam patir danys i vam continuar.

De casos com aquest n’hem patit, però sense por”.

En David ha tornat a l’Àfrica. Sobre aquests darrers mesos que ha viscut, per sorpresa, treballant a Catalunya, reconeix que “ha sigut molt emocionant. Penso que va ser una sort poder ser aquí, a casa, quan va passar, i poder-hi treballar.

El dels hospitals i centres d’atenció primària era un món que desconeixíem, però hem pogut aportar la nostra experiència i el nostreconeixement. Personalment, he conegut el meu país treballant, cosa que no puc fer normalment.

Anar amb un cotxe de Metges Sense Fronteres per Catalunya va ser sensacional”.

Finalment, en David fa un parell de reflexions en veu alta. En primer lloc, recorda “com esclatava la naturalesa sense la presència dels homes” i es pregunta “sense nosaltres, com seria el món? Qui és el virus, aquí?” També assenyala que “per sort, la natura avança molt ràpid. Aquesta crisi ens ha de servir per situar-nos al món. Hauríem de ser més generosos, els uns amb els altres. Hem d’aprendre’n, hem de ser conscients que vivim junts.

Tots ens hem de considerar positius, hem de fer com si fóssim positius, per evitar contagiar els altres, per exemple. Ens hem de cuidar els uns als altres i ser menys egoistes.

Hem de deixar enrere tota la qüestió de classes. Tots som importants, tots vivim junts”.

En David afegeix que “jo treballo amb metges, i alguns es consideren en un estatus social diferent. La logística hi és per donar-los suport. A vegades, s’ha de remarcar la importància de les persones que netegen el quiròfan, o la importància de les persones que porten el material, o les que porten l’ambulància, perquè sense aquestes no farien res.

Tots depenem de tots. Tots som importants. Aquests dies hem vist clarament la importància de les persones que netegen els hospitals, de les que treballen a la cuina o a la bugaderia, o la gent que et despatxa a la caixa de la botiga o que reposa els prestatges dels supermercats.

Ens han salvat les persones que treballen a primera línia. Tota aquesta gent. Només per posar un exemple: ha sigut molt complicat, en alguns llocs, que els professionals de la neteja portessin l’EPI com els metges! Hi ha hagut professionals que no han estat tractats dignament, com es mereixen. El virus no diferencia, el virus ataca. Ens hem de cuidar entre tots”.

octubre-novembre/2020

publicitat

13

14

societat

octubre-novembre/2020

Habitatge

L’Anoia té 820 pisos buits Igualada, Piera, Capellades, la Torre de Claramunt i Montbui es troben al rànquing dels 100 municipis catalans amb més habitatges desocupats

AD Barcelona, amb 1.224 habitatges, lidera el rànquing de municipis catalans amb més pisos buits, segons un informe elaborat per la plataforma Verificat, que també revela que el nombre d’habitatges que està en mans de grans tenidors i que fa més de dos anys que estan desocupats s’eleva fins a 27.558 al conjunt de Catalunya. Segons aquest estudi, cinc poblacions de l’Anoia se situen entre els cent municipis amb més immobles desocupats.

Darrere de la capital catalana trobem Terrassa (765 pisos buits), l’Hospitalet de Llobregat (608), Sabadell (553), Badalona (538) i Tarragona (512). És al lloc 34è on trobem Igualada, amb 151 habitatges buits. Al costat de la capital de l’Anoia, hi ha quatre municipis més de la comarca dins aquesta llista. Es tracta de Piera (84è, amb 78 habitatges,

Capellades (86è, amb 76), la Torre de Claramunt (95è, amb 72) i Santa Margarida de Montbui (96è, amb 71). En total, al conjunt de l’Anoia hi ha 820 immobles desocupats, dels quals 319 es troben a la Conca d’Òdena, l’àrea amb més població. A l’altre extrem del rànquing trobem sis municipis anoiencs sense cap habitatge buit registrat: Calonge de Segarra, Sant Pere Sallavinera, Rubió, Montmaneu, Santa Maria de Miralles i Bellprat.

Aquestes xifres s’extreuen d’un estudi fet per Verificat —una plataforma de fact-checking especialitzada a determinar la veracitat de fets i dades utilitzats en els mitjans de comunicació, els discursos polítics i altres publicacions—, a partir de dades facilitades pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, que des del 2015 gestiona el registre d’habitatges buits del país. Des de la pla-

Més ocupacions de pisos Segons l’informe, gairebé una quarta part dels 44.007 pisos buits inscrits inicialment pels grans tenidors al registre esmentat estaven ocupats il·legalment, d’acord amb la informació facilitada pels mateixos propietaris. Aquesta xifra s’ha anat retallant els darrers anys, i ha baixat fins als 3.476 habitatges ocupats, un 12,6% del total. Segons els autors de l’informe, aquesta xifra no s’ajusta a la realitat, ja que des de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya expliquen que molts propietaris no declaren la situació real dels habitatges ocupats il·legalment. Pel que fa la comarca de l’Anoia, les denúncies per l’ocupació il·legal d’immobles han anat augmentant. En els darrers vuit anys han crescut un 83,6%, un percentatge que pot ser més alt, ja que només té en compte les denúncies dels propietaris afectats. El 2012 els Mossos van rebre 19 denúncies per ocupacions d’immobles a la comarca, mentre que el 2019 aquesta xifra va pujar fins a 116. La tendència a l’alça continua aquest any, perquè només durant el primer trimestre ja es van registrar 76 denúncies.

taforma Verificat assenyalen que la normativa que va permetre crear aquest registre, del qual s’obtenen les dades per a la realització de l’estudi, va servir “per donar sortida als pisos en propietat dels bancs després d’un desnonament a partir de la crisi del 2007. Dos anys és el període que també s’estableix legalment per determinar si els propietaris han vulnerat la funció social d’un habitatge. A partir d’aquest temps, es poden començar a aplicar mesures impositives, sancions i, fins i tot, l’expropiació”. I afegeixen que “a l’inici de la seva creació, aquest registre comptava amb 44.007 habitatges, 14.411 pisos més que actualment”.

La baixada més forta, segons informacions de Jaume Forn, director de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, “s’ha produït en els últims dos anys, quan els bancs han venut aquests pisos als fons d’inversió”.

dossier especial

octubre-novembre/2020

01

Un octubre més solidari que mai L’octubre és el mes de la solidaritat a Igualada. Enguany no hem pogut celebrar moltes de les activitats de l’Octubre Solidari que es feien habitualment, com la Mostra d’entitats, però hem dedicat el mes a descobrir la tasca incansable que fan les entitats de cooperació que integren “Igualada Solidària” i que fan arribar la solidaritat d’Igualada arreu del món. A través dels mitjans de comunicació hem explicat quines són i què fan les entitats que actuen a nivell local, com Creu Roja Anoia, Càritas, Joguines Sense Fronteres i Atlas, les organitzacions que actuen en diferents països com la Fundació Educació Solidària, Djouma, Mans Unides i la Fundació Vicenç Ferrer, d’altres que actuen principalment en un país concret com la Fundació Kalilu Jammeh, Amics de Manitos, Amics de FUNDASE, APROP i l’Associació Agermanament Igualada-Nueva Esperanza, i també les entitats que no tenen por de denunciar, quan cal, les injustícies institucionals i governamentals, com Amnistia Internacional, l’Associació Catalana Amics del Poble Saharauí, la Fundació Pau i Solidaritat o bé Sindicalistes Solidaris. L’octubre acaba, però no permetem mai que s’acabi la solidaritat; ara que patim de manera tan devastadora les conseqüències socials, econòmiques i sanitàries de la pandèmia mundial, la feina d’aquestes entitats és més necessària que mai. I ens necessiten més que mai.

Creu Roja Anoia

Càritas

Creu Roja ofereix suport a les persones i famílies afectades per la crisi, perquè puguin trobar feina; a la infància, perquè tinguin igualtat d’oportunitats; a les dones que es troben en situacions de vulnerabilitat o pateixen la violència de gènere; als joves, per enfortir la seva autonomia; i a les persones grans dependents perquè puguin seguir vivint en el seu propi entorn.

Durant els últims mesos, amb l’esclat de la Covid-19, ha fet una important tasca d’atenció d’urgència a totes aquelles famílies afectades per la pandèmia i que necessitaven suport humà i cobrir les necessitats bàsiques.

Per col·laborar o associar-se escriviu a anoia@creuroja.org

Vivim una gran crisi humanitària; al món més de 70 milions de persones són obligades a deixar la seva llar. Ens alarmem i ens sentim impotents davant dels naufragis del Mediterrani però, alhora, desatenem una realitat que tenim a casa nostra: la de les persones migrades que han arribat a l’Anoia i la llei no els permet treballar. Com els refugiats, la seva situació també és critica.

Càritas, a més de la tasca de denúncia i incidència política, treballa a primera línia per acollir, protegir, acompanyar i promoure aquestes persones.

Per col·laborar o associar-se: caritas-aigualada@bisbatvic.org

Joguines sense fronteres

ATLAS

Joguines sense fronteres és una associació sense ànim de lucre que recull joguines noves i usades en bon estat, les revisa, neteja i entrega a infants amb desavantatge social o bé a col·lectius i institucions com centres d’educació especial i acollida, llars d’infants, residències de gent gran i centres penitenciaris. Per fer aquesta tasca, un grup de persones voluntàries es troben cada dijous a Igualada per netejar, revisar, empaquetar les joguines i preparar les comandes. Amb la pandèmia, la demanda ha crescut. El seu lema és “Una joguina, un somriure”.

Per col·laborar (econòmicament o aportant joguines) cal escriure a: joguinessensefronteresigualada@gmail.com

ATLAS és una entitat sense ànim de lucre que crea projectes que ajudin a transformar la societat culturalment i socialment, i utilitzant l’educació com a eina principal. Una educació basada en el diàleg, el respecte i la convivència, i on els principals protagonistes són les persones.

L’entitat treballa per trencar estereotips i prejudicis mitjançant diferents projectes com els Tallers “Canvia el Xip” als centres educatius o el projecte NOS[ALTRES] per fomentar la diversitat, la convivència i promocionar les relacions interculturals, per tenir una societat igualadina més justa, tolerant i solidària amb les persones d’origen en la migració.

Per col·laborar, adreceu-vos a: atlas@atlasfundacio.org

02

dossier especial

octubre-novembre/2020

Mans Unides

Djouma

Mans Unides és una ONG que fa més de 60 anys que treballa als diferents continents per aportar el seu gra de sorra per construir un món més just, amb diversos projectes per donar suport als pobles del Sud en el seu desenvolupament. La missió de Mans Unides és la lluita contra la fam, el subdesenvolupament i la falta d’instrucció, i treballa per eradicar les causes estructurals que les produeixen, com la injustícia, el desigual repartiment dels béns, la ignorància o la crisi de valors humans i cristians. Des de la seu d’Igualada, Mans Unides fa diverses activitats per donar a conèixer l’entitat i sensibilitzar la població.

Per col·laborar adreceu-vos a amenosm@aj-igualada.net

Djouma és una associació sense ànim de lucre que va néixer fa cinc anys de la inquietud de dues joves universitàries que feien cooperació a Mali. En conèixer de primera mà el mal estat de l’hospital de N’Gabacoro Droit, van engegar un projecte per reformar-lo que es va fer realitat el 2016. Actualment té en marxa el projecte educatiu Kalan Yiriwa (“l’educació que avança”, en la llengua local) a l’escola de Bandjougoubougou a Mali (amb 870 alumnes i 20 docents). El projecte es fa conjuntament amb una associació local i es basa en l’acompanyament escolar en forma de beques, formació al professorat, suport en material educatiu i sensibilització comunitària.

Per col·laborar-hi o associar-se: djouma.org@gmail.com

Fundació Vicenç Ferrer

Fundació Educació Solidària

La Fundació Vicente Ferrer (FVF) és una Organització No Governamental de Desenvolupament compromesa des de 1969 amb el procés de transformació de zones rurals a Andhra Pradesh i Telangana (sud-est de l’Índia).

Dóna suport a comunitats empobrides i grups vulnerables: infància, dones i persones amb discapacitat. Actua en 3.600 pobles i dóna suport a prop de 3 milions de persones. Actualment la FVF s’ha abocat a pal·liar els efectes de la pandèmia i ha reorganitzat tota la seva activitat en les zones rurals de sud de l’Índia per prioritzar l’atenció a la població davant la greu crisi sanitària i social que està patint el país.

Per col·laborar-hi: info@fundacionvicenteferrer.org

La Fundació Educació Solidària (FES) va ser creada l’any 1998 per l’Escola Pia de Catalunya i, des d’aleshores, ha engegat molts projectes solidaris per fomentar i garantir l’educació i la qualitat de vida de tothom, especialment dels infants i joves de les zones econòmicament i socialment menys estables. Actuen a Mèxic, Costa d’Ivori, Bolívia, Cuba, Guatemala i especialment Senegal, que és el país on la subseu d’Igualada realitza els seus projectes anuals. L’entitat necessita persones per fer possible tota la tasca que realitza a Catalunya; suport a la seu i subseus, divulgació dels projectes, activitats de sensibilització, etc.

Per col·laborar-hi: Igualada@igualada.escolapia.cat

dossier especial

octubre-novembre/2020

03

Amics de la FUNDASE Amics de FUNDASE - Bolívia és una entitat sense ànim de lucre que treballa sobre el terreny a la ciutat d’El Alto, a Bolívia. Allà hi ha la contrapart FUNDASE, acrònim de “Fundación Sembrando Esperanza”, que treballa directament amb el Centre de suport educatiu KÜRMI, que en aimara significa Arc de Sant Martí. El Centre acull infants i joves de fins a 16 anys de famílies pobres i desestructurades, els ofereix suport educatiu i dos àpats al dia. Als alumnes més grans se’ls ensenya l’ofici de forner-pastisser i també el conreu de verdures. La FUNDASE administra també tres centres infantils, un centre per a persones amb diferents capacitats i un centre de salut.

Per col·laborar amb l’entitat: amicsdefundase@gmail.com

Fundació Kalilu Jammeh

Amics de Manitos

La Fundació Kalilu Jammeh és una organització no governamental d’ajuda al desenvolupament (ONGD), fundada el 2006 per Kalilu Jammeh. Després del seu periple des de Gàmbia a Europa, veient els horrors i tragèdies del viatge que molt poca gent aconsegueix completar, Kalilu decideix fer quelcom per ajudar al seu país. La Fundació treballa a Gàmbia principalment en projectes d’educació -escolaritza i alimenta 200 nens orfes i sense recursos-, en projectes d’agricultura i també fent tasques de sensibilització. L’any 2009 es va publicar el llibre de Kalilu Jammeh: El Viatge de Kalilu, el primer relat d’aquest viatge escrit en primera persona.

Per col·laborar-hi: fundaciokalilujammeh@gmail.com

Amics de Manitos és una associació sense ànim de lucre que treballa per la cooperació i el desenvolupament, i en especial per defensar els drets del NATs (Nens/nenes i Adolescents Treballadors) del Perú. L’entitat treballa en col·laboració amb el centre CANAT (Centro de Apoyo a Niños/as Adolescentes Trabajadores/as) de la regió de Piura, al nord-oest del Perú, una institució que contribueix a la integració dels infants i adolescents treballadors.

Des d’Igualada i l’Anoia, l’associació Amics de Manitos organitza activitats i xerrades de sensibilització i promou actes culturals i gastronòmics solidaris, gràcies a la col·laboració de voluntaris, amics i familiars.

Per col·laborar-hi: amicsdemanitos@gmail.com

Associació d’Agermanament Igualada-Nueva Esperanza

APROP

Fa més de 25 anys que l’Associació d’Agermanament Igualada–Nueva Esperanza porta a terme els projectes de l’agermanament que es va signar el 1993 entre Igualada i la comunitat rural de Nueva Esperanza, a El Salvador.

Durant aquest temps, l’entitat ha fet accions diverses com l’arranjament de carrers o la creació de beques universitàries. Actualment col·labora en projectes com “Música para la esperanza”, que utilitza la música com a mitjà de cohesió entre els joves, o el programa d’atenció psicològica a infants i joves del Centre Escolar de la Comunitat Nueva Esperanza, a més de fer accions de sensibilització a casa nostra sobre la realitat d’El Salvador.

Per col·laborar-hi: igualada.ne@gmail.com

L’associació APROP fa 10 anys que treballa per ajudar el poble de Pasorapa, a la regió de Cochabamba (Bolívia), a desenvolupar un cultiu que permeti a la població créixer de manera sostenible i no haver d’emigrar a les grans ciutats: el cultiu de l’olivera. Juntament amb l’ONG INDEPO de Bolívia i amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Igualada, s’ha construït un Centro de Capacitación on s’acullen els camperols i les seves famílies per formar-se sobre el cultiu de l’olivera. Actualment a Pasorapa el projecte ja és sostenible, ja s’està produint oli per primera vegada al país de Bolívia, i poblacions veïnes iniciaran treballs per fer més extensiva la producció d’oli.

Per col·laborar amb l’entitat: aprop.igualada@gmail.com

04

dossier especial

octubre-novembre/2020

Associació Catalana d’Amics del Poble Saharauí de l’Anoia

Amnistia Internacional Anoia

L’Associació Catalana d’Amics del Poble Sahrauí de l’Anoia (ACAPS ANOIA) ha estat lligada a projectes als campaments de refugiats sahrauís d’Algèria des de la seva fundació l’any 1996, l’any després de la primera arribada d’infants sahrauís a l’Anoia. Acaps Anoia treballa per millorar la situació del poble sahrauí, pel seu reconeixement polític i la recuperació del seu país. Actua als campaments prop de Tinduf a Algèria, principalment al campament de Mahbes on els saharauís hi viuen refugiats. Amb periodicitat porta a l’Anoia infants en edat escolar perquè rebin una bona alimentació i revisions mèdiques.

L’entitat busca voluntaris: info@acapsanoia.org

Amnistia Anoia és un grup local pertanyent a Amnistia Internacional, l’organització no governamental fundada per l’advocat britànic Peter Benenson l’any 1961. Des de l’Anoia fa quasi 10 anys que treballen per la defensa dels drets humans a tot el món, organitzant xerrades a escoles i instituts, projeccions de documentals, exposicions i campanyes a peu de carrer. La feina de l’entitat es centra fonamentalment en pressionar els governs dels països on no es garanteix l’exercici dels drets humans, denunciar casos concrets de per-sones empresonades o amenaçades per defensar els drets humans i sensibilitzar la població.

Per col·laborar-hi: anoia@amnistiacatalunya.org

Sindicalistes Solidaris

Fundació Pau i Solidaritat

Sindicalistes Solidaris treballa des de 1989 en projectes de desenvolupament a països del Sud i en activitats de sensibilització a casa nostra. La seva activitat es centra en la defensa del Treball Digne -avalat per l’ONU-, en el reforç del sindicalisme en països on hi ha dificultats pel moviment obrer, en projectes d’economia social per a dones i joves, i en activitats relacionades amb la difusió de la salut sexual reproductiva. Aquest 2020, amb l’Ajuntament d’Igualada, han iniciat a El Salvador el projecte “Empoderament de les dones i treball digne a les maquiles de Soyapango i San Martín”, que uneix tots els àmbits de treball de l’organització a Llatinoamèrica.

Per més informació: sindicalistes@sindicalistessolidaris.org

La Fundació Pau i Solidaritat, creada el 1991 pel sindicat Comissions Obreres de Catalunya, treballa per la defensa dels Drets Humans Laborals arreu del món. Fa accions de cooperació pel desenvolupament als països del Sud i campanyes de sensibilització i educació pel desenvolupament al nostre país. Les seves actuacions van encaminades a fer visibles i a disminuir les desigualtats existents a escala mundial. La seva tasca solidària incorpora la lluita centenària del sindicalisme de classe i democràtic català en defensa dels drets laborals i sindicals a nivell internacional i la lluita per la igualtat, la democràcia, el treball digne, la justícia social i els drets humans.

Per més informació: pauisolidaritat@ccoo.cat

octubre-novembre/2020

publicitat

15

16

societat

octubre-novembre/2020

Successos

La policia municipal intervé en una casa de Sant Jaume Sesoliveres. TCM

Els delinqüents també van confinar-se Durant els mesos de març i abril, en el període més tens de la crisi de la pandèmia de la covid-19, coincidint amb el confinament perimetral de la Conca d’Òdena i amb la declaració d’estat d’alarma, l’Àrea Bàsica Policial dels Mossos d’Esquadra a l’Anoia van registrar un descens de denúncies per presumptes delictes en comparació amb el mateix període del 2019. Cal destacar el descens de denúncies per furt, el delicte més freqüent, que va disminuir un 69% respecte del 2019. Els delinqüents de la comarca, durant aquelles setmanes, també van confinar-se

ANOIADIARI

El confinament provocat per la covid-19 va originar un gir en la corba de delictes a l’Anoia, que a principis d’any seguia la tenència a l’alça de l’any passat. Durant els dos primers mesos del 2020, els Mossos van rebre més denúncies que els mesos de gener i febrer del 2019.

L’any passat es van registrar un total de 735 denúncies (362 al gener i 373 al febrer), mentre que aquest any la xifra de denúncies s’havia elevat fins a 898 (467 al gener i 431 al febrer), un 18,15% de variació respecte de l’any passat. A principis d’aquest 2020 se seguia la tendència a l’alça dels darrers mesos del 2019 (398 denúncies registrades a l’octubre, 395 al novembre i 401 al desembre).

Baixen els delictes Al març, amb les mesures imposades per les autoritats arran de l’impacte sanitari, social i econòmic provocat per la pandèmia de la covid-19, i sobretot pel confinament perimetral de la Conca d’Òdena i el posterior decret d’estat d’alarma, la

tendència a l’alça de les dades delinqüencials a l’Anoia es va trencar, i va canviar la direcció de la corba.

Al mes de març, la policia catalana va rebre 215 denúncies a l’Anoia, la meitat que al febrer i un 44,8% menys que el març del 2019, quan se’n van registrar 390. La tendència a la baixa va continuar a l’abril, amb 151 denúncies (un 60,9% menys que l’abril de l’any passat, quan se’n van presentar 387). Coincidint amb la distensió de la crisi, i amb l’establiment de mesures progressives de desconfinament, la corba va recuperar la direcció original a l’alça, i va tornar a augmentar el nombre de denúncies. Ho veiem en el registre del mes de maig, quan es van sumar 262 denúncies (molt per sota encara de les 419 del maig del 2019), i en el del mes de juny, quan es van elevar fins a 372, una xifra molt similar a la del juny del 2019, amb 360 denúncies presentades pels veïns de l’Anoia a la comissaria dels Mossos.

Els furts baixen un 69% Entre l’ampli ventall de tipus de fets penals coneguts pels Mossos

d’Esquadra, els furts són els que encapçalen els rànquings de denúncies (entenent furt com ‘l’acció delictiva que consisteix a apoderar-se, amb ànim de lucre, d’un bé moble d’altri contra la voluntat del propietari, sense violència o intimidació en les persones ni fent força en les coses furtades’; altrament, es consideraria robatori).

El 2019 es van denunciar 230.799 furts a Catalunya, dels quals 1.053 es van registrar a l’Anoia. Durant els sis primers mesos d’aquest any, la suma és de 58.446 al conjunt del país, gairebé la meitat —un 48,9%— que el primer semestre del 2019. A l’Anoia, de gener a juny d’aquest any es van registrar 335 denúncies per presumptes furts, un 34,4% menys que els sis primers mesos del 2019, quan se’n van denunciar 511 casos. La mitjana mensual de denúncies presentades per presumptes furts durant el primer semestre de l’any va ser de 85,1 el 2019 i de 55,83 el 2020.

Si ho analitzem mes a mes, veiem que durant els dos primers mesos de l’any, abans de l’esclat de la pandèmia, l’estadística del 2020 seguia

CORBA El mes de maig, coincidint amb la progressiva distenció de les mesures de prevenció i seguretat, la corba de delictes va recuperar la seva direcció original de principis d’any, cap amunt. Així, el mes de juny, es van registrar 372 denúncies per delictes a la comarca, una xifra molt similar a la registrada el juny del 2019, 360.

la tendència de l’any passat. Així, el gener d’enguany els Mossos van registrar 99 denúncies per presumptes furts a l’Anoia, i 82 al febrer, unes xifres molt similars a les del 2019 (95 al gener i 82 al febrer).

Les denúncies van baixar al març, coincidint amb el confinament. Els anoiencs van presentar-ne 41 per presumptes furts, gairebé la meitat del març de l’any passat, quan van ser 83 les denúncies cursades. El descens de la corba es va accentuar a l’abril, en ple estat d’alarma a tot el territori. Si el 2019 hi va haver 84 denúncies a la comarca, el mes d’abril d’enguany la xifra es va reduir fins a 10. Sumant les dades dels dos primers mesos de la pandèmia, la xifra se situa en 51 denúncies (41 al març i 10 a l’abril), un 69,4% menys que les registrades els mesos de març i abril del 2019.

A partir d’aquí, la corba es torna a enfilar, amb un lleuger creixement de denúncies al mes de maig, 37 (encara lluny de les 86 del 2019), i al juny, quan es va aixecar l’estat d’alarma, amb 60 denúncies (per sota de les 82 del juny del 2019).

Continua a la pàgina 18 >>>>>

octubre-novembre/2020

publicitat

17

18

societat

octubre-novembre/2020

Successos Baixen els robatoris Al costat dels furts, una altra dada delinqüencial que encapçala freqüentment la part alta de denúncies presentades per la ciutadania a Catalunya és la dels robatoris.

Durant els mesos més intensos de la crisi de la covid-19, les denúncies dins l’àmbit dels robatoris amb força també van disminuir, si comparem les xifres amb les de l’any 2019. En aquest cas, la línia de l’estadística va seguir una direcció semblant a la del capítol dels furts. Els mesos de gener i febrer d’enguany es van registrar 63 i 65 denúncies, respectivament, per robatoris amb força, unes xifres lleugerament superiors a les del mateix període del 2019, quan van ser 49 i 55. Al març, amb l’inici del confinament a l’Anoia, les denúncies van baixar fins a 28 (70 el 2019). A l’abril se’n van registrar 24, quan el mateix mes del 2019 van ser 67. Com en el cas dels furts, la tendència va seguir al maig, amb 29 denúncies (55 el maig del 2019), i va tenir un repunt al mes de juny, amb 37 denúncies, encara per sota de les 46 del juny del 2019. Durant el 2019 es van presentar 699 denúncies per robatoris amb força a l’Anoia — 342 entre gener i juny—, amb una mitjana de 57 denúncies mensuals. Durant el primer semestre del 2020, el nombre de denúncies va ser de 246, 41 al mes, un 28% menys respecte de l’any anterior.

També van disminuir els robatoris amb violència o intimidació. Concretament, enguany els Mossos han rebut una quarta part menys de denúncies per aquests delictes que l’any passat. Els mesos

denúncies per robatoris amb força a l’interior de vehicles als municipis de l’Anoia, de les quals 119 es van registrar durant el primer semestre, amb una mitjana de 19,83 denúncies al mes. Durant aquest mateix període del 2020 el total de denúncies per aquest delicte va baixar fins a les 78, amb una mitjana de 13 denúncies mensuals i un descens del 34,45%.

Un membre d’una banda especialitzada en robatoris en urbanitzacions del Bages i l’Anoia, enxampat sortint d’un habitatge.

de març i abril es van presentar 9 i 5 denúncies en aquest àmbit, respectivament, mentre que el 2020 van ser 6 i 1. Durant els mesos de maig i juny de l’any passat també es van presentar 5 denúncies cada mes en aquest sentit, mentre que aquest 2020 el maig va continuar amb només una denúncia i el juny, coincidint amb la relaxació de les mesures, ja en van ser 6. Al llarg del 2019 es va registrar un total de 80 denúncies per presumptes robatoris amb violència i/o intimidació —38 durant el primer trimestre—, amb una mitjana de 6,3 denúncies al mes. Durant els sis primers mesos d’aquest 2020, se n’han registrat 28, amb una mitjana de 4,6

denúncies mensuals. Aquesta xifra significa un descens del 26,31% sobre les dades del 2019.

Finalment, un altre tipus de delicte que va baixar estadísticament durant la crisi de la covid-19 va ser el dels robatoris amb força a l’interior de vehicles. El mes de març del 2019 es van presentar 12 denúncies per presumptes robatoris d’aquest tipus a l’Anoia, mentre que el març d’aquest any la xifra va baixar fins a 8. La diferència es va fer més gran els mesos d’abril i maig, quan es van registrar 5 denúncies cada mes, només una quarta part de les 20 de l’abril i una vuitena part de les 40 del maig del 2019. Durant tot l’any passat es van presentar 201

MÉS INFORMACIÓ www.anoiadiari.cat

Els pispes també es van confinar

Creixen les denúncies per ocupacions d’immobles Hem vist com alguns dels delictes més habituals a l’Anoia han disminuït durant els mesos de la pandèmia. A l’altre extrem, però, en trobem altres que han augmentat respecte de l’any passat. Entre aquests, destaquem el de l’ocupació d’immobles. Tot i que, inicialment, pot semblar una paradoxa, perquè amb el confinament els veïns passaven més hores a les seves llars, ha crescut el nombre d’ocupacions d’habitatges, ja que hi ha un gran nombre d’immobles buits, així com segones residències. Cal remarcar que aquestes dades estadístiques de fets delinqüencials només fan referència a les denúncies presentades per la ciutadania a la policia catalana i, per tant, no engloben tota la casuística. Pel que fa a l’ocupació d’immobles, durant el primer semestre d’enguany s’han presentat 76 denúncies a la comarca, gairebé les mateixes que el 2018, que en van ser 79. El 2019 els Mossos van registrar 116 denúncies per ocupacions, 44 durant el primer semestre. La mitjana de l’any passat va ser de 9,6 denúncies mensuals, mentre que la del 2020 ha pujat fins a 12,6.

Societat

Els beneficiaris del Banc de Queviures van superar el miler arran del confinament La regidoria d’Acció Social fa un balanç positiu de les accions que ha executat des que va esclatar la pandèmia. La introducció de les targetes moneder, ara amb més de 180 usuaris, ha permès alleugerir la pressió sobre el Banc de Queviures

AD L’esclat de la pandèmia va alterar la planificació de l’àrea de serveis socials de l’Ajuntament d’Igualada. Per les noves circumstàncies, ha crescut el personal dels serveis socials de l’Ajuntament i s’han activat noves fórmules. Un altre indicatiu d’aquesta alteració va ser el canvi dràstic en la xifra d’usuaris del Banc de Queviures d’Igualada.

El mes de maig d’aquest any, dos mesos després de l’inici del confinament, es va arribar al pic de beneficiaris del servei, per sobre dels 1.000. Es tracta de 400 persones més que al febrer, quan, segons la primera tinent de batlle, Carme Riera, eren 659.

L’increment de demanda es va notar ja al mes de març, quan els beneficiaris van passar a 770. A l’abril en va arribar a tenir 933. I després de superar el miler al mes

de maig, al juny la xifra de persones que rebien aliments del Banc de Queviures va reduir-se a 869.

El factor diferencial d’aquest decrement va ser l’activació de les targetes moneder, que va permetre que els infants d’algunes d’aquestes famílies tinguessin àpats gratuïts. Aquest era un projecte que s’estava valorant i “que la situació sanitària ha fet prioritari”. Es va posar en marxa a finals de juny i ja atén 63 famílies monoparentals, a través de les quals se’n beneficien 183 persones.

L’activació d’aquest servei va fer que la pressió sobre el Banc de Queviures disminuís. Al juny es van rebaixar les xifres fins a 869 beneficiaris; al juliol va passar a tenir-ne 869; al mes d’agost, 837, i actualment n’hi ha 825. Carme Riera indica que “hem atès la urgència social. Ho hem fet abans, ho hem fet durant l’època covid i

ho seguirem fent”. L’Ajuntament fa un agraïment “a les empreses i persones que ens ajuden amb el Banc de Queviures i més en aquest moment difícil”.

La regidoria, durant aquests mesos difícils, “ha estat proactiva”, segons Carme Riera. La primera tinent de batlle reivindica que “ens agrada defensar que som i volem ser un servei proactiu, no reactiu, la qual cosa ens permet estar fent constantment propostes per millorar. També som un servei molt transversal, que s’ha de coordinar amb tots els departaments de l’Ajuntament i amb moltes altres entitats. I, lligat amb això, no cal dir que el treball en xarxa és una de les principals característiques de tota la nostra tasca”. Des del govern es també destquen que “encara que eren mesos molt difícils i les circumstàncies ho complicaven, hem garantit l’atenció presencial.

400 USUARIS MÉS La xifra de beneficiaris del Banc de Queviures va créixer en unes 400 persones els dos primers mesos de confinament.

Ara són 825 beneficiaris, 150 més que abans de la pandèmia.

En altres municipis, només s’ha fet atenció telefònica. Nosaltres teníem clar, des del primer dia, que en una situació en què la gent ens podia necessitar més que mai, no ens podíem retirar”. Pel que fa a l’atenció a domicili, segons les dades que aportava Carme Riera, hi va haver “un increment del nombre d’usuaris de teleassistència i dels àpats a domicili”. Es va fer seguiment telefònic dels casos més complexos, ja que inicialment es va haver de reduir el servei per temes de seguretat. Al setembre, es comptaven més de 900 usuaris en aquest servei. Entre els projectes innovadors que s’han posat en marxa, la regidora subratlla “la línia de cuidar el cuidador, que consisteix en la contractació d’integradors perquè les persones cuidadores de familiars dependents puguin disposar d’unes hores lliures a la setmana”.

octubre-novembre/2020

publicitat

19

20

societat

octubre-novembre/2020

Territori

L’abocador de Pujalt superava el 2019 el seu màxim de capacitat i la Generalitat estudia sancionar-ne l’empresa concessionària La Plataforma Salvem Sant Martí i les Fonts de l’Anoia va demanar a l’Agència Catalana de Residus si s’havia sobrepassat el màxim de capacitat de la instal·lació. Durant el 2019 s’hi van abocar gairebé un quart de milió de tones de residus i va acabar 25.000 tones per sobre de la seva capacitat

Un milió de tones més de residus

FRANCESC VILAPRINYÓ L’Agència Catalana de Residus ha avançat a AnoiaDiari que l’empresa que gestiona l’abocador de Pujalt (Grupo Griñó) serà objecte d’un expedient sancionador, ja que “en els controls que efectuem sobre aquesta instal·lació hem detectat que se n’ha ultrapassat la capacitat i, en conseqüència, s’està tramitant un procediment sancionador”. De fet, la Plataforma Salvem Sant Martí i les Fonts de l’Anoia, que s’oposa a l’ampliació d’aquest abocador, ja va

demanar fa més d’un any a la Generalitat si s’havia superat el màxim de la instal·lació, d’1,67 milions de tones. A finals del 2018, segons la resposta que va rebre el president de la Plataforma, Jesús Torrens, hi havia 1.462.000 tones en aquest dipòsit.

Ara bé, al llarg del 2019 s’hi van abocar un total de 234.994,69 tones. Per tant, “la capacitat de l’abocador queda superada per unes 25.000 tones”.

Tot i que la Plataforma Salvem Sant Martí i les Fonts de l’Anoia ha indicat que “les característiques amb què s’amplia l’abocador no

s’ajusten el Pla sectorial d’infraestructures de gestió de residus de Catalunya”, la Generalitat replica que “aquest dipòsit és una instal·lació de titularitat privada, que no gestiona residus municipals, i per tant no forma part del Pla territorial sectorial d’infraestructures de gestió de residus municipals (PINFRECAT20)”.

Els opositors a l’ampliació de l’abocador lamenten que, malgrat aquestes possibles sancions, no hi ha cap indici que es vulgui frenar el procés per augmentar la capacitat de la instal·lació.

PRIVADA L’Agència Catalana de Residus assenyala que, com que és un abocador de titularitat privada, no s’ha de cenyir al Pla territorial sectorial d’infraestructures de gestió de residus municipals (PINFRECAT20).

Aquesta ampliació de l’abocador de Pujalt suposarà un milió de tones més, per sobre dels 1,672 milions de tones actuals. El projecte, segons la Plataforma Salvem Sant Martí i les Fonts de l’Anoia, ve després de canvis al llarg d’aquests anys, amb l’ampliació de la xifra de codis CER i del límit de matèria orgànica que permeten les instal·lacions. L’Ajuntament de Sant Martí Sesgueioles també dona per feta l’ampliació —queda pendent la firma del conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet— però assegura que en fiscalitzarà el funcionament i vigilarà els efectes que pugui tenir en la qualitat de vida dels sesgueiolencs. L’Ajuntament de Sant Martí Sesgueioles i el de Pujalt es reunien aquest mes d’octubre amb la Generalitat per tractar les actuacions a les vies de comunicació de la zona davant l’increment de trànsit que comportarà l’ampliació de l’abocador. El 31 d’agost tots els grups municipals van acordar treballar per pal·liar els inconvenients “que pateix i patirà el municipi per aquesta instal·lació”.

Reclamen una compensació per als veïns i veïnes de Sant Martí Sesgueioles, com les millores i la pacificació de la carretera BV1001 i del camí que va des d’aquesta fins a l’abocador.

octubre-novembre/2020

publicitat

21

22

política

octubre-novembre/2020 QUEDA JORBA Amb les negatives dels governs d’Òdena i Vilanova del Camí d’acollir el creixement industrial, l’opció que resta damunt la taula és la de la recta de Can Blasi. El batlle de Jorba, David Sánchez, no s’oposa a l’arribada d’indústries però condiciona l’urbanització a que hi hagi una demanda definida.

política

El govern igualadí insisteix en la necessitat de nou sòl industrial mentre es manté la mobilització contra el macropolígon Després de l’inici de recollida d’adhesions per la retirada del Pla director urbanístic, l’Ajuntament de Vilanova expressa que no vol que la indústria vagi a parar a Can Titó. Les firmes al manifest superen les 6.000, després d’una gran concentració al Pla de la Masia

TRANSPARÈNCIA El batlle d’Igualada assenyala la problemàtica de l’atur a la Conca d’Òdena per justificar la urgència de la creació de noves activitats econòmiques.

Subratlla que el procés tindrà “les màximes garanties de transparència”.

FRANCESC VILAPRINYÓ

El procés participatiu del Pla director urbanístic d’activitats econòmiques de la Conca d’Òdena (PDUAECO) entra en la fase final, la de “retornar” la informació per part dels ajuntaments.

El batlle d’Igualada, Marc Castells, ha estat especialment incisiu a l’hora de proclamar la necessitat de tenir nou sòl industrial davant els efectes de la Covid-19 en l’economia. Fins ara, el procés participatiu s’ha vist marcat d’una banda, per la recollida de firmes per part de la ciutadania per demanar la retirada d’aquest pla (acompanyada d’una gran manifestació); d’altra banda, per la negativa de l’Ajuntament de Vilanova del Camí d’incloure una part de Can Titó al projecte de creixement industrial. Tots dos moviments han anat força lligats. El govern de Vilanova va assegurar que no hi havia hagut cap intenció d’incloure Can Titó com a possible emplaçament d’un polígon, però la Generalitat insistia dies després que, en tot cas, les zones susceptibles d’entrar en la planificació havien estat consensuades per part dels set ajuntaments de la Conca.

El govern vilanoví, que conformen PSC i Junts, assenyala ara que la intenció des del principi ha estat que si es produeixen noves activitats econòmiques a Can Titó, han de respectar-ne l’entorn natural. Amb la negativa vilanovina, sumada a la d’Òdena, dels quatre espais de creixement que contempla el document del Pla director, només resta el de la zona d’Igualada-Jorba. El

macropolígon, només amb la recollida d’adhesions –almenys 6.000 firmes–, concita una polèmica cada cop més gran. Can Morera es va descartar per la negativa de l’Ajuntament d’Òdena, que també ha puntualitzat que l’entorn de l’aeròdrom pot servir per a noves activitats econòmiques, però no per acollir grans indústries.

“No perdre oportunitats” El procés de participació del PDUAECO entra ara en la fase definitiva, quan s’ha de fer el retorn de les aportacions rebudes aquests darrers mesos. Marc Castells, batlle d’Igualada, manifesta que “estem patint una crisi molt bèstia i cal fer les apostes necessàries”. Indica que “ens podem trobar que altres territoris ens passin a davant i és el moment de captar inversions”.

Castells, que també és president de la

Mancomunitat de la Conca, fa referència, en aquest sentit, als moviments “de les administracions locals a l’àrea de Martorell o a l’entorn de Girona i Tarragona per generar nou sòl d’activitats econòmiques”. Per part seva, es compromet “a cercar inversions sostenibles. Les obres només s’activaran sota demanda. Però estem obligats a donar solucions a aquells que volen treballar a prop de casa i no poden”.

Castells explica que “tenim molta informació recollida i ara es tracta d’incorporar les diferents propostes”.

També considera que “hi ha un atur molt important ara mateix, no només a Igualada, on ronda el 14%, sinó a Vilanova o Montbui, on és molt més alt. Per això, impulsem aquest projecte i el farem amb la màxima transparència, però hem de salvar-nos de la demagògia”.

ÒDENA L’Ajuntament d’Òdena també evita parlar de polígon a la zona del Pla de les Oranies, propera al Pla de la Masia, i assenyala que es tractaria només d’ampliar les activitats ja existents a la zona.

Manifestació històrica L’oposició a la creació d’un macropolígon a la Conca s’ha fet palesa amb la mobilització de tres col·lectius: Unió de Pagesos, Salvem Can Titó i Per la Conca. Junts, van organitzar una manifestació molt important en els temps que corren i amb les restriccions que imposa la situació sanitària. Unes 1.300 persones hi van participar, en un acte en què es va remarcar la crítica a la “manca de transparència i participació en el procés urbanístic engegat pel Govern i els ajuntaments de la Mancomunitat de la Conca”. Els manifestants van reivindicar “posar en valor els espais naturals i patrimonials que envolten el territori i plantejar un altre tipus de creixement que faci compatible la indústria, amb l’agricultura, els serveis i el medi ambient”, i van reiterar l’exigència de la retirada al Pla director.

La batllessa d’Òdena, Maria Sayavera, es comprometia la semana posterior a “escoltar les veus. La ciutadania ens ha enviat un missatge”.

(*)

(*) Si has arribat fins aquí, els teus futurs clients, també.

L'AnoiaDiari, el millor aparador per al teu negoci publicitat@anoiadiari.cat/619786011

octubre-novembre/2020

publicitat

23

24

política

octubre-novembre/2020

Eleccions 14-F

Àngels Chacón és proclamada candidata del PDeCAT a la presidència del Parlament Àngels Chacón serà a la rampa de sortida de les eleccions al Parlament del 14 de febrer, com una de les candidates a la presidència de la Generalitat. Aquest dilluns 2 de novembre era proclamada oficialment com a candidata del PDeCAT amb un 93% de vots afirmatius per part de la militància. Serà, per tant, la primera igualadina que opta a ser presidenta de la Generalitat des d’una de les formacions principals. Ha tingut un 4% de vots negatius. Ha votat un 40% del total de militants de la formació TRAVESSES Chacón és una candidata ben vista pel món empresarial. Fa mesos que el seu nom surt a les travesses en el cas que el PDeCAT fes el pas i es distanciés definitivament de Junts.

FRANCESC VILAPRINYÓ

Àngels Chacón ja és oficialment candidata del PDeCAT a les eleccions al Parlament de Catalunya, previstes pel 14 de febrer del 2021.

L’exconsellera ha estat l’única aspirant a les primàries del partit i serà, ara, la primera igualadina candidata a ser la màxima figura política del país. Un cop proclamada candidata, amb el suport de la militància, la igualadina va manifestar que el partit sempre ha prioritzat el país “per damunt de tot”. “Molts dubtaven que arribaríem aquí, però el projecte no va de càrrecs ni de cadires. Entenem la política com una eina de transformació”. Chacón, destituïda com a consellera per l’aleshores president de la Generalitat, Quim Torra, va afegir que el PDeCAT prioritza la gestió “des del rigor i la responsabilitat”, posant com a exemple les alcaldies de la formació nacionalista.

De Chacón, de 51 anys, se’n valora l’experiència en el món empresarial

—va ocupar durant anys el càrrec de secretària general de la Unió Empresarial de l’Anoia, ha estat en diverses empreses i va ser també directora general d’Indústria— i un perfil centrista i moderat.

La mateixa Àngels Chacón, en un vídeo d’agraïment a la militància pels avals —més de 1.200—, exposava que “defensaré la llibertat, la fi de la repressió, però també el nostre model de país. Hem de poder

VOTACIONS La candidata igualadina ha tingut un suport majoritari per part dels militants del PDeCAT, amb un 93% dels que han votat. Era l’única opció a les primàries i tenia els avals de persones de pes del partit, com Xavier Trias o el mateix Artur Mas.

seguir defensant el nostre projecte de Catalunya. Centrem el país”. El Partit Demòcrata vol accentuar el seu perfil com a opció que defensa l’empresa i les sortides moderades, a diferència de Junts, amb un perfil més rupturista.

Castells, Mas, Trias Àngels Chacón és molt pròxima a Marc Castells, batlle d’Igualada i un dels homes forts a l’executiva de David Bonvehí. Tenia també els avals d’Artur Mas, president de la Generalitat del 2010 al 2016, i de l’exbatlle de Barcelona Xavier Trias. La igualadina va ser una de les víctimes de la remodelació del Govern del setembre del 2020, quan el president Quim Torra va destituir figures afins al PDeCAT i que no s’ajustaven al nou perfil que volia donar a l’executiu. Chacón va caure, ja que era l’única membre del Govern que no havia estripat el carnet del PDeCAT una vegada Carles Puigdemont va impulsar Junts com una formació diferent.

Si tens més de 60 anys, ha arribat l’hora de viure bé, amb comoditat, seguretat i tranquil·litat, al Residencial ViuB2, a Igualada.

Pisos de lloguer econòmic.

Equipats amb mobles, terrassa, cuina i bany adaptat.

Darreres places disponibles trucant al 93 804 74 16

mercat

octubre-novembre/2020

25

La cuina que no podem perdre

Conill a la caçadora, a l’estil de Casa Lluís

G

airebé sempre la cuina és un testimoni que passa de generació en generació. Són maneres de fer elaboracions ancestrals, receptes que les persones anem transmetent i en què els receptors posen una part de la seva personalitat.

Però les receptes també són records, fotografies gustatives d’aquelles persones estimades que ens les van ensenyar a cuinar. D’aquell cap de cuina que les transmet als joves que acabaran sent professionals, amb les elaboracions i tècniques que reproduiran tantes vegades com calgui; i al cap dels anys, quan en una conversa expliquin de qui les van aprendre, a la cara se’ls dibuixarà un somriure nostàlgic recordant la persona que els va ensenyar el que saben.

Aquesta cara de nostàlgia i de profund respecte, admiració i estima és la que feia en Joan Guitart quan m’explicava aquesta recepta de conill a la caçadora que li va ensenyar el seu pare, en Florenci de Casa Lluís.

Casa Lluís era un restaurant emblemàtic que hi havia a la plaça de l’Ajuntament, just a la cantonada amb la Travessia de Sant Sebastià, on treballava tota la família, els pares (l’Antònia i en Florenci), la filla (la M. Josep) i el fill (en Joan), i alguna treballadora més.

El pare, en Florenci, era el cuiner. Un cuiner d’aquells d’abans, dels que van haver d’aprendre des de baix. Només els més murris se les empescaven per anar aprenent i pujant graons professionals. Va començar a treballar fa més de 70 anys a l’hotel Parada de la Panadella, amb 18 anys. Va començar a la carbonera —penseu que en aquella època les cuines encara anaven amb carbó, i la carbonera n’era un dels graons més baixos—, i en va plegar sent cuiner. De murri, en deuria ser! Després va passar per diversos restaurants, La Quinta Forca, el Cine Nou de Vilanova, la Masia, i el Carpi. Finalment, va regentar Casa Lluís durant 20 anys, juntament amb la seva família.

En Joan creu que el seu pare va aprendre a fer aquesta recepta amb la cuinera d’aquella època de l’Hotel Parada, que es

deia Francisca.

El conill a la caçadora és un guisat clàssic català i és adequat per a aquesta època, perquè els bolets en són un dels elements protagonistes. Tant poden ser gírgoles i xampinyons com una barreja dels bolets més boscans (rovellons, llengües de bou, fredolics, camagrocs...).

I parlant d’un guisat de conill clàssic català, una picada amb el fetge fregit del conill és indispensable.

És un plat senzill de cuinar, però alhora elaborat. Si no teniu entre una hora i mitja o dues per dedicar-vos-hi, no cal que us hi poseu. I compteu que és molt més bo si el coeu d’un dia per l’altre.

Per fer aquest conill us caldrà: 1 conill trossejat per guisar 2 cabeces d’alls 2 tomacons més aviat secs i ratllats ¼ de quilo de bolets 1 bouquet garni (canonet amb diferents herbes aromàtiques) ½ litre de brou 1 copa de brandi o de moscatell o de vi ranci (a mi m’agrada combinar vi ranci i brandi) Per fer la picada necessiteu: Ametlles i avellanes 1 gra d’all i julivert El fetge del conill fregit Heu de començar posant una cassola plana al foc. Quan sigui calenta, hi po-

seu un bon raig d’oli i tot el conill ben salpebrat. El blanquegeu (que es cogui però que no s’arribi a rostir) i hi afegiu els tomacons ratllats, de manera que es coguin una mica. Quan hagin perdut la poca aigua que tinguin i sense deixar rostir el conill, afegiu-hi el brou fins a gairebé cobrir-lo; també hi afegiu el bouquet garni, i deixeu que vagi fent xup-xup a foc mitjà-baix.

A part, en una paella, fregiu el fetge i el reserveu. Allà mateix, feu una bona fregida de bolets. Un cop ben cuits, els afegiu a la cassola amb el conill i deixeu que segueixi fent xup xup.

Mentre es va coent tot plegat a la cassola, feu la picada i la diluïu amb el licor que hàgiu triat. Quan el conill comenci a estar tendre ja hi podreu afegir la picada.

Deixeu que es cogui durant uns deu minuts més, sense que el conill es desfaci. Si la salsa comença a estar espessa o eixuta i creieu que el conill no està prou tendre, hi podeu afegir una mica més de brou o aigua, i el deixeu acabar de coure una estona més. Rectifiqueu de sal i pebre si cal, i ja el tindreu cuit.

En Joan, explicant-me la recepta, se li va escapar que, un dia, un home de pagès va anar a dinar al restaurant. Jo suposo que devia fer el menú i de segon va demanar aquest plat de conill. Un cop se’l va haver menjat, va demanar si podia repetir de conill i li van portar un plat igual de ple. Se’l va cruspir amb la mateixa devoció, i quan ja se l’havia acabat (havent sucat el pa que pertocava a cada plat de conill), encara va tenir estómac per menjar-se un tall de mona per postres. Per les rialles que feia en Joan, aquest pagès devia acabar ben fart de teca.

Es veu que aquest pagès sempre que anava a Casa Lluís els deia que mai havia menjat un plat de conill tan bo. Així és que ja ho sabeu, tocarà posar-se a la cuina i fer aquesta recepta.

Jo ja l’he fet i asseguro que el concert sonor de “uums, ooohs i ufs” a taula va ser digne d’aquest plat.

Salut i visca la teca!

ORIOL CÀLICHS i SOLER / Cuiner / @OCalichs

26

ecomomia

octubre-novembre/2020

economia

Els autònoms exigeixen allargar els ERTO i els ajuts per cessament d’activitat fins al 31 de maig. També demanen la petició d’abaixar cotitzacions socials i quotes d’autònoms, reduir l’IVA a l’hostaleria, gimnasos i perruqueria o ampliar la liquiditat de les línies ICO, allargant un any més el període de carència per tornar els diners –que en molts casos s’hauran de començar a tornar l’any que ve.

L’Ajuntament d’Igualada i la Unió Empresarial de l’Anoia impulsen Igualada Mentoring Es tracta dún projecte de mentoratge per ajudar als professionals autònoms i micropimes de la ciutat a través d’un professional expert

Els autònoms reclamen un “pla urgent”

Els autònoms són una part molt important del teixit empresarial, que crea riquesa i genera ocupació, i que per tant, tenen un paper clau en la dinamització del nostre territori. Actualment, a Catalunya, aquest col·lectiu està format per més de 500.000 persones, de les quals, 2.800 ho són a la ciutat d’Igualada.

Per abordar la situació de crisi sanitària provocada per la pandèmia del coronavirus, que ha generat una situació sense precedents, i per posar fil a l’agulla i seguir donant solucions i resposta davant aquest fet, des de l’Ajuntament d’Igualada i la Unió Empresarial de l’Anoia s’ha creat una sinèrgia i pla d’actuació per als professionals autònoms i micropimes de la ciutat d’Igualada: Igualada Mentoring.

Es tracta d’un procés d’acompanyament personalitzat a l’autònom i petit empresari a través d’un mentor/a professional expert, amb àmplia experiència i coneixements, qui ajudarà a l’autònom a posar el focus real sobre la seva gestió, organització i planificació del seu negoci.

Igualada Mentoring: El suport per a micropimes i autònoms En aquest sentit, des d’Igualada Mentoring es treballarà a través d’aquesta metodologia, el mentoring o mentoratge, basada en diagnosticar la situació de l’empresa, avaluar les alternatives d’actuació, prendre les millors decisions i a implementar-les per a garantir la continuïtat del negoci i evitar riscos.

En aquesta línia, el regidor de Dinamització Econòmica de l’Ajuntament

d’Igualada, Jordi Marcé, afegeix que es tracta d’un “ensenyament pràctic molt adequat per donar suport als autònoms, ja que l’estratègia està basada en la creació d’una relació personal, de confiança entre el mentor i l’autònom/a, que s’aculli al programa. Els beneficis d’aquesta eina són múltiples per a les persones que intervenen en el procés”.

Salvar els autònoms i les micropimes Marcé ha explicat que l’objectiu principal d’aquest programa és el d’abordar la situació crítica i posar fil a l’agulla al context crític que viuen els professionals autònoms i les micropimes: “Volem consolidar-los i fidelitzar-los; però també evitar el tancament de negocis i evitar la destrucció de més llocs de treball”.

En aquesta línia, el regidor ha destacat que Igualada Mentoring també té d’altres objectius igual de concrets per revertir la situació econòmica i empresarial d’aquests sectors com reduir riscos en l’activitat professional dels autònoms, millorar la gestió dels negocis, augmentar els contactes professionals, consolidar els seus negocis, ampliar el seu coneixement i professionalitzar-los com a emprenedors.

Per la seva part, la gerent de la Unió Empresarial de l’Anoia, Paula Arias, ha agraït la bona entesa amb l’Ajuntament d’Igualada per col·laborar en aquest projecte, un fet més que connota que “la fórmula público-privada funciona”.

Arias ha explicat la metodologia del programa, basada en mentoratge individual, on s’assignarà un mentor a cada

autònom en funció del tipus de negoci i es canalitzarà mitjançant reunions presencials o online, amb una freqüència quinzenal i durant el període d’entre 2 i 3 mesos. En aquestes sessions de mentoring, la persona mentorada rebrà sessions d’asessorament basades en l’anàlisi del model de negoci, la visió d’aquest a curt i mitjà termini, revisió de les estratègies financeres i de màrqueting, les xarxes socials, coaching, entre altres.

Igualada Mentoring està obert a 20 autònoms i petits empresaris d’Igualada.

Els requisits per ser mentor són els de tenir una motivació altruïsta, compromís i disponibilitat d’unes hores al mes per participar i actuar com a mentor o mentora durant almenys, la 1a edició d’Igualada Mentoring; tenir una llarga experiència com a empresari/a, professional o directiu/va d’una empresa; viure a la comarca de l’Anoia o rodalies; acceptar el compromís d’acompanyar a les persones sol·licitants, dedicar-hi 10 hores (2 hores cada 15 dies); realitzar una formació de dues hores on s’hi exposarà el funcionament del programa i els aspectes bàsics per realitzar el mentoratge; i realitzar l’assessorament als autònoms i micropies, segons les hores establertes en el programa.

I per l’altra banda, els requisits per rebre aquest assessorament són que els participants estiguin donats d’alta com a autònoms i tenir el domicili fiscal a Igualada.

A través d’un des d’Igualada Mentoring s’encoratja a les empreses que vulguin participar-hi, ja sigui com a mentor, o com a persona mentorada per rebre aquest assessorament.

La Federació Nacional d’Associacions de Treballadors Autònoms (ATA) exigeix al govern espanyol l’impuls d’un “pla urgent” d’emergència per als treballadors per compte propi davant d’un “panorama desolador” i un “hivern molt dur” que inclogui allargar els ERTO i els ajuts per cessament d’activitat fins al 31 de maig. En el que l’associació considera un “SOS” del col·lectiu, el decàleg d’ajuts necessaris per ajudar els autònoms també inclou la petició d’abaixar cotitzacions socials i quotes d’autònoms, reduir l’IVA a l’hostaleria, gimnasos i perruqueria o ampliar la liquiditat de les línies ICO, allargant un any més el període de carència per tornar els diners –que en molts casos s’hauran de començar a tornar l’any que ve. Així mateix l’ATA considera que cal “suspendre qualsevol increment impositiu o la creació de nous impostos” i defensa un pla d’ajuts al lloguer per als autònoms si han de tancar totalment el seu local o si hi ha d’aplicar restriccions –una mesura que, en el cas de Catalunya, està vigent amb la reducció del 50% dels preus dels lloguers comercials.

Els autònoms també creuen que cal instaurar una moratòria d’impostos fins als 30 de juny, així com del pagament dels subministraments locals i activitats dels autònoms. Entre les mesures, l’ATA inclou una deducció fiscal per a les famílies per despeses de la llarg com reformes, obres, mobiliari o equipament fiscal de fins a 3.000 euros, i ajuts directes als sectors més afectats, com els del taxi, el transport o l’oci nocturn. “Vindrà un desastre per a autònoms, empreses i treballadors si no hi ha un pla urgent de mesures econòmiques. Aquest decàleg és un SOS del nostre col·lectiu davant d’un panorama desolador, amb desconfiança per part dels consumidors i els empresaris”, ha afirmat el president d’ATA, Lorenzo Amor. Amor ha dit que cal que els ajuts s’allarguin i es faciliti la liquiditat per “impulsar el consum i la demanda amb l’objectiu de compensar la caiguda de l’activitat i evitar el tancament d’empreses i autònoms i, com a conseqüència, la destrucció de feina”.

economia

octubre-novembre/2020

“Vindrà un desastre per a autònoms, empreses i treballadors si no hi ha un pla urgent de mesures econòmiques. Aquest decàleg és un SOS del nostre col·lectiu davant d’un panorama desolador, amb desconfiança per part dels consumidors i els empresaris”, ha afirmat el president de la Federació Nacional d’Associacions de Treballadors Autònoms, Lorenzo Amor.

27

“Calculem que 1,7 milions de persones treballadores a Catalunya tenen un lloc de feina susceptible de poder-se fer a través del teletreball. Són majoritàriament persones que fan tasques administratives o tècniques”, ha explicat el secretari general de Treball, Josep Ginesta. “Això seria un 51% aproximadament del mercat de treball a Catalunya”, ha afegit.

La Generalitat calcula que el 51% dels treballadors catalans podria teletreballar La Generalitat estima que més de la meitat dels treballadors catalans podria teletreballar. “Calculem que 1,7 milions de persones treballadores a Catalunya tenen un lloc de feina susceptible de poder-se fer a través del teletreball. Són majoritàriament persones que fan tasques administratives o tècniques”, ha avançat a Rac1 el secretari general de Treball, Josep Ginesta.

“Això seria un 51% aproximadament del mercat de treball a Catalunya”, ha continuat Ginesta, precisament aquest dimarts que ha entrat en vigor la Llei del teletreball, que estableix el marc legal perquè es pugui treballar des de casa. “El teletreball ara ja forma part de la negociació de molts convenis col·lectius a les empreses”, ha apuntat el secretari general de Treball.

“El teletreball sempre ha tingut barreres a la cultura, sobretot generacionals, i hi havia molts dubtes sobre els beneficis que aportava”, ha recordat Ginesta, que considera que la pandèmia de coronavirus ha ajudat a “trencar les barreres” que hi havia sobre el teletreball i a impulsar un canvi de mentalitat. “És una modalitat que ha vingut per quedar-se”, ha afirmat el secretari general de Treball, Afers Socials i Famílies, que ha reconegut però que –de retruc- això pot tenir efectes negatius en alguns sectors econòmics vinculats amb els espais d’oficines.

“Certa restauració o gimnasos situats en districtes econòmics i zones de negocis se’n ressentiran”, ha pronosticat Ginesta.

No obstant, el secretari general de Treball també ha volgut destacar l’impacte positiu en la descentralització de l’activitat econòmica. “Comportarà un reequilibri territorial de l’economia i dels recursos, i difuminarà les diferències entre la conurbació urbana i la resta del territori”, ha apostat Ginesta, que igualment ha volgut precisar les condicions en què s’ha de desenvolupar el teletreball d’un empleat. “El treballador no pot tenir cap despesa per fer treball a distància o teletreball. Per tant, tots els elements que necessiti el treballador per fer la feina adequadament els ha de posar l’empresa”, ha assenyalat el secretari general de Treball.

“Si no tens internet a casa, l’empresa ha de facilitar la connexió al treballador; però, si ja en tens, l’empresa no està obligada a pagar-lo”, ha puntualitzat Ginesta. “Tot i això, els convenis col·lectius poden fixar coses diferents.

En principi, si no suposa una despesa extra no”, ha afegit el secretari general de Treball, que ha conclòs reafirmant que “totes les empreses de Catalunya que utilitzen el teletreball han de tenir

una política interna de desconnexió digital”. “Guanyen intensitat el drets dels treballadors a no patir represàlies per no respondre un correu electrònic fora del seu horari”, ha finalitzat Ginesta.

La pandèmia duplica el nombre de persones que fa teletreball a l’estat La pandèmia ha duplicat el nombre de treballadors que ha fet teletreball a l’Estat. Segons un estudi d’Infojobs, tan sols el 25% dels empleats tenia permès teletreballar abans del confinament, un percentatge que s’ha incrementat fins al 55%. D’aquests, més de la meitat (63%) feien teletreball de forma puntual, mentre que un 18% tenia permès treballar un o dos dies des de casa i un 19% ho podia fer més de tres dies a la setmana.

Per altra banda, el nombre d’empreses que han començat a oferir l’opció del teletreball s’ha multiplicat per vuit en ens últims deu mesos. Segons dades recollides per la plataforma Sesame Time, vora el 40% de les companyies permet el treball en remot, una xifra que abans que esclatés la pandèmia no arribava al 5%.

Els dos estudis coincideixen en assenyalar que va ser durant els mesos de març i abril quan es van registrar els pics més alts pel que fa a l’adopció del teletreball, coincidint amb les primeres setmanes de l’estat d’alarma.

Segons l’informe de Sesame Time, Madrid i Barcelona van ser les dues ciutats on més es va adoptar el teletreball, seguit de Logronyo, Pamplona i Vitòria.

Precisament Madrid és la comunitat on més han agradat els nous canvis, ja que l’enquesta d’Infojobs revela que el 70% dels empleats del territori preferiria seguir teletreballant si els sorgís l’oportunitat. A Catalunya, en canvi, aquest percentatge se situa en línia amb la mitjana espanyola, propera al 60%.

L’estudi d’Infojobs també revela que el teletreball ja estava molt més consolidat en l’alta direcció en comparació amb la resta d’empleats. Abans del confinament, més de la meitat dels directius (55%) ja tenien permès treballar des de casa, una opció que només tenien el 30% dels càrrecs intermedis i el 26% dels treballadors. Amb la pandèmia, l’opció del teletreball ha arribat al 49% dels empleats, al 67% dels càrrecs intermedis i al 69% dels alts directius.

Per altra banda, només un 57% dels enquestats ha reconegut tenir un espai exclusiu a casa seva per treballar. Així, el 29% dels empleats han hagut de treballar des del menjador i un 14% ho ha fet des del seu dormitori.

Dret a l’oblit

L

a possibilitat d’aconseguir que, a Internet en general i a les xarxes socials en particular, es pugui fer desaparèixer una determinada informació, més o menys àmplia, sobre nosaltres mateixos, independentment de la seva veracitat, té com a qüestió bàsica la col·lisió de certs drets. En efecte, el dret a l’honor i a la pròpia imatge entra en conflicte amb el dret a la Llibertat d’Informació i el dret d’Expressió.

El “Dret a l’Oblit” o de ser oblidat, va ser reconegut de manera definitiva pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea, en una Sentència de 13 de maig de 2014. A partir d’aquest moment, es reconeix el dret dels ciutadans al fet que les notícies i dades relatives als mateixos siguin suprimits a Internet, a l’empara dels drets a la intimitat i a la privacitat, reconeixent-nos amos de les nostres pròpies dades.

I la doctrina del tribunal europeu s’ha traslladat als nostres òrgans jurisdiccionals en diferències sentències que han hagut de resoldre aquest conflicte entre drets ponderant els mateixos en cada cas concret.

No hi ha una regla única per aplicar quan un ciutadà reclama que desaparegui certa informació; cal que en cada situació els tribunals analitzin quin és el dret que ha de prevaler. Encara que vulguem, no sempre podrem fer desaparèixer aquesta informació.

El Tribunal Constitucional distingeix entre el dret a la protecció de les dades personals i el dret a la llibertat d’expressió. El primer, que és molt ampli, comprèn i empara el dret a la intimitat, que té al seu torn una dimensió digital que es concreta en el dret a l’oblit. El dret a la llibertat d’expressió suposa la facultat d’emetre pensaments, opinions, idees i judicis de valor, però en un sentit ampli, ja que reconeix com a lícita la crítica, per molt dura que sigui, encara que arribi a molestar el destinatari d’aquesta. Lògicament, no s’accepta el dret a l’insult ni la simple difusió de rumors.

Si bé tenim un poder de disposició de les nostres dades, que es tradueix en el fet que prèviament jo hagi autoritzat la recollida i tractament, el fet de saber quin destí es donarà a aquesta informació i que sigui rectificada o cancel·lada si és el cas, no és però una facultat absoluta.

La qüestió és si aquestes dades que figuren a la xarxa són veraces i atenen l’interès general en funció de la matèria i assumpte de què es tracti, la qual cosa contribueix o no a la formació de l’opinió pública. D’aquesta manera, els assumptes i informació que afectin persones públiques i que concerneixen assumptes d’interès públic, prevaldran sobre el dret subjectiu de la persona afectada per aquelles. S’imposa en tot cas als gestors d’aquesta informació una especial diligència quan la informació tingui una major transcendència, penal per exemple, de manera que els motors de cerca actualitzin i estructuren la informació de la manera tan immediata com sigui possible. No desapareixerà la informació, però estarà presentada de manera que la primera que arribi sigui la més recent, evitant la confusió i perjudicis innecessaris, intentant modular la protecció del dret a la imatge amb el dret a la informació.

CARLOS CALATAYUD CHOLLET Notari d’Igualada carloscalatayud@notariado.org