ANOIADIARI 42 (Maig/2019) by AnoiaDiari

Sortim P36

Els “herois del cel”, protagonistes d’una nova edició de l’Aerosport

Número 42 · Maig del 2019/ Gratuït / www.anoiadiari.cat A portada P04

Societat P14

L’Anoia, a la cua de les comarques amb menys renda familiar Societat P14

El Passeig Verdaguer: passat, present i futur Famílies, equipaments i comerços veïns analitzen les mancances i necessitats actuals i els reptes pel futur d’aquesta cèntrica artèria de la capital de l’Anoia que, al llarg de gairebé dos-cents anys d’història, ha viscut diverses transformacions Societat P08

El Rec Experimental Stores més gran Més moda, més música i més gastronomia que mai se citen al Rec.019, que portarà a Igualada més d’un centenar de marques, que ompliran 65 antigues adoberies del barri adober del Rec

Economia P26

Augmenten les denúncies per violència masclista a la comarca Societat P20

El futur alberg de Cal Maco estarà a punt el 2022, per rebre peregrins de l’any jubilar ignasià Societat P22

Fa 10 anys, Òdena i Igualada van competir per l’outlet, que no va arribar Sortim P38

Societat P10

La gastronomia marida amb el lleure al Vademercat de La Masuca

El Kursal, de cinema a bulevard comercial

Entrem al cementiri lliure d’Igualada

L’Ajuntament d’Igualada aprova la requalificació d’un espai que porta més de 5 anys tancat: 1500 m2 de zona comercial i habitatges

És un dels racons més singulars del Cementiri Vell, que enguany celebra 200 anys. El 2005 s’hi va localitzar una fossa comuna de la Guerra Civil

Política P25

L’independentisme triomfa a les eleccions espanyoles a l’Anoia

editorial

Cartes dels lectors Llocs oblidats d’Igualada Alexandra Bernaus Igualada Benvolguts veïns i veïnes, Després de reiterades trucades a l’Ajuntament d’Igualada, i queixes efectuades durant anys, no ens queda altre remei que fer públic l’estat del carrer, actualment encara sense nom, de la sortida del pàrquing “públic” del Caprabo que es troba entre a l’Av. Barcelona i el carrer Sant Josep. Les queixes sempre han tingut com a resposta que pròximament podaran els arbres i netejaran la zona, però això mai s’ha complert. És per això que fem aquest escrit i adjuntem les següents fotografies, perquè així els veïns puguin conèixer com està aquesta zona. L’Ajuntament implica molts esforços en renovar Igualada i donar una bona imatge de la nostra ciutat, però avui en dia seguim amb carrers sense nom, amb molta brutícia i amb rates corrents pels carrers. Per aquest fet denunciem i demanem que podin els arbres i facin una neteja exhaustiva de la zona. Demanem si us plau que deixin aquest carrer a la mateixa alçada que qualsevol altre d’Igualada, ja que tots paguem impostos i tots tenim dret als mateixos serveis.

El Tren de la Bruixa Roger G. Piera El tren és sinònim de comunicació, més neta i eficient que no el vehicle privat, excepte si vius a l’Anoia, on és tot just el contrari. Igualada, Vilanova, Vallbona, Piera i Masquefa estan partides pel mig pels Ferrocarrils de la Generalitat. Els veïns d’aquestes poblacions, sobretot els que hem d’anar d’una ciutat a l’altra, estem obligats a agafar el cotxe particular si volem arribar a temps als nostres compromisos, però també acabem sent presoners del tren de la bruixa que tenim a la comarca: sovint ens trobem aturats als passos a nivell de Vallbona d’Anoia o Igualada per esperar que passi el ferrocarril. Fa un any vam sortir als telenotícies amb una Volta a Catalunya on els ciclistes van haver d’aturar-se també al pas a nivell d’Igualada per deixar passar una de les expedicions de la tarda. S’ha normalitzat fins aquest punt una situació que no és gens normal i que produeix vergonya aliena. Els automobilistes hem d’aprendre’ns també els horaris del pas del tren per Vallbona d’Anoia i Igualada, per evitar precisament passar-hi aquestes hores i no córrer el risc de trobar-nos en una altra retenció. Creguin-me que el pas a nivell pot ser una anècdota en una Volta Ciclista, però en la vida diària dels que treballem i tenim pressa és quelcom més semblant a una broma pesada, un Dia dels Innocents etern que d’de tant en tant surt a la televisió com una curiositat d’una comarca subdesenvolupada. Llegíem fa unes setmanes que hi ha un pla amb horitzó 2030 ( ja poden posar un altre any, si tampoc el pensen complir i no cal que sigui una xifra rodona) per soterrar el tren a Igualada. Sé que vénen eleccions, però dubto que algú pugui canviar el seu vot per això. Cada cop queda més a prop que els veïns d’aquestes poblacions hàgim de fer una col·lecta per apilar uns quants milions d’euros i que almenys ja no hi hagi l’excusa de les limitacions pressupostàries per acabar amb aquest desgavell. Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya: gràcies per posar emoció a les nostres vides. Podeu fer-nos arribar les vostres cartes, amb el vostre nom i cognoms, telèfon i número de carnet d’identitat a l’adreça contacte@anoiadiari.cat o a través de l’espai Parlem! del diari digital www.anoiadiari.cat. També a la redacció del diari, al C/ Sant Magí 26 d’Igualada. Cal que els textos no superin els 1000 caràcters d’extensió. L’AnoiaDiari es reserva el dret de no publicar-los o escurçar-los.

maig/2019

Les més llegides al digital

SÓN PROTAGONISTES A WWW.ANOIADIARI.CAT

Mor als 52 anys el pintor igualadí Jordi Fulla 16/4/2019

Carolina Telechea La CUP de Tous es presenta per primer cop i es presenta com a “alternativa” 13/4/2019

La republicana Carolina Telechea, que partia com a número tres de la llista, serà diputada al Congrés aquesta legislatura. Telechea va assumir l’escó fa un any. Coincideix amb el que ha estat el millor resultat d’ERC a les generals a l’Anoia en 40 anys.

C’S revela els cinc primers de la llista d’Igualada 16/4/2019

Carme Junyent

Mor Carles Gausachs, ex gerent del Consorci Sanitari de l’Anoia 24/4/2019

La masquefina Carme Junyent rebrà aquest mes la Creu de Sant Jordi de la Generalitat. A la professora de lingüística a la Facultat de Filologia de la UB se li reconeix el seu ingent treball sobre les llengües minoritzades i la militància en favor del nostre idioma.

Cremen deu contenidors en una nit a Igualada 24/4/2019

Marc Talavera 05

Mor Magí Puig i Gubern, un segle de vida igualadina 24/4/2019

El col·lectiu Eixarcolant ha celebrat per quart any a Igualada la Jornada Gastronòmica de les Plantes Oblidades, en un certamen que té al capdavant de l’equip el coordinador Marc Talavera. Milers de persones van fer cap a la capital de l’Anoia, per assistir a les activitats.

Les forces independentistes guanyen en 29 dels 33 municipis de l’Anoia 24/3/2019

Marta Cubí Pas endavant de l’exjugadora igualadina, que va triomfar a l’elit del futbol. Després d’un any de rodatge a les banquetes com a assistent, Cubí substituirà a Jordi Torres al capdavant del primer equip femení de l’Igualada, que juga a Primera Nacional.

editorial

maig/2018

Editorial

EDITA Cinquanta-set SL C/Rec 15 · Igualada DIRECCIÓ Toni Cortès Minguet COORDINACIÓ Francesc Vilaprinyó REDACCIÓ Albert Compte Toni Cortès Francesc Vilaprinyó PUBLICITAT Pere Ribalta CORRECCIÓ Mercè Badal IL·LUSTRACIONS Pau Badia “Nomdenoia” WEB Creagia IMPRESSIÓ Lerigraf S.L.

ANOIADIARI C/ Sant Magí, 28 08700 Igualada REDACCIÓ redaccio@anoiadiari.cat 651942192 PUBLICITAT publicitat@anoiadiari.cat 608463829 www.anoiadiari.cat TEXT LEGAL Cinquanta-set S.L. es reserva tots els drets sobre els continguts de l’AnoiaDiari sense que es puguin reproduir ni transmetre, totalment o parcial, a altres mitjans de comunicació, sense prèvia autorització escrita.

a pot estar tothom tranquil, no hi haurà Tripartit de dretes. El que ve ara, tampoc ho sabem molt bé. El diumenge 28 es va firmar per primer cop la victòria d’un partit independentista, la d’ERC, en unes eleccions generals a la comarca. El 2011, aquell 20N on Duran i Lleida -com passa el temps- era el candidat més votat pels anoiencs, CiU encara no era obertament sobiranista, com n’és la prova el candidat que anava al capdavant. Comptant les eleccions del 2008, els cinc darrers comicis al Congrés els han guanyat a l’Anoia quatre partits diferents. El vot dels anoiencs i anoienques és extremadament dúctil, per tant, i es mou en diversos eixos, tant nacionals com socials. Cal recordar que en menys de tres mesos, el 2015, Junts pel Sí i En Comú Podem van quedar com a primera força amb rotunditat en dues convocatòries electorals diferents però que tenien el mateix rerefons. El comportament electoral de l’anoienc mitjà és difícil de predir, per tant, i si Junts per Catalunya va sumar 4.000 vots a Igualada per aquestes generals, no ha de ser un indici que preocupi a Marc Castells, que porta dues municipals sumant al voltant dels 7.000 electors. Com és lògic, tant ERC com Igualada Som-hi mantenen un to optimista veient els darrers resultats i queda saber quina de totes les tendències (municipal, nacional o estatal) dels darrers quatre anys serà predominant el 26 de maig. Ara vénen quatre anys de PSOE a la Moncloa i queda per veure quin programa tindran amb Catalunya en matèria d’inversions. El que importa en clau

anoienca, vaja. Sobre la taula hi ha el desastre permanent de l’A2 i, ja en segon terme, la quasi oblidada B-40 o inversions a la xarxa ferroviària de Renfe que poden ser necessàries per descongestionar les comarques veïnes i de retruc el moviment dels anoiencs que van cap a l’Àrea Metropolitana. En aquest partit de tenis que juguen des de fa 40 anys PSOE i PP, o PP i PSOE, no hi ha hagut gaire alegria per a la comarca. L’influx que podran tenir els partits sobiranistes (o els diputats catalans del PSC, però potser és somiar massa) sobre el govern espanyol que no té la majoria absoluta queda per veure. Les grans inversions en obra pública es fan esperar a la comarca, també per part de la Generalitat, cas d’un soterrament del tren a Igualada que apareix com a projecte intermitent sempre abans d’una cita electoral. La remodelació de l’A-2, tot i que necessària, també pot suposar segons com s’executi un impacte ambiental monstruós en un moment que precisament volem vendre la nostra comarca amb el reclam turístic. Un territori partit en dos per una autovia de tres o quatre carrils per banda no serà pas un jardí, al contrari. Entendre el govern que ve ara a Madrid com un “mal menor” no ha de fer oblidar ni la injustícia que es passeja cada dia pel Tribunal Suprem, ni la retallada de drets en diversos àmbits, ni la necessitat de mobilització -tant en l’apartat social com empresarialper reclamar la reparació de les situacions desavantatjoses que pateixen els ciutadans del país i en concret la nostra comarca. Ara ve el segon ‘round’, a les municipals i europees.

En aquest partit de tenis que juguen des de fa 40 anys PSOE i PP, o PP i PSOE, no hi ha hagut gaire alegria per a la comarca.

Enquestes

DIFUSIÓ CONTROLADA PER

MEMBRE DE

Primer “round” electoral

És bo el projecte de soterrar el Passeig?

Sí, cal guanyar espai i vianalizar-ne una part 47,3% No, no cal tocar res 11,8% El soterrament no, però cal trobar una manera de dinamitzar-lo 40,9%

AMB EL SUPORT DE

TOTA L’ACTUALITAT DE L’ANOIA www.anoiadiari.cat

Votaràs a les eleccions del 28-A?

Sí, un partit sobiranista 67% No, no m’interessa 7,2% Optaré per un partit unionista 25,8%

PAU BADIA NOMDENOIA Arquitecte i il·lustrador

Participa a les enquestes setmanals a www.anoiadiari.cat

T’informem a: www.anoiadiari.cat

T’escoltem a: 609394628

Et llegim a: contacte@anoiadiari.cat

Estem en contacte a: @anoiadiari

Ens trobem a: facebook.com/anoiadiari

t.me/anoiadiari

C/Sant Magí, 26 · 08700 Igualada

a portada

maig/2019

a portada

Des del context històric que en va motivar la seva creació, ara fa gairebé dos-cents anys, el passeig Jacint Verdaguer ha integrat mobilitat, zona residencial, espais verds, comerços i indústria

El Passeig Verdaguer és un dels pulmons verds de la ciutat. ALBERT COMPTE

El Passeig Verdaguer: Passat, present i futur d’una avinguda de referència a Igualada La icònica via d’Igualada, que ha pogut incloure tots els sistemes de mobilitat urbans al llarg de gairebé dos segles, es planteja el seu futur. Parlem amb els veïns sobre les necessitats d’aquesta cèntrica artèria

ALBERT COMPTE RIBA

Des del context històric que en va motivar la creació, el passeig Jacint Verdaguer ha integrat mobilitat, zona residencial, espais verds, comerços i indústria. L’ampliació del seu traçat original, la inclusió del tram del ferrocarril que arribava fins a l’antiga estació, la supressió d’una filera de plataners per inscriure-hi el pas de vehicles, la construcció de l’Estació Nova en pro de l’aparició del trànsit rodat i el conseqüent enderroc de l’antiga Estació Vella en són alguns dels fets que han recollit els diaris i els testimonis. Amb l’ajuda de l’igualadí Jaume Farrés, els treballs de Marta Vives, directora de l’Arxiu Comarcal de l’Anoia (ACAN), sobre l’exposició “Exposició: el passeig” feta el 2013 i el llibre de Pau Llacuna Itineraris per Igualada. Volum II, des d’AnoiaDiari hem recuperat algunes de les dates més singulars dels seus 186 anys d’història. I amb l’ajuda de veïns i veïnes hem preguntat quines incomoditats

pateixen i quines millores caldria fer al seu parer, per millorar una artèria que fins a l’inici de l’avinguda Gaudí travessa Igualada pel seu centre geomètric, d’est a oest. El Passeig Verdaguer com a centre de la trama urbana A dia d’avui, el Passeig Verdaguer ha aflorat de nou com a espai per a la intervenció urbanística. Ja sigui com a artèria tangent a la pacificació del centre històric o com a espai per dotar a Igualada d’un centre d’equipaments, comerços i activitats. Fonts consultades per AnoiaDiari veuen amb bons ulls algun tipus d’acció urbanística al Passeig Verdaguer, sobretot aquelles intervencions que permetin una major comoditat per als vianants. A la vegada però, alguns dels detalls assenyalats en les propostes que han aparegut per la campanya de les properes eleccions municipals del 26 de maig són punts de debat per part dels testimonis recollits. Jaume Farrés opina que la situació econòmica actual no és

massa optimista com per engegar grans projectes i entén que primer, cal actuar sobre altres zones com el Barri del Rec. Des del mateix sector oest, fonts consultades d’Apinas valoren positivament un soterrament dels aparcaments però no del trànsit. A la zona central, membres del Casal Cívic del Passeig assenyalen que en els episodis d’aiguats, el clavegueram de la zona del carrer dels Esquiladors no absorbeix els grans volums d’aigua i que l’amplada de les voreres centrals, tant d’un sentit com de l’altre, no permet passar-hi amb els cotxets o és de difícil accés a l’hora de baixar del cotxe. Des del casal consideren positivament mantenir la linealitat de l’artèria i que d’una o altra forma s’eixampli l’espai per a vianants. I en aquella mateixa zona, Juan Julián Romero comenta que tot i percebre molt trànsit a les hores punta, destaca com a positiu el gran espai que tenen els vianants. Ja a la vessant est de l’artèria, per a l’equip de l’Escola Mowgli “el

CONVIVÈNCIA Gràcies a les seves dimensions, al passeig hi conviuen diverses formes de mobilitat. És un lloc usat habitualment pels runners i per la gent, sobretot gran, que surt a passejar. També és habitual l’ús del carril bici. Els equipaments veïns es queixen que, a les hores punta, el trànsit rodat col·lapsa aquesta via

passeig és una via molt transitada, sobretot en determinades hores que coincideixen amb les entrades i sortides de les famílies. Per aquest motiu, ja ens hem trobat amb el regidor de mobilitat de l’ajuntament d’Igualada per demanar-li la instal·lació d’un pas elevat. Estem esperant resposta”. També consideren que l’artèria “és un espai molt valuós i forma part del nostre dia a dia. Valorem molt positivament el carril bici que permet a moltes de les nostres famílies venir a l’escola en bicicleta o altres transports no contaminants com els patinets” i valoren que sigui protegit al “màxim com un espai verd al cor de la ciutat i que per tant, apostar per aquest espai i realitzar-hi més activitats seria una bona opció per a la ciutat i la zona”. Finalment, al mateix tram del passeig, regents d’un dels comerços d’aquesta àrea consideren sentir-se oblidats perquè la gran majoria d’activitats i fires no arriben al tram proper a l’estació. Per a ells, la funció de l’artèria és majorment de pas per a la gent

maig/2019

Per a l’equip de l’Escola Mowgli “el passeig és una via molt transitada, sobretot en determinades hores que coincideixen amb les entrades i sortides de les famílies

que va a buscar l’autocar, el tren o torna de l’estació i entenen que parts de l’enrajolat s’haurien de substituir, sobretot els que estan malmesos i els que patinen més. AnoiaDiari s’ha pogut posar en contacte també amb alguns dels partits polítics que han volgut donar la seva opinió sobre el futur del Passeig Verdaguer. Per a Poble Actiu, el Passeig Verdaguer és una de les vies tangents al seu projecte de pacificació del trànsit i per recuperar els carrers per a la gent. La seva proposta inclou el mateix passeig, la Rambla o l’estudi sobre els carrers Òdena i Sant Josep, on segons declaracions de Neus Carles, caldrà avaluar si cal fer-los plenament per a vianants o amb reducció de velocitat a 30 km/h per als vehicles. Per la seva banda, el cap de llista d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) Enric Conill ha presentat un projecte de legislatura on es proposa soterrar el trànsit entre el carrer Òdena i el carrer Sant Vicenç i dotar la zona d’aparcaments soterranis per alliberar l’espai per a la ciutadania, els espais verds i l’activitat comercial. >>>

a portada

Entre altres demandes, els veïns es queixen que els episodis d’aiguats, el clavegueram de la zona del carrer dels Esquiladors no absorbeix els grans volums d’aigua

a portada

maig/2019

Urbanisme

Una artèria que anava d’enlloc a enlloc L’antiga estació del ferrocarril, a l’extrem oest del passeig. ACAN

El Trienni Liberal i la posterior Desamortització de Mendizábal, l’enriquiment de classes benestants d’Igualada i la posterior crisi del sector tèxtil van ser elements del context nacional i local que van actuar com a catalitzadors per a la construcció del que aleshores es va anomenar Passeig de l’Alameda, una proposta d’urbanisme perifèric en aquells moments que, si bé s’emmirallava amb el Passeig de Gràcia de Barcelona, eix que unia Barcelona amb Gràcia “aquí es va projectar de forma que anava d’enlloc a enlloc”, assenyala Jaume Farrés. L’obra neix en els seus inicis com a una reestructuració del mercat laboral, per donar feina i crear activitat econòmica sobre les classes obreres, delmades per la manca d’activitat econòmica a les fàbriques. De dimensions notòries en relació a les d’Igualada, la construcció del passeig s’inscrivia en el context d’efervescència econòmica dels anys precedents. El 1833 s’aprovava el projecte i “aprofitant uns terrenys que havien estat de l’església” comenta

Farrés, es va traçar l’artèria. L’estesa inicial de passeig, plataners i espai obert s’allargava des de l’alçada de l’actual carrer Santa Caterina fins al carrer Cardenal Vives i de forma simètrica es distribuïen dues placetes circulars al llarg del seu traçat. I del 1852 al 1860 s’hi van alçar les primeres cases senyorials, com recuperava la Marta Vives al recull documental que donaria forma a l’“Exposició: el passeig” i es va incloure en la celebració dels 180 anys a “L’any del passeig” el passat 2013. Durant la industrialització, període d’un urbanisme desordenat, quan l’activitat econòmica escollia en gran mesura com volia créixer dins els pobles i ciutats, l’any 1868 -recull Vives- ja s’havien instal·lat algunes fàbriques resseguint el vessant sud del pulmó igualadí. En poc més de quaranta anys va passar de ser projectat com un espai verd als límits del terme municipal, a esdevenir centre d’activitat econòmica comercial i industrial que acollia el traçat del ferrocarril, amb la inauguració l’any 1891 de l’estació que presidia

el cap oest del passeig. El 29 de desembre de 1892 arribava el primer tren a Igualada però la inauguració oficial de la via que unia Igualada amb Martorell no arribaria fins el 29 de juliol de l’any següent, segons recuperava Pau Llacuna a Itineraris per Igualada. Volum II. Per encabir el traçat del ferrocarril, els 30 metres d’ample es van incrementar en 40, guanyant dels terrenys veïns, 2’5 metres pel costat sud i 7’5 del costat nord -especifica Farrés-. L’aposta urbanística seria qüestionada anys després pel propi progrés, amb la inclusió del trànsit rodat del 1920, un tipus de mobilitat molt més versàtil i que necessitaria vies de comunicació nord-sud. El 1925 el passeig deixava de ser la frontera nord d’Igualada amb la compra de grans parcel·les del terme municipal d’Òdena que permetrien a la ciutat expandir-se i el 1957 s’urbanitzaven els terrenys on s’assentaria l’actual estació d’autobusos. Posteriorment s’enretirava definitivament el traçat del tren, els passos a nivell i el 1978 es derruïa l’Estació Vella.

MOTOR

A cavall dels segles XIX i XX el passeig va passar de ser un espai verd als límits del terme municipal a esdevenir un centre d’activitat econòmica i industrial, acollint l’arribada del ferrocarril

Ja durant el període democràtic, l’any 1990 s’iniciava la transformació urbana per donar cabuda a l’actual plaça de Cal Font i l’any 2001 s’instal·laven les escales mecàniques que articularien l’eix de vianants nord-sud del carrer Sant Magí. El 2013 s’impulsava “L’any del Passeig”, presentat per l’aleshores regidor d’entorn de l’Ajuntament d’Igualada Josep Miserachs. D’aquell cicle amb una vintena d’actes es van proposar l’obertura de negocis a l’artèria, com els de restauració, floristeries o papereries. Es van recordar els desapareguts cinemes Astòria, Rex i Mundial, i es va recuperar la ubicació al passeig de la Fira de Setembre, a la vegada que es canviava de mes per ubicar-la a la primavera. Les darreres intervencions al Passeig Verdaguer han estat obra de l’actual equip de govern, amb la inclusió del seu recorregut com a part de l’Anella Fluvial i la consolidació del carril bici, juntament amb la inauguració l’1 de juliol del 2015 d’una gran superfície al cap est, al Barri Montserrat.

maig/2019

publicitat

societat

maig/2019

societat

80%

El 80% dels 120.000 visitants que vénen al barri adober atrets per l’oferta comercial i cultural del Rec.0 són de fora d’Igualada. En la seva 20a edició, un centenar de marques ocuparan, per uns dies, 65 velles adoberies. Tota una experiència!

Moda, música i gastronomia: arriba el Rec.019 Del 8 a l’11 de maig el barri del Rec d’Igualada acollirà més d’un centenar de marques de moda instal·lades en 65 antigues adoberies. Els concerts tornen amb força amb una aposta per la música urbana i el talent local, programant una vintena d’actuacions musicals. El Rec Street Food creix i comptarà amb més de 40 food trucks amb l’oferta vegana i vegetariana com a protagonistes

ANOIADIARI

Velles adoberies recobren vida i mostren un patrimoni ocult sota façanes degradades. Gent caminant, les mans plenes de bosses... L’olor de crêpe de la zona dels food trucks conviu amb el so d’una música trencadora i, cervesa en mà, els assistents gaudeixen de l’espectacle. És el Rec.0 Experimental Stores, el festival de moda, gastronomia i música que enguany arriba a la seva 20a edició amb un estat de salut immillorable. S’obren més adoberies que mai, 65; atrau més marques de moda que mai, més d’un centenar; i fa una aposta més forta que mai per la música i la gastronomia com a complements a la venda radical d’estocs de les firmes de moda, amb més de 40 food trukcs i superant la vintena

de concerts. Amb aquesta fórmula que combina moda, cultura i gastronomia el Rec.0 ha aconseguit atraure en les darreres edicions més de 120.000 persones al barri del Rec d’Igualada –el 80% de les quals venen de fora de la ciutat– i ha fet que aquest patrimoni emblemàtic que restava ocult prengui protagonisme, almenys, dos cops l’any i durant quatre dies. Un festival que revitalitza la ciutat i que converteix Igualada en el centre neuràlgic de la moda catalana. Però, què hi veurem en aquest Rec.019? Molta moda i per a tothom Més d’un centenar de marques de moda amb una oferta molt variada desembarcaran al Rec.019 amb la venda d’estocs a preus

únics; s’incorporen al circuit del Rec.0 noves marques com Converse, Munich, Barça, Castell, Teoh&Lea, Sueños Negros, Designers Society, Duuo, Ash, Cherry Beach, Gemma, Aeronautica Militare o O’Neill, a més de noves firmes infantils com Bobochoses, Nobodinoz, Elise et Sardine o Petitoh. Totes elles, marques consolidades que aposten pel Rec.0 per fer-hi les seves vendes especials. No hi faltaran, tampoc, aquelles firmes més veteranes al Rec.0, com Levi’s, Adidas, Textura, Reebok, Indi&Cold, Castañer, Camper, Kickers, Mango, Sita Murt o Pepe Jeans. Per la seva banda, el Reckids reuneix grans marques de moda infantil com Boboli i Pepe Jeans Kids, amb les més alternatives i internacionals com Tiny Cottons, Little Creative Factory, yporqué,

Bobo Choses, Little Lia, Beans Barcelona o Picnik. Tot plegat, en un circuit que recorrerà els carrers més emblemàtics del barri adober d’Igualada. Disseny emergent al market Pop Up Day Estrella Damm Els dissenyadors i marques emergents tindran el seu propi espai, el Pop Up Day Estrella Damm, un petit market on cada dia hi ha una oferta diferent. Aquest any acollirà més marques i dissenyadors emergents i es consolida com un espai que serveix de trampolí per a la moda catalana i els joves dissenyadors del país. En aquesta ocasió, hi passaran vint-i-vuit creadors i marques com Nudo Clothing, Name Bcn, Batech, Punto Tres, Bubel, Heidi Soto, Marsupial, Micuxú, Feners, Cuirum o Lalita.

NOVES MARQUES Entre el centenar de marques que trobarem al Rec.019, cal destacar Converse, Munich, Barça, Castell, Gemma, entre altres

maig/2019

publicitat

societat

maig/2019

Tendències MÚSICA URBANA La música urbana serà la protagonista del cartell musical d’aquesta nova edició del Rec.0, amb les actuacions de Samxsen, Kids From Mars, Donallop, lauren Nine, entre altres. També hi ha espai per al jazz, els discjòqueis i un escenari dedicat al talent local

La música urbana trepitja l’escenari En aquest Rec.019 hi ha un canvi d’orientació musical amb una aposta per la música urbana, on destaquen els emergents de la música urbana avui, Samxsen; els nens prodigi del pop electrònic Kids From Mars; el dream-pop de Donallop; el rap hip-hop de Lauren Nine; el pop d’Estramoni o el folk de The Bird Yellow. El funk més particular sonarà amb la big band AK Funk. També el jazz tindrà el seu moment amb Sommeliers, i les especials versions dels duos de Quico Tretze i Txesk Planells, Marta Bossa i Biel Jorba a més d’Albert Gámez i Roser Vilà que interpretaran les cançons amb llenguatge de signes. En aquest Rec.019 es continua amb dos escenaris Estrella Damm, patrocinador oficial de l’esdeveniment, un de concerts i un altre de DJs, on destaca la sessió amb el DJ Andreu Presas de Ràdio FlaixBac; i s’afegeix un escenari Rec-Mercader i l’escenari ‘Redmusic’, dedicat al talent musical local i gestionat per l’escola de música Redmusic que portarà els grups més nous de la comarca de l’Anoia. En conjunt, una aposta per la música com a gran complement a la venda d’estocs de les marques de moda amb més d’una vintena d’actuacions totalment gratuïtes. Beth Rodergas i Josep Pedrals presenten les seves darreres obres L’oferta cultural no s’atura amb els espectacles musicals. La poesia també tindrà un espai destacat al Rec, amb el poeta Josep Pedrals que presentarà el seu darrer llibre “Els límits del Quim Porta”. També es presentarà el darrer llibre de Beth Rodergas, titulat “Nyam”, un llibre de cuina, cançons i vida. Un Rec.0 dirigit al públic familiar A més de l’oferta de marques de

PERSONAL SHOPPER Una de les principals novetats de la 20a edició del Rec.0 és la possibilitat de comptar amb l’assessorament d’una personal shopper. Una experiència que es pot contractar a través de la plataforma Airbnb. Les experiències es destinaran a la Fundació Privada Àuria

FIRMES DE PRESTIGI David Carson, un dels dissenyadors gràfics més prestigiosos del món, signa el cartell de la 20a edició del Rec.0. La Rec T-sirt d’enguany també és obra d’una creadora de renom, la dissenyadora Txell Miras

Visca la cuina...sobre rodes! El Rec.019 planteja una oferta gastronòmica que té el seu plat fort en la diversitat i en l’ampliació de les opcions veganes i vegetarianes, que constituiran pràcticament la meitat de l’oferta gastronòmica. La cuina vegetariana conviurà amb les propostes de la cuina més tradicional, sense oblidar la gastronomia mediterrània i la cuina sense gluten i amb productes ecològics. La gastronomia d’arreu del món estarà representada al Rec.019 amb propostes que van des de la cuina italiana, brasilera, veneçolana o asiàtica fins a la barbacoa texana de carns fumades i

graellada de verdura. Els food trucks es repartiran en un total d’onze espais al llarg del circuit, on s’hi ubicaran, també, els dos espais Estrella Damm, patrocinador oficial del Rec.0; l’espai El Bandarra, on degustar els millors vermuts i que oferirà un concert-vermut diari; i la barra dels mixers de Fever-Tree, on tastar diferents combinats de la marca. Els pop-up bars El Ruc –un gastrobar efímer liderat per la gent del Museu dels Traginers– i Filete Ruso completaran l’oferta gastronòmica dels food trucks.

roba infantil –amb la presència de més de 25 firmes especialitzades–, el Rec.019 estrena ubicació per a l’espai RecKids: els Horts d’en Companys, una zona que no només aglutinarà l’oferta de moda per als més petits, sinó que incorporarà activitats infantils com el Taller de l’hort o el taller de manualitats. Opcions que permeten completar l’experiència dels nens i nenes al Rec.019 més enllà de les compres. NOVETAT! S’estrenen les experiències de personal shopper A partir d’aquesta edició ja es podrà comptar amb l’assessorament i estilisme d’un professional en les compres al Rec. A través de la plataforma Airbnb es podran reservar experiències liderades per experts personal shoppers que orientin a saber en quina pop-up store pot comprar, què li queda bé i com ho ha de portar. En aquest sentit, l’actriu igualadina Xènia Tostado es convertirà en amfitriona a través de la plataforma Airbnb d’una experiència amb fins solidaris perfecta per als amants del shopping. Aquells que vulguin, podran viure un dia de Rec.019 amb l’actriu, amb entrada prioritària a les botigues i acompanyats per una experta en tendències i personal shopper que revelarà els must have de la temporada. Tots els beneficis d’aquesta experiència es destinaran a la Fundació Privada Àuria. Un cartell d’excepció creat pel prestigiós director d’art David Carson La vintena edició del Rec.019 tindrà un cartell d’excepció creat pel director d’art David Carson, un dels dissenyadors gràfics més prestigiosos del món. Conegut pels seus innovadors dissenys de revistes i per l’ús de la tipografia experimental, Carson ha volgut que el cartell de la propera edició del Rec.0 reflectís l’essència i la filosofia del festival amb el seu estil propi. Per tal d’elaborar el cartell, l’artista nord americà va ser a Igualada durant uns dies i va poder conèixer de primera mà l’emblemàtic barri del Rec i compartir experiències amb Ramon Enrich, director d’art del Rec i amic personal de David Carson. Txell Miras dissenya la RecTshirt del Rec.019 En aquesta ocasió, la dissenyadora Txell Miras és l’autora de la Rec T-shirt. En aquest projecte engegat fa 3 anys, un dissenyador o marca del Rec crea una samarreta que expressa què és el Rec per a ell o ella. Aquest peça única només es ven durant els dies del Rec a la pop-up store del creador. Fins ara han participat Míriam Ponsa, Josep Abril, Sita Murt, Antonio Miro, Visual Poetry Barcelona, Little Creative Factory i ara, Txell Miras.

maig/2019

publicitat

societat

maig/2019

Comerç

Els vells cinemes Kursal canviaran de cara per ser un boulevard comercial Es reformarà l’interior de l’illa, que es convertirà en un pas de vianants entre el carrer Sant Magí i el carrer del Retir, acompanyat de baixos comercials i nous pisos. En total, seran gairebé 1.500 metres quadrats nous de superfície comercial on abans hi havia les tres històriques sales de cinema, en desús des del gener de fa cinc anys Durant cinc anys, la sort i el futur dels vells cinemes Kursal quedava sobre la taula. Aquest dimarts, el ple d’Igualada aprovava la requalificació de l’espai, que suposarà una petita transformació a la zona del carrer Sant Magí i que ha de facilitar la creació d’un boulevard de galeries comercials i també pisos. Desencallar la situació dels cinemes era a l’agenda de la ciutat durant tot aquest temps, davant l’evident degradació de l’immoble. Se n’havia buidat bona part

del contingut, com és el cas de les butaques, però la incògnita de a quins usos es destinaria l’espai que acollia les tres sales del darrer cinema d’Igualada (fins que l’Ateneu Cinema va obrir el desembre de 2016) seguia ben viva. Amb tot, l’espai havia acollit el darrer any i mig els Músics per la Llibertat -que cada vespre recorden amb cants els presos polítics-. L’entrada als cinemes es va tapiar pocs dies abans de Nadal i aquestes darreres setmanes s’han enllestit les gestions de la

propietat per engegar la reforma de l’espai. Via modificació puntual Es tracta d’una modificació puntual del pla urbanístic vigent d’Igualada que atribueix a l’immoble -que té els traços d’una ‘l’ gegantina- usos de “sistema d’equipaments de titularitat privada”. Ara, passarà a ser considerada “edificació contínua” de grau 2. La fesomia de l’interior de l’illa, entre el carrer Sant Magí i del Retir,

UN LAPSE INCERT El 18 de gener del 2014, quan va tancar l’equipament, ja només hi havia dues sales de les tres en funcionament i uns anys abans ja havia tancat el Saló Rosa. La programació d’estrena a Igualada no es va recuperar fins el 2016, a l’Ateneu Cinema

MÉS INFORMACIÓ www.anoiadiari.cat

El ple d’Igualada aprova requalificar el Kursal, que passarà a ser un bulevard

es transformarà substancialment. La requalificació que proposa l’empresa Anoia Neimor SL, amb un projecte ideat pels arquitectes Albert Albareda i Carlos Pastor, comporta la creació d’un espai de vianants, d’amplitud similar al de la Isabela (el que es troba al costat del carrer Santa Caterina). Els baixos dels immobles es dedicaran a funció comercial, mentre que l’edificabilitat serà de tres plantes addicionals i la meitat d’aquests pisos seran de protecció oficial. La zona de vianants es perfilarà a partir l’espai que ocupava l’antiga Sala 1 dels cinemes, que apuntava cap a la façana sud de l’illa. Gairebé 1.500 metres quadrats de sostre comercial Segons l’Ajuntament, el sostre comercial és de 1.456 metres quadrats. Indiquen que “és un edifici en desús des del gener de l’any 2014, quan els cinemes Kursal van tancar les seves portes” i que és una oportunitat “d’esborrar aquesta imatge d’abandonament i revitalitzar i potenciar l’entorn. En particular, en un entorn eminentment comercial, l’ús més adient per la planta baixa de l’edifici és el comercial, que és un ús admès a tota l’illa”. Remarquen que “és una de les zones més cèntriques de la ciutat” i que “la creació d’un itinerari de vianants que enllaça el carrer de Sant Magí i el carrer del Retir” potenciarà tot l’entorn més comercial del nucli urbà situat entre la plaça de Cal Font i les Rambles..

maig/2019

publicitat

societat

maig/2019

Economia

L’Anoia és la comarca amb menys renda familiar a la demarcació, 30 punts per sota de Barcelona Capellades, amb 16.000 euros de renda familiar disponible bruta (RFDB) és el municipi anoienc amb les xifres més altes, seguida de molt a prop per Igualada. La RFDB igualadina, al nivell de Manresa. Montbui continua com el municipi de més de 5.000 habitants amb menys renda i queda 32 punts per sota de la mitjana catalana

FRANCESC VILAPRINYÓ

A la demarcació de Barcelona, l’Anoia és la comarca amb la renda familiar disponible bruta més baixa. La mitjana anoienca és de 14.900 euros, més de 2.000 euros per dessota de la mitjana catalana que és de 17.000. La nostra comarca té una RFDB molt superior a la majoria de comarques d’altres demarcacions, amb tot. S’observa de nou un efecte de centre-perifèria amb els resultats de Catalunya: per norma general, com més allunyats els territoris de l’àrea de Barcelona, rendes més baixes. Pel que fa a ciutats, les sis de la comarca que entren a l’estudi -totes les que superen els 5.000 habitants- cap arriba a la mitjana de Catalunya. Pel que fa a capitals de comarca de la demarcació, Igualada -15.900 euros- queda molt per sobre de Moià i Mataró, i per davant de Vilafranca del Penedès, i gairebé al mateix nivell de Manresa. Dels caps de comarca de l’interior, Vic és la que té una renda familiar disponible bruta

més alta, amb 16.500 euros, però tampoc supera la mitjana del país. Capellades, al capdavant Les dades, extretes de l’informe relatiu al 2016 de l’Idescat -i en base 2010, reflecteixen que Capellades és la vila anoienca amb la mitjana més alta de RFDB. Els capelladins tenen 16.000 euros de mitjana, mentre que Igualada és la segona vila de la comarca -15.900 euros anuals- i a més distància hi ha Masquefa, amb 15.200. Aquestes dades publicades per l’Idescat refermen les que es van donar a conèixer la tardor passada per part del Ministeri d’Hisenda, on Montbui i Vilanova del Camí figuraven com les poblacions amb menys renda disponible entre els municipis al voltant -o de més- de 10.000 habitants. La RFDB a Montbui és de 11.600 euros, la més baixa de la demarcació. De fet, és la sisena població de més de 5.000 habitants de Catalunya amb aquesta xifra més baixa. És el 68,2% de la mitjana nacional. En el

moment culminant de la recessió, però, estava al 65%. Els darrers anys hi ha hagut una certa millora. També Piera i Vilanova són municipis on les rendes familiars anuals són més baixes a nivell de Barcelona, amb 14.400 euros i 13.200. Cada cop més lluny de l’àrea de Barcelona De tota manera, les dades de l’Idescat per a l’Anoia mostren que malgrat la millora en termes absoluts (la RDFB d’Igualada ha crescut de 15.200 euros a 15.900 en tres anys), la renda de les poblacions anoienques no avança respecte a la mitjana de Catalunya i va quedant enrere també amb l’Àrea Metropolitana i el Vallès. Fa tres anys, la renda d’Igualada era un 94,3% de la catalana; ara, 93,4%. A Capellades s’ha passat del 97,7 al 94%. Les primeres dades amb què compta aquest organisme pel que fa a municipis són del 2011. El pas enrere de les capitals de la Catalunya Central encara és més evident. El 2011 Igualada, Manresa o Vilafranca estaven a tocar de la

DESCENS GRADUAL Les capitals de l’interior de Catalunya van perdent pes en els càlculs de la renda familiar disponible bruta. Per bé que amb altres bases de càlcul segons l’Idescat, Igualada fa una dècada estava cinc punts per sobre de la mitjana catalana ara, queda més de sis punts per sota

mitjana de Catalunya. Les capitals anoienca i penedesenca, al 97%; la bagenca, al 99,6. Igualada i Vilafranca han baixat uns quatre punts; Manresa, uns sis. L’estudi de l’Idescat indica que en aquest trienni de la “recuperació” econòmica, 2014-2016, són les poblacions amb menys renda com Montbui, Piera o Vilanova les que han millorat respecte a la mitjana de Catalunya. Les millors dades dels darrers anys, el 2007 La renda familiar disponible bruta de l’Anoia, de 14.900 euros, és el 88% de la mitjana de Catalunya. Les xifres indiquen un petit pas enrere respecte el 2015, quan el percentatge era del 88,4%. Des de principis d’aquest segle, mai s’ha superat el 93% de la renda catalana. Les millors dades són abans de la recessió, el 2007, amb un 92,8%. Es tracta en tot cas, de dades extretes amb bases de càlcul diferents que s’han corregit. Igualada, aquell 2007, estava sis punts per sobre de la mitjana.

Gènere

Més de 50 igualadines requereixen el Servei d’Intervenció per violència masclista Les dades recopilades en l’informe de l’Observatori d’Inclusió Social d’Igualada mostren un augment dels casos que atén el Servei d’Informació i Atenció a les Dones. Del 2016 al 2017 hi va haver 26 persones més ateses, mentre que els casos per violència masclista que es deriven al Servei d’Intervenció Especialitzada van créixer el doble FRANCESC VILAPRINYÓ

L’informe de l’Observatori d’Inclusió Social d’Igualada indica que la demanda de dones que requereixen del Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) va a més. I més d’un terç de les demandes són per casos de violència masclista. El número de dones d’Igualada ateses pel SIAD va créixer en un 20% del 2016 al 2017. Aquest any, el darrer del qual hi ha dades registrades, indica que van ser en total 158 dones, 63 derivades del SIAD comarcal i la resta des de la Mancomunitat. I un terç d’aquestes dones van ser derivades per violència masclista, és a dir, més d’una cinquantena. El 2016 van ser ja 28. A la capital anoienca es compta amb el servei de teleassistència ATENPRO. Es

tracta d’un dispositiu que es lliura a les dones que són susceptibles de ser víctimes d’agressions masclistes, per emprar-lo en cas d’emergència. El 2017, una desena d’igualadines va utilitzar-lo. A finals d’any hi havia cinc dones fent ús del servei. Des del 2014, cada any hi ha hagut unes nou altes d’usuàries de l’ATENPRO. Els serveis de mediació, amb més demanda Una altra branca dels serveis socials és l’adreçada als infants. Del 2016 al 2017 van créixer en 30 els casos atesos a l’Equip d’Atenció a la infància i a l’adolescència (EAIA), un 12% més. En el cas del Servei de Mediació Ciutadana, l’increment va ser molt notable. S’adreça a persones i entitats que tinguin conflictes “de diferents tipologies” i el 2017 va arribar a

559 peticions. Són 75 peticions més respecte el 2016, quan van ser 484. La majoria de conflictes atesos són de caràcter veïnal, un 45%, seguits dels familiars, mentre que els derivats de l’ús de l’espai públic són una minoria. El creixement de l’activitat del servei ha estat constant els quatre darrers anys. Les llars unipersonals, van a més En setze anys gairebé s’ha duplicat a Igualada la xifra de llars unipersonals, és a dir, de persones que viuen soles. Aquesta és una de les conclusions de l’informe que feia l’Observatori d’Inclusió Social igualadí, el 2017. Són més del 25% de les llars d’Igualada i en molts casos són persones d’edat avançada i dependents. El número ha crescut des de menys de 2.500

a principis de la dècada passada a 4.136 en el darrer registre, el 2017. Els cinc darrers anys han augmentat un 8%, gairebé. El creixement de llars unipersonals és una tendència ininterrompuda, “tant sigui de persones adultes que no s’aparellen com de persones grans que han quedat soles a la llar”. A nivell de sexes, a més, hi ha una diferència clara: sis de cada deu persones que viuen soles a Igualada són dones: 2.396 persones segons les dades de 2017. És notori el fenomen de persones grans que viuen soles. Més de la meitat de les 4.136 llars igualadines unipersonals ho són de persones de més de 65 anys. L’evolució entre els grups d’edat de persones de més de 65 anys és notable. Del 2014 al 2016, els majors de 85 anys en llars unipersonals van créixer un 47%.

maig/2019

publicitat

societat

maig/2019

societat

El 2005 l’Associació per a la Recuperació de la memòria Històrica va localitzar una fossa comuna al cementiri lliure, amb les restes de 42 soldats de la guerra civil morts entre l’abril de 1938 i l’abril de 1939, procedents de l’hospital militar que hi havia a l’actual escola Garcia Fossas

El cementiri lliure d’Igualada. FOTOS ALBERT COMPTE

El cementiri lliure: un racó per descobrir dins el “cementiri vell”

El “cementiri vell” d’Igualada, que enguany celebra el seu segon centenari, alberga un espai singular i desconegut per a molts igualadins: el cementiri lliure, conegut popularment -de forma inadequada- com el “cementiri dels pobres”, on originàriament s’enterraven els difunts que no volien reposar en terra catòlica. L’any 2005 s’hi va localitzar una fossa comuna amb les restes de 42 soldats. També s’hi enterrà l’aviador jueu Walter Katz ANOIADIARI

Principis dels anys 80. El cementiri d’Igualada ha quedat petit. L’any 1983 l’Ajuntament d’Igualada convoca un concurs públic per construir un nou cementiri al polígon industrial, al costat de la riera d’Òdena. Va guanyar el projecte Zementiri, de l’estudi d’arquitectura de Carme Pinós i Enric Miralles, una proposta molt allunyada de la concepció dels cementiris tradicionals, com el d’estil neoclàssic situat a l’Avinguda Pau Casals i al qual estaven acostumats els igualadins i igualadines. El cementiri s’adaptava -o més ben dit, s’incrustava-, a la natura. Les parets inclinades que albergaven els nínxols estaven dins la terra, fidels al lema “Ets pols i a la pols tornaràs”. Pols. Terra. Natura. El cementiri que s’estava construint -en diferents fases, entre el 1985 i el 1994 i que encara roman inacabat- no només oferia

El jueu Walter Katz, un dels aviadors més cèlebres de l’exèrcit republicà, fou enterrat al cementiri civil d’Igualada Walter Katz (Offenbach, Alemanya, 1913 - Granyena de les Garrigues, Catalunya, 1938), fou un dels pilots més destacats de l’exèrcit republicà durant la guerra civil. Fugint de la persecució nazi, aquest pilot jueu fuig a Espanya on, en esclatar la guerra, s’allista a l’aviació republicana per lluitar contra el feixisme. Fou el cap dels vols nocturs, la seva gran especialitat. Amb la seva patrulla de “xatos”, va operar sobretot al litoral català. Gràcies a les seves accions, com per exemple, il·luminar els avions enemics des dels seus aparells, va impedir que els bombardejos efectuats pels italians fossin més nombrosos i més sagnants. L’11 de novembre de 1938, el “xato” CA-155 surt de Bellpuig en el que acabaria sent el darrer vol de Walter Kalt. L’objectiu era el pont de Serós, al riu Segre. En una acció de metrallament contra les posicions enemigues, cau abatut i mor a Granyena de les Garrigues. Les seves restes són traslladades a l’aeròdrom d’Òdena i enterrades, el 12 de novembre, al cementiri d’Igualada. Aquell mateix dia, es publicava la seva promoció a capità de l’aviació al Diari Oficial del Ministeri de Defensa Nacional. Sis dies després es va exhumar el seu cos i el van traslladar al recinte hebreu del cementiri de les Corts de Barcelona.

un espai per al repòs i la memòria dels difunts sinó que també oferia un espai de retrobament amb la natura, un espai per passejar, per pensar... El cementiri ideat per Pinós i Miralles -que hi és enterratva ser premiat amb el Premi FAD d’arquitectura el 1992 per ser un element innovador, poètic i auster a la vegada. Es va convertir en un dels espais funeraris més visitats i estudiats, una de les icones i l’obra arquitectònica amb més projecció internacional de la ciutat. Amb la seva construcció, passava a ser el “cementiri nou” i el de l’Avinguda Pau Casals, que enguany celebra el 200è aniversari de la seva inauguració, “el vell”. El “cementiri vell”, encara en servei, és el quart documentat a Igualada i ofereix al visitant alguns racons i elements singulars, com ara panteons amb escultures, inscripcions de làpides curioses, tombes de personatges històrics, etc. També hi trobem un

maig/2019

publicitat

societat

maig/2019

Patrimoni espai, sovint desconegut per als visitants i mal anomenat “cementiri dels pobres”: el cementiri lliure. El “cementiri lliure”, conegut popularment i errònia com el “cementiri dels pobres” A principis del segle XX Igualada vivia una època d’esplendor i progrés industrial... i de pensament. La ciutat, com el país, vivia una època de modernització. Empresaris i intel·lectuals, tant de la ciutat com de Barcelona però amb vincles amb Igualada, molts pertanyents a la lògia maçònica, promovien un moviment lliurepensador també modern i avançat a l’època. Políticament, també hi ha moviments: els republicans guanyen les eleccions el 1903. En aquest escenari hi trobem una figura: l’ateneista,

periodista, polític, escriptor i empresari Joan Serra i Constansó. Havent tornat de Barcelona, i essent primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament d’Igualada després de les esmentades eleccions, del 1904 al 1905 esdevé alcalde accidental de la ciutat. Durant el seu mandat, es van dur a terme diverses millores a la capital de l’Anoia: es va construir la xarxa de clavegueram, es va inaugurar l’escorxador municipal, es va realitzar el projecte per a la construcció del mercat de “La Pajarera”, etc. Serra i Constansó, que també fou fundador i gerent de l’Electra Igualadina, produint llum i energia elèctrica per primera vegada a la ciutat, millorant així la qualitat de vida dels igualadins i donant un important impuls a la indústria local, també fou impulsor de l’innovador “Reglament per al servei d’higiene especial i vigilància de la prostitució”. És també, durant el seu mandat, que es duu a terme el projecte d’eixample del “cementiri vell”, a càrrec de l’arquitecte Pau Riera i Galtés, que esdevindrà el cementiri lliure. Aquest nou espai anava de punta a punta per la part nord del cementiri, fins a una posterior ampliació duta a terme a la segona meitat del segle XX. Aquest nou eixample del “cementiri vell”, el cementiri lliure, concebut en aquest ambient lliurepensador de l’època, era destinat a tots aquells difunts que no volien ser enterrats en un cementiri cristià, catòlic, apostòlic i romà.

Al final de la guerra civil, s’hi enterraren soldats republicans i, fins i tot, un soldat marroquí i un militar “passat per les armes per traïdor”. Amb el pas dels anys, com explica David Martínez, guia de l’Ajuntament d’Igualada i responsable de les visites guiades al Cementiri Vell, en el marc del seu segon centenari, “va anar degradant. D’aquell origen modern, el cementiri lliure va començar a acollir mal morts, nens no batejats, persones que s’havien suïcidat, etc., i la gent el va començar a anomenar, el “cementiri dels pobres”, un qualificatiu erroni, ja que l’església ja oferia enterraments amore dei per a les persones sense recursos”. Martínez reivindica el nom de “cementiri lliure” en lloc de l’usat popularment com “cementiri dels pobres”.

També reclama la col·locació d’una placa, en aquest espai, amb els noms de les persones que hi han estat enterrades. Fossa comuna amb soldats republicans L’any 2005, l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica (ARMH) va localitzar una fossa comuna de militars al cementiri lliure, dins el cementiri “vell” d’Igualada, on hi hauria enterrats una quarantena de soldats, la majoria d’ells republicans, que van passar els seus últims dies a l’hospital militar habilitat a l’actual escola Garcia Fossas. Les persones enterrades a la fossa comuna eren soldats ferits que, durant els anys 38 i 39, haurien estat atesos en aquest hospital militar i als quals, després de morir, van enterrar a la fossa comuna. Alguns d’ells, però, procedien d’un hospital de camp que podria haver estat situat al terme municipal d’Òdena. L’anoienc Pere Guixà, membre de l’ARMH, va impulsar aquesta recerca. Guixà va recopilar tots els noms dels enterrats gràcies a les fitxes i registres de l’hospital militar. Amb tot, no se’n va poder esbrinar la procedència. Guixà va deduir que la majoria dels militars haurien estat enterrats directament sota terra, ja que en les fitxes no s’especificava que els posessin en nínxols. Els noms es van incloure a la base de dades de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica.

ORIGEN LLIUREPENSADOR La creació d’un cementiri lliure, on es poguessin enterrar aquelles persones que havien expressat la seva voluntat de reposar en una terra no catòlica, va ser fruit del pensament lliurepensador modern i avançat de l’època a Igualada

Els orígens del “cementiri vell” d’Igualada

MEMÒRIA Diverses persones i entitats, com l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica, reivindiquen la col·locació d’una placa amb el nom dels difunts que hi ha enterrats al cementiri lliure.

MÉS INFORMACIÓ

www.anoiadiari.cat

Igualada engega els actes del segon centenari del seu Cementiri Vell

El “cementiri vell” és el quart cementiri documentat de la història d’Igualada. Com explica en David Martínez “el més antic descobert era una petita necròpoli soterrada a l’interior de l’actual Basílica de Santa Maria, pertanyent als segles IV i VII dC. Cap a l’any 1059 es va crear la sagrera al voltant de l’església de Santa Maria, on hi havia un cementiri. Aquest va ser a l’origen de la Igualada medieval (Aqualata), i sembla que podria haver existit una capella preromànica amb un fossar. Al segle XIV es va construir un nou cementiri situat, aproximadament, on hi ha la capella del Sant Crist, el qual va servir durant 350 anys. L’any 1702 es va traslladar a la placeta del Bruc, davant mateix del portal de l’església. També va existir un cementiri d’origen medieval, fora muralla, vinculat a l’Hospital de Sant Bartomeu fins a l’any 1763”. L’origen del “cementiri vell” es remunta a l’any 1816, “quan el capità general del Principat estableix el trasllat dels cementiris fora dels nuclis urbans. Projectat per Josep Bofarull, el Cementiri Municipal va ser inaugurat l’any 1819” explica Martínez. La inauguració “oficial” no es va fer fins al cap d’uns mesos de la finalització de les obres de construcció del cementiri a causa d’una polèmica entre l’Ajuntament d’Igualada i l’Església. Com explica Ignasi Castelltort i Miralda a l’Anecdotari igualadí, el rector es negava a beneir el cementiri si no lliuraven les claus, mentre que l’alcalde s’hi negava perquè les obres s’havien sufragat amb els diners del comú de la vila. Finalment, el capità general va prendre una decisió salomònica: una clau per a cadascú. Josep Bufarull va ordenar la distribució general a partir d’una planta rectangular amb un pati central a cel obert. A la zona situada davant de la façana en un principi hi havia una plaça equipada amb jardins, bancs i monòlits de pedra. La plaça va desaparèixer quan es va construir l’avinguda Pau Casals, abans coneguda com a Avinguda dels Màrtirs. La porta d’accés és la primera obra de l’escultor igualadí Celdoni Guixà (1747-1848). Data de l’any 1817 i consta de dues columnes dòriques que flanquegen l’entrada, en forma d’arc de punt rodó i un timpà decorat amb diversos símbols funeraris. A la part superior, modificada amb el temps, hi havia l’escut de la ciutat i la inscripció “D.O.M ESTE CEMENTERIO FUÉ CONSTRUIDO / A EXPENSAS DE LOS RBITRIOS DEL COMUN DE LA VILA DE IGUALADA / EN EL AÑO M.DCCC.XIX. / Y EN EL XII. DEL REINADO / DE NUSTRO AUGUSTO SOBERANO / D. FERNANDO VII DE BORBON D.D.G.”. Actualment hi podem llegir “Bienaventurados los que mueren en el Señor. Año 1875”. Actualment, com explica Pau Llacuna, “tot i les nombroses ampliacions que ha tingut el cementiri, avui encara podem distingir clarament la construcció neoclàssica del segle XIX, ja que és la part rectangular envoltada per un claustre de tipus dòric, on hi ha els nínxols. Oposada a la porta de l’entrada hi havia l’església, que va ser destruïda durant la guerra del 1936-1939 i anys més tard reemplaçada per una altra obra de l’arquitecte B. Bassegoda”. Llacuna afegeix que “el pati interior està destinat a fosses; anys enrera, a més de les tombes, hi havia uns jardins de tipus romàntic que amb el pas dels anys han anat desapareixent com a conseqüència de la manca d’espai”. Finalment, Pau Llacuna assenyala que “visitar el cementiri d’una ciutat és trobar-hi part de la història d’aquella ciutat. En el cementiri d’Igualada es poden veure les tombes, entre d’altres, d’Antoni Franch, la família Godó, la família Rovira, de Mn. Amadeu Amenós, del P. Marià Ferrer, del Dr. Joan Mercader, etc.”

maig/2019

publicitat

societat

maig/2019

Turisme

El nou alberg d’Igualada pren forma per estar a punt el 2022, any jubilar de Sant Ignasi El total del projecte ascendeix a 1,7 milions d’euros, tot i que l’Ajuntament d’Igualada espera obtenir alguna subvenció més. La previsió de començar les obres és a principis del 2020, quan el trasllat de l’Arxiu Comarcal estigui completat. Serà un alberg amb capacitat per a 48 persones, que es preveu que tingui ocupació gairebé completa durant l’any jubilar, el 2022 amb dificultats de mobilitat, espais administratius i serveis complementaris, com la bugaderia. El pati tindrà una intervenció mínima i serà un espai per a la relaxació del peregrí.

FRANCESC VILAPRINYÓ

Cavaller de reconeguda família nobiliària basca, avesat a la guerra i els fets d’armes, Ignasi -o Iñigo- López de Loiola va dedicar la primera part de la seva vida a les armes, però molt a prop de casa nostra faria un tomb definitiu cap a un altre tipus de vida, més pacífic. Aquest viatge, en certa manera iniciàtic, és recordat pel Camí Ignasià que ressegueix 650 quilòmetres, des del País Basc fins al cor de Catalunya. D’aquí a tres anys, el 2022 serà l’Any Ignasià, que celebra els 500 anys del pas d’Ignasi de Loiola del País Basc a Catalunya. Si bé Manresa és la meta, Igualada hi juga també un paper especial. A la capital de l’Anoia, Sant Ignasi es va llevar la roba militar i la va substituir per unes robes més ajustades al que és un peregrí. Algunes de les fonts parlen del seu pas per la basílica de Santa Maria, abans que anés cap a Manresa. Cinc segles després, lgualada vol reivindicar el seu lloc en aquell peregrinatge i aquell 2022 preveu estrenar un alberg per als peregrins del Camí Ignasià. L’alberg serà a Cal Maco, a la Plaça de la Creu, la casa actual de l’Arxiu Comarcal de l’Anoia. Dues etapes a l’Anoia Ignasi, aleshores de 31 anys, havia marxat de la seva llar a Azpeitia com a cavaller, amb la intenció d’anar fins a Barcelona a embarcar-se cap a Jerusalem. A la Catalunya Central és on el fundador de l’ordre jesuític va fer el tomb definitiu cap a una vida contemplativa i de penitència. El trajecte finalitza a Manresa i l’Anoia ocupa les etapes 25 i 26 del total de 27 que es fixen en el Camí Ignasià, amb el recorregut per vuit municipis: Montmaneu, Argençola, Veciana, Jorba,

L’alberg s’ubicarà a l’edifici de Cal Maco, seu actual de l’Arxiu Comarcal de l‘Anoia. TCM

Igualada, Vilanova del Camí, Castellolí i El Bruc. Això és una oportunitat per reforçar el perfil turístic d’Igualada, en col·laboració amb el Consell Comarcal. Punt d’informació turística Des de fa anys, una de les accions pendents és crear un punt d’informació turística per al territori, una oficina que ja té previst un espai. Serà el de Cal Maco, on ben aviat deixarà d’haver-hi l’Arxiu Comarcal (que passarà a la vella Teneria, encara en reformes) per passar a ser un edifici per a l’acolliment de peregrins. Les accions per construir el nou alberg començaran el 2020, quan ja s’hagi fet el trasllat. En dos anys, es construirà la infraestructura de l’Alberg, que estaria acabat el 2022. Es preveuen 40 visites diàries de peregrins durant els mesos

d’estiu. Per això, l’equipament tindrà 48 places, distribuïdes en 12 habitacions. Una coberta accessible Segons l’avantprojecte de la Diputació, el nou edifici constarà d’una planta baixa, tres plantes, una coberta accessible al públic -amb un servei de restauració- i un pati. A la planta baixa, amb l’espai d’acollida, hi ha la previsió de fer el centre d’atenció al visitant i el Punt d’Informació Turística de la comarca. A la primera planta hi haurà espais comuns per a l’alberg, que inclouen sala amb zona de lectura per als hostes, zona de treball, sala menjador, cuina per a pelegrins i banys públics. A la segona planta, habitacions col·lectives per a vuit persones, mentre que a la tercera s’hi trobaran habitacions per a famílies, cambres per persones

El cost, sobre 1,7 milions d’euros L’Ajuntament va tenir la notificació fa unes setmanes que rebrà 871.000 euros dels fons europeus FEDER per a aquest projecte d’alberg. El pressupost total de l’obra que preveu l’Ajuntament d’Igualada és sobre els 1,7 milions d’euros i compta rebre també un finançament addicional per part de la Diputació de Barcelona. Cal Maco és un dels edificis amb interès patrimonial més coneguts de la ciutat d’Igualada, identificat per tothom per encapçalar un dels fronts de la plaça de la Creu. Es tracta d’una construcció d’estil més aviat senyorial, caracteritzada per una façana principal ornamentada en què s’ordenen un conjunt de finestres al voltant d’una tribuna central. El projecte agafa caràcter l’any 1914 amb la reforma realitzada per l’arquitecte Josep Pausàs i Coll (qui alhora fou arquitecte municipal d’Igualada fins l’any 1927). És un element de referència arquitectònica dins el context de la ciutat i està considerat com a protegit pel seu evident interès patrimonial. L’alcade ve reivindicant aquest edifici, datat del 1914, com una ubicació idònia per davant “de l’alberg que hi ha a l’Escorxador” ja que “és un alberg a l’eix central de la ciutat”. El pressupost total es podria ampliar i, en aquest cas, es demanaria també una major inversió per part dels fons FEDER, que tenen com a condició ‘sine qua non’ no superar la meitat del cost de l’obra. Les obres començarien el 2020, quan el trasllat de l’Arxiu a la vella Teneria estigui completat.

TOP50 TURISME IGUALADA/ANOIA 21

societat

maig/2019

Territori

Deu anys de la concessió d’un outlet que no va poder ser ANOIADIARI

L’outlet de Viladecans bé podria haver estat a Òdena. L’Anoia fa deu anys va tenir una llicència per construir-ne un, però un cúmul de factors va arruïnar la possibilitat. En primer lloc, un confús procés de reparacel·lació; segonament, la crisi econòmica que va deixar en quarantena la inversió que preveia l’empresa promotora; i, sobretot, els canvis que la Generalitat va fer de la normativa urbanística. Dos ajuntaments veïns -tots dos amb el PSC a davant- enfrontats per una llicència d’outlet que concedia la Generalitat. Els dos mateixos ajuntaments, Igualada i Òdena, a més, estaven col·laborant en un altre concurs, el de l’aeroport corporatiu. Aquesta era la situació a finals de març del 2009, a l’Anoia, quan la Direcció General de Comerç havia de decidir quin projecte rebia la llicència. I va ser una pugna on el peix petit -Òdena- es va menjar el gran. El projecte d’Òdena, a la zona d’Scorpia, que tenia el suport de la patronal tèxtil amb seu a Igualada, va rebre el vist-i-plau de la conselleria d’Innovació Universitats i Empresa. Què va decantar la balança a favor d’Òdena? El municipi que aleshores governava Francisco Guisado havia aprovat

el projecte un any abans i l’havia presentat abans que la seva veïna. Igualada va respondre més tard, l’estiu del 2008 aprovant una requalificació a la zona de Can Roca. La pugna es va decidir per Òdena doncs, però deu anys després, un sol outlet s’ha obert a Catalunya... a Viladecans. El perquè Que es frustrés el projecte que promovia l’empresa Iter Metropolità, amb el conegut José Luis Morlanes al capdavant, hi va tenir molt a veure la dura recessió econòmica que es va encetar aquella mateixa època. Moltes iniciatives de gran envergadura -com l’esmentat aeroport corporatiu, a uns centenars de metres d’on s’havia d’alçar l’outlet- van ajornar-se ‘sine die’ a la comarca. David Garcia, director de Fitex, explica que “el projecte era molt interessant, però va arrencar la crisi. Va caure a plom la inversió en noves superfícies” 8.000 metres quadrats De fet, a la zona d’Scorpia, l’únic projecte viu a dia d’avui és uns metres més a l’est, el que ara planteja el tercer dels municipis que limita en aquell punt, Vilanova del Camí.

Aquell 2009, Iter Metropolità va obtenir la llicència i projectava una superfície de 8.000 metres quadrats, no només de productes tèxtils, sinó també amb zones de restauració familiar i multicinemes. Aquell aterratge aniria acompanyat d’una revolució urbanística en aquell punt dÒdena, la rotonda de la Masia, per pacificar el trànsit i integrar una part “oblidada” del municipi, les casetes de Sant Ramon, que estaven separades del barri Sant Pere per l’antiga N-II. Igualada, disconforme Mentre, l’Ajuntament d’Igualada no va tirar la tovallola en un primer moment i fins i tot va apuntar-se la possibilitat que coexistissin dos centres. El regidor Antoni Pàmies, responsable d’Urbanisme del govern de Jordi Aymamí, va parlar sense pèls a la llengua de “decisió política” i va plantejar-se recórrer. En aquell moment, el govern de l’Entesa tenia altres maldecaps i conflictes oberts amb la Generalitat, en especial amb el conseller Huguet, justament el responsable de l’àrea de comerç. El Departament d’Innovació, Universitats i Empresa havia posat pals a les rodes a l’edifici del World Trade Center, pensat a l’Avinguda Catalunya. I, a més, el govern de Jordi Aymamí mirava amb

suspicàcia Huguet també en matèria universitària. Però la certesa de la crisi galopant va fer que al cap d’uns mesos el govern d’Igualada se n’oblidéss, mentre que Òdena veia endarrerir-se les obres per la necessitat de tancar els acords de reparcel·lació. I en aquest moment, el serial es començaria a allargar. Iter Metropolità va adduir les dificultats econòmiques i la manca d’acord, però mentrestant, la normativa canviava. El que es podia fer el 2009 segons les lleis de la Generalitat -que Òdena amb 3.000 habitants tingués un centre de botigues de fàbrica de grans dimensions, comptant que era part de la conurbació de la Conca- ja no ho permetien les reformes posteriors de la Llei de Comerç. El 2017, la Generalitat donava per exhaurida la llicència. No hi hauria outlet a l’Anoia. “És una oportunitat perduda” admet Garcia “quan veiem que el de Viladecans està funcionant molt bé. Bé és cert que és molt més a prop de Barcelona, però demostra que hi havia un nínxol i una ocasió”. Amb tot, remarca que “no crec que ens hàgim de resignar, mantenim una tradició important i hem impulsat fenòmens com el Rec.0 com a territori, ara desenvolupem el PECT també”.

maig/2019

publicitat

política

maig/2019 RELLEUS Durant aquest mandat hi ha hagut diversos relleus a les alcaldies dels trenta-tres municipis de l’Anoia. Tres han estat pactats: el d’Ildefonsa Tarrida per Jordi Sellarès a Carme; i el doble canvi a l’alcaldia de Piera, entre Josep Llopart i Jordi Madrid (foto). També hi ha hagut dues mocions de censura, a Vallbona d’Anoia i a Vilanova del Camí

política

Vilanova del Camí serà de nou el municipi amb més candidatures per a les eleccions del 26 de maig Deu candidatures concorreran al segon municipi més gran de la Conca d’Òdena. En el cas d’Igualada, enguany s’hi presenten sis llistes, dues menys que el 2015. Continuïtat en la majoria de les llistes i alcaldes: Tots, menys sis, tornen a aspirar a la reelecció als comicis del 26 de maig FRANCESC VILAPRINYÓ

Bona part de les candidatures a la capital de l’Anoia ja s’han definit. En les pròximes setmanes es coneixeran els darrers detalls de les llistes, que fins ara assenyalen una important renovació a Igualada. A la capital hi podria haver -segons els resultats de 2015- fins a deu regidors i regidores nous, inèdits, que mai havien ostentat l’acta. L’alcalde d’Igualada Marc Castells encapçalarà una llista amb cinc cares noves entre les primeres posicions, és a dir, persones que si Junts per Igualada forma govern, estaran a les regidories. Les tres ja presentades són la professora i filòloga Marisa Vila, la basquetbolista i advocada Carlota Carner i el gerent immobiliari Jordi Marcè Termes. Esquerra va anunciar a la capital un nou cap de llista el juliol, Enric Conill, que anirà seguit de persones que no han estat regidores en cap ocasió, amb noms com Montserrat Argelich i Joan Valentí. En situació similar hi ha Poble Actiu, candidatura hereva de la CUP, amb una número u inèdita -Neus Carles-, amb Eva Pedraza que repeteix al número dos, i seguides de tres noms que no han tingut mai una acta: Pau Ortínez, Toni Olivé (si bé ha estat a llistes) i Judit Balasch. L’anterior cap de llista, Albert Mateu, és al número sis. La construcció de la candidatura d’Igualada Som-hi ha estat més complexa, amalgama de dues formacions que ja havien estat a l’Entesa, com PSC i ICV-EUiA, amb l’addició dels Comuns i de la plataforma Igualada Oberta. Jordi Cuadras, el candidat, és una presència nova en política, com també els números cinc i set, Manel Pla i Marta Comas, provinents d’Igualada Oberta. La seva número dos, Montse Montaña, és coordinadora d’ICV, però no ha estat mai regidora. Compta amb un exregidor i una regidora socialistes, Quim Roca i Irene Gil, a més de Rafa Moya, al número sis, vinculat abans al PSC i del sector sobiranista dels Comuns. Altra vegada, el PP confia en la veterania de Joan Agramunt com a cap de llista a Igualada i queda per conèixer tot el seu equip. I resta saber quantes candidatures presentarà Ciudatans a la comarca i si també tindran llista a la capital. Continuïtat a Vilanova, Piera i Masquefa A les dues altres poblacions que superen els 10.000 habitants no es preveuen

Sis batlles no segueixen

Deu candidatures concorreran a les eleccions municipals a Vilanova del Camí

canvis de relleu. A Piera, els candidats de les actuals formacions al consistori ja van anunciar fa gairebé un any que repetirien: el republicà Jordi Madrid i el convergent Josep Llopart, que han mantingut una bona entesa com a socis de govern. A l’oposició, encapçalaran de nou la llista Javier Perellón i Sandra Bernad, al capdavant de PSC i Comuns. La novetat a Piera és la CUP: Julia Bueno, Roger Matamoros i Joaquim Ribas són els tres primers noms que apareixeran a la llista de l’esquerra independentista per a les municipals del 26 de maig. La candidatura de l’esquerra independentista es marca diversos objectius al programa, amb la municipalització de serveis entre les prioritats. Al taulell de joc del municipi pierenc s’hi espera també C’s i Vox, a més del PP, que té un bloc important de vots que podrien disputar les dues altres forces. En el cas de la formació taronja, van tenir uns molt bons resultats a les eleccions del 21 de desembre del 2017 i des de fa mesos hi ha un nucli actiu. El panorama tampoc ha canviat a Vilanova del Camí en les seves principals forces polítiques, ja que continua la guanyadora en vots de les eleccions de 2015 al capdavant de V365, Vanesa

González, la seva rival i actual alcaldessa com a cap de llista del PSC, Noemí Trucharte, i tot just a finals de març Francisco Palacios anunciava que també repetirà al capdavant de Vilanova Alternativa. Després de la trencadissa del darrer any al govern, la situació de Veïns amb Veu queda per definir. Jordi Barón serà el candidat de l’espai convergent per tercer cop, amb el nom de Junts per Vilanova, mentre que ERC es presentarà amb Marc Bernáldez, una cara nova després de la crisi interna amb el trencament amb la direcció comarcal de l’anterior número u, Meritxell Humbert. Aquesta no ha aclarit si seguirà vinculada a la política municipal. Les cares a la rampa de sortida de les municipals a Masquefa i La Pobla també seran gairebé les mateixes: Xavier Boquete i Santi Broch seran de nou alcaldables i intentaran renovar el mandat amb el color de les fórmules municipals de Junts per Catalunya, amb una oposició que també manté els números u. En el cas de Masquefa, els caps de llista de PSC, ERC i CUP tornaran a ser Daniel Gutiérrez, Xavier Pérez i Sílvia Rotger. A La Pobla de Claramunt, Albert Duran repeteix amb els republicans i resta saber qui serà el líder de Participa.

Del total de batlles i batllesses de la comarca, només sis no concorreran a les eleccions com a caps de llista. És el cas de Toni Lloret, a Argençola (ICV), els convergents Ramon Ibáñez (Castellfollit de Riubregós) i Montserrat Noguera (Sant Pere Sallavinera), els republicans Enric Canela (El Bruc) i Ildefonsa Tarrida (Carme), i el cupaire Aleix Auber (Capellades). En el cas d’Argençola, Ton Lloret era l’únic alcalde de l’entorn dels Comuns a la comarca i ha renunciat a seguir. Catalunya en Comú no presentarà cap candidat a la població tampoc. Entre els que seguiran, hi ha l’esmentat Antoni de Solà (Junts per Catalunya-Pdecat). El segon més veterà és el socialista Teo Romero, que ostenta el càrrec des de 1995. La següent generació d’alcaldes té al rubionenc Francesc Miquel Archela, que va agafar la vara el 1999 i a Josep Parera, de la Llacuna, que ho és des de 2001 i per tant ha guanyat quatre reeleccions i es presenta a la cinquena. Tant Archela com Parera estan vinculats al Pdecat. A la Pobla de Claramunt, el president comarcal del PDeCAT Santi Broch va agafar la vara d’alcalde el 2006, a un any de les eleccions i aspira ara a la quarta reelecció. A la tercera revàlida hi opten Xavier Boquete, a Masquefa; Xavier Nadal, a Calonge de Segarra; David Alquézar, a Tous; Francisco Guisado, a Òdena, Jordi Servitje a Veciana; i Jaume Riba, a La Torre. Van ser alcaldes el mandat 20072011 i van recuperar el ceptre el 2015 el pierenc Jordi Madrid i Salustià Monteagudo a Cabrera d’Anoia. L’igualadí Marc Castells opta a la segona reelecció, com també Daniel Vendrell, als Hostalets de Pierola, Cesc Salamé, a Copons, Joan Serra, a Castellolí i Imma Palet, a Orpí. Aquest 26 de maig, és la primera revàlida per a Pere Argelich, a Miralles, Àngel Ferrer, a Montmaneu, i David Sánchez, a Jorba, la sesgueiolenca Rosa Narbona i també per a Cristina Mas, als Prats de Rei.

política

maig/2019

Eleccions

ERC guanya les eleccions al Congrés a la comarca amb més de 19.000 vots El total de forces independentistes assoleix un suport inèdit en unes eleccions espanyoles, vora 30.000 vots sumant Esquerra, Junts per Catalunya i el Front Republicà. Carolina Telechea seguirà representant la comarca al Congrés espanyol. Els republicans s’imposen a Igualada, Piera i Masquefa. ANOIADIARI

Per primer cop, una llista independentista ha guanyat a la comarca de l’Anoia en unes eleccions al Congrés dels Diputats espanyols. Aquest 28 d’abril ho aconseguia Esquerra. Cal recordar que el 2011 Convergència i Unió es va imposar a la comarca, però sense ser encara una força que tenia com a eix programàtic la independència. Els republicans obtenien diumenge 19.051 vots en total i guanyaven a 23 dels 33 municipis. En segona posició hi quedava el PSC, amb gairebé 5.000 vots menys. Si els republicans creixen en 8.000 electors, els socialistes n’han aconseguit 6.000. Junts per Catalunya obté resultats molt similars als de CDC el 2016. Acaben amb 8.885 electors, per darrere d’En Comú Podem, amb

9.416, que perd gas respecte a les eleccions de fa tres anys. Enguany han estat uns comicis amb molta més participació que els anteriors. I, tot i que la tendència en els darrers comicis -fins i tot els de 2015 i 2016, ja en plena agitació per la independència- era que guanyessin forces sense compromís ferm independentista, en aquesta ocasió s’ha imposat una candidatura amb aquesta ideologia. Una candidatura, a més, que portarà una anoienca al Congrés, Carolina Telechea. Amb tot, les forces independentistes -republicans, postconvergents i Front Republicà- es queden a la vora dels 30.000 vots, menys de 6.000 vots dels que va treure el ‘sí’ l’1-O. Queden per davant del bloc del ‘155’, 27.003 vots, mentre que En Comú Podem, contrari al 155 però no estrictament sobiranista

assoleix 9.416 vots. ERC guanya a 23 municipis, Junts per Catalunya a sis i el PSC a quatre. Els resultats d’ECP són notables però, no guanyen a cap municipi. El 2016 es van imposar a tot el sud de la comarca, pràcticament. Ara, perden Vilanova, Cabrera i La Torre a mans del PSC i El Bruc, Òdena, Piera, Els Hostalets i Masquefa, que van a parar a ERC. Per la seva part, l’espai de CDC reté quatre municipis, però perd respecte fa tres anys Bellprat, La Pobla de Claramunt, Calonge, Calaf o Sant Pere Sallavinera, que passen a Esquerra. El PSC conserva Montbui, l’única vila on va guanyar el juny de 2016, però té dos ajuntaments de color socialista -Òdena i Els Hostalets- on ERC ha guanyat amb contundència.

opinió

“

maig/2019 Hi ha ciutadans que sempre voldran pagar menys impostos o no pagar-ne. Però hi ha ciutadans a qui els dol pagar impostos perquè tenen la percepció que amb els seus diners no es fa res. Si posem l’accent no en els impostos que paguem sinó en els serveis que rebem a canvi, llavors el millor remei per a aquesta malaltia és la transparència. TONI OLIVÉ

Robin Hood o la fiscalitat progressiva i transformadora

uan s’acosten eleccions els partits acostumen a prometre rebaixes d’impostos. Es tracta de propostes atractives per a l’elector perquè tots tenim la percepció que paguem més impostos dels que hauríem de pagar i que rebem menys serveis dels que hauríem de rebre. En general, són els partits conservadors i liberals en economia els que proposen rebaixar els impostos, perquè molts dels seus electors són gent benestant que prefereix no utilitzar els serveis públics i, per tant, està a favor d’empetitir l’estat i en contra de la despesa pública, del deute públic, de l’endeutament públic i, naturalment, dels impostos. Tanmateix, algunes vegades les propostes vénen de partits socialdemòcrates. Només cal recordar la devolució de 400 euros a tretze milions de contribuents espanyols anunciada pel president Zapatero abans de les eleccions del març del 2008. Igualada té un volum de recaptació d’impostos per habitant o família superior al d’altres ciutats catalanes de dimensions similars. Per això alguns parlen de rebaixar impostos (ERC) i d’altres de congelar-los (Poble Actiu). No obstant, les propostes de reducció de la càrrega impositiva fan que d’altres debats passin desapercebuts. Un primer debat: si hi hagués més transparència en la despesa pública i els polítics rendissin comptes periòdicament, no només cada quatre anys, els ciutadans ens queixaríem tant del que paguem? Un segon debat: la fiscalitat ja és prou progressiva o encara ho hauria de ser més? Qui té més encara hauria de pagar més del que paga i qui té menys encara hauria de rebre més serveis dels que rep? Finalment, un tercer debat: estem d’acord que la fiscalitat sigui una eina de transformació social? Hi ha ciutadans que sempre voldran pagar menys impostos o no pagar-ne. Però hi ha ciutadans a qui els dol pagar impostos perquè tenen la percepció que amb els seus diners no es fa res. Si posem l’accent no en els impostos que paguem sinó en els serveis que rebem a canvi, llavors el millor remei per a aquesta malaltia és la transparència. La veritable transparència requereix superar les exigències mínimes de la llei i, per tant, proporcionar més informació de l’exigida, i també requereix donar les dades de manera que no calgui ser un expert per entendre-les. A més dels portals del bon

TONI OLIVÉ Doctor en direcció d’empreses, estudiant d’Arts i membre de Poble Actiu

govern i de transparència, l’agenda dels càrrecs electes hauria de ser pública, de manera que els ciutadans coneguéssim el dia a dia dels nostres representats: què fan i amb qui es reuneixen. Alhora, caldria que aquests

càrrecs electes rendissin comptes periòdicament. D’una banda, no es farien tantes bestieses; de l’altra, no hi hauria la percepció que l’administració és un pou sense fons. Estic convençut que la transparència i la rendició de comptes farien que el ciutadà no veiés els impostos com una penalitat. Els qui apostem per una societat més equitativa creiem que una fiscalitat progressiva és la millor eina per combatre la desigualtat social. La fiscalitat progressiva té un efecte redistributiu: qui té més o guanya més, paga més (fins i tot, de manera més que proporcional), i qui té menys o guanya menys, paga menys, o no paga, o fins i tot rep diners. És evident que no tothom hi està d’acord, perquè no tothom entén la solidaritat de la mateixa manera. Un exemple de redistribució a partir d’una fiscalitat progressiva és la tarifació d’un servei essencial com el de les llars d’infants en funció de la renda de les famílies. Un altre exemple és la bonificació de l’Impost sobre Béns Immobles (IBI), que permet que famílies vulnerables o pensionistes gaudeixin d’ajuts graduals en funció del nivell de renda i de patrimoni. Alguns també creiem que la fiscalitat és una eina de transformació social. Per exemple, una mesura com augmentar l’IBI i l’IAE (Impost sobre Activitats Econòmiques) de les grans superfícies comercials i destinar la recaptació addicional a promoure el consum de productes agroecològics té una càrrega política perquè les opcions de consum conscient i responsable en tenen, de càrrega política. D’altres exemples serien les sancions pels habitatges buits en mans de bancs i d’altres grans tenidors, o el recàrrec en l’IBI dels habitatges desocupats amb caràcter permanent, o una mesura que castigués fiscalment qui no recicla i, en canvi, premiés qui ho fa. O que castigués encara més els vehicles de gasoil i premiés encara més els vehicles elèctrics. El debat de reduir o congelar els impostos no ens pot fer oblidar que la transparència pot contrarestar la percepció negativa de la fiscalitat, i que la fiscalitat ha de ser una eina de redistribució i de transformació social. Si em permeteu la frivolitat, la fiscalitat hauria de ser la versió contemporània del llegendari Robin Hood medieval.

El debat de reduir o congelar els impostos no ens pot fer oblidar que la transparència pot contrarestar la percepció negativa de la fiscalitat, i que la fiscalitat ha de ser una eina de redistribució i de transformació social. Si em permeteu la frivolitat, la fiscalitat hauria de ser la versió contemporània del llegendari Robin Hood medieval

maig/2019

“

Què hi ha darrere de les plantes oblidades? Molt senzill, hi ha la voluntat de fomentar un territori viu i equilibrat, una agricultura dinàmica i sostenible i una alimentació variada, saludable i de proximitat. I les plantes oblidades no són res més que una de les eines que han de contribuir a transformar la voluntat en realitat EIXARCOLANT

“

opinió

Treballar per la recuperació de les plantes oblidades també és treballar per construir un país que entengui la diversitat com a riquesa. Fem que siguin una eina de cohesió social, d’intercanvi cultural, de respecte... EIXARCOLANT

“Les utopies deixen de ser-ho el dia que esdevenen realitat”

e ben segur que molta gent es pregunti, per què existeix Eixarcolant? O dit en altres paraules, quin és el sentit de recuperar espècies silvestres comestibles i varietats agrícoles tradicionals. Què hi ha darrere de les plantes oblidades? Molt senzill, hi ha la voluntat de fomentar un territori viu i equilibrat, una agricultura

dinàmica i sostenible, i una alimentació variada, saludable i de proximitat. I les plantes oblidades no són res més que una de les eines que han de contribuir a transformar la voluntat en realitat. També és lògic formular-se la pregunta “les plantes oblidades són cultura?”. En efecte, formen part d’aquella cultura intangible i quotidiana, generada des dels inicis de la humanitat, que ens ha permès entendre i relacionar-nos amb l’entorn en el qual vivim. I aquest entorn no és pas dominat per asfalt i ciment, perquè per molt endins que estiguem de la metròpoli, depenem directament o indirecta de les plantes. I recuperar les plantes oblidades no és res més que recuperar aquella cultura que ens explica com podem utilitzar, per múltiples finalitats, i de forma sostenible, els recursos vegetals que ens ofereix l’entorn. Gràcies, avis i àvies, per mantenir viva aquesta cultura fins al dia d’avui, gràcies a tots els qui creieu en aquesta cultura, perquè és gràcies a vosaltres que perviurà per a les generacions futures. I en efecte, treballar per la recuperació de les plantes oblidades també és treballar per construir un país que entengui la diversitat com a riquesa. I és que tan importants són els colitxos que als peus de la Tossa recull la Teresa de Cal Foganyer, com les ternilleras amb les quals en Julian feia truites quan pasturava bous a Salamanca, o les malves que la Farah consumia al seu Marroc natal. Els usos que es donen a les plantes són, afortunadament, dinàmics i reflecteixen a la perfecció la diversitat i riquesa cultural de la nostra societat. Fem que les plantes oblidades siguin una eina de cohesió social, d’intercanvi cultural, de respecte, i de generació de confiances. Gràcies anoienques i anoiencs d’orígens diversos per enriquir amb les vostres arrels la societat de la qual totes i tots formem part. Més encara, la recuperació de les plantes oblida-

COL·LECTIU EIXARCOLANT

Tinguem-ho ben present, com a consumidors tenim la capacitat de decidir: volem que allò que consumim ho decideixin les 11 multinacionals que controlen més del 90% del mercat mundial de llavors? O ens conjurem perquè un model agroalimentari més sostenible i sobirà sigui possible? Tot depèn de quin sigui el nostre horitzó de futur.

des esdevé crucial per fer possible que els agricultors i agricultores puguin decidir lliurement (és a dir, sense la tenalla de grans corporacions que tan sols cerquen maximitzar els beneficis econòmics) allò que cultiven als seus camps, i de retruc, esdevé també crucial perquè els consumidors puguem decidir lliurement amb quins productes ens alimentem. D’això va, precisament, la sobirania alimentària, una de les múltiples sobiranies que el país requereix. Tinguem-ho ben present, com a consumidors tenim la capacitat de decidir: volem que allò que consumim ho decideixin les 11 multinacionals que controlen

més del 90% del mercat mundial de llavors? O ens conjurem perquè un model agroalimentari més sostenible i sobirà sigui possible? Tot depèn de quin sigui el nostre horitzó de futur. Gràcies a totes les persones i entitats que de múltiples formes contribuïu, dia a dia, per fer possible que la lògica retorni al sistema de producció, distribució i

consum d’aliments. Gràcies a tots els qui feu esforços per consumir d’una forma conscient, tot i que moltes vegades això no sigui pas fàcil. Gràcies a totes les agricultores i agricultors que treballeu incansablement per mantenir un territori viu, equilibrat, i que ens proveeix no només aliments sinó d’incomptables serveis ecosistèmics que esdevenen imprescindibles pel nostre benestar. Gràcies a tots els emprenedors que amb els vostres projectes esteu aconseguint que, progressivament el retorn de les plantes oblidades esdevingui una realitat. Gràcies, en definitiva, a tots els qui sumem per un model agroalimentari de futur, més sostenible, més saludable, més ètic, i en definitiva amb més sentit comú. Gràcies companys d’Omnium, una abraçada immensa per al Jordi i per a tots els presos polítics, exiliats i represaliats. Gràcies per aquest reconeixement que no fa sinó estimular-nos a seguir endavant en la tasca de fer de les plantes oblidades una eina de transformació social. Alguns ens diran que som utòpics, però potser no saben que les utopies deixen de ser-ho el dia que esdevenen realitat. I des d’Eixarcolant podeu estar segurs que treballarem incansablement per fer possible una nova realitat. Gràcies a totes i tots els qui ens heu acompanyat en aquests darrers quatre anys. Sense vosaltres res no hauria estat possible. Tots som Eixarcolant, perquè aquest és un projecte col·lectiu on tothom suma i on tothom és benvingut. Sumem més, per arribar més lluny. Perquè tot el que té de difícil el repte, també ho té de necessari, i precisament per això renunciar-hi no és una opció. Moltes gràcies. Text llegit pels voluntaris del col·lectiu Eixarcolant en rebre el Premi Compromís atorgat per Òmnium Anoia, el passat divendres 26 d’abril al Teatre Municipal Ateneu d’Igualada

aula

maig/2019

27%

Un 27% dels alumnes enquestats es consideren observadors passius o instigadors d’actes d’assetjament, maltractes o ciberassetjament a les aules catalanes

Assetjament i cibersassetjament a l’aula La darrera Enquesta sobre Convivència Escolar i Seguretat a Catalunya indica que un 94,2% de l’alumnat enquestat considera que hi ha alumnes maltractats als centres educatius catalans. El 9,9% afirmen haver patit assetjament. La majoria de les víctimes són noies.

Si bé l’assetjament escolar o maltractament entre iguals és un fenomen que ha existit sempre, en aquests moments tota la societat, i en especial la comunitat educativa, està més sensibilitzada. En la darrera Enquesta de Convivència Escolar i Seguretat a Catalunya (ECESC 2016-2017) la incidència de l’assetjament mostra certa tendència a disminuir. En canvi, com a conseqüència de la generalització de l’ús de les tecnologies, augmenta la intensitat de l’assetjament i el patiment de qui el rep. El ciberassetjament deixa la víctima sense espais de protecció, permet una difusió exponencial, facilita l’anonimat i permet que l’acció es mantingui en el temps. L’assetjament escolar constitueix un fet que repercuteix negativament en tots els agents implicats, tant individualment (agressor, víctima i observadors) com de forma col·lectiva. A nivell individual, l’assetjament condiciona el desenvolupament personal i acadèmic tant de la persona que el pateix com de qui l’exerceix i el de la resta del grup, en consolidar hàbits i actituds no desitjables. Així mateix, es tensen les relacions i es veu greument afectat el funcionament de l’aula i la convivència en el centre educatiu. Les famílies tenen un paper important en la prevenció, detecció i intervenció davant l’assetjament que esdevé clau en situacions de ciberassetjament, atès que aquest es produeix, en general, fora del centre. Els centres educatius són espais de socialització d’infants i joves en què es poden donar situacions de conflicte i de violència entre iguals, però també són el marc idoni on implementar estratègies de prevenció davant l’assetjament i el ciberassetjament que facilitin la creació d’un clima de convivència positiu a l’aula i contribueixin a la construcció de la cultura de pau. Assetjament i ciberassetjament entre iguals Dan Olweus (1983) defineix l’assetjament escolar (bullying) com una “conducta de persecució física i/o psicològica que realitza un/a alumne/a contra un/a altre/a, el qual escull com a víctima de repetits atacs. Aquesta acció, negativa i intencionada, situa la víctima en una posició de la qual difícilment pot sortir pels seus propis mitjans. La continuïtat d’aquestes relacions provoca

en les víctimes efectes clarament negatius: descens de l’autoestima, estats d’ansietat i quadres depressius, cosa que dificulta la seva integració en el medi escolar i el desenvolupament normal dels aprenentatges”. Així, l’assetjament no es refereix a manifestacions violentes i puntuals, ja siguin físiques (empentes, clatellots, baralles...) o verbals (insults, malnoms…), espontànies o organitzades, ni a d’altres comportaments problemàtics que es podrien manifestar d’una manera més o menys oberta en l’entorn escolar. L’assetjament és un tipus de violència entre iguals que presenta les característiques següents: 1. Existeix una situació d’abús de poder que impedeix que la persona assetjada pugui sortir de la situació per ella mateixa. 2. Hi ha intencionalitat per part de l’agressor o agressors de fer mal, ja sigui físicament o psicològicament. 3. Qui el pateix es troba indefens enfront de qui l’intimida, i això té com a conseqüència inseguretat i deteriorament de l’autoestima. 4. Es repeteix sistemàticament al llarg d’un període de temps durant el qual

l’agressió es dóna de manera sostinguda. Aquestes agressions intencionals, reiterades i en les quals es posa de manifest una situació d’abús de poder poden ser físiques, verbals o d’exclusió social i es poden manifestar de forma directa o indirecta. Totes elles acostumen a ser poc visibles per les persones adultes pel que són difícils d’identificar i de diagnosticar, quant a la seva gravetat, i, per tant, també d’eliminar. Cal afegir, a més, les dificultats de l’alumne que pateix assetjament per revelar els fets i demanar ajuda. D’altra banda, parlem de ciberassetjament quan aquestes agressions es donen de forma reiterada i es fan mitjançant suports tecnològics (amenaces, insults, ridiculitzacions, extorsions, robatoris de contrasenyes, suplantacions d’identitat, buit social, amb missatges de text o de veu, imatges fixes o enregistrades, etc.). Com que no és necessària la presència de la persona agredida per dur a terme l’agressió, la persona assetjada es veu privada de qualsevol possibilitat de defensar-se, fins i tot pot passar molt temps fins que s’assabenti què està passant. D’altra banda, la virtualitat dificulta que es

produeixi un Feedback que faci aturar l’agressió. El ciberassetjament presenta, a més de les característiques pròpies de l’assetjament, uns trets específics que fan augmentar el patiment de la persona ciberassetjada. 1. Mitjà: s’utilitzen eines tecnològiques com Internet, telefonia mòbil, xarxes socials, plataformes de difusió de continguts... 2. Format: es tracta d’un assetjament indirecte que afecta la víctima psicològicament. 3. Possible anonimat: sovint en situacions de ciberassetjament qui maltracta canvia la identificació, utilitza pseudònims, altera el llenguatge... el que dificulta la seva identificació i pot proprocionar-li una sensació d’impunitat. La incertesa que genera condueix a una disminució de la confiança en els companys i les companyes, i pot arribar a generar un ambient d’hostilitat en els centres educatius. 4. Perdurabilitat: els efectes de l’acció es perllonguen en el temps i en l’espai. La informació lesiva està disponible les 24 hores de dia i la majoria de les vegades és difícil eliminar el material publicat que pot estar exposat de forma pública durant molt de temps. 5. Difusió exponencial: degut a les característiques dels mitjans utilitzats, L’impacte de l’agressió pot ser molt més gran. Internet aporta a la difusió un creixement exponencial. 6. Inseguretat: es perden els límits de quins espais i quins moments són segurs. La víctima es queda sense espais de protecció ja que pot estar rebent constantment missatges de mòbil o ordinador o estar sent contínuament difamada en una xarxa social. 7. Relació amb l’assetjament: és freqüent que el ciberassetjament entre alumnes estigui lligat a situacions d’assetjament escolar en la vida real (sobretot comportaments d’exclusió i aïllament). 8. Agrupament de ciberassetjadors: Internet facilita l’agrupament d’assetjadors (coneguts entre ells o no) a qui demanar col·laboració en la difusió de continguts vexatoris o difamatoris. Les conductes de ciberassetjament, atesa la versatilitat de les eines tecnològiques, poden ser molt diverses: - Amenaçar mitjançant l’enviament de missatges amenaçants o desagradables per correu electrònic, whatsapp,

aula

maig/2019

38%

Tot i el descens dels maltractaments respecte l’enquesta anterior, ha augmentat l’ús dels mitjans digitals en els processos d’assetjament (38%)

Incidència en els centres educatius Els estudis realitzats posen en evidència que el maltractament entre alumnes es produeix en tot tipus de centres, amb major o menor grau, al marge de la seva titularitat i nivell socioeconòmic. La forma més freqüent és l’assetjament verbal, tant en les formes directes (insultar) com en les indirectes (fer córrer rumors). Generalment, els nois s’impliquen més en agressions directes i les noies, en agressions indirectes. Les conductes d’agressió directa ja es comencen a observar a l’educació infantil, mentre que les formes indirectes no s’acaben de desenvolupar fins el cicle mitjà d’educació primària, ja que requereixen el domini de certes habilitats socials. A partir d’aquestes edats, les conductes d’assetjament entre iguals es comencen a fer més evidents i assoleixen un punt màxim entre el darrer nivell de Primària i el primer cicle d’ESO. A partir d’aquests cursos, s’observa un descens d’aquestes actituds. L’agressió física, sobretot entre els nois, sol ser força visible. Cal distingir les baralles esporàdiques, en què es mesura la força i/o l’estatus entre els iguals, de les situacions de desequilibri. Una observació de la continuïtat en el temps d’aquestes accions ens pot posar en alerta. És important –sobretot a primàrial’observació en espais on la vigilància de l’adult és menor o més distesa (lavabos, racons de pati, passadissos, vestidors, menjador, activitats extraescolars, transport escolar, etc.). Per tant, també és important la formació dels monitors d’aquestes activitats. El registre d’incidents per escrit és una eina que pot ser d’ajut. La darrera Enquesta sobre Convivència Escolar i Seguretat a Catalunya (ECESC 2016-17), realitzada a l’alumnat de secundària, mostra, en termes generals i respecte a edicions anteriors, la següent situació: - El 94,2% de l’alumnat enquestat considera que hi ha alumnes maltractats en els centres educatius catalans, però tan sols un 23,3% en percep algun cas al seu grup classe - El 9,9% dels alumnes enquestats afirmen haver patit assetjament (alguna acció negativa un cop a la setmana o més) durant el curs escolar. S’observa una disminució de 0’5 punts percentuals respecte el curs 2011-12. - Un 27% de l’alumnat es considera observador passiu o instigador. - El 38,7% de l’alumnat víctima de maltractaments ho comunica als seus pares i un 36,7% ho comunica al professorat. S’observa un augment en el nivell de comunicació d’aquestes situacions als adults respecte a la darrera edició (ECESC 2011-2012: 29,4% i 22,2 % de l’alumnat, respectivament). - Malgrat aquesta lleugera disminució, el que sí que augmenta és l’ús dels mitjans digitals en els processos d’assetjament (38%) - El 3,7% dels alumnes enquestats diuen haver patit assetjament amb l’ús de mitjans digitals (ciberassetjament) i 10,6%, afirma haver estat víctima d’algun tipus de maltractament (burles, insults, exclusió, amenaces...) amb l’ús de mitjans digitals, independentment de la seva freqüència. Aquestes dades mostren un lleuger augment respecte a la darrera edició de l’estudi (ECESC 2011-2012: 3’5% i 10,3% de l’alumnat, respectivament). - Entre les víctimes de ciberassetjament predominen les noies. - El ciberassetjament es dona a l’etapa de l’ensenyament secundari, amb una tendència a la disminució en els cursos superiors, tot i que darrerament, s’han detectat casos de ciberassetjament en el darrer curs del cicle superior d’educació primària. Tots els nens i joves tenen dret a ser respectats i a sentir-se segurs, tant en l’entorn real com en el virtual. Assolir aquest objectiu requereix un esforç permanent de tota la comunitat educativa (docents, alumnat, famílies, etc.). Per això, cal ajudar-los a desenvolupar la seva autoestima i la seva competència socioemocional, i a prendre consciència tant dels avantatges com dels riscos de l’ús de les tecnologies.

xarxes socials… - Robar contrasenyes, suplantar identitats: fer-se passar per una altra persona en els xats, entrar en el correu d’algú fent servir la seva contrasenya... - Publicar a les xarxes socials fotos reals o trucades amb comentaris ofensius o publicar escrits despectius i/o insultants o etiquetar... - Crear webs o blocs amb continguts ofensius. - Publicar dades personals... - Enregistrar fets d’amagat o contra la voluntat de la víctima, agressions... - Crear enquestes a Internet amb vo-

luntat d’humiliar, per exemple “qui és la més grassa de l’Institut?” o “qui és el més imbècil del centre?” - Insultar, amenaçar, utilitzar un llenguatge obscè o agressiu en els jocs multiusuari. - Enviar programes brossa o virus, subscriure a la víctima a llistes de pornografia… No són ciberassetjament altres conductes de risc associades al mal ús o abús de les tecnologies com el consum de pornografia, les compres on-line o el joc patològic. Font: Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

36,7%

Augmenta la comunicació dels maltractaments: un 38,7% ho comunica als seus pares i un 36,7% ho comunica als seus professors

ecomomia

maig/2019

economia

5559 consultes

Els serveis de telecomunicacions i Internet (30,2%) acumulen la majoria de consultes, seguides pels serveis bàsics d’aigua, electricitat i gas (21,2%), i altres serveis generals de consum (serveis turístics, comerç minorista, vendes per Internet, etc.

El 56% de les reclamacions de consum a la Catalunya Central es resolen per la via de la mediació o de l’arbitratge Durant el 2018 l’Agència Catalana del Consum (ACC) va atendre, a les comarques de la Catalunya Central, prop de 5.600 consultes, un 7% menys que el 2017

La directora de l’Agència Catalana del Consum (ACC) del Departament d’Empresa i Coneixement, Elisabeth Abad, acompanyada de la directora dels Serveis Territorials d’Empresa i Coneixement a la Catalunya Central, Bàrbara Minoves, van donar a conèixer el passat 26 d’abril les actuacions que recull la Memòria 2018 de l’Agència a les comarques del territori. De les dades analitzades destaca que el 56,04% de les reclamacions gestionades per l’ACC s’han resolt per la via de la mediació o de l’arbitratge a la Catalunya Central, xifra que se situa per sobre de la mitjana de Catalunya (52,62%). En el marc de la presentació, la directora Elisabeth Abad va remarcar que els casos resolts per acord de mediació o arbitratge han augmentat respecte el 2017, dades que va valorar “positivament” ja que “des del Govern apostem per aquesta via, treballem en la defensa dels consumidors i aquests són acords que es resolen de manera eficaç i gratuïta”. La directora va destacar “la tasca proactiva de l’agència per apropar tots els instruments possibles al consumidors”, via canals digitals, entre d’altres. Alhora va ressaltar la importància de la formació a les escoles i ha anunciat la voluntat de “tenir una secció territorial de l’agència a la Catalunya Central”. Descens del 7% de les consultes rebudes a la Catalunya Central Pel que fa a les consultes ateses per l’ACC a la demarcació, s’ha registrat un descens del 7,01% amb un total de 5.599 consultes rebudes. Els serveis de telecomunicacions

i internet (amb el 30,2%), els serveis bàsics d’aigua, electricitat i gas (amb el 21,2%) i altres serveis generals de consum –que inclou serveis turístics, comerç minorista, vendes per internet, entrades per a espectacles o serveis immobiliaris– (amb un 16,5%) acumulen la majoria de les consultes. 1838 reclamacions a la demarcació, un 17,3% més que les registrades el 2017 Pel que fa a les reclamacions, l’any 2018, l’Agència Catalana del Consum va rebre a la demarcació 1.838 reclamacions, un 17,37% més que les registrades el 2017. Les telecomunicacions i Internet (33,%) continuen sent el sector amb més reclamacions, seguit dels subministraments d’electricitat, gas i aigua (18%), i dels altres serveis generals de consum (16,4%). El 56,04% de les reclamacions resoltes per la via de la mediació o de l’arbitratge Del total de reclamacions rebudes, el 56,04% es van resoldre per la via de la mediació o de l’arbitratge. En concret, del total de reclamacions resoltes, el 48,31% van ser per la via de la medicació (888 casos resolts) i el 7,72% mitjançant l’arbitratge de consum (142 laudes dictats). Si es compara amb l’any anterior, els casos resolts per acord de mediació han experimentat un augment del 7,12% respecte el 2017. Les telecomunicacions i Internet continuen sent el sector amb més casos resolts per acord de mediació, amb un 43,9%. A continuació hi ha els serveis de subministraments bàsics —aigua, electricitat, gas—, amb el 21,5%; i els serveis de

transport, amb el 13,7%. De la seva banda, els laudes arbitrals amb un total de 142 laudes dictats, van disminuir un 3,52% respecte el 2017. En matèria d’arbitratges, també les telecomunicacions i Internet van registrar el major nombre de laudes (el 70,42%), seguit dels serveis d’electricitat, gas i agua (el 23,24%) i dels productes i béns de consum (el 5,63%). Companyies amb més reclamacions a la Catalunya Central Endesa encapçala les empreses amb més reclamacions a la demarcació, seguida per Telefónica, Vodafone, Vueling, Orange Espagne, Naturgy Iberia, Xfera Móviles, Iberdrola i Banco Bilbao Vizcaya Argentaria. Tot i que aquestes són les empreses amb més reclamacions, la majoria se solucionen per la via de la mediació o l’arbitratge. Augmernta el número de denúncies a la Catalunya Central L’any passat es van rebre 122 denúncies de consum a la demarcació de la Catalunya Central, un 4,27% més que el 2017. Per contra, arreu de Catalunya l’any passat es van rebre 1.840 denúncies, un 32,92% menys que el 2017. Del total de denúncies, el 24,5% corresponen a altres serveis generals de consum. Ocupen el segon lloc en denúncies rebudes, amb un 18,8%, els serveis de transport i en tercer lloc els béns de consum/productes amb un 18,2%. 470 establiments a la Catalunya Central adherits a la junta Arbitral de Consum de

RÀNQUING Endesa encapçala el rànquing de les empreses amb més reclamacions a la Catalunya Central, seguida per Telefónica, Vodafone, Vueling, Orange Espagne, Naturgy Iberia, Xfera Móviles, Iberdrola i Banco Bilbao Vizcaya Argentaria.

Catalunya, El nombre d’establiments de la demarcació adherits al sistema arbitral de Consum a través de la Junta Arbitral de Consum de Catalunya (JACC) va situar-se el 2018 en els 470, una xifra que representa un lleuger increment del 3,98% respecte el 2017 (452), i que significa el 5,42% del total de Catalunya. Actualment, l’arbitratge de consum segueix sent un plus de qualitat que pot oferir una empresa als seus clients. La confiança que les empreses dipositen en aquest mecanisme es percep en l’augment que any rere any registra el cens d’adhesions a la JACC. Un total de 396 expedients resolts amb sanció a Catalunya amb un import de 2,6 milions d’euros Durant 2018, les actuacions d’inspecció i control de mercat de l’ACC han derivat en 396 expedients resolts amb sanció (un 24,92% més que al 2017). L’import total de les multes ha estat de 2,6 milions d’euros, una xifra inferior (50,57%) a la registrada el 2017. Més inspeccions arreu de Catalunya

economia

maig/2019

1838

L’ACC va rebre 1838 reclamacions a la demarcació, un 17,37 més que el reclamacions 2017. La majoria van correspondre a serveis de telecomunicacions i Internet (33%)

122

denúncies

El 2018 es van rebre 122 denúncies a la Catalunya Central, un 4,27 més que l’any anterior. Al global de Catalunya, les denúncies van baixar un 32,92% respecte el 2017. La majoria de les denúncies corresponien a serveis generals de consum

Qui es quedarà la meva empresa si moro sense fer testament?

ui és propietari d’una empresa en algun moment es fa aquesta pregunta, però moltes vegades pensem que ja ho arreglarem en un futur i no hi pensem més.

Pel que fa a l’actuació inspectora, l’ACC va realitzar 9.882 actuacions, fet que representa un creixement del 16,63%. Del total d’inspeccions, el 27% va ser per recerca de productes insegurs, el 19% motivada per una campanya i un altre 19% per una comunicació, el 18% per una denúncia, el 10% per iniciativa pròpia i el 7% per una alerta. L’ACC rep 1294 reclamacions transfrontereres, la majoria pel transport aeri L’ACC va rebre l’any passat 1.294 reclamacions transfrontereres, un 53,32% més que el 2017. Els serveis de transport per avió concentren la majoria de reclamacions, seguit a distància pels serveis generals de consum; altres serveis de transport; béns i productes de consum; restauració i allotjaments turístics; serveis de telecomunicacions i internet i, en darrer lloc, serveis financers. Més de 3004 productes alertats i 24060 articles retirats L’any passat es van registrar 3.004 productes alertats a Catalunya, un 3,16% més que el 2017. Per tipologia de productes, el 27,62% de les alertes han estat per joguines, se-

guit del 27,41% per vehicles i motocicletes; el 13,18% material elèctric i lluminàries; el 9,21% roba i calçat; i el 8,37% d’altres. L’ACC participa en el sistema de control d’alertes europeu RAPEX que té per objectiu prevenir riscos pel que fa a la seguretat dels productes. Així mateix, l’ACC va retirar 24.060 articles del mercat. Per tipus de productes, la majoria dels articles retirats van ser material elèctric i lluminàries i joguines. Reforç a la tasca formativa als nens i adolescents dels cursos de formació adreçats als serveis públics de consum i de les accions de divulgació entre els col·lectius de consumidors i empreses La formació ha estat una altra de les prioritats de l’Agència al 2018, que s’ha orientat a les escoles, a cursos de formació adreçats als serveis públics de consum i a sessions informatives i divulgatives adreçades a col·lectius de consumidors i empreses. Pel que fa a les escoles, el curs 2017-2018 un total de 887 alumnes van passar pels tallers programats per l’Escola del Consum de Catalunya a les comarques de la Catalunya Central.

Sobre si és millor decisió, que heretin els fills, la parella de fet o el marit/dona, lògicament és un tema privat, però és important tenir en compte que en cas de no fer testament un ja no decideix qui heretarà els seus béns, sinó que es farà segons digui la Llei. El Codi Civil català estableix un ordre de crides en el cas de no existir testament: 1. Fills i néts: En primer lloc els fills, o en el cas de defunció d’algun d’ells, els fills del difunt (néts), per parts iguals amb l’usdefruit del cònjuge o parella de fet. 2. A falta de fills o néts, heretaran el marit, la dona o parella estable de fet. És important que, a aquests efectes, a Catalunya es considera parella estable de fet, sigui homosexual o heterosexual a la parella que convisqui, i a més a més, si compleix alguns dels següents requisits: a) Si la convivència dura més de dos anys ininterromputs. b) Si durant la convivència tenen un fill comú, i c) Si formalitzen la relació en escriptura pública. És a dir, fins i tot si una persona no vulgui contraure matrimoni, pels motius que sigui, la mateixa llei, considera amb idèntics drets a heretar tant la parella de fet com el cònjuge. 3. Si una persona mor sense fills o néts, i sense cònjuge o parella de fet, heretaran els pares o ascendents a parts iguals. 4. En cas de no tenir fills, néts, cònjuge, parella de fet o pares, heretaran segons una sèrie de regles aplicables els germans, fills de germans i, si no pot ser, cosins germans (o col·laterals fins als 4t grau).... 5. Generalitat de Catalunya. En el cas que el difunt no tingui ni fills, ni pares, ni cònjuge o parella de fet, ni cosins germans, heretarà la Generalitat de Catalunya abans que el fill d’un cosí germà en el cas de no haver-hi testament. Pagaré més o menys impostos si faig testament? Es paga exactament el mateix, es faci testament o no, però fent el testament es pot planificar millor l’herència futura i amb un correcte assessorament reduir el pagament futur d’impostos. Hi ha més opcions a més del testament per organitzar la successió en l’empresa? A) Lògicament la primera opció és via el TESTAMENT realitzar un repartiment el més equitatiu i racional possible. B) Una altra eina que és aconsellable més en mitjanes i grans empreses és el PROTOCOL FAMILIAR, es tracta d’un conjunt de pactes subscrits pels socis entre si o amb tercers amb els quals guarden vincles familiars (fills, cònjuges, etc.) respecte d’una empresa en la qual tinguin un interès comú. Amb aquests pactes que formen el protocol familiar el que s’intenta aconseguir és anticipar-se als problemes que es poden plantejar en la successió d’empresa. Així, per exemple, pot regular la remuneració dels administradors, la política de dividends, els drets de sortida individual, quins familiars poden incorporar-se a l’empresa (posant condicions a la incorporació com haver treballat anteriorment en altres empreses o de tipus acadèmic, o bé limitant a un nombre de familiars treballadors per branca familiar). C) A Catalunya és molt important la figura del PACTE SUCCESSORI: és un document similar al testament, per ordenar la successió de l’empresari@ fundador@ i té una sèrie d’avantatges enfront del testament: a) no és revocable (excepte acord entre el testador i els hereus/legataris), per la qual cosa el fill que es dedicarà a l’empresa guanya tranquil·litat sabent que en els anys que passin entre la jubilació dels pares i la seva mort no hi haurà cap canvi ni tindrà cap desagradable sorpresa en forma de testament d’última hora. b) Pot utilitzar-se per deixar béns concrets a favor dels fills no treballadors en l’empresa i garantir la futura harmonia familiar, c) Podria signar-se fins i tot entre dos germans propietaris d’una empresa familiar ordenant la successió irrevocable (excepte acord d’ells mateixos) respecte de la seva empresa, a favor d’algun nebot concret i tenir els seus testaments individuals independents per a la resta de béns. L’important és tenir clar que efectuant amb antelació les accions oportunes serà molt més fàcil que l’empresa familiar sobrevisqui una altra generació, ja que més del 80% d’empreses familiars no arriben a la tercera generació.

CARLOS JIMÉNEZ FUEYO Notari d’Igualada carlosjimenez@notariado.org

mercat

maig/2019

CARBASSÓ És una horta molt deliciosa, refrescant quan

mercat

comença a arribar la calor, molt versàtil a la cuina, on ofereix moltes possibilitats. És rica, molt rica, en aigua, per això és molt hidratant. També és rica en antioxidants i vitamina C, betacarotè i flavonoides, que ens ajuden a mantenir i enfortir les defenses i a tenir cura de la nostra pell

És temps de...

Alimentació saludable

Pèsols i faves

La ruca, un vegetal excel·lent

Tot i que en podem trobar de congelats o en conserva tot l’any, des d’aquestes pàgines sempre recomanem que aneu al mercat i als comerços de proximitat, on aquests mesos trobareu entre les verdures que han estat protagonistes de l’hivern, les beines de pèsols i faves, unes lleguminoses que ens aporten molts beneficis. És, doncs, aquesta temporada quan els podem gaudir en tota la seva frescor (a diferència de la majoria de llegums, que es consumeixen secs). Els pèsols els podem trobar més o menys fins al juny, mentre que les faves tenen una temporalitat una mica més curta, més o menys fins al mes de maig. Sí, és cert, fa una mica de mandra desgranar-los de les beines, però la recomepensa serà fantàstica: els podrem cuinar frescs, tendres i saborosos. A més, si tenim nens i nenes a casa, ho podem fer junts i convertir-ho en una activitat divertida. Un cop els hem desgranat, preparem una cassola amb aigua i un pessic de sal. Quan comenci a bullir, hi afegirem els pèsols o les faves. Ho taparem i ho deixarem a foc mitjà durant uns quinze minuts, aproximadament. Hem d’anar en compte a no passar-nos amb la cocció, ja que podrien perdre sabor. Després, al gust, els podem saltejar a la paella, amb all, ceba, oli... Les faves, si són molt tendres, també es poden menjar amb la beina, com els tirabecs. Les faves i els pèsols són uns llegums molt rics en proteïnes i són una gran font de fibra no soluble, que afavoreix el trànsit digestiu. En relació al seu contingut nutricional, les faves tendres tenen propietats intermèdies entre les verdures i els llegums. Destaquen en carbohidrats complexos, proteïnes, fibra, vitamines del grup B (principalment B1, B2, B3 i B9) i minerals com el calci, el ferro, el magnesi, el potassi i el zinc. Les faves, gràcies a l’elevat contingut en fibra, col·laboren en la regulació del trànsit intestinal. A més, posseeixen unes substàncies antioxidants, els compostos fenòlics, que protegeixen les cèl·lules dels atacs dels radicals lliures. El pèsol és un llegum però, des del punt de vista nutricional, s’assembla més a les verdures perquè la seva proporció de proteïnes és menor que en la resta de llegums. Contenen hidrats de carboni i fibra, soluble que afavoreix l’absorció lenta d’aquests hidrats i insoluble que facilita el trànsit intestinal. La dita popular “ser eixerit com un pèsol” es deu que els pèsols són rics en vitamines del grup B que són essencials perquè els nutrients arribin al sistema nerviós. Les faves i els pèsols es poden cuinar de moltes maneres i poden acompanyar molts plats. Aquí us presentem dues propostes molt senzilles. SÍPIA AMB MANDONGUILLES I PÈSOLS Ingredients per a quatre persones: 250 g de carn de vedella picada, ¾ de kg de sípia tallada a tires, 200 g de pèsols bullits, 2 cebes trinxades, 250 g de tomàquets ratllats, 1 ou, all i julivert picats, molla de pa remullada (75 g), farina, oli, sal, pebre, aigua. Per a la picada: 1 grapat d’ametlles torrades, julivert, safrà. Elaboració: Netegeu bé tots els ingredients. Feu les mandonguilles amb la carn, la molla de pa, l’ou, l’all, el julivert, sal i pebre. Enfarineu-les i fregiu-les. En un morter poseu les ametlles, el safrà i el julivert i feu una picada. Feu un sofregit amb la ceba i els tomàquets, afegiu-hi la sípia, remeneu-ho. Poseu-hi una mica d’aigua i deixeu-ho coure uns minuts. Afegiu-hi les mandonguilles, la picada i els pèsols. Proveu-ho de sal i deixeu-ho coure lentament fins que estigui cuit. Presenteu el plat amb una mica de suc, amb els pèsols al fons i les mandonguilles al damunt, unes 4 mandonguilles per persona. FAVETES TENDRES AMB ROMESCO Ingredients per a quatre persones: 400 g de favetes desgranades, 6 cullerades soperes ben plenes de salsa romesco (120 g), 4-6 fulles de menta, sal Elaboració: Renteu les favetes. Poseu a coure les favetes en aigua bullint, salada i amb les fulles de menta, de 5 a 8 minuts. Una vegada cuites escorreu-les Poseu les favetes al mig del plat. Regueu amb la salsa de romesco i remeneu una mica perquè quedi ben escampada. Decoreu-lo amb unes fulles de menta.

La ruca és una planta amb flor originària de la regió mediterrània. És un aliment de recol·lecció que es consumeix des del temps dels romans i destaca per les seves propietats medicinals i nutritives. Una cosa que no ens estranya és que tots els enciams són baixos en calories. La ruca aporta 24 calories. La seva ingesta ens ajuda una millor digestió; gràcies al seu alt contingut en fibra promou el trànsit intestinal i també dona sensació de sacietat. Per tant, és ideal en dietes per aprimar-se, tot i que la millor opció és menjar sempre sa. La ruca es caracteritza per tenir un sabor picant i això és degut als seus components anomenats glucosinolatos, que són potents antioxidants. A més aquesta família de verdures té una importància en la prevenció del càncer, ja que aquest aliment pot inhibir l’enzim histona desacetilasa, involucrada en la progressió de cèl·lules canceroses. A més, quan som grans cada cop és més difícil acumular calcis en els ossos i la ruca és un aliment que ajuda a aportar la dosis necessària de calci diari, ja que conté 160 mg per ració de 100 grams. Ja saps, la ruca és una opció excel·lent per preparar ensalades i barrejar amb fulles, a les que proporciona, a més de molts nutrients, un color intens i un agradable sabor.

maig/2019

publicitat

mercat

maig/2019

PEBROT El pebrot també té una quantitat molt

elevada d’aigua, més del 90% del seu pes. És baix en calories i proteïnes i no aporta greixos al nostre organisme, essent una bona font de fibra. És ric en antioxidants. De sabot, forma i textura tan singulars, també ens ajuda a regular el colesterol

PRUNA Com el carbassó i el pebrot, aquesta fruita també és rica en aigua, més del 80%. També és rica en hidrats de carboni, que li donen aquella dolços tan característica, sobretot gràcies al sorbitol, un sucre amb un efecte laxant. És una bona opció per a l’arribada de la calor, amb molts efectes beneficiosos

La cuina que no podem perdre

Plantes oblidades

robo molt interessant el projecte de divulgació del Col·lectiu Eixarcolant per recuperar el consum d’un seguit de plantes i herbes aromàtiques en la nostra dieta de dia a dia, ja sigui consumint-les crues en amanides, com cuites en cremes, saltats o arrossos. I per això vull dedicar l’article d’aquest mes de maig a aquesta tasca. Per què trobo interessant el projecte de la recuperació de les plantes oblidades, també conegudes com males herbes? Primer de tot perquè forma part de la nostra rica cultura gastronòmica, tant a nivell comarcal com a nivell nacional. Arreu dels Països Catalans podem trobar receptes amb aquest tipus de productes. Segon, perquè són relativament fàcils de trobar (si les coneixem), per tant, tot fent una mica d’activitat física com és anar a caminar podem arribar a casa amb productes frescos, saludables i gratuïts. Tercer, com a enriquiment personal. Abans les persones sabien quines aplicacions medicinals i gastronòmiques podien tenir les plantes que creixien als boscos i marges del país, en canvi ara, no en tenim ni idea i ens guiem per tendències fabricades des de despatxos on el que menys compta és la nostra salut. I quart, perquè si incrementem el seu consum, forçarem la seva introducció al teixit comercial de proximitat tot afavorint el seu conreu i/o recol·lecció. Ajudarem a equilibrar la balança entre l’economia industrial i l’economia agrària de la comarca. És molt important que hi hagi indústria perquè la classe treballadora tingui una feina digna, per tant, és

molt important que hi hagi una pagesia de proximitat que es pugui guanyar la vida dignament conreant aliment o cuidant bestiar perquè aquests treballadors es puguin alimentar. Personalment prefereixo veure camps cuidats i conreats al voltant de la conca que polígons amb carrers asfaltats i amb parcel·les buides a l’espera de la promesa feta ja fa uns anys pels polítics de torn, que hi hauria indústria. I em fa l’efecte que això tornarà a passar al pronosticat polígon de Can Morera, si no l’aturem a temps. I tornant al món gastronòmic, us podria proposar una recepta amb borraines, malves i bledes silvestres, o una amanida amb lletsó, corn de cérvol, fulles de rosella, oxalis i flor de ravenissa o bossetes de pastor. Però us faré una proposta senzilla i, alhora, atrevida i molt interessant. El que sí que us caldran són uns guants de pell o de plàstic una mica gruixuts per a la recol·lecció i neteja de les ortigues per fer-ne una truita a la francesa amb formatge blau Cuitora. La primavera és el millor moment de l’any per a la recol·lecció de les ortigues, us recomano que ho feu en espais on no hagin ruixat massa o gens amb fitoquímics. Us recordo, aneu armats amb uns bons guants i tisores, colliu-ne les parts més tendres i amb una certa abundància. Només n’aprofitarem les fulles, i un cop cuites passa com els espinacs, perden gran part del seu volum (i també les propietats urticants). Un cop collides i triades netegeu-les en abundant aigua freda. Mentre les manipuleu crues utilitzeu guants o estris

per estalviar-vos una estona d’urticària molesta. Per quatre persones ens caldrà: 8 ous (millor si són ecològics); una escorredora plena de fulles d’ortiga tendres netes; 100-150 gr de formatge blau Cuitora de la Formatgeria Ancosa; un parell d’alls tendres tallats a rodalles fines; sal i oli Primer de tot netegeu les ortigues com us he recomanat abans i trieu-ne les fulles tendres. Agafeu una paella una mica grossa poseu-hi un raig d’oli i ofegueu-hi els alls tendres, que deixin anar tota la seva aroma. Acte seguit, abans que es comenci a torrar, aboqueu-hi les ortigues i tireu-hi un pessic de sal. Deixeu que es coguin fent-les saltar de tant en tant ajudant-vos d’una espàtula. No les heu de deixar coure massa. Un cop hagin perdut el volum i s’hagin begut l’aigua que han deixat anar ja les podeu reservar. Si voleu, en aquest moment ja les podeu tastar. Mentre salteu les ortigues podeu aprofitar per tallar i esmicolar una mica el formatge, però sense passar-vos. Millor tenir ja el formatge a temperatura ambient, així quan l’afegiu a la truita es desfarà una mica quasi al moment. Ja ho tenim tot a punt, agafeu una paella antiadherent que no estigui ratllada i poseu-la a escalfar al foc, foc mitjà ja va bé. Mentre s’escalfa, trenqueu i bateu un

parell d’ous en un bol fins que quedi ben deixatat. Quan tingueu la paella calenta, hi tireu un raig d’oli ( jo m’ajudo amb un tros de paper de cuina per repartir bé l’oli i, alhora, en trec l’excés) hi aboqueu els ous batuts. Us podeu ajudar d’una pala per anar-los remenant i, quan estiguin semi cuits hi repartiu per sobre part de les ortigues cuites i el formatge. Deixeu que reposi un instant i quan comenci a fondre el formatge podreu començar a plegar la truita, primer d’un costat cap al mig i després de l’altre, mirant d’ajuntar les puntes. Penseu que ha d’agafar forma ovalada, així quedareu com uns experts. Gireu-la i deixeu-la reposar a la paella, fora del foc un instant perquè se segelli i, ja la podreu passar al plat. Si us ha quedat bé no ha de quedar torrada per fora i,sí, cremosa per dins. Però no patiu si no us queda perfecta a la primera, la majoria de cuiners que conec no les fan bé. Aquesta acció l’haurem de repetir tres vegades més i, ja podrem sorprendre els convidats. Jo, de vosaltres, no els diria que la truita té ortigues fins que se l’hagin cruspit. Serà un joc divertit. I perquè si no ho escric peto: Per la Conca (i per la gastronomia en general) #JoEixarcolat2019 Salut i visca la teca.

ORIOL CÀLICHS i SOLER / Cuiner / @OCalichs

La millor CUINA de l’Anoia

Vols anunciar el teu establiment? publicitat@anoiadiari.cat 609394628

maig/2019

publicitat

sortim

maig/2019 ELS DRONS TAMBÉ SERAN PROTAGONISTES Una de les novetats destacades d’aquesta edició de l’Aerosport serà la zona de drons, un espai de més de 400 metres quadrats on es faran demostracions de vol i curses de drons

sortim

Els “herois del cel”, protagonistes de l’Aerosport Per primera vegada, en la seva 27a edició el certamen aeri comptarà amb dos festivals, dissabte a la tarda i diumenge al matí. Les aeronaus del SEM, Bombers, Salvament Marítim i Mossos d’Esquadra volaran sobre l’Anoia

Aquest cap de setmana, 4 i 5 de maig, se celebrarà la 27ena edició d’Aerosport, el certamen d’aeronàutica general i esportiva organitzat per Fira d’Igualada. Durant dos dies l’Aeròdrom Igualada-Òdena serà punt de trobada del món aeronàutic d’arreu de l’Estat, amb la participació de més de 200 aparells de vol i trenta empreses del sector que s’exhibiran a la Fira. Enguany el certamen tindrà com a protagonistes els aparells i pilots que es dediquen a salvar vides des del cel. Sota el títol “Aeronaus que salven vides”, el certamen exhibirà helicòpters del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM), del cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya, de Salvament Marítim i del cos de Mossos d’Esquadra. La novetat més destacada d’enguany és la celebració de dos festivals aeris; a més del tradicional festival de diumenge a les 12h del migdia que aplega milers de persones a l’aeròdrom, enguany es farà també un festival dissabte a les 18h de la tarda. Ambdós estan dirigits pel prestigiós pilot Àlex Balcells i hi participaran pilots de la talla de Castor Fantoba, pilot navarrès d’acrobàcia que ha aconseguit més de quaranta medalles al llarg de la trajectòria esportiva i ha revalidat diverses vegades el títol de campió d’Espanya, d’Europa i ha obtingut medalles de bronze als mundials de 2015 i 2017. L’Aerosport estarà en funcionament dissabte de 10h a 21h i diumenge de 10h a 14h. La inauguració oficial tindrà lloc dissabte a les 11:30h i anirà a càrrec del Conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, del president de Fira d’Igualada Joan Domènech, de l’alcalde d’Igualada, Marc Castells, i de l’alcalde d’Òdena Francisco Guisado. Homenatge als herois del cel Tant dissabte com diumenge, tots els visitants podran veure de ben a prop diverses aeronaus destinades a salvar vides. En aquesta edició, Fira d’Igualada ha volgut homenatjar els pilots i equips que treballen sota pressió i en condicions molt complicades per assistir víctimes d’accidents, practicar rescats o actuar en emergències mèdiques. Per primera vegada es podran veure junts els helicòpters de Salvament Marítim (exposats dissabte d’11h a 16h), del Servei d’Emergències Mèdiques, del cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya i del cos de Mossos d’Esquadra, i els visitants podran conèixer de primera mà els pilots especialitzats en aquest tipus de rescats en condicions límit. Públic familiar A més dels festivals aeris durant tot el cap de setmana els espectadors podran assistir a diverses xerrades, veure la

Programa

Operació de rescat a Montserrat. BOMBERS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

zona d’estands amb una trentena d’expositors dedicats al sector aeronàutic (construcció, complements i accessoris, escoles de pilots, aeroclubs, mercat d’ocasió i simuladors) a més de la zona d’exposició d’avionetes, helicòpters, paramotors, vol a vela, ultralleugers i autogirs. A banda de l’activitat pròpiament aeronàutica no hi faltarà una zona d’activitats infantils, ja que l’objectiu de la fira és poder passar un dia en família. A més, també serà possible realitzar batejos de vol a través d’algunes de les empreses expositores. La fira té prevista una zona d’aparcament gratuït a l’entrada de l’aeròdrom i una zona de bar amb servei de begudes i entrepans. Expositors i conferències L’espai destinat a expositors d’Aerosport acull empreses i entitats del món del vol a motor, ultralleugers, vol a vela, motovelers, acrobàcia, paramotor, helicòpters, construcció amateur, complements i accessoris aeronàutics, escoles de pilots, aeroclubs i mercat d’ocasió. A més de la zona d’exposició on els visitants podran descobrir totes les novetats del sector, també es faran diverses conferències tècniques especialment adreçades als professionals de l’aerostació, com ara la conferència ”Curso básico de supervivencia” a càrrec del pilot Castor Fantoba que es farà dissabte a les 11h, la xerrada “Marco normativo aplicable en el ámbito de la aviación general” a càrrec del cap del servei d’aviació general i treballs aeris d’AESA Javier Asenjo que tindrà lloc dissabte a les 12h, la conferència“Controlador aeri: la professió i el seu accés” que farà el secretari de formació del sindicat USCA José Puga també dissabte a la una del migdia, la xerrada “Vol en formació per a pilots esportius” a càrrec del pilot Javier del

Cid que es farà diumenge a les 10:30h i la xerrada “Fotografia aeronàutica” que impartirà el pilot comercial i fotògraf Ismael Jordà també diumenge a les 11:15h. Una de les novetats d’enguany és l’Aero Chillout amb música en viu que es farà dissabte a les set de la tarda al mateix aeròdrom. Els festivals aeris El pilot d’acrobàcia igualadí Àlex Balcells és el director dels dos festivals aeris que ompliran de color i moviment el cel d’Igualada. Balcells, que habitualment és pilot de línia aèria de Vueling Airlines, també es dedica a fer d’instructor de vol i de vol acrobàtic i ha obtingut nombroses medalles i reconeixements, com ara el de campió d’Espanya. Balcells volarà amb un avió Extra 330 de fabricació alemanya, al costat del pilot navarrès Castor Fantoba, un també multipremiat pilot que ja ha volat diverses vegades a Aerosport i que és reconegut internacionalment per les seves habilitats als comandaments del seu Sukoi 26, un avió de fabricació russa amb el qual ha guanyat unes 40 medalles i és una joia única. Programa dels festivals Dissabte a les 18h i Diumenge a les 12h -PA-18 Super Cub, durada 10 minuts PILOT : Xavier Esteller. -SE5 replica, KIEBITZ, durada 14 minuts PILOTS: Alain Roy, Johannes Rumpf, François Leboeuf, Jaume Capell. -Aeromodels a gran escala. -ZLIN MORAVAN, BUCKER, DORMIER DO-27, PILOTS: Daniel V. Gonzalez, Carlos Marti, Jose Llacer, Rafael Molina. -Acrobàcies i tall de cinta amb Extra 330SC, PILOT: Alex Balcells. -Acrobàcies i tall de cinta amb Sukoi SU-26, PILOT: Castor Fantoba.

CAP DE SETMANA Concentracions i exposició d’avionetes, helicòpters, paramotors, vols a vela, ultralleugers i autogirs. Activitats per a infants, a càrrec del grup d’animació Animan’s Servei de Bar-Restaurant de demostració de Drons Visita a les aeronaus que “salven vides”: Salvament Marítim (Dissabte d’11h a 16h); Bombers de la Generalitat; Mossos d’Esquadra; Servei d’Emergències Mèdiques DISSABTE 10:00 Obertura 11:00 Conferència ” Curso básico de supervivencia” a càrrec del pilot Castor Fantoba. 11:30 Acte inaugural, amb la presència de l’Hble. Sr. Damià Calvet. Conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i les autoritats locals. 12:00 Conferència“ Marco normativo aplicable en el ámbito de la aviación general” a càrrec del cap del servei d’aviació general i treballs aeris d’AESA Javier Asenjo. 13:00 Conferència “Controlador aeri: La professió i el seu accés” a càrrec del secretari de formació de USCA (sindicat de controladors aeris) José Puga. 14:00 Aeropaella per a pilots i expositors 16:00 Taller pràctic “Entelat i rematxat” a càrrec del Sr. Antonio Marcos de L’Aeronautic 2000 18:00 Festival Aeri 19:00 Aero Chill-out, música en viu amb el grup SET DE VEU, servei de bar, entorn… el necessari per acabar un gran dia. 21:00 Tancament. DIUMENGE 10:00 Obertura 10:30 Conferència “Vol en formació per a pilots esportius” a càrrec del pilot Javier del Cid 11:15 Conferència “Fotografia aeronàutica” a càrrec del pilot comercial i fotògraf Ismael Jordà. 12:00 Festival Aeri 13:30 Signatura d’autògrafs a càrrec de Castor Fantoba i Àlex Balcells, pilots acrobàtics del festival 14:00 Tancament

maig/2019

publicitat

sortim

maig/2019

Gastronomia

Va de tapes, va de festa, Vademercat El Mercat de La Masuca torna a obrir les seves portes un dissabte a la nit, per viure una nova festa gastronòmica. Els foodies tenen una cita, el 18 de maig, amb productes de proximitat, maridats amb música, dansa, màgia i teatre El Mercat de la Masuca obrirà una vegada més les seves portes un dissabte al vespre per viure una nova festa: la 4a edició del Vademercat. La nova cita d’aquest esdeveniment que aplega gastronomia i diversió en un espai singular, com és el mercat municipal de La Masuca, serà dissabte 18 de maig, de 8 del vespre a 12 de la nit. El Vademercat és una iniciativa del col·lectiu gastronòmic Vadefoodies, en col·laboració amb el departament de Comerç de l’Ajuntament i l’Associació de Botiguers del Mercat i amb el suport de la Diputació de Barcelona. En aquesta nova edició, els organitzadors volen omplir La Masuca, tal com ha succeït en les edicions anteriors, en les quals milers de visitants van poder degustar les tapes proposades pels paradistes del mercat, tot gaudint d’espectacles de música, màgia, teatre, etc. En aquesta edició també es mantindran els canvis logístics per evitar aglomeracions, amb la zona de barres fora el recinte i un control d’accessos al recinte.

preus populars. Hi haurà prop d’una trentena d’estands de menjar i beure i, a banda dels paradistes de la Masuca, hi participaran associacions gastronòmiques i productors de la comarca. Música, màgia, dansa i teatre La vetllada serà amenitzada amb les actuacions de Bollywood Igualada, DJ Isidre Ismix, La Clau, DJ Xavi Moreno i l’animació teatral de Les trenta deu Maria Antònia i la màgia del Mag Caru. Venda de tiquets Els tiquets (cartró de 5 tiquets per 6€) es podran comprar anticipadament a les mateixes parades del mercat, i el mateix dia a la tarda, als estands de Vadefoodies que estaran ubicats dins el recinte del mercat (cartró de 5 tiquets, a 7 €)

Tapes de proximitat Com els altres anys, els paradistes del Mercat oferiran els seus millors pro-

ductes i receptes, elaborats prioritàriament amb productes de proximitat, perquè els assistents els puguin degustar a

Concurs de tapes En aquesta edició es reedita el tradicional concurs per triar les millors tapes de la nit, amb un jurat format per Teresa Pareta, Josep Maria Guasch, Jordi Viladoms i Níria Pascual

maig/2019

publicitat