Els Quatre Cantons - Setembre 2010

L’Ametlla de Mar Setembre 2010

núm. 307

Catalunya

et necessita,

vota!

Entrevista a

Santiago Rocosa Gestor de l’aparcament de les Escoles Velles

Cauen 217l/m2 a l’Ametlla de Mar provocant pèrdues de més de 1,8 milions d’euros

El Pla de Mobilitat Estiu 2010 possibilita un nucli urbà equilibrat

Millores importants a les Tres Cales

Setembre 2010 | pĂ g. 2

Setembre 2010

|

pàg. 3

Editorial

Segon cop de puny al damunt de la taula Un milió i mig de catalans es van manifestar el passat 10 de juliol a Barcelona en protesta per la sentència del Tribunal Constitucional respecte a l’Estatut de Catalunya aprovat a les corts catalanes i re-

ferendat al Congrés de Diputats de Madrid. Aquest va ser el primer gran cop de puny al damunt de la taula veient que el TC s’havia passat pel forro la voluntat del poble.

Tant al Parlament com al Congrés,

majories en tots dos casos que constaten la pràctica democràtica d’un poble que busca a les institucions, el que d’altres s’afanyen a boicotejar de manera sistemàtica.

Arcaic punt de vista de “una y indi· visible” o la “indisoluble unidad de la nación española”. Els intolerants fins i tot s’afanyen a ignorar drets reconeguts per l’ONU que respecte als drets dels pobles, diu que, “tot poble té dret imprescriptible i inali· enable a l’autodeterminació”, o altres com que “el poble determina el seu estatus polític amb tota llibertat i sense ingerència exterior”, també cal enumerar que segon l’ONU, “tot poble té dret al respecte de la seva

6-7 9 10-12 13-17

?

18-20

Notícia del més La Cala Decideix crida els caleros a la participació al referèndum del 12 d’Octubre

21-26

Infraestructures Comencen les obres de la nova Oficina de Turisme.

22-23

A fons Els danys ocasionats pels forts aiguats del 17 de setembre pugen a 1.819.690 d’euros.

Inici curs 2010-11 Societat Cauen 217l/m2 a l’Ametlla de Mar.

Visca Catalunya!

i

Índex 4-5

identitat nacional i cultural” o, per acabar, que “tot poble té dret a par· lar la seva pròpia llengua, de pre· servar i desenvolupar la seva prò· pia cultura, contribuint a enriquir la cultura de la humanitat”.

Després de llegir aquests articles, segurament no hi caldria afegir res més, tot i que quan la causa és per defensar la dignitat, cal ser persistents fins a l’últim detall. El pròxim 12 d’octubre, els caleros i caleres tenim l’oportunitat de fer sentir la nostra veu i de donar el segon cop de puny al damunt de la taula com ja han fet altres pobles.

27-28

Medi Ambient La normalitat, protagonista de l’estiu a Medi Ambient.

Cultura i Espectacles La Diada Nacional de Catalunya mira al 12 d’octubre.

Entrevista Santiago Rocosa, Gestor de l’aparcament de les Escoles Velles.

Turisme L’ocupació turística a l’Ametlla de Mar es manté forta malgrat la crisi.

@

29-30 31 32-34 35-37 39 40-42 36

Joventut Satisfacció a Joventut per l’èxit de les noves activitats d’estiu.

Ajuntament El ple extraordinari aprova la verificació del Text Refós del POUM.

Política Opinió Col·laboracions Esports Satisfacció per la participació ciutadana a les activitats d’estiu.

Informació Horaris de tren, bus, ...

CONSELL DE REDACCIÓ: DES DELS QUATRE CANTONS (43860 L’AMETLLA DE MAR. APARTAT DE CORREUS 76) EDITA: Patronat Municipal de Mitjans Informatius | PRESIDENT: Andreu Martí | DIRECTOR: Francesc Callau REDACCIÓ I EDICIÓ: Araceli Domínguez i Olga Tomàs | ESPORTS: Norbert Callau | CORRECCIÓ: Viqui Martí DISSENY GRÀFIC I MAQUETACIÓ: Glòria Figueres | VOCALS DEL PATRONAT MUNICIPAL DE MITJANS INFORMATIUS: Fini Llaó, Joan Pere Gómez Comes, Anna Gallart, Rosanna Samarra, Maria Marsal i Ricardo Llaó.

Dipòsit Legal: T-163-80 | IMPRIMEIX: Impremta Querol, S.L. / Pol. Ind. Baix Ebre Tel. 977 597 100* - Tortosa

Setembre 2010 | pàg. 4

La Notícia del mes La Cala Decideix crida els caleros a la participació al referèndum del 12 d’Octubre La sala de la SCER acollirà les dues urnes per dipositar els vots de nou del matí a vuit del vespre.

Araceli Domínguez i Olga Tomàs Com antesala del referèndum, que tindrà lloc el 12 d’octubre, es farà una presentació el 7 d’octubre a les vuit del vespre a la sala de la Societat Cultural Esportiva i Recreativa (SCER).

En aquesta presentació tindrà lloc una taula rodona amb Josep Rull, diputat de CIU, i Joan Tardà, diputat d’ERC. Aquesta iniciativa impulsada per La Cala Decideix, artífex del referèndum, servirà perquè els caleros rebin informació i debatin dies abans de la consulta popular.

Tenir més de 16 anys, estar empadronat a l’Ametlla de Mar, portar el DNI, passaport o NIE, aquests són els requisits que hauran de complir tots aquells caleros que vulguin participar en el referèndum per la sobirania catalana. A la sala de la SCER hi haurà dues urnes per recollir els vots. L’horari serà de nou del matí a vuit del vespre. Recordem, però, que des de La Cala Decideix ja fa mesos que es treballa per informar la població i organitzar la celebració del referèndum del 12-O. De fet, el camí cap al referèndum va començar amb l’aprovació en Ple de la realització de la consulta popular el 16 de novembre del 2009. Des de llavors des de La Cala Decideix s’han dut

Durant la Diada els caleros van poder votar de forma anticipada.

a terme diverses iniciatives per tal d’apropar els objectius del referèndum sobiranista al poble de la Cala.

El 30 d’agost de 2010 va tenir lloc a la sala d’actes de l’Ajuntament el curs de formació de voluntaris per a la consulta. Els voluntaris o fedataris han estat els encarregats de recollir vots de forma personalitzada, sobretot entre aquelles persones que, tot i la seva voluntat de participar en la consulta, tindran dificultats per poder desplaçar-se el proper 12-O. D’aquesta manera s’ha volgut donar la possibilitat de votar per diferents

canals i garantir sempre la transparència del procés.

Una Diada marcada pel referèndum Durant la Diada de Catalunya, La Cala Decideix va habilitar una parada on es va informar als ciutadans sobre el referèndum, es va vendre marxandatge i on hi va haver la possibilitat d’exercir el vot de manera anticipada. Joan Rebull, responsable de Comunicació de la plataforma, comentava que “la diada és com la meitat del camí que havíem emprès amb la tasca de la plataforma La Cala De· cideix perquè la gent participi a la consulta per decidir lliurement si vol que Catalunya estigui sotmesa com ara a les regles de joc de l’estat o vol que lliurement sigui responsable del seu present i del seu futur”.

La nit de l’11 de setembre, la plataforma, amb la col·laboració de l’Ajuntament, va organitzar la Festa Tu decideixes al Passeig Marítim. L’entrada va ser gratuïta. Hi va haver In session de música amb els dj’s locals Guillermo Argentó i Marc Pastó.

Informació i vot a peu de carrer A més, des del 20 de setembre s’ha col·locat una taula informativa amb una urna de recollida de butlletes al cantó del c/Sant Joan amb el c/ Andreu Llambrich, conegut popularment com els quatre cantons. D’al-

Festa Tu decideixes al Passeig Marítim.

Setembre 2010

tra banda, tots els dissabtes, des de meitats de setembre, una taula ha anat recorrent els llocs emblemàtics del municipi com el mercat municipal. Recordem, també, que durant l’Aplec Sardanista i la Diada de l’Arrossejat, que van tenir lloc a l’estiu, La Cala Decideix també va tenir una parada.

D’altra banda, des de la plataforma s’han realitzar accions com la presentació de la consulta als jubilats al Casal d’Avis, l’1 d’octubre, i l’acte pels joves a la platja de l’Alguer el 3 d’octubre. La Cala Decideix també va parlar amb els alumnes de l’IES Mare de Déu de la Candelera, el 6 d’octubre. El 8 d’octubre, al Centre d’Interpretació de la Pesca, està prevista

la trobada amb la comunitat anglòfona. A més, La Cala Decideix preveu reunir-se amb els representants del sector pesquer de la Confraria de Pescadors de l’Ametlla. Per últim, el 9 d’octubre, se celebrarà un acte cultural pels joves a la Plaça Nova.

I és que un dels objectius de La Cala Decideix ha estat fer arribar a la població l’objectiu de la consulta i la voluntat que el poble de la Cala decideixi. “La sensibilitat que ha de· mostrat la població de la Cala ens ha encoratjat a treballar perquè es pugui realitzar el referèndum i que els caleros puguin decidir”, va explicar, per la seva part, el president de La Cala Decideix, Vicenç Margalef.

|

pàg. 5

La plataforma va col·locar una taula informativa durant l’aplec sardanista.

CONSULTA PER LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA

RÉFÉRENDUM POPULAIRE POUR L’INDÉPENDANCE DE LA CATALOGNE

Si estàs en el padró municipal de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, encara que no tinguis la nacionalitat espanyola, i tens 16 o més anys, pots manifestar lliurement la teva opinió dipositant el teu vot. Participa i vota.

Si vous êtes référencé à la municipalité de l’Ametlla de Mar, de nationalité française ou autre, si vous avez plus de 16 ans, vous pouvez voter.

Vous pouvez déclarer librement votre opinion en votant. Participez et votez. Merci d’avance.

CONSULTA POR LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUÑA

CONSULTATION ON THE INDEPENDENCE OF CATALUNYA

Si estás en el padrón municipal del Ayuntamiento de l’Ametlla de Mar, aunque no tengas la nacionalidad española, y tienes 16 años o más, puedes manifestar libremente tu opinión depositando tu voto. Participa y vota.

If you are registered at the town hall as living in the town of l’Ametlla de Mar, although not a Spanish Citizen, and are 16 years or over, you can freely express your opinion by casting your vote. Participate and vote.

EL PROPER 12 D’OCTUBRE 2010 A LA SALA DE LA SCER.

EL PRÓXIMO 12 DE OCTUBRE DEL 2010 EN LA SALA DE LA SCER.

LE 12 OCTOBRE 2010, SALLE DE LA SCER À L’AMETLLA DE MAR.

TO BE HELD ON 12TH OCTOBER 2010 AT SCER.

Setembre 2010 | pàg. 6

Infraestructures Millores importants a les Tres Cales El passat 30 d’octubre representants del consistori es van reunir amb una quarantena de veïns de la urbanització les Tres Cales per explicar-los que, en breu, s’iniciaran diverses obres importants a la urbanització.

En primer , la construcció del centre social de les Tres Cales i millora de l’entorn, unes obres valorades en 231.976,28€ ,i finançades íntegrament pel PUOSC (Pla Unic d’Obres i Serveis de Catalunya). L’edifici constarà d’una planta baixa de 207,12 m2 i estarà format per un hall, una sala multiusos amb zona de bar, dos despatxos, una sala independent, zona de lavabos, cuina amb traster i un magatzem, a banda d’una Terrassa de 70,50m2. Pel que fa al condicionament de l’entorn del propi centre social el projecte contempla la creació d’una zona d’aparcaments per a vehicles, la creació d’espais verds i la regulació de la circulació de vehicles i persones dins de l’àmbit. La zona

prevista a acondicionar engloba una superficie total de 1.600m2 i contempla una inversión de 60.000€ D’altra banda també cal destacar l’obra de renovació de l’Avinguda de Tres Cales tram muntanya. Aquestes obres pretenen renovar aquest vial amb un tractament d’acord amb la importància que té dins la urbanització, objectiu que s’assolirà amb aquestes característiques: Millor seguretat vial pels conductors i pels vianants gràcies a: • Implantació de nous passos de vianants.

• Disposició de reductors de velocitat per a la seguretat dels vehicles i vianants.

• Millora de la qualitat de l’enllume-

Vista actual de l’avinguda de Tres Cales a la part de montanya.

nat per a una correcta visibilitat.

Un enllumenat públic adequat a la normativa vigent, basat en l’eficiència i l’estalvi energètic, i en la prevenció de la contaminació lumínica.

Dotació d’una pavimentació adequada a la importancia del vial consistent en aglomerat asfàltic.

La inversió prevista és de 652.589€ finançada íntegrament pel FEIL 2010 (Fondo Estatal de Inversión Local).

I, finalment, també s’arranjaran diversos carrers mitjançant la tipologia de ferm basat en reg asfàltic i graveta. Aquests carrers són: Joan d’Almenara/Cardona, Llevant, Catorze, Trajacàpita, Alzina, Zahorí, Mar, Rovelló, i Vint-i-un.

Segons Andreu Martí:”portem molt temps treballant perquè diver· ses institucions ens subvencionin aquestes obres que considerem tan importants per a la urbanització les Tres Cales. Sabem que encara hi ha molt a fer i, en aquest sentit, continuarem treballant al màxim, so·

Vista del nou parc on s’ubicarà el Centre Social.

bretot per aconseguir una gran sub· venció de la Generalitat en el marc de la llei d’urbanitzacions (que tam· bé implicaria les urbanitzacions de Sant Jordi i Calafat), i en l’esperada construcció de la depuradora nord.

En qualsevol cas, però, aquest és un gran pas endavant en la qualitat de vida i la cohesió social a la urba· nització, que se suma al gran esforç fet amb la brigada exclusiva per a les urbanitzacion i amb el tema del transport escolar, per tal d’aconse· guir el finançament d’aquest servei i en contra del que volia la Generalitat i algun partit municipal a l’oposició, els veïns no ho tinguin que pagar i només s’han de fer càrrec d’un pe· tit percentatge del cost del servei.

Sabem que encara hi ha molt a fer però pensem que estem apostant com mai abans per les urbanitzaci· ons, i per aquest motiu estem molt il·lusionats. A més a més, també cal remarcar que estem treballant en diversos projectes per a la urbanit· zació de Calafat”.

C/ Catorze, un dels deu carrers que s’arranjaran.

Comencen les obres de la nova Oficina de Turisme Les obres de la nova oficina i el condicionament del parc del Bon Repòs tenen un termini d’execució de set mesos i un pressupost d’adjudicació de més de mig milió d’euros.

Araceli Domínguez Dilluns 13 de setembre s’iniciaven les obres de construcció de la nova Oficina de Turisme situada al parc del Bon Repòs i del condicionament de tot l’espai. Les obres s’emmarquen dins d’una actuació més global que afecta al conjunt de l’illa del Bon Repòs que inclou, a banda del parc existent, l’espai ocupat per l’hotel del Bon Repòs, i que s’ha plantejat en dues fases diferenciades. L’Ajuntament de l’Ametlla de Mar promou

l’obra, que té un pressupost d’adjudicació de més de mig milió d’euros i un termini d’execució de set mesos.

S’encarrega de l’obra l’empresa Servidel SLU mitjançant l’Entitat Pública empresarial, La Cala Gestió. Antoni Montagut, vicepresident de La Cala Gestió i regidor de Turisme, en ens explicava que “abordem ara la cons· trucció de la nova oficina que estarà ubicada a l’entrada del poble. Evi· dentment millora la que teníem al costat mateix de la via. El que pre·

tenem és donar un millor servei als ciutadans amb unes instal·lacions molt més àmplies. Pensem que la informació sobre la vila és un dels principals serveis d’atenció que requereixen les persones que ens visiten i volem que hi accedeixen de manera més fàcil. A més, volem que la primera impressió que tinguin si· gui diferent”.

Primera fase En la primera fase, les obres afecten

Setembre 2010

La nova Oficina de Turisme disposarà de 138,71m2.

a la construcció de la nova Oficina de Turisme i el condicionament del parc del Bon Repòs. En una segona fase, un cop enderrocats els murs que actualment delimiten l’espai de l’hotel del Bon Repòs, es procedirà al condicionament d’aquest espai com a zona verda per al municipi, en base

els paràmetres que varen determinar els caleros en votació popular i que incloïen el manteniment de les característiques actuals de l’espai amb la inclusió de zona de relax amb gespa, un parc infantil, una glorieta per a concerts i un espai per a taules i bancs.

|

pàg. 7

Viabilitat més organitzada A la vegada, i tenint en compte el Pla de Mobilitat promogut per l’Ajuntament, el condicionament del perímetre de l’espai permetrà una millor organització de la viabilitat de l’entorn mitjançant la creació d’un espai per a l’aparcament que aculli com a mínim dos autocars, l’habilitació d’un altre espai per a aquests usos en el que càpiguen com a poc cinc taxis, l’ampliació a 25 places d’aparcament de vehicles en el perímetre de l’espai i la construcció d’unes voreres molt més amples que les actuals per a dotar el vianant d’unes millors condicions de passeig.

Nova proposta La nova proposta d’Oficina de Turisme respecta els trets principals que caracteritzen el parc actual en quant a disseny i funcionalitat i de manera especial la conservació dels pins monumentals existents. Disposa d’oficina-sala d’atenció al públic, dos des-

patxos, una sala de reunions, bany i magatzem i ocupa una superfície total de 138,71 m2. La sala d’atenció al públic conforma la part més gran de les instal·lacions, mentre que la part més petita és destina a usos interns.

S’aprofita l’estirament d’aquesta part per generar un passadís que serveixi, no només de distribuïdor als despatxos, sinó com a gran moble arxivador per tot el seu llarg.

Pedra d’Ulldecona Es planteja que la “L” que conforma l’edifici sigui una plaça de paviment de pedra d’Ulldecona, a mode de punt d’arribada i trobada. A partir d’aquí i mantenint els elements actuals de la plaça com són arbres, parterres i recorreguts interns, es reorganitza l’espai de manera poligonal que, superposant els eixos que es generen amb les preexistents, van creant diferents parterres que es destinen a usos diversos.

L’aparcament de les Escoles Velles tanca l’estiu amb les seves previsions complides amb escreix Durant l’agost, el servei de vehicles en rotació ha arribat a pics de 600 cotxes al dia en moments puntuals, fixant-se el màxim en 800.

Araceli Domínguez L’aparcament de les Escoles Velles ha tingut una bona arrencada en el que ha estat la seva primera temporada d’estiu, va inaugurar-se el dia 19 de juny, complint les previsions que s’hi preveien. Sobretot pel que fa al servei de vehicles de rotació perquè l’aparcament, amb més de 300 places, té prou capacitat per absorbir els vehicles, que en la seva majoria han estat estrangers. Des del punt de vista econòmic, l’aparcament està pensat com una instal·lació de llarg recorregut que en un termini de 10 anys tingui 100 places venudes i 200 de rotació. Tot i això aquest estiu s’han arribat a pics de 600 vehicles al dia en moments puntuals, fixant-se el màxim en 800. Santiago Rocosa,

gestor de l’aparcament, ens deia que “estic molt satisfet. Ha estat la prime· ra temporada. En els aparcaments sempre preveien una arrencada de tres i cinc anys. Per al resultat inici· al sempre s’ha de tenir en compte aquesta arrencada i del que estem contents és de la capacitat que ha donat l’aparcament de poder absor· bir els vehicles de rotació que s’han adreçat a l’aparcament”.

Intervenció al projecte L’empresa gestora de l’aparcament, Optima Parc, va intervenir en el projecte, concloent que era necessari canviar el sentit de la circulació propi de la instal·lació, el que era l’entrada va passar a ser la sortida i a l’inrevès, per millorar la mobilitat. Així, aquest canvi de circulació interna va permetre un canvi de circulació al municipi que ha contribuït a millorar la mobilitat general. No només dels vehicles, sinó també de les persones perquè ha possibilitat una oferta d’estacionament regulada que permet una distribució òptima i més normalitzada de l’estacionament en superfície, deixant les voreres lliures per als transeünts. Els gestors valoren l’aparcament com una instal·lació moderna

Segona planta de l’aparcament de les Escoles Velles.

amb tecnologia punta, ben senyalitzat, que facilita l’estacionament, amb bons acabats, bons accessos per a les persones i bona il·luminació.

L’aparcament també aporta beneficis pel que fa al visitant que abans no podia aparcar al centre de la població i ara sí. Aquesta novetat pot traduir-se en que hi hagi més futures visites al poble perquè l’estacionament està assegurat, donant tranquil· litat i rapidesa al que necessita deixar el seu cotxe.

Els usuaris han utilitzat l’aparcament una mitjana de dues hores, el que significa que les estades no només són per fer gestions sinó que tenen

una més llarga durada. S’ha notat una major ocupació dilluns, dijous i dissabte, els dies de mercat, i també els caps de setmana. I les hores de màxima afluència han estat les 12 del migdia i de sis a vuit de la tarda. Ara, s’estrena la temporada d’hivern, del 15 de setembre al 15 de juny, amb nou horari, tancant a les nits des de la una a les vuit, tot i que obre tots els dies. Altra novetat és que els vals de descompte per als clients del establiments del municipi, en l’actualitat només són d’una hora, puguin ser també de mitja hora perquè les estades dels usuaris a la població acostumen a ser més curtes ja que no existeix el factor “platja”.

Gener 2009

| pĂ g. 8

A fons

Setembre 2010 |

pàg. 9

Els danys

ocasionats pels forts aiguats del 17 de setembre pugen

a 1.819.690 € Tot i això, l’Ajuntament de l’Ametlla de mar considera que la inversió necessària per evitar situacions similars ascendeix a 6.779.690 d’euros.

Roda de premsa del balanç dels danys dels aiguats.

Araceli Domínguez Els serveis tècnics de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar han valorat en 1.819.690 euros els danys ocasionats pels forts aiguats del 17 de setembre. Tot i això, l’Ajuntament de l’Ametlla de mar considera que la inversió necessària per evitar situacions similars ascendeix a 6.779.690€.

La valoració engloba la xarxa de carreteres i camins municipal, les zones d’influència dels barrancs i les obres de drenatge de les infraestructures que creuen transversalment el municipi, com l’autopista AP-7 i la línia de ferrocarril. L’informe no inclou, però,

els danys ocasionats als barrancs fora dels nuclis poblacionals, dels que s’encarrega l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Igualment, els tècnics de la Direcció General de Costes identificaran els danys produïts a les platges.

Només danys materials Cal destacar que els danys s’han limitat a béns materials i que gràcies a que la pluja torrencial no es va produir durant la nit, i a l’actuació exemplar, i en alguns moments heroica, dels diversos cossos de seguretat i serveis d’emergència (Bombers de

la Generalitat, Mossos d’Esquadra, Policia Local, Guàrdia Civil, Servei d’Urgències Municipal i Brigada Municipal), no es va haver de lamentar cap pèrdua humana. En aquest sentit, el consistori ha fet reconeixement exprés a la labor de tothom que hi va col·laborar per evitar mals majors aquell dia.

L’informe municipal afegeix que una part de risc i dels danys públics i privats s’hagués evitat si les actuacions plantejades en la sol·licitud d’acolliment a la línia d’ajuts de la Llei d’Urbanitzacions no hagués estat denegada per segon any consecutiu. A més, afegeix, que quatre anys després de construir-se el clavegueram a Tres Cales, la Generalitat no ha fet la depuradora de la zona nord. Si ho hagués fet, amb seguretat, s’haguessin minimitzat els efectes d’evacuació d’aigües.

També cal remarcar la no execució d’actuacions contemplades en la xarxa d’evacuació del PENTA. Línies d’actuació L’informe tècnic ha identificat unes línies d’actuació imprescindibles per evitar que en nous episodis de pluja torrencial s’hagin de lamentar danys materials i a les persones.

Entre d’altres són el desguàs del barranc de Galetet i del barranc de Bon Caponet, millora de la xarxa d’interconnexió municipal entre els diferents nuclis poblacionals, obres

de drenatge de les infraestructures autopista AP-7 i línia de ferrocarril i reparació dels danys en la xarxa viària de Les Tres Cales i alguna part del nucli urbà i platges. Andreu Martí, alcalde de la població, destacava la necessitat de tornar al més aviat possible a la normalitat. “Des del primer moment que estem treba· llant amb tota la intensitat que re· quereix un fet tan excepcional com el de les pluges tan torrencials de l’altre dia i hores d’ara ja tenim la valoració feta pels tècnics i ens hem posat en contacte amb les ad· ministracions perquè hi col·laborin i poder tornar així a la normalitat al més aviat possible”.

Manca d’atenció El consistori també lamenta la manca d’atenció de la Generalitat de Catalunya, única administració que dies després dels fets no s’havia posat en contacte amb l’alcaldia, tot i haver-los trucar en repetides ocasions. Aquest ha estat el fet diferencial amb la resta d’administracions, tant l’estatal com la provincial i comarcal.

D’altra banda, els privats afectats tindran atenció personalitzada.

Aquest dilluns hi ha una reunió amb representants de la Direcció General de Protecció Civil, i l’Ajuntament destinarà un despatx i personal per atendre i aconsellar les sol·licituds d’ajut.

Setembre 2010 | pàg. 10

Inici curs 2010-2011 El nou calendari escolar marca l’inici de curs Al Col·legi Públic Sant Jordi de l’Ametlla de Mar van començar el curs 2010-11 amb el nou calendari escolar el passat 7 de setembre. Enguany el CEIP ha registrat un lleuger augment d’alumnes de P-3.

Olga Tomàs Els petits han passat a ser prop de 27 alumnes per classe. Segons les dades de les matriculacions a P-3, el 30% són fills de nouvinguts. Tot i això, enguany hi ha un grup menys a parvulari i, en canvi, n’ha augmentat un a primària.

La xifra total d’alumnes d’aquest nou curs ha estat de 634. Sense canvis rellevants respecte l’any anterior.

Aquest inici de curs ha vingut marcat per diverses novetats. Un dels canvis del curs 2010-11 és la setmana de festa del 28 de febrer que ha fet avançar les classes respecte l’any passat. Des de l’escola de l’Ametlla

es va intentar que coincidís amb la setmana de les festes de la Candelera però per motius administratius no ha estat possible. Tot i això des del Col·legi Públic Sant Jordi s’afirma que el rendiment de treball dels alumnes serà el mateix tot i tenir un segon semestre amb diversos dies de festa.

La incorporació d’eines tecnològiques pels professors és una altra de les novetats rellevants d’aquest nou curs escolar.

“A nivell del cicle superior el Departament d’Educació ha dotat a les sis classes del cicle superior amb pissarres digitals i canons de projecció. Per tant, el professorat ens comencem a habituar a les noves tecnologies com

Els petits caleros i caleres tornen a l’escola.

a eines educatives a les aules . És un abans pel que ve després a l’ESO”, va explicar Octavi Figueres Director del CEIP Sant Jordi.

D’altra banda, “aquest any s’han re· ciclat més llibres que mai” segons va afirmar la regidora d’Ensenyament del consistori calero, Mari Carme Martí. “D’aquesta manera l’Ajunta· ment, que subvenciona els llibres,

pot invertir més en altres qüestions de l’àrea educativa”, va afegir la regidora.

El nou curs escolar a tota Catalunya ha comportat una altra novetat. Els pares i mares s’han hagut de comprometre a través de la Carta de Compromís a complir les normes del col·legi per tal de garantir una educació escolar adequada pels seus fills.

En marxa el nou curs 2010-11 a l’Ametlla de Mar Els alumnes del Col·legi Públic Sant Jordi de l’Ametlla de Mar van començar el nou curs escolar el 7 de setembre. El mateix dia, l’IES Mare de Déu de la Candelera va realitzar la presentació oficial del curs tot i que les classes van començar l’endemà.

Olga Tomàs El Col·legi Públic Sant Jordi de l’Ametlla de Mar van encetar dimarts, 7 de setembre, el nou curs escolars 2010-11. Els més de 600 alumnes de l’escola van iniciar les classes d’un nou curs marcat pel nou calendari escolar. El col·legi va obrir les portes una setmana abans, respecte l’any anterior. D’altra banda, però, els alumnes tindran festa la setmana del 28 de febrer. Des de l’escola de l’Ametlla es va intentar que coincidís amb la setmana de les festes de la Candelera però per motius administratius no ha estat possible. El curs 2010-11 es va encetar amb un lleuger augment d’alumnes de P-3 on un 30% dels matriculats eren fills de nouvinguts.

Novetats tecnològiques a secundària El començament de les classes de secundària a Catalunya ha estat marcat, enguany, per l’augment del protagonisme de les noves tecnologies.

En concret, els alumnes de primer i segon d’ESO d’aquest curs disposen d’ordenadors portàtils com a eines de treball i consulta acadèmica.

L’IES de la Mare de Déu de l’Ametlla de Mar no n’és una excepció i, per tant, els alumnes també gaudeixen d’aquest avanç tecnològic. L’ordenador, que costa 300 euros, l’ha pagat la meitat el Departament d’Ensenyament i l’altra l’alumne; ja que li ha quedat en propietat mentre estigui a l’institut. Tot i això els llibres continuen tenint un paper preponderant en l’educació. Uns llibres que a l’Ametlla

Enguany les classes van començar una setmana abans respecte l’any anterior.

de Mar el consistori subvenciona. A més, tant l’escola com l’IES cada any reciclen llibres que es passen entre alumnes.

“Gràcies al conveni signat aquest estiu l’Aula Oberta tindrà una nova funció. Els alumnes podran realitzar pràctiques laborals als diversos de· partaments del consistori de l’Amet· lla”, va explicar Mari Carme Martí, regidora d’Ensenyament de l’Ajuntament de l’Ametlla.

La Carta de Compromís a l’escola i a l’institut ha estat una altra de les

novetats d’aquest nou curs a Catalunya. Per tant, els pares i mares, també a l’Ametlla de Mar, s’han hagut de comprometre, per escrit i amb signatura, en complir les normes dels centres per tal de garantir l’educació de qualitat dels seus fills.

Per la seva part, l’Escola NàuticoPesquera, també el 7 de setembre va fer la presentació oficial del nou curs pels alumnes de cicle mitjà. En canvi, el cicle superior no va començar fins al dia 14. Finalment, la llar d’Infants Xerinola va obrir les portes, un dia abans, el 13 de setembre.

Setembre 2010

|

pàg. 11

Un nou curs amb molts de canvis a l’educació secundària L’institut Mare de Déu de la Candelera va començar les classes amb novetats importants que sens dubte marcaran un abans i un després en la manera de fer pel que fa a l’ensenyament al centre.

Araceli Domínguez L’institut Mare de Déu de La Candelera vivia una activitat frenètica els dies previs al començament de curs que arribava al seu punt àlgid el dia 8 de setembre, a les 8.30 del matí, moment en què el ritme es va desaccelerar quan els alumnes van prendre possessió del seu lloc a classe. Abans, però, el dia 7, es va produir la presentació oficial del curs escolar. Aquest curs 2010-2011 destaca per les nombroses novetats que hi ha i que, sens dubte, suposaran un abans i un després en les maneres de fer en l’ensenyament.

Xavier Sánchez, director del centre, ens explicava que “són quatre no· vetats importants però que totes de cop, en el mateix curs, ens fan estar alerta perquè tot funcioni bé des del primer dia”.

Novetat estrella Una de les novetats estrella és la incorporació del llibre digital a 1r i 2n

d’ESO. Aquests dies previs al començament del curs, l’equip directiu del centre aprèn el funcionament del portal Àtria, la nova eina de distribució de continguts i recursos digitals que faran servir enguany mestres, pares i alumnes, Tot un trasbals, no només pel mètode pedagògic sinó per l’adaptació de les aules que han estat electrificades per poder accedir a Internet. Tanmateix, els alumnes han hagut de comprar un ordinador que és exclusiu per a l’estudi i que val 300 euros, la meitat dels quals paga el departament d’Ensenyament. Per tenir accés a les matèries, de moment català, castellà, anglès, ciències naturals i tecnologia, els estudiants disposen d’una clau d’accés que els hi dóna l’editorial dels llibres un cop els han comprat. També el departament d’Ensenyament subvenciona amb els primers 30 euros cada llibre.

Parèntesi al febrer Més noves. Les vacances. Del 28 al

L’educació secundària incorpora l’ús dels portàtils com a eines didàctiques.

3 de febrer hi ha una setmana. Tot i que es pot pensar que això pot escurçar el curs, res menys cert perquè el curs en veritat s’allarga en començar abans i en finalitzar amb les activitats lectives la primera setmana de juliol. També aquest curs, degut al traspàs a l’institut d’un major número d’alumnes de l’escola, té tres línies pels quatre cursos d’ESO, augmenta l’alumnat a batxillerat i a més el cicle formatiu passa a ser dos anys. Això ha fet que s’hagin hagut d’improvisar aquest estiu dos aules prefabricades per als tercers d’ESO A i B i ja s’augura una nova ampliació després que fa cinc anys es fessin les obres per engrandir el centre i que en aquell moment ja se sabia que era insuficient tenint en compte l’augment constant de l’alumnat. Per contra, el professorat segueix essent

el mateix. 41 professors dels que 37 són els mateixos del curs 2009-10 i que s’han hagut d’adaptar a la nova situació.

Aula Oberta A més, per als alumnes de l’Aula Oberta de 3r d’ESO hi ha novetats.

Aquests 10 alumnes amb dificultats d’aprenentatge que requereix una metodologia diferent pel que fa a l’ensenyament però amb les mateixes possibilitats que la resta per acabar l’ESO, ja fan pràctiques a diferents espais de l’Ajuntament en virtut d’un conveni signat per aquesta institució i l’escola. Per últim, l’institut incorpora una carta de compromís de signatura obligada entre els responsables del centre, pares i alumnes que obliga a tothom a exercir els seus drets i obligacions.

La Xerinola comença el curs amb les aules gairebé plenes Més de 100 nens i nenes ocupen ja les aules de la llar d’infants durant aquest curs 2010-11, el que demostra que la crisi no ha afectat les matrícules dels més menuts.

Araceli Domínguez Tot i que la llar d’Infants Xerinola no tanca les seves portes durant l’estiu, el dia 13 de setembre va tenir lloc de manera oficial el començament de curs 2010-2011. Abans, però, de començar aquesta nova singladura, s’ultimaven els detalls per acollir en condicions òptimes els 105 infants que enguany té el centre. Per exemple, durant els últims dies d’estiu, es va renovar la tanca perquè fos més segura i es van pintar les façanes i les aules. I també es va habilitar un servei per fer usos de magatzem per al material pedagògic.

De quatre mesos a tres anys La llar acull nens i nenes des dels quatre mesos fins al tres anys. Hores d’ara hi ha 97 alumnes matriculats i vuit que acaben de néixer o que estan a punt de fer-ho. Hi ha setze lactants repartits en dos aules, tres aules de P-1 amb 13 alumnes cadascuna i tres aules de P-2, una amb 18 alumnes i dos amb 16. L’equip docent de la llar es mostra molt satisfet que, malgrat la crisi, gairebé han fet ple i demana als pares i mares que estiguin tranquils, tot i que per a molts és el primer cop que estan tan de temps lluny d’ells, perquè els seus fills es troben pràcticament com a casa.

Període d’adaptació Per això hi treballen i per això en el començament de curs fan un petit període d’adaptació a aquest món nou per als més menuts. Cristina Montull, directora de la Llar d’Infants, ens explicava que “és molt important el període d’adaptació, sobretot per als més petits, el que s’incorporen de nou a la llar perquè s’ha d’adaptar a les noves instal· lacions, a la tutora que els acull i als seus companys. És important fer un horari curt, primer, veure com reaccionen els nens i llavors ampliar-lo sobre la marxa perquè se sentin còmodes, estiguin tranquils i

Setembre 2010 | pàg. 12

Inici curs 2010-2011 no estranyin als pares. Un cop as· solir aquest objectiu ja poden fer horari complet i després estar a la llar segons les necessitats de cada família”. Aquest horari és d’una hora i mitja i es pot fer des de les nou fins a les 11.30 i de 11 a 13. La seva durada en el temps depèn de com s’adapti el menut. El procés és ràpid però n’hi ha que estan quinze dies i d’altres que en quatre ja han fet la llar seva.

Els petits al menjador del centre.

Horari flexible Els horaris de la Xerinola són flexibles. Pel matí, l’entrada és de 8 a 10 i les sortides de 12 a 12.15 i de 12.45 a 13.00. Per la tarda, l’entrada és de tres a quatre i per a sortir hi ha diferents moments des de les cinc fins a les set. Recordem que la llar no té cuina pròpia. Així els nens que es queden a dinar han de portar la carmanyola i les educadores s’encarreguen de donar-los el menjar. Aquest servei es cobra a banda de la quota.

L’Escola Nauticopesquera registra un augment de la matrícula en aquest curs 2010-2011 El resultat és més significatiu si es té en compte que altres centres d’ensenyança han baixat el número d’alumnes.

Araceli Domínguez El passat 7 de setembre va començar el curs 2010-11 a l’Escola Nautico-Pesquera per als alumnes de grau mitjà que fan els cicles de pesca, navegació i transport marítim, manteniment de màquines, manteniment de vaixells i busseig. A la setmana següent, el 14 de setembre, s’incorporaven també els nois i noies que cursen els cicles de grau superior que són pesca, navegació i transport marítim, i manteniment de vaixells. Aquest curs hi ha uns 350 alumnes aproximadament perquè alguns estan matriculats en dos cicles diferents, al matí i a la tarda, el que suposa un augment de la matrícula.

Tercer any a l’escola El director del centre, Carlos Soler, repeteix enguany per tercer any. Està molt a gust a l’escola, on troba que hi ha força diferències respecte a l’institut Els Alfacs, a La Ràpita, on té plaça fixa. D’una banda, el fet que estigui adscrita a dos departaments, Agricultura i Educació, el que pot fer que els requeriments de l’escola s’endarrereixen. O també que s’aconseguei-

xen més prestacions. I, d’altra, el fet que a l’escola no s’imparteixi l’ESO, que acull als nens de 12 a 16 anys, ni tampoc batxillerat. Aquest fet marca la diferència perquè el nombre d’alumnes és bastant més reduït i el perfil d’aquests és molt específic.

Són alumnes majors d’edat, el que estalvia els problemes implícits a l’adolescència, que es troben prop, pel que fa a la seva mentalitat, amb el professorat, la qual cosa possibilita relacions més planeres. Els alumnes provenen de tot Catalunya i fins i tot del País Valencià i Les Illes Balears perquè, tot i que aquestes dues comunitats tenen escola nauticopesquera, no ofereixen tantes matèries relacionades amb la mar com la nostra.

19 i mig Pel que fa al professorat enguany hi ha 19 i mig (un és a mitja jornada). És un petit augment però molt significatiu perquè a altres centres s’ha reduït el personal docent. Es troben dividits per sectors que són: navegació, màquines, busseig (tot i que a aquest grup s’incorporen al gener busseja-

Un dels cursos més sol·licitats continua sent el de busseig.

dors especialistes), Formació i Orientació Laboral i Relacions en l’Àmbit de Treball, Administració i Anglès.

Tallers pràctics Una altra diferència que posa al contrapunt amb altres centres d’ensenyança és que en ser un centre de Formació Professional hi ha a, més d’aules, tallers pràctics on, per exemple, s’utilitza el vaixell Cap de Creus i on està previst reparar la nau Montserrat. Però, a banda, les pràctiques no només es fan a La Cala, es poden fer a altres ports d’arreu Catalunya.

En general, els resultats són satisfactoris, ho demostra la gran inserció laboral que hi ha a l’escola un cop acabats els estudis, però, apunta Soler, encara hi ha molt feina per fer.

“Estem en dos projectes a la vega·

da. Un dels projectes és reparar la Montserrat i l’altre projecte és cons· truir unes muletes perquè l’alumnat pugui remar. Tenim pel davant mol· tes coses per fer, aquestes només són dos exemples, i de cara a fer tot això intentem demanar millors dota· cions i més quantioses i el profes· sorat cada vegada es mobilitza més.

Això entra dins de la marxa habitual.

Som una escola viva i per a cada nou curs procurem que la nostra oferta sigui, en primer lloc, la més adequada per als cicles formatius que estem fent i, en segon lloc, que sigui la millor possible”. Soler també comentava que encara l’alumnat és eminentment masculí i espera que en els pròxims anys s’afegeixen més dones a aquest tipus d’ensenyament.

Setembre 2010

|

pàg. 13

Societat Cauen 217l/m2 a l’Ametlla de Mar L’aiguat és el més fort que es recorda en quaranta anys i va ocasionar diferents danys tot i que no es va haver de lamentar cap víctima personal.

Araceli Domínguez D’impressionant. Així es pot qualificar l’aiguat que va caure a l’Ametlla de Mar divendres 17 de setembre en el que en alguns moments es van recollir fins a 217l/m2. No es recorda a la població una tromba d’aigua tan gran des de fa més de 40 anys. Evidentment aquesta intensitat va tenir les seves conseqüències , essent necessària la intervenció d’efectius de la Policia Local, Bombers, Guàrdia Civil i SUM. També la Brigada, juntament amb els nois dels plans d’ocupació i empreses privades treballaven encara dilluns netejant tot el que l’aigua va arrossegar perquè tot tornés al més aviat possible a la normalitat. L’alcalde de l’Ametlla de Mar, Andreu Martí, comentava que es treballava per recuperar la normalitat. “Estem recopilant tota la in· formació que ens puguin donar els cossos de seguretat, tant a nivell local com de fora i també de tots els serveis d’assistència i la pròpia brigada municipal, amb la preten· sió de tenir un informe detallat per saber on podem anar pel que fa a cada departament, ja sigui de la Generalitat o de l’Estat, por poder tornar amb la màxima brevetat pos· sible al l’estat natural que teníem fa uns dies. També voldria aprofitar per agrair tothom que hi ha contri· buït a evitar un mal major. Al final tot el que va passar és reparable.

Els nostres efectius van tenir fins i tot un comportament heroic”. Martí també reclamava la millora de les infraestructures viàries per evitar que un nou episodi de pluges aïllés les

urbanitzacions i els càmpings del municipi. Més en concret, reclamava la construcció de la carretera d’evacuació del PENTA. Al migdia La pluja va començar a caure a les tres de la tarda i va afectar principalment la part alta del terme municipal (de la N-340 cap a l’interior). Ja a les 15.15 h es van començar a rebre diversos requeriments que informaven d’inundacions en parcel·les i garatges, vehicles atrapats i danys en camins i propietats privades. A les 15.30 les precipitacions ja afectaven perillosament la circulació per carretera i camins del municipi, instant al 112 a tallar la carretera nacional.

Posteriorment, es va anunciar a la població pel ban que no s’agafés el vehicle si no era estrictament necessari. També es va efectuar una trucada al CEIP Sant Jordi per informar que molts pares estaven atrapats i no podrien venir a buscar els nens.

A l’institut, va caure la tanca de seguretat que limita el centre amb la via del tren. Sortosament, la majoria dels serveis van consistir en senyalitzar passos de barranc perillosos.

Al barranc de Pixavaques, al barranc de l’Estany Tort, al barranc del Torrent del Pi, al barranc de Cala Forn, al Camí Antic de El Perelló, al barranc de Bon Caponet, al barranc de l’Estany i al barranc de Santes Creus.

Malgrat tot, la zona més afectada va localitzar-se entre el nucli urbà i Sant Jordi d’Alfama, essent els barrancs amb més perill els de l’Estany Tort, el de Sant Jordi i el de Pixavaques.

Els aiguats van produir greus danys al mobiliari urbà.

La forta pluja inunda les vies del port.

15 vehicles atrapats D’altra banda, al menys 15 vehicles van quedar atrapats en diferents zones d’embassament d’aigua i barrancs, havent tres incidències més greus de vehicles arrossegats per l’aigua amb els seus ocupants a l’interior. Un va ser assistit per una patrulla de la Guàrdia Civil al barranc de Cala Forn, amb un matrimoni gran al seu interior, i dos més van ser detectats pel SUM al barranc de l’Estany Tort.

D’aquests dos, el conductor d’un Peugeot 307 va sortir pel seu propi peu però en el cas d’un Opel Corsa, aquest es va localitzar després de ser arrossegat uns 100 metres, sense ningú a l’interior, les finestres obertes, els seients aixecats i una cadira de nen. Per aquest motiu es va muntar un operatiu juntament amb el SUM i Bombers que va finalitzar una hora després en saber-se per una veïna que els seus ocupants (una dona i el seu fill) van poder sortir pel seu propi peu i que es trobaven bé.

Més serveis Altres serveis de rellevància van con-

Durant la pluja alguns conductors es van quedar atrapats.

sistir en el rescat d’un cavall per part d’agents de la Policia Local amb auxili de la Guàrdia Civil, el qual s’havia quedat atrapat al mig del corrent del barranc de Pixavaques. També es va donar assistència a les inundacions que va partir la piscina municipal, tant per solucionar les mateixes com per tranquil·litzar i assegurar la sortida dels usuaris que hi havia atrapats.

Tanmateix, com a conseqüència de les intervencions, l’ambulància SUM es va veure atrapada temporalment a la part de baix de les Tres Cales i el Tango 4 es va avariar al Lligallo del Rabosenc.

Danys a les platges A més, d’entre les nombroses incidències que va ocasionar la pluja. Cal destacar que la platja de Sant Jordi va quedar dividida per la sortida de l’aigua, trobant-se la sorra bruta i alguns elements afectats com passarel·les, dutxes i papereres; que al barranc de Sant Jordi, el paviment, al seu pas per sota de la ctra. N-340 va quedar totalment destruït; que a la platja de Pixa-Vaques es va destruir el Passeig Marítim, afectant a la sorra de la platja greument i també al mobiliari, especialment a la caseta de la Creu Roja que va acabar a la mar. L’afectació al Càmping Nàutic també va ser rellevant. Al barranc de Pixa-Vaques, al pas inferior de l’AP-7 el paviment destruït i es van senyalitzar amb tanques als dos accessos. També es veuen afectades les platges de Torrent del Pi, Estany , Cala Forn, Santes Creus i diferents carrers de la urbanització Tres Cales.

Setembre 2010 | pàg. 14

Societat El Pla de Mobilitat Estiu 2010 possibilita un nucli urbà equilibrat i ordenat Ara, caleros i visitants poden gaudir d’un centre de la vila endreçat on els vianants passegen lliurement i els cotxes circulen i estacionen a les zones habilitades per a ells.

Araceli Domínguez El Pla de Mobilitat Estiu 2010 instaurat per l’Ajuntament per facilitar la fluïdesa del trànsit de vehicles i de persones pel nucli urbà ha donat els resultats esperats. Per dur-lo a terme s’ha hagut de pentinar la zona de vehicles que practicaven un aparcament salvatge sense respectar límits i senyals al centre de la població. Aquesta acció ha estat possible gràcies a la nova situació donada per la creació en dos anys de 1000 noves places d’aparcament. Algunes ja disponibles l’any passat com les de l’aparcament de l’entrada del poble. Altres, noves de trinca, com les de l’aparcament de les escoles velles. El resultat, un centre de la vila endreçat on els vianants poden passejar lliurement i els cotxes circular i estacionar en les zones habilitades per a ells. Xavier Llambrich Bono, regidor de Governació ens deia que “ara, amb la nova incorporació d’aquests aparcaments nous, hem pentinat una mica el poble, hem regulat l’aparcament i hem afavo· rit que, tot i que no podem garantir

La nova senyalització permet tenir un centre més ordenat.

l’aparcament davant de casa sí que podem garantir la fluïdesa dintre del casc urbà, eradicant l’aparca· ment salvatge que ocupava llocs destinats a caminar per les voreres i que pugui utilitzar els passos de vi· anants, i que els camioners puguin fer les seves càrregues i descàrre·

Amb el nou aparcament soterrat i els pàrquings d’entre vies s’ha sol·lucionat un dels problemes endèmics del municipi.

gues sense obstaculitzar el trànsit.

Ara tenim un poble endreçat on es pot circular amb fluïdesa, seguretat i comoditat”.

El Nemon i La Cala Bus També han contribuït a aquesta nova situació d’equilibri el trenet Nemon que és un mitjà que facilita molt la mobilitat dels caleros cap al nucli urbà per fer les seves compres sense haver d’agafar el cotxe i La Cala Bus que evita que cada dia més de 100 cotxes es desplacin al poble des de les urbanitzacions.

Més civisme Tot i que en un principi semblava que la correcta aplicació del nou Pla de Mobilitat requeriria d’una fora pressió sancionadora, un cop més, el nostre poble ha demostrat un gran civisme i l’estiu s’ha tancat amb un descens del nombre de sancions respecte l’estiu anterior.

Setembre 2010

|

pàg. 15

El SUM ha estat activat 260 cops aquest estiu Tot i que s’ha notat una lleugera disminució de serveis, el Servei d’Urgències Municipal (SUM) ha treballat a bon ritme i la col·laboració estreta amb la Policia Local ha estat excel·lent i molt fructífera per a tots.

Araceli Domínguez Tot i que s’ha notat una lleugera disminució de serveis, el SUM ha treballat a bon ritme i la col·laboració estreta amb la Policia Local ha estat excel·lent i molt fructífera per a tots.

El SUM ha fet un total de 260 serveis des del 15 de Juny al 15 de setembre. En aquest temps s’han atès 121 urgències, nou emergències (és a dir en nou ocasions la vida del pacient estava en risc imminent), set emergències pediàtriques, 14 accidents de trànsit, tres rescats en llocs de molt difícil accés, dos casos de violència de gènere i s’ha fet suport a altres cossos com Policia Local, Mossos i Bombers en 12 ocasions.

La resta han estat serveis preventius a platges i esdeveniments esportius i festius entre d’altres. Hi ha hagut un total de set defuncions ja sigui per mort immediata, per accident de trànsit o per malalties cardíaques que han acabat en aturada cardiorespiratòria irreversible.

Final feliç Potser el cas més greu, però que va acabar amb un final feliç, va ser el d’un nen de tres anys que va caure accidentalment a la piscina i es va donar un cop al cap quedant inconscient i fent una aturada càrdio respiratòria. Sortosament, les maniobres per recuperar-lo van ser efectives i el nen hi va respondre. Un altre cas similar va passar també amb un nen

Simulacre d’atenció a un pacient.

de cinc anys, al que també se’l va poder salvar la vida. El SUM ha estat activat 72 vegades directament per particulars i 63 cops per la Policia Local o altres cossos policials.

Naturalesa de la patologia Pel que fa a patologies, la més repetida és la del pacient traumàtic amb un total de 56, també hi han hagut 15 lipotímies, 12 pacients psiquiàtrics, tres accidents laborals, set patologies cardíaques, vuit respiratoris, un intent d’autòlisis (suïcidi), set patologies digestives, nou neurològics i altres de diversa índole. Per sexe, la

cosa ha quedat igualada. Ha hagut el mateix nombre d’homes que de dones, encara que segons les patologies varia el número per sexe. Per exemple, la patologia cardíaca és majoritàriament masculina, mentre que les lipotímies i les crisis d’ansietat acostumen a ser patologies femenines.

Estudiants d’infermeria Enguany l’equip del SUM s’ha vist reforçat per la presència de dues estudiants en pràctiques provinents de l’Escola Universitària d’Infermeria de Catalunya.

Setembre 2010 | pàg. 16

Societat Passejada Ecològica 2010 a Marina Sant Jordi L’objectiu, fomentar la conscienciació pel manteniment de la urbanització i la preservació del Medi Ambient.

Olga Tomàs Sota el lema “Marina Sant Jordi sempre neta”, l’associació de veïns d’aquesta urbanització de l’Ametlla de Mar van organitzar, divendres 20 d’agost, la Passejada Ecològica 2010. Aquesta iniciativa tenia com objectiu crear una major cultura cívica i conscienciació entre els residents i les persones que visiten la urbanització. Des de l’associació de veïns de Marina Sant Jordi s’espera que a través d’iniciatives com aquesta poc a poc es vagi treballant conjuntament pel manteniment de la urbanització i la preservació del medi ambient.

El programa previst per aquesta jornada va començar a les sis de la tarda amb la concentració a les palmeres del final del carrer Jaume I el Conqueridor on es van formar equips i es van planificar els recorreguts. Després, va tenir lloc el lliurament d’estris necessaris. Una hora després es va iniciar la passejada ecològica pels carrers de la urbanització. De dos quarts de vuit a les vuit del vespre es va realitzar una valoració de la recollida i repartiment de premis. I, finalment, va tenir lloc un berenar per a tots els

Els veïnat de Marina Sant Jordi treballen junts per una urbanització més neta.

assistents.

“Des de l’associació volíem contri· buir al manteniment de la urbanitza· ció posant el nostre granet d’arena.

Així ens sumem al treball de l’Ajun· tament a la vegada que fomentem la conscienciació per la preservació de l’entorn.”, explica Pepa Martín, presidenta de l’associació de veïns de Marina Sant Jordi.

L’associació de veïns Marina Sant

Jordi és molt jove. De fet, es va constituir el 16 de març d’aquest any.

Marina Sant Jordi està distribuïda en vuit illes. Cada illa té la seva pròpia comunitat de veïns. De moment l’associació ja compta amb l’adhesió de quatre illes, a més, ja té 53 socis a títol individual. La urbanització Marina Sant Jordi té un total de 490 vivendes la majoria de les quals són segones residències.

Els serveis a les urbanitzacions es reforcen durant l’estiu D’aquesta temporada destaquen que s’han ampliat els serveis degut a la major afluència de persones i l’harmonia en què es desenvolupen les relacions entre veïns i consistori.

Araceli Domínguez La Regidoria de Relacions amb les Urbanitzacions ha fet la seva feina habitual durant aquest estiu perquè continués la normalitat en la que tot es desenvolupa la resta de l’any i afegint el treball específic d’aquestes dates com el que realitza, per exemple, la brigada d’Obres i Serveis netejant les platges de les que destaquen les que són Bandera Blava (Calafató, Sant Jordi i Calaforn). A més, s’ha continuat amb la neteja de carrers i el manteniment de les zones comercials de Tres Cales i Calafat i les zones públiques com ara el Passeig de Marina Sant Jordi i el Parc Públic de Tres Cales.

2000 usuaris Pel que fa al servei Calabus, uns 2000 usuaris l’han utilitzat. Aquest autobús que connecta la vila amb les urba-

nitzacions amplia el seu recorregut a l’estiu oferint accés a platges com l’Almadrava i Sant Jordi a través de la Plaça Gabriel de Sant Jordi d’Alfama.

A més, el Calabus, en horari d’estiu, fa un recorregut fins al càmping de Santes Creus. La novetat, enguany, era que per 50 cèntims més, el bitllet costa 1.50 euros, els viatgers que així ho desitjaven podien baixar a la piscina municipal.

Atenció al Ciutadà Un altre servei que la Regidoria de Relacions amb les Urbanitzacions ofereix als ciutadans és l’Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC) que no tanca portes en aquesta època, al contrari, amplia el seu horari, de dilluns a divendres de 9h a 13h i de 17h a 19h i dissabtes de 9h a 13h per la major afluència de públic de fora (de fet, el 85% de les visites que ha rebut

el Punt d’Informació Turística eren estiuejants francesos). A més, l’OAC segueix amb la feina habitual gestionant els suggeriments dels veïns i veïnes. A partir de setembre, l’horari ja torna a ser l’habitual, de 9 a 13 hores pel matí.

Festa Solidària Tanmateix, l’Ajuntament va col·laborar en la Festa Solidària per recaptar fons per a Creu roja i Càritas que es va fer a Tres Cales el passat 17 de juliol i en les que 500 persones van participar en les diferents activitats que es feien com el mercat popular i 360 al sopar multitudinari organitzat amb el mateix motiu. Altres actes festius que es van fer a Tres Cales van ser el 6 d’agost el Campionat de Petanca i la Botifarrada, organitzats per l’Associació de Veïns Mediterrània, i les Festes d’Estiu que va organitzar l’As-

Setembre 2010

|

pàg. 17

sociació de Propietaris Urbamar del 13 al 15 d’agost. També la Regidoria de Relacions amb les Urbanitzacions va col·laborar en les festes de Calafat que tenen lloc del 6 al 8 d’agost.

Joan Pere Gómez Comes, regidor de Relacions amb les Urbanitzacions ens deia que “a l’estiu, al nostre poble, en moments punta, són de 35.000 a 40.000 persones i moltes viuen a les urbanitzacions. Per això, des de l’equip de govern i des de la Regidoria hem de procurar que es trobin el més a gust possible. Crec que cada dia ho fem millor i així la gent ens ho està agraint. Si a això li sumem que les diferents entitats i

associacions organitzen de manera voluntària les festes, en les que el consistori només hi participa, com· porta que la gent estigui a gust, s’ho passi bé i faci el que ha de fer, esti· uejar i distreure’s”.

Més iniciatives veïnals D’altra banda, els veïns han emprès dues iniciatives aquest estiu que han comptat amb el beneplàcit i la complicitat de l’Ajuntament com la Passejada ecològica del 20 d’agost a Marina Sant Jordi o la formació de la brigada de voluntaris anglesos.

Ambdues iniciatives es van fer per contribuir a la neteja de l’entorn.

Els veïnat es mostra satisfets amb l’augment dels serveis.

Asemar organitza la quarta edició de Botigues al carrer En aquesta ocasió, la fira organitzada per Asemar aplegava nou comerços que, malgrat el fort vent i que en aquesta data no hi ha tanta gent com a l’estiu, van quedar prou satisfets de l’assistència de públic.

Araceli Domínguez Dissabte 25 de setembre, nou comerços que pertanyen a l’Associació d’Empresaris de l’Ametlla de Mar (Asemar) van fer la quarta edició de les Botigues al carrer a la Plaça Nova, des de les 10 del matí fins a les 9 de la nit. Les botigues associades van exposar els seus productes per oferir-los en estoc a preus gairebé impossibles per als vianants i curiosos que van poder remenar i triar a voluntat per trobar allò que més els hi convingués. Sens dubte, una idea brillant en època de crisi.

Fira de l’ocasió Els comerciants van fer una autèntica fira de l’ocasió accessible per a tothom en tractar-se d’un dels llocs més cèntrics de la població. Aquesta edició van anar prou bé malgrat el temps i la data, no és com a l’estiu, que hi ha molta més gent. Provi Llambrich, secretària de l’associació Asemar, explicava que “la valoració que podem fer d’aquesta edició és positiva , tenint en compte dos fac· tors determinants. Un, el temps, va fer molt de vent i ja fa una mica de frescor en estar a finals de setem· bre, i l’altre, la data, perquè en un

Van ser molts els que es van apropar als taulells al carrer.

principi l’havíem previst per al 28 d’agost aprofitant el bon temps, així també podem allargar el temps de la fira en haver-hi més llum, i que hi ha molta gent. Però no va poder ser per raons d’agenda. Malgrat tot, va ser força positiu. Les botigues par· ticipants van considerar que pel vo· lum de gent va anar prou bé ”.

Una mica de tot Els nou comerços que van ser al carrer són Paris Pastó, La petita botiga, Esports Àlex, Casa Ballesteros, Joieria i Rellotgeria Temps i Disseny,

Martina Intíma, sabateria Cande, El Rebost i Basar El Pescador. És a dir, vam trobar roba de vestir i interior, sabates, joies i objectes de regal i esport i articles per a la llar a preus que altres dies seria impossible.

També oli i articles de pesca. En finalitzar la jornada es va fer el sorteig de dos fardells de Candelera, amb tot de productes de les botigues que hi van participar, entre les persones que van comprar alguna cosa. Val a dir que aquestes botigues no van tancar en el seu emplaçament habitual i van fer horari normal.

Setembre 2010 | pàg. 18

Medi Ambient Es confirma la salvació de la punta del Bon Capó S’hi podien construir al voltant de 100 vivendes però gràcies als acords adquirits entre l’Ajuntament i l’empresa només en seran 14 a la part més allunyada del mar.

Les obres de desbrossament iniciades aquesta setmana a la part interior de la península de Bon Capó, confirmen els acords adquirits entre l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar i l’empresa Pydum, els quals van recuperar la major part de la zona per a l’ús públic.

Cal recordar que ja el 22 de juny de 2007 l’equip de govern l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar va aprovar inicialment els instruments legals que certificaven l’acord assolit entre el municipi i la promotora titular dels terrenys.

Després de dos anys d’intenses negociacions, bona part d’elles desenvolupades en el marc de la revisió del nou POUM, s’havia arribat a un acord històric: els terrenys de primera línia de mar classificats com a sòl urbà pel Pla general vigent, no afectats per la llei de costes ni tampoc protegits pels

Plans directors del sistema costaner, eren salvats de l’edificació gràcies a l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar. Els trets més importants de l’acord assolit foren: 1) A la península del Bon Capó, on la promotora anava a construir sobre un solar de 21.000m2 entorn de 100 apartaments, ara el 83% del terreny del costat mar passarà a ser protegit com a zona verda de titularitat pública (17.560m2 el 83% del total) i en el 17% del costat muntanya només s’hi podran construir 14 cases unifamiliars adossades de planta baixa amb un pis.

Això significa que, sobre aquest indret, el promotor perd fins a 6.900m2 de sostre edificable de primera línia de mar.

2) A un dels solars de Roques Daura-

Bon Capó.

des dels costat muntanya on el promotor podia construir fins a 8.800m2 de sostre comercial sobre un solar de 6.724 m2 , ara 4.058 m2 passaran a ésser públics i es destinaran a aparcament municipal.

3) A la resta del solar interior de Roques Daurades, propietat del promotor i situat al costat muntanya, on es podia edificar fins a 33.280m2 es redueix el sostre edificable entorn d’un 25% fins a 25.323m2 .

Aquí ara només s’hi podran construir un màxim de 270 apartaments en edificis de planta baixa i un màxim de 2 pisos d’alçada.

Aquest acord ja es contempla en el text del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal que l’Ajuntament va remetre a la Comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre per a la seva aprovació definitiva, després de la seva aprova en Ple el passat 16 de setembre.

Finalment, destacar que la zona alliberada forma pla del Pla de Gestió del litoral de l’Ametlla de Mar engegat pel municipi fa uns mesos, i que contempla convertir l’indret en un jardí botànic d’espècies autòctones, pensat especialment per a ésser visitat.

La normalitat, protagonista de l’estiu a Medi Ambient Per damunt de tot cal remarcar l’exitosa implantació del nou sistema de recollida, passant de l’11 al 45% de reciclatge en dos mesos.

Araceli Domínguez Normalitat absoluta és l’expressió que millor defineix el balanç que fa la Regidoria de Medi Ambient pel que fa a les àrees que li corresponen durant l’estiu. Així, a les platges, no ha hagut cap incident destacable.

Fins i tot les picades de meduses han estat mínimes i els banyistes han pogut gaudir del sol i la platja

Contenidors del sistema Easy.

amb total tranquil·litat perquè l’aigua i la sorra tenien un nivell de qualitat sanitària i ambiental òptim gràcies al manteniment continuat i diari que fa la Regidoria. Aquesta qualitat ha esdevingut quasi una obsessió per a la Regidoria que un any més ha obtingut cinc banderes blaves: l’Alguer, Pixa-Vaques, Cala Forn, Sant Jordi i Calafató i dos distintius Platges Verges per a Santes Creus i Torrent del Pi pel seu estat natural, els valors de flora i fauna, l’accés, la mínima intervenció antròpica i tenir alguna figura de protecció medi ambiental oficial.

Recollida selectiva Altra de les accions prioritàries de la Regidoria ha estat envers la recollida selectiva amb el nou sistema Easy que es va estrenar a començaments de l’estiu i que, tres mesos després, ha aconseguit que augmentin les xi-

L’Ametlla suma distintius per a les seves platges.

fres del reciclatge fins a un 44.94% del 11.65% que hi havia al juny. Recordem que aquest sistema facilita el buidatge i la neteja dels contenidors i destaca per la seva precisió, rapidesa i fàcil funcionament i perquè compatibilitza la recollida en superfície i la soterrada. Xavier Solé, tècnic de Medi Ambient, ens resumia així les accions dutes a terme aquest estiu.

“Hem tractat dos temes amb inten· sitat. Platges i Recollida selectiva.

Estem satisfets de com s’han desen· volupat. Pel que fa a les platges ha estat una temporada molt tranquil· la, amb l’afegit que hem obtingut els

dos nous distintius Platges Verges.

I pel que fa a la recollida, tot i els desajustos inicials pel tema dels camions que passaven, o no per al· guns llocs, o que a la gent li costava acostumar-s’hi al nou sistema, poc a poc hem entrat en la seva dinàmica i estem reciclant gairebé el 45% dels residus que es generen. Ho valorem molt positivament. Volem felicitar al conjunt de la població per la impli· cació i civisme demostrats un cop més”. La Regidoria de Medi Ambient espera que les xifres del que es recicla augmentin fins al 90% a mig termini.

Setembre 2010

|

pàg. 19

L’antena mòbil de l’escola Sant Jordi passarà a la història Consistori i empresa han arribat a un acord per canviar el seu emplaçament que permeti que tothom tingui cobertura a la vila.

L’antena es preveu que es traslladi a l’aparcament de camions.

Araceli Domínguez Després de molt de temps de polèmica sobre els suposats perjudicis per a la salut dels nens que l’antena de telefonia mòbil de Telefónica Móbiles SA, ubicada a l’escola Sant Jordi, pot provocar i que en alguns moments ha dut a posar en marxa iniciatives com la recollida de signatures per part dels pares per treure-la, finalment, l’antena es trasllada a l’antic aparcament de camions que hi ha entre la via del tren i l’autopista AP-7. La seva posada en funcionament serà efectiva quan es col·loqui la infraestructura tècnica necessària per donar cobertura als usuaris. De moment, s’ha col·locat la torre que després s’ha d’instal·lar a la xarxa elèctrica. Mari Carme Martí, regidora d’Educació, ens donava la seva opinió sobre el trasllat. “Com a regidora d’Educació, estic satisfeta perquè després de molt de temps de

treballar pel trasllat de l’antena, final· ment aquest s’ha produït. Crec que la zona educativa, amb tants petits, hi ha el perill que caiguin, que s’en· filin o que preguin mal amb aquesta torres de ferro. El trasllat és un gran triomf per a l’equip de govern que allunya aquest perills de la zona edu· cativa. Des de l’equip de govern es mirarà de contentar tothom que és el que normalment intentem fer. Ara per ara, les mares i pares poden estar tranquils perquè no tenim l’antena a l’escola”. Per la seva banda, Yolanda Capistros, secretària de l’AMPA, es mostrava satisfeta amb aquest canvi d’emplaçament. “Et parlo com a representant de l’AMPA però també a nivell personal. Crec que és una iniciativa que s’havia d’haver pres ja fa molt de temps perquè és un perill per als nens i també per a la gent que viu al voltant. Els representants dels pares a l’AMPA i també els propis pares ens hem involucrat, hem lluitat i hem recollit signatures per canviar l’emplaçament de l’antena. Estic mot contenta”.

A 100 metres de les cases L’antena se situa a 35 metres de la vies del tren i a aproximadament a uns 100 metres dels habitatges més propers, que són distàncies 10 vegades superiors a les que marquen les disposicions del Decret 148/2001 d’ordenació ambiental de les instal· lacions de radiocomunicació de la Generalitat per evitar que l’emissió de les ones afecti el camp magnètic de les persones. Aquesta normativa de radiocomunicacions diu que en antenes de potència radiada inferior a 100W no cal la preservació de cap distància de seguretat especial i que en antenes de potència menor a 1000W s’han de separar en la direcció de màxima emissió de l’antena, mínim 10 metres. L’antena,que ara se situa a l’aparcament, ha estat dissenyada per una potència inferior a 100W i, per tant, ha de complir aquests 10 metres de separació, la qual cosa fa amb escreix. En aquest cas l’emissió de radiacions és actualment inferior als 100W. Per això no caldria cap separació.

La Cala hissa les dues banderes del distintiu platges verges D’aquesta manera es reconeix l’esforç del consistori calero per mantenir el valor natural i verge de Torrent del Pi i Santes Creus .

Olga Tomàs El port pesquer, concretament davant del Centre d’Interpretació de la Pesca, va ser l’escenari el passat dissabte, 14 d’agost, de la hissada de les dues banderes del distintiu de platges verges que l’entitat GETEEcologistes en Acció ha atorgat a les platges de Santes Creus i del Torrent del Pi. A so de la banda de cornetes i tambors, i amb la companyia de les pubilles 2010 del municipi va començar la hissada d’aquests distintius que va anar a càrrec de l’alcaldessa en funcions, Ma Carme Martí, de Gina Richarte, coordinadora de projectes d’Ecologistes en acció de Catalunya, i del regidor de Medi Ambient i Governació, Xavier Llambrich Bono, que va explicar que era motiu d’orgull poder lluir aquestes dues banderes al municipi i que eren mostra de l’alt valor ecològic de l’Ametlla de Mar.

Les banderes onegen al port de La Cala.

Octavi Bono, gerent del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarrago-

Xavier Llambrich, regidor de Medi Ambient, durant la hissada.

na, també va participar en l’acte.

Bono va considerar que: “aquest distintiu de platges verges mostra cap a on evoluciona la nostra soci· etat que busca de nou el retorn a la naturalesa. I l’Ametlla té un alt valor en aquest sentit”.

Aquest distintiu de platges verges reconeix l’esforç del consistori calero per mantenir aquests dos espais de la manera més natural possible.

Recordem que l’Ametlla de Mar tre-

balla en l’actualitat per materialitzar el màxim de propostes, idees i accions destinades a identificar, estudiar i protegir el patrimoni natural de les nostres costes mitjançant el Pla de Gestió del Litoral.

Les característiques valorades de les platges que van optar al distintiu són l’estat natural, els valors de flora i fauna, l’accés, la mínima intervenció antròpica i que tinguin alguna figura de protecció mediambiental oficial.

Setembre 2010 | pàg. 20

Medi Ambient Un fons marí valuós i espectacular El consistori vol vincular aquest patrimoni natural amb activitats turístiques i divulgatives respectuoses amb el Medi Ambient.

Araceli Domínguez L’Ametlla de Mar té un dels fons marins més espectaculars i valuosos de tota la franja litoral i un tram de costa encara pràcticament verge. Per mantenir-los, recordem que al 2009 va emergir el Pla de Gestió del Litoral, un ambiciós projecte de protecció i recuperació del Medi Ambient. El pla incloïa entre d’altres actuacions, la salvaguarda de la praderia de posidònia, una de les més extenses de la costa catalana. I també especificava les maneres més adients de vincular aquest patrimoni natural amb activitats turístiques i divulgatives que puguin atraure un visitant amb un interès específic per la natura i un nivell adquisitiu prou alt.

L’Ametlla de Mar té la praderia de posidònia més gran de Catalunya.

Desestacionalitzar el turisme D’aquesta manera també es pretén desestacionalitzar el turisme, que ara per ara està pràcticament centrat

en l’oferta d’estiu de sol i platja. Xavi Solé, tècnic de la Regidoria de Medi Ambient, ens deia que “el nostre poble té uns magnífics valors patri· monials, naturals i culturals. Des de l’Ajuntament estem treballant per recuperar-los i donar-los a conèixer.

Promocionar aquests valors és el fu· tur del nostre poble de cara a tenir alternatives a l’actiu clàssic de sol i platja. Els nostres visitants busquen cada dia coses noves, conèixer el lloc on passen les vacances i endurse un bon record que restarà per sempre en la seva ment. Això fa que ens esforcen cada dia per tenir un li· toral verge, en tenir un patrimoni ben conservat i que els nostres trets cul· turals cada dia estiguin més arrelats i així no es perdin. En aquest sentit, tirem endavant activitats com són el submarinisme, el coneixement de la nostra costa que està perfectament conservada o el senderisme pel nos· tre litoral així com altres alternatives que ara treballen a l’Ajuntament”.

Poc coneixement Fins ara, ha hagut bastant desconeixement per part del gran públic d’aquest fons marí que pot sorprendre agradablement a quelcom que ens visiti. No

només per la seva bellesa, sinó perquè amaga tresors per descobrir per part d’un públic interessat en actius turístics de caire cultural i històric. És el cas de les naus submergides de la IGM enfront la nostra costa. El Correu, un antic vaixell mercant italià d’aquesta època, és un dels més visitats pels submarinistes i ha esdevingut amb el temps un centre de vida animal i vegetal propi. Des de fa anys, la Regidoria de Turisme estudia la manera de fer visites a aquest vaixell que s’incloguin en un recorregut més ampli que mostri tots els actius turístics que hi ha a l’Ametlla. L’entrebanc ha estat que la seva exploració és complexa, fins a 50 metres de profunditat i requereix de coneixements i experiència.

Tot un repte Tot un repte per als submarinistes que troben en la nostra costa un autèntic paradís per a les seves immersions, molt allunyat de la imatge que es té d’ella com a destinació exclusiva de sol i platja. En aquest sentit, el treball de Medi Ambient i Turisme passa per la divulgació per atraure bussejadors respectuosos amb l’entorn i allunyats de pràctiques com la pesca submarina.

Medi ambient engega un servei de deixalleria a domicili La recollida es farà el segon i quart divendres de cada mes. Els interessats han d’avisar amb antelació al departament de Medi ambient per telèfon o per correu electrònic al mediambient@ametllamar.cat

Aquest servei facilitarà la recollida d’andròmines als ciutadans.

Olga Tomàs L’Ajuntament de l’Ametlla de Mar en col·laboració amb el Consorci de Recollida de Residus de la Comarca del Baix Ebre (Rebé) ha posat en funcionament un servei de recollida de voluminosos pels domicilis dels veïns que no puguin dur-los a la deixalleria durant l’horari establert.

Recordem que, durant l’estiu, està oberta el dilluns a la tarda de 15.00 a 18.00h, de dimarts a divendres els matins de 9.00 a 13.30h i per les tardes de 16.00 a 19.00h. L’horari dels dissabtes és de 9.00 a 13.00h del

matí i de 16.00h i 19.00h de la tarda. A la deixalleria es pot accedir pel camí de servitud de l’autopista en direcció a la urbanització Tres Cales, o bé a través de la N-340 al km.1115.

Ens ho explica Xavier Solé, tècnic de la Regidoria de Medi Ambient: “la qüestió dels voluminosos, mobles, electrodomèstics grans, etc, ens representava un problema de ges· tió de residus ja que molta gent els deixava al costat dels contenidors.

A més, de la mala imatge que do· nava al municipi. Amb la posada en funcionament del nou sistema easy de recollida varem creure conveni· ent posar en marxa també aquest servei”.

La recollida es farà el segon i quart divendres de cada mes. Els interessats han d’avisar amb antelació trucant al telèfon de l’Ajuntament i posar-se en contacte amb el departament de Medi Ambient. També

es pot avisar a través d’Internet a l’adreça mediambient@ametllamar. cat. Els objectes s’han de deixar a la porta de casa, la nit del dijous o bé abans de les sis del matí del mateix divendres.

Aquesta iniciativa engegada des de Medi Ambient és un més dels serveis posats en marxa des del consistori calero per tal de facilitar el reciclatge a la vila. Recordem que l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar ha realitzat diverses campanyes informatives per donar a conèixer la necessitat del reciclatge i els beneficis mediambientals que comporta. Unes campanyes que van acompanyar la posada en funcionament dels nous contenidors de recollida easy, que han facilitat que, el passat mes de juliol, el Rebé fes públic un balanç del pesatge de residus d’on es desprenia que la recollida selectiva a l’Ametlla de Mar havia augmentat un 162%.

Setembre 2010

|

pàg. 21

Cultura i espectacles La Diada Nacional de Catalunya mira al 12 d’octubre En aquesta ocasió, als actes tradicionals de la jornada, s’hi afegeix la participació de la plataforma La Cala decideix per donar a conèixer el referèndum per la independència del 12 d’octubre i recaptar vots anticipats.

Olga Tomàs Aquest dissabte, amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya de l’Onze de setembre, l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar ha organitzat els actes tradicionals d’aquesta jornada. El dia comença aviat, a les 10.30 del matí, amb la concentració d’autoritats al consistori i la posterior recepció oficial dels representats de les entitats i dels vilatans que vulguin assistir-hi amb un petit refrigeri a la sala d’actes de l’Ajuntament. I al migdia, arrenca la desfilada de tothom que hi ha participat a la concentració des de l’Ajuntament que desemboca a la Plaça Catalunya per fer l’homenatge a la senyera.

Moment de l’ofrena floral.

Convidat d’excepció En aquesta ocasió, s’encarrega d’hissar la bandera el cantautor local Miquel del Roig que, també és protagonista per la tarda, ja que ofereix un concert a la Plaça Nova. També amenitzaran l’acte la banda de l’EMMA, la Coral Verge Candelera i la banda de Cornetes i Tambors. Però, sens dubte, els actes més importants i significatius de la jornada són l’ofrena

El cantautor calero rep el caliu del públic.

Hissada de la senyera durant la Diada.

floral i la hissada de la senyera. Teresa Callau, regidora de Festes ens deia al respecte que “a l’ofrena hi as· sisteixen l’alcalde, tots els regidors de la corporació, les pubilles i els representats de les entitats i, no cal dir-ho, tothom que vulgui assistir-hi.

Enguany em sento molt orgullosa que el nostre convidat sigui Miquel del Roig. Li fem un homenatge per la seva trajectòria musical i com a defensor del nostre poble perquè allí on va proclama amb la boca oberta el nom de La Cala”.

la gent participi a la consulta de del 12 d’octubre vinent per decidir lliu· rement si vol que Catalunya estigui sotmesa com ara a les regles de joc de l’estat o vol que lliurement sigui responsable del seu present i del seu futur”. Així, s’habilitarà una parada en diferents moments de la jornada on hi haurà una urna perquè les persones que ho desitgin puguin exercir el seu vot de forma anticipada i comprar productes de marxandatge com samarretes i xapes de La Cala decideix.

Novetats importants Enguany a la diada s’hi afegeixen novetats perquè la plataforma La Cala decideix hi participa activament per promocionar el referèndum per la independència de Catalunya del dia 12 d’octubre. Joan Rebull, responsable de Comunicació de la plataforma, ens comentava que “la diada és com la meitat del camí que havíem emprès amb la tasca de la plataforma La Cala decideix perquè

Festa jove Per la nit, organitza amb la col· laboració de l’Auntament la Festa Tu decideixes al Passeig Marítim. L’entrada és gratuïta. Hi haurà In session de música amb els dj’s locals Guillermo Argentó i Marc Pastó, servei de bar i, per suposat, la parada que durant tot el dia ha estat itinerant pel diferents actes per animar els més joves a votar. La festa durarà fins la matinada.

?

Setembre 2010 | pàg. 22

Entrevista

Santiago Rocosa,

gestor de l’aparcament de les Escoles Velles Santiago Rocosa és el gestor de l’aparcament de les Escoles Velles. En aquesta entrevista, fa el balanç del que ha suposat la posada en marxa d’aquesta infraestructura després de tres mesos de la seva inauguració.

La seva empresa s’encarrega de l’explotació i gestió d’aparcaments. Ens podria dir en què consisteix aquesta feina?

Optima Parc, la meva empresa, ha estat contractada per La Cala Gestió per portar la direcció de la gestió de l’aparcament. La nostra aportació és el coneixement del sector i de les seves necessitats i problemes i en part del projecte perquè la col·laboració es va iniciar abans amb el repàs i seguiment del projecte, sempre des del punt de vista del servei i no pas del de la construcció. Normalment, quan es fa un aparcament, a no ser que l’arquitecte estigui molt acostumat a fer aparcaments, es descuiden aspectes que des del punt de vista de la gestió són importants. I va molt bé revisar aquests aspectes.

Quins són aquests aspectes?

D’una banda la mobilitat. L’aparcament s’engloba dins d’una problemàtica més general que es diu mobilitat. En el moment d’estudiar-lo vam mirar quines eren les circulacions per entrar i per sortir de l’aparcament.

Així ens vam adonar que, tal i com estava definida la circulació interna, era més convenient fer un canvi. Per tant, on estava prevista l’entrada de l’aparcament, hauria d’haver-hi la sortida. I a l’inrevés. El benefici és que canviant la circulació del carrer Jacint Verdaguer el que feien era una segona via de sortida del municipi.

Era possible fer-ho i s’ha notat en el funcionament de la circulació aquest

estiu a l’Ametlla.

D’altra banda, vam repassar tot el sistema de ventilació. De vegades, al projecte no s’hi pensa prou i trobem que hi ha conduccions d’aire forçades que queden per baix del que és l’alçada màxima de l’aparcament.

Sortosament, aquest projecte estava molt ben pensat i no hi havia cap tub de ventilació que afectés a aquesta alçada. No és una cosa habitual i és un valor positiu de qualitat de l’aparcament.

A més, l’aparcament té en compte que al damunt es pugui construir un edifici. La primera planta haureu observat que és més alta que les altres dues. Aquesta alçada es deu a que hi ha una distribució del que seran els pesos de les futures columnes d’aquest edifici que estan repartides en tot el que és l’estructura de l’aparcament.

lliures o ajuda per portar el cotxe en plaça buida. També és important que dels dos accessos per als vianants un disposa d’ascensor, el que facilita l’accés a les persones que van molt carregades o que porten el cotxet del nen... En general, l’equipament és modern i pot donar una bona cabuda de vehicles actual i futura, amb la qual cosa resol el problema històric de l’aparcament al municipi.

Què li sembla l’aparcament de l’Ametlla de Mar i quins serien els seus trets característics?

Quins són els principals serveis i beneficis que pot donar a l’Ametlla de Mar l’existència d’aquest nou servei?

És un aparcament de 300 places. És gran per al volum de cotxes que inicialment pot haver-hi. L’anirem ocupant de mica en mica amb previsions d’omplir-lo a mig termini. Tot i això, a l’estiu hem arribat a ocupacions del 80%. A l’aparcament s’han cuidat molt els detalls. Els accessos, els colors de la pintura de les tres plantes, la il·luminació. A més, l’aparcament incorpora les últimes tecnologies com la detecció de l’ocupació plaça per plaça i la indicació de places

Com el qualificaria dins del conjunt d’aquest tipus d’instal·lacions?

Està dins de la gamma alta dels aparcaments. És nou i està ben acabat i pensat. No sempre és així i el que està clar és que els aparcaments més antics, de 15 a 20 anys, tenien carències que aquest no en té. Incorpora tecnologia i acabats que el fa estar per damunt de la resta.

Ofereix dos serveis principals. Un, l’aparcament horari o de rotació. I l’altre, els dels abonats (ja sigui per venda de plaça o lloguer). Aquest servei és un valor afegit perquè el propietari de la plaça valora el fet de deixar el cotxe guardat en comptes de deixar-lo al carrer.

Pel que fa al servei de rotació, és un servei de necessitat. En moltes ocasions el que busca el conductor és un espai per deixar el cotxe. No li im-

Setembre 2010

|

pàg. 23

?

“A l’estiu, l’aparcament ha arribat a ocupacions del 80%” porten les condicions. Té dificultats per aparcar i vol deixar-lo quan abans millor.

I des del punt de vista de l’habitant de l’Ametlla, sap que té una alternativa al carrer si vol aparcar el cotxe. Per tant, hi ha una més gran tranquil·litat.

Després pot acabar fent-ne ús o no però amb el temps valora aquesta alternativa. És un procés d’adaptació de mentalitat. Per al que ve de fora, es canvia la idea del municipi.

L’Ametlla té una morfologia especial en quant als accessos i la mobilitat.

Abans, si al nucli urbà no trobaves lloc per aparcar, havies de deixar el cotxe massa lluny. Ara pot haver-hi canvis de mentalitat perquè en arribar ja pots aparcar i així pot ser que no et plantegis altres alternatives... A més, l’Ametlla té l’avantatge de trobar-se molt a prop a l’autopista, el que és un valor més de cara al turisme. Però això ha d’anar lligat a la possibilitat de deixar el cotxe.

Tanmateix, aquesta oferta d’estacionament provoca la redistribució de l’aparcament de superfície. I aquí sí que entren avantatges per a la pròpia gent de l’Ametlla en el sentit que anar a peu pot resultar molt més fàcil que no pas abans amb els cotxes estacionats damunt de les voreres.

Molt positiva perquè hem donat capacitat a tothom que ha buscat una plaça d’aparcament. Això és el que suposen aquestes 300 places.

Si haguessin buscat un rendiment econòmic amb menys places ja haguessin funcionat. La possibilitat que ens dóna aquestes 300 places fa que tinguéssim oferta d’estacionament ara i d’aquí a 10 anys sense arribar a la saturació. Des de que es fa la inauguració es triguen tres anys en tenir un funcionament òptim de l’aparcament. S’arriba a una estabilitat en funció del parc mòbil.

Estem lluny d’aquesta saturació. El servei que ha donat l’aparcament d’entrada de vehicles ha estat òptim, no ha hagut cap dificultat. També, aprofitant la posada en marxa del servei, s’han imprès uns vals horaris a distribuir pels comerços amb una bona oferta de preus. I això per lligar l’equipament amb la resta de l’activitat econòmica del municipi i que els diferents establiments puguin facilitar l’aparcament que actualment arriba fina a les dues hores, suficient per a la majoria de les gestions.

La inauguració de l’aparcament vas ser el passat 19 de juny, quina és la seva valoració un cop passat l’estiu sobre el funcionament de l’aparcament i l’ús que se n’ha fet?

El servei més utilitzat ha estat el de rotació. En alguns moments a l’estiu hem entrat 600 vehicles per dia. Pel que fa a la venda de places, hi ha una previsió de 30 per any. Penseu que la idea inicial és destinar 100 places

Quina ha estat la resposta de la gent amb aquesta instal·lació i quin són els serveis que més s’han utilitzat?

Santiago Rocosa.

a propietaris i abonats i disposar de 200 per als aparcaments de rotació.

Aquestes poden admetre uns 800 vehicles per dia.

Quins productes s’ofereixen per tal de promoure i incentivar un ús més gran de l’aparcament?

La plaça en propietat dirigida al resident proper a l’aparcament o fins i tot a treballadors que facin la seva feina al nucli urbà. L’alternativa a la compra és l’abonament mensual.

I dins de l’aparcament horari tenim vals d’una hora d’estacionament. Ara estem mirant de fer uns abonaments de descompte de mitja hora.

Tenint en compte la forta estacionalitat del municipi, cal fer diferenciacions entre estiu i hivern en el sistema d’explotació de l’aparcament?

El sistema d’explotació és el mateix, l’aparcament restarà obert 365 dies a l’any, 24 h al dia.

I pel que fa a la mobilitat, essent vosté un reconegut expert en aquest àmbit, que opina del nou

Pla de Mobilitat que l’Ajuntament ha engegat aquest estiu?

Que ha estat un rotund encert. De fet, no entenc com un municipi tan preuat i bonic com La Cala, ha pogut permetre que un casc urbà tan bonic hagi estat tants anys malmés pel desordre, el mal aspecte i la inseguretat que provocaven la manca de regulació i la permissimitat amb l’aparcament irregular. Amb aquest Pla s’ha fet un gran salt endavant, cosa que no era fàcil perquè requeria valentia i determinació, ja que canviar costums arraigades sempre és complicat. Per tot això, felicito l’equip de govern per aquest Pla tan positiu pel conjunt del municipi.

Arriba l’hivern...

Estem a l’expectativa del moviment que tindrem de cara a l’hivern. Hi haurà moltes diferències depenent del dia que sigui. Tot i que el mercat està allunyat, notem increments de vehicles dilluns i dijous. Dissabtes també suposem que hi haurà un moviment més gran. Però diumenges i festius pensem que seran dies fluixos per a l’aparcament.

Setembre 2010 | pàg. 24

Cultura i espectacles L’alta participació del públic marca l’agenda de Festes de l’Estiu 2010 El recolzament als actes preparats per la Regidoria i la complicitat del temps han estat les notes dominants durant la temporada estiuenca.

Araceli Domínguez Un any més, les activitats que organitza la Regidoria de Festes han estat clau per arrodonir la gresca en un Estiu 2010 que quasi toca a la seva fi. La nota dominant durant el desenvolupament de les mateixes ha estat, d’una banda, l’alta participació de públic i, d’altra, que el bon temps ha acompanyat gairebé en totes. Teresa Callau, regidora de Festes. “Tot i que ens hem hagut d’estrènyer el cinturó, hem organitzat moltes acti· vitats que han tingut un públic nom· brós ja sigui perquè la gent en vol gaudir o perquè confia en nosaltres any rere any. Hem preparat tot amb molt d’amor i podem estar contents perquè no hem hagut d’anul·lar cap activitat, llevat de l’última sessió de cinema. El temps s’ha portat molt bé en general i això és molt important per a nosaltres perquè totes les acti· vitats es fan a l’aire lliure. En general, tot ha anat perfecte”.

Nit Màgica La celebració de la Nit de Sant Joan amb la foguera que es va encendre a l’Alguer va donar el tret de sortida a les activitats de l’agenda de la Regidoria de Festes. La foguerada va ser amenitzada pels dimonis de Rasquera, que es van encarregar de fer el correfoc i van lliurar la flama per encendre el foc a les nois del Club de Rem que van arribar a la platja amb barca. Un cop aquí, les pubilles van prendre el relleu del foc i van il· luminar la platja amb la llum màgica d’aquella nit. A Sant Joan li va seguir Sant Pere. Les festes al patró van ser organitzades per la confraria i l’ajuntament va posar el seu granet de sorra amb la contractació de l’orquestra

Durant l’estiu els carrers de l’Ametlla es van omplir de música.

La Fària que va amenitzar la nit de Sant Pere.

Pel·lícules desenfadades També aquest estiu vam poder assistir a les sessions de Cinema a la fresca on es van projectar pel·lícules desenfadades per a tots els públics.

Al juliol, vam veure Fúria de Titanes, Iron Man II i Avatar. I a l’agost, Alicia en el país de las Maravillas i Marmaduke. L’última pel·lícula programada, Príncep of Persia, prevista per al 19 d’agost va haver de ser suspesa per la tromba d’aigua que va caure aquell dia.

Canvi d’emplaçament de la Coral I enguany el concert de la Coral Verge Candelera canviava d’emplaçament.

Passava de l’església a la Plaça del Barco, un espai al que en el futur es vol donar més rellevància en oferir una panoràmica magnífica del port.

Malgrat els nervis perquè el temps amenaçava pluja, la coral va quedar

encantada d’estrenar-se a l’aire lliure amb un públic entregat i amb els trons de fons que il·luminaven l’escenari donant una perspectiva diferent al concert.

Dixie al carrer Una altra aposta de la regidoria van ser les cercaviles que les bandes de dixie Small Rivers i Sitjazz band van far al juliol i a l’agost respectivament que, amb la seva música alegre, van aconseguir ficar-se la gent a la butxaca.

La 19a trobada de Havaneres arribava a la 24a edició a la platja de l’Alguer, amenitzada pels grups Veus de Reus i Veles i vents amb una molt bona assistència d’estiuejants i gent d’arreu la comarca.

Festes a les urbanitzacions A més l’Ajuntament ha col·laborat amb les comissions de festes de Calafat i Tres Cales recolzant així l’empenta dels veïns perquè la gresca tingui continuïtat a les urbanitzacions.

Setembre 2010

|

pàg. 25

La Unió Musical Jaume Balmes tanca els concerts Nits d’Estiu 2010 La banda de Santa Bàrbara tancava aquest cicle de concerts en el que enguany han participat tres formacions musicals de les Terres de l’Ebre, inclosa la Banda Municipal EMMA de l’Ametlla de Mar.

Olga Tomàs La Banda de Santa Bàrbara, Unió Musical Jaume Balmes, va ser l’encarregada de tancar els concerts Nits d’Estiu 2010 a la plaça Joan Miró dissabte 21 d’agost. Recordem que aquest cicle de concerts està organitzat conjuntament per les àrees de Festes i Cultura de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar. La Unió Musical Jaume Balmes va néixer l’any 1989 després que aquesta vila, tot i tenir una tradició musical consolidada, visqués un període de sequera pel que fa a aquest noble art. En els seus inicis la banda estava formada per 23 músics als que s’ha afegit 11 més. És a dir, a l’actualitat la composen 34 músics. Per a aquesta ocasió, la banda va recuperar part de l’últim concert que vam fer amb la banda de Rasquera i peces que havíem tocar entre l’any 2007 i 2008. Així vam poder escoltar la sardana Violetes del bosc, el pasdoble La cañada i un repertori de banda variat com ara Rosi de Jacob de Haan, Flashing wings de Jack Van de Rock i Rock de Hans Henning, que també ha composat la banda sonora de Gladiator. Teresa Callau, regidora de Festes, es manifestava molt satis-

Lliurament d’obsequis durant la clausura.

feta “perquè l’actuació dels de Santa Bàrbara ha tingut molt bona acollida entre el públic i és una molt bona manera de tancar aquest cicle. A més, Joan Marc Subirats, director de la Unió Musical Jaume Balmes, és una persona molt de casa, a la que estimen molt. També és professor de trompeta de l’EMMA i col·labora en els nostres concerts”. La regidora també valorava molt positivament aquest cicle de concerts, tot i que reconeixia que “han intervingut poques bandes perquè els músics a l’estiu

és quan més treballen i no disposa· ven de més dates”. A més, comentava que “les tres bandes que hi han participat s’han mostrat encantades amb l’escenari únic de la Plaça Joan Miró i la rebuda que han tingut per part del públic”.

A tres bandes Als concerts Nits d’estiu 2010 han participat la Banda Musical de Tortosa i, com no podia ser d’una altra manera, la Banda Municipal EMMA de l’Ametlla de Mar.

La història de la Confraria vella de l’Ametlla al CIP El Centre d’Interpretació de la Pesca acull l’exposició Història de la Confraria de Pescadors de l’Ametlla que està oberta fins a l’octubre.

Olga Tomàs L’ exposició sobre la Història de la Confraria Vella de l’Ametlla de Mar, dels orígens fins a l’any 1936, ja es pot visitar al Centre d’Interpretació de la Pesca (CIP) del municipi. Més endavant, es preveu ampliar el període històric de la mostra.

Els visitants podran consultar panells informatius amb la història de la confraria amb textos realitzats per l’historiador local Xavier Figueres.

Els textos es troben en català, castellà, anglès i francès.

El CIP rememora la història de l’antiga confraria.

A més d’aquesta mostra, el CIP també compta amb una exposició d’ob-

jectes vinculats al mar i a la pesca que han cedit els caleros i caleres.

En aquesta exposició es poden trobar des d’agulles de remendar a una brúixola. També compta amb àmfores i maquetes de barques. El període de recollida d’objectes encara està obert. Tots els interessats poden dur els objectes al CIP a partir del setembre de 10.00 a 13.00h.

D’altra banda, al Centre d’Interpretació també es pot visitar l’exposició de l’associació DEPANA sobre les àrees de protecció marina. Recordem que l’Ametlla de Mar compta amb la praderia més important de posidònia de Catalunya i, per tant, des del consistori calero hi ha una preocupació manifesta per la protecció mediambiental.

“L’exposició sobre la història de la confraria vella és suma a al·

tres exposicions del Centre com són la d’objectes i la de DEPANA. D’aquesta manera es crea gran ex· posició formada de mostres com· plementàries sobre la mar i la his· tòria de la confraria molt lligada a la del municipi”, explica el tècnic de Cultura de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, Dani Boquera.

Durant els mesos de juny i juliol s’han registrat 1.117 visites a l’exposició dels objectes i la de DEPANA. Des del Centre d’Interpretació s’espera que la nova mostra també compti amb la mateixa acceptació.

Els horaris de vista d’aquestes mostres al CIP són de dilluns a divendres de 10.00 a 13.00h de la tarda i de 18.00 a 22.00h del vespre. Els dissabtes es pot visitar per la tarda de 18.00 a 22.00 de la nit.

Setembre 2010 | pàg. 26

Cultura i espectacles La Regidoria de Formació i Treball valora positivament l’acollida de les activitats d’estiu Ordenografia, informàtica, costura i teatre en anglès han estat les activitats que han ocupat els més joves al Telecentre durant els mesos de juliol i agost.

Araceli Domínguez Les activitats que la Regidoria de Formació i Treball organitza cada estiu tenen en general una molt bona acollida per part del públic. Tant és així que sovint algunes persones que desitgen participar-hi es queden amb les ganes per falta de plaça. Pel que fa a la naturalesa d’aquestes activitats, tenim dos clàssics, la informàtica i l’ordenografia que, adreçades a joves en edats compreses entre 10 i 16 anys, els ajuda, la primera, a adquirir domini del teclat de l’ordinador per introduir les dades amb més facilitat i rapidesa i, la segona, a adquirir coneixements de l’ordinador com a eina pràctica, per fer documents i desar informació personal en ell. Per tant, esdevenen eines molt útils per als menuts i menudes de cara al nou curs escolar. A més, les dues, s’ofereixen en dos nivells, continuació i inicial.

Costura i teatre en anglès Una altra activitat de l’estiu és el taller de costura per als joves d’entre 6 i 14 anys que vulguin aprendre a cosir. L’objectiu és iniciar-se en aquest món i fer manualitats senzilles amb roba. Aquest taller va ser novetat l’any passat i, tot i que pot semblar estrany, no s’apunten només xiques.

I enguany, per als nens i nenes en edats compreses entre els 10 i els 14 anys, s’ha fet el taller de teatre en anglès que donava la possibilitat de preparar una petita actuació teatral i, de pas, aconseguir ampliar el vocabulari en l’esmentat idioma mentre

Teatre amb regust anglès.

Alumnes de taller de costura.

es diverteixen.

L’objectiu general d’aquests cursos, a banda d’ocupar una part del temps dels més joves coincidint amb l’arribada del bon temps i amb la finalització del curs escolar, és combinar l’aprenentatge amb el lleure i ampliar el ventall d’activitats existents per al jovent durant el període estival perquè passar-ho bé no està renyit amb aprendre. Ens ho explica i fa el balanç de tot plegat Anna Gallart, regidora de Formació i Treball. “La valoració que podem fer és positiva al 100%. De fet, sempre s’han ha· gut de repetir els cursos perquè les places són limitades i hi ha més de· manda que oferta. Són activitats que tenen molt bona acceptació i val la pena treballar-hi per dur-les a terme tot i que anem fent algunes variaci·

ons”. Totes les activitats que us hem explicat ja han finalitzat i s’han dut a terme al Telecentre entre els mesos de juliol i agost.

Pla d’ocupació D’altra banda, al Telecentre es continua amb el Pla d’Ocupació subvencionat pel departament de Treball i el Fons Social Europeu que va començar a finals de juny i que dóna feina durant sis mesos a 11 persones del poble que s’encarreguen de la rehabilitació habitatges i edificis i equipaments d’ús públic. El Pla finalitza el 31 de desembre.

I a més, també estan a punt tota la llista de cursos preparats des de la Regidoria de Formació per aquesta tardor 2010 que s’iniciaran a partir del mes d’octubre.

L’alumnat va mostrar la seva destresa amb el fil i l’agulla.

Setembre 2010

|

pàg. 27

Turisme L’ocupació turística a l’Ametlla de Mar es manté forta malgrat la crisi La recessió econòmica ha fet que disminueixi l’ocupació només un 4% i que els visitants adquireixen nous hàbits per passar les seves vacances.

Araceli Domínguez El turisme a l’Ametlla de Mar, un any més, ha pogut parar l’envestida de la crisi. A tres setmanes de tancar la temporada, i a falta de les xifres definitives que s’obtenen a finals d’any un cop consultats tots els establiments, hotels i càmpings que ofereixen plaça als estiuejants, els números revelen que en línies generals tan sols ha hagut una davallada del 4% en el número de visites que ha rebut la vila durant els mesos de juliol i agost. El mes de juliol va ser força dolent, sobretot per a la restauració amb baixades de gairebé el 20%, però a l’agost es va aconseguir pujar les xifres fins a aproximar-se a les de l’any passat, amb una diferència només del 5%. Antoni Montagut, regidor de Turisme, “tothom estava molt expectant per saber com po· dria anar l’estiu, tenint en compte les dades negatives que suraven per l’ambient. De fet, en general, encara ens n’hem sortit molt bé. Per sectors, n’hi ha que han aguantat millor que altres però, en definitiva, donat el context general, podríem valorar l’estiu com que l’hem po· gut superar i estem ara encarant la propera temporada esperant que hi hagi una recuperació evident”.

Alimentació i Roba Pel que fa a les botigues d’alimentació, els resultats són satisfactoris, superant fins i tot el número de vendes de l’any passat. No ha estat així per a les de roba, que han hagut de superar la temporada traient els estocs a preus molt rebaixats. En general, i com a conseqüència de la crisi, es percep un canvi d’hàbits en la població que prefereix llogar un xalet amb piscina entre vàries famílies

L’Ametlla continua sent un destí turístic popular.

a urbanitzacions com Calafat i Tres Cales, on les immobiliàries han batut rècords de lloguer, i carregar al súper en detriment dels dinars i sopars a restaurants.

Canvi d’hàbits A Turisme, aquest canvi d’hàbits es té molt present de cara a l’any vinent.

S’ha detectat un augment del turisme francès i, sobretot alemany, que s’atribueix a una participació més activa del patronat a Fires de Turisme tan importants com la de Sttugart, que va tenir lloc el passat gener.

Altres accions de cara a la promoció tenen com a objectiu atreure un turisme de proximitat com el català i el del sud de França. De fet, a les oficines de Turisme de La Cala, s’ha registrat un augment de les consultes de francesos i catalans, seguides del turisme de l’estat espanyol i l’anglès.

Perfil del turista-visitant El turista que ve a l’Ametlla ho fa en família majoritàriament. Es tracta de parelles de mitjana edat, entre 25 i 40 anys, amb nens, i la seva procedència és en un 60% de França i Catalunya. La seva estada és d’entre set i 10 dies en règim de lloguer d’apartament o xalets. Vénen amb mitjà de transport propi. I la seva motivació és la platja, el clima, la tranquil·litat i el tipisme mariner.

Interès despert També han despertat molt d’interès les visites guiades per la població i a les fortificacions que han registrat, a falta de tancar la temporada, més de 300 i 500 participants respectivament. De fet, s’està sospesant la possibilitat d’augmentar la freqüència d’aquestes visites perquè tothom en pugui gaudir.

Setembre 2010 | pàg. 28

Turisme Diada de l’Arrossejat multitudinària La confraria de pescadors va ser un any més l’escenari d’aquesta 26a diada de l’arrossejat que va registrar rècords de concursants i de públic tot i les altes temperatures que es van donar a La Cala.

Els guanyadors de la Diada d’enguany.

Uns dels guanyadors de l’Arrossejat.

Araceli Domínguez La vint-i-sisena edició de la Diada de l’Arrossejat que va tenir lloc dissabte 21 d’agost a la confraria de pescadors va esdevenir tot un èxit de participació i públic. Segons els responsables de Turisme, no es recorda tanta afluència de gent en aquesta jornada gastronòmica i festiva que, tot i les altes temperatures, va voler gaudir d’aquest plat típic mariner tant característic de l’Ametlla de Mar pel mòdic preu d’un euro. De fet, es van repartir prop de 1000 racions entre els assistents. Andreu Martí, alcalde de l’Ametlla de Mar, ens parlava sobre la importància d’aquesta jornada.

“Quan hom parla de l’arrossejat a les Terres de l’Ebre, arreu Catalunya segur que pensen en La Cala. Vol· dria fer menció a les persones que van pensar que amb aquesta festa podríem activar el turisme. Sempre hem dit que el sol i la platja no són els únics atractius que tenim. La nos·

tra gastronomia també ho és. És un orgull, pels que van començar i pels que han seguit. 26 anys suposen la consolidació d’aquest actiu”. Per la seva banda, Antoni Montagut, regidor de Turisme, deia que “la diada de l’arrossejat és la festa gastronòmica per excel·lència de l’estiu. Enguany hem comptat amb un gran número de participants i hem hagut d’estar aquí fins a les nou. També ha hagut una gran afluència de públic i l’am· bient ha estat d’allò més festiu”.

18 concursants més En aquesta ocasió es van afegir 18 concursants respecte l’any anterior, situant-ne la xifra de participació en 63 que van competir per fer el millor arrossejat i van obligar a l’organització per primera vegada en la història a realitzar tres torns als fogons, de les quatre de la tarda fins les nou del vespre. Però no tots podien ser els primers, i el jurat, format pels gua-

nyadors de l’any anterior, autoritats i tècnics del consistori, va decidir que els nou premis de 100 euros i el plat de ceràmica commemoratiu de la diada se l’enduguessin els següents concursants: Joan Margalef, Remei Llaó, Genís Callau, Maria Teresa Doménech, Erika Xarau, Associació Gastronòmica El Ranxo, Gessamí Gaseni, Rosa Maria Pedrola i Andreu Figueres. A banda, a tots els participants se’ls va fer entrega d’un cendrer, també de ceràmica, recordatori d’aquest dia.

Patrocini restaurador El restaurant El Molí dels Avis de l’Ametlla de Mar patrocinava aquesta edició de la diada pagant l’arròs per fer els plats. La jornada va ser amenitzada per la xaranga La Farola i el grup This is it que rendeix homenatge a Michael Jackson tocant algunes de les cançons més populars del rei del pop.

Més de 1.000 membres al grup de turisme al facebook En tants sols 3 mesos, el grup del Patronat Municipal de Turisme al Facebook ha sobrepassat els 1.000 membres. Per tal de celebrar aquesta fita, el Patronat de Turisme va organitzar un sorteig d’un sopar per a dues persones al Restaurant “El Molí dels avis”, entre el encertants d’una

pregunta sobre les platges i les cales de la nostra població. L’encertant del sorteig va ser: Sònia Flores i Mato.

El grup de Turisme al Facebook permet difondre les diferents activitats i propostes que s’organitzen, així com informar de totes aquelles notícies

de caire positiu que tenen a veure amb el sector turístic i la bona imatge exterior de l’Ametlla de Mar, ja que Facebook, apart de l’ús privat, s’ha convertit també en una potentíssima eina de difusió i màrqueting gratuït, utilitzant-lo entitats, col·lectius, grups, associacions, etc.

@

Setembre 2010

|

pàg. 29

Joventut

Satisfacció a Joventut per l’èxit de les noves activitats d’estiu La Regidoria prepara la seva programació pensant sobretot en aconseguir conciliar la vida laboral amb la vida familiar.

Araceli Domínguez La Regidoria de Joventut ha fet balanç de les activitats que aquest estiu ha preparat per als més joves amb l’objectiu que ocupin el temps per les tardes i poder així conciliar la vida laboral dels pares amb el temps lliure dels menuts quan han acabat les activitats esportives d’estiu que es fan pel matí. A les acaballes de l’estiu el balanç és positiu perquè l’acollida de tot el que s’ha preparat ha estat molt bona.

Per la tarda, al juliol i l’agost Així, es va fer el casal de tarda al juliol i a l’agost per quart any consecutiu, que té molt d’èxit perquè els nens i les nenes de cinc a 12 anys es diverteixen i aprenen amb jocs populars i jocs d’aigua, tallers de manualitats, danses típiques, visites culturals a les fortificacions i visites a la natura, a banda d’introduir-los en valors que no s’aprenen al carrer com l’amistat i la companyonia. Joan Pere Gómez Comes, regidor de Joventut, ens deia que “en una societat com l’actual, i més un poble turístic com el nostre, en el que cada vegada més les mares i els pares treballen, van creure con· venient que des de la Regidoria de Joventut havíem de fer alguna cosa per conciliar la vida familiar amb la vida laboral. Per això, van organitzar

Les activitats han comptat amb una bona acceptació.

el Casal de tarda, el Racó dels jo· ves i les colònies que, en definitiva, serveixen per donar tranquil·litat als pares que saben que els seus fills no només s’ho passen bé sinó que aprenen valors. Això ens dóna molta satisfacció perquè dipositen en no· saltres la seva confiança, sobretot, perquè els nens s’ho passen bé i es fan grans adquirint una sèrie de valors que de vegades no troben en altres ambients com el carrer”.

Novetats d’enguany Enguany una de les novetats ha estat que el consistori ha organitzat les colònies a Rasquera de l’1 al 3 de setembre en les que han participat una trentena de nens i nenes. Les colòni-

es de Ca Manxol giren al voltant del món rural, l’agricultura, la ramaderia, les tradicions locals en la transformació d’aliments, la descoberta del medi natural i del bosc, les llegendes i els contes, tot plegat combinat amb activitats més lúdiques i dinàmiques.

Racó dels joves Una altra de les novetats ha estat el Racó dels joves on , a partir dels 12 anys, aquests han descobert coses intangibles com la diversitat, la relaxació i l’amistat però també coses més concretes com el treball i el joc en grup, els castellers i el ball i fins i tot com fer un moneder. Però sens dubte l’activitat que ha agradat més ha estat el funky.

@

Setembre 2010 | pàg. 30

Joventut

Els petits caleros de Colònies a Rasquera Des de les Regidories d’Educació i Joventut es va subvencionar el 50% d’aquesta estada per tal que el preu fos més assequible.

Olga Tomàs L’estada a la casa de colònies “Ca Manxol” els dies 1,2,3 de setembre organitzada per l’Àrea de Joventut i el Pla Educatiu d’Entorn de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar va ser un èxit. Els petits entre 6 i 12 anys van poder gaudir d’aquests dies a Rasquera on van participar d’activitats com fer rebosteria tradicional, brossat i pa, treballar a l’hort i aprendre la fauna i flora del bosc mediterrani, entre d’altres.

Des del consistori calero es va escollir la casa “Ca Manxol” ja que els petits durant l’any ja hi havien realitzat alguna activitat i, per tant, ja els hi era familiar. A més, segons el regidor de Joventut, Joan Pere Gómez i Comes, des de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar es van obtenir molt bones referències dels professionals d’aquesta casa de colònies per parts de les professores i professors del Col·legi Públic Sant Jordi de la vila que ja havien acompanyat als petits en sortides a “Ca Manxol”.

“Hem escollit la casa de colònies Ca Manxol perquè tots els professors ens han parlat de la professionali·

Els menuts es van convertir en arquers per un dia.

tat i diversitat d’activitats que poden fer els petits. A més, el viatge cap a Rasquera és fa molt lleuger per les criatures. Cal tenir en compte que només són tres dies de colònies” va explicar Joan Pere Gómez i Comes, regidor de Joventut de l’Ajun-

tament de l’Ametlla de Mar. El preu va ser molt econòmic, 60 euros per tres dies. Des de les Regidories d’Educació i Joventut es va subvencionar el 50% d’aquesta estada, per aquest motiu es va poder oferir aquest preu tan assequible.

Acaba amb èxit el Racó dels Joves a l’Ametlla de Mar Aquesta iniciativa innovadora posada en marxa des de la Regidoria de Joventut de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar i el Pla Educatiu d’Entorn ha ofert tot un compendi d’activitats destinades als joves entre 12 i 16 anys.

Olga Tomàs Quinze joves han gaudit d’aquesta proposta que ha tingut lloc a l’edifici Bahia Blanca, al complex esportiu Trèvol i a les instal·lacions del Poliesportiu del 23 d’agost fins al 3 de setembre.

Al Racó dels Joves s’han realitzat activitats creatives, de relaxació i esport que segons les monitores, han estat pensades per desenvolupar les seves inquietuds, ampliar els valors personals i culturals i, a la vegada, divertir. Els castells de la mà de la cap de colla de la canalla de la Colla Jove de l’Hospitalet va ser una de les activitats que va suscitar més interès i participació entre els joves.

“Modestament he de dir que ha estat un èxit tant dels alumnes que hi han participat com dels organitzadors i monitors. Els joves han respost molt

Tots els participants van gaudir de la nova experiència.

positivament”, ha explicat Rut Freixedas, una de les monitores del Racó.

Els joves caleros han estat tan sa-

tisfets amb aquesta proposta que han demanat als organitzadors que es pugui repetir una nova edició del Racó dels Joves.

Setembre 2010

|

pàg. 31

Ajuntament El ple extraordinari aprova la verificació del Text Refós del POUM Durant el ple, també es va aprovar el projecte de Centre Social a la zona d’equipaments de la urbanització Tres Cales amb un pressupost de 231.976 euros.

Araceli Domínguez Araceli Domínguez Dijous 16 de setembre va tenir lloc una reunió extraordinària del ple de l’Ajuntament en la que van destacar dos punts en l’ordre del dia. D’una banda, l’encàrrec de gestió núm. 7 a La Cala Gestió en relació al projecte de Centre Social a la zona d’equipaments de la urbanització Tres Cales, aprovat amb els vots a favor de l’equip de govern, i d’altra, la verificació del Text refós del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), en la seva última actualització del setembre de 2010. Aquest punt es va aprovar amb els vots de CIU i PP. Imatge del ple.

Antiga reivindicació Pel que fa al primer punt, el portaveu governamental, Antoni Montagut, explicava que el centre social a Tres Cales és una antiga reivindicació veïnal i que l’equip de govern volia donar compliment a un compromís amb els habitants de la urbanització per donar aixopluc a les diferents entitats. En relació al posicionament dels partits de l’oposició, en aquest punt cal remarcar el posicionament d’ERC que va arribar a afirmar, de mans del seu portaveu, Jordi Gaseni: “aquesta obra no és prioritària, si les associacions volen tenir un local que compri una parcel·la i la edifiquin”.

Pel que fa al tex refós del POUM, Montagut espera que ara la CUTE l’aprovi i el publiqui per tenir un pla ja en tota la seva vigència. “Espe· rem que sigui el definitiu i ara el que toca és que la Comissió d’Ur· banisme de les Terres de l’Ebre (CUTE) l’aprovi i el publiqui. A partir d’aquí, tindrem un nou pla general amb tota la seva vigència”.

Sí al text refós El PP es va abstenir d’aprovar el punt del centre social perquè, tot i que és una infraestructura necessària, desconeix les necessitats reals de la urbanització. I sí va donar el seu vot a la verificació del text refós del POUM amb el que sempre han estat d’acord. Ricardo Llaó explica-

va que “ja fa sis anys que es porta.

Sempre hem estat a favor i el que fa falta és aclarir alguns aspectes tèc· nics i hem donat el nostre vistiplau amb aquesta verificació”.

Abstencions i nos Socialistes i republicans tampoc veuen oportuna la construcció d’aquest centre que, per a ells, obeeix a motius electoralistes. A més, els socialistes, que es van abstenir en aquest punt, demanen una consulta popular per saber quines són les necessitats del veïns de la urbanització. Pel que fa als republicans, que van votar en contra en aquesta qüestió, pensen que és un moment de crisi complicat per construir el centre i que hi ha altres prioritats com arreglar el casal d’avis, fer la residència de la gent gran i un alberg de joventut per als joves. En el punt dels text refós, els dos partits van votar en contra. Antoni Espuny, regidor socialista comentava que ja no sap ni els cops que s’ha passat aquest text pel ple i dubtava del treball fet en aquest sentit per l’equip de govern. “És l’última vegada del text refós que ja no sé ni quantes en porten. Són molts anys de re· tard. I el que li voldríem dir al re· gidor d’Urbanisme és que fos més valent a l’hora de parlar i a l’hora d’expressar el que pensa en altres

moments del ple perquè així els grups li podríem contestar i dir que totes les medalles que es fiquen no són certes. Totes les argumen· tacions que dóna de bon treball no són reals”. Jordi Gaseni, regidor republicà deia que el text feia set anys que s’arrossegava i, vaticinava, pot donar expropiacions a llarg termini.

“S’ha aprovat el text refós que ens demanava des d’Urbanisme. Tinc els meus dubtes que des de la Ge· neralitat donin el vistiplau, l’única cosa que han fet és allí on posa· va set ara posa vuit. També hem debatut del tema d’expropiacions de Port Olivet. I hem votat que no perquè des d’un equip de govern que està dient que són grans ges· tors i que busquen subvencions...

Per què no s’ha fet com a la Cos· ta Brava que s’ha buscat perquè el Ministeri es faci càrrec de tota aquella zona de terreny i es pugui recuperar?”.

Al costat del parc El Centre Social de Tres Cales es farà al costat del nou parc i tindrà dues sales, magatzem, cuina, dos serveis i traster, a més d’una terrassa de 70 metres quadrats i un possible aparcament. El seu pressupost és de 231.976 euros dels que el Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC) subvenciona 194.871.

Setembre 2010 | pàg. 32

Política

PP

El PP discrepa dels que volen homologar la consulta per la independència amb un referèndum seriós El PP reivindica el seu paper en el POUM, tot i el seu escepticisme inicial, i posa com a exemple l’espai del Bon Repòs.

Francesc Callau El Grup Municipal del Partit Popular va parlar de la convocatòria de consulta popular per la independència que ha impulsat la plataforma ciutadana La Cala decideix pel pròxim 12 d’octubre. En aquest sentit, el popular va deixar clar que en cap cas posaria cap obstacle a la realització d’aquesta consulta, tal com ja va posar en coneixement de l’Ajuntament.

En tot cas, Llaó va explicar que tampoc ho faria amb cap altra consulta, fos quin fos el seu objectiu, i que discrepa totalment amb els qui pretenen homologar una consulta d’aquestes característiques amb un referèndum seriós d’un estat de dret. Segons

Ricardo Llaó, portaveu del PP.

Ricardo Llaó, “qualsevol grup que vulgui fer una consulta ens sembla bé. Una altra cosa és l’opinió que en tenim de que s’intenti homologar aquest tipus de consultes al que seria un referèndum o una consulta seriosa, quan el que es fa es deixar votar fins les tres de la matinada, la

gent bevent i votant, pretenent que sigui el procediment equivalent al vot per correu. Aquí tenim les nos· tres discrepàncies”.

El portaveu del Partit Popular va reivindicar el seu paper en el resultat final del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal que en els pròxims dies tornarà a la Comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre per a la seva aprovació definitiva. El POUM, que ha tornat al Ple municipal després que la CUTE demanés més concreció en alguns aspectes, ha comptat fins al moment amb el recolzament de CiU i el PP, mentre el PSC es va abstenir i ERC va votar en contra.

Els populars se senten satisfets del resultat final, tot i que també va advertir que per la pròpia naturalesa del tema i de la seva tramitació, és un text obert a futures i puntuals modificacions.

Ricardo Llaó, portaveu dels populars al ple va recordar l’escepticisme inicial del seu partit, però també l’aposta decidida per aspectes que han estat fonamentals en el seu suport, i va posar com a exemple l’espai del Bon Repòs. Segons Ricardo Llaó, “de les primeres reunions que vam tenir pel tema POUM, ja vam dir i la veritat és que no ens va costar massa con· vèncer a la resta, que no aprovarí· em cap text ni tindria el vot favorable del PP si l’espai del Bon Repòs no passava a ser públic”.

Pel que fa a les diverses infraestructures que a primers d’aquest passat estiu es van poder inaugurar al municipi, concretament la piscina muni-

cipal i l’aparcament soterrani de les escoles velles, i al discurs de prudència que demanaven en quant a la situació econòmica que això podia provocar, els populars entenen que les advertències de prudència no estan de més. Si amb l’acollida que ha tingut la piscina entre els ciutadans, Ricardo Llaó es va mostrar satisfet i esperançat, el seu punt de vista amb l’aparcament és encara llunyà d’aquesta perspectiva, sobretot pel que fa als mesos d’hivern.

Amb tot, Ricardo Llaó, va dir que el seu grup no ha estat mai preocupat pel deute, sinó per la capacitat de retorn. És per aquest motiu que el regidor popular va demanar precaució. Llaó va afegir que, “s’han tirat endavant infraestructures impor· tants i necessàries, i el que cal es mantenir-les, tot i que cal extremar les precaucions en l’actual entorn econòmic. L’Ajuntament ha utilitzat tots els instruments al seu abast per poder tirar endavant aquests equi· paments de forma ràpida i millor pels interessos generals. Cal re· cordar però que s’ha recorregut als crèdits i a operacions que fan que s’hagin de tornar uns diners que fins ara no s’han tornat, i clar, aquestes obligacions aniran incrementant la càrrega de l’Ajuntament”.

Llaó va finalitzar la seva participació en el programa Parlem-ne de La Cala RTV afegint que tot i que no disposava de la informació suficient com per a poder fer una afirmació categòrica, però que li semblava positiu el resultat de l’aplicació del Pla de Mobilitat durant l’estiu.

Setembre 2010 | pàg. 33

Política

PSC

El PSC diu que l’equip de govern ha mesurat amb una vara diferent les necessitats urbanístiques de la costa sud i nord Segons els socialistes, els convenis urbanístics han evitat que el govern actués de la mateixa manera a Port Olivet, que a Tres cales 2a Fase i Sector J.

Francesc Callau El Partit dels Socialistes de Catalunya a l’Ametlla de Mar va justificar la seva oposició al text del Pla d’Ordenació Urbana Municipal que va sortir aprovat del Ple del passat 16 de setembre cap a la seva aprovació definitiva a la Comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre.

En primer lloc, els socialistes caleros pensen que és una vergonya que el text hagi estat retornat tantes vegades per part de la CUTE. Segons els socialistes, mai han amagat que el pla no els agrada, que s’ha quedat curt i pensen que calia ser més decisius i més valents amb zones com tres Cales 2a Fase i Sector J, com s’ha fet a Port Olivet.

Segons Antonio Espuny, “davant d’aquesta doble vara de mesurar, a la zona sud sí i a la zona nord no, i sabent que al darrera- com ja hem

Antonio Espuny i Maria Marsal, representants del PSC.

denunciat altres vegades, com és el cas de la segona fase de Tres ca· les- hi ha uns convenis signats amb l’empresa promotora, no podem es· tar d’acord, ja que aquest conveni garanteix que s’acabarà aprovant la modificació del Pla Parcial. El que va fer la promotora va ser desplaçar el sostre edificable entre tres-centes i quatre-centes vivendes de la zona interior de l’antic pla parcial, fins a la zona entre la via fèrria i la costa, i entre la N-340 i la costa”.

Respecte al POUM, els socialistes també van criticar que ni l’actual govern, ni l’anterior en el que hi participava ERC facin cap menció ni utilitzessin per a res l’Agenda 21 confeccionada pel govern que va encapçalar l’Antonio Espuny uns anys abans.

Espuny també va explicar el perquè de l’abstenció del seu grup en el darrer ple a la construcció d’un centre social a la Urbanització Tres Cales, que donés cobertura a les necessitats socials, culturals i ciutadanes de les urbanitzacions. Segons els socialistes, l’Ajuntament ,en primer lloc, no ha demanat l’opinió als veïns i, en segon lloc, ha pogut fer aquest equipament molt abans i si ho comença ara, és per un tema electoralista. Per a Antonio Espuny, “el moment i la manera que s’ha triat per fer-ho no és l’ adequada. Aquests diners són en un 90% de la Generalitat i es des· tinen a fer aquest local. El que passa és que aquests diners hi són des del 2007, i ara a vuit mesos de les elec· cions el govern es veu en la neces·

sitat de prendre aquesta iniciativa.

Si es disposava del finançament al 2007 i és tanta necessitat dels veïns, perquè no es donava sortida abans.

Ho fan en aquests moments per in· augurar a Tres Cales alguna cosa durant la campanya electoral”.

Els socialistes caleros també es van referir a la consulta popular per la independència que ha convocat la plataforma ciutadana La Cala decideix pel 12 d’octubre. En aquest sentit, Maria Marsal, regidora del PSC va recordar que quan es va plantejar la realització de la consulta al ple la van votar a favor, tot i que van advertir que, “estem aquí perquè es va fer una crida al poble, tot i que vaig anar com a Maria Marsal, sóc representant del PSC, però no ens enganyem, l’objectiu final d’aques· ta plataforma es que surtin el major nombre de vots per la independèn· cia. No té massa sentit que un partit com CiU o el PSC estiguin allí, donat el doble discurs de CiU i tenint en compte que naltros som federalis· tes. Estem a favor de la consulta i fins i tot que la tirés endavant la Ge· neralitat, tot i que jurídicament no té cap validesa i que els resultats que s’han produït als altres pobles que ho han fet, no han estat massa bons.

Tinc el cor dividit ”.

Els socialistes van aprofitar el programa Parlem-ne de La Cala RTV per criticar les mesures de mobilitat que s’han aplicat aquest estiu, el resultat que ha donat l’aparcament soterrani i van tornar a qüestionar la viabilitat de la piscina coberta municipal.

Setembre 2010 | pàg. 34

Política Allò que no es va poder dir al Ple, perquè així ho va manar l’alcalde.

Jordi Gaseni Blanch En democràcia el debat és un bé que no podem negar, i més quan avui tenim mitjans per poder comunicar-nos i explicar allò que alguns no volen sentir.

El govern convergent va dir textualment que el govern de la Generalitat són uns sectaris, en aquest cas jo formo part del govern de la Generalitat i per tant em vaig sentir al·ludit.

L’alcalde no em va deixar parlar.

I jo només volia donar uns exemples del que crec que és ser sectari: Quan en l’últim govern convergent de la Generalitat, era secretari general de l’Esport el Sr. Maldonado, va comunicar al govern calero, format en aquell moment per Socialistes i Partit Popular, que el poble de l’Ametlla de Mar no podia ser subvencionat per poder construir un Piscina Coberta. Vam tenir que ser Esquerra

Vols continuar rebent la revista

des dels

Quatre Cantons

a casa teva?

Republicana de Catalunya uns anys després, els que vam desencallar la subvenció. Per cert, la Generalitat de Catalunya som la única part que ha desemborsat la part dels 583.100 euros de subvenció, la resta volta pels entramats de bancs, empreses i finalment el poble que serà els que haurem de pagar molt més dels 5.500.000 € que de manera molt irresponsable l’Ajuntament va dir que costava aquesta obra.

No podem ser sectaris perquè, encara que l’equip de govern actual a vegades els hi costa convidar a les inauguracions, i tractar tal i com cal als responsables polítics de la Generalitat que han fet possible que siguin els 7 anys amb més inversió pública feta mai a l’Ametlla de Mar, hem continuat i continuarem invertint a la Cala.

Alguns detalls a tenir en compte, en

època de la Generalitat de CiU, l’ajuntament calero rebia 160.000 € de PUOSC, (ajuts directes a ajuntaments) pel període del 2000-2003. Des de que Esquerra està al govern de la Generalitat, i des del Departament de Governació que dirigeix Esquerra, l’ajuntament calero ha rebut 545.000 € pel període 2004-2007 i 723.000 € pel període 2008-2012, (encara que el govern calero sigui una majoria absoluta de CiU), les Esquerres governem per a tots, i hem donat una força extraordinària a l’administració local, perquè hi creiem.

Els hi recordo algunes de les obres més significatives subvencionades de manera important pel Govern d’Esquerres de la Generalitat: Ampliació de l’Institut, Llar d’Infants, Ampliació de les Escoles, Ampliació del CAP, Obres al Port, Costes i Escar, Clavegueram, Piscina Coberta, Au-

Si és així, emplena aquesta butlleta i fes-nos arribar les teves dades a laCalartv, c/ Sant Joan 55, 2n 1a, 43860 l’Ametlla de Mar o a lacalaradio@ametllamar.cat

ditori, Zona Esportiva, Fortificacions, Mercat Municipal, Centre Interpretació de la Pesca, Oficina de Turisme i un llarg etcètera que sumen més de 25 milions d’euros en 7 anys de governs d’esquerres.

Això sense nombrar que a les Terres de l’Ebre hem passat de 50 milions d’euros de CiU de l’any 2003 a 226,26 milions d’euros del govern d’Esquerres del present any 2010, no és el doble, és més de 4 vegades.

Sectaris? Siguem seriosos si us plau, el govern convergent fa que no es publiquin fotos que us enviem des d’Esports perquè surt el delegat d’Esports de la Generalitat que és qui us escriu. Per curiositat es pot veure el buit que hi ha en el darrer Quatre Cantons, plana 34, en un article d’esports. Jo, per respecte, no us diré qui és el sectari.

Nom i Cognoms: Adreça

C.P.

Població Adreça electrònica

Telf.

Setembre 2010 | pàg. 35

Opinió Injustícia Esther Arbó Merlos

Tres Calas Domingo Martínez Cañizares

Fa 16 anys que sóc propietari d’un bar a l’Ametlla de Mar. Fa 16 anys que paguem tots els impostos, així com la llicència corresponent a l’activitat que realitzem, la de Bar-Cafeteria 3a categoria. Durant aquests anys hem passat les corresponents inspeccions per part dels Mossos d’Esquadra sense cap problema ni denúncia. El passat 3 de juny vam rebre la inspecció d’aquests Mossos (Servei Territorial de Jocs i Espectacles), i la nostra sorpresa va ser quan ens van aixecar acta per

desenvolupar l’activitat de Bar musical, pel sols fet de tenir una petita mini cadena en funcionament darrera de la barra.

El 22/07/2009 ens van comunicar l’inici de l’expedient sancionador per la presumpta infracció al realitzar una activitat que no correspon amb la desenvolupada. Fals, nosaltres mai hem estat un bar musical, i el més fort és que al mes següent ens arriba una sanció econòmica de 1595,00 € per no tenir la llicència de bar musical. Increïble, des de fa

16 anys que tenim la mini cadena al nostre bar, per què ara se’ns considera Bar Musical? No ho hem estat mai, ni tan sols tenim pista de ball, això creiem que és un abús d’autoritat per part dels agents d’aquest cos, doncs no hi ha dret que a una família treballadora, que no ha tingut mai cap problema , que sempre ho ha tingut tot en regla, se’ns imposi aquesta sanció. És una injustícia.

I em pregunto, aquesta és la protecció que tenim? i qui ens defensa d’aquest abús?

Hola, soy un vecino de la urbanización Tres Calas, que sigue asiduamente la publicación “QUATRE CANTONS”. Hace cosa de unos meses (no recuerdo con exactitud) fue antes del verano, aproximadamente el mes de mayo, salió publicado en dicha revista un articulo que leí con verdadera satisfacción. En él se ponía en nuestro conocimiento que por parte de la Unión Europea se había recibido una subvención de 650.000 Euros que había sido otorgada para asfaltar la vía principal de Tres Calas y actualizar la instalación de alumbrado público que data ya de hace bastantes años y presenta continuamente graves deficiencias.

los conductores que ir sorteando continuamente baches, cuando se puede, pues hay sitios que pases por donde pases los baches están asegurados.

vehículos, las lluvias y otros factores hacen que vuelva a aparecer el mismo bache en el mismo sitio.

Otro tema sería que tipo de asfalto piensan utilizar ya que si es el que han venido utilizando hasta el día de hoy deja mucho que desear ya que se forman verdaderas montañas de gravilla principalmente en las curvas donde es muy peligroso meter la rueda sobre todo cuando se circula en ciclomotor, moto o bicicleta ya que puedes perder el control fácilmente y tener una considerable y peligrosa caída. Además, dicho asfalto dura mucho menos que el que se utiliza normalmente en cualquier población como l’Ametlla de Mar, sin ir más lejos, o sea que el argumento de que es más barato no me vale ya que al durar menos se debería reasfaltar cada poco tiempo y eso a la larga encarece los costes. Seguramente, si ponen asfalto en condiciones es seguro que va a durar muchos más años sin deteriorarse tanto como viene sucediendo hasta ahora.

Eso es lo que salió publicado y estoy seguro que más de uno de sus lectores recuerda en estos momentos. El caso es que desde que eso salió publicado no se ha hecho nada en la urbanización, sin embargo sí que se ha asfaltado y mejorado la vialidad en l’Ametlla de Mar, pero Tres Calas sigue con el asfalto en estado más que deficiente teniendo

El argumento utilizado para haber sido destinataria la urbanización de dicha subvención era que es una de las más grandes de toda Europa ( si no la que más ), pero además de ser la más grande estamos bastante olvidados aunque seamos vecinos de l’Ametlla de Mar y esto sea considerado un barrio más. Es, sin duda, el barrio más degradado y falto de atención.

Bueno, lo que de verdad me gustaría saber es cuándo piensan asfaltar y mejorar el alumbrado público, si es que piensan hacerlo, que a estas alturas por mal que me pese... empiezo a tener serias dudas. Al final como cada año vamos a tener que ver a dos operarios que con la paleta en mano van rellenando los susodichos baches con asfalto que a los dos meses con el paso de los

Saludos cordiales.

Setembre 2010 | pàg. 36

Opinió A la caça del mestre

Des d’un temps cap aquí els mestres som la diana, l’objectiu i la presa d’una societat depredadora.

Gessamí Margalef Jardí

Mitjans de comunicació, polítics i famílies estan perforant el vital sistema educatiu per tal de “millorar-lo”.

L’educació, que comença a casa amb el respecte, l’ordre, l’alimentació, el saber estar; es complementa a les diferents institucions educatives, llar d’infants, centres d’infantil i primària i, més endavant, secundària.

Aquest fet hauria de permetre que la societat fos cada vegada millor.

Però les constants “millores” que el nostre govern ordena i la pressió incansable de la major part de la societat, fan que el fet d’ensenyar sigui cada vegada més difícil.

Societat Cultural Esportiva i Recreativa de L’Ametlla de Mar Vicenç Boquera Alcalde President de SCER

El sota signant Vicenç Boquera Alcalde com a president de la Societat Cultural Esportiva i Recreativa de L’Ametlla de Mar ( SCER ) davant la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya fa la següent declaració : 1er.- Atès que en els Estatuts de la SCER article 1 – Denominació i objecte apartat 1.1 diu: “Amb la denominació de Societat Cultural Esportiva i Recreativa (SCER) es constitueix l’associació, que a l’empara de l’article 22 de la Constitució, regularà les seves activitats d’acord amb la Llei 7/97, de 18 de juny, d’associacions (DOGC 2423, d’1 de juliol) i els seus estatuts.

La SCER és una societat privada, amb vocació de servei públic, que,

Contra aquestes mesures hi ha molts centres, el que jo treballo també, que han decidit no fer sortides ni colònies, però, és clar, els nostres voltors ja ens estan dient que això va en detriment de la formació dels nens.

Molt bé! Enhorabona!! En alguna cosa estem d’acord.

Però és clar, el fet de començar més aviat a unes temperatures de 32 graus, parar al mes de febrer (que estem calentets a les classes), suprimir la jornada intensiva (ja veureu que fresquets estarem el 20 de juny a les 15.00h) el fet de tenir més alumnes a les aules, no tenir aules d’acollida, no tenir mestres de suport, la supressió d’especialistes en algunes zones... tot això no ho paguen els nens, tat?

des de la seva fundació, té com a finalitat el foment de la cultura en totes les seves manifestacions .

Conscients els seus socis que l’única manera lògica, natural i, per tant exclusiva de servir la cultura i l’esport universal a Catalunya és servir la cultura catalana, esmerçaran tots llurs esforços en aquesta finalitat.”

I en el seu apartat 1.2 diu: “La SCER és una entitat exempta de tot esperit de lucre, apartidista, laica i tolerant amb totes les idees democràtiques. El seu idioma oficial és el català.”

2on.- Dit això i en vista que la sentència del Tribunal Constitucional atenta d’una manera descarada contra la cultura catalana i sobretot contra l’ús de l’idioma català no tan sols estic en contra de dita sentència sinó

No millora l’educació més professorat? L’escola necessita unitats d’educació especial, psicòlegs, logopedes, on són?

Com s’aconsegueix l’èxit que ens demana el nostre conseller? Eliminant recursos com fa el Departament?

No senyors, no estimats periodistes i societat en general, l’èxit s’aconsegueix invertint, apostant i forjant els valors òptims per a l’èxit. Però no tots som iguals, i no tot es pot posar al mateix sac.

Doneu-nos la mà, no ens ofegueu, que l’únic que pretenem els mestres és donar el millor a TOTS els nostres alumnes i, de moment, el Departament no ens ho permet.

que dedicaré tots els meus esforços en fomentar, servir i defensar les Tradicions, la Llengua i la Cultura Catalana en totes i cadascuna de les seves manifestacions emparant-me en els següents punts: a).- Així ho mana l’article 1r.- dels Estatuts de la SCER, i que tinc l’honor de presidir, legalitzats i enregistrats en el núm.144 i en data 29 de maig de 1998 (Generalitat de Catalunya-Departament de Justícia - Servei d’Associacions). b).- L’Estatut de Catalunya va ser aprovat pel Parlament Català, per “El Congreso de los Diputados” a Madrid i finalment pel poble de Catalunya convocat en referèndum.

L’Ametlla de Mar, 30 de juliol de 2010.-

Setembre 2010

|

pàg. 37

Agraïments

Agraïments

Càritas

Papis de l’Ignasi i iaios

A la Festa Solidària, del 17 de juliol de les Tres Cales, amb motiu del segon aniversari de la inauguració del parc públic d’aquesta urbanització, es van recollir aliments i roba que han estat destinats a Creu Roja i a Càritas Parroquial de l’Ametlla de Mar. Per la qual cosa, les dues entitats, donem les gràcies a tots els que van col·laborar, directa o indirectament, especialment a l’organitzador Damià Suárez, que amb el seu treball i el recolzament del regidor Joan Pere, van aconseguir muntar una festa acollidora i bonica amb el detall interessant que, en època de crisi, es va poder fer amb les mínimes despeses per part de l’Ajuntament.

Agraïm a totes les persones que us heu preocupat pel nostre nét. Us volem donar les gràcies per haver estat amb nosaltres en aquests moments tan durs que hem passat. Heu estat al nostre costat. Gràcies a Déu avui estem gaudint del nostre nét.

Gràcies de part dels papis i dels iaios de l’Ignasi.

Agraïments Carme Sancho Marti

Podeu enviar els vostres escrits a quatrecantons@ ametllamar.cat. Han d’estar en format digital i la seva extensió màxima no ha de superar les 30 línies. La revista es reserva el dret de resumir el contingut de les cartes en el cas de superar-ho. Han d’anar identificades amb nom i cognoms, DNI i telèfon.

La família Sancho Albert volem agrair, a tots els veïns de la Cala, el seu afecte i us donem les gràcies per les mostres de condol rebudes en un moment tan difícil per a nosaltres.

Moltes gràcies a tothom.

Setembre 2010 | pàg. 38

el racó del

civisme

...troba la diferència

La diferència la marques tu.

AJUNTAMENT

DE L’AMETLLA DE MAR

Setembre 2010

|

pàg. 39

Col.laboracions Sang calera Graduació

Ester Berenguer Si veieu unes nits estelades amb una lluna tafanera i al cos sentiu emoció és que teniu…sang calera.

Si veieu les gavines volar per dalt de la mar contenta amb aldarulls d’escuma i sentiu al cos emoció és que teniu…sang calera.

Si veieu gent amb llums caminant poc a poc amb fermesa, sentireu un crit al cos un Visca la Mare de Déu de la Candelera !

Això és tenir …sang calera.

Si proveu la nostra cuina, si noteu un gust diferent i a la boca us dóna plaer, veureu que fins i tot la sang us corre més de pressa, això és tenir-la calera.

Si veieu les barques navegar, si veieu al pescador treballar, o un jove que amb força rema, Això és …la sang calera.

Si a l ‘esport sentiu cridar, si la gent veieu cantar amb una festa de vesprada, on les llums dels coets es confonen amb els estels, això és una “xaladera”, això és …sang calera.

Si voleu tenir una pau, si el sol voleu agafar per posar la pell morena i sentir un escalf, això és…sang calera.

Si la mar del matí veieu plana o embravida, si respirar la sal d’aquesta aigua amb gust d’alga us fa sentir una altra emoció, no tingueu pena, això és tenir…la sang calera.

Quan em llevo de matinada miro el cel amb fal·lera, veig llums de diamants, em sento …de sang calera.

La Cala n’és l’univers de tota la costa catalana, amb la gent sana, guerrera, som d’una sang especial…

LA SANG CALERA.

En aquest espai es podran publicar poesies, contes i escrits diversos amb l’objectiu de convertir aquesta secció en una referència literària. Podeu enviar els vostres escrits a quatrecantons@ ametllamar.cat. Han d’estar en format digital i la seva extensió màxima no ha de superar les 40 línies. La revista es reserva el dret de resumir el contingut de les cartes en el cas de superar-ho. Han d’anar identificades amb nom i cognoms, DNI i telèfon.

Familia Swapp Un calero torna graduat d’Anglaterra, una altra, la seva germana, surt per estudiar al mateix lloc.

Juliol 2010 - Marc Swapp amb la seva toga i birret de graduació de la Universitat de Brighton.

Anna Swapp el felicita i es prepara – ella entra a la seva residència, a la mateixa Universitat de Brighton, el dia 25 de setembre.

Ara Marc esta fent el curs de busseig aquí a l’Escola Nauticopesquera.

Què farà Anna? El temps ho dirà.

Setembre 2010 | pàg. 40

Esports Satisfacció a Esports per la participació ciutadana a les activitats d’estiu Malgrat la crisi, s’han ocupat el 75% de les 290 places d’esport i lleure que hi havia disponibles i ha hagut més de 350 participants en els sis esdeveniments esportius que s’han organitzat.

Araceli Domínguez El balanç que l’Àrea Municipal d’Esports fa respecte a les activitats que ha ofert durant l’estiu 2010 és més que satisfactori, sobretot si tenim en compte la crisi econòmica actual.

Així, s’han ocupat el 75% de les 290 places d’esport i lleure que hi havia disponibles i ha hagut més de 350 participants en els sis esdeveniments esportius que s’han organitzat. D’altra banda, la posada en marxa de la piscina coberta ha estat clau per desenvolupar la pràctica de la natació sense interferències climatològiques, a més de la millora substancial que suposa fer-ho en una instal·lació de primera línia. Així la natació, seguida de prop pel tennis i el futbol han estat

les activitats més sol·licitades aquest estiu.

Objectius lloables Els objectius que persegueix l’àrea d’esports amb aquest ventall d’activitats, a banda de conciliar la vida laboral dels pares amb les vacances escolars dels seus fills, són fomentar la pràctica de l’esport i la diversitat esportiva, promoure hàbits saludables, generar una alternativa turística diferent i possibilitar les relacions socials. Pel que fa a l’organització d’esdeveniments i tornejos durant l’estiu, donades les circumstàncies econòmiques, s’han hagut de suprimir alguns però tot i això La Cala continua essent el municipi de Tarragona que en fa més. Es fan dos tornejos de futbol platja, dos de volei platja, una demostració de gimnàstica rítmica i l’aquatló. Joan Pere Gómez Comes, regidor d’Esports, en explicava que “estem molt contents perquè a l’àrea d’esports ens adonem que a La Cala tenim una cultura esportiva molt gran. Això es demostra quan ho parlem amb altres tècnics, regidors o persones relacionades amb el món esportiu de les Terres de l’Ebre i comproves la gran vida esportiva que hi ha al nostre poble. I a l’estiu, essent com és un poble turístic on pot semblar que la gent ho aparca tot per reprendre-ho al setembre i l’octubre. Aquí, al poble, omple de joia que no només els menuts fan esport sinó que també els grans al

Enguany els petits han estrenat la piscina coberta del nou complex.

nou complex esportiu nedant, fan aqua-gym o classes d’spinning, pe· ses o es relaxen al jacuzzi”.

El futbol ha estat una de les activitats més sol·licitades d’aquest estiu.

Implicació social Tanmateix, l’Ajuntament vol potenciar la implicació de la societat en la pràctica esportiva a través dels clubs i associacions esportives locals i de les empreses especialitzades en esdeveniments esportius. Enguany ja s’ha notat un canvi en la participació de clubs locals com el de Rem en l’organització de la Regata de Muletes a l’Alguer o el Centre Excursionista Azimut i el Club Esportiu La Cala, compromesos en l’organització de la Marxa Nocturna a Tivissa i que també han col·laborat en l’Aquatló. De la mateixa manera l’empresa gestora

de la piscina, Trèvol La Cala, ha fet dos demostracions de les activitats que es poden trobar al complex.

Tampoc es pot obviar la gran tasca que estan realitzant les associacions de veïns de les urbanitzacions incloent nombrosos esdeveniments esportius dins la celebració de les seves festes d’estiu.

Festa de clausura Com és habitual, per acomiadar l’estiu 2010, l’àrea d’esports va organitzar la ja tradicional festa de clausura de les activitats que va tenir té lloc divendres 27 d’agost, i en la que també assisteixen els pares per veure l’evolució del seus fills i fer un mos tots plegats. Les activitats es van perllongar fins al dia 31 d’agost.

Setembre 2010

|

pàg. 41

L’Àrea Municipal d’Esports tanca amb un 75% de mitjana l’ocupació de les activitats realitzades per a aquest estiu A banda de la participació i la promoció de l’esport, cal destacar que els esdeveniments esportius representen un atractiu turístic i espectacle propi que aplega nombrosos espectadors a les platges i places de la població.

Patronat Municipal d’Esport de l’Ametlla de Mar El balanç d’ocupació de les activitats ofertes per l’Àrea Municipal d’Esports de l’Ametlla de Mar durant aquest estiu 2010, ha presentat uns bons resultats tot i la important crisi econòmica que afecta la societat actual. De les 290 places ofertes a les activitats que s’iniciaren el passat mes de juliol, se n’han ocupat un total de 217, el 75% del total , situantse no gaire lluny del 77% aconseguit l’estiu passat.

Entre les activitats més acceptades es troba el Campus de Tennis, que ha vist superades totes les seves previsions amb una mitjana de 17 inscrits/ es; les Estades de Psicomotricitat seguides del Casal Matí, que combinen tallers i jocs amb l’activitat de natació al nou Complex Esportiu Municipal amb Piscina Coberta, adreçades a nens i nenes d’entre 3 i 13 anys, són les activitats que han presentat major afluència amb mitjanes de 97 i 53 inscrits/es respectivament . També han gaudit de bona acceptació el Campus de Futbol, 31 inscrits de mitjana, i les Estades de Gimnàstica Rítmica, 17 inscrites de mitjana. Les úniques activitats que no es van iniciar per manca dels mínims inscrits necessaris per a començar han estat les Estades de Ball Esportiu i el Campus de Bàsquet tot i que es pretén seguir potenciant-les de cara a l’hivern.

Paral·lelament s’han dut a terme les ja tradicionals Jornades d’escacs i tennis taula, tots els dijous i divendres de juliol i agost a la Plaça Nova de forma gratuïta per a infants i joves.

Pel que fa als esdeveniments esportius, aquest estiu se n’han organitzat un total de 6 de forma directa, durant els mesos de juliol i agost, començant amb els Tornejos de Futbol Platja Júnior i Sènior a la Platja de Pixavaques, els Tornejos de Volei Platja 2x2 i 4x4 a la Platja de Sant Jordi, la Demostració de Gimnàstica Rítmica a la Plaça Nova i el Desè Aniversari de l’Aquatló a la Platja de l’Alguer.

Cal destacar la important implicació dels clubs i associacions esportives locals en l’organització d’esdeveniments esportius durant l’estiu, així com la presència d’un bon nombre d’activitats esportives incloses als programes de les festes de les diferents urbanitzacions de Sant Jordi, Les 3 Cales i Calafat amb les que l’Àrea Municipal d’Esports ha anat col·laborat regularment. Tot plegat, unit a l’extensa activitat que ofereix el nou Complex Esportiu Municipal amb Piscina Coberta i Sales Esportives dissenya un complert marc de possibilitats de pràctica esportiva dins la nostra població.

ESDEVENIMENT

PARTICIPACIÓ APROXIMADA

XII TORNEIG FUTBOL PLATJA JÚNIOR

70 PARTICIPANTS

XIII OBERT FUTBOL PLATJA SÈNIOR

96 PARTICIPANTS

VII TORNEIG VOLEI PLATJA 2X2

48 PARTICIPANTS

XIV TORNEIG VOLEI PLATJA 4X4

72 PARTICIPANTS

DEMOSTRACIÓ GIMNÀSTICA RÍTMICA

30 PARTICIPANTS

X AQUATLÓ L'AMETLLA DE MAR

50 PARTICIPANTS

TOTAL PARTICIPANTS

366 PARTICIPANTS

Setembre 2010 | pàg. 42

Esports El 10è aniversari de l’aquatló esdevé un notable punt d’inflexió pel que fa a participació i afluència de públic 50 participants d’alt nivell prengueren part de la prova que contempla les modalitats de cursa a peu i natació.

Patronat Municipal d’Esport de l’Ametlla de Mar El passat dissabte 14 d’agost, la cèntrica platja de L’Alguer acollí la desena edició de l’Aquatló de l’Ametlla de Mar organitzada per l’Àrea Municipal d’Esports amb el destacat suport del Club Esportiu La Cala.

L’edició d’enguany comptava amb el patrocini d’Hidrocanal i Yesos Hermanos Buera i la col·laboració de la Creu Roja de l’Ametlla de Mar i la Secretaria General de l’Esport.

En el seu desè aniversari, la prova

Èxit de participació a l’Aquatló en el seu 10è aniversari.

deixà enrere el seu caire popular per a posicionar-se dins el calendari oficial de proves d’aquestes característiques amb l’ànim que, per a l’any vinent, es contempli com a prova oficial de la Federació Catalana de Triatló. L’adaptació a les distàncies oficials de 2.500 m de cursa a peu, 1.000 m nedant i 2.500 m de cursa a peu, unida a la bellesa del recorregut que es desenvolupa sense perdre en cap moment el contacte amb la mar i amb gairebé tot el seu recorregut al llarg del passeig marítim de la població, fan d’aquesta aquatló una de les més atractives del territori català tant pels seus participants com per la seva potencialitat en relació a l’afluència de públic.

Una cinquantena de participants prengueren part en aquesta edició, 45 en categoria sènior masculí, 5 en categoria sènior femení, 3 en categoria júnior i 7 esportistes locals.

Enric Boldú es proclamà guanyador absolut de la prova amb un temps de 30’23”, seguit de Dídac Marza (esportista júnior) amb un temps de 30’32”; en tercera posició entrà Joan

Oremsanz amb un temps de 31’56”.

En categoria sènior femení Cristina Cornudella fou la primera classificada amb un temps de 41’40”, seguida d’Alexandra Font (43’43”) i Rosa Aguilà (48’01”). En categoria júnior el vencedor fou Dídac Marza (30’32”), seguit de Pieterjan Dockers (32’24”) i Damià Tohà (35’59”). Pel que fa a la classificació local primer entrà Vicent Garcia (32’43”), setè a la general, seguit de Macià Garcia (37’10”), David Morillo (38’37”), Òscar Subirats (41’18”) i Carlos Buera (46’21”).

Finalment, Joan Pere Gómez, regidor d’Esports de l’Ametlla de Mar, feia un balanç “molt positiu pel can· vi de rumb que ha experimentat la prova amb les modificacions realit· zades i esperem aconseguir per a l’any que ve entrar dins el calendari oficial d’Aquatlons de la Federació Catalana de Triatló. De la mateixa manera voldríem agrair públicament la inestimable col·laboració dels vo· luntaris del Club Esportiu La Cala i de la Creu Roja de l’Ametlla de Mar sense els quals no s’hagués pogut realitzar la prova”

Les pistes de pàdel del nou complex esportiu “Trèvol La Cala” allotgen amb èxit el seu 1r campionat per parelles Patronat Municipal d’Esport de l’Ametlla de Mar A hores d’ara tothom és conscient de la gran importància que ha adquirit el pàdel dins la pràctica esportiva de la població.

Tot i tractar-se d’un esport relativament jove (cal tenir en compte que es va començar a potenciar a partir dels inicis dels anys 90), s’ha consolidat com a gran alternativa gràcies a les magnífiques prestacions que la seva execució porta implícites.

Afortunadament, i aprofitant les últimes obres executades en matèria esportiva dins la nostra vila, l’Ametlla de Mar compta actualment amb dues pistes, ubicades concretament dintre del recinte del Complex Esportiu Municipal “Trèvol La Cala”, un fet que ha ajudat encara més a aquesta propagació.

En aquest sentit, i amb la intenció

també d’expandir el seu coneixement a la resta d’interessats, aquest passat mes d’agost es portaren a terme dos actes significatius.

D’una banda, al llarg d’un parell de dies, i per a franges d’edat diferenciades, s’oferiren unes sessions gratuïtes en les que tant principiants com curiosos pogueren gaudir d’aquest disciplina.

D’altra banda, l’organització d’un esdeveniment que creiem que per les seves connotacions es repetirà sovint en un futur: un torneig de pàdel.

En aquest citat torneig es varen apuntar fins a tretze parelles, la gran majoria de les quals eren caleres.

Durant els dos dies que durà la competició, concretament dijous 12 i divendres 13 d’agost, es van portar a terme els diferents encontres. Així, en primera instància es van configurar

Finalistes recollint els premis de les mans d’un dels membres de l’organització.

3 grups, dos de quatre parelles i un altre de cinc, enfrontant-se tots contra tots en un format de lliga regular, i aconseguint la classificació per la següent fase els primers de cada grup i el millor segon.

D’aquesta forma, ja el divendres a

la tarda es disputarien de forma ininterrompuda les dues semifinals i la posterior final, una final apassionant i que finalitzaria amb la victòria de la parella formada per Pau Llaó i Àlex Beltran i, conseqüent, subcampionat de Joan Pere Gómez i Toni Danta.

i

Setembre 2010

TORNS DE FARMÀCIES AL POBLE Cada farmàcia entra de guàrdia de 8,30h. de la nit del divendres fins els següent divendres de la mateixa h.

J. Pedrola J. Borges A. Aytés J. Pedrola J. Borges A. Aytés J. Pedrola J. Borges A. Aytés

TELÈFON URGÈNCIES CAP 977 49 35 14 Visites CAP: 902 111 444 SERVEI D’URGÈNCIES MUNICIPAL AMBULÀNCIA 24 H 977 45 70 00 Es comunica a totes les parelles que volen contraure matrimoni exclusivament civil, que han d’iniciar l’expedient, com a mínim, quatre mesos abans de la data del matrimoni.

Naixements:

- Imad Koutabli, fill de Mustapha i Zakira, nascut el 19/07/2010 - David Peregrina Rodrigues, fill de David i Nubia, nascut el 19/07/2010 - Irene Arenas Gimeno, filla de Joaquín i Maria Isabel, nascuda el 26/07/2010 - Amin Boutemeur, fill d’Abderrahmane i Dalila, nascut el 25/07/2010 - Mar Benaiges Fernández, filla de Xavier i Joana, nascuda el 30/07/2010 - Allal Bouchtita, fill de Belkacem i Naime, nascut el 31/07/2010 - Carla Lopez Ferré, filla de Ramon i Júlia, nascuda el 02/08/2010 - Axel Llanes Toader, fill de Jose Mª i Ramona L., nascut el 07/08/2010 - Deyanira Martínez Martínez, filla de Fernando i Rosa A., nascuda el 21/08/2010 - Toni Ferreiro Moreno, fill d’Ivan i Vanesa, nascut el 04/09/2010 - Miquel Brull Lucena, fill de Josep A. i Maria, nascut el 06/09/2010

Matrimonis:

pàg. 43

Informació

esdeveniments socials 02-10 al 08-10 09-10 al 15-10 16-10 al 22-10 23-10 al 29-10 30-10 al 05-11 06-11 al 12-11 13-11 al 19-11 20-11 al 26-11 27-11 al 03-12

|

- Sergio Ferré Tàpies i Uxue Valls Tuñón, el 26/07/2010 - Javier Vila Garcia i Rosa Mª Farnós Marsal, el 21/08/2010

Les persones que visquin fora de la població o vulguin rebre la revista a domicili ho podran fer previ pagament de les despeses d’enviament (25 euros anuals IVA inclòs).

AJUNTAMENT DE L’AMETLLA DE MAR C/ Sant Joan, 55 OFICINES MUNICIPALS Tel. 977 456 000

De dilluns a Divendres: 9h. a 14h.

OFICINA MUNICIPAL 3 CALES Tel. 977 456 376 OFICINA DE RECAPTACIÓ (Baixos Ajunt.)

De dilluns a Divendres: de 9h. a 14h.

OFICINA TÉCNICA Tel. 977 493 331 JUTJAT DE PAU Tel. 977 457 704 Dill. Dim. Div. Tardes: 17h. a 19h.

SERVEIS SOCIALS Tel. 977 456 008 Dilluns - Dimecres - Divendres de 9h. a 14h.

Visites concertades. Casal d’avis.

Av. Ensenyament

C/ Hort d’Albacar (Al costat CEIP Sant Jordi) Tels. 977 49 38 49 – 977 49 35 14 CREU ROJA Tel. 977 493 664 Passeig Marítim s/n SERVEI AMBULÀNCIA 24 H.

ESCOLA MUNICIPAL DE MUSICA Tel.977456046 BOMBERS

Dr. ALEJO OLGUIN Pau Casals, 25, 4art Tel. 977 456 381

L’AMETLLA DE MAR- Carrerera Perelló Tels. 977 45 64 00 – EMERGÈNCIES 112 CENT. TARRAGONA- Tel. 977 54 70 80 REUS- Tel. 977 30 50 80 TORTOSA- Tel. 977 44 20 80 AMPOSTA- Tel. 977 70 00 80

ODONTÒLEGS

TAXISTES

Tel. 977 493 080 De Dilluns a Divendres de 11h a 13’30h, 17’30 a 21h. Dissabtes tancat.

Dr. CARLOS ALBERTO VOLPATI Pau Casals, 24, 2n, 3a Tel. 977 493 120 Dr. MANUEL BLASCO Lluís Companys, 19, 3r, 2a Tel. 977 493 285

OFICINA D’INFORMACIÓ I TURISME

PSICOANALISTA

D’ALTRES CASERNA GUÀRDIA CIVIL

CENTRE MUNICIPAL DE LECTURA DOCTOR FRIAS

Baixos Ajuntament. Tel. 977 45 64 77 Av. Amistat Hispano-Italiana Tel.977 456 329 REGIDORIA DE MEDI AMBIENT

Centre d’Interpretació Pesca. Tel. 663 068 032 PATRONAT DE MITJANS INFORMATIUS

La Cala Ràdio Televisió i Revista www.ametllamar.cat/lacalartv 2on pis Ajunt. Tels. 977 493 037 – 977 493 007 CULTURA 2on pis Ajunt. Tel. 977 493 754 OFICINA OBRES I SERVEIS. 2n pis Ajunt. 977 456 000 LA CALA GESTIÓ. 1r pis Ajunt. 977 456 000 POLICIA LOCAL. Poligon Industrial. 977 493 949 PUNT D’INFORMACIÓ JUVENIL Tel. 977 457 269 TELECENTRE Tel. 977 457 269/ 977 493 479 MERCAT MUNICIPAL Tel. 977 456 830 MUSEU DE CERÀMICA POPULAR Tel. 977 486 810 Horari: De Dilluns a Divendres: 10h a 14h. I de 16h a 20h.

Dissabtes i Diumenges de 10h a 14h.

POLISPORTIU MUNICIPAL GALETET Tel. 977 456 811 CAMP D’ESPORTS Tel. 647 65 49 06 CASAL DELS AVIS Tel. 977 456 216 SANITAT SUM AMBULÀNCIA 24 H. Tel. 977 45 70 00 CAP PROVISIONAL(Centre d’Assistència Primària)

Domicili particular METGES DE CAPÇALERA

PSICOALÀNISI LACANIÀ C/ Del Mar, 158, Les Tres Cales Tel. 977 456 954, Tel. 656 825 143

L’Ametlla de Mar. Tel. 977 45 60 03 AUTOPISTES DEL MARE NOSTRUM

(Àrea de manteniment) Tels. 977 45 60 50 – 977 45 61 54 CASA DEL MAR Tel. 977 45 61 75

FARMÀCIES

JOANA PEDROLA Andreu Llambrich, 22 / Tel. 977 456 132 Telf. Urgències 637 733 985 JOAN BORGES Pau Casals, 34 / Tel. 977 493 252 Tel. Urgències 908 93 55 76 AGUSTÍ AYTÉS C/ Cala Joanet (La Rambleta)/ 977 493 493 Tel. Urgències 617 024 123 Horari matí: 9’30- 13’30h.

Horari tarda: 17h. – 20’30h.

AMBULATORI SEGURETAT SOCIAL TORTOSA

CONFRARIA DE PESCADORS ST. PERE Tel. 977 45 60 07 CLUB NÀUTIC DE L’AMETLLA DE MAR. Tel. 977 45 72 40 COOPERATIVA Tel. 977 45 64 07 S.C.E.R. Tel. 977 45 60 39 LA CAIXA Tel. 977 45 60 62 CAIXA TARRAGONA Tel. 977 45 64 36 CAIXA PENEDÈS Tel. 977 49 36 60 BANC SANTANDER Tel. 977 45 64 33 BANC BILBAO BISCAIA Tel. 977 45 61 83 AQUALIA Tel. 977 45 75 21 / Pau Casals, 33

RESIDÈNCIES SEGURETAT SOCIAL

PARRÒQUIA Tel. 977 45 68 94 i 639 70 10 22

Tel. 977 500 333

Horari de 10h a 13h de Dilluns a Divendres

TORTOSA- Tel. 977 519 100 TARRAGONA- Tel. 977 211 554

Misses OCTUBRE-MAIG: Dissabte: 18.30h. Diumenge: 9.30/11.00h.

Dijous: 09.30h. / Altres dies: 18.30h Despatx: Dilluns,19’15h a 20’15h.

Dissabtes, 9’30h a 10’30h.

TANATORI: Tel. 977493838 CEMENTIRI MUNICIPAL: Tel. 647654792

ENSENYAMENT LLAR D’INFANTS Tel. 977 49 37 10 ESCOLA NAUTICOPESQUERA Tel. 977 457 775 COL·LEGI PÚBLIC SANT JORDI Tel. 977 45 64 80

Av. Ensenyament, 1

IES MARE DE DÉU DE LA CANDELERA Tel. 977 45 64 42

- Carlos Picon Flores i Purificación Granado Martín, el 03/09/10 - Juan A. Gonzalvo Llambrich i Carme García Llaó, el 04/09/2010 - Rubén Morales Portillo i Natalia Rodríguez Almunia, el 10/09/2010 - Juan G. Clavell Recarte i Natalia García Pereira, el 10/09/2010 - Jordi Subirats Aixarts i Lara Llambrich Balada, el 10/09/2010 - Christian Frey i Susana Balfegó Verges, el 13/09/2010

Defuncions:

LA CALA- Tel. 650 381 351 PERE MARGALET- Tel. 977 49 33 22 CARBAJALES- Tel. 977 45 64 68 J.J. PINO PENIN- Tel. 977 45 60 94 IMMA GONZALVO- Tel. 670 769 504

- Anna Hostert, el 30/07/2010, als 74 anys - Antonio Mangrané Roig, el 02/08/2010, als 62 anys

- Juan Ferrando Gombau, el 03/08/2010, als 59 anys - Rafael Martínez Martínez, 04/08/2010, 72 anys.

- Rafel Margalef Ferré, 11/08/2010, 72 anys.

- Mª Carmen Mercader Hernández, el 17/08/2010, als 82 anys - Manel Llorca Farnos, 17/08/2010, als 90 anys.

- Nuria Móra Feliu, 17/08/2010, als 68 anys.

- Jaime Enrique Colomines Cañagueral, el 24/08/2010, als 80 anys - Mateu Brull Marcos , 30/08/2010, 75 anys.

- Cèline Font, 25/08/2010, 29 anys.

- Jaime Sancho Martí, el 06/09/2010, als 63 anys - Agustina Gisbert Sentís, el 14/09/2010, als 78 anys.

TREN RE RE RE R CE CE CE R RE R RE

1 DIARI DIARI DIARI DIARI DIARI DIARI 2 DIARI 3 DIARI

1 mòdul Doble mòdul 4 mòduls o faldó 1/4 1/2 Plana 1 Plana Interior 1 Plana Contraportada - Interior - Exterior Encarts

12 € 24 € 48 € 72 € 135 € 270 € 300 € 350 € 500 €

IVA no inclòs

Informació Renfe 902 240 202

DIRECCIÓ BARCELONA A SE AS EN RCUL CL DE TR CI

TARIFES PUBLICITÀRIES 2010

TOS

TOR

A

6.15 7.48 9.18 10.45 13.24 15.54 17.25 18.03 18.50 19.12 19.36

A L A TA TLL LDE OS ’AME MAR L’A AMP L DE

6.26 8.00 9.30 10.55 13.36 16.05 17.35 18.12 19.03 19.22 19.50

6.41 8.13 9.46 11.10 13.51 16.19 17.49 18.26 19.17 19.36 20.04

RA

TAR

NA

GO

7.21 8.56 10.25 11.56 14.28 16.57 18.30 19.12 19.57 20.34 21.00

S

NT

SA

IA

ÀC

GR

8.36 10.06 11.38 13.08 15.37 18.11 19.38 20.36 21.08 21.46 22.08

8.41 10.12 11.43 13.13 15.43 18.13 19.44 20.42 21.13 21.54 22.13

1|No circula els diumenges ni els dies 25, 26/12, 1, 6/01, 6, 7, 9/04, 14, 1/05.

2| Circula 26/12, 1, 7/01. Des de 1/03, circula diumenges, 9/04, 1/05 i 4/06.

3| Circula 26/12, 1, 7/01. Des de 1/03, circula diumenges, 9/04, 1/05 i 4/06.

DIRECCIÓ TORTOSA A SE AS EN RCUL CL DE TR CI

RE CE RE CE CE RE R RE RE R

1 DIARI DIARI DIARI DIARI DIARI DIARI DIARI DIARI 2

IA

ÀC

GR

5.58 7.55 9.27 10.55 13.26 14.55 16.28 17.57 19.25 20.55

S

NT

SA

6.03 8.03 9.33 11.03 13.33 15.03 16.33 18.03 19.33 21.00

RA

TAR

7.06 9.07 10.37 12.06 14.34 16.06 17.36 19.08 20.38 22.07

NA

GO

A TLL ME AR L’A DE M

7.50 9.52 11.16 12.47 15.16 16.48 18.21 19.59 21.27 22.49

A

DE

L L’A

8.07 10.02 11.29 13.01 15.31 17.06 18.35 20.17 21.42 23.06

TOS

TOR

A

8.17 10.15 11.41 13.12 15.42 17.17 18.47 20.28 21.51 23.16

1| No circula els diumenges ni els dies 25, 26/12, 1, 6/01, 6, 7, 9/04 i 1/05 2| No circula 24, 25 i 31/12

* Només des de l’1 de juliol fins al 15 de setembre - Només circularà els dies laborals de dilluns a divendres / - Els horaris són aproximatius - Per a més informació podeu trucar al 977456376, 977456329 ó 977456477

Per un món més sostenible... RECICLA!

Recorda que pots utilitzar

l’aparcament soterrat

gratis fins a 2h amb els vals de descompte que posen a la teua disposició els comerços locals.

Per saber els comerços adherits a aquesta promoció tan sols has de buscar aquests distintius:

El comerç local i l’Ajuntament junts per la mobilitat i l’aparcament

AJUNTAMENT

DE L’AMETLLA DE MAR