Wangki núm 9 by Associació d'Amics de Puerto Cabezas

Wangki

25 ANYS D’AMISTAT EN IMATGES I PARAULES

ASSOCIACIÓ D’AMICS DE PUERTO CABEZAS

GENER 2011 NÚM. 9

“Uniendo los lazos de hermandad de pueblos amigos para hacer del trabajo de hombres y mujeres, a nivel internacional, un verdadero desarrollo socio-económico y cultural que se proyecte a la justicia social de nuestros pueblos” Henry Herman, alcalde de Pto. Cabezas 1996-2000 Acte institucional XX anys

2 Visita delegació Puerto Cabezas 4 Entrevista Guillermo Espinoza 5 Activitats 2010 6 Article sobre internet 7 XXX Aniversari de la CNA 8 Viatges agost 2010 (Pilar i Laura) 9-11 Apuntes nicaragüenses:Waspam 12 d’agermanament.

Durant lʼany 2010 hem celebrat 25 anys dʼamistat amb Nicaragua i 20 dʼagermanament. Per tots nosaltres no és només un fet històric sinó que volem posar de manifest que, tot i els canvis polítics que hi ha hagut a les respectives poblacions de Bilwi i Vilafranca, lʼagermanament és avui una realitat, i si hem arribat fins aquí és per la tasca continuada de molta gent que ha anat forjant i fent créixer llaços dʼamistat personal i col·lectiva. Quan des de lʼAssociació dʼAmics de Puerto Cabezas ens vam plantejar muntar una exposició vam creure que, no només sʼhavia de parlar de projectes, sinó que calia recollir el testimoni de les diferents persones que han viatjat fins a Nicaragua i dʼaltres que han vingut aquí, amb lʼobjectiu de conèixer i apropar aquestes dues realitats per enriquirnos mútuament. També a totes aquelles persones que sense poder viatjar, sʼhan implicat i han contrubuït en aquest camí. Sense les aportacions de tots i cadascun dʼells, avui no tindria sentit parlar de dues ciutats agermanades.

I si parlem dʼun agermanament solidari és perquè compartim la voluntat de transformació de la societat en que vivim per un desenvolupament just de veritat, amb plena consciència que vivim tots en un mateix món, i totes les persones tenim dret a lʼeducació, la sanitat, el treball i lʼhabitatge digne independentment del país on haguem nascut. Amb lʼagermanament tenim el compromís de treballar junts per enfortir les capacitats que ens permetin assolir uns municipis millors, per als infants i pels adults, amb la participació de tota la societat, posant en valor la cultura pròpia i alhora restant oberts a dʼaltres formes de viure, entendre i interpretar el món. En aquest número també parlarem de la celebració dʼaquest aniversari i també de les activitats que sʼhan fet aquest any, destacant la participació en el XXX aniversari de la Cruzada Nacional de Alfabetización i el viatge dʼaquest més dʼagost a Nicaragua per part de membres de lʼAssociació.

Els Amics de Puerto Cabezas som una associació sense ànim de lucre creada a l’any 1999 i formada per voluntaris que dediquen el seu temps a la difusió i la promoció d’activitats per donar a conèixer l’agermanament amb Puerto Cabezas-Bilwi, municipi situat a la Regió Autònoma de l’Atlantic Nord de Nicaragua (RAAN). Podeu contactar amb nosaltres a través d’aquest correu electrònic: amicsdepuerto@hotmail.com

Butlletí Wangki - Associacío d’Amics de Puerto Cabezas

DIA DE LʼAGERMANAMENT 2010. ACTE INSTITUCIONAL AJUNTAMENT DE VILAFRANCA. Intervenció de Teresa Baqués, presidenta de lʼAssociació dʼAmics de Puerto Cabezas en lʼacte del passat 29 dʼoctubre al saló de Plens de lʼAjuntament de Vilafranca del Penedès.

Alcaldes, regidors, representants dʼinstitucions, escoles, entitats, companys, amics, i tots els que avui ens acompanyeu en aquest acte. Des de l ʻAssociació dʼAmics de Puerto Cabezas” nos preguntamos por qué hoy estamos aquí, junto con muchas personas amigas, celebrando los 20 años de este hermanamiento entre Vilafranca del Penedès, Sant Pere de Ribes y Puerto Cabezas. Y la respuesta sólo es una, este hermanamiento ha cumplido 20 años gracias a la suma de diferentes voluntades. Por una parte, las personas que en los años setenta y ochenta habiendo participado en la lucha por la democracia en nuestro país , sentimos una gran admiración y solidaridad con el pueblo de Nicaragua. Ya anteriormente, pero sobretodo con el Triunfo de la Revolución Popular Sandinista, nos organizamos en “els Comitès de Solidaritat”, ya que Nicaragua necesitaba de la solidaridad internacional , primero en su lucha contra la dictadura somocista, y más

tarde por la agresión económica, política y militar a través de la contrarrevolución impulsada desde los EE.UU. La revolución nos llevó a Nicaragua, un país lejano y que ni siquiera conocíamos. Y mucho menos sabíamos qué era la Costa Atlàntica y dónde estaba Puerto Cabezas, cuando se nos planteó un hermanamiento con este municipio. Y por qué Puerto Cabezas? Porqué a mediados de los 80 cuando un grupo de personas de diferentes municipios del Penedès llegamos a Nicaragua, en la Costa Atlántica se había iniciado un proceso histórico. Se estaba impulsando la creación de las regiones autónomas del caribe, en la región norte y la region sur, en base a la identidad cultural, con toda su diversidad y su expresión a través de sus lenguas, el misquitu, el mayagna, el inglés creole, y otras. La autonomía no sólo representaba un reconocimiento de los derechos históricos, sinó que en aquellos momentos, era la apertura del camino hacia el fin de la guerra en la región. Se creyó entonces, que Catalunya podía ser un apoyo importante ya que nosotros también teníamos un gobierno autonómico, nuestra propia lengua y nuestra identidad cultural. A la vuelta de este primer viaje, se organizó la “setmana de Nicaragua” embrión de “ la setmana de la solidaritat” que estos días estamos celebrando.

Gener 2011

Otro elemento importante, en el que participamos algunos de nosotros, fueron las campañas cívicas a favor de que las administraciones aportaran el 0ʼ7 % para la cooperación al desarrollo, compromiso que fue recogido por muchos Ayuntamientos, entre ellos St. Pere de Ribes con su alcalde Xavier Garriga y Vilafranca con Joan Aguado. Nicaragua estaba muy lejos, las comunicaciones muy difíciles, y la población de Puerto Cabezas era una auténtica desconocida para nosotros y para los mismos nicaragüenses del Pacífico. Quim Gascó, Matilde Martínez, Anna Piguillem y más tarde otros, fueron los primeros en acercarse a Puerto Cabezas para conocer mejor a la población costeña, sus lenguas, su cultura, su territorio, sus planes de futuro, s u s d i fi c u l t a d e s , s u s necesidades . . . y a partir de esta experiencia y de la voluntad de los ayuntamientos, se iniciaron Proyectos como la Escuela Normal, el apoyo al programa bilingüe intercultural, más adelante la ampliación del edificio de la alcaldía, los planes de desarrollo, el auditorio Catalunya, etc... Durante este proceso cabe destacar la creación del “Fons Català de Cooperació al Desenvolupament”. También las visitas a Vilafranca de los alcaldes Henry Herman, Guillermo Espinoza, Nancy Elisabeth Henriquez, junto con los de la ciudad de León, Denis Pérez, Rigoberto Samgson y Tránsito Tellez, ... y viajes a Nicaragua por parte de los alcaldes y algunos concejales y técnicos

Butlletí Wangki - Associacío d’Amics de Puerto Cabezas

Gener 2011

nuestra aportación a la reconstrucción de las comunidades arrasadas por el huracán Félix.

Saló de plens de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès

Como decía al principio, este hermanamiento es el resultado de una suma de voluntades, y todos los que lo hemos vivido de cerca, hemos podido compartir muchas aventuras, ilusiones, emociones, sentimientos, éxitos y fracasos sin los cuales seria imposible entender este compromiso y haber llegado hasta aquí.

de St. Pere de Ribes, Vilafranca del Penedès, y La Fatarella.

10 años haciendo amigos, Luciano, Shira, Isabel Guadamuz, Jorge Canales,

Pero este hermanamiento necesitaba forjarse una alma, un gran corazón que ningún viento, ni las disputas partidistas, ni las crisis económicas, ni temas burocráticos pudieran destruir, y se vió la necesidad de organizarse como sociedad civil para reforzar el hermanamiento. En los años 90 fue la ONG NICCA el impulsor de muchos de los proyectos, pero una vez se formalizaron los hermanamientos , NICCA pasó el relevo a lʼ “Associació dʼAmics de Puerto Cabezas” y mas tarde en Bilwi también se creó la Asociación Amigos del Penedès.

4 años de brigadas con Imma, Griselda, Marc, Ginesta y muchos más , a los que los porteños han acogido en sus casas ofreciéndoles el calor f a m i l i a r. P o r m e n c i o n a r algunas, Isabel Guadamuz, M a r t h a D o w n , Ve r ó n i c a , Sofia , Lesly, Fidel Wilson.

Nuestra Asociación el año pasado cumplió 10 años. 10 años de acercarse a Nicaragua. Por nombrar sólo algunas personas, Joan Peñafiel, Tere Soler, Ramon Carbonell, Mónica Piñol, Montse Saumell, ...

Proyectos como el intercambio de cartas entre los niños de algunas escuelas de Vilafranca y de Bilwi, Un Proyecto sanitario con participación del Hospital de lʼAlt Penedès facilitando material a los centros de salud de las comunidades, La construcción de la Casa del Hermanamiento lugar de reunión y encuentro para las entidades y los ciudadanos de Bilwi. Y aquí en Vilafranca, la solidaridad de nuestros ciudadanos y de las asociaciones de vecinos realizando actos, ara hacer 3

Estamos seguros que nuestros lazos de amistad son garantia para que este hermanamiento permanezca, y sobreviva, como ha sobrevivido a los cambios políticos que se han dado en nuestros municipios. Alcaldes, compañeros, amigos, el mundo de hoy sigue siendo injusto, quizás más que hace unas décadas , por lo tanto tenemos delante un gran reto, trabajar juntos para conseguir una socidad más justa e igualitaria, más solidaria, multicultural y rica en la diversidad, amiga del planeta, único para todos, los paises del norte y los paises del sur. Hermanos Guillermo, Rodolfo, Ivonne, ya saben que aquí tendrán siempre a sus amigos y amigas con lo que representa este sentimiento de amistad. Esta es su casa y la de todos los porteños y las porteñas, y de los nicaragüenses que vengan de la mano de la solidaridad que representa este hermanamiento.

Moltes gràcies, Tingki pali Vilafranca, 29 dʼoctubre de 2010

Butlletí Wangki - Associacío d’Amics de Puerto Cabezas

Exposició

Possiblement entre els prop de 1000 visitants de lʼexposició de la Capella de Sant Joan, hi vau poder anar molts dels socis i dels qui llegiu aquest butlletí. Si no és així, durant aquest any intentarem que es pugui veure en dʼaltres espais. Des dʼun principi ens vam plantejar que lʼexposició mostrés imatges de Puerto Cabezas, però sobretot que es pogués fer visible les relacions dʼamistat que sʼhan anat construint amb els anys i en el contacte directe fruit de viatges i projectes compartits. Vam completar les imatges i texts amb una maqueta del municipi de Puerto Cabezas, per ajudar a comprendre lʼextensió del municipi i les nombroses comunitats que el conformen, més

enllà de la ciutat de Bilwi. En el recorregut per lʼexposició es podien escoltar les paraules i veure les entrevistes gravades aquest estiu, a Nicaragua, a persones que, des de fa anys, estan vinculades amb lʼagermanament. Un altre element important van ser la participació en el muntatge final de diferents col·laboradors. Per fer lʼexposició vam comptar amb fotografies portades per diferents persones, amb lʼespai de la capella de Sant Joan cedit per la regidoria de Cultura, la col·laboració del Zig Zag en la construcció de la maqueta, les escoles Sant Ramon, Sant Josep, Baltà Elies i Mas i Parera amb uns murals. També la implicació de lʼAnna Martí alhora de fer els plafons i les fotografies i de lʼAdrià Nicolàs en el disseny dels cartells i, finalment, els membres de la junta i altres voluntaris que han donat un cop de mà.

Gener 2011

Visita de la delegació de Puerto Cabezas. Des de la victòria electoral de Guillermo Espinoza a Puerto Cabezas, i el canvi de govern municipal a Vilafranca del Penedès, no sʼhavia pogut fer una trobada dels dos alcaldes. Aquest fet és important des del punt de vista institucional, però també des del punt de vista de contacte persona a persona que creiem és lʼànima dʼun agermanament. Lʼalcalde de Puerto Cabezas ha vingut acompanyat del cap de lʼoposició, Rodolfo Spears, que ocupa el càrrec de secretario del concejo municipal, fruit de lʼacord entre el FSLN i Yatama. De fet va ser el propi Guillermo qui va insistir per fer possible que lʼacompanyés Rodolfo Spears perquè pogués ser partícep del sentit de lʼagermanament i ho transmetés també a la seva “bancada”. La tercera persona que ha viatjat a Vilafranca ha estat la Ivonne Waters, responsable de la Cooperació Externa de lʼalcaldia de Puerto Cabezas i també membre del Grupo de Amigos. Certament no ha estat fàcil, en el moment actual, plantejar un viatge de tres persones que ha estat pagat pels Ajuntaments de Vilafranca i Sant Pere de Ribes.

El Ramon, la Mònica, la Rosa i laVerònica fent la maqueta al Zig Zag.

Algú podria fàcilment plantejar que és una despesa que es podria estalviar, o que es podria destinar directament als “necessitats”. Però cal posar també sobre la balança que en les relacions personals és on sʼenforteix la confiança, lʼenriquiment moral, lʼintercanvi dʼexperiències i coneixements. En un moment en que celebrem XXV anys dʼamistat també és important compartirho i fer-ne partícep el municipi de Puerto Cabezas. De cara als projectes que ja estan en marxa i el futur, aquesta trobada ha servit per avaluar la tasca que es fa i la forma de continuar treballant. Una major proximitat, una millor comprensió de les realitats polítiques, socials i econòmiques dels respectius països, els punts de contacte i les capacitats de cadascú per sumar i avançar conjuntament, van ser els objectius plantejats, els quals en aquest viatge sʼhan treballat.

La junta mirant les fotos de l’exposició amb el Guillermo, la Ivonne i en Rodolfo. 4

Butlletí Wangki - Associacío d’Amics de Puerto Cabezas

Guillermo Espinoza: “Lʼajuda dels pobles agermanats la utilitzem per afiançar-nos” (Entrevista dʼOlga Aibar publicada al setmanari “El Cargol”). L’alcalde de Puerto Cabeza rebent un obsequi de l’alacalde de Vilafranca.

Què destacaria dʼaquests 20 anys dʼagermanament? Aquests anys han servit en primer lloc per conèixer tres pobles solidaris que busquen mecanismes per aconseguir una major igualtat i sortir endavant, respectant-nos i donant-nos suport mutuament. En aquests 20 anys, hi ha hagut diversos contactes i visites entre els municipis agermanats. Les autoritats, tant dʼaquí com de Puerto, han vingut diverses vegades i també gent de la societat civil. En el meu cas és la quarta vegada.

Arbre de l’Agermanament

Alumnes de l’Escola Mas i Parera dirigits per l’Olga i acompanyats per la Raquel a la Capella de Sant Joan

Quins projectes sʼhan desenvolupat en el marc de lʼagermanament? La relació va néixer amb la construcció de la primera escola de magisteri de Bilwi , que promou la formació de mestres per a la promoció de les llengües pròpies de les comunitats indígenes: el misquitu, el creole o el mayagna, llengües que sʼutilitzen al municipi. Unes llengües que estaven a punt de desaparèixer.

Pere Regull i Guillermo Espinoza

Sí, abans del 1979 era gairebé un somni aconseguir això. Hi havia un pla institucional del govern perquè la llengua desaparegués, igual com va passar amb la llengua catalana. Aleshores, parlar miskito era una ofensa, quelcom com molt mal vist. Tanmateix, avui és la llengua oficial a Bilwi i més del 70% de la nostra gent és miskita i el parla. 5

Gener 2011

A banda de la constucció de lʼescola, quins altres projectes heu desenvolupat els darrers anys? Estem desenvolupant un programa de revitalització de la nostra cultura i costums i també estem treballant en el desenvolupament de les capacitats pròpies de les dones. En quin sentit? En aquesta visita, per exemple, hem comunicat a les autoritats de Vilafranca i Sant Pere de Ribes que, a banda del treball que es realitza amb les dones en la producció agrícola, caldria que es treballés un altre tema que hi està molt vinculat: la lluita contra la violència envers les dones que, a Nicaragua i a les comunitats indígenes, és abundant. En lʼàmbit de la salut també esteu treballant diferents aspectes. Sí, estem mirant de millorar els temes de salut de les dones, principalment relacionats amb la SIDA i el procés de lʼembaràs. Moltes dones i nenes indígenes moren durant el part perquè viuen a molts quilometres de Bilwi i no tenen cap control prenatal ni arriben als hospitals per als naixements. En què sʼha invertit lʼajut que heu rebut? Principalment en reconstruir escoles i cases. Lʼajuda dels municipis agermanats i del Fons Català de Cooperació la utilitzem com una forma dʼafiançar-nos, dʼimpulsar-nos nosaltres mateixos. El més important és el que poguem fer amb les nostres capacitats i des dels nostres municipis. Estem molt agraïts per totes les aportacions que hem rebut i encoratgem tothom a reforçar els llaços de lʼagermanament.

Butlletí Wangki - Associacío d’Amics de Puerto Cabezas

activitats

del Penedès. També s’ha col·laborat en l’organització i actes del Mes Solidari. Vam demanar i vam participar en la presentació, per part del Fons Català (FCCD), de les conclusions dels informes d’avaluació i seguiment de projectes de reconstrucció Post Huracà Fèlix a la comunitat de Kwakuil. Aquesta comunitat també es va visitar durant el mes d’agost amb una visita conjunta amb el Fons Català, l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) i l’alcaldia de Puerto Cabezas. S’han mantingut reunions mensuals a la Casa de Nicaragua de Barcelona amb la Plataforma per una Nicaragua Lliure d’Analfabetisme (PNLA) per la preparació i coordinació d’activitats de la XXX aniversari de la Cruzada Nacional de Alfabetización.

2010

Al llarg d’aquest any s’ha donat continuitat a projectes com són la “Casa de l’Agermanament” a Puerto Cabezas on s’ha aportat finançament per ajudar a mantenir la casa, bàsicament el personal, com són el vigilant a la nit i la Lígia que s’encarrega d’administrar i obrir la casa durant el dia. Amb les escoles s’ha fet l’ Intercanvi de Cartes i s’han fet diferents visites als centres. Les escoles han participat en l’exposició i la celebració de l’aniversari. S’ha participat a la Comisió de la Solidaritat i s’ha impulsat la creació de la Taula de l’Agermanament com a espai de coordinació amb l’ajuntament de Vilafranca

Febrer. Activitat a lʼEscola Mas i Parera per lʼentrega de cartes de lʼescola Rigoberto Cabezas de Bilwi.

Març. Explicació de les Brigades de lʼany passat a la Festa de la Solidaritat (IES Foix) Acte amb Amnistia Internacional i Entrepobles sobre l´avortament a Nicaragua.

Abril.

Suport i participació a la manifestació antiracista a Vilafranca. Es posen els cartells a l' entrada de la Vila indicant els a g e r m a n a m e n t s .

Entrada per carretera de Barcelona

“Potser algú recorda la primera vegada que vam començar a parlar d'aquest tema, en tot cas es va plantejar en una moció al Ple a l'octubre de 2006. Durant tot aquest temps ha estat una reivindicació constant per part de l'Associació i finalment la persistència ha donat fruits. A partir d'aquesta setmana, Vilafranca és una vila encara més orgullosa de mantenir amistat amb

Gener 2011

altres municipis del món, mostrantho a les entrades principals de la vila amb aquest rètol. Creiem que és una forma més de donar a conèixer l'agermanament amb Puerto Cabezas i estem molt contents que s'hagi fet realitat”.

Maig.

Signem un carta de les ONGʼs en protesta per la retallada del Govern en el tema de la Cooperació. Xerrada als alumnes de batxillerà t de lʼEscola Baltà Elies amb una xerrada amb els nois i noies de Batxillerat.

“Aquesta tarda hem compartit una hora amb alumnes de l'Institut Sant Elies de Vilafranca que fan un treball per conèixer les ONG de Vilafranca. Hi hen anat la Raquel, l'Agustín i el Ramon per explicar quines tasques fem com a entitat, però sobretot per explicar coses de la vida, la cultura, la història i els costums de Bilwi-Puerto Cabezas. Resaltant el valor de l'amistat per desenvolupar el treball solidari, la sessió ha acabat amb una petita demostració d'un pas de " Palo de Mayo" per part de l'Agustín i una frase de comiat en miskitu i creole per donar exemple de la diversitat de llengües i cultures que ens envolten”.

Juny. Curs de balls i danses de la Costa Carib. 6

"Danses misquites" que es ballen sobretot durant les festes del "king pulanka" però també en d'altres celebracions i esdeveniments importants.Són danses representati ves dels treballs quotidians i la vida comunitària de la població indígena d'ètnia misquita. El "Palo de Mayo" és un ball tradicional de les festes de maig que es relaciona amb la fecunditat de la mare terra. És molt popular a la ciutat de Bluefields (RAASNicaragua) sobretot entre la població afrodescendent o creole. La "punta" és un altre ball caribeny de ritme més accelerat i amb moviments de cintura, cames i tot el cos.

Juliol/Agost

Viatge a Nicaragua de la Mònica Piñol, el Ramon Carbonell, la Montse Saumell, la Pilar Olivella i la Laura Rafecas.

Butlletí Wangki - Associacío d’Amics de Puerto Cabezas

Inauguració de la “Calle Hermanamientos” a Bilwi. Verificació i avalaució de la Campanya dʼalfabetització. Caravana del Amor i Celebració del XXX Aniversari de la Cruzada Nacional de Alfabetización.

Carlos Fonseca Amador) a Vilafranca.

lʼAjuntament de Vilafranca del Penedès.

Trobada amb les regidores de Cooperació i d'Educació de lʼAjuntament de Vilafranca.

Visita de lʼalcalde de Puerto Cabezas Guillermo Espinoza el secretari del Consejo Municipal Rodolfo Spears i la tècnica de cooperació externa Ivonne Waters.

Entrevista a Ràdio i TV de Vilafranca. Trobada amb l'AAPC/ Participació en les trobades de la PNLA a Cornellà i lʼaplec a Cartellà.

Octubre.

Solidaritats 2010: Presentació pública del projecte de la Casa Agermanament. Festa de la solidaritat.

Setembre.

Visita dʼOrlando Pineda i la direcció de l'AEPCFA (Asociación de Educación Popular

Gener 2011

Inauguració de lʼExposició “25 anys dʼamistat en imatges i paraules” a la capella de Sant Joan. XX Aniversari agermanament. Acte institucional al saló de plens de

Visita a les escoles de Vilafranca. Emissió dʼun reportatge sobre els XX anys dʼagermanament a RTVV.(

Novembre. Venda de loteria Restauració i col·locació de la placa de lʼarbre de lʼagermanament.

Desembre. Reunió avaluació de les activitats del 2010 i planificació dʼobjectius pel 2011.

“Mantenir-se informat, interactuar a través de la Xarxa o senzillament tenir-hi accés”. A principis de lʼany passat vam participar en la secció del programa de “la Plaça” de radio Vilafranca que tracta sobre blocs dʼinternet. Des de fa anys vam crear un espai a internet amb la pàgina web, posteriorment vam crear un blog que anem actualitzant i ja aquest any 2010 ens hem incorporat plenament al Facebook i el Twitter. Aquestes són eines que ens ajuden a divulgar les activitats que fem i alhora a interactuar amb altres grups i persones. Una curiositat és veure lʼestadística de visites del blog. En total hi ha

Visualitzacions de pàgina per països

acumulades 2.841 visites, i com es pot veure al quadre del costat, la procedència de les visites és ben diversa. A la pàgina del Facebook tenim 155 amistats i en el grup que es va crear aquesta tardor hi ha 62 seguidors, entre aquests, persones que viuen a Bilwi i dʼaltres punts de Nicaragua i amb els quals ens podem comunicar fàcilment. Les tecnologies de la comunicació suposen un gran salt que, de mica en mica,

Espanya

1.231

està arribant a tots els punts del planeta, i ens faciliten unes eines útils, si en sabem treure el màxim profit.

Estats Units

878

Nicaragua

219

Rússia

Alemanya

elèctric i la xarxa de comunicacions. Aquestes xarxes no evolucionen per interès

Costa d’Ivori

social sinó que ho fan per interessos de mercat, i per tant només arribaran allà

Canadà

on puguin ser rendibles. Per altra banda, també al nostre país, sʼestà creant una

Corea del Sud

escletxa social i generacional entre les persones que utilitzen i tenen un accés

França

fàcil a aquestes noves tecnologies i les persones que no ho fan. És el que

Costa Rica

sʼanomena “analfabetisme digital”.

Ara bé, aquestes noves eines ens posen per davant nous reptes. El primer és lʼaccés a aquest mitjans que depenen sempre de la possibilitat dʼaccés al corrent

Blog de lʼAAPC: http://amicsdepuertocabezas.blogspot.com 7

Butlletí Wangki - Associacío d’Amics de Puerto Cabezas

XXX ANIVERSARI DE LA CRUZADA NACIONAL DE ALFABETIZACIÓN. COMUNITATS INDÍGENES DELS MUNICIPIS DE WASPAM, ROSITA, BONANZA I SIUNA LLIURES DʼANALFABETISME. Fa 5 anys, es declarava Niquinhomo, lliure dʼAnalfabetisme i vam compartir amb els membres de la Brigada aquella celebració. En aquell moment sʼiniciava una “Campaña Nacional de Alfabetitzación de Martí a Fidel” amb el mètode “Yo si puedo”, que en dos anys va arribar a gran part dels municipis del pacífic, entre ells León i la capital, Managua. Arribar a les comunitats mayagnes de Bonanza i a les comunitats del riu Wangki, des de Raiti a Cabo Viejo (Cabo Gracias a Dios) ha estat un treball de 3 anys que ha coordinat lʼAssociació dʼEducació Popular Carlos Fonseca Amador (AEPCFA), amb diferents suports, entre ells, de les entitats que hem format la

Plataforma per una Nicaragua Lliure dʼAnalfabetisme (PNLA).

“Comité Internacional de Verificación y Evaluación (CIVE) y Brigada XXX aniversario”. Aquest més dʼagost vam ser convidats a viure i compartir la gran tasca que ha suposat la campanya dʼalfabetització i a participar de la “Caravana del Amor” per celebrar lʼèxit de la campanya. La nostra participació no va ser només presencial. La Montse Saumell va ser escollida com a representant de lʼAAPC al comitè de verificació i avaluació de lʼalfabetització a les comunitats indígenes i, la Laura, la Pilar, el Ramon i la Mònica van participar en la realització dʼentrevistes a persones que havien après a llegir i escriure, als professors i als líders de les comunitats. La reducció de lʼanalfabetisme a totes les comunitats, lʼaprenentatge en llengua pròpia, el treball voluntari de mestres i estudiants de cada comunitat i de les universitats del pacífic i la demanda de la població de continuar formant-se, són alguns

Gener 2011

dels elements a destacar. Lʼinforme va ser presentat a lʼAssamblea Nacional en una sessió plenària i davant de la UNESCO. La presidenta dʼhonor del CIVE va ser la premi Nobel de la Pau, Rigoberta Menchú.

Visita dʼAEPCFA Aquest mes de setembre, vam convidar a Catalunya, juntament amb les entitats de la PNLA, a lʼequip de lʼAEPCFA qui durant tots aquests anys no ha deixat dʼestar al peu del canó, fent desenes de viatges a la costa, realitzant estades, portant grups de joves universitaris fins a les comunitats. LʼOrlando Pineda, lʼAdrián Cruz, lʼEveling Venegas, el Ricardo, lʼImmanuel, el Guillermo Fuentes han estat per nosaltres un exemple com a persones i com a equip, pel seu compromís, la seva professionalitat i senzillesa.

Alfabetització a la RAAS i aportació del municipi de les Cabanyes Queda per davant la lluita per lʼeducació primària per tal que en un futur no calgui fer campanyes dʼalfabetització. ... (continua a la pàgina 9) LLegir més: http://treballemperleducacio.blogspot.com/ 2010/09/alfabetitzacio-nicaragua.html Imatges: http://picasaweb.google.com/ramoncb/ NICARAGUA2010WASPAM# http://picasaweb.google.com/ramoncb/ NICARAGUA2010CARAVANAAMOR# http://aepcfagirona.blogspot.com http://www.miraicrida.org/ museoalfabetizacion.html

Orlando Pineda, Ricardo, Adrian Cruz, Eveling, Montse S., Teresa B., Guillermo Fuentes, Immanuel , Pep Caballé, Laura R., Pilar O., Mònica P., Rosa C.,Ramon C.

Butlletí Wangki - Associacío d’Amics de Puerto Cabezas

(ve de la pàgina 8) ...També queden territoris per alliberar de lʼanalfabetisme com les comunitats indígenes de la Regió Autònoma de lʼAtlàntic Sud (RAAS). Després de

recuperar forces per iniciar una nova campanya, calia també reparar els vehicles que havien servit per portar els TV, el material, els brigadistes i fer milers de quilòmetres travessant

Viatge a Nicaragua: Estada a Bilwi i participació en el XXX aniversari de la CNA.

els treballadors de l’alcaldia. En tot moment ens sentim acompanyats i cuidats pels ciutadans de Bilwi. Són grans persones, amb moltes ganes d’aprendre de nosaltres, però contínuament els que aprenem som nosaltres d’ells: el seu ritme de vida, sense estrès però fent feina, l’alegria que porten dins el cor, la generositat cap els altres i la senzillesa en la que viuen. Visitem la casa Materna, casa on viuen joves adolescents embarassades, anem a les Comunitats de Krukira i Karatà, on podem veure com l’alcalde Guillermo realitza una consulta als ciutadans. Anem a les escoles a recollir les cartes per seguir amb l’intercanvi amb les escoles de Vilafranca. Realitzem diverses reunions, entre elles amb els Joves Sandinistes, Fenibalon i la Junta Directiva “Amigos del Penedes”, i podem constatar que hi ha moviments socials amb ganes de treballar per Bilwi, Puerto Cabezas i Nicaragua. En aquestes reunions hi ha intercanvis de maneres diferents de treballar aquí i allà, on l’objectiu comú és el mateix, seguir endavant. Visitem la casa d’acollida per dones maltractades i els seus fills, Movimiento de Mujeres Nidia White. Un gran projecte de futur per les dones de Nicaragua.

Petita crònica de viatge de la Pilar Olivella.

El 8 d’agost marxem de bon matí de l’aeroport de Barcelona cap a Managua. Quins nervis, anem a un país on no hi hem estat mai. Allà ens venen a recollir a l’aeroport el Ramon i la Mònica. Marxem cap a Bilwi amb “ la Costeña”, podem veure gran part de Nicaragua des de l’aire. Un país amb gran vegetació i rius que el travessen. Ens instal·lem a casa del Luciano i del seu fill Luisito, que ja té 15 anys, i és més Luís que Luisito. A Bilwi trobem la casa de l’agermanament amb Vilafranca, on hi treballen diverses persones, entre elles, la Ligia, la Charlotte i la Ivonne. Durant l’estada a Bilwi realitzem diverses visites i activitats, conjuntament amb

Gener 2011

el país de punta a punta en nombrosos viatges. En aquest apartat, cal agraïr lʼaportació de 1.500 euros del municipi de les Cabanyes per aqeust projecte.

Al grup de ball de l’alcaldia, portat per l’Espezanza White, li ensenyem el Ball de Panderos, per anar fent llaços entre l’Agermanament. Durant la festa d’inauguració a la “Calle del Hermanamiento”, diversos grups ens ensenyen els ritmes caribenys que porten dins seu. Durant l’estada a Puerto Cabezas aprofitem per participar en el projecte d’alfabetització “ Yo si puedo” gestionat per AEPCFA. Ens traslladem a Waspam (Río Coco) per anar a les comunitats a verificar el treball d’alfabetització, realitzat durant dos anys. Tot seguit comença la travessia per Nicaragua. Ens retrobem tots els Verificadors Internacionals, els brigadistes de les universitats de Nicaragua, el Gran Mestre Orlando Pineda i “los m u c h a c h o s ” d ’ A E P C FA i comença la Caravana del Amor entre l’Atlàntic i el Pacífic. Sortim de Rosita cap a Siuna, passant per la desfilada de Bonanza, amb pluja, compartint vehicle, fang, bassals i altres. Arribem de matinada a Mulukuku, cafè i cap a Managua, passant per Río Blanco. Aquest trajecte va durar 22 hores gairebé sense menjar ni dormir. Aixi hi tot, tots sentíem l’alegria de poder celebrar el 30 aniversari de la “ Cruzada

Butlletí Wangki - Associacío d’Amics de Puerto Cabezas

Nacional de la Alfabetización “ a Nicaragua. A Managua tenim l’honor de sopar amb la Premi Nobel de la Pau, Rigoberta Menchú i celebrar amb AEPCFA el treball realitzat a la RAAN durant dos anys. Finalment anem a Leon a casa l’Aeropaguita, i passem dos dies fent turisme. Aquest viatge ha durat 3 setmanes i puc concloure que m’he enamorat de Nicaragua. Tinki Pali al Ramon, la Mònica, la Laura, la Montse, l’associació d’Amics de Puerto Cabezas i especialment a la Montse Senserrich per enredar-me amb aquestes experiències.

Viatge a l’interior de Nicaragua Laura Rafecas.

Els qui ja tenim per defecte la necessitat viatgera, sovint ens és indiferent el destí, el que ens mou és l’interès per conèixer nous mons, noves persones, noves cultures, noves maneres d’entendre la vida. Com molt sàviament va dir algú, l’important no és el destí, sinó el camí que es fa per arribar-hi. Personalment Nicaragua era per a mi un país desconegut, però per aquelles coses de la vida, l’hem conegut en un viatge, no només geogràfic i físic, sinó un viatge a l’interior de les persones que hi viuen i també d’aquelles que estimen aquest petit país. El viatge comença, quan alguns amics que ja coneixen el país, ens conviden a visitar-lo i gaudir d’un poble que, per el seu tarannà “enganxa”, ens deien. Ens hi llencem de cap, anem a descobrir-lo, doncs. Només posar el peu a Managua, sortint de l’aeroport, la sensació d’humitat i l’olor de l’ambient, ja desperten emocions, sensacions intenses, expectatives... L’arribada a Puerto Cabezas, després de poc més de dues hores de vol amb “la Costeña”, són una 10

Gener 2011

imatge que queda gravada a la retina. A partir d’aquí comencem a descobrir la bellesa i calidesa de les persones que viuen a la RAAN (Región Autónoma del Atlántico Norte). La “Casa del Hermanamiento”, és el símbol, el nexe d’unió de la gent d’aquesta regió amb el nostre poble, i no parlo només de Vilafranca, sino del poble català. El tracte rebut a l’Alcladia, l’hospitalitat de la família on ens allotjàvem, les trobades amb la gent, les entitats que treballen per fer del la regió un lloc millor, tot plegat ha estat un aprenentatge que no es pot explicar amb paraules. Les visites a les comunitats de Karatà, Tuapi, i Krukira, són un viatge a una altra realitat. Les cases aixecades, el verd del sòl, l’aigua en el paisatge, els pous, les gallines i els “chanchos”, i per sobre de tot, l’amabilitat i hospitalitat vers a uns estranys visitants, nosaltres, que “venen a casa nostra, no sabem ben bé per què”. Una altra part del viatge comença direcció Waspam i el fantàstic Rio Coco. Allà ens unim a la brigada que ja fa uns dies que treballa. Allotjats a la seu de l’ AEPCFA, on les hamaques són llits que pengen i els Zancudos són companys d’estada, entrem de ple a conèixer el mètode d’ Alfabetització, la pedagogia de l’amor i la feina feta durant 30 anys per persones entregades al seu país i als seus habitants. Entenem i vivim les experiències de

Butlletí Wangki - Associacío d’Amics de Puerto Cabezas

persones que han après a llegir i escriure, coneixem comunitats allunyades i aïllades per ponts caiguts, veiem les dificultats del dia a dia en aquells llocs que són una paradís natural. Aprenem una gran lliçó del professor Adrián, el que compte són les experiències personals viscudes, el compartir la realitat molt allunyada de la nostra i entendre, amb respecte, la importància de l’alfabetització, que és molt més que saber llegir i escriure. Després d’uns dies intensíssims, retornem a Puerto on seguim coneixent persones fantàstiques i visitant llocs meravellosos. És sorprenent el comiat que ens fan, s’acaba convertint en un intercanvi folklòric-cultural impressionant, on tots plegats coneixem més uns dels altres i això ens uneix encara més. La tristesa del comiat s’intensifica quan tothom insisteix en que hem de retornar a Puerto, això ens fa adonar que la nostra visita és molt important per les persones que viuen allà, en una zona on les comunicacions són difícils, les

distàncies són llargues, i les visites escasses. Reprenem el viatge cap a Rosita, on ens retrobem amb tota la gent de la AEPCFA. Comença la Caravana del Amor. Tot un seguit de joves universitaris, que s’han passat dies i dies a les comunitats, esgotats, però contents per la feina feta, s'uneixen als col·laboradors i verificadors internacionals, tots junts emprenem un viatge sense retorn cap a la capital. El viatge dura gairebé un dia sencer, Rosita, Bonanza, Mulukukú, Río Blanco..., però pel camí les rebudes, les pancartes, els escolars uniformats saludant, ens donen forces per seguir i ens fan adonar de la importància històrica d’aquests trenta anys de la Cruzada Nacional de l’Alfabetització. Un cop a Managua, els llaços s’estrenyen amb els companys de l’AEPCFA, sobretot amb el Maestro Orlando que celebra els seus 65 anys. Allà rep un homenatge de molta de la gent que fa anys i panys que col•labora en aquesta fita històrica, li dediquen paraules emotives i d’agraïment. També es percep en l’ambient

Gener 2011

la incertesa del futur a l’AECPFA, però segur que s’obriran nous reptes pel futur, ara és temps de reflexió. Després de comiats i abraçades, viatgem cap a León. Allà, una mica més relaxats i descansats, comencem a pair les vivències de dies i dies, prenem consciència de tot el que hem vist, sentit, viscut. León és també un lloc fantàstic, diferent, doncs està situat a la costa del Pacífic. És una altra realitat, però igual d’intensa i bonica; volcans, sorra negra, ciutats on la història de Nicaragua se sent amb molta força, persones igualment fantàstiques. Comencem a veure el final del viatge, s’aproxima el retorn a Vilafranca. La tornada es fa difícil. Deixar un país i una gent que han compartit amb nosaltres tot allò que tenen, ens han fet adonar que hi ha coses molt importants que no es poden explicar amb paraules, que la riquesa i la pobresa no la fan els diners. Sabem que el que t’emportes de Nicaragua i la seva gent és, segur, molt més del que tu hi has deixat. Gràcies!

Notícies breus i bones: Dʼaquesta panxa tan rodona, el dia 4 de gener en va sortir lʼIsaac. Els seus pares, el Marc i la Raquel es van conèixer lʼestiu del 2009 a Bilwi i ara viuen a Vilafranca i formen part de la Junta dʼAmics de Puerto Cabezas. És una bona notícia que volem compartir amb tots vosaltres i alhora felicitar-los.

Butlletí Wangki - Associacío d’Amics de Puerto Cabezas

Apuntes Nicaragüenses: Waspam Javier Diez Bilbao. Membre de la Brigada XXX Aniversario de la CNA.

En Waspam, las casitas de madera y cinc esperan, de puntillas, el diario aterrizaje de la avioneta de La Costeña, rutina repetida que, por breves minutos, divide al pueblo en dos mitades, una a cada lado de la línea de tierra que hace las veces de aeropuerto. A nuestra llegada, apenas cuatro nubes dispersas escoltaban a un sol furioso, que golpeaba con macabro placer nuestras cabezas. Lejos, la tormenta se aprestaba a la batalla con sonido sordo de tambores. Calor. Y lluvia. Waspam. Waspam se extiende, dispersa y desganada, a la orilla del Wangky, voluble frontera con Honduras que enflaquece en verano y en invierno se agiganta invadiendo ambas orillas. El Wangki, el río Coco, sereno en su viaje invernal hacia el Caribe, nos regaló,

aquella primera noche a sus orillas, un atardecer para el que no sirven las palabras. No sirven, tampoco, para describir al ejército de zancudos que patrulla las aguas amarronadas, ansioso siempre de probar el filo de sus armas, capaces de atravesar nuestras ropas sin esfuerzo.

En la misión de verificar el avance del proceso alfabetizador de Río Coco, nos tocó dispersarnos, si la palabra tiene cabida en un grupo de tres, por sus comunidades rurales, para entrevistar a los actores de un drama incruento y en exceso repetido: la derrota, parcial y momentánea, del analfabetismo. Es posible, sin embargo, que guardáramos como un secreto inconfesable la intención, difusa, imprecisa, de aprehendernos, cual vampiros ávidos de almas, de una parte de la esencia de estos pueblos que, incólumes, permanecen fieles a si mismos, ajenos al paso por sus tierras de los sables españoles, las bayonetas británicas o los legisladores de acentos del Pacífico.

Gener 2011

Wasla, Bachilaya, Saklin, Ulwas... nombres ininteligibles a nuestros oídos que esconden entre sus sílabas la recia amabilidad del consejo de ancianos; que evocan el equilibrio imposible de unas viviendas alzadas sobre cuatro pilares de aparente fragilidad, donde mujeres de tez oscura y pupilas como lagos nos enseñaban sus progresos con un lapicero aferrado con la rudeza de quien trabaja en un arado. De forma ajena, superficial, palpamos, rozamos apenas, algo de ese espíritu terco e indomable, difuminado a nuestro regreso entre los vapores del atardecer. Pero nada más. Las miradas esquivas, las sonrisas, dibujaban una línea

infranqueable, una frontera que sólo pudimos trasponer como breves invitados de escasos minutos, antes de verles regresar a sus quehaceres, a sus rutinas, ignorantes conscientes de unos extranjeros que, pronto, no serán sino ecos difusos de pasado. http:// laventanainventada.blogspot.com

Teresa Baqués Mònica Piñol

Isabel Torrents

Ramon Carbonell

Joan Català

Marc Nicolàs

Griselda Matas

Raquel Yadira Zamora

Tere Soler

Montse Romagosa Montse Senserrich Montse Saumell Rosa Catasús Editat per Associacío d’Amics de Puerto Cabezas

En conveni amb: Ajuntament de Vilafranca del Penedès