ANOIADIARI 43 (Maig-Juny/2019) by AnoiaDiari

Eleccion municip s als

Número 43 · Maig-Juny del 2019/ Gratuït / www.anoiadiari.cat

26M Dossier especial

A les urnes! Entrevistes als sis candidats a l’alcaldia d’Igualada

Junts per Catalunya i Esquerra es disputen la victòria a la comarca

Anàlisi dels escenaris electorals a l’Anoia, municipi per municipi

editorial

maig-juny/2019

Editorial

EDITA Cinquanta-set SL C/Rec 15 · Igualada DIRECCIÓ Toni Cortès Minguet COORDINACIÓ Francesc Vilaprinyó REDACCIÓ Albert Compte Toni Cortès Francesc Vilaprinyó PUBLICITAT Pere Ribalta CORRECCIÓ Mercè Badal IL·LUSTRACIONS Pau Badia “Nomdenoia” WEB Creagia IMPRESSIÓ Lerigraf S.L. ANOIADIARI C/ Sant Magí, 28 08700 Igualada REDACCIÓ redaccio@anoiadiari.cat 651942192 PUBLICITAT publicitat@anoiadiari.cat 608463829

Deures per als pròxims 4 anys

partir del diumenge 26 a la nit, els candidats passaran a ser càrrecs electes i les promeses que s’han fet durant les setmanes de campanya electoral -una campanya electoral que cada cop s’allarga més perillosament i que algun dia serà un continu de quatre anys- es convertiran en obligacions marcades a l’agenda pels qui guanyin. O almenys és això el que ha d’esperar el ciutadà. La campanya ha estat marcada a Igualada per la qüestió de l’habitatge, mentre que a la resta de les grans viles de la comarca les inversions en els equipaments han tingut un paper més rellevant. En certa manera, reflecteix l’evolució de la capital, que ha fet el salt a ciutat universitària i s’ha prestigiat amb diferents esdeveniments i ara ha d’incidir l’optimització d’altres aspectes. En aquests quatre anys, des del 2015, poques vegades l’atenció ha estat centrada en el dia a dia de les nostres ciutats i pobles per causes de força major. A partir del juliol del 2017, l’agenda municipal va passar a segon terme davant la convocatòria del referèndum, el mateix referèndum i després la repressió i l’empresonament de polítics i activistes. Pels càrrecs electes, sobretot si són de signe sobiranista, ara hi ha una espasa de Dàmocles que els pot caure en qualsevol moment al damunt si els jutjats

ho decideixen. Les votacions de l’1-O o del 21 de desembre van tenir un clar signe emotiu. Ara, vénen uns comicis diferents i com hi ha el comerç de proximitat, és hora de la política de proximitat. El ciutadà i contribuent vota, i amb el vot, influirà que l’obra de reforma sigui la del seu carrer i no la del carrer del veí, o bé que el nou parc es faci en uns terrenys més a la vora o més lluny de casa seva. En la darrera dècada han anat sorgint noves formacions polítiques i el repartiment de regidors crea escenaris diferents dels que va veure la generació anterior, on les majories absolutes eren la norma. També l’evolució de les ciutats i la recessió econòmica ha fet que els ajuntaments hagin de vetllar molts més àmbits que fa dues o tres dècades. La comarca continua, en diversos aspectes, molt per dessota de la resta de Catalunya: més atur, més males comunicacions i una problemàtica mediambiental preocupant, tant per la presència d’abocadors com pels números de reciclatge a les principals poblacions. I hi ha qüestions que requereixen molta mà esquerra, com consensuar les zones de creixement industrial a la Conca, empènyer per arranjar la B-224 i la C-15 i protegir els espais naturals i els recursos de la sobreexplotació (cas de l’aqüífer). És moltíssima feina.

www.anoiadiari.cat TEXT LEGAL Cinquanta-set S.L. es reserva tots els drets sobre els continguts de l’AnoiaDiari sense que es puguin reproduir ni transmetre, totalment o parcial, a altres mitjans de comunicació, sense prèvia autorització escrita.

La comarca continua, en diversos aspectes, molt per dessota de la resta de Catalunya: més atur, més males comunicacions i una problemàtica mediambiental preocupant... És moltíssima feina.

Enquestes

DIFUSIÓ CONTROLADA PER

MEMBRE DE

Quina serà la formació política guanyadora a la comarca? Junts per Catalunya 20.8% PSC 1.9% Esquerra 67% Un altre 10.4%

AMB EL SUPORT DE

Quina serà la candidatura guanyadora a Igualada? TOTA L’ACTUALITAT DE L’ANOIA www.anoiadiari.cat

Marc Castells (Junts per Catalunya) 29.6% Jordi Cuadras (Igualada Som-hi) 14.5% Enric Conill (Esquerra) 36.8% Neus Carles (Poble Actiu) 15.8% Joan Agramunt (PP) 0.7% Carmen Manchón (C’s) 2.6%

PAU BADIA NOMDENOIA Arquitecte i il·lustrador

Participa a les enquestes setmanals a www.anoiadiari.cat

T’informem a: www.anoiadiari.cat

T’escoltem a: 609394628

Et llegim a: contacte@anoiadiari.cat

Estem en contacte a: @anoiadiari

Ens trobem a: facebook.com/anoiadiari

t.me/anoiadiari

C/Sant Magí, 26 · 08700 Igualada

Especial eleccions municipals

maig-juny/2019

#ANOIA26M

ERC i Junts per Catalunya es disputen la primera posició a la comarca El 2015 els convergents van treure 5.000 vots més que els republicans, en especial gràcies a la victòria a Igualada de Marc Castells. Ara, ERC espera millorar els resultats amb la inèrcia del bon paper a les generals, on van arribar als 19.000 electors. La tercera incògnita, si C’s atraurà electors del PSC.

ANOIADIARI

Els resultats que s’aconsegueixin a la capital, on Marc Castells, aspira a repetir majoria, decidiran en bona part la contesa entre les dues grans forces del sobiranisme a la comarca-, i, de retruc, si Esquerra s’emporta per primer cop el diputat provincial, cosa que per ara sembla molt difícil. La vella CiU, ara Junts per Catalunya, domina des de 2011 els resultats a la comarca, quan va desbancar el PSC com a primera força. Els socialistes van seguir baixant el 2015, tot i que van retenir alcaldies clau, van quedar com a tercera força a la comarca. En aquell moment, ERC va créixer arreu, amb el primer lloc a Piera i ha controlat durant tres anys aquesta ciutat, amb un pacte amb els post-convergents. La partida a tres bandes ara continua i s’ha

evidenciat amb les eleccions del 28 d’abril. El precedent de fa un mes, amb més de 19.000 vots per ERC, és l’esperança de la federació comarcal del carrer Òdena d’Igualada. La influència de les europees en els resultats Amb tot, hi ha diversos factors que distorsionen la propera cita electoral. En primer lloc, en un període ja clarament de creixement dels republicans, tant Marc Castells (Igualada) com Xavier Boquete (Masquefa) van treure grans resultats el 2015 i van salvar les alcaldies; en segon lloc, el ‘téte a téte’ entre Carles Puigdemont i Oriol Junqueras el 21 de desembre el va guanyar el president a l’Anoia, i ara els comicis municipals es barrejaran amb les europees on participen tots dos, exiliat i pres polític. El 2015, CiU va arrossegar 15.000

Municipals 2011

ANOIA (Vots)

votants a les eleccions municipals i ara passarà una revàlida amb una Esquerra reforçada, amb candidats frescos com Enric Conill a Igualada. Però ERC té competència en la vessant del seu espai polític també, ja que ara hi ha tres candidatures més de l’espai cupaire, a Vallbona d’Anoia, Piera i Tous, que podrien discutir-li el vot jove. C’s, un factor que pot restar vots al PSC No només hi ha pugna pel vot a l’espai independentista. El PSC que és el principal partit unionista a la comarca actualment -malgrat que algunes agrupacions locals són pròximes a postulats sobiranistes- topa per primera vegada amb la implantació de C’s a gran escala. Montbui, Vilanova, Masquefa o Piera són places fortes dels socialistes que ara també tenen l’opció

MARC CASTELLS És l’actual diputat provincial. Va substituir Teo Romero el 2011, després que CiU quedés com primera força per davant del PSC

taronja. L’efecte en unes municipals és molt difícil de saber i els socialistes van guanyar la mà a les darreres eleccions generals, amb força claredat, a més. L’altra incògnita és si el PP comarcal, que sempre ha mantingut un bloc fidel de vots a ciutats com Igualada o Piera es ressentirà d’aquest aterratge a C’s, que potser pot posar en perill la seva presència. Pel que fa al Consell Comarcal, el PDeCAT i ERC mantenen un pacte sòlid des de fa dotze anys, quan van firmar-lo davant un PSC que era la primera força de la comarca. No hi ha cap indici que hi pugui haver una majoria alternativa. Però si el canvi del 2007, en ple Tripartit, va ser sorprenent, cal esperar a les possibilitats aritmètiques que deixin els resultats del 26 de maig per valorar si hi poden haver canvis a la Plaça Sant Miquel.

Municipals 2015

ANOIA (Regidors)

ANOIA (Vots)

ANOIA (Regidors)

Especial eleccions municipals

maig-juny/2019

#IGD26M

Igualada acudirà a les urnes amb un favorit a la reelecció i diversos aspirants a l’esquerra Primeres municipals després del referèndum de l’1-O. La contesa electoral serà una pugna de filosofies: el dinamisme basat en les grans inversions davant propostes que reclamen un gir en les polítiques socials

FRANCESC VILAPRINYÓ

Sis partits competiran diumenge, 26 de maig, pels 21 representants que hi ha al ple d’Igualada. L’equació que s’haurà de fer aquest dia s’ha anat escrivint els darrers mesos: un favorit -Marc Castells, JxIgualada- que compta ara amb una majoria molt còmoda i que ha desplegat un programa centrat en les grans inversions i l’aposta universitària; i uns quantes possibles alternatives (ERC, Som-hi, Poble Actiu) que ataquen el govern i proposen una alternativa basada en un gir a l’esquerra. Les grans qüestions, a part dels problemes endèmics com l’economia i l’atur, en els quals s’ha millorat els darrers quatre anys, versen sobre l’habitatge i l’educació. La dreta unionista es presenta amb dues opcions, el PP i C’s que pren el relleu d’un actor més indesitjat i situat més a l’extrem, PxC. Noves cares La rampa de sortida ha canviat d’actors i actrius. La meitat dels regidors de l’Ajuntament seran persones que mai havien ocupat un lloc al consistori. Fa un any es van començar a fer els primers movi-

ments, amb la concreció de la candidatura d’Enric Conill, que passà de número tres a número u d’Esquerra. Després va venir la irrupció de Jordi Cuadras, que reconstruïa una fórmula similar a l’Entesa per Igualada, amb PSC, Comuns i persones sense filiació política. La gran pregunta era si repetiria el batlle, Marc Castells, actual president de la Diputació de Barcelona. Mentre s’esperava la resolució de la incògnita, mostrava les credencials Poble Actiu, evolució municipal de la CUP (dos mesos després, s’anunciaria que Neus Carles era la número u). Marc Castells va confirmar que optava a la reelecció abans de Nadal i poc després entrava en joc C’s, amb Carmen Manchón. I, finalment, com s’esperava, el PP va postular l’incombustible Joan Agramunt. En aquestes llistes renovades, amb els resultats de 2015, repetirien cinc persones de la candidatura de Castells, una d’ERC, una de Poble Actiu i una d’Igualada Somhi i també Joan Agramunt. Les persones vinculades al partit s’han anat esfumant de moltes candidatures. Acompanyen Castells només quatre persones del PDeCAT entre

els deu primers de la llista. Les llistes d’espectre ampli i transversals també han estat la norma en el cas d’ERC i Poble Actiu. El que es va fer esperar igual que la decisió de l’alcalde va ser la de l’espai dels Comuns sobre cap a on es decantarien. La mà estava estesa tant per Poble Actiu com per ERC, però el factor decisiu hauria estat el contingent ecosocialista que va optar per reeditar la fórmula de l’Entesa amb el PSC i persones agrupades amb el col·lectiu Igualada Oberta. L’espai públic, sobre la taula L’Anella Verda i els equipaments de la Ciutat Europea de l’Esport, a Les Comes, han estat els grans estandards de l’obra pública del PDeCAT de Marc Castells, temes que ell ha assegurat que vol continuar, a més de noves accions al Molí Nou. Els seus adversaris a l’arena política també han promès obra pública. Pel que fa a l’habitatge, formacions tan diferents com Poble Actiu i PP plantegen dedicar un terç de les inversions a l’habitatge social. Enric Conill sorprenia a mitjans de març amb una iniciativa per soterrar part del

MARC CASTELLS Acudeix per quarta vegada a uns comicis municipals. En aquesta ocasió, amb una candidatura amb molts independents

ENRIC CONILL ERC estrena candidat i serà l’únic regidor que repetirà de 2015, ja que Palau i Telechea ja no hi seran

Passeig Verdaguer i Jordi Cuadras, les darreres setmanes ha insistit a dotar d’eixos de vianants els barris i la construcció de rampes automàtiques al carrer Lleida i l’Avinguda Balmes. C’s, amb un to més tímid, veu amb bons ulls l’obra de govern del PDeCAT en aquest àmbit i proposa accions puntuals de millora als barris. La disputa pel vot La campanya, si no hi ha canvis els darrers dies, és neta. L’ofensiva l’ha pres als debats Jordi Cuadras, no en va el seu espai és el que pot témer més punts de fuga o atreure més votants. Competeix amb Castells pel vot centrista, amb Conill pel centre-esquerre, amb Poble Actiu per una petita fracció de l’esquerra rupturista i amb PP i C’s per tenir un alcalde no sobiranista. Davant l’oposició, Castells ha accentuat el seu perfil de gestor i la reducció del deute que -sovint- recorda com una herència de PSC i ICV. Mentre, ERC i Poble Actiu -amb ‘targets’ propers però sense atacar-se- han pronunciat les darreres setmanes el seu perfil més social. Els republicans, menys agressius amb l’alcalde que el 2015

Especial eleccions municipals

maig-juny/2019

#IGD26M JORDI CUADRAS La seva aparició redibuixa l’esquerra no sobiranista i tornar a unir PSC i ICV, amb Comuns, en la coalició Som-hi

Els candidats

MARC CASTELLS JuntsXIgualada

ENRIC CONILL Esquerra

JORDI CUADRAS Igualada Som-hi

Ha guanyat amb molta contundència les darreres eleccions, 2011 i 2015. En els comicis de fa vuit anys, els quasi 500 vots que van anar a Solidaritat Catalana, a un candidat centrista i independentista, li van impedir sumar ja una majoria absoluta en solitari. Els darrers quatre anys, amb el PDeCAT, ha governat amb comoditat i ha pactat un parell de pressupostos amb el PSC i en el de 2017 hi va sumar el PP. Són les seves quartes eleccions municipals com a cap de llista i porta una candidatura renovada, amb una important presència d’independents.

Els republicans trien aquest jove arquitecte per buscar els millors resultats de la seva història a Igualada, per aprofitar la inèrcia dels números de les darreres eleccions al Congrés espanyol on van arrasar a la pràctica totalitat de col·legis electorals. ERC confia en el que era número tres en l’anterior llista i que ha assumit els darrers mesos la veu del grup municipal per ser la cara visible de l’oposició a l’actual alcalde. Conill ve acompanyat de persones com Montserrat Argelich, Joan Valentí o Cristina Navarro que aspiren a ser per primer cop regidors.

El jove periodista és un bon coneixedor de les dinàmiques municipals des de fora i ara ha fet un salt per viure-ho des de dins, com a actor. Va saltar a l’arena la passada tardor i ha conjuminat diversos actors de l’espai progressista d’Igualada, amb la intenció de ressuscitar el front que va ser l’Entesa durant el període 1999-2011. La seva llista inclou, per tant, perfils del PSC i d’ICV, ara aquesta dins l’àmbit dels Comuns, com també persones de bagatge independent que entren per primer cop en el món de la política local amb la fórmula d’Igualada Som-hi.

2011

IGUALADA (Vots)

NEUS CARLES La CUP ha reorientat la seva fórmula a les municipals cap a una nova marca, Poble Actiu, amb Neus Carles a davant

quan precisament venien de pactar amb ell, han bolcat bona part de la campanya en aspectes com la fiscalitat i el tema ja esmentat de l’habitatge. L’esquerra independentista ha incidit també en l’habitatge i la novetat d’un Pla de Transició Ecològica. Un perfil més discret adopta Joan Agramunt, del PP. No ha fet compareixences davant els mitjans i ha llançat les seves propostes als debats i en notes de premsa, sense apartar-se de la seva tònica al ple, centrada a abaixar els impostos. Els darrers anys, el PP ha tingut almenys sempre un miler de vots. Quin pot ser l’efecte per a Agramunt de la irrupció de C’s? El partit taronja va sumar una xifra de 4.500 vots el 21 de desembre i sembla evident que no podrà reeditar aquests resultats (altrament tindria quatre regidors). Queden pocs dies per saber si PP i C’s coexistiran al ple d’Igualada. L’elector independentista Podran mobilitzar Junts per Igualada, ERC i Poble Actiu tot el votant independentista, si C’s no mobilitzarà l’unionista? L’1 d’octubre el “sí” a la independència va treure poc més de 13.000 vots a Igualada, però cal recordar que el referèndum tenia fórmula de cens universal i alguns igualadins i iguala-

2015

IGUALADA (Regidors)

IGUALADA (Vots)

IGUALADA (Regidors)

JOAN AGRAMUNT El cap de llista del Partit Popular és el membre més veterà del consistori i el partit torna a confiar en ell per aquest 2019

NEUS CARLES Poble Actiu

JOAN AGRAMUNT PP

CARMEN MANCHÓN Ciudadanos

El 2015 la CUP va treure uns resultats excel·lents en la seva primera experiència igualadina. Ara, confien en unes quantes cares noves per bastir una llista que va més enllà de l’àmbit cupaire -Poble Actiui que abraça tota l’esquerra autodeterminista. La cap de llista és Neus Carles, que ve seguida de persones fins ara involucrades en diferents plataformes socials i també els dos regidors actuals de la CUP, Eva Pedraza -lloc segon- i Albert Mateu -sisena posició- amb l’objectiu de millorar les xifres de fa quatre anys quan van ser la sorpresa.

El PP sempre hi és a Igualada, almenys des de fa 24 anys, quan ja amb Pere Calbó i Joan Agramunt van fer-se un lloc al ple i van estar quatre anys al govern. Des d’aleshores no han passat mai més enllà dels dos regidors, però han mantingut la presència i han pogut influir més d’una vegada en les decisions del govern de la ciutat. En uns moments difícils per al partit, Joan Agramunt ha seguit representant la formació conservadora i s’ha reivindicat com “única veu no independentista” al ple. Aquesta vegada té competència a la dreta, però.

C’s estava implantat a quasi tota l’àrea de Barcelona, però mai havia concorregut a la comarca de l’Anoia excepte en una ocasió, a Vilanova. Ara s’estrenen a Igualada amb la coordinadora comarcal, Carmen Manchón, com a cap de llista. C’s s’ha caracteritzat darrerament per plantejar demandes per la presència de símbols que recorden els presos polítics. La candidata ha mostrat un perfil més possibilista als debats i durant la campanya. Les possibilitats en unes municipals de C’s a Igualada són una incògnita que queda per desvetllar.

CARMEN MANCHÓN És coordinadora comarcal de C’s i assumeix ella mateixa encapçalar la candidatura unionista

dines van optar per anar a votar a pobles. El 21 de desembre, el total del vot independentista va ser de 14.479 electors. Era un escenari de màxima mobilització i la terna independentista va treure 3.000 vots més que els mateixos espais a les municipals de 2015. Per tant, aquests partits aspiren a animar a tot aquest votant, com C’s al que va votar Arrimadas (Carmen Manchón va semblar anar en aquest sentit en el seu sorprenent ‘speech’ a la part final del debat de l’Ateneu). I també hi ha Jordi Cuadras, que ha subratllat que l’aposta d’Igualada Som-hi és en clau estrictament municipalista i hi tenen cabuda tant els independentistes com els no independentistes. CiU va treure 7.500 vots el 2015. Els vots de Puigdemont el 21 de desembre del 2017 -7.734- garantirien el primer lloc i potser la majoria absoluta a Marc Castells de nou. Hi ha els 7.000 vots que va treure ERC fa un mes, motiu d’optimisme per a Conill, i que incloïen els habituals votants republicans, però també cupaires i ‘puigdemontistes’ que a les europees poden canviar el sentit del vot. Molts escenaris oberts i 21 regidors per decidir.

Especial eleccions municipals

ANOIADIARI

Amb 46 anys, Marc Castells Berzosa concorre per quarta vegada a les eleccions d’Igualada com a candidat. Els dos darrers comicis s’ha imposat amb claredat i ara aspira a una nova reelecció, sota les sigles de Junts per Igualada, espai hereu de CDC. El batlle igualadí és també president de la Diputació de Barcelona i un dels homes forts del PDeCAT. Es torna a presentar. Què no ha pogut desenvolupar fins ara que espera assolir en un mandat si guanya Junts per Igualada? Vivim un dels moments més dolços per a Igualada. Els projectes, somnis i anhels que volíem per Igualada estan en marxa. Ara els hem d’acabar. Tot just acabem de presentar un gran d’ADE, vinculat a un territori industrial; fa un any, el grau en TIC; aviat serem una ciutat universitària capdavantera en la ràtio habitant/estudiant universitari del país. Amb l’ajut de la Generalitat de Catalunya i la consellera Chacón ho volem seguir fent. En l’àmbit de l’educació han començat les obres del Badia i Margarit. Hi ha nous estudis al Milà i Fontanals i el salt estratosfèric que ha fet l’Escola Gaspar Camps. En l’àmbit d’espai públic, podem veure el Parc Central, criticat primer, però que ara és un espai de referència i aviat hi haurà el parc infantil. Aviat enllestirem l’Anella Verda, de Can Roca fins el tanatori. Ens queda acabar el Centre Cívic Nord. Acabar equipaments i infraestructures, el Mercat de la Masuca i millorar en l’accessibilitat. Hi ha el nou pavelló també, com a Ciutat Europea de l’Esport. Crec que hem d’acabar de liderar aquest projecte. Ho hem fet sense deixar de reduir el deute, quan encara – si mirem el Parc Central- es paga quelcom que hauria d’estar allà, el projecte de World Trade Center. I, mentre, no parem de fer coses, esdeveniments cada setmana. Per acollir la gent que ve, a més, les zones blanques. I sent curosos perquè no hi hagi grans centres comercials a fora de la ciutat. Ara es fa una gran inversió en obra nova, però no s’hauria de vetllar pel manteniment, que era una les des coses que es retreia a l’Entesa el 2011? Això també s’està fent. A la piscina de Les Comes hi havia problemes amb el clor i hem instal·lat rajos ultraviolats, hem arranjat el sostre i hem posat un marcador. Es canviarà el tartà de l’Estadi Atlètic. Hi ha arranjaments al Museu, a la Biblioteca, a l’Espai Cívic Centre, a l’equipament cívic de Fàtima... No deixem de mantenir les instal·lacions que ja tenim. Com ho fem i seguir rebaixant deute? Truquem a les portes i se’ns obren. I seguim demanant projectes. Hem aconseguit les inversions per al nou Arxiu, per a Cal Maco i l’Alberg.

“

maig-juny/2019

#IGD26M

“Vivim un dels moments més dolços per a Igualada. Els projectes, somnis i anhels que volíem per Igualada estan en marxa. Ara els hem d’acabar” “Aviat serem una ciutat universitària capdavantera en la ràtio habitant/estudiant universitari del país” “No és cert que deixem de banda a ningú. Aquests col·lectius tan vulnerables, a Igualada, es troben en una millor situació que a qualsevol altra ciutat similar. Ens ocupem que aquestes persones s’informin i puguin trobar ocupació” “Només demano, en aquestes eleccions, que si els ciutadans creuen que s’ha fet bé, ens donin suports. Per tirar endavant, les ciutats necessiten majories sòlides” “El tren gran cap a Barcelona, un tren ràpid, mai l’hem de deixar de reclamar, per moltes dificultats econòmiques que hi hagi”

“Només demano que es respecti la força més votada per formar govern” Marc Castells Candidat de JuntsxIgualada En qüestió de sis anys, s’ha reduït l’atur a gairebé la meitat, però hi ha el col·lectiu de majors de 45 anys que té molts problemes d’inserció. L’oposició els retreu que desatenen aquestes persones. Què plantegen? No és cert que deixem de banda a ningú. Aquests col·lectius tan vulnerables, a Igualada, es troben en una millor situació que a qualsevol altra ciutat similar. Ens ocupem que aquestes persones s’informin i puguin trobar ocupació. Ara, el polígon de Les Comes és a un pas d’estar al 100% d’ocupació, això és un bon indici. Tant al Penedès com al Bages, les capitals tenen més atur que la comarca; aquí és al revés. Igualada és proactiva i donem sortides a totes les peticions.

tat és aquesta. Hi ha empreses que ens demanen perfils determinats i donem la formació necessària a aquestes persones. En l’àmbit tèxtil o a vetllar persones grans. En quatre anys, hem passat de donar 28.000 hores d’assistència domiciliària a 38.000. Això és millor qualitat, però també és feina per a persones, especialment dones.

Però insisteixo, no caldria un pla de xoc i monitorització per a aquests col·lectius? És que ja s’està fent. Des d’Ig-nova, el servei d’ocupació, la priori-

I el Passeig? Al nostre programa electoral, si assolim una majoria, hi ha renovar el paviment del Passeig. Cal preservar el Passeig i no fer-hi invents,

Es parla de fer el centre per a vianants. Creu que s’ha d’avançar cap a això? No volem dir res que no acabem fent. Tot fa pensar que el futur passa per grans espais peatonals, però cal estudiar-ho i fer-ho d’acord amb comerciants i veïns. En la nostra línia hi ha aquest model i volem buscar això.

dotar-lo d’activitats i fer-lo més agradable. El dia 27 espera tenir una majoria absoluta i en aquest cas buscaria pactes també. I en el cas que no tingui els 11 regidors, com plantejaria aliances? Només demano, en aquestes eleccions, que si els ciutadans creuen que s’ha fet bé, ens donin suports. Per tirar endavant, les ciutats necessiten majories sòlides. I en segon terme, que si no hi ha majoria absoluta, que es respecti la força més votada. Només demano que es respecti la voluntat del poble. Té a l’agenda moltes obres. Quina més demanaria? Auditori o segona biblioteca? El tren gran cap a Barcelona, un tren ràpid, mai l’hem de deixar de reclamar, per moltes dificultats econòmiques que hi hagi. No depèn de l’alcalde, com diuen alguns, sinó d’unitat d’acció.

maig-juny/2019

Especial eleccions municipals

maig-juny/2019

#IGD26M

“Som l’alternativa a aquest govern, és el moment d’ERC”

ANOIADIARI

El candidat Enric Conill es presenta per primer cop com a número u per ERC a Igualada. Fa quatre anys va ser el número tres de la formació, en una llista renovada on hi havia també l’actual diputada al Congrés Carolina Telechea. Ara, pren el relleu de Josep Maria Palau com a cap de llista i presenta també una candidatura amb pocs elements de continuïtat respecte 2015. Té 38 anys, està casat i té tres fills. El seu lema: ‘Fem-ho’ Quina valoració general fa dels darrers quatre anys de govern del PDeCAT? Admet aspectes positius en la gestió de l’alcalde? Durant els primers 4 anys del govern actual sí que hi van haver aspectes positius que cal reconèixer. El govern va fer una sacsejada a la ciutat i va intentar donar-hi dinamisme i activitats en un context de plena crisi econòmica. Això s’ha de reconèixer. El problema és que ens hem quedat aquí. Igualada no ha evolucionat, no ha fet cap passa endavant. Aquests darrers 4 anys han sigut “més del mateix” i creiem que no ens podem conformar amb confeti i màrqueting. Estem en la cruïlla de seguir amb el “pa i circ” i ja està o bé transformar i fer evolucionar la ciutat. I nosaltres tenim clar que volem evolucionar. Preferiran pactar amb Junts per Igualada en alguns aspectes, abans que hagi de recórrer a vots de formacions amb sensibilitat no independentista? Estaria disposat a donar suport a la investidura de Marc Castells? Igualada només tindrà un alcalde que sigui independentista, això ho sabem tots els candidats, i em sap greu dir-ho així però si som realistes només hi ha dues opcions que poden obtenir l’alcaldia: Marc Cas-

tells i Enric Conill. Som la 1a i la 2a força a l’ajuntament. Som l’alternativa a aquest govern i creiem que ara és el moment d’ERC. Castells durant aquest darrer mandat ha pactat amb el PSC i també amb el PP. És incomprensible i creiem que és un error majúscul haver pactat els pressupostos i les ordenances fiscals del 2017 amb el Partit Popular. Per obtenir el nostre suport en alguns aspectes puntuals haurà de fer canvis molt importants. La idea de soterrar part del Passeig? Han estudiat la viabilitat econòmica d’aquest projecte? L’han consultat amb els veïns de la zona? Quins ‘inputs’ reben? Els veïns haurien de pagar contribucions? Evidentment que s’ha estudiat la viabilitat del projecte. De fet, és viable en tots els sentits. Econòmicament costaria a l’ajuntament uns 10 milions d’euros i actualment el govern s’ha gastat 24 milions en obres. La pregunta és, on són aquests 24 milions d’euros gastats en obres? Hem parlat amb tots els botiguers del Passeig i la proposta agrada i ho veuen com una oportunitat per donar vida i activitat econòmica al Passeig, que està molt desaprofitat. La nostra proposta genera un gran espai pensat per a les famílies de què tothom podrà gaudir i a més ampliarem el centre d’Igualada. És una proposta ambiciosa que potser a algú li ha sobtat perquè durant 8 anys no s’ha fet absolutament res que transformi aquesta ciutat. Can Morera és de nou un dels temes estrella dels comicis. Què hi diu ERC Igualada? Cal un macropolígon? Partim sempre de la idea, i convé no oblidar-ho, que a la comarca i als municipis de la Conca, comparant-nos amb altres territoris, tenim un problema greu de falta

“

“Igualada no ha evolucionat, no ha fet cap passa endavant. Aquests darrers 4 anys han sigut “més del mateix” i creiem que no ens podem conformar amb confeti i màrqueting. Estem en la cruïlla de seguir amb el “pa i circ” i ja està o bé transformar i fer evolucionar la ciutat. I nosaltres tenim clar que volem evolucionar” ”Igualada és la ciutat mitjana amb els impostos més alts de Catalunya. Una família igualadina paga molt més en impostos municipals que una altra de Vic o Vilafranca, per exemple. Entre 400€ i 500€ més a l’any. Això és injust i volem reduir la pressió fiscal als igualadins amb una rebaixa de 445€ de mitjana en els propers 4 anys” “La nostra candidatura aposta per un model de ciutat de progrés i republicà, amb l’objectiu de modernitzar Igualada, oferir igualtat d’oportunitats per a tothom i impulsar-nos cap a la indústria tecnològica, la que genera llocs de feina”

Enric Conill Candidat d’Esquerra de feina. En relació a Can Morera, desconeixem quina és la proposta concreta que fa la Generalitat i per tant és difícil calibrar-ho de manera profunda. El que sí que tenim molt clar des d’ERC és que el projecte ha de tenir una raó de ser: cal intentar primer esgotar els espais que ja hi ha si aquests són compatibles amb les possibles inversions. Cal, sobretot, que si és necessari un projecte com Can Morera tinguem assegurada l’arribada d’empreses i que aquestes assegurin un nombre mínim de llocs de feina. No valen només promeses, calen fets. També s’ha de garantir la correcta preservació del territori i l’ocupació racional del mateix. Per tant, sí al progrés econòmic i a l’arribada de llocs de feina per a la Conca i no a projectes buits i sense cap certesa. Han criticat la pressió fiscal. Quins compromisos es marca en la política impositiva si sortís elegit? Igualada és la ciutat mitjana amb els impostos més alts de Catalunya. Una família igualadina paga molt més en impostos municipals que una altra de Vic o Vilafranca, per exemple. Entre 400€ i 500€ més a l’any. Això és injust i volem reduir la pressió fiscal als igualadins amb una rebaixa de 445€ de mitjana en els propers 4 anys. Hi ha ciutats similars a la nostra que han reduït més el deute que Igualada, que han invertit més i que a més ho han fet cobrant menys impostos. La gestió del govern en aquest sentit no ha estat gens bona. Auditori o segona biblioteca. Què fa més falta? Auditori. El problema principal de la biblioteca d’Igualada són els horaris, molt restrictius i que no permeten a molts estudiants poder-ne fer l’ús que necessiten. Per solucionar-ho no cal fer una altra biblioteca sinó ampliar els horaris de la que ja tenim i a més oferir espais municipals complementaris en època de més demanada com els centres cívics. L’auditori, que nosaltres concebem com un espai d’art polivalent, és necessari per vehicular una necessitat creixent d’arts que té Igualada. L’escola de música genera molts bons professionals i cal tenir una bona infraestructura per donar-hi resposta. Les AMPA de les escoles públi-

ques denuncien la manca d’oferta de places a la ciutat. Volen convertir una concertada en pública al centre de la ciutat. Creuen que això serà possible? Sí, és i serà possible. A més a més la Conselleria d’Educació ja ho ha promogut a Barcelona i ja s’han convertit alguns centres concertats a públics. Evidentment s’ha de fer amb acord i amb consens. Aquesta és la proposta més realista i viable, estem convençuts que això passarà i és la millor manera de resoldre aquesta manca d’oferta pública. La candidatura de Jordi Cuadras vol ocupar també el centre-esquerra. Quins punts veu en comú i què creu que aporta la proposta d’ERC de diferent? Primer de tot nosaltres estem a favor de les llibertats individuals i col·lectives dels nostres ciutadans, de tots. És incomprensible veure alguns silencis davant la situació de presó i exili dels nostres representants públics, i aquí no valen mitges tintes ni retòrica. O estàs en contra de la presó, del judici i de l’exili forçat per la repressió de l’estat o hi estàs a favor. Els igualadins no som aliens a la restricció de drets i llibertats que estem patint. Alhora la nostra candidatura aposta per un model de ciutat de progrés i republicà, amb l’objectiu de modernitzar Igualada, oferir igualtat d’oportunitats per a tothom i impulsar-nos cap a la indústria tecnològica, la que genera llocs de feina. Si hi ha altres candidatures que també aposten per aquest model de ciutat, ho celebrem. ERC ha tret 7.000 vots a les eleccions espanyoles. Quants n’aspira a retenir. Per què hi ha votants republicans que a les municipals es decanten per altres partits? Creu que podrà revertir la tendència? Estem molt contents perquè vam fer el millor resultat de la història d’ERC a Igualada. Alhora som conscients que les eleccions espanyoles no són el mateix que les eleccions municipals, són eleccions diferents i per tant els resultats també són diferents. Històricament ho hem vist en aquesta ciutat. Tot i així no hem de revertir cap tendència sinó reforçar-la: la gent veu que ERC és un partit seriós, de govern i preparat per assumir els reptes. A Igualada evidentment també.

maig-juny/2019

Especial eleccions municipals

maig-juny/2019

#IGD26M ANOIADIARI

Després d’una important trajectòria als mitjans de comunicació, Jordi Cuadras –que farà 32 anys dos dies després de les eleccions – entra per primer cop a l’arena política. Encapçala una candidatura progressista, Igualada Som-hi, que reuneix PSC, Comuns i la plataforma ciutadana Igualada Oberta. Totes les candidatures parlen de la necessitat de construir habitatges accessibles. Quines són les seves propostes? Volem que tothom qui vulgui viure a Igualada, pugui viure a Igualada. I ho volem garantir amb una política que posi aquest dret al centre de l’acció governamental. Redactar el Pla Local de l’Habitatge que marqui les polítiques a fer ens sembla una urgència, així com desplegar ajudes al lloguer, a la rehabilitació de pisos buits i d’habitatge públic. A més, proposem sancionar els pisos buits en mans dels bancs, tal i com va demanar la PAH en un ple, i actuar davant les màfies que ocupen pisos i donar una sortida a les famílies afectades. En l’àmbit de gent gran i joventut, proposem convertir l’Hotel Ciutat d’Igualada en un bloc d’apartaments intergeneracional. Això seria una prova pilot per tenir un edifici on gent gran, gent jove i estudiants compartissin espais comuns, amb tot de sinèrgies i aprenentatges que podrien sortir-ne. D’altra banda, si encararem la planificació urbanística de la ciutat, hem de pensar que la política d’habitatge hi va lligada i un pla urbanístic té eines per promoure habitatge assequible i evitar tenir carrers buits, degradats i sense comerç, com passa en algunes zones de la ciutat, en aquests moments. La restricció al trànsit al centre d’Igualada: què proposen fer? Pot tenir efectes negatius, amb l’increment de circulació en altres àrees? Les propostes com les rampes són viables econòmicament? Igualada no pot ser aliena a la política que tot Europa està seguint en la lluita contra el canvi climàtic. Tenir ciutats on es faciliti una mobilitat sostenible és un camí que no té marxa enrere. El projecte de les rampes mecàniques al carrer Lleida i a l’avinguda Balmes és viable econòmicament i és viable fer-lo en un mandat, tal i com marca l’estudi tècnic preeliminar que hem encarregat. Es tracta d’una infraestructura que ha estat provada amb èxit i funciona en ciutats com Vitòria, Santander o Badalona. En el cas d’Iguaalda, la volem per resoldre per sempre més la connexió nordsud i sud-nord, tot salvant el desnivell que separa el centre de Set Camins, Poble Sec, les Flors i Montserrat. En aquests barris hi viu la meitat de la població d’Igualada i volem garantir-li una mobilitat a peu tot posant-ho fàcil per tenir hàbits sostenibles.

“Cal encarar la planificació urbanística, i la política d’habitatge hi va lligada” Jordi Cuadras Candidat de Som-hi Igualada

Forces de la seva candidatura, com el PSC, han apostat pel polígon de Can Morera en altres municipis, com ho veuen vostès? El nostre objectiu és garantir el dret al treball per a tothom i en especial atenció a les dones, als majors de 45 anys i als joves, que són els col·lectius amb més dificultats per a trobar una feina. Proposem ajudes a les empreses, autònoms i cooperatives que contractin persones d’aquests col·lectius i unir les borses de treball de la comarca per a facilitar la cerca de feina i la unió d’oferta i demanda. Amb les xifres d’atur que té Igualada i la comarca de l’Anoia en el seu conjunt, creiem que no podem permetre’ns dir sempre que no a tot. Tenim el convenciment que aquest territori només serà un territori d’oportunitats si som capaços de generar una Conca industrial forta. Això vol dir Can Morera? És una opció, però encara no s’ha explicat tota la informació al respecte i, per tant, estem a l’espera que s’expliqui. Si fer Can Morera vol dir tenir el tren gran i ràpid amb Barcelona, acabar la Ronda Sud i posar al dia l’autovia A-2, ja no només estem parlant d’un polígon, sinó que estem parlant d’un revulsiu de l’economia de la comarca que serviria per a tota la propera generació. La candidatura d’Igualada Somhi aglutina socialistes, Comuns,

gent amb sensibilitat sobiranista... però no hi ha cap veu independentista entre els primers candidats. Reflecteix això la majoria social igualadina? Em posa la resposta en safata: Igualada Som-hi som l’única candidatura d’Igualada que reflecteix la majoria social igualadina perquè som l’única candidatura en la qual estic segur que hi ha persones que votarien que sí i que votarien que no a la independència. En els temps que corren, en la política dels quals regna el desacord, nosaltres hem estat capaços de fer un acord i oferir-lo a la ciutat posant en valor allò que ens uneix: fer una Igualada millor. La qüestió dels símbols com els llaços grocs ha generat polèmica a molts llocs. Igualada Som-hi creu que aquestes reivindicacions poden ser a equipaments públics? El govern i la institució són coses diferents, tot i que moltes vegades es tendeix a mesclar. El govern té opinió política i l’ha de poder expressar lliurement, només faltaria. La institució, però, no es presenta a unes eleccions i, per tant, és l’òrgan que representa a tots els ciutadans i les ciutadanes, governi qui la governi, i està bé mantenir-la en una posició més neutral. En el tema de fons, com sempre hem dit, estem absolutament en contra de la presó

preventiva que pateixen els líders independentistes. Quines línies vermelles es marca en qüestió de pactes? El nostre objectiu és guanyar les eleccions del 26 de maig. Si guanyem podrem governar i si governem podrem fer una Igualada millor. En tot cas, aquesta és una bona pregunta per a fer el dia 27. Auditori o segona biblioteca. Què fa més falta? Nosaltres volem que això quedi marcat al Pla Cultura i d’Equipaments que proposem al nostre programa electoral. Pel que fa a l’auditori, plantegem convertir l’Escorxador en una sala cultural polivalent per descongestionar el Teatre Municipal l’Ateneu i dedicar el teatre a la programació teatral i a la programació musical amb la instal·lació d’una petxina acústica per a fer-hi concerts de qualitat i fer les funcions d’auditori de música. Ara bé, és molt important un Ajuntament que aposti per la música i per això, si governem, impulsarem una programació musical a l’alçada del que hauria de tenir Igualada. Pel que fa a la segona biblioteca, la proposem ubicar al nord de la ciutat per donar servei als barris de Set Camins, Poble Sec i les Comes, a més d’ampliar els horaris de l’actual Biblioteca Central.

“

“En els temps que corren, en la política dels quals regna el desacord, nosaltres hem estat capaços de fer un acord i oferir-lo a la ciutat posant en valor allò que ens uneix: fer una Igualada millor” “El nostre objectiu és guanyar les eleccions del 26 de maig. Si guanyem podrem governar i si governem podrem fer una Igualada millor”

maig-juny/2019

Especial eleccions municipals

maig-juny/2019

#IGD26M ANOIADIARI

Amb el nom de Poble Actiu, la CUP es reformula a Igualada per encabir més persones de l’espai d’esquerres autodeterminista i dels moviments socials. Enguany, al capdavant de la llista, hi ha Neus Carles, de 40 anys, que es presenta per primer cop. És professora de l’Aula Orquestra de Montbui i va acompanyada d’un equip amb moltes cares noves entre els deu primers. Quina valoració general fa dels darrers quatre anys de govern del PDeCAT? Durant els últims quatre anys, s’han fet algunes coses bé com per exemple l’impuls que s’ha donat a la universitat i als estudis universitaris que es fan a Igualada però, en general, el problema que hem patit durant aquests últims anys de govern Castells és la falta de previsió de futur i la falta de planificació. Podem trobar molts exemples d’aquesta falta de voluntat d’encarar els reptes que té plantejats la ciutat: a nivell urbanístic, la negativa a voler fer un nou POUM i, en canvi, fer només petites modificacions puntuals sense valorar les conseqüències que poden tenir en el global de la ciutat. A nivell cultural aquesta falta de planificació fa que tinguem algunes infraestructures sobreexplotades i altres infrautilitzades i que les entitats culturals no rebin l’ajuda i el suport que necessiten. A nivell habitacional, no s’ha dotat la ciutat de cap nou habitatge de lloguer social en els últims deu anys, quan a Igualada, igual que a la resta de Catalunya, tenim un problema greu d’accés a l’habitatge. I podríem continuar parlant de molts altres àmbits: educació, en la gestió dels residus, en la gestió de l’aigua, etc. Quina proposta té Poble Actiu en matèria de planificació urbanística? En matèria urbanística cal ser valents i endegar una nova planificació que ens permeti pensar com volem que sigui la Igualada del futur. Ens continuem regint per una planificació del 86. Cal que repensem la ciutat per convertir-la en una ciutat moderna, més verda, més agradable per viure-hi, amb un barri del Rec on es combini el passat i el futur, i oberta al riu. Cal que aquesta planificació la fem conjuntament amb la ciutadania. Els habitatges. Com plantegen engegar polítiques tan ambicioses en aquest sentit i com es podran mantenir comprometent tanta part del pressupost? (10% inversions) Governar és prioritzar la gestió dels recursos. L’accés a l’habitatge s’ha convertit en un dels principals problemes a la ciutat, en part perquè és un problema generalitzat al nostre país, però en part per culpa de la inacció del govern Castells en els dos últims mandats. No podem

“Portem mesures valentes per corregir la manca d’habitatge a Igualada” Neus Carles

“

Candidata de Poble Actiu

similars, però no podem oblidar que és amb aquests diners amb els quals es paguen els serveis a la ciutat. Des de Poble Actiu volem, això sí, que els diners serveixin realment per millorar la qualitat de vida de la ciutadania, i per això cal deixar d’invertir en operacions de fum que no porten cap benefici. I en impostos, apostem per una fiscalitat progressiva, que significa introduir criteris pels quals, en alguns àmbits, es pagui segons es tingui, per assolir una distribució més justa de recursos. Exemples? Ampliar les ajudes al pagament de l’IBI a totes les famílies, no només a majors de 65 anys; o facilitar programes d’ajuda al comerç local. I com es paga? Doncs augmentant l’IBI al 10% d’edificis de major valor (deixant els habitatges al marge) o l’impost d’activitat econòmica a les grans superfícies. Recaptar el mateix, per tant, però repartint més justament les càrregues.

“En matèria urbanística cal ser valents i endegar una nova planificació que ens permeti pensar com volem que sigui la Igualada del futur. Ens continuem regint per una planificació del 86. Cal que repensem la ciutat per convertir-la en una ciutat moderna, més verda, més agradable per viure-hi” “L’accés a l’habitatge s’ha convertit en un dels principals problemes a la ciutat. No podem oblidar que en els últims deu anys no s’ha incrementat el parc públic d’habitatge ni en un sol pis” “Volem, això sí, que els diners serveixin realment per millorar la qualitat de vida de la ciutadania, i per això cal deixar d’invertir en operacions de fum que no porten cap benefici. I en impostos, apostem per una fiscalitat progressiva” “Nosaltres, Poble Actiu, aspirem a liderar l’esquerra i poder realitzar aquest canvi cap a l’esquerra en el govern d’Igualada”

oblidar que en els últims deu anys no s’ha incrementat el parc públic d’habitatge ni en un sol pis. Ara s’han d’emprendre mesures valentes per a poder corregir aquesta manca d’oferta d’habitatge social. Ens comprometem a destinar el 10% del pressupost en inversions a crear habitatge social i, també, a aplicar la llei 24/2015 per l’emergència en l’habitatge i pobresa energètica que permet obligar als bancs que mobilitzin per lloguer social el seu parc de pisos desocupats. Si traduïm la proposta en xifres, estaríem parlant entre mig milió i un milió d’euros anuals destinats a l’habitatge, una quantitat del tot assumible. Són una de les forces que s’oposa al polígon de Can Morera? Quines propostes plantegen en matèria de promoció econòmica? I davant la bossa d’aturats majors de 45 anys? Sobre Can Morera critiquem, primer de tot, l’opacitat de tot el projecte. Creiem que cal que hi hagi transparència i que la població, sobretot la que en queda afectada

directament, tingui dret a dir-hi la seva i se l’escolti. Els índex d’atur continuen sent alts però no s’hi val a anar fent promeses electorals que després no es compleixen. Nosaltres qüestionem que la manca de més espai industrial sigui la responsable que no vingui nova indústria mentre encara tenim 200 hectàrees de sol industrial desocupades a la Conca. Cal centrar-nos en les polítiques actives, les que van directament adreçades a les persones que ho necessiten, com el col·lectiu de dones majors de 45 anys. I, després, apostar per nous sectors, no només destinar molts diners al tèxtil i la pell, i tenir una mirada més àmplia que inclogui aspectes crucials com la innovació, la transició energètica, o l’economia social i solidària. Altres partits de l’arc esquerre parlen de rebaixar l’IBI. Què planteja Poble Actiu en aquest sentit? Mantindrien el mateix nivell impositiu? Igualada té un volum de recaptació d’impostos per família superior a altres ciutats de característiques

Amb quines forces no pactaran o no votaran una investidura? El que tenim clar i diem sense cap por és que cap vot de Poble Actiu servirà per fer alcalde Marc Castells. Nosaltres, Poble Actiu, aspirem a liderar l’esquerra i poder realitzar aquest canvi cap a l’esquerra en el govern d’Igualada. Després d’aquests últims vuit anys amb un govern conservador cal un canvi amb idees de futur realistes i que encarin els reptes que té plantejats la ciutat. Parlen de més carrers peatonals. Què faran per incentivar que es deixi el cotxe al garatge? A totes les ciutats que han fet canvis importants en la mobilitat, a totes, abans de fer-los els semblava que no eren possibles. Igualada és una ciutat prou compacta com perquè en molts trajectes es pugui anar d’una zona a l’altra a peu o amb bicicleta. Actualment molta gent fa servir el cotxe perquè la ciutat està pensada per circular-hi en cotxe, però una ciutat amb més zones peatonals i més ús de bicicletes o patinets significa una ciutat amb menys soroll, amb menys contaminació i més segura per circular-hi a peu. Creiem que la ciutadania vol avançar-hi, però cal un govern que faci passos en aquest sentit, tant al centre com a tota la ciutat.

maig-juny/2019

Especial eleccions municipals

maig-juny/2019

#IGD26M ANOIADIARI

Tot i que Pablo Casado parlava de ‘Valor seguro’ per referir-se a ell mateix i al projecte del PP a les eleccions generals, el valor segur del PP és Joan Agramunt, el seu regidor a Igualada. Amb l’excepció d’un mandat, porta un quart de segle com a edil popular. Agramunt té 51 anys i és agent immobiliari.

“Volem una ciutat més pròspera i amb la fiscalitat més justa” Joan Agramunt Candidat del Partit Popular

Quina valoració general fa dels darrers quatre anys de govern del PDeCAT? Quina és la primera prioritat que s’ha d’establir en el proper mandat? Les prioritats del municipi han de ser la creació d’ocupació, l’atracció d’empreses, afrontant els problemes reals del conjunt de ciutadans. Volem una ciutat oberta, pròspera, amb serveis de qualitat, bones infraestructures. Una ciutat que disposi de més habitatge social, amb un comerç potent i dinàmiques que creïn i generin confiança. I estaria bé una fiscalitat més baixa, justa, en definitiva, més proporcional. Va viure en primera persona el que va passar amb el pla urbanístic de 2009-2010. És bon moment per fer-ne un altre? Sempre hem defensat tenir un nou POUM a la ciutat, però amb condicions. De fet és l’eina de planificació més important per a un municipi on preveus els creixements, zones verdes, equipaments i esponjaments de la ciutat i afecta a nivell urbanístic i econòmic. L’anterior POUM tenia coses interessants però en molts plans de millora feia que no fos viable econòmicament ni social. El 2010, per a molts propietaris, no sortien els números. A vegades, és bo fer una passa enrere per fer-ne dues endavant. Des del PP hem reclamat al govern municipal la creació del Consell Assessor Urbanístic, per avançar feina i evitar els problemes que van sorgir el 2010. I el govern ho ha deixat tot al calaix en espera de millors temps. Ja portem més de 90 modificacions del pla vigent. Calia més proactivitat en aquest sentit. Proposem que en determinades zones de la ciutat locals en planta baixa puguin fer un canvi d’ús i ser habitatges, com ja han fet alguns municipis. Fa unes setmanes parlava de la creació de pisos socials. Quines metes té en aquest aspecte el PP? És un dels principals problemes: la manca d’habitatge en règim de lloguer en general i en lloguer social en particular. Volem dotar de més contingut l’empresa municipal PIMHA. Dedicarem el 35% del capítol 6 d’inversions a polítiques per augmentar el número d’habitatges socials en lloguer. Es tracta de 10 milions d’euros aproximats en quatre anys. Adquiríem habitatges individuals, en promocions inacabades, nova construcció, etc. Aquesta legislatura hi ha hagut 28,6 milions

“

“Les prioritats del municipi han de ser la creació d’ocupació, l’atracció d’empreses, afrontant els problemes reals del conjunt de ciutadans. Volem una ciutat oberta, pròspera, amb serveis de qualitat, bones infraestructures. Una ciutat que disposi de més habitatge social, amb un comerç potent i dinàmiques que creïn i generin confiança. I estaria bé una fiscalitat més baixa, justa, en definitiva, més proporcional”

en inversions: d’aquesta quantitat, seria el 35%, reitero. Força candidatures parlen de restringir el trànsit al centre d’Igualada. Com ho valora vostè? És valorable, però cal comptar amb el consens dels veïns sempre i sobretot dels comerciants de la zona. Per on passa la creació d’ocupació a Igualada? Cal el polígon de Can Morera? Sempre defensarem projectes que apostin per la indústria i atraure empreses al nostre territori. El que per a alguns és especulació, per a nosaltres és donar oportunitats als

ciutadans. La millor política social és la creació d’ocupació. Sempre estarem al costat de qui vulgui aportar riquesa i treball als nostres municipis.

el govern actual el reflex de la majoria social igualadina? Entenc que l’espai públic és de tots i per a tots.

Plantegen algunes propostes concretes per a l’atur de llarga durada? Potenciar els plans d’ocupació per a majors de cinquanta anys. Potenciar els acords del pacte social. I ampliar ajuts a famílies per als serveis bàsics.

És favorable a noves requalificacions per implantar grans superfícies a Igualada? Crec a nivell particular que ja tenim suficient oferta d’aquest tipus d’establiments. En l’economia actual tothom ha de poder tenir les mateixes oportunitats per implantar-se en qualsevol municipi.

El seu grup es posiciona contra la presència de símbols com els llaços grocs i critica que l’Ajuntament en participi. Però no és

Auditori o segona biblioteca. Què fa més falta? No hem de renunciar a res. Tindrem els dos equipaments.

“És un dels principals problemes: la manca d’habitatge en règim de lloguer en general i en lloguer social en particular. Volem dotar de més contingut l’empresa municipal PIMHA” “Sempre defensarem projectes que apostin per la indústria i atraure empreses al nostre territori” “L’espai públic és de tots i per a tots”

maig-juny/2019

publicitat

Especial eleccions municipals

maig-juny/2019

#IGD26M

“Hem de potenciar noves indústries, com la dels drons” Carmen Manchón Candidat de Ciutadans

seria lesiu, ja que per normativa, en qüestió de pocs anys se n’hauria d’elaborar un altre. Com ho veuen? Igualada ha d’encarar el futur, s’ha de convertir en una ciutat del segle XXI, i això implica encarar un nou pla d’urbanisme. Aquest nou POUM ha de ser consensuat, i és del tot necessari.

ANOIADIARI

Carmen Manchón té 53 anys i és la coordinadora del partit taronja a la comarca. C’s es presenta per primer cop a Igualada, amb l’objectiu d’obtenir representació. La candidata fa tretze anys que viu a Igualada, és empresària i està vinculada al sector hosteler. Quina és la primera prioritat que s’ha d’establir en el proper mandat? Considerant que Igualada és un dels municipis més altament endeutats de Catalunya, val a dir que s’han fet moltes coses i bones en aquests darrers anys. Però amb una millor gestió es podria aconseguir una ciutat més participativa i que tothom se sentís com a seva. Una ciutat valorada fins i tot a nivell europeu entre les ciutats mitjanes

de població entre 40.000 i 50.000 habitants. La nostra prioritat és tornar a posar Igualada al mapa, que sigui coneguda i que tothom en parli. S’ha convertit l’habitatge en el primer maldecap dels igualadins i igualadines? Quines propostes tenen? És cert que és un problema per a la població, especialment per al jovent que es vol emancipar. Des de l’ajuntament en aquests darrers anys no s’ha fet res al respecte. Proposem fomentar la rehabilitació d’habitatges per tal d’ofertar-los al mercat de lloguer. Pactar amb els propietaris i alhora incentivar-los. Si el pressupost ho permet, fer una promoció de lloguer d’habitatges per a joves . L’equip de govern actual considera que fer un POUM

“

“La nostra prioritat és tornar a posar Igualada al mapa, que sigui coneguda i que tothom en parli” “Fem una ciutat de tots i per a tots, i no només d’uns quants. Tenim més coses que ens uneixen que no que ens separen”

Estan a favor de la restricció al trànsit del centre d’Igualada? Hem de ser realistes i no es poden tallar al trànsit les vies principals de comunicació i vertebració de la ciutat. Estem en desacord totalment amb el projecte de remodelació del Passeig proposat per ERC. El passeig Verdaguer, és un dels indrets més bonics i emblemàtics de la nostra ciutat. Sí que el Passeig s’ha de dinamitzar. S’ha d’asfaltar i també s’ha de reparar i renovar tot el parterre. Hi ha molts panots trencats, aixecats i que no compleixen les mesures de seguretat viària. D’altra banda, s’han de millorar els passos de vianants fent-los accessibles a les persones de mobilitat reduïda, ben senyalitzats, il·luminats. Estem totalment en contra del soterrament del passeig i la seva remodelació faraònica. Proposem una reducció de velocitat del trànsit en les principals vies, com el Passeig, Rambla o Avinguda Barcelona per tal d’augmentar la seguretat viària. Quines línies proposen per augmentar la xifra d’insercions laborals? Es parla del polígon de Can Morera: pot ser la solució o és desaconsellable per l’impacte en el territori? La comarca de l’Anoia té una vessant agrària i una altra d’industrial. Hi ha més d’un 30% de superfície industrial no ocupada. S’ha d’estudiar bé i veure l’impacte que tindria un nou polígon a la zona. S’ha d’impulsar una industria 4.0 i atraure noves inversions a la comarca. Estem en una zona estratègica per a les comunicacions. Tenim un aeròdrom infrautilitzat, només cal veure com es promouen a altres indrets. Per exemple, qui ha parlat de la indústria dels drons i les seves aplicacions? És aquest un exemple a potenciar, formació i industrialit-

zació. El seu grup es posiciona contra la presència de símbols com els llaços grocs i critica que l’Ajuntament en participi. Però no és el govern actual el reflex de la majoria social igualadina? No sé si representa una majoria o una minoria, però l’Ajuntament és la casa de tots, sense exclusions. No es pot imposar res a ningú ni s’han de gastar diners públics a fer coses il·legals. Respectant la llei, i alliberant els espais de signes partidistes ens trobarem més còmodes i podrem viure en pau i llibertat. Compartint i no desunint, lligant i no trencant, multiculturalitat, pluralitat.... Fem una ciutat de tots i per a tots, i no només d’uns quants. Tenim més coses que ens uneixen que no que ens separen. Cadascú a casa seva, o en la seva imatge, pot dur el que vulgui, faltaria més, i tot és respectable a nivell personal. Però mai imposar i menys des de l’administració pública, que està sufragada pels diners de tothom. El petit comerç i les grans superfícies. Hi ha una línia definida d’accions per atenuar l’impacte de la progressiva instal·lació de grans superfícies al perímetre d’Igualada? A Igualada hi ha una gran oferta de supermercats d’alimentació, que no vol dir de grans superfícies. Ens hauríem de fixar en els models d’altres països propers, i veure la convivència del petit comerç i les grans superfícies. Vivim en una comarca de més de 100.000 habitants, la nostra ciutat sobrepassa els 40.000 i hi ha mancances de tot tipus. Ens hem de desplaçar a Barcelona, o fins i tot a Manresa, una altra capital de comarca per serveis (cinemes, diversió, compres ...). Això no pot continuar. Auditori o segona biblioteca. Què fa més falta? Al barri Montserrat, fa temps que demanen una biblioteca....Dit això, a Igualada tambè ens fa falta un Auditori per a tots, per augmentar l’oferta cultural de tota la comarca. Tenim a Montbui el centre Mont-Àgora, infrautilitzat. Però la capitalitat s’ha de mostrar.

maig-juny/2019

Publicitat

Especial eleccions municipals

maig-juny/2019

#IGD26M

Cap al 2023. Què necessita Igualada? Com s’ha de transformar? Amb el punt i a part del final de la recessió econòmica, l’economia de la comarca ha sortit del pou de principis de la dècada i la ciutat ha agafat una nova embranzida. Cap on s’ha de dirigir ara? Això és el que hem preguntat a quatre persones de diferents àmbits de la capital anoienca. Quina situació esperen trobar el dia 27 de maig, un cop vistos els resultats?

ANOIADIARI

La presidenta de l’Ateneu, Mireia Claret, explica que “en les candidatures veig que hi ha moltes ganes de convertir Igualada en una ciutat millor. He esperat al debat de l’Ateneu per acabar de decidir cap on em decantaré”. En els darrers quatre anys, la presidenta de l’entitat ressalta el fet de la creació de l’Ateneu Cinema, que “ha omplert una mancança que teníem des del tancament del Kursal”. Hi veu “una mostra del que es pot fer en col·laboració per part dels àmbits públic i privat. Es va fer en un temps rècord, és de primera qualitat i ja hi ha passat 56.000 espectadors”. En matèria d’inversions, apunta que “ampliaria el parc d’equipaments culturals per descongestionar els existents, com el Teatre Municipal l’Ateneu, per exemple”. Mireia Claret creu que “calen recursos per ampliar els serveis de les instal·lacions que ja existeixen i que estiguin disponibles més hores”. El Rec és un altre tema que hom pensa que s’ha d’abordar. Pel que fa a la presidenta de l’Ateneu, voldria que “fos un motor de l’àmbit de les TIC”. Joan Domènech, president de la Unió Empresarial, subratlla que “si ens volem posicionar com a comarca de talent i especialització, cal donar a conèixer la comarca i els actius que té com la situació, la qualitat de vida... amb un pla de màrqueting territorial i reforçar la capitalitat d’Igualada”. Això passa per reforçar la Conca com una sola ciutat, de 60.000 habitants. Domènech exposa que cal “un pla de mobilitat comarcal, la finalització de la Ronda Sud, la connexió entre els Polígons de les Gavarreres i Pla de Rigat,

“El Rec ha de ser un motor de l’àmbit de les TIC” “Ampliaria el parc d’equipaments culturals per descongestionar els existents, com el Teatre Municipal l’Ateneu, per exemple” “Calen recursos per ampliar els serveis de les instal·lacions que ja existeixen i que estiguin disponibles més hores” MIREIA CLARET Presidenta de l’Ateneu Igualadí

“Si ens volem posicionar com a comarca de talent i especialització, cal donar a conèixer la comarca i els actius que té com la situació, la qualitat de vida... amb un pla de màrqueting territorial i reforçar la capitalitat d’Igualada”

Igualada, des de l’aire. TONI CORTÈS

el tren, el POUM, la rehabilitació dels pisos buits del centre, accions davant el subministrament energètic (rescabalament), cobertura mòbil i de fibra òptica a totes les zones, siguin industrials o no...”. El també president de Fira d’Igualada afegeix que “cal seguir reivindicant millores a la xarxa viària actual interna i cap a fora. La mobilitat de les persones i la seva estreta relació amb la fidelització del talent és una

realitat. Hem de seguir treballant cap a una comarca més preparada, més forta i més competitiva. I cal una zona d’activitat econòmica de gran format, de més sòl industrial, perquè ens diferenciaria respecte altres territoris veïns, crearia nous i nombrosos llocs de treball, importaria inversió en infraestructures i portarien noves empreses més petites, auxiliars d’aquestes”. >>>>>>>

“Cal una zona d’activitat econòmica de gran format, de més sòl industrial, perquè ens diferenciaria respecte altres territoris veïns, crearia nous i nombrosos llocs de treball, importaria inversió en infraestructures i portarien noves empreses més petites, auxiliars d’aquestes” JOAN DOMÈNECH President de la Unió Empresarial de l’Anoia i de Fira d’Igualada

publicitat

maig-juny/2019

NOU CITROËN C3 AS UNIQUE AS YOU ARE

Amb ConnectedCAM Citroën

T’agradarà i agradaràs. El nou Citroën C3 no és un cotxe. És una nova forma d’expressar-te. Conduint, sí, però també compartint tot allò que veus. Una experiència completament nova gràcies a la ConnectedCAM Citroën™ que et permetrà gravar, fotografiar i compartir a les teves xarxes socials totes les coses extraordinàries del viatge. Posa un “LIKE” al nou Citroën C3 i instal·la’t amb tota comoditat, amb el CITROËN ADVANCED COMFORT® , dins d’un habitacle dissenyat amb el màxim estàndard de confort interior, acústic i de suspensió.

PER

120€/MES*

47 QUOTES ENTRADA: 2.221€ TAE 8,04% ÚLTIMA QUOTA: 5.624,50€ OFERTA VÀLIDA FINS AL 28/02/2017

citroen.es *PVP recomanat a la Península i les Balears del Nou C3 PureTech 82 Feel 11.200,30 € (amb impostos, transport i oferta inclosos), per a clients particulars que el financin amb una permanència mínima de 48 mesos a través de PSA Financial Services Spain, EFC, SA i entreguin un vehicle propietat del comprador durant els últims tres mesos com a mínim. Capital finançat amb despeses d’obertura: (354,68 €) 9.333,98 €, TIN: 6,4%. Import total degut 11.264,50 €. Preu total a terminis: 13.485,50 €. Quota per a una durada de contracte de 48 mesos i 50.000 km totals. Al final del contracte podrà triar entre entregar el seu vehicle o pagar-ne o refinançar-ne l’última quota. PVP recomanat per al client que no el financi: 12.700,30 €. Oferta vàlida fins al 28/02/2017 als punts de venda participants que pot consultar a www.citroen.es. Model visualitzat Nou C3 Shine. Per a més informació consulti el seu Servei Oficial Citroën o www.citroen.es (1) Citroën Assistència: consulti’n les condicions a www.citroen.es Automóviles Citroën España, S.A. c/ Dr. Esquerdo, 62 - 28007 Madrid. CIF: A-8284447.

ANYS

CITROËN ASSISTÈNCIA Assistència gratuïta en avaries i accidents(1)

CONSUM MIXT (L/100 KM) / EMISSIÓ CO2 (G/KM): CITROËN C3: 3,2-4,7 / 83-109

FUTURAUTO, S.A. 250X370.indd 1

AV. MESTRE MUNTANER, 88 IGUALADA - TEL.: 93 801 73 77 30/1/17 11:21

Especial eleccions municipals

maig-juny/2019

#IGD26M El gerent del Teatre de l’Aurora, Òscar Balcells, desgrana en cinc grans blocs les prioritats a treballar els propers anys “independentment de qui governi la ciutat”. Parla de “treball, habitatge, educació, cultura i –també- sostenibilitat”. Són reptes que “cal afrontar i s’han d’actualitzar constantment”. Pel seu àmbit, Balcells demana “un pla cultural a curt, mig i llarg termini. I en això hi entren nous equipaments culturals i tenir clars quan i on s’han de fer”. El gestor cultural subratlla que “i tan important com planificar és que es pugui executar, que no quedi sobre el paper”. I si es parla d’equipaments culturals, n’hi ha dos que sobresurten els darrers anys com a elements de debat: auditori i biblioteca. Balcells puntualitza que “són equipaments que potser són necessaris, però cal tenir clar si hi ha una demanda. Primer hi ha d’haver la necessitat. No podem crear equipaments perquè sí sense projecte a darrere. Cal pensar en els continguts amb deteniment i quina dotació econòmica farà falta”. Montserrat Llacuna, una figura històrica de la premsa comarcal a Igualada, parla del que espera a partir del dia 27: “no voldria una majoria absoluta, sigui de qui sigui. És bo per a Igualada i per a totes les ciutats que hi hagi pactes, i no només de dos partits, sinó de més fins i tot”. Valora que s’ha avançat “en pàr-

quings, pavimentació i obres públiques, però ara s’han d’implantar empreses bones, que garanteixin treball” mentre que la pròpia Igualada també té deures envers les altres ciutats veïnes: “hem de fer encara més de capital de comarca”. A l’interior d’Igualada, un dels temes de debat és si han de seguir creixent els espais de vianants. Montserrat Llacuna espera que així sigui: “ja s’ha vist el bon resultat que el carrer Sant Magí i el carrer de l’Argent siguin espais peatonals. Si volem potenciar el centre i fer-lo més atractiu, hem de permetre que hi puguin afluir més vianants creant espais continus sense cotxes. La Rambla des del carrer Sant Jordi fins al carrer Garcia Fossas podria ser un espai restringit, només per caminar”. I en l’apartat econòmic, considera que “ja que la fórmula del Rec ha funcionat bé, cal estudiar si els locals buits es podrien convertir en ‘outlets’ permanents. Hi ha moltes persianes abaixades i cal buscar fórmules per dinamitzar tots aquests comerços. Hi ha moltes àrees de la ciutat on no es veu a penes cap comerç i cal revertir aquesta situació”. En la carta dels desitjos de Joan Domènech, també hi ha la reactivació del Rec. Considera que “cal que s’hi puguin instal·lar empreses de serveis, professionals... Això sí, preservant el seu patrimoni industrial que el fa tan singular i únic. Aquest barri és una de les artèries d’Igualada que connecta la

“Treball, habitatge, educació, cultura i sostenibilitat són reptes que s’han d’afrontar i s’han d’actualitzar constantment” “No podem crear equipaments perqué sí sense projecte a darrere. Cal pensar en els continguts amb deteniment i quina dotació econòmica farà falta!” ÒSCAR BALCELLS Director del Teatre de l’Aurora i gerent de la Mostra d’Igualada

“Si volem potenciar el centre i fer-lo més atractiu, hem de permetre que hi puguin afluir més vianants creant espais continus sense cotxes” “Hi ha moltes persianes abaixades i cal buscar fórmules per dinamitzar aquests comerços. Hi ha moltes àrees de la ciutat on no es veu a penes cap comerç i cal revertir aquesta situació”. MONTSERRAT LLACUNA

ciutat amb la seva història i tradició, creant una particularitat única i dotant-la d’identitat durant segles. Hi ha iniciatives com per exemple, el Rec Stores, que posen en valor l’objectiu de dinamitzar aquest barri, és urgent rehabilitar les adoberies, i activar també el seu espai i entorn. La finalització de la Ronda Sud fins Sant Genís serà de gran ajuda per a la mobilitat i circulació”. A mig termini, el president de la UEA, veu Igualada com “una ciutat liderant la Conca, amb una millora en serveis i infraestructures. Una comarca que capti i retingui inversió, talent, noves empreses, que generi nous llocs de treball”. Sobre si ja ha decidit el seu vot, Domènech replica que “com a president faig una comanda a tots els alcaldables: quin és el seu projecte de comarca, quins projectes tenen per atraure tant d’inversions per a l’Anoia com a nivell municipal, què faran en matèria d’infraestructures, comunicacions i telecomunicacions, en matèria d’urbanisme...”. Remarca que “representem molta gent, i ells/elles votaran a qui creguin, imagino que per qui pensi a millorar la ciutat, però per damunt de tot, algú que se l’estimi. Estem a disposició de tots els alcaldables per treballar plegats en la dinamització del nostre territori, millorar infraestructures, més empresa, més feina, millors serveis... Tot per un mateix objectiu”.

maig-juny/2019

publicitat

Especial eleccions municipals

maig-juny/2019

#ANOIA26M

La fragmentació augura un altre mandat complicat a Vilanova del Camí Deu formacions concorren a les eleccions municipals en la tercera població més gran de la comarca. El darrer mandat ha estat marcat per la inestabilitat, amb la presència de set partits. I ara no s’augura cap força que pugui aglutinar una majoria.

UNA MOCIÓ POLÈMICA La moció va partir en dos la política vilanovina i, ben aviat, l’alcaldessa va trobar-se a dins el propi govern un front intern que dissentia amb ella.

ANOIADIARI

Les eleccions del 2015 a Vilanova del Camí eren una batalla entre dues forces principals, sorgides del PSC. El mateix PSC i Vilanova365. Una pugna entre dues dones, la socialista Trucharte i l’ex socialista Vanesa González. El cos a cos el va guanyar aquesta segona, ja que V365 va guanyar amb cinc regidors... sobre 17 possibles. Fins i tot va poder governar gairebé dos anys amb ERC i CiU, sense estridències, fins que les altres quatre forces es van entendre i van formar una majoria alternativa. La nova coalició multicolor s’ha anat desballestant a poc a poc i això ha compromès una obra de govern molt ambiciosa. L’alcaldessa Noemí Trucharte (PSC), encimbellada amb la moció de censura i el regidor d’Urbanisme Juan Manuel Cividanes (Veïns amb Veu) compartien govern però ja eren ferotges rivals polítics i les pugnes van significar la paralització de diversos projectes. La traca final ha estat el PMUR3, una superfície on s’ha d’instal·lar Bogaris, una empresa que gestiona centres comercials. Veïns amb Veu clama contra aquest projecte urbanístic que considera il·legal i ha estat denunciat a Antifrau. De moment, però, té el plàcet de la Comissió d’Urbanisme i permet el trasllat del Mercadona que estava al centre de la població. La majoria de partits ho consideren una opció beneficiosa. Els tres principals candidats a la victòria a Vilanova són, de fet, evolucions del PSC de Joan Vich sota distintes capes. Tant Vanesa González, com Trucharte com Francisco Palacios (Vilanova Alternativa) van ser en algun moment regidors de Joan Vich. González va ser ex-

Noemí Trucharte va penjar una bandera espanyola de grans dimensions el 12 d’octubre a la façana de l’Ajuntament de Vilanova del Camí

pulsada després d’unes primàries del PSC per a l’alcaldia marcades per la polèmica, de les quals es va retirar. Aleshores va decidir fundar V365, una formació municipalista amb ànima socialdemòcrata. El secretari del PSC local, Carles Mayoral, va optar per expulsar-la (per cert que Carles Mayoral ara s’ha desvinculat del PSC i flirteja amb C’s). Vanesa González i V365 plantegen ara continuar amb la transformació del municipi amb la creació de nous espais verds i desencallar obres clau. Per la seva part, el PSC segueix una línia també de promeses de fortes inversions públiques. Al joc, a més, s’hi ha unit un candidat que feia temps que s’esperava. C’s es torna a presentar

–no ho feia des de 2007- i té esperances degut als bons resultats de la dreta neoespanyolista a l’Anoia els darrers anys i en concret a Vilanova. L’interès és veure si això implicarà que Decide quedi fora de l’Ajuntament. La seva regidora – Imma González- es va presentar el 2007 sota el paraigua de C’s i va deixar el partit però no l’acta el 2009. A les eleccions del 2011, amb la fórmula de Decide i ella com a cap de llista, no va entrar. Però va reaparèixer a les municipals del 2015 amb un ex concursant de ‘Gran Hermano’ de cap de llista, Carlos Navarro. Imma González va assegurar que no era un ham i que Navarro seria el regidor. Decide va sumar prou vots per tenir un representant. I 48 hores abans del

2011

VILANOVA DEL CAMÍ (Vots)

ple d’investidura Navarro deia que plegava per la pressió. I qui era la número dos i prenia el relleu? Sí, Imma González. Al menú hi falten, també a la banda dreta, el PP, que va quedar fora el 2015. I a l’esquerra, Podemos, que tampoc va obtenir representació. I hi ha també per dilucidar com es repartiran els vots sobiranistes, que suposen tres dels 17 regidors del ple. En el darrer ‘round’, 2015, ERC en va treure dos i CiU un (el 2011 havia estat a la inversa). Deu partits, doncs, per 17 regidors. I, pel mig, el projecte del PMUR3 que s’ha encarrilat però no s’ha definit, i obres pendents d’envergadura en una vila que no ha aconseguit aprovar el pressupost d’enguany.

VOT DUAL Tant el PSC com C’s tenen resultats molt notables a les generals com al Parlament, però queda per veure com es tradueix aquest vot en l’escena local i si pot anar a formacions municipalistes com V365 o el VA.

2015

VILANOVA DEL CAMÍ (Regidors)

VILANOVA DEL CAMÍ (Vots)

VILANOVA DEL CAMÍ (Regidors)

maig-juny/2019

publicitat

Especial eleccions municipals

maig-juny/2019

#ANOIA26M

Montbui, una pugna a les urnes i també als jutjats L’oposició actual a Teo Romero es reorganitza amb una candidatura única, però al taulell de joc hi apareix també ERC i, per primer cop, C’s. L’alcalde manté una majoria absoluta còmoda, però a l’agenda hi pot tenir aviat un judici per la seva actuació com a president del Fons Català de Cooperació.

RESISTÈNCIA I DESGAST Teo Romero va ser un dels alcaldes amb més alt percentatge de vot de l’estat. Malgrat les denúncies d’Antifrau i del Fons Català de Cooperació, Romero ha patit el desgast però, tanmateix, ha resistit al capdavant del govern montbuienc, que capitaneja des de fa 24 anys.

ANOIADIARI

Fins ara Teo Romero (PSC) ha estat imbatible a les urnes. Va ser un dels alcaldes amb més percentatge de vot de tot l’Estat, però el desgast d’un govern que s’allarga des de 1995 en el seu cas pesa cada cop més... i ara, a més, hi ha un capítol judicial que sembla que és a punt d’obrir-se. La Fiscalia demana tres anys de presó per al batlle per apropiar-se de diners del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD) en la seva etapa com a president de l’entitat. Això va ser de 2005 a 2011 i ho ve arrossegant des que va ser denunciat pel propi FCCD el 2013. El PSC anoienc ha tancat files amb qui va ser el seu secretari general. Hi ha també una denúncia a Antifrau que és una incògnita sobre un altre equipament estrella que plantejava l’alcalde, a la finca La Solana, al nucli antic. De moment, malgrat aquesta carpeta i el reclam de l’oposició en bloc que l’alcalde renunciï al càrrec, Teo Romero resisteix. El mandat no ha estat exempt d’altres polèmiques, com el curs de ‘coaching’ que van rebre càrrecs de l’Ajuntament i entre ells el propi Romero. La seva carta continuen sent les ambicioses obres públiques que ha dut a terme en els seus 24 anys de mandat –el segon més llarg de la co-

s’ha centrat més en la gestió (la reducció del deute municipal) i en la promoció econòmica. L’oposició, fragmentada fa quatre anys, s’ha reconfigurat. De fet, els cinc regidors de l’oposició el 2015, tres de Veïns amb Veu, una d’ICV-

2011

participatius, assemblees de veïns, enfortiment de la governança de les entitats, etc”. Esquerra, per la seva part, presentarà una llista pròpia, amb Isabel Guerrero al capdavant. Els republicans han estat molt actius a les xarxes i

d’ajuts de la Generalitat. L’altre front per a Romero és a la dreta, on apareix per primer cop C’s. El partit taronja s’ha alimentat molt bé a les eleccions al Parlament del vot espanyolista de Montbui – que a les generals vira cap al PSC

2015

MONTBUI (Vots)

MONTBUI (Regidors)

marca, només per darrere d’Antoni de Solà, del petit poble de Pujalt –, amb equipaments com Mont-aQua o Mont-Àgora. Aquest mandat no hi ha hagut cap obra espectacular –Mont-Àgora es va inaugurar el març del 2015- i l’acció de govern

EUiA i un d’ERC, han plantejat una llista única, Ara Montbui, que propugna aprofundir en les mesures socials i canvis dràstics en conceptes com la participació i la transparència “a través de mesures de participació directa; processos

MONTBUI (Vots)

esperen treure rèdit del vot del Nucli Antic. Un Nucli Antic on encara cou, i molt, el tancament de la llar d’infants Montxic fa quatre anys. Romero va assenyalar en aquella ocasió que era insostenible econòmicament per la manca

MONTBUI (Regidors)

o fins i tot Podemos –, i ara queda per veure quin efecte tindrà en clau local. I per davant, governi qui governi, un mandat on s’ha de desenvolupar el pla urbanístic i, sobretot, reduir un dels aturs més alts de l’Anoia.

FRONT L’oposició a Romero ofereix diversos fronts: diverses formacions d’esquerra s’han agrupat en una llista única, Ara Montbui; ERC presenta una llista pròpia i, per primera vegada, C’S es presenta a Montbui.

maig-juny2019

publicitat

Especial eleccions municipals

maig-juny/2019

#ANOIA26M

Piera, una coalició estable que es posa a prova davant nous actors que sorgeixen a la dreta i a l’esquerra El govern de PDeCAT i els republicans a Piera -criticat per la seva acció als barris- ha completat el sanejament de les arques municipals. La segona ciutat més gran de l’Anoia té pendents reptes de millora de la qualitat de vida i fer més pressió per millorar les comunicacions

ANOIADIARI

El maig de 2015, els votants de Piera van escollir mantenir l’aliança entre CiU i ERC però canviant l’ordre dels factors: per pocs vots, Esquerra quedava com a primera força i els convergents com a segona. El guanyador, l’alcaldable republicà Jordi Madrid va optar pel pacte sobiranista i es reeditava un acord que s’ha acomplert sense que afloressin grans tensions. Ha estat un mandat marcat per la finalització d’un pla urbanístic semblant a una novel·la per fascicles i que ha ocupat tres mandats ja abans de la seva aprovació definitiva. A més de la lenta reducció de l’atur, el govern ha fet la feina en sanejar l’ajuntament a nivell econòmic. En canvi, els fronts habituals, les queixes per la deixadesa en el manteniment dels barris, continuen oberts i atiats per una nova oposició. Ciudadanos és un partit que ha fet forat en els comicis al Parlament i també ha tret el cap a les generals. I ara concorre per primer cop amb opcions a Piera, reclamant el vot espanyolista, però sobretot vol capitalitzar el descontent per la gestió de l’Ajuntament en alguns nuclis. Bé és cert que Jordi Madrid i Josep Llopart han parlat de posar fil a l’agulla amb un pla de manteniment en unes urbanitzacions que tenen dèficits estructurals que no es poden resoldre a curt termini. Discutint el vot centrista hi haurà el veterà Javier Perellón, del PSC, que té experiència com a regidor de govern i que ha mantingut un to

constructiu aquests darrers anys des de l’oposició. A més de la carpeta del manteniment, aquests darrers mesos se n’erigeix una altra que és comuna amb la veïna Masquefa, la del tancament de l’abocador dels Hostalets de Pierola. La CUP de Piera es presenta per primer cop amb Julia Bueno amb la reclamació que es facin els passos necessaris per posar fi a aquest veïnatge. Els cupaires, també com els Comuns liderats

2011

PIERA (Vots)

per Sandra Bernad, disparen contra el govern per “haver desatès els temes socials”. La CUP pot restar vot a les formacions independentistes –per primer cop tres a l’arena electoral pierenca – i discutirà el vot rupturista amb els Comuns, que vénen de fer un bon paper a les generals de Piera tant el 2016 com, amb resultats un pic inferiors, el 2019. Tant com les inversions en manteniment, també els partits prome-

PACTE AMB ALTERNANCES Després de les passades muncipals es va reeditar el pacte sobiranista entre CiU i ERC, però canviant els papers, ja que els republicans van superar els convergents

ten inversions en futur i aquí hi ha consens en la necessitat de més espais per al jovent a Piera. El mateix consens en moure’s perquè Piera, com a vila de més de 20.000 habitants i a mig camí de Martorell i Igualada, pugui tenir una comissaria de Mossos pròpia. La seguretat és una obsessió cada cop més, tant dels veïns dels barris que són més lluny del nucli, com del govern, que entén que no es podrà avançar cap a l’harmonització de la Piera dels barris amb el nucli si els veïns de la gairebé vintena de barris no se senten protegits. És un dels temes pendents en els quals cal un gran salt endavant. L’altre tema que és a les agendes de tots els candidats i candidates, i en el qual insisteix l’actual equip de govern de Jordi Madrid a nivell estratègic és què fer amb la B-224. S’ha convertit en la gran assignatura pendent a l’Anoia Sud. Tant des de la Unió Empresarial com des dels ajuntaments es vénen reclamant des de fa anys obres al Govern de la Generalitat, ja no només pel desdoblament, sinó per almenys reduir una accidentalitat molt alta, que a més és un llast per la competitivitat del territori. La B-224 segueix passant pel centre de Piera, com una ferida oberta que cou, i en la planificació de carreteres sembla haver-se aparcat el desdoblament. Tampoc hi ha data en ferm per les obres de la variant. El temps corre i Piera, segona ciutat de la comarca, no pot tenir com a nexe de comunicació un tren juràssic que la situa a una hora de Barcelona –o més- i la perillosa B-224.

2015

PIERA (Regidors)

PIERA (Vots)

PIERA (Regidors)

maig-juny/2019

Especial eleccions municipals

maig-juny/2019

#ANOIA26M

Capellades i Calaf: el canvi de cicle de 2015 afronta la seva revàlida en un nou escenari Jordi Badia ha governat en minoria durant quatre anys a Calaf i en els propers comicis es decidirà si manté la majoria simple, l’amplia o si les altres dues formacions –Junts per Catalunya i el GIC- el relleven. A Capellades, el govern bicolor de CUP-VdC i Esquerra s’enfronta a Junts per Capellades, PSC i l’aparició de C’s.

ANOIADIARI

En uns dies de la primavera de 2015 Calaf va passar de ser la població de l’Anoia amb més presència de PxC –tres regidors- davant un sòlid govern de CiU, amb set, a tenir un alcalde nou en la política que es presentava amb una fórmula municipalista afí a Esquerra: Jordi Badia. El debat municipal aquests quatre darrers anys, sense la presència de l’extrema dreta, ha estat menys esperpèntic, però no més senzill. Badia es va quedar a pocs vots de la majoria absoluta i les altres dues formacions, el PDeCAT (que ara serà Junts per Catalunya) i el GIC ni s’han acostumat a posar-se d’acord amb ell ni entre ells.

darrers anys indiquen que no hi ha cap bossa de vots important en aquest sentit i, al revés de 2015, el PP tampoc col·loca les anomenades llistes “fantasma” a la zona. A Calaf, Badia tindrà davant Joan Caballol, per Junts per Catalunya, i Jaume Simó Soler, al capdavant del Grup Independent, el GIC. El batlle actual espera ara tenir una majoria absoluta que li permeti governar amb la comoditat que no ha tingut aquests quatre anys, on ell i el seu equip han hagut de fer de jugadors d’escacs i plantejar una a una les qüestions, amb tàctica i tacte, per aconseguir el pacte amb alguna de les altres forces opositores. Caballol en concret ha argumentat al llarg d’aquests darrers anys que la política de Junts per Calaf

2011

reducció del deute i l’esforç a resoldre projectes com el tanatori. I el futur, una incògnita que depèn de si la Generalitat fa un tomb i dóna a Calaf el tracte de capital, tant en la creació d’una comarca com en la construcció d’una comissaria. Una petició que fa temps que és sobre la taula. Capellades, el fil a l’agulla El primer alcalde cupaire de l’Anoia, Aleix Auber, no repetirà a Capellades i la regidora Susana Moreno ocuparà el seu lloc com a cap de llista. Els cupaires han compartit un govern tranquil amb Esquerra, que també oficia un relleu i Àngel Soteras deixa pas a Salvador Vives. La coalició ha continuat amb la reducció del deute (que a princi-

CANVIS El 2015, Calaf va passar de ser el municipi de l’Anoia amb més representació de la formació xenòfoba de PxC, amb 3 regidors, i un govern sòlid de CiU, a un govern republicà. A Capellades va entrar el primer alcalde anoienc de la CUP , rellevant també un govern convergent.

via pública i en el manteniment del municipi. La història interminable del Parc Prehistòric i l’obertura del seu recorregut amb la passera continua sent això, una història no només inacabada, sinó que allarga els seus capítols més enllà de cada mandat. Un projecte que no es guarda al calaix, però que cap govern, sigui del color que sigui, sap tancar el calaix o obrir-lo del tot. En aquesta conjuntura, amb tantes coses sobre la taula, el govern espera revalidar la seva majoria amb Junts per Capellades a davant, que segueix confiant en Marcel·lí Martorell. L’aparició de C’s i si la formació traurà vots a un PSC que assegura des de fa una dècada llarga sempre dos regidors, és l’altra gran qüestió. C’s ha aglutinat el vot es-

2015

CAPELLADES (Vots)

CAPELLADES (Regidors)

2011

CAPELLADES (Vots)

CAPELLADES (Regidors)

2015

CALAF (Vots)

Ara, les tres mateixes llistes concorren a les eleccions municipals d’enguany. De nou, el PSC i les formacions espanyolistes no presenten candidatura a Calaf, ni tampoc a l’Alta Segarra. Les eleccions dels

CALAF (Regidors)

(no confondre amb Junts per Catalunya, que és la marca del PDeCAT a la capital de l’Alta Segarra) ha estat de caire més cosmètic que real. El govern actual branda la millora en les xifres d’ocupació, la

CALAF (Vots)

pis d’aquesta dècada era d’un volum enorme i va forçar a fer un pla de sanejament) i ha fet tasques de planificació de diverses millores al municipi. L’oposició discuteix fins a quin punt s’ha avançat en les millores a la

CALAF (Regidors)

panyolista al Parlament, però és el primer cop que es presenta a unes municipals capelladines i en un consistori que és una de les places fortes de l’independentisme a la comarca.

Especial eleccions municipals

maig-juny/2019

#ANOIA26M

Junts per Catalunya vol retenir els seus feus al nord i a l’oest de l’Anoia Una de les altres places per decidir és Òdena, on Francisco Guisado va recuperar la majoria del PSC el 2015 i hi ha la polèmica sobre el futur de Can Morera ANOIADIARI

Al nord i a l’oest de la comarca, més enllà de la Conca, hi ha un seguit de petits municipis on la contesa electoral també té especial relleu. Es tracta de feus habituals de la vella CiU on ara Junts per Catalunya vol mantenir el seu domini. La part septentrional de la comarca, l’Alta Anoia o Alta Segarra, té un marcat color independentista, sigui amb el PDeCAT o ERC. El PSC, que havia tingut algunes alcaldies la dècada passada, no presenta cap candidatura. De fet, cap de les forces unionistes hi té un sol regidor. Els republicans van aconseguir l’alcaldia de Calaf fa quatre anys, però Junts per Catalunya amb les seves fórmules locals té Calonge de Segarra, Pujalt, Sant Pere Sallavinera, Castellfollit de Riubregós, Veciana i Rubió. A la part oest conserva Montmaneu i al sud-oest Miralles i La Llacuna. Totes les poblacions

esmentades, excepte La Llacuna, estan per dessota dels 500 habitants i la majoria funcionen amb el sistema de consell obert. A La Llacuna, Josep Parera, alcalde des de 2001, es torna a presentar. Aquests darrers anys ha governat amb una coalició amb l’altre partit present al consistori, Esquerra-AM. La població desenvolupa els darrers anys actuacions a gran escala de foment del turisme, però en el proper mandat s’haurà de tractar també amb més èmfasi la sostenibilitat. Esquerra té al nord Sant Martí de Sesgueioles i els Prats de Rei, la segona població en importància, per darrere de Calaf. Amb Cesc Salamé, la marca republicana d’Acord Municipal governa també Copons, on enguany tindrà doble competència: l’agrupació d’electors Ara Copons i Junts per Catalunya. Des de 2003 i 2007, els republicans tenen també les alcaldies de Jorba i Tous. En aquesta darrera població el batlle és

el president comarcal d’ERC, David Alquézar, que tindrà dos adversaris en el camp independentista: Josep Anton Jiménez, de Junts per Tous, i la CUP, que es presenta per primer cop amb Marta Gràcia. La conservació del patrimoni (l’oposició assenyala que el govern planeja A l’altre eix de la comarca, a llevant, hi ha dues importants alcaldies que estan en joc. En primer lloc, el Bruc. Enric Canela (ERCAM) no seguirà com alcalde, però es manté a la llista com a número dos per deixar pas a Bàrbara Ortuño. Els republicans tenen quatre regidors i va ser el regidor d’El Bruc Ets Tu qui va desfer l’empat amb CiU per donar-los el govern. Ara, l’escenari electoral canvia, amb l’exalcalde convergent Carles Castro com a cap de llista d’una formació afí al PSC. Junts pel Bruc tindrà a Rafael Galván com a cap de llista. L’altra alcaldia ‘calenta’ és Òdena. Francisco Guisado, del PSC, ha que-

ESCENARI Totes les alcaldies al nord i l’oest de la comarca estan en mans de les marques del PDeCAT-Junts per Catalunya o ERC. Els partits unionistes no presenten a penes candidatures. Esquerra espera mantenir poblacions com El Bruc o Tous, on governa des del 2007 i ara tindrà doble competència en el camp independentista: Junts per Tous i la CUP

dat primer a totes les eleccions des de 2003, però ja el 2011 va haver de passar a l’oposició quan CiU i ERC van fer una pinça. Els dos partits coincidien en el diagnòstic d’un dels projectes que estan en boca d’hom a la comarca: el Pla Director de Can Morera. Ni convergents ni republicans volien autoritzar un macropolígon que entenien que suposava una gran destrossa mediambiental. El projecte, en efecte, va quedar paralitzat fins Ael 2017, quan el Govern va rescatar la iniciativa. Des de 2015, Guisado torna a tenir la majoria absoluta. Ara, concorre a la reelecció i hi ha tres partits més a la graella. ERC, amb Maria Sayavera, que s’ha significat contra el Pla Director; CiU, que sense Pep Solé Vilanova –candidat el 2011 i el 2015- sembla virar cap a les posicions favorables al PDU; i, finalment, l’agrupació d’electors Òdena a Fons, contrària com ERC al macro polígon.

Especial eleccions municipals

maig-juny/2019

#ANOIA26M

L’abocador i la construcció de majories marca l’agenda política de l’Anoia Sud Els governs de Masquefa i Els Hostalets de Pierola tenen majoria simple i afronten uns comicis amb molts actors, en els quals els serà difícil poder aconseguir més del 50% dels regidors. Ciutadans apareix a l’Anoia Sud, on ha tret resultats notables en les eleccions al Parlament

ANOIADIARI

A la meitat sud de la comarca es van produir la majoria de canvis a l’alcaldia fa quatre anys. Cabrera d’Anoia, Vallbona d’Anoia, Piera (encara que amb la mateixa coalició) o Capellades van canviar d’alcalde el 2015. A Masquefa, per contra, encara que Xavier Boquete i CiU van perdre aleshores la majoria absoluta, el també president de Consell Comarcal de l’Anoia ha resistit amb suports puntuals dels altres partits del ple. Aquest mandat, l’Ajuntament de Masquefa ha desplegat un important esforç en obra pública –en especial amb la construcció de la piscina coberta-, que ha estat contestat per l’oposició que considerava que eren més urgents altres qüestions. La polèmica més agra, en tot cas, va ser fa dos anys, amb la situació de l’entitat l’Alzinar. La qüestió del deute que arrossegava aquesta societat va enfrontar durament l’Ajuntament i diversos regidors de l’oposició, en concret, dos dels portaveus: Dani Gutiérrez (PSC) i Xavier Pérez (ERC). La qüestió de l’Alzinar ha estat motiu de les friccions entre CiU –ara Junts per Masquefa- i els dos partits amb més representació a l’oposició, però si hi ha algun denominador comú a la política masquefina és la preocupació per quan hi haurà indicis de les esperades obres de la B40 i, sobretot, què

MASQUEFA Xavier Boquete governa Masquefa des de 2007. Els darrers quatre anys ha impulsat una activa política d’inversions, sobretot en equipaments esportius i s’ha enfrontat a l’oposició per la gestió de l’Alzinar VALLBONA D’ANOIA Cinc partits es disputen els nou regidors després d’un mandat marcat per la inestabilitat i el continu degoteig de dimissions dins el govern

passa amb l’abocador de Can Mata, de la veïna població dels Hostalets de Pierola, que va acompanyat des del 2010 de l’Ecoparc4. Les forces masquefines s’esgargamellen per demanar el tancament de les instal·lacions, que consideren com un punyal clavat a la vida quotidiana de la vila, tant per l’impacte paisatgístic com per les males olors. El consistori cada cop planteja mesures i reclamacions més dures contra l’abocador. El taulell de joc

a les eleccions el completaran, a Masquefa, CUP, PP i C’s. Als Hostalets, la qüestió també és damunt la taula, però té molts matisos. La tensió política entre ERC i el PSC (que el 2015 van empatar a vots) és la constant a la població, però sembla que comença un nou cicle amb més distensió. I també hi ha un consens per estudiar què fer amb la infraestructura. Es parla d’una consulta popular per decidir què fer amb l’abocador

i si cal ampliar els terminis. Les instal·lacions suposen uns ingressos molt importants per a l’Ajuntament, que han fet que els hostaletencs tinguin serveis òptims per a una població relativament petita. Es tracta de mirar endavant i cercar noves possibilitats econòmiques per quan es tanqui l’abocador, i ha sonat la creació d’una central de plaques solars o la proposta d’una cooperativa energètica. La tensió ERC-PSC també és la tònica des de fa anys a Vallbona d’Anoia. Després d’un mandat molt accidentat, amb moció de censura inclosa i un govern que ha acabat amb tres persones després de diverses desercions. La CUP se suma als partits que estaven a la rampa de sortida i la incògnita és si es reeditarà la clàssica coalició entre PSC i CiU (l’única a la comarca) que ha apartat ERC els darrers anys del govern, amb l’excepció d’uns mesos el 2015. L’altra gran incògnita és a la Pobla. Mantindrà Santi Broch la majoria convergent, ara sota el paraigües de Junts per la Pobla? El batlle poblatà ha fet front a una oposició molt dura de PARTICIPA #volemunapoblamillor i ERC. La seva majoria absoluta data de la dècada anterior, quan va rellevar Jaume Armenteras. En joc hi ha la majoria, però en el cas que no assolís els sis regidors, caldria veure si les altres forces podrien plantejar una alternativa.

Especial eleccions municipals

maig-juny/2019

#ANOIA26M 2011

2015

ecomomia

maig-juny/2019

economia

Fitxar i conciliar: la quadratura del cercle? El reial decret-llei del Govern espanyol que obliga a registrar la jornada laboral dels treballadors vol acabar amb la precarietat però alhora dificulta la flexibilitat i el fet de treballar per objectius

MARTA ESCOBAR / (AMIC)

PAULA AMER

Tots els treballadors estaran obligats a fitxar a la feina. El Govern espanyol ha donat llum verda a l’obligatorietat de registrar l’inici i el final de la jornada laboral dels empleats amb l’objectiu d’acabar amb la precarietat laboral”. Però, fins a quin punt afavoreix la flexibilitat horària i el treball per objectius la nova mesura? Si bé és cert que el reial decret-llei aprovat pel Consell de Ministres introdueix un registre d’horari dels empleats en totes les empreses per “combatre el frau laboral i controlar l’ús d’hores extres”, segons ha explicat la ministra de Treball, Magdalena Valerio, també ho és que el control horari pot limitar la manera de treballar de les companyies si no s’estableix un mecanisme que permeti que tant el registre de la jornada laboral com la flexibilitat vagin de la mà.

La mesura obliga les empreses a instal·lar un sistema de control de la jornada diària dels seus treballadors. Ara bé, la normativa només posa una base legal i la concreció de les mesures aplicades en cada empresa haurà de ser negociada amb els representants dels treballadors donada les diferents particularitats de les companyies. Les empreses, doncs, hauran de conservar els registres dels treballadors durant quatre anys i romandran a disposició dels empleats, sindicats i la Inspecció de Treball i Seguretat Social. Si això no es compleix, es poden enfrontar a ser sancionades amb una multa màxima de 6.250 euros. La llei no és cap novetat i aquesta reivindicació ja fa més de 100 anys que dura. El primer conveni que va adoptar l’Organització Internacional del Treball (OIT) el 1919 ja era sobre el control de la jornada. L’article 8 establia la inscripció en un registre de “totes les hores extraordinàries efectuades” segons la le-

gislació de cada país. Fins ara, el registre de la jornada laboral només s’aplicava als treballadors en temps parcial i a aquells que fan hores extraordinàries, però, a partir d’ara, s’estendrà a qualsevol empleat. Tanmateix, però, la mesura ha provocat fortes crítiques entre els sindicats, que consideren que no serà efectiva i no arribarà a aquelles empreses on el frau està més estès, com les microempreses del sector serveis, especialment aquelles vinculades a la restauració. Control vs. Objectius La manera de treballar de la societat ha canviat molt i cada vegada és menys habitual la jornada laboral de vuit hores estrictes, així com feines que no funcionin per objectius. Però, com pot afectar la nova llei a la flexibilitat? Segons la professora de Dret d’Esade Anna Ginès, el registre de la jornada laboral i els objectius i la flexibilitat “són dues coses diferents” i, de fet, la seva teoria és que el nou sistema no té per què afectar negativament tots els avenços que s’han fet a nivell de feina. “Això és un sistema de control de la jornada per garantir que els treballadors segueixen el seu horari i que, per tant, no treballen ni per sobre ni per sota, sinó que compleixen amb la seva obligació i que l’empresa també manté l’obligació de limitar la jornada i garantir el descans dels treballadors”, posa de relleu. Així mateix, sosté que la mesura “té com a funció controlar el temps de treball, però això no està renyit amb el fet de fixar objectius als treballadors, donar més llibertat perquè els treballadors s’organitzin però exigint uns resultats, motivar el treballador i fixar unes pautes clares”. No ho té tan clar l’advocat i professor de dret laboral de la UOC, Pere Vidal, que sosté que es tracta d’una mesura “contradictòria amb la flexibilitat que demanden molts treballadors per poder conciliar la

MECANISMES La clau està en el mecanisme que es farà servir. Totes les empreses, siguin multinacionals o pimes, han d’aplicar la nova normativa. Ara bé, els mecanismes per fer-ho no estan establerts per la llei i per això cada companyia haurà de trobar quin és el millor mecanisme per obtenir una prova de l’hora d’entrada i sortida dels seus empleats.

vida laboral i familiar”. Com conciliem llavors el fet de treballar per objectius amb el fet de fitxar a la feina? Una pregunta que queda en mans de cada empresa i dels convenis col·lectius. Segons afirma Vidal, cada sector haurà d’establir les regles del joc a través de les quals realitzarà aquest registre de jornada. I és que no és el mateix fer fitxar a empleats de la indústria, que són treballadors de fàbrica que estan en la cadena de producció, que a personal del sector serveis que no sempre fan feina des de l’oficina o que poden tenir dies de guàrdia en els quals han d’estar pendents del mòbil les 24 hores del dia. “El problema és que s’està extrapolant a tots els sectors un sistema que pot servir per a l’hostaleria, la indústria o feines on es treballa molt físicament, però no tant a altres àmbits”, assenyala Vidal. Inventar el mecanisme La clau està en el mecanisme que es farà servir. Totes les empreses, siguin multinacionals o pimes, han d’aplicar la nova normativa. Ara bé, els mecanismes per fer-ho no estan establerts per la llei i per això cada companyia haurà de trobar quin és el millor mecanisme per obtenir una prova de l’hora d’entrada i sortida dels seus empleats. Per a l’advocat i professor de la UOC, aquests mecanismes poden anar des de posar una fulla amb el nom dels treballadors a l’entrada de l’oficina, a

economia

maig-juny/2019

Les empreses hauran de conservar els registres dels treballadors durant quatre anys i romandran a disposició dels empleats, sindicats i la Inspecció de Treball i Seguretat Social. Si això no es compleix, es poden enfrontar a ser sancionades amb una multa màxima de 6.250 euros.

No és el mateix fer fitxar a empleats de la indústria, que són treballadors de fàbrica que estan en la cadena de producció, que a personal del sector serveis que no sempre fan feina des de l’oficina o que poden tenir dies de guàrdia pendents del mòbil les 24 hores.

Fins a quin import puc pagar en metàl·lic?

E instal·lar un registre amb targeta o empremta digital o a través d’apps mòbils per als empleats que treballen molt al carrer. Una mesura que ve tant amb les coses bones com amb les dolentes. I és que “mentre que es pot perdre la flexibilitat que ofereixen algunes empreses perquè els seus treballadors vagin a buscar el nen de la llar d’infants, per exemple, alhora proporciona un mecanisme necessari per al control de les hores extraordinàries”, explica Vidal. Tots dos estan d’acord que el recompte global d’hores treballades ha de ser per mesos o, fins i tot, per anys, i no comptar si cada treballador fa les vuit hores estrictes al dia perquè pot ser que avui tingui una jornada amb un volum baix de feina, però l’endemà s’hi hagi d’estar més hores de les que toca. D’aquesta manera, si al final de l’any s’han treballat més hores de les que pertoca, es podrà exigir de forma més fàcil que “l’empresa recompensi les hores extraordinàries, retribuint-les o compensant-les amb dies de descans”, afegeix Vidal. De fet, l’objectiu de la mesura és, com subratlla Ginès, “garantir el temps màxim de treball i els períodes de descans mínim, sense tenir un sistema de jornada imposada”. Així, i segons la professora d’Esade, es pot erradicar la precarietat laboral perquè el problema és que “hi ha molts sectors en què la flexibilitat i els objectius és només

en benefici de l’empresa”. Precisament per això, “es podrà dotar de mecanismes en relació a aquests sectors i empreses en què la flexibilitat només s’entén en benefici de la companyia”. El fundador i CEO de Woffu, Miguel Fresneda, considera que el mètode és “digitalitzar el procés” perquè el seu mantra és que “les persones són l’actiu més important de les empreses i el temps el de les persones”, motiu pel qual, agilitzar el tràmit esdevé essencial a l’hora d’aplicar la llei. Una llei que des de la plataforma de software online de recursos humans creuen que els portarà “una allau de vendes”. Adéu a la privacitat? El control horari pot incidir en la nostra intimitat? Podem perdre privacitat? L’afectació que pot –o no- tenir el registre de la jornada a la flexibilitat, no és l’únic dubte que sorgeix amb l’aplicació de la nova llei i els mecanismes que ideï cada empresa seran clau a l’hora d’aplicar correctament la normativa sense vulnerar la llei. Segons Ginès, aquesta és una qüestió “complexa” i pot ser “un risc” que dependrà de com ho gestioni cada empresa. Vidal, per la seva banda, considera que si l’empresa informa degudament als seus treballadors de quina manera està utilitzant les seves dades d’acord al RGPD, no hi hauria d’haver cap problema de privacitat.

ls qui hagin realitzat en els últims anys alguna transacció econòmica, hauran apreciat que no podem pagar en metàl·lic la quantitat que lliurement considerem. En efecte, la lluita contra el blanqueig de capitals ha anat de mica en mica imposant mesures cada vegada més restrictives a la lliure circulació de quantitats de diners en metàl·lic. Això ha portat a les autoritats a imposar uns límits que en ocasions ens resulten ridículs i, en conseqüència, haver de demanar al nostre banc l’emissió d’un xec bancari nominatiu per al venedor, o la realització de transferència d’un compte a un altre, ja que el normal és que certes transaccions superin àmpliament aquests límits. Tenim un doble control. D’una banda, el que imposa l’article 7 de la llei 7/2012 de 29 d’octubre, de modificació de la normativa tributària i pressupostària i d’adequació de la normativa financera per a la intensificació de les actuacions en la prevenció i lluita contra el frau , que disposa literalment: 1. No podran pagar-se en efectiu les operacions en què alguna de les parts intervinents actuï en qualitat d’empresari o professional, amb un import igual o superior a 2.500 euros o el seu contravalor en moneda estrangera. No obstant això, el citat import serà de 15.000 euros o el seu contravalor en moneda estrangera, quan el pagador sigui una persona física que justifiqui que no té el seu domicili fiscal a Espanya i no actuï en qualitat d’empresari o professional. 2. A l’efecte del càlcul de les quanties assenyalades en l’apartat anterior, se sumaran els imports de totes les operacions o pagaments en què s’hagi pogut fraccionar el lliurament de béns o la prestació de serveis. Per tant, dos límits: 1.- Per a qui NO ÉS RESIDENT A ESPANYA: 14.999,99 euros és el màxim que pot pagar en metàl·lic independentment de la seva nacionalitat, i sempre que no sigui empresari o professional o, si ho és, que a l’adquisició no estigui afecta la seva activitat empresarial o professional. 2.- Per a qui SÍ QUE ÉS RESIDENT A ESPANYA I SI TÉ LA CONDICIÓ D’EMPRESARI O PROFESSIONAL, ALGUNA DE LES PARTS: 2.999,99 euros. D’altra banda, la llei de prevenció del blanqueig de capitals i de finançament del terrorisme, Llei 10/2010 de 28 d’abril, en el seu article 34, ens diu: Han de presentar declaració prèvia en els termes que estableix aquest capítol les persones físiques que, actuant per compte propi o de tercer, realitzin els següents moviments: a) Sortida o entrada en territori nacional de mitjans de pagament per import igual o superior a 10.000 euros o el seu contravalor en moneda estrangera. b) Moviments per territori nacional de mitjans de pagament per import igual o superior a 100.000 euros o el seu contravalor en moneda estrangera De manera que la sortida o entrada de diners del país, per import de 10.000 euros, ens obliga abans a comunicar-ho a l’administració. Resulta curiós que es permeti al no resident pagar fins 14.999,99 euros en metàl·lic i al mateix temps obligar-lo a la declaració prèvia si supera els 10.000. Per tant, un resident que no és empresari o professional o sent-ho, si l’adquisició no està afecta a la seva activitat empresarial o professional, podrà realitzar pagaments sense més límit que la prèvia declaració si l’import total arriba als 100.000 euros

CARLOS CALATAYUD CHOLLET Notari d’Igualada carloscalatayud@notariado.org

aula

maig-juny/2019

Tot i que la competició no hauria de ser l’objectiu prioritari en aquesta etapa inicial, els experts recomanen que, sense descartar la competició individual, es potenciï la competició en equip, pels valors que aporta al creixement dels nens i nenes: companyonia, treball en equip, solidaritat, etc.

aula

Beneficis de l’esport durant l’etapa escolar L’esport és molt important al llarg de tota la vida. També durant els primers anys, a la infància, quan pot deixar empremta. La pràctica esportiva en aquesta etapa inicial de creixement, aporta molts beneficis des del punt de vista físic, psicològic, social i també en l’acadèmic

El novembre de 2015, la Conferència general de la UNESCO aprovava la revisió de la Carta Internacional de l’educació física, l’activitat física i l’esport, un extens document que, entre altres aspectes, promulgava que “l’educació física, l’activitat física i l’esport poden reportar diversos beneficis individuals i socials, com la salut, el desenvolupament social i econòmic, l’empoderament dels joves, la reconciliació i la pau” i que “qualsevol ésser humà té el dret fonamental d’accedir a l’educació física, l’activitat física i l’esport sense cap discriminació, ja estigui aquesta basada en criteris ètnics, el sexe, l’orientació sexual, l’idioma, la religió, l’opinió política o de qualsevol altra mena, l’origen nacional o social, la posició econòmica o qualsevol altre factor”. La carta fa èmfasi en els drets dels infants i la importància de l’educació esportiva en el procés de creixement dels infants. “Tot sistema educatiu ha d’assignar el lloc i la

importància deguts a l’educació física, l’activitat física i l’esport, amb la intenció d’establir un equilibri i enfortir els vincles entre les activitats físiques i altres components de l’educació. També ha de vetllar perquè en l’ensenyament primari i secundari s’incloguin, com a part obligatòria, classes d’educació física de qualitat i incloents, preferiblement cada dia, i perquè l’esport i l’educació física a l’escola i en totes les altres institucions educatives formin part integrant de les activitats quotidianes dels infants i els joves” llegim al document de la UNESCO. L’esport és, doncs, pels beneficis que aporta a la salut i pels valors que representa, un eix essencial en l’educació i en el desenvolupament dels infants i joves. Els programes d’educació física, activitat física i esport “han de ser concebuts de tal manera que responguin a les necessitats i característiques personals dels que

practiquen aquestes activitats al llarg de tota la seva vida” llegim en aquesta Carta, en la qual també es remarca que “s’haurien de prioritzar les primeres experiències positives del joc i les activitats lúdiques i físiques per a tots a fi d’establir les bases del coneixement, les competències, les actituds i la motivació que es necessiten per mantenir una activitat física i esportiva al llarg de tota la vida”. En ser l’única part del currículum escolar dedicada a desenvolupar la competència i confiança dels infants i joves en l’esport i l’activitat física, l’educació física “proporciona una via d’aprenentatge de les competències, les actituds i els coneixements necessaris per a una activitat física i esportiva al llarg de tota la vida; per tant, haurien de ser obligatòries en tots els graus i nivells de l’educació classes d’educació física de qualitat i incloents, impartides per professors d’educació física qualificats”. La pràctica esportiva és beneficiosa en qualsevol etapa de la vida, des de la infància fins a la vellesa, però és en aquesta primera etapa quan l’esport, com qualsevol altra activitat, com les arts plàstiques, la lectura, la música, etc., pot deixar empremta. Per on comencem? Tot i que no hi ha uns esports predeterminats per a cada edat, els experts sí que fan una sèrie de recomanacions per guiar els infants, especialment en els inicis i els primers anys de pràctica esportiva. En aquest sentit, en els primers anys, quan encara s’està completant el desenvolupament psicomotor i els nens i nenes encara no han madurat plenament alguns aspectes com l’equilibri i la coordinació de moviments, recomanen que es potenciï aquest desenvolupament psicomotriu. Més endavant, dels 4 als 5 anys,

A L’ESCOLA..I EN FAMÍLIA A part d’iniciar-se en la pràctica de l’esport als centres educatius, entitats o clubs esportius, és important que els infants tinguin exemples i referents al seu entorn més pròxim: la família, que ha d’ncloure l’esport en el seu temps de lleure. D’aquesta manera, des de la família, es transmetran hàbits saludables i es potenciaran els beneficis que l’esport aporta, especialment pel que fa als valors socials

més o menys, les activitats relacionades amb el joc són les més adequades. I dels 6 fins als 10 anys, és convenient que els nens i nenes tastin i provin diferents esports, que els descobreixin i valorin quins són els que més els agraden. L’esport ha d’adaptar-se a les seves necessitats, gustos i preferències. L’esport ha de ser atractiu per als infants, d’això pot dependre que el continuï practicant més endavant, en l’etapa adulta. Els experts també recomanen parlar-ne amb els pediatres, que també poden donar els seus consells des del punt de vista mèdic i de creixement. En aquesta etapa inicial, és important tant l’educació esportiva a l’escola com a casa. Per això, és important que els pares, germans i familiars acompanyin els infants i que comparteixin els jocs i la pràctica de l’esport, que l’esport formi part del temps de lleure que es passa en família. Com en tots els altres àmbits, els adults són un exemple i un referent per als més petits. Si veuen que al seu entorn més pròxim es practica l’esport amb normalitat, acompanyat d’altres hàbits saludables, la seva pràctica influirà en el desenvolupament físic però també

aula

maig-juny/2019

“

“En ser l’única part del currículum escolar dedicada a desenvolupar la competència i confiança dels infants i joves en l’esport i l’activitat física, l’educació física “proporciona una via d’aprenentatge de les competències, les actituds i els coneixements necessaris per a una activitat física i esportiva al llarg de tota la vida; per tant, haurien de ser obligatòries en tots els graus i nivells de l’educació classes d’educació física de qualitat i incloents, impartides per professors d’educació física qualificats”. UNESCO

personal dels nens i nenes en edat escolar. És bona la competició? Tot i que la competició no hauria de ser l’objectiu prioritari en aquesta etapa inicial, els professionals recomanen que, sense descartar la competició individual, es potenciï la competició en equip, pels valors que aporta al creixement dels nens i nenes: companyonia, treball en equip, solidaritat, etc. Beneficis de l’esport en l’edat escolar La pràctica esportiva aporta diversos beneficis, alguns generals, i altres específics per a cada etapa de la vida d’una persona. Quan parlem dels nens i nenes, aquests beneficis són molts i diversos, i van des dels beneficis en la salut, en el desenvolupament físic i psicològic fins als acadèmics i socials. Òbviament, com a hàbit saludable, la pràctica de l’esport en aquesta edat afavoreix el desenvolupament del cos, dels ossos, de la musculatura, etc. És un dels instruments més importants per a evitar el sedentarisme, que ha crescut molt els darrers anys. La pràctica

de l’esport és, doncs, un factor important de prevenció de malalties com l’obesitat, així com de la diabetis, la hipertensió o malalties cardíaques. L’esport també és beneficiós per a la salut mental. La pràctica esportiva estimula la secreció d’endorfines, que provoquen benestar. També en aquest apartat, l’esport afavoreix a alliberar tensions i al creixement de l’autoestima. Paral·lelament, si fem cas a la dita mens sana i corpore sano, la pràctica de l’esport potencia el fluix sanguini cerebral, ajudant així a millorar la capacitat d’aprenentatge i la memòria.L’esport també aporta coses positives en les relacions socials dels nens i nenes. Per una banda, poden fer nous amics i amigues, amb els quals poden jugar, passar-s’ho bé. L’esport també és un element molt important d’integració i cohesió social. També compartiran reptes, objectius, aprenentatge... Treballaran en equip, compartiran alegries, decepcions, definiran rols i lideratges, etc. Desenvoluparan valors de gran importància per a la seva formació i creixement, com el treball en equip, la responsabilitat, la disciplina, etc.

mercat

maig-juny/2019

mercat És temps de... Espàrrecs

MADUIXES Sabies que cada vegada que menges una maduixa menges tants fruits com granets té a la seva superífice? I que, curiosament com suggereix la seva forma i color, són molt beneficionses per al cor? Destaquen per la seva acció antioxidant, ja que contenen vitamina C; milloren la circulació sanguínia, ajuden a tonificar els ronyons i a prevenir la càries.

El celler de l’Anoia “Compromís amb la qualitat i passió per la viticultura” Filigrana 2018 Blanc ecològic Garnatxa blanca (61%) i Chardonnay (39%) Finca El Llupià i la Solana, la Torre de Cl. 7,95 €

Els espàrrecs són les tiges i els brots tendres de l’esparreguera, planta de la família de les liliàcies. Els podem trobar silvestres als boscos mediterranis a l’inici de la primavera (Asparagus acutifolius aphyllus) o poden ser de cultiu (Asparagus officinalis). Els de cultiu poden ser de color blanc quan creixen sota terra o verds si estan en contacte amb la llum del sol. La collita es fa quan tenen entre 15 i 20 cm de llargada i un diàmetre d’entre 1 i 1,5 cm. En podem trobar durant tot l’any gràcies al cultiu en hivernacle. El component principal dels espàrrecs és l’aigua (92%), seguit dels hidrats de carboni, la proteïna i la fibra. Aquesta fibra, per al seu alt contingut en fructooligosacàrids té un efecte prebiòtic molt positiu ja que afavoreix el desenvolupament de la flora intestinal beneficiosa per a la nostra salut. Pel que fa referència al seu contingut en vitamines hidrosolubles, destaquen les antioxidants com la C i la E i també vitamina A, essencial per a la visió. Del grup B, l’àcid fòlic (B9) i la niacina (B3) importants pel seu paper regulador del metabolisme. A més, els espàrrecs són rics en potassi i pobres en sodi per això tenen un efecte diürètic; i contenen sofre que reforça el teixit dels cabells, la pell i les ungles. D’altra banda contenen àcid úric i caldrà moderar-ne el consum en persones amb gota o pedres al ronyó. A l’hora de triar els espàrrecs, perquè siguin frescos ens hem de fixar que les puntes estiguin tancades i siguin fermes, i la millor manera de conservar-los a la nevera és embolicar-los amb un drap humit. Els espàrrecs es poden cuinar al vapor, a la planxa, al forn o fregits, i en tot tipus de preparacions: sopes, acompanyats de maionesa, en una truita, en una pizza... Aquesta primavera gaudiu dels espàrrecs. Podeu sortir a collir-ne al camp. Gaudireu d’una agradable estona d’activitat física i d’un àpat deliciós.

Remenat d’espàrrecs amb alls tendres Ingredients per a quatre persones: 1 manat d’alls tendres 300 g d’espàrrecs verds 2 cebes mitjanes 200 g de gírgoles 100 g d’espinacs 4 ous 4 cullerades soperes d’oli d’oliva Sal Pebre Preparació prèvia Netejar i pelar totes les verdures. Tallar els alls tendres en forma de disc i les gírgoles a làmines fines. Tallar només la part tendra dels espàrrecs a daus petits, les puntes s’han de mantenir intactes. Reservar dos espàrrecs sencers per a decorar el plat. Elaboració Sofregim els alls tendres amb oli d’oliva durant 1 minut. Afegim els espàrrecs i ho sofregim durant 3 minuts. Afegim les gírgoles i sofregim fins que els bolets quedin tendres. Afegim la ceba tallada a làmines fines i els espinacs. Ho barregem tot. Batem els ous. Els afegim a les verdures, ho barregem tot, remenant-ho a poc a poc. Afegim sal i pebre al gust. Presentació Col·loqueu la barreja final obtinguda en un plat i decoreu-la amb els espàrrecs sencers.

Al terme municipal de la Torre de Claramunt, entre les comarques de l’Anoia i del Penedès, hi ha la finca del Pla de Morei. Està formada per unes 150 hectàrees de cultiu, 50 de les quals són exclusivament de vinya. Tot i que l’activitat comercial del celler s’inicia la tardor del 2017, mitjançant la col·laboració, tant en l’elaboració com a l’hora d’embotellar de cellers tan reconeguts com Alta Alella i Albet i Noya, és des de la collita del 2018 que els diferents productes que arriben al mercat reflecteixen 100% l’autenticitat del celler. La finca Pla de Morei situada a 400 metres d’altitud té una gran varietat de terres, calcàries i argiloses, així com diferents canvis d’orografia i d’orientació solar que la fan especial i única a la vegada. Cultiven 15 varietats, totes elles estan ubicades a les parcel.les més idònies, per afavorir la màxima expressió varietal i de la bellesa de l’entorn i de la biodiversitat. El filigrana és un vi blanc ecològic, de les varietats Garnatxa blanca i Chardonnay, de les finques de la Solana i el Llupià. Després d’una primera tria a la vinya, “el raïm passa per una segona selecció manual a la taula de triatge i posteriorment es procedeix a separar el gra de la rapa”, aquesta feina, amb tant i tot detall, explica clarament el compromís amb la qualitat i alhora la passió per la viticultura. Visualment, al color or trobarem reflexos verdosos, i al nas, podrem recordar una àmplia gama aromàtica de la fruita fresca, amb notes cítriques i un punt de flors blanques. En boca el vi resulta fresc, i tindrem presents notes de fruita tropical amb una bona acidesa, que ens aportarà una gran frescor. En una ampolla de vi hi trobem però molt més, en aquest moment especialment, els vins del Pla de Morei, també ens poden transmetre la il·lusió i el compromís d’una família per fer realitat el projecte d’entendre l’agricultura com a font de progrés i de desenvolupament d’un territori apostant per l’ecologia i la singularitat d’un paisatge especial. El món del vi i el de la gastronomia viuen un moment dolç a Catalunya, i és que no es pot ni s’ha d’entendre un sense l’altre. Amb una ampolla de bon vi, i la teva companyia segur que qualsevol menjar i àpat t’agradarà molt més. Salut i vi!

XAVIER FIGUERES i CASANOVAS Sommelier / Celler Figueres / @cellerfigueres

maig-juny/2019

publicitat

mercat

maig-juny/2019

ALBERCOCS De fragància delicada, polpa sucosa, sabor ensucrat i pel ataronjada i bellutada, aquesta fruita primerenca d’estiu aporta poques calories, gràcies que està formada per molta aigua (90%). Aporta gran quantitat de fibra, que ajuda a millorar el trànsit intestinal, com la maduixa.

CIRERES És una de les fruites preferides per grans

i, especialment, pels més petits. Dolces, sucoses, de textura carnosa, de color vermell, són molt nutritives, especialment perquè aporten molts antioxidants, com els albercocs i les maduixes, que hem vist. També són riques en calci, potassi i vitamines C i A.

La cuina que no podem perdre

Pèsols amb sípia

ot i que fa uns dos mesos que ha començat la temporada del pèsol, aquí a l’Anoia, i en concret a la Conca d’Òdena tot just en fa tres setmanes i no s’allargarà més lluny de la primera setmana de juny a tot estirar. És un bon moment per ensenyar a la quitxalla que els pèsols no surten d’una bossa congelada sinó d’una tavella, d’aquesta manera els podem despertar la curiositat de tastar-los crus i introduir-los d’una manera amena a la dieta del dia a dia. Tot i així, heu de tenir en compte que un cop collit, el pèsol perd molta aigua o sigui que si en compreu al mercat o a algun pagès de la comarca i no us els heu de menjar el mateix dia, és millor escaldar-los i guardar-los a la nevera. Així us assegureu que no us quedin pallosos quan els cogueu. Per elaborar aquest plat teniu l’opció de comprar sípia congelada i neta però us recomano que aneu a la vostra peixateria de confiança i compreu sípia bruta, ja veureu que és molt més gustosa. Allà mateix us la poden arreglar com vulgueu. Hi ha qui diu que la sípia cuita amb la pell és més tendra però, si voleu assegurar-vos la jugada, és molt millor que la congeleu crua un parell de dies (sempre dins una bossa o embolicada amb film perquè el fred no la cremi). En congelar-la, es trenquen les fibres i quan la cuineu, us quedarà més tendra. Si la sípia és molt fresca demaneu que us guardin la melsa, incorporant-ne una mica al final de les coccions amb peix, us potenciarà el gust de mar.

Pesoleres de l’Horta lliure

Anem per feina doncs, per 4 persones us caldrà: • Una sípia amb pell d’uns 500 grams trossejada • 1/2 kg de pèsols desgranats • 1/2 kg de ceba tendra • Picada d’all i julivert • Oli, sal, pebre i una mica de menta fresca

Poseu un raig d’oli en una paella o cassola. No cal que estigui massa calenta que ja hi podreu afegir la sípia trossejada i salpebrada a foc mitjà i tapada durant uns 10 minuts, que es vagi coent

amb el mateix suc que tregui. Quan quasi se l’hagi begut tot, hi podreu afegir la ceba picada i una mica més d’oli, si cal. Deixeu que vagi coent a foc suau i tapada, no hi ha pressa. Quan la ceba comenci a estovar-se hi afegiu els pèsols i, no cal que els cogueu massa estona. Al cap de 5 minuts com a molt hi podreu afegir la picada d’all i julivert deixatat amb una mica d’aigua i la branqueta de menta. Un cop hagin passat un parell de minuts més ja ho podreu servir. A la picada hi podeu afegir una mica de melsa, però molt poca perquè sinó us matarà els gustos delicats dels pèsols.. S’hi pot afegir botifarra de Calaf. Jo la passaria per la paella a l’inici i la reservaria per tornar-la a incorporar al final de la cocció. Feu-ho a la mateixa paella o cassola on coureu la resta, així aquest oli us aportarà gustos de rostit al conjunt. En aquesta opció, a la picada jo no hi afegiria melsa perquè al final us “peixejarà” massa. Quan hi tireu la picada hi podeu afegir una mica de botifarra negra, simplement serà genial. També podeu fer una barreja de pèsols i faves tendres o, coure alls tendres amb la ceba. Hi ha mil variacions, sempre que es facin amb sentit comú i criteri. Salut i visca la teca.

ORIOL CÀLICHS i SOLER / Cuiner / @OCalichs

La millor CUINA de l’Anoia

Vols anunciar el teu establiment? publicitat@anoiadiari.cat 609394628

maig-juny/2019

publicitat