Wangki
Experiència a l’Atlàntic de Nicaragua
ASSOCIACIÓ D’AMICS DE PUERTO CABEZAS
DESEMBRE 2018 NÚM. 16
“ Un infant, un mestre, un bolígraf i un llibre poden canviar el món ”
El 2017, al cap dʼun any, vam decidir emprendre, juntament amb un company, un viatge per Llatinoamèrica. Per a mi era una parada obligatòria tornar a Nicaragua i col·laborar amb algunes de les entitats del país. Una dʼelles va ser lʼAEPCFA (Asociación de Educación Popular Carlos Fonseca Amador) i lʼaltra, lʼalberg de dones Nidia White de BilwiPuerto Cabezas. Amb el suport de lʼAssociació dʼAmics de Puerto Cabezas vam poder concertar una reunió el setembre del 2017 amb lʼAEPCFA, lʼassociació que treballa voluntàriament per a lʼalfabetització de les poblacions indígenes de Nicaragua.
Malala Yousafzai
Projecte Omplim les maletes
4
Recomanacions literàries
6
Projecció “Leo a la vida”
7
Recepta nicaragüenca: Tacos
7
Notícies i breus
8
Lʼestiu del 2016 vaig col·laborar amb lʼAssociació dʼAmics de Puerto Cabezas en el projecte “Omplim les maletes”. Sabia que a Bilwi coneixeria algunes de les entitats i projectes que tenen relació amb lʼassociació i Vilafranca, però no sabia que em sorprendrien i em semblarien tan interessants.
LʼAEPCFA va néixer a partir del procés dʼalfabetització que va iniciar-se a Nicaragua el 1980 amb la Cruzada Nacional per lʼalfabetització, on persones voluntàries de Nicaragua van marxar durant mesos de les seves cases per dur a terme un procés dʼalfabetització a molts pobles de Nicaragua. Va resultar, doncs es va reduir del 50% al 13% lʼíndex dʼanalfabetisme. Però, al cap dʼuns anys aquests nivells van anar augmentant, ja que és necessari fer un procés educatiu molt més complet i continuat per mantenir les xifres, ja que si no es practica, sʼoblida.
Els Amics de Puerto Cabezas som una associació sense ànim de lucre creada l’any 1999 i formada per voluntaris que dediquen el seu temps a la difusió i la promoció d’activitats per donar a conèixer l’agermanament amb Puerto Cabezas-Bilwi, municipi situat a la Regió Autònoma del Carib Nord de Nicaragua (RACN). Podeu contactar amb nosaltres a través d’aquest correu electrònic: amicsdepuerto@gmail.com o seguir-nos a través de http://amicsdepuertocabezas.blogspot.com/
http://www.facebook.com/pages/Associacio-dAmics-de-Puerto-Cabezas/
Butlletí Wangki - Associació d’Amics de Puerto Cabezas
El govern i lʼAECPFA, tots dos agents sandinistes, es van repartir la tasca dʼalfabetitzar. Lʼassociació en els territoris indígenes i el govern en la resta. Lʼassociació, en mans dʼOrlando Pineda (la cara visible del moviment), lʼEvelyn, el Guillermo i lʼAdrian van tirar endavant la tasca educativa i des de fa uns 5 anys, uns 5 joves universitaris van sumar-sʼhi amb un gran compromís. Les feines dʼalfabetització les van fer en gran part, gràcies al treball voluntari de joves de les Universitats de Nicaragua que seʼn van anar durant les vacances a cases de famílies dels territoris indígenes i facilitaven els cursos. Els seus eixos eren els dʼalfabetitzar en educació, en salut i en sobirania alimentària.
DESEMBRE 2018
Lʼilla té un quilòmetre de diàmetre i hi viuen unes 900 persones segons el cens, probablement en són més. La majoria són cases de fusta unes al costat de les altres i tota està unida per una espècie de passarel·la de formigó. La població de lʼilla es compon majoritàriament per indígenes Rama i Mestizos (barreja entre poblacions originàries de Nicaragua i espanyols). Nosaltres vam anar a viure amb la família de la Sonia. En un conjunt de tres cases vivien els avis, la Sonia, dʼuns 50 anys, el seu marit i els seus 2 fills. Al costat hi vivia lʼOscar, germà de la Sonia, professor de lʼescola i gran activista de lʼilla per recuperar els costums i lʼidioma Rama. Nosaltres portàvem els aliments i la família ens oferia una habitació per tots dos i ens preparava el menjar.
Nosaltres vam ser uns dels actors que acompanyaven als membres de lʼassociació en el procés dʼalfabetització que ja feia 4 anys que durava a la petita illa de Ramacay, a 20 minuts de llanxa de la població de Bluefields, a la banda de lʼoceà atlàntic-sud de Nicaragua. La feina que ha fet lʼassociació en aquella illa és impressionant, quasi el 90% dels habitants han après a llegir i a escriure i han continuat estudiant els nivells següents, consolidant lʼaprenentatge. El mètode que fan servir és un mètode dʼorigen cubà que es diu “Yo si puedo”. Consta de 65 vídeos on es mostren unes classes dʼalfabetització dʼuna professora amb els seus alumnes. Aquests vídeos proposen uns exercicis que han dʼanar fent els alumnes que estan fora de la pantalla. Sempre hi ha una persona que fa de facilitadora en els grups dʼalumnes, aquest era el nostre paper. Posàvem els vídeos de 30 minuts de duració i després repassàvem durant 30 minuts més els continguts i exercicis que proposava el vídeo. Així, durant dues hores cada dia, durant 30 dies. Estàvem cada un de nosaltres amb un grup dʼentre 5 i 10 persones de diferents edats, però la majoria tenien de 40 anys en amunt. Eren els més resistents, ja que no sʼhavien sumat als cursos que ja sʼhavien fet a lʼilla anteriorment.
Marxa escolar a Ramacay
Vam tenir un xoc cultural considerable. Per començar, per ser acceptats a lʼilla havíem dʼanar a missa dos cops per setmana, una a lʼevangèlica i lʼaltre a la catòlica, com a símbol de respecte a la comunitat. En lʼàmbit social, la gent de lʼilla es mostrava molt tímida a la nostra arribada i no ens va ser gens fàcil establir relacions socials. A més a més, quasi tots els joves de lʼilla de la nostra edat ja tenien una família i fills/es, no havien sortit quasi mai de lʼilla i es dedicaven a feines molt físiques com pescar, fet que no ajudava a establir relacions. El clima social de lʼilla era tens. Tal com ens van explicar algunes dones, lʼalcohol havia arribat feia pocs anys i havia colpejat amb força a molts homes que ara nʼeren addictes i es podien passar dies i dies alcoholitzats. Vam interpretar que la falta de peixos, causada per la contaminació de lʼaigua, havia fet entrar en depressió a molts homes de lʼilla que, uns anys enrere, podien viure còmodament pescant i venent el peix a Bluefilds, la gran ciutat
Els membres de lʼAEPCFA ens van fer una formació en la metodologia i els valors de la seva feina a lʼilla durant una setmana i després vam marxar cap a lʼilla amb el “Gato”, un noi que es va enamorar, tal com els hi agrada dir als membres fundadors de lʼassociació, de lʼalfabetització i que fa molts anys que hi col·labora i que actua com a líder de les brigades. 2
Butlletí Wangki - Associació d’Amics de Puerto Cabezas
propera. Aquest fet precaritzava la vida de les famílies que anaven molt justes econòmicament i nosaltres podíem observar una fractura social important. Hi havia mares, caps de família, molt preocupades per la situació dels seus fills i marits addictes a lʼalcohol. Per sort, lʼassociació treballava amb elles i tenia projectes per solucionar aquest problema i dʼaltres, com lʼalimentació.
DESEMBRE 2018
molta consciència i reflexió. Desenvolupen, des de suport judicial a dones que són maltractades per les seves parelles, a formacions en clau de gènere sobre la bíblia amb pastors evangèlics i cristians per millorar les ensenyances religioses dʼaquests, que sovint són esbiaixades. Nosaltres vam col·laborar en el projecte de lʼalberg, on conviuen unes 15 noies de 2 a 25 anys que han patit violència sexual. Vam realitzar activitats i tallers per treballar en i pel temps lliure i per a potenciar la seva creativitat i la seva imaginació. Els tallers van anar bé però també ens trobàvem forces dificultats pel que feia a la situació en què es trobaven. Val a dir que tots dos projectes es troben en el territori més proper a lʼoceà atlàntic de Nicaragua, que ocupa la meitat del mapa del país. La població sent lʼabandó del govern estatal. De fet, vam poder notar diferències considerables pel que fa a la inversió en carreteres, en salut i en educació.
Formació a Ramacay
Sobre el procés educatiu, ens trobàvem dificultats amb algunes alumnes a lʼhora dʼaprendre ja que, segurament per lʼedat i falta dʼhàbit, tenien dificultats memorístiques. A més a més, la majoria dʼalumnes eren molt absentistes i havíem dʼanar cada matí i a vegades, abans de classe, a buscarlos. Així que la feina es va complicar i lʼúltima carta, lʼexercici final del procés, només el va acabar una alumna. Tot i això ja sabíem que el més important era el camí i no el resultat, els alumnes van aprendre i nosaltres més.
Ramacay
Com més temps ha passat des de lʼexperiència més la valorem. Vam aprendre molt dels habitants de Ramacay i del procés dʼapoderament dʼaquestes persones. Vam transformar molts estigmes culturals i prejudicis per tolerància i respecte. Som conscients dʼhaver tingut una gran sort de col·laborar amb una associació tan important a Nicaragua des de i per a Nicaragua.
Estem molt agraïts per lʼoportunitat que ens van donar les dues associacions, vam aprendre molt dels dos processos i esperem que segueixin amb la seva feina durant molts anys més, ja que fan un treball exemplar. Desitgem pau per Nicaragua, perquè la gent que té ganes de tirar endavant projectes socials com aquests pugui seguir la construcció dʼuna Nicaragua lliure.
Lʼaltre projecte al qual vam col·laborar va ser a lʼalberg Nidia White a Bilwi, situat al costat atlànticnord de Nicaragua. Bilwi té un context violent a causa del narcotràfic i del tràfic de persones. La Shira és la directora i ella ens va obrir les portes de casa seva. Lʼalberg és de les poques iniciatives de suport a la nena i a la dona de tota la Regió; el treball que fan és impressionant i està fet amb
Rocío Viñals
3
Butlletí Wangki - Associació d’Amics de Puerto Cabezas
Projecte Omplim les maletes
DESEMBRE 2018
Hem après que és divertit reutilitzar perquè pots fer moltes manualitats, els brics de llet, plàstics i altres residus es poden fer servir per fer alguna joguina, torreta o moltes coses més.
Manifest pel medi ambient (2017)
Volem que abans de llençar pensis, potser ho pots reutilitzar! Hem dʼaprofitar molt més tot allò que tenim.
Tal com us vam informar en el wangki nº 15 el segon projecte omplim les maletes 2017 va tenir com a temàtica principal el medi ambient. Dins d'aquest projecte les tres brigadistes (Miriam, Marçal i Laia) vam estar fent activitats i tallers per les escoles de Vilafranca i de Puerto Cabezas intentant transmetre el sentit de l'agermanament que existeix entre les dues ciutats així com explicar que la preocupació i cura pel medi ambient és imprescindible si volem que el planeta sigui un lloc agradable on viure-hi, tant nosaltres com la resta d'éssers vius. Entre tots vam valorar que, siguem d'on siguem, sempre podem fer alguna cosa al respecte.
Hem après a reciclar més del que ja sabíem, qualsevol objecte es pot reciclar, nosaltres ho hem fet. Hem après que reciclar és molt important perquè si no el món estarà ple de residus, contaminat i lʼescalfament global seguirà pujant. Volem que tot el món recicli per mantenir un medi ambient agradable i beneficiós per les persones. Hem après que durant el dia contaminem molt, agafem el cotxe massa sovint i massa poc el transport públic. Hem après que llencem moltes coses i embrutem molt i que hem de procurar no cremar la brossa. Volem que no es faci tant de fum a les fàbriques ni es tirin deixalles enlloc, i que si teʼn trobes les recullis.
Anant a les escoles de Vilafranca i de Puerto vam veure que molts dels infants tenien clar com volien que fos el futur del nostre planeta i aportaven moltes idees de com tenir-ne cura. Com passa moltes vegades, els adults tenim molt a aprendre dels més petits.
Hem après que sense les espècies productores no hi hauria vida animal, hem de cuidar les plantes i no hem de tirar productes químics als conreus per tenir uns millors aliments i vinyes.
És per això que hem decidit donar-los veu amb el següent manifest on queden agrupades totes les seves idees i consells que van aprendre durant el projecte:
Volem que ningú arrenqui flors, tali arbres ni provoqui incendis, i volem que paguin millor als qui treballen al camp i a les vinyes. Hem après que els animals són molt importants per al dia a dia, i si matem o desapareix una espècie animal, fem mal a totes les altres que poden dependre dʼella. Hem après que lʼaigua ha dʼestar neta perquè els peixos estiguin bé i que no hem de pescar tant perquè aquests puguin sobreviure. Volem que es vigili amb les caques de porc perquè contaminen les aigües, el riu és molt important pel medi ambient i també per nosaltres, si us plau no el contamineu!
Taller a l’escola Marvin Michel
Hem après que valem tots per igual, hem de cuidar els nostres barris i comunitats. Hem après que existeix un poble a lʼaltra banda de lʼAtlàntic que està agermanat amb nosaltres, ens agrada molt aquesta idea i volem seguir cuidant aquest vincle.
Volem que el món sigui un món millor, ajudant-lo ho aconseguirem, hem dʼunir-nos per fer-ho!
Hem après que el medi ambient és important perquè funcioni el nostre món, per poder respirar bé i per sobreviure.
Manifest escrit pels i les alumnes de les escoles Sant Josep, Morava Renacimiento, Mas i Perera, Julio Bucardo, Sant Ramon, Niño Jesús, Baltà Elias, Marvin Michel, Pau Boada i CEC Injart.
Volem que tothom respecti i cuidi molt més el medi ambient i, per fer-ho, és important reduir, reutilitzar i reciclar.
Esperem doncs que aquest missatge arribi amb la mateixa il·lusió i consciència amb què ells/es el van escriure. Perquè encara que de vegades no hi pensem... NO HI HA PLANETA B.
Hem après que pots reutilitzar les coses molt més del que et penses, de tot se'n treuen coses bones. 4
Butlletí Wangki - Associació d’Amics de Puerto Cabezas
Convocatòria 2018
DESEMBRE 2018
El segon taller que vam fer consistia a fusionar dos dels temes que l'associació ha treballat en aquests dos últims anys (el reciclatge i la música). El taller consistia en la creació d'instruments musicals mitjançant material reciclat.
El tercer projecte omplim les maletes 2018 té com a temàtica principal la música i la dansa. Dins d'aquest projecte les tres brigadistes (Raquel, Bernat i Javi) vam estar fent activitats i tallers per les escoles de Vilafranca.
Com en l'anterior taller, vam començar explicant la situació de Puerto Cabezas i Nicaragua, perquè poguessin conèixer una mica l'entorn dels nens d'allà. Un cop vam acabar d'explicar el tema, vam fer 5 grups i cada grup havia de treballar amb la creació d'un instrument mitjançant material reciclat que vam portar o que ells tenien a l'escola. Un cop fets els grups i escollit el material amb el qual volien treballar, es van posar a construir. Alguns van escollir caixes, altres llaunes i altres ampolles de plàstic.
Es van programar dos tallers sobre la música i la dansa, per tal de realitzar-los a les escoles de Vilafranca als cursos de 4t o 5è de primària. Les escoles que van participar van ser Sant Ramon, Sant Josep, Pau Boada, Mas i Perera i Baltà Elies. A totes les escoles que vam anar, vam començar amb una petita explicació sobre el projecte que duem a terme. Vam explicar que som brigadistes i que formem part de l'Associació d'Amics de Puerto Cabezas i que estem allà per construir un "pont" entre Vilafranca i Puerto Cabezas i que ells han estat els escollits per ensenyar als nens de Puerto Cabezas la cultura i el folklore de Catalunya. També vam explicar on està Nicaragua i Puerto Cabezas i quina és la situació del país.
Una vegada construïts els instruments, els havien de decorar i pintar perquè quedessin ben macos pels nens de Puerto Cabezas. A continuació, els vam repartir un tros de cartolina, en el que havien de posar tots els noms del grup, quin instrument havien construït i algun missatge per als nens de Puerto Cabezas.
El primer taller que vàrem realitzar anava sobre la Festa Major. Vam començar preguntant si els agradaria mostrar als nens de Puerto Cabezas què és la Festa Major de Vilafranca, en què consisteix i què els fa sentir. I per això, volíem explicar tot el folklore i tradició que té la festa major i portar-ho a Puerto Cabezas.
Com a brigadistes, no hem pogut portar el projecte a Puerto Cabezas doncs lʼactual situació política no ens ho ha permès. Esperem que en algun moment podrem conèixer els nens de Puerto Cabezas així com compartir experiències i moments amb la gent d'allà. El fet d'anar a les escoles va ser una bona experiència, ja que és interessant que els nens de Vilafranca coneguin una mica Puerto Cabezas i que se sentin més partícips de l'agermanament, col·laborant amb nosaltres a crear, un any més, material per a aquest projecte.
Vam fer cinc grups amb tota la classe i vam repartir un tros de paper d'embalar a cada grup i uns quants fulls per tal que poguessin representar un ball de la festa major. Els vam explicar que havien d'explicar un dels balls d'una manera que ho poguessin entendre els nens de Puerto Cabezas. Cada grup va escollir el ball que més els agradava o els que més coneixien. Van fer uns dibuixos molt bonics! Reflectien com anaven vestits, quines cançons tocaven i quin ball feien. Tot explicat sobre el paper d'embalar i alguns inclús van fer un llibret sobre el ball que havien escollit. Un cop acabat vam fer la foto amb els nens de la classe per tal que els nens de Puerto Cabezas els puguin conèixer.
Taller a l’escola Sant Ramon
5
Butlletí Wangki - Associació d’Amics de Puerto Cabezas
Recomanacions literàries
DESEMBRE 2018
Le llamaban Laura ( Leire Ibarguren)
Tengo algo que contarte
En la dècada del 1980, un gran nombre de basques i bascos, juntament amb altres voluntaris internacionalistes dʼEuropa i Amèrica, van participar en els processos revolucionaris oberts a LLatinoàmerica. Alguns van anar a El Salvador per unir-se a la insurrecció que en aquest país dirigia el FMLN. Lʼautora del llibre, que coneixia algunes dʼaquestes voluntàries, volia donar a conèixer i compartir amb el poble les lluites que havien viscut, així com reconèixer el seu llegat a favor dʼuna societat més justa. Lʼobjectiu era recuperar i donar valor a les aportacions de les dones, silenciades tant en guerres com en processos de lluita, subratllant la importància que tenen en lʼactivació i sosteniment dʼaquestes mateixes. Per això, a partir dels contactes facilitats per la protagonista del llibre, Miren (anomenada Laura a la guerrilla), lʼautora viatge a El Salvador i realitza una vintena dʼentrevistes tant a Miren com als internacionalistes i salvadorenyes que van lluitar amb ella durant la guerra.
Dues amigues, separades per més de set mil quilòmetres, es proposen iniciar una relació epistolar per explicar-se les seves quotidianitats i una mica més. Aquesta singular correspondència és una manera de conèixer la idiosincràsia de la societat de Salt (població contigua a Girona) i per extensió de la resta de Catalunya, amb les nostres veritats i misèries, encerts i desencerts. I per l'altra part, descobrir la societat havanera, extrapolada també, a la resta de la societat cubana, amb les seves necessitats i els seus èxits, els seus errors i els seus assoliments. Alguna cosa tan senzilla i natural, tan humana, i que els mitjans de comunicació són incapaços d'explicar-nos.
“ Los cambios són muy lentos; provocan hastío y sufrimiento. Para mí esta experiencia ha sido una gran enseñanza; me ha cambiado la filosofía de vida, como persona y como mujer.Tengo claro que los cambios empiezan en uno mismo y que los sueños del pueblo se pueden alcanzar con el compromiso y el trabjao diario”. Mirem Odriozola (Laura)
Al llarg de dos anys, aquestes cartes es van anar publicant a una pàgina web, però els autors del projecte van voler fer un pas més i van editar, amb una delicadesa extrema, aquest llibre. “Tengo algo que contarte” conté, a més de les cartes de l'Havanera i la Vicentita fins al 21 d'abril de 2018, un glossari fet amb gust i encert que conté una explicació rica i pedagògica de les paraules, textos i expressions cubanes que aquí serien difícilment intel·ligibles. I d'altra banda, conté paraules, textos i expressions necessàries perquè les lectores cubanes entenguin la ironia de la Vicentita. Si vols algun exemplar el pots comprar a http:// www.miraicrida.org/tiendalibros.html (5 €) 6
Butlletí Wangki - Associació d’Amics de Puerto Cabezas
Projecció del documental “Leo a la vida”
Leo a la vida és més que un documental, és una guia que ens interpel·la i ens convida a analitzar en quina mesura estem lliures de l'analfabetisme, especialment de l'analfabetisme polític. En el viatge de la vida, és com tenir a la mà un humil llum d'oli enmig de la més solemne foscor. Un grup de persones assisteixen a la projecció d'una entrevista a Leonela Relys una humil pedagoga creadora d'un senzill mètode d'alfabetització, el “ Yo si puedo” amb el qual s'han alfabetitzat més de 12 milions de persones en poc més d'una dècada. Un mètode didàctic i innovador premiat per la UNESCO i que ha representat una nova esperança en la lluita per un món alfabetitzat i culte. Les paraules de Leonela, al costat de la participació d'altres personatges, són el fil conductor d'aquest document que s'endinsa en el problema dels analfabetismes. Testimoniatge a testimoniatge anem descobrint l'embrió de totes les desigualtats, discriminacions i injustícies que colpegen al món. Perquè, l'analfabetisme no es redueix únicament a no saber llegir i escriure, ni és un problema dels països de l'anomenat Tercer Món: l'analfabetisme, en alguna de les seves variants, acompanya a cada persona, a cada comunitat, i si no som capaces d'identificar-ho i erradicar-ho contribuirem a la perpetuació de la pobresa i l'exclusió d'una part important de la societat mundial. La projecció tindrà lloc el dia 17 de gener a les 20 h al Casal Popular de Vilafranca. Ens acompanyaran el director dʼaquest, Juli Suárez, i un dels guionistes, Sebas Parra. El documental, de la productora gironina LGC films, ha estat guardonat com a millor documental en els premis Oriana del Festival de Cinema de Sant Andreu de la Barca. Ha estat rodat a Cuba, Nicaragua, Veneçuela i Haití.
DESEMBRE 2018
Recepta nicaragüenca: Tacos
Ingredients • Pollastre • Ceba • 2 dents dʼalls • Pebrot verd • Pebrot vermell • Pastanaga • Col • Cogombre • Llimona o vinagre blanc, per amanir • Oli dʼoliva per cuinar • Sal Passos 1. Bullim el pollastre, pot ser un pollastre sencer o uns talls de pit de pollastre, amb dos dents dʼall, mitja ceba i un pebrot a trossos 2. Un cop cuit, esmicolem el pollastre a trossos amb els dits 3. Sofregim el pollastre amb les verdures 4. Posem la carn i les verdures en una de les “tortillas”, les enrotllem i les tanquem amb lʼajuda dʼun escuradents
5. 6. 7.
Fregim els tacos Tallem la col a talls fins i lʼamanim amb una mica de vinagre i llimona Servim amb la col i quètxup per sobre Recepta de Raquel Yadira Anderson
7
Butlletí Wangki - Associació d’Amics de Puerto Cabezas
DESEMBRE 2018
Agenda Llatinoamericana Mundial Com cada any lʼAssociació ha fet arribar a Puerto Cabezas 80 exemplars de lʼagenda.
LA JUNTA:
Marc Nicolàs
Teresa Baqués
Rosa Catasús
En aquesta nova edició de 2019, per arrodonir i completar el seu missatge, lʼAgenda vol dur lʼatenció a lʼàmbit dʼallò petit, dʼallò habitualment deixat de banda, allò tradicionalment incivilitzat, allò olímpicament oblidat... com si no existís. Les Grans Causes es juguen també –no “només”– en allò petit.
Griselda Matas
Laia Pérez
Exposició de fotos “Bilwi”
Montse Saumell
Un recorregut visual del viatge que van realitzar a Bilwi (Nicaragua) els tres brigadistes del projecte educatiu “Omplim les maletes” 2017. A través de les fotografies es mostra la vida i la cultura de la regió, lʼexperiència dels brigadistes i també tot el que hi ha darrere lʼAgermanament que existeix entre Bilwi i Vilafranca. Programa de ràdio “Penedès Gamma Extra” El mes de juny passat vam col·laborar amb el programa de ràdio Penedès Gamma Extra per explicar lʼagermanament, els projectes, les motivacions que ens mouen, així com la situació a Nicaragua.
Editat per:
Xerrada agermanament amb Puerto Cabezas El Servei de Solidaritat i Cooperació de lʼAjuntament de Vilafranca i el Fons Català de Cooperació i Desenvolupament van presentar a la ciutadania de Vilafranca lʼestat dels projectes que es porten a terme a Puerto Cabezas. Es va donar a conèixer lʼactual context socio polític de Puerto Cabezas derivat de les eleccions municipals del novembre de 2017. LʼAssociació va presentar el seguiment del projecte Omplim les maletes. Assemblea anual de lʼassociació El passat mes de juny vàrem celebrar lʼassemblea anual on vam avaluar les activitats i projectes duts a terme. A la junta si han incorporat alguns brigadistes.
En conveni amb: Ajuntament de Vilafranca del Penedès