ANOIADIARI 41 (Abril/2019) by AnoiaDiari

4ªJornada gastronòmica de les plantes oblidades

Número 41 · Abril del 2019/ Gratuït / www.anoiadiari.cat A portada P04

Pàgines centrals Política P18

Els partits aposten per cares noves a poques setmanes de les municipals

Els insubmisos anoiencs recorden la seva lluita Fa 30 anys, un grup de joves van començar una campanya de desobediència, negant-se a fer la mili o la prestació social substitutòria. Era la primera insubmissió col·lectiva. L’AnoiaDiari recull el testimoni dels primers insubmisos de l’Anoia

ACAN / Fons La Veu de l’Anoia

Cultura P38

30 anys amb la Mostra Societat P08

Societat P12

Economia P34

Ensenyament P32

Canvis en les preinscripcions dels ensenyaments obligatoris Esports P36

Competició, lleure i turisme es fonen en 4 dies d’espectacle amb la VolCAT Cultura 42

Les bretolades costen més de trenta mil euros als igualadins

L’Anoia és la 3a comarca amb menys població nouvinguda

La Zona Franca entra de nou en la polèmica per Can Morera

PÀGINES ESPECIALS LLAR I SERVEIS IMMOBILIARIS

Sánchez Piñol i els autors anoiencs marquen l’agenda de Sant Jordi

editorial

Cartes dels lectors Compromís per la Conca

abril/2019

Les més llegides al digital Polèmica pel veto de símbols a favor dels presos polítics en locals nocturns 27/3/2019

Associació Per la Conca Anoia El futur de les persones que estimem i volem viure a la Conca d’Òdena depèn de la posada en valor, preservació i dinamització del nostre patrimoni natural i cultural. Per això, els col·lectius i persones sota-signants ens comprometem a treballar per tal de dotar-nos d’un model territorial que es basi en els següents criteris: 1. Participació ciutadana La participació àmplia i real de la ciutadania és imprescindible per posar l’interès general al centre del desenvolupament del territori. L’exposició d’informació pública detallada, la interlocució amb les organitzacions interessades, el plantejament d’alternatives i la cerca de consens social han de ser la norma en el planejament urbanístic i territorial. 2. Indústria de futur La indústria ha sigut històricament font de riquesa i d’ocupació a la Conca, i continuarà sent-ho en el futur si s’adapta a l’actual revolució del coneixement. Cal prioritzar l’activitat econòmica local i potenciar inversions que estiguin fonamentades en la innovació i la sostenibilitat. 3. Urbanisme sostenible Els sòls agraris i forestals són un recurs finit i d’alt valor estratègic, no una reserva de sòl urbanitzable. Cal apostar per un model urbanístic compacte, que es desenvolupi a partir dels nuclis de població i polígons actuals i que eviti la urbanització de sectors aïllats, altament consumidors de sòl, o que destrueixin altres activitats ja existents. 4. Dinamització rural El món rural té valor des de les perspectives històrica, cultural, econòmica i paisatgística. La pagesia és passat i present, i la necessitem pel futur. Hem de reconèixer, respectar i potenciar el paper de l’activitat agrària i continuar la tasca de dinamització del territori a partir d’un model que posi al centre el món rural des de totes les seves vessants: residencial, de producció d’aliments, turisme, pràctica esportiva… Així mateix, ens comprometem a vetllar per tal que d’altres persones, entitats i administracions públiques desenvolupin la seva activitat de forma alineada a aquests criteris. Per una Conca sostenible, viva i amb futur!

Poca feina?

Laura Orgué Neus Carles i Eva Pedraza seran les números 1 i 2 de Poble Actiu 23/3/2019

Podeu fer-nos arribar les vostres cartes, amb el vostre nom i cognoms, telèfon i número de carnet d’identitat a l’adreça contacte@anoiadiari.cat o a través de l’espai Parlem! del diari digital www.anoiadiari.cat. També a la redacció del diari, al C/ Sant Magí 26 d’Igualada. Cal que els textos no superin els 1000 caràcters d’extensió. L’AnoiaDiari es reserva el dret de no publicar-los o escurçar-los.

L’esportista igualadina de muntanya ha anunciat que es retira de l’alta competició. Laura Orgué ha estat una referència per a l’esport anoienc, amb una sèrie de victòries gairebé ininterrompudes en el quilòmetre vertical.

Els tres darrers Presidents de la Generalitat avalen a “Messi” Castells 13/3/2019

Pere Navarro

La comparsa “Divinas de la muerte” guanya el concurs del Carnaval igualadí 3/3/2019

El delegat de l’Estat al Consorci de la Zona Franca manifestava el mes passat el suport de l’ens al projecte urbanístic de Can Morera. Un interès que rebrota després d’una dècada de silenci sobre la iniciativa del macro polígon de 300 hectàrees a l’Espelt.

Un treballador mor en quedar atrapat en una excavadora a Masquefa 26/3/2019

Níria Pascual 05

Jaume Pérez Igualada Des de fa unes setmanes, hi ha les 24 hores del dia un cotxe dels Mossos davant els jutjats d’Igualada, aparcat damunt el passeig. Sembla que, després que es fessin unes pintades en algun jutjat, es va donar l’ordre que la policia catalana custodiés els jutjats del país. Jo em pregunto: no tenen altra feina? Ja no parlo que estem en situació de nivell 4 d’alerta terrorista, que això ens pot semblar ben lluny... fins que passa alguna desgràcia... Parlo també dels molts robatoris que hi ha a la nostra comarca, no només a la seva capital, sinó també a les urbanitzacions. A mi, com a ciutadà, m’agradaria més veure aquest cotxe dels Mossos voltant, fent de policia de proximitat, que no perdent el temps davant el jutjat.

SÓN PROTAGONISTES A WWW.ANOIADIARI.CAT

La professora Marisa Vila, primera incorporació de la llista de Castells 19/3/2019

La petita de les germanes Pascual, atleta del FC Barcelona, continua sent la llançadora de javelina de referència. En la primera cita del calendari, el Campionat de Catalunya d’Hivern, va enfilar-se a dalt de tot del podi fent volar la javelina a 46,48 metres.

Un home mor en estavellar-se una aeronau sense motor a l’aeròdrom 24/3/2019

Pep Farrés El director de la Mostra, al capdavant d’un equip amb desenes de professionals i voluntaris, afronta l’edició dels 30 anys. Igualada acollirà espectacles que veuran uns 700 professionals i més de 36.000 espectadors durant quatre dies, del 4 al 7 d’abril.

editorial

abril/2018

EDITA Cinquanta-set SL C/Rec 15 · Igualada

Editorial

DIRECCIÓ Toni Cortès Minguet COORDINACIÓ Francesc Vilaprinyó REDACCIÓ Albert Compte Toni Cortès Francesc Vilaprinyó PUBLICITAT Pere Ribalta CORRECCIÓ Mercè Badal IL·LUSTRACIONS Pau Badia “Nomdenoia” WEB Creagia IMPRESSIÓ Lerigraf S.L.

A voltes amb el Pla Director

ANOIADIARI C/ Sant Magí, 28 08700 Igualada REDACCIÓ redaccio@anoiadiari.cat 651942192 PUBLICITAT publicitat@anoiadiari.cat 608463829 www.anoiadiari.cat TEXT LEGAL Cinquanta-set S.L. es reserva tots els drets sobre els continguts de l’AnoiaDiari sense que es puguin reproduir ni transmetre, totalment o parcial, a altres mitjans de comunicació, sense prèvia autorització escrita.

ere Navarro apareixia fa un mes a Igualada per anunciar que ara el Consorci de la Zona Franca torna a mirar amb bons ulls el Polígon de Can Morera i, per tant, el Pla Director Urbanístic de la Conca d’Òdena. No se sap amb claredat la implicació que tindrà aquest organisme, que depèn de l’Estat, en la implantació d’aquesta zona industrial al costat de l’Espelt i què hi aportarà. Per activa i per passiva, des de 2011, les fonts del Consorci havien posat a la nevera aquesta idea i argumentaven un deute estratosfèric per aparcar-lo. Ara, aquella idea rebrota però amb un panorama radicalment diferent al del 2005-2006, quan se’n parlava per primer cop. I amb l’oposició més viva que mai, amb una nova generació de persones que han articulat una plataforma i que desenterren la destral de guerra pel que consideren una operació especulativa, amb aromes electorals. Els anoiencs i les anoienques estan acostumats a anuncis joiosos de grans inversions quan vénen els comicis, amb temes cíclics de promeses que són de molt difícil concreció. Les de més llarga durada, tant fa quin color de govern hi ha, són el macropolígon de Can Morera i el soterrament del tren a l’entrada d’Igualada. Hi ha una menció honorífica molt meritòria per a la Ronda Sud, amb la salvetat que

en aquest cas sí que es va avançant una mica, a pas de tortuga. Per soterrar el tren a l’entrada d’Igualada fa falta una inversió monstruosa -una vintena de milions d’euros, pel cap baix- que supera de llarg els euros que dedica la Generalitat cada any a l’Anoia (els darrers pressupostos eren d’uns deu). Parlar del que s’hauria d’invertir i dels costos ambientals del macropolígon són figues d’un altre paner. Hi ha un consens generalitzat pel que fa a administracions sobre que cal fer el macropolígon, però organitzacions ciutadanes -Per la Conca- i econòmiques -Unió de Pagesos- han recordat que, de moment, ja hi ha una activitat viva al territori, explotacions agrícoles. També hi ha famílies que podrien veure l’entorn rural en què han viscut durant dècades sacrificat en el nom del progrès. La topada per Can Morera és molt més que una discussió filòsofica sobre el progrés. Ho és entre respectar l’activitat endògena del territori, l’agricultura, o fer una aposta per inversions que han de venir de fora, que són un meló per obrir. Les administracions no han especificat què ha de recalar a Can Morera ni com i quan cristal·litzarà un macropolígon que -insisteixen- s’ha de fer allà. Quines certeses d’inversió i prosperitat aporta el projecte per sacrificar un mode de vida?

Hi ha un consens generalitzat pel que fa a les administracions sobre que cal fer el macropolígon, però organitzacions ciutadanes -Per la Conca- i econòmiques -Unió de Pagesos- han recordat que, de moment, ja hi ha una activitat viva al territori, explotacions agrícoles

Enquestes

DIFUSIÓ CONTROLADA PER

MEMBRE DE

Creieu que es podrà fer el soterrament del tren a Igualada?

AMB EL SUPORT DE

Sí, és necessari 31,8% No, només és propaganda electoral 60% Cal buscar una solució de menys impacte que el soterrament 8,2%

TOTA L’ACTUALITAT DE L’ANOIA www.anoiadiari.cat

Hi ha un problema amb l’habitatge a la comarca?

Sí, manquen opcions de lloguer assequible 75,5% No 3,2% Hi ha disponibilitat de pisos, només calen reformes 21,3%

PAU BADIA NOMDENOIA Arquitecte i il·lustrador

Participa a les enquestes setmanals a www.anoiadiari.cat

T’informem a: www.anoiadiari.cat

T’escoltem a: 609394628

Et llegim a:

Estem en contacte a:

contacte@anoiadiari.cat

@anoiadiari

Ens trobem a: facebook.com/anoiadiari

BUSQUEM COMERCIALS publicitatpremsa@gmail.com

t.me/anoiadiari

C/Sant Magí, 26 · 08700 Igualada

a portada

“

abril/2019

“A la façana de l’edifici del Govern Militar de Barcelona es veu encara, com l’escut constitucional està afegit sobre el del regim dictatorial. No el van retirar, tan sols el van tapar” CARLES COSTA

Judici al jove igualadí Carles Costa, el 14 de maig de 1996, al Jutjat Penal número 2 de Barcelona. ACAN/FONS LA VEU DE L’ANOIA

30 anys d’insubmissió: Cap servei a l’estat, ni civil ni militar AnoiaDiari commemora les primeres presentacions d’insubmisos de l’Anoia en el procés de resistència pacífica contra el servei militar ALBERT COMPTE RIBA

En el marc del 30è aniversari de les primeres declaracions col·lectives d’insubmisos, AnoiaDiari recupera el testimoni d’alguns dels primers activistes contestataris al servei militar i a la Prestació Social Substitutòria (PSS) de l’Anoia. La seva va ser una resposta emmarcada en els primers anys de democràcia a l’estat espanyol, el conflicte internacional de la Guerra d’Irak de la dècada dels 80 i l’adveniment dels exèrcits professionals dels estats moderns. El moviment pacifista, desvinculat de tota posició religiosa i amarat de principis ètics, a la vegada que manifestava de forma pública el seu desacord amb la Llei d’Objecció de Consciència havia tingut com a referent Pepe Beunza, el primer objector que va conèixer l’estat. Parlem amb Carles Costa (Igualada, 1970), Gerard Balasch (Igualada, 1973) Víctor Valls (Igualada, 1969) i Joan Cruz (Igualada, 1964). El tràmit de la declaració col·lectiva o l’opció individual La llei del 1984 creava un òrgan de govern, el Consell Nacional d’Objecció de Consciència (CNOC), que de forma arbitrària decidia si un ob-

jector era o no reconegut com a tal. Aquesta tria permetia als objectors passar a dependre de l’Oficina per a la Prestació Social Substitutòria -una prestació que no va entrar en vigor fins el 1989- o bé els mantenia dins del circuit militar, a la llista per ser cridat a files. Les penes a què s’enfrontaven els insubmisos en no voler fer la PSS eren de 2 a 6 anys, mentre que es PSS tenien una durada que oscil·lava entre l’any i mig i els 2 anys. “Estava més penat la negativa a fer la prestació social que la negativa a fer el servei militar”, assenyala Costa. La resposta social a l’aprovació de la Llei d’Objecció de Consciència de l’estat del 1984 va ser a Catalunya la fundació de MiliKK aquell mateix any. A la vegada havia aparegut una escissió del MOC, l’Associació d’Objectors per a un Servei Civil per la Pau i la Cultura (AOSPIC), que canalitzava l’opció dels joves objectors vers una prestació civil. Vist des del moviment d’insubmissió era un servei que destriava els homes joves i sans perquè fessin un servei gratuït a la comunitat, durant un període semblant a les penes més baixes de presó i que treia opcions de feina a altres col·lectius. “Un jove va passar de tenir dues opcions a tenir-ne

tres -concreta l’aleshores activista del MOC-, el servei militar, la PSS o la insubmissió. A nivell local es va crear el MOC Anoia i per fer de paraigües a les nombroses associacions que apareixien es va crear la Plataforma per l’Objecció d’àmbit comarcal. La gran majoria de mobilitzacions es centralitzaven a Barcelona”. En aquest sentit, els moviments de la dècada dels 80 bevien també del pacifisme contestatari contra la primera Guerra del Golf: del suposat escenari de ser enviat al front durant la mili es va passar a una possibilitat real. Costa assenyala que en aquell període es “va posar sobre la taula l’increment d’objectors, no hi havia prou places per absorbir-los a tots. Durant aquells anys es van declarar dues amnisties”. Joan Cruz recorda la primera presentació d’insubmisos davant les delegacions del govern. “Era el febrer del 1989 i vaig acompanyar tres dels vuits primers insubmisos de Catalunya que van rebre un Consell de Guerra per insubmissió, el Josep Mª Moragriega, Yon Sànchez i Carlos Hinojosa”. Cruz va ser un activista vinculat al Casal de la Pau, al carrer Cervantes núm. 2 de Barcelona. En aquella seu, homes i

“ “A mi no m’agrada obeir, m’agrada entendre” JOAN CRUZ

“El moviment va ser un aprenentatge sobre pacifisme, desobediència civil i defensa dels meus principis” VÍCTOR VALLS

dones vinculats a la revolta pacifista de l’objecció informaven als joves cridats a files. “L’oficina estava oberta totes les tardes i allà t’informaven com presentar la declaració col·lectiva i després, si volies escollir la desobediència. Era el nexe de tots els col·lectius partidaris de la insubmissió”, recorda Costa. Gerard Balasch va ser un dels joves anoiencs que no va contestar amb l’objecció, sinó que tampoc volia prestar serveis gratuïts a l’estat, substitutoris d’un servei militar que refusava. “Em van cridar a files l’any 1991. Ja tenia bastant arrelada la idea de fer-me insubmís i em vaig posar en contacte amb el Carles Costa i la gent de MiliKK, al Casal de la Pau. Allà ens van ajuntar a uns cinc o sis i vam firmar un manifest en què signaves proclames combatives com Cap servei a l’estat, ni civil ni militar, no creure en els exèrcits i la voluntat de no voler fer un servei substitutori. Ho vaig dir a casa i ja et pots imaginar l’estampa familiar. No els va agradar gaire. Tot això ho vaig començar a moure un mig any abans que em cridessin a files”. Joan Cruz relata l’entrega de la seva documentació davant del Govern Militar. “El 1989 em vaig presentar davant del jutge Ricardo

abril/2019

publicitat

a portada

abril/2019

30 ANYS D’INSUBMISSIÓ

Els antecedents de la revolta pacifista En aquella època els que havien fet objecció fins aleshores eren els testimonis de Jehovà, un total de 200 a la presó, i alguns adventistes del Setè Dia. No volia cap confusió i per això vaig dir que era catòlic. Però, [...] una Església [franquista] tan tacada de sang i tan present en tots els banquets dels rics, a mi realment em feia vergonya fer objecció de consciència com a catòlic. Per això vaig dir que era pacifista i no violent”. Corria l’any 1971 i amb aquestes paraules Pepe Beunza, el primer objector de consciència de l’estat espanyol, recordava en el seu testimoni, publicat al recull de textos Objecció, la revolta permanent, alguns dels elements del seu posicionament ètic sobre l’Objecció de Consciència. Com explica a Els inicis de l’Objecció, la seva posició bevia de la filosofia d’una comunitat francesa anomenada Arca, de la qual Beunza sent a parlar per primera vegada l’any 1967. “Era una comunitat pacifista, que havia après de Gandhi. El qui dirigia la comunitat es deia Lanza de Vasto [...]. Vam sentir parlar d’un munt de coses que per a mi eren noves: objecció de consciència, desobediència civil, tècniques d’acció, no-violència, resistència pacífica...”.

El seu posicionament com a catòlic tenia un segon motiu de pes i és que fins al final de la dictadura, l’únic motiu pel qual es podia al·legar algun tipus d’objecció davant el codi penal militar del Ministeri de Defensa eren conviccions religioses. Uns anys després, a l’abril del 1977, amb el projecte de la nova Constitució, l’estat espanyol ratificava el Pacte Internacional dels drets Civils i Polítics. El 28 de desembre d’aquell mateix any, feia el mateix amb el Conveni Europeu dels Drets Humans. L’any 1979 el Moviment d’Objecció de Consciència (MOC) publicava la primera declaració ideològica i el 1983 els Testimonis de Jehovà feien pública la seva posició d’oposar-se també a la prestació civil -futura PSS-. Segons Carles Costa, “com a activista del MOC, nosaltres lluitàvem contra les entitats que oferien places per desenvolupar una prestació, perquè legitimaven la Llei d’Objecció que nosaltres consideràvem punitiva per als objectors i perquè, si existia una prestació no permetia qüestionar l’existència d’un exèrcit i d’un servei militar. Era substitutòria”, puntualitza Costa.

Izquierdo Grima, del Togado militar núm. 1, a les dependències dels jutjats, al carrer de la Pau. Érem uns quants joves que la vam presentar. Jo estava fent la tesi a la universitat i havia demanat prorrogues per estudiar, tenia ja 25 anys. Era el més gran del grup i per aquest motiu, als joves els tocava entrar a la presó de la Trinitat, mentre que a mi m’havien de fer entrar a La Model. Izquierdo em va dir que en ser més gran, estudiant i no dur cresta com la resta dels companys seria un escàndol mediàtic si m’hi enviava. Va dir que em citaria la setmana que ve i jo vaig dir-li que em presentaria quan voldria. Vaig estar en recerca i captura i em vaig presentar per Nadal però el jutge no em va voler rebre. Al mes de febrer del 1991 em vaig tornar a presentar i aleshores sí, em van enviar a la Model 17 dies”, comenta Cruz. Sobre les Declaracions col·lectives, Costa subratlla que en el procés per a la insubmissió “el primer acte que es feia de desobediència era en grup. Aquestes declaracions, tot i no ser legals eren acceptades perquè el requisit de justificar l’objecció xocava amb drets fonamentals reconeguts en la Constitució i perquè se’n van presentar moltes. Un cop el Tribunal Constitucional va tenir redactada la llei, les Declaracions col·lectives van ser denegades i cada cas va ser analitzat sota criteris arbitraris per concedir o no el dret d’objecció fet pel CNOC”, detalla Costa. “A mi em van revocar l’opció d’objector i em van cridar a files. En no presentar-me al servei militar quan van cridar la lleva, als quinze dies, ens vam presentar en bloc al Govern Militar per entregar el document conforme declaràvem que no aniríem a la mili”. Balasch recorda un dels moments més delicats dels tràmits. “Més tard, els de MiliKK ens van acompanyar a tot el grup als Jutjats Penals, aleshores situats a prop de l’Arc de Triomf de Barcelona. Era un tràmit delicat on vam patir, perquè allà entregaves uns documents on demanàvem no ser jutjats per l’ordenament militar, sinó per l’enjudiciament civil. Se’ns podien quedar”. En ser cridat a files, un home era civil o militar? Durant els primers anys en democràcia, les competències per jutjar les situacions dels insubmisos havien de pivotar de la justícia militar a la civil, però no va ser fins el desembre de 1991 que es publicava la Llei Orgànica del Servei Militar, que modificava el reclutament via derogacions d’articles. Tots els casos dels insubmisos, que fins aleshores eren tractats pel Govern Militar van ser desplaçats del codi penal militar al civil i van passar a dependre de la Jurisdicció Ordinària -a l’Audiència Provincial o bé a un Tribunal Penal-. “És l’únic delicte tipificat en la justícia militar que s’ha passat a la civil”, apun-

Carles Costa. ALBERT COMPTE

Àngel Cruz.

Gerard Balasch. ALBERT COMPTE

Víctor Valls. ALBERT COMPTE

ta Costa. “Nosaltres en aquella situació no érem civils, érem militars que havíem desobeït. Tenien jurisdicció sobre nosaltres”, aclareix. Costa recorda el seu procés.

“En el meu cas van passar sis anys fins que no em van cridar a judici. Vaig ser jutjat al 96 i condemnat a pagar una multa de 200.000 pessetes -uns 1200€-. I en el cas de ser

a portada

abril/2019

30 ANYS D’INSUBMISSIÓ de l’edifici del Govern Militar de Barcelona es veu encara, com l’escut constitucional està afegit sobre el del regim dictatorial. No el van retirar, tan sols el van tapar”.

Francina Gabarró, Jaume Piquer, Xavier Badia, l’advocada Merche Álvarez i l’insubmís Víctor Valls, en un acte en suport a Carles Costa, a l’Ateneu Igualadí, el 10 de maig de 1996. ACAN/FONS LA VEU DE L’ANOIA

Àngel Cruz, a l’entrada del Jutjat del Penal número 20 de Barcelona, el 21 d’octubre de 1996. ACAN/ FONS LA VEU DE L’ANOIA

insolvent et queien 15 dies d’arrest domiciliari”. Va ser la mateixa sentència que va rebre Balasch, “al judici em van absoldre de la presó i em van condemnar a pagar una multa de 1200€ i va fallar a favor meu un refugi legal que es deia error invencible. Van valorar que per a mi era més important seguir les meves creences que no pas fer el que m’obligava la llei”. En aquest punt del procés, Cruz havia estat arrestat: “La Llei d’enjudiciament havia de canviar i Merche Álvarez, la meva advocada, va demanar la meva llibertat provisional al jutge instructor. Me la va denegar. Als 15 dies d’estar empresonat, el jutge instructor ja no tenia la potestat sobre la meva situació i ho decidia el tribunal que t’havia de jutjar. Vaig tornar a Igualada un dissabte de Carnaval”, recorda. Com el Carles Costa, Cruz va estar anys a l’espera del seu judici, “El

tribunal em va deixar en llibertat provisional i vaig estar en aquesta situació 7 anys. Quan va arribar la data del judici ja s’havia abolit el servei militar, la PSS i el jutge civil em va condemnar a 2 anys de presó. En no superar els 2 anys i 1 dia no vaig ingressar”. Balasch acaba el seu relat amb una anècdota, “M’havien designat a una caserna de Saragossa. La nit anterior al dia que em tocava entrar a files vam anar amb uns amics tota la nit de festa per Saragossa i a les 8 del matí vam passar per davant de la caserna i al vigilant que hi havia allà plantat li vam fer unes botifarres. Més tard vaig saber que quan estàs en un lloc per un motiu i fas tot el contrari del que et tocaria fer, segons Jodorowsky fas una acció de psico-màgia. Em va agradar la coincidència”. Costa ha volgut acabar el seu testimoni amb un detall: “a la façana

El cas de Víctor Valls o com s’evapora un recurs al Tribunal Suprem “El 1987 em tocava fer la mili. Quan em va arribar la carta per anar a la caserna de Cartagena vaig entregar directament els papers en què em declarava objector i al cap de dos o tres anys, quan em tocava fer la PSS també em vaig declarar insubmís. En el meu cas no vaig presentar cap Declaració col·lectiva i quan va arribar el dia de començar la PSS hi vaig anar per comunicar als responsables que no la faria. No em van requerir mai d’anar a la mili però sí que em van denunciar per no fer la PSS. La gent que passava uns requisits mèdics, era sana i tenia 18 anys els tocava treballar un o dos anys de forma gratuïta” recorda Víctor Valls, afegint al seu testimoni que “tenia d’advocat Francesc Arnau i havia pogut fer-li alguna consulta al Sebastià Salelles. Em van fer el judici a l’octubre de 1994 a l’Audiència Provincial i em va defensar el Llorenç Olivé. Em van condemnar a 5 anys d’inhabilitació per exercir qualsevol càrrec públic. Vam recórrer la sentència amb un recurs que ens havia de portar al TS, però de forma curiosa aquest recurs es va perdre. Després d’aquest tràmit fallit hi va haver el canvi de la llei i mai més es van posar en contacte amb mi sobre el recurs. Principis ètics, no-violència, creença i llei La diferència bàsica entre la resistència dels Testimonis de Jehovà i l’actitud de protesta civil l’explica Beunza quan narra el seu posicionament: “Dins de l’estratègia de l’acció no violenta, s’ha d’evitar la clandestinitat; la denúncia ha de fer-se pública perquè sigui més eficaç, encara que això s’ha d’adaptar a les circumstàncies i a la situació de cada país. [...] El moment ha de

“

“La nit anterior al dia que em tocava entrar a files vam anar amb uns amics tota la nit de festa per Saragossa i a les 8 del matí vam passar per davant de la caserna i al vigilant que hi havia allà plantat li vam fer unes botifarres” GERARD BALASCH “El moviment buscava un objectiu final, l’estat desmilitaritzat” CARLES COSTA

ser el que ens permeti arribar a més nombre de gent i el lloc, el que permeti donar més publicitat a l’acció”. I és que per convicció, els Testimonis de Jehovà no són contestataris amb el poder legal i “respecten l’autoritat dels governs sota els quals viuen”. Es limiten a contrastar els seus principis amb la llei vigent i responen amb una “desobediència” individual no contestatària que els fa assumir les penes dictaminades per la justícia. Amb tot, i segons una ressenya breu sobre la situació publicada al web de Jehovah’s Witnesses, és des del col·lectiu religiós que es subratlla l’existència encara de l’Art. 30 de la Constitució espanyola i que resa de la següent forma: 1.) Els espanyols tenen el dret i el deure de defensar Espanya. 2.) La llei fixarà les obligacions militars dels espanyols i regularà, amb les degudes garanties, l’objecció de consciència, així com les demés causes d’exempció del servei militar obligatori, podentse imposar, en el seu cas, una prestació social substitutòria. 3.) Es podrà establir un servei civil pel compliment de finalitats d’interès general. 4.) Mitjançant la llei es podran recular els deures dels ciutadans en els casos de risc greu, catàstrofe o calamitat pública. És en aquest sentit que tot i ser l’espanyol, un estat que ha adoptat textos europeus com el Conveni europeu dels Drets Humans, on l’Art. 9 contradiu el text constitucional, com també ho fa l’Art. 18 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics -els quals són tots dos gairebé calcats-, una situació de risc greu, catàstrofe o calamitat pública, pel seu caràcter crític, pot necessitar de criteris immediats per fer prevaldre l’article constitucional per sobre d’unes lleis internacionals en drets per als individus, les instàncies defensores dels quals, no podrien aplicar-los. Segons Beunza “No hi ha cap exèrcit, sigui català, basc, espanyol, de l’OTAN o de l’ONU, que ens pugui defensar d’un atac amb armes atòmiques, químiques o bacteriològiques”.

societat

abril/2019

societat

26 contenidors cremats

La part més important de la factura per actes vandàlics -sense comptar les pintades- se l’endú la crema de contenidors. El 2018 es van destruir 26 contenidors, 7 menys que el 2017

La factura de les bretolades costa a Igualada més de 30.000 euros l’any Els desperfectes a les escales mecàniques del carrer Sant Magí o a l’ascensor de Fàtima, per bé que són menors en termes econòmics, fan que aquests elements tardin molts dies a aranjar-se i tornar a funcionar FRANCESF VILAPRINYÓ

La factura del vandalisme amb els contenidors com a principal objectiu no va tenir grans canvis a Igualada respecte el 2017. El balanç de contenidors cremats del 2018 a Igualada va ser inferior al de l’any anterior, ara bé, les bretolades no s’han limitat als contenidors: les escales mecàniques del carrer Sant Magí o l’ascensor de Fàtima també han sofert desperfectes per accions voluntàries. En el cas de les escales mecàniques, amb gairebé dues dècades, les avaries per l’ús continuat tenen gairebé tanta incidència com el vandalisme. El govern apunta que en breu s’haurà de fer una gran inversió per renovar-les també. El global del 2018 de la factura dels actes vandàlics -sense comptar les pintades- va ser de més de 30.000 euros. El gruix d’aquest cost, és clar, la reposició de contenidors. L’any 2017, fins el 31 de desembre de 2017, a la capital anoienca es van cremar o destruir -en la majoria de casos, per actes vandàlics- 33 contenidors. Els dotze mesos de 2018, els contenidors destruïts pel foc van ser 26. Els casos de vandalisme pel que fa a contenidors no varien al llarg de tot l’any. Els primers set mesos de 2018 es van saldar amb 14 d’aquests elements destruïts, per 16 del mateix període l’any abans. L’ascensor de Fàtima El 2018, l’ascensor de Fàtima va ser objecte de tres actes vandàlics i va estar 40 dies inactiu. És a dir, gairebé un de cada sis dies de l’any no va funcionar. El cost de les reparacions va ascendir a 4.300 euros. En el cas d’aquest ascensor, les bretolades han estat freqüents i ja el 2016 es van haver de canviar les portes -9.000 euros de les arques públiques- i col·locar elements de seguretat per actes vandàlics.

Les escales mecàniques del carrer Sant Magí el 2018 van ser objecte, almenys, d’una dotzena de bretolades. Si bé el cost de les reparacions per al contribuent igualadí ha estat inferior (900 euros) i han estat fora de servei menys dies -20 en total- el seu estat de conservació és força delicat. Les escales mecàniques, en el tram final de vida La seva primera instal·lació data de fa 18 anys i les avaries tenen ja tanta incidència com els atacs vandàlics. El tinent d’alcalde Jordi Pont expressava fa unes setmanes la preocupació del consistori “per continuar mantenint en bones condicions tant les escales mecàniques com l’ascensor” tot i que les primeres “estan en la seva fase final, tenen gairebé dues dècades. La seva vida útil s’esgota i cada cop tenen més avaries, a més que pateixen les actituds incíviques”. A l’horitzó hi ha la substitució d’aquestes escales mecàniques “que han tingut molt ús”. El govern igualadí recorda que “tenim quatre agents cívics al carrer per frenar el vandalisme i reeducar la ciutadania. Hi ha altres aspectes en què volem incidir, com són la reducció de les defecacions de gossos al carrer”. Des de l’Ajuntament es valora que la vigilància de l’ascensor a Fàtima ha permès rebaixar el nivell de vandalisme “però segueix sent un focus important”. Cada contenidor, vora 1.000 euros La xifra de contenidors cremats o destruïts ha anat oscil·lant els darrers anys. Si bé el 2018 va caure, es venia d’un salt quantitatiu notable del 2016 al 2017, quan es va passar de 15 a 33. El balanç econòmic del 2018 és d’uns 25.000 euros en la reposició dels

VORA 20 ANYS Les escales mecàniques del carrer Sant Magí tenen gairebé dues dècades a les seves esquenes i cada cop sofreixen més avaries. El govern contempla que, més enllà de les bretolades, les escales mecàniques arribaran en breu al final de la seva vida útil

MÉS INFORMACIÓ www.anoiadiari.cat

Els actes vandàlics van ocasionar que l’ascensor de Fàtima estigués aturat 40 dies el 2018

Acte vandàlic a la porta de l’escensor de Fàtima. AJ. IGUALADA

elements danyats. La factura de cada contenidor és ara d’uns 1.000 euros. El ‘rècord’ de la dècada, pel

que fa a contenidors cremats i destruïts va ser el 2012, quan van ser 46.

abril/2019

publicitat

societat

abril/2019

Salut

Salut aposta per l’atenció primària amb millores per als professionals Es potencia la tasca de la professió infermera i del conjunt dels professionals dels equips, i s’acorden millores salarials per als professionals de l’atenció primària concertada, d’urgències d’atenció primària i de salut sexual i reproductiva dels CAP

ANOIADIARI

El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya aposta per reforçar el paper fonamental de l’atenció primària d’orientació comunitària, a l’entorn de la qual vol estructurar el sistema públic de salut. Per aquest motiu, a més d’altres mesures a mitjà i llarg termini, s’estan implementant accions immediates que se centren en la millora de les condicions laborals dels professionals –la peça clau del sistema–, ja que impactaran en positiu en la seva qualitat de vida i en la qualitat de l’atenció de salut que presten. Així, s’ha començat per millorar la càrrega de treball dels professionals. Inicialment es tractava d’un acord que afectava els professionals vinculats a l’Institut Català de la Salut (ICS), però ara ja s’està treballant per fer-ho extensible a tot el personal de les entitats d’atenció primària concertada. En aquest sentit, per adequar aquesta càrrega de treball, s’ha previst la contractació de 250 nous metges i metgesses de família. D’altra banda, el Govern també ha aprovat –a finals de gener– millores salarials per al personal assistencial de l’ACUT (atenció continuada i urgent de base territorial) i de l’ASSIR (atenció a la salut sexual i reproductiva) de l’ICS. S’harmonitza així el salari d’aquests facultatius al dels professionals de la mateixa categoria que presten serveis als equips d’atenció primària. Concretament, l’acord de Govern estableix per al personal facultatiu especialista dels programes específics de l’ACUT i de l’ASSIR un complement d’atenció primària anual de 15.410,75 euros, i per al personal diplomat sanitari del programa específic de l’ACUT, un complement específic anual de 8.617,48 euros. Un altre acord de govern també ha permès que, des d’aquest any, ja es puguin contractar els metges extracomunitaris formats aquí, que suposen un 35% del total. A més, s’està portant a terme la millora de la conciliació i flexibilització horària dels professionals de l’atenció primària, l’elecció participada de les direccions dels equips d’atenció primària així com la seva avaluació periòdica. Més protagoinisme de la professió infermera Igualment, el Departament de Salut està impulsant objectius a mitjà termini que permetran avançar per a la implementació del nou model d’atenció primària. Aquests objectius són, per exemple, l’impuls de la gestió infermera de la demanda, que potencia el paper de les infermeres i els infermers en la cura de les

Entrada del Centre d’Atenció Primària, situat al Passeig Verdaguer d’Igualada.

persones. Es basa en l’evidència científica que aquells sistemes de salut que han sabut articular-se des de la professió infermera han millorat l’estat de salut de la població. Un nou model d’atenció primària sostenible per al futur A llarg termini, i amb l’objectiu de mi-

llorar el model d’atenció primària des de les necessitats assistencials actuals, s’està treballant en l’Estratègia Nacional d’Atenció Primària i Salut Comunitària (ENAPISC), que ja es va endegar en l’anterior legislatura. Mitjançant la tasca de diverses comissions tècniques –formades per experts de prestigi reconegut en atenció

primària–, s’està avançant en la definició d’un nou model assistencial d’atenció primària, des de la base d’un format participatiu ampli, obert i transparent. A Catalunya disposem de més de 1.100 punts i centres d’atenció primària distribuïts per tot el territori, un fet que permet assegurar l’accessibilitat i l’equitat de l’atenció de salut a les persones.

Les raons de “Cap al CAP” Ja està activa una nova campanya institucional que posa en valor l’atenció de salut que presten els centres d’atenció primària (CAP), centres d’urgències d’atenció primària (CUAP) i consultoris locals de tot Catalunya. La campanya compta amb el suport de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) i l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC). Aquestes són les raons destacades que tenim per anar als centres d’atenció primària i que ens recorda la campanya “Cap al CAP”: • Perquè t’ajudin a tenir cura de la teva salut a cap al CAP! • Amb personal sanitari de primera al teu servei acap al CAP! • I amb atenció personalitzada a prop de casa a cap al CAP! • Més de 1.100 punts i centres a primària per tot Catalunya • Per una salut millor a cap al CAP!

abril/2019

publicitat

societat

abril/2019

Demografia

El número de persones nouvingudes a l’Anoia repunta lleument després de gairebé deu anys a la baixa La comunitat marroquina suposa gairebé el 45% dels veïns no nascuts a l’estat censats a la comarca, i significa una proporció similar a Igualada, Piera i Vilanova del Camí. L’Anoia és la tercera comarca catalana amb menys població nouvinguda, amb menys d’un 8% sobre el total de la població. Després dels marroquins, els romanesos i els xinesos són els grups més importants FRANCESC VILAPRINYÓ

Les xifres de l’Idescat indiquen que la població amb orígens de fora de l’estat espanyol s’ha reduït els darrers anys a la comarca. Així, en la darrera dècada, ha caigut en quasi 2.500 persones i només els dos darrers anys ha repuntat. En aquesta darrera dècada, el ritme del descens de població no nascuda a l’estat ha estat similar a totes les comarques interiors. Ja fa deu anys, l’Anoia era la tercera comarca amb menys població nascuda fora d’Espanya. El Berguedà i el Moianès -aleshores no constituït encara com a comarca- eren els dos territoris que tenien menys població forània. El 2018, les dades eren similars i l’Anoia es mantenia com la tercera comarca en aquest àmbit, amb un 7,80%. Les primeres xifres de l’Idescat sobre aquest sector de la població a l’Anoia daten de l’any 2000 i reflectien -a tot el territori- la presència de 1.085 persones. En vuit anys, fins el 2008, la xifra es va multiplicar per deu, fins a vorejar els 11.000. I des d’aleshores hi ha hagut una lleu reducció d’aquesta població. Només els dos darrers anys ha repuntat. La comunitat marroquina, la més important Les persones amb orígens al Marroc

continuen sent el contingent de les que no tenen nacionalitat espanyola més important de l’Anoia. La comunitat del país del Magrib és la històricament més nombrosa a Igualada i comarca. Ja l’any 2000, el primer que està comptabilitzat a l’Idescat, els marroquins i marroquines suposaven més de la meitat dels no nascuta a l’estat censats a l’Anoia. En aquell moment, la segona comunitat en importància eren els peruans i després els dominicans. En quart i cinquè ordre d’importància, a principis de la dècada passada, hi havia dos països comunitaris, Regne Unit i França. El 2008 i 2009, les xifres estadístiques ja indicaven un canvi important en les comunitats més nombroses. Equatorians i colombians eren el tercer i quart col·lectiu més nombrós, ara les persones amb aquest passaport han disminuït força segons els registres. Per contra, ha augmentat la xifra de persones vingudes de la Xina i el Paquistan. Els romanesos, segona comunitat en xifres Els romanesos són des de l’any 2005 la segona comunitat de persones amb nacionalitat no espanyola en importància, encara que molt per darrere dels

marroquins. Segons les darreres dades, són 972 persones, 300 menys que fa deu anys. En termes absoluts, el descens més notable ha estat durant l’interval de la crisi econòmica, el de la comunitat marroquina que ha passat de més de 5.000 persones el 2009 a 4.139 l’actualitat. Pel que fa a països europeus, a més dels romanesos, les comunitats més importants que hi ha a l’Anoia són la ucraïnesa, que és la cinquena en importància. Les persones d’aquesta nacionalitat són en termes numèrics gairebé les mateixes que fa deu anys, entorn les 240, però el descens d’altres comunitats que tenien més relleu com Portugal, Itàlia, Colòmbia o Argentina, han fet que aquest país de l’est sigui el cinquè en número de persones residents a l’Anoia. Itàlia és el sisè origen de persones que no tenen el passaport espanyol. Malgrat que l’Anoia significa un percentatge molt petit de la població catalana, les comunitats de Guinea, Dominca, Moçambic i Bielorrússia que hi ha a la nostra comarca tenen un percentatge notable en relació al total de persones d’aquest orígen que hi ha al Principat. Les proporcions, similars a Igualada En el cas de la capital anoienca, els

GRANS COMUNITATS Encara que no són el grup més nombrós a l’Anoia, en algunes poblacions hi ha nacionalitats que tenen una gran significació numèrica: els romanesos a Carme, molt integrats, signifiquen el 65% total de la població nascuda a l’estranger del poble

MÉS INFORMACIÓ www.anoiadiari.cat

La comunitat marroquina suma el 44% de població estrangera de l’Anoia

grups de les diferents nacionalitats tenen una distribució gairebé idèntica a la de la comarca: els marroquins -un 45% del total d’estrangers-, romanesos, xinesos, paquistanesos i ucraïnesos són els cinc principals grups de persones de nacionalitat no espanyola. El 2018 hi havia 4.238 persones sense nacionalitat espanyola censades a Igualada, és a dir, poc més del 10% de la població. La xifra de població sense la nacionalitat espanyola havia arribat a la xifra màxima el 2010, amb 5.331 persones i des d’aleshores hi va haver un descens gradual coincidint amb la recessió econòmica. A Piera, Vilanova del Camí i Montbui, els primers contingents de població forània també són la marroquina i la romanesa. En el cas de Masquefa, hi ha un canvi substancial, ja que el segon grup de persones sense nacionalitat espanyola són els bielorussos: dos de cada tres bielorussos de la comarca viuen en aquesta població. En el cas d’un municipi més petit de la comarca, com és el cas de Carme, els romanesos són la comunitat més notable. Es tracta d’una de les poblacions on aquest grup nacional s’ha integrat més -representen el 64% de la comunitat amb passaport d’altres països de la localitat, unes 55 persones en un poble d’unes 800.

Empresa tèxtil de la zona busca

DISSENYADORA per plana amb coneixements de sistema gerber i de teixits

Jornada de treball complerta Imprescindible carnet de conduir i cotxe Possibilitats de contracte indefinit Experiència mínima de tres a cinc anys Enviar curriculum a joan@dyneke.com

societat

abril/2019

Successos

El cas Clàudia, un malson que s’allarga des de fa quatre anys i que ara pot quedar arxivat als jutjats Segons la jutgessa, “no ha quedat acreditada una actuació contrària a la pràctica professional ni cap error o imprudència greu”. La demanda de la família és contra tres metges als quals s’acusa d’homicidi imprudent per la mort de la petita al quiròfan. Malgrat aquest segon arxiu, els advocats faran un altre recurs: l’anterior va permetre que es reobrís el cas fa un any

SENSE RESPOSTA La clínica i els professionals investigats mai han aclarit a la família els detalls exactes de la intervenció. Es parla de “reacció adversa” a l’anestèsia, però la família remarca que no s’ha especificat per què calia sedar a la petita per retirar uns guixos

FRANCESC VILAPRINYÓ

La polèmica gestió per part de la clínica Quirón-Dexeus en el cas de la mort de la nena de Cabrera d’Anoia Clàudia Zorrilla és, des de fa més de quatre anys, un calvari per a la família de la petita, afegit a la confusió per com es va produir el decés. La nena tenia 11 anys i l’estiu del 2014 havia estat operada per un problema de creixement. Arribat el moment de treure els guixos, el febrer de 2015, la família es va trobar que un simple procediment com aquell derivava en la mort de la nena per un xoc tòxic al quiròfan. La demanda que va engegar la família Zorrilla Monteagudo per homicidi imprudent ha estat arxivada dues vegades ja. L’advocat de la família prepara un nou recurs perquè, finalment, el cas pugui arribar a judici. Noves mobilitzacions L’estupor i el dolor s’afegeixen a les crítiques al grup Quirón-Dexeus per la poca transparència que hi ha hagut en aquest cas (no han atès cap mitjà per explicar la seva versió). El propi Ajuntament de Cabrera d’Anoia -la víctima era neboda de l’actual alcalde- ha impulsat una moció en què es reclama al Departament de Salut que entri a fons en aquest cas. Les mocions es plantejaran també a altres ajuntaments de la zona. La clau de volta per saber les circumstàncies de la mort de la petita seria, segons els pares i l’advocat de la família, veure les proves toxi-

Els pares de la Clàudia, Amparo i Daniel.

cològiques que es van fer a la nena. La clínica va adduir que la mort era a causa d’un “xoc tòxic”, però Daniel i Amparo, els progenitors, es van topar ben aviat amb la realitat que els professionals esquivaven aportar més dades sobre com s’havia produït l’aturada cardíaca. No hi havia proves toxicològiques i quan van demanar l’autòpsia (pocs dies després) van descobrir que la nena no tenia òrgans. Havien fet firmar al pare -en estat de xoc, just després que la nena morís- un document en un requadre en el qual posava “disponer de los restos del fallecido una vez practicado el estudio”. La confusió Quan els pares de la nena expli-

quen com van viure les darreres hores amb ella assenyalen que els metges van tenir diversos canvis de parer sobre què se li faria a Clàudia a qui només s’havien de treure els guixos. Van parlar-los d’”una intervenció als tendons” i després van ser avisats d’un “petit problema” i que la intervenció als tendons ja no seria necessària. El fet és que poques hores després se’ls informava del desenllaç fatal. Dos arxius La demanda dels pares de Clàudia ha estat arxivada dues vegades, el juny del 2017 i ara. A principis de 2018 s’admetia a tràmit el recurs de la família, però un informe de la metge forense del novembre passat va ser favorable als arguments

MÉS INFORMACIÓ www.anoiadiari.cat

Els jutjats tornen a arxivar el cas de la mort de la petita de Cabrera d’Anoia a la Quirón

dels tres professionals investigats. Que el “xoc tòxic” pel qual va morir Clàudia Zorrilla va ser “una reacció imprevisible i no esperable”. El text de resolució entén que “l’actuació mèdica s’ajusta a la normopraxis” i que “els fàrmacs emprats per a la sedació de la menor i l’actuació posterior eren correctes”. Ara, l’advocat de la família ha recorregut aquest arxiu. La magistrada de jutjat número 15, en tot cas, apunta que després de les declaracions de les tres persones demandades “no se n’extreu cap altra conclusió diferent”. Considera que “no hi ha elements per provar el delicte d’homicidi per imprudència professional”. La qüestió és que per què hi hagi aquesta tipologia, segons la magistrada, “no ha quedat acreditada una actuació contrària a la pràctica professional ni cap error o imprudència greu” i que el que aporta l’acusació particular “no compta amb noves dades rellevants”. Contradiccions Amb tot, la família i els seus assessors posen sobre la taula moltescontradiccions de la versió de la clínica i que no s’han aclarit davant els jutjats. En primer lloc, malgrat les evidències que esgrimeix la jutgessa, no ha rebut cap prova toxicològica ni els monitoratges. I tampoc s’ha justificat el perquè calia anestesiar-la només per retirar uns guixos i per què havia de passar pel quiròfan. Incògnites que queden a l’aire encara.

societat

abril/2019

Ensenyament

La masia de Can Pareta és la casa de la metodologia Waldorf a l’Anoia L’educació en aquesta metodologia, dels 2 a 6 anys, es basa en el desenvolupament de la mà, amb el foment de la creativitat a través del joc. Actualment hi ha sis nens i nenes. L’espai Waldorf a l’Anoia es va obrir el 2011, a Copons ALBERT COMPTE RIBA

Des del 2011, hi ha una iniciativa del sistema Waldorf d’educació a l’Anoia. Es tracta d’un espai de joc per a nens i nenes de primària de 2 a 6 anys que es va iniciar a Copons i que per “donar major visibilitat al projecte ens vam traslladar a Vilanova del Camí”, comenta Teresa Gual, mestra a la Iniciativa Waldorf, situada des de fa dos anys a la Masia de Can Pareta, al costat del Parc Fluvial. Actualment, hi ha sis nens i nenes. Aquest mes de març, es va celebrar una jornada de portes obertes per a donar conèixer aquesta metodologia. Sense distinció per edats Un dels trets de la metodologia que s’implanta en aquest espai és que el grup no distingeix per edats. La filosofia és que els grans ajuden els petits i els petits juguen amb els grans i les habilitats que els infants van adquirint es fan a ritme de l’alumne. La pedagogia en aquesta

franja d’edat l’explica Gual, mestra del centre: “la mà ens fa diferents a qualsevol altre ésser. Fent anar la mà tenim aquesta capacitat de pensar. Al nostre espai, fins als sis anys, el nostre objectiu és el desenvolupament de les habilitats, l’enllaç entre el cervell i les mans, juntament amb la creativitat, a través del joc”. Afegeix que l’ús de la mà és una directriu bàsica perquè “ens interessa fer-la anar per acabar de configurar el sistema neurosensorial inacabat amb què l’infant neix”. Aquestes habilitats preparen l’infant per a l’etapa dels sis i set anys anys, quan aprenen a llegir i escriure. A través de les manualitats, el joc lliure, els contes, els jocs de dits, els infants van adquirint habilitats”. Una jornada amb moments molt delimitats Un dia a la Iniciativa Waldorf consta de diferents estones, on els infants primer juguen a dins la casa,

esmorzen, canten en rotllana, fan una manualitat, recullen el material, surten a fora al parc fluvial i passegen. “El matí té aquestes pautes o ritmes i en cadascuna, el que s’hi desenvolupa va d’acord amb les necessitats dels infants”, comenta Gual. El centre de Vilanova del Camí s’obre de les 9 a les 3. És un espai que està gestionat i organitzat entre els mateixos pares i mares dels alumnes i les mestres i segons assenyala Gual “és un espai del qual tots formem part per sostenir el projecte. No depenem de les institucions públiques”. Uns 15 centres a tot Catalunya Enguany, la pedagogia del sistema Waldorf compleix el seu centenari, ja que va néixer el 1919 de la mà del filòsof austríac Rudolf Steiner. Actualment, els centres de Catalunya estan associats a través de la Xarxa d’Escoles Waldorf de Catalunya, amb centres infantils, com

DE DOS A SIS L’espai de Vilanova del Camí està pensat per a infants de dos a sis anys. L’objectiu de les educadores és “desenvolupar les habilitats dels nens” i la creativitat a través del joc

MÉS INFORMACIÓ www.anoiadiari.cat

La Iniciativa Waldorf dóna a conèixer l’espai a les famílies en una jornada de portes obertes a Vilanova

la Iniciativa Waldorf de Vilanova del Camí i també, amb altres centres que tenen línies de primària i secundària. En total, a Catalunya hi ha gairebé una quinzena de centres amb la metodologia Waldorf, la majoria a l’àrea de Barcelona i només una a l’Anoia, amb la de Vic, les úniques a les Comarques Centrals. La iniciativa Waldorf a l’Anoia disposa d’un espai interior amb una aula acollidora amb material de joc i de manipulació, lavabos amb canviador, “i una petita sala per al descans, i un espai exterior tranquil, amb un pati, un hort i un galliner”. El Parc Fluvial ofereix un entorn ric en possibilitats per fer excursions i petites sortides a la natura. Els infants que utilitzen l’escoleta, o el jardí, com els agrada anomenar la masia, fan servir joguines senzilles i al mateix temps els materials són naturals, i permeten desenvolupar la fantasia de l’infant i afavorir les impressions sensorials harmòniques.

Infraestructures

Les obres de connexió de la Ronda Sud amb el centre de Vilanova del Camí, en marxa El termini previst per aquesta obra llargament esperada és de tres mesos, amb un pressupost aproximat de 390.000 euros. Es construirà un vial que enllaçarà els barris de la Pau i Santa Llúcia, d’uns 175 metres

ANOIADIARI

Finalment, aquest març s’han iniciat els treballs de la construcció d’un nou vial de connexió de l’enllaç de Vilanova Nord a la Ronda Sud d’Igualada. L’actuació s’emmarca en un conveni de col·laboració entre el Departament de Territori i Sostenibilitat i l’Ajuntament de Vilanova del Camí, i que té un pressupost de 390.000 euros i un termini d’execució de tres mesos. Les obres han de posar fi a l’anomalia que data de fa nou anys, el projecte inacabat de la primera construcció de la Ronda Sud, quan només es va fer una part de l’enllaç del nucli de Vilanova del Camí amb

la C-37. El testimoni d’aquest nyap, però, queda encara present, amb la rotonda que només ofereix entrada i sortida a Montbui, però cap a Barcelona no. Més connectivitat Les obres que comencen ara permetran millorar la connectivitat de la trama urbana de Vilanova del Camí, en concret, dels barris de la Pau i de Santa Llúcia, tant amb la Ronda Sud com amb Barcelona. Els treballs consistiran en la construcció d’un nou vial a partir del perllongament del carrer dels Fusters de Vilanova del Camí, que enllaçaran amb una de les rotondes que formen l’enllaç Vilanova Nord

de la ronda Sud d’Igualada, a prop de l’edifici del Centre d’Innovació Anoia. Les obres van ser anunciades fa un any, al mateix temps que es donava a conèixer també el projecte de l’enllaç amb Igualada, que també va quedar pendent el 2010. El vial col·lector tindrà una longitud aproximada de 175 metres i una amplada de 10 metres, amb dos carrils de circulació de 3,5 metres i vorals d’1,5 metres cadascun. A més de la formació i pavimentació d’aquest vial, les obres inclouran la col·locació d’elements per a facilitar el drenatge, l’adequació de la senyalització vertical, horitzontal i d’orientació i l’estesa de terra vegetal i hidrosembra de talussos.

ANOMALIA Les obres han de posar fi a una anomalia que data de fa 9 anys, quan en la construcció de la Ronda Sud només es va preveure una part de l’enllaç de Vilanova del Camí amb la C37

Una inversió històrica infructuosa La Ronda Sud va suposar una gran inversió, única en una carretera que passa només per l’Anoia, 37,2 milions d’euros. L’obertura, l’agost de 2010, va tenir lloc amb el president de la Generalitat José Montilla, el conseller Joaquim Nadal, i els diferents batlles dels municipis de la Conca, però amb la significativa absència de l’alcalde d’Igualada, Jordi Aymamí. Al llarg d’aquesta dècada no s’havia avançat en les connexions pendents amb Vilanova i Igualada; fins aquest 2018, no hi va haver un anunci explícit del calendari. L’obra es calcula en uns 12 milions d’euros.

publicitat

abril/2019

Joventut

L’Oficina Jove de l’Anoia: Referents en informació i orientació a joves i famílies L’Oficina Jove, ubicada al Consell Comarcal de l’Anoia, és un espai on joves i famílies de tota la comarca poden informar-se sobre diversos temes d’interès juvenil i sol·licitar algun servei d’orientació i assessorament personalitzat i totalment gratuït.

La missió principal de l’OJ Anoia és la d’acompanyar els i les joves en la presa de decisions que els facilitarà la definició del seu propi itinerari de vida. Des d’aquesta òptica, oferim serveis concrets a càrrec de professionals especialitzades en diverses temàtiques com Orientació Acadèmica, Orientació Laboral, Mobilitat internacional i Garantia Juvenil. A través de l’assessoria d’Orientació Acadèmica, joves i famílies podran ser informats sobre les diferents opcions existents, fer un treball personal d’autoconeixement que faciliti la definició de l’objectiu acadèmic, acompanyament en tràmits com preinscripcions, matrícules o tramitació de beques als estudis. Per als i les joves que busquen feina o formació ocupacional, sigui a jornada complerta o bé feina temporal durant períodes de vacances o caps de setmana, es disposa del servei d’Orientació Laboral a càrrec de la Referent d’Ocupació

Juvenil amb la qual trobaran suport i recursos, com Xaloc o Garantia Juvenil,

que els ajudaran en el procés de recerca de feina o millora de l’ocupabilitat.

Des de l’OJ Anoia donem molta importància al fet que els i les joves puguin viure una experiència a l’estranger; pel creixement personal que els aporta, la formació, el coneixement d’una nova llengua així com la millora de les seves competències, entre altres. Les opcions són múltiples: voluntariat, intercanvis, camps de treball, estudis, feina, pràctiques, etc. i algunes d’elles poden estar becades a través del programa Erasmus+. Des de l’assessoria de Mobilitat Internacional s’ofereix aquesta informació i s’acompanya els i les joves en la preparació, durant l’estada a l’estranger i a la seva tornada. L’Oficina Jove de l’Anoia està oberta de dilluns a divendres de 10 a 14 h i dimarts i dijous a la tarda de 16 a 19 h. Podeu contactar amb nosaltres i demanar cita prèvia per a alguna assessoria trucant al 93.805.15.85-ext.2, enviant un missatge de Whatsapp al 679.964.669 o un correu electrònic a anoia@oficinajove.cat.

pàgines especials

abril/2019

Ensenyament

Acadèmia Igualada, educant persones que deixen empremta El centre ofereix un itinerari continuat dels 0 als 18 anys, cicles formatius de grau mitjà i superior, laboratoris del segle XXI i de forma exclusiva, una aula competencial d’economia domèstica, l’Atelier L’ensenyament i educació dels infants, l’adquisició de coneixement i competències a mida que avancen en l’itinerari escolar i el seu despertar científic i humanístic tenen a la capital de l’Anoia un centre per al seu desenvolupament, l’Acadèmia Igualada. Situat al carrer Sant Josep, núm. 110112 d’Igualada, el centre educatiu concertat abraça l’escolarització des dels zero anys amb la llar d’infants, l’etapa de parvulari, primària, secundària i totes les línies de batxillerat, exceptuant l’artístic. El centre ofereix també la possibilitat de cursar un grau mig d’Activitats Físic-Esportives i dos cicles superiors, un primer centrat en Condicionament Físic, on els i les joves adquiriran les habilitats per esdevenir entrenadors personals i de centres esportius i també, un grau superior en Educació Infantil. Actualment el centre compta amb 900 alumnes. El mètode educatiu de l’Acadèmia Igualada es concreta i es desplega sota el nom de Projecte Empremta, al llarg de les diferents etapes de l’ensenyament en 5 àmbits: l’empremta emocional, l’empremta global, la social, la competencial i l’empremta familiar. Al llarg de l’itinerari educatiu i amb aquests cinc àmbits transversals, l’alumnat de l’Acadèmia Igualada treballa les intel·ligències múltiples, el treball cooperatiu i la cultura del pensament, tres eixos fonamentals de la persona, basats en el projecte Harvard.0 d’Estats Units. El mètode és una eina de treball, un vincle entre el docent i l’alumne a partir del qual, l’alumne adquireix les estratègies i competències per dur a terme qualsevol repte. L’oratòria, l’exposició de projectes en català, espanyol i anglès, juntament amb

Alumnes de l’Acadèmia Igualada experimentant amb la robòtica

exercicis per aprendre a gestionar les emocions davant del públic són també contemplades en l’aprenentatge. L’alumnat ho fa en diversos escenaris, com són la Fira de la Ciència, els concursos de St Jordi, les graduacions..., i també, al llarg dels cursos acadèmics dins l’aula. Peça fonamental a l’escola són els laboratoris. Inaugurats aquest mateix curs, disposen de tot l’equipament necessari per ser considerat uns laboratoris del segle XXI. En ell, l’alumnat no solament aprèn

els continguts de cada itinerari, sinó que els diferents cursos treballen de forma col·laborativa, ja que alguns dels continguts són impartits pel mateix alumnat, on l’alumnat de secundària ensenya al de primària i el de batxillerat al de secundària. En un exercici d’acompanyament, els grans ensenyen als petits. Un altre element distintiu de l’aprenentatge que ofereix l’Acadèmia Igualada és l’Atelier, una aula competencial d’economia domèstica. Des de primària

Laboratori de l’Acadèmia Igualada.

i fins a secundària, nens i nenes aprenen a gestionar les tasques de la llar com són cuinar, posar la rentadora o cosir, el pressupost setmanal per a les compres i com fer front a les despeses. I davant l’adveniment d’una societat cada cop més digitalitzada, l’Acadèmia Igualada ha optat per introduir les noves tecnologies com a suport per a l’aprenentatge. Tot l’alumnat d’infantil i primària compta amb iPads per complementar les matèries, mentre que a secundària l’eina és un ChromeBook. Les aules del centre disposen de pissarres digitals com a suport per a l’equip docent. El serveis complementaris de menjador i transport són coberts amb professionals vinculats al centre. D’una banda, compta amb cuina pròpia i nutricionista pròpia, tenint present totes les especificitats en les dietes dels alumnes i de l’altra, el centre disposa d’una línia de servei d’autobús propi que abraça els municipis de la Conca d’Òdena la vessant penedesenca de l’Anoia i que arriba fins a Santa Coloma de Queralt. Finalment, les competències en idiomes i el projecte empremta es poden treballar més enllà del curs escolar amb el Summer Camp, una immersió a l’anglès que durant els mesos d’estiu ofereix l’Acadèmia Igualada. Amb un professorat expert en anglès els nens i nenes de 3 a 12 anys de qualsevol centre educatiu gaudiran d’activitats artístiques i de lleure des de la darrera setmana de juny fins a finals de juliol. Una escola, en tot el seu conjunt, pròpia del segle XXI.

abril/2019

publicitat

pàgines especials

abril/2019

PÀGINES ESPECIALS FORMACIÓ UNIVERSITÀRIA

L’enfocament pràctic del grau en ADE d’UManresa afavoreix la inserció laboral L’enfocament pràctic del grau en Administració i Direcció d’Emprerses del Campus Manresa de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya possibilita un alt grau (95,7%) d’inserció laboral al cap d’un any de graduar-se

El grau en Administració i Direcció d’Empreses (ADE) del campus Manresa de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya posa un èmfasi especial a connectar els aprenentatges de l’aula amb la pràctica real de l’entorn professional. Aquesta aposta es tradueix en l’oportunitat que tenen tots els alumnes de fer diferents estades remunerades en empreses i en la participació sistemàtica en activitats de simulació adreçades a entrenar habilitats directives i de gestió, tant individuals com de grup. La participació en el programa, que és totalment gratuïta i voluntària per als estudiants, inclou també formació en idiomes: anglès durant els quatre cursos del grau i un segon idioma estranger, a triar entre l’oferta del Servei d’idiomes, a partir de tercer. L’enfocament pràctic d’aquests estudis té una repercussió directa en la inserció laboral de l’alumnat, que és del 95,7% al cap d’un any de graduar-se. A més, és una ocupació de qualitat ja que el 91% dels que treballen ho fan en feines directament relacionades amb la seva formació. Les empreses valoren especialment l’alt nivell de capacitació dels graduats d’UManresa que els permet assumir en poc temps les responsabilitats associades a llocs de treball tècnic en l’àmbit de la gestió empresarial. D’altra banda, en funció de les assignatures optatives cursades, UManresa ofereix als seus alumnes la possibilitat de sumar al títol de grau en ADE, les mencions en Gestió de la PIME o bé d’Internacionalització de l’empresa. 45 Febrer 2017

Agost 2018 32

Cada mes, l’AnoiaDiari en paper, amb reportatges, entrevistes en profunditat i opinió

Vols rebre cada matí les notícies del dia al teu correu? Subscriu-te gratuïtament a anoiadiari.cat

Segueix l’actualitat, dia a dia, a anoiadiari.cat

Trobaràs l’AnoiaDiari en paper, cada primer divendres de mes, a: IGUALADA AJUNTAMENT Pl. Ajuntament, 1 - BAR COMPLEX ESPORTIU LES COMES C/ Carles Riba - BAR LA PALOMA Plaça de la Creu, 19 - BENZINERA REPSOL (CANALETAS) Av. Mestre Muntaner, 56 - BIBLIOTECA CENTRAL Pl. Cal Font - CAFÈ BARCELONA Av. Barcelona, 15 - CAFE DE L´ATENEU C/ Sant Pau, 9 - CAFETERIA PASTEUR Av. Pasteur, 22 - CAFETERIA SOLER Av. Barcelona, 23 - CAP NORD C/ Bèlgica, 5 - CAP SUD Pg. Verdaguer, 170 - CENTRE CIVIC BARRI MONTSERRAT C/ Orquídies, 7 - CENTRE CÍVIC DE FÀTIMA Av. Nostra Senyora de la Pietat, 42 - CLÍNICA SANT JOSEP Pg. Verdaguer, 31 - CLUB ATLÈTIC IGUALADA Av. Emili Vallès - CONSELL COMARCAL Pl. Sant Miquel, 5 - DOLCE VITA C/ Comarca, 42 - EL CAFÈ DE LA PLAÇA DE LA CREU Pl. de la Creu, 11 - ESPAI CIVIC CENTRE C/ Trinitat, 12 - FELCAFÈ Pl. de la Creu, 9 - CASAL POPULAR D’IGUALADA EL FOMENT Rambla de Sant Isidre, 14 - FORN ALEMANY AV. BARCELONA Av. Barcelona, 20 - FORN ALEMANY CAL FONT C/ Aurora, 49 - FORN ALEMANY DE LA CANTONADA C/ Sant Josep, 52 - FORN ALEMANY PLAÇA DE LA CREU Pl. de la Creu, 3 - FORN ALEMANY POLÍGON Avinguda Europa, 1 - GIMNAS CAL FONT C/ Aurora, 86 - GIMNÀS INFINIT C/ Estadi Atlètic, s/n - GIMNÀS ÍTACA C/ Montmaneu, 5 - GRANIER C/ Sant Magí, 12 - HOSPITAL D’IGUALADA Av. Catalunya, 11 - HOT BLUES C/ Tarragona, 9 - HOTEL AMÈRICA Av. Mestre Muntaner, 44 - IG-NOVA TECNOESPAI Av. Barcelona, 105 - IGUALAVINS C/ de la Torre, 7 - JAUME&VICENS C/ Florenci Valls, 30 - JAUME&VICENS C/ Florenci Valls, 71 - JAUME&VICENS C/ Soledat, 15 - JAUME&VICENS C/ Òdena, 34 - JAUME&VICENS C/ St. Martí de Tous, 20 - KEOPS Av. Europa, 11 - L’AGULLA Pl. Cal Font - LA KASERNA Trav. Sant Jaume, s/n - LA PENYA C/ Sant Magí, 11 - NEXUS Rambla de Sant Isidre, 15 - NICOL’S C/ Dr. Fleming, 12 - NOSTRUM Pl. de la Creu, 12 - FIRA D’IGUALADA C/ Piera, 24 - PASTISSERIA LES COMES C/ Abat Oliba, 2-4 - PETROMIRALLES (REC) C/ del Rec - PETROMIRALLES LES COMES C/ Alemanya s/n - RESIDÈNCIA PARE VILASECA Av. Gaudí, 26 - RESIDENCIA VIURE B-1 C/ Joaquima Vedruna, 23 - RESIDÈNCIA VIURE-B-2 Av. Gaudí, 32 - RESTAURANT CANALETAS Av. Mestre Muntaner, 60 - RESTAURANT PACÍFIC Av. Europa, 3 - SOMIATRUITES C/ del Sol, 19 - SQUAIX IGUALADA C/ Masquefa, 9 - TANATORI Ctra. Vilanova, 44 - TEATRE DE L’AURORA C/ Aurora, 80 - TRES UNCES C/ Sant Magí, 67 - UBIC C/ de la Torre, 5 - UNIÓ EMPRESARIAL DE L’ANOIA Ctra. Manresa, 131 /// CALAF AJUNTAMENT Pl. Gran, 2 - BAR CANET Pg. de Santa Calamanda, 10 - BAR CASINO Av. de la Pau, 30 - BAR ROSA C/ Raval de Sant Jaume, 9 - CASAL DE CALAF Carretera Llarga, 11 - EL REBOST DE L’ÀNIMA Pl. Barcelona 92, 2 - FORN CASA FLORENTINA C/ Raval de Sant Jaume, 5 - FORN DE CABRIANES C/ Raval de Sant Jaume, 24 - FORN DE PA FITÓ C/ Ravalet, 5 - RESTAURANT PARADOR Carretera d’Igualada, 1 /// CAPELLADES AJUNTAMENT C/ Ramon Godó, 9 - CA L’EMÍLIA C/ Major, 32 - CAP C/ Torrenova, 18 - FORN LA XATA Pg. de Miquel Mas, 28 - FORN SABATER C/ Major, 37 - JAÇ ROIG Trav. del Portal, 10 - PASTISSERIA GUASCH C/ Major, 20 - RESIDÈNCIA FUNDACIÓ CONSORTS GUASCH Pl. Concepció, 3 - SOCIETAT LA LLIGA C/ del Pilar, 13 /// CARME AJUNTAMENT Av. Catalunya, 2 - BAR ENRIC Av. Catalunya, 17 - QUEVIURES TANDY C/ Sant Martí, 16 /// CASTELLOLÍ AJUNTAMENT Av. Unió, 60 - CAFÈ LA BRILLANTE Av. Unió, 52 - CAL BETES Av. Unió, 61 - CAL FORNER Av. Unió, 27 - NOU URBISOL Ctra. Nacional II, Km. 562 /// COPONS AJUNTAMENT C/ Àngel Guimerà, 8 /// EL BRUC AJUNTAMENT C/ Bruc del Mig, 55 - BAR ANNA C/ Bruc del Mig, 34 - FORN ALEMANY C/ Bruc del Mig, 56 - SUPERMERCAT CHARTER C/ Bruc del Mig, 86 /// ELS PRATS DE REI AJUNTAMENT Plaça Major, 1 - CONSORCI PER A LA PROMOCIÓ DE L’ALTA ANOIA Pg. Josep Mª Llobet, s/n /// ELS HOSTALETS DE PIEROLA AJUNTAMENT Pl. Cal Figueres, 1 - CASAL CATALÀ C/ Joan Vallès, 30 - CASAL D’AVIS Pl. de Cal Figueres, 1 - EL CELLER DE L’ESTEVE C/ Isidre Vallès, 4 /// JORBA AJUNTAMENT C/ Major, 2 - BAR LA GALLEGA Av. Canaletes, 25 - BON ÀREA Autovia A2 km. 545 - EL FORN DE JORBA Av. de Canaletes, 36 - RESTAURANT MARTÍ Av. Canaletes, 14 /// LA LLACUNA AJUNTAMENT C/ Major, 1 - BAR LA PANSA C/ Major, 6 - CARNISSERIA CAL CU-CUT Pl. de la Font, s/n - ESTANC CAL BARRINA C/ de les Eres, 26 - FORN PUJÓ C/ Major, 3 - OFICINA DE TURISME C/ Major, 4 /// LA POBLA DE CLARAMUNT AJUNTAMENT Av. Catalunya, 16 - BENZINERA HOSTAL ROBERT Av. Catalunya, 1 - ESTANC Avinguda de Catalunya, 22 - FORN DE PA MONTAÑO Avinguda de Catalunya, 18 /// LA TORRE DE CLARAMUNT AJUNTAMENT Pl. de l’Ajuntament, 1 - BAR LA PORTUGUESA C/ Barcelona, 1 - TRES X TR3S C/ Torre Baixa, 24 /// MASQUEFA AJUNTAMENT C/ Major, 93 - CAP Av. Catalunya 3 - CENTRE TECNOLOGIC I COMUNITARI Av. Catalunya, 60 - LA FÀBRICA ROGELIO ROJO C/ Santa Clara 16 /// SANTA MARGARIDA DE MONTBUI AJUNTAMENT Ctra. de Valls, 57 - ATENEU CULTURAL RECREATIU C/ Anselm Clavé, 3 - CA LA IAIA C/ La Tossa, 6 - CAP C/ Fàbrica, 7 - CENTRE CÍVIC LA VINÍCOLA Pl. La Vinícola - CLUB D’ESPORTS LES MORERES Ctra. de Valls, Km 3,2 - EL RACÓ DE LA BOTA C/ Almeria, 13 - FORN ALEMANY Ctra. de Valls, 73 - FORN ALTARRIBA C/ Almeria, 1 - FORN I CAFETERIA PÀNEM C/ Almeria, 8 - FORN MONTAÑO C/ Sant Bartomeu, 12 - MONT ÀGORA Passeig de Catalunya, s/n, - MONT AQUA Av. de l’Esport, s/n, - PASTISSERIA ALTARRIBA Ctra. de Valls, 20 /// STA. MARIA DE MIRALLES LES QUATRE CARRETERES Carretera C-37, km. 48,5 /// ÒDENA AJUNTAMENT Pl. Major, 2 - BAR IL NUOVO Av. Manresa, 78 - BAR LA CRUÏLLA Av. Manresa, 38 - CENTRE CÍVIC PLA D’ÒDENA C/ Unió, 2 - FARMÀCIA Pl. Major, 3 - ESTANC Av. Manresa, 115 /// PIERA AJUNTAMENT C/ de la Plaça, 16 - BAR CAÑADAS C/ Piereta, 22 - CAFÈ 365 C/ Piereta, 49 - CAFÈ LA VILA C/ de la Plaça, 16 - CAL VENDRELL C/ Pau Claris, 1 - CAP - Av. Carretera d’Igualada, 62 - FRUITERIA CAL BIEL C/ de la Plaça, 34 - BENZINERA ESCLAT Av. Carretera d’Igualada, 97 - PASTISSERIA MORA C/ Piereta, 36 - /// SANT MARTÍ DE TOUS AJUNTAMENT Pl. de la Independència, 1 - CAL VICENÇ C/ Carretera, 16 - FORN LA PLAÇA Pl. de Fàtima - L’ATENEU Tv. Sant Valentí, 2 /// VALLBONA AJUNTAMENT C/ Major, 110 - BAR CAL SIMON C/ Major, 88 - CAL SAUMELL - C Major 116 /// VILANOVA DEL CAMÍ AJUNTAMENT Pl. del Castell, 1 - CAP Ctra. de la Pobla, 7 - CENTRE D’INNOVACIÓ DE L’ANOIA C/ dels Impressors - EDIFICI D’ENTITATS Pl. dels Horts, 1 - FORN DE PA CMH C/ Sta. Llúcia, 49 - FORN I PASTISSERIA ROIG C/ Sta. Llúcia, 95 - NOU BAR RESTAURANT C/ Verge de Montserrat, 28 - PASTISSERIA CAL RUBIO C/ Sta. Llúcia, 62 - PASTISSERIA J. HARO C/ Sta. Llúcia, 57- RESIDÈNCIA AMMA C/ dels Fusters 2 - SOC C/ President Companys, 1 ///

abril/2019

pĂ gines especials

pàgines especials

abril/2019

PÀGINES ESPECIALS FORMACIÓ UNIVERSITÀRIA

La Universitat de Girona (UdG) obre les seves portes als futurs estudiants universitaris Obertes les inscripcions per a la jornada de portes obertes que se celebrarà el 18 de maig a les instal·lacions i serveis de la Universitat de Girona i els centres adscrits EUSES i ERAM La Universitat de Girona (UdG) torna a obrir les portes (JPO) a les famílies dels futurs estudiants universitaris i a tots aquells que hi tingueu interès el dissabte dia 18 de maig al matí. Es poden fer les inscripcions per a aquesta jornada al formulari que trobareu al web www. udg.edu/jpo Podreu consultar el programa definitiu durant la primera quinzena d’abril. L’any passat es van batre tots els rècords d’inscripcions, amb l’assistència d’unes 4.000 persones tant a les sessions informatives com a les visites guiades per conèixer de primera mà els estudis que ofereix la Universitat de Girona i els centres adscrits EUSES i ERAM. Així mateix es poden visitar els nostres serveis, com ara les biblioteques, les instal·lacions esportives, el Centre d’Informació i Atenció a l’Estudiant (CIAE) o la residència universitària (RESA). Oferta formativa L’oferta formativa de graus i dobles ti-

tulacions de la UdG és molt àmplia, amb estudis com Enginyeria Biomèdica, Arquitectura, Disseny i Desenvolupament de Videojocs, Medicina o Economia i Filosofia.

Es té molt en compte el tracte personal amb l’alumne mitjançant tutories i mentories, la innovació docent amb sistemes com l’ABP, aprenentatge basat en problemes (desenvolupat a la

Facultat de Medicina i Infermeria), les pràctiques a les aules (sala de judicis reals per als estudiants de la Facultat de Dret) i fora de les aules (a la Facultat de Ciències s’hi fa el nombre més alt de tot l’Estat), les pràctiques a les empreses (amb personal dedicat específicament a la tasca de vincular empresa i alumnes a les diferents Facultats) o la mobilitat internacional, amb més de 400 convenis. Com a novetat enguany adaptem l’estudi d’Arquitectura Tècnica i de l’Edificació a la semipresencialitat La jornada de portes obertes és una oportunitat única per endinsar-se en els espais i els estudis de la institució i descobrir com la UdG pot ser una primera opció de gran qualitat justament quan un rànquing ha conclòs que és una de les tres millors universitats catalanes i la cinquena de l’Estat Esperem que ens acompanyeu aquest dia i puguem compartir l’experiència UdG! Podeu seguir aquesta experiència a les xarxes amb les etiquetes #udgexperience #jpoudg.

política

abril/2019

política

23.696

És la xifra de persones que van votar el 21D del 2017 a Igualada. Els escenaris de participació d’unes municipals són més baixos que en les darreres convocatòries en clau espanyola. Junts per Igualada, amb els mateixos vots que el 2017, repetiria una victòria clara a les municipals, tot i que ERC va sumar 5700 electors, més que a les locals del 2015

Les candidatures d’Igualada fan una aposta per les cares noves en les primeres posicions de les llistes Amb resultats similars als de 2015, poden haver-hi una desena de regidors nous a Igualada. A l’Anoia, continuïtat en les principals candidatures als grans municipis FRANCESC VILAPRINYÓ

Bona part de les candidatures a la capital de l’Anoia ja s’han definit. En les pròximes setmanes es coneixeran els darrers detalls de les llistes, que fins ara assenyalen una important renovació a Igualada. A la capital hi podria haver -segons els resultats de 2015- fins a deu regidors i regidores nous, inèdits, que mai havien ostentat l’acta. L’alcalde d’Igualada Marc Castells encapçalarà una llista amb cinc cares noves entre les primeres posicions, és a dir, persones que si Junts per Igualada forma govern, estaran a les regidories. Les tres ja presentades són la professora i filòloga Marisa Vila, la basquetbolista i advocada Carlota Carner i el gerent immobiliari Jordi MarcèTermes. Esquerra va anunciar a la capital un nou cap de llista el juliol, Enric Conill, que anirà seguit de persones que no han estat regidores en cap ocasió, amb noms com Montserrat Argelich i Joan Valentí. En situació similar hi ha Poble Actiu, candidatura hereva de la CUP, amb una número u inèdita -Neus Carles-, amb Eva Pedraza que repeteix al número dos, i seguides de tres noms que no han tingut mai una acta: Pau Ortínez, Toni Olivé (si bé ha estat a llistes) i Judit Balasch. L’anterior cap de llista, Albert Mateu, és al número sis. La construcció de la candidatura d’Igualada Som-hi ha estat més complexa, amalgama de dues formacions que ja havien estat a l’Entesa, com PSC i ICV-EUiA, amb l’addició dels Comuns i de la plataforma Igualada Oberta. Jordi Cuadras, el candidat, és una presència nova en política, com també els números cinc i set, Manel Pla i Marta Comas, provinents d’Igualada Oberta. La seva número dos, Montse Montaña, és coordinadora d’ICV, però no ha estat mai regidora. Compta amb un exregidor i una regidora socialistes, Quim Roca i Irene Gil, a més de Rafa Moya, al número sis, vinculat abans al PSC i del sector sobiranista dels Comuns. Altra vegada, el PP confia en la veterania de Joan Agramunt com a cap de llista a Igualada i queda per conèixer tot el seu equip. I resta saber quantes candidatures pre-

El panorama canvia a Montbui i a Òdena

La majoria de partits igualadins incorporen cares noves a les seves candidatures, que s’estrenen en l’àmbit polític municipal

sentarà Ciudatans a la comarca i si també tindran llista a la capital. Continuïtat a Vilanova, Piera i Masquefa A les dues altres poblacions que superen els 10.000 habitants no es preveuen canvis de relleu. A Piera, els candidats de les actuals formacions al consistori ja van anunciar fa gairebé un any que repetirien: el republicà Jordi Madrid i el convergent Josep Llopart, que han mantingut una bona entesa com a socis de govern. A l’oposició, encapçalaran de nou la llista Javier Perellón i Sandra Bernad, al capdavant de PSC i Comuns. La novetat a Piera és la CUP: Julia Bueno, Roger Matamoros i Joaquim Ribas són els tres primers noms que apareixeran a la llista de l’esquerra independentista per a les municipals del 26 de maig. La candidatura de l’esquerra independentista es marca diversos objectius al programa, amb la municipalització de serveis entre les prioritats. Al taulell de joc del municipi pierenc s’hi espera també C’s i Vox, a més del PP, que té un bloc important de vots que podrien disputar les dues altres forces. En el cas de la formació taronja, van tenir uns molt bons resultats a les eleccions del 21 de desembre del 2017 i des de fa mesos hi ha un nucli actiu. El panorama tampoc ha canviat a Vilanova del Camí en les seves

principals forces polítiques, ja que continua la guanyadora en vots de les eleccions de 2015 al capdavant de V365, Vanesa González, la seva rival i actual alcaldessa com a cap de llista del PSC, Noemí Trucharte, i tot just a finals de març Francisco Palacios anunciava que també repetirà al capdavant de Vilanova Alternativa. Després de la trencadissa del darrer any al govern, la situació de Veïns amb Veu queda per definir. Jordi Barón serà el candidat de l’espai convergent per tercer cop, amb el nom de Junts per Vilanova, mentre que ERC es presentarà amb Marc Bernáldez, una cara nova després de la crisi interna amb el trencament amb la direcció comarcal de l’anterior número u, Meritxell Humbert. Aquesta no ha aclarit si seguirà vinculada a la política municipal. Les cares a la rampa de sortida de les municipals a Masquefa i La Pobla també seran gairebé les mateixes: Xavier Boquete i Santi Broch seran de nou alcaldables i intentaran renovar el mandat amb el color de les fórmules municipals de Junts per Catalunya, amb una oposició que també manté els números u. En el cas de Masquefa, els caps de llista de PSC, ERC i CUP tornaran a ser Daniel Gutiérrez, Xavier Pérez i Sílvia Rotger. A La Pobla de Claramunt, Albert Duran repeteix amb els republicans i resta saber qui serà el líder de Participa.

TRES NOUS CAPS DE LLISTA A IGUALADA Repetiran Marc Castells i Joan Agramunt. Poble Actiu aposta per una cara nova, Neus Carles, i la coalició Igualada Som-hi s’estrena també amb un debutant, Jordi Cuadras. ERC ha confiat en el seu número tres actual, Enric Conill.

Ara Montbui. És el nom de la candidatura que es basteix des de l’arc esquerre del municipi per fer front al PSC de Teo Romero, que encara no ha desvetllat si optarà a un nou mandat, després que la Fiscalia hagi mogut fitxa ja en el cas del Fons Català de Cooperació. La coalició Ara Montbui aplega l’espai dels Comuns, Veïns amb Veu i membres del grup d’Esquerra de l’actual grup municipal. Amb tot, els republicans també han anunciat una llista pròpia, encapçalada per Isabel Guerrero. El taulell de joc també es mou a Òdena. Francisco Guisado es torna a presentar pel PSC, però ERC canvia de número u, amb Maria Sayavera, mentre que apareix un nou actor, Òdena a Fons. Tant els republicans com aquesta llista, liderada per Andreu Garcia, volen plantar cara al Pla Director de Can Morera. De moment, l’espai del PDeCAT no dóna a conèixer el seu candidat. Fins ara, el seu equip havia estat contrari al Pla Director, amb la figura de Pep Solé Vilanova. A Capellades queden per saber encara els caps de llista de PSC i de Vila de Capellades-CUP. Marcel·lí Martorell repeteix com a alcaldable del PDeCAT-Junts i Salvador Vives, actual regidor republicà, relleva a Àngel Soteras de cap de llista. A l’Alta Segarra, Jordi Badia opta a reeditar l’alcaldia de Calaf i a davant hi tindrà Joan Caballol, fins ara el número dos del PDeCAT, que s’estrenarà com a cap de llista.

política

gabril/2019

Eleccions municipals 26M ANOIADIARI

El popular actor igualadí Joan Valentí és una de les noves incorporacions a la candidatura municipal d’ERC. És llicenciat en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona i té un màster en Gestió cultural per la Universitat Pompeu Fabra. Actualment està fent gira pel país amb “Mort a les cunetes” del que n’és cocreador. Amb tot, la seva faceta més coneguda és el personatge de Pau que fa al Super3. Per què has decidit fer el pas a la política? Sempre he fet política. Des que em vaig implicar a les associacions d’Igualada com l’Agrupació Sardanista o el Grup Gralla. En els meus espectacles he tractat temes polítics i socials, ara mateix el cas de la recuperació de la memòria històrica de les víctimes del franquisme. Amb tot, la situació actual del país és excepcional i des del nivell municipal es pot combatre aquesta involució dels drets socials i democràtics. I per què has triat ERC Igualada? Doncs perquè m’estimo Igualada. Crec que la gent d’ERC Igualada és oberta, pencaire i compromesa socialment. M’he trobat un equip molt implicat amb la ciutat i encapçalat per un candidat, l’Enric, honest i bona persona que vol construir una Igualada amb un futur millor. L’Enric en serà un gran alcalde. I jo m’hi sento bé perquè és un partit d’esquerra, independentista i republicà. Des de tota la vida que has estat molt implicat al teixit associatiu de la ciutat. La política és el pas que faltava per tancar el cercle? Sí, sempre he seguit intensament la vida política de la ciutat, però fins fa quatre anys, en què ja vaig anar als darrers llocs de la llista d’ERC cap partit m’havia proposat de participar-hi. Ara l’Enric m’ha demanat més implicació, i el seu projecte per Igualada m’il·lusiona. Feia any anys que no veia tanta empenta en un projecte polític per a la ciutat. Què creus que ha de canviar i millorar a Igualada? Igualada mereix més del que té, ha d’avançar molt més, per no acabar convertida en una ciutat dormitori. Si seguim així, el màxim a què podrem aspirar és a això i fent esdeveniments de cap de setmana. Hem de sortir del cofoisme i tenir més sentit crític! Es fa bona cultura a Igualada? Se’n fa, hi ha entitats i projectes potents, però no arriba a tothom. Hi ha igualadins i igualadines que no han entrat mai a la Biblioteca, al Museu de la Pell o a l’Escola de Música. Hem d’aconseguir que també s’ho facin seu. Hem de fer una cul-

L’actor Joan Valentí. JOAN GUASCH

“La cultura ha de ser un diàleg constant, ajuntament amb entitats, per assegurar que sigui per a tothom i de qualitat” Joan Valentí Cortès Actor. Membre de la candidatura d’ERC Igualada a les eleccions municipals

“

“Hi ha igualadins i igualadines que no han entrat mai a la Biblioteca, al Museu de la Pell o a l’Escola de Música. Hem d’aconseguir que també s’ho facin seu. Hem de fer una cultura més inclusiva” “Igualada mereix més del que té per no acabar convertida en una ciutat dormitori”

tura més inclusiva. L’ajuntament ha de fomentar el teixit associatiu i les iniciatives culturals, ha d’assegurar que es pugui crear un projecte cultural per al conjunt de la ciutadania realitzant tasques logístiques, de gestió pressupostària i les que calgui per donar-hi suport. La política s’hi ha de posar al servei i ha d’assegurar la inclusió i la producció cultural de qualitat. Quines mancances té Igualada a nivell cultural? Per començar ens cal elaborar un nou Pla d’Acció Cultural. El que es va fer el 2002 no s’ha arribat a implementar mai. Cal elaborar el Pla de forma col·laborativa entre l’administració i la societat. Ciutats semblants a la nostra, com Vilafranca i Vic, han elaborat plans, els han executat, avaluat i ja van per la segona tongada de planificació (2014-20 i 2018-25). Sense aquesta planificació de baix cap a dalt, de tots els agents i entitats culturals, no podem avançar. La cultura ha de ser un diàleg constant, ajuntament amb entitats, per assegurar que sigui per a tothom i de qualitat. La cultura és un dels elements principals per bastir el model de societat que volem, dinàmica, solidària i integradora.

Joan Valentí al lloc, a Can Maçana, on foren afussellats nou republicans pels franquistes el 9 de febrer de 1939, i als quals l’actor ret homenatge al seu darrer espectacle “Mort a les cunetes”.

pàgines especials

abril/2019

PÀGINES ESPECIALS LLAR I SERVEIS IMMOBILIARIS

intimum estudi&shop: passió, artesania, eficiència i domòtica La firma d’interiorisme amb showroom a la capital anoienca combina l’artesania, les grans marques internacionals i la peça feta a mida per oferir dissenys exclusius intimum estudi&shop és un estudi d’interiorisme i arquitectura, venda de mobiliari i complements de decoració situat al carrer Sant Faust d’Igualada. La firma ofereix solucions personalitzades, adaptades a cada projecte, partint d’una mirada oberta amb què proposar un ampli ventall de possibilitats sense un estil concret i aconseguir així, el resultat ideal per a cada client en cadascuna de les seves creacions. Si alguna cosa diferencia intimum com a estudi és la passió i dedicació en la seva tasca. Cada creació és un treball personal, un repte davant del qual oferir el millor disseny. L’element principal per a una nova decoració i que juga un paper molt important en el moment de buscar la inspiració és l’espai a intervenir. Qualsevol cosa pot ser un referent per a la decoració, els volums, una fotografia, un paisatge... intimum estudi&shop segueix el seu propi instint en cadascuna de les creacions perquè cada projecte és un nou relat, una història nova per començar.

El que caracteritza el mobiliari de la firma anoienca exposat al seu showroom és la distribució de grans marques internacionals, l’exclusivitat d’un ampli ventall de peces artesanals úniques i la peça per encàrrec, mobiliari fet a mida en harmonia amb el projecte i a partir de les necessitats de cada client. A més, intimum estudi&shop no solament crea moblatges a partir de fusta, sinó que també ofereix peces funcionals i de disseny crea-

des amb altres materials com són el ferro o el microciment. Els interiorismes de Cartelle design o l’estil vintage del mobiliari de Tom Robertson són dos referents amb què intimum estudi&shop s’alinea. Una de les branques amb què la casa anoienca creix en distribució, disseny a mida i creació pròpia són les làmpades, l’element estrella per a una òptima il·luminació. Des de les fases inicials de cada projecte, la llum es contempla com un

element més, amb estudis lumínics per a cada client, on per a cada entorn s’escullen els llums i models ideals. La revolució 4.0 i l’internet de les coses són el nou horitzó de l’arquitectura i l’interiorisme. La interconnexió dels objectes de la llar, el punt de venda i els elements que configuren l’espai de treball s’uniran amb les prestacions que oferirà l’edifici intel·ligent a partir de la domòtica, la intel·ligència artificial i la construcció sostenible. Tot l’equip de professionals treballa tenint present aquesta revolució, observant els nous interessos, aplicacions i uns dissenys cada cop més globalitzats. Tots els projectes i creacions d’intimum estudi&shop es presenten en un pas previ amb models 3D (volumètric) per així, presentar l’espai proposat al client final. La presentació virtual és una eina versàtil on els professionals de la firma resolen cadascun dels dissenys amb diversitat de recursos, materials i colors.

pàgines especials

abril/2019

PÀGINES ESPECIALS LLAR I SERVEIS IMMOBILIARIS

Camins Grup, quan els petits detalls fan de les empreses, grans empreses L’asseguradora complementa la pòlissa d’assegurances de la llar amb nous serveis per a un millor confort

Assegurances Camins Grup és una empresa amb una llarga tradició familiar, amb prop de 70 anys d’experiència en el sector, una àmplia presència a Catalunya i també, amb assistència a nivell internacional si així ho requereixen el seus clients. Actualment compta amb el tercer relleu de gerència familiar des que l’asseguradora va iniciar els seus serveis a Igualada. Situada a la carretera de Manresa, n. 45, de la capital anoienca, Camins Grup és una corredoria d’assegurances de rams tècnics, centrada en les cobertures per a la responsabilitat civil, aviació general, robatoris i incendis, protecció per a tot tipus de llars, amb un seguit de cobertures específiques que la destaquen en el sector; assegurances de vida, d’accidents i uns interessants plans d’estalvis per a futures necessitats. A més, totes les pòlisses de Camins Grup poden ser demanades en català, un servei que no tothom pot oferir. Amb aquestes sis grans especialitats, l’asseguradora garanteix la tranquil·litat

necessària per als particulars que necessiten d’una cobertura legal per iniciar o continuar el seu negoci, que busquen un paraigua per a la seguretat pròpia i de la família o bé, viure amb la solució de disposar de recursos extra si mai apareixen despeses per alguna causa major. Cal deixar les coses en mans de l’atzar quan es compta amb els recursos per a minimitzar-lo? A més del tradicional servei d’assegurança de la llar, Camins Grup ofereix als seus clients noves i atractives garanties amb les quals millorar el confort de la seva llar, com és l’assistència informàtica, reparació de telèfon mòbil o substitució en cas de robatori -també si ha estat sostret fora de casa-, els treballs de manyà, lampisteria, pintura, neteja o altres serveis professionals de petit impacte que poden quedar inclosos en la contractació de la pòlissa i com a novetat, la corredoria de rams tècnics ofereix cobertura per a les filtracions d’aigua accidentals i també, les produïdes pel desgast que amb el temps té un

habitatge. A més, amb una assegurança de comunitat veïnal, Camins Grup ofereix la possibilitat d’assegurar les aigües privatives, evitant el gruix de reclamacions entre veïns i millorant l’eficiència de la cobertura. Si d’altra banda tenen pensat fer alguna reforma de la seva llar consultin les cobertures de protecció civil per remodelar el seu bany, la seva cuina, instal·lar un ascensor, millorar l’aspecte de la façana de l’immoble o l’exterior de la finca amb total tranquil·litat. Els plans d’estalvi de Camins Grup són una eina per al futur. Si té intenció de fer un calaix per a futures inversions, imprevistos o oferir millors oportunitats als petits de la casa que un dia hauran d’ampliar els seus estudis, demani informació sobre la rendibilitat d’aquests plans versàtils i recuperi el dipòsit que al llarg dels anys hagi estalviat en el moment que més ho necessiti. Així mateix, tant en els plans d’estalvis com en les assegurances de vida, l’asseguradora contempla les noves unitats familiars com també, una

elecció de vida individual. Camins Grup permet capitalitzar part de la pòlissa d’una assegurança per accedir a serveis mèdics especialitzats en malalties cròniques, necessitat d’atencions assistencials específiques o de difícil tractament. Tots aquests serveis es poden contractar de forma singular o es poden complementar amb l’assegurança de la llar. I per a les iniciatives comercials la corredoria anoienca contempla també oferir major seguretat a les societats empresarials amb cobertures que revertiran en la pròpia iniciativa si mai alguna de les parts no pot assumir els seus compromisos inicials. En aquest sentit, els plans d’estalvis contractats o bé les assegurances en relació a la salut dels socis són garantia de continuïtat de l’activitat. Finalment, recordi que tots els productes i serveis que ofereixen els professionals que conformen l’equip humà de Camins Grup seran contractats de tal forma que s’adaptaran a les millors condicions que vostè pugi treure d’una companyia.

4ÂŞJornada gastronĂ˛mica de les plantes oblidades

4ªJornada gastronòmica de les plantes oblidades

LA JORNADA GASTRONÒMICA

DE LES PLANTES OBLIDADES

Una Jornada única amb més de 90 propostes d’activitats per (re)descobrir les plantes oblidades i gaudir del dissabte 13 d’abril de 2019. Tasts, Xerrades tècniques, Xerrades i projeccions, Etnobotànica en directe, Tallers, Sortides etnobotàniques, Píndoles etnobotàniques, Tallers familiars, Activitats infantils, Dinar silvestre, Actuacions musicals, Fira de productes silvestres i varietats tradicionals, i Exposicions.

Què és? Tots sabem que estem envoltats de plantes. Creixen als boscos, als camins, a les torretes del balcó, als parcs, o als camps de conreu. El que no sabem la major part de nosaltres és quines són aquestes plantes i quins són els seus usos. Són plantes oblidades: espècies silvestres i varietats agrícoles tradicionals que podrien ser emprades per un gran nombre de finalitats quotidianes però que tanmateix desconeixem per complet. La Jornada Gastronòmica de les Plantes Oblidades us ofereix una oportunitat única per conèixer aquestes plantes i els seus usos, i per entendre com poden contribuir a fomentar una alimentació saludable i una agricultura sostenible. Podreu passejar per la fira, participar d’un tast, fer un taller, escoltar una xerrada, o participar d’una activitat familiar, entre moltes d’altres opcions.. Les propostes d’activitats són extremadament diverses precisament perquè cadascú pugui participar i gaudir de la Jornada

de la forma que més li vingui de gust. És una Jornada única a nivell català i a tot el sud d’Europa, que és possible gràcies a la implicació dels 151 ponents del màxim nivell que hi participen, l’organització totalment voluntària per part del Col·lectiu Eixarcolant, i els més de 100 voluntaris vinguts d’arreu del país. El resultat és que a Igualada, el proper 13 d’abril, hi tindran lloc més d’una norantena d’activitats (concebudes amb la màxima qualitat i rigor) a través de les quals podreu descobrir unes plantes amb les quals probablement mai abans us havíeu fixat. Tant si sou botànics entusiastes com si no sabeu reconèixer ni tant sols un enciam, estem més que convençuts que gaudireu d’aquesta Jornada, perquè una cosa està clara: tots mengem, de mitjana cinc cops al dia. I sí, mentre gaudiu de les activitats també descobrireu com un nou model de producció, distribució i consum d’aliments és possible: més sostenible, que dignifiqui la feina dels agricultors, que garanteixi una ali-

mentació de qualitat a l’abast de tothom, i que permeti la conservació dels paisatges característics de les zones rurals i la seva biodiversitat.

me projectes de recerca científica, divulgació i assessorament. Cal posar de relleu que tota, absolutament tota, l’organització de la Jornada es duu a terme de forma voluntària.

possible que una Jornada amb molts pocs recursos econòmics tingui un programa d’activitats de gran qualitat i diversitat que la converteixen en única a tot el sud d’Europa. Ponents, voluntaris, paradistes, participants, sense vosaltres aquesta Jornada ni seria possible ni tindria sentit. En nom del Col·lectiu Eixarcolant, moltes gràcies. Som dipositaris de la vostra confiança, farem tot el que estigui al nostre abast perquè gaudiu d’una Jornada única.

La major part d’activitats són adequades per totes les edats, des d’infants a persones grans; si bé les activitats infantils són específicament per nens i nenes, i alguns dels tallers s’adrecen només a adults. Enguany, diferenciem l’ITINERARI FAMILIAR amb totes aquelles activitats especialment adequades per participar-hi amb els infants. A continuació hi trobareu informació de les diferents activitats, de l’indret en el qual es realitzen i de la forma de participar-hi. Si desitgeu ampliar encara més la informació tot consultant el programa detallat, o realitzar la inscripció per aquelles activitats que així ho requereixen, podeu fer-ho còmodament a la web www.eixarcolant.cat.

El Col·lectiu Eixarcolant La Jornada Gastronòmica de les Plantes Oblidades està organitzada pel Col·lectiu Eixarcolant, una entitat sense ànim de lucre que fomenta la recuperació (i adaptació a la realitat actual) dels usos corresponents a espècies silvestres comestibles i varietats agrícoles tradicionals, com a eina per afavorir un model agroalimentari més sostenible, saludable i just, que proporcioni aliments de qualitat a l’abast de tothom, i que afavoreixi el desenvolupament sostenible de l’entorn rural. L’entitat duu a ter-

Aquest esdeveniment, que compta amb la col·laboració i finançament de l’Ajuntament d’Igualada, el Consell Comarcal de l’Anoia, i la Universitat de Barcelona, sens dubte no existiria sense les moltes persones, entitats i projectes que amb la vostra confiança i col·laboració feu

Dades pràctiques per gaudir de la jornada - Igualada (Espai Cívic Centre, Casal del Passeig, Plaça Espai Cívic Centre, Plaça del Gasogen, Passeig Verdaguer). A la contraportada s’indica la ubicació de les diferents activitats i com accedir a la Jornada vingueu d’on vingueu. - Moltes activitats són d’assistència lliure, però algunes requereixen inscripció prèvia. Ho trobareu degudament indicat al programa d’actes de les pàgines centrals. - En el cas de les activitats de pagament, aquest es realitzarà per Internet en el mateix moment de formalitzar la inscripció. Exceptuant el cas del dinar, mostrant el resguard que rebreu al correu electrònic podreu accedir directament a les activitats a les quals us hàgiu inscrit, sense haver de passar pel punt d’informació. Pel dinar si que serà necessari recollir el tiquet al punt d’informació, fet que evitarà que hàgiu de fer cua a l’hora de dinar. - Una de les activitats de la Jornada és un dinar elaborat amb espècies silvestres i varietats tradicionals apte per vegetarians. Alhora, moltes de les parades presents a la fira oferiran productes alimentaris elaborats amb plantes oblidades. - Tots els espais són accessibles per persones amb problemes de mobilitat.

4ªJornada gastronòmica de les plantes oblidades

Per què és important que a Catalunya es celebri un esdeveniment com la Jornada Gastronòmica de les Plantes Oblidades ?

Algunes dades: El 90% de la població del planeta s’alimenta a partir de tant sols 30 espècies vegetals, però només a la comarca de l’Anoia hi trobem més de 100 espècies silvestres comestibles i s’hi havien cultivat més de 500 varietats agrícoles tradicionals. En el conjunt de Catalunya superen de llarg el miler. Som uns grans desconeixedors del potencial que espècies silvestres i varietats tradicionals ens ofereixen. A l’àrea metropolitana de Barcelona només un 17% de la població sap que l’ortiga (Urtica dioica) és comestible, percentatge que és inferior al 5% en el cas dels blets (Chenopodium album) o els colitxos (Silene vulgaris).

Totes les dades que es mostren han estat extretes d’estudis científics elaborats per centres de recerca nacionals i internacionals amb el màxim de rigor.

Sí, les plantes oblidades són bones i ens agraden. Gràcies als tasts duts a terme durant les edicions del 2016, 2017 i 2018 s’ha pogut constatar com el 70% de les mostres elaborades amb plantes silvestres o varietats tradicionals en desús ens agraden tant com els productes que consumim habitualment. A part de proveir-nos d’aliments, per què més és important la pagesia? Els paisatges catalans, i els de tot el mediterrani, es mantenen tal i com els coneixem gràcies als pagesos. Sense pagesos no tan sols deixaríem de tenir aliments, sinó que els paisatges serien radicalment diferents de tal i com els coneixem. Posar en valor la feina dels pagesos, i contribuir que l’agricultura sigui més sostenible, no és només una qüestió de dignitat, sinó que és també una qüestió de futur. I per què és interessant en termes de sostenibilitat cultivar aquestes espècies i varietats? Poden ser cultivades de forma sostenible amb molta facilitat ja que estan molt adaptades a les condicions locals, i contribueixen a un fet tan important com és la mitigació dels efectes del canvi climàtic i a generar una agricultura d’alt valor natural. D’on prové allò que mengem? Parlem de sobirania alimentària. Actualment, 10 multinacionals controlen el 75% del mercat mundial de llavors; les quals estan estretament relacionades amb les 11 multinacionals que controlen el 98% del mercat mundial de productes fitosanitaris. Hem perdut la sobirania alimentària. No som lliures de menjar allò que volem, ja que els agricultors no són lliures de plantar allò que volen. Només mitjançant la recuperació de les varietats agrícoles tradicionals i de les espècies silvestres comestibles, els agricultors podran deixar de plantar les llavors que els venen les grans multinacionals. És important preguntar a les àvies i als avis que ens expliquin què feien antigament amb les plantes del seu entorn. Recuperar coneixements tradicionals no vol dir recuperar una fotografia fixa de fa 50 o 100 anys, ni molt menys, però es tracta de conèixer què es feia antigament per tal d’adaptar aquests usos a la realitat actual. Fa 50 anys ningú s’hauria imaginat menjar xips de malva, per exemple. L´ús d’aquestes espècies silvestres i varietats tradicionals no ha d’anar en contra de res, sinó a favor de tot. Aquestes plantes oblidades tenen un lloc a l’entrepà dels nostres fills, al taper del dinar, al bar de tapes del barri, i al restaurant de més avantguarda. Aquesta és la filosofia de la Jornada i la filosofia del Col·lectiu Eixarcolant: recuperar l’ús d’aquestes plantes oblidades per tothom i en plena convivència amb els productes que ja es consumeixen actualment.

SOM PAÍS

SOSTENIBILITAT AL PARC NATURAL DE MONTSERRAT 13 i 14 ABRIL 2019 | EL BRUC

Consulta totes les activitats a www.bruc.cat

DISSABTE 13 19:00H Esther Peñarrubia 21.30H Natxo Tarrés &The Wireless DIUMENGE 14 10H Xevi Verdaguer | Montse Batlle 16H Teresa Forcades | Gustavo Duch 18.30H Aleix Pàmies

4ªJornada gastronòmica de les plantes oblidades

Tasts A la Jornada s’hi duran a terme quatre tipus de tasts (galetes, envinagrats, xocolates i patés vegetals). En tots els tasts el denominador comú és la utilització d’espècies silvestres o varietats agrícoles tradicionals. Descobrireu com tradició i avantguarda poden anar de la mà. Gràcies als coneixements tradicionals transmesos de generació en generació, però també a la innovació, podem incorporar a la dieta un gran nombre d’espècies silvestres i varietats tradicionals en desús, amb resultats espectaculars. En cadascun dels tasts podreu degustar 10 mostres diferents. Tastareu les mostres sense saber de què estan fetes, i serà després quan descobrireu quins en són els ingredients. Abans del tast us facilitarem una llista dels al·lèrgens que incorpora cada mostra per tal que pugueu fer el tast amb tota tranquil·litat. Al llarg de tot el tast el presentador us explicarà com poder emprar en el vostre dia a dia les espècies i varietats que heu degustat. En acabar us donarem una llista amb la composició i procés d’elaboració de totes les mostres que heu degustat. Cada tast es realitzarà dues vegades, de tal forma que hi pugueu assistir en l’horari que millor us vagi (sessió 1 o sessió 2). Els tasts són gratuïts però cal inscripció prèvia (a través del web www.eixarcolant.cat) i es realitzen a la sala polivalent de l’Espai Cívic Centre (C/Trinitat nº 12). Activitats incloses en l’tinerari familiar de la Jornada Gastronòmica de les Plantes Oblidades.

Xerrades tècniques Experts en la matèria vinguts d’arreu mostraran de forma planera i a l’abast de tothom, però amb rigor, com es poden utilitzar aquestes espècies i varietats per a múltiples finalitats i en múltiples contextos, també en el nostre dia a dia. Les xerrades van dirigides tant al públic en general com a professionals del sector que vulguin enriquir el seu coneixement. És una oportunitat totalment única per descobrir com, des d’òptiques diverses, la recuperació d’aquestes espècies i varietats i dels seus usos pot esdevenir una realitat, i com aquesta recuperació comporta la transició vers un sistema agroalimentari més sostenible. Hi haurà 8 xerrades al llarg de tot el dia, que tindran lloc a la sala annexa de l’Espai Cívic Centre (C/Trinitat nº 12). Assistència lliure, no cal inscripció prèvia.

Xerrades i projeccions En aquest espai hi trobareu xerrades que més que conferències són experiències vivencials, materials audiovisuals per il·lustrar amb nitidesa els conceptes exposats, i informació rigorosa però transmesa de forma amena i planera sobre les plantes oblidades. Podreu aprendre com recollir i conservar les vostres pròpies llavors; recuperar els coneixements d’una abadessa que visqué fa més de 900 anys; conèixer el procés d’obtenció de la mel recopilat per un arxiver dels Caputxins; descobrir com una ciutat pot esdevenir també un entorn comestible; o conèixer la lluita del poble Palestí per salvar les oliveres de l’ocupació Israeliana, entre d’altres. Hi haurà 9 xerrades i projeccions que tindran lloc a la Sala Polivalent del Casal del Passeig (Passeig Verdaguer, nº 67). Assistència lliure, no cal inscripció prèvia.

Etnobotànica en directe Un espai viu, dinàmic, divers, multicultural, reflex de l’etnobotànica d’ahir, d’avui i de demà. Que els coneixements tradicionals es segueixin enriquint, transmetent i utilitzant és la base per tal que la relació entre les persones i les plantes que ens envolten segueixi viva. En aquest espai ens proposem el repte de combinar tres eixos que són fonamentals: transmissió directa de coneixements tradicionals, enriquiment dels coneixements tradicionals gràcies als intercanvis culturals, i adaptació i ús d’aquests coneixements tradicionals d’acord amb la realitat actual. L’Oriol Càlichs ens parlarà de la seva experiència en un menjador escolar introduint espècies silvestres; l’Ada Parellada ens farà una petita demostració; experts ens explicaran plats de Grècia, Mèxic i Perú amb plantes que podem trobar també a casa; i podreu veure com utilitzar algunes plantes per omplir la vostra farmaciola o fins i tot per construir bicicletes. Aquests són només alguns dels catorze testimonis que us faran emocionar amb els seus coneixements i vivències entorn de les plantes oblidades. Activitats situades a la plaça de l’Espai Cívic Centre (C/Trinitat, nº 12). Assistència lliure, no cal inscripció prèvia. Forn de llenya i massa mare

Avda. Canaletes, 36 Jorba Telf: 93 809 40 54 Plaça Fàtima, 6 Sant Martí de Tous Telf: 93 809 67 39

ATENEU C CINECLU Una pel·lícula de

ATENEU C 08 CINECLU Una pel·lícula de da al castellà.

LA COOP CÒMIC > còmic ‘Pedro Pic Carlos Azagra i En LLeTRa. #SomXa

ATENEU C CINEMA > novel·la fantàstica per Xavier Gens. Ateneu, Acadèmi d’Igualada i Atene

l’Associació Parkinson Som Tots als afectats. Organitza: Associació Parkinson SomTots. CENTRAL > 19:00 h > Gratuït 07 BIBLIOTECA FOTOGRAFIA > ANTÀRTIDA, GEL MÉS ENLLÀ DE LA FI DEL MÓN > Visita guiada a l’exposició

ATENEU C CINECLU Una pel·lícula de original subtitulad

29 ELJOCSLOCAL >C

4ªJornada gastronòmica de les plantes oblidades

Tallers Moltes vegades ens oblidem d’allò que ens expliquen, però difícilment ens oblidem d’allò que fem amb les pròpies mans. A la Jornada podreu experimentar amb els usos de les plantes oblidades mitjançant setze tallers, per tal que vosaltres sigueu els protagonistes. Us atreviu a fer receptes amb la nyàmera? Sabeu elaborar mató amb llet de cabra i herbacol? Us agradaria descobrir com mariden espècies silvestres i vins de varietats locals? O potser sou més de fer còctels silvestres? Aquests tallers i molts més són els que trobareu a la Jornada. Tots els tallers es realitzen al Casal del Passeig (Passeig Verdaguer, nº 67), tenen una durada d’una hora, i estan impartits per professionals sobradament qualificats en la matèria corresponent. Es recomana ser-hi uns minuts abans de l’inici del taller ja que començaran amb màxima puntualitat. Cal inscripció prèvia i tenen un cost d’entre 5€ i 9€ per participant. El pagament es realitzarà online en el moment de fer la inscripció; amb el resguard del pagament ja podreu accedir directament al taller, no cal que passeu pel punt d’informació.

Sortides etnobotàniques Us oferim l’oportunitat de participar en dues passejades de dues hores i mitja que us permetran descobrir aquelles plantes útils que tenim a tocar i que tanmateix moltes vegades passen totalment desapercebudes. Les trobareu fins i tot dins mateix de la ciutat, i també als camps, camins i marges situats just fora dels límits urbans. I és que a tocar de casa hi creixen espècies d’allò més interessants per emprar en el dia a dia de forma ben senzilla. Aquestes sortides us captivaran, ja que la passió i entusiasme de l’Esteve Padullés i Els Corremarges és encomanadissa. Els usos i curiositats de les diferents plantes que trobareu al llarg del recorregut senzillament us atraparan. Inici i final de les sortides a la plaça de l’Espai Cívic Centre (C/Trinitat, nº 12). Cal inscripció prèvia i l’activitat té un cost de 5€ per participant. El pagament es realitzarà online en el moment de fer la inscripció. Amb el resguard del pagament ja podreu accedir directament a les sortides, no cal que passeu pel punt d’informació. El recorregut és senzill i curt, apte per a tothom que no tingui manifestos problemes de mobilitat. Es recomana dur calçat adequat.

Píndoles etnobotàniques Aquesta és una de les novetats de l’edició d’enguany. Les píndoles de matí (de 12:30h a 14h) i de tarda (18:30h a 20h) són el més semblant que hi pot haver que algú t’expliqui, de tu a tu, què fer amb una planta. En grups de tan sols 8 persones anireu rotant al llarg d’una hora i mitja per les cinc activitats que conformen les píndoles etnobotàniques (de matí o de tarda). Imagineu-vos en un carrer on us aneu trobant amb veïns i veïnes que molt amablement comparteixen amb vosaltres els seus coneixements per tal que també passin a ser els vostres coneixements. Al matí podreu aprendre com es fa el pa romà, les borraines i les figues esbardades, el xarop de pi, el guarapo i el licor amb marialluïsa. A la tarda serà el torn de les amanides feréstegues, el xampanyet de saüc, la mel, la ratafia i l’ús del plantatge per trenar petits objectes. Es tracta d’una activitat innovadora però que no tracta de fer res més que emular la forma tal i com des de temps immemorials s’han transmès els coneixements: parlant, de tu a tu, de forma directa i vivencial, a partir de l’experiència. Les Píndoles Etnobotàniques tindran lloc al Passeig Verdaguer, a l’alçada del Casal del Passeig (nº 67). Cal inscripció prèvia i l’activitat té un cost de 8€ per participant. El pagament es realitzarà online en el moment de fer la inscripció. Amb el resguard del pagament ja podreu accedir directament a l’activitat, no cal que passeu pel punt d’informació.

PROJECTE SINGULAR PLANTES AQUÀTIQUES AUTÒCTONES ÚTILS “Pomera Camosa”

Venda d’arbres fruiters de varietats tradicionals Cruilles (Girona) Tel.650742502 info@arboreco.net • www.arboreco.net

*Nou A.F Arboreco Tardor 2017 Agro Color.indd 1

06/09/17 11:54

4ªJornada gastronòmica de les plantes oblidades

Tallers familiars Tallers per fer en família, entenent evidentment família en el sentit més ampli i obert possible. L’objectiu és que adults i infants comparteixin aquests tallers en els quals els protagonistes seran els infants però en que els adults sereu imprescindibles per al seu bon desenvolupament. Per aquest motiu cada adult pot anar acompanyat d’un màxim de 2 infants entre 6 i 14 anys. El joc, la descoberta, la creativitat són alguns dels elements que es treballaran en aquests tallers, esperant que esdevinguin una eina lúdica i d’aprenentatge i que contribueixin a explorar usos de les plantes fins ara desconeguts, tant pels adults com pels infants. Trobareu unes sis propostes de tallers familiars al llarg de la Jornada. Es realitzaran a l’Espai Cívic Centre (C/Trinitat, nº 12) i cal inscripció prèvia amb un cost de 5€ per adult. Recordem que cada adult pot anar acompanyat d’un màxim de dos infants i per tant, no poden assistir-hi sols. Activitats incloses en l’tinerari familiar de la Jornada Gastronòmica de les Plantes Oblidades.

Activitats infantils Al llarg de tot el dia hi haurà repartides per diferents punts de la fira 7 activitats dirigides als més menuts per tal que ells també puguin descobrir de forma divertida els usos de les plantes oblidades. Descobrir la importància de la biodiversitat vegetal, aprendre a fer un pica pica silvestre, fabricar una joguina amb una carbassa, fer boles de llavors, elaborar pestos silvestres, o descobrir quines plantes del bosc es poden menjar o fer servir per elaborar infusions són propostes que hem pensat específicament pels més menuts de la casa. Activitats dirigides a infants de 4 a 12 anys, que es poden realitzar al llarg de tot el dia a les parades de la fira corresponents. Són activitats gratuïtes amb assistència lliure. Activitats incloses en l’Itinerari familiar de la Jornada Gastronòmica de les Plantes Oblidades.

Dinar silvestre I com no podia ser d’altra manera, les plantes silvestres també seran les protagonistes del dinar. Comprovareu com plats molt presents en la gastronomia tradicional catalana adquireixen una nova dimensió gràcies a la incorporació en la recepta de plantes silvestres comestibles. Degudament combinades i cuinades, el món de possibilitats que ens ofereixen és inacabable. Només cal saber com fer-ho, però per això podeu estar tranquils, i sinó pregunteu-ho als qui van tenir la sort de gaudir del dinar de la edicions anteriors. El dinar d’enguany consta de tres plats (1r. Sopa de pisana i fulles verdes silvestres; 2n. Empedrat d’alexandrí amb salsa de ravenisses; 3r. Croqueta de farigola) i postres (tiramisú de cirera de pastor). Tot acompanyat de pa ecològic fet amb varietats tradicionals de la Cooperativa l’Aresta, i vi de varietats tradicionals de l’Anoia elaborat per l’Associació de Petits Viticultors de la Conca d’Òdena. I per acabar una infusió de diferents combinacions de plantes silvestres elaborada per Sambucus Cooperativa. Prepareu-vos per assaborir de nou un dinar digne dels millors restaurants d’avantguarda del país i amb les plantes silvestres com a protagonistes. Com en les darreres edicions el dinar està confeccionat amb la col·laboració de l’experta en gastronomia silvestre Montserrat Enrich, autora l’any 2014 del llibre “Herbes a la carta” i dedicada a la divulgació de la cuina amb plantes silvestres (www.gastronomiasalvatge.com). Tots els plats del menú són aptes per persones vegetarianes. En el cas que tingueu intolerància a la lactosa o celiaquia anoteu-ho a la inscripció i digueu-ho en el moment de recollir el tiquet i confeccionarem el menú amb alternatives per a vosaltres. Cal inscripció prèvia i el dinar té un cost de 10€. Per tal d’agilitzar el servei del dinar al Passeig Verdaguer, al llarg del matí haureu de passar pel punt d’informació de davant l’Espai Cívic Centre (C/Trinitat nº 12) per recollir el tiquet identificatiu amb el qual podreu dinar sense haver de fer cua. El dinar té lloc al Passeig Verdaguer a l’alçada del Casal del Passeig (nº 67)

RESTAURANT Menú diari de dimecres a divendres 15€ Esmorzars de forquilla disssabtes i diumenges Menú cap de setmana 25€ Fes la teva reserva al 646 728 984

. '"...

4ªJornada gastronòmica de les plantes oblidades

Actuacions musicals La música permet expressar-se, comunicar-se, transmetre sentiments i també reivindicar-se. En el cas de la música tradicional moltes de les seves lletres han fet referència a diversos aspectes del quotidià, i d’entre els temes tractats no hi falta la relació entre persones i plantes, o millor dit, com les persones empraven les plantes en el seu dia a dia. Són músiques que parlen d’històries viscudes i les plantes hi són presents, com a element indestriable del dia a dia de tots i cadascun de nosaltres encara que ara no en siguem conscients. Per això mateix, neix aquest nou bloc d’actuacions musicals, per a través de la música i de forma festiva, posar en relleu com les plantes, han format, formen, i formaran part indestriable de tots nosaltres, i com d’important és tenir present aquest fet per múltiples aspectes. Les tres actuacions seran a la Plaça del Gasogen i d’assistència lliure. Activitats incloses en l’tinerari familiar de la Jornada Gastronòmica de les Plantes Oblidades.

Fira Al llarg de tot el dia, de 9:30h a 21h, podreu gaudir de la fira de productes silvestres i varietats tradicionals oblidades, amb més de seixanta parades on tindreu l’oportunitat de conèixer, provar i adquirir productes ecològics, de qualitat i de proximitat que habitualment no trobareu ni als comerços ni a les fires generalistes; tot això mentre descobriu les espècies amb les quals s’han elaborat aquests productes i els projectes que hi ha al darrere. En la cinquantena de parades participants hi haurà infusions, condiments, licors, verdures, dolços, conserves, melmelades, cerveses, flors, i tots els productes alimentaris que us pugueu imaginar, a més a més de productes de cosmètica, medicinals i llibreria. Això sí, sempre, sense excepció, amb el denominador comú que les plantes silvestres, les varietats tradicionals oblidades, o els usos tradicionals d’aquestes espècies hi tenen un paper principal. La fira estarà situada als carrers i places que comuniquen el Casal del Passeig i l’Espai Cívic Centre (Passeig Verdaguer, C/ Esquiladors, Plaça del Gasogen, C/Trinitat, i Plaça de l’Espai Cívic Centre).

Exposicions Al llarg de tot el dia podreu gaudir de diverses exposicions relacionades amb l’etnobotànica, l’agroecologia i els coneixements tradicionals. Per tal que pugueu observar en directe la biodiversitat cultivada i les espècies silvestres comestibles, perquè conegueu a través de dades científiques quina és la realitat dels nostres camps, boscos i sistema agroalimentari, perquè vegeu si ens agraden o no les espècies silvestres comestibles, i perquè tingueu l’oportunitat d’intercanviar llavors tradicionals i adquirir planter d’espècies silvestres. La participació és lliure. Consulteu les exposicions que trobareu en aquesta Jornada i la ubicació de cadascuna d’elles a l’apartat corresponent del programa. Activitats incloses en l’tinerari familiar de la Jornada Gastronòmica de les Plantes Oblidades.

Elaboració artesana de pa Dissabtes del 18 de maig al 15 de juny

Cosmètica natural i casolana a l’abast Dimarts del 21 de maig a l’11 de juny

www.associaciolera.org

Jardí etnobotànic de l’Albi - Les Garrigues Vols endinsar-te en l’apassionant món de les plantes aromàtiques, medicinals i culinàries? Veniu a gaudir d’una experiència única, en un entorn natural privilegiat!

VEGAN & RAW PRODUCCIÓ LOCAL CARDEDEU https://espirulinanatural.com

Visites guiades (cita prèvia) Tallers etnobotànics Productes de la terra

Tel: 637 52 28 84

info@lesbasselles.cat

4ªJornada gastronòmica de les plantes oblidades

Programa de la jornada

E I X A R C O L A NT

Horari

2019

Xerrades i projeccions (Casal del Passeig)

10:00-10:30 10:30-11:00 11:00-11:30 11:30-12:00 12:00-12:30

Horari 10:00-10:30

Siembra! Vídeos educativos sobre la producción Fòrum Cívic Europeu, Longo Maï. Comentat per Adrià Solé - Ecomercaderet Hildegarda de Bingen: Una abadessa eixarcoladora. Notes culinàries amb les herbes d’Hildegarda de Bingen. Lluís Borrell Busquets - Associació Jardí Botànic de Plantes Medicinals de Gombrèn

10:30-11:00 11:00-11:30 11:30-12:00

Les plantes de la mel xerrada-experiència-taller

12:30-13:00

Fra Valentí Serra-Arxiver dels Caputxins

12:00-12:30

13:00-13:30

Les ciutats comestibles

12:30-13:00

13:30-14:00 14:30-16:00

16:00-17:15

17:15-18:00

18:00-18:45

Pilar Sampietro-Periodista radiofònica especialitzada en programes d’ecologia i cultura

Dinar silvestre Projecció d’”Arrels de resistència”, documental de La Recolectiva - Campanya d’Olives a Palestina

Espècies silvestres comestibles de l’Anoia(I), presentació del llibretó i tastet de receptes

Roger Costa Campo, Marc Talavera Roma Col·lectiu Eixarcolant

Agroecologia escolar

Ariadna Argemí, Berta Castellà, Elizabeth M Rodríguez, Germán Llerena, Laura Calvet i Mariona Espinet

18:45-19:15

Presentació de l’Anuari de la Sobirania Alimentària 2017-2018 Paula Llaurador i Quim Muntané (Revista Sobirania Alimentària)

19:15-20:00

Calendari del Bon consumidor: quan les plantes oblidades entren pels ulls Estela de Aranza

13:00-13:30 13:30-14:00 14:00-14:30

Xerrades tècniques (Espai Cívic Centre)

Inauguració i presentació de la Jornada Col·lectiu Eixarcolant

Galetes (Torn1) - 110 places Jaume Teixé del Forn de Jorba

Són les plantes silvestres comestibles unes plantes oblidades?

Galetes (Torn2) - 110 places Jaume Teixé del Forn de Jorba

Tinta: atacar els arbres per transmetre coneixement (Laura Calvet- Historiadora Medievalista i Divulg. de la Història)

Laura Calvet (ICTA-UAB, IN3-UOC)

Envinagrats (Torn1) - 110 places Jordi Guillem Restaurant Lo Mam

Aspectes a tenir en compte a l’utilitzar les plantes amb finalitats terapèutiques

Anna Escalé - Llicenciada en Medicina (UB), Màster en Medicina Naturista

16:00-16:30 16:30-17:00 17:00-17:30 17:30-18:00 18:00-18:30

19:00-19:30 19:30-20:00

Tallers A (Casal del Passeig) Estampats vegetals: Taller de xilografia i estampació sobre tela amb tinta vegetal

Roser Melero Vilella-la macarulla

(6,50€, 20 pax)

Aprenem a fer mató amb llet de cabra i herbacol Tija-Granja Pitroig i Ramaders.cat

(6,00€, 20 pax)

Cretan cooking with Catalan plants (Taller en Anglès) Haris Saslis-Phd in Plant Species, Specialized in Ethnobotany. Creta-Grècia

(6,00€, 20 pax)

Fermentats vegetals amb plantes silvestres

Carolina Zerpa Sáez i Marta Solans Oliveros

Envinagrats (Torn2) - 110 places Jordi Guillem Restaurant Lo Mam

Plantes silvestres a la restauració d’alta gama

Jacques Breault (Jacko) i Laura Veraguas (restaurant Iradier)

14:30-16:00

18:30-19:00

Píndoles Etnobotàniques

Tasts (Espai Cívic Centre)

Xocolates (Torn1) - 110 places Fundació Casa Dalmases

El paper de les “males herbes” en els paisatges agrícoles de l’àrea mediterrània

Xavier Solé Senan-Universitat de Lleida

Cuchara

(6,00€, 20 pax)

Dinar silvestre Preu Cal inscripció prèv Dinar silvestre: Montserrat Enrich ( Vins Trad. De l’Anoia: Petits viticult Jugant amb plantes: presentació del recull de jocs, instruments musicals i manualitats del llibre “Diviértete con las plantas”

Alicia Cirujeda (CITA) i Joaquín Aibar, Universidad de Zaragoza

(5,00€, 20 pax)

Xocolates (Torn2) - 110 places Fundació Casa Dalmases

Sobirania Alimentària a Catalunya: la salut del nostre sistema alimentari Ariadna Pomar León-Arran de Terra i postgrau dinamització Agroecològica UAB

La utilització de l’ortiga en l’elaboració de patés vegetals

Patatés vegetals (Torn1) - 110 places Clara Martín Riu Menjamiques

“No és or tot allò que lluu”: etnobotànica i plantes nocives o tòxiques Airy Gras (ponent), Ugo D’Ambrosio, Teresa Garnatje, Montse Parada i Joan Vallés)

Fem tinta de manuscrit amb pigments vegetals

Patatés vegetals (Torn2) - 110 places Clara Martín Riu Menjamiques

INSCRIPCIÓ PRÈVIA (8,00€, 40 pax)

Laura Castellet-Historiadora Medievalista i Divulgadora de la Història

(6,00€, 20 pax)

Jardins comestibles: espais bonics que Tast d’herbes silvestres comestibles maridatge amb vins de l’Anoia posen en valor les plantes silvestres Gisela Mir i Mark Biffen Astrid van Ginkel-Fitomón (Phoenicurus Cardedeu)

Píndoles Etnobotàniques de matí: 12:30-14:00 Com es fa el pa romà? (Pep Salsetes – Llavors Orientals) Borraines i figues esbardades, uns postres típics de les terres de l'Ebre i el País Valencià (Estela Beltrán Calvo i Neus Calvo Covelli) Fem Xarop de pi (Crisitina Martí Ribas - Col·lectiu de Remeiers i Remeieres) El Guarapo, la beguda del poble Colombià (Bea Gómez, catalana d’origen colombià) Com fer licor de Marialluïsa (Tomàs Bosch Ferré) Píndoles Etnobotàniques de tarda: 18:30-20:00 Píndoles Etnobotàniques de tarda: Amanides feréstegues (Albert Fonseca i Mandarine Sky) Com fer xampanyet de saüc? (Roger Guasch) El món de les mels, tast de diferents tipus de mels (Pau Cardellach) Els secrets de la Ratafia - Tast guiat de ratafia maridat amb plantes aromàtiques (Ernest Morell – Confraria de la Ratafia i Cooperativa La Soberana) Crear tot jugant a trenar el plantatge (Marta Alvarez i Marsal)

Àngela Puigrrodón

(7,00€, 20 pax)

(9,00€, 20 pax)

Al llarg de tot el dia

Activitats infantils Perquè és important la diversitat vegetal? (Transmitting Scien Pica-pica amb herbes i flors silvestres (Els Corremarges) Fabriquem una joguina amb una carbassa (Jocs Troks) Fem boles de llavors (Herbes de l’Alt Pirineu) Pestos silvestres amb oli de les Garrigues (Parc de les Olors de El bosc ens cuida, el bosc ens cuina (Berta Garriga Garriga) Aprenents de bruixes i bruixots (Sambucus)

Exposicions Ens agraden les espècies silvestres comestibles? Col·lectiu Eix Quin és el sentit de recuperar les espècies silvestres comestibl cionals? Marc Talavera Roma – Col. Eixarcolant Mostra de varietats agrícoles tradicionals - Col. Eixarcolant i Mostra d’espècies silvestres comestibles i ornamentals tradicio tre - Col. Eixarcolant Mostra de llavors tradicionals i espai d’intercanvi – Col. Eix. Fotografies solars (cianotípies) i impressions sobre washi d’esp

4ªJornada gastronòmica de les plantes oblidades

Totes les activitats en verd requereixen inscripció prèvia (www.eixarcolant.cat)

Llegenda per entendre el programa

El dinar silvestre també requereix d’inscripció

Inscripcions a www.eixarcolant.cat Consultes a info@eixarcolant.cat

Tallers B (Casal del Passeig)

Activitats incloses en l’Itinerari familiar

Tallers Familiars (Espai Cívic Centre)

Sortida Etnobotànica (Espai Cívic Centre)

Aperitius silvestres fàcils de fer Marisa Benavente i Pilar Herrera Les Champaneles

(6,00€, 20 pax)

Sucs i xarrups silvestres Marta Pons-Wild Food Caravan

(9,00€, 20 pax)

Juguem, xisclem i fem manualitats amb plantes Alicia Cirujeda (CITA) i Joaquín Aibar, Universidad de Zaragoza

Passejada per descobrir aquelles plantes útils que tenim a tocar i que moltes vegades ens passen desapercebudes

Guillem Moreu i Natacha Filipi Els Corremarges

(5,00€, 12 pax)

(5,00€, 30 pax)

Encens amb plantes silvestres: Impressions de la natura: fem fotografies solars de plantes silvestres els sahumeris Samantha Cid

(Torn1) Eduard Pagès

(8,00€, 20 pax)

(5,00€, 12 pax)

Còctels silvestres amb plantes silvestres

Impressions de la natura: fem fotografies solars de plantes silvestres (Torn2) Eduard Pagès

Pere Falces y Lorenzo Miglietta (Marlow Cocteleria)

(8,00€, 20 pax)

Tenyim samarretes amb pigments vegetals que tenim molt a l’abast

(6,00€, 20 pax)

(5,00€, 12 pax)

Descobreix 10 plantes silvestres interessants per tenir a l’hort o jardí Gisela Mir i Mark Biffen (Phoenicurus Cardedeu)

Aprenem a pintar amb pigments silvestres (Torn1) Pau Caelles

Glòria Llenas i Natcha Filipi, Fleca L’Aresta

(9,00€, 20 pax)

Etnobotànica en directe (Espai Cívic Centre)

10:00-10:30

Inauguració i presentació de la Jornada Col·lectiu Eixarcolant

10:30-11:00 11:00-11:45 11:45-12:30 12:30-13:15

Francho Duque

Com introduir les silvestres comestibles als menús escolars i a casa

(Oriol Càlichs)

Les plantes de sempre a la taula d’avui (Ada Parellada-Semproniana) Les espècies d’ambients marins, com conèixer-les i incorporar-les a la cuina

(Kristian Lutaud i Demore-Sus Labores)

El rebost silvestre d’en Yelel. D’un joc de nens a una cuina creativa (Yelel Cañas-Kiaora Gastronomia) La tortilla de tuca (Bryonia dioca), como una especie puede ser a la vez un manjar y altamente toxica.

(Francho Duque)

Wild edible plants of Crete: does this ring a bell?/

13:45-14:30

Plantes silvestres comestibles de Creta: et sonen?

14:30-16:00

Dinar silvestre

(5,00€, 12 pax)

La cuina de la nyàmera: diferents receptes per aprendre a cuinar aquest tubercle Lucia Manassi-La Caseta

Crackers de varietats antigues amb fulles i flors silvestres (18:00 a 19:30)

Horari

13:15-13:45

u 10€/pax via (Gastronomia Salvatge) / Pa ecològic de varietats tradicionals: Fleca L’Aresta tors de la Conca d’Òdena / Infusions: Sambucus Cooperativa

(5,00€, 20 pax)

16:00-16:20

Passejada per descobrir aquelles plantes útils que tenim a tocar i que moltes vegades ens passen desapercebudes

(5,00€, 12 pax)

Aprenem a pintar amb pigments silvestres (Torn2) Pau Caelles

(5,00€, 12 pax)

Esteve Padullés Guia d’Espais Naturals

(5,00€, 30 pax)

(Haris Saslis-PhD in Plant Species, Specialized in Ethnobotany. Creta-Grècia)

Papas con paico y huacatay (dos plantas de origen americano olvidadas en Cataluña)

(Roxana Aliaga Almedo-Biòloga i coautora del llibre “La Cocina en las comunidades campesinas del Perú)

16:20-16:45

El cacao: del fruto a la tableta. (Roxana Aliaga Almedo)

16:45-17:30

Plantes silvestres comestibles o Quelites: el secret recuperat de la cultura mexicana

17:30-18:00

(Ariadna Argemí Romañach) Construcció de quadres de bicicleta amb bambú i cànem (Marc Claramunt i Francesc Torelló i Jordi Bacardit)

18:00-18:30

La venda de plantes silvestres als mercats (Maria Riera)

18:30-19:00

La Farmaciola de la Iaia Maria (Maria Urgell)

19:00-19:30

Com les espècies aquàtiques poden ser útils tant pel tractament d’aigües com també per menjar

19:30-20:15

(Viver tres turons)

Divulgación científicoculinaria desde una visión artística: El herbariocomestible. Un viatge artistic i gastronòmic a través dels diferents grups vegetals, tot demostrant com emprar-los a la cuina i en l’art

(Kike Gallardo i Daniel Bustillo)

Elaboració de coques de recapte amb varietats tradicionals i plantes silvestres

Josep Robert-Cocatast

(5,00€, 20 pax)

nce)

e l’Albi – Les Garrigues)

xarcolant les i les varietats agrícoles tradi-

i Ecomercaderet onals, i venda de planter silvestre

i Ecomercaderet pècies silvestres - Eduard Pagès

Fira de productes silvestres i varietats agrícoles tradicionals (65 parades) Conèixer, provar i adquirir productes de qualitat i proximitat que habitualment no trobareu a tot arreu. Infusions, condiments, begudes, mermelades, conserves, planter…

4 ª J O R N A D A GASTRONÒMICA

DE LES PLANTES

OBLIDADES www.eixarcolant.cat

4ªJornada gastronòmica de les plantes oblidades

Participants fira de productes silvestres i varietats tradicionals 2019 Llavors, planter i fruiters de varietats tradicionals i espècies silvestres Arboreco – Fruiters tradicionals Col·lectiu Eixarcolant – Planter d’espècies silvestres i ornamentals tradicionals Cultures Trobades – Llavors de varietats tradicionals, farina, llegums, vins, sucs Ecoplanter – Planter d’espècies aromàtiques, medicinals i culinàries El Vergel de las Hadas – Planter d’espècies silvestres i varietats tradicionals La Caseta – Llavors i planter de varietats tradicionals Les Refardes – Llavors de varietats tradicionals Viver Tres Turons cooperativa – Espècies silvestres d’ambients humits

Licors, begudes, cerveses i vins, amb espècies silvestres o tradicionals Cervesa artesana Tous d'Anoia – Cervesa artesana Cervesa ViP – Cervesa artesana Cerveseria Matoll – Cervesa artesana Cooperativa Tres Cadires – Vi de Nous Farigolet – Vins i licors tradicionals Licors tradicionals de les terres de l’Ebre – Diferents licors i vins tradicionals Petits Viticultors de la Conca d'Òdena – Vins de varietats tradicionals Ratafia ca Roman – Ratafia Ratafia Trabucaire – Ratafia Ratafies artesanes de l'Avi Guillem – Ratafia Vi viu i arrels artesanes – Xampanyet de saüc i vi natural

Infusions i condiments Safrà del Montsec – Safrà ecològic Safrà Colomí i mermelades de Montalegre – Safrà i melmelades silvestres Infusions Sambucus – Infusions Herbes de l'Alt Pirineu – Infusions i condiments Espècies a mà – Condiments salvatges El romerito verde – Infusions, condiments, cosmètica, remeis

Les Basselles, Jardí etnobotànic de l'Albi – Infusions, condiments, cosmètica, remeis

Conserves, melmelades, xocolates, algues, aperitius, fleca, llegums, producte fresc Cal Andreuet – Pèsol negre, forment, varietats tradicionals de pomes Cal Mercaderet – Varietats tradicionals d’horta i espècies silvestres comestibles Cal Senzill – Conserves i aperitius Curculio Nucum, la Crema de Garrofa del Baix Camp – Garrofa i productes derivats De bosc, agroecologia conscient – Varietats antigues i pollastres ecològics criats al bosc Eco Setrill – Olis i vins sense sulfits Els Corremarges – Melmelades silvestres i tapetes silvestres Espirulina natural – Espirulina Fleca l’Aresta – Pa i brioixeria amb cereals antics Fundació Casa Dalmases – Xocolates amb espècies silvestres L’Alternativa alimentació – Productes ecològics i de proximitat, tapetes silvestres L'aranyonet – Melmelades silvestres Lo traginer – Fruita i verdura ecològica i de proximitat Menjamiques – Garrofa i productes derivats Olors de natura – melmelades, coques, condiments, cosmètica, encensos, remeis

Cosmètica, sabons, i remeis tradicionals a base d’espècies silvestres Dona Cura – Cosmètica i remeis El jardí de les bruixes – Cosmètica, remeis, infusions, condiments Essència de la Terra – Cosmètica i remeis La boutique de les Bruixes – Cosmètica i remeis Mandràgora cosmètica – Cosmètica i remeis Natural Regina – Cosmètica i remeis Sabons i cremes Maria Pilar – Sabons Tremendinas Garrotxa – Cosmètica i remeis Viularoma, remeis i cosmética natural del propi cultiu – Cosmètica i remeis

Formatges i embotits elaborats mitjançant procediments tradicionals Associació Cingle Vermell – Formatge i mató amb herbacol Formatgeria de Veciana – Formatge, mató i derivats làctics amb herbacol Xolís d’Adons – Embotits, formatges i tupina elaborats seguint mètodes tradicionals

Llibres i publicacions relacionades amb les espècies silvestres i les varietats tradicionals Tradillibreria – Llibres de diverses editorials Edicions Sidillà – Llibres autoeditats Llibreria Espai31 – Llibres de diverses editorials Xeito Ediciones – Llibres autoeditats

Projectes educatius, divulgatius i de dinamització territorial que posen en valor les espècies silvestres i les varietats tradicionals Projecte Gens – Escola de natura que inclou la cuina i descoberta de plantes silvestres Per la Conca + Xarxa per a la Conservació de la Natura – Preservació de territori agrari i productes alimentaris de finques amb custòdia Grup d’Orquídies de l’Anoia – Atles d’orquídies de l’Anoia Transmitting science – Formació avançada entorn de les ciències biològiques

Artesania tèxtil, escultura, jocs, i joiera, tot entorn dels elements vegetals Alea Joieria Botànica – Joies impreses sobre plantes silvestres Curbianna – Mòbils infantils fets amb carbasses Elements – Escultures de fang i fusta La macarulla, estudi tèxtil – Artesania tèxtil amb tints vegetals

4ªJornada gastronòmica de les plantes oblidades

Trobada Sectorial, Diumenge 14 d’Abril Jornada Tècnica inclosa en el pla anual de transferència tecnològica (PATT) Cadenes de valor i posicionament de mercat dels projectes que treballen amb espècies silvestres útils i varietats tradicionals – Distintiu de qualitat gestionat mitjançant garantia participativa, criteris a complir. Una de les mancances estructurals que presenten els projectes que treballen en l’actualitat amb espècies silvestres útils (ja siguin destinades als camps de l’alimentació, la cosmètica, els preparats medicinals, o d’altres) és la dificultat per accedir al mercat de consumidors i alhora diferenciar-se i posicionar-se. Això és degut principalment perquè són projectes, ara per ara, de petita envergadura, els quals generen un producte de gran qualitat i pel qual hi ha un clara demanda però que en moltes ocasions no disposen de la capacitat operativa ni l’estratègia necessàries per comercialitzar-los degudament. Aquest és un dels principals reptes que ha d’afrontar el sector i que han de tenir presents tots els projectes que s’iniciïn. En aquest sentit, i tal i com ja hem estat treballant en altres Jornades tècniques i projectes, resulta imprescindible definir una estratègia conjunta per aconseguir que els productes elaborats amb espècies silvestres

i varietats tradicionals arribin als consumidors i siguin fàcilment identificables, garantint així la viabilitat econòmica dels diferents projectes. En concret, en aquesta jornada tècnica es treballarà amb la perspectiva que, en menys d’un any surti a la llum un distintiu de qualitat gestionat mitjançant garantia participativa que permeti diferenciar de forma ràpida aquells productes elaborats amb espècies silvestres o varietats tradicionals i que alhora compleixen uns determinats criteris de sostenibilitat tant ambientals com econòmics i socials. Es treballarà per tal de consensuar i cercar una posició conjunta sobre aspectes que ara per ara encara no estan resolts, i que són cabdals per al bon funcionament i utilitat del distintiu. Sobre aquests aspectes es cercarà obtenir una posició consensuada entre tots els participants i que alhora no contra-

vingui amb l’objectiu del distintiu com a tal. El llistat d’aspectes a tractar, així com els punts de debat en concret que caldrà acordar, es facilitaran abans de la trobada sectorial a tots els participants, alhora que seran breument presentats el dia mateix de la trobada.

Alguns dels aspectes que s’abordaran, a tall d’exemple, seran: Quines formes legals d’organització poden acollir-se al distintiu de qualitat? Es té en compte el criteri de proximitat, i sobretot, en què es concreta el terme proximitat? Es limita el nombre d’actors que intervinguin en la cadena de valor, o dit en uns altres termes, quin és el nombre màxim d’intermediaris que hi pot haver per acollir-se al distintiu? Cal estar inscrit en el CCPAE per emprar el distintiu? En quin percentatge els productes que obtinguin el distintiu han de contenir espècies silvestres o varietats tradicionals? Quins requisits s’estableixen sobre la resta d’ingredients? Com es visibilitza el diferent grau de compliment dels requisits del distintiu en funció del producte? És a dir, s’estableix un llindar mínim a partir del qual es pot emprar el distintiu, però superat aquest llindar, hi haurà qui el complirà amb escreix i hi haurà qui el complirà de forma menys àmplia. Com es visibilitza en cas que es consideri interessant reflectir-ho? Quina importància es dóna a la traçabilitat i origen del producte en el sentit que els consumidors puguin controlar tot el procés seguit des del cultiu fins a la compra final? Com es reflecteix i posa a disposició dels consumidors el % de PVP que va destinat a cadascun dels actors implicats en el procés de cultiu, transformació i comercialització, i com es limita (si es creu que cal) l’IPOD?

Quan i on es duu a terme aquesta trobada sectorial (Jornada PATT)?

El Diumenge 14 d’abril a la seu del Col·lectiu Eixarcolant, situada al poble de Jorba - 08719 (C/ Major 47 – 49), a 5 minuts d’Igualada. L’horari serà de 10h a 14:30h, amb possibilitat de dinar per tots els assistents que ho desitgin.

Qui hi pot participar?

Tothom que d’una forma o d’altra treballi professionalment amb espècies silvestres i varietats agrícoles tradicionals. La participació és gratuïta però cal inscripció prèvia que podeu realitzar a través del web www.eixarcolant.cat.

4ªJornada gastronòmica de les plantes oblidades

Iaia Maria - Maria Urgell Filla de Cal Gasol, a La Panadella (Montmaneu), ha crescut envoltada de plantes tota la seva infància, en un entorn ben natural. Recorda, de petita, anar a peu fins l’escola i jugar amb els seus germans i la seva àvia, de qui ha après bona part del coneixement que té sobre plantes silvestres. Viu a Igualada des que, de joveneta, hi va baixar a treballar. Li encanta fer excursions per la comarca i arreplega tot tipus d’herbes i plantes per fer-les servir tant a la cuina com per remeis casolans. Com fer xarop de pi per constipats resistents, què podem fer en cas de cremar-nos superficialment la pell, què és l’oli de cop... formes naturals per combatre lleus malalties o petites ferides.

Teresa Farrès Padrós - Cal Foganyer Quan era petita la seva iaia només tenia 3 gallines, i no ponien pas cada dia com ara. A més es posaven lloques i a vegades després de la llocada trigaven un any a pondre. Per tant no menjaven gaires ous perquè no en tenien. Ara en té més de gallines, i com que estan més ben alimentades ponen molt més. Els dona col d’hivern i col de fer fulles, i perquè se les mengin més la part del mig de la fulla els la cou. També els dóna les fulles de les cebes, carbassa, lletsons, blat de moro i cigrons. A l’hivern els cou el blat de moro i els cigrons perquè estiguin calents i tous i s’ho mengin millor.” i que quedi així A l’hivern cou el blat de moro i els cigrons, perquè cuit i calent les gallines s’ho mengen mol millor. I perquè no agafin cucs posa menta a l’aigua, i així les gallines de la Teresa estan lliures de paràsits intestinals.

Mercè Closa Solé i Josep Prat Solà - Cal Rosor Tenen diverses classes de préssec, ja que abans n’hi havia moltes. Tenen els molls, que són aquells que venen primer i es pelen amb les mans; els mollassos, que vol dir que el pinyol s’obre per fora, i que són de pell aspra i peluda i venen després dels molls; els gavatxs que eren uns dels que tenien més anomenada ja que eren boníssims, vermellosets de fora i de carn blanca crivada d’aquell vermell com sang per dins; més endavant ve el préssec d’agost, molt petitet, de carn blanca però ferma i també molt bo; i per últim hi ha els préssecs tardans d’octubre o de vinya, que són grocs i de carn forta, i es cullen a l’època de la verema cap a finals de setembre. Per guardar els préssecs els posen a sobre el gra, i allà els tardans es conserven ben bé fins passat Tot Sants. Així, amb aquesta diversitat de varietats tenim préssecs des del juny al novembre.

Victòria Vilardell Pinyol i Miquel Serra Llobet - Can Canalet Tota la vida han fet mató amb herbacol, ja que tenien ramat. L’herbacol s’ha de collir quan la flor comença a estar pansida, abans que estigui llaorada però que ja no sigui tendra. El mató fet amb herbacol és molt bo, a ella li va explicar la iaia, als 7 anys ja munyia cabres. Per 2 litres de llet hi posa un pessic una mica generós d’herbacol. Deixa l’herbacol dins mig got d’aigua tèbia (no calenta) una estoneta i aleshores ho pica amb el morter perquè alliberi la substància. Aquesta aigua és la que es tira a la llet de cabra (ha de ser llet fresca, però sempre feta bullir abans) quan també és tèbia. Aleshores, es remena perquè quedi barrejat i es deixa a la nevera perquè qualli. Després es deixa escòrrer una bona estona perquè marxi tot el xerigot i ja tenim el mató. Se’l mengen amb pa i mel, o amb pa i sucre.

Pepeta Tomàs i Marcelino Julian - Cal Jordana La Pepeta és de Cal Jordana de tota la vida, on tenien ramat i carnisseria; i el Marcelino és nascut a Salamanca, on de petit cuidava bous, i als 15 anys va venir cap a Catalunya i es va acabar casant amb la Pepeta. Per la Pepeta l’espècie Mantisalca salmantica era coneguda amb el nom de capsuda, escombrera o granera, ja que fa una mata alta que s’utilitzava molt per fer escombres, principalment escombres per l’era, per escombrar el gra, d’aquí el nom de granera. Però pel Marcelino, la mateixa espècie era coneguda amb el nom de “ternilleras”, i no s’emprava pas per fer escombres sinó que a Salamanca era coneguda perquè les fulles tendres d’aquesta planta són comestibles i molt bones, i per tant en menjaven tot sovint.

Edicions Sidillà amb Eixarcolant

4ªJornada gastronòmica de les plantes oblidades

Creus en la transformació del sistema de producció, distribució i consum d’aliments vers un model més sostenible i coherent? Contribueix a fer-ho possible, fes-te soci del Col·lectiu Eixarcolant! Com la paraula Col·lectiu indica l’important d’aquesta entitat és la tasca que conjuntament desenvolupem entre tots els qui en formem part, i per tant, tots i totes esteu convidats a ser-ne partícips! Podeu participar en els diversos projectes de l’entitat, o simplement recolzar-los econòmicament mitjançant la quota de soci que desitgeu aportar. Tots sumem, i junts arribarem més lluny!

Dades personals

Als membres del Col·lectiu Eixarcolant ens uneix la il·lusió de dedicar el nostre esforç a recuperar els usos de les espècies silvestres comestibles i les varietats agrícoles tradicionals per tal que aquesta sigui una eina a partir de la qual afavorir el desenvolupament d’un model agroalimentari més sostenible, saludable i just, que proporcioni aliments de qualitat a l’abast de tothom, i que afavoreixi el desenvolupament sostenible de l’entorn rural. És sens dubte una necessitat i una obvietat si es consulten les nombroses evidències científiques disponibles. Si ho comparteixes, suma’t a l’entitat i contribueix a fer-ho possible. Totes les sòcies i socis de l’entitat poden participar en la presa de decisions, en les assemblees, i en els diferents projectes que desenvolupem annualment. Alhora, la nova plana web disposarà properament d’un espai de formació i debat per als socis i sòcies de l’entitat. I no cal pas ser experts en plantes per participar-hi, ni molt menys. Som una entitat molt diversa on tothom, sigui quina sigui la seva formació o coneixements hi és benvingut, ja que la diversitat és riquesa. Alhora, fent-vos sòcies i socis estareu recolzant econòmicament els projectes de l’entitat, fet imprescindible per poder-los tirar endavant. I si teniu temps i ganes doncs també podreu participar en el seu desenvolupament, tot formant part de les comissions o projectes que més encaixin amb els vostres interessos i disponibilitat. L’aportació dels i les sòcies estàndard s’estableix en 20 € anuals, si bé en el formulari d’inscripció trobareu l’opció de modificar aquesta quantitat en el sentit que cregueu convenient d’acord amb les vostres possibilitats. Podeu fer-vos sòcies i socis de l’entitat emplenant el formulari que trobareu a la web (https://eixarcolant.cat/eixarcolant/ fes-te-soci). Si ho preferiu també podeu emplenar el retallable que us presentem a continuació i enviar-lo per correu postal (C/Dr. Pujades 64, 4t 1a - 08700 - Igualada), o bé, fer-nos-el arribar via correu electrònic (info@eixarcolantcat) o WhatsApp (690 373 980).

Núm. de soci/sòcia:

Full de sol·licitud d'inscripció com a soci/sòcia del Col·lectiu Eixarcolant

Nom:

Data naixement:

Cognoms: Adreça: Codi postal i població: Correu e:

Mòbil: DNI:

Quota anual Quota anual (20,00 €) Altra quantitat (especificar): ____ , ___ €

Dades bancàries Nom del titular del compte corrent: E

S AUTORITZO la domiciliació́ bancària pel pagament de les quotes anuals de l’entitat. La cessió d’aquestes dades representa l’autorització a l’entitat Col·lectiu Eixarcolant per a que tracti les dades, d’acord amb el que disposen la Llei 15/1999 de 13 de desembre i la Llei 34/2002 d’11 de juliol i les Directives 95/46/CE i 2000/31/C, dins de l’àmbit propi de l’entitat Col·lectiu Eixarcolant per a poder dur a termes les funcions que té encomandes segons el seu Estatut, així com per a que les pugui cedir a aquelles entitats públiques i privades a les que hi estigui obligat per imperatiu legal o per donar compliment a les seves funcions, amb les que tingui prèviament concert o contracte regulador de transferència de dades de caràcter personal sobre persones. A més, i de conformitat amb la llei de protecció de dades de caràcter personal (“LOPD”) anteriorment esmentada, l'informen que les dades que voluntàriament ens faciliti mitjançant aquest formulari seran incorporades al fitxer "Registre socis i sòcies del Col·lectiu Eixarcolant”, propietat de l’entitat Col·lectiu Eixarcolant. En qualsevol cas, podrà exercir els seus drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició de les seves dades dirigint un correu electrònic a info@eixarcolant.cat

Signatura del soci/sòcia

Gràcies

4ªJornada gastronòmica de les plantes oblidades

Curiositats i evidències científiques

Com en d’altres indrets del món utilitzen espècies i varietats que també tenim aquí: Al Marroc les malves es venen als mercats com una verdura més i són molt apreciades. Es cuinen al vapor per tal que perdin el muscílag i després es netegen.

En alguns indrets del Japó i altres països del Sud Est Asiàtic, utilitzen els brots tendres de coronària (Chrysanthemum coronarium), a la qual anomenen “Shungiku”.

Els tubercles de moltes orquídies són emprats per elaborar una beguda molt típica de

A la regió italiana de la Puglia el bulb de l’espècie Muscari comosum, que a Catalunya rep el nom de calabruixa, s’anomena “Lampascioni” i és molt consumida com a aperitiu.

Turquia

i altres països de la zona, anomenada “Salep”. És una beguda calenta a base de llet, sucre, i els tubercles de les orquídies que s’han assecat i triturat fins a convertir-los en pols.

Al Perú el paico (Chenopodium ambrosioides) dona lloc a una recepta tradicional anomenada “papas con paico”, mentre que la mateixa espècie a Catalunya mai ha estat utilitzada per finalitats alimentàries sinó com a remei.

En alguns indrets del Pirineu Francès, concretament a la zona del Gavarnie, es consumeixen les arrels d’Albó (Asphodelus albus), una espècie tòxica, en forma d’aperitiu i llaminadura, que elaboren seguint procediments complexos per eliminar-ne la toxicitat.

A Mèxic és molt comú el consum de les fulles de figuera de moro (Opuntia ficus-indica), les quals es pelen i entre d’altres, es fan a la brasa. Al centre i sud de la península Ibèrica és molt habitual el consum de “cardillo”, cardellet en català, corresponent a l’espècie Scolymus hispanicus, comercialitzada encara actualment i deliciosa per exemple en forma de truita. En determinades regions de Síria i el Líban consumeixen les fulles de Salsifí (Tragopogon porrifolius) en amanida i com a verdura. En determinades regions de Xile són molt típiques les sopes d’enciam.

Com, arreu del territori català, utilitzem les espècies silvestres comestibles i les varietats agrícoles tradicionals?

A les zones rocoses del litoral s’utilitza el fonoll marí (Crithmum maritimum) per elaborar-ne envinagrats. En molts indrets del Pirineu Oriental, amb la fosa de la neu dels prats alpins és comú el costum de recollir xicoies (Taraxacum dissectum), molt apreciades en amanida. El xarop d’avet és un remei, i edulcorant, molt apreciat a la zona del Pirineu Occidental, si bé arreu del país on hi ha pins o avets tradicionalment s’ha elaborat xarop de pi / avet amb les pinyes verdes o candeles. Al Berguedà i en altres indrets del país, les ortigues (Urtica dioica) són emprades per fer-ne sopes, truites o cremes, si bé es tracta d’un ús relativament recent. A la Noguera és habitual conservar en vi i vinagre patates de posar en vi, pataques o nyàmeres (Helianthus tuberosus) les quals són molt bones en amanides o com a aperitiu. A l’Urgell i la Noguera, com en altres indrets del país, és comú recollir roselles (Papaver rhoeas) i lletsons (Sonchus sp.) durant l’hivern per consumir en amanida. A la zona de l’Anoia les espècies més apreciades per a l’amanida són les mastegueres (Chondrilla juncea) i les cosconilles (Reichardia pircroides) A les terres de l’Ebre són molt apreciades les borraines (Borago oficinalis) arrebossades i consumides amb mel com a postres. Són molt habituals al llarg de tot l’hivern. Al Penedés, a banda de l’extesa ratafia, s’elabora també un licor de poniol (Satureja fruticosa) i un altre d’argelaga (Genista scorpius). A la muntanya de Montjuïc, a Barcelona, hi podeu trobar extenses poblacions d’alexandrí (Smyrnium olusatrum), una espècie comestible de la família de les umbel·líferes, molt apreciada pels Romans.

4ªJornada gastronòmica de les plantes oblidades

Imatge gràfica de la jornada eixarcolant 2019

@rogercostacampo Roger Costa (Igualada, 1997) estudiant de disseny, és el responsable del cartell i de la maquetació del diari de la tercera i la quarta Jornada Gastronòmica de les plantes oblidades. rogercostacampo@gmail.com

@esteladearenzana L’Estela de Arenzana (Igualada, 1988) és il·lustradora, treballa per empreses dins del sector del pàckaging, per editorials i aporta les seves il·lustracions per cartells i altres formats com el calendari del Bon Consumidor i la samarreta de les Jornades d’Eixarcolant, enguany de la malva. (https://estela-de-arenzana.com)

@danortinez En Dan Ortínez (Igualada, 1986) és comunicador audiovisual a Aixina Produccions Audiovisuals i enregistra i edita els audiovisuals d’Eixarcolant. (https://aixina.cat)

@creagia L’agència creativa digital igualadina Creagia (https://creagia.com) ha dissenyat i ha programat la nova web del Col·lectiu Eixarcolant.

Durant la jornada podreu trobar la samarreta d’aquesta edició en la qual s’hi representa una malva i els seus usos. Enguany, hem escollit el color lila per reivindicar el feminisme i una societat igualitària on no hi hagi diferències en funció de gènere i tendència sexual. I aquest any, com a novetat, també podreu disposar d’un got reutilitzable que es servirà en els tastos i el dinar, per tal de fer la Jornada més sostenible disminuint la producció de residus d’un sol ús.

I en transport públic? Des de Barcelona:

- Línia R6 FGC fins a Igualada ( www.fgc.cat/esp/llobregat-anoia ) - Hspano Igualadina des de Maria Cristina ( http://www.igualadina.com/pdfs/bcn_e_igu_e.pdf )

www.eixarcolant.cat

DES DE LLEIDA

DES DE BARCELONA

Com arribar a Igualada?

pàgines especials

abril/2019

PÀGINES ESPECIALS LLAR I SERVEIS IMMOBILIARIS

Consells per escollir un tendal L’elecció d’un bon tendal ens ajudarà a inspirar-nos a decorar la nostra terrassa o jardí Tenir un balcó o una terrassa a casa nostra i no poder gaudir-lo per culpa de no disposar d’un bon tendal que ens protegeixi de l’intens sol de l’estiu és una llàstima, sobretot si tenim en compte que tenim una solució fàcil al nostre abast: la instal·lació d’un tendal. A part de donar-nos un bon recer, amb ombra, també ens ajuden a controlar la temperatura interior i la incidència del sol, reduir l’ús de l’aire condicionat i, per tant, retallar les despeses en electricitat a la nostra llar. Un tendal ofereix, com apuntàvem, una bona protecció del sol i actua com a element tèrmic per disminuir la sensació de calor. El tendal s’ha convertit en un element indispensable per a gaudir de la terrassa a les hores de calor, o simplement per estar a l’ombra a l’estiu una mica més fresc, mentre gaudeixes d’un bany i d’una exquisida barbacoa. El tendal és molt pràctic perquè permet perllongar la zona d’estar cap a l’exterior. El seu efecte protector evita a més que l’habitatge es reescalfi per l’exposició al sol de portes i finestres. El tendal combina funcionalitat i estètica i a més és útil els dies de pluja gràcies al seu teixit impermeable. Motoritzat o no, gran o petit, podem

dir sense por que ens doni una insolació, que hi ha un tendal perfecte per a cada necessitat. A l’hora d’escollir el millor tendal hem de tenir en compte, en primer lloc, on l’hem d’instal·lar, si és per a una terrassa, un jardí, una finestra o un balcó.

També haurem de tenir en compte les mides. A part de l’amplada que volem cobrir, també hem de pensar en la profunditat, l’espai on voldrem que es projecti l’ombra. Hi ha diverses opcions, i també es poden fer a mida. Un altre dels aspectes importants

en la nostra elecció serà el material de l’estructura: les d’alumini són més resistents a les inclemències meteorològiques, no s’oxiden i són més lleugeres. Les d’acer es fan servir en zones protegides per un sostre o voladís. Així mateix, també caldrà tenir en compte el tipus d’estructura del tendal, si volem que quedin protegits o exposats els mecanismes, teles i tancaments. També haurem de tenir en compte el tipus de teixit. N’hi ha diversos. El polièster és l’opció més econòmica, però també la menys resistent i duradora. El teixit acrílic destaca per la durabilitat dels colors i la resistència als estrips. A més, ofereix una bona protecció solar. Un altre aspecte és si el volem motoritzat o manual. Quan hàgim escollit i instal·lat el tendal més adequat per a la nostra casa, per a la nostra terrassa, porxo, jardí o balcó, sempre assessorats pels millors professionals, ja podem gaudir del nostre espai a l’aire lliure, protegits del sol i la calor, per a la lectura, el descans, els dinars, les converses, els jocs amb els nens... i aprofitar per inspirar-nos i decorar-lo amb mobles, catifes, plantes, coixins, espelmes... que s’adaptaran a l’ambient i colors del nostre nou tendal.

pàgines especials

abril/2019

PÀGINES ESPECIALS LLAR I SERVEIS IMMOBILIARIS

Com podem fer front a les clàusules abusives de les nostres hipoteques? Castelltort & Ayllon Adocats: “Solucionar problemes és la nostra manera d’estar” L’habitatge que destinem a la nostra llar el volem feliç, però no podem evitar que ens porti preocupacions i problemes. Sobretot en èpoques com l’actual en què la llarga crisi econòmica afecta la nostra economia domèstica. Nosaltres, com a professionals experts en la problemàtica que afecta a la propietat immobiliària, freqüentment afrontem els problemes derivats de la constitució de la hipoteca; de la projectada compravenda amb un contracte d’arres o de compromís que no es compleix per l’altra part; de la manca de pagament de les quotes de la comunitat, molt freqüent quan les entitats bancàries les adquireixen i no les paguen; de la negativa del llogater a marxar de l’habitatge que li hem llogat, o del propietari a realitzar les millores necessàries per a l’habitabilitat. I un llarg etcètera de qüestions per les quals busquem i, sortosament, trobem solucions satisfactòries que compensen el mal tràngol passat. Avui, aprofitant aquest especial sobre la llar i la propietat immobiliària us vo-

lem parlar singularment d’una qüestió d’actualitat derivada de la constitució d’una hipoteca sobre la nostra llar i que ens pot afectar encara que no hi hagi cap contingència negativa a la nostra vida: l’existència de clàusules abusives a la nostra hipoteca. No hi ha dia que no sentim alguna notícia que tingui relació amb les hipoteques i la revisió que n’estan fent els jutjats, donant sovint la raó als ciutadans que es queixen. Així s’han fet famoses les “clàusules sòl”, i les despeses que vam haver de pagar en fer la hipoteca, però n’hi ha també d’altres no tan conegudes però molt importants sobretot si ens costa pagar les quotes, com les que permeten el venciment anticipat, en les quals a poc a poc també els consumidors anem guanyant la batalla. Per això a la propeta ocasió ens agradarà compartir amb vosaltres les òptimes solucions i tractes que aconseguim quan, malauradament no podem pagar la quota dels préstecs. Solucionar problemes és la nostra manera d’estar.

pàgines especials

abril/2019

PÀGINES ESPECIALS LLAR I SERVEIS IMMOBILIARIS

Gres Anoia, allarga la vida de la teva llar Dues generacions de professionals avalen els coneixements i eficiència d’aquesta empresa familiar anoienca Gres Anoia SL és una empresa familiar nascuda fa 38 anys a Vilanova del Camí, en un petit local a prop d’on s’alça, avui, la nau que presideix la rotonda del carrer Verge de Montserrat. És un d’aquells negocis en els quals els fills prenen el relleu dels pares per continuar el servei als seus clients, havent-se transmès el coneixement adquirit per part d’una generació. A la qualitat de servei que garanteixen aquestes quatre dècades d’experiència, a Gres Anoia se li suma el criteri professional en la tria dels materials per les obres, l’elecció dels millors avenços tècnics, l’elaboració d’estudis previs en 3D i en adequar els seus dissenys i encàrrecs als canvis d’hàbits de les famílies dins la llar. En els darrers anys, els materials han millorat en qualitat i també en practicitat. Les cuines i els banys s’han convertit en espais de confort, per a relaxar-se; i les cuines han esdevingut punts de reunió familiar tot preparant els àpats. La llum, la disposició del mobiliari i l’espai són elements a tenir molt presents, proporcionen una millora en les relacions de la qualitat de vida. Per aconseguir serenitat, els dissenys de cuines de Gres Anoia ofereixen les tendències actuals: rajoles monocolors

amb relleus i motius amb volum, mentre que als terres, les cuines i acabats juguen amb la rajola hidràulica, per donar color i netedat a l’espai. Els paviments llisos i sense canvis cromàtics deixen veure la brutícia més que altres, variats en gamma cromàtica. La lluminositat, disposició i amplitud de l’espai també tenen gran importància en el disseny dels banys. Gres Anoia utilitza programes 3D per reordenar les estances, aconseguir millor circulació i oferir com quedarà el resultat final. Amb

el mostrari virtual resolen com quedaran els colors serens, l’enrajolat hidràulic i els acabats que allargaran la vida del bany. L’empresa s’ha adaptat a les necessitats i exigències de l’eficiència energètica amb els tancaments exteriors instal·lant finestres i portes de PVC per guanyar menys transmissió de temperatura. Un material que en els darrers anys ha millorat molt, tant en acabats com en composició. Una llar eficient és un espai més ben temperat en relació amb l’ex-

terior, consumeix menys recursos i esdevé més econòmic. Això s’aconsegueix també amb una excel·lent instal·lació de la calefacció i uns vidres especials a les finestres, l’interior dels quals conté cambres de gas argó, més dens que l’aire i per aquest motiu, més rendible en la reducció de la transmissió de temperatura. I si teniu algun dubte sobre el paviment escollir o substituir, sens dubte, la millor qualitat del gres davant qualsevol altre material és la durabilitat. Els terres porcellànics d’avui tenen uns acabats que fins i tot poden imitar de forma espectacular els terres de parquet. En l’àmbit visual, permeten substituir materials freds per materials càlids i com a material dur, ofereix una vida molt més llarga, sense malmetre’s per l’ús de productes de neteja, desgast o aigua. Els materials utilitzats per Gres Anoia provenen de primeres marques i són de màxima qualitat. Sumat al saber fer dels bons professionals que componen l’equip tècnic, la posada en marxa de la nova reforma és garantia d’èxit. A més, el model integral que ofereix l’empresa inclou el treball de manobre i la lampisteria per oferir un servei claus en mà, perquè no hagin de preocupar-se de res.

opinió

“

abril/2019 Igualada no viu pas sola en el món, ni al marge dels problemes generals del país, de manera que tampoc no voldria un alcalde o un govern municipal que pretengui viure allunyat del moment crucial en què ens trobem ANTONI DALMAU

En suport de l’Enric Conill i la llista d’ERC

’Enric Conill, el cap de la llista d’ERC a les properes eleccions municipals, m’ha proposat de tancar la seva llista. És ben cert que no tinc aspiracions de tornar a l’Ajuntament, ni milito tampoc a ERC, però li he respost que sí. És un honor que m’ho hagi demanat i és la manera més visible i més compromesa de manifestar el meu suport a ell personalment i al programa que defensa. Penso que és un excel·lent candidat, i que seria una sort per a Igualada de tenir-lo com a alcalde, ja que reuneix algunes de les millors condicions per exercir aquesta responsabilitat política: és jove i actiu, honrat, ben preparat professionalment i bon coneixedor de l’Ajuntament, d’on ja és regidor en l’actualitat. D’altra banda, ha sabut reunir al seu voltant un equip de gent que coneix bé els diversos àmbits ciutadans i que porta al darrere un bagatge personal molt positiu. Crec, doncs, que la llista presenta un bon líder i un bon equip, i tots dos elements són necessaris per a la feina de governar la ciutat. Penso, com ell i com molts altres dels nostres conciutadans, que a l’Ajuntament li anirà bé un canvi de color polític, més que res per abordar les grans qüestions de ciutat que, ara com ara, no semblen tenir resposta. No soc tan cec com per dir que l’actual equip de govern ho ha fet tot malament, ni per creure que els problemes i les expectatives d’Igualada milloraran d’una manera radical pel sol fet que l’Enric Conill accedeixi a l’alcaldia. Les coses no són tan simples. Però sí que crec que

ANTONI DALMAU I RIBALTA Escriptor

ens fa falta un model de ciutat i un projecte de futur que fins ara no he sabut veure, i em fa tot l’efecte que, més enllà d’un activisme constant, necessitem una visió clara i un coratge imprescindibles perquè les coses vagin millor. D’altra banda, ni es pot acontentar tothom ni tots els partits tenen les mateixes receptes, sinó que cal plantar cara a les grans urgències que ens tenallen en aquests moments, com ara el planejament urbanístic de la ciutat, la millora de l’habitatge o la promoció econòmica, terrenys en els quals s’han fet molts projectes i s’han avançat moltes promeses que no s’han convertit en realitat. La crisi que hem sofert ha estat tan forta que necessitem respostes més decidides: ens cal enfocar la nostra situació amb una determinació molt més clara, que vagi al fons de les coses i que no es quedi només en el terreny de la imatge, de

l’agitació o de la propaganda. I cal fer-ho amb una voluntat progressista, que afavoreixi els sectors socials i les zones urbanes més desvalguts de la nostra ciutat. D’altra banda, Igualada no viu pas sola en el món, ni al marge dels problemes generals del país, de manera que tampoc no voldria un alcalde o un govern municipal que pretengui viure allunyat del moment crucial en què ens trobem. No es pot fugir d’estudi davant de la pèrdua de qualitat democràtica general que s’està produint, ni davant l’empresonament o l’exili dels governants que vam escollir democràticament i que són tractats d’una manera ignominiosa només per les seves idees. Per tant, no podria donar suport a grups polítics o coalicions que o bé han estat còmplices del que ha passat o bé es neguen a prendre partit i es mostren tebis o indiferents davant aquestes situacions. Estan en joc els drets individuals i col·lectius de tots els catalans, igualadins inclosos. Crec que les notícies que anem tenint dels aspirants a entrar a l’Ajuntament ens permeten esperar una campanya i unes eleccions amb un contingent elevat de persones preparades i generoses, amb voluntat sincera de servei a la nostra ciutat. Cadascuna d’elles reuneix sens dubte qualitats per representar-nos dignament, però en el seu conjunt, en la suma de condicions més favorables per al govern municipal, trobo que l’Enric Conill i la llista d’ERC ofereixen més garanties i millors possibilitats per traçar un futur més prometedor i optimista per a la ciutat que estimem.

abril/2019

publicitat

opinió

abril/2019

Opinó

Aire fresc a Igualada

l compte enrere està en marxa. Queden menys de dos mesos per les eleccions municipals del 26 de maig. Des d’Igualada Som-hi encarem aquest període preparats i a punt per oferir un programa electoral guanyador i una llista electoral guanyadora. Tenim molt clar que aquestes eleccions arriben en un moment de pròrroga per la ciutat: estem en el temps de descompte per decidir si encarem els grans temes per guanyar el futur o seguim immersos en la dinàmica de majoria absoluta d’aquests darrers anys. Habitatge, Rec, mobilitat, comerç, Mercat, Hospital, comunicacions, Conca, escoles bressol, cultura, barris... són alguns dels temes en els quals la ciutat té reptes damunt la taula que no afronta i que nosaltres volem afrontar perquè la ciutat ho necessita. Igualada Som-hi és aire fresc per una ciutat que fa 8 anys que té un govern conservador. Som tot el contrari del que representa un govern amb majoria absoluta com el que tenim: capacitat d’escoltar molt, d’explicar i d’acordar entre diferents. Per això vam començar per aquí, per acordar. Va ser l’11 de desembre quan vam anunciar la creació d’Igualada Som-hi amb tres peces que han estat capaces de fer valdre allò que les uneix i no allò que les separa, cosa estranya, ara mateix, a la política: són el PSC d’Igualada, els Comuns d’Igualada i el grup ciutadà Igualada Oberta amb tot de gent que no s’havia implicat abans en la política de la ciutat. Celebrem que quan a la política hi ha soroll, nosaltres hi posem música; celebrem que quan a la política hi ha desacord nosaltres oferim un acord; i celebrem que quan a la política hi ha replegaments nosaltres fem una gran abraçada. Una gran abraçada on cap tothom, on cabem tots els 40.000 habitants que vivim en aquests vuit quilòmetres quadrats. En definitiva, des

JORDI CUADRAS Candidat a l’alcaldia d’Igualada per Igualada Som-hi (PSC - Comuns - Igualada Oberta)

d’Igualada Som-hi posem un acord i un equip de dones i homes al servei de la ciutat tot impulsant un nou projecte polític per a fer una Igualada millor. Som l’equip més divers que es presenta a les eleccions municipals. Ens hem trobat molta gent diferent entre la qual no ens preguntem d’on venim, sinó que ens preguntem on volem anar. Igualadins i igualadines joves i grans, igualadins i igualadines que viuen al centre, al nord, al sud, a l’est i l’oest de la ciutat, igualadins i igualadines que estimen de maneres diverses, igualadins i igualadines nascuts aquí i nascuts a fora, igualadins i igualadines als quals les coses els van bé i altres als quals no els van tan bé però que els aniran bé. Igualada Som-hi és una Igualada de colors, on no sobra ni hi falta ningú. Aquesta és la Igualada que ens engresca i per la qual ens comprometem a treballar. I per què ens impliquem en la política municipal? Perquè la política municipal és la que aconsegueix canvis immediats, la que transforma allò que tenim més a prop, la que ens cohesiona com a comunitat i la que ha de donar oportunitats a tothom. Ho fem amb una sincera i honesta vocació de servei per Igualada i ho fem per passar-nos-ho bé, amb un somriure i tre-

ballant per la ciutat que estimem. Som gent inconformista, inquieta i oberta que somia desperta perquè és l’única manera de fer realitat els somnis. Amb l’inici del mes d’abril, comencen unes setmanes apassionants en les quals desgranarem i explicarem les diferents propostes electorals. Més d’una vegada he dit que si aconseguim que d’aquí al dia 26 de maig hi hagi un fort debat d’idees sobre Igualada, la ciutat ja haurà guanyat abans no obrin els col·legis electorals. Creiem en les propostes com a base de qualsevol projecte polític, per això l’hem estat treballant durant els darrers dos mesos perquè Igualada Som-hi el projecte guanyador i de govern per Igualada. Amb el programa electoral a la mà i fent l’anàlisi de tot el que han estat aquests 8 anys de govern conservador, arriba el moment de dir al govern de Marc Castells: Game Over. El joc s’ha acabat. Durant 8 anys ha tingut l’oportunitat de demostrar si té un nou rumb per la ciutat i una nova visió de la ciutat tot plasmant-ho en una nova planificació de la ciutat i no ho ha fet. Renunciar a actualitzar el planejament urbanístic que data del 1986 vol dir renunciar a parlar d’habitatge, de barris, de comerç, de Conca, d’equipaments educatius, culturals i cívics... En definitiva, vol dir renunciar a parlar del futur. Durant els darrers 8 anys s’ha renunciat a tot això i el que és pitjor: s’ha renunciat a obrir el debat sobre tot això. Si des de la política es renuncia a fer política i a preparar la ciutat pel futur, només podem dir: Game Over. Igualada Som-hi som un equip de dones i homes que fem aquest pas perquè si podem ser una peça útil perquè Igualada sigui millor, volem ser aquesta peça útil. Ho fem convençuts que la política no és una feina, sinó que és un servei. I estem disposats a servir la ciutat.

publicitat

abril/2019

Coaching ALBERT COMPTE

GoNature és una jove empresa de coaching transpersonal enfocada a promoure el benestar, l’equilibri, l’assoliment de reptes i la felicitat. A través de l’acompanyament personalitzat, la programació neurolingüística (PNL), l’estimulació de la intel·ligència emocional i la kinesiologia, el coach transpersonal Roger Bascones (Igualada, 1977) ofereix serveis per millorar l’equilibri personal, aconseguir una comunicació eficaç i re-ubicar la persona vers una actitud proactiva i en harmonia amb l’entorn. GoNature ofereix des del seu centre al passeig Verdaguer, n. 120 d’Igualada, línies de treball personalitzades, formació per a les empreses i programes de reeducació juvenil per millorar la qualitat de vida de les persones i l’autoconeixement. Del no al si puc. L’acompanyament del coaching quina meta busca? Si vols, pots. Es tracta de treballar l’actitud proactiva per assolir qualsevol objectiu que un o una es proposi. Per què el coaching és important avui dia? Les persones ens hem d’adonar que podem aconseguir tot allò que ens proposem. El coaching és una eina que desperta emocions, energies que es fan servir com a combustible, per impulsar-te de l’estat actual a l’estat desitjat, ja sigui personal, professional o transpersonal, que t’impliqui a tu i a altres persones. Vivim el dia a dia sense viure el present? És un tema ampli. Tenim molta informació sobre viure l’aquí i l’ara però a la vegada estem condicionats per les històries del passat de cadascú, moltes vegades latents en el subconscient. En aquest sentit, a vegades hi ha excessos de passat, que es manifesten en patrons repetitius, excés de present d’aquest aquí i ara i a vegades, n’hi ha de futur que es manifesten en angoixes o ansietats. Viure solament el present és viure una part del dia a dia. Amb el coaching, la intel·ligència emocional o la PNL desplacem a l’esfera conscient de la persona aquests programes zombis que tots tenim Programa zombi? És la part inconscient que ens fa repetir patrons de comportament de forma automàtica. M’agrada representar-ho amb aquesta imatge del zombi perquè en l’imaginari, un zombi cap a on va? Va com un pollastre sense cap! Quan una persona té

“Tenir més consciència d’un mateix implica començar a cuidar els altres i el teu entorn” Roger Bascones

Coach transpersonal a GoNature un objectiu definit sap i tria cap a on ha d’anar. Totes les accions i moviments que fa tenen un sentit. Un dels objectius finals del coaching és el reconeixement propi. Què vol dir això? L’auto-observació és la mare de les eines. Quan un mateix pot parar i reflexionar sobre què pensa, què fa, què sent, detectar i tractar els patrons que a un no li agraden i saber com i quan canviar-los, pot començar a fer unes altres accions per aconseguir els resultats volguts. Quan més et coneixes més competències i recursos desenvolupes per assolir objectius i aquí l’auto-estima puja. Amb l’enfocament d’una autoestima alta un mateix ja no es diu no sóc capaç, sinó sóc capaç. Quines són les diferents intel·ligències que es treballen en aquest procés? En el coaching transpersonal hi ha la intel·ligència mental, la emocional, la física i l’espiritual, aquesta darrera entesa com a autoconeixement. Quan una persona explora la vessant més interna i assoleix major autoconeixement, el concepte de si mateixa millora. És un treball lligat amb l’autoestima. No té res a veure amb discursos, elements o principis religiosos. Per què és tan important la idea de nosaltres, la consciència col·lectiva? Aquest és un dels objectius de

la meva empresa, cuidar-se i estimar-se més. Tenir més consciència d’un mateix implica començar a cuidar els altres i el teu entorn. Ho projectes enfora. El nosaltres s’entén aquí com a comunitat, com a humanitat i com a medi natural. Què és la programació neurolingüística o PNL? És una eina que treballa l’inconscient sobre pors, fòbies, pensaments repetitius, hàbits o incongruències. Per a mi és més una re-programació sobre aquests elements limitadors dels teus objectius, els programes zombis passen a ser uns processos conscients. En l’exercici comunicatiu es té constància que la comunicació verbal és prop d’un 7%, el to de la veu arriba a un 38% i la resta se l’emporta la comunicació no verbal. Amb la PNL es treballa la comunicació eficient. Quant de temps es necessita per tractar una fòbia amb PNL? Depèn. Hi ha símptomes relacionats amb la por, com per exemple, pujar al cotxe i sentir de cop ansietat, batecs, pujades de tensió i temperatura..., són sensacions de mort imminent. Són marcs molt concrets que es poden tractar amb un total d’entre 3 i 5 sessions. Els acompanyaments personalitzats són un servei més llarg? Sí. Una eina de treball que ofe-

reixo és la reeducació juvenil. Des de GoNature treballem amb adolescents i pre-adolescents que tenen entre 11 i 20 anys. Tractem comportaments agressius, conflictivitat familiar, manca de concentració, focalitzar objectius, addiccions. Alguns d’ells no saben encara ex-

plicar què els passa. Treballem la intel·ligència emocional i busquem les millors eines per regular aquests comportaments. Un acompanyament personalitzat tant per a joves com per a adults es pot fer al llarg d’entre 4 i 6 mesos aproximadament, depenent del cas i de la persona.

aula

abril/2019

Tenir germans matriculats al centre o si el pare, mare o tutor hi treballa, és el criteri de prioritat que dóna més punts al sol·licitant (40 punts), seguit de la proximitat del domicili familiar (30 punts) o del lloc de treball (20 punts) al centre educatiu

aula

Canvis en la preinscripció dels ensenyaments obligatoris als centres d’ensenyament Per als postobligatoris, es podrà realitzar del 14 al 21 de maig en el cas de batxillerat i cicles de grau mitjà d’FP i d’arts plàstiques i disseny, i, del 29 de maig al 5 de juny, en el cas dels cicles de grau superior d’FP i d’arts plàstiques i disseny. El principal canvi és que s’elimina la puntuació per a pare, mare, tutors o germans exalumnes que han estat escolaritzats al centre

El passat 29 de març va començar el període de preinscripció dels ensenyaments obligatoris –segon cicle d’educació infantil, educació primària i educació secundària obligatòria- del curs vinent, que es podrà dur a terme entre el 29 de març i el 9 d’abril. Per als ensenyaments postobligatoris, la preinscripció es podrà realitzar del 14 al 21 de maig en el cas de batxillerat i cicles de grau mitjà de formació professional i d’arts plàstiques i disseny, i, del 29 de maig al 5 de juny, en el cas dels cicles de grau superior de formació professional i d’arts plàstiques i disseny. El curs 2019-2020 començarà el 12 de setembre pels principals ensenyaments, excepte al grau superior que ho farà el 18 de setembre i a les escoles oficials d’idiomes que serà el 26. Com a novetat, el proper setembre ja no se celebrarà l’avaluació extraordinària de l’ESO –els exàmens de recuperació de setembre-, i aquesta passarà a realitzar-se el mes de juny. El principal canvi en la preinscripció és que s’elimina la puntuació per malaltia crònica que afecta el sistema digestiu, endocrí o metabòlic i la puntuació per a pare, mare, tutors o germans exalumnes que han estat escolaritzats al centre. Pel que fa als ensenyaments postobligatoris, per primera vegada, es podrà dur a terme la preinscripció telemàtica als cicles de grau mitjà i al batxillerat. Després que el

curs actual 2018-2019 s’hagi pogut fer en els cicles de grau superior, es tanca ara el cercle de preinscripció electrònica als ensenyaments postobligatoris. En la resolució es determinen també les dates per a la resta d’ensenyaments: primer cicle d’educació infantil en llars d’infants de la Generalitat, batxillerat, cicles formatius de grau mitjà d’FP i arts plàstiques i disseny, cicles de grau superior d’FP i arts plàstiques i disseny, programes de formació i inserció, ensenyaments esportius, ensenyaments d’adults, ensenyaments artístics professionals de música i dansa, artístics superiors, ensenyaments d’arts escèniques, curs de formació específic per a l’accés als cicles de grau mitjà i idiomes a les escoles oficials d’idiomes. Criteris de prioritat de les sol·licituds Quan hi ha més sol·licituds que places vacants, les sol·licituds s’ordenen seguint els criteris de prioritat. En primer lloc, en l’educació primària i l’ESO, tenen preferència els alumnes que procedeixen de centres adscrits. I per a l’ESO i el batxillerat, tenen preferència els alumnes que cursen simultàniament ensenyaments professionals de música o dansa, o que segueixen programes esportius d’alt rendiment. En tots els ensenyaments obligatoris i el batxillerat, per a l’orde-

nació de les sol·licituds s’apliquen a continuació els criteris generals de prioritat, que són els següents: - Si actualment hi ha germans matriculats al centre o el pare, mare, tutor legal hi treballa: 40 punts. - Per proximitat del domicili o del lloc de treball al centre sol·licitat en primer lloc (només una opció): · Domicili a l’àrea de proximitat del centre: 30 punts. · Lloc de treball a l’àrea de proximitat del centre: 20 punts. · Domicili al mateix municipi del centre: 10 punts. · A la ciutat de Barcelona, domicili al mateix districte del centre: 15 punts. - Si el pare, mare o tutor legal reben l’ajut de la renda garantida de ciutadania: 10 punts. - Per discapacitat igual o superior al 33% de l’alumne o d’un familiar de primer grau: 10 punts. - En el batxillerat també es té en compte la nota mitjana. Com a criteris complementaris de desempat, hi ha el de família nombrosa o monoparental (15 punts). Pel que fa a l’eliminació dels criteris complementaris de prioritat per malaltia crònica que afecta el sistema digestiu, endocrí o metabòlic, inclosos els celíacs o per haver tingut el pare, mare, tutors o germans escolaritzats al centre, l’objectiu és afavorir la igualtat en l’accés al sistema educatiu. En

ENSEYAMENTS POSTOBLIGATORIS Per als ensenyaments postobligatoris, la preinscripció per al curs 20192020 es podrà realitzar del 14 al 21 de maig en el cas de batxillerat i cicles de grau mitjà de formació professional, i d’arts plàstiques i disseny, i, del 29 de maig al 5 de juny de 2019, en el cas dels cicles de grau superior de formació professional, i d’arts plàstiques i disseny.

aquest sentit, el Departament considera que l’escolaritat ha de ser equilibrada i el fet que un alumne passi per davant gràcies a aquests punts complementaris va en contra de l’equitat i de la igualtat en l’accés al sistema educatiu. A més, en el cas dels punts per malaltia crònica, actualment els menjadors escolars ja incorporen menús específics per a alumnat amb aquestes malalties digestives, com ara celíacs. Novetat als ensenyaments postobligatoris Per als ensenyaments postobligatoris, la preinscripció per al curs vinent es podrà dur a terme del 14 al 21 de maig de 2019 en el cas de batxillerat i cicles de grau mitjà de formació professional, i d’arts plàstiques i disseny, i, del 29 de maig al 5 de juny de 2019, en el cas dels cicles de grau superior de formació professional, i d’arts plàstiques i disseny. Per al curs 2019-2020 s’amplia, com a novetat, la preinscripció electrònica, que el curs passat es va incorporar en els cicles formatius de grau superior d’FP, i que enguany es podrà realitzar per a tots els cicles formatius de formació professional, tant de grau mitjà com de grau superior, i per a batxillerat. La preinscripció electrònica comporta la possibilitat de presentar telemàticament la sol·licitud, sense necessitat de tràmit presen-

aula

abril/2019

Els alumnes de 2n cicle d’educació infantil, primària i ESO podran fer la matrícula del 20 al 26 de juny, excepte per 2n, 3r, i 4t d’ESO que ho podran fer del 27 de juny al 3 de juliol. Els de batxillerat la podran fer del 9 al 15 de juliol de 2019 –els pendents de l’avaluació de setembre, del 6 al 10 de setembre-. Els dels cicles de grau mitjà d’FP i d’arts plàstiques i disseny, del 9 al 15 de juliol de 2019 i, els dels cicles de grau superior d’FP i d’arts plàstiques i disseny, del 18 al 23 de juliol.

cial. Tampoc cal aportar documentació en paper d’aquelles dades de què l’Administració ja disposi. Període de matriculació Els alumnes de 2n cicle d’educació infantil, primària i ESO podran formalitzar la matrícula del 20 al 26 de juny, excepte per 2n, 3r, i 4t d’ESO que ho podran fer entre el 27 de juny i el 3 de juliol. Els alum-

nes de batxillerat podran fer la matrícula del 9 al 15 de juliol de 2019 –els pendents de l’avaluació de setembre, del 6 al 10 de setembre-. Els dels cicles de grau mitjà d’FP i d’arts plàstiques i disseny, del 9 al 15 de juliol de 2019 –els d’FP de la 2a fase d’admissió, del 9 i 10 de setembre-, i, els dels cicles de grau superior d’FP i d’arts plàstiques i disseny, del 18 al 23 de juliol.

ecomomia

abril/2019

economia

300 hectàrees

La superfície que tindria aquesta macrozona industrial que es vol desenvolupar a Can Morera, a la vora del nucli de l’Espelt. Es tractaria, de llarg, del polígon industrial més gran de la comarca, amb capacitat per a grans plantes

El Consorci de la Zona Franca torna a entrar en joc en el projecte del pla director del Polígon de Can Morera Gir de 180 graus del Consorci de la Zona Franca que els darrers anys havia descartat la seva implicació per les dificultats econòmiques que tenia. Les darreres setmanes l’oposició ha ampliat el front amb el posicionament de partits com Òdena a Fons o Unió de Pagesos, que s’uneixen a les crítiques de Per la Conca contra una “operació especulativa”

nejament va ser decisiva (l’Ajuntament i Urbanisme s’hi van posar d’esquena a partir del 2011), així com la irrupció de la crisi econòmica. Comptaven també amb el desenvolupament de l’Eix Ferroviari Transversal, un tren gran que era el gran factor de connexió amb l’Àrea Metropolitana i que ara per ara no s’albira. Aquesta inexistència de projecte ferroviari és, d’altra banda, un dels arguments que branden els opositors que consideren que es vénen coloms si la nova zona industrial no té connexió.

FRANCESC VILAPRINYÓ

La polèmica sobre Can Morera entre en una nova fase. Una trentena d’entitats del territori, encapçalades per Unió de Pagesos i Per la Conca han engegat un manifest, Compromís amb la Conca, que fixa un full de ruta “per a una economia sostenible” al territori anoienc. Un document que es va presentar en un acte al Teatre Municipal l’Ateneu, on els opositoris al Pla Director van reblar davant centenars de persones el seu desacord amb un projecte urbanístic que consideren que no s’ajusta a un creixement sostenible: “seria un polígon aïllat, que desplaçaria les activitats productives ja existents en sòl agrari”. Aquestes darreres setmanes s’ha produït l’aparició de nous actors i dos fronts força definits: els alcaldes de la Mancomunitat, els agents econòmics, la Generalitat i ara la Zona Franca, per una banda, i l’entitat de defensa del territori Per la Conca junt a Unió de Pagesos, amb el suport de diverses forces polítiques d’Òdena i d’altres punts de la comarca. El Pla Director Urbanístic de la Conca d’Òdena va ser anunciat fa dos anys gairebé pel conseller Josep Rull i té visos de ser enllestit aquest mateix 2019, almenys segons les paraules de Damià Calvet, que va rellevar al terrassenc. Fins ara, no s’havia especificat quines complicitats tindria el projecte d’urbanització de l’àrea de Can Morera que promou la Generalitat. Els ajuntaments de la zona i el propi Departament de Territori i Sostenibilitat, amb el suport de l’Incasòl, parlaven durant aquests mesos de la importància d’aconseguir desenvolupar una nova zona industrial de grans parcel·les, però no s’havien desvetllat quins actors industrials aterrarien a Òdena -de nou escollida com a gran reserva de sòl de la Conca- un cop el pla estigués enllestit. Ara, un nou actor s’ha afegit a l’equació, el Consorci de la Zona Franca. El delegat de l’Estat al Consorci, Pere Navarro, va venir a Igualada per escenificar “el suport” de l’entitat al projecte. Es reedita la mateixa història que fa 12 anys: l’entitat i els ajun-

Més actors en contra L’entrada del Consorci de la Zona Franca com a part interessada té lloc en un moment on els contraris al PDU es feien sentir cada cop amb més força. A l’arena electoral d’Òdena han aparegut dues candidatures que s’oposen a que la zona industrial nova s’implanti a Can Morera, Òdena a Fons i ERC, amb Maria Sayavera. També ha intervingut Unió de Pagesos que considera que el polígon seria “un bolet”.

taments a favor, però amb la incògnita de saber quines inversions suposarà i quins efectes tindrà en el territori. Un interès recuperat Navarro va fer acte de presència acompanyat de tots els alcaldes de la Mancomunitat de la Conca d’Òdena. L’interès del Consorci de la Zona Franca per Can Morera es va extingir quan la crisi econòmica va esclatar el 2008 i el PDU anterior va encallar-se. Va parlar del “compromís del CZF amb la Conca d’Òdena i la seva voluntat de desenvolupar el planejament urbanístic al sector de Can Morera, a Òdena”. El fet és que fa poc més de tres anys, amb el popular Jordi Cornet de delegat, el Consorci de la Zona Franca descartava la inversió i s’havia posat en quarentena més recentment per les prioritats que

tenen a l’Àrea Metropolitana i per la situació econòmica la situació, ha donat un gir en u. Ara, hi tornen a mostrar interès. Així, el batlle d’Igualada, Marc Castells, mostrava l’agraïment per “l’aposta del Consorci de la Zona Franca pel territori” i afegia que “mai com ara ens havíem conjurat per fer possible la creació de nou sòl industrial, de polígons industrials sostenibles i que donin llocs de treball de qualitat i amb sous dignes. Podrem donar resposta a moltes empreses que volen créixer i no poden per falta de sòl”. El Consorci de la Zona Franca figurava com el gran aliat la primera vegada que es parlava del Pla Director, la dècada anterior. Pel mig hi havia la polèmica amb la requalificació del sòl, que pertanyia en part a l’empresari Josep Singla. La frenada en la modificació del pla-

MÉS INFORMACIÓ www.anoiadiari.cat

La Zona Franca rescata el seu vell interès per Can Morera i parla de desenvolupar el PDU

“A favor d’iniciatives locals” Les darreres setmanes també ha refermat el seu posicionament contrari el col·lectiu Per la Conca, amb l’esmentat acte al Teatre Municipal l’Ateneu. Consideren que el Pla director prové de “despatxos” i que el seu contingut es va coneixent únicament a través de grans anuncis, en una estratègia que té per objectiu generar expectatives de desenvolupament i evitar així un debat rigorós sobre el projecte”. El Compromís presentat fixa la participació ciutadana com a “clau” per triar el model econòmic i demana una aposta “per una indústria local, adaptada a l’actual revolució del coneixement, fonamentada en la innovació i la sostenibilitat”. Remarquen que “volem un model urbanístic compacte, que es desenvolupi a partir dels nuclis de població i polígons actuals i que eviti la urbanització de sectors aïllats”. Per últim, demanen “respectar i potenciar el paper de l’activitat agrària i continuar la tasca de dinamització del territori a partir d’un model que posi al centre el món rural des de totes les seves vessants”.

economia

abril/2019

127

empreses

1.211

llocs de treball

200M

de facturació

L’Igualada Fashion Cluster està integrat per 127 empreses que fabriquen, anualment, més de sis milions de peces de punt per a marques i distribuïdors de tot Europa. Aquestes empreses generen 1.211 llocs de treball i suposen una facturació de gairebé doscents milions d’euros anuals, segons dades de l’Informe Econòmic Anual de l’Anoia de 2018

El tèxtil anoienc marca perfil amb un ‘fashion film’ El Clúster Tèxtil d’Igualada es vol posicionar a nivell internacional amb nous mitjans. Un ‘fashion film’ i una web Marketplace, exponents d’un canvi de xip FRANCESC VILAPRINYÓ

Els darrers anys, el sector del tèxttil lluita per remuntar després de la recessió del 2008, que el va deixar fortament tocat. En el cas de la comarca de l’Anoia, a Igualada s’ha encetat una ambiciosa política amb el suport de l’Ajuntament i la Diputació per contribuir a restaurar el potencial del sector. En aquest sentit s’ha desenvolupat la planta de prototipatge, s’ha impulsat la Fira BSTIM -aquest març tenia lloc la quarta edició- i en breu s’inaugurarà l’equipament a l’antiga Vives Vidal, un ‘hub’ per a la indústria tèxtil anoienca. El 21 de març es donava a conèixer una peça més d’aquest esforç per rellançar el tèxtil, amb unes eines inèdites fins ara al nostre país. La campanya de comunicació amb el nom d’’Igualada Fashion Go Digital’, impulsada per l’agrupació tèxtil FAGEPI i amb la col·laboració de Fira d’Igualada. La campanya consta de dues iniciatives en paral·lel: el nou portal web de moda tricot.fashion i -potser l’impacte més cridaner- el fashion film ‘Knitting Dreams’. El director de FITEX, David García, explica que “per aprofundir en la projecció internacional, cal que se’ns visualitzi. És el que pretenem amb el pla d’especialització i també amb fires com BSTIM, que ens han permès avançar”. Això és un nou pas: “un ‘fashion film’ de set minuts que es donarà a conèixer en les fires tèxtils i festivals” especialitzats en aquest tipus de gènere cinematogràfic que triomfa actualment al sector de la moda. Diversos festivals per endavant Pel que fa a la difusió, a l’agenda per veure aquest ‘fashion film’ ja hi ha uns quants festivals. Es tracta de festivals internacionals especialitzats en aquest tipus de produccions audiovisuals a ciutats com Barcelona, Madrid, Milà, Berlín, Los Angeles, Londres, Miami i Istanbul. ‘Knitting Dreams’ ha estat dissenyat i produït per l’empresa Boxcom d’Igualada. La producció fusiona cinema, moda i publicitat, i presenta de forma creativa i estèti-

ca uns valors que van associats a la producció tèxtil anoienca, com ara la proximitat. La campanya compta amb el suport de l’Ajuntament d’Igualada i té un altre as a la màniga, el portal web tricot.fashion, l’únic portal europeu especialitzat en gènere de punt. Web activa el mes de juny La nova web www.tricot.fashion, entrarà en funcionament el proper mes de juny i té per objectiu atreure l’atenció de compradors, dissenyadors, responsables de producte de marques i cadenes de moda, de manera que puguin rebre informació del sector. I, en especial, la informació relativa als proveïdors anoiencs perquè apostin per treballar amb ells. Un cop vinculats al portal i familiaritzats amb el contingut, els internautes podran trobar fabricants especialitzats en punt que treballen al clúster i contactar directament amb ells. Els continguts vindran elaborats per especialistes en disseny en punt d’escoles de disseny o despatxos d’estilisme de prestigi i especialistes d’innovació en punt de FITEX. A més del contingut propi de la web, s’elaborarà un butlletí-newsletter periòdic i altres eines per establir lligams i complicitat amb els potencials usuaris del portal. Per tal de promocionar el portal, el Clúster farà una campanya de e-màrqueting orientada a captar el públic objectiu. El Clúster A dia d’avui, el Clúster Tèxtil d’Igualada -Igualada Fashion Cluster- el formen 127 empreses (una trentena d’empreses marquistes i un centenar d’empreses industrials incloent tallers manufacturers i gestors de producció). Juntes fabriquen anualment sis milions de peces de punt per a marques i distribuïdors de tot Europa, generen 1.211 llocs de treball i suposen una facturació agregada de gairebé doscents milions d’euros anuals, segons dades de l’Informe Econòmic Anual de l’Anoia de 2018. És líder europeu en fabricació d’articles de gènere punt exterior (tricotoses rectilínies).

Quins avantatges té una SL enfront de ser un autònom?

o hi ha una resposta única ja que cada cas és diferent, depèn de molts factors que en cada cas són, també, diferents.

1. Menor risc per al patrimoni personal La societat limitada té una responsabilitat limitada al capital aportat si, per exemple, es constitueix amb el capital social mínim de 3.000 euros, aquesta xifra serà el màxim de què es responsabilitzaran els socis (sempre que no avalin personalment en el finançament bancari). En canvi, sent autònom, es respon amb el patrimoni personal complet en cas de deutes (habitatge, diners, etc..) 2. Menys impostos La SL paga menys impostos, però només a partir d’una determinada quantitat. El tipus impositiu de les societats és el 25%, mentre que en l’IRPF podria pagar-se en cas d’elevats ingressos, fins i tot al 51%. Si bé és cert que aquest estalvi és en cas de mantenir part dels beneficis en l’empresa, ja que si vol distribuir tots ells via dividends l’avantatge es redueix molt. Sol dir-se que fiscalment interessa tenir la figura jurídica de societat limitada si es tenen beneficis a partir de 40.000 euros 3. Millor finançament bancari Sol haver-hi millors condicions financeres per a préstecs i crèdits per part dels bancs en cas de societats limitades enfront dels autònoms, encara que en nombroses ocasions (tret que estigui ja consolidada l’empresa) s’obliga a avalar personalment. La comptabilitat de la societat és més transparent a través dels comptes anuals que es dipositin en el Registre Mercantil i això facilita el finançament bancari. 4. Contractes més importants A mesura que creix la facturació i s’accedeix a clients més importants cal admetre que, per desgràcia, sol ser més fàcil accedir a contractes importants sent una societat limitada que un autònom. Si es busca treballar amb grans empreses, solen examinar la solvència, capacitat de compliment dels compromisos, etc i és més fàcil sent una societat limitada ja que la comptabilitat dels autònoms és més fosca de cara a tercers. Les SL ofereixen una imatge més professional, d’empresa més gran i solvent, per la qual cosa a nivell comercial moltes vegades són l’opció més indicada. 5. Possibilitat de socis Encara que per definició l’autònom és individual, en cas de volums elevats o per a creixements en sectors concrets pot interessar tenir socis, per a la qual cosa la forma jurídica adequada és la societat limitada. Es regulen, en els estatuts de la constitució, les clàusules de transmissió de participacions, percentatges de cadascun, tipus d’administració (únic, solidaris, mancomunats..) D’aquesta manera s’eviten, en la mesura que es pugui, els futurs problemes que poden plantejar-se quan es fa una activitat comercial entre diversos socis

CARLOS JIMÉNEZ FUEYO Notari d’Igualada carlosjimenez@notariado.org

esports

abril/2019

L’ANOIA, TERRITORI BTT

esports

La comarca té un nombre important d’aficionats a la bicicleta de muntanya. És habitual sortir els caps de setmana pel territori i trobar-se grups de corredors, de tots els nivells. La VolCAT ofereix als ciclistes i als aficionats gaudir dels camins, corriols i paisatges plens de matisos, alguns tan espectaculars com els de Montserrat

La VolCAT, molt més que una cursa Competició, espectacle, turisme, natura, lleure... es combinen en una oferta única per gaudir, durant les festes de Setmana Santa (del 18 al 21 d’abril), d’una de les proves de BTT per etapes més antigues d’Europa i que portarà a l’Anoia els millors bikers del món els millors corredors i corredores de la general “apassionaran a tots els espectadors en una cursa per eliminació que posarà encara més emoció al festival” remarquen des d’Ocisport.

ANOIADIARI

Més de mil corredors, d’una vintens de països, participaran en una nova edició de la VolCAT, una de les curses de BTT per etapes més antiga d’Europa. Per cinquè any consecutiu, Igualada i l’Anoia tornen a ser l’escenari d’aquesta competició, que se celebrarà del 18 al 21 d’abril, durant les festes de Setmana Santa, oferint així tant per als participants com per al públic en general, una interessant combinació de competició i lleure. En el seu 15è aniversari, i coincidint amb la commemoració d’Igualada com a Ciutat Europea de l’Esport, la VolCAT ofereix diverses novetats, entre les quals cal destacar que la prova creix, passant de 3 a 4 etapes, oferint així més espectacularitat i més opcions per gaudir del paisatge i les activitats del territori. La prova és oberta tant als ciclistes professionals que busquen punts pel rànquing internacional, en ser una cursa UCI en la categoria XCS S2; però alhora, també a aquells participants populars que busquen descobrir un territori ideal per a la pràctica del Mountain Bike. El director de la competició, Albert Balcells, destaca que “es tracta d’una edició especial que, any rere any, ha evolucionat i que atrau molts ciclistes internacionals, 1000 inscrits de 20 nacionalitats, que volen gaudir d’unes vacances diferents, trobant zones espectaculars com les vistes a Montserrat, que es trobaran en alguna de les etapes. O gaudir del Festival, que comptarà amb multitud d’activitats per a tots els públics. I d’altres que es marquen la carrera com un objectiu professional, com és el cas del campió d’Europa de XCM, Alexey Medvedev; el campió del Món de XCE, Titouan Perrin-Ganier; o campions nacionals com Hans Becking o David Valero. Per acabar va voler donar les gràcies a totes aquelles institucions i patrocinadors que ajuden a fer possible la VolCAT. Com és el cas del patrocinador principal, GIANT, fabricant número 1 del món”. 4 etapes, 200 km i 5000 metres de desnivell Amb el pas de 3 a 4 etapes, l’organització de la VolCAT ha dissenyat uns recorreguts pels paisatges de l’Anoia i que faran que els bikers hagin de superar 200 quilòmetres i 5000 meres de desnivell positiu.

La VolCAT ofereix imatges molt espectaculars. VOCAT/FRANCESC LLADÓ

Les quatre etapes tindran sortida i final a Igualada i permetran descobrir als participants vinguts d’arreu del món els paisatges de Carme, Castellolí o Sant Martí de Tous, entre altres. La primera etapa és de 35 km i 800 metres de desnivell positiu; la segona, de 65 km i 1700 metres de desnivell positiu; la tercera, també de 65 km i 1600 metres de desnivell, mentre que la quarta i darrera etapa, serà de 35 km, amb un desnivell positiu de 900 metres. Una VolCAT per a tothom A part dels bikers experts, la VolCAT ofereix diverses opcions per poder participar-hi. La VolCAT és una prova per a tots els nivells, amb diferents categories. Es pot competir a nivell PRO, sumant punts UCI de la categoria UCI S2 XCS. També es pot competir a la modalitad OPEN, ja sigui en modalitat individual (totes les etapes) o per parelles. Hi ha l’opció de fer un tast de la prova i disputar la Half VolCAT, en què es podran recórrer dues etapes, les de dijous i divendres o les de dissabte i diumenge. També es

pot triar una etapa sola. Encara hi ha una altra opció de participació, la VolCAT per parelles, en la qual hi haurà categoria masculina, femenina i mixta. Les inscripcions són obertes fins al 16 de juliol i es poden fer a https://www.ticketoci.net/ca/volcat-376 Un gran festival La VolCAT és molt més que una cursa: és un festival. Competició i lleure mariden durant aquests quatre dies festius a l’Anoia. Els corredors, les seves famílies i els visitants, poden gaudir d’una interessant oferta d’esport, oci, paisatge, turisme... a la comarca. Des de l’organització assenyalen que “serà una autèntica festa que reunirà a tots els aficionats al nostre esport que comptarà amb Zona Expo amb la presència de marques punteres del sector, la VolCAT Infantil, perquè els nens i nenes puguin viure el Mountain Bike en la seva essència i altres sorpreses que no et deixaran indiferent”. Dins aquest espectacle, cal destacar que la cursa es tanca amb la celebració del Eliminator, en què

CRACKS DE LA BTT Alguns dels millors corredors de Mountain Bike del món ja han confirmat la seva participació a la VolCAT d’enguany. El campió d’Europa de XCM Alexey Medvedev o el campió mundial de XCE, Titouan Perrin-Ganier, seran a Igualada

MÉS INFORMACIÓ www.anoiadiari.cat

La Volcat celebra la seva 15a edició passant a quatre dies de competició

15 anys d’història La història de la VolCAT va començar el 2004 com un dels grans reptes d’Ocisport, l’empresa anoienca de serveis esportius que començava la seva activitat. En els seus primers anys la VolCAT era de 3 etapes i cada dia sortia i arribava a un punt diferent, amb tot el que això implicava en l’àmbit logístic per muntar i desmuntar els campaments i serveis als participants. Moltes han estat les localitats i territoris que la VolCAT ha visitat: Berga, Cardona, Calaf, Ribes de Freser, Ripoll, Copons, Solsona, Guissona, Àger, Balaguer, Coll de Nargó, Tremp, Castellolí, Manresa, Sant Llorenç de Morunys, Vilanova i la Geltrú i moltes més per les que la prova ha anat passant. L’edició 2015 va marcar un canvi important en ser el primer any a convertir-se en prova UCI S2, amb el que això implicava a l’hora de projectar-se en l’àmbit internacional, el seu impacte mediàtic i l’atracció cap a corredors de primer nivell que buscaven aconseguir punts UCI. El 2016 es va produir un altre canvi transcendental, la VolCAT passa a ser una prova amb seu única els 3 dies, això comportava que logísticament tot era més senzill per als corredors i, a la vegada, permetia millorar els serveis i activitats que envoltaven l’esdeveniment convertint-se en molt més que una cursa de Mountain bike per etapes, per ser un veritable festival de la bicicleta per a tots els públics durant la Setmana Santa. Viure uns dies de diversió al voltant d’un esdeveniment únic. Els anys 2017 i 2018 es va consolidar aquest model i el creixement i prestigi de la prova ha anat augmentant a tots els nivells, convertint-se en la prova de Mountain bike per etapes amb més trajectòria a la Península i de les més prestigioses i antigues del continent. La VolCAT de 2019 tornarà a portar un altre canvi important, la prova per etapes més antiga del país passarà a ser una cursa de 4 etapes, amb el que això comporta en esforç i el repte que representa pels participants.

abril/2019

publicitat

cultura

“

cultura ALBERT COMPTE RIBA

L’any 1972 es creava a la ciutat de Terrassa el Moviment Rialles de Catalunya, sota l’aixopluc d’Òmnium Cultural. Cinc anys després, el moviment començava a obrirse en altres indrets del País, sent Igualada una de les cinc ciutats junt amb Manresa, Olot, Badalona i Vilafranca una de les d’aquesta primera fase, a la qual varen venir altres, fins arribar a aconseguir un circuit que agrupava 55 poblacions de Catalunya, per a la promoció cultural i artística per a infants i joves. La primera edició de La Mostra de Rialles a Igualada va tenir lloc l’any 1990 i amb caràcter itinerant es va fer després a Terrassa i Sabadell. Des d’AnoiaDiari ens hem posat en contacte amb els 5 directors artístics que en algun moment han ocupat la direcció artística de l’actual Mostra Igualada al llarg de les passades tres dècades: Pere Fontanet (Montmeló, 1959), Agustí Coll (Gironella, 1946), Joan Segalés (Vic, 1952), Òscar Rodríguez (Barcelona, 1956) i Pep Farrés (Igualada, 1971). Pere Fontanet, el primer director artístic de l’aleshores La Mostra de Rialles comenta a AnoiaDiari els inicis de les trobades anuals del moviment teatral: “Al principi del Moviment Rialles de Catalunya, el costum entre els diferents pobles amb presència de Rialles era el d’organitzar un aplec. A la tardor del 1989 vaig començar a treballar en la direcció artística per al de l’any següent i durant el 1990, veient la bona sintonia dels membres del Moviment Rialles d’Igualada vaig proposar de fer-li un tomb i passar d’organitzar un aplec a una Mostra. L’objectiu era poder oferir als programadors la possibilitat de veure en dos dies, fins a 7 o 8 espectacles. Durant els anys posteriors el número d’espectacles programats va passar a la vintena. Tant la gent d’Igualada, com la del Moviment Rialles Terrassa amb La Mostra de 1991 o la del Moviment Rialles Sabadell del 1992 s’ho van agafar tots amb molta empenta. Terrassa a més, havia estat la ciutat on havia nascut el moviment Rialles”. L’any 1993 La Mostra tornava a ser acollida per la capital de l’Anoia. L’any posterior i arran d’una escissió del Moviment Rialles de Catalunya es va crear la Fundació Xarxa, que va organitzar a partir d’aleshores La Mostra a Igualada, mentre Rialles organitzava una mostra paral·lela a Cerdanyola del Vallès. Sobre el Moviment Rialles i el caràcter itinerant dels primers anys, Fontanet recorda que “canviar cada any de seu no era cap inconvenient, tenia el seu encant perquè els programadors i altra gent vinculada a Rialles no solament veien els espectacles sinó que coneixien altres escenaris del territori. I per organitzar-nos l’eina més moderna que teníem era el fax. Tot el moviment va ser un moviment de voluntariat i ho tiràvem enda-

abril/2019

“Sota el lema Espectacles que fan créixer hem buscat que la programació contingui obres creades per oferir una mirada més oberta i inclusiva, a partir de quatre punts de vista; la mirada d’infant, la mirada femenina, la mirada inclusiva i la mirada migrant” PEP FARRÉS

Mostra Igualada, 30 anys d’espectacles infantils, juvenils i familiars De la mà dels 5 directors artístics repassem les diferents etapes que han ajudat a construir l’actual Mostra Igualada al llarg de la seva història vant amb els recursos que teníem. Si un espectacle funcionava molt bé, la companyia podia rodar un o dos anys amb l’espectacle”. La Mostra de la Xarxa a Igualada es va consolidar gràcies al gran esforç de tots els voluntaris, participants i volum d’obres entre el 1994 i l’edició del 1995, moment en què amb l’Ajuntament d’Igualada es comença a caminar de bracet. “Sense el Grup Rialles d’Igualada, ara Xarxa, i la resta de moviments Rialles de Catalunya la mostra no hauria estat el que és -assenyala Fontanet-. I en tenir-la fixa també generava possibilitat d’anar a picar portes a administracions superiors. Si es va mantenir i encara es manté és en bona mesura perquè va néixer de la necessitat i perquè avui en dia segueix sent útil per al teatre”, reflexiona el primer director artístic de La Mostra. “Si una cosa té Catalunya és molta producció d’espectacles infantils, juvenils i familiars”. El 1996 Agustí Coll agafava la direcció de La Mostra de la Xarxa, recollint el relleu de Fontanet. Coll recorda els inicis de la seva etapa

com a director artístic del certamen: “La primera edició que vaig dirigir era una Mostra, molt modesta en el seu contingut, amb una vintena de companyies, però plena d’il·lusió per part de tots els que la fèiem. Va anar creixent i el darrer any en què vaig ser-ne el director, les companyies presentades eren ja quasi 80. Tot ho havíem aconseguit des del voluntariat. En aquell moment la Generalitat de Catalunya encara no hi estava vinculada plenament i rebíem el suport institucional de la Diputació de Barcelona i de l’Ajuntament d’Igualada”. L’any 2006, l’Institut Català de les Indústries Culturals de la Generalitat de Catalunya (ICIC), amb el suport de l’Ajuntament d’Igualada i el compromís de la Fundació Xarxa i l’Agrupació Rialles van acordar unificar les mostres en una de sola, La Mostra d’Igualada, Fira de teatre infantil i juvenil. Coll -membre de Xarxa- i Eulàlia Ribera -vinculada a Rialles- serien adjunts de direcció de la nova direcció general, Vol-Ras, conduïda per Joan Segalés i Joan Faneca. Organitzar, racionalitzar i professionalitzar el sector,

30 ANYS

La primera edició de la la Mostra, llvors organitzada pel Moviment Rialles amb l’aixopluc d’Òmnium, va tenir lloc a Igualada el 1990. De caire itinerant, després es va fer a Terrassa i Sabadell, per tornar novament a la capital de l’Anoia, on s’ha fet sense interrupció fins avui

juntament a fer-ne un referent del teatre infantil i juvenil van ser alguns del passos que es van treballar en aquesta etapa. “Molts dels participants -recorda Segalés- tenien els seus treballs setmanals i el cap de setmana el dedicaven al teatre. Es volia també, donar valor als actors i les actrius, mentre es dignificava l’activitat”. Apostar per la gent de teatre que volia fer del teatre la seva forma de vida i sumar aquesta nova dinàmica al voluntariat que l’havia fet possible La Mostra va ser un dels passos clau d’aquells dos anys. “També es va fer per obrir finestres i portes enfora, vers el públic internacional. És un aspecte atractiu per a la gent de fora, poder-los oferir el màxim d’espectacles en uns pocs dies”. Coll, assenyala que ell era plenament conscient que La Mostra havia de canviar i en aquest sentit, ja havia deixat palès a les actes de la fundació, que aquest era el seu darrer any. “No obstant, els canvis es poden fer de moltes maneres i la forma com ho va gestionar el Tripartit a la Generalitat de Catalunya i l’Entesa per Igualada del consis-

abril/2019

publicitat

cultura

abril/2019

Teatre

Pere Fontanet

tori igualadí va ser absolutament lamentable -apunta Coll-, i una demostració palpable que la ratlla que separa la protecció, de la manipulació de la Cultura, es molt fina” subratlla. El 2007 Vol Ras agafaria la direcció artística ja en solitari i Pau Llacuna s’hi vincularia com a gerent -seria la primera edició en què La Mostra estrenava gerència-. En la programació “buscàvem aportar també coses de fora -apunta Segalés-, temàtiques que en aquell moment no es tocaven, obres interessants, renovar els tipus d’espectacles”. L’any posterior, la direcció artística i la gerència van recaure en Òscar Rodríguez i Òscar Balcells, respectivament, càrrecs que ocuparien fins el 2014. Coll es va mantenir vinculat a La Mostra com a assessor d’espectacles durant aquella etapa. L’experiència que va viure Rodríguez durant aquells anys “va ser absolutament gratificant. Personalment, feia 4 anys que gestionava el Sant Andreu Teatre i provenia de 25 anys d’estar amb companyia. Participar en La Mostra em va permetre ampliar la mirada i poder veure el món del teatre des de les dues bandes, des de la posició de creador i des del programador. Vam assentar-la més, professionalitzar-la més i dignificar-la més”. En aquest punt La Mostra havia crescut: “Escollíem d’entre les 250-300 propostes -explica Rodríguez-. Valoràvem noves estètiques i noves formes de fer, la utilitat dels circuits, la qualitat de sorprendre... El voluntariat va ser i és imprescindible, sense un voluntariat cada cop més format seria difícil fer una fira com aquesta. Alhora vam assumir que La Mostra no podia ser la font exclusiva d’espectacles a programar. Abans un programador venia a La Mostra i contractava tots els espectacles de la temporada, també va crear-se una dinàmica on els programadors es formaven un criteri que els servia per programar després al seu poble. Va bé que un programador begui de diverses fires, de diferents fonts”, apunta Rodríguez. L’any 2015, La Mostra d’Igualada, Fira de Teatre Infantil i Juvenil va ser declarada per la Generalitat de Catalunya mercat estratègic. Des d’aleshores, Pep Farrés n’és el di-

rector artístic, Sílvia Lorente ocupa la gerència de la fira i des de la 29ª edició, Òscar Balcells i Pol Gil ocupen la direcció executiva. Farrés assenyala que “s’ha procurat trobar espectacles de qualitat adreçats a totes les edats i proporcionar tots els gèneres, perquè els professionals hi puguin trobar de tot”. Actualment, a La Mostra d’Igualada hi passen més de 700 professionals i ofereix en 4 dies fins a 55 espectacles infantils, juvenils i familiars. A les propostes d’espectacles d’oci i entreteniment se li han sumat temàtiques amb “aspectes a reivindicar -assenyala Farrés-. Fa uns anys eren els temes tabú, perquè amb el llenguatge adequat, als nens i nenes se’ls pot parlar de tot. Per a aquesta edició, sota el lema Espectacles que fan créixer hem buscat que la programació contingui obres creades per oferir una mirada més oberta i inclusiva, a partir de quatre punts de vista; la mirada d’infant, la mirada femenina, la mirada inclusiva i la mirada migrant”. Farrés no solament defensa un accés a la cultura, l’actualitat i al discurs per part dels infants, ja que com assenyala, “a la intel·ligència infantil se li poden presentar les grans temàtiques universals”. I en aquest sentit hi ha per exemple, el Concurs de crítica teatral, on la crítica és aquí meditació, una activitat per “donar peu a nens i nenes a dedicar una estona per reflexionar sobre què han vist”. Per a l’actual director artístic seguirà sent una obsessió els intents per recuperar el públic jove: “juntament amb la Regidoria de Joventut de l’Ajuntament d’Igualada i la Kaserna treballem La Mostra Jove a L’Escorxador, amb un seguit d’espectacles pensats perquè interpel·lin la gent jove, perquè tastin el teatre i si ho han passat bé, hi tornin”, comenta Farrés, que assenyala també algunes de les facetes a tenir present durant els propers anys: “d’una banda, seguir l’obertura vers les propostes del territori espanyol, europeu i internacional, de l’altra, veiem que cada cop hi ha més companyies que aposten per exportar els seus espectacles arreu. Hi ha molt mercat mundial. Però per saber cap a on anirà La Mostra necessitaríem una bola de vidre”.

“

“Veient la bona sintonia dels membres del Moviment Rialles d’Igualada vaig proposar de fer-li un tomb i passar d’organitzar un aplec a una Mostra” PERE FONTANET

Agustí Coll

“Tot ho havíem aconseguit des del voluntariat” AGUSTÍ COLL “Es volia també, donar valor als actors i a les actrius,mentre es dignificava l’activitat” JOAN SEGALÉS

Joan Segalés

“Abans un programador venia a La Mostra i contractava tots els espectacles de la temporada, també va crear-se una dinàmica on els programadors es formaven un criteri” ÒSCAR RODRIGUEZ “A la intel·ligència infantil se li poden presentar les grans temàtiques universals” PEP FARRÉS

Òscar Rodríguez

Pep Farrés

abril/2019

publicitat

cultura

abril/2019

Sant Jordi

L’abril més literari arriba amb Sánchez Piñol a les Converses i desenes de novetats en clau anoienca El dijous 11 d’abril, l’autor de ‘Victus’, ‘La pell freda’ o la més recent ‘Fungus’ serà el protagonista de les Converses de l’AnoiaDiari. Aquest mes també hi ha una gran cita en clau literària, Sant Jordi, que coincidirà amb el dimarts del Sant Crist d’Igualada. Una cinquantena de publicacions editades el darrer any tenen signatura anoienca

Albert Sánchez Piñol vindrà a la capital de l’Anoia el pròxim 11 d’abril per parlar del seu nou llibre ‘Fungus’ (La Campana, 2018), sobre l’ofici d’escriure, literatura i el moment històric que viu Catalunya. L’autor barceloní serà al Teatre Municipal Ateneu pocs dies abans de la celebració de Sant Jordi, i enmig d’una atapeïda agenda de presentacions literàries. Antropòleg de formació, amb ‘Fungus’ ha reeditat l’èxit d’obres anteriors. L’acte, a les 8 de la tarda, serà conduït pel professor de Filosofia i Història igualadí Bernat Roca. Ho organitzen conjuntament Òmnium Cultural Anoia, Llegim…? Llibreria i Edicions i l’AnoiaDiari, dins el cicle ‘Converses’ organitzat per aquest mitjà i pel qual han passat destacades personalitats com el doctor Manel Esteller, Òscar Camps, director de l’ONG Proactiva Open Arms, el President del Parlament de Catalunya Roger Torrent, Xavier sala Martín, l’actriu Sílvia Bel i l’equip femení del programa ‘Com si fos ahir’ de TV3 i la periodista Laura Rosel. Sánchez Piñol és l’autor més traduït de les lletres catalanes. Amb ‘Fungus. El rei dels Pirineus’, publicada tot just fa uns mesos, torna al gènere fantàstic. Però més enllà del gènere literari, Sánchez Piñol utilitza el monstre, la monstruositat i les relacions amb allò monstruós per parlar-nos d’un tema universal i sempre vigent: el poder, les relacions amb el poder i la monstruositat del poder. L’autor, de 53 anys, ha publicat l’assaig satíric ‘Pallassos i monstres’ (Edicions La Campana, 2000) sobre vuit dictadors africans. La novel·la ‘La pell freda’ (Edicions La Campana, 2002) va suposar l’entrada d’Albert Sánchez Piñol en el camp novel·lístic amb una obra sorprenent per la seva força i originalitat. Ha aconseguit un èxit excepcional de venda i crítica i se n’han venut els drets de traducció a 37 llengües. ‘Pandora al Congo’ (Edicions La Campana, 2005), amb més de 15 traduccions, ‘Tretze tristos tràngols’ (Edicions La Campana, 2008) i ‘Victus’ (Edicions La Campana, 2012) -amb la seva segona part, ‘Vae Victus’ (2015) de la mateixa editorial- han estat en tots els casos un autèntic fenomen de vendes, confirmen la qualitat de l’escriptor català contemporani més internacional. Més de 50 publicacions Al llarg del 2018 i principis del 2019 s’han publicat més d’una cinquantena de publicacions escrites o il·lustrades per anoiencs o que versen sobre la comarca. Per començar hi ha ‘Els noms de casa de

L’escriptor Albert Sánchez Piñol. FERRAN FORNÉ

la Llacuna’, La Llacuna: Centre d’Estudis Llacunencs – Arxiu Històric de la Llacuna, publicat per Joan Alegret Sanromà. En clau local, hi ha també el llibre d’Antoni Dalmau ‘Els Reis d’Igualada’, amb les il·lustracions de Pilarín Bayés publicat per l’editorial Mediterrània. Gemma Estrada i Assumpció Rehues han escrit ‘Noms de casa del Bruc i tipologia arquitectònica dels seus edificis’, editat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat. L’any passat s’editava també ‘Cantar i fer paper’, de Jordi Castellví, una reflexió sobre els molins paperers de Capellades. També sobre un conegut espai hi ha ‘L’aeròdrom Igualada-Òdena, un món per descobrir’, de Marcel Planell. Darius Solé torna al món editorial amb ‘Joina i les fonts d’Igualada’, un conte. L’estudiós Jordi Gibert també ha tret dos treballs diferents sobre l’Alta Edat Mitjana al territori: ‘L’expressió material del poder durant la conquesta comtal: esglésies, castells i torres a la Catalunya Central (segles X-XI)’ i ‘La fi del món antic i els inicis de l’edat mitjana a la Catalunya Central. Economia, societat i territori entre els segles V i VIII’. Vocació històrica també té ‘Pujalt i la base d’instrucció del XVIII cos d’exèrcit (1936-1939): canvis, ruptures i continuïtats’, de Francesc Closa. També relacionat amb el territori hi ha ‘Topografía médica de Calaf’, reeditada -l’obra és de 1904-; ‘Herbes d’Igualada II’, d’Helena Parera i Xavier Barberà; una obra de María Luisa Labarta, ‘Historia del Instituto de Hijas de María Religiosas de las Escuelas Pías’, amb una part dedicada a les institucions amb seu a Igualada; l’estudi editat per Eixarcolant ‘Catàleg de les espècies i varietats cultivades tradicionalment a la comarca de l’Anoia’, de Marc Talavera i Adrià Solé; ‘Els oficis de la pell a la Catalunya preindustrial’, de l’historiador Josep Maria Torras i Ribé; un altre estudi històric,

‘Fabricantes sin fábrica: En el camino de la industrialización’, de Jaume Torras; els itineraris de ‘Excursions amb nens per l’Alt Penedès i l’Anoia des d’una àrea de pícnic’, de Barbara Vastenavond i Rafael Sirvent; els dos volums d’Elisa Vidal sobre les esglésies de la zona de Tous; o ‘El llibre d’orgue de Prats de Rei de Domingo Monfort (1801-1870)’, a cura de Daniel Vilarrubias. En clau d’actualitat El 2018 el cuiner David Andrés publicava ‘De l’alta cuina a casa’, amb pròleg d’Andoni Luis Aduriz., on proposa 60 receptes. Hi ha també la segona edició d’’Operació urnes’, de la igualadina Laia Vicens i Xavi Tedó: ‘Més operació urnes’, amb pròleg d’Antoni Bassas. Imprescindible per als amants de les tecnologies hi ha ‘Internet de las cosas: la transformación digital de la sociedad’, de Manel López i Seuba. De publicació recent hi ha ‘Avi et trauré d’aquí’, de Joan Pinyol. Un repàs als darrers 25 anys de la Fira de Tàrrega és ‘Teatre Territori Tàrrega’, amb fotos de Josep Bou i textos de Pau Llacuna. En el camp de les arts hi ha ‘Joies de l’arquitectura catalana contemporània’, de Joan Busquets Grau; o ‘Giulio Clovio i Giovanni Battista Castello ‘El Genovès’: Miniaturistes del Renaixement: De qui és “La Coronació de la Mare de Déu”?’, de María Dolores del Castillo. L’incombustible Jordi Camins té també una publicació recent: ‘Pirineos. Glaciares desde el aire’. Poètica i novel·les En l’apartat líric, hi ha ‘Els meus sentiments’, un recull de poemes del capelladí Jordi Bartrolí; ‘A flor de pell’, de la igualadina Mari Requesens; l’humor dels versos de Lleonard del Rio a ‘Pessigolles’; i, també, l’amalgama de poemes i relats d’Oriol Solà Prat, ‘Si us ve de gust’. Més prolífic és l’apartat de novel·les.

Hi ha ‘3 nits de torb i 1 Cap d’Any: crònica d’una tragèdia al Pirineu’, de Jordi Cruz Serra; ‘Àmbar’, de Pilar Carballo Escudero; ‘De Compañía’ de Francisco José Cejudo. Hi ha escriptors que han publicat novel·les per partida doble. És el cas d’Isidre Estadella, amb ‘Mi amigo Júpiter’ i ‘Saiz, un nuevo comienzo’. Rufino Fernández, molt actiu en la narrativa, també té doble ració: ‘El Camino del Maestro Wei o cómo hallar la Buena Fortuna’ i ‘Entre romanos, viñedos y pintores: paseos por el Aude, el Languedoc y la Provenza’. En l’apartat narratiu també, J. Jou, igualadí resident a Mallorca, treu ‘Mai vista’. Hi ha d’altra banda el recull de narracions de Lola Palau ‘Que Déu ens agafi confessats’. Assaig, religió i experiències Sobre ‘Angoixa/Ansietat, un viatge a l’infern’ escriu Ramon Creus, en una obra des de la visió d’un psicòleg. Tenim l’assaig de l’hostaletenc Màrius Montmany, ‘La teoria de les tres portes (i la quarta)’. En l’àmbit de l’autoajuda hi ha la publicació de ‘Así lo siento: una forma de vivir’, d’Antonio José Alonso. En l’àmbit religiós, el monjo montserratí Bernabé Dalmau té una obra àmplia, que el 2018 ha crescut ‘Alimentació i vida espiritual’, ‘Pau VI: evangeli i alegria’ i ‘El diumenge a Montserrat [música impresa]: cants per a l’eucaristia’, amb la música de Cassià Just i pròleg del P. Josep M. Soler, abat de Montserrat. Infantil i còmics En l’apartat infantil, a les llibreries es pot trobar, ‘Mira, mira... animals! [curiositats de bèsties i bestioles’, d’Anna Gasol i Teresa Blanch amb il·lustracions de Sigrid Martínez Peña. També ‘La gata i el ratolí’ de Montserrat Ginesta, amb dibuixos també de Sigrid Martínez, resident a Igualada, que ha il·lustrat també ‘Los viajes, 4 años, trotacaminos’ i ‘ABC: adivinanzas de animales’. Una altra opció és ‘Un sioux de Chicago: descobrint les arrels índies’, un conte-concert per a orquestra de joves amb textos d’Anna Marsal. Els textos d’Eva Mor i els dibuixos de Violeta Crespo es poden trobar tant a ‘El misteri de les botes del Gat sense Botes’ com a ‘El flautista d’Hamelín i el DJ Kiriki’. També es pot trobar el recull d’il·lustracions ‘Dibuixos’, coordinat per Antoni Pons del caricturista capelladí Maties Mayans, d’edicions Critica. I en el camp del còmic, torna ‘Lola Vendetta’, l’heroïna creada per Raquel Riba Rossy amb el volum ‘Que pacha, mama’.

abril/2019

mercat

abril/2019

TOMÀQUET POMETA De color vermell intens quan

és madur, no conté ni un punt d’acidesa i és idoni per a les amanides. De forma arrodonida, sense taques ni solcs, emulant la forma de la poma, és una varietat autòctona. La seva alta qualitat contrasta amb la seva baixa producció. Els esforços per recuperar aquesta varietat fa que avui es pugui fer front a altres varietats híbrides amb major producció

mercat

És temps de...

monge tes de castellf olllit Autòctones i originàries de Castellfollit del Boix, les mongetes de Castellfollit destaquen per la seva textura fina i equilibrada, per la seva pell brillant i ferma i per una bona resistència a la cocció

GUST La mongeta de Castellfollit és coneguda pel seu gust de blat de moro marcat i per un lleuger aroma que recorda el de la patata

ADAPTACIÓ És un tipus de mongeta que s’adapta molt bé al sòl del territori, de secà, i al clima. Normalment, la collita es fa al mes de juliol i entrat l’agost, però per la seva bona resistència i conservació, es pot collir més tard

El celler de l’Anoia “Vull destacar la presència del Picapoll i la Malvasia manresana, varietats típiques i pròpies majoritàriament del Bages” Petit Bernat Blanc i/o negre Heretat Oller del Mas 7,45 € El Petit Bernat, sigui blanc o negre, és el vi de primer preu i més jove de l’Heretat Oller del Mas, un celler de proximitat, que només elabora vins amb raïm de vinyes pròpies, les vinyes que podem veure abans d’arribar a Manresa, al voltant del castell medieval, que ens recorda i evidencia que aquesta finca, encara que remodelada, té una història única i mil·lenària. Si féssim un joc de paraules o de factors clau en el món del vi, el terroir, seria determinant. Certament, en aquest cas, la proximitat de Montserrat és clau; actua com a pantalla, evita que entrin els vents suaus procedents de la Mediterrània i així, genera un microclima continental que, amb els accentuats canvis de temperatura entre el dia i la nit, afavoreixen la maduració del raïm. És per això, que els vins d’Oller del Mas, tenen una identitat i tipicitat clarament definides. L’arribada de la primavera pot ser un bon moment per gaudir del Petit Bernat, tant el blanc com el negre, són vins plurivarietals, és a dir, que tenen diferents varietats de raïm, entre d’altres, vull destacar la presència del Picapoll i de la Malvasia Manresana, varietats típiques i pròpies majoritàriament del Pla de Bages. Quan comprem o bevem vi, hem d’aconseguir assolir el plaer que desitjàvem, perquè tant el menjar, com el beure, més enllà de satisfer les nostres necessitats bàsiques, poden ser avui un plaer que tenim a l’abast. I en aquest sentit, el plaer resultant, el bon regust; vaja, que podem aconseguir en prendre una copa o ampolla, si la compartim, de Petit Bernat és francament prometedor. Encara que pugui semblar massa generalista, típica o tòpica la menció a la relació entre qualitat i preu, em sembla molt oportuna en aquest cas. El tast té objectivament 3 fases, la visual, l’olfactiva i en boca o gustativa, si ho mirem des d’una visió analítica del vi, al final però, el més rellevant sempre és i serà la conclusió final, la sensació, que pot ser ben diferent per cadascú de nosaltres. La lletra lligada de l’etiqueta representa i simbolitza, també, la participació en aquest procés d’un nou membre de la família, i alhora, el vincle entre el color, el potencial aromàtic i sobretot el gust i els matisos que notareu tot bevent-lo. Desitjo i espero que us agradi, encara que us el recomano perquè aquest vi, mereix com tants altres la meva consideració i respecte, però m’emociona especialment. Salut i vi!

XAVIER FIGUERES i CASANOVAS Sommelier / Celler Figueres / @cellerfigueres

PROTEÏNES Com tots els llegums, la mongeta de Castellfollit, conté hidrats de carboni complexos i aporta una bona quantitat de proteïnes

COMBINACIÓ Tradicionalment, s’ha usat en àpats en què es combina la mongeta amb la botifarra a la brasa i la cansalada, però també funciona feta amb truita o guisada amb ceba i bolets

publicitat

abril/2019

NOU CITROËN C3 AS UNIQUE AS YOU ARE

Amb ConnectedCAM Citroën

T’agradarà i agradaràs. El nou Citroën C3 no és un cotxe. És una nova forma d’expressar-te. Conduint, sí, però també compartint tot allò que veus. Una experiència completament nova gràcies a la ConnectedCAM Citroën™ que et permetrà gravar, fotografiar i compartir a les teves xarxes socials totes les coses extraordinàries del viatge. Posa un “LIKE” al nou Citroën C3 i instal·la’t amb tota comoditat, amb el CITROËN ADVANCED COMFORT® , dins d’un habitacle dissenyat amb el màxim estàndard de confort interior, acústic i de suspensió.

PER

120€/MES*

47 QUOTES ENTRADA: 2.221€ TAE 8,04% ÚLTIMA QUOTA: 5.624,50€ OFERTA VÀLIDA FINS AL 28/02/2017

citroen.es *PVP recomanat a la Península i les Balears del Nou C3 PureTech 82 Feel 11.200,30 € (amb impostos, transport i oferta inclosos), per a clients particulars que el financin amb una permanència mínima de 48 mesos a través de PSA Financial Services Spain, EFC, SA i entreguin un vehicle propietat del comprador durant els últims tres mesos com a mínim. Capital finançat amb despeses d’obertura: (354,68 €) 9.333,98 €, TIN: 6,4%. Import total degut 11.264,50 €. Preu total a terminis: 13.485,50 €. Quota per a una durada de contracte de 48 mesos i 50.000 km totals. Al final del contracte podrà triar entre entregar el seu vehicle o pagar-ne o refinançar-ne l’última quota. PVP recomanat per al client que no el financi: 12.700,30 €. Oferta vàlida fins al 28/02/2017 als punts de venda participants que pot consultar a www.citroen.es. Model visualitzat Nou C3 Shine. Per a més informació consulti el seu Servei Oficial Citroën o www.citroen.es (1) Citroën Assistència: consulti’n les condicions a www.citroen.es Automóviles Citroën España, S.A. c/ Dr. Esquerdo, 62 - 28007 Madrid. CIF: A-8284447.

ANYS

CITROËN ASSISTÈNCIA Assistència gratuïta en avaries i accidents(1)

CONSUM MIXT (L/100 KM) / EMISSIÓ CO2 (G/KM): CITROËN C3: 3,2-4,7 / 83-109

FUTURAUTO, S.A. 250X370.indd 1

AV. MESTRE MUNTANER, 88 IGUALADA - TEL.: 93 801 73 77 30/1/17 11:21

mercat

abril/2019

PÈSOL NEGRE De tonalitats verdoses marrons i violetes, la textura del pèsol negre un cop cuit és fina i de gust dolç, profund i aromàtic. S’acostumen a cuinar guisats o saltats amb carn de porc, tot i que és freqüent a les cuines més innovadores. Conté hidrats de carboni complexos i aporta també una quantitat important de proteïnes

MADUIXES Les maduixes del Maresme són d’un color vermell intens, gust molt dolç amb un toc d’acidesa, textura carnosa i un aroma agradable. Es presenta com una altra opció saludable i exquisida d’acompanyar els àpats de primavera. Es poden menjar soles, amb un raig de llimona, amb sucre o endolcides amb nata

La cuina que no podem perdre

Bacallà a la paella

quest mes us parlaré del “Bacallà a la Paella”. És una recepta que, amb la seva senzillesa de nom i d’elaboració, no fa honor a l’espectacularitat del seu resultat. És molt semblant al bacallà conegut com a “Romesco de Sta. Coloma”. Pot molt ben ser que les dues receptes vinguin d’una mateixa recepta mare, però amb evolucions diferents segons la influència dels productes propis de cada territori. El bacallà a la paella l’he vist cuinar tota la meva vida a casa. Quan era ben petit ho feia la meva àvia Anita, i més tard la mare, la Concepció, que va heretar el bon fer de la cuina de l’àvia. L’àvia només el cuinava per “Dijous Gras” i algun divendres de Quaresma, i no era mai un plat principal, sinó que formava part d’un sopar en què hi podia haver truites o embotits, escalivada o amanida, i no hi faltava mai el pa. És d’aquells plats que és delicte no sucar-hi pa. Sembla que d’aquesta recepta en feien difusió les mateixes “pesques salades” i “bacallaneries” durant el segle XX a Igualada i d’aquestes, una en concret: la parada de bacallà que portava la Margarita Nadal Ollé, de Cal Ros. Estava just davant de la vitrina de Casa Roure, sota les voltes de la plaça de l’Ajuntament, i això devia ser pels voltants dels anys 50 si no m’erro. Encara ara hi ha força famílies igualadines que cuinen aquesta recepta amb petites variacions. La recepta que trobareu a l’article és la de la Margarita Nadal. Em va arribar de part del seu nét, el recentment difunt

Jordi Morera, i de la seva vídua, Anna Maria Velázquez (a qui estic molt agraït perquè, tot i el tràngol de la pèrdua de la seva parella, m’ha aclarit alguns dubtes que tenia abans d’escriure l’article). Tota la cocció dura, com a màxim, una hora, més o menys. Cal tenir en compte que el bacallà s’ha de dessalar una mica més que si fos per una esqueixada; durant la cocció perdrà l’excés d’aigua que pot tenir i, per tant, es concentra la sal i pot quedar fort. Mai dessalat del tot, perquè perdria la gràcia. Per a 6 persones ens caldrà: ½ kg de bacallà esqueixat 4 dents d’all amb pela ½ ceba picada 1 bitxo 1 branca d’orenga 1 fulla de llorer

Oli d’oliva 1 copeta de vi blanc sec Per la picada: 1 dent d’all La polpa d’una nyora 1 bitxo petit 1 punta de xocolata negra Opcional, pebre vermell dolç; i hi ha famílies que a la picada hi afegeixen ametlles o canvien l’orenga de la cocció per farigola o romaní. Dos dies abans de la cocció haurem de dessalar el bacallà canviant l’aigua dues o tres vegades fins que estigui dessalat al punt que volem.

Per començar, agafarem la ceba picada i la passarem per la paella amb oli fins que sigui daurada i la reservarem a part. A la mateixa paella, hi posarem el bacallà, ja dessalat i ben eixugat amb un drap, les dents d’all amb pela, la branca d’orenga, la fulla de llorer i el bitxo. Tot plegat ho mig cobrirem d’oli i ho posarem al foc mitjà–baix, remenant-ho de tant en tant, durant mitja hora més o menys. Un cop s’hagi evaporat l’aigua que deixa anar el bacallà hi afegirem la copa de vi blanc i la ceba que havíem retirat. Deixarem que segueixi coent a foc baix durant 30 minuts, més o menys. Passats uns 20 minuts, afegirem la picada. Ho deixarem coure uns 10 minuts més i ho retirarem del foc abans que el bacallà comenci a quedar eixut. És recomanable que es cuini 3 o 4 hores abans de servir-ho, com a mínim. Aquesta és d’aquelles receptes que donen caràcter al territori i crec que pot formar part de la carta de qualsevol establiment que serveixi menjar. Per acabar, sé que a en Jordi Morera li feia molta gràcia veure publicada la recepta de la seva àvia però hem arribat tard. Espero que, sigui on sigui, la pugui llegir i que la terra li sigui lleu. Salut i visca la teca!

ORIOL CÀLICHS i SOLER / Cuiner / @OCalichs

La millor CUINA de l’Anoia

Vols anunciar el teu establiment? publicitat@anoiadiari.cat 609394628

abril/2019

publicitat