ANOIADIARI 45 (Agost/2019) by AnoiaDiari

Número 45 · Agost del 2019/ Gratuït / www.anoiadiari.cat A portada P04

Festeja!

SANTI CARBONELL

“Als bufons ens costa molt poc encendre’ns” Parlem amb l’actor i director teatral Toni Albà, pregoner de la Festa Major d’Igualada

editorial

Cartes dels lectors Les terrasses dels bars de la Plaça de l’Ajuntament

agost/2019

Les més llegides al digital

SÓN PROTAGONISTES A WWW.ANOIADIARI.CAT

Un cotxe s’encasta a la terrassa de l’antiga cafeteria Soler d’Igualada 5/7/2019

Albert M.P. Igualada

Per l’European Balloon Festival van venir a passar el cap de setmana una parella d’amics amb els seus dos fills. Van disfutar dels globus, de la festa infantil al Parc Central, del Night Glow i una estona del concert de l’Anòlia. Com a bons pixapins, van aprofitar per fer algunes compres a les botigues igualadines, sobretot les de roba, ( ja ho sabeu, mitjons, sostens i calçotets) i fer llargues passejades -quan la calor ho permetia- pel riu o el Passeig i també vam ramblejar. Feia anys que no venien a Igualada i tenien el desig d’anar a fer unes cervesetes i sopar a la plaça de l’Ajuntament, de la quan n’estaven enamorats (afirmaven que era una de les més boniques del país). Ja hi som. Arribem a la plaça i... desencís. Era literalment ocupada per parasols gegantins i terrasses de xiringuito de platja. Aquella plaça havia perdut identitat, personalitat. Vam seure, cap al vespre, sota un d’aquests parasols gegantins. No veiem res. No veiem les voltes. No veiem cap façana. Érem allà sota com podíem estar sota d’un parasol de Castelldefels. A part, la música del bar i l’efecte envolvent del parasol, feien que la gent cridés en lloc de xerrar. Insuportable. Vam marxar. Per què ho permet, això, l’Ajuntament? Si els propietaris dels edificis han de seguir un protocol de colors per pintar les façanes, per què no hi ha un protocol per a les terrasses? Per què cada bar fa el que vol? Per què no hi ha una normativa que marqui que les terrasses han de ser unitàries, que no hi hagi barreres, que els parasols siguin petits i que s’hagin de plegar quan no hi ha sol, i els usuaris podem gaudir de l’entorn -tan bonic- de la plaça?

Diables amb la metxa molla Damià Barcelona

Vaig llegir a l’edició digital d’aquest periòdic i en altres mitjans locals, que la colla del diables del Ball de Sant Miquel es va queixar públicament que l’Ajuntament d’Igualada solapava actes importants de la Festa Major, provocant així que no només la ciutadania sinó, sobretot, les colles hagin d’escollir. Així ho van fer ells. Van triar anar a la Passacalle de la FESTHI en lloc del correfoc, que enguany coordina la colla del Mal Llamp, pel seu 30è aniversari. Conec i participo la festa i entenc la queixa d’aquesta colla per aquest solapament d’actes (normal i díficil d’evitar en una festa com la igualadina, amb desenes de propostes en una setmana). El que em costa entendre és que una colla de diables o, més ben dit, els diables d’aquesta colla (entenc pel comunicat que ho van posar a votació), prefereixin anar de “juerga” amb les altres colles de la FESTHI (hi he tret el cap i la Passacalle és una festa gairebé privada dels festhis...) abans que anar a... un correfoc!!!! Podria arribar a entendre (tot i que també em costaria molt), que haguessin preferit anar a un acte més solemne, com l’ofici, l’entrada de Sant Bartomeu o la processó, com a colla de la federació, però que hagin preferit anar a una mena de correbars... Em sembla que la birra els ha mullat la metxa.

Podeu fer-nos arribar les vostres cartes, amb el vostre nom i cognoms, telèfon i número de carnet d’identitat a l’adreça contacte@anoiadiari.cat o a través de l’espai Parlem! del diari digital www.anoiadiari.cat. També a la redacció del diari, al C/ Sant Magí 26 d’Igualada. Cal que els textos no superin els 1000 caràcters d’extensió. L’AnoiaDiari es reserva el dret de no publicar-los o escurçar-los.

Toni Bou L’incendi a Capellades continua actiu i es reincorporen els mitjans aeris 24/7/2019

El pilot pierenc no es cansa de guanyar i sumar títols mundials. Amb la seva victòria a França -7 de 7 aquesta temporada- Toni Bou ha portat a la seva nodrida prestatgeria de trofeus el 13è títol de campió del món de trial a l’aire lliure, el 26è de la seva carrera.

Un home ferit lleu després que el seu cotxe bolqui al Passeig Verdaguer 9/7/2019

Serveis d’emergències

El PDeCAT i el PSC pacten al Consell 1/7/2019

Homes i dones dels cossos de Bombers, Mossos, Sistema d’Emergències Mèdiques, ADF, Protecció Civil, Creu Roja, voluntaris, etc., van esmerçar tots els seus esforços -una vegada més- per combatre l’incendi que va crermar xxx hectàrees a Capellades.

Els Bombers rescaten quatre persones atrapades a l’ascensor de Fàtima 9/7/2019

Mireia Claret 05

El Ball de Sant Miquel critica l’Ajuntament pel “solapament” d’actes 10/7/2019

L’Escola de l’Ateneu entrarà a negociar amb Ensenyament per integrar-se a la xarxa pública de centres a partir del curs 2020-2021. La presidenta de l’Ateneu Igualadí remarca que no sacrificaran alguns elements fonamentals de la idiosincràcia de l’entitat.

La Casa Roure convertida en hotel s’obrirà passat aquest estiu 18/7/2019

Jordi Baron El regidor vilanoví i portaveu de Junts al Consell va ser la diana de les xiulades dels manifestants que van irrompre al pla de consitució de l’ens per protestar pel pacte entre la seva formació i els Socialistes i que van deixar fora del govern a Esquerra.

editorial

agost/2019

EDITA Cinquanta-set SL C/Rec 15 · Igualada

Editorial

DIRECCIÓ Toni Cortès Minguet COORDINACIÓ Francesc Vilaprinyó REDACCIÓ Albert Compte Toni Cortès Maria Moix Francesc Vilaprinyó PUBLICITAT Pere Ribalta IL·LUSTRACIONS Pau Badia “Nomdenoia” WEB Creagia IMPRESSIÓ Lerigraf S.L.

El pes de prendre decisions

ANOIADIARI C/ Sant Magí, 28 08700 Igualada REDACCIÓ redaccio@anoiadiari.cat 651942192 PUBLICITAT publicitat@anoiadiari.cat 619786011

www.anoiadiari.cat TEXT LEGAL Cinquanta-set S.L. es reserva tots els drets sobre els continguts de l’AnoiaDiari sense que es puguin reproduir ni transmetre, totalment o parcial, a altres mitjans de comunicació, sense prèvia autorització escrita.

a hi tornem a ser. Enguany, com aquell agost de 2013, la festivitat de Sant Bartomeu, patró d’Igualada, cau en dissabte. Fa sis anys, aquella tarda de dissabte, la ciutat va viure una de les jornades més estranyes de la llarga història de la seva festa gran. La FESTHI, la Federació del Seguici Tradicional Històric d’Igualada, havia nascut gairebé dos anys i mig abans i, des de llavors, havia anat introduint, al programa de la Festa Major igualadina, una sèrie d’elements, actes i balls tradicionals acuradament recuperats. Un d’aquests actes era la Processó del Sant, una processó en honor a Sant Bartomeu que, aquest 2019, com va succeir el 2013, coincideix amb la Cercavila tradicional. Aquesta coincidència va originar, fa sis anys, una situació gairebé caòtica. Es van fer dues rues, una darrera l’altra. Hi va haver colles que van sentir-se obligades a escollir. Algunes van fer doblet (amb el desgast que això suposa en uns dies d’intensa activitat). Les rues es van fer eternes. Pressa. Nervis. Crits. Hi va perdre tothom. Les entitats, la festa... Però, sobretot, els igualadins i igualadines, la gent vinguda de fora i, molt especialment, la mainada. La quitxalla que volia veure els diables, els gegants, els capgrossos i que, en molts llocs, els van veure passant a tota pastilla, sense poder aturar-se a fer el seu ball de lluïment perquè anaven a toc de xiulet. Lamentable. Aquest any... tornem-hi!I l’any que ve? El 2020 la festivitat de Sant Bartomeu cau en dilluns. Els

actes que, tradicionalment, a les darreres dècades, s’han celebrat el darrer dia de la Festa Major, com la cercavila menuda, es veuran afectats. Però el sarau pot arribar el dia abans, diumenge. El dia abans de Sant Bartomeu, la FESTHI organitza la Tronada i el Trasllat del Sant, amb els quals, per a la federació, comença la Festa Major. Aquests actes se celebren a les 12 del migdia. L’any que ve, diumenge, a les 12 del migdia, hi haurà, com és tradició, l’exhibició castellera, amb els Moixiganguers d’Igualada i dues grans colles del país. Aquest any, algunes entitats s’han queixat per l’encavalcament d’actes (coincidien, per exemple, el Correfoc i la Passacalle, divendres). S’encavalcaran, l’any vinent, el Trasllat del Sant i els castells? Hi haurà diàleg? Algú cedirà? Hi haurà entesa i generositat? I, sobretot: ja hi treballa l’ajuntament? Un ajuntament que, fa uns anys, preguntat per aquest diari, va manifestar que la polèmica de la festivitat de Sant Bartomeu “cauria pel seu propi pes”. No n’hi ha prou amb seure i veure-les passar. L’ajuntament ha de prendre decisions. Difícils, segur. Però, sobretot, ha de seure al voltant d’una taula, amb les entitats, promoure el debat i la conciliació i evitar que acabin totes emprenyades entre elles. Hi ha molta gent que treballa tot l’any, des de les colles, desinteressadament, perquè la gent pugui celebrar i gaudir una festa major, una gran festa major com la que s’ha estat constrtuïnt. Perquè la festa major és per celebrar-la.

L’ajuntament ha de prendre decisions. Difícils, segur. Però, sobretot, ha de seure al voltant d’una taula, amb les entitats, promoure el debat i la conciliació i evitar que acabin totes emprenyades entre elles.

Enquestes

DIFUSIÓ CONTROLADA PER

MEMBRE DE

T’agrada que La Coll@nada es desvinculi de l’Ajuntament i faci una Festa Major Alternativa autogestionada?

AMB EL SUPORT DE

SÍ - 56,3% NO - 43,7%

Hi ha d’haver càrrecs de confiança?

TOTA L’ACTUALITAT DE L’ANOIA

www.anoiadiari.cat

Sí, és normal que els polítics es vulguin envoltar de gent de la seva confiança - 21,1% No, són tasques que les podrien fer tècnics dels ajuntaments 60,9% En tot cas, se n’hauria de limitar el número i que no estiguessin vinculats a cap partit - 18%

T’agrada que el pregoner de la Festa Major d’Igualada sigui el Toni Albà? PAU BADIA NOMDENOIA Arquitecte i il·lustrador

SÍ - 39,5% NO - 60,5%

Participa a les enquestes a www.anoiadiari.cat

T’informem a: www.anoiadiari.cat

T’escoltem a: 609394628

Et llegim a: contacte@anoiadiari.cat

Estem en contacte a: @anoiadiari

Ens trobem a: facebook.com/anoiadiari

t.me/anoiadiari

C/Sant Magí, 26 · 08700 Igualada

a portada

agost/2019

a portada

Enguany, el 24 d’agost, festivitat de Sant Bartomeu, cau en dissabte. Això fa que, tal com va succeir el 2013, coincideixin la cercavila tradicional amb la Processó del Sant. La incorporació, en els darrers anys, de nous actes proposats per la FESTHI, que s’han de moure a l’agenda a causa de la mobilitat de la festa del patró, provoca canvis i encavalcaments d’actes. La colla del Ball de Sant Miquel va criticar públicament aquesta situació

Una agenda festiva que creix acompanyada de grans actuacions musicals

Les actuacions d’Obeses i el Dr. Prats el divendres a la nit seran els grans reclams en matèria de concerts. La despesa total prevista per a la Festa Major d’Igualada d’enguany vorejarà els 300.000 euros. Per la seva part, la Coll@nada es va desvinculant de l’agenda oficial i renuncia a la subvenció

MARIA MOIX / F. VILAPRINYÓ

De dilluns a dilluns (que de fet, acaba tan tard que ja és ben entrat el dimarts). La Festa Major 2019 d’Igualada, amb una programació “eclèctica” com anunciava el regidor Pere Camps a la presentació, tornarà a orbitar sobre la festivitat de Sant Bartomeu. Més que mai. I no perquè el debat sobre aquesta jornada –i sobre si ha de ser festiu el dia 24 o no- estigui sobre la taula. És sobre què passarà aquesta jornada. Amb una agenda molt atapeïda -150 actes entre els vuit dies-, el dissabte 24 acollirà la clàssica cercavila de dissabte i la processó de Sant Bartomeu. És un dels punts que ha generat més discussió i reticències d’aquesta edició. Una edició en què la Coll@ nada vola més sola i va, segons els seus organitzadors, cap a l’autogestió. L’amalgama de propostes i aquest eclecticisme de què parla Pere Camps troben el seu reflex en el cartell d’aquest any, obra dels joves Clàudia Hohnhaussen i Aaron Soriano, de l’Escola La Gaspar. Hi haurà una altra proposta artística visual, l’estampa del Sant, feta pel dissenyador Albert Vendrell. Representa la imatge barroca de plata de Sant Bartomeu, del segle XVII, recreada mitjançant la tècnica de la tessel·lació digital i amb colors vermells. La despesa total prevista per aquesta Festa Major és d’uns 300.000 euros. La música es manté com un dels grans hams amb què l’organització juga per atreure el públic. Manel Fuentes vindrà a Igualada per homenatjar Bruce Springsteen; divendres hi haurà els plats forts de l’escena musical catalana, Dr. Prats i Obeses, al Parc Central; els minyons del Vaparir Tour de Ràdio Flaixbac; la música de ball amb l’Orquestra Metropol, sense oblidar el Rrrrec Festival –que repeteix dins la Festa Major— o les cançons i jotes de Quico, el Cèlio, el Mut i el Noi de Ferreries, el grup de les Terres de l’Ebre que ve a Igualada per primera vegada en 12 anys. El televisiu Toni Albà és l’encarregat del pregó i també serà protagonista d’un dels espectacles

La Plaça de l’Ajuntament, plena per veure la cercavila. MARC VILA

La Coll@nada “alça el vol” De nou, les activitats de la Coll@nada seran entorn de la Plaça Pius XII, que es va estrenar l’any passat com a epicentre del “nou” Territori Festiu. La programació d’actes de l’associació juvenil es presentava amb una novetat de relleu. Aquest 2019, la Coll@nada suplirà l’aportació monetària de l’Ajuntament amb els diners que es recaptin dels vals per a un sorteig amb material aportat per diverses entitats. Són 10.000 euros a què renuncia l’entitat, que afirma que també “disposarem d’equips i material autogestionat”. La decisió es prenia durant l’assemblea general anual de l’entitat per poder “desenvolupar projectes i apostes de forma completament autònoma i lliure”. Critiquen les polítiques de l’Ajuntament amb duresa: “Ens hem cremat amb les polítiques que només pensen en una part de la ciutat, ens hem cremat de mojitos de vuit euros i de gintònics per a aristòcrates, ens hem cremat amb el fet que hi hagi més supermercats que habitants, que Igualada estigui en venda i ens preocupem quan imaginem una ciutat que sobreposa el postureig a les necessitats reals. Fan moltes obres, moltes rotondes i molts parcs, segurament finançades per les grans superfícies comercials que inunden la ciutat. Seguirem lluitant per cuidar-ho. [...] Fem festa, fem consciència i fem teixit, la Igualada de totes. Alcem el vol, anem cap a l’autogestió”. Dependran, doncs, d’un sorteig que ha estat possible gràcies a entitats, plataformes i comerços locals. Cada papereta tindrà un cost de dos euros i entre els premis es poden guanyar sopars, lots, vols en globus, entrades per gaudir de la cultura i més. A més a més, compten amb la venda de marxandatge i els diners recaptats a les barres i als sopars. Pel que fa al lema és ‘Ens hem cremat’ i ‘Alcem el vol’. Les grans cites de la Coll@nada són el pregó, el camionet de la festa, l’Operació Cigró i la posterior festa, la Passacalle, el ‘Fes-ta el dinar’ i com a novetat d’aquest any una xerrada amb les entitats juvenils de la ciutat, un tast de begudes de la terra i un Kahoot popular que porta el nom de “Mai Igualada”. Pel que fa als concerts es podrà gaudir d’Albercocs, Sherpah, JazzWoman i més.

humorístics, “Audiència I-Real”. Pel que fa a l’oferta teatral, també cal destacar la segona edició del Xiques, un festival de micro teatre organitzat pel Teatre de l’Aurora, que l’any passat va tenir molt èxit. L’acte institucional anirà a càrrec de l’igualadí Carlos Miguel Solá, actor de cine, teatre, revista, cantant, lletrista, compositor i retratista, que conversarà amb el periodista Albert Caballé al Saló de Sessions. Aquest 2019, el penó de la ciutat el portarà la Coral Gatzara, que celebra les Noces d’Or. Lluita contra el sexisme i les agressions masclistes L’Ajuntament d’Igualada aposta de nou pels punts liles. N’hi haurà dos: un de fix i un d’itinerant. Els punts liles tenen educadores especialitzades en perspectiva de gènere que s’encarregaran d’informar i sensibilitzar, detectar, atendre i intervenir les demandes, contenir, acompanyar i assessorar a la persona afectada, activar en cas necessari els serveis d’emergències i cossos de seguretat, coordinar i derivar als recursos de la xarxa d’atenció en funció dels protocols.

agost/2019

publicitat

a portada

agost/2019

Festa Major d’Igualada

Programa d’actes DILLUNS 19 Durant el matí, PENJADA DE DOMASSOS DEL SEGUICI POPULAR a diversos carrers i places del centre. 6 h ENGALANAMENT FESTIU DELS CARRERS Ho coordina: la FESTHI A la rambla de Sant Isidre, rambla General Vives, carrer de l’Argent, plaça de Pius XII 11 h Visita guiada a l’exposició retrospectiva de les pintures de MONTSERRAT ACOSTA I FIGUEROLA Al Museu de la Pell d’Igualada 17.30 h EL PETIT TABALER Taller de percussió infantil a càrrec de Protons. Ho organitza: Assoc. Juvenil La Coll@nada i Protons. A la plaça de Cal Font 18 h TAST DE LA POMADA Ho organitza: Casal Popular d’Igualada el Foment i Assoc. Juvenil La Coll@nada Al Casal Popular d’Igualada el Foment 18 h ARRIBADA DE L’AIGUA de les Fonts de Sant Magí i de la Brufaganya. Ho organitza: Amics

dels Cavalls de l’Anoia Al carrer de Sant Magí 18 h CONTES DE FESTA MAJOR de M. Àngels Gual Aribau. Presentació del llibre. Acte seguit s’interpretaran alguns dels contes de la mà de Mònica Torra. Al Museu de la Pell d’Igualada 18.30 h TABALADA Ho organitza: Assoc. Juvenil La Coll@nada. Recorregut: plaça de Cal Font, carrer de Sant Magí, rambla de Sant Isidre, carrer Custiol i plaça de Pius XII 19 h TAST D’IMATGERIA Amb la col·laboració de l’Associació Cultural Dessota i Diables d’Igualada Al pati de la Casa de la Festa del Museu de la Pell

19.30 h Inauguració de l’exposició: REVELA LA CONCA. Ho organitza: Per la Conca Al Casal Popular d’Igualada, El Foment 20 h CONTA CONTES amb Mònica Torra i música amb Doctor Jazz Friends per celebrar els 30 anys de la Llibreria Aqualata. Ho organitza: Llibreria Aqualata A la pista de l’Ateneu Igualadí 20 h PREGÓ DE LA COLL@NADA d’inici de la Festa Major. Ho organitza: Assoc. Juvenil La Coll@

nada. A la plaça de Pius XII

21h MANIFESTACIÓ Reivindiquem la ciutat. Ho organitza: Assoc. Juvenil La Coll@nada A la plaça de Pius XII 22h SOPAR D’INICI DE FES-

a portada

agost/2019

Festa Major d’Igualada TES Inaugurem el Territori Festiu i la Festa Major. Ho organitza: Assoc. Juvenil La Coll@nada. A la plaça de Pius XII

18 h MICROTEATRE: “Xiques” amb artistes locals i comarcals. 5 espais poc habituals de l’Aurora i per a pocs espectadors. 4 funcions diàries de cada espectacle. Per la Festa Major, vine al Xiques, pica una mica i no et perdis res. De les 18 a les 21 h (20 funcions diàries) A diferents espais poc habituals del Teatre de l’Aurora.

23 h ZONA PD Ho organitza el Casal Popular d’Igualada, el Foment. A la rambla de Sant Isidre

18.30 h TE’N RECORDES? Inauguració de l’exposició. A la sala d’exposicions de la Biblioteca Central d’Igualada

DIMARTS 20

19 h MÚSIQUES DE LA FESTA Amb la col·laboració de Dessota, Aula de Música Tradicional de l’Anoia (AMTA) i Moixiganguers d’Igualada. Al Museu de la Pell

11.30 h VISITES AL NOU EDIFICI DE L’ARXIU COMARCAL DE L’ANOIA, ANTIGA “ESCOLA TENERIA” Durada aproximada: 1.30 hores. Gratuït. Inscripcions: martinezd@aj-igualada.net Punt de trobada a la plaça del Rei Neptú

19.30 h QUE COMENCI LA FUNCIÓ! EL CIRC A IGUALADA (1883-2018) Inauguració de l’exposició. A la Sala Municipal d’Exposicions

11.30 h COLL@NADETA Activitats de tota mena per a la canalla. Ho organitza: Assoc. Juvenil La Coll@nada A la plaça de Pius XII

20 h TABALADA MENUDA Tots els nens i nenes hi poden participar amb un tabal (en companyia d’una persona adulta). Coordinat pels GRALLERS D’IGUALADA Sortida: carrer Dr. Joan Mercader. Arribada:plaça de l’Ajuntament.

12 h PRESENTACIÓ DEL TABAL. L’ESTAMPA DEL SANT, I LLIURAMENT DEL PENÓ DE LA CIUTAT L’estampa és a càrrec de Albert Vendrell L’entitat portadora del penó serà enguany l’entitat Coral Gatzara, amb motiu del seu 50 aniversari. El Tabaler serà Roger Teixé Escura. Al Saló de Sessions de l’Ajuntament

17.30 h CURSA DE LA SÍNDRIA Ho organitza: Assoc. Juvenil La Coll@nada Al carrer del Rec

17 h JOCS BÈSTIES Ho organitza: Assoc. Juvenil La Coll@nada Al carrer del Rec

18h IGUALADÍ DE FERRO Ho organitza: Assoc. Juvenil La Coll@nada Al carrer del Rec

21.30 h CINEMA SOTA ELS ESTELS HOTEL TRANSSILVÀNIA 3: UNES VACANCES MONSTRUOSES Al Parc Central 21.30 h TRIA DE LES ESPURNES A la plaça de Pius XII

a portada

agost/2019

Festa Major d’Igualada

DIMECRES 21 1.30 h VISITES AL NOU EDIFICI DE L’ARXIU COMARCAL DE L’ANOIA, ANTIGA “ESCOLA TENERIA”. Gratuït. Aforament limitat. Inscripcions: martinezd@aj-igualada.net Punt de trobada plaça del Rei Neptú 12 h LA FAMÍLIA A TAULA Jocs de taula a la fresca en família. Ho organitza: Assoc. Juvenil La Coll@nada A la plaça de Pius XII 18 h MICROTEATRE: “Xiques” amb artistes locals i comarcals. A diferents espais poc habituals del Teatre de l’Aurora. 18.30 h JUDICI A LA DEMOCRÀCIA. ELS DRETS PERSEGUITS. Presentació de l’exposició, amb motiu de la inauguració de la nova seu d’Òmnium Cultural. A càrrec del Sr. Marcel Mauri, vicepresident de l’entitat. Ho organitza: Òmnium Cultural A l’Empremta (c/ de Santa Maria, 12) 18.30 h ACOMPANYA LA IMATGERIA FESTIVA Amb la participació del drac i les víbries d’Igualada, portats pels Diables d’Igualada; el Bufarot, petit drac d’Igua-

lada, portat pels Petits Diables d’Igualada; els el Voraxcis del grup Mal Llamp; els gegants de la colla del Bisbalet; el Tonet, la Conxita i els gegantons; els Capgrossos, acompanyats dels grallers Gallarda d’Igualada; els nanos, acompanyats dels Grallers d’Igualada; els Gegants del Barri de Xauxa i els Gegants de la Ciutat, acompanyats dels grallers de Dessota. Sortida: carrer Dr. Joan Mercader. Arribada: plaça de l’Ajuntament. 19 h O-BIRRING Cursa d’orientació esbojarrada on la cervesa juga un paper especial. Ho organitza: Assoc. Juvenil La Coll@nada A la plaça de Pius XII 19.30 h ARRIBADA DE LA CERCAVILA D’IMATGERIA. A la plaça de l’Ajuntament

tistes locals i comarcals. A diferents espais poc habituals del Teatre de l’Aurora. 18.30 h ACTE INSTITUCIONAL: HOMENATGE A CARLOS MIGUEL SOLÁ, UN ACTOR DE CINE IGUALADÍ Al Saló de Sessions de l’Ajuntament 19.30 h QUO VADIS, JOVENT? Taula rodona sobre el moviment juvenil a la ciutat. Ho organitza: Assoc. Juvenil La Coll@nada A la plaça de Pius XII 19.30 h CONCERT DE LA BANDA DE MÚSICA D’IGUALADA Al carrer nou de Cal Font 21 h THE MCKENSY’S CLAN BAND. Pel nucli antic fins a la plaça de l’Ajuntament

20 h CONCERT DE LA JOVE ORQUESTRA SIMFÒNICA DE L’ANOIA Obres d’autors catalans. La Presó de Lleida - Versió per a orquestra simfònica a càrrec de Concepció Ramió. Director: Josep Miquel Mindán Al Teatre Municipal l’Ateneu.

21.30h PREGÓ DE FESTA MAJOR AMB TONI ALBÀ . HABEMUS FESTUM L’actor Toni Albà protagonitzarà el pregó de Festa Major i encarnarà un dels personatges que més l’ha popularitzat. A la plaça de l’Ajuntament

20.30 h TASTETS CAP A LA SOBIRANIA ETÍLICA Ho organitza: Assoc. Juvenil La Coll@nada A la plaça de Pius XII

22 h MÓN PETIT MÓN. VINE A BALLAR SWING. Amb la col·laboració de Swing Anoia. Al carrer nou de Cal Font

21 h VERSOTS I BALL PARLAT DELS DIABLES D’IGUALADA Acte amb foc A la plaça de l’Ajuntament 21.30 h TAST DE LA PÓLVORA, amb les colles Diables d’Igualada, Mal Llamp, Petits Diables d’Igualada i Pixapólvores. Acte amb foc. A la plaça de l’Ajuntament. 23 h CAMIONET A LA FESTA Ho organitza: Assoc. Juvenil La Coll@nada Recorregut: De la plaça Pius XII a la rambla Sant Isidre 0 h ZONA PD Ho organitza el Casal Popular d’Igualada, el Foment. A la rambla de Sant Isidre

DIJOUS 22 11 h i 12h CONTES DE FESTA MA-

JOR Dues sessions de contes esbojarrats a càrrec de Keke Shuga. A la sala d’actes de la Biblioteca Central d’Igualada

11.30 h VISITES AL NOU EDIFICI DE L’ARXIU COMARCAL DE L’ANOIA, ANTIGA “ESCOLA TENERIA”. Gratuït. Aforament limitat. Inscripcions: martinezd@aj-igualada. net Punt de trobada plaça del Rei Neptú 13 h VERMUT DIABÒLIC Vermut diabòlic del Ball de Sant Miquel i els diables d’Igualada. A la plaça de Pius XII 18 h i 19 h NO EM TOQUIS ELS OUS! Ho organitza: Assoc. Juvenil La Coll@nada A la plaça de Pius XII 18 h MICROTEATRE: “Xiques” amb ar-

22 h OPERACIÓ CIGRÓ Ho organitza: Assoc. Juvenil La Coll@nada. A la plaça de Pius XII 22.30 h QUICO, EL CELIO, EL NOI I EL MUT DE FERRERIES presenten, 26 ANYS AL 4L. A la plaça de l’Ajuntament 22.30 h CONCERT DE LA COBLA ALMOGAVARENCA. Amb la col·laboració de l’Agrupació Sardanista d’Igualada Al claustre de l’Escola Pia d’Igualada 22.30 h COMEDIANTS DE L’ATENEU IGUALADÍ presenten L’ESTIUET DEL SENYOR MARTÍ Al Teatre Municipal l’Ateneu 23 h Espectacle THE HALF, a càrrec de la Cia Fora de Lugar Al Pati del Museu de la Pell. 0 h DISCO CIGRÓ Ho organitza: Assoc. Juvenil La Coll@nada A la plaça de Pius XII

DIVENDRES 23 1.30 h VISITES AL NOU EDIFICI DE L’ARXIU COMARCAL DE L’ANOIA, ANTIGA “ESCOLA TENERIA”. Gratuït. Aforament limitat. Inscripcions: martinezd@aj-igualada.net Punt de trobada a la plaça del Rei Neptú 12 h TRONADA a càrrec de Els Voladors, trabucaires d’Igualada. Acte amb foc A la rambla de Sant Isidre 12.30 h TRASLLAT DE SANT BARTOMEU Ho organitza: La FESTHI Recorregut: carrer del Roser, plaça de Pius XII, carrer de Santa Maria i plaça del Bruc. Acte amb foc. 13 h VERMUT DE LA TRONADA Ho organitza: Casal Popular d’Igualada el Foment i Assoc. Juvenil La Coll@nada Al Casal Popular d’Igualada el Foment 16.15 h ELS GEGANTS VISITEN LA GENT GRAN Visites festives a les residències per a la

agost/2019

publicitat

a portada

agost/2019

Festa Major d’Igualada gent gran, a càrrec dels Petits Diables d’Igualada amb el drac Bufarot; el Tonet Blanquer, el Bisbalet, acompanyats dels seus músics. Amb l’Associació Cultural Dessota, petits Diables d’Igualada, Colla Gegantera del Bisbalet i Ass. de

Al Teatre Municipal l’Ateneu. 19 h OBERTURA DE LA FIRA D’ATRACCIONS Instal·lada a la part frontal de l’av. Catalunya i carrer de França, a continuació del Parc Central

17 h CONCENTRACIÓ D’ANDRÒMINES 18 h DE CAP AL REC - 5a BAIXADA D’ANDRÒMINES Ho organitza: Assoc. Juvenil La Coll@nada A l’av. Gaudí amb carrer Milà i Fontanals 19 h COMEDIANTS de l’Ateneu Igualadí presenta “L’ESTIUET DEL SENYOR MARTÍ”

21h SOPAR POPULAR DE TAPES Ho organitza: Assoc. Juvenil La Coll@nada. A la plaça de Pius XII

19 h SUPERCOPA DE CATALUNYA D’HANDBOL – Final femenina

21 h VERSOTS I BALL PARLAT del Ball de Sant Miquel i els Diables, d’Igualada. Acte amb foc. A la plaça de l’Ajuntament.

21 h SUPERCOPA DE CATALUNYA D’HANDBOL – Final masculina Ho organitza: Federació Catalana Handbol i Club Handbol Igualada. Al pavelló de les Comes

21.45 h La PASSACALLE Ho organitza: la FESTHI. Acte amb foc. Recorregut: plaça de l’Ajuntament, carrer de l’Argent, plaça de la Creu, carrer de Garcia Fossas, rambla de Sant Isidre, carrer d’Òdena, carrer de Sant Pau, carrer Esquiladors, carrer del Vidre, carrer de Sant Jordi, plaça del Rei Neptú, carrer de la Soledat fins al número 52, plaça del Rei Neptú, carrer del Roser i plaça de Pius XII.

19.30 h VESPRES EN HONOR A SANT BARTOMEU i TOC DEL TABAL Ho organitza: Parròquia de Santa Maria i FESTHI A la Basílica de Santa Maria Veïns del Barri de Xauxa Al Centre de dia Montserrat, Residència Igualada

Adoptagat i 7 vides, Unión Cultural Extremeña, Rec on Fire. A l’espai de barraques, carrer Dr. Joan Mercader

20 h MAI IGUALADA Kahoot popular per descobrir diferents aspectes d’Igualada, de forma divertida. Ho organitza: Cal Cuta i Assoc. Juvenil La Coll@nada A la plaça de Pius XII 21 h TAST AL REC – BARRAQUES Les Barraques 2019 estaran gestionades per: Softball Club Igualada, Anoia Rugby Club, Unión Deportiva Montserrat Igualada, Igualada Volei Club, Jovent Republicà Igualada, Gats Igualada,

22 h Concert de LORENZO SANTAMARIA A la plaça de Cal Font 22.30 h ESPECTACLE INICI CORREFOC A càrrec del grup Mal Llamp, amb motiu dels 30 anys de l’entitat. A la plaça de l’Ajuntament 23 h CORREFOC Amb els Petits Diables d’Igualada i Pixapólvora ; el Grup Mal Llamp amb el Flameus; els Diables d’Igualada amb la Víbria Jove d’Igualada. Acte amb foc.Coordina el correfoc: Mal Llamp d’Igualada. Sortida: carrer de Garcia Fossas. Arribada: plaça de l’Ajuntament. Acte amb foc.

societat

agost/2019

Societat

“Lliures de masclismes”, la Diputació de Barcelona contra les violències sexuals als espais públics d’oci S’han dissenyat materials per als ajuntaments per ajudar-los en la sensibilització, prevenció, detecció i atenció davant de situacions de violències sexuals als espais públics d’oci que es poden descarregar i adaptar acada municipi a través de la web diba.cat.

La Diputació de Barcelona ha posat en marxa la nova campanya “Lliures de masclismes” per continuar donant suport als municipis en la tasca d’aconseguir unes festes i unes activitats d’oci lliures d’agressions sexistes. “Lliures de masclismes” agafa el relleu de la pionera “No és No”, durant la qual, l’any passat, es van repartir més de 60.000 polseres que duien aquest lema a 99 municipis de la demarcació. Enguany està previst repartir-ne 180.000. La novetat d’aquest any és la incorporació de carpes Punts Lila que la Diputació posa a disposició dels ajuntaments de municipis més petits de 20.000 habitants perquè les instal·lin durant el desenvolupament d’activitats d’oci. Els “Punts Lila” estan destinats a informar, sensibilitzar i prevenir les actituds masclistes i comportaments sexistes que es produeixin en espais públics d’oci i festius (festes majors, festivals, actuacions musicals, oci nocturn...). La cessió als ajuntaments d’aquestes carpes s’acompanya d’una formació per a les persones responsables de gestionar el punt. Protocols d’actuació als municipis Cal remarcar que, des de fa dos anys, la Diputació de Barcelona ha obert una nova línia de col·laboració amb els ajuntaments per donar-los suport econòmic i tècnic en l’elaboració de protocols d’actuació davant l’assetjament sexual en espais públics d’oci. Aquests protocols han de permetre revisar i dissenyar les programacions d’activitats (festes locals, celebracions, tradicions, festivals, concerts, oci nocturn, etc.) des de la perspectiva de gènere, i preveure les actuacions en el cas que es produeixin violències sexuals en aquests espais o contextos. Guia per a l’elaboració de protocols A més, i per tal que els municipis puguin elaborar els protocols, la corporació els aporta una eina que complementa aquestes accions per a l’abordatge integral de les violències masclistes. Es

Punt Lila a Montmeló. DIPUTACIÓ DE BARCELONA

PUNTS LILES Les carpes” Punt Lila” estan destinats a informar, sensibilitzar i prevenir les actituds masclistes i comportaments sexistes que es produeixin durant les festes d’estiu i festes majors. També es repartiran 180.000 polseres, amb l’eslògan “Lliures de masclismes”. També es repartiran 180.000 polseres, amb l’eslògan “Lliures de masclismes”.

Cartell de la campanya que els ajuntaments poden descarregar de la web diba.cat i adaptar al seu municipi. DIPUTACIÓ DE BARCELONA

tracta de l’edició de la Guia per a l’elaboració de protocols davant les violències sexuals en espais públics d’oci, que es pot descarregar gratuïtament a través del web de la Llibreria de la Diputació de Barcelona. La publicació té com a objectiu acompanyar els ens locals en l’articulació d’una resposta coordinada a les violències sexuals. En aquest recurs es proporcionen eines teòriques i pràctiques per a la diagnosi i el disseny de protocols des dels eixos de la prevenció, la detecció, l’atenció i la recuperació de les violències masclistes amb contingut sexual que es donen en espais públics d’oci. Aquest material és un pas més en la voluntat de la Diputació de Barcelona de continuar desplegant instruments i recursos per aconseguir espais lliures de violències masclistes a tota la demarcació.

a portada

agost/2019

Festa Major d’Igualada 0 h LA REBUDA I FESTA DE LA PASSACALLE Ho organitza: FESTHI i l’ Assoc. Juvenil La Coll@ nada A la plaça de Pius XII

A l’espai de barraques, al carrer Dr. Joan Mercader 2.30 h LA FESTA DE LA PASSACALLE Amb PD’s de l’escena musical igualadina Ho organitza: Assoc. Juvenil La Coll@nada A la plaça de Pius XII

DISSABTE 24 9.45 h ELS GEGANTS VISITEN LA GENT GRAN. Amb l’Associació Cultural Dessota, Petits Diables, Mal Llamp, Barri de Xauxa i Diables d’Igualada A la Llar del Sant Crist, Pare Vilaseca i Fundació Sanitària Sant Josep 10 h 40è CAMPIONAT DE TENNIS DE TAULA Ho organitza: Club de Ping Pong Igualada. Al pavelló de les Comes 10.30 h CAMPIONAT DE PARTIDES RÀPIDES D’ESCACS Ho organitza: Club d’Escacs d’Igualada. Gratuït. A l’Ateneu Igualadí 11 h CAMPIONAT DE FUTBOLÍ DE FESTA MAJOR Ho coordina: l’Assoc. cultural El Pati d’Igualada. A la Penya (carrer de Sant Magí)

0.30 h Concert d’ OBESES + DR. PRATS Tornen els herois, torna la revolució, torna l’excel·lència, torna el grup de culte de l’escena musical catalana amb el seu 5è disc Fills de les Estrelles, Obeses és referència del virtuosisme, bon gust i plaer desenfrenat. Dr. Prats, amb el seu nou disc Venim de lluny, reflex perfecte del moment actual. A nivell musical és una explosió festiva que explora una multitud d’estils sense cap prejudici. Una proposta optimista, però també crítica. Al Parc Central 1 h CONCERT amb LASTA SANCO Ho organitza: Assoc. Juvenil La Coll@nada A la plaça de Pius XII 1.30 h ESPAI BARRAQUES – ZONA PD’S, amb AKA MUFFINS, Dj i productor d’Igualada i VIRGI, Dj, cantautora i productora de Calaf.

11.30 h VISITES AL NOU EDIFICI DE L’ARXIU COMARCAL DE L’ANOIA, ANTIGA “ESCOLA TENERIA”. Gratuït. Aforament limitat. Inscripcions: martinezd@aj-igualada.net Punt de trobada plaça del Rei Neptú 12 h TIRADES POPULARS DE BITL L E S CATALANES Ho organitza: el Club de Bitlles Igualada A la plaça de l’Ajuntament 12 a 16. 30 h FES-TA EL DI-

NAR Ho organitza: Assoc. Juvenil La Coll@nada A la rambla de Sant Isidre 16 h PARTIT DE RUGBY FESTA MAJOR Ho organitza: Anoia Rugby Club Al camp de futbol de les Comes 16 h PARTIT DE FUTBOL DE FESTA MAJOR Ho organitza: SE ATENEU-Penya Blau Grana Igualad Al camp de futbol de les Comes 2 18 h FUTBOL FEMENÍ: PARTIT FESTA MAJOR Ho organitza: Club Futbol Igualada. Al camp de futbol de Les Comes 1 18 h FUTBOL: XV TROFEU AVI FESTA MAJOR Ho organitza: Agrupació de Veterans Futbolistes d’Igualada. Al Camp de Futbol de Les Comes 2 18 h CERCAVILA TRADICIONAL L’Associació Cultural Dessota gestiona la imatgeria municipal no de foc. Acte amb foc. Acte amb foc. Sortida: plaça de Pius XII. Arribada: plaça de l’Ajuntament,. 19 h MISSA FESTIVA Ho organitza: la parròquia de Santa Maria d’Igualada i la FESTHI A la Basílica de Santa Maria 20 h PROCESSÓ DE SANT BARTOMEU Amb la col·laboració de la FESTHI. Acte amb foc. Sortida i arribada: plaça del Bruc. 20 h PARTIT DE FUTBOL – Memorial Drs. Botet. Trofeu Ciutat Igualada. Ho organitza: UD Montserrat Al camp de futbol de Les Comes 2 21 h TEATRE: AUDIÈNCIA I-REAL a càrrec de la Cia. Toni Albà

a portada

agost/2019

Festa Major d’Igualada Al Teatre Municipal l’Ateneu. 22 h SOPAR DE CERCANIT Ho organitza: Assoc. Juvenil La Coll@nada. A la plaça de Pius XII 22.30 h Vine a Ballar amb l’ORQUESTRA NEW MARABÚ A la plaça de l’Ajuntament 23 h CERCANIT Ho organitza: Assoc. Juvenil La Coll@nada. Sortida: plaça de Sant Miquel. Arribada: plaça de Pius XII. 23 h a 7 h BARRAQUES - FESTIVAL IGUALADA ROCK CITY’19 23 h THE CAPACES

0 h IMPERIAL JADE 1 h BLOWFUSE 2 h HAMLET A l’espai barraques, al carrer Dr. Joan Mercader 0 h DISCO MÒBIL AMB THE CHANCLETTES A la plaça de la Creu 0 h ZONA PD Ho organitza el Casal Popular d’Igualada, el Foment. A la rambla de Sant Isidre 1 h MANEL FUENTES & THE SPRING’S TEAM A la plaça de Cal Font CONCERTS AL TERRITORI FESTIU 1.30 h SHERPAH 3 h JAZZWOMAN 5 h PD’S

Ho organitza: Assoc. Juvenil La Coll@nada A la plaça de Pius XII

DIUMENGE 25 8 h MATINADES

Ho coordina: Moixiganguers d’Igualada Pel nucli antic de la ciutat

9 h TORNEIG DE PETANCA FESTA MAJOR IGUALADA

Ho organitza : Associació Petanca Fàtima 2013 A les pistes de petanca del Parc Valldaura

9.30 h CERCAVILA D’ANADA A OFICI

L’Associació Cultural Dessota és l’entitat gestora de la imatgeria municipal no de foc. Els Diables d’Igualada són gestors de la imatgeria municipal de foc. Amb la col·laboració de la FESTHI. Acte amb foc. Sortida: rambla de Sant Isidre. Arribada: plaça del Bruc. 10 h XVIII CAMPIONAT DE BITLLES CATALANES ENTRE CLUBS DE CATALUNYA

Ho organitza: Club de Bitlles Igualada

a portada

Al camp de bitlles del poliesportiu les Comes (davant de la piscina coberta). 10 h OFICI SOLEMNE EN HONOR A SANT BARTOMEU.

A la sortida, es farà el lliurament de l’ESTAMPA DE SANT BARTOMEU, obra de l’artista igualadí Albert Vendrell, per part de membres d’entitats de cultura popular i tradicional i vinculades a la festa. A la Basílica de Santa Maria

Seguidament, TRADICIONALS ESPADATS a càrrec dels Moixiganguers d’Igualada. REPIC DE CAMPANES des de la Basílica i CERCAVILA D’ENTRADA A PLAÇA del seguici popular. Acte amb foc. Recorregut: plaça del Bruc, carrer de Santa Maria i plaça de l‘Ajuntament. 12.15 h INICI DE L’EXHIBICIÓ CASTELLERA amb els Moixiganguers d’Igualada, Colla Joves Xiquets de Valls i Colla Castellera Capgrossos de Mataró. A la plaça de l’Ajuntament 18 h ACTUACIONS DE LLUÏMENT I BALLS PARLATS del Ball de Gitanes, Ball de Bastons d’Igualada, Ball de Cercolets d’Igualada i Ball de Pastorets d’Igualada. Ho

organitza: la FESTHI.

A la plaça de Pius XII

18 h PARTIT DE FUTBOL DE FESTA MAJOR Ho organitza: Club de Futbol Igualada Al camp de futbol de les Comes 1

agost/2019

18.30 h ESPAI XARXA amb BACK TO CLASSICS a càrrec de la Cia Planeta Trampolí Ho coordina: La Xarxa d’Igualada. Al carrer de Sant Jordi 19.30 h FESTA AL FOMENT amb concert de TRES DE PEGO + PD fins les 0 h Ho organitza: Casal Popular d’Igualada el Foment i Assoc. Juvenil La Coll@nada A la rambla de Sant Isidre 19.30 h RETORN DEL SANT Ho organitza: la FESTHI. Acte amb foc De la plaça del Bruc al carrer del Roser. 20 h LA NENA DELS PARDALS, a càrrec de la Cia Teatre al Detall. Un espectacle amb música en directe. Quan el Gran Timoner ordena exterminar els pardals del país perquè es mengen el gra, una nena, la Ming Li, decideix portar-li la contrària i seguir les directrius del seu cor. Un espectacle poètic i emocionant sobre els petits herois quotidians, sobre el respecte a la vida i la saviesa innata dels nens. Premi Mostra 2018.

Al Teatre Municipal l’Ateneu 20 h Concert de FESTA MAJOR amb l’ORQUESTRA METROPOL A la plaça de l’Ajuntament LA REVETLLA POPULAR DE LES PLACES 22 h CONCERT DE SUU A la plaça de cal Font 23 h KARAOKE KIDS de KaraokesBand. Al carrer de Sant Jordi 0 h CONCERTS 1 h ALBERCOCKS 2.30 h TRIBADE 4.30 h PD’S Ho organitza: Casal Popular d’Igualada el Foment i l’Assoc. Juvenil La Coll@nada A la plaça de Pius XII 0 h ZONA COUNTRY. Amb la col·laboració de Country Ateneu A la rambla Sant Isidre 0 h TAPEO SOUND SYSTEM. A la plaça de la Creu 0 h BALL amb l’orquestra METROPOL. A la plaça de l’Ajuntament 0 – 7 h ESPAI BARRAQUES – 8a edició del RRREC FESTIVAL 0 h STEVE SMYTH & THE DIABLOS 1.30 h LES CRUET 2.45 h TUYA 4 h AKKAN 0 h VAPARIR TOUR A la plaça de Cal Font

DILLUNS 25 11.30 h AMBAUKA amb la Festa de l’Escuma Ho coordina la Xarxa d’Igualada. A la plaça de l’Ajuntament 19 h CERCAVILA MENUDA i actuacions dels diferents grups en arribar a la plaça de l‘Ajuntament. Amb la participació de les

a portada

entitats: Petits Mal-Llamp; Petits Diables amb el drac Bufarot i el drac Xerric; Drac Mal Llamp; capgrossos del Bisbalet Carme i Caterina; els Nanos d’Igualada amb els grallers de Dessota i els gegantons Pia i Tomeu amb els seus pares Conxita i Tonet; Petits Gegants de la Ciutat, la mainada de l’Agrupació Folklòrica amb el Ball de Cercolets d’Igualada, acompanyats dels grallers Gallarda d’Igualada; infantils de Bitrac Dansa amb el Ball de Corrandes, acompanyats dels Grallers de Santa Madrona; i la canalla dels Moixiganguers d’Igualada. Darrere la cercavila es pot afegir tothom que disposi d’un element festiu adient per a una cercavila de Festa Major. Presentacions a càrrec de la Salero i la Salereta de la ciutat,. Acte amb foc. De la plaça de Cal Font a la plaça de l’Ajuntament. 19.30 h CANTADA D’HAVANERES amb el grup HAVÁNAME La Comissió de Festes del barri de la Font Vella prepararà el rom cremat. A l’amfiteatre del parc de l’Estació Vella 20 h BALLADA DE SARDANES amb la COBLA CIUTAT DE TERRASSA Amb la col·laboració de l’Agrupació Sardanista d´Igualada. Al carrer nou de Cal Font 23 h PIROMUSICAL amb l’espectacle IL·LUSIONA’T! A càrrec de l’empresa Pirotècnia Igual. Al Parc Central 23.45 h EL TONET I LA CONXITA SE’N TORNEN A LA FEINA I ADÉU-SIAU FESTA Demà tornem a la feina i després de la festa els bessons Pia i Tomeu, i en Tonet i la Conxita se’n

tornen cap al Museu. Durant el trajecte, qui ho desitgi els podrà dur. Ho coordina: Associació Cultural Dessota. Itinerari: plaça de l’Ajuntament, trv. de Sant Sebastià, portal d’en Vives, pg. de les Cabres, baixada de St. Nicolau i c. de Joan Mercader. 1 h TRADICIONAL PUJADA DE CADIRES AL CLEIN Ho organitza: Assoc. Juvenil La Coll@nada A la rambla Sant Isidre

a portada

agost/2019

Festa Major d’Igualada

“La Festa Major és un basar on tothom trobarà algun estímul, il·lusió i participació” Pere Camps Regidor de Promoció Cultural i Relacions Institucionals de l’Ajuntament d’Igualada

TCM

Ha viscut la Festa Major d’Igualada com a veí i, des de fa quatre anys, com a regidor responsable de la seva organització. Les festes dels pobles són dies per desconnectar de la feina, per escampar la boira, per gaudir, per retrobar-se amb amics... Què representa, per al regidor de Promoció Cultural, la Festa Major d’Igualada? És tot el que dius i encara més. La Festa Major cadascú se la fa seva i la gràcia és que tothom hi trobi un motiu, un moment, un acte per gaudir i compartir, per participar-hi. Però considero que el més important és que, per a molta gent, és un moment especial de retrobada amb la comunitat, amb els veïns, amb els familiars i els amics. És temps per conversar, per exercir d’igualadí. Són els dies que més ens identifiquen. Fa uns anys, els igualadins marxaven per la Festa Major, sobretot els joves. Això s’ha capgirat? Hi ha un eslògan que vaig dir a la meva primera Festa Major com a regidor, i que va ser tot un titular: “Abans era una excusa per marxar i ara és un motiu per ser-hi” Què es busca, des de l’Ajuntament, a l’hora de dissenyar el programa d’actes de la Festa Major, amb el qual, com vostè deia, tothom trobi els seus espais? La nostra prioritat és que tothom trobi activitats amb les quals s’identifiquin, sigui com a espectadors o com a protagonistes de la festa. Que tothom hi tingui cabuda, que totes les entitats, associacions, federacions, gremis, etc., tothom hi pugui ser i participar-hi. En una setmana, fent filigranes, el gran equip del departament de Cultura ho fa possible. L’Ajuntament és l’organitzador de la Festa Major, coordina i encaixa els actes dins el programa, però cal destacar el paper d’entitats, associacions, clubs, etc.

“

“Els de la Festa Major són els dies que més ens identifiquen”

“La Festa Major abans era una excusa per marxar i ara és un motiu per ser-hi”

El regidor Pere Camps, al costat de l’estàtua dedicada al músic igualadí Jordi Savall. TCM

dins l’organització. És que són les entitats, com la Coll@nada, Dessota, Agrupació Folklòrica, FESTHI, Teatre de l’Aurora, Diables (tots), Grup de teatre d’aficionats de l’Ateneu... Tots els clubs esportius (hi ha dues Supercopes de Catalunya d’handbol, amb final femenina i final masculina), l’Agrupació Sardanista, la MACA, Moixiganguers, el Country, la Banda, l’Ateneu... i tantes altres. Aquest dinamisme de les entitats durant la festa és un reflex de la bona salut que viu l’associacionisme a Igualada? Aquesta resposta va lligada amb l’anterior. Socialment, al nostre país, Catalunya, des de mitjans del S. XIX van iniciar-se molts col·lectius de diversos àmbits: culturals, musicals, corals, esportius, veïnals, artístics, etc. Una gran riquesa de teixit associatiu. A Igualada, el Gremi de Traginers faran aviat 200 anys; la Festa dels Reis, 125; la Coral la Llàntia, l’Ateneu, El Foment..., tots són centenaris. Tenim l’Escola Municipal d’Arts, de Música i de Teatre. 16 corals, 9 escoles de dansa... És un reflex de la bona

salut que viu l’associacionisme a Igualada. I tant! Una d’aquestes entitats s’ha queixat públicament sobre l’encavalcament d’actes a la Festa Major? Quina resposta doneu des de l’Ajuntament? Sí, ho hem resolt retardant l’horari del concert d’Obeses al Parc Central, i després Dr. Prats. Cada any és excepcional, per la prioritat que tenen les festes tradicionals al voltant de la data de Sant Bartomeu, el 24 d’agost i la vigília, divendres, amb la Passacalle. Aquest any, en caure en dissabte, hi ha més acumulació d’espectacles divendres i dissabte. És qüestió de prioritats per tota mena de públic, però intentem fer equilibris perquè el màxim de persones gaudeixin del màxim d’espectacles. Evidentment, ens hagués agradat que els diables del Ball de Sant Miquel poguessin participar en el correfoc de divendres, però per acord d’assemblea, van considerar més important participar a la Passacalle. Com s’encaixa, des de l’Ajuntament, el fet que els actes que

proposa la FESTHI es moguin cada any segons quan cau Sant Bartomeu? Com es casen els típics actes que s’han consolidat en les darreres dècades, amb les propostes de la FESTHI? L’Ajuntament es va comprometre que el dia de Sant Bartomeu sempre estigui dins la setmana de la Festa Major. I, ja ho hem dit abans, prioritzem les activitats tradicionals entorn la data del sant, i anem adaptant tots els altres actes. És una voluntat i entesa entre tots. Fa temps va manifestar que el tema de la festivitat de Sant Bartomeu cauria pel seu propi pes…. Cap on està caient? La FESTHI demana que sigui festa per Sant Bartomeu, i de moment no es reflecteix per diverses circumstàncies. Sabem que el fet que sigui festiu “el dilluns de la Festa Major” és una opció molt còmoda per projectes d’estiu de molts igualadins. La FESTHI fa vuit anys que demana aquest canvi i només el temps i la societat ho aniran definint. Com valoreu la decisió presa per La Coll@nada de renunciar a

“La nostra prioritat és que tothom trobi activitats amb les quals s’identifiquin, sigui com a espectadors o com a protagonistes de la festa” “Cada any és excepcional, per la prioritat que tenen les festes tradicionals al voltant de la data de Sant Bartomeu, el 24 d’agost i la vigília, el divendres amb la Passacalle” “Intentem fer equilibris perquè el màxim de persones gaudeixin del màxim d’espectacles”

a portada

agost/2019

Festa Major d’Igualada l’aportació econòmica de l’Ajuntament per als seus actes dins el programa de la Festa Major? Manifesten que “no volen ningú que els qüestioni, ningú que els mani”. Els actes que organitzaven eren “complementaris” als altres i ara “volen alçar el vol” i es presenten com a festa major “alternativa”. Això pot afectar el conjunt de la festa? Són hereus de la Festa Major alternativa que es feia gairebé clandestinament a la Muntanyeta, fa més de 15 o 20 anys. Socialment, han fet una gran tasca d’inclusió dels infants, joves i adolescents i són els responsables de l’èxit de participació de la Festa Major des de fa ja molts anys. La seva activitat dins la Festa Major d’Igualada sempre ha tingut un punt de rebel·lia vers el fet establert, amb un sentit lúdic i festiu. Entenem que el gest de no voler la subvenció també ho és, encara que el vincle amb l’ajuntament és molt estret per l’entesa a l’hora de coordinar tots els seus actes en la programació i pel suport que fa la logística que suposen els més de 30 actes de la Coll@nada. Com viu el dia a dia de la festa el regidor? El primer dilluns, al vespre, estic ple d’informació i d’adrenalina, tenint la sensació que ja en fa dos o tres dies que ha començat. Per altra

“

“L’Ajuntament es va comprometre que el dia de Sant Bartomeu sempre estigui dins la setmana de la Festa Major”

“La FESTHI fa vuit anys que demana aquest canvi, i només el temps i la societat ho aniran definint” “Demano que les relacions afectives siguin saludables, carregades d’amor i tendresa”

banda, em sap greu no poder estar a més llocs dels que voldria. I què fa el regidor l’endemà de la festa major? La mateixa nit del darrer dia, si tot ha anat més o menys bé, miro el cel, vaig a dormir tranquil i l’endemà em llevo content. Després, a mig matí, tots els mitjans em crivelleu a preguntes, que responc amb molt de gust. Quina crida fa als veïns i veïnes d’Igualada per gaudir i participar de la festa? Que se la facin seva, tant com puguin. La Festa Major és un “basar” on tothom trobarà algun estímul, il·lusió i participació. Aquests dies vénen molts igualadins forans, també gent de la comarca, o amics que vénen de lluny i que mai han vist correfocs, ni trabucaires, ni Moixiganguers... De fet, la festa la fan tots els qui hi participen. Demano, sobretot, que l’alcohol ni les drogues no els arruïnin la festa. I, també, que les relacions afectives siguin saludables, carregades d’amor i tendresa. Aprofito també per agraïr a totes les entitats que fan possible la Festa Major, i molt especialment, a la brigada municipal, policia local, Mossos, Creu Roja, Protecció Civil, Bombers, voluntaris de Torxa, etc.

a portada

agost/2019

Festa Major d’Igualada

Les colles critiquen l’Ajuntament per l’encavalcament d’actes de divendres i dissabte L’Ajuntament d’Igualada manté que ha coordinat els actes de la millor manera que ha pogut en el cas del Correfoc de divendres, coincidint amb la “Passacalle”. Un correfoc, coordinat pels Mal Llamp, que no podrà comptar amb el Ball de Sant Miquel per aquesta coincidència. La cercavila de dissabte serà dues hores abans de la Processó: la FESTHI avisa que “onze colles han hagut de triar on ser” per aquest encavalcament d’horaris

FRANCESC VILAPRINYÓ

Enguany, la sort i/o la problemàtica serà que dos dels plats forts -amb permís dels concerts- de la Festa Major d’Igualada es podran veure amb molt poques hores de diferència. De fet, poden encavalcar-se. La cercavila i la processó, dissabte a la tarda. És el que temen totes les colles, sigui quin sigui el seu posicionament sobre les diferents polèmiques que hi ha cada any. A aquesta edició les colles hi arriben consolidades i hi ha poques novetats en aquest sentit. L’any passat es va estrenar el Ball de Gitanes i aquest 2019 el menú de colles i danses no varia, tot i que el calendari ha portat a la coincidència de dues dates crucials en l’actual estructura de la Festa Major. Des de la constitució de la Federació del Seguici Tradicional i Històric d’Igualada, la FESTHI, fa una dècada, aquesta entitat ha abrigat la recuperació i de diferents actes i balls que s’havien fet almenys fa un segle. La tasca de recuperació o recreació d’aquestes manifestacions (segons l’òptica de cada part), ha estat ingent. Però la filosofia és que els balls i actes es facin entorn el 24 d’agost. Aquest any, el 24 d’agost és dissabte. Dissabte de Festa Major. I totes les colles formin part d’un col·lectiu o altre, lamenten que no s’ha pogut estructurar un calendari perquè les activitats com el correfoc o la “Passacalle” no coincidissin la vigília, divendres 23 al vespre. I, en aquesta ocasió, la majoria de colles també en responsabilitzen l’Ajuntament d’Igualada per no haver fet un paper de mediador. Les quatre colles de diables tenien un posicionament comú, afirmen. Però no podran ser totes al correfoc. Ara mateix, la nit de divendres 23 coincidiran en qüestió de poques

hores la “Passacalle” que organitza la FESTHI, el correfoc que enguany preparen els Mal Llamp , colla que celebra 30 anys aquest 2019, i un dels concerts estrella de la Festa Major, el d’Obeses i Dr. Prats. El Correfoc de divendres, amb absències Una colla d’Igualada que té un regal de Festa Major enguany és la colla Mal Llamp. Arriben als 30 anys d’existència i organitzaran el correfoc de la Festa Major, divendres a la nit. Dani Lladó, el president dels Mal Llamp –vinculats a l’històric barri de Santa Caterina d’Igualada- comenta que “hem pensat un Correfoc especial amb un inici teatralitzat. Volem fer una cosa trencadora”. Es mostren molt il·lusionats per tenir la responsabilitat de pensar el correfoc, però lamenten que no hi seran totes les colles per la coincidència amb la “Passacalle”, pràcticament a la mateixa franja horària de divendres. Lladó explica que “hi havia una postura conjunta de tots aquells que formem part de colles de diables, que calia estudiar un altre moment per al correfoc. Hi ha colles, com el Ball de Sant Miquel, que no poden ser a les dues celebracions”. En responsabilitza la “mala gestió dels horaris per part de l’ajuntament”. La solució era complicada, però s’havia parlat de fer el correfoc entrada la nit de dissabte. En la disjuntiva, el Ball de Sant Miquel i Diables d’Igualada ha triat ser a la “Passacalle”. El president de Mal Llamp comenta que “tant de bo haguéssim pogut fer un correfoc tots junts”. Per bé que assegura que “no hi ha mal ambient entre les colles de diables”, els sap greu que “hi haurà menys espectadors pel fet aquest que coincideixin dos actes”. Un altre motiu de queixa és el fet que el

concert es fa per segon any al Parc Central. La situació és idèntica a l’any passat: interessava portar el correfoc fins allà per arrossegar a més gent, però no hi ha hagut acord: “els carrers de la zona alta d’Igualada són carrers poc agraïts per a un correfoc, però era una manera de trobar la gent”, explica Lladó. Sobre altres possibilitats, des de Mal Llamp s’afirma que “sabíem que la FESTHI no es mouria ni un mil·límetre de fer la “Passacalle” divendres, doncs ells construeixen la festa a partir de Sant Bartomeu”. Recorda que les colles de diables ja havien fet un comunicat conjunt fa uns mesos que es demanava que l’Ajuntament d’Igualada potenciés el correfoc, però “els actes de foc no són una prioritat per a qui organitza les festes”. Dani Lladó valora el bon tracte amb el regidor Pere Camps, però entén que l’ajuntament hauria de fer un esforç per sintonitzar més amb les colles de foc. La FESTHI, més “transversal” Pel que fa a la FESTHI, l’entitat ha activat canvis operatius. Expliquen que “la FESTHI creix, s’obre, es fa més participativa i més diversa internament, en la seva organització. Hem iniciat una manera de treballar més transversal, com ho és la festa”. Ha dividit la gestió interna en cinc àmbits de treball, en els quals diversos experts i/o entesos en la matèria (siguin o no de la Federació) participen d’aquesta: Comissió Tècnica, Comissió Ciutat/Estratègia, Comissió Comunicació, Comissió Música i Entitats Federades. D’aquesta manera ha creat “espais de trobada per compartir les inquietuds i millorar el model festiu que es treballa des de la federació, amb una mirada més transversal i sumant més criteris i opinions”.

PRECEDENT Sis anys després es produeix la situació d’una acumulació de sortides d’entitats i balls en poques hores. El 2013 hi va haver una polèmica agra perquè les colles a penes van tenir temps d’actuar

DIVENDRES El menú musical és espectacular, amb Dr. Prats i Obeses al Parc Central, però el Correfoc es farà lluny, al centre, i el públic es pot disgregar també amb l’assistència a la “Passacalle”

MÉS INFORMACIÓ

www.anoiadiari.cat

El Ball de Sant Miquel critica l’Ajuntament pel “solapament” d’actes a la Festa Major d’Igualada

La sobrecàrrega de l’agenda de divendres 23 i de dissabte 24 és un dels focus de les crítiques de la FESTHI a l’Ajuntament d’Igualada. “Érem conscients, des de fa molt temps, de la possible coincidència i s’hi va començar a treballar des de finals de l’any passat. Des de llavors i fins ara vam reunir-nos amb les colles que organitzen el correfoc i amb Coll@nada, organitzadora del Cercanit. En aquesta reunió van presentar una proposta que evitava la coincidència d’actes: Versots del Ball de Sant Miquel i els Diables d’Igualada i la “Passacalle” es farien divendres i versots de Ball de Diables d’Igualada i correfoc, dissabte”. La proposta tenia “el consens, amb certs dubtes, per part de Diables d’Igualada” però calia derivar la Cercavila Tradicional a la tarda de divendres: “era impensable que el mateix dissabte hi pogués haver: Cercavila, Processó, Versots i Correfoc”. La FESTHI indica que “l’Ajuntament va mantenir la Cercavila Tradicional el dissabte i això va fer caure l’alternativa que es presentava des de la Federació amb el consens de les altres entitats”. La crítica és que “l’ajuntament no treballa per un model de ciutat. No gestionen les problemàtiques amb les entitats. En general, són reticents a qualsevol canvi que impliqui més que un petit ajust horari” i “no tenen poder de decisió sobre les seves imatges municipals (la participació final als actes de la imatgeria municipal queda finalment supeditada a l’entitat portadora, més enllà del que decidís el mateix ajuntament)”.

a portada

agost/2019

Festa Major d’Igualada 19

Una mega cercavila, partida en dos Sobre com serà la tarda de dissabte, amb la cercavila i la processó situades a les 6 i a les 8, els criteris de l’Ajuntament i la FESTHI, que organitza la processó, són molt diferents. El 2013 va tenir lloc una cercavila inusualment llarga que va acabar força tard, més que cap altra, per l’esmentada coincidència de la festivitat de Sant Bartomeu i la cercavila de la FESTHI amb l’agenda habitual de dissabte. El recorregut va ser més llarg i va ser molt criticat (alguns carrers eren massa estrets perquè hi hagués espectadors i algunes figures van haver de passar de llarg sense executar els balls per qüestió de temps). El regidor de Cultura i Festes, sobre la no presència del Ball de Sant Miquel al correfoc de divendres 23, comenta que “és qüestió de prioritats per tota mena de públic, però intentem fer equilibris perquè el màxim de persones gaudeixin del màxim d’espectacles. Evidentment, ens hauria agradat que els diables del Ball de Sant Miquel poguessin participar en el correfoc de divendres, però per acord d’assemblea, van considerar més important participar a la Passacalle”. Pere Camps descarta que aquesta vegada s’allargui tant, ja que hi ha dues activitats diferents, la cercavila i la processó: una a les 6 i l’altra a les 8. La FESTHI no ho veu així: “la distància horària entre un acte i l’altre no serà suficient. Preveiem que l’hora de sortida de processó es retardarà i serà dependent del final de la cercavila. El públic podria veure els dos actes si fes una marató de cercavila aquell dia, de 6 a 11 del vespre, ja que un succeirà rere l’altre. Però, sent realistes, és complicat”. Segons la FESTHI, “onze elements han hagut d’escollir a quin acte participar. Alguns miraran d’actuar a tots dos”

a portada

agost/2019

Festa Major d’Igualada

“S’ha de poder dir tot, de tot i de totes les maneres. I a qui no li agradi, que s’hi posi fulles” Toni Albà Actor, director teatral i bufó, farà el pregó de la Festa Major d’Igualada

TONI CORTÈS MINGUET

Sense pèls a la llengua. Com sempre. L’actor, director i bufó de Vilanova i la Geltrú torna, una vegada més, a l’Anoia. Ho fa per la Festa Major d’Igualada, convidat a fer el pregó. Hem parlat amb ell mentre comença a cuinar-lo, amb una recepta en què, de ben segur, no hi faltarà la sal i el pebre. Què és per a tu, en la nostra cultura mediterrània, la festa major d’un poble? La festa major és el punt culminant del caràcter de cada ciutat. En la nostra cultura mediterrània, el fet de festejar a l’aire lliure, de celebrar les festes a l’aire lliure, és excitant. Sortir, veure els gegants, els capgrossos, els entremesos, ballar, viure les coses típiques i peculiars de cada ciutat, és un moment d’eufòria que només és igualat amb el que és oposat, les festes de Nadal, que és l’altre punt culminant. Solstici d’estiu i solstici d’hivern. Som mediterranis… El fred ens fa enyorar la calor i, quan tenim calor, el que volem és festa. A Igualada, des de fa uns anys, la festa major ha anat incorporant uns elements històrics, que el jovent ha recuperat. Com poden conviure, en una festa major, la tradició i la modernitat? Per l’experiència que tinc d’anar de festa major en festa major, des de fa 39 anys, puc dir que cada ciutat té les seves tradicions, unes tradicions que, vistes des de fora, sempre són curioses. A cada poblet tenen les seves particularitats, molt específiques. Després, de cinquanta anys cap aquí, sobretot des que la televisió entra a les nostres cases, hi ha la moda d’incorporar el que ara es porta: Txarango ho peta, ara serà la Ro-

salia, i als noranta van ser Los Manolos, per posar uns exemples. Això es va repetint a cada ciutat. L’equilibri entre la modernor i la tradició és molt delicat. S’ha de treballar ara i de cara el futur per aquest equilibri. Es recuperen balls molt antics, que tenien una raó de ser al segle XIX, com el ball de casats. Però, i ara, no n’hi hauria d’haver de nous? M’ho invento: el ball dels aturats o el ball dels borratxos. Que fossin molt divertits i super xulos! Són molt xulos els balls antics, com el Ball de Cavallets o el de Galeres, per exemple, que són referents i són molt bonics. Està molt bé, però també cal reinventar-ne d’altres, que s’anessin repetint cada any i d’aquí a cent anys ja n’inventaran uns altres. Sobre la festa de Reis -que a Igualada és un referent i des de fa uns anys hi participen les dones, que és una cosa que trobo genial-, en quin moment es decideix, als pobles, que els Reis ja no vénen en camell? I quan comencen a venir en cavalls? I va arribar un moment en què van posar-hi tractors i, més recentment, carrosses. I d’aquí a uns anys potser vindran en naus o en drons… Vés a saber… La festa és per celebrar-la, per passar-s’ho bé i atrevir-se a fer coses noves i, evidentment, conservar les antigues. En una festa major hi ha gent per tot. En una ciutat com Igualada hi hauria d’haver un seguici que no s’acabés en tota la nit. Has fet molts pregons arreu del país, també has fet els pregons alternatius a les Festes de la Mercè de Barcelona. Sempre has dit que aquests pregons “no són per anar contra ningú sinó per riure’ns de nosaltres mateixos”. Sí, això és essencial. Si l’humor no intervé en la festa, si no hi intervé la contestació, les societats comencen a crear els tabús: això no es pot fer, això no es toca, al tanto amb això…

A partir que comencen a haver-hi tabús, les societats emmalalteixen culturalment i cívica. Una societat amb tabús es converteix en una societat amb por, i quan hi ha por és que la societat no és sana. Aquest any li ha tocat a la Carmena. Podia estar calladeta, i dir vinc a celebrar la festa major malgrat que hi ha presos polítics, però negar-ho és posar el dit a la nafra i provocar i, evidentment, als bufons ens costa molt poc encendre’ns… La nostra cultura és molt rica en manifestacions tradicionals com el pregó del Carnaval de Vilanova i la Geltrú, el teu poble, les Dames i Vells de Tarragona, els versots de les colles de diables, etc., farcits d’ironia, sàtira, paraulotes… I molta mala llet! Això és molt divertit i molt necessari. Sóc defensor a ultrança de la llibertat d’expressió. S’ha de poder dir tot, de tot i de totes les maneres. I a qui no li agradi, que s’hi posi fulles. I, sobretot, sobretot, que hi hagi gent que ens contesti, als bufons, als diables, als que fem versots… Faràs el pregó de la Festa Major d’Igualada, una ciutat on vas fer la primera imitació del rei espanyol Joan Carles, el 30 maig 2002, en un sopar antimonàrquic; una ciutat on tens vincles i on, sempre que t’han demanat el teu suport, mai has tingut un no com a resposta, com en la presentació de la plataforma Igualada per la Independència, el 2012; l’Estelada Humana, el 2013; la manifestació de suport als 51 anoiencs investigats pels talls a l’autovia, el març del 2018; o el llaç groc dels Revoltats, el juliol del mateix any, entre altres Sí, a Igualada vaig fer el personatge del rei per primera vegada. Tinc fa-

mília a l’Anoia. La meva besàvia era filla del Castell d’Orpí. Tinc cosins a Igualada, i molts amics. Sempre que tinc una mica de temps procuro venir. Ara, a l’agost, ja tinc ganes d’anar a veure i fer petar la xerrada amb l’amic Eudald Carbonell, a l’Abric Romaní de Capellades. També vinc cada any per la Mostra, perquè moltes de les obres infantils que dirigeixo vénen a petar aquí. Sempre és bo venir a Igualada. Vilanova i la Geltrú i Igualada estan molt a prop i sempre que els meus familiars o amics em fan saber que hi ha alguna cosa, si puc, vinc. Des que l’Ajuntament d’Igualada va anunciar públicament que series l’encarregat de fer el pregó, algunes persones han manifestat el seu rebuig a través de les xarxes, titllan-te de masclista, per la

MÉS INFORMACIÓ

www.anoiadiari.cat

Aquí pots llegir l’entrevista completa a Toni Albà

a portada

agost/2019

“

Festa Major d’Igualada

“En la nostra cultura mediterrània, el fet de festejar a l’aire lliure, de celebrar les festes a l’aire lliure, és excitant” “Es recuperen balls molt antics, que tenien una raó de ser al segle XIX, com el ball de casats. Però, i ara, no n’hi hauria d’haver de nous? M’ho invento: el ball dels aturats o el ball dels borratxos” “A partir que comencen a haver-hi tabús, les societats emmalalteixen culturalment i cívica. Una societat amb tabús es converteix en una societat amb por, i quan hi ha por és que la societat no és sana” “Als bufons ens costa molt poc encendre’ns”

piulada que, suposadament, vas fer a la Inés Arrimadas. Vas escriure “Bon viatge a Waterloo!!! (Vigila no passis de llarg i vagis a petar a Amsterdam… allà, estaries com a casa i a més tindries tots els teus drets laborals respectats!)”. Què els diries? Primer, que tenen deficiència en la comprensió lectora, perquè jo no vaig fer cap piulada dirigida a la senyora Arrimadas. Jo vaig fer una piulada i tothom va interpretar el que va voler. A la piulada no posa ni Arrimadas ni el que diuen que jo vaig dir a l’Arrimadas… i que em va costar la feina al Polònia. Segona, i en cas que ho hagués dit, han de saber que els bufons ens dediquem a posar el dit a la nafra, utilitzant totes les paraules que hi pugui haver al diccionari. A vegades, són paraules dolces, senzilles i tendres; i, a vegades, són parau-

les àcides, roents i colpidores, entre les quals, hi ha l’insult. Però, justament, en aquest cas, no n’hi va haver. Ara, defensaré, fins a la mort, el dret d’aquestes persones a queixar-se de la meva presència o participació en la Festa Major d’Igualada; tenen tot el dret de dir-me el que pensen, i a insultar-me. Però, en aquest cas, insisteixo, no vaig dir res del que diuen que havia dit... Abans has comentat que el 18 d’octubre et jutgen acusat d’un presumpte delicte d’injúries contra la magistrada de l’Audiència Nacional, Carmen Lamela, per unes piulades com “La vaca lame la hierba / El pero lame la mano / Rivera le lame a Mariano / Y la jueza lame la mierda” o “Le gusta tanto la mierda a Carmen, que Carmen lame la mierda a

“Els bufons ens dediquem a posar el dit a la nafra, utilitzant totes les paraules que hi pugui haver al diccionari. A vegades, són paraules dolces, senzilles i tendres; i, a vegades, són paraules àcides, roents i colpidores, entre les quals, hi ha l’insult” “La llibertat d’expressió no s’acaba a Polònia, hi ha molts altres països” “He rebut amenaces de mort. Fa anys vaig tenir por” “Sempre, sempre, sempre, s’ha de poder riure de tot. Ara bé, com que és una forma d’expressió, la manera de riure’s del que sigui ha d’estar curosament vigilada, i és aquí on rau la intel·ligència”

gusto. Y le dice su madre: lámela… lame la mierda y te quedarás a gusto!”. Les paraules que jo pugui dir, no maten a ningú. El dret a la llibertat d’expressió, que jo defensaré fins al final, recollit a l’article 19è de la carta internacional dels drets humans, diu que qualsevol persona és lliure d’expressar les seves idees. Al jutge d’instrucció li vaig dir que jo em dedico a fer vesets, versots, rodolins, poemes satírics. Em dedico a fer això, i la gent que em coneix, ho sap. I a qui no li agradi, s’haurà d’aguantar. Penso continuar-ho fent. Quan tinc l’oportunitat de fer un anagrama, un joc de paraules, de dir segons què, doncs ho faig, sense tallar-me ni un pèl. Estic en el meu dret de ferho. També has explicat que la piulada -que algú vol vincular a la senyora Arrimadas-, et va costar la feina al Polònia. Com ho vas viure en aquell moment, en calent, i com ho veus ara, mig any després? Com ho portes? Com estàs? Inicialment, m’ho vaig prendre amb sorpresa. Em vaig preguntar què he dit ara que pugui haver molestat tant quan al cap i a la fi no he dit res. Em va sorprendre que el Toni Soler es queixés com ho va fer. Jo li he sentit a dir coses molt semblants. A l’Està passant, el Jair Dominguez, col·laborador del programa, va dir en un gag que el senyor Manel Valls cobrava 20.000 euros, com un “gigoló, dels bons”. Un gigoló és un senyor que guanya diners prestant favors sexuals a una senyora. Això es va dir al programa del Toni Soler, en directe. Jo ho vaig fer des del meu compte personal a Twitter, i vaig fer-ho sense vincular-ho a ningú, sense dir el que van dir que jo havia dit, insisteixo. Em va sorprendre moltíssim. Quantes vegades, al Polònia, no vam dir (imita la veu del rei espanyol Joan Carles), “me voy de… campamentos”. Ho hem dit, amb subterfugis, amb metàfores, amb al·legories. Mil vegades. Ara, estic la mar de bé, estic de puta mare. Em dedico al teatre, des de fa molts anys. El Polònia té 13 anys i jo en fa 39 que em dedico al teatre. La llibertat d’expressió no s’acaba a Polònia, hi ha molts altres països. Més enllà de Polònia hi ha Rússia, la Xina, el Japó i fas la volta al món i tornes cap aquí; cap al sud i cap al nord també hi ha molts altres països. El món no s’acaba a Polònia. Em sap greu perquè hi tinc molts amics als equips del Polònia, que no han parat de donar-me coratge, em diuen ostres Toni, no ens ho esperàvem, marededéu com estan les coses, hi ha molta por. He defensat els equips del Polònia, he defensat els equips de Minoria absoluta, tota la feina que es fa des de la direcció, que han de fer malabarismes per aguantar les crítiques de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Aquest és el problema. La corporació és l’ens polític que controla tot el que es fa a la televisió pública i hauria de fer-ho a totes les televisions

que emeten a Catalunya, però no, es té especialment cura a TV3. L’aplicació del 155 la fan aquests senyors a TV3, no la fan a altres cadenes que insulten, cada dia, només pel fet de ser catalans. A part de les denúncies que ja hem comentat, has rebut amenaces de mort. La del bufó és una feina de risc? Sí, he rebut amenaces de mort. Fa anys vaig tenir por. Quan vam començar a fer el Set de Nit, vaig començar a fer les imitacions de l’Aznar, m’enviaven amenaces de mort… pel fax! Sabies des de quin número t’ho enviaven! I també rebia amenaces de mort a casa, dins un sobre, a la bústia. Aquella època vaig tenir por. Quan sortia de la tele, de matinada, mirava sempre a banda i banda, vigilava molt. Va arribar un moment que vaig pensar no puc viure així i, per tant, no penso tenir por. El meu padrí sempre ens deia “val més riure que fer riure”… El meu padrí també ho deia… Es referien al fet que val més riure que no pas fer el ridícul. Fer el ridícul és molt subjectiu. Els clowns són els actors que permetem que la gent rigui de les coses que ens passen i de les nostres circumstàncies. En el cas dels bufons, som els actors que ens dediquem a assenyalar, a acusar i burlar-nos d’un poder perquè la gent rigui d’aquest poder a través nostre. Aquesta és la diferència entre el clown i el bufó. En el meu cas, gaudeixo molt fent riure i m’hi guanyo la vida des de fa un fotimer d’anys, des del 1980. Sóc molt feliç fent-ho i m’ho passo teta. La llibertat d’expressió està en perill, a Espanya? Sí, completament. Si mires la televisió veuràs que l’humor ha fet una recessió, ha tornat enrere, ja no és àcid, es va molt al tanto amb el que es diu, es va més cap a l’humor blanc i cap a l’humor típic i tòpic, l’humor “marca Espanya”, que és fotre’s del dèbil, de l’ignorant, del pobre xitxarel·lo que va per la vida sense gaires llums. Es tornen a fotre’s d’això, cada vegada més. Espero que tot això canviï d’una punyetera vegada, si no haurem de tornar una altra vegada a les barricades de l’humor. Hi ha d’haver línies vermelles en l’humor? O tot s’hi val? Tot. Sempre, sempre, sempre, s’ha de poder riure de tot. Ara bé, com que és una forma d’expressió, la manera de riure’s del que sigui ha d’estar curosament vigilada, i és aquí on rau la intel·ligència. És a dir, nosaltres mateixos, els humoristes, hem de saber que si ha passat una cosa greu, ens hi podem referir amb una ironia fina o podem anar amb la sal grossa a rebentar-ho tot i a fer mal. De riure’ns, hem de poder riure’ns sempre, de tot, perquè si no acabarem fent tabús i tindrem una societat malalta. Parlem-ne, però mirem com. Quan fem humor, juguem amb la ironia i amb les diferents sensibilitats.

a portada

agost/2019

Festa Major d’Igualada

“Les cançons són cultura, són història i són petjada de la humanitat i cal fer-les sonar i que no s’apaguin” Arnau Tordera Cantant, guitarrista i compositor del grup Obeses MARIA MOIX

L’Arnau Tordera és el cantant, guitarrista i compositor d’Obeses, un grup de pop-rock català que va néixer l’any 2010 i que compta amb tres integrants més; el Maiol Montané, el Jaume Coll Mariné i l’Arnau Burdó. El grup ja va trepitjar les terres igualadines fa uns anys per presentar el seu tercer disc i tornen el 23 d’agost per presentar el cinquè. Qui és l’Arnau Tordera? L’Arnau Tordera, sobretot, és un artista. En termes genèrics m’agrada definir-me com artista, perquè això engloba moltes coses, que concretament ha vehiculat la seva via artística cap al vessant musical, i en aquest sentit, ara mateix és cantant, guitarrista i compositor de la banda Obeses amb la qual està presentant el seu cinquè disc. A banda d’això, també faig altres coses musicals, però aquest és el projecte principal que vertebra la meva projecció artística. Quina creus que és doncs a funció més important d’un artista sobre l’escenari? En aquest cas, jo dic que em dedico a fer cançons o a escriure música perquè el que vull aconseguir amb aquestes peces musicals és que la seva existència a la nostra vida, a la nostra realitat, hagi pogut contribuir a millorar aquesta pròpia existència. Pel que fa al procés de creació artística, des d’escriure una cançó fins a gravar-la, com ho porteu? La música d’Obeses sempre sol partir d’una idea, una idea pot vertebrar-se en qualsevol de les possibles disciplines artístiques. Això en cas que sigui una bona idea artística, no estem parlant d’una idea musical, no fem música instrumental de puresa acústica sinó que són un altre tipus de plantejaments i parteixen d’un sol concepte que d’alguna manera conté tot allò que la peça ha d’aconseguir avocar a l’oient. Per això ho vehiculem a través de la música perquè és la disciplina sobre la qual ens hem format però si fóssim pintors, també podríem fer uns quadres d’aquestes idees. I

“

L’Arnau Tordera, en primer terme, és la veu d’Obeses. OBESES

a partir d’aquesta idea germinal el que faig és treballar-hi profundament i intentar trobar la manera més adequada per traslladar la idea d’aquesta vivència que tinc interiorment al món audible i fer-la una cosa palpable o escoltable pel públic majoritari. A partir d’aquí hi ha tot el procés creatiu d’elaboració dels arranjaments i d’assajos amb la banda, m’agrada fer aquesta reflexió sobre com es generen les peces d’Obeses que sempre parteixen d’una idea que podria desenvolupar-se en qualsevol de les disciplines artístiques possibles. Podries estar fent un cafè un dia, que se t’acudeixi una idea i que al cap d’uns mesos es converteixi en cançó no? Sí, exactament. De fet sol ser així, en el meu cas les idees artístiques pocs cops apareixen quan estic treballant directament, és a dir, es diu que la inspiració t’ha de trobar treballant i sí, en certa manera és cert però a vegades l’espurna de la inspiració apareix en el moment més inesperat, almenys en el meu cas. Com a artista, quins han estat els teus referents musicals per després crear les teves pròpies peces? Diria sobretot que hi ha dos àmbits principals, l’àmbit propi de la música moderna en el que hi tinc tres grups que són claus i són Led

Zeppelin, Deep Purple i Queen, i llavors doncs l’àmbit de la música de tradició acadèmica entre cometes, la música clàssica, i aquí voldria destacar a Ígor Stravinski com un dels que més m’han influenciat, també Maurice Ravel. En general, tot el simfonisme francès de principi del segle XX sobre el qual tinc una predilecció especial. Parlant d’inspiració amb el passat, com va sorgir el projecte “Les cançons seran sempre nostres”? El Magí Canyelles, amb qui havia fet alguna coseta feia bastants anys, va tenir la pensada de fer una cosa conjuntament i vam acabar unint el seu món entre cometes que és més del vessant tradicional i el meu que s’emmarca en general dins de l’àmbit de la música moderna. Per tant fer confluir aquests dos mons que estan en general distanciats per qüestions estètiques en un mateix concert. La gent agraeix moltíssim tornar a sentir cançons d’aquestes que a vegades queden una mica en l’oblit i són part de la història, les cançons són cultura, són història i són petjada de la humanitat i cal fer-les sonar i que no s’apaguin. T’has mostrat bastant vocal pel que fa al panorama polític català actual, t’has plantejat mai portar les reivindicacions polítiques a la música? O creus que

“Em dedico a escriure música perquè el que vull aconseguir amb aquestes peces musicals és que la seva existència a la nostra vida, a la nostra realitat, hagi pogut contribuir a millorar aquesta pròpia existència”

MÉS INFORMACIÓ

www.anoiadiari.cat

Aquí pots llegir l’entrevista completa a l’Arnau Tordera

són dos mons separats l’un de l’altre? Bé, jo crec que no hi ha res que sigui un món separat d’algun altre, totes les coses formen part d’una existència holística i el sentit de tot plegat s’entén a través del contacte que té cadascun dels elements que formen part de la nostra existència. Personalment sempre he pensat que són més efectives aquelles cançons o aquelles propostes artístiques que per la seva pròpia existència contribueixen d’alguna manera a suggerir o proposar canvis polítics que no pas aquelles que ho fan explícitament i que estan gestades per això. La meva música sempre s’inscriurà més en el terreny d’aquelles peces que en la seva essència d’existir ja estan contribuint a suggerir coses des del punt de vista dels canvis polítics o socials i no tant en la voluntat de comunicar aquest tipus de coses. És una diferència subtil però per mi és molt important, i al final estem parlant de si l’art és una fi o un mitjà, jo crec que l’art és una fi en si mateix i quan ho és, contribueix molt més en canviar la societat que no pas aquell que intenta fer-ho com a mitjà per canviar-la. D’aquesta forma també es convida més a l’oient a interpretar el missatge de la peça no? Sí, precisament una de les coses amb les quals jo sempre he intentat incidir i defensar és que el públic és absolutament intel·ligent, culte i capaç d’entendre les coses. Jo el meu públic me’l prenc seriosament i com adult, per tant el que es diu ho deixo a judici seu, en aquest sentit forma part de l‘obra, la culmina i és part inherent d’aquesta existència artística. Quin missatge tens per tots els igualadins i les igualadines que no coneixen Obeses? Jo els diré sobretot que vinguin a descobrir un concert que no els serà indiferents, tindran l’oportunitat de viure contrasts musicals molt importants, d’escoltar estils als quals no estan acostumats, tot en un mateix concert, una vivència plena de contrasts, d’emocions, de sensacions diferents. Els garanteixo que tindran una experiència estètica que no han viscut fins al dia d’avui.

agost/2019

publicitat

bona festa major

societat

agost/2019

Media ANOIADIARI

L’AnoiaDiari continua sent el diari digital preferit pels lectors de l’Anoia i per aquells que també ho són des de fora de la nostra comarca. El diari digital pioner a la comarca continua liderant tots els rànquings auditats per l’Oficina de Justificació de l’Audiència (OJD). L’AnoiaDiari ha fel el primer millor semestre de la seva història. En aquests primers mesos de l’any, l’AnoiaDiari lidera, una vegada més, els rànquings d’usuaris únics, visites, pàgines vistes i durada de les visites. Lectors En aquest primer semestre, l’AnoiaDiari ha assolit el quart registre més alt d’usuaris únics de la seva història, superat pels mesos d’agost (80.393) i juliol (98.143) de 2015, marcats pel devastador incendi d’Òdena, i pel mes d’octubre del 2017, amb la celebració del referèndum, quan es van registrar 127.147 usuaris únics. Una xifra rècord. El passat mes de maig, l’AD va assolir 60.808 usuaris únics. Durant aquest període, marcat per les eleccions municipals, l’Infoanoia va registrar 35.320 usuaris únics i Veuanoia, 33.291. En el període comprès entre els mesos de gener i juny d’enguany, l’AD ha registrat 47.201,3 usuaris únics de mitjana mensual, superant la mitjana del 2018, que va ser de 41.026,83 usuaris. Durant els primers mesos del 2018, Infoanoia ha registrat 30.012 usuaris al mes, superant la mitjana del 2018, que va ser de 29.062,25. Tanca aquest indicador el digital Veuanoia, amb una mitjana de 24.947,8 usuaris al mes (20.514,41 el 2018). Els usuaris o navegadors únics és “el total de combinacions úniques d’una adreça IP i un identificador addicional” com defineix l’OJD. Aquest passat mes de maig, l’AnoiaDiari se situava en el lloc 38è dels mitjans digitals en català, per davant de l’Infoanoia, 50è; i de Veuanoia, 52è. Aquest llistat és liderat per capçaleres d’àmbit nacional, com NacioDigital, Ara, ElNacional, Vilaweb, ElMón, Rac1, ElPuntAvui, LaRepública, BeTeVé, ElPeriódico, entre altres mitjans. L’AnoiaDiari és un dels diaris digitals d’àmbit local més ben situats en aquest rànquing. Visites Un altre dels indicadors que audita l’OJD és el de les visites, que defineix com “una seqüència ininterrompuda de pàgines servides a un usuari vàlid. Si aquest usuari no realitza peticions de pàgines en un període de temps (30 min.) la següent petició constituirà l’inici d’una nova visita. El passat mes de maig l’AnoiaDiari va sumar 126.159 visites, el tercer registre més important de la seva història, només superat, com en el cas dels navegadors únics, pels mesos de juliol de 2015 (155.988 visites) i octubre de 2017 (190.339 visites). L’AnoiaDiari va doblar les dades de Veuanoia (60.695 visites), mentre que Infoanoia va rebre 80.062 visites dels seus lectors. La mitjana mensual de visites al llarg d’aquests primers mesos del 2019 per part dels diaris digitals ha estat la

Els anoiencs prefereixen l’AnoiaDiari L’AD es consolida com el portal digital de referència a la comarca, segons les dades auditades per l’OJD. El digital pioner a l’Anoia lidera, un any més, tots els rànquings d’audiències i tanca el primer millor semestre dels seus 10 anys de presència a la comarca

Nombre de visites realitzades pels lectors, de gener a juny de 2019

Usuaris únics durant els primers mesos del 2019

següent: AnoiaDiari (96.233 visites per damunt de les 81.486 del 2018); Infoanoia (65.115 visites, lleugerament per damunt de la mitjana del 2018, 63.077,41); i Veuanoia (45.198 visites, molt per damunt de la mitjana de visites del 2018, que es va tancar amb 35.769,33 visites al mes). Pàgines El tercer àmbit que audita l’OJD és el de les pàgines vistes, que defineix com “el conjunt de fitxers enviat a un usuari com a resultat d’una petició d’aquest, rebuda pel servidor”, remarcant que “quan la pàgina està formada per diversos marcs (frames), el conjunt tindrà, a efectes de còmput, la consideració d’una pàgina unitària”. Amb 225.288 pàgines vistes, el passat mes de maig se situa en el tercer lloc de la història de l’AD, superat només el juliol del 2015 (281.766 pàgines) i l’octubre del 2017 (286.126 pàgines). La mitjana de pàgines vistes a l’AD aquests primers mesos del 2019 ha estat de 169.017 pàgines. En aquest àmbit, l’Infoanoia ha registrat una mitjana mensual de 98.686 pàgines el primer semestre del 2019. Per la seva part, les dades de Veuanoia ha tingut una mitjana mensual, de gener a juny, de 72.023 pàgines llegides. Durada Finalment, un dels indicadors que cada vegada és més ben valorat, és el de la durada, que fa referència al “temps en segons de totes les visites de 2 o més pàgines vistes, dividit pel nombre total de visites de 2 o més pàgines vistes”, segons l’OJD. L’AD ha liderat aquest àmbit en aquest primer tram de l’any, exceptuant el mes de maig, quan el diari Infoanoia va liderar aquest indicador, amb una mitjana d’1 minut i 23 segons, seguit de l’AnoiaDiari, amb 1 minut i 17 segons i Veuanoia, amb 1 minut i 3 segons. Globalment, en els primers mesos del 2019, l’AnoiaDiari és l’únic dels tres diaris digitals anoiencs que supera el minut de durada de mitjana, amb 1 minut i 11 segons, seguit d’Infoanoia i Veuanoia, amb 57 segons. Líder històric L’AnoiaDiari va començar a auditar les seves audiències a través de l’OJD el maig del 2010, fa 9 anys. Veuanoia audita les seves dades des del gener del 2014 i l’Infoanoia des del mes d’octubre d’aquell mateix any. És, doncs, des del 2015, que es poden comparar les dades auditades dels tres diaris digitals anoiencs. Durant aquests quatre darrers anys, el diari digital AnoiaDiari ha liderat tots els rànquings d’audiències que registra l’OJD: usuaris únics, visites, pàgines vistes i durada de la visita. El 2018, l’AnoiaDiari va liderar l’àmbit dels usuaris únics, amb una mitjana mensual de 41.026,83, per davant d’Infoanoia, amb 29.062,25 i doblant la mitjana de Veuanoia, que va ser de 20.514,41. L’any passat el digital AnoiaDiari també va liderar el rànquing de visites, amb una mitjana mensual de 81.486,08, també per davant d’Infoa-

societat

agost/2019

Media

Els successos i les eleccions marquen la informació en el primer tram del 2019

Nombre de pàgines consultades, de gener a juny de 2019

noia, que va aconseguir una mitjana de 63.077,41 visites i, una vegada més, doblant les de Veuanoia, que va tancar l’any amb 35.769,33 visites al mes. Pel que fa al rànquing de planes llegides, l’AnoiaDiari va arribar a les 143.988 planes al mes; el va seguir l’Infoanoia, amb 91.263,58 planes mensuals de mitjana. Veuanoia va registrar

una mitjana de 54.485,25 planes llegides al mes. Finalment, el darrer indicador auditat, correspon al temps que els lectors dediquen a la lectura del diari. El 2018, l’AnoiaDiari va ser l’únic que va superar el minut de mitjana, situant-la en 1:12’; seguit de Veuanoia, amb 51’ i Infoanoia, amb 49’.

El pic més alt d’audiències d’aquest primer semestre de l’any es va assolir el 27 de maig, l’endemà de les eleccions municipals, quan 10.109 usuaris van consultar a través del digital AnoiaDiari els resultats i les informacions derivades dels comicis. Al llarg d’aquella jornada, el digital va rebre 12.241 visites, es van visitar 23.111 pàgines i la durada mitjana de lectura va ser d’1 minut i 34 segons. Els successos i la política encapçalen el rànquing de les notícies més llegides aquest 2019 a l’AnoiaDiari. Lidera la llista la informació sobre el cotxe que es va encastar a una terrassa d’un bar a l’avinguda Barcelona d’Igualada, publicada el 5 de juliol. La segona notícia més llegida correspon a l’incendi de Miramar, a Capellades, el passat 24 de juliol; mentre que la tercera notícia d’aquesta llista correspon a la informació sobre l’”Operació policial contra el terrorisme jihadista a Igualada”, publicada el 15 de gener. La segueix la notícia sobre la intervenció realitzada pels Mossos a les carpes d’Òdena, publicada el 14 de juny. La cinquena notícia més llegida fins ara aquest any es feia ressò de les denúncies presentades a la Junta Electoral sobre l’existència d’interventors amb llistes de votants, publicada el 26 de maig. La intervenció de 1.100 plantes de marihuana en un domicili d’Igualada ha estat la sisena notícia amb més lectures a l’AD, es va publicar el 14 de maig. La política es va intercalant entre les notícies de successos en aquest rànquing. Així, en el 7è lloc, hi trobem la notícia -també del 26 de maig- de la victòria d’Ara Montbui a les municipals, que va suposar la pèrdua de l’alcaldia de Teo Romero. Romero també és el protagonista de la 8a notícia amb més lectures del 2019. L’AD va treure a la llum que l’Oficina Antifrau havia enviat un informe raonat a l’ajuntament montbuienc sobre presumptes indemnitzacions indegudes. Es va publicar el 13 de juny. Tanmateix, la publicació més llegida durant aquest primer semestre de l’any al digital és l’article d’opinió “Tots som piròmans”, signat per Marc Talavera, publicat el 28 de juny, i que ha superat les 13.000 lectures.

a portada

agost/2019

Festa Major de Capellades

Capellades viu una de les festes majors amb més tradició participativa de l’Anoia Del 10 al 17 d’agost, Capellades celebra 8 dies de festa, amb més de cinquanta propostes i la participació d’una trentena d’entitats de la vila Dissabte 10 d’agost El programa d’actes de dissabte començarà amb teatre, pensat des de la “grada jove” del Grup Teatral de Capellades, que representaran “El Nom”. Dissabte també es repetirà el Sopar-Bingo de les entitats, que l’any passat va omplir la plaça Catalunya. Diumenge 11 d’agost Per al diumenge la variació permetrà escollir entre el Concert d’Orgue, el Capvespre d’art –ja a la seva cinquena edició- o la quarta Cursa d’Orientació. Dilluns 12 d’agost El dilluns arribarà ple de novetats: Primer la recuperació del Correfoc infantil que organitzen els Dimonis i seguidament el “Degusta Capellades”, proposta de Capellades Comerç que oferirà tastets per provar, a la plaça Àngel Guimerà, i acabar amb el grup de versions “La Cosa Nostra”, al carrer Abat Muntadas. Dimarts 13 d’agost El dimarts 13 d’agost serà per gaudir del Sopar Popular que organitza la Festa Major Popular, que acabarà amb el concert dels Filibusters. Dimecres 14 d’agost El primer dia oficial de festa major és el 14 d’agost i compta amb clàssics com el Campionat de Petanca, l’exposició a Casa Bas –enguany amb la Roser Teixidó-, el Concert vermut proposat per la gent The Lemon Day o l’esperat Correfoc de Capellades. Dimecres 15 d’agost El dia 15 d’agost, després de l’Ofici de Festa Major, a l’església hi ballaran els Gegants, Gegantets i l’Esbart Dansot. Sortint, es farà el pregó a càrrec de la Maria Teresa Costa Corbella, la llevadora capelladina que durant prop de 50 anys va ajudar a néixer nens i nenes. Aquest és un dels dies més plens d’actes, habituals com la cercavila fins al concert vermut, la bicicletada, el partit de futbol, l’espectacle infantil de circ-clown Los Barlou a la plaça d’Espanya, les sardanes a la plaça Catalunya i el ball amb l’Orquestra New Marabú, la Nit de concerts amb Homes Llúdriga, Tesa o PD Parpe’ls que organitza la Festa Major Popular o el grup de rock i pop Contracorrent que tocarà a la plaça Verdaguer. Dijous 16 d’agost El dia 16 tindrà la Festa de l’aigua a la plaça d’Espanya, el Cuinem la Bassa, l’espectacle de titelles “Kissu” i el Concert de Capvespre amb el pianista capelladí més internacional, el Moisès Fernández Via al Pati de La Lliga. A la nit no faltarà la ja consolidada “Nit de Barraques” amb les actuacions estel·lars de The Gramophone Allstars Big Band, Lildami i el grup de versions The Jukebox. Divendres 17 d’agost El darrer dia de festa grossa, el 17, s’anima amb l’arrossada popular a la Font Cuitora, les havaneres i premiat espectacle familiar “Baobab” de la companyia La Pera Llimonera. Per acabar la nit, teatre amb l’obra “Orgasmes” de la companyia Roger Pera a la Piscina Blava.

Diversos actes de la Festa Major de Capellades. AJ. CAPELLADES

agost/2019

publicitat

a portada

agost/2019

Festa Major de Capellades

“El model de festa de Capellades és fer una aposta per l’autogestió” Susana Moreno Tinent d’Alcalde, Regidora d’Educació i Festes de l’Ajuntament de Capellades

“

Per segon mandat, la CUP-Vila de Capellades, formarà part de l’equip de govern. La regidora de Festes, Susana Moreno, continua a l’Ajuntament i és segona tinent d’alcalde. A l’Ajuntament s’ha reeditat el pacte entre cupaires i republicans i en la Festa Major també es manté una idea de continuïtat. Com afrontaran aquest mandat en la seva àrea. Capellades és una cita estival fixa per a molts, tant per la Festa Major com pel Lemon Day, que s’ha recuperat. La Festa Major s’ha pensat en clau participativa i crec que s’evidencia en el programa. La idea és mantenir la filosofia actual. La nostra aposta és per l’autoorganització i l’autogestió de les entitats, que durant les festes puguin aconseguir fons per, així, durant l’any, poder tenir finançades les seves activitats. El Lemon Day, de fet, s’ha pogut recuperar a través de la feina i el reforçament de l’entitat que el promou. Si les entitats poden aprofundir en l’autogestió i l’autoorganització, els guanys que obtenen acaben revertint en la societat i en les activitats que fan els altres onze mesos.

“La nostra aposta és per l’autoorganització i l’autogestió de les entitats, que durant les festes puguin aconseguir fons per, així, durant l’any, poder tenir finançades les seves activitats”

Susana Moreno, 2a Tinent d’Alcaldia de l’Ajuntament de Capellades. AJ. CAPELLADES

Quines novetats hi ha i què es consolida? Les novetats són activitats com Degusta Capellades, que fan els comerciants del municipi, recuperem el Correfoc Infantil i portem el dilluns un grup de versions, la Cosa Nostra. Consolidem la Nit de Barraques, el dia 16. En total seran més de 50 actes. El 15 d’agost, el dia que és l’eix de la Festa Major de Capellades, és un dels que hi ha més festes majors a Catalunya. La nostra creiem que funciona molt bé. Programem els actes pensant en totes les edats. En el cas dels infants, ens fixem molt en el millor de la Mostra de Teatre d’Igualada i ho portem als espectacles de carrer. També col·laborem amb el taller de músics per portar artistes amateurs però que tenen força projecció. Capellades té una coneguda tradició de Festa Major Popular alternativa, on part de l’actual govern hi participava. Recullen també aquell esperit?

Cercavila de la Festa Major de Capellades. AJ. CAPELLADES

La Festa Major Popular segueix viva i el seu esperit el volem traslladar també als actes oficials. Hi ha hagut un relleu generacional en aquestes activitats i, per la nostra part, hem volgut traslladar dinàmiques que tenien lloc a la Festa Major Popular, com l’autogestió. Val a dir que, a Capellades, abans que

hi hagués fins i tot la Festa Major Popular hi havia una cultura de la participació arrelada. Capellades té més de 5.000 habitants. A la Festa Major se senten capital? Ve gent d’altres punts de la comarca, com Igualada?

“La Festa Major Popular segueix viva i el seu esperit el volem traslladar també als actes oficials. Hi ha hagut un relleu generacional en aquestes activitats i, per la nostra part, hem volgut traslladar dinàmiques que tenien lloc a la Festa Major Popular, com l’autogestió. “Sempre han vingut força els igualadins i les igualadines, notem aquest escalf, i se’ns reconeix que hi ha molta cultura participativa a Capellades”

Sempre han vingut força els igualadins i les igualadines, notem aquest escalf, i se’ns reconeix que hi ha molta cultura participativa a Capellades. Valoren la tradició d’autogestió i participativa. No només a la Festa Major, per exemple, el Lemon Day també és molt esperat pels altres anoiencs. Al voltant, Capellades té Vallbona d’Anoia, La Torre, Carme o fins i tot la Pobla. Hi ha manifestacions culturals com els Falcons que comparteixen amb Vallbona o Vilanova d’Espoia. Senten que fan de capital en aquest sentit? Hi ha molta relació amb la gent de Vallbona d’Anoia, amb la Torre i amb aquests altres municipis, també en l’àmbit de cultura popular. En l’apartat de cessió d’infraestructures tenim una col·laboració intensa amb els ajuntaments. Fem una mica de centre neuràlgic de serveis a aquestes poblacions de menys habitants. Capellades va ser una població pionera en les campanyes contra les actituds sexistes a les festes. Ara mateix, quines iniciatives despleguen? En efecte, va ser el 2015, amb la campanya ‘Estimo com vull’. Es va impulsar a través de la Taula de Dones. Les iniciatives primer eren partint de propaganda, però després hem anat elaborant un protocol específic contra les actituds sexistes i les agressions. L’any passat ja vam fer els primers passos per aplicar-ho i enguany, al 100%. Una vegada veiem els resultats, pensarem en si hi ha marge de millora. El govern ERC-CUP de Capellades era inèdit el 2015. Ara repeteixen. Però com afecta la situació actual de l’independentisme i de la repressió al govern i a la societat. Se senten en un moment de desmobilització? És evident que hi ha un context complicat i pel que fa a l’estratègia nacional hi ha discrepàncies. Però pensem que la mateixa CUP és en un moment de debat. Com a govern estem units i hem de pensar en primer lloc en la gent de Capellades. I en aquest moment, la societat segueix mobilitzada: cada dilluns el CDR i l’ANC convoquen concentracions aquí al poble. No abandonem.

agost/2019

publicitat

a portada

agost/2019

Festa Major de Vilanova del Camí

“Els concerts de gran format són la nostra aposta per fer venir gent de tot arreu” Noemí Trucharte Alcaldessa de Vilanova del Camí

Noemí Trucharte és alcaldessa de Vilanova del Camí des del gener del 2017 i és, per tant, la tercera Festa Major que presidirà com alcaldessa. Enguany, amb la regidora de Festes Eva Vadillo al capdavant, els actes s’han organitzat des del 29 d’agost fins al 2 de setembre. Cinc dies i quatre nits intensos que tindran continuïtat la setmana següent amb activitats esportives. És la seva tercera Festa Major com a alcaldessa. Quants mesos hi porten treballant? La regidora Eva Vadillo fa molts mesos que s’hi esmerça. Estava mig enfilada abans de les eleccions i ara queda algun detall més. És una feina de molts mesos, de fet. Quan acabem l’anterior Festa Major ja ens posem a pensar en la que vindrà. Hi ha moltes contractacions que s’han de fer i s’han de fer amb temps. A finals de juliol ha d’estar tot tancat i amb el programa a impremta gairebé. Són cinc dies, només. Separen les activitats esportives? És un cap de setmana per a cada cosa. Està pensat així: primer els actes festius i el cap de setmana posterior, les activitats esportives. Vilanova és molt extensa i hi ha diferents barris. Com es despleguen les activitats? El barri de la Pau, el barri Bonavista o el Camp del Rei tenen les seves festes. De tota manera, procurem que no tots els actes es facin ben bé al centre. La idea és que al nucli hi hagi la majoria d’actes, però no tots, i que als barris més allunyats puguin també tenir participació en els actes. Hi ha la Matinal Aquàtica al barri de la Pau, actuacions al Centre Polivalent de Can Papasseit... Sí que es posa la majoria de coses a la Plaça del Mercat o a la vora del CAP. La Plaça Picasso també funciona molt bé. El patró de Vilanova del Camí és Sant Hilari. Quin sant celebren al setembre? No és cap patró en concret, és a prop la Diada Nacional de Catalunya i a prop dels primers dies de setembre. Han ampliat el pressupost? Una mica, sense tenir les xifres

“

“Volem una gran Festa Major, sostenible en l’àmbit ambiental, i segura. Hi ha més tanques antiavalots i la instal·lació de punts liles durant dues de les nits. Seran itinerants i es mouran per diferents punts de la festa” Noemí Trucharte, alcaldessa de Vilanova del Camí. AJ. VILANOVA DEL CAMÍ

exactes, enguany hem invertit més en matèria de seguretat. Ens agrada, a més, portar actuacions de primer nivell i tenir una festa sostenible, i per això, calen diners. Volem una gran Festa Major, sostenible en l’àmbit ambiental, i segura. Hi ha més tanques antiavalots i la instal·lació de punts liles durant dues de les nits. Seran itinerants i es mouran per diferents punts de la festa. Quin paper tenen les entitats a la Festa Major? Hi ha les sis entitats que són presents a l’Embarraca’t i tenen l’opció de ser en aquests espais; també hi ha l’associació la Xispa, que juga un paper fonamental en aquesta part; i també hi ha la Comissió de Festes. També animem els artistes locals perquè volem que hi prenguin part. La programació es coordina entre la regidora i la Comissió de Festes? Hem fet diferents trobades; la Comissió fa propostes i algunes es poden afegir al programa. També participen dels guanys que hi ha a la venda de barrets, que ells acaben reinvertint amb altres festes que hi ha durant el cicle anual. Tenen un paper actiu i ens agrada que li tinguin.

Tornen a portar actuacions de renom, com l’any passat va ser Merche. En aquesta ocasió és David DeMaría. Per què trien aquests perfils de gran format? Volem que hi pugui assistir molta gent i que no se senti exclosa. Han estat grans èxits els dos darrers anys, i a més, concerts gratuïts. Fa força anys es feia pagar i ara hem triat que siguin d’entrada lliure. Els resultats són bons. Per exemple, fa un any van venir 5.000 persones. I això fa que no vinguin només els veïns de Vilanova, també gent de tota la Conca. L’Embarraca’t, quants dies tindrà? Abans eren dues nits, aquesta edició seran tres nits. De diumenge a dilluns, que és festa local. Volem veure com funciona. Les entitats estan agraïdes de poder tenir la barraca un dia més. Ja van funcionar els canvis de l’any passat en l’orientació de les barraques, que no quedés cenyit a un carrer. Ara volem provar com es respon en tres dies. Crec que serà un altre èxit d’Eva Vadillo. Repeteixen els castells? Esperen que facin castells de nou els Moixiganguers? Ens agradaria! Gaudirem dels castells que facin.

“Volem que als concerts hi pugui assistir molta gent i que no se senti exclosa. Han estat grans èxits els dos darrers anys, i a més, concerts gratuïts. Fa força anys es feia pagar i ara hem triat que siguin d’entrada lliure” “Som optimistes per naturalesa. El PSC ha passat de tres a vuit regidors. Ara ens queda allargar la mà als partits de l’oposició: alguns són més receptius que altres. Així hem fet cartipàs i pressupostos. També recollirem les seves propostes”

Calaf farà que enguany coincideixin la seva fira Agro Alta Segarra i la Festa Major. Vilanova planteja unificar celebracions i portar la Fira del Comerç i la Indústria que feia l’octubre amb la Festa Major? No, de fet tenim l’altra Festa Major, la d’hivern, pel patró Sant Hilari, que ve acompanyada de la Fira del Camí Ral. Portar fires cap a la Festa Major d’estiu no ho veiem necessari. Les darreres edicions de la Fira del Camí Ral té molt d’èxit i està molt vinculada a la Festa Major d’Hivern. Amb els vuit regidors, han pogut tirar endavant els primers passos, com el cartipàs o el pressupost. S’ho esperaven, estant en minoria? Som optimistes per naturalesa. El PSC ha passat de tres a vuit regidors. Ara ens queda allargar la mà als partits de l’oposició: alguns són més receptius que altres. Així hem fet cartipàs i pressupostos. També recollirem les seves propostes. El Casal de la Gent Gran, esperen acabar-lo aquest exercici? Les obres començaran ben aviat. La Diputació, amb Marc Castells, ens va donar un cop de mà amb 200.000 euros més que adaptarà i millorarà les funcionalitats. D’ací a poc temps es podrà començar la fase final del projecte. Les sancions a deu persones de Vilanova pels cartells de l’1-O han aixecat molta polèmica. Per què no es va intentar un acord? Els vam oferir fer treballs a la comunitat però no ho van acceptar. Era l’opció. Van ser ells els que van posar la denúncia judicial. I, ara, respectarem la sentència. Farem el possible perquè aquest mandat hi hagi menys tensió. I la Ronda Sud. Els convenç la solució que ha donat la Generalitat? Ha estat deu anys esperant els nous enllaços. Prefereixen la solució actual, amb la via col·lectora, que no n’hi hagi cap? Estem treballant, braç a braç, amb Territori i no podem lamentar-nos només. Cal cercar solucions i d’ací a poc temps podrem obrir la rotonda del barri de la Pau. No ens conformem amb males solucions, volem alternatives bones.

a portada

agost/2019

Festa Major de Vilanova del Camí

L’agost s’acomiadarà amb la Festa Major de Vilanova del Camí Vilanova del Camí celebra la seva Festa Major del 29 d’agost al 2 de setembre amb una àmplia agenda d’actes, amb propostes per a tots els públics. L’Ajuntament repeteix l’experiència de l’any passat, amb un concert de gran format, enguany protagonitzat pel cantant gadità David de María

A cavall entre agost i setembre, Vilanova del Camí celebrarà la Festa Major 2019. I és que enguany, el primer diumenge de setembre, que habitualment es celebra el diumenge de Festa Major, escau en dia 1. A partir del dijous 29 d’agost, doncs, estan previstes les primeres activitats d’un programa que es gaudirà, tal com convida l’estiu, als carrers i places. La regidoria de Festes ha farcit un ampli programa de la mà de la Comissió de Festes i de l’associació juvenil La Xispa, amb la col·laboració també de diferents entitats. Els actes més tradicionals, com l’habitual cinema a la fresca, dijous al vespre que donarà el tret de sortida a la festa amb el film “Campeones” o la proclamació de les pubilles i hereus, divendres, amb el pregó a càrrec de l’humorista Edu Mutante i els versos dels diables Els Cabrons, s’acompanyaran també de novetats com una doble activitat d’Escape Room, amb versió infantil (diumenge al matí) i versió per adults (a la tarda). Entre els plats forts, cal destacar el concert de David de María. El gadità conegut per treballs com “Sin miedo a perder” o “Barcos de papel” actuarà a la plaça del Mercat el dissabte 31 d’agost, a dos quarts d’onze de la nit. A la festa no fallarà la bona percussió amb La 8a Xambalada i els convidats de l’Associació Cultural Camp del Rei: No m’atabalis, So-m Maurina, Tabalers Els Cabrons i l’actuació especial dels Brincadeira. I tampoc no faltaran les activitats més populars de tota Festa Major: cercavila amb els Geganters i Grallers de Vilanova del Camí, castellers amb Els Moixiganguers i la dansa de Vilanova

Havaneres en una edició passada de la Festa Major de Vilanova del Camí. AJ. VILANOVA DEL CAMÍ

amb l’Esbart Dansaire; un matí de diumenge de cultura popular. El dilluns, 2 de setembre, està reservat com cada any per la clàssica tarda d’havaneres. Compartir un mos al carrer també formarà part de la celebració: la sardinada popular de divendres; la botifarrada de dissabte de l’Agrupació Cultural i Recreativa, el tast de vinyales amb la Confraria de la Vinyala, pel diumenge al migdia, i el Fruita tast!, per dilluns. I com a tota festa, la música també convidarà a ballar: divendres amb Remember Dance; dissabte, després del concert amb David de Maria, amb l’orquestra Gala i diumenge a la tarda, amb La Liberty, després de l’espectacle Impro Show

Aquesta Festa Major, a Vilanova del Camí “no en deixem passar ni una!”

El Servei d’Igualtat de gènere de l’Ajuntament de Vilanova del Camí posarà a disposició de la ciutadania un dispositiu de Punt Lila d’atenció a les violències sexuals durant la Festa Major. Es dona així un pas més en la campanya contra l’assetjament en espais de festa. Els darrers anys s’està posant sobre la taula que els contextos d’oci festiu són un dels espais on les violències sexuals cap a les dones gaudeixen de més impunitat. Mirades sexuades no desitjades i continuades; comentaris masclistes, lesbofòbics i transfòbics; invasió de l’espai; tocaments, acorralaments en grup o violacions amb intimidació o amb

violència. Totes són formes d’agressió que cal combatre. El divendres 30 d’agost i el dissabte 31, des de la mitjanit i fins a les 7 del matí hi haurà un Punt Lila fix d’informació i atenció amb dues professionals a la zona de l’Embarraca’t (al costat del CAP) per atendre a qui ho necessiti. La campanya No en deixem passar ni una! visibilitza les violències subtils i normalitzades i posa de manifest la necessitat que tota la ciutadania en siguem agents actius a l’hora de detectar i actuar. Hi ha també un telèfon contra la violència masclista, amb atenció les 24 h que és el 900 900 120

Un programa especial per al jovent amb una nova edició de l’Embarraca’t Els més joves tindran, un any més, el seu propi escenari festiu, als terrenys de costat del CAP vilanoví. L’associació La Xispa amplia aquesta vegada les nits musicals. Començaran divendres i allargaran cartells fins diumenge. La de divendres serà la Nit de l’espurna! amb les actuacions de Carlos Gómez, a partir de mitjanit, seguida del concert de Bohemios Autorizados (proposta que arriba de la mà del club Ballerina i del Futbol Sala Vilanova) i que es tancarà amb el DJ Adri Machaca. Dissabte serà la Nit de foc! amb un nou espectacle del Va Parir Tour de Ràdio Flaixbac, a partir de les 00:30 h. I la nit serà llarga perquè a les 4:30 h està previst el tancament amb DJ AKA MUFFINS. Diumenge, el final de festa el posarà el concert Hotel Cochambre, a les 23:00h. Matinal infantil de la Festa Major de Vilanova del Camí. AJ. VILANOVA DEL CAMÍ

ecomomia

agost/2019

economia

S’ha obert la porta a l’autoconsum compartit o col·lectiu. En aquest cas, més d’un consumidor, aprofita l’energia generada per una instal·lació de producció. El repartiment de l’energia produïda serà la que s’acordi entre els propietaris de la instal·lació en funció de l’aportació econòmica, de la potència contractada, o de qualsevol altre criteri decidit entre ells.

Què he de saber si vull fer autoconsum energètic a la meva empresa? L’aprovació del Reial Decret facilita l’autosuficiència energètica i al seu torn l’eficiència, estalvi i competitivitat a les companyies

MOISÈS BERNAL / AMIC

L’eficiència i l’estalvi energètic són elements que aporten competitivitat a les empreses, sobretot per la reducció de costos que suposa. Per això, molts negocis porten anys interessats a aplicar l’autosuficiència energètica. L’aprovació del Reial Decret 244/2019 del 5 d’abril comporta un avenç notable per desenvolupar un autoconsum energètic, de proximitat, sobretot per a petits consumidors. Si et planteges fer autoconsum energètic a la teva empresa, has de saber el següent: Has de tenir en compte que, a partir d’aquesta normativa, s’estableixen diferents modalitats d’autoconsum: sense excedents, amb excedents acollits a compensació, i amb excedents no acollits a compensació. Si en les teves instal·lacions no existeix abocament d’excedents a la xarxa, per amortitzar la inversió en aquest tipus d’instal·lacions, és convenient que les hores de producció coincideixin amb les de consum, doncs en cas contrari l’energia excedentària es perd. Una bona alternativa per a aquests tipus d’instal·lacions, tot i el seu encariment, és l’ús de bateries per acumular energia quan es produeix i no es consumeix i consumir-la posteriorment. Per tot això, el tipus d’autoconsum que faràs és sense excedents. Sobre l’autoconsum amb excedents acollits a compensació: S’hi poden acollir instal·lacions fins a 100 kW en què el titular de la instal·lació de generació i de consum coincideixen. En aquest cas hi ha abocament de l’energia produïda excedentària a la xarxa i es compensa parcialment de la factura a pagar. En cap cas, el saldo econòmic resultarà positiu per al consumidor, per tant no es generaran càrregues fiscals. Amb tot, cal tenir en compte que el preu per al consumidor està format pel cost de kWh generat + peatges d’accés + impostos i, en canvi el preu dels excedents abocats a la xarxa serà el del cost horari del kWh generat. Hauràs d’aplicar autoconsum amb excedents no acollits a compensació si els excedents es venen al mercat, a un preu similar a l’anterior, però cal tenir en compte que hi caldrà afegir l’impost sobre generació (7%) i l’IVA. Aquesta modalitat comporta l’alta en activitats

econòmiques, per la qual cosa, per qüestions burocràtiques no es recomana a petits consumidors residencials. T’interessarà saber que la nova normativa comporta una simplificació dels processos administratius i tècnics per les instal·lacions d’autoconsum, sobretot les de menys de 100 kW. Aquesta mesura té un efecte immediat en reduir els costos del projecte, especialment pel cas residencial. S’ha obert la porta a l’autoconsum compartit o col·lectiu. En aquest cas, més d’un consumidor, aprofita l’energia generada per una instal·lació de producció. El repartiment de l’energia produïda serà la que s’acordi entre els propietaris de la instal·lació en funció de l’aportació econòmica, de la potència contractada, o de qualsevol altre criteri decidit entre ells, però sempre constant. En cas que

no hi hagi acord, el repartiment serà en funció de la potència contractada per cada consumidor. Aquesta modalitat és especialment interessant per a comunitats de veïns. Pots contemplar la possibilitat de fer autoconsum remot si t’interessa. Quan el consumidor i generador no estiguin a la mateixa finca, tant de forma individual com col·lectiva. Es permet l’autoconsum d’aquells punts de subministrament connectats al mateix centre de transformació, la mateixa referència cadastral o a un màxim de 500 metres entre comptadors. Aquesta modalitat pot ser interessant, per aprofitar l’energia produïda, per exemple, a la teulada d’un pavelló esportiu. Has de saber que estem davant una normativa que potencia essencialment l’autoconsum de proximitat per al petit

consumidor i el consumidor residencial i que és un veritable avenç per a la participació del consumidor en les decisions de generació. També val la pena destacar que enguany s’ha publicat el Reial Decret 263/2019, de 12 d’abril, pel qual es regula el Programa d’ajudes per a actuacions d’eficiència energètica a les pimes i grans empreses del sector industrial. Cal comentar que, com a conseqüència de l’eliminació de l’impost al sòl, el nou esborrany del Reglament d’Autoconsum permetrà gestionar els excedents no consumits de generació d’energia fotovoltaica, amb la compensació econòmica que això pot suposar en la factura de la llum. Moisès Bernal és el responsable del departament d’Estudis i Polítiques Sectorials de Pimec

economia

agost/2019

55%

El 55% dels espanyols realitza hores extres i només el 66% assegura que cobra per aquesta feina extraordinària

Des del 12 de maig totes les empreses tenen l’obligació d’establir un sistema de control horari dels treballadors per a evitar que es facin més hores de les que toquen. A vegades, no obstant això, es fa difícil per a les mateixes companyies posar en marxa un sistema de registre d’entrada i sortida efectiu.

Mètodes per a fitxar amb la nova llei Des del passat 12 de maig, totes les empreses tenen l’obligació d’establir sistemes de control d’horaris dels seus treballadors. En aquest article us mostrem alguns mètodes

TECNONEWS/AMIC

El 55% dels espanyols realitza hores extres i només el 66% assegura que les cobra per elles. Aquestes xifres aportades per Masvoz posen en relleu la necessitat de l’entrada en vigor d’un sistema obligatori per fitxar en les empreses com la que recentment ha entrat en vigor

tipus de sistemes no sempre són efectius, ja que el treball presencial, malgrat ser el majoritari, cada vegada està més en dubte. Amb tot, aquest tipus de registre és el més triat per les empreses perquè resulta difícil de falsificar. Un altre mètode és el basat en una app a la qual hem d’accedir cada vegada que comencem el nos-

Si dono la meva casa al banc, em lliuro del deute?

om ja sabem, amb la nova Llei de Crèdits Immobiliaris, qui demana un préstec al banc ha de fer un petit examen, tipus test, davant el notari, per comprovar que el client coneix les condicions de la hipoteca i les seves conseqüències. I una de les preguntes és, precisament, aquesta: Sap amb què respon del pagament del deute, si amb tot el seu patrimoni o només amb els béns hipotecats? I és que la majoria de la gent tendeix a pensar que només pot perdre l’habitatge que va hipotecar. Gran error, ja que l’article 1911 de Codi Civil disposa literalment, “del compliment de les obligacions respon el deutor amb tots els seus béns, presents i futurs”. Per tant, quan fem una hipoteca, hem de tenir clar que l’habitatge és una garantia accessòria al contracte principal, que és precisament el préstec que vam rebre del banc. I aquesta garantia, l’habitatge, ens permet accedir al finançament, ja que el banc té així una certa seguretat que se li retornarà els diners prestats. És una responsabilitat que es dóna tant en un préstec personal que rebem per comprar un cotxe, com en el préstec hipotecari que ara comentem. I l’habitatge hipotecat serà garantia amb independència de qui sigui el propietari de la mateixa, ja que podem ser-ho nosaltres, els nostres pares o un amic que hipoteca el seu habitatge, sent nosaltres els que rebem els diners del préstec. Podem vendre o donar aquest habitatge, que seguirà hipotecat llevat que es cancel·li la mateixa.

a Espanya. Des del 12 de maig totes les empreses tenen l’obligació d’establir un sistema de control horari dels treballadors per a evitar que es facin més hores de les que toquen. A vegades, no obstant això, es fa difícil per a les mateixes companyies posar en marxa un sistema de registre d’entrada i sortida efectiu. Amb tot, existeixen diferents mètodes més enllà d’un full en el qual apuntar totes les hores que fa un treballador. Els primers són els mètodes basats en els registres biomètrics. Entre ells es troba el registre de l’empremta dactilar que l’empleat ha d’introduir en un sistema de registre cada vegada que entra o surt de l’empresa. Actualment, aquest

tre torn de treball. En aquest cas, també podem estar enfront d’un mètode que inclogui verificació biomètrica i a més aquest sistema permet monitorar el treball en remot i introdueix possibilitats de control mitjançant la geolocalització. En tercer lloc existeixen mètodes basats en la trucada de telèfon. Els treballadors telefonen a un número que registra la seva entrada en el lloc de treball i on truquen quan surten d’aquest. Finalment, trobem les solucions basades en la tecnologia cloud. Quan accedim al núvol significa que hem entrat en el nostre lloc de treball i quan ens desconnectem, que marxem. Aquest sistema, també permet el treball en remot.

En cas d’impagament de la hipoteca en els imports establerts en la Llei, i no havent-hi acord entre el deutor i en banc per refinançar aquest deute, arribarà el moment en què sigui venut l’habitatge hipotecat. Amb els diners obtinguts en subhasta, es pagarà el deute i, sent l’habitatge venut propietat del deutor, aquest quedarà alliberat per aquest import. Poden donar-se dues situacions: que sobrin diners un cop pagat el deute, en aquest cas aquest sobrant serà per al deutor que era propietari de l’habitatge, o per contra, que no cobreixi la totalitat del deute. Aquest últim cas és el que ens ha de fer entendre aquesta responsabilitat de la qual parla l’article 1911 de Codi Civil. Hem de pagar el deute amb el que tinguem avui, demà o demà passat, amb tots els nostres béns.

CARLOSCARLOS CALATAYUD CHOLLET JIMÉNEZ FUEYO Notari Notarid’Igualada d’Igualada carloscalatayud@notariado.org carlosjimenez@notariado.org

aula

agost/2019

És important que els adults procurin que el temps de lleure dels fills inclogui també estones per jugar lliurement, sense activitats programades ni intencions educatives; aquest joc espontani desenvolupa la seva creativitat i imaginació

El joc, una activitat bàsica en el desenvolupament dels infants Mitjançant el joc, els nens i nenes exploren i descobreixen el món; reprodueixen i imiten comportaments dels adults posant en pràctica diferents rols en funció del seu entorn.

El joc és una activitat bàsica en la vida i en el desenvolupament global de les persones. S’acostuma a relacionar amb la infància, però en realitat és necessari en qualsevol edat. La principal motivació per jugar és el plaer que genera la mateixa activitat. D’altra banda, mitjançant el joc els fills exploren i descobreixen el món; reprodueixen i imiten comportaments dels adults posant en pràctica diferents rols en funció del seu entorn; aprenen coses noves i com relacionar-se amb les persones que els envolten. Per aquest motiu, el joc té un paper molt important en l’educació d’infants i joves, ja que influeix en la construcció de la seva identitat, en l’adquisició d’aprenentatges i en la manera d’entendre el món. A través del joc els fills poden desenvolupar i reforçar capacitats de diferents tipus: Mentals: La més destacable és la del llenguatge, mitjançant el qual els vostres fills poden construir un pensament ordenat i comunicar-se amb les altres persones. Jugar ajuda també a assolir coneixements i desenvolupar la imaginació i la creativitat, aspectes que faciliten l’aprenentatge.

Socioemocionals: Jugant aprenen a conèixer i controlar les emocions i capacitats pròpies, i a reconèixer les dels altres. El joc els ensenya a relacionar-se amb els companys i fa que estableixin vincles afectius entre ells. Les circumstàncies que imaginen jugant també els permet practicar habilitats socials de tota mena, com pautes de comportament i de relació, que més endavant necessitaran per resoldre qualsevol mena de situació. Així mateix, jugant adquireixen valors; per exemple, quan insisteixen a superar obstacles, millorar els seus resultats o guanyar, aprenen els valors de l’esforç i de la superació, que els ajudaran en qualsevol àmbit de la seva vida. En un sentit ampli, el joc és un aprenentatge que els prepara per a la vida. Físiques: El joc els permet conèixer el cos i desenvolupar la coordinació psicomotriu: és a dir, el control dels moviments i de les capacitats sensorials i físiques. Quan juguen sols o amb els altres troben els seus límits i descobreixen les seves capacitats físiques. És convenient que els pares: - Jugueu amb els fills procurant que el temps que els dediqueu sigui de qualitat, és a dir, participant amb interès i

sense interrupcions. Això us permetrà conèixer-los, saber què senten i reforçar el vostre lligam afectiu. - Faciliteu que els fills tinguin cada dia estones per jugar, ja que el joc contribueix a desenvolupar les capacitats mentals, de relació social i físiques. _ Afavoriu que els avis, com a transmissors de jocs tradicionals, juguin amb els vostres fills. - Procureu que el temps de lleure dels fills inclogui també estones per jugar lliurement, sense activitats programades ni intencions educatives; aquest joc espontani desenvolupa la seva creativitat i imaginació. - Afavoriu el joc en ambients naturals o a l’aire lliure, on el joc pot ser més imaginatiu i saludable. - Respecteu els interessos dels fills i deixeu que, en la mesura possible, juguin al que vulguin, amb la qual cosa es fomenta la diversitat d’aficions i gustos; afavoriu que juguin amb amics i companys en diferents àmbits (al parc, a casa, el cap de setmana, etc.) per reforçar-ne la socialització, i alhora conèixer els seus amics i veure quines relacions estableixen amb ells. - Oferiu als fills jocs i joguines variats, sense fer cas als estereotips que

es veuen a la societat o que impliquin conductes discriminatòries. Per exemple, eviteu diferenciar entre els esports o les joguines per a nens i per a nenes. - Afavoriu jocs i joguines que no promoguin conductes violentes, com és el cas d’alguns videojocs en què l’objectiu o la manera de jugar implica violència. - Eviteu l’excés de joguines, ja que pot provocar desinterès i que no valorin el que tenen; els feu responsables de tenir cura i d’endreçar els jocs i joguines. - Tingueu en compte que les joguines siguin adequades a l’edat i que compleixin la normativa de seguretat. - Demaneu consell als botiguers especialitzats a l’hora de comprar joguines per als vostres fills. - Limiteu el temps que els fills dediquen als videojocs (mòbils, ordinadors, consoles, tauletes, etc.) i oferiu-los activitats alternatives; d’aquesta manera contribuireu a evitar el sedentarisme o possibles dependències futures. - Us assabenteu dels continguts de què tracten els videojocs dels vostres fills, per tal d’evitar conductes de risc (violència, discriminació, conducció temerària, addiccions, etc.). Font: Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

agost/2019

Els infants han de jugar amb jocs i joguines variats, sense fer cas als estereotips que es veuen a la societat o que impliquin conductes discriminatòries. D’aquesta manera, cal evitar diferenciar entre els esports o les joguines per a nens i per a nenes

Les activitats de lleure en infants de 3 a 6 anys En aquesta etapa, el temps lliure dels infants disminueix, ja que comencen a anar a l’escola. A més, també incorporen en el seu dia a dia altres activitats diàries com col·laborar en petites tasques domèstiques, que a més de contribuir a l’organització familiar, són bons moments per compartir el temps amb els fills. És recomanable introduir de manera lúdica algunes tasques com endreçar les joguines, dur la roba bruta al cistell, o ajudar a parar i desparar taula, i fer-los adonar com n’és d’important la seva col·laboració. El temps lliure a casa segueix molt vinculat al joc, que encara ocupa gran part del temps dels vostres fills. El joc més característic en aquestes edats és el simbòlic, amb el qual els vostres fills recreen situacions quotidianes, posen en pràctica les seves experiències, imiten les vostres conductes o les d’altres adults i també expressen emocions i sentiments. Per aquest motiu convé que jugueu amb ells, ja que d’aquesta manera podreu comprovar-ne la maduresa, les reaccions emocionals o veure com interpreten el món que els envolta. Els vostres fills gaudeixen jugant amb vosaltres encara que cada vegada són més autònoms per organitzar el seu joc i amplien el seu cercle lúdic amb altres infants, fet que afavoreix que aprenguin a relacionar-se. A més, compartir el lleure amb els fills i passar-ho bé plegats és una experiència enriquidora que serveix per cohesionar i reforçar els lligams afectius. També us permet plantejar-los nous reptes que els estimulen la capacitat de superació personal i que contribueixen a fer que configurin la imatge i la seva autoestima. Amb aquesta finalitat, podeu organitzar activitats en família com jocs de taula, petites excursions per la natura, caminades per la ciutat, visitar parcs diferents dels habituals, museus, exposicions, anar a biblioteques, assistir a espectacles musicals o teatrals infantils, anar al cinema, participar en activitats d’oci infantil com tallers de cuina, curses esportives o actes solidaris, entre d’altres. Una altra opció interessant és organitzar activitats de lleure amb altres famílies i els seus fills, amb les que ja hi teniu amistat i amb les noves que conegueu a l’escola. D’aquesta manera, aprenen a compartir activitats, espais i experiències, a relacionar-se i a conèixer altres realitats. A més de gaudir d’activitats dirigides a un públic infantil, també convé que assistiu a altres obertes a tots els públics. Per tal que els vostres fills sàpiguen participar en aquestes darreres activitats i aprenguin a gaudir-ne cal que reforceu l’actitud que s’espera d’ells en aquestes situacions. En el cas que incorporeu activitats tecnològiques en el temps de lleure familiar, tingueu en compte que han de ser de curta durada i que sempre heu d’acompanyar-los mentre les fan. Procureu que aquestes activitats no ocupin tot el seu temps i que continuïn fent-ne altres que són importants per al seu desenvolupament intel·lectual, personal i social, com jugar amb els germans i amb els amics, fer servir joguines tradicionals que puguin manipular, mirar contes, anar al parc i descobrir el que els envolta, per exemple.

aula

Sempre, però especialment en època de vacances, és convenient limitar el temps que els fills dediquen als mòbils, ordinadors, consoles, tauletes, etc.). Cal oferir-los activitats alternatives; d’aquesta manera contribuireu a evitar el sedentarisme o possibles dependències futures.

mercat

agost/2019

FAVES TENDRES Tenen propietats nutricionals a mig camí

mercat És temps de...

entre les verdures i els llegums. Destaquen en carbohidrats, proteïnes, fibra, vitamines del grup B i minerals com el calci, el ferro, el magnesi, el potassi i el zinc. Gràcies a l’elevat contingut en fibra, col·laboren en la regulació del trànsit intestinal. A més, posseeixen unes substàncies antioxidants que protegeixen les cèl·lules dels atacs dels radicals lliures.

Tendències

Síndries i melons

La síndria i el meló són els fruits de les plantes herbàcies rastreres de la sindriera (Citrullus lanatus) i la melonera (Cucumis melo). Totes dues pertanyen a la família de les cucurbitàcies com el carabassó, la carabassa o el cogombre. Conreades des de fa 5.000 anys i originàries d’Àfrica són les reines de l’estiu. Descobrim aquestes delícies que ens ofereix la temporada de la calor! El que més destaca d’aquestes dues fruites és l’elevat contingut d’aigua, 92% en el meló i 95% en la síndria. La resta, està composada bàsicament per sucres, minerals i vitamines. Això les converteix en ideals per a fer passar la set i recuperar l’aigua i els minerals perduts després d’haver fet esport o d’haver suat. Tenen, també, un efecte diürètic i depuratiu, que fa que siguin útils en casos d’àcid úric elevat, hipertensió, retenció de líquids o en dietes de baix contingut calòric. A més, estimula els ronyons, facilitant l’eliminació de productes de rebuig i toxines. Així que ja ho sabeu, abans de prendre un refresc ensucrat, mengeu-vos un bon tall de síndria o meló! Pel que fa al meló, n’hi ha diferents tipus: amb la polpa blanca, groga, ataronjada o verdosa. El color ataronjat li dóna la provitamina A, i com més intens sigui més provitamina A tindrà. Aquesta té un paper important en la vista i el sistema immunitari. També és ric en vitamina C, que ens protegeix dels radicals lliures; en potassi i magnesi, imprescindibles per als músculs i nervis; i en folats, fòsfor i ferro. De síndries hi ha les varietats tradicionals, que tenen llavors negres o marrons amb la pell de color verd fosc; o les híbrides, que no tenen llavors, o bé, les tenen toves i amb la polpa d’un roig blanquinós. Són riques en licopè, magnesi i vitamina C. El licopè és qui li atorga el color vermell, del qual el tomàquet també n’és ric, i col·labora en la prevenció del càncer i de les malalties cardiovasculars. Tot i que podem gaudir d’un tall de síndria o meló a qualsevol hora del dia, us convidem a que, a més, les introduïu als vostres plats. Fora del típic meló amb pernil, podeu incorporar-les en les amanides, que els hi donaran més gust i color. També podeu fer-ne sopes fredes com les receptes que us suggerim, o sucs, especialment si no us surten prou bons per a menjar-los sols. I recordeu que, si us agraden dolços, assegureu-vos de triar els més madurs. Aquest és el moment de màxima expressió de la diversitat de gustos, textures i colors de les fruites i verdures autòctones. Deixeu-vos delir per aquestes fruites de temporada que us ompliran de dolçor i nutrients, a la vegada que us hidrataran i refrescaran. Recordeu la recomanació de “cinc al dia” i protegiuvos del sol. / DIBA

GASPATXO DE SÍNDRIA I TOMÀQUET Ingredients per a quatre persones 2 talls grossos de síndria sense llavors (1 kg) 2 tomàquets Oli d’oliva Sal Daus de formatge feta Menta fresca Elaboració Renteu els tomàquets. Peleu-los i talleu-los per la meitat i poseu-los en un recipient per triturar. Peleu i talleu la síndria a trossos i afegiu-la als tomàquets. Tritureu-ho tot amb la batedora fins a obtenir un líquid homogeni. Afegiu-hi l’oli i la sal i torneu a batre. Presentació Refredeu el gaspatxo a la nevera (una hora mínim). Retireu-lo de la nevera just abans de consumir i amb una cullera barregeu-ho per unificar l’aigua i la polpa. Poseu-lo en bols individuals i afegiu-hi daus de formatge feta i fulles de menta.

Fem un vermut? A casa nostra quedar per fer el vermut constitueix un costum molt arrelat, i amb la vinguda del bon temps aquest fet es fa encara més evident. El vermut, d’origen alemany, va arribar a Catalunya a través de França i Itàlia. Als inicis s’utilitzava en l’àmbit domèstic com a medicina o digestiu, però a partir del segle XVIII va començar a popularitzar-se com a beguda d’aperitiu pel seu baix cost. Després de viure la seva època daurada durant les dècades dels 60 i 70, el consum d’aquesta beguda havia començat a anar a la baixa. Tanmateix, aquests darrers anys s’ha revalorat fins a esdevenir una autèntica tendència seguint l’estela d’altres begudes i licors d’origen popular: aiguardents, ratafies, aromes, licors d’herbes... amb la conseqüent proliferació de locals, productors, i kits de “fes-ho tu mateix”. El vermut s’elabora a partir d’una base de vi neutre amb un toc d’absenta que es barreja amb una combinació d’espècies. Segons el tipus de mescla obtindrem un vermut blanc (més sec) o negre (amb caramel, que li dóna dolçor i una tonalitat més fosca). Però anem per feina, el que compta no és tant el vermut en sí sinó tot el ritual que es munta al seu voltant. El què ens agrada de fer el vermut és trobar-nos, compartir, celebrar o evadir-nos una estona. Només hi ha tres elements indispensables per posar-ho en pràctica: una beguda fresca (no necessàriament un vermut!), aperitius salats, i bona companyia.

agost/2019

publicitat

mercat

agost/2019

FIGUES Tot i que el seu component majoritari és l’aigua, són una de les fruites amb més contingut de sucres, juntament amb el plàtan i el raïm. Les figues són riques en vitamines i minerals, sobretot potassi, calci i magnesi, que ajuden a mantenir un bon estat del sistema nerviós i múscul-esquelètic. A més tenen un alt contingut en fibra que facilita el trànsit intestinal.

CARABASSONS La major part del pes del carabassó és aigua, 95%, la proporció d’hidrats de carboni és baixa, 2,5%, i la quantitat de proteïnes i lípids també. La fibra que aporta té una funció protectora i antiinflamatòria de la mucosa intestinal. Del carabassó cal destacar la seva aportació en vitamines C i B9 que reforcen el sistema immunològic.

La cuina que no podem perdre

Confitura de meló i síndria

principis de juliol vaig llegir una piulada del gastrònom Jaume Fàbrega, persona que admiro per la tasca que du a terme des de fa una pila d’anys. És el gran estudiós de la cuina i gastronomia catalana des de l’edat mitjana fins a l’actualitat. Admirat també perquè, no és un estudiós de la cuina catalana com a cuina d’una comunitat autònoma o regional, sinó com a cuina nacional i sent respectuós en totes les seves variacions i nomenclatures. Sent més explícit, la gastronomia dels Països Catalans. Bé la piulada feia així: “la confitura de meló i síndria, ara tan difícil de trobar, és una de les més bones i, certament la meva preferida. La mare, a pagès en feia i tots l’ajudàvem. Es fa amb les escorxes del meló i la síndria, no es llença res.” Quan una persona coneguda i admirada fa una reflexió així no es pot fer una altra cosa que buscar una recepta semblant i fer-la. I després compartir-la, és clar. Vaig seguir una recepta de confitura de meló de l’enciclopèdia “La cuina Catalana” del mateix Jaume Fàbrega, però la vaig fer amb escorxa de síndria, que és el que tenia en aquell moment. Ja veureu, és molt senzilla de fer i jo ja l’escric havent-ne tret una part de sucre. No cal posar-ne tant com es feia abans. Primer de tot, per esvair dubtes, s’entén el nom d’escorxa del meló i la síndria com la part blanca i més dura, la que no ens mengem. Aquesta la pelarem, millor amb un pelador de patates així n’aprofitarem més quantitat. Per treure’n cinc pots de vidre més

aviat petits (uns 200 ml) ens farà falta 1 kg d’escorxa de meló i síndria tallada a dauets d’un centímetre, 700 gr de sucre i un canó petit de canyella. També es pot aromatitzar amb una mica de pela de llimona. Agafarem l’escorxa de meló i síndria tallada a dauets i la posarem dins un recipient amb el sucre, ho taparem i ho deixarem reposar tota la nit. Millor que el recipient sigui el que posarem al foc després d’haver reposat. L’endemà veureu que el sucre s’haurà desfet i haurà deixat anar molta aigua. Poseu el recipient al foc amb la canyella a foc lent i deixeu que vagi reduint remenant-ho de tant en tant fins que hagi reduït fins a la meitat i hagi agafat un to

daurat. En aquest moment ja es podrà posar dins dels pots de vidre ja esterilitzats i els podrem deixar bullir al bany maria, un cop tapats, durant uns 20 minuts. Aquest tipus de confitura la podrem utilitzar per esmorzar amb una torrada com qualsevol altra confitura o melmelada, però també pot acompanyar una taula de formatges o fins i tot per farcir panadons, pastissets de pasta brisa... Aquí ja, la imaginació de cadascú al poder. Antigament, i segur que en l’actuali-

tat hi ha alguna persona que encara ho fa, aquestes elaboracions es feien amb cassoles de terrissa guardades expressament per fer elaboracions dolces. Segur que li aportava un sabor i aroma especials, com qualsevol altra cocció en aquest tipus de recipients. Les cassoles de terrissa són un dels estris de cuina que a poc a poc es van oblidant i caldria recuperar. Bon profit i visca la teca!

ORIOL CÀLICHS i SOLER / Cuiner / @OCalichs

La millor CUINA de l’Anoia

Vols anunciar el teu establiment? publicitat@anoiadiari.cat 609394628

agost/2019

publicitat