26
el 3 de vuit
DIVENDRES, 28 D’AGOST DEL 2009
Alt Penedès
Santa Fe va acollir la festa de comiat dels infants sahrauís acollits a l’Alt Penedès
Les famílies acollidores de l’Alt Penedès i els infants sahrauís es van trobar al Centre Cultural i Recreatiu. Va ser un espai on les famílies van intercanviar les experiències
al llarg de l’estiu com a família acollidora d’un infant sahrauí. Després del sopar, Acaps Wilaia va entregar a cada infant una motxilla amb material escolar.
SOCIETAT Vilafranca | Brigada solidària Amics de Puerto Cabezas
Un projecte solidari amb els Amics de Puerto Cabezas // BIANUAL Tres vilafranquins participen a la quarta brigada // CONVIVÈNCIA Durant vint dies han conviscut
amb famílies nicaragüenques // INTERCANVI Quatre escoles de Vilafranca s’escriuen cartes amb les d’allà Xavi Gonzàlez Vilafranca Tres vilafranquins, Marc Nicolàs, Youssef Louah i Mònica Sanahuja van participar, el mes de juliol passat, a la quarta brigada dels Amics de Puerto Cabezas, ciutat nicaragüenca agermanada amb Vilafranca des del 1990, tot i que cinc anys abans ja van iniciarse les relacions. Aquesta era la segona vegada que Nicolàs hi participava. Les brigades s’organitzen cada dos anys i ell hi va ser l’any 2005. En canvi, per Sanahuja i Louah, aquest darrer nascut al Marroc però de fa disset anys resident a Vilafranca, la motivació de conèixer un altre país i una cultura diferent a la catalana els va portar a participar per primera vegada, tot i que a la Mònica també la va captivar “el projecte” que la va acabar de convèncer. Un dels objectius de les brigades és l’intercanvi cultural amb la gent de Puerto Cabezas i les seves famílies amb les quals convivien durant tots aquests dies. Intercanvi de cultures
A la seva estada, van visitar diferents associacions de la regió. Un dels projectes que s’ha realitzat durant tot aquest any passat ha estat l’intercanvi de cartes entre quatre escoles de Vilafranca (Mas i Perera, Baltà Elias, Sant Ramon i Sant Josep) i les de Puerto Cabezas. En aquestes visites s’explicava als alumnes la cultura catalana, la llengua i els costums catalans. Puerto Cabezas és un municipi de la Regió Autònoma de l’Atlàntic Nord de Nicaragua i, a diferència de l’altra banda, del Pacífic, on només hi ha com a llengua l’espanyol, a Puerto Cabezas hi ha diverses llengües indígenes com són el misquito -la majoritària-, els maiagnes, els garifunes, l’anglès crioll, a part de l’espanyol, és clar. Una altra de les activitats i
projectes van ser les visites als diferents ministeris com el Consejo Regional i el Gobierno Regional, així com el Ministeri d’Agricutura Forestal (MAGFOR) i l’Institut Nacional Forestal (INAFOR), on es dediquen a la reconstrucció forestal, sobretot després del pas de l’huracà Fèlix d’ara fa dos anys. Durant tres dies, també van ser al Nord de Nicaragua, en concret a la regió de Waspam fronterera amb Hondures on s’hi va celebrar l’ ‘Asamblea de la Red Universitaria’ que porta a terme el projecte d’alfabetització, “Yo, sí puedo”. A part d’ells també hi havia representants universitaris espanyols de ciutats com Cadiz, Sevilla o Girona.
1
2
Una reconstrucció lenta
Gràcies a la campanya de recollida que es va fer a diferents
10 anys de l’associació L’Associació d’Amics Puerto Cabezas es va constituir l’any 1999. Des d’aleshores ha treballat per conèixer i difondre la realitat social, econòmica i cultural d’aquest municipi i la Regió Autònoma de l’Atlàntic Nord de Nicaragua, dinamitzant l’agermanament existent, coordinant programes i projectes de cooperació en col·laboració amb d’altres entitats i associacions. L’any 2000 es forma a Puerto Cabezas el Grupo de Amigos del Penedès, com a representants de la societat civil de l’agermanament a Puerto Cabezas i que actuen com a contrapart en els projectes, alhora que realitzen una tasca de difusió d’aquest agermanament al municipi i a la ciutat de Bilwi.
3
4
1. A les visites per les escoles se’ls ensenyaven paraules en llengua catalana 2. Marc Nicolàs, Youssef Louah i Mònica Sanahuja 3 i 4. Una de les cases antigues i, al seu costat, una de les de nova construcció després del pas de l’huracà Fèlix | 3d8
ajuntaments de Catalunya entre els quals hi havia el de Vilafranca i de Sant Pere de Ribes i a través del Fons Català de Cooperació, a la comunitat de Kuakuil, una de les més afectades després de l’huracà Fèlix, s’hi estan reconstruint 56 cases que, aquest proper mes d’octubre, ja estaran acabades. En dos anys, hi ha hagut molts progressos, malgrat que ha estat molt costós i lent, sobretot a les zones més aïllades i on el transport terrestre té serioses dificultats per superar els obstacles que presenten els camins, impracticables en èpoques de
molta pluja. Els tres joves vilafranquins van poder veure un altre dels projectes duts a terme com ha estat la construcció de la casa d’agermanament a Puerto Cabezas que gairebé està acabada. Aquest era el seu punt de trobada diari, un espai que, en un futur, es vol dinamitzar fent tallers, reunions d’associacions i d’altres activitats. També s’hi vol impulsar una biblioteca. El vessant humà
La convivència amb les famílies ha estat una part molt important del viatge del Marc, la
Mònica i el Youssef. Els tres han vist amb els seus propis ulls que, malgrat la pobresa, també existeix la felicitat i que el somriure “no el perden mai”. Tots tres mantenen que la forma de veure i entendre la vida allà és del tot diferent a la nostra. “Ells tenen unes altres preocupacions”. I tot plegat els fa reflexionar en aquests dies tot just a les portes de la festa major on, a les llars, els àpats són excessivament abundants. “Tu acabes de venir d’una regió on hi ha molta pobresa i on hi ha dies que fins i tot no dinen i això és molt dur”.
Van tornar de Puerto Cabezas amb les cartes de les escoles d’allà, que ja han repartit, perquè quan comenci el curs escolar les puguin llegir els alumnes de les quatre escoles de la vila. Tenen la intenció de fer visites als col·legis per explicar la seva experiència i mostrar imatges de com treballen les escoles amb les quals s’estan cartejant. En quatre setmanes van arribar a fer unes 1.700 fotografies. Per a tots tres, l’experiència ha estat “gratificant” i no descarten repetir-la, d’aquí a dos anys, a les cinquenes brigades solidàries de Puerto Cabezas.