Els Quatre Cantons - Setembre 2009

L’Ametlla de Mar Setembre 2009

núm. 297

Inauguració de les

Fortificacions

de la

Guerra Civil

Entrevista a

Andreu Martí

Alcalde de l’Ametlla de Mar

La Llar d’Infants, El CEIP i l’IES inicien el curs escolar 2009-10

Homenatge als alcaldes del període democràtic

L’Obra Social de Caixa Catalunya recomana la creació d’una reserva marina a l’Ametlla de Mar

Setembre 2009

| pĂ g. 2

Setembre 2009

|

pàg. 3

Editorial

Els pèls de punta El passat dia 5 de setembre, uns quants privilegiats vam tenir l’oportunitat de visitar per primera vegada les recent remodelades fortificacions de l’Estany. L’11 de setembre en una jornada de portes obertes, serien prop de 900 les persones que tindrien ocasió de veure la gran feina que s’ha fet en aquest històric indret, carregat de centenars d’anècdotes i llegendes.

Les fortificacions, un dels molts búnquers d’artilleria que l’exèrcit republicà tenia repartits per tota la costa catalana, ha estat per a la majoria dels

que tenen menys de 50 anys, un lloc de joc i diversió clandestí durant els primers anys de joventut, però que en molt poques ocasions van relacionar amb l’objectiu pel qual es va crear.

Segurament la seva estructura arquitectònica ajudava a fer córrer la imaginació i la inventiva de jocs, que més que interpretar la història real, plasmaven els anhels de centenars de pel·lícules de l’època.

Haver recorregut en diverses ocasions els seus passadissos a fosques o amb llanternes, entropessant a les

pedres i mullant-nos els peus amb els dolls d’aigua, no va evitar que a molts dels que hi havíem jugat se’ns posessin els pèls de punta en recórrer aquests passadissos que de sobte adjuntaven una imatge a la imaginació que teníem de petits, i més, si la recreació ambiental ens feia veure l’abast real i la utilitat d’aquelles instal·lacions.

Pareix que de cop, tot i que aquestes fortificacions no van entrar mai en conflicte, ens haguéssim penjat a l’esquena una peça més del nostre trencaclosques particular i del nostre

Notícia del més

5-7

Infraestructures

8 9-16 17

?

18-19 20-21

Les fortificacions de la Guerra Civil a La Cala s’obren al públic.

L’Ajuntament inicia la tramitació final per poder retornar Port Olivet al seu estat original.

A fons La Cala Ràdio compleix 25 anys.

Pesca L’arrossegament no faena divendres com a mesura per forçar els preus del peix.

Entrevista Andreu Martí.

Medi ambient L’Obra Social de Caixa Catalunya recomana la creació d’una reserva marina a l’Ametlla de Mar.

22-23 Cultura i Espectacles

Societat Inici del curs escolar 2009-10.

Gràcies a tots els que ho han fet possible.

i

Índex 4

flirteig amb els fets històrics més importants.

Aquestes fortificacions són ja d’un valor sentimental i històric incalculable que ens han d’esperonar a tots plegats a anar-hi aportant tota mena de documents, treballs i esforços per donar-li si cal una importància més gran.

Va passar de lloc de guerra a lloc de jocs, i ara a centre d’interès cultural i turístic, d’un valor històric incalculable.

24

L’Ametlla de Mar ret homenatge als alcaldes del període democràtic durant la Diada.

Joventut El casal Al setembre, a xalar posa fi a les activitats infantils d’estiu.

@

25 26-28 29 31-34 35

Turisme L’Ametlla commemora 25 anys de la Diada de l’Arrossejat.

Ajuntament El Ple de l’ajuntament aprova l’extinció del PME per donar pas a una societat limitada.

Col·laboracions Esports La Festa Aquàtica clou l’activitat esportiva a les platges d’aquest estiu.

Informació Horaris de busos, de trens,...

CONSELL DE REDACCIÓ: DES DELS QUATRE CANTONS (43860 L’AMETLLA DE MAR. APARTAT DE CORREUS 76) EDITA: Patronat Municipal de Mitjans Informatius | PRESIDENT: Antoni Montagut | DIRECTOR: Francesc Callau REDACCIÓ I EDICIÓ: Araceli Domínguez | ESPORTS: Norbert Callau | CORRECCIÓ: Viqui Martí DISSENY GRÀFIC I MAQUETACIÓ: Glòria Figueres | VOCALS DEL PATRONAT MUNICIPAL DE MITJANS INFORMATIUS: Fini Llaó, Joan Pere Gómez Comes, Anna Gallart, Rosanna Samarra, Maria Marsal i Ricardo Llaó.

Dipòsit Legal: T-163-80 | IMPRIMEIX: Impremta Querol, S.L. / Pol. Ind. Baix Ebre Tel. 977 597 100* - Tortosa

Setembre 2009

| pàg. 4

La Notícia del mes Les fortificacions de la Guerra Civil a l’Ametlla de Mar s’obren al públic La rehabilitació d’aquest nou actiu turístic que forma part de la memòria històrica de la vila s’ha dut a terme en dos anys i ha tingut un pressupost de 180.000 euros que ha finançat el Pla de Dinamització Turística de les Terres de l’Ebre i l’Ajuntament.

Plafons il·luminats donen tota mena d’informació sobre l’indret als visitants.

A.Domínguez/F.Callau Dissabte 5 de setembre va tenir lloc la inauguració de les obres de rehabilitació de les fortificacions de la Guerra Civil amb la presència de les autoritats locals, encapçalades per l’alcalde, Andreu Martí, i el regidor de Turisme, Antoni Montagut, el director a l’Ebre del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Felip Monclús, i el president del Consell Comarcal del Baix Ebre, Dani Andreu.

Dues fases Aquestes obres s’han dut a terme en dues fases durant els últims dos anys. La primera fase va consistir bàsicament en la neteja de l’exterior i interior de les instal·lacions, la senyalització exterior de la futura ruta turística i el seu tancament per evitar els actes vandàlics. I durant la segona fase ha tingut lloc el projecte de museïtzació interior i la posada en marxa dels treballs necessaris per a l’organització de visites guiades pel seu interior, la instal·lació de l’enllumenat, la decoració i l’ambientació en l’època. En total, el condicionament de les fortificacions per retre homenatge a la memòria històrica i fer d’elles un altre actiu turístic de l’Ametlla de Mar ha ascendit a 180.000 euros i ha estat finançat en un 55% pel Pla de Dinamització Turística de les Terres de l’Ebre i el 45% restant ha estat una aportació municipal. Antoni Montagut, regidor de Turisme, explicava que “aquesta important inversió ens ha permès la recuperació d’una part de la memòria històrica, les relacions que hi van haver entre la població i els soldats

L’Ajuntament va convidar l’homenatjada Antònia Solé a participar de la inauguració de les fortificacions.

que van passar per les fortificacions, aquesta relació humana que ens va deixar el conflicte. I, d’altra banda, la rehabilitació ens serveix per fer d’aquest espai un nou actiu turístic que s’afegeix als altres que disposa l’Ametlla, que hem de seguir treballant per oferir-lo a un públic cada vegada més nombrós que no només busca sol i platja sinó que també desitja conèixer la història del lloc quer visita”.

Exemple calero Per la seva part, Josep Monclús, director a l’Ebre del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, va destacar que, “l’exemple d’avui a l’Ametlla de Mar i la inauguració d’aquestes fortificacions es només una pinzellada de tot el que s’ha pogut fer a traves del Pla de Dinamit-

zació Turística en tots els municipis de les Terres de l’Ebre. Hem posat en valor turístic els nostres actius i hem ajudat a que més gent es pugui guanyar la vida a través del turisme, alhora que pretenem que serveixi per enfortir la identitat ebrenca i de les seves quatre comarques a través del turisme”.

Homenatge emotiu L’acte va servir també per a retre homenatge a Antònia Solé, vídua de Pere Ollé, un dels soldats republicans que durant el conflicte armat va estar destinat a les fortificacions de l’Ametlla, que pretenien defensar el territori republicà d’una possible invasió de les tropes nacionals per la mar, cosa que no es va arribar a produir. Pere Ollé, a través de la seva relació amb la població, es va acabar casant amb la calera Antònia Solé, que ha estat qui ha cedit una part dels seus records i de la seva memòria per a la museïtzació de les fortificacions.

Durant aquesta inauguració es va estrenar el curtmetratge de set minuts que s’ha fet per mostrar-nos com era la vida en l’època en que es van fer aquestes fortificacions. A les instal·lacions també es pot trobar informació relativa als vaixells enfonsats durant la IGM davant la nostra costa, que tot i que pertanyen a una època anterior, se’ls ha volgut donar cabuda perquè també vol que esdevinguin un actiu turístic important a La Cala.

Setembre 2009

|

pàg. 5

Infraestructures L’Ajuntament inicia la tramitació final per poder retornar Port Olivet al seu estat original parc públic. L’Ajuntament a través de La Cala Gestió acaba d’adjudicar la redacció del nou Pla parcial.

L’objectiu de l’Ajuntament és retornar aquest terrenys al seu estat natural.

El Sector 22b1, Cala calafató i Tres cales 2a fase rebran els drets dels propietaris de Port Olivet i es repartiran l’edificabilitat, tant de Port Olivet com de l’hotel Bon Repòs.

Francesc Callau L’equip de govern de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar continua amb les seves intencions ja anunciades de retornar l’espai que ocupa la urbanització de Port Olivet al seu estat original i convertir-lo en una zona verda. La desclassificació de les 66 hectàrees de sòl que ocupa aquesta urbanització però, ha de comportar una compensació pels drets adquirits als seus actuals propietaris, Caixa Penedès, així com també a la família Pérez-Vila, donat que precisament aquest espai havia d’acollir el trasllat de l’edificabilitat que ha de deixar lliure l’espai del Bon Repòs a partir del moment en què l’Ajuntament n’adquireixi la seva propietat, a 1 de gener de 2010, per convertir-lo en un

El Sector de Port Olivet, és un sector que tenia tots els seus instruments (pla parcial, projecte d’urbanització i reparcel·lació) definitivament aprovats i en procés d’execució de les obres. L’aturada de les obres, per motius judicials i per l’afectació dels seus propietaris originals amb l’operació Marmol Rojo relacionada amb el presumpte blanqueig de diners i altres operacions delictives amb ciutadans de l’Europa de l’est, va comportar que no hagin consolidat tots els drets i que amb la redacció del POUM, l’equip de govern es decidís per convertir el sector en zona verda pública, recordant que a la zona hi havia prevista una urbanització de xalets de luxe.

Això comporta que per evitar possibles reclamacions patrimonials, es traslladi l’edificabilitat que tenia el sector cap a altres zones ja consolidades del municipi. És a dir, es recupera una zona verge i l’edificabilitat que s’hi podria fer es passa a altres sectors del municipi que ja estan urbanitzades o que són part de sectors d’ampliació del nucli urbà, seguint criteris de sostenibilitat territorial.

Aquesta edificabilitat es traslladarà a l’ampliació del sector 22b1, al sector de Cala Calafató i a Tres Cales 2a fase, totes elles urbanitzades i/o consolidades. Segons Andreu Martí, alcalde de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, “hem donat un pas més per accelerar els tràmits per desfer els carrers de la urbanització. Des

d’aquest govern sempre hem tingut clar que l’indret havia de tornar al seu estat original. És un dels valors naturals més importants que tenim al poble. Ara el que fem és traslladar els drets dels propietaris a altres llocs on no pertorbaran. Tindrem ben aviat un paratge natural per gaudir-ne tothom”.

Amb tota aquesta zona verge es pretén recuperar, amb l’enderroc dels carrers existents, només deixant un accés al futur aparcament de la Platja de l’Estany, un dels paratges més espectaculars del litoral amb el Port natural de l’Estany i la platja de l’Estany i que , amb la futura execució del projecte del camí de ronda, serà l’únic lloc per on es podrà accedir amb vehicle.

El projecte del Camí de Ronda comporta l’habilitació d’un passeig des del nucli urbà de la Cala fins la platja de l’Estany i arranjant-lo per millorar la seguretat i els accessos fins al tram final del municipi. Aquest camí de ronda comportarà també el tall del pas rodat al port i la platja de l’Estany que es convertirà en zona peatonal i de passeig i l’única manera d’arribarhi amb vehicle serà a través d’aquest aparcament que es preveu a Port Olivet i que serà un punt d’informació d’aquest espai natural recuperat.

Precisament una de les feines que s’estan acabant són les obres de la recuperació de les fortificacions de costa de la Guerra Civil per convertirles en un museu visitable a partir de finals d’aquest mateix mes, convertint-se en un nou reclam cultural per a la zona.

Setembre 2009

| pàg. 6

Infraestructures Les obres de la Residència de la gent gran començaran a la tardor Tindrà 130 places i podria entrar en funcionament a principis de 2011.

Francesc Callau L’Empresa Pública Empresarial, La Cala Gestió, ha adjudicat al llarg del passat mes d’agost la redacció del projecte executiu de construcció de la residència per a la gent gran i un centre de dia associat.

Maqueta de la futura residència per a la gent gran a Ribes Altes II.

La residència, que s’ubicarà a la zona de Ribes Altes 2a Fase, en uns terrenys annexos al CEIP Sant Jordi, disposarà de 130 places de les quals 2 estaran a disposició de l’Ajuntament, 30 places seran privades i la resta, 100 places, seran públiques.

La inversió prevista és de 8 milions d’euros i les obres seran executades per les empreses Benito Arnó e Hijos i Constructora Peache.

Andreu Martí, alcalde de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, va explicar que l’objectiu és que les obres comencin a la tardor. Segons Martí, “era un dels objectius marcats per aquesta legislatura i després d’algunes dificultats alienes a la nostra voluntat, ja la tenim en marxa definitivament. Estem treballant en el projecte definitiu i ajustant-lo al que Sagessa - que serà l’empresa que ho gestionarà- necessita. El més important és refermar la

voluntat que en els darrers mesos de l’any les obres estiguin en marxa i a primers de 2011 ja tindrem residència”.

L’Ajuntament de l’Ametlla de Mar ha vist en la futura residència per a la gent gran una sortida laboral per a la gent del poble. Tant es així que el passat mes de juny es va cloure el primer curs d’Auxiliar d’Infermeria en Geriatria que van fer una vintena de dones del municipi, gestionat per l’Institut per al Desenvolupament de la Formació i l’Ocupació (IDFO), i subvencionat pel Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) i el Fons Social Europeu.

L’Ajuntament, amb el suport d’UGT està gestionant que d’aquí fins a la inauguració del centre es puguin desenvolupar dos cursos més amb l’objectiu que una part important de la gent que hagi fet aquests cursos, acabi treballant a la nova residència.

En marxa els treballs de condicionament de la TV-3025 Les obres s’engloben dins del Fons Estatal d’Inversió Local (Plan Zapatero), tenen un cost de més de 1.250.000 euros i està previst que finalitzin el dia 24 de desembre.

Araceli Domínguez El passat 28 d’agost van començar les obres corresponents al condicionament de la carretera TV-3025, des del punt quilomètric 0.380 al 0.865.

Aquestes obres serviran per fer el desdoblament de la carretera TV-3025 en el tram que preveu desenvolupar el POUM del municipi comprès entre els sectors 22b1 (costat per on discorre la canonada del CAT) i 22b2 (costat on hi ha el Parc de bombers i la Cooperativa).

Fons Estatal d’Inversió Local Està previst que les obres, que han estat adjudicades a Benito Arnó e Hijos SA i s’engloben dins del Fons Estatal d’Inversió Local (Pla Zapatero) amb un cost de més de 1.250.000 euros, finalitzin el dia 24 de desembre.

Val a dir que per dur-les a terme s’ha de contractar a sis persones del municipi que es trobin a l’atur. A banda, d’acord amb la voluntat del govern municipal, es continuarà promovent la contractació d’industrials i persones del municipi que es troben a l’atur.

Tram afectat El tram afectat per les obres es troba a uns 400 m del nucli urbà i té el seu inici a la rotonda que dona accés a l’autopista AP-7 i discorre al llarg de 500 m en sentit nord, finalitzant amb l’execució d’una nova rotonda. A més, contemplen l’ampliació del traçat actual d’un carril per cada sentit de circulació en dues calçades separades per una mitjana central: una calçada amb dos carrils de 3,5 m d’amplada cadascun (en sentit nord) i una fila d’aparcaAquestes obres permetran eixamplar els accessos a la població des de la N-340.

ments en línia de 2,5 m d’amplada i una altra calçada amb un carril de 3,5 m d’amplada (sentit sud) i una cuneta exterior. La mitjana central situada entre els carrils de cada sentit tindrà una amplada de 2,1 m. Joan Pere Gómez Comes, regidor d’Urbanisme, deia que “per a nosaltres és molt important dignificar l’entrada al poble. Per això, en primera instància, vam fer la nova rotonda amb l’escultura Braços i Rems. Ara bé, també s’ha d’arranjar la calçada de l’entrada. Amb aquesta finalitat vam aprofitar els diners atorgats pel Pla Zapatero. Així, aquesta calçada tindrà dos carrils de sortida i un d’entrada amb els aparcaments al costat. Però cal dir als veïns que poden estar tranquils perquè a la llarga tindrem els dos carrils de sortida i els dos d’entrada”.

Sector 22b1 En efecte, quan es desenvolupi el sector 22b1, les obres d’urbanització d’aquest complex contemplaran la construcció del segon carril en sentit sud i la línia d’aparcaments amb el que es completaria la secció definitiva de travessia urbana.

Setembre 2009

|

pàg. 7

Infraestructures L’Ajuntament demana a la Generalitat, una subvenció per a la redacció del projecte del Centre Cívic Amb un cost de 290.000 d’euros, la redacció del projecte contempla un edifici de 4.150m2 que aspira a convertir-se en el centre de tota la vida cultural del municipi.

Francesc Callau L’Ajuntament de l’Ametlla de Mar ha sol·licitat al Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya, una subvenció que permeti fer-se’n càrrec de la redacció del projecte del Centre Cívic.

En total, l’Ajuntament calero ha demanat 290.000 €, prop de 50 milions de les antigues pessetes, que es el que costarà la totalitat de les tasques de redacció del projecte.

L’Ajuntament ha adjuntat una memòria explicativa on destaca la intensa activitat social protagonitzada per les 25 entitats culturals del municipi, a més de la necessitat d’ubicar en aquest futur centre els 250 alumnes de l’Escola Municipal de Música, les dues bandes i una biblioteca d’acord amb els més de 7.600 habitants que té avui la localitat, a més de constatar que l’espai enderrocat fa un any i mig de les escoles velles, era el centre on s’ubicaven una bona part de totes aquestes activitats.

Segons Mari Carme Martí, regidora de Cultura i Educació, “el que pensem fer al lloc on estaven les escoles velles, té molta envergadura.

Teníem molt assumit que era necessari fer l’aparcament soterrat i l’estem fent. Estem buscant els diners perquè tot tiri endavant però neces-

Vista actual de les obres de l’aparcament que ha d’anar a sota del Centre Cívic.

sitem que les administracions ens ajudin. Aquesta subvenció la demanem per a redactar el projecte del centre cívic. Serà un lloc emblemàtic amb una intensa activitat social com ho demostra la gran superfície i equipaments que tindrà. Som un ajuntament ambiciós que volem que el poble avanci i sigui referent i per això nosaltres tirem del carro, però necessitem que les administracions es mullin i ens ajudin” .

Serà un edifici de 4.150m2 que farà de nucli de totes les activitats socials i culturals. Un projecte ambiciós d’acord amb les aspiracions del municipi. L’edifici tindrà 3 plantes en superfície i tres plantes més en soterrani, si comptem els aparcaments

que s’estan construint actualment, i estarà dividit en dos edificis comunicats per un hall cobert.

La planta baixa acollirà una cafeteria, l’emissora de Ràdio Municipal, la biblioteca i una sala d’exposicions. A la planta primera es construirà una sala polivalent amb capacitat per a 500 persones, l’escola de música i la sala de joves, mentre que a la tercera planta hi haurà un hotel d’entitats i les aules de formació.

El futur Centre Cívic de l’Ametlla de Mar ja va rebre fa poques setmanes una subvenció de 250.000 € procedents del Ministeri de Cultura que s’afegiran als recursos destinats a la seva construcció.

A fons

Setembre 2009

| pàg. 8

La Cala Ràdio compleix 25 anys a l’Ametlla de Mar Ha evolucionat amb el creixement i les necessitats del municipi aconseguint, mitjançant la fórmula de l’entreteniment i la informació de proximitat, un gran seguiment entre els seus ciutadans.

La Cala Ràdio, Emissora Municipal a l’Ametlla de Mar, va començar les seves emissions un 2 de febrer de 1984. Era el dia de la Festa Major i la seva inauguració va representar tot un esdeveniment dins de la programació habitual de festes.

L’Ametlla de Mar, la Cala com li diuen els seus habitants, tenia una ràdio i allò no era gens habitual, donat que el fenomen de ràdio municipal encara no s’havia estès com a l’actualitat, que ja supera els 270 operadors només a Catalunya.

Des que l’any 1979, Ràdio Arenys i Ràdio Rubí com a pioneres, engegaren les seves emissions regulars amb l’arribada dels ajuntaments democràtics, no més d’una trentena d’emissores municipals funcionaven a Catalunya i al voltant de dos o tres a les Terres de l’Ebre, d’aquí la dimensió de l’esdeveniment.

Fou Ricardo Margalef Pallarés, originari de l’Ametlla de Mar i relacionat amb el món de la radiodifusió, qui la primavera de 1983 proposava la idea al llavors alcalde, Pere Margalef i al regidor de Cultura Vicenç Boquera. Ricardo Margalef ja havia estat un dels promotors de Ràdio Rubí on residia en els darrers anys i Ràdio Salou, i tenia una llarga experiència

com a tècnic en altres emissores radiofòniques.

Convençuts de la idea, es va buscar una primera ubicació al costerut carrer Sant Roc. En el seu número 11 hi havia una petita planta baixa on es van ubicar els primers estudis. Austers, de tecnologia limitada i d’espai reduït, el 2 de febrer de 1984 servien perquè la gent de La Cala sentís per primera vegada la seva emissora, La Cala Ràdio, com deia el primer dels jingles promocionals, una emissora petita, amb un gran cor.

Ricardo Margalef, va portar-se a l’Ametlla un amic i alhora experimentat locutor. Es tractà de Pere Manzanares, que havia destacat a Ràdio Joventut de Barcelona o a Radio Azul i que va ser la primera veu que es va sentir pel 99.0 de la FM, freqüència per aquell moment no utilitzada per ningú a la zona i que, degut als buits legals que representava la creació d’un mitjà radiofònic local, es va utilitzar fins al 1991.

L’emissora local va comptar des del seu inici amb la col·laboració d’una vintena de joves que amb la seva implicació i seguint les directrius de Ricardo Margalef i Pere Manzanares, van anar agafant el pols a la ràdio i poc a poc, junt amb Emi Carbajo,

El gener de 1984, al carrer Sant Roc, va tenir lloc la Instal·lació de la primera antena.

que també havia fet els seus pinets a la ràdio i que residia a la localitat, es va conformar una programació, modesta, però molt entranyable, basada en la participació ciutadana.

Aquells primers locutors, van trigar ben poc a buscar altres reptes professionals. L’objectiu d’encetar una ràdio municipal estava complert i les perspectives econòmiques en aquell moment eren ben poques.

Aquell primer període va canviar el concepte de ràdio que tenien els ciutadans, donat que podien passar en només uns minuts de trucar per participar en un concurs i anar a l’emissora a recollir el premi, a més de conèixer perfectament qui hi havia darrera de les veus habituals.

Aquesta relació de familiaritat va ser fonamental perquè La Cala Ràdio es colés a la major part de cases del poble i arrossegués un bon grapat de col·laboradors que van tardar ben poc a aprofitar aquesta “escola” per conduir programes de tota mena.

Sota la direcció de Ricardo Margalef, La Cala Ràdio va seguir el seu camí fins al desembre de 1990, sota un model de programació amateur i basat en la feina desinteressada dels col·laboradors. Fou llavors, quan des de l’Ajuntament es va voler

Grup de col·laboradors al 1986.

donar un nou impuls a la ràdio local.

Vicenç Boquera, regidor de Cultura i un dels impulsors de la seva creació, va assumir-ne la direcció i va traslladar les instal·lacions de la ràdio a l’Ajuntament. Noves dependències, millores tecnològiques i l’inici dels tràmits per legalitzar l’emissora van marcar un període d’inactivitat que es va allargar fins al 25 de març de 1991, quan una renovada La Cala Ràdio, va tornar a amenitzar l’entreteniment radiofònic dels caleros amb nous objectius. Aquell pas endavant havia comportat la consolidació d’una plantilla professional basada en gent sorgida de l’ampli planter de col·laboradors que havien passat per l’emissora durant els primers set anys. La seva formació i implicació amb el futur d’aquest mitjà de comunicació va ser clau per encetar una nova etapa que l’ha portat fins als nostres dies.

Pels micròfons de La Cala Ràdio han passat al llarg d’aquests darrers anys un bon grapat de col·laboradors, comunicadors i periodistes, entre els que destaquen Imma Brull, Fini Llaó, Francesc Callau, Núria Jardí, Dami Llaó, Eva Comes, Fàtima Llambrich, Enric Escoda, Núria Subirats o Araceli Domínguez.

Setembre 2009

|

pàg. 9

Societat La llar d’Infants comença el curs 2009-10 amb una disminució del número d’alumnes A P-1, el número d’alumnes ha baixat i s’ha hagut de tancar un aula passant de quatre a tres en aquest curs.

Araceli Domínguez Dilluns 14 de setembre va començar el curs a la Llar d’Infants Xerinola amb una escena que es repeteix any rere a tots els centres educatius que acullen els més menuts: nens i nenes plorant en veure que el seus pares marxen i els abandonen a un lloc que els resulta estrany. Amb els dies, els plors deixen de sentir-se i obren pas a les rialles, als crits i a les xerrades incipients. A la familiaritat després del procés d’adaptació.

Montse Buxalleu, coordinadora de la Llar d’Infants, ens parlava d’aquesta adaptació dels menuts a la seva nova situació. “Van començar el mateix dia que la resta de centres educatius del poble. Jo sempre he aixecat la bandera que som un centre educatiu encara que tothom digui guarderia, que és una paraula que a mi, personalment, no m’agrada perquè la nostra funció prioritària és educar no pas guardar. La jorna-

Les aules de lactants consoliden la seva utilitat per a les mares.

Enguany hi ha 110 xiquets matriculats a la llar.

da es va iniciar amb els típics plors dels nous. I fins i tot els veterans es van sentir estranys després de tants de dies encara que es van fer aviat a la nova situació”. Un cop finalitzat el període d’adaptació per als nous, que es feia en dos torns, de 9 a 11 i de 11 a 13 hores, ja van poder fer l’horari habitual de la guarderia que és de 8 a 1 i de 3 a 7.

110 preescolars Enguany hi ha 110 nens matriculats a la llar, tot i que sis encara no han començat el curs perquè ni tan sols han nascut. S’hi incorporaran en els pròxims mesos. Els nens es reparteixen de la següent manera: 16 a les dues aules de lactants, 37 alumnes a P-1 i 57 a P-2. En el cas de P-1, el número d’alumnes ha disminuït i s’ha hagut de tancar una aula, passant de quatre a tres en aquest curs 2009-2010. Pel que fa al servei de menjador, es manté la possibilitat que els pares que ho necessitin pu-

guin dur la carmanyola amb el dinar dels seus fills perquè els hi donin les educadores al migdia. En total, hi ha 20 nens que utilitzen aquest servei.

Malgrat que es va sospesar la possibilitat que hi hagués un servei de càtering amb aliments transportats des del menjador de l’escola fins a la llar, finalment es va descartar aquesta opció perquè la quota mensual de la llar es disparava. A més, molts pares i mares s’estimen més dur el dinar als seus fills perquè així, diuen, saben el que mengen.

Normalitat absoluta En definitiva, aquest any pot ser el de la normalitat absoluta a la llar. S’han acabat les obres del Pla d’Evacuació, que incloïen la instal·lació d’una escala a la sortida d’emergència i diferents reparacions elèctriques, i ara només queda passar el curs per educar els menuts el millor possible en els seus primers anys de vida per fer-los tenir una base sòlida.

Setembre 2009

| pàg. 10

Societat El CEIP Sant Jordi inicia el curs escolar 2009-10 amb normalitat absoluta L’escola ha reduït lleugerament el número d’alumnes i ja ha rebut des del Departament d’Educació el protocol de prevenció sobre la Grip A.

Els més petits durant l’hora del pati.

Araceli Domínguez Dilluns 14 de setembre va ser la data d’inici del curs 2009-10 per als alumnes del CEIP Sant Jordi. En total 619 nens i nenes començaven les seves classes, el que suposa una lleugera disminució en l’alumnat propiciada perquè no han hagut noves incorporacions de nens nouvinguts (el que ha fet que s’elimini l’Aula d’Acollida) i perquè a P-3 ha hagut enguany menys matriculacions. També s’ha tancat l’Aula d’Educació Especial que, en créixer els alumnes que hi assistien, ha passat a l’institut.

Protocol davant la Grip A Pel que fa al tema de la Grip A, el Departament d’Educació ja ha comunicat a l’escola el protocol d’actuació per prevenir-la que, bàsicament, consisteix en implementar una sèrie de mesures d’higiene. Octavi Figueres, director del CEIP Sant Jordi, ens explicava que “en acabar el primer dia de classe tots els alumnes van sortir amb la informació relativa a les actuacions que han d’engegar pares i escola en el cas que es detectin casos de grip A. Sense exagerar, hem

En total 619 nens i nenes començaven les seves classes.

d’estar atents pel que pugui passar i seguir les indicacions que es donin des d’Educació i Sanitat ”. Al menjador, on també s’aplica aquest protocol de prevenció davant la grip A, es manté el preu per dia de 6 euros i la forma de pagament que ja es va instaurar l’any passat.

Llibres gratuïts i subvenció al transport Com en els últims anys, els llibres són gratuïts ja que és l’ajuntament el que se’n fa càrrec. I per al transport, aquest curs, l’ajuntament ha aconseguit una

subvenció de l’Associació Nuclear Ascó-Vandellòs de 20.000 euros que cobreixen gairebé els 22.000 euros que la Generalitat faria assumir als pares.

Dels altres 2000 restants s’hauran de fer càrrec les famílies mitjançant una quota única familiar de 18 euros.

Per últim, destacar al respecte de les proves d’aptitud que els alumnes que van acabar 6è van fer el juny passat, que van treure notes lleugerament més altes que la mitjana de Catalunya en matèries com matemàtiques, català i castellà.

L’Associació Nuclear Ascó-Vandellòs es fa càrrec de pagar el transport escolar Els pares només hauran de pagar aquest curs una quota única per família de 18 euros.

Encara que provisional, s’ha trobat una solució favorable a les economies de les famílies.

Araceli Domínguez Normalitat en el començament de curs a l’Ametlla de Mar on s’han solucionat alguns dels problemes que es van plantejar en anys anteriors. Com per exemple, el tema del transport escolar. L’amenaça que pesava sobre els pares de pagar aquest servei després que la Generalitat ja no es fes càrrec s’ha esvaït perquè aquest curs paga els autocars l’Associació Nuclear Ascó-Vandellòs amb 20.000 euros. De la resta, fins a 22.000, es fan càrrec els mateixos pares que paguen una quota única per família durant aquest setembre de 18 euros.

Mari Carme Martí, regidora d’Educació explicava que “hem tingut la gran sort que aquesta empresa s’ha ofert a pagar el transport, crec que amb molt de criteri, perquè si està pagant el dels alumes de les urbanitzacions d’Hospitalet que queden més lluny

de la nuclear que Calafat i Tres Cales, veiem lògic que puguin pagar el transport de les nostres”. Malgrat tot, la subvenció de la nuclear és només per aquest curs tot i que no es descarta que s’ampliï a altres anys.

Llibres gratuïts Pel que fa als llibres de text, el govern municipal se segueix fent càrrec del seu finançament com es va comprometre en el seu programa electoral.

L’any passat la factura va ascendir a 180.000 euros perquè, malgrat l’esforç que escoles i ampes fan a favor del reciclatge, els canvis en el currículum van fer que molts llibres no es poguessin aprofitar. Enguany, sembla ser que la factura pot reduirse una mica. I els diners que s’estalviïn, explicava la regidora, s’invertiran en educació. D’altra banda, també ha començat el curs a l’Escola Munici-

pal de Música, l’EMMA, amb un bon número d’alumnes matriculats. I, per incentivar-los encara més, l’EMMA ofereix dissabte 26 una classe gratuïta per als alumnes del CEIP Sant Jordi de 7 anys perquè els especialistes en música consideren que és una bona edat per iniciar-los en aquest món.

Poc espai a l’IES Malgrat tot, aquest serà el curs que els espais comencen a fer-se estrets a l’institut. De moment, hi ha un aula més de 1r d’ESO. Tot i que ha pogut encabir-se a tothom, l’ampliació ja s’ha demanat al Departament, tant per part de la direcció docent com de la Regidoria d’Educació. Per anar bé, hauria de fer-se ja aquest curs. El Departament és conscient d’aquest fet i sembla ser que es posaran mans a l’obra. Al menys, és el que han dit.

Tant de bo sigui cert.

Setembre 2009

|

pàg. 11

L’IES Mare de Déu de la Candelera augmenta el número d’alumnes Aquest curs 200910 hi ha al centre un grup més de 1r d’ESO, havent-hi 30 alumnes més, dos nous professors i fent així que es torni a plantejar com encabir tothom perquè el curs es desenvolupi satisfactòriament.

Alumnes de l’IES en plena jornada de treball.

Araceli Domínguez Si dilluns 14 van començar el curs escolar els alumnes d’educació infantil i primària i els de la llar d’Infants, dimarts 15 de setembre va ser el torn dels alumnes de l’IES Mare de Déu de la Candelera. Aquest primer dia va servir perquè alumnes i professors tinguessin un primer intercanvi d’impressions mitjançant diferents reunions que els posen al dia sobre horaris, matèries, llibres i, en general, sobre el desenvolupament del curs.

Xavier Sánchez, director de l’institut, ens parlava sobre aquests primers dies. “Aquesta primera setmana serveix per comprovar que tot estigui en el seu lloc, que els horaris estiguin ben quadrats, que els alumnes tinguin el seu professor en totes les hores lectives, que tinguin tots els llibres que els hi cal, que les assignatures optatives siguin les correctes.

Posar a punt el curs i pal·liar les erra-

Tot i que fa poc temps de la darrera ampliació, l’IES ja reivindica la necessitat de nous espais.

des que pugui haver-hi. A la setmana següent, l’activitat ja és completa i normal”.

De 300 a 330 La principal novetat és que el número d’alumnes ha passat de 300 a 330, havent-hi ara tres grups de primer d’ESO. Això també ha fet que augmenti el professorat, ara ja són 45 els educadors, i que l’espai sigui una mica més estret. Per tant, a curt termini, el més desitjable seria que es fes enguany, l’institut espera que el Departament d’Educació s’hi posi amb l’ampliació de les aules.

Una altra novetat del curs 2009-10 és que l’antic batxillerat desapareix. La principal novetat del nou, que sorgeix de la Llei Orgànica d’Educació (LOE), és que dóna més llibertat als alumnes perquè els mateixos decideixen l’itinerari d’assignatures. I una altra cosa que ja no es fa al centre és el cicle

formatiu de manteniment de vaixells que es trasllada a l’Escola de Capacitació Nàuticopesquera de l’Ametlla de Mar. Objectius i pandèmies Dels objectius d’enguany, un és previsible: intentar que els alumnes que deixin el centre tinguin molt bons resultats, com a mínim que es mantingui l’excel·lent nivell de l’any passat i, d’altra banda, organitzar la trobada Com sona l’ESO al maig que reuneix més de 1000 alumnes de 30 instituts del País Valencià, Mallorca i Catalunya al voltant de la música.

Tanmateix, pel que fa al tema més parlat d’aquest últims dies i en el començament del curs i la tardor, la grip A, Xavier Sánchez, aconsella a alumnes i professors que segueixen les mesures d’higiene que s’estan recomanant a tot arreu per evitar que s’encomani.

Setembre 2009

| pàg. 12

Societat El trasllat del CAP aixeca les crítiques dels usuaris Malgrat la polèmica sobre la precipitació en el trasllat, Manuel Madueño, el nou director mèdic de l’ABS de l’Ametlla de Mar-El Perelló diu que està justificat.

Era cap de setmana sense visites i la constructora que s’encarrega de les obres d’ampliació estava de vacances per la qual cosa no interferia en el procés.

Araceli Domínguez El passat 20 d’agost va ser l’últim dia que funcionava el CAP en el seu emplaçament habitual perquè aquell mateix divendres començava l’activitat sanitària al seu lloc provisional, espai que hi ha entre l’Escola de Capacitació Nauticopesquera de Catalunya i el CEIP Sant Jordi. Com sabeu, el canvi ha estat motivat per les obres d’ampliació del centre que poden durar fins a dos anys.

Crítiques dels usuaris Aquest trasllat ha rebut moltes crítiques per part dels usuaris que es queixen que no han tingut prou informació. Però per a Manuel Madueño, nou director mèdic de l’ABS de l’Ametlla de Mar-El Perelló, està plenament justificat per l’oportunitat del moment. “Durant l’estiu qualsevol dia és precipitat. Realment nosaltres el fet d’esperar al cap de setmana l’hem fet perquè acostuma a baixar l’assistència, només funciona el servei d’urgències.

El que vam prioritzar va ser el poder mantenir en la mida del possible tota l’activitat del centre sense baixar la qualitat del servei. A més, van escollir aquest cap de setmana d’agost perquè l’empresa que fa les obres feien vacances i això ens facilitava més el procés”. Malgrat tot, Madueño va reconèixer que tot trasllat és traumàtic i que han intentat fer-ho el millor possible.

Petit però confortable Pel que fa al nou emplaçament, Madueño admet que no és prou gran encara que el troba confortable i adequat en quant a infraestructures.

Ara, el que s’intentarà, diu, és millorar l’assistència a l’usuari, des de la seva demanda d’atenció fins al diagnòs-

Manuel Madueño, nou director mèdic de l’ABS de l’Ametlla de mar-El Perelló.

tic. I, en concret, pel que fa al servei d’odontologia, el director de l’ABS va afirmar que funcionarà com fins ara però escurçant en la mesura del possible la llista d’espera (que ha augmentat degut a la paralització de les visites ocasionada pel trasllat) amb la incorporació d’un altre odontòleg.

Grip A i virus d’hivern Sobre malalties com la grip vírica i la grip A, Madueño recomana que davant de símptomes que no es puguin controlar s’ha d’acudir al metge però que si es tracta de símptomes banals i coneguts el que s’aconsella és la via terapèutica habitual per no col·lapsar el centre mèdic i evitar contagis. Madueño va afegir que en els dos casos ja hi ha establerts uns protocols d’actuació per prevenir una sobrecàrrega assistencial.

Denúncia per una xeringa Tanmateix, referint-se a la denúncia que es va posar en punxar-se un nen el passat dia 7 de setembre amb una agulla tirada a un contenidor juntament amb més material mèdic de desfet i documents, Madueño diu

que ja s’ha obert una investigació per esbrinar el que va passar i que es puguin prendre les mesures oportunes. També va dir que ell mateix va visitar el nen i estava a l’espera dels resultats de les proves per saber si havia pres mal en punxar-se.

Obres d’ampliació L’edifici projectat té una superfície total de 1188 metres2 dels que 400 són nous de trinca i gairebé 800 corresponen a la zona a habilitar. De fet, al projecte de reforma i ampliació s’específica que es vol actuar el menys possible sobre l’estructura de l’edifici actual. Per aquest motiu es mantindrà l’escala actual tot i que a nivell de planta baixa es proposa una modificació de l’accés al nucli d’escales. Per contra, s’ha previst un nou ascensor amb més capacitat i adaptat per donar fluïdesa de comunicació amb la planta primera on se situa la part principal de les consultes.

L’ampliació del Centre d’Atenció Primària de l’Ametlla de Mar té un cost total de 1.400.000 euros que finança el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Setembre 2009

|

pàg. 13

Governació fa balanç sobre el pla de mobilitat implementat a l’estiu Segons la Regidoria de Governació i Seguretat Ciutadana, s’han aconseguit els objectius marcats que eren garantir la fluïdesa del trànsit i que tothom tingués un lloc per aparcar.

El sentit únic de l’avinguda Batlle Pijoan continuarà en vigència també a l’hivern.

Araceli Domínguez La Regidoria de Governació ja té les dades sobre el pla de mobilitat posat en marxa aquest estiu per tal de facilitar la fluïdesa del trànsit en un temps en que la tònica general als carrers han estat les obres i en el que la població de l’Ametlla es multiplica per sis. Segons el regidor de Governació, Xavier Llambrich Bono, amb aquest pla de mobilitat es pretenia donar una solució integral que s’adaptés a les necessitats puntuals de la població durant la temporada turística. En aquesta línia, es van implementar mesures com ara que el carrer Batlle Pijoan passés de ser de doble sentit a sentit únic. En efecte, la mesura va permetre una bona circulació dels turismes que baixaven per aquesta artèria principal de la població, possibilitant, fins i tot, que en alguns moments es pogués fer càrrega i descàrrega de mercaderies sense destorbar el trànsit.

Fluïdesa a Batlle Pijoan Evidentment, aquesta fluïdesa més gran del c/ Batlle Pijoan, va provocatrque els carrers adjacents hagin

anat més plens de turismes, tot i que se’ls ha alliberat de vehicles pesats.

Malgrat tot, ha hagut alguns embussos en moments puntuals en alguns punts com ara la cruïlla del c/ Ramon i Cajal amb el c/ Llibertat que van poder ser solucionats sense gaires complicacions. A més, per evitar que els turismes aparquessin al poble a algunes zones es van pintar ratlles grogues com ara al c/Santiago Rossinyol, a la zona del poliesportiu i a la carretera del Port. Aquesta mesura també va servir perquè la gent utilitzés els aparcaments dissuasoris habilitats a l’entrada del poble, l’aparcament de camions i el d’entrevies.

Nemon També el trenet Nemon que va voltar tot l’estiu va contribuir a aquest pla de mobilitat facilitant els desplaçaments des dels aparcaments dissuasoris i altres punts de fora el nucli urbà que requereixen de fer viatges amb cotxe.

Fins a 60.000 viatgers van pujar al trenet que va ser l’entreteniment favorit de molts nens, la qual cosa també ha aixecat crítiques per un possible mal ús d’aquest mitjà de transport.

Objectius aconseguits Xavier Llambrich Bono comentava que s’han aconseguit els objectius marcats per a aquest estiu, “el que buscàvem era obtenir fluïdesa en la circulació per evitar col·lapses i també tenir places d’aparcament al poble, encara que no fos al centre; podem dir que hem aconseguit aquests objectius i estem satisfets tot i que hagi hagut problemes puntuals. El fet d’haver implantar aquestes mesures ha evitat embussos més grans com els que ha hagut en anys anteriors”. De moment, els canvis als carrers es mantenen mentre se segueixen fent les obres per tota la vila. Serà amb el seu acabament quan s’haurà de replantejar un nou sistema o tornar al vell. I serà de cara a l’estiu de l’any vinent quan se sàpiga quin és el nou pla que posa en marxa l’equip de govern calero perquè l’escenari actual haurà canviat per complet la seva fisonomia ja que l’aparcament de les escoles velles, el futur centre cívic, disposarà de 300 places i hi haurà aparcament per a tothom al centre de la població.

Indignació municipal pels talls de llum de més de vuit hores L’Ajuntament considera desmesurat que alguns veïns i serveis estiguessin més de 8 hores sense subministrament elèctric a causa de la pluja.

Francesc Callau L’Ajuntament de l’Ametlla de Mar ha mostrat el seu malestar en públic pel que considera un tall desmesurat de subministrament elèctric que van haver de patir una bona part dels usuaris el passat dimarts arran de l’aiguat acompanyat de calamarsa.

L’alcalde de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, Andreu Martí, considera que el fet que el passat dimarts caiguessin 48l/m2 a la localitat en menys de mitja hora, no hauria de representar un fet tan greu com per deixar bona part dels usuaris de la companyia sense subministrament durant 8 hores. Segons Andreu Martí, “estem indignats. No pot ser que vivint al segle XXI encara tinguem una xarxa elèctrica en aquestes condicions.

Les empreses elèctriques i el propi govern no ho haurien de permetre”.

Els veïns afectats pels talls poden presentar les seves queixes a les oficines de FECSA.

L’Ajuntament de l’Ametlla de Mar considera greu que aquest tall de subministrament arribi de manera massa habitual quan es produeix alguna tempesta i més si, com en aquest cas, els fets succeeixen en ple mes d’agost, la qual cosa provoca un greu perjudici al sector comercial i de la restauració. Segons Andreu Martí, “no es pot admetre de cap manera enlloc, però menys en municipis ubicats en àrees nuclears. S’haurien de fer les inversions adequades per solucionar aquestes deficiències. Sempre de cara als ciutadans, els comerciants i tots plegats. No podem permetre que això es torni a repetir i hem d’exigir un esforç, ja que per a les empreses elèctriques hauria de ser una obligació donar un bon servei a través d’una xarxa en bon estat, ja que si

no és així i amb tota la raó, els ciutadans no ho entenem”.

Segons l’alcalde, no s’entén que aquestes deficiències es produeixin en un municipi que es troba a només 10 quilòmetres d’una central Nuclear, apel·lant no només a la proximitat de la planta de generació elèctrica, sinó a l’afectació social que aquesta comporta i que hauria de fer plantejar als responsables energètics la necessitat de millorar les infraestructures de transport elèctric de la xarxa.

Ara l’Ajuntament està recollint tota la informació en un informe amb l’objectiu d’aixecar una queixa formal tant a la Companyia Elèctrica Fecsa, com a la Eléctrica del Ebro, les dues companyies que operen a l’Ametlla de Mar, així com al Govern de la Generalitat de Catalunya.

Setembre 2009

| pàg. 14

Societat FECSA anuncia millores a la línia d’alimentació elèctrica de l’Ametlla de Mar L’alcalde Andreu Martí va demanar explicacions als responsables de FECSA a la demarcació després de les apagades del 25 d’agost.

Francesc Callau L’alcalde de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, Andreu Martí, es va reunir aquest dijous amb els responsables provincials de la Companyia elèctrica Fecsa per mostrar-los el malestar general provocat per les apagades del passat dia 25 d’agost.

Cal recordar que arran de l’aiguat es va interrompre el subministrament elèctric a una bona part dels abonats d’aquesta companyia, alguns en períodes que van arribar a les 11 hores. Aquest fet va comportar grans pèrdues econòmiques sobretot en el sector comercial i de la restauració, donat que es va produir en temporada estival i d’important afluència de visitants i clients.

Aquest fet va portar a l’Ajuntament a aixecar públicament la veu en contra de la situació i de la reiteració d’episodis similars sempre que plou una mica més del que és habitual o hi ha una forta tempesta, com va ser el cas.

A la reunió l’alcalde va demanar explicacions als responsables de Fecsa, Josep Pujols, director de Zona de Tarragona i Antoni Queralt, cap d’Explotació i Qualitat de Subministrament, sobre el que havia passat i li va demanar que actuessin sobre el problema i que milloressin les inversions perquè no es tornés a produir.

Josep Pujols, director de Zona de Tarragona va explicar que l’avaria del passat 25 d’agost es va produir just en una línia on s’estaven aplicant mesures de millora i que la tempesta els va agafar d’imprevist. Segons Josep Pujols, “l’avaria es va produir en un parallamps de la línia i que

Desaparició sense conseqüències d’un home als Racons

L’alcalde va demanar explicacions als responsables de FECSA.

provocava que aquesta no pogués disposar d’energia elèctrica. La vam localitzar, reparar i normalitzar, però malauradament la tronada va provocar que una protecció en uns fusibles de la línia que alimenta el municipi quedés malmesa i aquesta avaria se’ns va amagar dins de l’avaria general de tota la línia. No ens vam adonar de la mateixa fins que no vam reparar l’altra i vam normalitzar la línia. Posteriorment ho vam resoldre, però fins que no vam tenir la primera avaria reparada no vam conèixer l’altra”.

Andreu Martí, va insistir als representants de Fecsa de la necessitat d’invertir en la millora d’instal·lacions a la zona. Andreu Martí va explicar que, “és fonamental que FECSA doni al poble el millor servei possible. No es poden tornar a produir mancances com les detectades en aquesta ocasió i vetllarem perquè la compa-

Un home de 46 anys i de nacionalitat alemanya va desaparèixer del seu domicili el passat 25 d’agost. La Policia Local va rebre un avís sobre les 16.43 hores que un home havia sortit de la seva casa ubicada a la partida dels Racons, amb el seu gos i que el gos havia tornat sol al domicili. La família va explicar que l’home patia una malaltia coronària greu. Ràpidament es

va muntar un operatiu de dotacions de la Policia Local, MMEE, bombers, SUM i la unitat canina de rescat de l’Associació de Voluntaris de Protecció Civil de l’Ametlla i es va iniciar la recerca per la zona.

El gos de rescat de AVPC (Grissom) ràpidament va detectar les emanacions de la persona seguint el rastre fins una casa d’una finca pròxima al lloc, do-

nyia dugui a terme les millores promeses”.

En aquest sentit, Pujols també va insistir que, finalment, “s’han pogut aplicar aquestes millores a la tercera línia d’alimentació, amb el canvi i instal·lació de noves proteccions i que molt aviat entrarà en funcionament un quarta línia que es troba al 60% de la seva execució i que en un any o un any i mig quedarà resolt i que suposarà al final una inversió de 500.000€”.

Així mateix, els responsables de Fecsa reunits amb l’alcalde van animar a totes aquelles persones o empreses que s’hagin pogut veure perjudicades amb les apagades del passat dia 25 d’agost, que presentin les reclamacions pertinents a l’oficina que Fecsa té a la nostra localitat, concretament a la cruïlla del carrer Benidorm amb el Ramon i Cajal i amb telèfon 977457396.

nant-se el cas de que l’home, estava en aquell indret sa i estalvi. En aquell mateix moment es va aturar tota la recerca a petició del desaparegut que, telefònicament, va comunicar a la policia que es retiressin tots els efectius i que només parlaria amb la seva psicòloga, la qual es va desplaçar al lloc i va aconseguir que l’home tornés al seu domicili.

Setembre 2009

|

pàg. 15

Un veí de l’Ametlla lluita per millorar l’accessibilitat de l’estació de RENFE Les seves discapacitats li impedeixen pujar sol als trens i després de mesos de lluita ha aconseguit que Renfe posi personal per ajudar-lo.

Carles Busquets continua la seva lluita perquè se li reconeguin els seus drets.

Francesc Callau Carles Busquets és un home de 59 anys que fa menys d’un any que s’ha traslladat a viure a l’Ametlla de Mar. Problemes de salut han fet que, finalment, s’hagi decidit a deixar junt amb la seva família el seu domicili habitual a Sant Cugat del Vallès per traslladar-se en busca de la tranquil·litat, el clima i la millor accessibilitat d’una casa a la urbanització Calafat.

Des d’uns anys ençà que pateix greus problemes cardiovasculars i coronaris que han desembocant en diversos infarts. Aquests problema s’ha vist agreujat quan una mala pràctica mèdica li va fer despertar i detectar una espina bífida.

Tot plegat ha fet que en els darrers anys s’ha vist reduïda de manera molt important la seva mobilitat, cosa que l’obliga a desplaçar-se sempre amb cadira de rodes o vehicle mecanitzat.

La freqüència amb què Carles Busquets ha de visitar els hospitals de Barcelona fan que habitualment hagi d’agafar el tren a l’estació de l’Ametlla de Mar, amb la dificultat afegida que li és impossible accedir al tren, donat que en moltes ocasions, tot i que molts tenen espai per a persones amb discapacitats físiques, no tenen instal·lat cap mecanisme per accedir al tren.

Aquesta mancança i d’altres com la manca d’accés per a minusvàlids a l’hora de creuar la via pel pas soterrat han fet que, des del passat mes de maig, Carles Busquets hagi mantingut una autèntica creuada amb RENFE, demanant unes millores a

l’estació i també en els trens. Durant aquests mesos, Carles Busquets s’ha sentit ignorat, faltat al respecte i insultat per l’empresa RENFE, fins que un dia, cansat que li recomanessin que es desplacés a l’Aldea, Cambrils o Tarragona, va amenaçar a l’empresa que es miressin el seu cas amb la sensibilitat que mereixia i que si no li feien cas, que s’encadenaria a la via amb el suport d’altres companys que pateixen mancances similars. Segons Carles Busquets, “l’Ametlla és un poble suficientment gran i amb diverses persones amb discapacitats com perquè donin solucions. No entenc perquè s’hi negaven en un principi i ens feien anar a altres pobles del voltant. Vaig haver d’amenaçar-los mitjançant una carta on els deia que seria capaç d’enganxar-me a la via del tren i que estava disposat a tot. Llavors sí, al cap de dos dies ja tenia una resposta dient-me que sí, que tindria l’ajuda que volia i de la que se’n poden aprofitar totes les persones amb discapacitats de la població”.

Fa pocs dies, el passat 14 d’agost, el responsable de la Gerència de Prestacions d’accessibilitat de Renfe li responia afirmativament a la sol· licitud de dos persones que l’ajudessin a pujar i baixar del tren quan hagi de viatjar, sempre que ho demani amb 48 hores d’antelació al telèfon de l’Oficina d’Atenció al Client 91 774 40 40 o a través de la pàgina web oca.accesibilidad@renfe.es.

A més d’aquest servei, des de RENFE li diuen que ja estan dissenyant

reformes a l’estació de l’Ametlla per solucionar els dèficits en matèria d’accessibilitat detectades.

Però la satisfacció per la fita aconseguida després de mesos de lluita va durar poc. Des del servei de prestacions d’accessibilitat, i després que els enviés una carta d’agraïment, l’informaven que el servei efectuat es realitzava de forma puntual i que no es podia fer de forma regular .Carles Busquets no està satisfet amb això i donarà un termini a l’empresa perquè apliqui mesures i si veu que no se’n surt, tornarà a insistir a través d’entitats i associacions perquè l’estació de l’Ametlla estiguin totalment condicionada a l’ús de minusvàlids.

A més, fa poques setmanes i després d’una denúncia al Síndic de Greuges, aquesta figura administrativa catalana va remetre la denúncia al Defensor del Pueblo, donat que després d’haver enviat un burofax a RENFE demanant explicacions, aquests encara no li han donat resposta dos mesos després, quan per llei ho havien d’haver fet abans d’un mes.

Busquets també ha recomanat als minusvàlids que reclamin a la taquilla de RENFE el descompte que per llei han de tenir els passatgers amb discapacitats que utilitzin el servei de RENFE, així com el seu acompanyant, després de comprovar que en alguns llocs, els acompanyants són obligats a agafar un bitllet normal sense descompte.

La Confederació Espanyola de Policia denuncia descontrol al port de l’Ametlla El Comitè de Tarragona de la Confederació Espanyola de Policia (CEP) ha emès un comunicat on denuncia el ‘descontrol’ que existeix als ports de la demarcació. La falta de vigilància els ha convertit en una entrada de droga i d’immigració il·legal, segons la CEP, que recorda que s’hi ha detectat la introducció de cocaïna en creuers de luxe i xarxes dedicades al tràfic d’haixix i immigrants des de les costes del

Marroc. La Confederació explica que el 2008, als ports de Deltebre (Baix Ebre), l’Ametlla de Mar (Baix Ebre) i Sant Carles de la Ràpita (Montsià) han desembarcat 139.400 passatgers, als quals ‘ningú ha controlat’.

La CEP explica que prova del que denuncien són les operacions policials que s’han dut a terme en els últims anys contra xarxes de narcotràfic i im-

migració il·legal. Així, el 2008 la Guàrdia Civil va desarticular una organització dedicada al narcotràfic d’haixix i immigrants il·legals procedent de les costes del Marroc, i el 29 d’abril d’aquest any la policia estatal va desarticular una organització dedicada al tràfic de droga en creuers de luxe procedents d’Amèrica del Sud. La Confederació denuncia que al lito-

ral de la demarcació de Tarragona hi ha onze ports esportius i cap compta amb presència de la policia estatal, encarregada del control d’entrada i sortida de persones del territori espanyol, tot i que va prometre ‘públicament’ la subdelegació del govern espanyol que al setembre de 2009 s’obriria una Comissaria al Port de Tarragona, ‘cosa poc probable’, segons la CEP.

Setembre 2009

| pàg. 16

Societat Telefónica Móbiles desmantellarà abans d’un mes l’antena de les escoles Consistori i empresa han arribat a un acord per fer front a l’alarma social provocada per la proximitat de la infraestructura al col·legi i que, alhora, permet que tothom tingui cobertura a la vila.

Araceli Domínguez Telefónica Móbiles SA pot retirar l’antena de telefonia mòbil situada a les escoles en el termini màxim d’un mes.

Aquesta és la conseqüència que han tingut les amenaces reiterades que els ha fet el govern municipal sobre tallar-los el subministrament elèctric d’un dia per l’altre si no desmantellaven la famosa antena de la discòrdia que ha provocat diferents contenciosos al llarg del temps des de la seva instal·lació al 1996. De fet, el subministrament va estar tallat durant uns dies aquest estiu, la qual cosa va possibilitar que consistori i l’empresa de telefonia negociessin en diferents reunions durant els mesos de juliol i agost per arribar un acord que permetés tenir cobertura a la població i, alhora, fer front a l’alarma social que ha provocat tots aquests anys que l’antena estigués tan a prop de les escoles, fins al punt que durant els últims mesos s’han recollit signatures demanant la seva retirada.

l’antena. A més, abans de l’acord dels últims dies, l’Ajuntament tenia pràcticament enllestit un requeriment per procedir a la clausura i al cessament de l’activitat però la possibilitat de deixar la població sense cobertura ha fet, finalment, que es busqués una solució alternativa que satisfés a les dues parts. Xavier Llambrich Bono, regidor de Medi Ambient, explicava que “ja fa un parell de mesos que estem en contacte amb Telefónica Móbiles pel trasllat de l’antena. El que passa és que diferents problemes tècnics han impedit que pogués ferse abans que comencés l’escola, com hagués estat la nostra voluntat.

Ara sembla que ho tenim ben encaminat i en les properes setmanes la companyia començarà la construcció d’una altra antena a l’aparcament nou que hi ha a l’entrada del poble, on també es podran ubicar altres antenes d’altres companyies. Penso que amb aquesta mesura se solucionarà el problema definitivament”.

Pressió mòbil El consistori, en les reunions prèvies a l’acord, per pressionar l’empresa, els va recordar que, malgrat tenir llicència d’obres, no tenien llicència d’activitats, tot i que a l’any 2001, la companyia de telefonia, aprofitant un error tècnic en el requeriment que l’Ajuntament va fer llavors per desmantellar la instal·lació, ha seguit fent funcionar

Aparcament d’entrevies Així, el nou emplaçament de l’antena, que es va decidir de manera definitiva al setembre, és l’aparcament d’entrevies (l’antic aparcament de camions al costat de l’AP-7) i l’acord per al seu trasllat està pràcticament enllestit.

Només falta finalitzar el projecte tècnic que possibilita el canvi d’emplaçament i que aquest sigui aprovat pel

L’Ajuntament pretén que la nova ubicació de l’antena serveixi per a totes les operadores.

consistori. En la redacció d’aquest projecte també es té compte que la companyia pugui exercir la seva activitat de forma legal. Després, s’ha d’instal·lar la torre i connectar-la a la xarxa elèctrica. La voluntat del govern municipal és que el nou emplaçament aculli a altres companyies de telefonia mòbil (Vodafone i Orange) perquè donin servei al seus usuaris. Però s’han de posar d’acord entre elles.

Si finalment arriben a un acord, en el cas d’Orange, la nova infraestructura podria substituir una altra antena polèmica, la del c/ Camarles, que també ha tingut preocupats al veïnat pels seus possibles efectes perniciosos sobre la salut en els últims anys.

La Cala Ràdio acumula 4.300 oients diferents d’audiència en els darrers 30 dies La darrera onda de la Fundació del Baròmetre de la Comunicació de Catalunya fa més visible que mai la ràdio municipal al nostre país. Així gairebé un 60% de les 30.000 persones entrevistades a Catalunya afirma haver escoltat la programació d’una emissora municipal durant els darrers trenta dies.

Les xifres es van fer públiques ahir en el transcurs de la tercera jornada d’eines per a la ràdio local que sota el títol, “Ús de les dades del Baròmetre per a ràdios de proximitat”, va comp-

tar amb la participació de la Fundació del Baròmetre de la Comunicació de Catalunya, entitat fundada per la gran majoria d’institucions, administracions i mitjans de comunicació del país i que s’encarrega de mesurar les audiències, els perfils dels mitjans i dels seus oients i els hàbits de consum de mitjans dels ciutadans de Catalunya.

En aquest sentit i pel que fa al nostre territori els resultats de la darrera onada del Baròmetre de la Comunicació ens deixa en una situació molt positi-

va, donat que atorga a les 9 emissores que formen part de l’Associació d’Emissores Municipals de les Terres de l’Ebre, subscrites únicament a les comarques del Baix Ebre i Montsià, una audiència de 32.000 oients que ens han escoltat en alguna ocasió al llarg dels darrers 30 dies, la qual cosa ens converteix en capdavanters a les nostres comarques. Pel que fa a la Cala Ràdio, l’audiència acumulada en els darrers 30 dies es de 4.300 oients, el que significa el 56’5% de tota la població.

Setembre 2009

|

pàg. 17

Pesca L’arrossegament no faena divendres com a mesura per forçar els preus del peix La decisió, presa de forma conjunta amb altres confraries, ha forçat que pugin els preus dijous però és fa de forma provisional i depèn del temps que faci la resta de la setmana.

Els pescadors busquen solucions a la caiguda dels preus del peix.

Araceli Domínguez Les barques d’arrossegament de l’Ametlla de Mar no van sortir a pescar divendres 4 de setembre com a mesura de pressió perquè els preus del peix pugessin dijous al mercat.

La iniciativa, en efecte, va tenir bons resultats perquè es va aconseguir revalorar mínimament el preu del peix a la llotja.

Decisió conjunta Aquesta decisió es va prendre després que alguns presidents de diferents confraries de la demarcació de Tarragona es posessin d’acord de forma conjunta per dur-la a terme.

De moment s’hi han afegit l’Ametlla, l’Ampolla, les Cases d’Alcanar, Sant Carles de la Ràpita i Vinaròs. De fet,

la idea va sorgir d’aquesta última confraria que va demanar a Sant Carles, per proximitat, el seu recolzament. I Sant Carles va demanar alhora el recolzament als municipis inclosos en la Federació de Confraries de Tarragona. D’aquests, van trobar adequada la mesura els que ja us hem anomenat i no van voler afegir-s’hi Cambrils i Tarragona. Joan Llambrich, patró major de la Confraria de Pescadors de l’Ametlla de Mar, explicava que “d’una banda, aconseguim que munti el preu del peix i, d’altra, fem que es conservi la mar en la mesura del possible essent només un dia que es fa la parada. Però aquesta iniciativa només es pot dur a terme ara que bona hora, al setembre i potser a l’octubre”.

Diada a Catalunya En efecte, l’aturada de divendres seguia vigent la setmana següent d’iniciar-se però perquè coincidia que divendres era festiu a tot Catalunya (Diada de l’11 de setembre). De cara a fer aquesta iniciativa altres divendres, és una qüestió simplement de mirar cap al cel per saber quin temps fa, com bé deia el patró major. Possiblement, la resta de setembre es pugui seguir fent i també a l’octubre perquè el vent amaina i de dilluns a dijous al matí les barques poden sortir a la mar. Però de cara a l’arribada del temps més fred, molts dies fa mal hora entre setmana, essent impossible que surtin barques, amb la qual cosa si divendres fa bo s’ha d’aprofitar per pescar.

Grup Balfegó rebutja la protecció de la tonyina i la seva exclusió del comerç internacional La possibilitat que la tonyina vermella sigui inclosa en la llista del CITES (conveni internacional que regula el comerç d’espècies amenaçades) ha fet saltar totes les alarmes entre les empreses pesqueres del sector.

Grup Balfegó ha criticat la mesura que no reflecteix l’augment de les pesqueries a partir de 2005.

Els dos vaixells tonyinaires del Grup Balfegó al port de l’Ametlla de Mar.

Agències/Araceli Domínguez En un comunicat, el grup Balfegó argumenta que no existeixen informes científics que aconsellin tan dràstica mesura i assegura que la voluntat dels ecologistes i partits que defensen la inclusió de la tonyina vermella en la llista del CITES es basa en el descens de la població reproductora registrada a partir de l’any 2000. A més, Juan Serrano, director general de Grup Balfegó, ens explicava que “davant la intoxicació mediàtica que estan duent a terme algunes ONG,s autodenominades ecologistes i que estan secundades per alguns països com Mònaco i França, des de Grup Balfegó volem dir que existeix una desinformació total en relació a la biomassa de tonyina que existeix al nostre calador mediterrani occidental perquè hi ha uns informes científics de la Dra. Ana Gordoa del CSIC que demostren que no només no ha baixat la biomassa de tonyina entre el 2000 i el 2008 en el calador balear sinó que, a més, a partir del 2005 hi ha índexs d’una recuperació que és del tot manifesta al 2008. D’altra banda, hi ha un pla de recuperació de la Comissió Internacional per a la Protecció de la Tonyina Atlàntica

(ICCAT) que es va posar en marxa al 2006 que ha permès que es deixin de pescar milions d’exemplars joves que començaran a reproduir-se a partir de l’any que ve”. Tanmateix, aquest pla de recuperació obligava a reduir i implantava mesures de control per a intentar assegurar el seu compliment.

Oportunisme francòfon Al marge d’aquests aspectes, el grup industrial tonyinaire de l’Ametlla de Mar critica l’oportunisme d’alguns països, el suport dels quals a la mesura considera sorprenent. “Mònaco, essent un país riberenc, no s’ha volgut involucrar mai en la gestió de la tonyina a través de l’ICCAT i ara surt dient que s’ha de salvar el món. I França, a la qual demanem reiteradament que redueixi la seva flota no ho ha fet i, és més, al 2007 sobrepesca més de 4000 tones de tonyina que no torna a la mar. Abans d’anar al CITES, que torni aquestes tones i, de pas, que redueixi la seva flota. Però, sembla ser que això tindria un pes polític important per al Sr. Sarkozy . I ja se sap, mal de molts, cònsol de francesos”. El Grup Balfegó afegia que, per aquests fets exposats, cap dels dos

països tenen mancança d’autoritat moral per a fer aquesta sol·licitud.

Oportunitat única Balfegó considera que la proposta d’incloure la tonyina vermella a la llista del CITES representa perdre una oportunitat única perquè ara és el moment ideal perquè la Unió Europea, seguint l’exemple d’Espanya, propiciï un canvi d’actitud en la resta d’Estats membres perquè redueixin i controlin la seva flota i, de pas, demostrar al món i a la resta de països contractants de l’ICCAT que es poden gestionar els recursos naturals amb responsabilitat, i d’aquesta manera contribuir al benestar nutricional, econòmic i social d’una població mundial en constant creixement.

Actuació responsable El comunicat clou assegurant que els països i companyies pesqueres que estan actuant de forma responsable són els primers interessats en complir amb les quotes de pesca i bandejar les actituds il·legals que posen en risc tant a l’espècie com a la nostra pròpia activitat. Només així, afegia Serrano, es poden tenir caladors sans com es veurà enguany que existeixen al Mediterrani Occidental.

?

Setembre 2009

| pàg. 18

Entrevista

Andreu Martí i Garcia Andreu Martí i Garcia va néixer l’any 1964. Després d’acabar els seus estudis universitaris, l’any 1987 va formar part de la primera llista a unes eleccions municipals. Des de llavors, ja són 22 anys dedicats a la política, alternant govern i oposició, i els darrers sis anys com a alcalde.

Què recorda d’aquells primers anys de democràcia? Què feia vostè l’any 1979, any en què es van dur a terme aquelles primeres eleccions municipals?

Tenia 14 anys, estudiava al Seminari de Tarragona i suposo que tenia les preocupacions de qualsevol xiquet d’aquella edat, passar-m’ho bé amb els amics i anar aprovant per evitar que ma mare em renyés. D’aquella època recordo bàsicament el dia que va morir Franco, que vam fer festa a l’escola, i el dia que va venir Suárez a fer un míting en plena campanya electoral de les eleccions generals del 77. Aquests eren els anys previs, i de les primeres eleccions municipals recordo l’expectació i incertesa que es va crear al poble ja que la gent tenia ganes d’un canvi.

Era conscient del canvi que allò suposava. S’interessava per la política?

La política m’interessava el mateix que a qualsevol nen d’aquella edat, ben poc. Tot i això, com li he dit abans, per molt que fos un xiquet en aquells temps era difícil desvincular-se del que estava passant políticament i socialment. El franquisme va ser un moviment tan convuls i fatídic de la nostra història que la mort de Franco va significar l’inici d’un alliberament social sense precedents. i a partir d’allí els ciutadans vàrem començar a guanyar una sèrie de drets socials, cívics i laborals que ens van conduir cap a una millora de la nostra qualitat de vida.

Quan entra en política i què el fa prendre aquesta decisió?

Vaig començar en el món de la política a l’entrar a la llista electoral per les municipals de l’any 1987, recent sortit de la universitat. Tenia 23 anys i una gran inquietud per treballar pel meu poble i aconseguir nivells de benes-

tar més alts. Simpatitzava amb CiU, el partit que sempre ha representat les meves conviccions ideològiques i Pere Margalef i Vicent Boquera, homes forts del partit al municipi, em van venir a buscar per integrar la seva llista. I ,evidentment, jo vaig acceptar encantat.

Després de molts anys de majoria absoluta, un pacte entre PP, PSC i Verds deixa CiU a l’oposició. Com ho recorda?

No l’enganyaré si li dic que tinc un mal record. Pensi que coincideix amb la meva arribada a l’Ajuntament i em va truncar les ganes de ser regidor al govern i de fer el que més desitjava, treballar per la Cala. Inicialment em va sorprendre, doncs no creia que aquests tres partits tinguessin l’entesa suficient com per dur a terme aquest pacte.

Automàticament després arriba la moció de censura on un pacte CiU i els Verds treu l’alcaldia a Joan Font. Aquella va ser una de les èpoques més convulses de la política local?

Personalment no vaig acabar d’entendre moltes de les actituds que va generar aquella moció, tot i que sí que vaig notar que s’estava trencant el poble i que alguna cosa fallava. Hi va haver gent que va actuar de manera desmesurada, quan estàvem actuant de manera legal, ja que tant legítim era presentar aquella moció com que un any i mig abans haguessin pactat tres partits per deixar fora al cap de llista més votat. Governar comporta prendre decisions i prendre decisions comporta assumir certs riscos i en aquell moment vàrem pensar que el pacte amb els Verds, tot i ser un risc, era el millor escenari polític per al municipi. No me’n penedeixo de res, ara bé, amb la perspectiva que em donen els anys, ara no ho faria.

Andreu Martí i Garcia.

En política s’ha de saber esperar i les presses mai són bones.

Després de la marxa de Pere, vostè es queda al capdavant d’un partit amb vocació de govern, però que per primera vegada albirava quatre anys a l’oposició.

Què calia fer?

Sobretot tornar a posar els fonaments que ens havien de posicionar com una alternativa vàlida al govern.

Vam crear una llista integrada per persones amb vocació de servei, amb ganes i il·lusió per treballar en pro del nostre poble. Vam treballar molt dur a nivell de militància i vam

fer una oposició constructiva però constant de l’acció del govern del PP. Vam estar 4 anys explicant a la ciutadania no només el que consideràvem que feia malament el govern, sinó també quines serien les nostres propostes en cas d’accedir al govern l’any 1999. Però sobretot vam fer molt bé una cosa que considero bàsica en política: escoltar la gent.

Com va ser aquella legislatura de majoria del PP? L’Ametlla era un dels pocs municipis catalans governats pel PP, que en aquella època presidia el govern d’Espanya amb l’Aznar al capdavant.

Setembre 2009

Si a això li sumem el fet que la legislatura va coincidir amb els índexs de creixement econòmic més alts de la història del país, podem concloure que aquell govern municipal no va saber aprofitar cap d’aquests dos factors tan rellevants per aconseguir finançament i el poble es va quedar estancat, sense poder tirar endavant els grans projectes pendents.

El 1999 tot i guanyar les eleccions, es veuen una altra vegada a l’oposició per un pacte entre PSC i PP. Què recorda de les converses pels pactes?

Vam intentar governar i van haver converses, però crec que en aquells moments el pacte estava beneït i poc van importar les nostres propostes ni els nostres objectius de govern. Aquests quatre anys van ser una lliçó que tothom que es dedica a la política hauria d’aprendre en alguna ocasió. Havíem guanyat les eleccions i malgrat pensàvem que podíem governar, ja que la gent ens havia votat, no ho faríem. Vistos els resultats electorals, que ens van portar a guanyar a un govern en majoria absoluta, cosa que no és gens fàcil, vam concloure que la feina feta des de l’oposició anava per bon camí i això ens va donar la força suficient per poder continuar treballant amb la mateixa convicció de sempre.

L’Antonio Espuny va ser l’acalde d’aquella legislatura tot i tenir un sol regidor. Quina valoració en fa?

Sempre he pensat que va ser un pacte amb l’únic objectiu d’evitar que governés CiU, la llista més votada. Amb aquest únic objectiu i sense ni tan sols presentar un programa conjunt de govern a la ciutadania, era relativament senzill preveure el fracàs de la seva acció de govern. Reconec que em va fer ràbia veure com pobles veïns tiraven endavant grans obres i projectes i la Cala es quedava estancada un cop més.

Tan malament ho van fer PSC i PP perquè després l’any 2003 vostès recuperessin l’alcaldia amb un pacte amb ERC?

|

pàg. 19

Més enllà dels partits i de les persones que els dirigeixen, la ciutadania té en compte les accions que els governs duen a terme. La gent vol que se’ls hi resolguin els problemes quotidians i que s’aconsegueixin quotes de benestar cada cop més altes. Si això no passa, per la raó que sigui, la gent busca una altra alternativa i en aquell moment gran part del poble va creure novament en nosaltres.

La majoria absoluta de 2007 vol dir que vostès van saber vendre millor que ERC la feina de tot l’equip de govern?

El pacte de vostès amb ERC va ser segons els republicans un pacte forçat perquè no pactessin amb el PP. Ho tenien fet amb el PP?

Quins aspectes destacaria més de la seva tasca al govern al llarg d’aquests més de sis anys?

Miri, si ho haguéssim tingut fet no haguéssim governat 4 anys amb ERC, ho haguéssim fet amb el PP. El pacte amb ERC es va definir per dues raons ben concretes: la gran sintonia que vam tenir amb els seus dirigents locals i l’acceptació com a objectius de govern d’una gran part del nostre programa electoral. També és cert que en un moment determinat ERC, PP i PSC es van reunir i van parlar de pactar entre ells tot i que crec que no hagués estat bo per a la salut del poble.

Al llarg d’aquesta legislatura tot l’equip de govern va haver de passar pels tribunals davant del requeriment del fiscal per un possible cas de prevaricació a instàncies del PSC. Que se sabés el resultat del cas setmanes abans de la campanya electoral, creu que va ser fonamental?

Havia un cert ressentiment i es volia atacar on no hi havia motiu. La justícia ens va donar la raó i més si partim de la base que vam desbloquejar temes imprescindibles pels ciutadans, mentre altres feien un doble llenguatge. El promotor va pagar el clavegueram de Tres Cales i vam aportar una solució. Ho vam passar malament.

Haver-li d’explicar a la teva família el perquè t’ha vist als jutjats per la tele és difícil. De totes formes crec que no va tenir cap transcendència a nivell electoral, la ciutadania va pensar que hi havia hagut una bona acció de govern i en aquesta línia es va expressar. En política no tot s’hi val.

Crec que no. Els ciutadans van premiar als dos grups que estàvem al govern en detriment dels que estaven a l’oposició. El que passa és que aquest suport va ser proporcionalment major per a nosaltres. És de sentit comú.

Treballem cada dia per tirar endavant molts projectes concrets, encara que m’és difícil poder escollir-ne un. Em fa molta il·lusió haver sigut el primer poble de Catalunya en haver finançat els llibres escolars al 100%, les ampliacions dels centres educatius i el nou complex esportiu, i també veure com ben aviat podrem gaudir d’un nou CAP, d’una residència d’avis de primer nivell, de la piscina coberta, d’un aparcament soterrat o del pulmó verd que significarà el parc del Bon Repòs. Però per damunt de tots vull destacar el diàleg, la participació i la pau social. Penso que som un govern de tots i per a tots i hem escoltat i atès a tothom per igual, indiferentment de la seva ideologia o procedència.

Quan vaig ser regidor per primera vegada el poble estava dividit i avui, per sort, tots plegats tenim un tarannà diferent que ens permet fer de les discrepàncies una eina per millorar i no per dividir.

Darrerament s’ha vist algun canvi de timó important en l’acció de govern. El medi ambient és prioritari per a vostè?

En anys anteriors, a la dècada dels 80 i sobre tot als 90, possiblement no es va prestar tota la atenció que calia al tema mediambiental i ara, encara som a temps.

A la Cala tenim un entorn espectacular que cal protegir i posar en valor. És sembrar pel futur i una prioritat absoluta per a nosaltres.

?

Seria capaç de descriure’ns el model de poble que voldria arribar a aconseguir?

Un poble en el que la qualitat de vida estigués per damunt de tot, en el que sigui possible un equilibri entre la convivència dels caleros i els nouvinguts, entre l’economia i els sectors productius més tradicionals, entre els valors naturals i la possibilitat de trobar oportunitats. Hem de conjugar aquest equilibri per viure i per tenir oportunitats i possibilitats econòmiques. Hem de créixer poquet i bé

Què li ha suposat assumir durant els darrers dos anys la presidència del Consell Comarcal del Baix Ebre?

Ha estat un repte personal. És la primera vegada que un calero assumia aquest càrrec i, per tant, tot el que suposa de responsabilitat i representativitat. Sobretot ha servit perquè el poble se n’hagi beneficiat. En una època de crisi com l’actual, la presidència m’ha donat més força per poder buscar oportunitats pel poble.

Agraïm aquesta entrevista amb l’actual alcalde el Sr. Andreu Martí, amb la que tanquem la roda de converses i records mantinguts aquest any amb motiu del 30è aniversari dels ajuntaments democràtics.

Setembre 2009

| pàg. 20

Medi Ambient L’Obra Social de Caixa Catalunya recomana la creació d’una reserva marina a l’Ametlla de Mar Aquest organisme presenta el Pla de Gestió del Litoral de l’Ametlla de Mar on s’analitza l’estat de conservació de 3.578 hectàrees, i on destaca la proposta de creació d’una reserva marina per recuperar els estocs perquers i protegir la posidònia.

El port de l’Estany serà un dels primers indrets on s’actuarà amb mesures de conservació.

Premsa Caixa Catalunya/ Araceli Domínguez L’Obra Social de Caixa Catalunya mitjançant la seva àrea dedicada al Medi Ambient, abans compresa en la desapareguda Fundació Territori i Paisatge, va presentar el passat 2 de setembre el Pla de gestió del litoral terrestre i marí de l’Ametlla de Mar en el que com a principal recomanació es proposa la creació d’una reserva marina en aquesta zona. La presentació del pla la van fer de manera conjunta director de l’Àrea de Medi Ambient de l’Obra Social de Caixa Catalunya, Miquel Rafa i l’alcalde de la localitat, Andreu Martí al que van acompanyar Guillem Mas, redactor del pla i tècnic de l’Associació Nerea, i el regidor de Medi Ambient, Xavier Llambrich.

Encàrrec municipal El pla de gestió, encomanat per l’ajuntament de l’Ametlla de Mar a finals de l’any 2008, analitza la situació actual de les zones naturals del litoral de l’Ametlla de Mar i el seu fons marí fins a 35 metres de fondària. En total, s’han revisat 3.578,25 hectàrees de terreny (937,5 de terrestres i 2.640,75 de marines) identificant i zonificant les diferents àrees naturals del municipi i establint després diferents objectius de gestió per a cada una. Andreu Martí va dir que “sempre hem dit, ho han dit els nostres avantpassats i ho diem ara i en el futur que la nostra costa presenta uns valors de primer nivell. Per això que vam voler posar en les mans dels millors professionals, com són els

Presentació del Pla de Gestió del Litoral celebrat al Centre d’Interpretació de la Pesca.

de l’Obra Social, aquest plantejament. Finalment van concloure que s’havia de dur a terme aquest pla de gestió”. Martí va afegir que a l’equip de govern li afalaga molt que les conclusions a les que ha arribat aquest pla coincideixen fil per randa amb els objectius de sostenibilitat ambiental que s’ha marcat el municipi.

Revelació extraordinària L’estudi de l’Obra Social de Caixa Catalunya revela que el litoral de l’Ametlla de Mar presenta uns valors naturals de primer ordre tant en la part terrestre com en la marina. Miquel Rafa explica que “en certa manera s’ha reparat un greuge històric que havia patit l’Ametlla perquè té un litoral des del punt de vista ambiental extraordinari, comparable als millors trams del litoral català i la Costa Brava, com s’ha posat de manifest mitjançant aquest estudi. Les propostes que fem van en el sentit de donar-los el valor que es mereixen perquè el municipi pugui treure el màxim de partit com a atractiu turístic i pugui gestionar millor tots aquests valors de forma sostenible de cara al futur”. Amb aquesta conclusió l’estudi proposa una sèrie d’actuacions que podrien comportar la creació d’una àrea marina protegida en aquesta zona. A més, Rafa va dir que li ha sorprès gratament el compromís i la voluntat ferma del

consistori, el qual ja ha manifestat la seva intenció d’implementar les propostes d’aquest pla en el marc d’un procés de diàleg amb les diferents entitats local, en especial amb la Confraria de Pescadors i intentant implicar a diferents administracions i entitats privades pel que fa a la qüestió econòmica. El pla també proposa la recuperació dels estocs pesquers i la protecció de la praderia de posidònia del municipi, la més important de Catalunya. Aquestes mesures afavoririen la continuïtat de la pesca, una activitat arrelada a la història i al caràcter de la població.

Antigues llacunes A més, es proposa recuperar les antigues llacunes que hi havia a l’Estany Gros, l’Estany Tort i l’Estany Podrit, i eliminar la gambúsia de les llacunes litorals, així com posar en valor la presència d’espècies endèmiques de peixos d’aigua dolça de les Terres de l’Ebre en perill d’extinció, com el fartet i el samaruc.

També s’inclou una recomanació per mantenir els espais no urbanitzats actuals a través de les eines de planificació municipal i les estratègies de custòdia del territori i per aplicar mesures d’integració paisatgística a les edificacions i urbanitzacions.

Una altra proposta que es recomana és mantenir el camí de ronda del litoral.

Setembre 2009

|

pàg. 21

Els contenidors soterrats estrenaran el 2010 a la vila nament tot i que en alguns llocs del casc antic de difícil accés encara el sistema de recollida s’haurà de fer mitjançant els contenidors de superfície”.

S’està enllestint la instal·lació de les noves illes de contenidors.

En aquests dies es fan els últims clots que han d’acollir el nou sistema que soterra els contenidors per millorar la imatge dels espais de reciclatge.

Araceli Domínguez En aquests dies s’estan ultimant els detalls per tenir enllestit el nou sistema de reciclatge que, definitivament, s’estrena a començaments d’any després de patir diferents endarreriments. En concret, s’estan acabant de fer els últims clots que han d’acollir aquestes instal·lacions.

Xavier Solé, tècnic de Medi Ambient, explicava que “estem ja en la recta final d’aquest procés. A començaments de l’any vinent estarà instal· lat al 100% aquest sistema i, per tant, ja es podrà posar en funcio-

Cinc matèries Els nous contenidors han de servir per reciclar diferents tipus de residus com ara plàstic, vidre, paper i cartró i matèria orgànica i substitueixen els de superfície. El retard ha estat motivat perquè l’Ametlla de Mar s’ha afegit al sistema Easy que facilita el buidatge i la neteja dels contenidors i que està regulat pel Consell Comarcal del Baix Ebre, que proveeix a les diferents poblacions ebrenques dels camions i operaris, i és un sistema que comparteixen els diferents municipis de tota la comarca. A més, també s’ha volgut esperar a posarlos en funcionament per a després de l’estiu perquè s’ha considerat que no és una època gaire bona per als canvis dels veïns i dels turistes respecte als hàbits de reciclatge.

Sistema mixt Malgrat tot, aquests contenidors soterrats no es podran posar per tota

la població, com apuntava Solé. Al casc antic, per exemple, seguiran en funcionament els de superfície perquè els camions de recollida de residus no tenen prou espai per a passar. Així, el nou sistema de recollida serà un sistema mixt entre soterrats i de superfície. De buidar aquests s’encarregarà un vehicle llançadora que durà els diferents materials fins als camions més grans.

Potenciar el reciclatge La Regidoria de Medi Ambient espera que aquest nou sistema potenciï encara més el reciclatge perquè es redueixi al mínim els residus que van a l’abocador i s’augmentin al màxim les matèries que es reciclen. Aquesta mesura té dos conseqüències positives molt importants: d’una banda, l’impacte sobre el medi ambient es minimitza i, d’altra, la factura de l’abocador baixa gràcies a la comercialització dels subproductes que es generen amb el material reciclat. En total, hi haurà 18 illes de contenidors a tota la població. També les urbanitzacions, Tres Cales i Calafat, comptaran amb la seva illa a la zona comercial.

47 l/m² a La Cala on no plovia notòriament des de l’11 d’abril L’aiguat va anar acompanyat per calamarsa amb pedres de gran mida.

Calamarsa acumulada als carrers.

F.Callau La treva en l’episodi de calor que aquest dimarts dia 25 d’agost va suavitzar les temperatures al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre va portar aigua i pedra a la costa del Baix Ebre, especialment al Perelló i l’Ametlla de Mar, on van caure 47,8 litres per metre quadrat en poc més de mitja hora, molt més del que havia plogut en els últims quatre mesos.

La tempesta, amb molta càrrega elèctrica, va anar acompanyada de pedra i va fer caure quatre planxes de la teulada dels mòduls prefabricats del centre d’atenció primària (CAP) provisional a Ribes Altes 2a fase.

En quant a la resta de la demarcació, els ruixats anunciats amb prou feines van remullar la majoria de municipis del litoral. Però al nord de la costa de l’Ebre una tempesta contundent va descarregar amb força aigua i

calamarsa entre la una i les dues del migdia. L’estació meteorològica de l’Ametlla de Mar va registrar 47,8 l/ m², i al Perelló van caure 35,8 l/m², en tots dos casos amb pedra grossa. La tempesta va fer baixar algunes rieres, va obligar a aturar els vehicles que circulaven per l’autopista AP-7 i la N-340 i va donar feina als bombers del parc de l’Ametlla, tot i que només van haver de fer sortides per casos de petites inundacions en un hotel i una botiga de la Plaça Catalunya en què s’havia acumulat aigua, així com per a la neteja d’alguns desguassos embossats. L’incident més destacable es va produir a les instal·lacions provisionals del centre d’atenció primària i, segons fonts municipals, la calamarsa també va fer malbé persianes i mobiliari de plàstic de les terrasses. La Policia Local de l’Ametlla de Mar va posar quatre patrulles a disposició dels ciutadans, havent

de tallar durant algun temps el trànsit rodat d’alguns carrers del centre urbà a causa de la quantitat d’aigua acumulada.

L’afectació principal a causa de la pluja fou el tall en el subministrament elèctric que van haver de patir els abonats de les companyies elèctriques que , en alguns casos, van superar les 8 hores.

El cas és que a l’Ametlla i al Perelló no plovia des del 14 de juliol, quan en cadascuna de les dues estacions meteorològiques es van registrar 1,8 l/m², i no ho feia amb ganes des de l’11 d’abril, quan en el cas de la Cala van caure uns 16 l/m².

Ahir també va ploure amb generositat en diversos punts del Montsià, com ara a l’illa de Buda i Mas de Barberans. A la resta, gairebé res a l’interior i molt poca cosa a Tarragona (mig litre a l’estació del Complex Educatiu).

Setembre 2009

| pàg. 22

Cultura i espectacles L’Ametlla de Mar ret homenatge als alcaldes del període democràtic durant la Diada L’acte d’homenatge als edils que han passat pel consistori des que va tornar la democràcia fou un dels actes més destacats d’aquest Onze de Setembre a la població.

Araceli Domínguez L’Ajuntament de l’Ametlla de Mar va organitzar diferents actes per commemorar l’Onze de Setembre, Diada Nacional de Catalunya. D’una banda, tenien lloc els actes tradicionals d’aquesta data tan significativa per al poble català com són, pel matí, la concentració d’autoritats a l’Ajuntament i la posterior desfilada fins la Plaça Catalunya per fer l’ofrena floral i l’homenatge a la Senyera.

Enguany, els encarregats d’hissar la bandera foren els tres alcaldes que han estat al front de la vila durant el període democràtic: Pere Margalef, Joan Font i Antonio Espuny que també van rebre un petit homenatge per

L’homenatge als alcaldes dels ajuntaments democràtics va centrar els actes de la Diada.

la seva contribució a la consolidació de la democràcia, commemorant així els 30 anys d’ajuntaments democràtics.

Segons Andreu Martí, Alcalde de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, “són tres persones que conjuntament amb els seus equips de govern van entregar una part de la seva vida per poder fer realitat moltes de les coses que avui tots gaudim. Tres persones que tot i formar part de tres partits diferents,

en tot moment van obviar aquesta condició i van actuar moguts només per un únic motor: la voluntat irrenunciable de fer tot el que estès a les seves mans per deixar el nostre poble una mica millor del que el van trobar”.

Altres activitats d’aquesta diada festiva foren la jornada de portes obertes a les fortificacions de la Guerra Civil que va congregar 900 persones a Port Olivet i, a la nit, el concert de Miquel del Roig a la Plaça Nova.

Els alcaldes homenatjats van ser els encarregats d’hissar la senyera.

Setembre 2009

|

pàg. 23

L’exposició Cultura i Turisme tanca amb gairebé 6.000 visites aquest estiu Aquesta mostra col·lectiva de pintura ha tingut un públic d’excepció en els infants que han acudit a la sala atrets sobretot pels capgrossos Sant Jordi i el Drac.

Araceli Domínguez Divendres 28 d’agost, gairebé dos mesos després de la seva inauguració el dia 3 de juliol, va tancar l’Exposició Cultura i Turisme després de rebre en aquest temps quasi 6000 visites. Aquesta exposició temporal que enguany arribava a la seva 23a edició, pretén donar a conèixer als visitants tots els atractius culturals, turístics i gastronòmics de la nostra vila perquè siguin conscients que l’Ametlla de Mar no només és un

Els treballs de l’Associació de Dones Endavant han estat una part important de l’Exposició Cultura i Turisme.

petit poble de la Mediterrània amb cales excepcionals sinó que, a més, gaudeix d’una vida cultural en constant efervescència i ja té una història pròpia malgrat ser una vila amb un recorregut independent curt.

Homenatge a Ximo i Benaiges Aquesta exposició, organitzada per la Regidoria de Cultura i en la que també hi col·labora la Regidoria de Turisme, durant la seva inauguració va retre homenatge enguany als pintors locals Ximo i Benaiges lliurantlos els premis La Farola 2009 per la seva trajectòria d’imatges, sempre fidel a la nostra localitat, i per ser precursors d’aquest tipus d’exposicions col·lectives de pintura que es fan a la localitat. “Fem un balanç molt positiu pel que fa al número de visitants.

Penso que els hi donen un ventall ampli i variat de referents per poder conèixer millor la vila. A l’exposició es van poder contemplar un recull de quadres d’artistes locals i d’arreu de l’estat espanyol, una mostra de manualitats de l’associació Dones

Endavant i una col·lecció de tenalles de la corona catalano-aragonesa cedides pel Museu de Ceràmica de l’Ametlla de Mar. Igualment, el visitant va poder veure les fotografies que es van presentar al 9è concurs de Fotografia Paisatgística de les Terres de l’Ebre i una mostra de productes turístics i aliments típics de la nostra gastronomia. També es va exposar una petita selecció del nostre folklore més festiu encapçalada pels capgrossos Sant Jordi i el Drac que van atreure sobretot al públic infantil i, de retruc, va fer augmentar el número de visitants en arrossegar les seves famílies”, explicava Mari Carme Martí, regidora de Cultura.

Fins l’any que ve Ara fins al 2010 no podrem gaudir de nou d’aquesta exposició que ja ha esdevingut tot un clàssic dels estius a La Cala i que, tot i que és una mostra temàtica amb assumptes recurrents al voltant de la vila, sempre sorprèn al visitant per les diferents mirades i perspectives dels que hi participen.

Tres Cales celebra les festes d’estiu en clau lúdica i esportiva L’associació de veïns Urbamar amb la col·laboració del consistori va preparar unes festes per a tots els gustos que mostren com l’estiu a les urbanitzacions es viu amb molta intensitat.

Araceli Domínguez Dissabte 8 d’agost els veïns van rebre un primer aperitiu del menú de festa amb la I Marató Popular que

va tenir un gran èxit de participació.

També des del dia 1, i fins al dia 12 d’agost, es va disputar el torneig de Futbol 2009 Tres Cales. Precisament, coincidint amb aquest últim dia de torneig, les festes començaven de forma oficial amb una degustació de paelles al parc públic de Tres Cales.

Dijous 13 ja es van succeir les activitats de forma més continuada al parc que tot just fa un any que es va inaugurar i que ja s’ha convertit en l’epicentre de la vida social i lúdica de la urbanització. Entre els esdeveniments organitzats destaquen el campionat de petanca, la gimcana aquàtica, la pinyata infantil, la xocolatada i l’actuació dels pallassos.

Santa Missa i Processó El dia 14, al castell de Sant Jordi, a la tarda, es va celebrar la santa missa i la processó amb la immersió de La processó subaquàtica ja s’ha consolidat com un dels actes més emotius de les festes.

la Mare de Déu per part d’un equip de bussejadors. Després es va fer un sopar de germanor que va ser el preludi del típic ball que anima les nits d’estiu i que va encarregar-se d’amenitzar el conjunt Da-Net. Joan Pere Gómez Comes, regidor de Relacions amb les Urbanitzacions, deia sentir-se “molt orgullós com a regidor d’aquesta àrea perquè s’ha aconseguit que hi hagi una gran activitat lúdico-festiva a les urbanitzacions gràcies a les associacions de veïns. L’Ajuntament hi col·labora, no organitza la festa, i que els barris i els veïns muntin unes festes tan complicades de preparar i en les que hi participi tanta gent demostra que la vida social ha renascut després d’un parèntesi en l’oblit. Això vol dir que la vida a la urbanització gaudeix de bona salut”. Finalment, el 15 d’agost, al Castell de Sant Jordi van finalitzar les festes de Tres Cales amb una cantada d’Havaneres i rom cremat per acompanyar-les.

@

Setembre 2009

| pàg. 24

Joventut

El casal Al setembre, a xalar posa fi a les activitats infantils d’estiu

50 nens i nenes van aprofitar els dies prèvis a l’inici del curs per conèixer aspectes que ajudin a milorar el nostre medi ambient i a incidir en el reciclatge.

El casal va incidir en la cura amb el medi ambient d’una manera natural i senzilla, reutilitzant materials procedents del reciclatge per contribuir a un món més net.

Francina Gamundi El casal Al setembre, a xalar que organitzaven de forma conjunta les Regidories de Joventut i Educació va tancar portes el dia 10 de setembre, quatre dies abans que comencés el curs escolar. Els 50 nens que hi van participar s’ho van passar d’allò més bé durant el tallers i les activitats manuals que es van dur a terme! Van poder experimentar, per exemple, amb diferents materials, a vegades nous per ells, que procedien del reciclatge. D’aquesta manera, el casal ha incidit en la cura amb el medi ambient d’una manera natural i senzilla,

inculcant-los sobre la importància de reutilitzar els materials per contribuir a un món més net.

L’esport, l’estrella invitada S’ha de dir que l’esport ha estat l’estrella invitada al Casal perquè en aquestes edats és molt difícil mantenir-los asseguts i concentrats fent una manualitat. Ells prefereixen jugar, saltar, córrer i, en definitiva, no parar quiets!

L’últim dia és va fer un berenar de germanor i es van fer jocs d’aigua, guerra de globus, pistoles... Joan Pere Gómez Comes, regidor de Jo-

ventut, va poder observar in situ que tots els nens s’ho passaven molt bé. “És un goig veure’ls gaudir i riure.

Per poc que puguem hem de mantenir i consolidar els casals perquè són vitals tant pels pares com per als fills”.

Recordem que el casal Al setembre, a xalar suposa una iniciativa municipal innovadora pel que fa al tema de la conciliació laboral i familiar en els dies previs a l’inici del curs escolar quan les activitats d’estiu s’han acabat i molts pares no tenen on deixar el seus fills.

Setembre 2009

|

pàg. 25

Turisme L’Ametlla commemora 25 anys de la Diada de l’Arrossejat 52 participants en el concurs i 1.500 racions d’arrossejat a les degustacions demostren la vigència d’aquesta festa gastronòmica.

Francesc Callau La 25a edició de la Diada de l’Arrossejat va convocar el passat 22 d’agost una de les gentades més importants dels darrers anys. Les immediacions de la Confraria de Pescadors de l’Ametlla de Mar van omplir-se de visitants atrets per l’ interès lúdic i gastronòmic que desperta aquesta festa, que commemorava un quart de segle de vida.

L’ambient festiu i la gresca van ser la nota predominant al llarg de tota la tarda, sobre tot entre els participants en el concurs, que van tornar a ocupar la xifra rècord de 52 fogons. Al final, els guanyadors d’aquesta edició foren, Aitor Lallana, Miquel Brull, Enric Tomàs, M. Jesús Denia, José Antonio Martí i Àlex Lloret que, premiats per les seves respectives taules de jurat, es van emportar el trofeu de guanyadors i 150 € cadascun.

La Diada va comptar amb els al· licients de les actuacions musicals de la Xaranga La Farola, la Batucada i el grup Temptations amb la seva música soul i blus dels anys 70 i 80, que va amenitzar en tot moment tant el concurs com la degustació d’arrossejat en la que es van fregar les 1.500 racions.

Segons Antoni Montagut, regidor de Turisme de l’Ametlla de Mar, “vam aprofitar la Diada per a recordar a tota la gent que ha participat durant aquestes 25 edicions i a tots els que ho han fet possible. Que haguem pogut celebrar aquesta diada tan espectacular és fruit d’un treball i d’un èxit col·lectiu. Des de la Confraria que ens ha cedit les instal· lacions, passant pels jurats, els cui-

Els guanyadors de la 25a edició amb els seus trofeus.

Ambient característic de la festa gastronòmica.

ners, col·laboradors i treballadors del Patronat de Turisme, regidors i alcaldes de tots els ajuntaments al llarg d’aquest període, tots plegats han fet possible que puguem arribar a aquestes 25 edicions amb tal força que entenem que podem durar molts anys més organitzant aquesta festa gastronòmica que és punt de referència del nostre estiu i que també ens ajuda a projectar-nos a

l’exterior”.

En el transcurs de la festa es va fer un reconeixement al gerent del Patronat de Turisme, Damià Llaó, per la seva tasca durant aquests anys en l’organització de la Diada de l’Arrossejat.

Per arrodonir la festa, el mateix dissabte a la nit la Vella Dixieland Band va oferir un concert a l’espigó del port pesquer que va ser seguit per un nombrós públic.

Antecedents Corria l’any 1986 i Ricardo Gaseni, llavors regidor de Turisme, va establir una jornada on confluïssin la gastronomia, la festa i l’ambient mariner i va escollir el port pesquer com a marc de la festa. Vint-i-cinc anys després, salvant petites actualitzacions, la fórmula encara perdura, donat que any darrera any, s’apleguen a les immediacions de la Confraria de Pescadors de l’Ametlla de Mar més de dos milers de persones.

Pionera en la promoció gastronòmica a la costa catalana, pel seu jurat han passat infinitat de personalitats entre les que destaquen, el músic i director d’orquestra, Xavier Cugat; el futbolista Ramon Maria Calderé, jugadors de basquet com Jordi Villacampa o Rafa Jofresa; gent de la faràndula com Núria Feliu o

Pere Tàpies; el periodista Josep Puigbó o ,més recentment, l’home del temps de TV3, Francesc Mauri.

Olor a brou de peix, ambient i barques de fons i sobre tot l’arròs condimentat com sempre s’ha fet a les barques de pesca, l’arrossejat, un plat que tot i que tothom el cuinava a casa seva, no figurava a la carta de cap restaurant. Ara, amb molt d’esforç de conscienciació i sobre tot de la implicació d’un renovat sector de la restauració, aquest es un plat que figura amb tot al normalitat al costat de la paella o l’arròs amb llamàntol. Es fàcil de fer, varat de preu, però molt bo, ja que en cadascuns dels grans d’arròs torrats s’hi pot trobar una petita part de la historia calera, de la gent marinera i de la immillorable qualitat del seu peix.

Setembre 2009

| pàg. 26

Ajuntament El Ple de l’ajuntament aprova l’extinció del PME per donar pas a una societat limitada L’aprovació definitiva de l’expedient relatiu al canvi en la forma de gestió del servei d’esports municipal, l’extinció de l’organisme autònom PME i la constitució d’una societat limitada que ha de fer-se càrrec de l’esmentat servei es va aprovar definitivament amb els vots a favor de CIU i PP i l’abstenció d’ERC i PSC.

Araceli Domínguez El passat divendres 18 de setembre va tenir lloc una reunió ordinària del ple de l’ajuntament de l’Ametlla de Mar en la que es van tractar diferents punts en l’ordre del dia, entre ells l’aprovació definitiva de l’expedient relatiu al canvi en la forma de gestió del servei d’esports municipal, l’extinció de l’organisme autònom Patronat Municipal d’Esports (PME) i la constitució d’una societat limitada que ha de fer-se càrrec de l’esmentat servei amb els vots a favor de CIU i PP i l’abstenció d’ERC i PSC. Malgrat tot, el ple va ser qualificat “pràcticament de tràmit” pels seus assistents que, tot i això, vam voler destacar diferents punts importants.

Primer Ple del nou curs polític.

Satisfacció popular Ricardo Llaó, representat del Partit Popular al consistori, es mostrava satisfet perquè s’hagués fet efectiva una de les peticions que s’havia fet des del seu partit de forma reiterada i s’hagués dotat d’una gestió privada als patronats públics per aconseguir una major eficiència dels recursos municipals. “L’equip de govern ha tirat endavant la creació d’una societat limitada per poder gestionar totes les activitats de l’ajuntament.

Entenem que és el millor per als ciutadans. Una de les conseqüències positives d’aquesta mesura és la recuperació de 600.000 euros que aniran a les arques municipals.

Apostem per aquest tipus d’iniciatives que podem reportar beneficis importants al poble que no pas discutir d’altres coses que, des del PP, entenem que no és el moment per fer-ho ni tampoc crec que tinguem competències per poder-ho discutir”. Amb aquestes última frase, Llaó feia referència de forma velada a la proposta d’ERC de fer una moció per recolzar les consultes populars per la independència. I pel que fa als 600.00 euros, parlava dels més de 654.846.23€ d’IVA que s’han recuperat de diferents obres com ara l’enllumenat de Calafat (160.745.73 €), el camp de futbol (317.564.71), l’enderroc de les escoles velles (25.360.33), el planejament dels sectors 21 i 22 (74.485.33), obres d’inversió a dife-

rents carrers (39.453.11) i altres obres d’inversió realitzades per Aqualia (37.237.02). Les obres als carrers i les realitzades per Aqualia afecten a la xarxa del clavegueram.

Falta de diàleg Mentrestant, Antonio Espuny, cap dels socialistes de La Cala, va notar una certa falta de diàleg en alguns punts, com ara, l’elecció de la nova jutgessa de pau i va donar especial importància a la part de precs i preguntes, durant la qual els socialistes van demanar a l’equip de govern la paralització de les obres del sector J. “Hem demanat a l’equip de govern que paralitzi aquestes obres perquè ells mateixos, en la resposta que van donar a les nostres al·legacions a Tres Cales segona fase, reconeixen que, tot i que ara són obres legals, el dia que es publiqui el nou pla general passaran a ser il·legals. S’estan carregant un tram de la costa quan tantes vegades els hem sentit omplir-se la boca que estan per la labor de protegir l’entorn. No respecten ni els seus propis principis que en un bon començament ells van anunciar”.

Moció independent Jordi Gaseni, cap d’ERC a l’Ametlla de Mar, va lamentar que l’equip de govern defugís portar a votació la

moció presentada pel seu grup per recolzar les consultes populars per a la independència. “En el ple d’avui, lamentablement, l’equip de govern ha defugit debatre i portar a votació la moció que hem presentat per recolzar les consultes populars per a la independència. Insistirem en el tema perquè al proper ple aquesta moció es pugui debatre i portar a votació”.

Per la seva banda, el portaveu del govern municipal, Antoni Montagut, va destacar l’aprovació inicial de l’ordenança per unanimitat del ple que ha d’ordenar els colors de les façanes i mitgeres del poble. “La paleta de colors que es proposa estarà sotmesa a exposició pública.

Entenem que amb la tria de colors que s’ha fet, fruit del pla general, tots hem vist la necessitat d’aquesta proposta que s’ha aprovat per unanimitat. Ara tindrem uns colors que no seran tan cridaners com de vegades hem vist en alguns edificis del poble. Així podrem mantenir la imatge marinera i mediterrània que tots volem per a la vila”. Montagut també va voler felicitar en nom de l’equip de govern a la nova jutgessa de pau, Desiré Martínez, a la que va desitjar molta sort en aquesta nova etapa com a jutgessa titular, així com a la nova jutgessa suplent, Carme Eroles.

Setembre 2009

|

pàg. 27

Una vila amb tot de colors mediterranis i mariners

L’Ajuntament vol regular l’estètica de la nostra façana marítima.

La nova ordenança municipal que intervé en façanes i mitgeres té en compte els colors de la construcció tradicional per conformar un entorn equilibrat i harmònic que respecti la nostra imatge marinera i mediterrània.

Araceli Domínguez El ple de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, reunit el passat 18 de setembre, va aprovar inicialment per unanimitat la creació de l’ordenança municipal sobre intervenció arquitectònica en les façanes i mitgeres del nucli urbà. L’objectiu d’aquesta nova ordenança és regular els colors i els materials amb la intenció d’ordenar i unificar el paisatge urbà perquè considera aquest un bé públic d’interès social, cultural i ambiental. La gamma que s’ha dissenyat té en compte sobretot els colors de la construcció tradicional del nucli antic per conformar un entorn equilibrat i harmònic que respecti i accentuï la imatge marinera i mediterrània de la vila. Estan subjectes a aquesta ordenança les obres i reformes de manteniment ordinari i puntual, les de restauració integral, els projectes nous , les façanes ocupades per comerços i també les mitgeres que quedin a la vista.

Segons l’alcalde Andreu Martí, “aquest Ajuntament està prenent decisions importants que afectaran al futur més immediat del municipi.

No ens ha tremolat la mà per recuperar espais importants com el del Bon Repòs o per desclassificar 66 hectàrees a Port Olivet. Decisions que, com he dit, han de contribuir a millorar el benestar dels nostres ciutadans..

L’estètica és important tant pels que vivim aquí com pels que ens visiten. Ens ajuda a fer-nos amb un prestigi i, com en aquest cas, que

ens associïn amb el nostre passat i la nostra tradició i és per això que com hem actuat per millorar els nostres paisatges litorals i naturals, també ho volem fer tenint cura del nostre paisatge urbà”.

Per la seva part, el regidor d’Urbanisme, Joan Pere Gómez Comes explicava que, “aquesta és una ordenança que no és cap caprici.

L’hem treballat i pensat molt i sense presses dintre del pla de participació ciutadana del nou POUM, i la prova està que ha rebut el suport de tots els partits polítics amb representació a l’Ajuntament.

Volem aplicar mesures per reconduir la imatge del nostre poble i dotar i recuperar aquesta primera impressió de característiques mediterrànies, amb una paleta de colors clars i amb complements com la serralleria o les persianes que ens facin recuperar aquella llum de poble costaner i mariner”.

Carta de colors La carta de colors defineix els colors i materials de la façana i diferencia dues zones dins del poble. Pel que fa als revestiments de les façanes i mitgeres a primera línia de mar i nucli històric, es contemplen els colors blanc i os i no es permet l’ús d’obra vista. Per la segona zona, la resta del nucli urbà, es contemplen, a més, els colors marfil, sorra i terra clar i es permet l’obra vista en color terròs o blanc. Els colors dels elements sortints de la façana, com ara emmar-

caments, cornises i sòcol, són els mateixos que els principals de cada zona i es combinen amb aquests.

Per a balconeres, finestres i persianes s’han escollit blanc, blau, verd fort, fusta i negre i per a les baranes i altres elements metàl·lics blanc, blau, verd fort, negre i acer inoxidable. Les mitgeres tindran el mateix tractament que les façanes tenint en compte la zona a la que pertanyen.

Respecte a la tradició Pel que fa als materials, a la primera zona es respectaran els tradicionals tot i que es permeten acabats com lliscat, raspat o desbastat. A la segona zona es recomana l’aplicació de monocapa o estuc i utilitzar els materials de la primera zona. A més, a la segona zona es podrà utilitzar l’acabat pintat quan es tracti d’intervencions en façanes ja pintades o arrebossades. Això sí, ha de ser llis i mat. En cap zona es permetrà deixar les façanes o mitgeres sense revestiments. Ni tampoc es permetrà l’acabat amb maó vist. I la pedra només s’admet en els elements complementaris i seguirà la carta de colors de la zona on se situï.

Exposició pública L’acord sobre els colors se sotmetrà a exposició pública per un període de trenta dies, temps en el que els interessats podran presentar les reclamacions i els suggeriments que consideri adients. Cas que no es presentessin, l´ordenança s’entendrà definitivament aprovada.

Setembre 2009

| pàg. 28

Ajuntament Els serveis d’Atenció al Ciutadà i Recaptació obriran els dijous per la tarda L’ampliació horària s’ha fet perquè les persones que per motius laborals o d’altre índole no puguin fer les seves gestions al matí, ho facin les tardes de dijous, de cinc a vuit.

Araceli Domínguez A partir del pròxim dijous 1 d’octubre els serveis d’Atenció al Ciutadà i Recaptació amplien el seu horari i estaran oberts al públic, precisament, tots els dijous, els matins, com sempre, de 9 a 2, i a les tardes, de 5 a 8. El motiu d’aquesta ampliació horària és que les persones que per circumstàncies laborals o d’altre índole no puguin fer les gestions burocràtiques que necessiten, ho facin a les tardes. L’alcalde de l’Ametlla de Mar ens explicava que “aquesta ampliació horària consisteix en obrir les oficines d’Atenció al Ciutadà i Recaptació els dijous a la tarda amb l’objectiu de donar servei a persones que per motius laborals no hi poden passar. Són molts els col·lectius que no disposen de temps al matí perquè han de fer altres coses i els hi coincideix l’horari laboral amb l’horari del consistori. En definitiva, el que volem és millorar i donar cobertura a tots els ciutadans de La Cala”.

Cap cost addicional Tanmateix, Andreu Martí va voler aclarir que aquesta ampliació horària no suposa cap cost addicional per a les arques de l’ajuntament

Els dijous a la tarda, l’Ajuntament obrirà unes hores la seva atenció al públic.

que, com totes les administracions, viuen un període de contenció per fer front en la mesura del possible a la crisi. El que s’ha fet és redistribuir l’horari dels treballadors d’aquests dos serveis que, en principi, es tornaran entre ells per atendre al públic

dijous a la tarda sense que hi hagi cap necessitat de pagar hores extra. La qual cosa, raonava l’alcalde, demostra que la millora dels serveis per donar més cobertura als ciutadans no és incompatible amb la recessió econòmica.

Setembre 2009

|

pàg. 29

Col.laboracions TRIGLICÈRIDS Dra. Roser Martí i Cid

RECOMANACIONS PER A LA PREVENCIÓ DE LA GRIP A: MªJosé Castellano Cervera Infermera del SUM

Fe d’errates En la última edició de la revista Des dels Quatre Cantons, en el titular de poesia de Roser Martí hi posava “sol·licitud” quan en realitat era “Solitud”. Perdoneu les molèsties.

Els triglicèrids (TGs) és un greix que tenim en l’organisme i que es forma a l’intestí a partir dels aliments que mengem. Els TGs tenen com a funció aportar energia al múscul. D’altra banda però, l’excés de triglicèrids en sang ens pot comportar una hipertrigliceridèmia, la qual està vinculada amb la incidència de malalties coronàries, ja que aquests TGs es dipositen en les parets de les artèries comportant l’arteriosclerosi. Però... per què podem tenir els nivells de TGs elevats?

Doncs una de les causes és l’excés de pes corporal, ja que els TGs incrementen generalment a mesura que augmenta el pes. Una altra raó és el consum excessiu de Kcal, ja que aquestes Kcal consumides en excés no s’utilitzen immediatament i es guarden a les cèl·lules grasses en forma de triglicèrids. El consum d’alcohol també pot augmentar la

producció de TGs en el fetge. Així mateix, amb l’edat els nivells de TGs també augmenten; així com amb la ingesta d’alguns medicaments (anticonceptius, diürètics o esteroides).

A banda de tots aquests factors que afavoreixen l’augment de TGs també hem de tenir en compte que la genètica i algunes malalties com la diabetis, l’hipotiroidisme, les malalties renals o hepàtiques augmenten aquest tipus de greix.

Com ja sabreu, aquest hivern es preveu un gran nombre de persones afectades de la Grip A . El causant d’aquesta malaltia és un virus (anomenat H1N1) i, per tant, no serveixen de res els antibiòtics. El virus pot sobreviure en qualsevol superfície durant 10 hores i té un període d’incubació des del contagi fins a l’aparició dels símptomes de 5 ó 6 dies. Però podem aplicar certes mesures que fagin més difícil el contagi: • És imprescindible el rentat de mans amb aigua i sabó unes 9 o 10 vegades al dia , ja que les mans són una de les principals vies de transmissió.

• Eviteu saludar als coneguts amb besades o donant la mà durant aquest període de tardor-hivern en el que es preveu un gran nombre de contagis.

• Tapeu-vos la boca i el nas al badallar, tossir o estornudar i després renteu-vos les mans.

• És molt important no tocar-se els

ulls, boca o nas perquè són les principals vies d’entrada del virus.

• Abans de començar a treballar heu de desinfectar el teclat i ratolí de l’ordinador amb un mocador de paper mullat amb alcohol, ja que l’alcohol mata el virus.

• Els qui treballin de cara al públic han de mantenir una distància de més d’un metre al parlar amb la gent ja que és aproximadament la distància en què es contagia el virus.

• Panys de portes, taules i, en general, superfícies que entren en contacte amb molta gent han d’ésser desifectades sovint amb alcohol o altres solucions desinfectants.

Quan els nivells de TGs són elevats, la sang es torna més viscosa i espessa, per la qual cosa no circula adequadament, dificultant més el bombeig cap a tot l’organisme. Així, per un bon estat de salut, els nivells de TGs han de ser inferiors a 150 mg/dL, a partir de 150 i fins a 199 els nivells són alts, però a partir de 200 mg/dL els nivells ja es consideren elevats.

ACTUACIÓ EN CAS D’HAVER-SE CONTAGIAT: • Els símptomes principals són la febre alta d’inici repentí, tos seca, mal de cap, dolor muscular intens, sensació de cremor als ulls i calfreds.

Per tal d’evitar els nivells elevats de TGs en sang, s’aconsella: • Disminuir de pes, fins aconseguir el pes adequat.

• Controlar el consum d’hidrats de carboni, preferiblement consumir aliments integrals i també disminuir el sucre i els aliments que en continguin.

• Disminuir el consum d’alcohol.

• Disminuir el consum de greix, evitant principalment el greix d’origen animal.

• Menjar peix 2-3 cops a la setmana com a mínim, ja que l’oli de peix redueix els nivells de TGs. • Realitzar activitat física diàriament, almenys 30 minuts.

En definitiva, mantenir una dieta equilibrada junt amb una bona activitat física ens ajudarà a millorar la QUALITAT DE VIDA!

• Davant d’aquests símptomes no us mogueu de casa si no és per visitar al metge, manteniu-vos en una sola habitació i ventileu sovint la casa. Totes les mesures generals s’han d’aplicar estrictament per part dels familiars i del mateix afectat.

• Es poden prendre antitèrmics com paracetamol i s’ha de beure molts de líquids.

• En la major part dels casos el repòs a casa i els antitèrmics serà suficient per a la curació en una setmana aproximadament.

• Si teniu alguna altra malaltia crònica, en nens o en embarassades és imprescindible la visita mèdica i és probable que us enviïn a l’hospital de referència per controlar-vos.

• No us alarmeu, no és més perillosa que la grip comú, l’únic inconvenient és que es contagia amb més facilitat. De fet, al món està morint molta més gent de la grip comuna que de la grip A.

En aquest espai es podran publicar poesies, contes i escrits diversos amb l’objectiu de convertir aquesta secció en una referència literària.

Podeu enviar els vostres escrits a quatrecantons@ametllamar.cat. Han d’estar en format digital i la seva extensió màxima no ha de superar les 40 línies. La revista es reserva el dret de resumir el contingut de les cartes en el cas de superar-ho. Han d’anar identificades amb nom i cognoms, DNI i telèfon.

Setembre 2009

|

pàg. 31

Esports La Festa Aquàtica clou l’activitat esportiva a les platges d’aquest estiu L’Alguer, Pixavaques i sobretot Sant Jordi han estat cada cap de setmana el terreny de joc de diversos tornejos i modalitats esportives.

Com cada any, l’Alguer va acollir una jornada d’intensa activitat.

Patronat Municipal d’Esports de l’Ametlla de Mar El passat dissabte 15 d’agost l’esport tornava al poble de “La Cala” i ho feia per acomiadar els esdeveniments de la temporada d’estiu.

La Platja de l’Alguer agafaria el relleu a la Platja de Sant Jordi, protagonista aquest últim mes a l’albergar tornejos com el de Fut-Volei, Pàdel Platja,

Atletes de primer nivell nacional prenen part en la IX aquatló popular A l’igual que ha succeït amb molts dels altres esdeveniments que ha organitzat el Patronat Mpal. D’Esports aquests últims anys, sembla ser que l’Aquatló Popular poc a poc es va consolidant dins la programació esportiva de l’estiu.

El gran tret diferencial d’aquest any, sense dubte, l’elevat nivell de tots i cadascun dels 18 participants que van prendre part a la cita. Entre ells, campions de Catalunya i subcampions d’Espanya que dotaven l’esdeveniment d’un plus de competitivitat, fet que agraïren, i molt, tant els organitzadors com el gran nombre d’afici-

Volei Platja, etc.. i es prepararia per acollir una nova Festa Aquàtica Solidària - la setena - que , com ja hem dit, tancaria aquesta programació esportiva d’estiu.

A diferència de totes les edicions anteriors, la jornada només comptaria amb activitats per la tarda, donat, sobretot, per la gran ocupació d’aquesta cèntrica platja. Això sí, ho faria amb unes condicions immillorables. Sota una intensa calor, els organitzadors i col·laboradors de l’acte, entre els quals hi trobàvem als monitors del Patronat d’Esports, membres de la Creus Roja i a l’empresa Sports & Salvament, anaren dipositant dins l’aigua els nombrosos inflables llogats per a l’ocasió, distribuint-se entre ells per tal de vetllar per la se-

guretat dels banyistes i participants a la festa.

Cal recordar que la citada festa, patrocinada aquest any per l’Associació Nuclear Ascó-Vandellós II, pretén fomentar el sentit solidari de la gent que, al menys, pren part a aquesta jornada aquàtica, un objectiu pel que lluita l’Acció Solidària i Logística que va col·laborar amb l’esdeveniment recollint els donatius, 65 euros, que serviran per ajudar a equipar el dispensari creat a Cofradia (Hondures).

Per tant, gran colofó, amb una participació massiva sobretot de la població infantil, a tot un estiu ple d’iniciatives i de possibilitats de pràctica esportiva que potencien els grans actius que disposa la nostra població.

onats que s’aplegaren al Passeig Marítim per seguir amb atenció les seves evolucions.

Amb un temps rècord pel que fa a la història d’aquesta prova creuava la línia de meta en primera posició Cisco Juárez, seguit de ben a prop d’Adrià Escrich i del seu germà Manu Juárez, segon i tercer respectivament. Per altra banda, els dos trofeus en categoria femenina foren per Mónica Pellejero i Montse Martínez; i els premi al Millor Local seria per Vicent Garcia que s’imposaria a l’altre calero participant, Macià Garcia.

Arribada dels guanyadors a la prova de l’Aquatló.

Setembre 2009

| pàg. 32

Esports El Patronat Municipal d’Esports finalitza la seva campanya d’estiu amb una ocupació mitjana del 80%

La piscina, una de les activitats més concorregudes durant l’estiu.

El tennis, com la resta d’activitats, diversifiquen l’oferta del PME.

Patronat Municipal d’Esports de l’Ametlla de Mar Un any més, l’activitat física i l’esport ha esdevingut gran protagonista al llarg de l’estiu. Amb l’arribada del setembre, i un cop finalitzades les activitats programades, arribava el moment de fer-ne un balanç i d’extreure’n les primeres conclusions d’un any, aparentment, complicat.

En aquest sentit, l’oferta esportiva i de lleure que s’ha dut a terme ha seguit la línia d’aquests últims anys, amb un volum elevat d’activitats i amb una aposta clara per fer front a totes i cadascuna de les necessitats i demandes de la gent de “La Cala”, ja sigui des d’una vessant esportiva o més social.

Per aquest motiu, la resposta dels ciutadans cap aquests serveis ha continuat sent fantàstica, clara i contundent, amb un ocupació del 90% al juliol i un 70% a l’agost, és a dir, de les 540 places ofertades durant

motriu a través de l’experimentació amb jocs i esports, amb les activitats aquàtiques a la piscina. D’altra banda, pels més grans ( de 7 a 14 anys), i també pel matí, trobàvem el Casal d’Estiu, on igualment es combinava la natació amb diferents i variats tallers, jocs i manualitats.

Alguns dels alumnes que hi prengueren part en aquesta última, completaven la jornada matinal amb la participació al Campus de Tennis i, com no, amb l’activitat reina de tots els estius, és a dir, la Natació Infantil, que amb dues hores dóna servei a gairebé 200 nens/es. Exercicis d’iniciació al medi aquàtic, de millora i perfeccionament de la tècnica d’estils, salts, viratges, jocs i esports com el Waterpolo... formen la base de l’aprenentatge en aquesta fase, si bé també s’han consolidat les escenificacions i les combinacions aquàtiques.

Ja a la tarda, diferents alternatives

el dos mesos, se n’ocuparen 485 el primer mes i 365 el segon, en una dinàmica normal i típica d’aquest període. Tal i com reconeixia el mateix regidor d’Esports, Joan Pere Gómez i Comes “ aquesta circumstància és un motiu d’orgull, ja que mostra la veritable importància que adquireix la nostra entitat dins la present societat, amb un equip de monitors/ es que treballen i s’esforcen perquè totes les famílies interessades puguin disposar d’un servei eficient i valuós”.

Donant resposta a totes les edats i gustos, el Patronat d’Esports arrancava el passat mes de juliol amb 11 possibilitats diferents de pràctica esportiva, amb les seves variants i combinacions corresponents.

En primera instància, i sent una de les grans atraccions, les Estades de Psicomotricitat amb Natació (de 3 a 6 anys), que combinava divertides sessions d’iniciació esportiva i

de pràctica esportiva i de lleure, com les Estades de Gimnàstica Rítmica, el Campus de Bàsquet i el Campus de Futbol, on es realitzaren activitats i exercicis per a la millora de la tècnica, així com demostracions, competicions internes, excursions,...

I, per últim, no podem obviar al sector juvenil, d’adults i 3a Edat, que comptava a la seva disposició amb l’Aigua-gim, amb refrescants i divertides sessions i amb les tradicionals Jornades d’Escacs i Tennis Taula a la Plaça Nova de la nostra localitat.

Totes aquestes activitats, afegides als més de 12 esdeveniments esportius, fan que l’oferta esportiva i de lleure municipal es converteixi en tot un referent dins les Terres de l’Ebre, i això és possible gràcies als ajuts que es reben des de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar i a l’excel·lent acceptació que tenen per part dels ciutadans de La Cala.

Setembre 2009

|

pàg. 33

Nous reptes i il·lusions per a aquesta temporada esportiva 2009/2010

La gimnàstica rítmica és una de les moltes activitats esportives que s’enceten aquesta tardor.

Patronat Municipal d’Esports de l’Ametlla de Mar Encetem una nova temporada esportiva a “La Cala” i ho fem des de les ganes i la il·lusió, una il·lusió que esperem compartir i que afecta als diferents esglaons de l’esport municipal.

En un primer moment, als nens i nenes que s’iniciaran en el món de

l’esport en alguna de les moltes modalitats esportives que a través de l’aprenentatge i el desenvolupament contribuiran en la seva formació com a persones.

Per als joves que amb la seva constància, dedicació i esforç buscaran superar-se i millorar els seu rendiment en les diferents competicions individuals i col·lectives.

Per a joves, adults i gent gran que cercaran en la pràctica de l’activitat física i l’esport la millora o el manteniment de la condició física íntimament relacionades amb la salut.

Per a les mares, pares i familiars dels esportistes que dedicaran, una temporada més, el seu temps lliure perquè els més joves pugin prendre part d’entrenaments i competicions i es beneficiïn de les nombroses connotacions positives que giren al voltant de l’esport.

Per als monitors/es i tècnics que continuaran esforçant-se per a desenvolupar cada dia millor la seva difícil i imprescindible tasca.

Com el naixement d’un nou ens empresarial que aglutini la major part dels serveis imprescindibles per al bon funcionament de LA CALA, entre els que, evidentment es troben l’activitat física i l’esport, La Cala Serveis, nom que identificarà l’entitat, ens permetrà modernitzar la fórmula de gestió, de manera que puguem seguir cercant la qualitat dels serveis esportius i l’adaptació

d’aquests a la demanda dels ciutadans.

Però encara més difícil esdevindrà el privilegi de posar en funcionament el desitjat Complex Esportiu amb Piscina Coberta i Sales Esportives durant aquesta temporada, un fet que marcarà un abans i un després en relació als serveis d’esport i salut que s’ofereixen a la nostra població. És amb aquest propòsit de seguir avançant pel que des de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar es treballa, confeccionant un programa d’activitats esportives que proporcioni un ampli i variat ventall de possibilitats i que va des dels més petits, amb activitats com la Psicomotricitat, la Gimnàstica Rítmica, l’Atletisme, el Futbol, Bàsquet; altres que combinen l’etapa infantil i la juvenil, com el tennis, el voleibol; fins als més grans que amb les activitats pròpies del fitness, com la gimnàstica manteniment masculina i femenina, el ioga, l’aeròbic... completen aquesta nova temporada esportiva 2009/2010.

Inici de temporada del 1r equip de La Cala

Imatge d’un dels partits de pretemporada.

Patronat Municipal d’Esports de l’Ametlla de Mar El primer equip de la Cala, que aquest any militarà en la 2a Territorial, va començar la pre-temporada el passat mes de juliol. Durant aquest gairebé mes i mig, l’equip ha assentat les bases que han de marcar la trajectòria de la temporada 2009-2010.

El treball físic ha estat la nota predominant durant la majoria dels entrenaments. A més, al llarg d’aquestes setmanes l’equip ha estat jugant diferents partits amistosos durant gairebé tots els caps de setmana. El balanç pel que fa a resultats no és del tot positiu, però l’entrenador i els jugadors es mostren satisfets amb l’evolució en el joc. Cal destacar que la majoria de partits es van disputar contra equips de major categoria.

Els resultats han estat La Cala-UE

Aldeana (0-3), La Cala-CD La Cava (1-2), Ginestar-La Cala (2-7) i per últim La Cala – CF Ampolla (1-3).

La plantilla, aquest any molt jove, ha presentat cares noves com les dels germans Rovira (provinents del Deltebre i Remolins- Bítem), Tono (també ex jugador del Deltebre), Sam Garcia (que prové del Juvenil del Reus Deportiu) i Jose Mari, que torna a l’equip després d’un any.

Tant la junta directiva com el cos tècnic estan il·lusionats en fer una bona temporada i retrobar el camí de l’equip que l’any passat va acabar un el descens de categoria. Com a novetat, cal destacar que aquesta temporada els partits de casa es jugaran en dissabte a les 16h.

La lliga comença el proper dia 12 de setembre davant la UE Aldeana B. Desitgem sort a tot l’equip.

Setembre 2009

| pàg. 34

Esports La 7a sortida nocturna, última de la temporada

Integrants de l’expedició de Bikers participants a la sortida nocturna.

Patronat Municipal d’Esports de l’Ametlla de Mar El passat dia 5 de setembre va tenir lloc la 7a sortida nocturna de La Cala Bikers. Es va sortir a les 19.30, arribant a les 21.45, o sigui una durada de 2 hores i quart, recorrent 40 kms, la meitat dels quals es va fer baix la llum de la lluna plena.

Xavi Basallote, president del BIKERS, va explicar que, “estem molts satisfets de veure com cada any som més gent els que practiquem la bicicleta de muntanya, només cal veure la gran acceptació que ha tingut la sortida nocturna que, com anècdota, vam tenir a la primera dona va fer la sortida, fent un paper molt lloable

i que no va desentonar gens entre els homes. Qualsevol persona que estigui interessada en practicar la bici de muntanya només cal que es fiqui en contacte amb qualsevol Biker o entrant al nostre bloc http:// www.lacalabikers.blogspot.com/ , tots són ben rebuts a la gran família dels bikers!!!”

Aquesta 7a sortida nocturna va transcórrer per paratges com la Ctra. Empalme, Mas Platé, Mas Rabassó, Pla de Llorell, Frides, Devesa, Mescales, Ctra. Gavadà direcció altre cop a Mas Platé i l’Ametlla de Mar i va comptar amb la participació de més de 30 persones.

i

Setembre 2009

TORNS DE FARMÀCIES AL POBLE Cada farmàcia entra de guàrdia de 8,30h. de la nit del divendres fins els següent divendres de la mateixa h.

J. Borges A. Aytés J. Pedrola J. Borges A. Aytés J. Pedrola J. Borges A. Aytés J. Pedrola

TELÈFON URGÈNCIES CAP 977 49 35 14 Visites CAP: 902 111 444 SERVEI D’URGÈNCIES MUNICIPAL AMBULÀNCIA 24 H 977 45 70 00 Es comunica a totes les parelles que volen contraure matrimoni exclusivament civil, que han d’iniciar l’expedient, com a mínim, quatre mesos abans de la data del matrimoni.

Naixements:

pàg. 35

Informació

esdeveniments socials

26-09 al 02-09 03-10 al 09-10 10-10 al 16-10 17-10 al 23-10 24-10 al 30-10 31-10 al 06-11 07-11 al 13-11 14-11 al 20-11 21-11 al 27-11

|

- Julen Morales Rodríguez, nascut el 05/08/2009, fill de Rubén i Natàlia.

- Nora Cortés Tomàs, nascuda el 06/08/2009, filla de Francisco Javier i Esther Maria.

- Hugo Cortés Tomàs, nascut el 06/08/2009, fill de Francisco Javier i Esther Maria.

- Chaimae Benabbou, nascuda el 05/08/2009, filla de Mohammed i Hayat.

- Nil Gómez Gaseni, nascut el 18/08/2009, fill de Sergi i Mari Carme.

- Max Martínez Zarzoso, nascut el 16/08/2009, fill de Remigio Jaime i Rosa Irene.

AJUNTAMENT DE L’AMETLLA DE MAR C/ Sant Joan, 55 OFICINES MUNICIPALS Tel. 977 456 000

De dilluns a Divendres: 9h. a 14h.

OFICINA MUNICIPAL 3 CALES Tel. 977 456 376 OFICINA DE RECAPTACIÓ (Baixos Ajunt.)

De dilluns a Divendres: de 9h. a 14h.

OFICINA TÉCNICA Tel. 977 493 331 JUTJAT DE PAU Tel. 977 457 704 Dill. Dim. Div. Tardes: 17h. a 19h.

SERVEIS SOCIALS Tel. 977 456 008 Dilluns - Dimecres - Divendres de 9h. a 14h.

Visites concertades CENTRE MUNICIPAL DE LECTURA DOCTOR FRIAS

Tel. 977 493 080 De Dilluns a Divendres de 11h a 13’30h, 17’30 a 21h. Dissabtes tancat.

OFICINA D’INFORMACIÓ I TURISME

Baixos Ajuntament. Tel. 977 45 64 77 Av. Amistat Hispano-Italiana Tel.977 456 329 REGIDORIA DE MEDI AMBIENT

1r Pis Ajuntament. Tel. 977 456 000 PATRONAT DE MITJANS INFORMATIUS

(La Cala Ràdio Revista “Des dels Quatre Cantons”) 2on pis Ajunt.

Tels. 977 493 037 – 977 493 007 CULTURA Tel. 977 493 754 2on pis Ajunt.

POLICIA LOCAL Tel 977 493 949 Poligon Industrial PUNT D’INFORMACIÓ JUVENIL Tel. 977 457 269 TELECENTRE Tel. 977 457 269/ 977 493 479 MERCAT MUNICIPAL Tel. 977 456 830 MUSEU DE CERÀMICA POPULAR Tel. 977 486 810 Horari: De Dilluns a Divendres: 10h a 14h. I de 16h a 20h.

Dissabtes i Diumenges de 10h a 14h.

POLISPORTIU MUNICIPAL GALETET Tel. 977 456 811 CASAL DELS AVIS Tel. 977 456 216 SANITAT SUM AMBULÀNCIA 24 H. Tel. 977 45 70 00 CAP PROVISIONAL(Centre d’Assistència Primària)

Dr. ALEJO OLGUIN Pau Casals, 25, 4art Tel. 977 456 381

L’AMETLLA DE MAR- Carrerera Perelló Tels. 977 45 64 00 – EMERGÈNCIES 112 CENT. TARRAGONA- Tel. 977 54 70 80 REUS- Tel. 977 30 50 80 TORTOSA- Tel. 977 44 20 80 AMPOSTA- Tel. 977 70 00 80

ODONTÒLEGS

TAXISTES

PSICOANALISTA

D’ALTRES CASERNA GUÀRDIA CIVIL

Domicili particular METGES DE CAPÇALERA

Dr. CARLOS ALBERTO VOLPATI Pau Casals, 24, 2n, 3a Tel. 977 493 120 Dr. MANUEL BLASCO Lluís Companys, 19, 3r, 2a Tel. 977 493 285

AUTOPISTES DEL MARE NOSTRUM

(Àrea de manteniment) Tels. 977 45 60 50 – 977 45 61 54 CASA DEL MAR Tel. 977 45 61 75

JOANA PEDROLA Andreu Llambrich, 22 / Tel. 977 456 132 Telf. Urgències 637 733 985 JOAN BORGES Pau Casals, 34 / Tel. 977 493 252 Tel. Urgències 908 93 55 76 AGUSTÍ AYTÉS C/ Cala Joanet (La Rambleta)/ 977 493 493 Tel. Urgències 617 024 123 Horari matí: 9’30- 13’30h.

Horari tarda: 17h. – 20’30h.

CONFRARIA DE PESCADORS ST. PERE Tel. 977 45 60 07 CLUB NÀUTIC DE L’AMETLLA DE MAR

Tel. 977 45 72 40 COOPERATIVA Tel. 977 45 64 07 S.C.E.R. Tel. 977 45 60 39 LA CAIXA Tel. 977 45 60 62 CAIXA TARRAGONA Tel. 977 45 64 36 CAIXA PENEDÈS Tel. 977 49 36 60 BANC SANTANDER Tel. 977 45 64 33 BANC BILBAO BISCAIA Tel. 977 45 61 83 AQUALIA Tel. 977 45 75 21 / Pau Casals, 33 Horari de 10h a 13h de Dilluns a Divendres PARRÒQUIA Tel. 977 45 68 94 i 639 70 10 22 Misses OCTUBRE-MAIG: Dissabte: 18.30h. Diumenge: 9.30/11.00h.

Dijous: 09.30h. / Altres dies: 18.30h Despatx: Dilluns,19’15h a 20’15h.

Dissabtes, 9’30h a 10’30h.

TANATORI: Tel. 977493838 CEMENTIRI MUNICIPAL: Tel. 647654792

AMBULATORI SEGURETAT SOCIAL TORTOSA

Tel. 977 500 333

RESIDÈNCIES SEGURETAT SOCIAL

TORTOSA- Tel. 977 519 100 TARRAGONA- Tel. 977 211 554 ENSENYAMENT LLAR D’INFANTS Tel. 977 49 37 10 ESCOLA NAUTICOPESQUERA Tel. 977 457 775 COL·LEGI PÚBLIC SANT JORDI Tel. 977 45 64 80

Av. Ensenyament, 1

IES MARE DE DÉU DE LA CANDELERA Tel. 977 45 64 42

Matrimonis:

- Ubaldo Alberto Martínez Iribarren, el 07/08/09, als 75 anys.

- Domingo Corbalán Oliva, el 14/08/2009, als 57 anys.

- Antonio Egea Hernández, el 26/08/09, als 74 anys.

- Agustín Aixart Romeu, el 07/09/2009, als 82 anys.

- Johann Engelbert Scmieg, el 09/08/2009, als 71 anys.

- Elia Vidiella Gallardo, el 11/08/09, als 8 anys.

L’Ametlla de Mar. Tel. 977 45 60 03

FARMÀCIES

Av. Ensenyament

Defuncions:

LA CALA- Tel. 650 381 351 PERE MARGALET- Tel. 977 49 33 22 CARBAJALES- Tel. 977 45 64 68 J.J. PINO PENIN- Tel. 977 45 60 94 IMMA GONZALVO- Tel. 670 769 504

PSICOALÀNISI LACANIÀ C/ Del Mar, 158, Les Tres Cales Tel. 977 456 954, Tel. 656 825 143

C/ Hort d’Albacar (Al costat CEIP Sant Jordi)

- Papa Demba Niang i Lourdes Pareta Garros, el 10/08/2009.

- Moustapha Diop i Joana Balaguer Figueres el 24/08/2009.

ESCOLA MUNICIPAL DE MUSICA Tel.977456046 BOMBERS

Tels. 977 49 38 49 – 977 49 35 14 CREU ROJA Tel. 977 493 664 Passeig Marítim s/n SERVEI AMBULÀNCIA 24 H.

TARIFES PUBLICITÀRIES 2008 1 mòdul Doble mòdul 4 mòduls o faldó 1/4 1/2 Plana 1 Plana Interior 1 Plana Contraportada - Interior - Exterior Encarts

Les persones que visquin fora de la població o vulguin rebre la revista a domicili ho podran fer previ pagament de les despeses d’enviament (25 euros anuals IVA inclòs).

12 € 24 € 48 € 72 € 135 € 270 € 300 € 350 € 500 €

IVA no inclòs

TREN

Informació Renfe 902 240 202

DIRECCIÓ BARCELONA A SE AS EN RCUL CL DE TR CI

RE RE RE R CE CE CE R RE R RE

1 DIARI DIARI DIARI DIARI DIARI DIARI 2 DIARI 3 DIARI

TOS

TOR

A

6.15 7.48 9.18 10.45 13.24 15.54 17.25 18.03 18.50 19.12 19.36

A L A TA TLL LDE OS ’AME MAR L’A AMP L DE

6.26 8.00 9.30 10.55 13.36 16.05 17.35 18.12 19.03 19.22 19.50

6.41 8.13 9.46 11.10 13.51 16.19 17.49 18.26 19.17 19.36 20.04

RA

TAR

NA

GO

7.21 8.56 10.25 11.56 14.28 16.57 18.30 19.12 19.57 20.34 21.00

S

NT

SA

IA

ÀC

GR

8.36 10.06 11.38 13.08 15.37 18.11 19.38 20.36 21.08 21.46 22.08

8.41 10.12 11.43 13.13 15.43 18.13 19.44 20.42 21.13 21.54 22.13

1|No circula els diumenges ni els dies 25, 26/12, 1, 6/01, 6, 7, 9/04, 14, 1/05.

2| Circula 26/12, 1, 7/01. Des de 1/03, circula diumenges, 9/04, 1/05 i 4/06.

3| Circula 26/12, 1, 7/01. Des de 1/03, circula diumenges, 9/04, 1/05 i 4/06.

DIRECCIÓ TORTOSA A SE AS EN RCUL CL DE TR CI

RE CE RE CE CE RE R RE RE R

1 DIARI DIARI DIARI DIARI DIARI DIARI DIARI DIARI 2

IA

ÀC

GR

5.58 7.55 9.27 10.55 13.26 14.55 16.28 17.57 19.25 20.55

S

NT

SA

6.03 8.03 9.33 11.03 13.33 15.03 16.33 18.03 19.33 21.00

RA

TAR

7.06 9.07 10.37 12.06 14.34 16.06 17.36 19.08 20.38 22.07

NA

GO

A TLL ME AR L’A DE M

7.50 9.52 11.16 12.47 15.16 16.48 18.21 19.59 21.27 22.49

A

DE

L L’A

8.07 10.02 11.29 13.01 15.31 17.06 18.35 20.17 21.42 23.06

TOS

TOR

A

8.17 10.15 11.41 13.12 15.42 17.17 18.47 20.28 21.51 23.16

1| No circula els diumenges ni els dies 25, 26/12, 1, 6/01, 6, 7, 9/04 i 1/05 2| No circula 24, 25 i 31/12

* només des de 1 de juliol fins al 15 de setembre - Només circularà els dies laborals de dilluns a divendres / - Els horaris son aproximatius - Per a més informació podeu trucar al 977456376, 977456329 ó 977456477

Per un món més sostenible... RECICLA!