#AD24M by AnoiaDiari

#AD24M

Especial ls a p i c i n mu

www.anoiadiari.cat Maig 2015

r a l p m e x E gratuït

24 de maig, tot en joc ANÀLISI X. Ribera I. Dalmases A. Recio J. Solé Vilanova C. Martí Òmnium C. ANC Blai Paco D=I

Panoràmica electoral de la comarca

Del 24M al 27S: el debat independentista

L’atur, el gran repte dels futurs ajuntaments ENTREVISTES M. Castells J. Riba J. M. Palau J. Agramunt A. Mateu D. Castañé A. Rosich

Montbui: Teo Romero a examen

Tots contra tots a Vilanova del Camí

Mà a mà entre Trullàs i Badia a Calaf

Recull de totes les inversions estrenades el 2015

#AD24M

Maig 2015

igualada

CiU cerca la majoria entre la fragmentació La tebior de la recuperació econòmica, un dels handicaps de Castells La nit del 24 de maig de 2015, Marc Castells i la candidatura de CiU reeditaran la majoria a l’Ajuntament d’Igualada. S’hauria de produir un daltabaix perquè no sigui així. La incògnita és fins a quin punt Esquerra podrà restar-li centenars o milers de vots i si amb la nova correlació de forces, Josep Maria Palau i el seu equip voldran associar-se i -en el cas improbable que sigui així- si el pacte serà tan tranquil com el que hi ha hagut amb Joan Torras.

També és un enigma si el PSC resistirà o es desplomarà, si els populars mantindran els seus dos regidors i si l’experiment de Decidim Igualada reeixirà o si la CUP aglutinarà tot l’espai de l’esquerra alternativa. Una CUP que, d’altra banda, pot guanyar terreny al flanc esquerre dels republicans de Palau. El mandat ha estat plàcid per a Castells, que no ha hagut de fer front a una oposició forta. La situació de les finances municipals, la sequera d’inversions

La dinamització comercial, un gran repte. ARXIU

de la Generalitat i l’oblit de l’Estat espanyol amb l’Anoia i Catalunya han contribuït que no hi hagi hagut diners per a grans obres públiques... ni polèmiques al voltant d’aquestes obres. El Campus Universitari, un afer pendent, sí que s’ha obert. El panorama canvia amb aquestes eleccions, on el principal rival —difícilment una alternativa en un feu convergent com Igualada— seran els seus fins ara socis d’Esquerra, encapçalats per Josep Maria Palau, un dels professionals que ha tingut una feina més important en l’apartat de les arques municipals. La reducció de més de 20 milions d’euros del deute és un dels grans actius del govern CiU-ERC, però mentre que Castells ha aprofitat durant la precampanya aquest balanç (a més de les accions fruit de la seva mà esquerra en institucions com la Diputació i la Generalitat), els republicans encaren la contesa electoral com un partit de l’oposició, i apunten allà on fa més mal: a l’apartat de l’ocupació, on les xifres de l’acció i l’aposta economicista de CiU fa quatre anys són quasi inapreciables. El PSC, en plena travessia del desert, branda un paquet de polítiques que remarquen el record de l’àrea social del govern de l’Entesa i retreu a les forces del govern haver descuidat aquest apartat. Falta veure com interpreta el ‘demos’ igualadí aquesta proposta, si recuperen part de la centralitat política que tenia Aymamí o si perduren els efectes de les polèmiques del POUM i les zones blaves, la crisi econòmica i —a nivell català— els efectes de lideratges més que discutibles com els de Montilla o Pere

ERC Els republicans han confeccionat un equip amb persones de la societat civil. Competiran amb el PSC pel vot del centreesquerra

Navarro. En un vaixell similar, més petit, Iniciativa s’ha reinventat amb una aliança arriscada, una mena d’Entesa 3.0, amb Pirates i membres del cercle Podem i Procés Constituent. Montserrat Mateu ja no hi és. Falta veure fins a quin punt els nous líders i les maneres de la nova coalició Decidim Igualada, convencen. El sector de l’esquerra alternativa està molt concorregut. La CUP ha emergit amb força, amb l’aval de la feina de base a molts municipis similars a Igualada i la potència d’un discurs que denuncia un sistema econòmic que grinyola i una classe política aclofada al càrrec. El seu discurs independentista sedueix part de la base electoral d’Esquerra i és un dels fronts que s’obren de pugna més interessant. A la dreta i des de fa 20 anys, el Partit Popular és un compartiment estanc. La bossa de votants que acostumen a tenir els garanteix sempre almenys un parell de regidors i queda per veure si sense Pere Calbó, o per les polèmiques que envolten la formació, perdran força. I resten forces com PxC, i l’aventura de SI, lluny d’obtenir cap edil. Però cal recordar que els vots que van ser per Ignasi Vich el 2011 van privar a Marc Castells de la majoria...

#AD24M

Maig 2015

l’apunt La disgregació afavoreix l’alcalde L’actual govern de CiU-ERC posseeix una majoria sòlida de 12 regidors sobre 21. Ara, la irrupció de la CUP i el desplaçament d’Esquerra cap al centre sociològic pot afectar l’equilibri existent. Si els convergents mantenen la seva base electoral, la disgregació de les esquerres pot contribuir que l’aritmètica afavoreixi una majoria absoluta de l’actual alcalde. D’altra banda, cal veure si el fidel electorat del PP abandona Agramunt degut a les polèmiques que envolten el govern estatal de Mariano Rajoy i on va a parar aquest vot conservador.

El futur del Rec, una de les claus del proper pla urbanístic. MARINA MÉNDEZ

El POUM, sobre la taula Aquest mandat, sí. Serà el de l’elaboració d’un nou pla urbanístic per a Igualada que arribarà 30 anys després que s’aprovés el vigent. Tots els partits estan d’acord que cal engegar-lo, de manera que s’obren debats de quina és l’orientació que ha de tenir. Una part central del pla és com es repensa el Rec, que va ser un dels punts centrals de l’anterior i polèmic projecte. El pla i com tramitarlo —que serà un dels punts de desacord més que previsibles entre CiU, per una banda, i ERC

i la CUP per l’altra— serà el gran tema del mandat. Castells va fer fa mesos el primer moviment amb la creació de l’àrea Igualada-Jorba-Òdena per a la instal·lació de les adoberies que ara estan situades al Rec. Aquest projecte té des de ja la contestació dels socialistes, en desacord amb una ubicació que temen que pot reproduir amb el pas del temps el problema heretat a les Comes, amb la indústria molt a la vora de zones residencials noves. Solidaritat també manifesta que remoure

El 15-M arriba ara amb les irrupcions de Decidim i la CUP, que volen ser la veu dels moviments socials

les adoberies un cop s’hi han construït infraestructures com la depuradora equival a desaprofitar feina feta recentment. La indústria adobera que ha d’estar a Igualada-Jorba-Òdena és una de les principals potes de la reindustrialització que propulsa el govern de Castells. Les inversions que tant s’esperaven tarden a arribar i amb aquest nou espai s’haurien de fer realitat. El PP i Socialistes d’Igualada no abandonen la idea de crear la Zona Franca a Òdena, mentre que Solidari-

tat manifesta la necessitat d’un tracte especial per Igualada per part del Govern de la Generalitat. El paradigma d’Esquerra, Decidim i la CUP és ostensiblement diferent. Els republicans han avançat propostes que insisteixen més en les petites empreses i en una concertació en un programa que uneixi administració, sindicats, entitats i patronal. La CUP parla, per la seva banda, de fomentar l’autoocupació i el treball en cooperativa, a més “dels nous i vells oficis”.

#AD24M

Maig 2015

igualada ELS CANDIDATS

“Som els únics que podem aportar realitats i no promeses”

Marc Castells té 42 anys. MARINA MÉNDEZ

L’HOME DE MODA El batlle d’Igualada els darrers quatre anys és també delegat d’Infraestructures, Urbanisme i Habitatge a la Diputació de Barcelona. Té estudis d’Econòmiques. Ha estat president del Consell Comarcal de l’Anoia dos anys. Ha encapçalat una aposta per la reindustrialització de la ciutat. És un dels noms emergents de CiU i figura a les travesses de pròxim president de la Diputació de Barcelona.

Maig 2015

#AD24M

Maig 2015

igualada ELS CANDIDATS

MARC CASTELLS CONVERGÈNCIA I UNIÓ

Què aporta el seu projecte que no trobem en el dels altres partits? Som els únics que podem aportar realitats i no promeses. La gent ens coneix i sap que creiem en Igualada i en les seves possibilitats. Hem demostrat responsabilitat en la gestió, convenciment que aquesta ciutat té grans valors que cal potenciar, sensibilitat a l’hora de fer costat a aquells qui més necessitaven suport durant la crisi i ambició a l’hora de tirar endavant grans projectes que ens distingeixen com a ciutat. I, sobretot, som els únics que, des del primer dia, hem estat un aliat indiscutible per a la indústria, perquè estem convençuts que el renaixement d’aquesta ciutat, la generació d’ocupació i la fortalesa de la nostra economia, depenen en bona part d’una indústria forta. Estem a les portes d’un nou pla urbanístic. Com ha de ser aquest pla? I com s’ha de tramitar? I què s’ha de fer amb el Rec? El Rec és una joia que hem de salvaguardar i potenciar. És un barri únic, amb un passat històric i, alhora, amb un gran futur per definir. De moment, amb la creació del Parc d’Innovació del Cuir i la Marroquineria a tocar de l’A-2, ja hem facilitat la sortida dels adobers. A mig termini els industrials s’hi podran traslladar, adaptant les seves empreses als nous temps i, alhora, traient les fàbriques del barri del Rec. Això ens permetrà estudiar, de manera

consensuada amb la ciutat, per on ha de passar el seu futur. I sí, a nivell general, Igualada necessita un nou POUM. Si governem, n’impulsarem la redacció, també cercant el màxim consens i evitant les imposicions que havia intentat el govern de l’Entesa amb el seu projecte, que entre altres destrossava la identitat del Rec, i que des de CiU vam aturar. Igualada té més de 3.300 aturats. Què proposen com a solució o com a mètode que no s’hagi aplicat o que no aportin les altres candidatures? Volem seguir fent allò que ja hem començat a fer aquests quatre anys. L’única via per incentivar l’ocupació és ajudar les empreses a créixer i guanyar competitivitat i l’Administració ha de ser el seu principal aliat. Si la indústria local incrementa la producció, automàticament es reduirà la població desocupada. En aquest temps hem ajudat per impulsar, de la mà dels gremis respectius, els sectors del tèxtil i la pell de qualitat i els resultats ja es comencen a percebre. Ara volem estendre aquesta manera de fer, amb plans estratègics adaptats a les especificitats i necessitats de cada sector, en àmbits com el metall, les TIC, el comerç, el paper o les arts gràfiques, per exemple. L’Ajuntament ha de sumar esforços amb l’empresa privada, que és la veritable generadora d’ocupació i riquesa. Aquesta ha estat la nostra manera de fer des del primer dia i

“

D’aquí a quatre anys vull una ciutat que tingui una marca

“

Em situo ideològicament al centre. En l’àmbit municipal no hi ha ni dretes ni esquerres

ho seguirà sent. Quina és la Igualada que voldria veure d’aquí a quatre anys? Una ciutat que hagi apuntalat el renaixement industrial i econòmic iniciat en el darrer mandat i que sigui referent en el conjunt del país. Una ciutat que hagi establert aliances estratègiques amb altres ciutats a nivell internacional i que tingui una marca reconeguda al món. Una ciutat agradable, amable i acollidora, on les persones siguin protagonistes. Una ciutat de coneixement on els joves trobin formació i futur. I una ciutat activa, viva, amb esdeveniments singulars que atregui persones d’arreu. Una ciutat, en definitiva, que ens faci sentir orgullosos. Quin home o dona de les altres candidatures creu que podria entrar en el seu projecte, o almenys, el voldria tenir de company? Respecto molt tothom, però personalment puc dir que estic absolutament satisfet de l’equip que m’acompanya, no els canviaria per ningú. Tenen una gran vàlua personal, tots ells s’estimen Igualada i estan decidits a seguir desenvolupant el nostre projecte, perquè saben que és un projecte sòlid i que busca el millor per a aquesta ciutat. Si l’1 és extrema esquerra i el 10 extrema dreta, on se situaria?

En una posició de centre. Però unes municipals no són ben bé un escenari d’esquerres i dretes. Si em pregunta quin és el nostre grau d’”igualadinisme”, li diria que sens dubte un 10. Fins on estan disposats a portar la participació ciutadana vostè i el seu equip? I la transparència? Sense cap mena de dubte, complirem tot allò que estipula la legislació corresponent, posant els màxims canals possibles per al foment de la participació i la transparència al servei dels ciutadans. I ja fa temps que hi treballem, fins ara millorant l’Oficina d’Atenció Ciutadana i Empresarial, facilitant la realització de tràmits online, obrint el contacte entre ciutadania i Ajuntament a les xarxes socials o potenciant uns mitjans de comunicació públics amb independència informativa. Volem seguir en aquesta línia. En quina ciutat voldrien que s’emmirallés Igualada? En la Igualada de fa una mica més d’un segle. Vam ser pioners i referents a partir de la Revolució Industrial, potenciant els nostres valors, creient en el nostre talent i treballant sense descans. Avui, els temps han canviat, però el nostre potencial i la nostra manera de fer romanen intactes. Si treballem convençuts que podem arribar molt més amunt, tornarem a ser la ciutat referent que vam ser aleshores, però ara al segle XXI.

Maig 2015

#AD24M

Maig 2015

igualada ELS CANDIDATS

“El nostre model és la cohesió” Què aporta el seu projecte que no trobem en el dels altres partits? El projecte de Socialistes d’Igualada es planteja com l’alternativa a l’actual govern de CIU i ERC i per representar un projecte clarament progressista i d’esquerres que defensa un model de ciutat fonamentat en la cohesió social i territorial. En un moment en el qual CiU i ERC són dues formacions que conflueixen en un sol riu, tal i com han demostrat després de quatre anys de govern conjunt i de dretes a Igualada i que, per tant, no són opcions diferenciades, cal una alternativa. I nosaltres som aquesta alternativa i per això treballem: per oferir un projecte alternatiu a la ciutat perquè creiem que el futur d’Igualada pot i ha de ser diferent. Per això, les polítiques que es proposen per als propers quatre anys estan centrades en l’atenció a les persones i a les famílies amb més necessitats econòmiques i socials per tal que ningú quedi enrere a la nostra ciutat sense rebre l’atenció necessària per part dels serveis públics. Per tant, l’aspecte en què més èmfasi fem en el nostre projecte és sens dubte el social i la lluita contra la desigualtat. Estem a les portes d’un nou pla urbanístic. Com ha de ser aquest pla? I com s’ha de tramitar? I què s’ha de fer amb el Rec? Estem a les portes d’un nou pla urbanístic? Dependrà de qui tingui responsabilitat de governar, CiU i ERC tenien el compromís en el seu programa electoral de fa quatre anys i no

“

ERC i CiU tenien el compromís de fer un nou POUM i no ho han complert Jordi Riba té 41 anys. MARINA MÉNDEZ

JORDI RIBA SOCIALISTES D’IGUALADA (PSC-CP)

D’HOME FORT A CANDIDAT Va ser l’home fort de Jordi Aymamí dins els governs de l’Entesa i ara ha pres el relleu i és candidat de Socialistes d’Igualada. És diplomat en Funció Gerencial de l’Administració Pública per ESADE i llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració.

ho han complert. Per a nosaltres és indispensable afrontar la redacció d’un nou POUM, no podem seguir gestionant un Pla de l’any 1986 a base de modificacions puntuals. Cal una visió estratègica del conjunt que només és possible fer amb un nou planejament que marqui el model econòmic de desenvolupament que volem i necessitem, el model comercial, la cohesió i equilibri territorial dels barris; que assumeixi i afronti que, a Igualada, segueix havent-hi una clamorosa manca d’habitatge social. Creiem que la qüestió està en el procés previ a la tramitació administrativa del Pla, ho vàrem aprendre fa sis anys. Creiem que ha d’haver-hi un procés previ de diàleg i consens amb les parts implicades i amb el conjunt de la ciutat, sobre el què volem però també d’informació sobre què és i com funciona un planejament urbanístic. En el cas concret del Rec i altres zones d’especial importància i complexitat proposem aplicar el que dèiem abans, ara, encara, amb més intensitat. Proposem que hi hagi aquest procés previ de diàleg entre les propostes de tothom, dels grups municipals, propietaris i entitats implicades al Rec i amb el conjunt de la ciutat per consensuar o aproximar posicions respecte del que volem en aquest sector de la ciutat. Un cop fet aquest procés en què s’haurien de definir aquestes bases o criteris, proposem un concurs d’idees internacional obert a tots els professionals d’urbanisme perquè facin propostes de planejament urbanístic per al Rec, que

Maig 2015

#AD24M

Maig 2015

igualada ELS CANDIDATS

traslladin als plànols les bases i criteris marcats per la gent de la ciutat. I l’opció guanyadora haurà de ser incorporada al POUM. Igualada té més de 3.300 aturats. Què proposen com a solució o com a mètode que no s’hagi aplicat o que no aportin les altres candidatures? Certament, l’atur és el principal problema que tenim a la ciutat i creiem que s’han d’aplicar propostes diferents a les que s’han portat a terme. En aquest sentit, fa quatre anys l’actual alcalde Marc Castells va prometre que s’aconseguirien grans inversions que ens resoldrien el problema i malauradament no ha estat així ja que les dues úniques inversions exteriors que s’han produït han estat dos supermercats. Nosaltres creiem, i així ho proposem, que hem de fonamentar més la resposta a la situació d’atur en les pròpies potencialitats de la ciutat i creiem que un camp en el qual no s’ha treballat gens i s’està donant molt bons resultats és el de l’economia social, és a dir, volem recolzar la creació de cooperatives i empreses de base cooperativa. Creiem que aquests tipus d’empresa poden ser una bona solució per a persones a l’atur amb perfils i disposició per emprendre projectes d’empresa. També proposem el recolzament i la subvenció de les quotes durant els dotze primers mesos als joves menors de 30 anys que es donin d’alta al règim de treballadors autònoms, ja que cal tenir molt present també que l’atur juvenil està en percentatges de vergonya. Proposem també l’impuls a la rehabilitació d’habitatges buits i en mal estat, com a mesura social, però també com a mesura generadora d’ocupació en el sector de la construcció. Estem convençuts que el plane-

jament urbanístic també és cabdal per a la creació d’ocupació, la visió estratègica del territori, Igualada i la Conca d’Òdena han de ser un factor a mig termini de definició del model econòmic i productiu que volem. No n’hi ha prou amb omplir-se la boca amb discursos i paraules sobre industrialització o explicant a tothom de quina marca són els mitjons i els calçotets que portes si durant aquests quatre anys hem deixat escapar l’oportunitat de tenir a la Conca una de les zones industrials més importants de Catalunya com era la de la zona Franca, hem deixat escapar un tren que costarà molt recuperar. Finalment, creiem que s’han de recuperar amb força els plans d’ocupació mentre l’atur estigui als nivells que està, com una mesura d’urgència per a moltes persones que ho necessiten econòmicament i socialment. Quina és la Igualada que voldria veure d’aquí a quatre anys? Més cohesionada socialment i territorialment, amb menys desigualtats. Que hagi posat solució o, si més no, un gran esforç per resoldre els problemes d’habitatge. Ben planificada urbanísticament a nivell de ciutat amb un nou POUM i coordinada urbanísticament amb la Conca d’Òdena a través de pla director urbanístic. Que hagi afrontat un debat i una consulta sobre la fusió amb els municipis que ho vulguin de la Conca d’Òdena. Que hagi recolzat l’economia social amb l’impuls de cooperatives que hagin millorat la situació de l’atur. Que s’hagi diversificat econòmicament per ser menys vulnerable davant de crisis generals o sectorials. I també una Igualada mediambientalment més sostenible, havent portat a terme polítiques que redueixin la petjada ecològica de la ciu-

“

Castells va prometre grans inversions i només s’ha aconseguit inversions de supermercats. Nosaltres cerquem la resposta a l’atur en les pròpies potencialitats de la ciutat

tat. Quin home o dona de les altres candidatures creu que podria entrar en el seu projecte, o almenys, el voldria tenir de company? No es tracta de persones sinó de projectes. Els socialistes plantegem una proposta progressita i d’esquerres i tindrem de company de viatge tots aquells amb els quals compartim aquest objectiu i propostes per a la ciutat, no pel nom que portin, sinó per les propostes concretes que plantegin. De fet, als 11 primers llocs de la llista hi ha fins a sis persones independents que s’han involucrat amb la candidatura perquè s’han sentit cridades pel projecte. Si l’1 és extrema esquerra i el 10 extrema dreta, on se situaria? Al 3. Crec que el moment i la tendència de moltes polítiques que hem tingut els darrers anys a nivell europeu, estatal, a Catalunya, a la província de Barcelona, al Consell Comarcal i a l’Ajuntament, totes marcades per la mateixes families polítiques neoliberal i conservadora fan necessària una alternativa clarament progressista. Fins on estan disposats a portar la participació ciutadana vostè i el seu equip? I la transparència? En primer lloc s’han de recuperar els espais de participació ciutadana que han desaparegut aquest mandat com el de medi ambient. S’han de recuperar aquells que s’han reduït a la mínima expressió com els dels districtes, que amb prou feines s’han convocat. S’han d’impulsar nous espais de participació sectorial en l’àmbit econòmic. Proposem crear la Taula Industrial, la de Comunicacions, la de Comerç i la Social, com a espais d’interacció entre

ciutadans i entitats involucrades en cada àmbit. S’ha d’establir un model de relació entre l’Ajuntament i la ciutadania especialment en l’elaboració del pressupost municipal i creiem que s’ha de recórrer a les consultes formals a la ciutadania en temes de cabdal importància. I creiem que s’han d’aprofitar les Tecnologies de la Informació i Comunicació, per exemple, amb preguntes o intervencions telemàtiques als plens de l’Ajuntament. Així mateix, quant a la transparència, creiem que s’han d’obrir a l’auditoria constant de la ciutadania tots els temes de gestió municipal, en especial l’execució del pressupost per tal que es vegi i es sàpiga en tot moment com s’estan gestionant els recursos públics perquè no passi com en aquest mandat que els recursos per a les beques per a llibres, el govern de CiU i ERC els han fet servir per pagar factures de la llum. En quina ciutat voldrien que s’emmirallés Igualada? No creiem que ens hàgim d’emmirallar en una ciutat concreta, Igualada ha de trobar el seu propi camí. Quan no es té model de ciutat és quan hem d’anar a buscar-ne altres tan lluny com fins i tot a Estrasburg, tal i com en diverses ocasions diu l’actual alcalde. Hi ha moltes ciutats que tenen experiències interessants per conèixer en àmbits concrets, com també les teníem nosaltres en serveis com els de la gent gran a través del Consorci Sociosanitari d’Igualada que era model per a altres ciutats. Per sobre de tot creiem que hem de definir el nostre propi model de ciutat, fonamentat en la nostra cultura, tradició, els sectors econòmics tradicionals, però sense por al canvi, a la modernització i a definir el nostre propi futur.

Maig 2015

#AD24M

Maig 2015

igualada ELS CANDIDATS

“Volem una ciutat amb més feina i més inversió social” JOSEP M. PALAU ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA

“

A nivell urbanístic cal treballar a nivell supramunicipal. Òdena i Montbui han de fer un POUM també Josep Maria Palau té 47 anys. MARINA MÉNDEZ

DE JORBA A IGUALADA Jorbenc de naixement i igualadí des de fa més d’una dècada. Ara es planteja el repte de ser alcalde d’Igualada. És Llicenciat en Ciències Polítiques i Sociologia i màster en Desenvolupament Local i Regional. Ha estat alcalde de Jorba des del 2003 i és president de la Federació Regional d’Esquerra a la Catalunya Central. Desenvolupa tasques directives en l’àmbit d’Hisenda a l’Ajuntament d’Igualada.

Què aporta el seu projecte que no trobem en el dels altres partits ? És un projecte que s’ha elaborat amb la participació i la implicació de centenars de persones, i que s’està portant a l’ajuntament a través d’un equip de persones preparat i cohesionat, que a més a més coneix bé i està implicat amb la societat civil igualadina. Som un equip i tenim un projecte de ciutat clar i realitzable. Decidir junts una ciutat per a tothom es fonamenta en tres pilars i quarantacinc actuacions que estan escrites i desenvolupades, detallant què es pretén millorar i com es portaran a terme. Els tres pilars d’aquest projecte de ciutat són: primer millorar contínuament l’eficiència en l’administració municipal, segon fer que Igualada sigui una ciutat cada cop més reindustrialitzada i amb més feina, i el tercer pilar, una major inversió social per a garantir la igualtat d’oportunitats per a totes les persones i barris de la ciutat. Estem a les portes d’un nou pla urbanístic. Com ha de ser aquest pla ? I com s’ha de tramitar ? I què s’ha de fer amb el Rec ? Des d’ERC Igualada creiem que abans que la ciutat d’Igualada redacti el seu POUM, cal una reflexió prèvia i conjunta a nivell de Conca d’Òdena. La realitat d’Igualada i de la Conca d’Òdena és que el municipis són conurbans i que formem una sola realitat urbanística. La individualitat urbanística, ja ens ha demostrat en el passat que no és una bona solució, i per això proposem, previ a la redacció del POUM municipal, treballar sobre la planificació urbanística territorial a nivell supramunicipal, bàsicament entre els municipis que són conurbans: Igualada, Montbui, Vilanova i Òdena, deixant oberta la possibilitat d’ampliar-ho a altres municipis. La realitat és que tant Igualada, com Òdena i Montbui tenen pendent la redacció i aprovació d’un nou POUM, i que només Vilanova ja el té aprovat. És una gran oportunitat per fomentar el treball comú per tal de consensuar les principals actuacions territorials. Proposem que la redacció del POUM doni exemple sobre noves formes de fer urbanisme, tècnic per sobre de tot, però també sorgit des de l’àmbit ciutadà, associacions, empresaris..., tots aquells que en un futur l’han de desenvolupar, consolidar i garantir-ne l’èxit. Proposem crear una gran plataforma d’actors locals amb suport d’experts, si cal externs, que el pensi, el creï i se’l faci

seu. Si el POUM el fa la ciutat, la ciutat el podrà assumir i desenvolupar. Per aconseguir aquest objectiu de POUM de ciutat, es proposa la creació d’una Oficina del POUM, prèviament a la contractació de l’equip redactor, amb la qual es definirien les directrius bàsiques en base a les quals s’haurà de redactar el POUM. Aquesta oficina estarà formada per gent del territori i gestionada per un grup de tècnics, de l’Ajuntament o contractats per aquest fi. Cal debatre la previsió de creixement de la ciutat; l’adequació de l’espai de l’avinguda de Catalunya-sector les Comes com un gran parc; la possibilitat d’admetre altres usos i edificacions en aquest espai; la modificació i/o ampliació d’usos de la façana nord del parc per generar una major activitat sobre el mateix parc; la possible ampliació i potenciació dels usos de la façana sud de l’Avinguda d’Europa; les possibles intervencions al barri del Rec i al polígon industrial de les Comes; les millores de les connexions actuals o la creació de noves; la revisió dels usos a les diferents zones de la ciutat; la millora de les zones verdes, etc. Igualada, però, té reptes urbanístics que demanen d’urgència, que no poden esperar més i que cal afrontar, sense por, amb tranquil·litat i valentia. Per al barri del Rec, principal element que necessita urgència urbanística, els d’ERC Igualada proposem la redacció immediata d’un Pla Especial que es redacti i s’articuli mentre no es redacta i s’aprova el nou POUM. Aquest Pla Especial es redactaria, de manera similar al POUM, és a dir amb participació de tots els sectors implicats, i posteriorment aquest Pla Especial s’incorporaria al nou POUM. Igualada té més de 3.300 aturats. Què proposen com a solució o com a mètode que no s’hagi aplicat o que no aportin les altres candidatures ? En primer lloc, activarem un programa transversal de reindustrialització d’Igualada, com a responsabilitat directa de l’alcalde, per fer que tots els departaments i les unitats municipals implicades treballin coordinadament per atraure empreses de fora i promoure la creació d’empreses des d’Igualada. Reforçarem l’oficina de captació d’empreses, establirem un sistema d’impostos i taxes municipals que donin un missatge clar: que Igualada facilita la creació d’activitat empresarial i la creació de llocs de treball. Establirem un sistema de tramitació i de controls tècnics i adminis-

#AD24M

Maig 2015

ELS CANDIDATS igualada

tratius municipals que siguin facilitadors, que acompanyin i formin els emprenedors, amb flexibilitat en els formats i en els terminis d’adaptació. I també aprovarem una planificació urbanística i d’usos que comporti oportunitats de generar activitat econòmica en tots aquells espais de la ciutat on sigui possible, tenint en compte els diferents perfils d’activitats econòmiques que existeixen. En segon lloc, incentivarem i facilitarem la reinversió de l’estalvi i dels recursos financers dels igualadins en projectes empresarials a Igualada, amb un fons de capital risc o instrument jurídic similar de desenvolupament territorial, que tindrà per objecte la inversió en empreses de nova creació domiciliades a Igualada que impliquin una contractació laboral significativa. En tercer lloc, reorientarem els equipaments d’Ig-Nova, creant el laboratori de fabricació digital d’Igualada, i farem que sigui un referent de la nova fabricació a nivell de Catalunya, amb un ampli espai de coworking, en el qual totes les persones de la ciutat que tirin endavant projectes empresarials puguin compartir l’ús de les eines tecnològiques de la nova fabricació. En quart lloc, apostarem més per les nostres indústries i els nostres sectors amb més potencial de futur. En el tèxtil es pot crear un segell o marca de producte de quilòmetre zero, per reforçar Igualada com a referent del gènere de punt de qualitat i socialment responsable. I en la pell, ara s’ha d’apostar fermament per la formació i el desenvolupament d’activitats de marroquineria reimpulsant l’Escola Gaspar Camps, i per a la captació d’empreses, amb l’amplíssim nou espai industrial del Parc d’Innovació del Cuir i la Marroquineria. I el

sector TIC, si ens ho creiem de debò, té un potencial enorme per dedicar-nos a fer una feina que es pot vendre per tot el món. Finalment, en el marc d’una potent taula de dinamització comercial, proposem sumar i compartir els recursos per invertir molt més en comunicació publicitària en tot el nostre àmbit d’influència, per posicionar Igualada com a ciutat comercial atractiva i capdavantera. Quina és la Igualada que voldria veure d’aquí a quatre anys ? Una Igualada en la qual s’han creat moltes noves petites empreses i on s’ ha instal.lat alguna nova empresa gran. Una Igualada on els autònoms, petits empresaris i gent de l’empresa tornen a estar il.lusionats a emprendre projectes empresarials perquè han vist que l’ajuntament, a més d’ajudar els dos principals sectors econòmics, ha portat a terme algunes actuacions contundents, per exemple en l’àmbit d’impostos i taxes municipals. Una Igualada amb molt menys atur i amb molta menys pobresa, i on el comerç de proximitat està creixent i guanyant qualitat, amb el qual ens estem posicionant cada cop més com una ciutat comercialment atractiva. També voldria veure una Igualada exemplar en matèria de participació ciutadana i en eficiència de l’administració municipal, amb un nou pla urbanístic que cohesiona la ciutat i fomenta l’activitat econòmica. Una Igualada en la qual tots els nens i nenes poden fer un bon procés d’aprenentatge i d’integració de la diversitat en una oferta educativa socialment equilibrada. Una Igualada que ha millorat la igualtat d’oportunitats per a totes les persones i barris de la ciutat.

“

El govern, a més d’ajudar als dos principals sectors econòmics, ha de fer accions per altres àmbits

Amb un sistema de beques per als joves que ajuda que ningú deixi d’estudiar per motius econòmics, amb la cultura igualadina participant del procés educatiu a les nostres escoles, com a eina d’aprenentatge de valors. Una Igualada que té una formació esportiva exemplar, resultat de la col.laboració entre l’esport escolar i l’esport federat i amb unes instal.lacions esportives posades al dia i a l’alçada de les necessitats dels nostres clubs. Una Igualada que té uns carrers més nets, que és més eficient en el reciclatge i que té un millor servei de transport públic. Quin home o dona de les altres candidatures creu que podria entrar en el seu projecte, o almenys, el voldria tenir de company ? Del Partit Popular i Plataforma per Catalunya és impossible que puguin entrar persones en el nostre projecte. En canvi, segur que en les altres candidatures hi ha persones que podrien entrar en el nostre projecte. Estem sumant molta gent que fins fa ben poc era més propera a altres sensibilitats polítiques. El nostre és un projecte de ciutat independentista, d’esquerres i obert a la societat, en el qual cap tothom qui comparteixi aquests valors. Si l’1 és extrema esquerra i el 10 extrema dreta, on se situaria ? Sóc d’esquerres i admirador dels valors de la socialdemocràcia dels països del nord d’Europa, d’aquells valors de responsabilitat personal i d’equitat social que han permès construir les societats més lliures, igualitàries i amb benestar del món. Si hi hem de posar un número, posem-hi el 2,5. Fins on estan disposats a portar la participació ciuta-

dana vostè i el seu equip ? I la transparència ? Igualada ha de ser exemplar en participació ciutadana i transparència. Formen part del nostre projecte de ciutat per a tothom i farem aquestes cinc actuacions per portar-ho a la pràctica: replantejarem els canals de participació existents de tal forma que la participació s’entengui com una política transversal del govern per tal de fomentar-ne la pràctica i adaptar-la a les necessitats dels ciutadans, dinamitzarem el teixit associatiu veïnal i la col.laboració entre entitats; crearem espais d’aprenentatge en matèria de participació ciutadana i dinamització comunitària amb una programa de formació; treballarem els grans temes de ciutat de forma participada amb canals i mecanismes participatius específics, i dotarem els ciutadans d’una informació municipal plenament transparent que permeti, entre d’altres aspectes, que la ciutadania pugui conèixer d’on provenen i on s’apliquen tots els recursos econòmics municipals, i com es va millorant l’eficiència en la seva gestió. En quina ciutat voldrien que s’emmirallés Igualada ? Igualada es pot comparar objectivament amb les ciutats de l’interior de Catalunya que tenen un volum de població similar al nostre com poden ser, entre d’altres, Vilafranca del Penedès o Vic, per valorar si estem millor o pitjor en els diversos indicadors econòmics, culturals o socials. Ara bé, Igualada només es pot emmirallar en la nostra pròpia gent, en la nostra societat civil. Tots junts hem de construir un projecte propi i singular de ciutat, que serà aquell que compti amb el compromís i la implicació de tots els igualadins i igualadines.

i la informació sobre el nostre #EquipxIGD

VOTA!

#AD24M

Maig 2015

igualada ELS CANDIDATS

JOAN AGRAMUNT PARTIT POPULAR

UN CLÀSSIC Els darrers vint anys, el PP a Igualada ha estat Pere Calbó... i Joan Agramunt. Aquest administrador de finques és una presència habitual al consistori. Només ha estat absent en el període 1999-2003. Joan Agramunt és un home afable, però ferm en les seves conviccions. Ara, davant la difícil situació del PP a nivell estatal i català, espera mantenir la presència de la formació conservadora a l’Ajuntament i poder influir en la governabilitat d’Igualada

“Vindran empreses si fem valer la situació geogràfica”

“

Les nostres propostes són les que es poden fer, no volem crear falses il·lusions al conjunt de la ciutadania Què aporta el seu projecte que no trobem en el dels altres partits? Seriositat i rigor, i propostes per ser realitzades sense crear falses expectatives al conjunt de la ciutadania. Estem a les portes d’un nou pla urbanístic. Com ha de ser aquest pla? I com s’ha de tramitar? I què s’ha de fer amb el Rec? Tal com ja hem dit en reiterades intervencions públiques, el primer pas és el de la participació ciutadana i dels agents socioeconòmics i empresarials, sindicals, comercials, ar-

quitectes, aparelladors, agents immobiliaris, etc, per tal de portar a terme la creació del Consell Assessor Urbanístic Municipal. Ha de ser la primera actuació per buscar el model, ja que entenem que un nou Pla General d’Ordenació Urbanístic de la Ciutat és una de les principals eines de planificació del municipi, tant per marcar el creixement d’habitants com els paràmetres comercials, econòmics, socials i òbviament, urbanístics. Igualada té més de 3.300 aturats. Què proposen com a solució o com a mètode

#AD24M

Maig 2015

ELS CANDIDATS igualada

“

Crec que podem compartir projectes amb altres persones de formacions diferents

Joan Agramunt té 47 anys. MARINA MÉNDEZ

que no s’hagi aplicat o que no aportin les altres candidatures? Ha de ser la primera prioritat d’aquesta i qualsevol administració superior. Fa falta la implantació d’empreses al nostre municipi, sí o sí, i per extensió als de la Conca d’Òdena. Es pot i s’ha de fer més a fer valer la nostra situació geogràfica en el conjunt de Catalunya i millorar les infraestructures viàries i sobretot ferroviàries per tal de tenir un territori més vertebrat i cohesionat. Quina és la Igualada que voldria veure d’aquí a quatre anys? Una Igualada pròspera i amb una taxa d’atur molt baixa, amb més i millors infraestructures. En definitiva, una ciutat encara molt més competitiva i superior a la mitjana de capitals de comarca del nostre entorn. Quin home o dona de les altres candidatures creu que podria entrar en el seu projecte, o almenys, el voldria tenir de company? Per sort a Igualada crec que podríem compartir projectes

econòmics, bàsics i prioritaris per a la ciutat amb moltes persones que representen altres formacions polítiques. Si l’1 és extrema esquerra i el 10 extrema dreta, on se situaria? El PP és un partit polític centrat, moderat i econòmicament liberal i de valors conservadors. Al 5. Fins on estan disposats a portar la participació ciutadana vostè i el seu equip? I la transparència? Nosaltres creiem en la participació ciutadana. Vàrem crear el Consell Municipal de Medi Ambient en el mandat 19951999. Malauradament ara han suprimit el Fòrum Ambiental. Pel que fa a la transparència de la gestió pública, qui legisla amb penes i sancions civils, penals i patrimonials és el PP a nivell estatal. En quina ciutat voldrien que s’emmirallés Igualada? En les que tenen plena ocupació. És el senyal inequívoc que una ciutat o societat va endavant.

#AD24M

Maig 2015

igualada ELS CANDIDATS

“La política és un servei temporal, amb un peu a fora”

LA CUP APAREIX A LA CAPITAL Per primer cop concorre a Igualada una llista de la CUP. Ho fa de la mà del llicenciat en Periodisme i Sociologia Albert Mateu, una persona estretament vinculada a moviments socials i cooperativistes a l’Anoia. Mateu és el número u d’un projecte col·lectiu que reuneix persones del teixit associatiu d’Igualada amb afinitats amb organitzacions feministes, del món sindical, amb presència a la PAH o l’Espai pels Somnis i amb entitats populars i culturals, com ara La Teixidora o Òmnium Cultural.

ALBERT MATEU CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR

Què aporta el seu projecte que no trobem en el dels altres partits? Aire fresc i ruptura. Noves idees i maneres de fer. Un nou projecte municipalista, fermament independentista i d’esquerra transformadora. Amb apostes per a un model de ciutat decididament al servei de les persones, i especialment d’aquelles que més pateixen actualment i a qui es vulnera els drets més bàsics. Un projecte de codi obert, que obri una escletxa a l’Ajuntament per afavorir la transparència i la participació reals, i basat en una nova manera d’entendre la política, com un servei temporal, amb un peu a dins i l’altre a fora, i que es renovi constantment, que falta fa veient l’antiguitat de molts dels qui ja hi són. I en equip: aquests dies qui va al capdavant de la llista surt molt als mitjans,

però som un projecte col·lectiu en què tothom qui hi treballa és igualment important. Estem a les portes d’un nou pla urbanístic. Com ha de ser aquest pla? I com s’ha de tramitar? I què s’ha de fer amb el Rec? Apostem per un procés obert i transparent des del principi. Que no limiti les veus de fora l’ajuntament al termini legal d’al·legacions, sinó que compti amb la ciutadania i la societat civil des d’un bon inici, a l’hora de traçar les primeres línies estratègiques. El barri del Rec té una singularitat que requereix un tractament a part, específic, en el qual sigui possible planificar-hi una mixtura d’usos que en preservi allò que el fa únic però mantenint-lo viu, no només com a aparador arquitectònic del passat. Al Rec ens

“

No confiem en l’arribada de grans empreses, el que ens preocupa és la qualitat dels llocs de feina

Albert Mateu té 32 anys. MARINA MÉNDEZ

hi juguem molt com a futur de ciutat, i cal ser-ne conscients. És una oportunitat que cal aprofitar bé. Igualada té més de 3.300 aturats. Què proposen com

a solució o com a mètode que no s’hagi aplicat o que no aportin les altres candidatures? A totes les candidatures ens agradaria que es creessin més llocs de treball, això és evident.

#AD24M

Maig 2015

ELS CANDIDATS igualada

Però nosaltres no confiem només en l’arribada de grans empreses que no s’acaben de concretar mai, i ens preocupa també la qualitat d’aquests llocs de treball. Per això apostem per potenciar fórmules com el cooperativisme, que garanteix llocs de treball de major qualitat i amb un compromís implícit amb el territori i la creació d’ocupació. Creiem que cal apostar per diferents sectors, perquè la Conca d’Òdena té una economia molt diversificada ;massa sovint es parla, només, de dos o tres sectors concrets. Potser no pretendre fer grans esdeveniments, sinó ajudar a funcionar el que ja funciona perquè vagi a més. Quina és la Igualada que voldria veure d’aquí a quatre anys? Ciutat d’una República catalana que ha protagonitzat un procés constituent realment transformador. Amb drets socials bàsics garantits i sense gent a qui es fa fora de casa; que fa seves les propostes impulsades per la ciutadania i els moviments socials; amb uns serveis públics que generen beneficis

i ocupació de nou en mans de l’Ajuntament; amb una economia cooperativa més forta que generi un important mercat social; amb unes perspectives engrescadores per al jovent; amb més implicació i debat públic sobre afers locals; amb una societat més autoorganitzada; amb una escena cultural tant o més viva que ara; i amb més participació ciutadana i més reconeixement del paper de les dones en tots els àmbits de la nostra societat. Quin home o dona de les altres candidatures creu que podria entrar en el seu projecte, o almenys, el voldria tenir de company? El que sí que tenim clar és a qui no voldríem trobar-nos a l’Ajuntament. I confiem que sigui possible gràcies al fet que cada cop siguin menys les persones que creuen que hi ha igualadins que no són de casa. Si l’1 és extrema esquerra i el 10 extrema dreta, on se situaria? El problema d’aquestes escales és que s’acostuma a mentir força. Però els posicionaments

de la CUP són prou coneguts, així que cadascú pot jutjar per si mateix. I, si no, al temps. Fins on estan disposats a portar la participació ciutadana vostè i el seu equip? I la transparència? Fins allà on es pugui i una mica més enllà. Per la part que ens toca, establirem mecanismes per rendir comptes d’allò que anem fent i, al detall, també amb els nostres comptes. La primera mostra serà publicar els ingressos i despeses de la campanya quan s’hagi acabat. I a nivell d’institucions, creiem que és bàsic recompondre el vincle de la ciutadania amb els afers públics, la seva implicació, i un pas imprescindible és aportar tota la informació que calgui per suscitar interès i tots els mecanismes possibles per tal que la participació sigui real i substanciosa. Retornar el poder a la gent, que és a qui pertoca. I començant per les coses més importants, apostant per consultes vinculants en alguns casos i treballant per augmentar progressivament la temàtica i la quantitat d’uns pressupostos que han de ser cada cop

més participatius. No es tracta només de deixar la porta oberta, sinó perseverar per convèncer la gent de traspassar-la. En quina ciutat voldrien que s’emmirallés Igualada? Aquesta és recargolada. Segurament amb cap en concret, però sí amb experiències d’altres llocs. Sovint pensem que tot està per inventar, quan és ben bé al contrari. Hi ha ciutats que han treballat ben a fons en eficiència energètica? Doncs agafem-ne idees. Tenim Rubí, per exemple. Hi ha ciutats que tenen uns moviments socials forts? Doncs veiem com s’ho fan a Sabadell o d’altres, per exemple. Participació? Mirem cap a El Figaró. Cooperativisme? Tenim el barri de Sants. I sobretot, a banda de millorar, que cal millorar amb moltes coses, no deixar perdre el que aquí tenim de bo i singular. Posar-ho en valor, però no per fer una marca que no se sap a qui o què pretén convèncer de fora, sinó per assolir fites que ens permetin mantenir l’orgull pel lloc d’on som però per les coses que hi fem, no de manera buida i acrítica.

“

La Igualada que volem és amb gent amb els drets bàsics garantits i on no es faci fora a ningú de casa seva

#AD24M

Maig 2015

igualada ELS CANDIDATS

“Prou urbanisme de bisturí” Què aporta el seu projecte que no trobem en el dels altres partits? Il·lusió, autocrítica, innovació i voluntat de treballar per obrir les portes de l’Ajuntament. Volem obrirles en ambdues direccions, per una banda per fer arribar les veus dels veïns, les entitats i col·lectius, garantint que s’escolta tothom, sense diferenciar sectors o grups, i per altra de dins cap a fora fent un ajuntament amb transparència. La mateixa configuració de la candidatura, fruit de la confluència de persones procedents de cultures polítiques diferents, avala la voluntat integradora i de diàleg, sempre des d’una voluntat comuna de transformació d’una realitat que no ens agrada. Combinem experiència i joventut, noves formes de fer política i ganes de treballar junts per oferir la possibilitat que la gent participi i decideixi les seves prioritats. Per això desenvoluparem eines i processos de participació. En definitiva, som un projecte de persones per a les persones, obert a tots els veïns i veïnes per arribar en comú a solucions i compromisos. Un eix fonamental de l’acció política que proposem és la participació. Per això, des de Decidim Igualada, proposem la creació d’un observatori independent per donar suport a la promoció de les entitats, associacions i plataformes que treballin per afavorir la participació, la cohesió i igualtat entre els diferents sectors i col·lectius de la ciutat.

“

El nostre eix fonamental de l’acció política és la participació. La gent ha de decidir què és prioritari Castañé, el candidat més jove: té 29 anys. MARINA MÉNDEZ

DARÍO CASTAÑÉ DECIDIM IGUALADA

LA SOPRESA L’informàtic Darío Castañé és el més jove dels candidats a l’alcaldia igualadina. Encapçala l’amalgamada candidatura de Decidim Igualada, que inclou a Pirates -el seu partit-, ICV-EUiA, Procés Constituent i membres del Cercle Podem Igualada.

Maig 2015

#AD24M

Maig 2015

igualada ELS CANDIDATS

Estem a les portes d’un nou pla urbanístic. Com ha de ser aquest pla? I com s’ha de tramitar? I què s’ha de fer amb el Rec? Fins ara s’ha fet un «urbanisme de bisturí» sense una visió global i sense perspectiva de futur. La realització d’un nou POUM permet un debat seriós sobre quina Igualada volem i ha de ser l’oportunitat per iniciar un procés participatiu. Plantegem una proposta de participació que ha de comptar amb un equip multidisciplinari, i una oficina tècnica al servei de la ciutadania, que organitzi el debat per poder arribar a una aprovació final per part dels veïns i veïnes d’Igualada. El pla s’ha d’iniciar fent una bona diagnosi per, a partir d’aquesta, ser capaços de dissenyar la Igualada imaginable, per després construir la possible. Per a nosaltres és essencial defugir la visió econòmica especuladora i, en canvi, ha de representar l’elaboració d’una alternativa amb tres eixos essencials: millorar la trama urbana i la cohesió dels barris, fer de la sostenibilitat un eix primordial del disseny actual i futur de la ciutat i fer passos concrets cap a la integració a la Conca d’Òdena i comarca. El Rec és un barri singular amb una arquitectura industrial que cal conservar i rehabilitar, amb possibilitats de convertirse en un espai on ubicar nous sectors econòmics i culturals. Per definir les propostes caldria crear un equip on participin les persones i els agents implicats, amb l’objectiu de rehabilitar, buscar l’ocupació amb imaginació i sense aspiracions d’especular. Tant en el cas del POUM com en el del Rec el gran repte és evitar l’especulació urbanística, ja que per a nosaltres és essencial prioritzar els interes-

sos de la ciutat per sobre dels interessos privats d’uns pocs. Igualada té més de 3.300 aturats. Què proposen com a solució o com a mètode que no s’hagi aplicat o que no aportin les altres candidatures? No existeixen solucions màgiques. Nosaltres proposem promoure aquells sectors que generen ocupació, com poden ser els serveis a les persones, la rehabilitació dels edificis i la millora de la seva eficiència energètica, entre altres. Afavorir l’economia social i nous sectors econòmics com són les noves tecnologies i l’economia verda. Pensem donar impuls als sectors econòmics que ja hi ha, però cal també impulsar nous sectors econòmics, donant un protagonisme a noves formes d’economia social, com poden ser cooperatives i altres tipus de projectes comunitaris. La implantació de la moneda social pot ser un instrument per afavorir l’economia local, especialment el comerç local i el consum de proximitat. Una política de creació d’ocupació ha d’anar acompanyada d’un millor desenvolupament de la formació permanent; per això proposem treballar per ampliar l’oferta tant pel que fa a places com a especialitats en els Cicles Formatius de Grau Mitjà i Superior. Cal millorar la formació d’adults vinculant-la a l’educació formal, i aquesta a les necessitats de desenvolupament econòmic de la ciutat. Quina és la Igualada que voldria veure d’aquí a quatre anys? Nosaltres volem una ciutat digna, on els drets bàsics estiguin assegurats, amb menys desigualtats i on els recursos públics siguin aprofitats per

“

Volem promoure tots aquells sectors que generen ocupació, però sabem que no existeixen solucions màgiques

tots i no solament per les elits econòmiques. Una ciutat acollidora, on tothom tingui el seu lloc i estigui orgullós de viurehi; equilibrada, on les diferències entre zones es redueixin i la cohesió social es reforci amb serveis públics de qualitat; equitativa, amb igualtat d’accés a qualsevol equipament, servei o activitat mitjançant la tarifació social; sostenible, amb una gestió de residus eficient i menys contaminació; i participativa, on els veïns i veïnes puguin decidir la ciutat que vulguin i no la que decideixin uns pocs a porta tancada. Quin home o dona de les altres candidatures creu que podria entrar en el seu projecte, o almenys, el voldria tenir de company? La nostra voluntat és de diàleg i col·laboració amb totes les persones que tinguin visions similars de la ciutat que volem, disposades a discutir les propostes, debatre-les amb la ciutadania, amb capacitat de consensuar-les i d’arribar a acords. Si l’1 és extrema esquerra i el 10 extrema dreta, on se situaria? És relatiu perquè actualment el centre s’ha escorat a la dreta. Així, ens situem al 2-3, amb polítiques que posin les persones en el centre de les decisions i amb l’objectiu de disminuir les desigualtats, redistribuir la riquesa i fer possible una vida digna per a tothom, deixant l’1 per als sectors que, estant en moltes coses d’acord amb nosaltres, no veuen clar participar en les institucions. La visió de les esquerres ha anat canviant molt darrerament, però per a nosaltres ser d’esquerres vol dir lluitar contra el model capitalista actual i les polítiques socials neoliberals, i en aquest sentit estem

molt a prop de l’1. Fins on estan disposats a portar la participació ciutadana vostè i el seu equip? I la transparència? Fins al final. No hi ha res que no es pugui discutir ni que no es pugui ensenyar. El nostre objectiu és la democràcia en majúscules, on tothom pot participar quan vulgui i pot saber com s’està gestionant el que és de tots. És important entendre que, encara que tinguem un mandat donat en les urnes, els veïns i veïnes tenen tot el dret a ser protagonistes i a poder accedir a la informació de l’Ajuntament directament per poder estudiar-la i proposar millores. No som ingenus, per millorar la participació cal que hi hagi bona informació i debat. Treballarem perquè el coneixement de les dades i el debat sobre les propostes sigui el més ampli i aprofundit possible, defugint sempre discursos simples i demagògics. En quina ciutat voldrien que s’emmirallés Igualada? En el món no hi ha dues persones iguals com tampoc no hi ha dues ciutats iguals. Igualada és i ha de ser el que vulgui ser. Podem aprendre de molts altres llocs, en funció d’experiències concretes. Per exemple, en processos de participació ciutadana ens podem fixar en poblacions tan diferents com poden ser El Figaró o bé Asunción; per desenvolupar experiències d’economia del bé comú, podem mirar Orendain; si volem aprendre de processos de reconversió d’espais industrials abandonats, un referent pot ser Berlín. També la implantació de la moneda social feta a Oñati o el pla d’estalvi energètic de Rubí són bons exemples per a nosaltres. Les ciutats són irrepetibles, però de les experiències d’altres llocs en podem aprendre, i molt.

Maig 2015

#AD24M

Maig 2015

igualada ELS CANDIDATS

“No cal moure les adoberies, no volem un Rec abandonat” ANTONI ROSICH SOLIDARITAT-RECUPEREM IGUALADA!

“ Toni Rosich té 56 anys. MARINA MÉNDEZ

Presentem un projecte d’un canvi polític, amb limitació de càrrecs i retribucions

VETERANIA I IL·LUSIÓ Després que Ignasi Vich no aconseguís entrar fa quatre anys, Solidaritat torna a la càrrega amb Toni Rosich, que és el cap de llista més veterà en aquestes eleccions municipals a Igualada. Empresari autònom i tècnic superior en Tecnologia Industrial, s’ha imposat a les primàries del partit a uns altres dos candidats i ara presenta les seves propostes perquè la formació entri al consistori. Presenten un programa centrat en la recuperació del caràcter industrial de la ciutat i han adoptat els punts del manifest Recuperem Igualada. Què aporta el seu projecte que no trobem en el dels altres partits? Per una banda, el nostre projecte és el d’un canvi cap a la política d’un país realment democràtic, amb limitació de retribucions i càrrecs per tal que qui s’hi dediqui ho faci de manera vocacional. Oferim transparència i participació ciutadana, tal i com fem en la nostra organització des dels inicis. Ens abstindrem de fer promeses que no hàgim de complir, de proposar obres faraòniques i tenim clar que adquirim el compromís amb la ciutat pels quatre anys complerts i no només pels últims mesos. A més a més incorporem accions concretes i decidides per reindustrialitzar Igualada. D’altra banda, també tenim un compromís amb un projecte de país per Catalunya. Així, donarem suport a tots aquells gestos que ens portin a la independència; com a exemples, hem acceptat els punts proposats per l’ANC i donarem suport perquè s’exerceixi una DUI amb tota la força amb què sigui possible fer-ho des de l’Ajuntament. També exercirem la Sobirania Fiscal i des de SI farem pedagogia perquè la ciutadania s’hi sumi.

Estem a les portes d’un nou pla urbanístic. Com ha de ser aquest pla? I com s’ha de tramitar? I què s’ha de fer amb el Rec? El POUM és quelcom important que s’ha de fer de manera consensuada entre les forces polítiques i la ciutadania, així que la nostra proposta passa per basar-lo en estudis independents de l’opinió dels igualadins i en els informes tècnics municipals i ratificar-lo en una consulta ciutadana municipal vinculant. I, pel que fa al tema del Rec, s’ha d’incentivar i promoure una millor imatge amb ajuts a la renovació. No és raonable el trasllat d’empreses, quan les infraestructures ja estan en funcionament (depuradora, comunicacions, etc). Amb quin pressupost es compta per remodelar l’espai quan les empreses es traslladin? La imatge d’un Rec abandonat és pitjor que la imatge d’un Rec en decadència com l’actual. Cal promoure que l’espai, ja actualment abandonat, l’ocupin noves empreses amb dedicació diversificada per tal que esdevingui un nou semi-polígon industrial compatible amb la proximitat residencial i que disposi d’un accés directe cap a la Ronda Sud.

C/Gran Bretanya, 24 · Pol. Industrial Les Comes · IGUALADA · Tel. 93 806 63 64 · Fax 93 803 26 82

#AD24M

Maig 2015

ELS CANDIDATS igualada

Igualada té més de 3.300 aturats. Què proposen com a solució o com a mètode que no s’hagi aplicat o que no aportin les altres candidatures? La simplificació dels tràmits administratius per a la incorporació de noves empreses; promoure excepcions fiscals, revertir el fet que invertir a Igualada sigui un 70% més car que fer-ho a la Zona Franca de Barcelona (amb incomparables i millors infraestructures i comunicacions), quan podria ser cinc vegades més econòmic que allà. En definitiva, fer Igualada més competitiva respecte d’altres indrets industrials de Catalunya. Amb infraestructures limitades no podem competir en cap més àmbit. Si ho aconseguim, la millora d’infraestructures vindrà sola pel previsible dinamisme de la zona. Aconseguit l’objectiu, ja vindrà l’hora d’obtenir-ne el rendiment. Quina és la Igualada que voldria veure d’aquí a quatre anys? Una Igualada industrial i pròspera, no merament residen-

cial, però també respectuosa amb el medi ambient i l’entorn. Una Igualada amb espais culturals i lúdics suficients per no haver de marxar cap a altres indrets de gaudiment. Una Igualada on tothom se senti a gust, gaudint dels múltiples àmbits que ofereixi, sempre respectuosos amb un ambient sa i ponderat, corresponent al seu entorn de natura i espai, no tan sols limitat a un ambient de zona d’interior quasi rural, sinó també al que correspon a una ciutat de les seves característiques, nombre d’habitants i com a capital de la comarca de l’Anoia. Quin home o dona de les altres candidatures creu que podria entrar en el seu projecte, o almenys, el voldria tenir de company? Simplement qualsevol que entengui Igualada tal i com l’entenem nosaltres, industrial, activa, pròspera i inconformista. Capaç de prosperar i oferir alternatives diverses i, alhora, participativa i lluitadora en l’interès comú català d’aconseguir la República catalana independent, és a dir,

“

Volem una Igualada industrial i pròspera, no merament residencial, però també respectuosa amb l’entorn

la independència del nostre país. Si l’1 és extrema esquerra i el 10 extrema dreta, on se situaria? Dins la nostra pretesa transversalitat que promou principalment una Catalunya independent al marge d’ideologies, no podem obviar un munt de temes socials que afecten la ciutadania i els seus problemes quotidians, perquè el problema no és tan sols un, és múltiple. Si hem de ser sincers, dins de Solidaritat Catalana per la Independència, fa temps que hi estan còmodes partits com el PSAN que ens fa definir bàsicament d’esquerres i ecologista. Però també pensem que som incapaços de definir-nos entre l’1 i el 5, pretenem incorporar al nostre projecte tothom coherent i implicat en el benestar de la població de Catalunya. Fins on estan disposats a portar la participació ciutadana vostè i el seu equip? I la transparència? Totalment i fins a l’extrem. Volem incorporar a la gestió mu-

nicipal, els pressupostos participatius per tal que tothom hi pugui dir la seva opinió. Volem limitar les retribucions de càrrecs municipals, en funció d’una taula de màxims i la seva incompatibilitat a la duplicitat de càrrecs electes, per tal d’establir-ne el límit d’un sol càrrec per a una sola persona. Volem la màxima transparència en la gestió, fent públics els patrimonis de cada membre de l’equip municipal, que també sigui pública la seva agenda i l’abast de la seva gestió, els plantejaments de les seves propostes i l’estat de les tasques assignades, en temps real. I tot allò que sigui susceptible de ser aprovat mitjançant consulta vinculant a la ciutadania, farem que hagi de complir amb aquest tràmit. Volem que la ciutadania se senti a prop de l’Ajuntament, i el primer pas l’hem de fer nosaltres. En quina ciutat voldrien que s’emmirallés Igualada? No mirem cap a altres ciutats sinó que el nostre objectiu és que Igualada sigui un referent innovador en què les altres ciutats es fixin.

Capellades, 31 (cantonada C/. Girona) · 08700 IGUALADA (Barcelona) · Tel. 93 804 26 11 · Fax 93 805 39 53 · www.gesgar.com

#AD24M

Maig 2015

opinió

Ajuntaments a les nostres mans El dibuix que veieu l’ha fet un nen de 7 anys. Va néixer el 2008, just quan s’engegava l’actual situació econòmica que ha canviat la nostra noció del progrés i la nostra visió del món. És clar que aquest infant, en aquest dibuix, hi reflecteix un edifici sense cap altra connotació que la que ell hi ha viscut, el lloc on hi ha els Gegants, la construcció davant la qual els Moixiganguers hi alcen els castells. Aquest nen, per sort, encara no s’ha pogut contaminar dels sentiments d’incertesa que ens aclaparen, tant a nivell socioecònomic com el del nostre futur com a país. Ell ha dibuixat l’edifici; el contingut

d’aquest edifici, el dels 33 de la comarca, depèn de tots nosaltres el proper 24 de maig —i en part, el 27 de setembre—, i d’això en depèn també el futur d’aquest nen. La generació d’aquest nen, d’aquí a una dècada, podrà decidir el seu destí. Fins al moment, els representants que la població anoienca triï són els responsables de seguir donant forma

editorial

a aquest dibuix, de donar-li una connotació. Aquest petit de 7 anys creixerà i veurà que l’Ajuntament i la Plaça signifiquen alguna cosa més que els gegants i els Moixiganguers que tant li agraden, perquè és una pedra angular —la més important— del seu futur com a ciutadà. El consistori d’Igualada i el dels altres 32 municipis han de ser transparents,

impecables, perquè els petits segueixin amb la seva descoberta del món i se sentin orgullosos de les seves viles. Perquè puguin perfilar el seu dibuix. Encara hi som a temps. Ells tenen la sort de partir de zero i —confiem— poden tenir el futur a les mans. Hi ha candidats i candidates que concorren a les eleccions, en canvi, amb un bagatge ple. Amb prejudicis, o amb la seguretat que ja ho tenen tot après. Estem segurs que la immensa majoria de persones que són a les llistes hi són amb voluntat de servei, però haurien d’oblidar-

se que ja els examinaran d’aquí a quatre anys o cada quatre anys. Estem en una societat líquida i uns temps líquids, que requereixen alguna cosa més que bona voluntat. Que no s’oblidin que ells hi són de pas. Que la majoria de la població és més important que la majoria del ple. I que no s’oblidin que sense el nen que el dibuixa, l’Ajuntament no és res.

Edició: Cinquanta-set SL · Direcció: Toni Cortès Minguet · Coordinació: Francesc Vilaprinyó Albareda · Redacció: Francesc Vilaprinyó Albareda, Jordi Còdol · Comercial: Sandra Leal · Disseny i maquetació: Toni Cortès Minguet · Grafisme: Cèlia Martín · Agraïments: Cora Muntané, Oriol Soler, Ramon Enrich, Marina Iglesias, Núria Olivé, Mariona Pujol · Web: Creagia · Correcció de textos: Mercè Badal · Opinadors: Irene Dalmases, Carlota Martí, Blai Paco, Alfons Recio, Xavier Ribera, Joaquim Solé Vilanova, Assemblea Nacional Catalana, Igualada=Disseny, Òmnium Cultural · Il·lustradors: Pau Badia/Nomdenoia, Júlia Bausili, Octavi Càlichs, Cels Codina, Cèlia Mateu, Xavier Mula · Fotògrafs: Pau Corcelles, Marc Vila, Esquerra Xifré, Marina Mèndez/Ull Viu Fotografia Creativa, Jordi Solà

Cinquanta-set S.L. · C/Rec ,15 08700 Igualada · Redacció: redaccio@anoiadiari.cat · Publicitat: publicitat@anoiadiari.cat · Dipòsit Legal: B 14127-2015 TEXT LEGAL Cinquanta-set Edicions es reserva tots els drets sobre els continguts d’aquesta publicació, sense que es puguin reproduir ni transmetre a altres mitjans, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.

#AD24M

Maig 2015

Obra de totxo i de govern, i eleccions municipals Irene Dalmases

Des del 1979, cada quatre anys elegim democràticament els representants de cada poble o ciutat d’entre els quals surt el govern municipal. Aquest cop serà la vegada que farà 10! Seran però unes eleccions diferents de les altres, influïdes per dos fenòmens nous. Un, l’activisme i l’ambient independentista i l’altre, la irrupció de nous partits que canalitzen la indignació o el desig de castigar o trencar amb els partits tradicionals. Per tant, no sabem com això afectarà els resultats, fins i tot en els pobles i ciutats mitjans on s’acostuma a dir que es voten persones, lligades al que es coneix que han fet com a alcaldes o regidors en els darrers governs o en la seva vida professional o associativa. Certament que sempre una part dels ciutadans vota els partits en què tenen confiança. Fins que la perden. D’altres voten el cap de llista que els mereix crèdit, sense que a vegades sàpiguen explicar per què. Sovint una part de la població simplement deixa de votar un alcalde que porta temps i el creuen desgastat o que simplement ha acabat les idees. Als alcaldes que repeteixen se’ls tendeix, o tendia!, a votar per l’ obra feta. Millor dit, per les inversions fetes. Sobretot les de totxo, les que es veuen: urbanitzacions, equipaments esportius, culturals, places i rotondes, etc. Ara bé, a partir del 2008 la forta crisi econòmica i, abans del 2008, la borratxera col·lectiva de la societat i dels equips de govern municipals, autonòmics i estatal que els portà a fortes inversions, innecessàries, impagables o impossibles de mantenir, han provocat que durant la darrera legislatura a la majoria de municipis s’hagin fet molt poques inversions. O cap! Per tant, qui no sigui independentista monotemàtic (tot i que el moment és molt transcendent i històric per a Catalunya), qui no estigui rabiosament indignat (que consti que de motius n’hi ha per estar-ho i molts: pobresa, corrupció, poders econòmics fàctics, etc.), qui encara confiï en els politics, almenys en els locals que semblin (i molts ho són!) honestos; aquest ciutadà disposat a votar en clau purament municipal, a

JOAQUIM SOLÉ VILANOVA Catedràtic de Finances Públiques

“

Un municipi s’ha de gestionar econòmicament com si s’administrés una gran família: no és una cosa diferent

qui votarà, si ja no s’han fet equipaments o inversions municipals, si no hem pogut veure l’alcalde tallant cintes i més cintes, amb croquetes de degustació incloses? Jo crec que hi ha un motiu més per votar, o un factor més a tenir en compte a l’hora de decidir el vot en aquestes eleccions municipals de 2015. El factor és la gestió econòmica feta davant la crisi econòmica, la gestió del deute, la gestió de la despesa i dels serveis, la gestió dels ingressos (impostos o taxes). En una paraula, hom es podria preguntar: com ha recuperat o ha exercitat la sostenibilitat econòmica dels serveis i dels equipaments municipals el darrer equip de govern? Aquesta obra intangible és la que s’hauria de valorar en aquests moments per part dels ciutadantsvotants que volen valorar l’obra de govern. No l’obra de totxo, sinó l’obra de bon govern. Quan a mi algú em ve amb històries que el meu plantejament és economicista jo li pregunto: em podríeu definir què és un pare o una mare economicista? N’hi ha? Quan un pare o una mare fa retallades de despeses és economicista? Quan un pare o una mare decideix que en endavant els diumenges dinarem a casa i a la feina prendrem el tupper, o a l’estiu ens quedarem a fer turisme pel país, mentre les finances familiars no es recuperin, això és un pare o una mare economicista? O és simplement un pare o mare que intenten ser bons administradors i fer quadrar els números de casa? Un municipi s’ha de gestionar econòmicament com si s’administrés una gran família: no és una cosa diferent. Tots, amb o sense estudis, amb coneixements de política o sense, sabem quines famílies s’estan administrant bé i quines estiren més el braç que la màniga. Doncs ara tenim l’oportunitat d’ indagar-ho entre els diferents partits. I els politics tenen l’oportunitat d’explicar-ho bé. Si al teu municipi no hi ha obra nova de totxo, vota per l’obra del bon govern. Els alcaldes, de passada, han d’intentar ser simpàtics, però sobretot han de saber administrar bé, i ho han de saber explicar, amb una transparència c-o-mp-r-e-n-s-i-b-l-e per als ciutadans.

#AD24M

Maig 2015

opinió

La comarca de l’Anoia, passat present i futur industrial El PIB industrial de la nostra comarca està per sobre de la mitjana europea, de l’espanyola i de la catalana. Som una comarca industrial des de fa més d’ un segle, i tot i que en els darrers anys hem perdut una part molt important de la nostra indústria, encara mantenim nivells d’industrialització molt elevats i que podrien créixer amb certa facilitat amb l’acció conjunta dels diferents agents socials, entre els quals destaquen de forma notòria les administracions locals. Des dels ajuntaments s’ha de practicar una política activa quant al desenvolupament industrial de la nostra comarca. La indústria té una incidència positiva sobre la resta de sectors i actualment la conjuntura és positiva per produir una nova reindustrialització, gràcies a l’oportunitat que genera la producció de proximitat, el servei ràpid al client, les sèries curtes i l’ eficiència en la utilització i reutilització de les matèries primeres escasses. Per ajudar la indústria cal identificar els sectors que tenen una massa crítica que justifiqui disposar d’actius associats que permetin la consolidació i el creixement. Parlem de la necessitat que els instituts de formació professional preparin els joves formats per atendre els requeriments de recursos humans especialitzats que es produeixin dins del sector, i d’igual forma amb els estudis universitaris. També hi ha d’haver centres tecnològics preparats en les particularitats i especialitats dels sectors identificats. La nostra comarca té molts sectors industrials rellevants i algunes especialitzacions que poden esdevenir indústria. Estem parlant del sector de la pell, el sector tèxtil, el sector del paper, arts gràfiques i packaging, el sector del metall, el de la indústria auxiliar d’automoció, el de projecció i desenvolupament de fàbriques de ceràmiques, el TIC, el siderúrgic i finalment els actius que representen el Parc i Campus Motor i el 4D Health que, de convertir-se en pol d’atracció, poden generar una indústria especialitzada al seu voltant. Des de les administracions locals de la Conca d’Òdena i de la comarca, s’ha de treballar perquè tot aquest potencial disposi de facilitats per créixer, vetllant perquè tinguin accés a l’energia, a l’aigua i a les telecomunicacions, a preus que no representin cap greuge comparatiu amb

Recentment la Mancomunitat de la Conca d’Òdena ha creat una Oficina per a la captació d’inversions.

BLAI PACO President de la Unió Empresarial de l’Anoia

Creiem que aquesta és una de les iniciatives per les quals podem accedir a aquest objectiu d’industrialització; defensem, per tant, la continuïtat d’aquesta oficina, i demanem que els partits polítics que tinguin l’ obligació de governar en els propers quatre anys garanteixin la continuïtat d’aquest projecte i ajudin, en la mesura de les seves possibilitats, a fer reeixir projectes mancomunats amb una visió més ambiciosa que l’estrictament local. Des de la Unió Empresarial de l’Anoia hem fet arribar als partits polítics propostes en els àmbits de: l’ordenament municipal, la formació, polítiques d’ocupació, adequació de polígons industrials, simplificació administrativa, evitar l’increment dels impostos dissuasius per la implantació de noves empreses, suport als sectors econòmics que poden generar ocupació i riquesa i potenciar la col·laboració pública-privada, com a vehicle per aprofitar més l’empenta de la societat civil i que la seva tasca tingui una repercussió més gran.

d’altres territoris i resolent de forma eficaç les necessitats de sòl industrial, adaptant i rehabilitant els espais industrials actuals, redefinint les ordenances per facilitar la implantació de noves activitats i creant un marc administratiu i fiscal atractiu.

“

Aquests plantejaments no tenen altra voluntat que la de sumar esforços, entre l’administració pública i el sector privat per avançar cap a una comarca més competitiva, més preparada, més atractiva per a les empreses i les indústries, on els seus professionals puguin trobar-hi un lloc de treball adequat a les seves capacitats, d’on els joves amb formació no hagin de marxar i on les sinergies i el valor afegit que representa ser una comarca multisectorial permeti la cooperació, la innovació i l’avenç del territori i de les empreses que hi tenen la seva seu.

Som una comarca industrial des de fa més d’un segle, i tot i que en els darrers anys hem perdut una part molt important de la nostra indústria, encara mantenim nivells d’ industrialització molt elevats i que podrien créixer amb certa facilitat amb l’acció conjunta dels diferents agents socials

#AD24M

Maig 2015

opinió

La generació de POUMs postbombolla En el darrer quart del segle XX l’urbanisme a Catalunya va estar marcat per una explosió del procés d’urbanització i l’expansió de la ciutat en baixa densitat: creixien les urbanitzacions disperses als extraradis, els nous polígons d’activitat i els centres comercials perifèrics al peu de noves autopistes, etc. Entre el 1975 i l’any 1992, moment d’estancament demogràfic, a les set comarques metropolitanes es va urbanitzar tant com des de temps dels romans. El mercat de l’habitatge catalitzava que les ciutats compactes i madures perdessin població en favor dels municipis petits i les urbanitzacions d’adossats, configurant un territori que cada matí omplia les autopistes de vehicles per relligar els fragments del que era la ciutat real. L’entrada al segle XXI va aprofundir aquest model i va consolidar la visió que urbanitzar era un negoci. Es va inflar una gran bombolla urbanística mentre la ideologia econòmica dominant imposava l’errònia idea del “tot urbanitzable” per frenar l’escalada de preus immobiliaris.

enllà del lucre privat.

ALFONS RECIO Geògraf

Sota aquest context a Catalunya es van desenvolupar molts plans urbanístics. Tota l’economia que es generava a l’estela de la plusvàlua urbanística que creaven els propis plans reportava grans beneficis privats i permetia pagar nous equipaments col·lectius a més del funcionament ordinari dels ens locals. Eren els temps de l’urbanisme expansiu mancat de participació que habitualment generava contestació ciutadana en forma de plataformes i “salvems” per part de la població que rebia els impactes de les transformacions territorials però no podien participar en la presa de decisions. Però la bombolla va esclatar, el preu del sòl i l’habitatge es va enfonsar i la capacitat de generar plusvàlua va desaparèixer. És en aquest context que el POUM d’Igualada queda retirat. Com pagar la transformació del Rec sense la desitjada plusvàlua? Entrem doncs en un nou context postbombolla en què el negoci d’urbanitzar s’enfonsa. La situació d’stand-by urbanístic deixa urbanitzacions fantasma, col·leccions de rotondes que no connecten res, equipaments buits o a mig construir, etc... Amb l’enfonsament econòmic global i les retallades de drets socials arreu s’accelera el distanciament entre la societat civil i les institucions, la protesta es multiplica (Ocuppi Wall Street, 15-M, etc.) reclamant més democràcia i reforçant els discursos i pràctiques socials que qüestionaven el sistema polític, de poder, i la participació en general. I l’escenari principal d’aquestes reivindicacions és l’espai públic de les ciutats. I en el camp de l’urbanisme apareixen practiques d’intervenció a la ciutat impulsades des de baix, des de la ciutadania. Petites pràctiques que reclamen més participació de la població en la millora de les ciutats:

“

La nova generació de plans d’ordenació postbombolla hauran d’assumir el context actual i recuperar aquesta dimensió política que entengui que la ciutat és un bé comú, que fugi d’un urbanisme com a pràctica exclusivament tècnica. Per contra, haurà d’incorporar la ciutadania en la presa de decisions, permetent que la població sobre la qual cau una planificació pugui decidir quina mena de planificació vol. Però també perquè la participació i la co-responsabilització ciutadana és la millor manera de trencar amb l’opacitat de l’urbanisme i combatre l’especulació i la corrupció urbanística, en tant que la presa de decisions està menys centralitzada. Impulsar processos d’advocacy planning de mediació entre el saber tècnic i el saber ciutadà pot ser important. Els nous plans hauran de superar l’urbanisme d’expansió del segle passat per prestar més atenció a la millora de la ciutat interior i a com l’urbanisme pot ajudar a lluitar contra la polarització social. Reduir, reaprofitar i reciclar serà vàlid també per a les ciutats. Però, sobretot, hauran de ser plans que procurin que la creació de plusvàlua no sigui apropiat privadament sinó retornat al conjunt de la ciutadania per lluitar contra la desigualtat urbana. En resum, i seguint al filòsof H. Lefebvre, “és més fàcil construir ciutats que vida urbana”. Així que cal esperar que els nous plans ajudin a recuperar la ciutat com a espais de diversitat, com a escenari on exercir drets socials, que incorporin espais públics amb capacitat de creació d’identitats compartides i d’expressió col·lectiva. En definitiva, planejaments més democràtics per fer ciutats més democràtiques.

Cal esperar que els nous plans ajudin a recuperar la ciutat com a espais de diversitat, com a escenari on exercir drets socials, que incorporin espais públics amb capacitat de creació d’identitats compartides i d’expressió col·lectiva

des de la transformació de solars en horts o parcs fins a la creació i gestió d’ equipaments col·lectius com biblioteques, que els ajuntaments ja no podien finançar sense les plusvàlues urbanístiques, com hem vist amb Can Batlló a Barcelona. Són accions d’apoderament per reclamar la ciutat i els seus espais públics com a llocs de trobada per construir identitat, comunitat, redistribució, autogestió i, en essència, recuperar el paper polític dels veïns dels barris i dels seu espais. Recuperar la dimensió política també en l’urbanisme més

Més informació: Albert Serratosa, Els Espais oberts en el planejament metropolità: realitats i propostes. Les comarques de la Regió Metropolitana de Barcelona (segons el seu Pla Territorial Parcial) són Barcelonès, Alt Penedès, Baix Llobregat, Maresme i els dos Vallés.

#AD24M

Maig 2015

opinió

Només fa 4 anys Només fa quatre anys vaig seguir les darreres eleccions municipals a l’Anoia. Només fa quatre anys ens semblava que set (set!) candidats ja era multitud i fer una foto de grup va ser un malson. De fet ara ja ho podem dir: la portada d’AnoiaDiari d’aleshores, amb els candidats era un petit muntatge: Pere Calbó, per qüestions d’agenda, no va poder ser-hi i vam tirar de photoshop. Només fa quatre anys Jordi Aymamí va allargar la intriga i no es va postular com a alcaldable fins a l’últim moment quan va sorprendre els periodistes amb una imatge lliure del vermell socialista i un to personalista: del seu bigoti en va fer un logo. Només fa quatre anys es desfeia l’Entesa i Iniciativa, amb Montserrat Mateu al capdavant, decidia presentar-se en solitari i recuperar la seva marca a la ciutat.

“

Només fa quatre anys Jordi Aymamí va allargar la intriga i no es va postular com a alcaldable fins a l’últim moment, quan va sorprendre els periodistes amb una imatge lliure del vermell socialista i un to personalista: del seu bigoti en va fer un logo

CARLOTA MARTÍ Periodista

Només fa quatre anys Solidaritat havia de ser la veu més independentista al consistori i Ignasi Vich s’atrevia amb un cara a cara amb Aymamí. Només fa quatre anys Marc Castells encara no en tenia quaranta: “l’any que ve faig quaranta anys”, deia fent ús de l’enginyeria comptable quan li preguntaven l’edat; i no podia dissimular la il·lusió que li feia veure’s fent de batlle. Una il·lusió que va acabar de convèncer molts igualadins. Només fa quatre anys alguns confiàvem amb el retorn de Marina Llansana a la política i Pere Calbó no descartava convertir-se en alcalde: “si el PP aconsegueix el 3r regidor estarà més a prop que mai de l’alcaldia”, sentenciava en una entrevista . Només fa quatre anys Anglada donava suport a Hernando i molts no volíem creure que un partit xenòfob entraria al consistori. Només fa quatre anys podíem veure “Conca TV”, el “Som Anoia” encara no havia mort, ni tan sols nascut- i Artur Mas concedia una entrevista a AnoiaDiari on prometia una “inversió important a la comarca”. Quatre anys després és hora de fer balanç, alguns segueixen, d’altres es retiren ara i n’hi ha que fa temps que s’ho miren des de la barrera. Com jo, que a diferència de quare anys enrere, podré fer d’espectadora d’unes eleccions que no sembla que ens hagin de dur gaires sorpreses. Sí, aquest article és un espai de nostàlgia, i mentre l’escric recordo els bons moments que vaig compartir tant amb els polítics com amb els companys periodistes, i les tensions, i les llargues o infinites jornades de feina. Em convidareu al clàssic partit de futbol?

#AD24M

Maig 2015

opinió

Les esquerres després d’Aymamí Al revés de l’evangeli, en política seria bo que la mà esquerra sabés què fa la dreta. El súmmum és, però, que l’esquerra desconegui què fan els seus cinc dits. Llegia fa relativament poc en una paret peruana: “la izquierda desunida siempre serà vencida”. Doncs això. Ara que la política s’està posant cap per avall, ara que les velles fórmules semblen caduques, ara que els nous gurus cerquen pocions màgiques per trobar l’elixir de la llarga vida política, just ara l’esquerra igualadina postaymamí està més vintage que mai. D’acord que Iniciativa s’ha vestit de coalició i ha fet una mena de melé amb els Pirates, Procés Constituent i l’est de Podem, però vist a ull de falcó sembla del tot insuficient.

XAVIER RIBERA Periodista

Sembla que a Igualada es presentaran almenys quatre partits d’esquerres: PSC, ERC, Decidim Igualada i la CUP. L’alcalde Castells i el matemàtic Hondt es freguen les mans. Si a la dispersió s’hi afegeix com han gestionat les esquerres amb representació municipal l’exercici de les seves responsabilitat, llavors ja n’hi ha per tirar el barret al foc. Dos exemples només: ERC, per falta d’ambició o capacitat, lluny d’impregnar perfil propi, s’ha diluït com un terròs de sucre en el cafè del govern de CiU. Així, la nova candidatura de l’alcalde jorbenc Josep Maria Palau, més instruït que empàtic, haurà de redoblar esforços per redibuixar a Igualada un partit fins fa dos dies invisible. L’onada d’ERC a Catalunya hauria de fer insuficient que els republicans doblin regidors a la capital de l’Anoia, però els auguris no fan ser massa més optimistes.

“

Al revés de l’evangeli, en política seria bo que la mà esquerra sabés què fa la dreta

D’altra banda, hi ha Socialistes d’Igualada (PSC). Qui els ha vist i qui els veu...? Ells que van inventar el tripartit (PSC, ERC i ICV), que van idear la fórmula alquímica de l’Entesa (PSC i ICV) que tants èxits els va donar, ells ara que, més que mai, havien de sumar esforços, de reinventar-se, d’anar amb algú a algun lloc, ara es presenten sols de solemnitat. En el paper de Gary Cooper, Jordi Riba té el repte de salvar els pocs mobles socialistes que van quedar de la desfeta de 2011 i retenir almenys el lideratge de l’oposició, amenaçat per ERC. Però què han fet els socialistes en els darrers quatre anys? Poc més que llepar-se les ferides de la derrota. I ara, i després de desatendre bona part de les obligacions opositores, han de demostrar que mereixen ser alternativa... I dos breus apunts de dues altres realitats anoienques que mereixerien comentaris propis o, encara més, psicoanàlisis profundes. La situació de les esquerres a Vilanova del Camí requereix, com els enginys més sofisticats, d’un manual d’instruccions. El galimaties vilanoví em convida a donar un consell a l’alcaldessa Vanesa González en particular i a la resta de candidats en general: facin com Pablo Iglesias a les eleccions europees, i posin la seva foto a la papereta perquè, de no fer-ho, més d’un bonastre i desorientat vilanoví votarà el que no volia. Montbui: els qui pensem que l’alcalde Teodoro Romero ja ha donat tot el que havia de donar, en negatiu i en positiu, i que caldria un relleu o alternança, ens haurem de resignar perquè Romero no marxa ni amb aigua calenta. I a última hora, com sempre, serà el que els ciutadans desitgin.

#AD24M

Maig 2015

opinió

Tots decidim el país que volem

ESQUERRA XIFRÉ FOTOGRAFIA

ÒMNIUM CULTURAL Anoia L’any 2014 va ser un any ple de mobilitzacions i d’esperances. Molts dels esforços esmerçats van culminar el 9 de novembre a les urnes, en una jornada històrica. Va ser una mobilització sense precedents, un acte de sobirania d’esperit desobedient, davant el mur de l’Estat espanyol. Ara bé, també val a dir que no hi va haver ni el trencament ni les conseqüències polítiques desitjades, ja que després d’aquesta data van venir mesos de dubtes i poca claredat, en bona part per la lluita partidista i també per les traves i prohibicions de l’Estat. Aquest 2015 torna a estar marcat per les urnes, aquesta vegada en forma d’eleccions. Les primeres, unes municipals de vital importància, que

“

Les eleccions no han de ser alienes a la qüestió nacional, ja que precisament ha estat des de la base de municipis i comarques que hem iniciat el procés polític que estem vivint

tradicionalment configuren el model de ciutats que volem. En aquestes decisions tots som cridats a participar-hi. Perquè les nostres viles i ciutats, els espais diaris que compartim, on vivim i treballem, són també espais de cohesió i de relació, que fem col·lectivament entre tots. No caiguem en els paranys de discursos excloents, que fomenten l’odi i la divisió. Tots som de casa i tots hem de decidir quins municipis volem. Les eleccions dirimiran, doncs, quins són els nostres representants municipals i quin model volem per a Igualada i per als diferents municipis de l’Anoia, conformant-se majories d’acord amb problemàtiques i característiques locals. Ara bé, les eleccions no han de ser alienes a la qüestió nacional, ja que precisament ha estat des de la base de municipis i comarques que hem iniciat el procés polític que estem vivint. Per tant, no se’ns escapa que també caldrà estar atents als resultats de les candidatures partidàries de la independència i que superen l’actual marc polític, ja que seran un termòmetre de la situació que estem vivint com a país. Els municipis catalans han de donar resposta a moltes problemàtiques socials emergents, han d’afrontar les dures conseqüències de la crisi, i han de facilitar eines als ciutadans per decidir en els temes que ens afecten cada dia. Però no oblidem que avui també afronten un Estat amb un poder polític i judicial que qüestiona l’autonomia local i la llibertat dels municipis per organitzarse i actuar segons la realitat pròpia, que nega recursos per a la justícia social o que recorre els decrets de pobresa energètica per millorar la vida dels nostres veïns més febles.

L’any comptarà amb una segona cita electoral, el 27 de setembre, amb unes eleccions de caràcter plebiscitari i en cert sentit constituent, per a bona part de les forces que s’hi presenten. Serà un dels punts culminants de l’any, amb la represa de la campanya ‘Ara és l’hora!’. Tots estem cridats a mobilitzar-nos novament perquè ningú no ho farà per nosaltres. Esperem que, aquesta vegada, els responsables polítics estiguin a l’altura per acomplir la voluntat popular. L’any 2015 se’ns presenta, doncs, com una ocasió magnífica per expressar a les urnes els nostres anhels. No desaprofitem aquesta oportunitat. Perquè fer un nou país implica pensar-lo lliure i plenament sobirà, precisament també per a solucionar injustícies com la pobresa energètica o els desnonaments o garantir la transparència i combatre la corrupció. Tinguem present que, a través de les eleccions, també estem decidint quin futur volem com a país. Perquè tots decidim el país que volem.

“

L’any 2015 se’ns presenta, doncs, com una ocasió magnífica per expressar a les urnes els nostres anhels. No desaprofitem aquesta oportunitat. Perquè fer un nou país implica pensar-lo lliure i plenament sobirà

#AD24M

Maig 2015

opinió

Ells sempre participen Quan anem a Ripoll per trobar-nos amb la família que hi tenim passem per un poble anomenat Figaró-Montmany. He de reconèixer que fins fa unes setmanes ho desconeixia tot d’aquest lloc, enmig d’una vall, tocant al Montseny. Però, gairebé per casualitat, vaig veure fa uns dies un interessant documental anomenat “L’esma del temps” on aquesta població és l’escenari de la pel·lícula i els seus habitants, els protagonistes. Al llarg d’una hora es narra la peripècia de la Candidatura Activa del Figaró-Montmany (CAF), una agrupació de gent del poble que volia demostrar que es pot governar un lloc com aquest, d’uns mil habitants, entre veïns, sense partits polítics. Durant uns anys ho van aconseguir a partir del que anomenaven “pressupostos participatius”, ja fos debatent si el camp de futbol municipal havia de ser de gespa artificial, ja fos analitzant si s’havia d’ajudar de forma directa famílies amb tots els seus membres a l’atur. El passat hivern, però, l’alcalde i dos regidors del CAF van abandonar -a la filmació es pot intuir per on van anar els trets- i la candidatura va deixar de governar després d’onze anys al consistori, segons es diu a la cinta. Quan arriben les eleccions municipals friso per llegir les llistes dels diferents partits que hi concorren, especialment els de la meva ciutat d’origen, perquè admiro la gent que, amb tot el que ha plogut des de fa dècades, encara s’anima a entrar en una candidatura, sense cap més interès que el de provar de treballar pel bé comú. L’única vegada que he participat activament en una entitat, deixant-hi hores i guanyant maldecaps, va ser com a secretària de la junta de l’escola de les meves filles, que era una cooperativa de l’ensenyament, amb moments inoblidables, al-

guns d’un surrealisme sublim, i que em van provocar una al·lèrgia a les reunions fins a la matinada que encara no s’ha curat.

IRENE DALMASES Periodista

De la mà del sempre admirat i implacable Coetzee, crec que la política fa sortir el pitjor de la gent i provoca que emergeixin a la superfície els pitjors elements de la societat. I, tanmateix, és més necessària que mai davant el fet que el diner –aquest sí que sempre participa- s’estigui expandint pel món sense limitació ni cap mena de control. Ara, recolzada en el filòsof Josep Ramoneda, faig meves les seves paraules, que el retorn de la política hauria de ser el compromís amb la llibertat “com a única forma d’encendre senyals d’alarma cada vegada que les aigües de la indiferència ofeguen el sentit del que és públic”. Aquí i a la Xina Popular, com diria aquell.

“

Les eleccions municipals s’acosten i, a jutjar pel nombre de llistes anunciades a Igualada, el joc de trons és garantit, tot i que, pel que llegeixo, el castell ja té pràcticament assegurada la corona. Serà qüestió de seguir en els propers mesos, amb les cadires assignades, si les forces participatives que ocupen la superfície acaben amb alguna que altra força participativa subterrània i es pot, per exemple, tirar endavant projectes com un nou pla urbanístic pensant en la ciutat del futur en un procés obert a tothom i sense cartes marcades.

Admiro la gent que, amb tot el que ha plogut des de fa dècades, encara s’anima a entrar en una candidatura, sense cap més interès que el de provar de treballar pel bé comú

#AD24M

Maig 2015

a fons

Un 2015 que posa les piles Les principals inversions arriben al tram final del mandat

Només una tercera part dels municipis de la comarca no han fet intervencions aquest 2015. CÈLIA MARTÍN

Després de travessar els pitjors anys de la crisi econòmica, la ciutadania s’ha acostumat a viure amb una contenció pressupostària que es nota especialment en les inversions, en l’urbanisme i als equipaments. Les obres faraòniques han quedat, pràcticament, enrere. Aquestes actuacions es redueixen sobretot a petites interven-

cions, la rehabilitació de parcs i carrers, d’urbanitzacions... En funció, és clar, de les dimensions del municipi. La majoria d’actuacions, això sí, comencen i s’estrenen sobretot als darrers moments del mandat. Dels aproximadament 48 mesos que té, els últims cinc concentren bona part d’aquestes activitats, que estan sovint fi-

nançades per administracions supramunicipals, en algun cas posant fi a processos que ocupen bona part del mandat… I, en la majoria d’ocasions, a falta de cintes per tallar, anunciades per les xarxes socials i els canals d’informació dels ajuntaments. Al gràfic es pot veure un recull de les més importants.

Maig 2015

#AD24M

La pedra filosofal del domini de Teo Romero a Montbui. ARXIU

El 4D Health, un meló per obrir. AJUNTAMENT D’IGUALADA

L’Oficina de Captació d’Inversions, estrenada a Vilanova. ARXIU

La Plaça de l’Esglèsia de Veciana, reformada. ARXIU

#AD24M

Maig 2015

en joc EL PROCÉS

La panoràmica electoral de la comarca és favorable a la independència de Catalunya. MARINA IGLESIAS

Un pas més cap al 27S

Els comicis, un botó de mostra de l’estat de la mobilització El votant anoienc ho fa en clau independentista, com es va veure el 25 de novembre de 2012 i el passat 9N. Res fa pensar que la mobilització s’hagi afeblit a l’Anoia. L’Assemblea Nacional Catalana ha fet ja diverses crides a la mobilització i que es voti en clau independentista el 24M, com a prèvia del 27S; de la mateixa manera vol que els governs que sorgeixin de les eleccions mostrin el suport a l’Associació de Municipis per la Independència.

Els vots a partits compromesos amb el sobiranisme (CiU, ERC, CUP) el 2011, en les municipals, van ser uns 24.500. Les xifres del ‘sí-sí’, però, són superiors. Nombrosos regidors i alcaldes del PSC i ICV-EUiA han expressat la seva proximitat a les tesis de l’ANC. El manifest de l’assemblea a l’Anoia, però, de moment sols inclou CDC, ERC, CUP i UDC. En les eleccions a la Generalitat del 25 de novembre de 2012, els partits del ‘sí’ van créixer fins a 31.727 vots; el 9N,

la xifra del ‘sí-sí’ augmentava fins a 33.365 i van votar més de 40.000 persones. Artur Mas va instar ERC a prioritzar els pactes sobiranistes als municipis. El fet és que a l’Anoia, en el darrer mandat, ja s’ha fet a molts llocs aquest tomb, però cenyit a altres circumstàncies. Igualada, Piera o Òdena han presenciat un pacte CiU-ERC. Dels tres pactes ERC-PSC dels mandats 20072011 no se n’ha repetit cap. És evident que hi ha un important

33.000 És el sostre de vots del ‘sí-sí’, amb una part d’aquests votants fidels al PSC

contingent de votant del PSC -i d’ICV- a nivell municipal (Calaf, Igualada, Vallbona, Els Hostalets) que com els seus dirigents locals és independentista. A un altre nivell també hi ha un votant en clau municipal de CiU que en altres comicis vota forces unionistes (Masquefa, Piera o Capellades). El dia 24 de maig es dilucidarà si l’onada independentista ha trencat les velles fidelitats de vot local.

Maig 2015

#AD24M

EL PROCÉS en joc

Ajuntaments per la independència D’aquí pocs dies ens trobarem amb les eleccions municipals a davant. És per això que aquest escrit l’adrecem especialment als candidats a alcaldes i alcaldesses de la comarca, als membres de les llistes electorals i als anoiencs amb dret a vot.

ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA

Alcaldables, enguany teniu una responsabilitat local i nacional.

I qui tingui dubtes de per què necessitem la independència li podem donar molts arguments, en primer lloc perquè no ens toquin l’educació. L’educació d’un país és el pal de paller, és el futur dels nostres fills i joves, és la promesa d’empreses molt més preparades, més emprenedoria, més qualitat per parlar de tu a tu amb els principals països del món. Un país sense educació no té fu-

JORDI SOLÀ

Local per millorar el vostre municipi, per dotarlo d’infraestructura de major qualitat, per donar serveis als vilatans. Nacional perquè les millores locals també enriqueixen el país. I enguany per la complexitat del moment, que demana un sobreesforç, tenacitat i valentia. Després de la gran demostració de força i unitat entorn del 9N expressada solemnement per gairebé la totalitat dels alcaldes i alcaldesses de Catalunya, reunits al Palau de la Generalitat el 28 d’octubre passat, les properes eleccions municipals han d’evidenciar que aquesta força es manté o que encara és més gran. Les eleccions municipals són, doncs, una oportunitat clau per mobilitzar l’independentisme i han de representar un nou impuls del procés d’independència nacional i de confirmació que la unitat del poble català amb les seves institucions municipals i nacionals és la millor estratègia per aconseguir l’objectiu final. Aquests comicis són una gran ocasió per demostrar que a Catalunya, quan podem votar, votem independència. És per això que l’Assemblea Nacional Catalana engega una campanya, els ajuntaments per la independència, adreçada a totes les candidatures que es presentin a aquestes eleccions. Alcaldables, futurs regidors i regidores, l’ANC us demana el vostre compromís decidit en el procés. Fermesa al costat del país per recuperar la república catalana que tant anhelem. Us demanem que signeu el compromís mitjançant el qual en el cas de sortir elegit alcalde o alcaldessa del vostre municipi: · El vostre ajuntament estarà adherit a l’AMI. · Contribuireu que les eleccions del 27S tinguin

un clar sentit plebiscitari. · Assumireu posar-vos a disposició del govern del país per tot el que consideri oportú en la gestió de la constitució de l’Estat català. · Participareu a l’Assemblea de Càrrecs Electes que es constituirà en el cas que les institucions espanyoles intervinguin o suprimeixin les institucions catalanes d’autogovern. · Fareu explícit en el vostre programa electoral aquests compromisos que adquiriu. Per la nostra part, des de l’ANC donarem a conèixer el nostre suport a les candidatures compromeses i demanem a la ciutadania que a les eleccions municipals voti en clau independentista. Sovint als municipis es vota la persona més que el partit al qual representa, és una certesa, però enguany, no podem errar el vot. Estem en un moment decisiu i necessitem que tots els ajuntaments del país estiguin units en aquesta conquesta. Qui tingui dubtes que recordi com alguns municipis no van permetre votar el 9N perquè les directrius del partit van ser estrictes i l’alcalde les va respectar. A l’ANC el nostre únic objectiu és aconseguir la independència de Catalunya. Defensem tres valors essencials: llibertat, democràcia i justícia social. Estem convençuts que el nou país que construïm se n’ha de nodrir i l’únic mitjà per aconseguir-ho és la independència. Les eleccions plebiscitàries del 27 S seran la porta que de ben segur ens hi conduirà. Tenim la maquinària engegada i no afluixarem. Treballarem decidits, ferms, convençuts i junts. Junts totes les forces sobiranistes del país. Junts la societat civil, les entitats i els governs. Sense protagonismes, sense vencedors, sense retrets. Junts, només així ho aconseguirem.

tur en cap àmbit: ni en investigació, ni en sanitat, ni en indústria, ni en progrés en definitiva. Actualment les competències en matèria educativa a Catalunya han quedat superades per una llei estatal, la LOMCE o llei Wert, mitjançant la qual retrocedim enormement a temaris antics i maneres d’ensenyar i aprendre que haurien d’estar en l’oblit. I de fet ho estan en altres països. Aquest curs n’hem començat a notar les primeres conseqüències i si no ens plantem a partir de l’1 de setembre d’enguany la desfeta serà insalvable. Els economistes i empresaris, molts treballadors saben bé tots els avantatges de gestionar els nostres impostos, del que podríem fer i on invertir, de les possibles relacions de Catalunya amb Europa i la resta del món referent a comerç internacional, relacions vàries, dels interrogants de les pensions... Diuen que als catalans ens interessa molt la pela. Segurament a ningú això de treballar i pagar dues vegades no agrada. Hi ha gent, estudiosos, tècnics que han dedicat moltes hores a valorar la viabilitat de Catalunya fora d’Espanya. Gent d’aquí i gent d’altres països. No deuen pas estar tots equivocats. Molts catalans i catalanes volem la independència perquè tenim el ple convenciment que ens portarà a un país millor. I no ens aturarem fins aconseguir-la. No hi ha temps per al desànim ni per als laments. Ara és l’hora, anem endavant i a la una. Algú ens titllarà d’utòpics, d’idealistes o d’ingenus, o potser les tres coses juntes. Tant se val. A la gent de l’ANC ens trobareu fent camí cap a el 27 S, on tot comença. I esperem coincidir amb tots vosaltres.

#AD24M

Maig 2015

a fons L’ATUR

Cures intensives

L’atur va fregar els 13.000 inscrits fa dos anys i la recuperació és lenta. Alguns municipis continuen sobre el 25% Veure el final del túnel es fa esperar. El període posterior a la constitució dels nous ajuntaments va ser l’any dels principals ajustos econòmics. I amb aquests ajustos, va venir el daltabaix en les xifres d’atur i una caiguda més accentuada dels guarismes macroeconòmics. Amb l’Estat espanyol intervingut ‘de facto’, amb severes restriccions en la contractació pública, la xifra de persones desocupades es va disparar. I encara més a l’Anoia. El febrer i el març de 2013 es va arribar al punt culminant, amb números dramàtics: més

de 12.800 persones. La capital, Igualada, estava per sobre dels 4.000, i les tres següents viles per nombre d’habitants, Piera, Vilanova del Camí i Montbui, tenien per sobre del 25% de la població aturada. El descens del PIB anoienc va ser d’un 1,57% el 2012 i d’un 1% el 2013. Empreses emblemàtiques com Gres Catalán van tancar portes i, a nivell del tèxtil, s’han produït acomiadaments a Visteon i desapareixia Gamma. La indústria adobera s’ha mantingut, en canvi, reforçada pels bons resultats de l’empresa més forta ara, Curtidos Badia. Després de l’hivern ‘negre’ de

2012-2013, les xifres de l’atur s’han anat recuperant de manera lenta. Però com arreu, el marasme econòmic ha provocat mobilitzacions i l’aparició i emergència de moviments socials i fenòmens com l’Espai pels Somnis, la PAH i una multiplicitat d’iniciatives en pro d’una economia sostenible i/o amb base cooperativista. Les administracions han fet esforços també per atreure empreses. Aldi es va instal·lar a Masquefa fa uns anys i aquest mandat l’efecte més important a nivell macro ha estat la nova nau de Miquel y Costas a la Po-

bla de Claramunt. Ha significat uns 60 contractes nous i ha de contribuir a crear altres contractacions indirectes. La majoria d’inversions són de l’administració pública i són melons per obrir. El 4D Health d’Igualada i el nou Campus Universitari han de tenir un impacte positiu però els efectes a curt termini són un enigma. Les repercussions d’altres equipaments com el Campus Motor, el Centre d’Innovació Anoia o el CRO de Calaf, no seran immediates. I la realitat de l’atur és tossuda.

l’apunt

Interior d’una adoberia igualadina. MARC VILA

A mig camí Els signes positius es comencen a notar, però sembla molt lluny tornar a la situació inicial del 2008, quan les xifres d’atur ja eren molt altes

Maig 2015

#AD24M

#AD24M Segueix amb nosaltres tota la informaci贸 de la cursa electoral www.anoiadiari.cat

#AD24M

Maig 2015

anoia anoia PIERA

Guixà cerca successor El delfí Josep Llopart s’enfronta als seus socis d’Esquerra en unes eleccions sense tensió

l’apunt Socis per triar La panoràmica electoral que van deixar les eleccions de 2011 va permetre a Jaume Guixà triar soci entre la multiplicitat de forces opositores que es presentaven i que no podien garantir-se elles mateixes una majoria. Al final, va pactar amb l’Esquerra de Jordi Madrid, el qual havia estat alcalde amb el PSC. El pacte entre convergents i republicans ha convertit el PSC ara en la principal alternativa per als descontents amb el govern pierenc, però no ha desplegat una gran oposició

Piera fa anys que espera concretar el pla urbanístic. S. PÉREZ

Una de les cares més conegu· des i veteranes de la política anoienca se’n va. Jaume Guixà no segueix al davant de la llista de CiU i com a alcalde de Piera , i s’obre una cursa electoral for· ça incerta. Els darrers temps, el primer tinent d’alcalde, Jo· sep Llopart, ja ha assumit molt protagonisme en el govern, a causa dels problemes de salut de l’alcalde. A davant hi té els seus aliats durant aquest man· dat, Esquerra, amb qui ha tin· gut una relació tranquil·la i col· laborativa. No hi ha hagut grans polèmiques en aquest període. L’oposició més ferma ha vingut d’Albert Llatge, d’ICV-EUiA,

però en tot cas s’ha centrat més en les formes del govern que no en les accions. El pla urbanístic, en l’anterior mandat cavall de batalla en· tre CiU i el govern d’aleshores, PSC-Esquerra, no s’ha comen· çat a concretar fins aquests me· sos i —de moment— no aixeca polseguera. Un document que fa una dècada que està sobre la taula sense que es concreti de· finitivament. El panorama electoral i les op· cions que es presenten fan que Piera, després de Vilanova, si· gui on apareixen més llistes.

La novetat és el GIAU, el Gru· po Independiente Anoia y Ur· banizaciones, surt fruit de les tensions internes que ha viscut el PP en aquest mandat. Ma· nuel Pavón ha articulat al seu entorn aquesta formació, que té llistes també a la veïna Els Hostalets i a Montbui. El pre· sident del GIAU explica que la seva decisió ve arran de l’oblit “sistemàtic que han patit els barris de Piera”. A Piera, on durant el tardofran· quisme es va produir una gran expansió urbanística desorde· nada, resten per arranjar en· cara dèficits producte d’aquell

Incògnita Cal saber si Josep Llopart tindrà el mateix ganxo electoral que Jaume Guixà

període i aquest sempre és un dels reptes que té sobre la taula cada govern que entra després dels comicis. La principal batalla política a Piera, doncs, no serà ara entre forces independentistes i uni· onistes —no és un tema massa rellevant en les municipals pie· renques—, sinó entre els partits com CiU i PP i les seves respec· tives escissions locals: la UAM, vinculada a Unió Democràti· ca i que lluita per sobreviure amb els seus dos regidors, i el GIAU, que vol fer forat a costa de l’electorat del PP i, en certa manera, també el de PxC.

#AD24M

Maig 2015

VILANOVA DEL CAMÍ anoia

l’apunt Molts i malavinguts Les urnes van abocar el 2011, uns resultats tan fragmentats, que l’única opció de pacte va ser una coalició entre PSC i el VA!, que havia recollit firmes “contra l’alcalde” per presentar-se. Aquells resultats d’atomització ara encara poden ser més pronunciats. I més, amb incògnites com DECIDE o Guanyem, que apareixen de sobte. El VA! i IPV difícilment es poden presentar com a alternativa ara, després de convertir-se en partits sistèmics durant anys. Es parla de pactes predeterminats de tots dos amb el PSC de Trucharte.

L’alcaldessa espera treure rèdits de la transformació urbana. ARXIU

Com governar el caos Onze partits es disputen disset regidors, després d’un mandat tumultuós El panorama més apassionant per a l’observador polític és el de Vilanova del Camí. El 2011, fruit de les eleccions, vuit forces tenien presència al consistori: PSC, CiU, ERC, PP, IPV, VA, ICV i PxC. De resultes de les pugnes internes dels partits, ara la principal força del consistori són els no adscrits... amb cinc representants. Per als comicis del 24 de maig, el panorama ha canviat de mig a mig i l’única certesa és que —de nou— hi haurà una gran fragmentació. Cal saber fins a quin punt. I qui serà el candidat (o candidata) que emergirà amb més força. Joan Vich ja no hi és. El seu adéu a la política ha desfermat una guerra interna al PSC que s’ha traduït amb la creació d’una candidatura oficialista —Noemí Trucharte— i una llista de persones expulsades de l’agrupació socialista que continuen amb el llegat del govern actual, amb el nom de Vilanova 365.

En poques paraules: el PSC es presenta com a opció “renovadora” (sic) davant l’obra de govern del propi PSC durant 36 anys. Vanesa González, actual alcaldessa, concorre amb V365 i s’enfrontarà a Trucharte, com ja s’haurien d’haver enfrontat a les primàries del PSC de fa un any. González es va retirar de les primàries després d’un —com a mínim— estrany procés d’admissions de persones a dins de l’agrupació que van votar per la seva rival. Ara, amb tot l’aparell mediàtic del PSC i la seva important marca recolzant Trucharte, resta veure com Vanesa González podrà fer valer la seva posició d’alcaldessa en el que és una autèntica guerra de successió. L’aval de l’obra de govern de la ciutat no sembla ser suficient: la taxa d’atur vilanovina fa estremir (se situa sobre el 25%) i no hi ha cap projecte a la vista que sembli poder fer remuntar la situa-

ció econòmica del municipi. Rere les opcions de González i Trucharte hi ha un reguitzell de forces polítiques que pugnaran per conservar o augmentar la seva força. Com Sabadell, 11 partits Els vilanovins tenen els mateixos partits per votar que els sabadellencs (només que són 200.000 habitants menys). Amb presència al consistori hi ha Vilanova Alternativa i Independientes per Vilanova. Cada força compta amb tres regidors, però estan seriosament amenaçats per la dreta, on hi ha PxC. El VA és una incògnita, ja que va acabar pactant amb Vich el 2011 —s’havien presentat com a renovació— i ara el missatge rupturista pot ser capitalitzat per l’agrupació local de Podemos, que es presenta. CiU, que ha aportat estabilitat al govern el darrer any, sembla tenir un planter consolidat de vots. Resten amb un missatge

Atur La taxa fa estremir (se situa sobre el 25%) i no hi ha cap projecte a la vista que sembli poder remuntar-la

força diàfan unes reviscolades ERC i ICV-EUiA, a més del PP. Totes tres forces, malgrat els abismes ideològics, han mostrat responsabilitat en els moments claus i han garantit aprovacions de pressupostos. Falta veure si malgrat la més que previsible fragmentació, hi haurà un pacte tàcit per evitar que cada ple sigui una olla de grills. Per últim, rescatat de l’oblit, ha aparegut un partit vinculat a l’espanyolisme sense cap adscripció més coneguda: DECIDE. Encapçalat el 2011 per Imma González, una ex de Ciutadans, ara ha sacsejat el panorama electoral del municipi. I fins i tot de l’Anoia. Han aparegut amb un concursant de Gran Hermano, apel•lant a conceptes que tot i que de trets utilitzats freqüentment amb demagògia (el sou dels polítics) no deixen de tenir efecte en una població amb les característiques de Vilanova, on la crisi ha fet estralls.

#AD24M

Maig 2015

anoia MONTBUI

Una majoria en joc El carismàtic Teo Romero s’enfronta a la revàlida, amb un front obert als jutjats

l’apunt L’oposició treu el cap El passat mandat, per primer cop en l’etapa de Romero, les forces opositores van guanyar terreny després de la irrupció de Veïns amb Veu, que juntament amb ICV-EUiA ha fiscalitzat amb força les accions del govern. Amb tot, una alternativa conjunta en un barri obrer podria estar condicionada al pes de la dreta i l’extrema dreta que es perfila també amb PxC, que ja va guanyar un regidor el 2011 en detriment de les opcions polítiques de matriu nacional catalana, que tenen molta força al nucli antic

L’alcalde montbuienc posa a prova la seva popularitat. ARXIU

Montbui, amb uns trets demogràfics, culturals, socioeconòmics i estratègics molt similars als de Vilanova del Camí, afronta els comicis des d’una posició oposada. L’hegemonia socialista no ha tingut —fins al moment— cap símptoma de feblesa, mentre que a Vilanova fa més d’una dècada que el PSC ha hagut de cercar suports externs. Això pot ser el gran obstacle ara. A Montbui la incògnita és fins a quin punt l’alcalde Teo Romero podrà resistir l’erosió del seu partit i el desgast dels vint anys al capdavant de la corporació municipal. I en el cas que perdés la majoria, quines relacions s’establirien per garantir el funcionament del govern. Romero té molts fronts oberts. Principalment la seva imputació per presumptes irregularitats en la gestió del Fons Català de Cooperació, d’on va ser president. El darrer mandat ha hagut d’afrontar baixes significatives entre els seus regidors més pròxims, però en aquell moment va saber parar la crisi. Des de la direcció del PSC tampoc ha rebut ‘inputs’ positius, mentre que l’oposició l’ha començat a marcar amb força els darrers mesos. Però aquesta mateixa oposició -amb persones de sensibilitat progressista i d’esquerres- no s’ha pogut presentar unida a les eleccions. Era una possibilitat que existia, però no s’ha

conciliat per qüestions de l’heterogeneïtat dels seus components i —òbviament—per friccions sobre qui assumia el rol dominant. Al revés de Vilanova, l’oposició als socialistes, a Montbui ,ha estat històricament d’esquerres, amb ICVEUiA, els republicans de Jordi Mercader o ara la branca local de Veïns amb Veu. Ara Esquerra torna amb força i és molt probable que torni a entrar al consistori. Si bé no hi ha hagut un pacte previ, no és descartable que en el pròxim mandat aquestes forces assumeixin una tàctica de pinça i fiscalitzin amb més duresa l’alcalde. L’oposició, per definir-se És un fet que en el cas que el PSC perdés la majoria absoluta per poc, l’oposició no s’unirà perquè en cap cas ICV-EUiA, VV o Esquerra pactaran amb les opcions de dretes que es perfilen, ja sigui el PP o PxC. No hi ha, a més, cap indici que el PSC hagi de caure de manera aparatosa. Romero ha portat el darrer any una ambiciosa política d’obres públiques que li ha donat ja en altres ocasions importants rèdits electorals i la seva popularitat no sembla haver minvat en excés. No en va, ha aconseguit que una població de 10.000 habitants que podia ser una ciutat-dormitori tingui serveis dignes de qualsevol capital de comarca. Jesús Miguel Juárez s’erigeix ara com la principal opció

opositora, en especial per la capacitat de mobilització que té Veïns amb Veu al barri. Es defineixen com “participació democràtica real” i aposten per “treballar per a connectar nuclis de població i persones”. Apunten contra la llarga permanència de Teo Romero en el càrrec: “cal impulsar les limitacions de mandats i mostrar tolerància zero a la corrupció, combatent el clientelisme a través d’un Ajuntament igualitari, ètic i honrat que vetlli per les persones”. Entre l’ideari de Veïns amb Veu es subratlla també evitar “cap tipus de discriminació” i aconseguir “un municipi més just i humà”. Coral Vázquez també ha tingut un paper estimable a l’oposició. Ha explotat també les carències del govern, apuntant a la manca de transparència. El fet és que cap dels grups opositors ha insistit prou en altres aspectes que són feridors, la terrible taxa d’atur que pateix el municipi o la manca de resposta a la creació de nous sectors industrials com els Plans de la Tossa. Fa quatre anys que es va engegar la comercialització de parcel· les, sense cap èxit conegut, en l’actual crisi econòmica. Esquerra i CiU també poden aprofitar les llacunes en la gestió de Romero, però s’enfocaran més en un espectre electoral determinat, com és el votant del Nucli Antic. Un Nucli

Imbatible L’oposició no ha pogut crear un front unit i, malgrat les sospites de corrupció, l’alcalde és favorit

Antic que té un bon memorial de greuges per reclamar i que espera la instal·lació i millora de més serveis, així com la instal·lació d’una oficina municipal. Les dues llistes nacionalistes es barallen pel mateix votant i es podrien excloure mútuament de presència al consistori. Fa quatre anys, la ‘baralla’ entre les candidatures del republicà Jordi Mercader, el convergent Climent Requesens i la llista de Gent Nostra va resultar que cap de les tres assolís un edil. I de retruc, va possibilitar l’entrada de PxC al consistori. El PSC tampoc renuncia a res en aquest sector. Romero -sempre hàbil- ha contraatacat al Nucli Antic i ha promès una residència d’avis tot just començar la campanya pels comicis. El partit sorpresa Per acabar d’amanir aquestes eleccions, les més transcendents dels darrers 20 anys, Montbui és un dels tres municipis on s’hi presenta el Grupo Independiente d’Anoia y Urbanizaciones (GIAU). Montbui no té urbanitzacions, és clar, i sembla molt més complicat per aquesta formació aconseguir un regidor que a Piera. No obstant, compten amb un ham important: Sheila Avilés, la número dos de la candidatura, i una de les millors atletes de la comarca de l’Anoia en l’actualitat.

#AD24M

Maig 2015

MASQUEFA anoia

l’apunt Atomització

La Fàbrica Rogelio Rojo, centre neuràlgic de Masquefa. ARXIU

Les forces opositores a Masquefa es van disgregar el 2011, després de la caiguda del PSC que havia governat amb Teresa Estruch. La davallada dels socialistes va reportar vots a Xavier Boquete, que ha de mantenir la fidelització d’aquest electorat tradicionalment bolcat a altres opcions a les eleccions al Congrés o a la Generalitat. Els col·lectius d’esquerra alternativa, que no es van presentar fa quatre anys, ara irrompen amb la CUP i cal veure si entren al consistori i, si ho fan, a costa de quin sector de l’esquerra

Examen a Boquete L’oposició s’ha rearmat en la principal alcaldia d’Unió a l’Anoia La majoria de Xavier Boquete està en joc a Masquefa. Després del cicle ascendent de CiU el 2007 i el 2011, l’actual alcalde —que compta amb una majoria absoluta des de fa quatre anys— s’enfronta a una oposició revifada que els darrers mesos ha irromput amb força als mitjans. El govern té enllestides o encaminades actuacions de gran relleu com la reforma de la Plaça de l’Estació o la nova piscina. Els polígons masquefins, arrel de la seva privilegiada proximitat al Baix Llobregat, compten amb una alta ocupació per part d’empreses. La diana de l’oposició se situa en temes de participació i en acusacions de manca de transpa-

rència. El més bel·ligerant ha estat el PSC, liderat per Daniel Gutiérrez. Aquest jove, una de les esperances dels socialistes a nivell comarcal, ha atacat durament Boquete per temes com la construcció de la piscina nova o la consulta del barri del Maset. Ara bé, a l’esquerra hi ha la CUP que assenyala que en la seva etapa a l’Ajuntament el PSC tampoc va fer res per aquest sector. L’escenari electoral s’ha carregat a l’esquerra, on han sorgit la CUP i una escissió d’Esquerra. A davant hi va Maria Rosa Hernàndez Valls que ha estat des del 2011 la regidora republicana i ara ha creat els Independents d’Esquerres a

Masquefa. La formació està composta per perfils independents i és un altre actor afegit a la pugna electoral. Fins a quin punt podrà fer forat és una incògnita. Per la seva part, ERC presenta a Xavier Pérez, vinculat a l’Alzinar, la CUP irromp per primer cop i espera trobar un espai entre els electors d’Esquerra, els d’ICV-EUiA —que no es presenta— i també entre els electors que poden votar per primera vegada. A la dreta, ha desaparegut Força Masquefa, després que el seu antic líder, Juan José García Mora, fos condemnat. Només queda el PP, l’antic

Logística Amb peu al Baix Llobregat, el govern vol fer de Masquefa un punt clau de la indústria logística

partit de García Mora, que sembla tenir la representació assegurada, agitant l’independentisme del govern masquefí. Queda per veure si Boquete, líder d’UDC comarcal, que s’ha presentat amb una important representació d’independents, aguanta aquest embat. L’alcalde necessitarà una majoria molt sòlida. Compta amb l’aval d’importants actuacions com el CTC, els equipaments educatius, el Casal de Joves o el nou CAP per fidelitzar als seus votants. Amb una oposició bolcada a l’esquerra, és improbable que trobi aliats si perd la majoria absoluta.

Tot per al nadó C/ Santa Caterina, 55 08700 IGUALADA T. 93 126 32 65 theninscompany@hotmail.com Segueix-nos i participa en els nostres concursos

Bugaboo – Cybex - Römer Maclaren – Baby jogger – Yoyo Babyhome – Mobles Ros – Kaloo i moltes més Vine a descobrir els grans avantatges de fer la llista amb nosaltres

#AD24M

Maig 2015

anoia CAPELLADES-ÒDENA

Pinces sobre CiU

l’apunt

Els governs de CiU a Òdena i Capellades depenen que PSC i ERC, i ERC i CUP no pactin

Tres partits es disputen el primer lloc a Capellades. ARXIU

Marcel·lí Martorell ha governat quatre anys en minoria a Capellades i ara afronta unes eleccions on l’hegemonia convergent està en perill. El govern ha aconseguit sobreviure aquests quatre anys amb pactes puntuals amb l’oposició, malgrat que no ha pogut tancar un acord estable ni amb Esquerra ni amb el PSC. Martorell ara es presenta com a garantia de l’estabilitat davant de l’emergència de la CUP-Vila de Capellades. La Candidatura d’Unitat Popular capelladina és la més antiga de l’Anoia i és la segona força del consistori. Van estar a punt de governar fa quatre anys per mitjà d’un pacte amb

Esquerra, que al final no va cristal·litzar. Martorell ha engegat enguany una important campanya d’obres a la població i també tots els altres partits estan molt actius. L’efervescència política i la pugna tan tancada que hi ha entre les diferents forces fan que unes poques desenes de vots puguin decantar el resultat.

Òdena, cosa de tres Tres actors es disputen l’alcaldia. I tots han estat alcaldes. Francisco Guisado, pel PSC; Pep Solé Vilanova, per CiU; i Carles Casanova, per ERC, pugnen en un escenari molt obert. En aquesta ocasió, sense la presència de la Unió Alternativa Municipal, cosa que beneficia Pep Solé Vilanova.

Queda per veure si CiU perd els electors que va guanyar del tradicional electorat del PSC quan va presentar Anna Maria Sánchez el 2007. La previsible pinça d’Esquerra i la CUP fa que Martorell necessiti retenir tots aquests vots si vol tenir opcions de continuar a l’alcaldia.

Fa quatre anys les tensions es van viure fora del govern, sobre qui encapçalaria la candidatura de CiU; aquesta vegada, les tensions han estat dins l’equip de govern. Casanova, alcalde des de 2011 fins a 2013 en virtut del pacte amb Pep Solé, va marxar del govern el febrer junt a Maria Sayavera.

Òdena A desgrat de molts dels seus habitants, és la reserva de sòl de la Conca. Cal definir si acull o no un gran espai industrial al terme

En aquestes eleccions s’ha de palesar quins han estat els efectes de la polèmica per les subvencions a les entitats i pel projecte de reforma de la C-37 que va enfrontar els dos socis. L’animadversió personal fa impossible un nou pacte. Sense majories, la lògica porta a un PSC-ERC. Un altre tema d’alçada és el pla urbanístic. El 2011 es va paralitzar el POUM que havia proposat el PSC de Guisado i que assenyalava la transformació de Can Morera en una gran zona industrial. Ara s’ha de de redactar un nou pla, de consens complicat, que no es perfilarà fins el proper mandat.

#AD24M

Maig 2015

ALTRES MUNICIPIS anoia

l’apunt

L’Alta Segarra entra en un moment decisiu. NÚRIA OLIVÉ

No perdre el nord Els calafins viuen unes eleccions bicèfales on Trullàs vol resistir la irrupció de Jordi Badia Maria Antònia Trullàs va anunciar fa tres mesos que tornava a concórrer a les eleccions com a número u de CiU a Calaf. L’actual alcaldessa ha estat ja tres mandats al capdavant del consistori mentre l’oposició anava canviant i transformantse. A Calaf ha desaparegut el PSC, que va ostentar l’alcaldia durant anys a través del GIC, i en canvi ha sorgit la representació més important de PxC a la comarca, amb tres regidors. La tasca del govern calafí ha estat combatre els efectes dramàtics de la crisi —en el sector de la construcció han estat especialment durs, i més amb el tancament de Gres Catalán— i intentar mantenir la cohesió social en un poble amb una gairebé quarta part de la població immigrada i una formació intolerant amb tres regidors al consistori. L’èxit de les polítiques de CiU aquests quatre anys, on a l’oposició només hi ha tingut PxC i una regidora d’Esquerra, es posa a prova aquest 24 de maig. La candidatura de Junts per Calaf, afí als republicans, que ha engegat Jordi Badia i que reuneix diverses persones independents és la gran amenaça perquè Trullàs revalidi la majoria absoluta. Badia, periodista i ex cap de comunicació del FC Barcelona amb Joan Laporta, ha arrencat amb un discurs ambiciós que demana un canvi de paradigma. De moment, ha anunciat que dema-

naran a la Diputació un estudi de mobilitat de Calaf com a pas previ de diverses accions per endreçar la ciutat. La competència a l’oposició per Jordi Badia ve d’ICVEUiA, amb Juan López, que fa el segon intent per entrar al consistori, i de Veïns amb Veu, que apareix a Calaf per primer cop. El PP tampoc té representació ara per ara i queda per veure com es repartiran el vot dretà amb PxC. És un enigma si l’extrema dreta repetirà els resultats de fa quatre anys, quan amb el lema ‘Primer els de casa’ i candidats de fora de Calaf que no sabien ni tan sols que el municipi té un institut, van treure tres representants. La convivència, a Calaf, està a examen. Institucions Alguns alcaldes són ja autèntiques institucions a les seves poblacions, especialment als pobles, on durant anys no hi ha hagut cap altra llista. L’exemple més clar és el del batlle més veterà del nord de la comarca, Antoni de Solà (CiU), que governa des de 1987 i ha estat president també del Consell Comarcal. S’enfronta a una llista del PP -una dels molts candidats sense vinculació- i a la candidatura d’un home del territori, Pere Masana, que va amb Acord Municipal. Alguns dels alcaldes més veterans han dit adéu en aquest mandat. Entre ells, Romà Ca-

sanovas, alcalde de Vallbona d’Anoia. L’aritmètica electoral a Vallbona és delicada. Durant dos mandats, la disposició ha estat de quatre regidors per Esquerra -amb Òscar Labrañai quatre pel PSC -amb el propi Casanovas-, amb un regidor de CiU fent de jutge. Del 2007 al 2011, els republicans van tenir l’alcaldia; des de 2011, se l’han repartit PSC i CiU. Falta veure si l’adéu de Casanovas alterarà l’equilibri. A la Pobla, Santi Broch va a la seva tercera revàlida -va assumir a mig mandat del seu predecessor- i la de l’equip de CiU. El darrer mandat l’ha passat en butaca amb una majoria de set sobre onze regidors. Aquest 2015 irromp una nova candidatura, #VolemunaPoblamillor, amb persones que havien estat afins al PSC. Junt al propi PSC i Esquerra, intentaran plantar cara a Broch, que sembla partir amb avantatge. Després d’una llarga hegemonia socialista, el 2007 un pacte amb un grup de regidors de CiU va permetre que als Hostalets, el republicà Jordi Calpe es proclamés alcalde. El 2011, va tornar el socialisme de la mà de Daniel Vendrell. Amb un ple sempre en peu de guerra i unes finances municipals depenents de l’abocador, Vendrell i Calpe lluitaran pel primer lloc, però hauran de cercar química amb les altres forces de l’oposició per trobar una combinació de coalició que doni la majoria.

#AD24M

Maig 2015

anoia RESULTATS ANTERIORS

Una comarca que es El vot del 24 de maig servirà també per saber si es trenca (o no) la dicotomia tradicional a la comarca de l’Anoia entre PSC i CiU, com van apuntar les europees de fa un any. Les urnes van abocar un resultat favorable a ERC, que amb 10.508 vots, superava en 149 a CiU. Els resultats feien somniar als republicans en un possible ‘sorpasso’ a algunes alcaldies anoienques. Per tradició, la lectura més senzilla de la inclinació del votant anoienc mitjà és que -fins ara- ha votat al PSC-PSOE a les eleccions generals al Congrés estatal, a CiU a les eleccions al Parlament i en clau local a les municipals de cada quatre anys. Només així s’explica que un poble invariablement convergent com Argençola sigui un dels pocs municipis de l’àmbit de la Catalunya Central que té un alcalde d’ICV-EUiA, Ton Lloret. Les europees del 2014 van accentuar, però, l’aparició amb força d’Esquerra com el tercer actor en discòrdia a la comarca, a més de PSC i CiU. Els republicans per primer cop van discutir la preeminència convergent en unes eleccions que no fossin les generals. Les europees de 2009 van significar un tomb històric ja que després de la rotunda victòria d’Aymamí el 2007 a les locals i el suport massiu dels igualadins, i anoiencs, a Zapatero el març del 2008, CiU guanyava a la capital anoienca. El canvi de signe es va confirmar quan el 22 de maig de 2011, el dibuix de la distribució de l’Ajuntament igualadí va canviar de mig a mig i Marc Castells va aconseguir els 10 regidors que havia tingut

Les eleccions del 25N es van saldar amb una rotunda victòria convergent. CÈLIA MARTÍN

Maig 2015

#AD24M

RESULTATS ANTERIORS anoia

pinta amb tres colors

Esquerra va ser la gran vencedora a les europees del 2014. CÈLIA MARTÍN

l’Entesa des de 1999, mentre que les forces de l’Entesa -PSC i ICV- sumaven 6 regidors, els que tenia des de 2003 la federació. El context de les europees de l’any passat indica que ERC va a l’alça, com a tot el Principat, excepte a punts concrets on CiU resisteix. I un d’aquests és Igualada, mentre que a altres punts on el partit d’Artur Mas compta amb majoria absoluta al consistori -Llacuna, Masquefa- o majories simples, Esquerra ha agafat volada. Esquerra va guanyar a les europees a places tradicionalment convergents a les municipals i autonòmiques -i socialistes a les generals- i pròximes a l’àrea metropolitana, com Piera i Masquefa. També donant un cop d’ull als resultats de viles del Baix Llobregat molt properes, com Esparreguera on ERC va ser vencedora. Si és fruit de l’alta abstenció en els comicis europeus, els últims que hi ha hagut, o si és un signe del creixement de la formació, s’aclarirà el 24 de maig. Les localitats de tradició socialista com Montbui i Vilanova del Camí han mantingut aquest vot en els darrers dos comicis. Artur Mas va guanyar el 2010 a Vilanova, però dos anys després, en plena emergència del debat nacionalista, el PSC va recuperar posicions. El dibuix dels darrers temps apunta que el PSC viu a l’entorn d’Igualada i CiU i ERC es comencen a disputar la comarca. Hi ha altres actors, com la CUP, que ho poden frenar amb la seva aparició a l’esquerra dels republicans.

#AD24M

Maig 2015

trivia

Més enllà dels programes electorals

70% El percentatge de vots de Teo Romero durant tres eleccions seguides, 1999, 2003 i 2007, convertint-se en l’alcalde més votat en viles de més de 5.000 habitants

69 electors Els que té Bellprat, el poble més petit de la comarca i l’únic que no supera el centenar de persones amb dret a vot

Rècord El vilanoví Joan Vich ha estat l’alcalde amb més temps al càrrec, almenys a la comarca de l’Anoia. Va plegar l’any passat. Ho era des de 1979

Cosa de Brugués El segon alcalde amb més anys al càrrec va ser Jesús Brugués a Castellolí. També des del 79. Va cedir el testimoni de la candidatura de CiU al seu germà Xavier

Què expliquen els Disseny = Igualada analitza la imatge

Potenciar el cap de llista per sobre de la resta de membres de la candidatura, situar-lo al capdavant i subratllar-ne el nom fent jocs de paraules als lemes de campanya. O amagar la marca, que està en hores baixes, i ensenyar l’obra de govern feta anys enrere, destacant el primer candidat però sense allunyar-lo gaire de la resta. O apostar per reforçar l’equip durant la precampanya i, és clar, exhibirho als cartells. O tirar de sigles per deixar clar de quin partit es tracta, sense complexos, i ensenyar una cara prou coneguda però que té el repte de ser-ho una mica més. O mirar de ser alternatius, ara que la nova política és tendència, intentant alhora presentar un candidat que s’estrena en l’aventura. O directament viure, de forma permanent en l’alternativa. Cada candidatura parteix més o menys d’estratègies així durant la campanya i les setmanes prèvies. Sobretot a la capital de l’Anoia, però en sintonia amb la majoria de localitats. Més enllà, però, del que vol expressar cada proposta, amb més o menys encert, per on passa, a dia d’avui, la comunicació política? El col·lectiu Disseny = Igualada, que reivindica un disseny atent a l’estètica però al servei del contingut, demana un canvi en la connexió que els partits mantenen amb la ciutadania.

Cada campanya intenta transmetre idees i missatges diferents i, per Disseny = Igualada, “totes són prou correctes”. En la comunicació, però, en general hi ha una mancança entre els partits igualadins perquè es parla molt de les persones però poc del contingut. Gràficament els cartells no expliquen propostes. I parlant del missatge, Disseny = Igualada es pregunta per què la societat està així de polititzada, amb campanyes tan massives. Per què els partits tenen la necessitat d’explicar tant al ciutadà, que pateix el que veuen com un “excés de comunicació política”. Probablement la ciutadania se n’està allunyant, madura, i és conscient de per què li expliquen una determinada cosa. Això passa durant l’any, però les campanyes electorals en són una catarsi. “Als veïns els interessa que el carrer estigui net, que la gent tingui feina, que la policia funcioni i que la

cultura estigui més o menys ben portada. Més enllà de tot això no hi ha cap necessitat de veure un polític dient això o allò”, detallen. Ara, “això és més evident en els actuals càrrecs públics, l’alcalde d’Igualada en fa un excés, però aquesta és una actitud de tots els polítics”. Més enllà de les tipografies, els eslògans, la imatge, la col·locació i les ubicacions, que més o menys estan ben resolts en totes les propostes “com ara la de Solidaritat, o els elements diferenciadors que tenen Socialistes d’Igualada i la CUP”, Disseny = Igualada creu que l’únic cartell que es proposa focalitzar l’atenció en el missatge és el de la CUP, que no centra l’atenció als membres de la llista si no a les idees. Parla només del què. “Identificar una ciutat sencera amb una cara és un error, perquè la ciutat és de tots”. Quan a més a més dins de tots els equips hi ha persones de molt valor.

#AD24M

Maig 2015

Alta Segarra L’Alta Segarra podria constituir-se els propers mesos com a comarca. En base als resultats de 2011, de 8 municipis, 3 tindrien alcaldesses: Prats, Calaf i Sant Pere Sallavinera

87.250 persones Estan cridats a votar 87.250 anoiencs, 545 persones més que el cens del 2011. Han de triar 287 regidors

24 anys Sis mandats fa que el partit de l’alcalde de la capital, Igualada, no compta amb la majoria absoluta. El Nissaga de poder darrer cas va ser Manuel Els Servitje a Veciana. Miserachs, amb 11 regiL’actual alcalde Jordi Serdors, de 1987 a 1991

vitje va succeir el seu pare Ramon, alcalde des del 79, el 2009. Jordi era alcalde pel PSC-PM, però ara es presenta per CiU

Terra de dones A Sant Pere Sallavinera, les tres candidates són dones. L’alcaldessa, Montserrat Noguera (CiU), s’enfronta a Terència Torra i a Cristina Griéguez, aquesta una candidata del PP... de l’Hospitalet

Llistes fantasma De fet, el PP presenta 29 llistes a la comarca, dues més que la formació amb més alcaldes i regidors, CiU. La majoria d’aquestes llistes, de persones que no han trepitjat mai la comarca

cartells electorals?

gràfica dels partits durant la campanya

Codis com que els Socialistes d’Igualada es col·loquin davant de les escales mecàniques que van crear, afegeixen, “són molt endogàmics, qui els pensa n’està al cas, i algú ben informat ho pot relacionar, però els paràmetres comunicatius van molt més enllà.” Dins d’aquesta lògica, si Decidim Igualada, per exemple, remet al poble i a la col·lectivitat, “és estrany que opti per destacar el candidat. Potser hauria estat millor mantenir el joc que ja fan entre l’equip”.

criu un missatge tal com algú l’hagi vist en una paret, si no a partir d’imatges que, inconscientment, són al cervell. “La CUP, segurament sense saber-ho, això ho fa bé perquè situa un fons groc amb imatges i paraules vermelles, que van en aquesta línia”. Això està comunicant alguna cosa, que segurament va més enllà del propi missatge conscient”. I aquesta via, expliquen, acaba resultant més eficaç que per exemple presentar cares que poden ser molt conegudes; caldria veure fins a quin punt funciona. És cert, això sí, que des de la vessant més Codis caducats Per explicar els paràmetres que imperen en el màrquepopulista és resolutiu, com ara el cas del Jan Laporta al ting, Disseny = Igualada parla del neuromàrqueting, Alguns codis que s’utilitzen Parlament o del Yoyas a Vilanova del Camí”. que entén la comunicació com un aprenentatge que són molt endogàmics forma part de l’inconscient. “Així s’interactua en molts Les noves maneres d’explicar-se que pot abordar la poi només entén els cartells lítica, Disseny=Igualada les conclou en una frase que casos, és una construcció que s’aprèn d’una manera siqui els domina milar a l’escriptura: s’integra i s’acaba fent per inèrsia, serveix per resumir-ho: “la millor tipografia és la que com conduir un cotxe”. Això vol dir que no es transpassa desapercebuda”.

Més “què” i menys “qui” Els cartells dels candidats igualadins parlen molt de les persones però molt poc dels continguts