ANOIADIARI 47 (Octubre/2019) by AnoiaDiari

Número 47 · Octubre del 2019/ Gratuït / www.anoiadiari.cat A portada P04

6.000 euros de diferència entre barris

La renda mitjana dels veïns de l’est d’Igualada, al barri de Montserrat, és de 7.766 € anuals, gairebé la meitat de la mitjana dels que resideixen a l’altre extrem, al barri de Sant Jaume Sesoliveres, on és de 13.916 € l’any

Societat P13

Societat P12

Societat P16

Política P18

La població de l’Anoia rural, cada cop més envellida

La millora del polígon, estrella de les inversions per al 2020

ARACELI MERINO

Un terç de les mares de l’Anoia són majors de 35 anys

Leo, el nom del crack del Barça, el més posat als nadons anoiencs

SORTIM TASTANOIA / MOSTRA DE VINS D’ALTURA DE LA LLACUNA / JORNADA D’AVIACIÓ ADAPTADA / CAVATAST / FIRA MEDITERRÀNIA Societat P08

Igualada, la segona ciutat catalana que paga l’IBI més car La capital de l’Anoia se situa, juntament amb Sant Cugat del Vallès, al TOP10 de les ciutats de més de 20.000 habitants de l’Estat amb l’impost més elevat

MARC VILA

Política P16

El barri del Rec tindrà unposen pla la Els Mossos director lupa en el 2021 mercat il·legal de cannabis El Govern i l’Ajuntament d’Igualada

han anunciat la redacció del document, amb el qual es dotarà l’antic barri adober de nous usos

editorial

Cartes dels lectors Demà pots ser tu C.C. Igualada

Un dels lemes que més corren, desgraciadament des de fa temps, és el de “Demà pots ser tu”, fent referència a l’amenaça que estan patint els drets humans més fonamentals a l’estat espanyol i, en conseqüència, a la repressió, detencions, exili i fins i tot empresonaments que han patit homes i dones del nostre país. Sí, demà podem ser qualsevol de nosaltres. Pot ser qualsevol dels nostres joves, dels que podem trobar-nos habitualment al Casal Popular, per posar un exemple. Si hi ha hagut detencions a Sabadell, qui ens fa pensar que no n’hi pot haver a Igualada, una ciutat que està al punt de mira de les forces d’ocupació, dels jutges i dels mitjans de (des)informació espanyols? Imaginemnos que detenen una noia de la nostra ciutat, d’algú que tots coneixem perquè participa activament en tantes entitats i mogudes culturals i associatives com pot. Imaginem-nos que entren de matinada al seu pis, esbotzant la porta i trinxant-ho tot. Imaginem-nos que se l’emporten, emmanillada, cap a Madrid, on s’estarà hores, incomunicada i torturada. Imaginem-nos que, potser, al seu pis, hi han trobat pirotècnia (ella és de la colla de diables). Que passa el pitjor dels mals tràngols i malsons de la seva vida. Ella i la seva família. Que potser el jutge la tanca a la presó, o potser la deixa anar en llibertat però no pot sortir d’Igualada en un any. Imagineu-vos que és la vostra amiga, la vostra companya de feina, la vostra veïna. Sí, aquella noia tan eixerida, simpàtica, divertita, generosa, sempre disposada a tot. Aquella que és monitora del cau, que canta a la coral, que toca la gralla, que fa pinya als moixiganguers... Imagineu-vos-ho... Ara, el que no em puc imaginar, davant d’això, davant d’una situació com aquesta, que està succeint a pobles com el nostre i que, un dia o altre pot passar aquí, és què farien els socialistes de la nostra ciutat. Us ho imagineu?

20 anys de biblioteca Joana P. Igualada

Com a usuària habitual de la Biblioteca Central d’Igualada, voldria felicitar públicament la seva directora, la Montse Lobato, i la seva predecessora, la Maria Teresa Miret, i totes les persones que hi treballen i que omplen de vida i contingut aquest espai, que és tot un referent i que, per a mi, és una de les millors inversions que s’han fet mai a la nostra ciutat. També voldria recordar la tasca que va fer la Biblioteca de la Caixa els anys abans que s’inaugurés la de Cal Font. I, molt especialment, a aquell equip de govern que la va fer possible, que va apostar decididament pel servei, amb gent que s’estimava molt la ciutat i la cultura, com la regidora Antònia Enrich, responsable de l’àrea, o el Marc Riera, entre altres. Ara que l’Ajuntament d’Igualada vol que la ciutat sigui candidata a Capital Catalana de la Cultura, els ciutadans hem de demanar als nostres polítics locals, els més pròxims, que apostin per la cultura. I, sobretot, que no facin una política de maquillatge, sinó seriosa. Penso que la biblioteca n’és un clar exemple. Conec molt llocs —i no cal anar gaire lluny—, on els alcaldes han fet obres faraòniques, de cara a la galeria, que després no han dotat de contingut, de vida.

Podeu fer-nos arribar les vostres cartes, amb el vostre nom i cognoms, telèfon i número de carnet d’identitat a l’adreça contacte@anoiadiari.cat o a través de l’espai Parlem! del diari digital www.anoiadiari.cat. També a la redacció del diari, al carrer de Sant Magí, 26 d’Igualada. Cal que els textos no superin els 1.000 caràcters d’extensió. L’AnoiaDiari es reserva el dret de no publicarlos o escurçar-los.

octubre/2019

Les més llegides al digital

SÓN PROTAGONISTES A WWW.ANOIADIARI.CAT

Una imatge des d’un helicòpter permet descobrir 40 plantes de marihuana 4/9/2019

Carlota Carner Igualada, en el TOP10 de les ciutats mitjanes amb el rebut de l’IBI més car 21/9/2019

La 4a tinent d’alcalde i regidora, entre altres àrees, d’Hisenda de l’Ajuntament d’Igualada va ser la responsable de presentar els pressupostos per al 2020. La jove regidora va remarcar que aquests es basaven en la “prudència” i va destacar la contenció de l’IBI.

La renda mitjana del nord d’Igualada és del doble que la del barri de Montserrat 18/9/2019

Xantal Gabarró

El TSJC declina els arguments de la Generalitat contra la Hispano 11/9/2019

La igualadina ha dut a terme un colpidor projecte de teatre inclusiu, des d’una perspectiva de gènere, amb els presos de Can Brians, que s’han posat en la pell de les dones de les seves famílies. Unes dones que pateixen una altra mena de condemna.

El cost del pas de La Vuelta va ser de 20.000 euros, segons l’Ajuntament 4/9/2019

Montse Lobato 05

Àngels Chacón rebutja una aturada de país permanent

Ubicada a les entranyes d’una nau renovada de l’antiga fàbrica de Cal Font, la Biblioteca Central d’Igualada compleix enguany vint anys, consolidada com l’equipament cultural més popular de la ciutat. A l’AD, parlem amb la seva directora.

8/9/2019

Les escolàpies activen el projecte per tenir una línia d’ESO 3/9/2019

La gent de l’1-O Fa dos anys, l’u d’octubre de 2017, centenars d’anoiencs van participar en l’organització i la celebració del referèndum, així com en la defensa de les urnes davant els atacs repressius de les forces d’ocupació espanyoles.

editorial

octubre/2019

EDITA Cinquanta-set SL C/Rec 15 · Igualada

Editorial

DIRECCIÓ Toni Cortès Minguet COORDINACIÓ Francesc Vilaprinyó REDACCIÓ Albert Compte Toni Cortès Francesc Vilaprinyó PUBLICITAT Pere Ribalta IL·LUSTRACIONS Pau Badia “Nomdenoia” WEB Creagia IMPRESSIÓ Lerigraf S.L.

S’obre el meló del Rec

ANOIADIARI C/ de Sant Magí, 28 08700 Igualada REDACCIÓ redaccio@anoiadiari.cat 651942192 PUBLICITAT publicitat@anoiadiari.cat 619786011

www.anoiadiari.cat TEXT LEGAL Cinquanta-set S.L. es reserva tots els drets sobre els continguts de l’AnoiaDiari sense que es puguin reproduir ni transmetre, totalment o parcial, a altres mitjans de comunicació, sense prèvia autorització escrita.

ense eleccions a la vista (bé, les estatals, on es tracta de dilucidar si serà el PSOE o el PP qui aplicarà el 155 i qui seguirà retallant l’estat del benestar), de cop, el barri del Rec surt a escena. Amb totes les reserves, ja que no se sap al detall l’estructura d’aquesta planificació, l’anunci és una bona notícia, perquè significa acció i renovació per a un barri ancorat urbanísticament des de fa dècades. El debat sobre el futur del barri del Rec va aparèixer amb força fa deu anys justos, quan el govern de l’Entesa va obrir un meló més gran encara, el del POUM. En aquella ocasió, la intenció inicial era aplicar una intervenció molt més que quirúrgica a la part meridional d’Igualada, i va trobar una doble oposició. Per una banda, la del sector adober, que va brandar un informe en què s’assenyalava una enorme pèrdua de valor, de 177 milions d’euros; de l’altra, la de l’associació Amics del Rec, alertant que el pla urbanístic faria irreconeixible la zona, que perdria la fesomia que li donava encant. La carpeta es va tancar en sec quan l’oposició d’Igualada, que feia poques setmanes havia decidit que es comencés a tramitar el POUM, es va unir per tombar-lo. Durant aquests quasi deu anys, el debat sobre el barri ha seguit a l’agenda pública, però sense cap pas decisiu. Pel mig hi ha hagut iniciatives com

un concurs de projectes, que va servir per recopilar idees per a la transformació del barri, o la proposta de TIC Anoia de fer un edifici que aglutinés el hub del sector. L’Ajuntament ha liderat la recuperació de l’Adoberia Bella, que ha passat a ser la seu del clúster dels blanquers, i també s’han encetat diversos projectes privats com la Maca, el Kiosk, o les accions culturals al Vapor de Baix o el Rec on Fire, mentre que dos cops a l’any el Rec.0 atreu desenes de milers de persones. Amb l’anunci del pla director, es passa de pantalla. És un pas valent per part de l’administració, però el capítol que s’obre implica diversos sectors de la Conca d’Òdena: s’interpel·la els blanquers (almenys les firmes més importants) a moure’s cap a una altra zona de la ciutat, però durant aquests anys encara no s’ha aclarit quins estímuls tindran per amar-se’n cap al nou polígon. Obrir el barri del Rec a nous usos també pot significar el fet de no poder negar la llicència a segons quins negocis. La filosofia d’aquest pla director és la de construir un barri “viu”, però els tècnics hauran d’afinar bastant i imaginar un Rec 2030 pensat per als igualadins, o també un altre amb cadenes de menjar ràpid, fires medievals (una més, una menys, ja no ve d’aquí) o grans superfícies comercials valencianes, alemanyes o americanes.

Obrir el barri del Rec a nous usos també pot significar el fet de no poder negar la llicència a segons quins negocis. La filosofia d’aquest pla director és la de construir un barri “viu”, però els tècnics hauran d’afinar bastant i imaginar un Rec 2030 pensat per als igualadins, o també un altre amb cadenes de menjar ràpid, fires medievals (una més, una menys, ja no ve d’aquí) o grans superfícies comercials valencianes, alemanyes o americanes

DIFUSIÓ CONTROLADA PER

Enquestes

MEMBRE DE

Quina nota poses als 100 primers dies del govern Castells?

AMB EL SUPORT DE

Excel·lent 7,1 % Notable 13,4 % Bé 9,8 % Suficient 19,6 % Deficient 24,1 % Molt deficient 25,9 %

TOTA L’ACTUALITAT DE L’ANOIA

www.anoiadiari.cat

Estàs d’acord que Igualada opti a ser Capital de la Cultura Catalana el 2022? SÍ 53,4 % NO 46,6 %

PAU BADIA NOMDENOIA Arquitecte i il·lustrador

Participa en les enquestes setmanals a www.anoiadiari.cat

T’informem a: www.anoiadiari.cat

T’escoltem a: 609394628

Et llegim a: contacte@anoiadiari.cat

Estem en contacte a: @anoiadiari

Ens trobem a: facebook.com/anoiadiari

t.me/anoiadiari

C/ de Sant Magí, 26 · 08700 Igualada

a portada

octubre/2019

a portada

12.161 €

La renda mitjana per habitant a Igualada el 2016 va ser de 12.151 €, i la mitjana per llar, de 31.823 €. Són unes dades lleugerament més altes que les de l’any anterior: 11.840 € i 30.715 €, respectivament

Les dades de la renda per barris dibuixen dues Igualades separades per 6.000 euros Les dades de la renda per seccions de l’Instituto Nacional de Estadística espanyol indiquen diferències importants entre els igualadins i les igualadines en funció de la zona on viuen. Les dades corresponen a 2015 i 2016 i apunten una lleu millora interanual després de la recessió. En el sector situat més a llevant del barri de Montserrat és on hi ha menys renda, 7.766 euros; a l’altre extrem, hi ha la zona del Pla de la Massa i la Roixel·la, amb 13.916 euros per persona

FRANCESC VILAPRINYÓ

Hi ha dues Igualades? Sí, almenys segons l’Agència Tributària i les dades d’una estadística que ha publicat per primer cop aquest ens. L’eix nord-sud i les diferències entre la part alta i l’est de la ciutat es reflecteixen en les dades de renda per seccions censals que ha fet públiques l’Instituto Nacional de Estadística espanyol. Són unes xifres que indiquen diferències importants entre els igualadins i les igualadines en funció de la zona on viuen. Les dades de l’Atlas de Distribución de Renta de los Hogares (ADRH) indiquen una esquerda important de la renda entre barris d’Igualada, tant de

nord a sud com, en menor mesura, en l’eix oest-est. La secció censal amb menys renda mitjana per habitant és la 5.6, que correspon al sector de més a l’est del barri de Montserrat. Un veí d’aquesta zona té una renda mitjana de 7.766 euros, gairebé la meitat que un veí dels diferents sectors del Poble Sec. Els districtes d’aquesta part de la ciutat, al sud de l’avinguda de Catalunya, tenen rendes mitjanes superiors als 13.000 euros. Al sector dessota el Parc Central, al carrer de Capellades, la mitjana és de 13.862 euros per persona, més de 6.000 euros que la d’un veí de la part més desafavorida del barri de Montserrat. Amb tot, la secció censal amb la mitjana de renda més alta és la 3.2, la situada més a l’oest

de la ciutat. Es tracta, però, d’un sector molt heterogeni que agrupa barris com el Pla de la Massa, la Roixel·la i Sant Jaume Sesoliveres, per una banda, situats en un extrem, i la zona de l’Escorxador i del carrer d’Àngel Guimerà. Segons l’INE, la renda mitjana per persona és de 13.916 euros en aquesta secció. Les seccions censals al sud de la ciutat són, després del barri de Montserrat, les que tenen una renda més baixa i no superen la mitjana de la ciutat, de 12.161 euros. El barri de Fàtima, amb 9.546 euros, per habitant, és l’excepció al “ric” nord de la ciutat: la seva mitjana és la quarta més baixa. L’ADRH indica les xifres de 2016 pel que fa a la renda per seccions censals, i com a única referència anterior hi ha

El doble Els veïns dels barris de l’oest de la ciutat (el Pla de la Massa, la Roixel·la o Sant Jaume Sesoliveres) disposen d’una renda mitjana de gairebé el doble de la dels que viuen a l’altra banda, a l’est del barri de Montserrat.

les de 2015. La mitjana de renda d’Igualada va passar d’11.840 euros a 12.161. Dels 26 districtes censals, 21 van augmentar la renda mitjana per persona. On disminueix la renda és als barris en què era molt alta. En aquesta estadística experimental, però, els creixements més notables són en zones “riques” d’Igualada. A la secció censal 2.1, al voltant de la Biblioteca Central, la renda mitjana per capita puja uns 900 euros d’un any a l’altre; a la secció que engloba el Pla de la Massa, es passa de més de 13.200 euros a 13.916. L’estadística també indica un salt de 1.300 euros en una de les seccions censals de la part superior de l’avinguda de Barcelona (la 4.3).

>>>

a portada

octubre/2019

Verd i vermell

De les 26 seccions censals d’Igualada, la meitat estan per sota de la mitjana de 12.161 €. D’aquesta manera es dibuixa un plànol de la capital de l’Anoia amb dos colors

8.258 €

La renda mitjana més alta de la comarca, que correspon als veïns de Santa Maria de Miralles, amb 16.024 €, és 8.258 € més alta que la de l’est del barri de Montserrat

El mapa de la renda mitjana per seccions censals dibuixa dues Igualades. ANOIADIARI

a portada

octubre/2019

Renda

L’Anoia rural, més rica Economia

Les rendes mitjanes més altes de la comarca es registren en municipis de l’Anoia rural, que pràcticament doblen les de barris d’Igualada i Santa Margarida de Montbui

Segons les dades de l’Atlas de Distribución de Renta de los Hogares (ADRH), el municipi amb la mitjana de renda més alta de la comarca és Santa Maria de Miralles (16.024 €), seguit per Montmaneu (15.952 €), Sant Pere Sallavinera (15.739 €), Castellolí (14.668 €) i Rubió (14.247 €). Significativament, tots són municipis de l’àmbit rural. Per la part baixa, trobem Piera (10.956 €), Cabrera d’Anoia (10.852 €), Vilanova del Camí (10.143 €), Veciana (10.076 €) i Santa Margarida de Montbui (9.850 €), que tanca aquesta classificació. La mitjana de la renda del 2016 a l’Anoia es va situar en 12.528 euros per habitant. Només tretze municipis se situen per sobre d’aquesta mitjana, mentre que la resta, divuit, ho fan per sota. És el cas de la capital, Igualada, que se situa a la part mitjana de la taula, al 17è lloc de la comarca, amb una mitjana de 12.161 euros per habitant. Cal tenir en compte que aquest atles només facilita dades de municipis de més de 100 habitants, per tant, ha exclòs les de Bellprat, l’únic municipi de la comarca que no figura en aquest sistema estadístic. Els municipis anoiencs que més creixen L’ADRH mostra les dades de la renda dels anys 2015 i 2016. D’aquesta manera, podem comparar el creixement o decreixement de la renda dels municipis anoiencs entre aquests dos exercicis. Globalment, l’Anoia va viure un lleuger creixement de la renda, concretament d’un 3,1%. Es va passar d’una renda mitjana de 12.131 euros per habitant el 2015 a 12.528 euros el 2016. Santa Maria de Miralles i Veciana van ser els dos municipis de l’Anoia on la renda va augmentar

Mitjana de la renda per habitant als municipis de l’Anoia. Són dades del 2016, de l’INE. ANOIADIARI

més, un 11,4% i un 11,3%, respectivament. També van experimentar creixements significatius Argençola (7,4%), Orpí (6,3%), Sant Pere Sallavinera (5,9%) i Òdena (5,9%). Per la part baixa de la classificació, hi va haver quatre municipis on va disminuir la riquesa dels seus habitants: Rubió (-0,3%), Montmaneu (-1,2%), Vallbona d’Anoia (-1,3%) i Carme (-3,9%). A Igualada es va observarc un lleuger repunt de la renda que va passar d’una mitjana d’11.840 euros el 2015 a 12.161 euros el 2016: un augment del 2,6%. 5 municipis anoiencs dins el TOP100

Cinc municipis de l’Anoia es troben entre els cent catalans amb una renda mitjana més alta. Es tracta de Santa Maria de Miralles (29è), Montmaneu (32è), Sant Pere Sallavinera (37è), Castellolí (76è) i Rubió (100è). Igualada es troba en la posició 409, a la meitat de la taula. A la cua, Santa Margarida de Montbui, situada en el lloc 837è d’un total de 914 municipis catalans que es recullen en aquest atles. El municipi català amb la renda més alta és Matadepera, amb una mitjana de 20.792 euros, més del doble que Santa Margarida de Montbui, seguit de Saldes (20.092 €), Isòvol (20.023 €), Sant Just Desvern

MÉS INFORMACIÓ www.anoiadiari.cat

La renda mitjana del nord d’Igualada és de gairebé el doble que la de sectors del barri de Montserrat.

(19.979 €) i Sant Cugat del Vallès (19.151 €). Tanquen aquest rànquing Ulldecona (8.409 €), Godall (8.195 €) i Salt (8.193 €). Comarca rica, comarca pobra Si la lectura de les dades es fa per districtes o seccions censals, veiem en un extrem Santa Maria de Miralles, amb una renda de 16.024 euros, la més alta de l’Anoia; a l’altre extrem se situa la zona est del barri de Montserrat d’Igualada, amb una renda mitjana de 7.766 euros, la més baixa de la comarca. Entre l’una i l’altra, 8.258 euros de diferència.

octubre/2019

publicitat

societat

octubre/2019

societat

0,85

El govern de Marc Castells ha abaixat el tipus de gravamen de l’1,1 del 2010 al 0,85 del 2018, que ha mantingut congelat enguany. Tot i així, és el més alt de les ciutats espanyoles de més de 20.000 habitants

Igualada és la segona ciutat amb l’IBI més alt de Catalunya La capital de l’Anoia només és superada per Sant Cugat del Vallès. Ambdues es troben en el TOP10 de les ciutats de més de 20.000 habitants de l’Estat que paguen el rebut més car. D’aquestes, tot i la contenció actual, Igualada és la que té el tipus de gravamen més alt.

TCM

El passat 24 de setembre, el Ple de l’Ajuntament d’Igualada va aprovar el pressupost per a l’any vinent. A la mateixa sessió, també s’aprovaven les ordenances fiscals, que nodriran una part molt important dels ingressos contemplats en aquest pressupost. El govern de Junts per Igualada, gràcies a l’abstenció d’Igualada Som-hi, va acordar contenir l’impost sobre béns immobles (IBI). Aquest és el tribut més important per als ajuntaments, la “cirereta” econòmica del pastís, tant pel nivell de recaptació que genera per a les arques municipals, com pel marge de moviments de què diposen els ajuntaments per llei, que els permet que puguin variar el tipus impositiu i actualitzar quan vulguin el seu cadastre. Les revisions cadastrals (vegeu el destacat) permeten incrementar la recaptació per aquest impost, ja que generen una actualització a l’alça dels valors. A Igualada, la darrera revisió es va fer el 2010. Des de llavors, el govern de Marc Castells ha abaixat el tipus de gravamen urbà de l’1,1 al 0,85 que es va aprovar el setembre del 2018, i s’ha mantingut congelat en el darrer Ple municipal. Sobre l’IBI, la quarta tinent d’alcalde, Carlota Carner, responsable de l’àrea d’Hisenda, apunta que “el govern segueix amb la contenció”, en referència al fet que s’ha mantingut el gravamen de l’impost. Amb tot, la recaptació

pujarà. I en això incideix Marc Castells, el batlle, que ho atribueix a l’acord entre l’Entesa i ERC, el 2009 per fixar els valors cadastrals, “que encara s’arrossega”. També considera que “amb aquests diners oferim també serveis que altres municipis no donen, com les llars d’infants més barates de la demarcació o la teleassistència”.

Tanmateix, tot i el descens de l’any passat i la contenció actual de la pressió fiscal, la ciutat d’Igualada es troba entre les que paguen el rebut més car de l’IBI a Catalunya i a l’estat espanyol. Segons l’Agència Tributària del Ministeri d’Hisenda, la capital de l’Anoia se situa en el TOP10 de les ciutats de més de 20.000 habitants amb la recapta-

ció mitjana més alta. Aquest rànquing —que no contempla els municipis d’Euskal Herria, que tenen un règim fiscal diferent— està liderat per municipis madrilenys i catalans. Es tracta de municipis que tenen o grans polígons industrials o zones amb valors cadastrals molt alts. És el cas dels municipis de Boadilla del Monte i Pozuelo de

El rebut de l’IBI es basa en el valor cadastral L’impost sobre béns immobles (IBI), és un tribut directe que grava el valor dels béns immobles en els termes que estableix el Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (TRLHL). La gestió d’aquest tribut és competència dels ajuntaments amb el suport de l’Administració estatal, especialment en els municipis amb mitjans escassos. Aquest és l’impost més important que gestionen els ajuntaments i, a la vegada, el que genera més ingressos. L’IBi representa, de mitjana, un 60% dels ingressos impositius i un 30% del total dels ingressos a les arques dels ajuntaments catalans. L’IBI grava el valor dels béns agafant com a referència els valors cadastrals de les finques, sobre les quals els ajuntaments dels municipis extableixen un coeficient que permet el càlcul dels rebuts; és a dir, es multiplica el valor cadastral de cada immoble pel tipus de gravamen que fixa cada ajuntament. El valor cadastral és el determinat objectivament per a cada bé immoble a partir de les dades que consten en el cadastre immobiliari, i està integrat pel valor cadastral del sòl i el de les construccions. El valor cadastral dels immobles no pot superar el valor de mercat, que és el preu més probable pel qual es podria vendre, un immoble lliure de càrregues entre parts independents. El cadastre és un registre administratiu dependent del Ministeri d’Economia i Hisenda. Les tasques de formació i manteniment del cadastre immobiliari, així com la difusió de la informació cadastral, són exercides per la Direcció General del Cadastre. En teoria, els ajuntaments haurien d’anar actualitzant regularment el seu cadastre. La darrera revisió cadastral feta a Igualada va ser el 2010. La meitat dels ajuntaments de l’Anoia, no l’han actualitzat des de fa trenta anys.

MADRID I CATALUNYA Els municipis de l’entorn de Madrid, amb grans superfícies comercials, industrials i grans zones residencials de luxe, lideren el rànquing de les ciutats espanyoles de més de 20.000 habitants que paguen l’IBI més car. Una llista amb 8 ciutats de Madrid, 7 de Catalunya, 4 d’Andalusia i 1 de les Illes.

societat

octubre/2019

601,2 €

El rebut de l’IBI urbà que paguen de mitjana els veïns d’Igualada puja a 601,2 €, el segon més car de les ciutats grans de Catalunya, només superat pels 751,4 € que paguen a Sant Cugat del Vallès

CONTRAST La ciutat catalana amb l’IBI més car és Sant Cugat del Vallès, tercera del rànquing espanyol. A diferència d’Igualada, el municipi vallesenc disposa de grans superfícies comercials i habitatges amb valors cadastrals alts.

MÉS INFORMACIÓ www.anoiadiari.cat

Igualada, en el top ten de les ciutats mitjanes de l’Estat amb un rebut de l’IBI més car

348 €

Alarcón, a Madrid, que encapçalen el TOP10, amb una mitjana per rebut, de quota líquida, de 768,3 € i 934,8 € respectivament. Entre aquests 10 primers llocs hi ha altres ciutats de l’entorn de la capital d’Espanya —vuitena, amb una mitjana de 636,57 euros— que compten amb grans zones industrials i comercials i barris residencials de luxe: Torrejón de Ardoz (4a, amb 714,38 €), Rivas-Vaciamadrid (5a, amb 699,67 €), Majadahonda (7a, amb 678,94 €) i Tres cantos (9a, amb 604,54 €). La ciutat malaguenya de Marbella se situa en la 6a posició, amb 692,16 €. Dins d’aquest TOP10 hi ha dos municipis catalans: Sant Cugat del Vallès, a la 3a posició, amb una mitjana de rebut de l’IBI de 751,44 euros, i Igualada, que és la desena ciutat espanyola que aplica una mitjana d’IBI més alta, de 601,2 euros (de quota líquida; 632,33 euros en la quota íntegra) . Igualada és, doncs, pel que fa a municipis de més de 20.000 habitants, la 10a ciutat de l’Estat espanyol i la 2a de Catalunya amb el rebut de l’IBI més car, només superada per Sant Cugat del Vallès.

Paguen de mitjana els anoiencs pel rebut de l’IBI, la mateixa que al conjunt del país

Cal assenyalar que, a diferència d’Igualada, el municipi vallesenc té importants polígons indutrials i comercials i habitatges de luxe, amb alts valors cadastrals, que permeten que el municipi mantingui des de fa anys un tipus de gravamen urbà baix, del 0,513. Un tipus molt pròxim al dels municipis madrilenys amb trets similars, que se situen entre el 0,4 de Boadilla del Monte i el 0,58 de Torrejón de Ardoz. Igualada, que no disposa de grans superfícies industrials o comercials ni zones residencials de luxe, ha tingut històricament un IBI molt alt. Amb un tipus del 0,85, és el més elevat del TOP10. Entre les 20 ciutats espanyoles amb l’IBI més alt també hi ha altres muncipis catalans: Castell-Platja d’Aro, en 11è lloc, just per darrere d’Igualada, amb 583,35 euros de mitjana per rebut; Sitges, en 14a posició (580,32 €); Barcelona, 16a (569,51 €), Tarragona, 19a (546,99 €), i Viladecans, 20a (539,77 €). En resum, entre els 20 municipis espanyols amb l’IBI més alt, hi ha 8 ciutats de Madrid, 7 de Catalunya, 4 d’andaluses i 1 de les Illes.>>>

societat

octubre/2019

Impostos

Igualada i la Pobla de Claramunt, en el TOP100 de ciutats catalanes amb les contribucions més altes Igualada, amb una mitjana de rebut de l’IBI de 601,2 €, és la capital de comarca amb l’IBI més alt i se situa en el lloc 74è dels prop de mil municipis de Catalunya. Ben a prop, al lloc 78è, trobem la Pobla de Claramunt, amb un rebut de 595,4 €. Ambdues se situen molt per sobre de la mitjana de l’Anoia i del país, que és de 348 €

ga, de 410,2 € (253a); Manresa, de 4130 € (254a); Girona, de 408,3 € (259a); Vilafranca del Penedès, de 366,9 € (335a); Vic, de 322,9 (444a), o Berga, amb una mitjana de rebut de 276,2 € (554a). A part d’aquestes capitals, hem de destacar altres municipis de l’entorn de l’Anoia, com Collbató, que se situa en 17è lloc del rànquing, amb 820,5 € de mitjana per rebut; Martorell, amb 554,6 € (91è), o Cervera, amb 444,2 € (227è). La ciutat amb la contribució més alta de Catalunya és Castelló d’Empúries, a l’Alt Empordà, amb 17.097,8 € de mitjana per rebut. La segueixen al rànquing dos municipis del Maresme: Santa Susanna, amb una mitjana de 1.468,9 €, i Cabrera de Mar, amb un rebut de 1.116,9 €. El rebut més barat el paguen els veïns de Sant Esteve de la Sarga, al Pallars Jussà, amb una mitjana de 44,8 €, seguit del municipi de Lladorre, al Pallars Sobirà, amb un rebut de 58,5 €, i de Lladurs, al Solsonès, amb una contribució de 58,9 €.

TCM

Els veïns i veïnes de l’Anoia paguen, de mitjana, un rebut de l’IBI de 348,65 €, gairebé clavat al de la mitjana de tots els municipis de Catalunya, que és de 348,40 €. Dels 947 municipis catalans, dels quals facilita dades el Ministeri d’Hisenda espanyol, en trobem 2 de la comarca de l’Anoia entre els 100 que paguen el rebut d’IBI més car. Igualada es troba en el lloc 74è, amb un rebut de 601,2 €, i en el lloc 78è se situa la Pobla de Claramunt, on els veïns paguen una contribució de 595,46 €. L’Anoia es troba en el TOP10, concretament en el 7è lloc, de les comarques que tenen un valor cadastral més alt. Valors cadastrals de les finques urbanes L’Anoia és la 7a comarca amb una mitjana més alta pel que fa als valors cadastrals dels immobles, a partir dels quals es calcula l’impost de l’IBI. L’Anoia té una mitjana de 66.975 € de valor per finca. Lidera aquest rànquing la comarca del Barcelonès, amb una mitjana de 92.475 €, i el tanca la Terra Alta, amb un valor mitjà de 29.242 € per finca urbana. De les comarques de l’entorn, el Baix Llobregat se situa segona de la llista, amb 85.961 € de valor per finca. La resta, com l’Anoia, se situen totes per sota de la mitjana de Catalunya, que és de 71.280 €. El Bages té una mitjana de 60.546 € (9a); l’Alt Penedès, de 58.688 € (12a); la Conca de Barberà, de 40.326 € (31a); la Segarra, de 38.723 € (33a), i el Solsonès, de 36.684 € (38a). Igualada, la capital més cara Segons les dades de la Direcció General del Cadastre del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, de l’Estat espanyol corresponents al 2018, Igualada és el 74è municipi de Catalunya amb el rebut de l’IBI més alt, amb una mitjana de 601,2 €, molt per sobre de la mitjana de Catalunya, que es va situar en 348,40 €. Igualada és la primera capital de comarca amb un rebut més car, seguida de Barcelona, 90a al rànquing general, amb una mitjana

Rànquing dels municipis de l’Anoia segons el cost del rebut de l’IBI. FONT: MINISTERI D’HISENDA

de 569,51 € per rebut, Tarragona (105a, amb 546,99 €), Vilanova i la Geltrú (114a, amb 529,39 €), Moià (154a, amb 486,90 €), Figueres (164a, amb 472,77 €) i Santa Colo-

ma de Farners (183a, amb 457,82 €) Altres capitals que cal destacar són Lleida, on els veïns paguen una mitjana de rebut de 443,5 € (206a); Cervera, de 443,5 € (207a); Tàrre-

Dues anoies Com hem assenyalat, la mitjana del rebut que paguen els 88.819 contribuents de l’Anoia, se situa en 348,65 €, molt similar a la mitjana catalana, de 348,40 € per rebut. Dels 33 municipis de la comarca, en trobem gairebé la meitat per damunt d’aquestes mitjanes, i l’altra meitat, per sota. Després d’Igualada, el segon municipi anoienc amb el rebut més car és la Pobla de Claramunt, amb una mitjana de 595,46 € (78a al global de Catalunya), seguit de Masquefa, amb una mitjana de 545,22 € (106a); Castellolí, amb un rebut de 482,46 € (156a), i Sant Martí de Tous, amb 451,87 € de mitjana de rebut, que el situen en la 190a posició del total de municipis catalans. Pujalt, amb una mitjana de 131,99 €, és el municipi de la comarca amb el rebut més barat, i el trobem en el lloc 850è del rànquing total del país. És seguit per Castellfollit de Riubregós, amb un rebut de 138,31 € de mitjana (839è); Veciana, on els veïns paguen, de mitjana, 143,26 € (830è), i Sant Martí Sesgueioles, amb una mitjana de rebut de 190,17 € (741è).

Espai patrocinat

octubre/2019

Turisme

Els cims més mítics Arribar a dalt de tot d’una muntanya, fer un cim, sempre comporta una sensació de culminació, de travessar la meta, d’objectiu complert. Si a més a més aquest cim és el més alt d’un territori, o dels més estimats, o dels que el seu nom s’associa a llegendes o a moments històrics, aleshores aquestes sensacions encara s’incrementen. En les següents línies recollim els que considerem els cims més mítics de les comarques de Barcelona, tots recomanables de conèixer-los i provar d’arribar al capdamunt. Tota la informació i propostes d’activitats les podeu trobar a la web de turisme de la Diputació de Barcelona barcelonaesmoltmes.cat. El Pedraforca Si de muntanyes emblemàtiques parlem, sens dubte el llistat l’ha d’obrir el Pedraforca, el cim més alt de la demarcació de Barcelona, amb 2.506,4 m. Allò que el fa atractiu, però, no és tant l’altura, que també, sinó sobretot la peculiar forma, amb els dos pollegons i l’enforcadura, i el fet de no formar part de cap serralada, alçant-se majestuós en mig del paisatge. Hi ha diversos camins per pujar-hi, però cal tenir en compte que es necessita una certa preparació física. Els 4 del Montseny Uns diuen que el cim més mític del Montseny és el Matagalls, d’altres diuen que ni parlar-ne, que és el Turó de l’Home (1.706 m), que per això és el més alt; hi ha qui sent especial debilitat per les Agudes; i encara qui prefereix el Turó de Tagamanent, que, tot i ser

El Pedraforca. DIBA

força més baix que els anteriors (1.056 m), ja comptava amb un castell que el coronava l’any 945, i on avui hi ha l’església de Santa Maria, d’origen romànic. Serem salomònics i direm que cadascun té els seus atractius i és tota una experiència endinsar-s’hi i arribar al cim, com han fet tants milers de caminadors en aquesta pàtria de l’excursionisme que és el Parc Natural del Montseny, declarat per la UNESCO Reserva de la Biosfera.

Sant Llorenç del Munt. DIBA

Pic de Sant Jeroni, a Montserrat. DIBA

Sant Jeroni Montserrat és mítica tota ella, però el seu cim culminant és Sant Jeroni, amb 1.236 m, i punt de confluència de tres comarques: Anoia, Bages i Baix Llobregat. Fa uns quants anys era més fàcil arribar dalt gràcies al vertiginós funicular aeri que s’enfilava per la paret del serrat del Moro; avui toca fer una excursió des de l’esplanada del monestir, amb centenars de graons que ens esperen i algun fort pendent. La Mola És la muntanya més alta del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, amb 1.102 m, i també el lloc on es troba el monestir romànic de Sant Llorenç. Els seus cingles li confereixen una fesomia singular, i pel camí es troben formacions espectaculars, com ara el monòlit del Cavall Bernat. Pujar-hi no comporta grans dificultats, i més tenint en compte que amb vehicle motoritzat s’arriba als 800 m. La Mola comparteix protagonisme en el Parc Natural amb el Montcau, no gaire més baix (1.056 m).

societat

octubre/2019

Demografia

Un terç de les mares anoienques són majors de 35 anys L’Anoia és la cinquena comarca de Catalunya que ha experimetat un major descens de la natalitat. El 2018 van néixer un 40,7% menys d’infants que el 2008

TCM

El nombre de nadons nascuts vius el 2018 a l’Anoia va ser de 975 (500 nens i 475 nenes), segons dades provisionals de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), xifra que representa una reducció del 8,96% en relació amb les dades definitives del 2017, quan a la comarca van registrar-se 1.071 naixements. A la capital, Igualada, l’any passat hi va haver 336 naixements (174 nens i 162 nenes), 50 menys que el 2017, quan hi va haver 386 parts amb nadons vius, una dada que representa una reducció del 12,95%, molt superior a la del conjunt de la comarca. El nombre de naixements ha anat disminuint progressivament al llarg dels anys a l’Anoia. Segons l’Idescat el 2018 n’hi va haver un 40,73% menys que el 2008, quan es van registrar 1.645 naixements a la comarca. A la capital, aquest descens va ser del 38,46%. A Catalunya, els naixements també han disminuït gradualment. L’any 2018 es van inscriure 63.174, uns 3.629 menys que el 2017, amb una reducció del 5,4%. Aquest descens arriba fins al 29,04% si el comparem amb les dades del 2008. L’Anoia és la 13a comarca del país que ha experimentat un major descens de la natalitat. La llista l’encapçala el Priorat, amb una reducció del 37,5% dels naixements respecte del 2017, seguida del Solsonès (-28,48%), la Ribera d’Ebre (-23,13%) i l’Alt Urgell (-18,31%). A l’altra banda, hi ha hagut set comarques que han experimentat un creixement positiu de la natalitat: la Garrotxa (3,23%), les Garrigues (4%), l’Urgell (5,14%), la Noguera (5,3%), la Segarra (5,98%), l’Alta Ribagorça (15,3 %) i la Terra Alta (45,45%). Si comparem les dades del 2018 amb les del 2008, l’Anoia puja fins a la cinquena posició del rànquing de comarques amb més pèrdua de natalitat anual. Amb una reducció del 40,73%, només és superada pel Baix Penedès (-41%), el Pallars Jussà (-41,48%), l’Alt Urgell (-43,69%) i, novament, el Priorat (-61,54%). La taxa de natalitat —els nadons nascuts vius per cada mil habitants— se situa en el 8,3 a Catalunya, un punt per sobre de la taxa anoienca, que és del 8,2. Les comarques amb la taxa de natalitat més alta són Osona (9), el Tarragonès (9), l’Urgell (9), l’Alt Empordà (9,4),

i el Gironès (10,5), mentre que a la part baixa de la llista hi trobem el Berguedà (6,5), el Ripollès (6,4), el Pallars Jussà (6,1), la Ribera d’Ebre (5,7), l’Alt Urgell (5,7) i el Priorat (3,8). Puja l’edat de la maternitat A Catalunya, paral·lelament a la reducció del nombre de naixements, ha augmentat l’edat a la maternitat, que es va situar en 32,23 anys, una mitjana que ha anat creixent amb els pas dels anys. L’any 2017 era de 32,15 anys; el 2008, de 30,76 anys, i el 1975 l’edat mitjana de les mares era de 28,30 anys. La franja d’edat més fèrtil és la compresa entre els 30 i els 34 anys, i les primerenques tenen una mitjana de 31 anys. Aquestes xifres situen Catalunya a la cua de les dones que tenen fills més tard a Europa. L’any 2018 la disminució de la fecunditat es va concentrar en les edats de 25 a 34 anys; el grup de màxima fecunditat (de 30 a 34 anys) hva passar de 94,3 naixements per 1.000 dones el 2017 a 90 el 2018, i el grup de 25 a 29 anys va passar de 58,7 naixements per 1.000 dones a 54,4. Per quart any consecutiu, el segon grup de més fecunditat, després del de 30 a 34 anys, és el de les dones de 35 a 39 anys, que ha desplaçat a la tercera posició el grup de 25 a 29 anys. El patró per edats de la fecunditat en les dones a Catalunya i a la UE mostra un calendari de ma-

Menys fills per mare L’any passat també va baixar el nombre mitjà de fills per dona a Catalunya, que es va situar en 1,30, el més baix des del 2001. Les comarques centrals són les que registren el nombre més gran de fills per dona, amb 1,47, disset punts per sobre de la mitjana de Catalunya. El 2017 la mitjana de fills era d’1,36; el 2008, d’1,53, i el 1975 es registraven 2,72 infants per mare. Pel que fa a les característiques dels parts, del total de 62.129 parts registrats el 2018 a Catalunya, 60.909 van ser simples, 1.204 van ser dobles i 16 van ser triples. La proporció de parts múltiples augmenta amb l’edat de la mare: entre les dones menors de 35 anys, la freqüència d’aquests parts múltiples se situava per sota de la mitjana, mentre que el 6,2% dels parts de dones de més de 45 anys corresponien a parts múltiples. A l’Anoia es va registrar 1 part triple i 17 de dobles; la resta, simples. Dels 975 parts produïts a la comarca el 2018, 69 van ser prematurs.

AJORNAMENT DE LA MATERNITAT A l’Anoia, la franja més fèrtil també se situa en la compresa entre els 30 i els 34 anys, seguida de la franja de 35 a 39, com al conjunt de Catalunya. El 2018, dels 975 naixements registrats a l’Anoia, 322 (33,02%) van ser de mares d’entre 30 i 34 anys, i 295 (30,25%) de mares de 35 a 39 anys. Així, un 63,28% de les mares tenien entre 30 i 39 anys.

ternitat molt més jove en el cas de les dones europees (dades de l’any 2017). En tots dos casos la fecunditat més elevada correspon al grup de 30 a 34 anys, però en el cas de la UE, el segon grup amb valors més elevats és el de 25 a 29 anys, mentre que a Catalunya és el de 35 a 39 anys. Destaca el nivell de fecunditat extraordinàriament baix de les dones catalanes menors de 30 anys en comparació amb les europees, en particular en el grup de dones de 25 a 29 anys, amb una diferència de més de 30 punts entre la taxa fecunditat de Catalunya i la de la Unió Europea. Com a resultat, l’edat mitjana per tenir el primer fill en el conjunt de la Unió Europea (29 anys) és dos anys menys que a Catalunya (31 anys). A l’Anoia, la franja més fèrtil també se situa en la compresa entre els 30 i els 34 anys, seguida de la franja de 35 a 39, com al conjunt de Catalunya. El 2018, dels 975 naixements registrats a l’Anoia, 322 (33,02%) van ser de mares d’entre 30 i 34 anys, i 295 (30,25%), de mares de 35 a 39 anys. Així, un 63,28% de les mares tenien entre 30 i 39 anys. Si continuem analitzant els blocs d’edats, veiem que les mares de 25 a 29 anys van engendrar 201 infants (20,61%), i un total de 13 mares (13,68%) eren menors de 20 anys. Per la part més alta de les edats, 89 mares (9,12%) tenien entre 40 i 44 anys, i 11 dones de 45 anys o més van tenir un nadó.

societat

octubre/2019

Demografia

Els noms preferits per als nadons el 2018: Leo si és nen; Abril, Martina o Noa si és nena La dèria futbolística i pels noms curts es reflecteix quan es tria si el nadó és nen: Leo és el més popular, i el 2018 un total de 12 infants eren registrats amb aquest nom. Els altres noms més freqüents són Pol, Martí, Noa, Abril, Roc i Martina. Dels més posats el 2017, Àlex i Hugo desapareixen de les primeres posicions. Marc i Júlia són els més freqüents al Principat, però a l’Anoia queden lluny del TOP10

SENSE PATRÓ Els patrons de les diferents poblacions anoienques no apareixen entre els noms preferits per pares i mares. Bartomeu, Margarida o Hilari no han estat posats ni en un sol cas.

FRANCESC VILAPRINYÓ

Tot i que al Principat, invariablement, el nom més posat entre els nens que neixen és Marc —des de fa 20 anys—, a l’Anoia la dinàmica és ben diferent. El 2017 va ser Àlex i ara, amb les dades de l’Idescat del 2018, es confirma la peculiaritat anoienca: Leo va ser la primera opció dels pares de nadons a la comarca. Pel que fa a les nenes, el 2018 el nom més freqüent a Catalunya entre els nadons va ser Júlia, però a la nostra comarca es va produir un triple empat: Martina, Abril i Noa —deu casos cada un— van ser els noms preferits. Van ser 12 nadons els que van ser registrats com a Leo. El segon nom més popular també era de nen, Pol. Segons les estadístiques del 2017, el nom més posat en nens a l’Anoia havia estat Àlex, amb 18 casos, seguit d’Hugo, Nil i Jan, mentre que, pel que fa a nenes, Martina ja era en pri-

L’Andrea va ser la primera anoeinca nascuda el 2018.

mera posició, però en solitari, amb 12 casos. El 2017, Leo, figurava en el lloc 15è i Pol ni tan sols apareixia entre els 25 primers del rànquing. Ni Abril ni Noa —ara al capdavant de les preferències a l’Anoia entre els pares que tenen una nena— no eren a la llista, que computa tots els

noms de nadons amb més de quatre casos. El 2018, ni Àlex ni Hugo són en els primers llocs. De fet, s’ha passat dels 18 Àlex a només 6. Noms més curts A l’Anoia, el 2018, els noms més populars entre nadons són aquests

(i per aquest ordre): Leo, Pol, Martí, Noa, Abril, Martina, Roc, Arlet, Berta, Nil i Lia. Els noms més curts es mantenen com els preferits entre els pares; en canvi, les opcions tradicionals van a la baixa i només Martí i Maria tenen una freqüència significativa. Els noms dels dos darrers presidents de la Generalitat, Carles i Quim, no consten entre els vint primers. En el cas de Quim, cinc nens que van néixer el 2018 a l’Anoia es diuen així. Carles no apareix al rànquing. A la llista no hi ha els noms més freqüents en els adults: Antonio/ Antoni, José, Francisco, Carmen o Marta, a més dels patrons del país, Jordi i Montserrat. El 2018, a cap nadó anoienc no li van posar el nom del patró d’Igualada, Bartomeu; el de Vilanova, Hilari, o el de la patrona de Montbui, Margarida; el de Calaf, Jaume, sí que va ser triat per alguns pares, però no va superar els cinc casos.

societat

octubre/2019

Urbanisme

El Govern anuncia la redacció d’un pla director que dotarà de nous usos el barri del Rec El batlle Marc Castells i el conseller Damià Calvet avancen que el document estarà llest el 2021. Parlen d’un pla de “reciclatge urbà, que mantindrà l’activitat econòmica i que no se cenyirà només usos industrials”

costat de Calvet, apuntava que en aquesta zona, on des del 2013 hi ha el projecte que hi vagi a parar bona part de l’activitat dels adobers, hi han mostrat interès diferents firmes d’altres països.

FRANCESC VILAPRINYÓ

El Rec tindrà un pla pirector urbanístic per afrontar la transformació en un “barri híbrid”, en paraules de l’alcalde d’Igualada, Marc Castells. És a dir, serà una zona on es podran combinar nous usos amb els industrials ja existents. Fins ara, l’única clau urbanística del Rec era la industrial, i amb la nova planificació s’avançarà cap a la varietat d’usos, una filosofia que tenien bona part de les propostes que es van presentar al Concurs de Projectes del Rec de 2016. La redacció del document estarà enllestida, en principi, d’aquí a dos anys. Criteris de sostenibilitat Damià Calvet, conseller de Territori i Sostenibilitat, valora “el treball previ que ja s’ha fet, que permet tenir molta informació de base, en molts casos provinent de la participació de la ciutadania. Ara ho portarem a la pràctica”. Com serà aquest Rec? Segons Calvet, “ha de ser un pla director de reciclatge urbà, que ens projecti el que volem que sigui el barri del Rec; un barri viu, que mantingui activitat econòmica, però que incorpori usos. Ara el planejament és molt rígid i hem d’anar cap a un model més sostenible, amb els criteris de l’Agenda Urbana” europea, a la qual s’ha adherit la Generalitat de Catalunya. La idea amb què es treballa és que possibiliti la barreja d’usos residencials, de serveis i d’activitat econòmica “compatible amb l’entorn”, i que mantingui el patrimoni arquitectònic. Es planteja que hi hagi noves infraestructures viàries i d’es-

El barri del Rec d’Igualada. MARC VILA

pais lliures que puguin garantir la connectivitat rodada i la continuïtat dels recorreguts per a vianants en un entorn urbà de millor qualitat i més amable. L’alcalde igualadí vincula aquesta futura connectivitat amb infraestructures que estan molt avançades com la Ronda del Rec (la primera pedra s’ha de posar el 2020) o la Via Blava. “Mirada més àmplia” De fet, el conseller afegia que amb aquesta planificació es posa també la primera pedra d’un treball urbanístic més ampli per transformar tot Igualada. Així, “aquest pla per

al Rec l’encaixem amb un altre pla director amb què estem treballant des de fa temps, que és el Pla director d’activitat econòmica de la Conca d’Òdena, que incorpora tota la tasca que vam fer sobre el sector on volem portar part de l’activitat industrial”. El guió que es prepara en aquest sentit és que “l’activitat industrial més pesada que hi ha al Rec” es traslladi al nou polígon que es planteja a la zona d’Igualada-Jorba, una àrea que queda afectada també pel pla urbanístic de sòl econòmic de la Conca, del qual aviat s’ha de conèixer l’avenç. Marc Castells, al

DEU ANYS La planificació urbanística del govern de l’Entesa —en què el Rec era un dels eixos principals— va ser frenada fa deu anys, després d’un intens debat ciutadà que va fer que l’oposició votés negativament al POUM.

“Ens havíem de moure” Marc Castells, el govern del qual va convocar fa tres anys el Concurs de Projectes del Rec, que va rebre desenes de propostes de diferents estudis arquitectònics, ha afirmat que “calia moure’s, ja que molts edificis del Rec s’estan degradant. Hi ha accions que ens poden fer millorar. Hem vist el canvi que hi ha hagut al restaurant Somiatruites; doncs aquesta obra en altres punts del Rec ara no és possible, sense un canvi d’usos”. El batlle remarca que “volem preservar la morfologia i els colors del barri. I també mantenir la indústria adobera i potenciar-la. Fa una funció mediambiental molt important, com a recuperador de les pells dels vedells que cada setmana es maten als escorxadors al nostre país i que, altrament, suposarien una gran càrrega en l’entorn”. Després del 2010 Aquesta planificació suposarà la primera acció després del Pla urbanístic que l’Ajuntament d’Igualada proposava fa una dècada, que implicava un important canvi d’usos al Rec. En aquella ocasió, el Pla, que va trobar una forta oposició al sector dels blanquers i en entitats com els Amics del Rec, va acabar fracassant: l’oposició va fer pinça al ple d’Igualada i el govern de l’Entesa, que no tenia majoria absoluta, no va poder seguir amb la tramitació.

octubre/2019

publicitat

societat

octubre/2019

Demografia

La mitjana d’edat de Montmaneu, amb 52 anys, és la més alta de l’Anoia Montmaneu i Veciana són els únics municipis que tenen un 30% de població de més de 65 anys. El més jove és els Hostalets de Pierola, on l’edat mitjana és de 38,7 anys i on els majors de 65 representen només el 13,2%. Les poblacions més envellides se situen a l’extrem nord i oest de la comarca, i són municipis rurals i de menys de 200 habitants. La mitjana d’edat d’Igualada és de 41,8 anys

FRANCESC VILAPRINYÓ

L’oest de l’Anoia és la zona més envellida de la comarca. La mitjana d’edat de poblacions com Montmaneu és d’una dècada més que la d’altres localitats. El mapa, partint de les dades estadístiques que ofereix l’Instituto Nacional de Estadística (INE), indica patrons molt diferents segons la zona. Els municipis, amb més o menys habitants, més propers a l’àrea metropolitana són els que tenen una mitjana d’edat més baixa. Els Hostalets, amb 38,7 anys de mitjana és la població més jove. Al pol oposat s’hi situa Montmaneu, a l’extrem occidental de la comarca, amb 52 anys de mitjana d’edat. L’oest, el més envellit, amb l’excepció de Tous Les poblacions anoienques amb una mitjana d’edat més elevada es troben als extrems nord i oest de la comarca i són totes de menys de 1.000 habitants. En concret, les quatre poblacions més envellides no arriben als 200 habitants, i de les 14 primeres, només tres en tenen més de 500. Montmaneu és al capdavant, amb una mitjana de 52 anys; per darrere hi ha Castellfollit de Riubregós (49,2), Calonge (47,9), Miralles (47,6) i la Llacuna (47,3). Totes les poblacions de l’oest de la comarca figuren en aquesta llista, amb l’excepció de Bellprat (no hi ha dades de les de menys de 100 habitants) i Tous, que al revés dels seus municipis veïns té una mitjana d’edat entre les més baixes de la comarca, 41,0 anys. Juntament amb Montmaneu, Veciana és també la població de la comarca que té

més d’un 30% d’habitants majors de 65 anys. L’Anoia jove mira a Barcelona Les poblacions amb una mitjana d’edat més baixa es troben a la Conca o, en tot cas, més a prop de l’àrea metropolitana. Les dades de la capital, Igualada, indiquen una

mitjana d’edat de 41,8 anys, per sota de la mitjana provincial, que és de 42,8 anys. La resta de poblacions de la Conca d’Òdena tenen xifres més baixes. Per sota dels 40 anys de mitjana hi ha municipis amb l’A2 al costat, com Castellolí, el Bruc, Vilanova, Òdena o Jorba, o més a la vora de Barcelona, com Masquefa

ELS JOVES La majoria de poblacions grans compten amb percentatges de joves, amb menys de 18 anys.

o els Hostalets de Pierola. L’edat mitjana dels hostaletencs és de 38,7 anys i és la més baixa de la comarca. A Piera, la mitjana d’edat és de 40,8 anys, i només un 16,6% de la població en té més de 65; als Hostalets, tan sols hi ha un 13,2% d’habitants per sobre del llindar dels 65.

octubre/2019

publicitat

política

octubre/2019

política

SOCIOVERGÈNCIA 2.0? Han canviat els noms i els components de les coalicions, però Enric Conill, portaveu republicà, va qualificar de “sociovergència” el pacte tàcit entre Igualada Som-hi (amb dos dels quatre regidors provinents de files socialistes) i Junts. Els republicans veuen la dinàmica a Igualada com una subsidirària d’altres pactes entre Junts i PSC

Junts per Igualada aprova els primers pressupostos en minoria, amb l’abstenció de Som-hi, que intervé en un milió d’euros En el ple dels pressupostos i les ordenances, s’evidencia encara més la distància entre Marc Castells i Esquerra. Les xifres totals del pressupost, de 57,4 milions d’euros, contenen diverses propostes d’Igualada Som-hi i algunes de Poble Actiu, com ara començar a planificar un nou model de recollida d’escombraries. ERC parla de “sociovergència”

FRANCESC VILAPRINYÓ

Junts per Igualada ha superat una nova prova de foc en aquests inicis de mandat: les ordenances i els pressupostos s’han aprovat i, ara, podrà mirar a mitjà termini sense haver de patir per estar en minoria. L’abstenció decisiva dels quatre regidors d’Igualada Som-hi en els dos punts forts del darrer ple han permès que els impostos municipals i els comptes tiressin endavant. Uns comptes que, pel que fa a les xifres, són similars als de fa un any: 57,4 milions d’euros. Fa dos anys van ser 58,1 milions. El batlle, Marc Castells, afirmava, hores després d’aprovar els pressupostos, que la filosofia del govern “és anar per feina”, malgrat que l’aritmètica —ara sols té 9 al ple— ha canviat. Agraïa el posicionament i l’actitud d’Igualada Som-hi, i també “de la CUP” (sic), per haver fet propostes. No hi va haver sorpreses al ple: els vots afirmatius van ser els de Junts per Igualada, i Igualada Som-hi es va abstenir. Entre les negatives, a més d’ERC i Poble Actiu, hi va haver la de C’s: la portaveu, Carmen Manchón, va lamentar no haver rebut amb prou claredat i temps la informació dels comptes i i la pujada de l’IBI. Les inversions queden en 7,2 milions Un cop aprovats els comptes, es confirmen els números pel que fa a inversions. La més elevada és a les Comes, amb el Pla de modernització del polígon, que puja a més d’1,4 milions d’euros, un 20% del total del capítol, de 7,2 milions. Després, la segona en importància és a Cal Maco, on es destinen 738.614,74 euros per començar a fer l’alberg. I ja la tercera en importància és una demanda d’Igualada Som-hi. La formació que agrupa socialistes, comuns i Igualada Oberta va negociar mig milió d’euros amb els postconvergents per a la planificació d’una promoció de nous habitatges de lloguer social. En inversions, es compromet un volum important dels diners dels pressupostos, comparat sobretot amb l’època de la recessió, però és una xifra més baixa que les altres

dues d’aquest trienni. Per al 2018 van ser deu milions (més d’un de cada sis euros), i fa un any més de vuit milions. Els dos darrers anys la principal dedicació en l’apartat d’obres va ser en l’edifici de la Teneria, amb dos milions, i el Centre Cívic Nord, amb 1,4. De cara al 2020, la inversió principal se centra no en un equipament cultural o cívic, sinó en l’apartat econòmic, als polígons. En les inversions de menys quantitats, s’observa continuïtat amb els darrers anys: el cas de l’Anella Verda o les millores en les escoles municipals. Les altres aportacions Hi havia un consens amb l’oposició des de les darreres setmanes per activar també el pas de l’escola bressol de l’Ateneu a la xarxa municipal. Segons el batlle, Marc Castells, el cost aproximat per curs d’aquesta acció és sobre els 150.000 euros. Amb Igualada Som-hi s’ha pactat també la instal·lació de diferents infraestructures per millorar la sostenibilitat energètica. I tot i que l’esquerra independentista no

hi va votar favorablement, el govern igualadí va accedir a una de les seves propostes; fer un estudi sobre un nou model de recollida d’escombraries quan venci el contracte actual, el 2023. Un model que Poble Actiu espera que contempli el pagament per generació i aspectes de la recollida porta a porta. ERC posa l’accent en l’IBI En el debat al ple, el 24 de setembre, els republicans es van centrar especialment en els impostos municipals i van deixar en segon terme els pressupostos. El portaveu, Enric Conill, va criticar de nou el cost de l’Impost de Béns Immobles (IBI): “Igualada és la ciutat mitjana amb els impostos més alts de Catalunya i també és la 10a ciutat amb l’IBI més car de tot l’Estat espanyol.” Donava per fet la sociovergència i manifestava que “aquests pressupostos generen deute”. Cuadras: “El faríem diferent” El suport de Som-hi va ser decisiu, però el portaveu, Jordi Cuadras, va

INVERSIONS El Pla de modernització del polígon de les Comes, amb un pressupost d’1,4 milions d’euros, i l’alberg de Cal Maco, amb més de set-cents mil euros, les inversions més detacades previstes per al 2020. MÉS INFORMACIÓ www.anoiadiari.cat

El govern igualadí aprova les ordenances i els comptes gràcies a l’abstenció de Som-hi.

matisar-lo: “Si estiguéssim al govern, el nostre pressupost seria diferent, perquè tenim un model de ciutat totalment diferent al del govern actual, però estem a l’oposició i hem intentat influir-hi al màxim. En tot cas, hem introduït fins a un milió d’euros d’inversions en polítiques d’esquerres i progressistes al pressupost en l’àmbit d’educació, habitatge i lluita contra el canvi climàtic.” Poble Actiu: “No n’hi ha prou” Els hereus de la CUP havien posat sobre la taula, abans del debat, sis eixos per incorporar als comptes i no els han vist satisfets. “N’han introduït una part, però no prou. S’incorporen elements importants que fa temps que reivindiquem, com la quarta llar d’infants, l’augment d’inversió en habitatge públic o iniciar els procediments per regularitzar el servei d’aigua i canviar el model de recollida de residus. Tanmateix, són globalment continuistes i segueixen sense abordar dos elements clau: el POUM i la justícia social pel que fa a impostos.”

octubre/2019

política

octubre/2019

Comptes

El 50% dels ajuntaments de l’Anoia no lliura els comptes a la Sindicatura dins el termini Una situació que afecta sobretot municipis petits que no disposen de prou personal, però que inclou en els darrers anys poblacions grans. Piera i Vilanova del Camí, segon i tercer municipis amb més habitants de la comarca, no van lliurar els comptes del 2017 dins el termini. La repercussió per als ajuntaments pot ser la retenció de subvencions i transferències per part de la Generalitat

FRANCESC VILAPRINYÓ

L’Anoia és una de les dues comarques, segons la Sindicatura, on els municipis triguen més a lliurar els comptes anuals a l’òrgan de la Generalitat que fiscalitza i revisa les xifres dels ajuntaments i els seus moviments comptables. L’Anoia té 16 ajuntaments —la meitat dels 33, doncs— que no van lliurar els comptes del 2017 dins el termini. I ara, pocs dies abans de la data de venciment del lliurament dels comptes del 2018 —el 15 d’octubre—, hi ha vuit municipis que encara no han presentat els de l’any anterior. Retencions en subvencions El fet de no presentar aquests comptes dins el termini establert per la Sindicatura pot suposar que l’administració de la Generalitat prengui mesures com “la retenció d’algunes subvencions i transferències” als ajuntaments. En els darrers tres anys tancats

Ajuntament de Piera.

—del 2015 al 2017— hi ha ajuntaments de la comarca que mai han retut els comptes dins del termini, en concret vuit. La majoria són consistoris de municipis petits, que tenen problemes per a la contractació de tècnics que puguin fer aquestes funcions i necessiten ajuda d’altres administracions per aconseguir aquest personal. Tot i que, pel que fa a les dades del 2017, hi ha també alguns ajuntaments dels més grans de la co-

marca que no van complir el termini estipulat. Els consistoris que no van lliurar els comptes a la Sindicatura a temps van ser Argençola, Bellprat, Cabrera d’Anoia, Capellades, Carme, els Hostalets de Pierola, Jorba, la Llacuna, Masquefa, Orpí, Piera, la Pobla de Claramunt, Sant Pere Sallavinera, Vallbona d’Anoia, Veciana i Vilanova del Camí. Al llarg d’aquest any, Bellprat, Cabrera, Jorba, Carme, la Llacuna, Piera i Sant Pere Sallavinera han

“SOSPITOSA HABITUAL” El 2017, l’Anoia i el Maresme van ser les comarques on més ajuntaments no van presentar els comptes dins el termini. En el còmput de tres anys, l’Anoia és la segona comarca amb més incompliments, per darrere del Vallès Oriental.

retut comptes del 2017, finalment, ja amb el termini vençut. Hi ha ajuntaments de la importància de Vilanova del Camí, Capellades o Masquefa, tots de més de 5.000 habitants, que encara no els han lliurat. En el cas masquefí, només falta part de la documentació. Les comarques incomplidores Segons la Sindicatura, l’Anoia i el Maresme són les comarques on més municipis no han retut els comptes dins el termini. El 2015, els municipis “incomplidors” a l’Anoia van ser una desena; el 2016, la Sindicatura no va rebre a temps els comptes de 12 municipis; el 2017, ja en van ser 16. També van ser 16 els municipis del Maresme que no van trametre la informació dins el termini màxim de lliurament aquest darrer any. Sumant els tres darrers exercicis, l’Anoia és la segona comarca amb més incompliments, per darrere del Vallès Oriental.

octubre/2019

publicitat

opinió

“

opinió

octubre/2019 “Aprenguem les lliçons del primer i el 3 d’octubre per respondre als desafiaments vinents. Demostrem que nosaltres combatem la injustícia i la violència de l’estat només des de la no-violència. Només així esmicolarem el seu fals relat i podrem, novament, derrotar la seva violència, desemmascarar les seves mentides” JORDI CUIXART i JORDI SÀNCHEZ

La llavor de la llibertat

El Primer d’Octubre va fer evident que la voluntat de la ciutadania és imparable quan actua coordinadament en defensa d’un objectiu compartit. Volíem votar i vàrem votar. L’estat espanyol, amb tota la seva capacitat de coacció i violència policial, no va poder impedir que més de 2.300.000 dones i homes votéssim en unes 6.000 urnes repartides en prop de 2.000 col·legis electorals oberts arreu del país. Del referèndum, se n’han escrit molts elogis, però entre tots sobresurt la capacitat de la societat de desobeir pacíficament una prohibició injusta i injustificada. El referèndum, com vàrem recordar als magistrats del Tribunal Suprem, va ser l’acte de desobediència civil més gran que Europa ha viscut mai; “és el moment gandhià de Catalunya”, tal com descriu Ramin Jahanbegloo, director del Centre Mahatma Gandhi. Davant la desobediència civil en massa, l’estat va optar per la violència i va rebutjar el diàleg i l’acord. Una violència que des de la tardor del 2017 no ha fet sinó créixer.

JORDI SÀNCHEZ i JORDI CUIXART Des de la presó, compartim la indignació per aquests fets, ho patim en primera persona i coneixem la creixent preocupació ciutadana pel joc brut que l’estat ens imposa. Us animem, però, a no resignar-vos, a continuar exigint el que considerem que és just i, sobretot, a mantenir ben viva la flama de totes les nostres legítimes aspiracions nacionals i democràtiques. No ens resignem ni renunciem a cap: continuem determinats a creure en el futur lluminós i possible que ens volen negar. Us encoratgem, com tantes vegades havíem fet abans de ser empresonats, el 16 d’octubre de 2017, a tornar a sortir al carrer quan sigueu convocats per les nostres

gades la violència i a defensar que l’únic camí per on el sobiranisme ha de continuar transitant és el de la no-violència. Però no acceptem lliçons dels qui emparen la violència des de l’estat, dels qui ens neguen a tots els independentistes el dret a la presumpció d’innocència i, encara menys, d’aquells que sense escrúpols ni moral manipulen imatges i víctimes del terrorisme de fa quasi trenta anys per fer-se un espai en la pugna electoral. L’única violència que a Catalunya hem viscut des del 2017 és la que ha emparat i promogut l’estat. Cridar llibertat, manifestar-se en contra de decisions polítiques i judicials, exigir l’autodeterminació, desobeir lleis injustes i prohibicions arbitràries, denunciar els muntatges policials, defensar les urnes o votar en un referèndum no és violència. Que no ens confonguin. L’1-O vàrem aprendre fins a quin punt és poderosa la pràctica de la no-violència. Gràcies a la no-violència vàrem doblegar la decisió de tot un estat de prohibir-nos de votar i sobretot vàrem fer inútils tots els esforços dels poders de l’estat i dels seus altaveus me-

Una veïna d’Igualada surt de votar a l’Ateneu d’Igualadí, l’1 d’octubre de 2017, entre els aplaudiments de la gent que feia guàrdia a l’exterior de l’edifici. PAU CORCELLES

Violència van ser les porres de l’1-O i també la nostra presó provisional; són les acusacions de rebel·lió i sedició que han portat la majoria dels membres del govern legítim i la presidenta del parlament a la presó o l’exili, i per les quals ens demanen desenes d’anys de condemna; és l’existència de centenars de persones encausades com a càstig a l’1-O; són els intents desesperats de barrejar terrorisme i independentisme a les portes de la sentència del Tribunal Suprem, és la voluntat de construir noves causes judicials amb detencions espectaculars i filtracions interessades i falses per bastir un relat criminalitzador contra els detinguts i el moviment sobiranista en general.

entitats i, sobretot, a no deixar-vos endur per la ràbia del moment. El present és dur i probablement les sentències i les pròximes decisions judicials i policials encara el faran més amarg. Però el futur només continuarà essent nostre si som capaços de mantenir viva la llavor de la no-violència. Aprenguem les lliçons del primer i el 3 d’octubre per respondre als desafiaments vinents. Demostrem que nosaltres combatem la injustícia i la violència de l’estat només des de la no-violència. Només així esmicolarem el seu fals relat i podrem, novament, derrotar la seva violència, desemmascarar les seves mentides. No tenim cap problema a denunciar una i mil ve-

diàtics per vincular la defensa del dret d’autodeterminació i el procés sobiranista a la violència. La no-violència és la clau de volta que sosté la nostra causa, que no és sinó la causa de la llibertat i la democràcia. No és passivitat, renúncia ni inactivitat. No hi ha res que despulli més la violència de l’estat que el fet que la nostra sigui una actitud tan contundent, multitudinària i imaginativa com pacífica. La no-violència és la llavor d’un procés que, si el continuem fent junts, sense renúncies ni por, donarà tard o d’hora el fruit desitjat de la llibertat. Gràcies de ser-hi i no defallir. Presó de Lledoners, primer d’octubre de 2019

octubre/2019

cultura

cultura FRANCESC VILAPRINYÓ

La Biblioteca Central d’Igualada compleix aquest 2019 dues dècades d’existència. Montse Lobato, que n’és directora des de fa sis anys, ha viscut aquests 20 anys des la primera línia, en un temps en què l’equipament i també les persones s’han hagut d’adaptar a les noves tecnologies. Amb AnoiaDiari parla del futur de l’equipament, del futur dels llibres i de quines perspectives s’obren en el consum cultural en una època en què el món audiovisual (sembla que) ho va devorant tot. Fa un quart de segle, Cal Font va deixar de ser una zona industrial per convertir-se en una plaça. I, fa vint anys, s’hi va construir la Biblioteca Central. Quan es van tirar a terra les fàbriques només va quedar dempeus aquesta nau, a partir de la qual es va construir una biblioteca al centre d’Igualada. Per cert, que hem descobert que hi ha un edifici exacte a aquesta nau al Rec... m’ho va comentar el Miquel Vila. Aleshores, si es fes una segona biblioteca a la ciutat, es podria ubicar al Rec. Com ho veuria? (somriu). Potser sí, aprofitant el mateix edifici. Potser fa més falta a la part nord. En tot cas, al Centre Cívic Nord s’hi farà una sala d’estudi. Cal una segona biblioteca a Igualada? Hi ha el mapa de lectura pública, que articula la Llei de Biblioteques. En aquest mapa es parla de biblioteques de proximitat, que és una figura més petita de dimensions, amb un fons més bàsic que dona serveis a barris més allunyats. Això és el que es podria fer a Igualada. Ara bé, des de la Central de Biblioteques també es té en compte una cosa: Igualada està integrada a la Conca d’Òdena, on hi ha més municipis amb biblioteques, poblacions a tocar. Vilanova, Montbui i Òdena tenen biblioteques i funcionem com a xarxa urbana. Si algú no troba un llibre aquí, el podem enviar a Montbui, per exemple, o a Vilanova, o ara a Òdena. Això resol una mica aquesta necessitat. També vam portar part del fons a la Biblioteca del Campus, per si la població de la zona oest necessita accedir a certs llibres. També penso que si hi ha alguna mancança és a nivell de sales d’estudis, ja que en època d’exàmens hi ha un col·lectiu d’estudiants important, i en equipaments com les biblioteques falta espai o s’aixequen les veus. I hi ha queixes amb els horaris: el desembre i el gener, i el maig i el juny. Ho tinc comprovat des de fa 20 anys. L’usuari ha anat canviant en aquests 20 anys? Es té una visió de la biblioteca, en alguns casos, com a sala d’estudi. Som una biblioteca pública i anem molt més enllà.

“

octubre/2019

“El món audiovisual és molt potent, i els videojocs també. Mataran el llibre tradicional? No ho crec, conviuran, però entre els adolescents i joves trien un producte audiovisual per davant del paper.” MONTSE LOBATO

“Com més llegeixis, més voldràs llegir”

Amb el Mercat de Lletres portem els llibres al carrer i no és Sant Jordi. És agosarat, però no per això deixa de ser atractiu. El públic no és el mateix de Sant Jordi, però és una oportunitat. El resultat val la pena. Serveix per obrir-se a un públic diferent? Sí, a usuaris que no venen. Sortim al carrer per a gent que no “ens veu”. Però aquesta difusió i feina d’atracció també la volem implementar a instituts i escoles. Hi ha la cançó “Video kill the radio star”. El Youtube mata el llibre tradicional, entre els adolescents? El món audiovisual és molt potent, i els videojocs també. El matarà? No ho crec, conviuran, però entre els adolescents i joves trien un producte audiovisual per davant del paper. També a Estats Units hi va haver un boom dels e-books i ara estan tornant als llibres en paper.

Montse Lobato Directora de la Biblioteca Central d’Igualada Tenim gent de totes les edats i perfils: hi ha el públic infantil, fidelíssim, que sempre omple la sala a vessar; el públic jove, que utilitza la biblioteca per a coses concretes, com exàmens o deures, i no gaire per a còmics o llibres; hi ha una època, a partir dels 20, en què els usuaris comencen a trobar feina i a independitzar-se, després tenen fills; i ja amb els 40, gent que es reenganxa i ve a cercar llibres per llegir fins a una edat molt avançada. La Biblioteca va estrenar-se el 1999, en un moment marcat per l’explosió d’internet. Com ha estat aquest trànsit a l’era de les xarxes i la informació? Vam obrir ja amb ordinadors, però només n’hi havia sis i anàvem amb aquells mòdems amb soroll agut. Després van venir l’ADSL i la fibra. I, mentrestant, s’han generalitzat les xarxes socials i la digitalització. Ens hem hagut d’anar reciclant i fem cursos contínuament: unes 150 hores cada any, el personal de la biblioteca. En qüestions com l’e-biblio, ens hem d’actualitzar com a equipament, i també amb les tauletes. El volum de préstecs en llibres ha baixat, per això? No d’una manera dràstica. Hi ha els clubs de lectura i sobretot el préstec interbibliotecari, que té molta demanda. Som de les biblioteques que el serveixen més ràpid... Ara bé, el préstec de llibres a poc a poc va caient. Potser un 3% cada any. Es nota, a la llarga. Tot allò digital va a més. Les biblioteques ara ens mesurem per les activitats, la creació de continguts o la participació dels lectors. Quin és el llibre que ha quedat més

vegades pendent de tornar? Ufff! Segurament els llibres que s’agafen el mes de setembre i que són lectures obligatòries. Alguns mai tornen. Parlem de La Celestina o El Lazarillo, que els hem d’anar reposant cada any. Fa ràbia. I també fa molt poca gràcia que ens els retornin subratllats. Som un servei gratuït i quan es fa això se li treu valor. I quin ha estat el llibre és llegit aquests 20 anys? Els pilars de la terra, de Ken Follett. És una biblioteca estèticament molt bonica. S’ha comentat, però, que hi ha poques prestatgeries. Sí, però hi ha la tendència de les noves biblioteques, amb menys taules i cadires, menys llibres. Ara una biblioteca —per exemple la Montserrat Abelló, a Barcelona, farcida de pufs i sofàs—, es concep com un espai molt més diàfan per voltar, passejar. És una tendència que va a més, enfront de la tradicional, amb més cadires, llibres, prestatgeries. Crec que a Igualada tenim un equipament que equilibra les tendències. Estem força bé, tenim uns 130.000 volums. I penso que no en caldrien tants: la gent se’ls emporta si estan ben exposats; si no, no marxen. Com a molt, els agafen si venen aquí amb la referència concreta. La tendència és a anar cap a una biblioteca expositiva, dinàmica, no a un museu de llibres. Recentment s’ha dut a terme el Mercat de Lletres. És portar la Biblioteca al carrer? Sí, així és. Ens suposa molta feina. Normalment al carrer hi veiem fires gastronòmiques o activitats esportives.

Potser és més una pregunta per a sociòlegs o fins i tot filòlegs, però els audiovisuals estan “desalfabetitzant”? Ara es llegeix d’una manera diferent, més ràpid, en càpsules. Llegir un llibre requereix un esforç, una gran atenció, ho veig en els meus fills. Estan tan avesats als videojocs que quan porten dues pàgines ja gairebé badallen. Cal entrenar-ho. Com més llegeixis, més voldràs llegir. A part de les seves companyes i companys, qui ha vist més en aquesta biblioteca? No ho sabria dir. Hi ha gent que a les 10 és a la porta. I a les 4. Gent gran, sobretot, que ve cada dia. Quants llibres es pot emportar cadascú? Fins a 30 llibres, nou revistes i nou audiovisuals. I quants se n’ha emportat a casa? Entre els que són per a mi i per als meus fills, una desena o més, 15. Jo acostumo a llegir dos llibres o més a la vegada. Ara, estic amb La memòria de l’aigua, de Montse Barderi, que va venir al Mercat de Lletres, i un clàssic, Emma, de Jane Austen. Quin llibre no voldria que fos a la Biblioteca? Hi ha llibres d’autors d’època franquista que són al magatzem, que tracten els temes d’una manera desagradable. Llibres com Como ser la perfecta ama de casa, que vam exposar a la mostra Te’n recordes?. Gaire gràcia no fan, però reflecteixen una època. I quin llibre voldria que fos a la Biblioteca i no hi és? De moment, tenim els que volem. Per exemple, aquell que ha aixecat tant enrenou: On és l’Estel·la.

octubre/2019

publicitat

ecomomia

octubre/2019

economia

5,5%

El Regne Unit és el cinquè soci comercial de Catalunya amb el 5,5% del total exportat el 2018 (3.926,6 milions d’euros), que equival a l’1,8% del PIB català. Hi ha 3.330 empreses exportadores a Regne Unit.

Com afectarà el Brexit a l’economia catalana? El terme Brexit s’utilitza per referir-se al procés de sortida del Regne Unit de la Unió Europea. Aquesta sortida va decidir-se mitjançant un referèndum celebrat el 23 de juny de 2016, en el qual el 51,9% dels ciutadans britànics va votar a favor de sortir de la Unió Europea, mentre que el 48,1% va votar a favor de continuar formant-ne part. La participació va ser del 72,2%. Els resultats a les diferents nacions que componen el Regne Unit, però, van ser diferents: a Escòcia, Irlanda del Nord i Gibraltar va guanyar l’opció de continuar formant part de la Unió Europea, mentre que a Anglaterra i Gal·les van guanyar els partidaris de sortir-ne. Tal com estableix l’article 50 del Tractat de la Unió Europea, mitjançant el qual un estat pot sol·licitar la seva sortida de la UE, el Brexit ha de produir-se dos anys després d’haver activat la demanda d’aplicació d’aquest article. La data oficial de sortida del Regne Unit de la Unió Europea estava prevista per al 30 de març de 2019 a les 00.00 h (CET). Tanmateix, el 14 de març de 2019, el Parlament britànic va votar a favor d’una extensió de l’article 50 i, per tant, d’un ajornament del Brexit. En la cimera extraordinària del Consell Europeu del 10 d’abril, els líders europeus van acordar posposar la data del Brexit fins al 31 d’octubre per tal que el Regne Unit pugui arribar a un acord que faciliti una sortida ordenada. És una pròrroga flexible que permet al Regne Unit abandonar la UE tan bon punt aconsegueixi aprovar l’acord de retirada. La sortida del Regne Unit pot produir-se a través d’un acord de retirada entre el Regne Unit i la UE, o sense acord, és a dir, sense haver pactat els termes de la sortida. El grau d’afectació del Brexit a Catalunya dependrà del futur marc de les relacions entre la Unió Europea i el Regne Unit, que es negociarà un cop es faci efectiu el Brexit. És a partir de l’establiment d’aquest nou marc que es podran assentar les relacions entre els ciutadans i els operadors econòmics públics i privats del Regne Unit i de la Unió Europea. Així mateix, sabem que el Brexit impactarà en els àmbits on la naturalesa i intensitat dels lligams entre els dos països és més forta. Per això, el coneixement d’aquests lligams és imprescindible per tal de preparar-se per al moment en què el Regne Unit abandoni la Unió Europea i s’iniciï un nou capítol en les relacions entre tots dos territoris. Comerç El Regne Unit és el cinquè soci comercial de Catalunya amb el 5,5% del total exportat el 2018 (3.926,6 milions d’euros), que equival a l’1,8% del PIB català. Actualment, hi ha 3.330 empreses exportadores a Regne Unit, de les quals

19,1% del total, i en comerç, un 5,7%. El 2018, hi havia comptabilitzades un total de 461 filials catalanes de 233 empreses matriu catalanes al Regne Unit i 661 filials britàniques de 511 empreses matriu britàniques a Catalunya. Tanmateix, i malgrat les incerteses, diversos analistes i consultors apunten que el Brexit pot ser un factor positiu per a l’atracció d’empreses i les inversions estratègiques que cerquin una diversificació de risc o una nova localització de les seves seus i plantes de producció al mercat únic europeu i, més concretament, a països on els nivells de competitivitat, costos i infraestructures els resultin més favorables.

2.195 són exportadores regulars. Des de 2016 s’ha detectat una reducció en les exportacions catalanes al Regne Unit (–4,4% el 2016, –1,7% el 2017 i –2,6% el 2018) coincidint amb la devaluació de la lliura esterlina a conseqüència del referèndum del Brexit. La tendència decreixent ha continuat durant el 2018 (–3,0% entre gener i octubre 2018). Per sectors, l’efecte seria especialment rellevant en l’automoció, que representa el 37,7% del total exportat al Regne Unit el 2018 i el 12,4% el 2017. El segon sector més afectat seria el de l’alimentació i begudes, amb l’afegit que les empreses del sector temen que un Brexit sense acord es tradueixi en un nombre més gran de tràmits a les duanes i dificultats en les trameses de productes peribles com la carn o la fruita. Altres sectors afectats a Catalunya serien el químic, el tèxtil i el de material elèctric, per la seva importància exportadora, i els productes farmacèutics, que serien objecte de controls no duaners en cas d’un Brexit sense acord. El Regne Unit és el 7è país d’origen de les importacions catalanes (3,1% del total), i aquest percentatge és més baix a Catalunya que al conjunt de l’Estat (3,6%). Les importacions procedents del Regne Unit l’any 2018 van assolir 2.829 milions d’euros en termes corrents, un 11,7% més que l’any anterior. Per sectors, la importació de vehicles concentra el 28,6% del total d’importacions, la indústria química el 21,1%, alimentació i begudes el 9,7%, i la

indústria informàtica el 7,9%. La sortida del Regne Unit implicarà que, entre altres coses, el flux de mercaderies entre Espanya i el Regne Unit deixi de ser considerat com a operació intracomunitària per estar sotmès a formalitats duaneres. El nou règim comercial, tant en un escenari de sortida amb acord, o sense encarirà la importació i exportació dels productes a causa dels aranzels i al nou règim fiscal i legal del comerç (des de l’etiquetatge fins a la composició dels productes). Inversions Tot i que les inversions del Regne Unit a Catalunya van mostrar una tendència decreixent entre el període 2012-2014, des de 2015, les inversions han mostrat una clara tendència a l’alça. Entre gener i setembre del 2018 la inversió va ascendir a 328,2 milions d’euros. Més de la meitat de la inversió del Regne Unit a Catalunya en el període 2012-2018 es concentra en els sectors de la informació i comunicacions, suposant un 28,4% del total, en la construcció, amb un 18,1%, i en productes farmacèutics, amb un 14,7%. El Regne Unit ha estat la tercera destinació de les inversions de les empreses catalanes a l’estranger en la darrera dècada (9,4%), per darrere de França (13,5%) i dels EUA (11,5%). Entre 2008 i 2017, s’han invertit 2.652 milions d’euros, concentrats en un 58,3% en recollida i tractament de residus. També destaquen les inversions en infraestructures de telecomunicacions, un

Quines implicacions tindrà per a la meva empresa una sortida del regne Unit sense acord? En cas de no acord, no es podrà establir un acord consensuat, ni tampoc un període de transició. És a dir, el Regne Unit serà considerat immediatament un tercer país per la UE, on no s’haurà establert un acord comercial (com podria ser un acord de lliure comerç o una unió duanera), o altres acords sectorials/ transversals (en àmbits de l’aviació, visats, acords sanitaris, fitosanitaris, etc.). Tan bon punt es produeixi el Brexit, les relacions entre Regne Unit i la UE quedaran regulades per l’OMC (Organització Mundial del Comerç). Concretament, si no hi ha acord, estarem davant del següent escenari: Finalització de la unió duanera: s’establiran nous procediments de tràmits duaners, controls sanitaris i fitosanitaris a la frontera (tant en origen com en destí). Aquests controls poden implicar que els béns a ser comerciats entre la UE i RU passin controls d’inspecció, fet que derivarà que els exportadors hauran de presentar nous certificats, llicències, registres, autoritzacions, etc., exigits per a les exportacions. Finalització de la lliure circulació: de capitals, béns, serveis i persones (treballadors, estudiants, viatgers) i la fi de la llibertat d’establiment, fet que implicarà nous obstacles per exportar o importar. Restabliment automàtic d’algunes barreres al comerç: Finalització de l’aplicació de determinades mesures “de mercat intern” (per exemple, reconeixement mutu de qualificacions professionals, procediments d’aprovació, drets de propietat intel·lectual, targeta d’assegurança mèdica europea, etc.). Duplicació de procediments reguladors relacionats amb les condicions d’accés al mercat (agricultura i agroalimentària, salut, aeronàutica, productes químics, etc.) per tal que els productes tinguin validesa tant a la UE com al RU. Noves lleis aplicables (dret laboral, contractes, propietat intel·lectual, indústria, etc.).

economia

octubre/2019

328M

“

Tot i que les inversions del Regne Unit a Catalunya van mostrar una tendència decreixent entre el període 2012-2014, des de 2015, les inversions han mostrat una clara tendència a l’alça. Entre gener i setembre del 2018 la inversió va ascendir a 328,2 milions d’euros.

“Un nou escenari sempre obre noves maneres de funcionar, canvia rutines i procediments. Mantinguem l’equip informat i preparat pels canvis que ÒSCAR MARTÍ arriben”.

Recomanacions per afrontar el Brexit Una circumstància com la sortida del Regne Unit de la UE genera un impacte ineludible per a qualsevol empresa que mantingui alguna relació amb aquest mercat. Davant d’aquesta situació convé preparar un pla de contingència que inclogui aquests 10 aspectes fonamentals

ÒSCAR MART Í

Fa temps que en parlem, però ara sí que no ho podem ajornar més. El Brexit és cada dia que passa una realitat més tangible i no podem seguir aparcant el disseny i la implementació dels plans de contingència. Per facilitar aquesta tasca, més enllà de tots els serveis que ofereix la Finestreta Brexit, us presentem 10 recomanacions per afrontar la sortida britànica de la UE. Quantificar els possibles costos derivats dels aranzels i tràmits duaners. No és el mateix un Brexit amb acord que sense acord. Hem de preveure tots els possibles escenaris un cop s’hagi concretat: des del manteniment d’un mercat únic, a una situació sense pacte regida per l’OMC; passant per una unió duanera o un acord de lliure comerç. Pensem, quantifiquem i preparem-nos per què pot suposar cada escenari en costos d’aranzels i duanes. Avaluar el risc que poden suposar les demores en entregues. Les entregues just in time seran algunes de les més afectades pel canvi d’escenari. Els controls duaners endarreriran els terminis. Analitzem els nostres productes per calcular l’impacte que pot generar un tràmit d’exportació o importació més lent. Fer un mapa de les implicacions en la cadena de subministrament i/o d’aprovisionament. El canvi de terminis en el moviment de mercaderies pot fer recomanable valorar serveis d’emmagatzematge en centres ubicats al Regne Unit o a França. Revisem la cadena i adaptem-la al nou context. Revisar els contractes i relacions amb clients i/o proveïdors. La resolució de disputes en relacions contractuals també es veurà afectada pel Brexit. Revisem-ho, aclarim-ho i, si és possible, mirem d’incloure clàusules Brexit. Assegurar-nos que l’equip de l’empresa és conscient de les implicacions del Brexit. Un nou escenari sempre obre noves maneres de funcionar, canvia rutines i procediments. Mantinguem l’equip informat i preparat pels canvis que arriben. Adaptar el producte a la nova regulació del Regne Unit i la UE. El Brexit implicarà l’establiment de noves normatives, certificacions i homologacions. Cal estar preparat per operar des del primer moment amb les noves regles i no perdre capacitat de negoci. Protegir la propietat industrial al Regne Unit i a la UE. Les normes comunitàries sobre protecció industrial podrien perdre el seu valor un cop el Brexit sigui una realitat. Cal estar preparats per realitzar totes les noves sol·licituds de registres necessàries. Revisar les condicions de contracte dels treballadors britànics a Catalunya o a la inversa. Hem de preparar el registre de treballadors britànics que tenim a Catalunya, atès que podrien necessitar visat per treballar. I viceversa, realitzar els tràmits necessaris per enviar treballadors al Regne Unit. Revisar l’estat financer davant de les possibles variacions en el flux de caixa. Les fluctuacions de la divisa britànica o els canvis de preu amb les noves barreres aranzelàries poden produir alteracions a la nostra caixa. Que no ens agafin desprevinguts. Detectar possibles noves oportunitats tant pels importadors com pels exportadors. Eines com el Catalonia Trade Portal o els mateixos consultors d’ACCIÓ ens poden ajudar a identificar nous mercats complementaris per diversificar riscos. Òscar Martí és director de l’Oficina Exterior d’ACCIÓ a Londres.

I si no pago el préstec hipotecari?

a uns dies comentàvem que, amb la nova Llei de Contractes de Crèdit Immobiliari (LCCI), recentment entrada en vigor, convé fer un petit examen, tipus test, davant notari, amb anterioritat a la signatura de l’escriptura del préstec. Amb aquest examen es pretén que, qui sol·liciti un préstec amb garantia hipotecària, tingui un millor coneixement d’allò que procedirà a signar, amb l’assessorament imparcial per part del notari. L’esmentada llei ha introduït un seguit de novetats en defensa del prestatari, una de les quals és la nova regulació de les causes de resolució del contracte per manca de pagament. La clàusula de venciment anticipat permet a l’entitat financera donar per resolt el contracte i exigir la immediata devolució de l’import degut. D’aquestes causes de venciment anticipat, com podem veure, és de major importància el tractament que es dóna a la llei de la falta de pagament de les quotes corresponents, ja que permetrà al banc reclamar el capital pendent. Quan estiguem davant d’un préstec o crèdit formalitzat per una persona física i que estigui garantit mitjançant hipoteca sobre habitatge o la finalitat sigui l’adquisició de béns immobles per a ús residencial, s’aplicarà el que prescriu l’art. 24 LCCI sobre venciment anticipat. No obstant això, no és l’impagament d’una simple quota (sigui de capital i interessos, o només d’interès) el que portarà a resoldre el préstec, sinó que la LCCI diferència: - Que tingui lloc la mora durant la primera meitat de vida del contracte. En aquest cas, la quantia de les quotes vençudes i no satisfetes han d’equivaldre al 3% del capital concedit. Es compleix aquest requisit quan les quotes vençudes i no satisfetes equivalen a l’impagament de 12 terminis mensuals o un nombre de quotes que suposi que el deutor ha incomplert la seva obligació per un termini de 12 mesos. - Que tingui lloc la mora durant la segona meitat de vida del contracte. En aquest cas, l’impagament haurà de ser almenys el 7% del capital concedit. S’entén complert aquest requisit quan les quotes vençudes i no pagades equivalen a l’impagament de 15 terminis mensuals. Aquesta nova regulació s’aplica als contractes signats després de l’entrada en vigor de la llei i, cosa important, als anteriors a la mateixa quan té lloc l’impagament amb posterioritat a l’entrada en vigor. No obstant això, no s’aplicarà l’art. 24 LCCI, en dos supòsits: a) En els contractes, el venciment anticipat s’hauria produït amb anterioritat a l’entrada en vigor de la LCCI, s’hauria instat o no un procediment d’execució hipotecària. b) Quan el contracte no estigui vençut ni judicialitzat, però el deutor manifesti la seva preferència per l’aplicació de la clàusula continguda en el contracte. Davant de qualsevol dubte que tingui sobre aquest tema, no dubti en posar-se en contacteamb el seu notari, ja que estarem encantats d’assessorar i aclarir les clàusules de la seva escriptura de préstec hipotecari.

CARLOS CALATAYUD CHOLLET Notari d’Igualada carloscalatayud@notariado.org

aula

octubre/2019

En general podem considerar que és una bona opció fer servir les activitats extraescolars per garantir un entorn educatiu, de relació i lúdic per als infants i joves. Cal tenir en compte, però, de no sobrecarregar-los. Les activitats extraescolars no haurien de superar les 3-4 hores setmanals

Com hem de triar les activitats extraescolars dels nens? Quan parlem d’activitats extraescolars ens referim a aquelles activitats organitzades pels mateixos centres educatius que es fan fora de les hores de classe: als descansos de l’hora de dinar o bé després de la jornada escolar ordinària de la tarda. En molts centres s’organitzen conjuntament amb l’AMPA

El centre educatiu us informarà cada curs de l’oferta d’activitats extraescolars que ha programat i de com fer-hi la inscripció. Les famílies, al llarg del curs, podeu rebre informació sobre el que fa el vostre fill o filla en aquest espai. Les activitats extraescolars més comunes són les d’aprenentatge d’idiomes, d’esports i de música, que amplien els coneixements i les habilitats dels vostres fills. Una de les activitats més freqüents és la de reforç escolar, orientada a aquells alumnes que necessiten millorar les seves notes. Des del Departament d’Ensenyament i la Secretaria General de l’Esport s’ha impulsat el Pla Català d’Esport a l’Escola, adreçat principalment a augmentar la participació dels infants i joves en activitats físiques i esportives en horari no lectiu en el mateix centre educatiu i, alhora, emprar aquestes pràctiques per a la difusió i educació en valors i per a l’adquisició d’hàbits saludables. Quantes activitats extraescolars ha de fer un infant o jove? No hi ha una resposta única. En general podem considerar que és una bona opció fer servir les activitats extraescolars per garantir un entorn educatiu, de relació i lúdic per als infants i joves. Cal tenir en compte, però, de no sobrecarregar-los. Les activitats extraescolars no haurien de superar les 3-4 hores setmanals. Recordeu que els vostres fills necessiten temps lliure i també temps per estar amb vosaltres. Quins avantatges comporta una activitat d’aquest tipus per als vostres fills, a banda d’una estona de diversió? La possibilitat de socialització: és a dir, l’oportunitat d’aprendre, d’altres maneres i amb altres persones, normes, valors i pautes socials. Trobar nous amics. La relació amb nous referents: noves persones de qui aprendre coses, de qui rebre orientacions. La possibilitat de descobrir nous interessos i habilitats. Com triar les activitats? Tenint en compte que les activitats extraescolars es fan en el temps lliure de l’infant o del jove, aquestes han de ser prou atractives i interessants per a ells. Una bona manera d’encertar l’activitat extraescolar dels vostres fills és preguntar-los directament quina activitat volen fer. No és aconsellable obligar-los a escollir una activitat. És més profitós

escoltar les seves preferències i motivar-los per fer l’activitat. El caràcter i les habilitats de l’infant o del jove ens poden servir de referència a l’hora de triar una activitat per a ells. De vegades tenim tendència a intentar que el nostre fill o filla destaqui en una activitat que nosaltres no vam poder fer. A l’hora d’escollir heu de centrar-vos només en els interessos dels vostres fills. També heu d’evitar escollir una activitat per raons de gènere, ja que ni sempre els nois són millors que les noies en esports, ni sempre les noies són millors que els nois en dansa.

D’altra banda, recordeu que les activitats extraescolars també són espais educatius i d’influència. Cal mostrar interès per les activitats que fan els nois o joves i amb qui es relacionen, siguin adults o de la seva mateixa edat. Heu de tenir en compte que hi ha activitats que poden afavorir la personalitat de l’infant o del jove. Per exemple: Si els vostres fills són més aviat tímids i introvertits, les activitats més adequades, seran les que es practiquen en grup, ja que els ajudaran a relacionar-se amb d’altres companys i a vèncer les seves pors i temors.

Si els vostres fills són una mica mandrosos poden practicar activitats individuals, que els obliguin a esforçar-se i no es puguin escudar en el grup, com per exemple: tocar algun instrument musical, l’esquí, el tennis, el patinatge, la pintura… Si tenen tendència al nerviosisme o a l’agressivitat, les activitats més adequades són aquelles que els obliguin a dominar-se en situacions en què hi ha una certa tensió, com ara les arts marcials, la natació, l’hípica, els escacs. Font: Generalitat de catalunya. departament d’Ensenyament.

octubre/2019

El caràcter i les habilitats de l’infant o del jove ens poden servir de referència a l’hora de triar una activitat per a ells. De vegades tenim tendència a intentar que el nostre fill o filla destaqui en una activitat que nosaltres no vam poder fer

Seguiment i acompanyament escolar a casa La família és el primer referent educatiu i també el principal responsable de la formació i el seguiment escolar dels fills. En primer lloc, pares i mares heu de garantir l’assistència diària dels fills al centre escolar en unes bones condicions d’alimentació, descans i salut, procurant que tinguin una actitud positiva, respectuosa i responsable. És important assenyalar que fer el seguiment i l’acompanyament del procés escolar dels fills no vol dir assumir tasques que no us són pròpies, com fer-los els deures. Un bon acompanyament implica interessar-vos pel que fan a l’escola, ajudar-los a organitzar el seu temps, assegurar-se que fan els deures, reforçar els continguts escolars, aplicar a casa el que van aprenent i garantir-los un temps de descans i oci. D’altra banda, la família ha de potenciar en els fills l’autoconeixement, l’autoestima, la capacitat d’autonomia, el valor de l’esforç i la responsabilitat. Per realitzar un bon seguiment i acompanyament escolar és necessari que la família i l’escola treballeu conjuntament, des de la confiança, amb coherència i coordinació, de manera que allò que es diu a l’escola ho reforceu des de casa, i a l’inrevés. En general, per fer un seguiment escolar adequat dels vostres fills i treballar per aconseguir l’èxit escolar és convenient tenir en compte el següent: Tingueu una bona comunicació amb el centre educatiu i actueu de manera coherent i coordinada. Parleu amb respecte dels docents davant dels fills, i adreceu-vos al centre per fer-los arribar els vostres neguits. Feu-los pensar en la importància de la tasca dels mestres i professors. Feu-los reflexionar sobre la necessitat de tenir una actitud positiva a l’aula i davant dels aprenentatges. Disposeu d’un lloc per estudiar a casa que reuneixi unes condicions mínimes: espai ben il·luminat, sense sorolls ni objectes que els puguin distreure. També poden ser molt útils espais públics com les biblioteques o els punts de trobada municipal per a joves. Ajudeu-los a marcar-se objectius clars a curt, mig i llarg termini, i a planificar-se per aconseguir-los. Superviseu les tasques escolars que han de fer a casa i marqueu horaris i rutines perquè les puguin fer. Valoreu l’esforç, la constància, la dedicació i el progrés dels vostres fills. No us alarmeu si suspenen algun examen; ajudeu-los a analitzar el per què i preneu-vos-ho com a una oportunitat per a millorar. Sigueu exigents amb les seves responsabilitats escolars diàries i, si cal, marqueu normes per aconseguir-ho. Apliqueu els aprenentatges que fan a l’escola en les tasques diàries de casa. Animeu-los a fer activitats que reforcin els aprenentatges que estan fent (lectura, escriptura, càlcul mental, memòria, lògica, relació...). Interesseu-vos per quins projectes fan, les sortides que tenen, els exàmens previstos, els resultats que obtenen, les dificultats amb què es troben; així donaran més valor a allò que fan a l’escola. Interesseu-vos per les seves relacions amb els companys de classe, els docents i la resta de personal que treballa al centre. Poseu llibres al seu abast i ajudeu-los a planificar el temps per gaudir de la lectura .

aula

Un bon acompanyament implica interessar-vos pel que fan a l’escola, ajudar-los a organitzar el seu temps, assegurar-se que fan els deures, reforçar els continguts escolars, aplicar a casa el que van aprenent i garantir-los un temps de descans i oci.

sortim

octubre/2019 EXCEL·LÈNCIA A la presentació d’aquesta nova edició del TastAnoia, que es va fer el dmarts 1 d’octubre a la seu de Fira d’Igualada, l’alcalde Marc Castells va manifestar que és un exemple d’allò “que ens defineix com a ciutat” per la recerca de l’excel·lència i per la bona col·laboració entre l’administració i les entitats.

sortim

Un cap de setmana per tastar la gastronomia de l’Anoia

Del 4 al 6 d’octubre, una trentena de cellers, restaurants i elaboradors locals oferiran els seus productes de proximitat en el marc del TastAnoia, organitzat per Fira d’Igualada

La Rambla Sant Isidre serà, al llarg d’aquest cap de setmana, l’escenari d’una nova edició del TastAnoia, la mostra gastronòmica organitzada per Fira d’Igualada amb l’objectiu d’aplegar i donar a conèixer restauradors, artesans i productors locals. Els visitants podraN, tot passejant pel centre de la capital de l’Anoia, tastar productes de proximitat, participar de les activitats que es faran a la “Terrasseta del tastAnoia” i tot amenitzat amb música. En aquesta edició el TastAnoia acollirà una vintena d’espais destInats a tasts: 17 cellers i 14 elaboradors. Els cellers i caves de l’Anoia i entorn que presentaran els seus productes són: Caves Mungust, de Sant Jaume Sesoliveres; Mas PuigBonans, de Piera; Cava Torrens Moliner, de la Fortesa; Vinya Encisada, de Torroelles de Foix; Celler Anna Rosell, de Copons; Caves Raventós RosellHeretat Vall-Ventós, de Masquefa; caves Bohigas, d’Òdena; Mas dels Clavers, de Cabrera d’Anoia; Huguet de Can Feixes,

Al TastAnoia també es podran tastar productes de diferents elaboradors de la comarca: Làctics la Tossa (formatges artesans), Els Fogons (menjar per emportar i càtering), Xarcuteria Olga Rovira (creadora del sushi català, amb ingredients de la nostra terra), Carnisseria-Xarcuteria Esquius (embotits artesans), Cal Llobet (embotits casolans, d’Òdena) i el Forn de Jorba. També tindrà el seu espai l’Associació gastronòmica cultural Vadefoodies.

de Cabrera d’Anoia; Cava Can Grau Vell, d’Els Hostalets de Pierola; celler Can Vich, de Sant Joan de Mediona; Celler Flor d’Ametller, de la Torre de Claramunt; Celler Pla de Morei, de Capellades; Celler Can Pascual, del Bruc; Cava Gabarró, de Piera; Can Bonastre, de Masquefa, i l’Associació de Petits Viticultors de la Conca d’Òdena.

Els vins i caves dels cellers es podran acompanyar amb productes gastronòmics de 6 restaurants de la comarca, que oferiran alguns dels seus millors plats i especialitats.: els restaurantS Cala Sara, Kan Bakus, Canaletes, La Crepe i Vinnari, d’Igualada, i el Samuntà, d’Òdena. També hi serà present el Consorci per la Promoció de l’Alta Anoia.

Activitats Durant el cap de setmana s’organitzen una sèrie d’activitats que es faran a l’espai “Terrasseta del TastAnoia”. Dissabte, a les 9, “1r esmorzar de forquilla i ganivet”; a les 7 de la tarda, “Concurs de tast per parelles”. Diumenge, a la 1 del migdia, “2on Taller de vermuts” i a les 6 de la tarda, “2a Cata guiada del TastAnoia”. Les inscripcions es poden fer online a través de la web tastanoia.cat o el mateix dia, si hi ha places disponibles.

sortim

octubre/2019

Fires

El Cavatast 2019 aposta per la innovació i la gastronomia d’alta qualitat El Cavatast és la mostra de caves i gastronomia referent en el sector de l’enologia i gastronomia de Catalunya. Enguany, XXIII edició de la fira se celebra els dies 4, 5 i 6 d’octubre a Sant Sadurní d’Anoia aplegant gairebé una quarantena d’elaboradors de cava i d’empreses de restauraciÓ, xarcuteria, pastisseria i xocolata

La consellera d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya, Teresa Jordà, serà l’encarregada d’inaugurar la 23a edició del Cavatast, el punt de trobada anual dels amants del cava, que se celebrarà a Sant Sadurní d’Anoia al llarg del cap de setmana del 4 al 6 d’octubre. La inauguració tindrà lloc aquest divendres 4 d’octubre, a les 6 de la tarda, al Celler de la Fassina, a la capital del cava. La mostra, que aplega gran part dels productors de cava del país, arriba aquest any a la 23a edició fent una aposta important per incloure la gastronomia d’alta qualitat als expositors de restauració. Enguany, la mostra acollirà trenta-cinc expositors, vint-i-sis que oferiran tastos de cava i vuit de gastronomia. Aquesta nova edició del Cavatast consolida la seva aposta pels tastos i maridatges dels cellers participants que s’organitzen al Celler de la Fassina, ja que és una de les propostes que genera més acceptació entre el públic assistent. Els horaris seran de 19 a 23 h, divendres, d’11 a 23 h, dissabte i d’11 a 21 h, diumenge. La mostra arriba envoltada de novetats per millorar l’experiència, el gaudi i la comoditat dels visitants. La primera ja es va poder viure el passat dimecres, 25 de setembre, a la presentació del Cavatast, quan en el marc de l’acte, unes 150 persones van poder degustar en primícia els sabors més exclusius dels expositors de la mostra amb un tast de màgnums, grans caves i gastronomia d’alta qualitat. Amb aquesta iniciativa, la primera de les novetats presentades de l’edició, l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia ha volgut reforçar el valor i l’esforç dels cellers, expositors gastronòmics i col·laboradors que fan que el Cavatast continuï creixent i millorant any rere any. En la presentació del Cavatast, el 1r tinent d’alcalde i regidor de Turisme i Comerç de l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia, Ton Amat i Ibàñez, va valorar positivament la fidelització del públic assistent, un fet que “fa que el Cavatast hagi de renovar-se constantment i que el sector s’impliqui participant en les noves aventures”, va assenyalar. També va dirigir unes paraules d’agraïment a la quarantena de cellers i expositors participants EN la mostra, exposant que “alguns hi són presents des dels inicis del Cavatast i d’altres és el seu primer any, sempre amb la voluntat de fer-ne un referent nacional, mantenint l’essència de la fira i demostrant el potencial dels productes locals”. Per la seva part, l’alcalde de Sant Sadurní d’Anoia, Josep Maria Ribas, va destacar la implicació i la vinculació del municipi que, un any més, acollirà la mostra gastronòmica apostant per la tradició i la proximitat, però també per la qualitat gastronòmica dels productes locals. “El Cavatast és un reflex del nostre territori: excel·lents productes,

tradició i respecte per la feina ben feta. Tot això és possible gràcies als pagesos i elaboradors i hem de donar-los el suport que mereixen”, va assegurar l’alcalde. A la presentació també hi va intervenir un representant de Somsantsadurní, i el president de la Confraria del Cava, que van avançar el programa de les activitats vinculades al teixit comercial de Sant Sadurní d’Anoia i de la Setmana del Cava. El regidor i l’alcalde van agrar la col·laboració i implicació a totes les persones que treballen per fer possible el Cavatast, així com a les entitats col·laboradores i patrocinadors. Més activitats, maridatges i cava Una de les novetats destacades d’enguany és que el tiquet de tast de cava i de degustació gastronomia s’unificaran. A més, el Cavatast consolida la seva aposta pels tastos i maridatges dels cellers participants que s’organitzen al Celler de la Fassina, ja que és una de les propostes que genera més acceptació entre el públic assistent. En aquest sentit, l’alcalde Josep Maria Ribas va afirmar que el Cavatast “està pensat per atraure i incloure públic de totes les edats, ja que es podrà gaudir de maridatges musicals, un scape room, un tast al campanar de l’església o un tastet de la Festa de la Fil·loxera.” Un any més, millorar l’experiència dels visitants és un dels principals objectius i per això s’oferirà un servei de transport sense interrupcions, des de l’estació de RENFE fins a la zona de la mostra, en l’horari d’obertura de la fira. A més, també s’instal·laran zones de

degustació amb taules en les quals els visitants podran degustar els productes amb una major comoditat. Una altra de les novetats és que enguany, seguint el compromís de l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia per combatre les violències masclistes i garantir la igualtat, el Cavatast disposarà d’un punt lila informatiu durant els tres dies de la mostra. Expositors Els visitants al Cavatast podran degustar els caves dels prestigiosos cellers Adernats - Catedral del Vi, Agustí Torelló Mata, Alsina & Sardà, Antonio Mascaró, Canals & Munné, Celler Vell, Cellers Carol Vallès, Covides Vinyes Cellers, Família Pedregosa Castelo, Fonpinet, Freixenet, Jaume Giró i Giró, Juvé & Camps, Maset, Molí Parellada, Muscàndia, Naveran, Oliver Viticultors, Perelada, Pere Ventura, Rimarts, Sumarroca, Torrens Moliner, Varias, Vilarnau i Vins el Cep. També podran tastar els productes gastronòmics de Ca l’Arseni, Cal Blay restaurant, Cansaladeria Rovira, Carafí Pastissers, Centre restaurant, Hotel Fonda Neus, Simón Coll Xocolaters i Taps de Suro restaurant. També tindran el seu estand a la mostra l’Ajuntament de Zegama, la Diputació de Barcelona i Enoturisme Penedès. Activitats i venda d’entrades Dins la XXIII edició del Cavatast també es realitzen activitats paral·leles a la mostra, com ara visites al CIC Fassina i a cellers de la vila. Aquest any, el Celler de La Fassina es torna a convertir en el centre neuràlgic de les activitats i

El Cavatast, en xifres 32.000 Visitants

41.200

Degustacions de cava

22.300

Degustacions gastronòmiques

acollirà des de maridatges i tastos fins a tallers especialitzats, a més d’altres activitats promocionals. El programa inclou maridatges musicals, tasts de cuina catalana, maridatges de caves, tasts de grans reserves, tallers, etc. Amb l’objectiu de millorar la qualitat i el servei als assistents del Cavatast, l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia ofereix la venda anticipada d’entrades a les activitats a les activitats del Cavatast al Celler de la Fassina ja disponibles a través del web www.cavatast.cat on també trobareu més informació sobre les activitats de la mostra.

sortim

octubre/2019

Fires

La 22a Fira Mediterrània proposa una mirada a l’arrel que parli del present Mirades, joves i gènere són els eixos de la programació de la fira estratègica catalana dedicada a l’arrel. Un total de 117 companyies realitzaran 158 funcions de músiques del món i folk, arts escèniques i cultura popular i ompliran els carrers de Manresa del 10 al 13 d’octubre. La companyia anoienca Teatre Nu estrenarà el seu espectacle El Patufet (i els seus pares) Tot a punt per a una nova edició, la 22a, de la Fira Mediterrània, que se celebrarà del 10 al 13 d’octubre a la capital del Bages. La transgressora coreògrafa Sol Picó i la Banda Chapicó seran els encarregats d’obrir la fira dijous 10 d’octubre amb l’espectacle “Animal de Sèquia”. Durant quatre dies, un total de 117 companyies realitzaran 158 funcions. D’aquestes companyies, 76 són de Catalunya, 22 espanyoles i 19 internacionals. La programació inclou 28 estrenes: 16 absolutes, 8 a Catalunya, 2 a la resta de l’Estat, 1 de creació i 1 preestrena. Mirades cap a l’arrel El programa de la 22a Fira acollirà diverses propostes d’artistes amb trajectòries consolidades en l’àmbit contemporani que presenten la seva particular mirada cap a la cultura popular i tradicional. L’espectacle inaugural n’és un bon exemple, on la transgressora coreògrafa Sol Picó farà un viatge a l’essència de la cultura popular valenciana amb l’espectacle Animal de Sèquia, juntament amb la Banda Chapicó. També és el cas de l’artista italià Alessandro Sciarroni, recentment guardonat amb el Lleó d’Or de la Biennal de Venècia 2019 per la seva trajectòria en el món de la dansa contemporània, amb una acció performativa i transmissora per salvar de l’extinció una magnífica i particular dansa tradicional de Bolonya, la Polka Chinata. També mira cap a l’arrel des de la contemporaneïtat el coreògraf ebrenc Roberto Olivan, amb el dj francès Laurent Delforge i el quartet de polifonia occitana Vox Bigerri, a Socarrel, resultat d’un laboratori de creació dut a terme fa dos anys en el marc de la Fira. Una altra mirada serà la de Toni Jódar i Roger Bernat, en un laboratori, coproducció amb el Mercat de les Flors, l’Explica Dansa, que pretén crear de forma col·lectiva una performance pedagògica sobre la dansa d’arrel tradicional i la contemporaneïtat. A nivell musical, mirarà cap a l’arrel des de la seva experiència basada en la creació contemporània el saxofonista Llibert Fortuny, una de les personalitats més transgressores de l’escena musical jazzística del país, que s’acostarà a la sonoritat de la cobla amb l’Electro Cobla Sound. També mira cap a l’arrel Joan Díaz, director musical de la darrera proposta de NewCat-The New Catalan Ensemble, Bestiari, la versió en concert XL del llibre-disc en homenatge al poeta Josep Carner amb motiu dels 50 anys de la seva mort, i que compta amb la participació de Carles Belda, Gemma Abrié, Joana Gomila, Marc Parrot i Gemma

Humet i la col·laboració especial de l’actriu Clara Segura i el poeta Josep Pedrals. I finalment, el grup de rock Obeses actuarà al costat de la Cobla Berga Jove i el Cor d’Obeses, intercanviant repertori amb la formació tradicional catalana Emergents joves d’arrel El programa de la Fira d’enguany també recull les propostes dels artistes emergents que ja de partida han centrat el seu treball creatiu en l’arrel tradicional. En aquest sentit destaquen les propostes d’Arnau Obiols, amb un projecte musical personal i íntim, que transporta els oients al Pirineu més ancestral; el duet de Criatures (gralla i acordió diatònic), que en la seva línia de dotar de so cambrístic els instruments tradicionals presenta nou disc, i la guanyadora de la darrera edició del Concurs Sons de la Mediterrània, la barcelonina Clàudia Cabero. Altres joves emergents en l’àmbit musical que presenten els seus primers treballs, són Marala Trio, i el seu delicat Binaural, que mitjançant un micròfon que capta el so en 360 graus pot oferir al públic, a cau d’orella, el seu repertori de música tradicional catalana. I les Tarta Relena, un duet femení que explora a cappella, amb bases electròniques, les sonoritats de diferents estils musicals en un repertori tradicional i mediterrani. En l’àmbit de les arts escèniques ens trobem amb Magí Serra, que reflexiona sobre el cicle vital i homenatja al seu pare, Joan Ser a, a La mesura del detall; i amb l’acròbata Júlia Farrero, que l’any passat va fer una residència en el marc de la Fira i que ara torna amb l’espectacle, inspirat en la tradició pirenaica de les falles del Pirineu, acabat. També podrem veure en el marc de la Fira la proposta del FABA (Festival Artístic del Barri Antic de Manresa), que recupera la sarsuela L’home és feble, estrenada al 1877 a l’espai que ara ocupa L’Anònima, per reivindicar el gènere i portar-lo al segle XXI, i ho fa de de la mà de joves artistes manresans.. Una arrel política que ens parla del present Fosas vol posar l’accent en una arrel creativa que no viu aliena a la realitat que ens envolta i que a partir de cultura popular i tradicional ens pot parlar políticament d’avui. La Fira Mediterrània 2019 agrupa en un paquet de significat una sèrie de propostes que a partir de l’arrel ens parlen i reflexionen sobre qüestions de gènere. S’emmarquen en aquest apartat la

multipremiada La Oscilante, de Pol Jiménez en el ball i Juan Carlos Lérida en la direcció i coreografia, que investiga sobre les possibilitats d’una dansa espanyola, on els gèneres estan molt marcats, que no balli ni en masculí ni en femení. Laia Santanach, guanyadora amb Àer de la darrera edició del Premi Delfí Colomé al millor projecte de creació i producció en dansa d’arrel tradicional, parteix del contrapàs, dansa ballada tradicionalment només per homes, per reflexionar sobre el gènere. També hi reflexiona Alessandro Sciarroni, a partir de la Polka Chinata, ja que aquesta dansa també ha arribat als nostres dies només ballada per homes. La ballarina Janet Novás i la compositora Mercedes Peón compartiran el bagatge de totes dues en un diàleg que posarà sobre la taula temes com l’identitat i el gènere, entre d’altres. Escena mediterrània de músiques del món La Fira s’obre cap a la resta de la Mediterrània, amb Gaye Su Akyol, una de les veus joves més atractives de Turquia i màxima exponent de l’avantguarda musical del seu país; la cantant Maria Mazzotta, una de les veus més emblemàtiques de la Puglia italiana, i que presentarà nou treball discogràfic a Manresa, i Rosario La Tremendita, nominada al Millor Àlbum Flamenc als Latin Grammy del 2018, amb la seva construcció de nous entorns sonors de l’expressió flamenca, a cop de baix i guitarra elèctrica. També passaran pels escenaris de la Fira els trepidants Dzambo Agusevi Orchestra, una formació balcànica de metall de Macedònia que estrenarà el seu nou treball a Manresa; el grup de polifonia occitana San Salvador, sis veus amb percussió que treballant el ritme des de l’arrel trobadoresca presenten una proposta explosiva i trepidant, i el Duo Brotto Milleret, amb dos virtuosos de la música tradicional occitana que actuaran en el marc de la Nit de Ball Folk. I finalment, sota l’aixopluc de les llums d’una cassarmonica, la glorieta que serveix d’escenari per excel·lència de les bandes al sud d’Itàlia, el compositor i trompetista Cesare Dell’Anna i la banda de la Puglia Girodibanda oferiran un viatge artístic al Salento, des de la pizzica i la tradició musical dels avantpassats. Novetats de l’escena catalana d’arrel La Jordi Molina, des de l’arrel tradicional, i Joan Díaz, des del jazz, estrenaran a

Manresa un treball conjunt apropant-se als mons respectius en un projecte que revisita les melodies més conegudes de la tradició catalana. Els ebrencs Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries presentaran el seu nou disc Viatge a Buda, amb cants de treball i romanços de cec, acompanyats d’ombres xineses, titelles, cinema i creacions en 3D. També seran a Manresa el cantant valencià Miquel Gil, que després de cinc anys ha publicat nou disc, Geometries, i el diàleg musical que estrenaran a Fira Mediterrània els toledans Vigüela, i els valencians Josep Aparicio “Apa” i Eduard Navarro, artistes consagrats a la divulgació i la interpretació de la cultura tradicional. També des dels Països Catalans, el valencià Feliu Ventura estrenarà el seu darrer treball discogràfic, en que retorna als seus inicis de cantautor; Rusó Sala, actuarà amb un nou repertori fresc i elegant de cançons pròpies en format trio; la cantant Heura Gaya interpretarà els temes del seu darrer projecte, i Eduard Iniesta presentarà White Hall. Amb un peu al País Basc i l’altre a Galícia, podrem veure Gaizca Project, amb el graller i tenora català Manu Sabaté, el trikilitari i txalapartari basc Iñaki Plaza i el quartet femení belga d’origen gallec Ialma. Durant la darrera edició de la Fira ja vam poder als showcases de la Llotja Professional la versió embrionària d’aquest projecte comú. Emmarcats en l’oferta més festiva, destaquen el concert que tancarà la Fira 2019, de la mà de Biflats, la fanfàrria trepidant amb so de cobla; el concert a l’Stroika de dissabte a la nit, amb els maresmencs Ebri Night i els valencians La Fúmiga, i la nova proposta del gironins Els Berros de la Cort, fidels al seu so medieval. Des de les Illes Balears, el grup Ballugall, i els catalans Flowk (amb Marc del Pino, Ciscu Cardona i Xavi Castanys), seran dos de les formacions encarregades d’amenitzar la tradicional Nit de Ball Folk de dissabte a la Tavern Cervesa Guineu. Els encarregats de tancar aquest espai la nit de dissabte seran els banyolins Germà Negre, amb la seva nova proposta de revetlla festiva. Completen la programació de novetats

sortim

octubre/2019

Fires de l’escena el concert de Menut, Terra d’argila, amb cançons que parteixen de músiques d’arrel que tenen en comú un instrument petit i emblemàtic, el guitarró, al qual s’hi afegeixen guitarres elèctriques i programacions. I finalment el valencià Xavier de Bétera amb Empremtes, un nou treball en què fa un gir artístic abandonant la tradició, el cant d’estil i les albades, per endinsarse en el folk contemporani.

Espectacle al carrer de l’any passat. ANNA BRUGUÉS

Mercat estratègic de l’arrel La Fira Mediterrània estrena enguany un nou director artístic, Jordi Fosas, que vol fer una mirada a l’arrel que parli de present. Aquesta premissa, que ha de servir per posicionar fermament el discurs de la Fira com al mercat estratègic de l’arrel, impregnarà la programació de la 22a edició. Per a Fosas, la Fira Mediterrània s’ha de posicionar com a la Fira estratègica de les propostes artístiques que utilitzen l’arrel, la tradició i la cultura popular com a motor creatiu, i ha d’aconseguir articular mercat i generar discurs per a elles. Per al nou director artístic, la Fira Mediterrània ha de treballar amb els 360 graus de l’arrel tradicional, partint del grau inicial, el patrimoni i l’herència cultural (les tradicions, els costums, l’art, el llenguatge, l’entorn, el paisatge...) passant per les associacions de cultura popular, que treballen a partir del patrimoni connectant-lo amb la societat, i finalment, el sector professional, els artistes que creen a partir d’aquesta tradició. La Fira Mediterrània posarà especial èmfasi en l’intercanvi, la interrelació i la intersecció de tots ells: patrimoni, associacions de cultura popular i sector professional. Aquest plantejament es concretarà amb una programació integrada per propostes que parteixen de l’arrel tradicional com a motor creatiu, una arrel amb mirades polièdriques, i que ens parli en present. Per aquest motiu la 22a Fira s’articula sota tres grans conceptes: mirades, joves i gènere.

Arts escèniques En l’àmbit de les arts escèniques, podrem veure la darrera proposta escènica dels balears Produccions de Ferro, Rostoll Cremat, amb el dramaturg Toni Gomila i sota la direcció d’Oriol Broggi, que prenent com a partida una rondalla popular explora les llums i les ombres de la Mallorca turística. Anna Confetti estrenarà i passejarà pels carrers de Manresa amb una cadira gegant per emular les vesprades a la fresca que encara avui passen moltes àvies als pobles de la Mediterrània. També veu de l’arrel el bailaor flamenc Gero Domínguez i el músic Miguel Marín, que passejaran pels carrers de Manresa amb la seva particular versió del número de la cabra pujant l’escala, una imatge lligada a la tradició, però portada al món de la dansa contemporània. En aquest apartat també destaca El Patio Teatro, des de la Rioja, que presentaran Conservando memoria, una petita joia de teatre d’objectes que juga a recuperar la memòria de les arrels de cadascun de nosaltres. I la companyia de circ Mumusic Circus actuarà amb Flou Papagayo, com a guanyador al millor espectacle de carrer dels Premis Zirkólika de l’any passat. En l’oferta adreçada al públic familiar, destaquen el Duet Daura, que amb El bagul de la música tradicional aproparà als més petits el repertori de músiques i danses tradicionals del Pirineu; i la instal·lació de jocs Teatres mecànics de Peus de Porc, amb sis teatrins de titelles de guant; Zum-Zum Teatre, que oferirà la versió en català de la bonica i commovedora adaptació que fa sis anys va fer la companyia basca Teatro Paraíso del conte popular Polzet; i una altra adaptació d’un conte popular, que serà estrena absoluta a la Fira, Patufet (i els seus pares) dels anoiencs Teatre Nu. Arts escèniques Tal com hem citat, la Fira Mediterrània posa especial èmfasi en l’intercanvi, la interrelació i la intersecció entre el patrimoni, les entitats de cultura popular i el sector professional. Per aquest motiu, cada any es posarà la mirada en un sector de la cultura popular i associativa i es crearan interseccions amb el sector professional de les arts escèniques i la música. Aquest 2019 tindrem un maridatge de diferents artistes amb bandes de música, una de les expressions culturals més actives del panorama associatiu de la Mediterrània. A l’espectacle inaugural, trenta-cinc músics de diverses bandes amateurs del País Valencià han treballat intensament amb la ballarina i coreògrafa Sol Picó, creant per a l’espectacle la Banda Chapicó i amb un treball que els ha sacsejat i posat en moviment al costat dels ballarins de la companyia. En aquest apartat també destaquen la proposta dels malabaristes gallecs Pistacatro, pioners a l’Estat espanyol a l’hora d’interactuar amb una banda de música, en aquest cas amb els manresans Unió Musical del Bages, amb Orquesta de malabares. També el treball

de l’Esbart Sant Martí de Barcelona i La Lira Ampostina, que exploren les sonoritats de la música de banda per a la dansa d’arrel. I des de la Puglia, terra de bandes, al sud d’Itàlia, ens arriba el treball conjunt del mestre Cesare Dell’Anna amb la Girodibanda, amb un repertori trepidant fruit del bagatge cultural i artístic del Salento. Com a cloenda de la Fira Mediterrània 2019, a l’actuació de diumenge, s’afegiran a aquesta formació diferents bandes de música catalanes. Finalment, també comptarem amb la proposta de la Banda de la Federació Catalana de Societats Musicals que actuarà amb La Ginesta del Ginestar i el duet Marta i Gregori, de les Terres de l’Ebre. Finalment, una proposta que combina el Focus Sardenya –que s’explica a continuació- amb el Maridatge de bandes, Perles i coralls de Franca Masu & Trio amb l’Agrupació musical senienca, un doble espectacle on a la primera part, Masu acompanyada d’un trio excepcional, presentarà alguns temes del nou disc. A la segona part, la cantant algueresa cantarà amb la Banda de l’Agrupació Musical Senienca, formació amb 115 anys d’història. Una autèntica mescla de memòria, poesia i emocions procedents de l’Alguer. Focus Sardenya Emmarcat en aquesta mirada cap a la Mediterrània destaca el Focus d’enguany, la secció que la Fira dedica al patrimoni immaterial d’una zona geogràfica, i que aquesta edició estarà dedicat a Sardenya. Un focus que tindrà la Plaça Sant Domènec com a epicentre i on viurem un dels carnavals més característics i interessants de la Mediterrània, el Carnevale di Ottana. Comença el 16 de gener, vigília de Sant Antoni que dona la sortida de Sa Prima Essia, la primera sortida de les Boes e Merdules, uns personatges amb unes impressionants màscares antropomorfes que veurem a Manresa de la mà de Boes e merdules di Ottana & Sos Merdules bezzos de Otzana. Escoltarem els Tenore Nunnale de Orune amb el cant a tenor, en sard cantu a tenore, Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO des del 2005. Descobrirem amb Su Gologone di Oliena la dansa tradicional sarda, su ballu sardu, ballada al ritme de l’acordió, del cantu a tenore o d’una veu monòdica, i una de les més riques i interessants de la Mediterrània. També jugarem a la morra, un joc trepidant, dur i contundent practicat arreu de la costa mediterrània i que a Manresa “enfrontarà” sards i catalans, l’Associazione sòciu po su giocu de sa murra i Morràpita. I finalment la proposta ja anomenada, Perles i coralls de Franca Masu & Trio amb l’Agrupació musical senienca. Aureli Capmany i els castells La Fira Mediterrània 2019 posarà especial atenció en la figura d’Aureli Capmany. L’Esbart Català de Dansaires presentarà una conferència il·lustrada sobre la relació de Capmany i la dansa, es podrà visitar una exposició sobre la figura del folklorista al Centre Cultural El Casino i la musicòloga Glòria Ballús parlà de la vinculació del folklorista amb la ciutat de Manresa, amb l’acompanyament de l’Esbart Manresà de l’Agrupació Cultural del Bages. Des de la cultura popular i l’associacionisme també hi haurà la tradicional jornada castellera amb la participació dels Tirallongues de Manresa, la colla local, i els Sagals d’Osona, la colla de Vic.

La perspectiva de gènere a escena, el debat de les jornades professionals Un any més la Fira Mediterrània de Manresa s’instal·larà al Museu de la Tècnica, on tindrà La Llotja com a epicentre de tota l’activitat professional. Les jornades professionals, les presentacions de projectes, les reunions ràpides, els showcases i les trobades en xarxa, ompliran de contingut l’activitat professional de la 22a edició, que tindrà lloc del 10 al 13 d’octubre. En aquesta 22a edició destaquen les jornades professionals, enguany dedicades a reflexionar sobre la perspectiva de gènere a escena. També el Wine & Fest Forum, el Congrés Internacional de Festivals de Músiques del Món i Folk, una proposta absolutament consolidada que donarà eines als festivals inscrits per exportar els seus models d’esdeveniment. Les presentacions de projectes estan previstes per a divendres 10 d’octubre. Divendres al matí es presentaran 17 projectes artístics que també estan programats a la Fira d’enguany, i que tindran així la possibilitat d’explicar en profunditat les seves propostes als professionals de la Llotja. A la tarda serà el torn de les associacions professionals que tenen un estand a la Llotja. Finalment, dissabte al matí es presentaran 18 projectes culturals més, entre els quals destaquen el Faba (Festival artístic del barri antic de Manresa), l’agermanament entre Oliana i Oliena (Focus Sardenya), el projecte teatral de la sala manresana Els Carlins i la Companyia Sargantana – The Li/ Ea/Ving Project, i el primer Congrés de Músiques d’Arrel i Folk, entre d’altres. Per altra banda, de dijous a dissabte tindran lloc les reunions ràpides, on un seguit de professionals de les indústries culturals esdevenen consultors per aconsellar els artistes sobre com accedir a les programacions estables d’espais d’actuacions, festivals o altres iniciatives culturals. Les reunions de dijous estaran encapçalades per 15 tècnics de cultura de tot Catalunya. Enguany hi haurà 44 consultors que realitzaran més de 520 reunions. L’activitat professional es completa amb altres trobades en xarxa d’entitats i associacions que aprofiten el reclam de la Fira per celebrar les seves reunions. En el marc de les activitats professionals, la Fira compta, un any més, amb el suport d’Acció Cultural Espanyola (AC / E) gràcies al Programa per a la Internacionalització de la Cultura Espanyola (PICE) en la modalitat de visitants. A través d’aquest programa, una vintena de professionals internacionals podran conèixer de primera mà les produccions programades.

sortim

octubre/2019

Fires

L’aeròdrom d’Igualada-Òdena acull la II Jornada d’Aviació Adaptada Aquest dissabte 5 d’octubre, un centenar de persones amb discapacitat gaudiran del plaer de volar i sentir la llibertat de moviment al cel sense barreres arquitectòniques

L’aeròdrom d’Igualada-Òdena acull, aquest dissabte 5 d’octubre, a més d’un centenar de persones amb algun tipus de discapacitat, als seus acompanyants i al públic en general per a celebrar la segona Jornada d’Aviació Adaptada, una cita que permetrà a les persones amb alguna discapacitat volar en avionetes, ultralleugers, trikes i vols a vela. La jornada començarà a les 10 del matí i acabarà a les 6 de la tarda. La Jornada d’Aviació Adaptada és “la festa de la discapacitat i l’aviació, un dia en què els dos mons s’uneixen perquè les persones amb algun tipus de discapacitat puguin gaudir del plaer de volar i perquè el públic en general prengui consciència de la importància de la integració d’aquest esport en persones amb discapacitat i dels efectes de benestar que els pot produir”, han explicat des de l’organització. L’èxit de la jornada ja està assegurat i és que l’organització va obrir les inscripcions via web i al tercer dia ja s’havien omplert les 100 places.

cel o des de terra, gaudint de música, gastronomia, activitats familiars. Així, hi haurà servei de bar durant tot el dia amb productes de la comarca. El recinte comptarà amb una zona chill-out. També hi haurà tallers infantils i una zona d’estands amb empreses que ofereixen serveis i productes per a persones amb discapacitat.

Una jornada per a tothom L’organització ha pensat un dia amb activitats perquè tothom pugui gaudir d’un dia a l’aeròdrom, sigui des del

La projecció d’un aeròdrom per a l’aviació adaptada Amb aquest projecte, l’aeròdrom d’Igualada-Òdena dibuixa un nou nín-

xol d’activitat: l’aviació adaptada, una oportunitat de negoci i desenvolupament econòmic per al territori a l’hora que fa valdre la sensibilització pel món de la discapacitat. En aquest sentit, algunes de les empreses aeronàutiques instal·lades a l’aeròdrom han començat a desenvolupar el seu projecte de negoci al voltant d’aquest model. El president de la federació, Carlos de Albert, ha indicat que “tot i que l’aeròdrom d’Igualada-Òdena no disposa de les millors condicions d’accessibilitat, la voluntat i bona predis-

posició dels ajuntaments, entitats i empreses col·laboradores del territori és tan satisfactòria que suma més la bona acollida que les condicions de la infraestructura”. En aquest sentit, el president afegeix que “des d’Aviació Adaptada ens oferim a les administracions locals per instar al departament d’infraestructures i mobilitat de la Generalitat per a la millora de l’accessibilitat de l’aeròdrom i poder seguir gaudint de l’activitat per molts anys i en les millors condicions”. D’altra banda, el president Carlos de Albert explica que l’esdeveniment ha generat un nou nínxol d’activitat, ja que dues escoles de l’aeròdrom han començat a formar persones amb discapacitat per a ser pilots amb avions adaptats. L’activitat és una iniciativa de la Federació Aviació Adaptada formada per les entitats socials relacionades amb el món de la discapacitat i/o l’aviació: “Vols per a tothom”, “Las Sillas Voladoras” i “Temyque”, compta amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona, Aeroports de Catalunya, Federació Aèria Catalana, l’Ajuntament d’Igualada, l’Ajuntament d’Òdena, ONCE, Àuria i diverses entitats i empreses de la comarca.

Fires

La Llacuna, capital del Vi d’Altura El 12 i 13 d’octubre se celebrarà la 12a edició de la Mostra de Vins d’Altura, la trobada de productors, artesans i cellers de La Llacuna Les activitats de la mostra començaran dissabte, a partir de dos quarts de 7 de la tarda, a la sala d’Ars Llacuna, amb el Tast de Parellades, dirigida pel sommelier Xavi Viles, on es tastaran vins de Parellada maridats amb productes locals. Les places són limitades i caldrà inscriure’s prèviament trucant al telèfon 659 972 602. El preu, 10 €. A partir de dos quarts de 8 del vespre s’obrirà per a tot el públic el Tast a Les Voltes, a la plaça Major, una degustació de vins del Celler Puig-Romeu i del Celler Grapissó de la Llacuna, junt amb platets on el producte local serà el protagonista. El Tast a Les Voltes s’acompanyarà de la sessió musical del PD Beta Frankling i l’activitat s’allargarà fins a l’inici del sopar Menú d’Altura a les 9 del vespre, amb la participació dels restauradors de Cal Joan, Els Porrons i Ca l’Americano. Els tres restaurants oferiran un menú-maridatge regat amb vins i caves dels cellers locals. L’endemà diumenge la Mostra de Vins d’Altura arrencarà a partir de dos quarts

d’11 del matí a la mateixa plaça Major. Els cellers i caves presents en aquesta edició seran el Celler Grapissó, les Caves Vilarnau, el Celler Puig-Romeu, el Celler Can Vich i com a viticultors autòctons i el Celler Mas Rodó com a celler convidat. El tast de productes d’altura el

signaran Embotits Can Travé, Mallart Artesans Xarcuters, Formatgeria Ancosa, Forn Pujó i Carquinyolis Ca l’Americano, els quals oferiran els productes i dolços propis de La Llacuna. L’activitat s’allargarà fins a les 2 del migdia, moment en què començarà el dinar Menú

d’Altura, el menú-maridatge ofert pels restauradors locals. Hi haurà zona de graelles per cuinar-se els productes adquirits dels diferents productors locals, tallers infantils per als petits de la casa, intercanvi de plaques de cava i dos torns per conèixer el passat històric de la vila, amb la visita guiada i gratuïta a la Llacuna emmurallada, a les 11 i a les 12 del migdia. Al llarg del matí del diumenge, la mostra comptarà a més amb la visita del director de l’Agència Catalana de Turisme David Font. L’alcalde de la Llacuna, Josep Parera, manifesta l’aposta per esdeveniments com aquests. “Jornades que donen valor i visibilitzen els productes i el patrimoni del nostre municipi i uneixen la gastronomia i el turisme generant oportunitats econòmiques i turístiques al territori”. La Mostra de Vins d’Altura de La Llacuna és organitzada per l’Associació de Productors Artesans de La Llacuna i l’Ajuntament de la Llacuna.

octubre/2019

publicitat

mercat

octubre/2019

mercat És temps de...

CARBASSES Aquesta fruita —tot i que ens pot semblar una verdura— és rica en minerals i vitamines, i té moltes propietats nutritives i curatives. Ens ajuda a prevenir el càncer, a regular els nivells de sucre a la sang i també és bona per a la vista. És un aliment molt hidratant (90% d’aigua). És un dels productes estrella a la cuina durant la tardor i l’hivern.

El celler Les copes i la degustació dels vins

Llenties La llentia és la planta anual de la família de les fabàcies, que fan una beina anomenada llegum, on hi ha les llavors que ens mengem. Originàries del sudoest asiàtic, es consumeixen des d’abans de l’aparició de l’agricultura. Les varietats típiques de la península ibèrica són la pardina (petites i arrodonides) de cocció ràpida ideal per preparar estofats en poc temps, i la castellana (més grosses i aplanades) una de les més consumides. Les llenties cuites contenen un 51% d’hidrats de carboni, 23% de proteïna, 11% de fibra i molt poc greix, a més de ser riques en ferro, zinc, fòsfor, calci, magnesi i vitamines del grup B. Gràcies als hidrats de carboni complexos i a l’alt contingut de fibra, aporten energia de llarga durada i sensació de sacietat. Les llenties cuites les podem trobar en conserva, més pràctiques de cuinar però amb un contingut més elevat de sals. Per poder obtenir tots els aminoàcids essencials necessaris les haurem de combinar amb cereals o llavors, com les llenties amb arròs. Cal mencionar, també, que per absorbir bé el ferro que ens aporten caldrà acompanyar-les amb aliments rics en vitamina C (pebrot verd, julivert, tomàquet, cítrics...). Pel que fa als beneficis sobre la salut, el consum habitual de llegums s’ha vinculat amb la reducció del risc de determinats tipus de càncer relacionats amb el tracte digestiu, amb la prevenció del risc cardiovascular, amb la regulació de la pressió arterial, amb la prevenció de l’obesitat i el control de malalties com la diabetis, i també amb el control dels nivells de colesterol i de sucre en sang. Ara que aviat el fred començarà a entrar a les nostres cases vindran més de gust receptes calentes. A més de les típiques llenties estofades amb carn, tasteu-les amb verdures com api, all, ceba i pastanaga, que seran igualment gustoses i més saludables. Si a algú no li acaben d’agradar les llenties, podeu triturar-les i fer-ne crema o bé patés per untar al pa. També podeu afegir-les a una amanida, utilitzar-les com a farciment en lasanyes o, fins i tot, per fer-ne hamburgueses. Els llegums són nutritius, econòmics i versàtils. Per tal de seguir una dieta saludable es recomana menjar llegums almenys dos cops a la setmana. Gaudiune!/ DIBA

AMANIDA DE LLENTIES AMB ARRÒS Ingredients per a quatre persones 400 g de llenties cuites 50 g d’arròs 2 pomes Golden Suc d’una llimona 100 g de pernil serrà en encenalls 1 litre d’aigua 4 cullerades d’oli d’oliva 2 cullerades petita de vinagre de Mòdena 4 cullerades petites de mostassa a l’antiga Sal Elaboració Renteu les pomes, talleu-les a daus i aboqueu el suc d’una llimona per sobre. Renteu les llenties i escorreu-les. En una olla, poseu a bullir l’aigua amb una mica de sal. Afegiu-hi l’arròs i deixeu-lo coure 15 minuts. Coleu-lo i renteu-lo amb aigua freda. En un bol, barregeu l’arròs, les llenties, els daus de poma i els encenalls de pernil. Per amanir, feu una vinagreta amb 4 cullerades petites de mostassa, 4 cullerades d’oli d’oliva, una mica de vinagre i sal. Incorporeu-la a l’amanida i torneu a barrejar. Presentació Podeu emplatar utilitzant un motlle rodó./ DIBA

Per què hi ha copes de vis de diferents formes i mides? Les copes són molt més que uns “contenidors” de la beguda, com ho podrien ser per beure aigua, per exemple. La forma, la mida, el gruix o la transparència del vidre, són uns aspectes que poden influir en la nostra experiència sensorial a l’hora de tastar i percebre un vi. Va ser l’empresari austríac Claus J. Riedel —la seva companyia familiar, amb més de 260 anys d’història, és la més gran i prestigiosa fabricant mundial de copes de vidre de qualitat— va ser qui, a mitjan segle passat, va començar a parlar de la importància de la forma de les copes i a posar-ho a la pràctica, transformant les cristalleries tradicionals, dissenyant copes fetes a mida per a cada tipus de vi. Actualment podem trobar tants tipus de copes com de vins. En termes generals, es recomana beure els vins negres amb copes amb la boca —la part superior— més ampla, que afavoreixen l’oxigenació del vi i l’eliminació d’aromes que hagin pogut sorgir durant els mesos de criança. Per als vins blancs, d’altra banda, es recomana usar copes amb la boca més estreta que en els negres. D’aquesta manera es conserven els aromes varietals i l’acidesa. Finalment, els caves i escumosos s’han de beure en copes anomenades “flauta”, més estretes i amb una mica de panxa per mantenir el carbònic que farà les bombolles. El cristall ha de ser fi, no gruixut, i ha de ser translúcid. No useu copes tenyides de clors, amb talls. Penseu que el vi, a part del nas i la boca, també “es beu” amb els ulls.

mercat

octubre/2019

MAGRANA Aquesta fruita tan delcisiosa amaga, sota la pell, unes llavors rogenques, com uns robins, envolcallades amb una polpa dolça. A part del seu sabor, té moltes propietats beneficioses per al nostre cos. Podem destacar que és un gran antioxidant. També és molt rica en vitamines i minerals

BRÒQUIL És un dels anomenats “superaliments”, que no poden faltar a la nostra cuina. Baixa en calories, és una verdura molt rica en fibra, minerals, vitamines (més vitamina C que els cítrics!) i antioxidants, i aporta molts nutrients. Ens ajuda a reduir el colesterol, i ara que ve el fred, a combatre els refredats i la grip.

La cuina que no podem perdre

La cuina dels records

vegades, tot i que ja tens una idea per fer l’article del mes, et trobes amb petits tresors que fan que, a últim moment, decideixes canviar el tema. Potser fas anar de corcoll el director, que fa dies que et demana l’escrit per poder acabar de maquetar el diari i portar-lo a impremta. Però crec que el canvi és prou important per fer un gir inesperat. Avui no us parlaré de cap recepta, ni de cap consell de què s’escau més durant aquesta temporada, ni tampoc de quines coccions li van millor a no sé quin producte. Avui us recomanaré un llibre. La cuina dels records. Un magnífic llibre, editat pel Consorci Sociosanitari d’Igualada i maquetat per alumnes de l’Escola Municipal d’art i disseny Gaspar Camps. Amb l’ajuda dels treballadors de les residències i centres de dia d’Igualada i Piera, ha servit per treballar la memòria dels avis que hi viuen o hi passen unes hores. Han recopilat un munt de receptes de sempre. I, només fullejant-lo, m’han fet tornar a la memòria un seguit de plats, gustos i olors de la meva infantesa. Aquesta és la cuina real, la cuina del dia a dia amb què hem crescut. Aquells plats que ens trobàvem a taula quan sortíem d’escola al migdia, o que formaven part del menú de casa del cap de setmana i que tan poques vegades havíem agraït. Les autores són la Juana, la Catalina, la Mercè, la Brígida, la Soledad, la Isabel, l’Enriqueta.... i també el Benito, el Juan, el Julian... Però ho podrien ser qualsevol

de les nostres àvies o mares; l’Anita, la Pepeta, la Cenòbia o qualsevol persona que ha cuinat per a nosaltres durant la infantesa. I els protagonistes, els plats de sempre, que ho són tant, de sempre, que no els donem la importància que tenen. Amb els gustos i la traça per fer-los que han anat passant de generació en generació i que, si no els treballem nosaltres, es perdrà per sempre. I em repetiré, perquè així ho sento. Encara que només sigui els caps de setmana o els dies festius, hem de cuinar aquests plats i ens hem de deixar ajudar per fills i filles per seguir transmetent aquesta petita màgia culinària a les ge-

neracions futures. Hem de donar la importància que es mereix la nostra cuina. Aquests plats són la nostra història culinària i ningú al món la cuinarà per nosaltres. Aquest llibre tracta també del temps que ens hauríem de dedicar a la cuina cada dia, va de la cuina senzilla i de productes de sempre. Ja ens ho diu el cuiner igualadí David Andrés al títol del pròleg “Porcions d’amor comestible”. L’amor d’àvies i

avis, o mares i pares que ens dediquen gran part del seu temps lliure per cuinar els àpats del dia a dia, sense esperar res més a canvi que veure’ns a créixer sans i forts o fortes. I ho remata quan ens diu que ens hem acostumat a posar per excusa que no tenim temps per cuinar, però en canvi estem tot el dia pendents de l’últim missatge al mòbil, o dels “likes” que tenim al missatge o foto que fa dos minuts que hem penjat. Quanta raó... Resumint, les receptes d’aquest llibre són la cuina que no podem perdre. Si aquest cap de setmana aneu a casa dels avis o a casa dels pares, digueu-los com de bé cuinen, doneu-los les gràcies i interesseu-vos per com ho han fet, i després apliqueu-ho a casa. O compreu el llibre i regaleu-lo a aquesta colla de dropos dels vostres/nostres fills que viuen fora de casa perquè estan estudiant o treballant i teniu dubtes de què i com mengen perquè aprenguin a cuinar i a cuidar-se, a ells mateixos i als altres que tenen al voltant. Si cada dia cuinem per nosaltres i els nostres els plats que ens porten records segurament que serem i els farem més feliços, encara que sigui aquesta estona. Salut i visca la teca!

ORIOL CÀLICHS i SOLER / Cuiner / @OCalichs

La millor CUINA de l’Anoia

Vols anunciar el teu establiment? publicitat@anoiadiari.cat 609394628

Truca’ns 938036626