Els Quatre Cantons - Octubre 2009

L’Ametlla de Mar Octubre 2009

núm. 298

Entrevista a

Xavier Figueres Historiador

L’Ametlla de Mar decideix que tot resti igual al parc del Bon Repòs

Medi Ambient inicia les obres d’adequació de l’entorn de Sant Jordi

L’Ajuntament considera un èxit el Pla de Seguretat Estiu’09

Fa 25 anys neixia una nova forma d’entendre La Cala…que ben aviat canviarà per sempre!

Si vols ser-ne testimoni t’esperem el proper dissabte 21 a les 19:00h a la sala de la SCER

T’ho

perdràs?

Octubre 2009

|

pàg. 3

Editorial

Fa 20 anys, tenim 20 anys Amb aquesta frase no hem volgut copiar ningú. D’aquí que sigui un pel diferent a la cançó d’en Serrat. No per res, sinó perquè del que volem parlar si que en fa vint anys, però en aquell moment, tots teníem l’edat que teníem.

Menysteniment, prepotència, ocultació, mentida i molts altres mots i actituds totes rebutjables, van fer reaccionar tot el poble a una, com mai abans ho havíem fet.

La nit del 19 d’octubre de 1989 el poble de La Cala i la resta de poblacions properes a la Central Nuclear Vandellòs I van ser posades en perill per la ineptitud dels responsables de la planta i d’altres administracions implicades, i no parlem de l’avaria que va provocar l’incendi, que en

aquesta o qualsevol altra instal·lació, sempre hi ha perill que es pugui produir, sinó a la manera d’abordar el problema generat.

Aquella nit, es va voler amagar al poble i el que es més preocupant, als seus representants municipals, la veritable magnitud de l’incendi que va acabar com l’incident més greu succeït en una central nuclear espanyola. Segurament, el fet de sentir-nos enganyats, fou el que ens va portar a aixecar les nostres veus com una sola.

Han passat vint anys i aquelles veus se les ha emportat el vent. En queden uns quants, com a tot arreu, que s’estan al damunt del tema i de la seva evolució, però molt lluny del moviment de l’any 1989, un movi-

ment més social que antinuclear.

De fet, el nostre sempre ha estat un poble que ha estat en contra de la ubicació pròxima de centrals nuclears, la qual cosa no vol dir que per això se sigui antinuclear. L’any 1989 però, tots vam coincidir que aquella instal·lació, que havia posat les nostres vides en perill, no podia continuar oberta i essent un perill constant.

Tots, absolutament tots, junt amb el suport que ens van donar dels pobles veïns, vam ser capaços de fer el soroll necessari com per que se’ns escoltes.

Mobilitzacions, actes de rebuig, manifestacions multitudinàries i milers de persones darrera de pancartes van brollar de manera continuada fins que el 30 de maig de 1990 vam poder

i

Índex 4-5

Notícia del més

6-8

Infraestructures

9 10-16

Es compleixen 20 anys de l’accident nuclear a Vandellòs I.

Medi Ambient inicia les obres d’adequació de l’entorn de Sant Jordi.

A fons La Cala Ràdio compleix 25 anys a l’Ametlla de Mar.

Societat Governació considera un èxit el Pla de Seguretat Estiu’09.

celebrar el tancament de Vandellòs I. Seriem uns il·lusos si penséssim que la única raó va ser la nostra protesta, però si que podem sentir-nos orgullosos que a més dels problemes tècnics, econòmics i polítics que comportava la recuperació de la planta atòmica, la nostra labor va ajudar a “tombar l’estaca”.

Vint anys després, si feu un exercici de memòria, encara us vindran a la ment les imatges, els crits, les situacions que ens van fer sortir a tots units al carrer, amb pancartes, xiulets i cassoles, grans i petits. Que bonic.

Després, ja se sap, un cop aconseguit l’objectiu inicial, cadascú a la seva, be, la majoria, alguns a més de a la seva, també es van dedicar a la política.

?

23-25

Turisme

17-18

Medi ambient

La Regidoria de Turisme fa balanç sobre l’ocupació turística a l’estiu 2009.

Presentació de l’Exposició Itinerant que commemora el 20è aniversari de Vandellòs.

19-22 Cultura i Espectacles 18-19

La Coral Verge Candelera estrena nou director.

Entrevista Xavier Figueres.

@

26-27 28-31 32 33 34-39 40

Ajuntament La Cala Serveis Municipals constitueix en plenari el seu Consell d’Administració.

Política Opinió Col·laboracions Esports Força novetats de cara a l’inici de lliga de Futbol Sala Costa Daurada.

Informació Horaris de tren, bus, ...

CONSELL DE REDACCIÓ: DES DELS QUATRE CANTONS (43860 L’AMETLLA DE MAR. APARTAT DE CORREUS 76) EDITA: Patronat Municipal de Mitjans Informatius | PRESIDENT: Antoni Montagut | DIRECTOR: Francesc Callau REDACCIÓ I EDICIÓ: Araceli Domínguez | ESPORTS: Norbert Callau | CORRECCIÓ: Viqui Martí DISSENY GRÀFIC I MAQUETACIÓ: Glòria Figueres | VOCALS DEL PATRONAT MUNICIPAL DE MITJANS INFORMATIUS: Fini Llaó, Joan Pere Gómez Comes, Anna Gallart, Rosanna Samarra, Maria Marsal i Ricardo Llaó.

Dipòsit Legal: T-163-80 | IMPRIMEIX: Impremta Querol, S.L. / Pol. Ind. Baix Ebre Tel. 977 597 100* - Tortosa

Octubre 2009

| pàg. 4

La Notícia del mes Es compleixen 20 anys de l’accident nuclear a Vandellòs I La commemoració del 20è aniversari d’un incident que mai hauria d’haver tingut lloc amb les mesures adequades ens serveix per reflexionar sobre l’amenaça medi ambiental que encara avui suposa la manca de cultura de seguretat al nostre territori en favor dels interessos econòmics de les empreses nuclears.

Araceli Domínguez El 19 d’octubre es van complir 20 anys de l’incendi a les turbines de Vandellòs I que va afectar el sistema de refrigeració i que es va perllongar durant set hores. Afortunadament, tot va quedar en un ensurt terrible.

Però va anar de poc. De fet, l’incident va ser catalogat com el succés més greu ocorregut a una central nuclear de l’estat espanyol. Aquella nit Vandellòs podia haver esdevingut un altre Txernòbil i avui nosaltres no estarien parlant de l’accident. I durant els dies següents tothom al planeta es va assabentar que Vandellòs també existeix.

Notícia internacional Però, paradoxalment, les poblacions dels voltants de les nuclears com ara l’Ametlla de Mar es van assabentar pels mitjans de comunicació del que havia passat davant el silenci dels municipis nuclears i quan, en teoria, el perill ja no hi era. Aquesta manca de transparència, i el munt de mentides que es van dir, en una qüestió en

El desmantellament L’Empresa Nacional de Residus Radioactius S.A. (ENRESA) del 1991 al 1997 va realitzar un primer nivell de desmantellament que va consistir en la descàrrega i l’evacuació de combustible, més la gestió de residus. Durant el segon nivell, 1998-2003, es va dur a terme el segellament de la caixa del reactor i l’alliberació de la gran part de l’emplaçament.

Actualment, Vandellòs I es troba en un procés de latència.

ENRESA mantindrà en aquest estat les restes de l’antiga central durant 25 anys. El motiu és esperar que la radioactivitat de les estructures internes de la caixa del reactor baixin de manera natural fins que es pugui començar amb el nivell 3; d’aquesta manera, es podrà garantir la seguretat dels treballadors i del medi ambient. En

aquest tercer període s’iniciarà un procés que serà definitiu per al desmantellament global de Vandellòs I. El tercer nivell, aproximadament cap al 2028, suposarà la retirada de la caixa del reactor i les seves estructures internes. Així, s’alliberarà per complet la totalitat de l’emplaçament.

Aquest desmantellament de la central és pioner a l’Estat i compta amb pocs referents a nivell internacional. ENRESA compta amb un front prioritari dins d’aquest procés, els residus d’alta activitat emmagatzemats a França. Aquests es preveu que tornin abans del 2011 per ser guardats en un magatzem temporal centralitzat (ATC). L’Estat encara no ha començat les gestions per designar-ne la seu.

La gent es va llençar al carrer exigint el tancament de Vandellòs I.

la que els podia haver anat la vida i que, de retruc, perjudicava la imatge de la vila de cara al turisme va provocar una gran indignació en els veïns que, tradicionalment, s’havien manifestat com antinuclears i que, ara, 15 anys després de les protestes amb ferits i detencions inclosos que van aconseguir paralitzar la instal·lació d’Ametlla I a l’Estany, tornaven a sortir al carrer per reclamar la paralització de Vandellòs I i II. Lluita sota pressió L’alcalde Pere Margalef va tenir un paper destacat a nivell polític aquesta lluita amb no poques pressions polítiques i econòmiques. Primer es va trobar amb les mans lligades perquè des de Governació li deien que no hi havia perill però intuïa que no era veritat. Després, juntament amb els altres alcaldes del Pla PENTA, a excepció de l’alcalde d’HospitaletVandellòs, Carles Barceló, es van plantejar sortir-se’n d’aquest si no es paralitzaven les dues centrals de Vandellòs. Margalef recorda viure aquells dies com un drama terrible.

Malgrat tot, comptava amb una força inestimable. “Tenia la força del poble. I això és sagrat. La població, gairebé al 100% era antinuclear i estava pel tancament de la nuclear.

Tots estaven alarmats i espantats.

Contínuament em demanaven informació”.

Poble en suspens El punt àlgid de les protestes es va produir amb la paralització del po-

ble durant les 24 hores de dilluns 30 d’octubre. Tot estava tancat, les barques no van sortir a la mar, als balcons penjaven llençols blancs amb crespons negres, hi havia pancartes a façanes i balcons i es va fer una casserolada i una manifestació que va aplegar a 4.500 persones. També es va fer un homenatge a les tres dones detingudes durant les protestes: Mercè Llorens, Agustina Beltall i Cinta Benaiges. I dissabte dia 4 de novembre unes 18.000 persones provinents de diferents poblacions dels voltants de la nuclear van anar fins a les mateixes portes de la central per fer palesa la seva indignació.

Comitè anitinuclear Eloi Nolla formava part en l’època del comitè antinuclear de La Cala que, sorgit de les reunions veïnals de forma espontània, es va encarregar d’organitzar les accions de protestes protagonitzades per la població. Avui es portaveu d’Ecologistes en Acció que commemorava aquest 20è aniversari amb una exposició retrospectiva que vam poder veure a La Cala, al Centre d’Interpretació de la Pesca dimecres 21 d’octubre. Per a Nolla, l’accident de Vandellòs mai hauria d’haver passat si s’haguessin resolt les carències existents que la central estava obligada a solucionar com ja li exigia el Consell de Seguretat Nuclear des de l’any 1986, quan es produeix l’accident de Txernòbil. En aquest sentit, diu Nolla, “l’accident no va ser fruit de la casualitat sinó conseqüència directa d’una manca

Octubre 2009

|

pàg. 5

una central que era una relíquia, un model retirat ja a França, i que ni tan sols tenia un mur de contenció. Si hagués passat alguna cosa la radiació hagués anat directament a l’atmosfera”.

Qualsevol manera de mobilització era bona per fer sentir la nostra veu.

de cultura de la seguretat. Hyfrensa, l’empresa que gestionava la central no va implantar les mesures de seguretat d’obligat compliment.

L’accident era del tot previsible en

Una nit molt llarga Xavier Llambrich Bono, regidor de Governació, és bomber i aquella nit estava de guàrdia. Recorda amb detall la nit més llarga de la seva vida. “A conseqüència de l’incendi es van rebentar les canonades que transporten aigua des de la mar per mantenir a la temperatura adequada el sistema de refrigeració”. Bono també recorda el que va dir un tècnic de la central: “Si la temperatura puja dos graus més, el reactor se’ns en va”. El regidor afegeix que “a banda del treball físic de buidar d’aigua la sala de refrigeració, teníem la pressió psicològica de les imatges de Txernòbil. Això feia que aquest sinistre fos molt diferent a altres en què estem acostumats a intervenir els

bombers. Si fracassàvem, no només la indústria se n’hagués anat a orris.

També tot el territori català i el meu poble que era el que estava més a prop”. Bono es va sorprendre que a l’endemà, amb el canvi de torn i quan el perill immediat havia passat, la vila feia vida normal i no pas com pensava ell que s’hauria evacuat. Amb el temps es pregunta què hagués estat millor.

Set mesos després El 30 de maig de 1990 el ministre d’Indústria i Energia Claudio Aranzadi va anunciar el tancament de la central nuclear Vandellòs després de set mesos d’estar paralitzada. El motiu oficial del seu tancament és que Hyfrensa no pot assumir el cost de la construcció d’una nova central i tampoc és viable la seva reparació. En el rere fons, tothom està d’acord que l’aixecament popular contra aquesta estructura obsoleta i perillosa va tenir molt a veure en el seu comiat definitiu.

Octubre 2009

| pàg. 6

Infraestructures Medi Ambient inicia les obres d’adequació de l’entorn de Sant Jordi Les obres es basen en un projecte municipal amb vocació sostenible, respectuós amb el medi i l’entorn i pretenen dinamitzar l’espai amb l’objectiu d’integrar-lo en un circuit d’equipaments culturals, lúdics i ambientals.

Araceli Domínguez El Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí, mitjançant la direcció de Costes, va iniciar a finals de juny les obres d’adequació de l’entorn del Castell de Sant Jordi i la millora dels accessos i l’aparcament.

Aquestes obres, amb un pressupost d’1.850.000 euros i un termini d’execució de sis mesos, es van poder iniciar després que la diada del 23 d’abril la família Mangrané cedís oficialment al municipi la titularitat d’aquest castell medieval i de les quatre hectàrees de terreny que l’envolten després de prop de 30 anys de negociacions i amb la condició de mantenir 35.000 m2 de sòl edificable a la urbanització veïna de Calafat. Per dur a terme les obres ha calgut enderrocar les construccions existents (nau de la Brigada i caseta de la Guàrdia Civil).

L’actuació pas a pas Aquesta actuació de restauració ambiental que comprèn l’espai entre les platges de Sant Jordi i Cala Vidre, que tindran un nou camí d’enllaç, consisteix en emmarcar el castell amb una pavimentació de pedra d’Ulldecona que envoltarà les parets i a la que s’afegiran diferents elements de fusta; tots en concordança amb els colors del castell i que substituiran els elements que trenquen la visió de les platges i la costa. A més, es crearà una plataforma amb aquest mateix tipus de pedra on s’hi col·locarà una pèrgola lleugera amb la intenció que

L’actuació millorarà l’entorn tant des del punt de vista estètic com sostenible.

el conjunt quedi perfectament integrat en el medi natural existent. Per aquest motiu es respectaran les colònies de margalló que hi ha i la resta de vegetació autòctona. Alhora es plantaran noves espècies per millorar l’aspecte natural de la zona.

Pedra de llamborda També es canviarà el paviment dels pàrquings existents a les platges de Cala Vidre i Sant Jordi que es farà amb pedra de llamborda i junta vegetal que permetrà el creixement de la gespa entre les peces per aconseguir, tot plegat, un ambient més natural. Tanmateix es construirà una vorera entre els dos aparcaments, s’adequarà la zona més propera al pàrquing del castell i es farà una zona d’esbarjo amb jocs infantils i espai per al descans. L’aparcament reformat de Sant Jordi tindrà capacitat per autobusos i estarà adaptat per a l’accés de persones discapacitades. La intervenció de Costes inclou la millora dels accessos a les platges i fer una passarel·la per accedir a les fortificacions de la Guerra Civil i a les ruïnes del primigeni castell medieval, així com la instal·lació de l’enllumenat. Xavier Llambrich, regidor de Medi Ambient, deia que “tota aquesta actuació s’emmarca dins d’un pla de millora del castell per transformar-lo en un equipament municipal. Tots sabem el que ens ha costat que el castell sigui del poble i després d’aconseguir-ho, volíem fer

un pas endavant. Havíem d’intentar que tot l’entorn estigués a l’alçada de la fita. Així, l’estiu vinent podrem veure com ha canviat el castell i el seu entorn per a millor”.

Vocació sostenible El projecte municipal té una vocació principalment sostenible, respectuosa amb el medi i l’entorn i ha de permetre dinamitzar l’espai del Castell de Sant Jordi d’Alfama i el seu entorn, amb voluntat d’integrar la fortalesa en un circuit d’equipaments culturals, lúdics i ambientals com ara el Centre d’Interpretació de la Pesca, el Camí de Ronda resseguint el GR92 o el Museu de Ceràmica Popular a la mateixa urbanització de Sant Jordi. A llarg termini, de fet, el consistori preveu rehabilitar la fortalesa per difondre els seus actius patrimonials, històrics i que, al mateix temps, pugui acollir espectacles i representacions culturals. Construït al segle XIII, el castell era la seu de l’Orde de Sant Jordi d’Alfama, l’únic orde estrictament català de la història. Originàriament, la fortalesa es trobava, però, emplaçada a les roques vora el mar i va ser ocupada per cavallers templers. Per evitar que no fos ocupada per les tropes franceses, va ser bombardejada i destruïda per les galeres espanyoles al segle XII. L’actual fortalesa, uns metres terra endins, es va construir durant el regnat de Carles II i va ser ocupada per tropes regulars.

Octubre 2009

|

pàg. 7

El consistori presenta de nou al·legacions al traçat de l’A-7 Aquesta iniciativa es ratifica en les al·legacions fetes amb anterioritat després que Foment no les tingués en compte pel que fa a la millora de la TV-3025 a l’entrada del poble i a la modificació del traçat de l’A-7 per evitar l’enderroc d’edificacions.

Araceli Domínguez L’Ajuntament de l’Ametlla de Mar després que la Direcció General de Carreteres li enviés “l’Estudi informatiu N-340. Autovia. Tram CastellóL’Hospitalet de l’Infant. Subtram El Perelló-L’Hospitalet de l’Infant. Informació complementària” ha decidit presentar al·legacions aquest dimarts 6 d’octubre perquè considera que les modificacions proposades per l’Ajuntament al projecte ministerial i a l’estudi d’impacte ambiental que milloren i solucionen problemes i impactes ambientals no s’han tingut en compte.

Al·legacions prèvies Així en al·legacions a l’estudi abans que afegís la informació complementària, l’Ametlla sol·licitava la inclusió en aquest projecte de l’autovia d’una actuació de millora, ampliació i condicionament de la carretera TV-3025.

Però el document que el ministeri ha remès a l’Ajuntament només ha previst una millora del ferm. L’Ajuntament ho considera del tot insuficient i sol·licita de nou que s’inclogui la

seva petició anterior fonamentada en que la TV-3025 serè l’enllaç principal de l’autovia amb la població i l’accés principal als sectors de creixement de primera residència que s’ubiquen a les rodalies del nucli urbà. A més, es preveu un augment del tràfic pesant de mercaderies i dels vehicles dels treballadors del polígon industrial. Tot plegat fa necessària l’actuació que proposa el consistori, es recorda en les noves al·legacions.

Sense resposta D’altra banda, el ministeri tampoc ha respost a les al·legacions que afecten a les construccions del traçat de l’autovia que amb el projecte actual del ministeri s’han de desallotjar, expropiar i enderrocar però que, com els diu un cop més el consistori, amb un petits ajustaments al traçat de l’autovia es poden esquivar essent innecessàries aquestes mesures.

Reiteració municipal Joan Pere Gómez Comes, regidor d’Urbanisme, ens deia que “el

més important d’això és que des de l’equip de govern estem reiteradament damunt del Ministeri de Foment per recordar-los quins són els interessos que per al poble de La Cala són irrenunciables. Entre aquests estan les al·legacions, amb les que els hem tornat a recordar que en cap cas acceptarem que aquesta carretera passi per les construccions ja consolidades i també els hem recordat que la connexió que va des de l’empalme fins a l’entrada del poble no pot ser com la que hi ha ara, que és una carretera secundària. Això es convertirà en una carretera de primer ordre i com a tal ha d’haver una carretera molt ben condicionada, precisament per les necessitats que la nova autovia crearà a La Cala”. Ara el consistori resta a l’espera d’una resposta positiva, és a dir, que el Ministeri accepti aquestes al·legacions com a part de l’expedient administratiu del traçat de l’A-7 al seu pas per l’Ametlla.

Antiga carretera del Perelló.

Platja Xelín viurà una transformació plenament sostenible L’actuació sobre l’espai comença aquests dies, compta amb un pressupost de 150.000 euros finançat per Costes i, en la línia de la que es va fer a l’Estany Tort, pretén millorar l’espai integrant-lo en l’entorn.

Xelín serà la pròxima platja que rebrà millores.

Araceli Domínguez En aquests darrers mesos, l’alcalde de l’Ametlla de Mar, Andreu Martí, ha tingut un seguit de reunions amb els representats de la Direcció General de Costes a Tarragona, depenent del Ministeri de Medi Ambient, per mostrar-los una sèrie de projectes que tenen la finalitat de posar en valor la costa calera. Projectes que poden no ser grans en la seva magnitud, però sí que són grans en importància per les implicacions que tenen de cara a la millora dels espais i al turisme.

Un canvi sostenible En concret, l’última reunió entre l’alcalde i el cap de Serveis de Costes, Jordi Galofré, es va produir dimarts 13 d’octubre. En aquesta reunió es va concretar una subvenció de 150.000 euros per arranjar la platja Xelín en la mateixa línia de l’Estany Tort. L’actuació, que s’ha posat en marxa després que molts veïns demanessin la millora de la part de dalt de la rampa d’accés a la platja perquè fos més

segura, suposa un canvi sostenible de l’espai que defuig del ciment i vol integrar-se en l’entorn amb elements conciliadors com ara la fusta i un muret de pedra seca que, de pas, servirà per garantir un accés més tranquil a la platja. Andreu Martí explicava que “l’actuació a Xelín s’iniciarà en pocs dies i es preveu que a finals d’any estigui enllestida. Per tant, la temporada vinent es gaudirà de millores a la platja com les que hem vist aquest estiu a l’Estany Tort”.

Més millores Però la platja Xelín no va ser de l’única cosa en què Martí i Galofré van arribar a acords. La bona sintonia que hi ha entre les dues administracions que ells representen també va fer possible diferents visites a altres indrets de la costa calera susceptibles de rebre millores com ara l’Estany Podrit, Cala Llobeta, l’accés al Port de Calafat, el Passeig de la Cova Gran i Cala Pepo.

Ara per ara s’estan començant a tancar els projectes d’actuació sobre

aquests espais que presumiblement rebran una injecció de capital de Costes.

Visita a Sant Jordi Tanmateix, Galofré va visitar les obres al castell de Sant Jordi. L’actuació en aquesta zona, a banda d’integrar-se plenament en l’espai, tindrà repercussions molt importants per a la vida futura de la població per les seves implicacions en el món de la cultura i el turisme. Una altra visita que van fer aquell mateix dimarts Martí i Galofré va ser al camí de Ronda que ja té el seu projecte d’arranjament aprovat des de Cala Pepo a Bon Capó, resseguint el GR-92, que compta amb un pressupost de quatre milions i mig d’euros. Aquestes actuació, que s’inicia l’any que ve, ha de concloure en tres anys i està cridada a ser monumental però sense produir grans canvis en aparença per tal de conservar l’espai i acollir llocs singulars com ara un jardí mediterrani a la Punta de Bon Capó.

Octubre 2009

| pàg. 8

Infraestructures S’inicien les obres de canalització d’aigües pluvials a Tres Cales Els carrers Llebre, Montagut i del Mar d’aquesta urbanització disposaran d’una xarxa de recollida de les aigües pluvials que vol solucionar els problemes d’evacuació existents.

Araceli Domínguez El 15 de setembre es van iniciar les obres de canalització de les aigües pluvials als carrers Llebre, Montagut i del Mar de Tres Cales per solucionar els problemes d’evacuació existents.

La urbanització no disposa de xarxa de recollida d’aquest tipus d’aigües i aquestes discorren superficialment pels diferents vials o zones de pas habilitades entre parcel·les fins que surten a algun dels barrancs. Els treballs previstos consisteixen en disposar diferents elements de recollida de les aigües pluvials per a canalitzar-les mitjançant una canonada soterrada fins un punt de desguàs adequat.

L’inici de les obres va convocar responsables municipals, tècnics i veïns.

Elements de recollida Els primers elements de recollida d’aigües pluvials es col·locaran al C/ Llebre. Es tracta de dos embornals que donaran sortida a l’aigua que s’acumula en dies de pluja. El següent punt es disposarà al C/Montagut. En aquest cas es posarà una reixa interceptora en tot l’ample del carrer per capturar l’aigua que discorre per superfície i la que queda acumulada per a ser canalitzada.

Tanmateix, al tram final del C/del Mar, s’habilitarà una altra reixa interceptora que es reforçarà amb tres embornals per recollir les aigües provinents del C/Montagut que desguassin al C/ del Mar. Aigües canalitzades Totes les aigües que s’arrepleguin seran canalitzades per una canonada que partirà de la cantonada entre els C/Llebre i Montagut i discorrerà al llarg d’aquest últim fins a l’encreuament amb el C/del Mar. En aquest

punt seguirà aquest carrer avall fins al cul de sac que hi ha en el seu final.

Un cop aquí, la canonada continuarà per la zona de servitud de serveis que hi ha entre les parcel·les 261R i 262R fins arribar al C/Rovelló on farà el seu camí fins creuar-se amb el C/ Vint-i-sis. Llavors aquesta canonada girarà per poder seguir per aquest últim carrer i connectar amb la canonada existent de formigó prefabricat DN600 que desguassa a la zona de servitud de recollida d’aigües pluvials que es troba entre les parcel·les 720 i 726. D’aquesta manera les aigües estancades podran retornar al curs que seguien abans que s’anul·lés aquesta canonada d’evacuació per construir diferents habitatges al llarg del seu recorregut. Joan Pere Gómez Comes, regidor de Relacions amb les Urbanitzacions, explicava que “A les Tres Cales, històricament, hem tingut grans acumulacions d’aigua

a diferents carrers. Aquests gran tolls es produïen, sobretot, perquè a la urbanització no hi havia xarxa de pluvials. Poc a poc l’equip de govern ha anat corregint aquesta gran mancança. Ara bé, ens quedava un gran punt negre que era el conformat per aquests tres carrers i que, quan s’acumulava l’aigua, produïa un gran perjudici als xalets dels voltants. Gràcies a aquesta obra, en la que s’ha fet una gran inversió, s’haurà corregit per sempre el problema i es canalitzaran de manera definitiva aquestes aigües que ara aniran a parar a un gran barranc”.

120.000 euros Les obres, adjudicades a Construccions Arjona SL, tenen un pressupost de 120.000 €, està previst que finalitzin al desembre i s’engloben dins del conjunt d’obres de millora previstes per l’Ajuntament per a Tres Cales.

A fons

Octubre 2009

|

pàg. 9

(2a part)

La Cala Ràdio compleix 25 anys a l’Ametlla de Mar Ha evolucionat amb el creixement i les necessitats del municipi aconseguint, mitjançant la fórmula de l’entreteniment i la informació de proximitat, un gran seguiment entre els seus ciutadans.

A partir de 1991 i fins a l’actualitat, La Cala Ràdio ha estat en constant evolució tecnològica, així com d’instal·lacions, que s’han vist millorades amb el pas dels anys. Dirigida des de 1995 per Francesc Callau, l’emissora calera ha adaptat la seva programació a les necessitats dels ciutadans de l’Ametlla de Mar. Tant es així que des de 1999 la programació es va veure ampliada, amb una franja de 21 a 24 hores on es resumeix tot el més destacat dels programes més importants en redifusió. D’aquesta manera es dóna l’oportunitat als pescadors i la gent que treballa durant el dia, o que està fora de la localitat, perquè puguin escoltar allò que més els interessa.

Tertúlies, entrevistes, concursos d’entreteniment, informatius, esports, espais de debat polític i una acurada selecció musical, són la base d’una programació setmanal, que la Cala Ràdio comença de dilluns a divendres a les 8.30 del matí i clou a les 12 de la nit, i que els caps de setmana redueix a quatre hores, de 10 h. del matí fins a 14 h. de la tarda.

Aquest any 2009, La Cala Ràdio va complir els 25 anys d’existència en un dels seus millors moments, integrada al municipi i amb el suport dels ciutadans, que en una gran part, segueixen la programació habitual d’acord amb les seves preferències. Segon l’onada del

Retransmissió d’una Diada de l’Arrossejat l’any 1991.

baròmetre de la Comunicació de Catalunya del passat mes de juny, 1.500 persones escoltaven la ràdio a diari i 4.700 persones diferents ho havien fet durant el darrer més.

Uns magnífics resultats si tenim en compte els 7.500 habitants del municipi.

La Cala Ràdio es pot sintonitzar al 107.3 de la freqüència modulada des que la seva legalització l’any 1995 va fer inútil aguantar el seu dial tradicional. També es pot escoltar des de fa dos anys a d’internet a través de ametllamar.cat, tot i que un dels principals reptes d’aquest mitjà de comunicació calero es posar en marxa al llarg d’aquest any una pàgina web amb tots els seus contin-

guts perquè els oients puguin escoltar qualsevol programa a la carta. A més, l’Ajuntament ja està projectant unes noves instal·lacions que seran ubicades en el nou centre cívic projectat a sobre de l’aparcament soterrat que s’està construint.

El passat més de febrer en el transcurs del Pregó de las Festa Major de la Candelera, l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar va retre un homenatge a La Cala Ràdio i als seus actuals integrants amb motiu del 25è aniversari. A més, el passat 8 de maig, també es va commemorar l’aniversari amb un concert en el que hi van participar grups com Felippo Landini, Lexus, La Puerta de los sueños i Buhos.

Homenatge durant el pregó de festes de febrer de 2009.

Octubre 2009

| pàg. 10

Societat L’Ajuntament considera un èxit el Pla de Seguretat Estiu’09 L’èxit d’aquest pla s’ha basat en la bona coordinació de la policia local i mossos d’esquadra, el que ha permès que la sensació de seguretat al carrer fos molt forta.

Araceli Domínguez Per al responsable de la regidoria de Governació i Seguretat Ciutadana, Xavier Llambrich Bono, el pla de Seguretat Estiu’09 posat en marxa de forma conjunta per la policia local i mossos d’esquadra del 29 de juny fins al 15 de setembre ha estat tot un èxit. Principalment perquè els dos cossos policials han actuat a la població com si fossin un i aquesta estratègia ha donat una sensació de seguretat molt forta, matisava el regidor. De fet, durant els mesos de juliol i agost ha hagut alguns moments en que es podien veure de forma simultània cinc patrulles al carrer: tres de la policia local, una fixa de mossos i una altra de districte que es compartia amb les poblacions de El Perelló i l’Ampolla. Xavier Llambrich Bono: “aquest any comptàvem amb un repte nou, el desplegament dels mossos d’esquadra. Estem molt satisfets perquè aquest estiu hem tingut una coordinació total i absoluta que ens ha permès garantir la seguretat ciutadana”. De totes formes, afegia el regidor, els resultats de l’estiu no es poden extrapolar a anys anteriors perquè la situació d’enguany és totalment nova amb la retirada de la guàrdia civil en funcions de seguretat ciutadana.

Més coordinació, més seguretat Aquesta entesa entre els dos cossos de seguretat ha estat possible gràcies a les reunions prèvies en les que la policia de la Generalitat va entendre que a l’estiu les demandes en qüestions de seguretat de la vila són similars a les d’una ciutat com ara la

La presència dels Mossos d’Esquadra ha permès a la Policia Local ampliar els serveis de vigilància.

capital del Baix Ebre, Tortosa, amb el fort increment del número de persones que hi ha a la població a causa del turisme estacional.

Aquest bon enteniment també va servir per facilitar la feina dels mossos. Per exemple, durant l’estiu, van disposar de dos despatxos a la caserna de la policia local. A les noves dependències del polígon industrial que, malgrat estar més lluny del casc urbà, han acollit fins a un 28% més de trucades, tot i que els fets delictius han disminuït. Aquest augment de la demanda ciutadana també s’atribueix a que la guàrdia civil ja no recull denúncies, la qual cosa també ha fet que se’ls veiés més al carrer, la qual cosa ha actuat, de retruc, com a element dissuasori per als delinqüents.

Casos en xifres Per als amants de les xifres, del dia 1 de juliol fins al 31 d’agost, s’han tramitat pel que fa a denúncies 10 agressions (faltes i delictes per lesions), 36 robatoris a interior de vivenda, 51 furts, 5 robatoris a un comerç, 19 pèrdues, 6 amenaces, 3 recuperacions de vehicles robats, dos estafes, una alteració d’ordre públic:, 11 robatoris a l’interior de vehicles, 24 danys, cinc robatoris de vehicles, un atemptat a l’agent de l’autoritat, un cas de violència domèstica, un Incompliment de sentència, dos robatoris amb intimidació, un robatori i danys a embarcacions, un robatori a nau industrial i un frau en el subministrament elèctric.

Octubre 2009

|

pàg. 11

L’Ametlla de Mar decideix que tot resti igual al parc del Bon Repòs En la votació popular que es va fer a la vila per saber quin tipus de parc volien els ciutadans, va guanyar l’opció 1, que conserva l’espai pràcticament com està ara però augmentant les zones verdes.

Araceli Domínguez El govern de l’Ametlla de Mar ja té els resultats de l’escrutini sobre la votació popular perquè els caleros decidiren com volien que fos el futur parc del Bon Repòs. Els ciutadans de La Cala van poder dipositar el seu vot a l’urna des del 20 de juliol fins al 5 de setembre. Un cop tancat el període de votacions, el 8 de setembre es va reunir una mesa amb diferents representats de la població per tal de procedir al recompte de paperetes.

L’opció 1, la menys intervencionista, va resultat guanyadora amb 313 vots, seguida de lluny per l’opció 2, amb 89, i l’opció 3 amb 85. El total de vots escrutats va ser de 494, essent en blanc tres i nuls quatre.

El Bon Repòs continuarà sent bàsicament un espai verd al centre de la població.

Opció conservacionista Els caleros que van passar per la sala d’actes de l’Ajuntament per emetre el seu vot van optar per l’opció més conservacionista que implica mantenir el parc en la seva situació actual, respectant tots els arbres centenaris i només enderrocant els murs i les petites edificacions existents. Així, els ciutadans de la vila han votat amb el cor a la mà, valorant que aquest espai emblemàtic del poble, cridat a ser un gran pulmó verd, resti pràcticament igual que sempre. Pel que fa als equipaments a instal·lar es podien triar quatre dels 18 que n’hi havia.

Els més votats, per aquest ordre, van ser una glorieta per a concerts (264), una zona de relaxament amb gespa (246), un parc infantil (237) i una zona de bancs i taules de fusta o pedra (183) que s’afegiran al nou parc. També havia l’opció a la papereta de col·locar els equipaments triats al lloc que es cregués més adient mitjançant un plànol en blanc que es lliurava juntament amb la papereta de vot.

Aparcament en superfície La segona opció, amb 89 vots, implicava la construcció d’un aparcament en superfície per a 150 places a la part de davant de l’estació i mantenia els arbres centenaris i, en un futur, l’aparcament podia fer-se soterrat. També s’enderrocarien murs i petites edificacions. I la tercera opció, amb 84, implicava la construcció d’un aparcament soterrat per a 250/300 places a la part de dalt del parc, el que suposava tallar els arbres d’aquesta zona però, un cop fet l’aparcament, tot l’espai es conciliava per tornar a ser zona verda.

També aquí es mantenien els arbres centenaris i s’hi enderrocaria qualsevol tipus de construcció. Això sí, totes les opcions inclouen la nova Oficina de Turisme i el bar Puntaire i porten implícita la possibilitat de triar els diferents equipaments que disposarà l’espai. Andreu Martí, alcalde de l’Ametlla de Mar deia que “aquesta consulta és vinculant i, per tant, res-

pectarem l’opció majoritària que ha sortit de l’urna amb gairebé el 60% de recolzament. Aquesta opció no contempla fer aparcaments ni en superfície ni soterrats. Ja estem elaborant el projecte que es basa en aquesta opció, un projecte molt més verd i que respecta l’antic parc”.

Projecte enllestit A finals d’any estarà enllestit el projecte del Bon Repòs i es podrà donar pas a l’enderroc dels murs de l’hotel.

El consistori ha valorat en 1.300.000 euros el pressupost de tot plegat dels que la Diputació de Tarragona en subvenciona més de 300.000 per construir les instal·lacions de Turisme. De la resta, hi ha una partida municipal destinada al Bon Repòs d’un milió d’euros tot i que l’Ajuntament espera que la despesa municipal sigui menor i busca noves fonts de finançament després de la negativa de la Generalitat a contribuir econòmicament en el projecte.

Octubre 2009

| pàg. 12

Societat L’Escola Nauticopesquera té llista d’espera per a aquest curs 2009-10 S’ha hagut d’ampliar el període de matrícula per encabir més alumnes en cada grup i a cicles com el de grau mitjà de busseig hi ha més de 100 persones que volen obtenir plaça.

Imatge d’una de les classes que imparteix l’escola.

Araceli Domínguez L’Escola Nauticopesquera tot just acaba d’iniciar el curs. I ho fa amb una llista d’espera d’alumnes que volen cursar algun dels sis cicles formatius que s’imparteixen a les seves instal·lacions. De fet, el centre s’ha vist obligat a demanar als Serveis Territorials d’Educació que ampliïn la matrícula per encabir 33 alumnes per grup en comptes de 30. No es pot fer res més malgrat la gran demanda de preinscripcions que reben alguns dels cicles formatius com ara busseig que enguany ha rebut 130 sol·licituds. En total, a l’escola aquest curs 2009-10 hi ha 340 alumnes dels que s’encarreguen 19 professors.

Una escola única I és que l’Escola Nauticopesquera de l’Ametlla de Mar és única als Països Catalans. Dels sis cicles formatius que s’imparteixen només un, Manteniment de vaixells d’esbarjo, de grau mitjà, es pot estudiar a altres indrets de Catalunya. La resta, altres tres cicles de grau mitjà (busseig, navegació i pesca i màquines) i dos de grau superior (navegació, pesca i transport marítim i màquines) úni-

cament s’imparteixen a l’Ametlla de Mar. Carlos Soler dirigeix el centre des de juliol de 2008 i dóna classes d’anglès a quatre dels cicles formatius, on és un crèdit obligatori. Soler era professor de l’IES Els Alfacs, a La Ràpita i després de passar el curs 2008-09 a la nostra població fa un balanç positiu sobretot perquè, en comparació amb els alumnes d’ESO que travessen una etapa complicada del seu creixement i de la seva educació, els alumnes de la nàutica en la seva majoria són majors d’edat i saben el que volen. “Nosaltres oferim graus mitjans i superiors i, per tant, la gent és més gran. Molts alumnes han estat treballant anteriorment o han estat fent altres cicles formatius”, afirma Soler.

Alumnes del país Els alumnes vénen en la seva majoria de Barcelona i Tarragona, tot i que també es poden trobar alumnes de Menorca i Eivissa, Girona i els Països Valencians. Tot ells, també les noies que van a raó de tres per classe, compten amb una zona de tallers amb la que no poden competir altres instituts del Baix Ebre i el

Montsià. Per sectors podem trobar els que es dediquen al torn, a soldar, als motors, a la pesca i cordam, al busseig, a l’automatisme, a la informàtica i a la fusteria i la fibra de vidre. L’Escola també compta amb el catamarà Cap de Creus, que és una antiga barca d’inspecció del Departament d’Agricultura, institució propietària de l’edifici on està l’escola. En aquesta barca es fan les pràctiques dels crèdits d’estabilitat i de pesca. A banda, l’Escola també està a l’espera de restaurar la Montserrat, una altra embarcació, per poder utilitzar-la per fer pràctiques. Però la reparació pot trigar fins a dos anys. A més d’aquest retard, l’Escola, tot i estar molt ben equipada, té algunes mancances pel que fa a l’equipament, sobretot en temes de maquinària i informàtica.

Ensenyament no reglat A banda de l’IES de Formació Professional, l’escola es dedica a dos sectors més dintre de la docència no reglada en aquest món de la mar: el reciclatge de professionals en actiu com ara pescadors i la formació de patrons d’embarcació d’esbarjo i patrons i capitans d’iot.

Octubre 2009

|

pàg. 13

A la tardor, tornen els cursos de formació Aquest mes d’octubre s’han iniciat els cursos organitzats des de la Regidoria de Formació i Treball amb un total de 165 alumnes inscrits.

La Regidoria de Formació i Treball de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar ha preparat, un any més, diferents accions formatives adreçades a les persones majors de 16 anys que tenen ganes d’aprendre, millorar i ampliar els seus coneixements.

L’oferta formativa és variada i podem trobar-hi cursos centrats en d’idiomes, català, informàtica, comptabilitat, retoc digital, disseny de pàgines web junt amb d’altres més vinculats a la salut i al creixement personal, com és el cas dels balls de saló, la dansa del ven-

tre o la reeducació postural global.

La regidora de Formació i Treball, Anna Gallart, ens comentava al respecte que “és un enorme plaer veure com any rere any augmenta el nombre d’alumnes inscrits als diferents cursos oferts, fet que ens demostra les ganes de la ciutadania per realitzar diferents activitats que contribueixen a millorar la seva formació.

Estem contents de poder oferir recursos que permetin afrontar amb més garanties els reptes socials, laborals i personals d’avui dia”.

A més, conscients de les dificultats

actuals per trobar un lloc de treball, des de la Regidoria s’ha preparat un Taller de Recerca Laboral, programa gratuït adreçat a persones aturades, orientat a la cerca de la feina mitjançant eines d’ofimàtica i internet. La finalitat principal d’aquest taller és que el personal usuari identifiqui les habilitats i conegui els recursos d’orientació laboral necessaris per a la seva utilització autònoma i eficient.

Aquest taller de recerca laboral s’imparteix al Telecentre de dilluns a divendres i des de les 17h fins a les 20h.

L’Ajuntament de l’Ametlla de Mar posa en marxa tres nous plans d’ocupació Dos dels plans estan vinculats amb activitats de conservació del medi ambient i el tercer amb activitats d’assessorament i d’atenció a les persones amb dificultats per trobar un lloc de treball.

Aquest mes d’octubre des de l’ajuntament de l’Ametlla de Mar s’han endegat tres nous plans d’ocupació, d’una durada de sis mesos cadascun d’ells i que donaran feina a un total de sis persones aturades.

Aquestes accions són una mesura de foment de l’ocupació que el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) potencia per tal de facilitar un lloc de treball a les persones en situació d’atur, especialment a les que tenen més dificultats per a la inserció laboral, oferint-los alhora una formació pràctica i una experiència perquè la seva incorporació en el mercat laboral pugui fer-se en millors condicions.

Perfil dels beneficiaris Les persones beneficiàries han de ser necessàriament aturades, inscrites en el servei públic d’ocupació com a demandants de feina.

Dels tres plans d’ocupació concedits a la nostra localitat, dos estan lligats amb activitats de conservació del medi ambient. Sota el nom de La natura, el valor del teu poble, es pretén donar a conèixer el nostre entorn, el valor del nostre patrimoni natural i, a la vegada, aconseguir una major conscienciació i respecte pel medi. Amb Recicla, fes-ho per tots

Pla d’Ocupació de Recerca Laboral.

el principal propòsit és engegar una campanya de difusió, conscienciació i explicació al voltant de la implantació a la nostra vila d’un nou sistema de recollida de residus. El tercer dels plans, Un cop de mà, va vinculat amb activitats d’atenció a persones i, en concret, l’objectiu d’aquest projecte és dinamitzar i assessorar la gent aturada o interessada en una millora de feina, sobre els canals i les eines existents per fer més planera

aquesta recerca laboral.

La regidora de Formació i Treball, Anna Gallart, mostrava la seva satisfacció davant l’inici d’aquests tres nous plans d’ocupació i explicava que “aquestes accions ocupacionals són una mostra més que des del consistori s’està treballant molt per ajudar a pal·liar els efectes de la crisi i intentar, malgrat tot, buscar diferents mesures per crear nous llocs de treball”.

Octubre 2009

| pàg. 14

Societat L’acolliment a la immigració, un acció prioritària dels Serveis Socials La Secretaria per a la Immigració ha atorgat una subvenció a la Regidoria de Benestar Social de l’Ametlla de Mar per contractar dues agents d’acollida que atén a les persones nouvingudes per donar-los suport i assessorament.

Araceli Domínguez La Secretaria per a la Immigració ha atorgat una subvenció a la Regidoria de Benestar Social de l’Ametlla de Mar per contractar dues agents d’acollida a mitja jornada durant tot un any i una tercera per a l’últim trimestre de l’any.

L’acolliment a la immigració és una acció prioritària dintre de la política d’Immigració de la Generalitat i també del consistori calero. En aquest sentit cobra especial importància la creació de la figura de l’agent d’acollida que ja s’ha instaurat en alguns municipis en els últims anys. El seu treball consisteix en atendre directament les persones nouvingudes donant informació i assessorament sobre els recursos bàsics que disposa la població i dels que en poden fer ús, alhora que també donen suport a les treballadores que es troben a l’Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC).

Oficina d’Atenció al Ciutadà Les persones nouvingudes que necessitin els serveis d’un agent d’acollida poden adreçar-se a l’OAC, als baixos de l’Ajuntament, en horari d’oficina, de 8 a 2 de la tarda. Per facilitar-los l’ús d’aquest servei, es busca que l’agent d’acollida resulti proper a la persona que acull, per això en alguns casos pot coincidir

que siguin del mateix país, com és el cas ara d’una de les agents d’acollida que és d’origen marroquí. En general, les funcions d’aquesta nova figura de l’administració són donar suport als serveis d’atenció ciutadana en l’atenció i informació a tots els ciutadans sobre temes de competència municipal; i més en concret, realitzar altes noves al padró municipal de les persones nouvingudes, donar tot el material de suport per a l’acollida, la carta de benvinguda de l’alcalde i els regidors i altres informacions d’interès per a ells. També realitza sessions d’acollida individualitzada a les persones que ho requereixen perquè entenguin amb més profunditat el correcte funcionament en gestions bàsiques en l’administració per poder desenvolupar-se amb autonomia i fa traduccions per a les persones que tenen dificultats de comprensió de la llengua. D’altra banda, dóna suport en l’organització de les accions del programa d’acollida local i informa i deriva dels diferents serveis i recursos existents.

Recull d’altes Tanmateix, entrega a la tècnica d’immigració i a la regidora de Benestar Social de forma mensual un recull amb altes noves per nacionalitats i

gràfica amb el creixement de població immigrant. Així mateix, la Regidoria de Benestar Social organitza els tallers d’acollida on els nouvinguts poden iniciar-se en la nostra llengua, cultura i coneixement de l’entorn per facilitar-los el seu assentament i la seva estada al nostre país. I disposa d’una borsa de treball que recull a totes les persones que vulguin treballar fent tasques domèstiques a les llars o cuidant gent gran i nens. Per apuntars’hi a la borsa s’ha de tenir permís de treball i residència o estar en situació d’atur. Teresa Callau, regidora de Benestar Social, diu que “s’ha de presentar un currículum a les oficines de Serveis Socials que encara es troben als baixos de l’Ajuntament. Nosaltres mostren a les famílies que necessiten els serveis que els poden oferir aquestes persones aquests currículums perquè triïn la persona que considerin més adient. I aquí acaba la nostra tasca perquè no ens fiquem en qüestions de sou i horari”.

Pel que fa al trasllat de les oficines de Serveis Socials al Casal d’Avis, s’està treballant perquè el canvi es pugui fer al més aviat possible i no col·lapsar així l’actual emplaçament que es troba a l’entrada de l’Ajuntament, fet que de vegades provoca problemes per accedir-hi.

Inspecció mòbil de tractors i ciclomotors a l’aparcament d’entrevies L’empresa Applus, una entitat concessionària de la Generalitat, desplaça per segon cop una unitat mòbil des de Tortosa per facilitar que aquests vehicles passin la ITV.

Araceli Domínguez Dilluns 19 d’octubre els ciclomotors de dues rodes i tractors i remolcs agrícoles que havien de passar la Inspecció Tècnica de Vehicles (ITV) van poder fer-ho de nou a una del matí a l’aparcament d’entrevies o, el que és el mateix, l’antic aparcament de camions.

Entitat concessionària De la inspecció s’encarregava l’empresa Applus Iteuve Technology SL, una entitat concessionària de la Generalitat de Catalunya que té la seva seu a la comarca del Baix Ebre a Tortosa però que, per a les revisions d’aquest tipus de vehicles, i pensant en les dificultats que

La maquinària agrícola també va passar la seva revisió.

Octubre 2009

es poden derivar del seu trasllat, disposa d’un departament d’unitat mòbil que desplaça un equip amb tots els requeriments necessaris.

Xavier Llambrich Bono, regidor de Governació ens deia que “és un servei més que es posa a disposició dels ciutadans. Per segona vegada enguany han vingut a passar la ITV per a ciclomotors i tractors.

Ja ho van fer fa sis mesos i aquesta segona edició servirà un cop més perquè aquests vehicles no s’hagin de desplaçar fins a les estacions fixes que estan a Tarragona i Tortosa”. Les tarifes oficials per inspecció són les següents: per a tractor agrícola, 34.75 €, per a remolc agrícola, 10 €, i per a ciclomotor, 19.90 €.

|

pàg. 15

Periodicitat de la inspecció Pel que fa a la periodicitat, d’acord amb el Real Decret 2042/1994 que regula la primera inspecció ITV, en el cas de vehicles agrícoles es realitza als vuit anys de la data de la primera matriculació i per a vehicles ciclomotors es realitza als tres anys de la primera matriculació. Com deia el regidor, és el segon cop que aquesta

empresa desplaça una unitat mòbil per fer la revisió a ciclomotors i tractors. El primer cop va ser el 20 d’abril a l’exterior de la seu de la Policia Local, al polígon industrial, quatre mesos després que sortís l’Ordre IUE/563/2008 de 29 de desembre que fixa la data d’entrada en vigor de l’obligatorietat de la inspecció tècnica periòdica dels ciclomotors.

La comunicació no verbal, un llenguatge per conèixer els altres Calacultura ha convidat a Emili Castell, antropòleg i professor de morfopsicologia i comunicació no verbal, que ens va apropar a aquestes eines fonamentals per poder relacionarnos millor amb la resta del món.

Moment de la conferència del professor Castell.

Araceli Domínguez L’associació Calacultura en col· laboració amb l’Ajuntament va organitzar dissabte 3 d’octubre a la sala d’actes del consistori la conferència col·loqui La comunicació no verbal, un llenguatge per conèixer els altres amb l’objectiu general que quan tinguéssim algú al davant sabéssim qui és en realitat. L’encarregat de dur-la a terme va ser Emili Castell Blanch, antropòleg i professor de morfopsicologia, disciplina que ensenya a conèixer les persones a través del rostre i comunicació no verbal i que ens va apropar a aquestes eines fonamentals per poder relacionar-nos millor amb la resta del món. De fet, segons explicava el mateix Castell, en el moment en que estem, quasi totes les persones, sobretot en l’àmbit laboral, tenim necessitat de conèixer aquesta espècie de llenguatge secret. Bàsicament, perquè, si desgranem la comunicació en general, podem veure que

el llenguatge oral ocupa d’un 7 a un 15% del que volem expressar, un 20% es produeix a través del to i la resta de la comunicació es produeix mitjançant la manera en què ens movem, com caminem, com ens presentem davant la gent i com gesticulem. Castell, que ha estat alumne de semiòtica del mestre Umberto Eco, ens donava alguns detalls del que vam aprendre amb ell durant la conferència. “Vaig explicar gran part de la importància de la comunicació no verbal dintre del món general de la comunicació.

Vam veure com donem i rebem la mà, una cosa que fem molt cops però que quan prenem consciència que ho fem, entenem que és molt útil, sobretot per saber a qui tenim al davant”.

Conceptes de morfopsicologia A la mateixa conferència també es va introduir els assistents a alguns conceptes de morfopsicologia des de

dues òptiques diferents. L’occidental, de l’escola Korman i l’oriental, de l’escola xinesa Shien Men. Pensem que la morfopsicologia, a banda de la seva utilitat per conèixer les persones, és molt útil en diferents camps com ara la criminologia perquè es pot aplicar per elaborar informes de les microexpressions que fem de manera inconscient a través de la comunicació no verbal. Tanmateix ens va donar altres pistes sobre el llenguatge corporal com ara què vol dir que una persona tanqui o obri les mans a l’hora de parlar o dirigir-se a algú, entre d’altres exemples.

24 hores de guàrdia Castell també explicava que no exerceix la seva feina com hom pot pensar les 24 hores tot i que no es pot evitar que quan parla amb altres persones i aquestes gesticulen s’assabenti de coses que no es diuen amb paraules mitjançant el seu llenguatge secret.

Octubre 2009

| pàg. 16

Societat La Policia Local deté dos individus en recerca i captura La detenció es va produir després que els dos individus es donessin a la fuga en intentar els agents identificar-los.

Araceli Domínguez La Policia Local de l’Ametlla de Mar va detenir dijous 15 d’octubre dos individus que es trobaven en crida i cerca. Els fets van succeir sobre les dos de la tarda quan agents de la Policia Local que realitzaven la seva ronda habitual, van observar que havia dos individus sospitosos a l’entrada de la urbanització Calafat.

Identificació i fugida En anar a identificar-los van fugir ràpidament, el que va provocar que s’iniciés una persecució que va acabar amb la detenció de Wilson E.C.F. de nacionalitat colombiana i resident a la Selva del Camp. El detingut va oposar una forta resistència als agents, un dels quals fins i tot

va ser atès de ferides lleus al CAP. Aquest detingut tenia dues ordres de detenció del Jutjat Penal núm.

17 de Barcelona i del Jutjat d’Instrucció núm. 4 de Granollers, a més d’una ordre Schengen d’expulsió i diversos antecedents per furts.

Segon individu Pel que fa al segon individu, en un primer moment va aconseguir fugir, però a les 9.15 de la nit era detingut per una patrulla de la Policia Local al bar FataFat de la urbanització de Calafat. Johnny V.C. era de nacionalitat guatemalenca i tenia la seva residència a Cornellà de Llobregat.

Tots dos detinguts van passar a disposició de MMEE per continuar les investigacions sobre aquestes persones.

Altres detencions D’altra banda, la nit del diumenge 18 d’octubre, agents de la Policia Local van procedir a la detenció de Vitoria S. de nacionalitat alemanya i resident a la nostra població, quan es disposava a robar un vehicle estacionat al carrer Ramon i Cajal. La detenció va ser possible gràcies a la col·laboració ciutadana. I també el passat 13 d’octubre, agents de la Policia van procedir a la detenció de Jakob S. de nacionalitat suïssa i amb residència a l’Ametlla de Mar per un delicte contra la seguretat del trànsit.

El fet es va produir arrel d’un accident que ell mateix va protagonitzar a la urbanització de Les Tres Cales.

Els agents li van fer la prova d’alcoholèmia i aquesta va donar positiva, superant l’imputat els límits penals.

Nova detenció per un robatori a l’Hotel Ametlla La matinada de dijous 22 d’octubre, sobre les 03:00 hores, agents de la Policia Local van procedir a la detenció de Sascha K. de nacionalitat alemanya i sense domicili conegut acusat d’un robatori a l’interior d’una de les habitacions de l’hotel Ametllamar.

Els fets van ocórrer quan a la 01:20 hores l’encarregat de l’hotel Ametllamar alertava la Policia Local del fet que un individu havia entrat a una

de les habitacions de l’hotel fugint amb la cartera d’una de les empleades. Amb la descripció que li van donar els testimonis que havien vist a aquest individu, els agents de la Policia Local van iniciar una recerca per la zona i, com us hem dit, a les 03:00 de la matinada, localitzaven i detenien a l’autor dels fets a la Ctra. de l’Estany, fugint en direcció l’Ampolla. A sobre, els agents li van trobar els diners sostrets.

Octubre 2009

|

pàg. 17

Medi Ambient Presentació de l’Exposició Itinerant que commemora el 20è aniversari de Vandellòs Des del 21 al 23 d’octubre els caleros van poder recordar amb imatges i testimonis tot el que va succeir al voltant d’un accident que a punt va estar d’esborrar del mapa la nostra població.

Araceli Domínguez Dimecres 21 d’octubre va tenir lloc la presentació de l’exposició itinerant sobre el 20è aniversari de l’accident de Vandellòs I que a punt va estar d’esborrar del mapa la demarcació de Tarragona, com a mínim, segons expliquen els que més en saben.

L’exposició es composava de vuit plafons informatius sobre els esdeveniments d’aquells dies, des de les mobilitzacions demanant l’aturada de Vandellòs I, amb una cronologia detallada dels esdeveniments, recull de premsa i fotos sobre els fets i les diferents versions que explicaven l’accident. A més, als plafons també es mostraven aspectes tècnics sobre la fi i el desmantellament de Vandellòs, s’explicava què és una central nuclear i es podia veure el mapa de la Tarragona nuclear. També s’analitzava el futur energètic mitjançant un requadre amb una comparativa entre energies brutes i energies renovables. L’exposició es complementava amb la projecció d’un DVD amb imatges de tot el que va passar llavors i els testimonis de les persones que ho van viure més a prop.

Retre homenatge Joan Rebull va presentar aquest acte que ret homenatge a la memòria històrica en la que també es van recordar els fets ocorreguts a l’any 1974, encara sota la dictadu-

Moment de la xerrada de Joan Rebull.

Mitjançant uns plafons l’exposició mostra els fets succeïts i la seva repercussió.

ra franquista, en els que ell va participar activament com a opositor a les infraestructures nuclears que es volien instal·lar a l’Ametlla. També va agrair i reconèixer als lluitadors de l’any 1989 el seu treball. “En aquells dies jo vivia a Barcelona i, d’alguna manera, he volgut corregir la meva absència relativa en aquell moviment amb la meva presència avui i fer alhora un sentit homenatge als lluitadors de llavors personalitzats en la figura d’Eloi Nolla”.

Raons per a l’optimisme Jaume Monzón, del Servei Mundial d’Informació sobre l’Energia (WISE), explicava que hi ha raons per a l’optimisme perquè dels 10 reactors que hi havia al 1989 ara dos, Vandellòs I i Zurita, ja estan fora de servei. Els vuit que queden produeixen el 20% de l’electricitat que consumin, al 1989 produïen el 40%, enfront del 23.1% de l’electricitat que produeixen les energies renovables en l’actualitat.

A més, gràcies al Pla d’Energies Renovables, al 2016, l’energia eòlica produirà més electricitat que totes les nuclears en actiu juntes. Un altre dada que l’energia nuclear té els dies comptats, diu Monzón, és que al 2008 no es va connectar al món cap reactor més a la xarxa. “Però ara, més que mai, hem d’estar a l’aguait perquè s’intentarà allargar el temps de vida de les que hi ha

més enllà dels 40 anys. Ja han estat amortitzades i a partir d’ara poden ser màquines que generin molt diners però llavors la possibilitat de patir accidents s’incrementa. Ens hem de conscienciar d’aquest fet i, si cal, tornar a mobilitzar-nos per rematar aquesta tecnologia maligna que ha constituït un error històric sensacional. Hem d’apostar per energies barates, amigables, segures i democràtiques”.

Sentiment antinuclear Eloi Nolla, portaveu d’Ecologistes en acció i membre actiu de l’oposició antinuclear d’aquells dies, explica que aquesta exposició itinerant pretén fer revifar el sentiment antinuclear allà on vagi i materialitzar la unió de les diferents lluites antinuclears en les que ha tingut un paper determinat la població de La Cala. “El nostre poble ha estat un referent clar en totes les lluites antinuclears, especialment als anys 74 i 89, i amb la presentació d’avui i l’exposició itinerant hem volgut plasmar aquestes dos lluites i homenatjar els caleros que van sortir en defensa del seu poble”. L’exposició va estar fins divendres 23 d’octubre a la nostra població per continuar el seu periple per diferents indrets de la demarcació fins arribar a Barcelona. Tot i això no es descarta que torni a l’estiu, de nou, a l’Ametlla de Mar.

Octubre 2009

| pàg.

18

Medi Ambient Antoni Montagut, nou president del CODE El regidor de Turisme i Comerç de l’Ametlla de Mar estarà al front del Consorci de Serveis Agroambientals del Baix Ebre i el Montsià durant els pròxims dos anys.

Araceli Domínguez El portaveu del govern municipal i regidor de Turisme i Comerç de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, Antoni Montagut, ha estat nomenat president del Consorci de Serveis Agroambientals de les comarques del Baix Ebre i Montsià (CODE) durant el plenari d’aquest organisme, que s’encarrega, entre d’altres funcions, de la lluita contra els mosquits al Delta i el control de la mosca negra al tram final de l’Ebre. Antoni Montagut, que ha accedit al càrrec per la seva condició de conseller comarcal del Baix Ebre, ocuparà la presidència durant els propers dos anys i substitueix en aquest càrrec a Josep Caparrós, conseller comarcal del Montsià. Antoni Montagut ens explicava que “és

la història d’un èxit col·lectiu de les Terres de l’Ebre i una eina necessària per les implicacions de les seves activitats en l’economia productiva del territori. En els propers anys, el CODE vol intensificar les línies de treball basades en aconseguir una millor eficiència energètica dels municipis i en promoure projectes d’energies renovables en el marc de les competències locals”.

Ara fa 18 anys El Consorci de Serveis Agroambientals de les comarques del Baix Ebre i Montsià (CODE), és un organisme d’àmbit local, constituït el 23 de març de 1991, i està integrat pels municipis del Delta de l’Ebre, pels consells comarcals del Baix Ebre i del Montsià, per la Diputació de Tarragona i per la Generalitat de Catalunya.

El consorci està estructurat en dos àrees, Serveis Generals i Planificació Ambiental, amb els següents objectius: planificar i executar el

control dels mosquits al Delta de l’Ebre mitjançant la lluita antilarvària; organització, planificació i execució d’actuacions emmarcades en el camp de la salubritat pública, com és el control de rosegadors en les xarxes urbanes de sanejament i la desinsectació de locals públics; i donar assistència tècnica a la política medi ambiental de les comarques del Baix Ebre i el Montsià en la gestió dels residus municipals i del sanejament d’aigües residuals. De fet, en concret a l’Ametlla de Mar, és aquest organisme el que s’encarrega de la implantació dels contenidors soterrats. Montagut també va destacar que en la línia de donar suport a la política medi ambiental de l’organisme, hi ha una secció d’entorn natural que impulsa i coordina programes de prevenció d’incendis, promou la conservació i gestió de la diversitat, fa un catàleg del paisatge i treballa en temes d’eficàcia energètica i energies renovables.

Antoni Montagut.

Diluvi a l’Ametlla amb 150l/m2 d’aigua en poques hores L’aiguat, tot i que no va fer tant mal com el del 25 d’agost, va provocar talls de llum, grans tolls a les carreteres de la vila, va negar alguns carrers, barrancs i va malmetre camins de tros.

Araceli Domínguez La matinada del 30 de setembre van caure fins a 150l/m2 d’aigua a l’Ametlla de Mar, deixant sense llum de forma intermitent moltes llars de la població durant unes hores. Pel matí, la Policia Local va informar els mitjans de la població que el barranc de Santes Creus havia estat inundat per l’aigua, per la qual cosa no es podia travessar i la patrulla de guàrdia el va haver de senyalitzar. Sobtosament, durant la forta tempesta no van haver de fer cap sortida per auxiliar ningú o per possibles inundacions de cases. El mateix que els bombers del parc de l’Ametlla que, a diferència del seus companys d’Ulldecona, Tortosa i Amposta, que van ser molt sol·licitats per rebaixar d’aigua les plantes baixes de molts edificis, no van sortir a cap servei aquella nit.

La brigada, a la feina També la brigada, el matí d’aquell dia va netejar de pedra, terra i aigua el barranc de Galetet i el c/Pou que

anaven plens degut a la crescuda de l’aigua que baixava des de dalt, en concret des del forat de la piscina i que, en buidar-lo, va fer que l’aigua travessés el túnel que surt a aquell carrer. També a algunes zones de la població els cotxes transitaven amb dificultat degut a l’aigua acumulada als tolls que es formaven a les carreteres.

Contenidors creixents I des de la ràdio van ser testimonis del creixement del contenidors soterrats instal·lats al c/ Santiago Rossinyol, encara per estrenar que, com si es tractés de plantes acabades de regar amb un potent remineralitzant, van pujar més d’un metre. De fet, el que va passar, és que la força de l’aigua va remenar la terra on es troben emplaçats i els va empènyer cap amunt.

Camins malmesos Aquestes eren les dades sobre l’aiguat de les que us van informar en un

primer moment. Posteriorment, ens van assabentar que, a conseqüència del mateix, diferents camins del municipi van quedar molt malmesos i alguns veïns s’havien quedat aïllats en no poder travessar-los. Per solucionar-ho, el consistori ha endegat un programa d’actuacions en dos fases. La primera, d’urgència, que ja s’ha conclòs, consistia bàsicament en obrir pas perquè els veïns arribessin a les seves finques. La segona fase és deixar els camins com estaven abans de l’aiguat i és la que es fa a hores d’ara.

Notícia nacional Malgrat tot, l’Ametlla va ser notícia als informatius nacionals i portada als diaris com si aquí hagués hagut un diluvi del que, els mateixos veïns, ens van assabentar pels mitjans. Val a dir que les imatges que ens van oferir per il·lustrar la notícia no es corresponien amb la realitat d’aquell moment perquè es va rescatar de l’arxiu.

Octubre 2009

|

pàg. 19

Cultura i espectacles La Coral Verge Candelera estrena nou director Joan Carles Blanch, el seu nou director, té una dilatada experiència en el món de la música com a docent i com a director de corals i altres tipus d’agrupacions.

Araceli Domínguez Des de començaments de setembre Joan Carles Blanch és de manera oficial el nou director de la Coral Verge Candelera en substitució de Cèline Borràs que va causar baixa per ocupar-se de la seva carrera de medicina que comença enguany.

Blanch va néixer fa 51 anys a Darmós, a la Ribera d’Ebre, i des de petit la música ha esta una constant en la seva vida. Va començar a l’Escola de Música amb el piano i el solfeig i, posteriorment, va estudiar als conservatoris de Reus, Castelló, Tarragona i el Liceu de Barcelona. És professor de solfeig, bombardí i trombó de pistons i harmonia i composició. També ha estudiat direcció coral, anàlisis, contrapunt i fuita, composició i orquestració i direcció d’orquestra entre d’altres estudis musicals.

Experiència dilatada Pel que fa a la seva dilatada experiència professional en aquest món només un petit apunt. Blanch ha treballat en diferents centres com a professor de llenguatge musical, harmonia, cant coral i conjunt instrumental. En l’actualitat, és president del Col·lectiu de Compositors de Tarragona, col·labora en diferents publicacions musicals i és productor i assessor del programa Cita con la música, a Ràdio Caspe. Pel

Joan Carles Blanch durant un dels assajos de La Coral al centre parroquial.

que fa a les corals, fa 25 anys que en dirigeix. Ara mateix, a banda de la Verge Candelera, està al front de l’Associació Coral de Porrera i la Coral Municipal de la Ciutat de Casp. Blanch ens va parlar del contacte amb la nostra coral i les seves primeres impressions. “En començar les relacions amb qualsevol agrupació musical, en aquest cas amb la coral Verge Candelera, el primer que fas és intentar corregir les mancances que pugui haverhi i enfocar la feina a allò que es pugui fer. Sempre entregant-los un repertori al que puguin respondre correctament i sense patiments. A partir d’aquí anem treballant i pujant

el nivell amb peces amb més dificultat. De moment, veig a la coral amb moltes possibilitats però ens cal treballar”.

Contacte personal El nou director del cor calero va explicar que el contacte personal amb els membres de la coral ha estat molt enriquidor perquè els ha vist molt oberts i receptius a les seves directrius. Ara l’objectiu prioritari de la coral és preparar les actuacions per a La Candelera, tant pel que fa al repertori religiós per a la missa com al profà per als concerts de festa, en els que té previst incloure noves cançons.

?

Octubre 2009

| pàg. 20

Entrevista

Xavier Figueres i Frasnedo Xavier Figueres ha dedicat molt del seu temps a posar llum sobre la història de l’Ametlla de Mar. Gràcies al seu treball, avui sabem qui som i d’on venim.

Però la seva feina no s’acaba aquí perquè encara té moltes coses per explicar-nos de les que podrem assabentar-nos en breu mitjançant un nou llibre que s’afegeix a la seva obra sobre la població.

En una terminologia molt actual, podríem dir que vostè és dinamitzador i divulgador, en aquest cas de la història de La Cala. Gràcies al seu treball, les noves generacions i les que vinguin sabran que l’Ametlla de Mar també existeix.

Suposo que, malgrat la feinada, això aporta una gran satisfacció personal, no és cert?

Quan comences a investigar no penses en la divulgació del teu treball, però a mesura que pren cos el teu projecte penses que és interessant que pugui transcendir a tothom que tingui interès en conèixer la nostra història. Després et satisfà que el treball que has anat fent al llarg dels anys aparegui en altres publicacions com a font bibliogràfica i que fragments de la nostra història puguin aparèixer com a referències en llibres d’abast estatal. És una forma d’eixamplar els horitzons de l’Ametlla de Mar.

Com neix aquesta afició per la història?

El meu interès per la història local va sorgir quan era alumne de l’escola del Pòsit i s’incrementà a mesura que vaig anar seguint els estudis de batxillerat i COU, tot i que el moment definitiu per a dedicar-me a la tasca d’investigació, en un sentit més rigorós, coincideix amb el començament

dels estudis universitaris, per la influència de l’historiador i amic Salvador Rovira i Gómez, qui va crear escola entre els seus deixebles.

Quines són les seves fonts i quant de temps va trigar en recopilar totes les dades per fer la seva obra?

En principi he de dir que no puc parlar estrictament del meu treball com d’una obra closa, sinó com d’un procés que de tant en tant emergeix en forma de publicació. En quant al temps que s’inverteix en cada edició d’un treball, depèn de la complexitat i l’exigència amb què es plantegi. En termes generals, atès que no em dedico de forma exclusiva al treball d’investigació i he d’emprar caps de setmana i temps de vacances, podríem dir que per fer un treball prou rigorós, com Notes Històriques o República i Guerra Civil, necessito uns cinc anys.

Respecte a les fonts de la meva recerca són les habituals a les de tots els investigadors, és a dir, els arxius locals, provincials, nacionals, hemeroteques, bibliografia i les entrevistes que he mantingut durant més de vint anys amb moltes persones.

En té la certesa que totes les dades recopilades són certes? No ho poso en dubte, però quan moltes persones saben alguna cosa sobre un mateix

Xavier Figueres i Frasnedo.

Octubre 2009

fet de vegades els fets es confonen.

Si només partís dels testimonis orals, podria caure alguna vegada en errades, per això tinc el costum de confrontar les aportacions personals amb les fonts documentals. La memòria de les persones, especialment de la gent gran, que són pous de coneixement, és molt fràgil i selectiva i per tant refiar-se’n només de les entrevistes orals amb els protagonistes de la història no em mereix prou confiança si les seves declaracions no són referendades pels documents escrits. Val a dir, no obstant, que de vegades, també alguns documents poden ser interessats i, per tant, cal extremar sempre la prudència.

Durant els seus treballs d’investigació històrica ha descobert coses importants que fins i tot han canviat alguns conceptes sobre la provinença dels caleros.

Sí. Has de pensar que fins l’any 1980 els únics testimoniatges escrits relatius a la nostra història consistien en un parells de folis d’un document manuscrit al que se li va donar plena validesa, del qual vaig trobar una segona part en la que el mateix autor dubtava de les seves aportacions. A partir de llavors va començar la primera part del meu treball que consistí en esbrinar els orígens de la colonització de la Cala de l’Ametlla que em va conduir fins els pescadors valencians del Grau que arribaren cap el 1770 dirigits per Joan Baptista Gallart Gafarelo.

Amb tota la informació que ha recopilat es pot arribar a la conclusió que hi ha, o hi havia, perquè ara tot està molt barrejat, un fet diferencial calero, uns trets que els diferencien d’altres pobles, ja siguin virtuts o defectes...

Particularment, considero que els trets d’identitat dels caleros avui en dia estan cada cop més difuminats per un bon nombre de factors entre els quals té un paper important el procés immigratori, l’evolució eco-

nòmica i social del nostre poble i la cultura estàndard del nostre món, cada vegada més globalitzat. L’essència calera, des del punt de vista etnològic, crec que es troba en plena decadència.

I segueix treballant. Tant dóna de sí la història de l’Ametlla?

La història del meu poble és una de les meves passions, per això segueixo treballant, avançant en tots aquells aspectes que encara no hem pogut deixar per escrit i que ens cal per tal de tenir una concepció global de la nostra evolució.

Quant a la segona qüestió, cal dir que encara ens queda bastant per recuperar del nostre passat, tant del més llunyà com del més proper.

Sempre resta en algun arxiu algun document que t’ajuda a completar la visió històrica.

En què està ficat ara ?

El meu projecte més immediat és la publicació d’un nou treball que pot sortir abans de l’estiu proper i que està centrat en el període de la postguerra, és a dir, els primers anys del franquisme al nostre poble; un període de fam, empresonaments i assassinats de caleros a mans de la justícia franquista, rèpliques dels fets de l’agost de 1936 que va ser silenciat.

Aquest tema i altres sobre els que ha escrit són delicats. Ha hagut també d’obviar algunes coses?

No. Només bandejo aquells aspectes que no són estrictament necessaris per al coneixement real de la història. Crec que es pot fer història narrant els fets, per molt dramàtics que siguin, cosa que passarà en el proper llibre, però de manera equilibrada, sense obsessió. Des de la perspectiva del temps cal analitzar amb rigor tot el que va passar i exposar al públic els responsables directes d’aquella situació de postguerra en la

|

pàg. 21

que determinades persones, en raó del càrrec que ocuparen decidiren, voluntàriament o involuntàriament un final molt trist per a altres veïns del poble.

Però vostè ha tingut més aficions.

Per exemple, la música. En concret, el Grup Nou, amb un cert èxit. Com va anar aquesta història? Després la formació va evolucionar fins al Trio Mediterrània, segons les meves dades...

Als 18 anys vaig entrar a formar part del conjunt Grup Nou portant la música i el nom del nostre poble per moltes localitats. Als anys 80 vam gravar un parell de discos. Uns deu anys més tard, la formació es va desfer i ens vam quedar tres components que vam formar el Trio Mediterrani.

Fa uns vuit anys, per motius de salut, vaig haver d’abandonar. Fer música en grup era una altra de les meves passions.

I a sobre, la vessant professional.

Docent. Són molts anys. Què és el millor i el pitjor del seu treball?

Vaig començar a treballar de mestre l’any 1981 a Salou. Posteriorment vaig estar dos anys a Tivissa i la resta, aquí, a casa, al Col·legi Públic Sant Jordi. Segueixo treballant amb la mateixa il·lusió o més que el primer dia.

El millor de la tasca de mestre és sentir-se realitzat amb el que fas i adonar-te’n de l’evolució que dia a

?

dia experimenten els teus alumnes.

De quina manera contempla els canvis en l’ensenyança des que va començar i les constants novetats com ara la recent llei d’educació?

Els mestres igual que la resta de la societat ens veiem obligats a adaptar-nos a tot el procés d’evolució social. De vegades, observem amb tristesa que aspectes legislatius no toquin de peus a terra i no s’adonin dels autèntics problemes escolars, però no tenim altra solució que anar contemporitzant amb les contínues modificacions dels polítics de torn sempre, però, no perdent de vista quin és l’objectiu de l’educació i intentant no perdre el tren de les contínues innovacions.

I a més, la família. Com ha pogut compatibilitzar tot plegat?

La veritat és que de vegades no ho sé. A casa, però, he trobat sempre comprensió en tot allò que he fet i faig. S’adonen que per a mi la recerca de la història del meu poble és alguna cosa més forta que una simple afició. És una necessitat.

Moltes gràcies Xavier. I felicitats per aquesta capacitat de fer que els fets que conformen la història de l’Ametlla puguin transcendir amb rigor en el temps i estiguin a disposició de tots els caleros més enllà dels moments en què van succeir.

Octubre 2009

| pàg. 22

Cultura i espectacles El Museu de Ceràmica, una mica més a prop del seu entorn Aquest important actiu cultural i turístic que gestiona el nostre consistori vol contribuir amb els seus recursos a donar profunditat a les activitats que es produeixin a l’Ebre.

Araceli Domínguez El museu de Ceràmica de l’Ametlla de Mar té la vocació natural d’estendre’s al màxim per donar a conèixer els recursos històrics i culturals que guarden els seus murs. Per això ha establert contactes amb diferents municipis de les Terres de l’Ebre que han mostrat molt d’interès per acollir algunes de les col·leccions que puguin guardar relació amb la seva història. És el cas de l’exposició que es va celebrar a l’entorn de la catedral del vi a El Pinell de Brai. En aquesta població fa uns anys que s’organitza una fira al mes de juny on s’exposen productes artesans amb molta afluència de visitants. L’organització de la fira i el mateix Ajuntament de El Pinell de Brai van sol·licitar la col· laboració del museu que va cedir una mostra d’objectes relacionats amb el vi de tots els centres terrissers de la península. La mostra, anomenada La ceràmica i el Vi, va tenir molta afluència de públic que va manifestar la seva admiració per les peces exposades i per com es duia a terme el procés de la fabricació del vi, la seva conservació, la regulació del mateix durant l’any i la seva distribució i comercialització. La peça central de l’exposició de més de 100 objectes va ser una gran gerra de 12.000 litres

Imatge de la col·lecció de terrissa portuguesa.

de capacitat per a líquid i 4 metres i mig de grandària.

Fira de l’ Aiguardent Un altre exemple d’aquesta vocació de mostrar-se més enllà de les seves portes és la col·laboració del museu amb l’Ajuntament de Prat de Comte que va organitzar la Fira de l’ Aiguardent els dies 10 i 11 d’octubre. El museu hi va col·laborar amb tot un reguitzell d’objectes per a l’obtenció d’aquest líquid com ara estris per a la destil·lació, conservació, transport, distribució i ingesta del mateix.

Terrissa de Portugal D’altra banda, aquest estiu, el museu va cedir peces de la seva col·lecció una mica més a prop. En aquest cas no va haver de sortir del municipi perquè l’exposició sobre la Terrissa de Portugal era a la sala de la Societat i s’englobava en una exposició més àmplia anomenada Cultura i Turisme que tots els estius des de fa 23 anys dóna a conèixer tots els atrac-

tius culturals, turístics i gastronòmics de la població. Emili Torné, director del Museu de Ceràmica de l’Ametlla de Mar, explicava que “és una molt bona notícia el que la gent d’arreu ens demani que participem en les seves activitats. A nosaltres ens fa molt de bé, ja que és una espècie de campanya de tots els nostres actius, ja siguin estris o documents, que tenim dipositats i que ara marxen o ara surten i que es treballa amb ells perquè tothom els pugui visualitzar”. Val a dir que el passat mes de abril el museu va adquirir aquesta col·lecció per ampliar el seu fons i tenir així completa l’exposició de tota la península Ibèrica. L’adquisició va ser possible gràcies a una donació de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Durant tot l’estiu i fins el mes de desembre, tots els visitants del museu tenen la possibilitat de visualitzar aquesta exposició i distingir els més de vint-i-cinc centres terrissers mostrats.

Octubre 2009

|

pàg. 23

Turisme La Regidoria de Turisme fa balanç sobre l’ocupació turística a l’estiu 2009 L’ocupació turística ha viscut un lleuger augment malgrat la crisi tot i que l’hostaleria ha baixat el número de clients en favor de comerços i supermercats.

Araceli Domínguez Segons les dades recollides als diferents establiments d’allotjament de la nostra població, els quatre hotels i els dos càmpings, aquest estiu s’ha mantingut l’ocupació turística respecte a l’any anterior i, fins i tot, ha hagut una lleugera tendència a l’alça.

En concret, pel que fa al juliol, la mitjana d’ocupació ha estat del 63,8%, un 0,2% més que l’any passat; mentre que l’ocupació a l’agost ha estat del 83% enfront del 81,8% de 2008, és a dir, s’ha incrementat un 1,2%. En dades generals l’ocupació turística els mesos de juliol i agost a la nostra població ha estat del 73,4%, que enfront del 72,7% de l’any 2008 suposa un lleuger augment del 0,7%.

Catalans i francesos Per les oficines de Turisme han passat aquest estiu més de 19.500 persones. D’aquestes, el 36.6% han estat catalans, procedents sobretot de Barcelona i la seva àrea metropolitana, seguits de molt a prop pels francesos amb un 32,6%. A molta distància, i amb un 16, 3%, es troben els procedents de la resta de l’estat, i en quart lloc els anglesos amb un 9,7%. Això vol dir que el 70% dels nostres visitants són de procedència catalana i francesa i, principalment, constitueixen un turisme de tipus familiar del que, una part, disposa d’una segona residència a la nostra localitat. Tanmateix, el bon temps ha permès gaudir d’una bona ocupació al setembre, principalment els caps de setmana. Fins i tot durant el pont del Pilar es van rebre moltes visites.

Aquesta dada és positiva perquè la desestacionalització del turisme és

Malgrat la crisi, s’ha incrementat lleugerament l’ocupació.

un dels objectius prioritaris del Patronat.

Davallada a la restauració Tot i que les dades d’ocupació turística no són negatives, el sector de la restauració han notat una davallada en els seus ingressos econòmics, encara que dins del sector comercial hem de remarcar la gran afluència de clients als supermercats de la nostra població i la gran demanda a les Oficines de Turisme per grans superfícies comercials. Aquestes dades evidencien que tot i que la gent ha sortit de vacances, la crisi econòmica ha fet que s’hagin fet més àpats als apartaments que no pas a bars, terrasses i restaurants.

Més aparcaments Pel que fa a aspectes a treballar, els nostres visitants troben a faltar, sobretot, places d’aparcament, qüestió

que l’any que ve amb l’aparcament de les Escoles Velles estarà solucionada, i moure’s amb cotxe amb més facilitat per la població. Antoni Montagut, regidor de Turisme, considera que “la temporada d’estiu ha quedat salvada, si mirem l’actual conjuntura de crisi econòmica. Fins i tot ha hagut un lleuger repunt de l’ocupació en relació a l’any anterior. També hem gaudit de bones condicions climatològiques, el que ha fet que s’allargui la temporada. Malgrat tot s’ha de dir que al sector de la restauració ha hagut menys afluència de clients, el que ha afavorit als minoristes i als supermercats. Ara ja pensem en la pròxima temporada, que la passéssim en les millor condicions possibles”. Com anècdota simpàtica de l’estiu, a les oficines de turisme s’han rebut comentaris molt positius sobre la implantació del trenet turístic, Nemon.

Octubre 2009

| pàg. 24

Turisme 10è concurs de Fotografia Paisatgística de les Terres de l’Ebre Aquest concurs, que ens descobreix racons espectaculars i insòlits de les nostres comarques captats per la mirada dels amants de la fotografia, arriba enguany a la seva desena edició amb la previsió de batre rècords de participació.

Portada del tríptic informatiu del concurs.

Araceli Domínguez El Patronat Municipal de Turisme (PMT) de l’Ametlla de Mar juntament amb la Regidoria de Turisme de Deltebre ja han fet públiques les bases del 10è concurs de fotografia de les Terres de l’Ebre que està obert a totes les persones interessades en aquest món, ja siguin afeccionats o professionals. Les bases es poden recollir a les oficines de Turisme de les dues poblacions i també es poden consultar a les pàgines web dels dos municipis. L’objectiu d’aquest concurs és donar a conèixer tots els racons de les nostres contrades i fins i tot descobrir-ne de nous mitjançant l’atenta mirada dels participants. Per la seva

banda, el jurat, format per personalitats vinculades al món de la fotografia i de les arts de les Terres de l’Ebre, a l’hora de valorar els treballs, té en compte tant l’originalitat i bellesa de les imatges, que han de ser inèdites, com els aspectes tècnics. S’espera que aquesta desena edició superi les 260 fotografies que van presentar els 80 participants que van concórrer l’any passat perquè aquest concurs cada cop té més renom entre els amants de la naturalesa.

Satisfacció plena Dami Llaó, gerent tècnic del PMT, explicava que “és una satisfacció que el concurs hagi arribat a aquesta desena edició i en la manera que ho ha fet perquè l’any passat va batre el rècord de participació i de fotografies presentades, quasi totes de bona qualitat. Tot plegat fa que el concurs ja tingui un nom arreu i que cada vegada hi hagi més gent en conèixer les Terres de l’Ebre. Aquest és el principal objectiu del concurs, que tothom vegi la varietat i bellesa dels

nostres paisatges, des del mar fins al delta, passant per les muntanyes, el riu... Per tot això encoratgem la gent a participar-hi”.

Premis temptadors Els premis, temptadors. Pel que fa a l’Ametlla de Mar, hi ha un primer premi de 400 €, un segon de 250 i un tercer de 175 a les millors fotografies paisatgístiques realitzades a la població. El mateix pel que fa a Deltebre.

A aquests premis s’ha d’afegir una altra modalitat, el premi local, un per a cada vila, dotat amb 250 € i al que poden optar només els concursants censats en aquestes poblacions. És a dir, els de l’Ametlla per al premi local de l’Ametlla i els censats a Deltebre, per a Deltebre. A banda, també hi ha el premi Terres de l’Ebre de 300 € a la millor fotografia paisatgística realitzada a qualsevol indret de les nostres comarques i el premi blanc i negre de 300 € a la millor fotografia paisatgística realitzada en blanc i negre també a qualsevol indret de les nostres comarques.

Continuen les visites a les fortificacions de Port Olivet La Regidoria de Turisme vol que tothom que ens visiti gaudeixi d’aquest actiu que ens transporta a un racó de la memòria molt important en la història de La Cala.

El Patronat de Turísme organitza visites guiades tots els caps de setmana.

Araceli Domínguez Continuen les visites guiades per les fortificacions de la Guerra Civil a Port Olivet que es van obrir al públic amb motiu de la Diada de l’11 de setembre i que cada cap de setmana d’octubre han rebut un bon grapat de visitants desitjosos de conèixer una part molt important de la història de l’Ametlla de Mar. Les visites, encapçalades per informadors turístics especialitzats que fan tota l’explicació de la història, es fan prèvia inscripció al PMT, no tenen cap cost, i es faran mentre hi hagi persones interessades. Dami Llaó, gerent tècnic del patronat ens parlava sobre aquesta iniciativa.

“Des de la inauguració de la rehabilitació del búnquer d’artilleria hem començat a estructurar tots els caps de setmana de la tardor, en concret d’aquest mes d’octubre, visites guiades amb diferents horaris tant dissabtes com diumenges i festius.

De moment, hem tingut una gran afluència de públic, més de 50 persones s’han interessat en aquestes visites i, depèn com es desenvolupi la iniciativa, a finals d’octubre ens

plantejarem continuar al novembre, desembre i així fins arribar a la propera temporada”.L’última visita fins al moment d’escriure aquestes línies es va fer dissabte 17 d’octubre a les cinc de la tarda.

Inauguració oficial Recordem que tot just també en dissabte, però el 5 de setembre, va tenir lloc la inauguració de les obres de rehabilitació de les fortificacions de la Guerra Civil amb la presència de les autoritats locals, encapçalades per l’alcalde, Andreu Martí, i el regidor de Turisme, Antoni Montagut, el director a l’Ebre del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Felip Monclús, i el president del Consell Comarcal del Baix Ebre, Dani Andreu.

En total, el condicionament d’aquestes fortificacions per retre homenatge a la memòria històrica i fer d’elles un altre actiu turístic de l’Ametlla de Mar ha ascendit a 180.000 euros i han estat finançades en un 55% pel Pla de Dinamització Turística de les Terres de l’Ebre i el 45% restant ha estat una aportació municipal.

Octubre 2009

|

pàg. 25

Finalitzen les passejades històriques pels carrers dels poble En la seva 6a temporada, 285 persones van realitzar les passejades històriques pels carrers de l’Ametlla de Mar, el que suposa un 5% menys respecte a l’any passat.

La gran majoria dels participants a les passejades, un 54%, procedeixen de la demarcació de Barcelona, un 17% de Lleida, un 10% de la resta de l’Estat espanyol i un 12% d’altres

països d’Europa. El 97% del participants a les passejades s’ha assabentat d’aquesta activitat a través de les Oficines de Turisme de la nostra vila.

Les visites guiades pels carrers de l’ Ametlla permeten conèixer la història, la cultura, les tradicions i les llegendes de la nostra vila.

La ruta, que recorre els llocs més emblemàtics de La Cala, compta amb nou parades des d’on s’explica als participants temes com: la fundació de la vila per pescad ors del Grau de València i la seva relació amb el Castell de Sant Jordi d’Alfama, les tradicions religioses, les llegendes dels bandolers que habitaven aque-

lles contrades pel segle XVIII, els naufragis de vaixells davant la costa de l’Ametlla durant la 1a Guerra mundial, etc.

Per altra banda, les persones que durant aquest mes d’octubre vulguin visitar les fortificacions ho podran fer amb el següent horari (prèvia inscripció a les Oficines de Turisme): Octubre 2009: Dissabte dia 10 a les 17.00 hores.

Dilluns dia 12 a les 10 i a les 12.00 hores.

Dissabte dia 17 a les 17.00 hores.

Diumenge dia 25 a les 12.00 hores.

Dissabte dia 31 a les 10 i a les 12.00 hores.

Participants d’una passejada consultant els rètols informatius.

L’Ametlla de Mar, protagonista a Ebregourmet

El regidor de Turísme juntament amb dos cuiners de La Cala amb els organitzadors.

Josep Consarnau en plena feina d’elaboració gastronòmica,

El dies 3, 4 i 5 d’octubre Deltebre va ser l’escenari de la tercera edició d’Ebregourmet, la fira gastronòmica de les terres de l’Ebre que, enguany, sota el lema: el producte i la seva elaboració, vol donar a conèixer i promocionar els productes típics de la cuina de les Terres del’Ebre. Durant la fira es porten a terme conferències, presentacions i demostracions

roja del Grup Balfegó (tàrtar de tonyina roja i tataki de llom de tonyina macerat amb soja); tot seguit, la Carmina Montserrat (rècord de premis a la Diada de l’Arrossejat) i el seu marit Enric Tomàs (guanyador de la passada edició) van fer una demostració de com es cuina l’arrossejat, plat típic de la nostra gastronomia. A l’acabar

gastronòmiques per part de professionals de la gastronomia de les nostres comarques.

El Dissabte per la tarda, La Cala va ser protagonista d’Ebregourmet amb dos demostracions gastronòmiques, per una banda Josep Consarnau, cuiner del Restaurant El Molí dels avis va cuinar dos plats de tonyina

la seva demostració, la Carmina va ser obsequiada amb un trofeu commemoratiu per haver estat la màxima guanyadora de la Diada de l’Arrossejat.

Les dos demostracions es van seguir amb un gran interès per part del nombrós públic assistent a la fira.

Octubre 2009

| pàg. 26

Ajuntament La Cala Serveis Municipals constitueix en plenari el seu Consell d’Administració El consell de la nova societat limitada estarà composat per vuit regidors del consistori, cinc del govern municipal i tres de l’oposició, i tindrà com a president a l’alcalde, Andreu Martí, i al portaveu municipal, Antoni Montagut.

Araceli Domínguez Dijous 1 d’octubre va tenir lloc un ple extraordinari i urgent de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar en el que es van tractar els quatre punts que hi havia en l’ordre del dia, entre ells la sol·licitud de subvencions per a diferents obres, d’una banda per a la conversió total del c/Sant Joan en una zona de vianants i, d’altra, per a diferents accions a Roques Daurades, i també es van tractar la modificació de la proposta dels estatuts reguladors de la societat limitada La Cala Serveis Municipals SL així com la fixació i nomenament dels seus vuit membres i del president i vicepresident d’aquesta entitat que són Andreu Martí i Antoni Montagut.

Nova societat limitada Ricardo Llaó, regidor del Partit Popular, va destacar principalment la transformació dels patronats en una societat limitada. “Hem fet un pas endavant en quant a transformar els patronats en una societat limitada.

Nosaltres estem d’acord perquè és un pas més cap a la consecució d’aquesta gestió privada de la que entenem que ha de donar millors serveis al ciutadà, sobretot ara, amb aquest primer pas de l’esport”.

Per al socialista Antonio Espuny va ser un ple dels que en política s’anomenen de pur tràmit. “Simplement hem ratificat unes subvencions que ja s’havien sol·licitat per part de l’equip de govern. A banda d’això no ha hagut res més que es pugui destacar”.

El ple va aprovar la conversió del Patronat Municipal d’Esports en societat limitada.

Absència independent El republicà Jordi Gaseni va trobar a faltar la proposta del seu grup, plantejada al ple anterior, sobre la realització d’una possible consulta popular per la independència de Catalunya a la nostra població. “Destaquem l’absència d’aquesta proposta després que l’alcalde ens prometés que la debatríem en aquest ple. Esperem que es plantegi en el pròxim ple ordinari, que la poguéssim debatre amb tranquil·litat i que poguéssim aprovar aquesta moció perquè els ciutadans de La Cala exerceixin el seu dret a decidir aquesta qüestió”.

La Cala Serveis SL Per al portaveu governamental, An-

toni Montagut, d’aquest ple destaca l’avanç que s’ha fet respecte a La Cala Serveis SL. “Hem tractat els punts que afectaven a La Cala Serveis SL, nova empresa de l’Ajuntament que pretén recuperar l’IVA i també que poguéssim ser més eficients i eficaços en totes les accions que prengui l’Ajuntament i que no tenen res a veure amb obres”. Pel que fa als membres al complet del consell d’Administració de la nova societat mercantil són: Andreu Martí, Antoni Montagut, Mari Carme Martí, Joan Pere Gómez Comes i Teresa Callau, tots cinc regidors de CIU, i Jordi Gaseni, Antonio Espuny i Ricardo Llaó, caps de l’oposició.

Octubre 2009

|

pàg. 27

L’Ajuntament reclama l’ampliació del jutjat de pau El municipi no dóna a l’abast pel que fa al volum de feina d’aquest departament municipal que, pel número d’habitants de l’Ametlla, hauria de gestionar el Departament de Justícia i finançar l’estat.

Els expedients tramitats des del jutjat de pau calero superen de manera considerable els recursos que s’utilitzen en l’actualitat.

Araceli Domínguez El jutjat de pau no dóna a l’abast.

Per aquest motiu el consistori de l’Ametlla de Mar ja fa un temps que està fent les gestions oportunes perquè el Departament de Justícia destini dos funcionaris, amb cost a càrrec del Pressupost General de l’Estat (PGE), que s’encarreguin de dur a terme totes les tasques que té encomanades aquest jutjat.

La urgència d’aquesta destinació ve marcada pel volum de feina d’aquest departament municipal, que va en augment des de fa uns quatre anys, essent del tot insuficient les sis hores setmanals, 300 hores anuals, en què despatxen els assumptes el jutge de pau i el secretari. D’altra banda, l’Ametlla de Mar té el dret de tenir aquests dos funcionaris de justícia perquè, està reglat, que quan un municipi passa dels 7000 habitants, és l’estat que s’encarrega d’aquest servei i no pas la població, alliberant-la de pas de la càrrega econòmica que suposa per a l’Ajuntament el manteniment del jutjat de pau.

Reunió amb els Serveis Territorials En aquest sentit i per explicar-li aquest neguit, l’alcalde Andreu Martí va tenir recentment una reunió amb el director dels Serveis Territorials de Justícia a les Terres de l’Ebre, Federico Diego.

Martí va aportar a la reunió les estadístiques sobre l’increment del volum de feina del jutjat des de l’any 2007 fins a l’octubre de 2009. Ara només queda pendent una reunió amb els representats de la Conselleria de Justícia i que aquests traslladin la petició de l’Ajuntament a Madrid.

Certa inquietud Andreu Martí explicava que “tenim una certa inquietud pel que fa als temes de justícia vinculats al jutjat de pau. Hem mostrat ja les dades sobre les estadístiques respecte al nivell de feina que suporta el jutjat al director dels Serveis Territorials de Justícia a les Terres de l’Ebre i estem a l’espera que es puguin incorporar dos funcionaris del Departament de Justícia pagats per l’estat amb un horari més ampli, d’oficina. Estem insistint molt perquè a partir de 7000

habitants és obligatori tenir-los. Ho aconseguirem. Esperem que en un temps màxim de tres mesos tot i que la cosa es pot allargar fins i tot a un any”.

Cada cop més registres Des de l’any 2007 fins a l’octubre de l’any 2009 el jutjat de pau ha registrat 200 naixements, 89 matrimonis, 81 defuncions, 821 certificats literals i 97 sol·licituds de certificats a altres registres civils. També ha fet 52 expedients de matrimonis, 379 fes de vida, 56 llibres de família i 2927 exhorts de tipus civil i penal (la previsió només per a aquest any és de 1300 exhorts), 47 judicis de faltes i 738 compareixences Apud-Acta. Pel que fa a actes de conciliació se n’han produït 34.

A totes aquestes gestions cal afegir el servei d’atenció al públic que realitza el jutjat de pau, tant personal com per telèfon, i la posada al dia de les dades per als butlletins mensuals de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) i el Departament d’Economia i Finances.

Octubre 2009

| pàg. 28

Política

PP

El PP s’alinea amb el Govern municipal en l’entrada en vigor del POUM Els populars consideren que amb l’inici de les obres dels plans parcials del Sector J Castell i la 2a Fase de Tres Cales no s’està cometent cap il·legalitat.

Ricardo Llaó portaveu del PP.

Francesc Callau El Grup Municipal del Partit Popular a l’Ametlla de Mar es va posar al costat de l’equip de govern pel que fa a la tramitació del POUM. Segons els populars, han estat d’acord en l’aprovació del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, a l’hora que s’hi senten corresponsables, assegurant el seu suport en un futur immediat.

D’aquesta manera, els populars marcaven les seves distàncies respecte als altres partits de l’oposició, ERC i PSC, que van presentar al·legacions a l’inici de les obres dels plans parcials de la 2a fase de Tres Cales i Sector J Castell.

Pels populars, no els treu la son el fet que la CUTE no acabés donant el 100 de complaença al text refós del nou POUM aprovat per l’Ajuntament amb els vots de CiU i el PP. Pel PP, les modificacions proposades per la CUTE no són més que propostes des d’un punt de vista diferent al que té el govern municipal, però que no fan incórrer a l’Ajuntament en cap il· legalitat.

El PP considera que tant el PSC com ERC, han presentat al·legacions des d’un punt de vista formal, i que han demanat la paralització de les obres del Sector J Castell i de la 2a fase de Tres Cales per un tema de prudència, mentre el conseller, que és qui té l’última paraula, dictamini.

Segons Ricardo Llaó, portaveu del PP, “El cert és que els informes, a dia d’avui, avalen que el que s’està fent és plenament legal mentre no hi hagi alguna decisió ferma que digui que no ho és. Però bé, en tot cas, seria a posteriori i no hi ha cap nor-

ma, i sobretot si és sancionadora, ho recull la pròpia constitució, que sigui retroactiva. Per tant, seria difícil pensar, en la modesta preparació jurídica que puguem tenir, que qualsevol decisió limitadora de drets tingués efectes retroactius. Perquè el cert és que, a dia d’avui, abans no hi hagi una pronunciació és completament legal el començar les obres que s’estan fent”.

Ricardo Llaó també va parlar de la conversió dels patronats de l’Ajuntament i diverses àrees municipals en societat limitada. Pels populars són bones decisions que sempre les han defensat i que, en tot cas, si CiU no les va explicar durant l’anterior legislatura va ser perquè governava amb un partit d’esquerres.

En tot cas, tot i lloar la utilitat econòmica que té la decisió pel que fa a la recuperació de l’IVA, Ricardo Llaó pensa que també hi ha d’haver un fons ideològic i de filosofia en aquesta decisió, i més si tothom reconeix i ningú discuteix que es tracta d’un bon instrument. Per a Ricardo Llaó, “Hi ha altres partits que assenyalen el tema de la representativitat malgrat que des del Govern s’assegura que tot els partits o que els òrgans directius dels diferents consells d’administració d’aquestes entitats reflectiran fidelment la composició plenària, la composició del Parlament. Malgrat això, diuen que com no tenen clar si estaran representats o no, no volen donar suport, tot i que creuen que és un bon instrument. Però quan el compromís de l’equip de Govern que la composició dels òrgans directius

serà el reflex del ple se materialitza, quan se nombren els òrgans, diuen que no volen estar. Aquest no ens sembla un posicionament polític coherent, dir que els sembla un bon instrument però que com que no saben si estarà ben presentat s’abstenen”.

Respecte a la possibilitat que a l’Ametlla es pugui repetir la consulta popular per la independència de Catalunya que es va fer a Arenys de Munt, Ricardo Llaó va explicar que s’han de matisar alguns dels arguments esgrimits per convocar consultes i un dels més destacats és el rigor dels procediments de convocatòria i el percentatge de participació. Ricardó Llaó va afegir que, “per exemple, que et diguin que hi ha hagut un 40% a Arenys de Munt de gent que ha votat . Clar, si hem d’escoltar al poble hauríem d’escoltar el 60%. És que sempre m’ha donat la impressió que les festes democràtiques és passar de la majoria. Ja va tenir un 37% de suport popular l’aprovació de l’Estatut. Ara hi ha un 60% que no dóna suport amb el que ells denominen festes de la democràcia però amb l’agreujant que si la democràcia s’aguanta sobre l’estat de dret democràtic i social prescindim de totes les normes de dret quan diem que poden votar els de 16 anys, i els estrangers, i, amb tot, s’arriba al 40%”.

Llaó també va criticar el govern municipal per no haver resolt adequadament els problemes de trànsit rodat que es van produir a l’estiu, els quals va qualificar de col·lapse circulatori al centre del casc urbà.

Octubre 2009

|

pàg. 29

PSC

El PSC contra el govern per l’inici de les obres d’urbanització del Sector J Castell a Sant Jordi Segons els socialistes, l’equip de govern no vol fer marxa enrere com demana la CUTE i, en canvi, sí que ho ha fet amb Port Olivet, tot i estar més avançat.

Maria Marsal i Antonio Espuny, representants del PSC.

Francesc Callau El Partit dels Socialistes de Catalunya a l’Ametlla de Mar van criticar la imprudència de l’equip de govern per haver permès el començament de les obres d’urbanització del Pla Parcial del Sector J Castell sense concloure la tramitació del nou POUM. Segons els socialistes, les prescripcions que va fer la CUTE al text refós del POUM, marcaven una sèrie d’incompatibilitats amb aquest pla parcial i d’altres com la 2a fase de Tres Cales o Sant Jordi 2, que feien aconsellable esperar a la resolució final del conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya i a la seva publicació.

El PSC considera que tot i que legal, ja que el pla general vigent permet l’inici d’aquestes obres, si finalment el conseller accepta les prescripcions de la CUTE, serà el poble i no els regidors qui ho acabaran pagant.

Antonio Espuny va dir que el govern no és coherent, donat que no vol acceptar per a la 2a fase de Tres Cales, tot i que ja té el pla parcial aprovat per la Direcció General d’Urbanisme, el que sí va fer amb Port Olivet, on la tramitació ja estava més avançada i fins i tot executada. Antonio Espuny, portaveu del PSC, “L’equip de govern afirma que no pot tirar enrere i presenta una sèrie d’arguments. Un d’ells és que com que la tramitació administrativa està tan avançada ja no es pot fer cap endarrere. En canvi, ens trobem que s’accepta anul·lar Port Olivet quan no només té liquidada tota la tramitació administrativa sinó que té executades les obres urbanitzadores”.

Segons el PSC l’equip de govern municipal no pot tornar enrere perquè ja ha cobrat uns diners procedents de convenis urbanístics signats amb els promotors d’aquests plans parcials.

Antonio Espuny va anar més lluny a l’afirmar que si no fos per aquests convenis cobrats per avançat, l’Ajuntament hagués tingut un dèficit en els comptes de l’any 2008 propers al 1.800.000 €, i que el govern municipal continua estirant més el braç que la màniga i augmentant la despesa corrent. Per a Antonio Espuny, “Estem dient que aquest Ajuntament es gasta quasi 6.000 euros, un milió de pessetes, de més, cada dia, de les seves possibilitats reals pels impostos i taxes que rep. Estem parlant de quasi 300 milions de pessetes, o alguna cosa més, i estem parlant de 365 dies que té un any. Els números continuen sortint i continuen estant en aquest nivell. Hi ha un dèficit real, la despesa real té vora aquest milió vuit-cents mil euros l’any 2008. Perquè si no arriben a comptabilitzarse aquest milió vuit-cents mil euros el senyor alcalde no hagués pogut sortir als Quatre Cantons,i no hagués pogut dir que hem tingut un superàvit de 90.000 euros. En condicions normals i en un poble normal on els seus responsables no accepten diners de convenis que massifiquen la costa, el dèficit que hagués generat el senyor alcalde hagués estat vora de 300 milions de pessetes.”.

Els socialistes, que van votar a favor de l’ordenança que pretén regular l’estètica de les façanes de primera línia de mar, també es van mostrar

favorables a regular l’ús i l’accés a la zona de l’Estany i la possibilitat de crear una reserva marina, tot i que van demanar mesura i respecte cap a les activitats que ara s’estan desenvolupant. Espuny va afegir que, “em sembla molt correcte que hi hagi uns espais que es preservin de la pesca i crec que eren fins als 35 metres de profunditat. Això és correcte, però torno a repetir que les actuacions que pugués fer a la mar són molt limitades i molt controlables perquè en aquesta línia de costa sí que hi ha pescadors que estan pescant o que van a pescar esporàdicament però tot s’ha de mesurar. Pensem que tenim les piscifactories tant la de tonyines com la d’orades. Què passaria, o què pot passar amb elles després? Un dels atractius que també tenim en aquest poble és que a l’estiu, el que té la barqueta als diferents ports nàutics, surt a pescar. Per què els hem de limitar a més de 35 metres quan realment són pescadors estacionals?

Vull dir que no estan tot l’any traient peix de la costa.”

Els socialistes van parlar també del resultat de la consulta del Bon Repòs, manifestant-se complaguts pel resultat final, tot i que van posar en dubte que finalment l’acord entre l’ajuntament i els propietaris s’acabi duent a terme, donat que una part de les permutes per drets adquirits dels propietaris contempla desplaçar dos terços de les edificacions que es podien construir al Bon Repòs, a la zona de Marina Sant Jordi, decisió que està afectada per les prescripcions que va fer la CUTE al POUM.

Octubre 2009

| pàg. 30

Política

ERC

ERC acusa CiU d’exprimir l’urbanisme amb finalitats econòmiques Els republicans entraran a forma part de La Cala Gestió, tot i la seva renúncia inicial.

Jordi Gaseni, portaveu d’ERC.

Francesc Callau El Grup Municipal d’ERC va deixar palesa, en el transcurs del programa Parlem-ne, les seves diferències amb CiU respecte a la política urbanística que s’està desenvolupant al municipi i va qualificar l’acció de l’equip de govern de curta de mires, a diferència dels plantejaments republicans que pensen amb polítiques de conservació del patrimoni natural actual, els resultats de les quals es veuria d’aquí a molts anys.

Per a ERC, l’Ajuntament hagués hagut de fer cas a les recomanacions de la CUTE al text refós del POUM i esperar una resolució clara abans de deixar iniciar obres d’urbanització en plans parcials com 2a fase de Tres Cales o Sector J Castell. ERC va dir estar convençuda que aquests plans parcials s’acabaran fent, però que hagués estat millor esperar a la resolució.

Segons Jordi Gaseni, portaveu d’ERC a l’Ametlla de Mar, “la posició d’Esquerra era molt més ambiciosa. Esquerra era de l’opinió que aprofitéssim aquestes recomanacions fetes pels tècnics de la Comissió d’Urbanisme de Terres de l’Ebre per a restringir al màxim. Acceptar aquesta restriccions perquè entenem que són fetes amb una visió més de futur que la que proposa l’equip de Govern de Convergència i Unió de l’Ametlla de Mar. La proposta de Convergència i Unió a l’Ametlla de Mar és una proposta de dos anys. Una proposta d’intentar acabar, cobrar els diners que puguin sortir d’aquests convenis i complir aquests acords que hi havia, que estan inclosos dins dels

acords que proposaven del Pla General, i això doncs, condiciona.”

ERC no posa en dubte l’eficàcia de l’aparell urbanístic i econòmic municipal, ni la seva legalitat, tot i que sí va criticar que sota del suposat interès ecologista de CiU s’amaguen altres interessos i va anomenar la desqualificació de sectors com els G1,G2 i G3 o el que és el mateix, les zones de dalt de Sant Jordi, Tres Cales i Mas Platé, on es van desqualificar més d’un milió de metres quadrats però que, en canvi, no es fa res per preservar la franja de terreny des de la via del tren fins a la mar. Segons els republicans, “Convergència i Unió intenta exprimir al màxim tot allò que li dóna dret per poder fer recursos sense mirar com quedarà el panorama urbanístic de la Cala.

Jo dic sense mirar perquè ells diuen que són més ecologistes que els ecologistes . Que acceptin que estan fent tot l’impossible per exprimir aquests recursos urbanístics.

Els hi és més important signar un conveni que no protegir des de la via del tren a la costa a Tres Cales.

Perquè sinó, amb la gent bona que tenen, segur que haguessin pogut dir als senyors promotors, que la Comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre els hi diu que no poden tirar endavant amb això perquè han de protegir de la via del tren fins a la costa. Si m’ho diu la Comissió de Terres de l’Ebre jo he de fer això, he d’avisar als promotors i dir-los-hi que des de la Generalitat m’estan dient que el que havia de fer no ho puc fer. Per tant, ens hauríem de seure a veure com fer-ho.”.

ERC també va aprofitar el programa

Parlem-ne per anunciar el seu ingrés a la Comissió Executiva de La Cala Gestió, entitat Pública Empresarial de la que no n’havia volgut formar part a la seva creació, en desacord amb els estatuts i amb el que consideren reduït marge de maniobra que suposa traslladar la mateixa representativitat política que al Ple municipal. Els republicans ja van acceptar la passada setmana formar part de la Societat Limitada que ha d’acollir la gestió dels Patronats Municipals i de diverses àrees de l’Ajuntament amb l’objectiu d’estalvi de l’IVA i d’una més ràpida i eficaç gestió. Segons ERC, si s’entrava en aquesta SL, per coherència, s’havia d’entrar també a La Cala Gestió, i més després de comprovar que no els hi arribava la informació adequada. Jordi Gaseni, va afegir que, “aprofitant que faig públic que entrem amb la SL d’esports, també, perquè no tindria sentit d’una altra manera, participarem activament de La Cala Gestió.

Acceptem que en aquest tema no ens n’ hem sortit i reconeixem que des de fora no es veu res o sigui no transcendeix res, o molt poca cosa si no estàs dins.”.

Gaseni també es va referir a la moció que va presentar ERC en el darrer Ple respecte a la consulta popular sobre la independència. Segons el portaveu republicà, aquestes consultes són un èxit de la democràcia, només pel fet de demostrar que la gent no té por a dir el que pensa, i que si en aquestes consultes surt el sí, des del govern de Madrid haurien d’entendre el missatge, que no és altre que hi ha coses que no s’estan fent bé amb Catalunya.

Octubre 2009

|

pàg. 31

CiU

CiU es referma en els seus posicionaments urbanístics davant la CUTE Els convergents pensen que els canvis de criteri d’urbanisme respecte a algunes actuacions del POUM són una intromissió en les competències municipals, les quals defensaran fins a l’última possibilitat.

Antoni Montagut i Joan Pere Gómez i Comes, representants de CiU.

El Grup Municipal de CiU ha defensat la seva postura davant de les propostes de la Comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre(CUTE) a la modificació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal(POUM).

Els convergents van criticar que, després de consensuar amb la Generalitat de Catalunya totes les mesures que s’aplicaven a la modificació i fins i tot de rebre públicament elogis per la feina que estaven fent, a última hora canviés la seva opinió i fes recomanacions al text aprovat per l’Ajuntament.

A CiU afirmen estar convençuts que la llei empara els posicionaments municipals, tot i que desconeixen quina serà la decisió del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques respecte al recurs d’alçada presentat per l’Ajuntament.

Segons Joan Pere Gómez Comes, “estem convençuts que ens empara la llei, que ens empara el sentit comú i per això hem fet un recurs d’alçada. El que pot fer el conseller no ho sé . Jo no puc garantir l’objectivitat de l’actual Govern en segons quines decisions perquè fins ara m’han demostrat que al moment final, quan tothom fins ara ens havien felicitat i ens havien posat com un model a seguir el POUM de l’Ametlla de Mar , estic veient certs tics de sectarisme i d’autoritarisme per part del Govern. Per tant, no sé que farà el conseller . Hem de dir que si el conseller no accepta el recurs d’alçada anirem a les últimes conseqüències davant del jutge que sí que serà objectiu i decidirà si té raó el Govern o l’Ajuntament.

L’Ajuntament el que sí que farà serà preservar els interessos municipals, que estan per damunt del que pugui dir el Govern i això nosaltres ho defensarem fins a l’últim perquè estem convençuts que ens empara la llei i el sentit comú.”.

Per a CiU aquesta opinió es referma amb l’actitud de la Direcció General d’Urbanisme, que va publicar en el DOG l’aprovació del Pla parcial de la 2a fase de Tres Cales i un més després des de la CUTE es posaven impediments al mateix Pla parcial.

Pel que fa a l’inici de les obres d’urbanització del Sector J Castell i la posada en marxa d’altres plans parcials com 2a fase de Tres Cales o Sant Jordi 2, el govern pensa que està actuant amb tota legalitat i amb responsabilitat d’acord amb el pla general vigent, i va qualificar la prudència demanada per ERC i PSC com una tàctica perquè el govern no avanci en res del que gestiona. Per a Antoni Montagut, el posicionament de la Direcció General d’Urbanisme és una intromissió en les Competències municipals. Segons Montagut, “El que estimem nosaltres i els nostres assessors jurídics és que hi ha una intromissió dins de les competències municipals. Per tant, aquí anirem al que calgui. Això vol dir que abans no tinguem publicat el pla i si el recurs d’alçada que hem fet al conseller no dóna el resultat que esperem i hem d’anar al jutge passarem els anys que facin falta per fer prevaler els drets de la gent del poble. A partir d’aquí imagina’t que no donéssim cap llicència i que ho deixéssim tot parat fins que un jutge, si es dóna el cas, d’aquí sis o vuit anys, un any o els que siguin, digués la seva. Entraríem en un immobilisme, en una indefensió i la gent que té avui uns drets legals podria anar en contra de l’Ajuntament i amb tot el dret . Aquí sí que m’atreveixo a dir que segurament l’Ajuntament hauria de pagar una indemnització ja que el que estàs fent és impedint exercir un dret a aquell que el té. Per tant, de prudència tota.”.

L’equip de govern va explicar que és

cert que s’han cobrat una part dels convenis urbanístics que es van signar pel desenvolupament d’aquests plans parcials, però que, a més de ser totalment vàlid i positiu per a l’economia municipal, aquests mai es van signar a canvi de més drets, sinó dels que permet la llei als promotors i sempre a canvi d’un rendiment econòmic pel poble.

CiU també va negar que les propostes fetes per la CUTE al text refós del POUM puguin acabar afectant els acords i permutes de la desclassificació de Port Olivet o l’espai del Bon Repòs.

En un altre ordre de coses, CiU es va referir a la feina que fa La Cala Gestió i a la recent entrada en la Comissió Executiva d’ERC. Cal recordar que els republicans havien rebutjat d’inici aquesta possibilitat en desacord amb alguns dels punts dels estatuts de l’entitat. Doncs bé, CiU ha manifestat que és bo que ERC també aporti les seves idees participant a l’òrgan. Per a Antoni Montagut, “per part nostra pensem que han fet el que havien de fer. Ja els hi vam dir al principi que enteníem des del nostre punt de vista que ells havien d’estar perquè quan estàs en un Consell d’Administració totes les idees són discutibles però totes són vàlides. Aporten sempre un altre punt de vista i nosaltres entenem que han fet el que havien de fer i els felicitem per això.” .

Per la seva part CiU va explicar que està consensuant un text amb ERC que presentaran conjuntament en la pròxima sessió plenària, en relació a les consultes populars per la independència. CiU donarà el seu suport, sempre que la iniciativa esdevingui popular i per part de la societat civil, donat que pensa que els partits polítics, i més si s’està en el govern, tenen a hores d’ara i amb una crisi emergent, altres prioritats.

Octubre 2009

| pàg. 32

Opinió Fem una reflexió Mª José i Josep González-Pérez Uns pares preocupats

Comunicat O. Figueres Director de l’Escola Sant Jordi

Només demanem poder comprar amb tranquil·litat Maria Arbó i altres

Només un minut, per pensar el que podríem evitar. Nosaltres tindrem un any per pensar en aquest “joc perillós”.

Un nen va esgrimint una fulla d’afaitar, una “gillette”, que et tallo, que et tallo!

Una nena passa pel costat, posa la mà davant per a protegir-se i el nen li fa un tall al dit.

Sabem que algú la va portar a escola, divendres al matí i que va sortir d’allà divendres a la 1h. Com que els fets van passar al sortir, a l’1.05h, des del centre diuen que no”poden” fer res, perquè no va ser dins el recinte escolar.

saber a ningú que aquestes coses poden passar, volem dir-ho i que penseu que demà podrien ser els vostres fills que juguessin, no amb una gillette sinó amb qualsevol altre objecte perillós ,que hauríem d’evitar que entrés o sortís d’escola.

Ara, reflexionem i parlem amb els nostres fills. La nostra filla i nosaltres haurem d’esperar un any, anant cada tres mesos a analítica preventiva, fins que, si Déu vol, ens diguin que no s’ha contaminat.

Només era un joc, sí, però amb moltes conseqüències, perquè no se

Està clar, però els nens no venien de la platja, veritat?

I com que des d’escola no faran

La Direcció del Col·legi comunica que no té competència d’ actuació en accions que els alumnes puguin fer fora de l’ escola.

La responsabilitat dels fills correspon als pares. Són aquests qui han de respondre de les seves accions,

i són les institucions corresponents les que han d’ administrar les mesures correctives en cas de lesions dels interessos dels menors.

El que sí fa l’ escola és educar per al civisme i corregir, en la nostra mesura, actuacions que vagin en contra

de la convivència. Però, no oblidem que la principal font de l’ educació és la família, i és a aquesta a qui correspon la responsabilitat.

No pretenguem carregar a l’ escola la part que li correspon a la família.

Sóc assidu lector de la Revista Quatre Cantons, i estic content quan llegeixo que el poble de La Cala és un poble punter de la nostra comarca.

Molt content. Que si els serveis de trenets, que si la protecció del nostre litoral, que si una piscina, que si el centre cívic, que l’arranjament de camins, que si el local per a la gent gran, que si el tanatori, etc. Tot això ho llegeixo i ho trobo bé.... només faltaria.... Les coses que es fan bé per un poble tothom les ha de trobar bé.

la rentadora, el paper higiènic o el de cuina.....

bo o un Mercadona ?

O és que intenten defensar les petites botigues, propietat dels representats municipals o dels familiars del representants municipals ?

Però arribat l’estiu, la dura realitat que em trobo és molt diferent....

Diferent en molts sentits.... Que el poble a l’època de l’estiu s’ha triplicat, s’ha dimensionat de tal forma que és pràcticament impossible anar al mig del poble i fer una bona compra.

Allò que es diu una compra per estar tres o quatre dies tranquils, i no haver de suportar la xafogosa calor que es deixa caure a partir de les 10 del matí.

Podeu enviar els vostres escrits a quatrecantons@ametllamar.cat. Han d’estar en format digital i la seva extensió màxima no ha de superar les 30 línies. La revista es reserva el dret de resumir el contingut de les cartes en el cas de superar-ho.

Han d’anar identificades amb nom i cognoms, DNI i telèfon.

sap l’origen de “la gillette” ni si pot estar infectada.

La nostra societat i les modernitats ens obliguen cada dia més a carregar coses de pes, que fan necessari un mitjà de transport. L’aigua , la llet, el lleixiu, els detergents per a

Ara, resulta que un poble que diuen els que ens governen, que és capdavanter a les Terres de l’Ebre i a la Costa Daurada, des de l’Ajuntament no és capaç de donar-nos un lloc on poder anar a comprar sense passar angúnies.

I jo pregunto, quins interessos imperen al govern municipal que quan ve un bon hipermercat, com Mercadona o, més recentment, Caprabo, aquest estiu surten del nostre Ajuntament amb les orelles escaldades i sense cap possibilitat de res al nostre municipi.

No se n’han assabentat els que ens governen que vivim temps de crisi i que, la manera en què podríem defensar-nos és en la possibilitat de comprar millor , més econòmic i, sobretot, més còmodament en un hipermercat que tingués bones ofertes i un bon aparcament.

Per què tancar-se en banda ?

Els interessos dels Suma , Spar , Fraga o Dia, imperen més que un Capra-

Tan cecs són que no veuen que la gent del poble, cada cop més, fa sortides als municipis veïns per anar a comprar als grans supermercats?

Doncs si no ho veuen o no ho volen veure, vagi la present perquè obrin els ulls, que potser sinó ho fan se’ls hi ennuvolaran de llàgrimes a les properes eleccions. És potser l’hora que quan es parli de La Cala als mitjans de comunicació que som un poble punter de la Costa Daurada o de les Terres de l’Ebre, ho sigui no només perquè podem nedar a les platges, que sempre les hem tingut, o jugar en un polisportiu, que fa 20 anys que està construït , o nedar en una piscina que s’està fent, sinó també perquè els seus vilatans poden comprar els productes de primera necessitat sense patir problemes d’aparcament i sense rascar-se tant la butxaca. Cosa que ja tenen altres pobles com Deltebre, Cambrils i l’Hospitalet de l’Infant.

Octubre 2009

|

pàg. 33

Col.laboracions Escrivim aquesta carta dedicada al Sr. Tomàs Alumnes del P.C.E.E. Curs 2008/09 Estimat Sr. Tomàs; gràcies per tot el que ens has ensenyat.

Per això et volem dedicar, aquests versos que hem inventat.

Uns t’hem escoltat, d’altres no es sap, però si que tots t’hem recordat.

Bitlles ens ha ensenyat, i bons moments hem passat, moltes coses ens has explicat, i gràcies et volem donar.

Des dels més petits fins als més grans, molt bé ens ho hem passat, el primer dia no en sabíem res, i al dia següent no es parlava de res més.

I per acabar el nostre discurset, et direm una coseta més, que dins del nostre cor mai t’oblidarem.

MOLTES GRÀCIES SR. TOMÀS!!!!!!!!!!!!

Els Limoniums De Roser Llanes Garcia.

Per a Xavi Solé amb el meu agraïment.

A la timba de terra rogenca com un sentinella l’atzavara està, les seves grans fulles esperen pacients que les acaroni l’embat de la mar.

Li fan companyia mates i romer però hi ha una altra planta de fràgil aspecte que sempre em sorprèn el veure-la créixer enmig del roquer les seves branques resseques adornen el seu fullatge, amb diminutes floretes de tres colors diferents: blanquet, rosat i lilós, molt boniques.

M’hi sento tan a gust enmig d’elles, sempre han format part del meu entorn, i al bon temps quan per les cales passeges m’obren el cor en veure que encara hi són.

Mai no he sabut com es deien però un estudiós ara m’ho ha dit, són els limoniums, les plantes finetes que creixen arreu enmig de les pedres.

Proveu d’anar una tarda per la vora de la mar, mireu si podeu saltar esculls i entretenir-se amb crancs i petxines veient les gavines el lliures que són.

Tornareu renovats cap al poble carregats de vivències que us faran sentir millor, voldreu repetir l’experiència, que us ha fet viure unes hores en un altre món.

Fe d’errates En la última edició de la revista Des dels Quatre Cantons, la Fe d’errates anava dirigida a Roser Llanes, no a Roser Martí. Perdoneu les molèsties.

Els aliments funcionals Roser Martí i Cid Diplomada en Nutrició i Dietètica Llic. En Ciència i Tecnologia dels Aliments

En l’actualitat, la principal funció de la nostra dieta és la d’aportar els nutrients necessaris per a satisfer les necessitats corporals i així mantenir un bon estat de salut. La ciència però, avança cada cop més i les noves tecnologies s’apliquen a la indústria alimentària per tal de millorar els productes que consumim. Amb tots aquests avenços han aparegut els anomenats aliments funcionals en els quals s’afegeix (o s’elimina) un o diversos ingredients de l’aliment, els

quals a banda d’aportar nutrients, també milloren algunes funcions del nostre organisme.

Aquests aliments funcionals són els que s’enriqueixen amb vitamines, minerals, omega-3, fibra o altres substàncies; uns exemples serien: la llet enriquida amb calci, els ous rics en omega-3, els iogurts, els sucs de fruites enriquits amb antioxidants... també es consideren aliments funcionals els productes en què s’extreu

En aquest espai es podran publicar poesies, contes i escrits diversos amb l’objectiu de convertir aquesta secció en una referència literària.

Podeu enviar els vostres escrits a quatrecantons@ametllamar.cat. Han d’estar en format digital i la seva extensió màxima no ha de superar les 40 línies. La revista es reserva el dret de resumir el contingut de les cartes en el cas de superar-ho. Han d’anar identificades amb nom i cognoms, DNI i telèfon.

algun ingredient o se substitueix per un altre; per exemple la substitució del gluten en determinats productes per altres farines que siguin aptes per a persones celíaques (intolerants al gluten). És interessant esmentar que aquests aliments funcionals poden formar part de la dieta de qualsevol persona, encara que estan especialment indicats per a determinats grups de població com poden ser les persones amb: • Necessitats nutricionals especials, per exemple les dones embarassades (aliments enriquits amb ferro i vitamina B9) i els nens (aliments enriquits amb calci, com per exemple algunes llets).

• En estats carencials (cereals enriquits amb ferro) o intoleràncies

a determinats aliments (aliments aptes per a celíacs o aptes per a persones intolerants a la lactosa).

• En malalties cardiovasculars (làctics enriquits amb omega-3, peixos o ous rics amb omega-3, làctics amb fitoesterols), gastrointestinals (productes amb fibra), osteoporosi (productes làctics enriquits amb calci), diabetis (productes amb fibra o baixos amb sucres), entre d’altres.

• En persones de la 3a edat (productes bio per tal d’afavorir la regeneració de la flora intestinal o productes rics amb calci).

“Cal tenir clar, però, que els aliments funcionals junt amb una dieta equilibrada i un estil de vida saludable ens poden millorar la salut, tot i que no poden curar la malaltia”.

Octubre 2009

| pàg. 34

Esports El futbol calero entra a escena en totes les seves categories amb l’inici de la Competició Oficial 2009/2010 Patronat Municipal d’Esports de l’Ametlla de Mar Tal i com ja vam destacar en l’edició anterior, el primer equip de la SCER de l’Ametlla de Mar fou, el passat mes de setembre, el primer en posar-se en marxa, tant pel que fa a entrenaments com a la competició oficial en sí. Després de les primers jornades de lliga, l’equip, presidit un any més per Sergi Consarnau i entrenat per Juanjo Balfegó, s’ha consolidat com un dels equips forts de la categoria, tal i com així ho demostra, per exemple, la victòria per 0 a 1 al camp d’un dels conjunts punters del grup, el CE El Perelló. Tanmateix, en aquesta nova etapa a la 2a Territorial, l’equip encara ha de trobar la regularitat que li permeti lluitar per la zona alta de la classificació tota la temporada. De moment, però, es manté viu i amb totes les aspiracions intactes, amb un balanç de 4 victòries i 2 derrotes, i amb una posició còmoda a la taula classificatòria.

D’altra banda, l’altre equip pertanyent a la SCER de l’Ametlla de Mar, el juvenil, entrenat i dirigit aquesta temporada per Pau Safont, arrancava amb l’arribada del mes d’octubre la seva participació dins el grup 9 de la 2a Divisió Juvenil, una categoria en què torna després de més de 10 anys a primera. Tanmateix, l’equip, composat en part per jugadors que aconseguiren l’ascens amb el cadet l’any passat, presenta bones maneres i tota i la falta d’experiència en aquesta categoria pot convertir-se en una de les sensacions del campionat. De moment, però, no avançarem esdeveniments i esperarem a jornades posteriors per fer un balanç més acurat.

Després de dues jornades la classificació està de la següent forma:

I si l’equip juvenil intentarà sumar esforços per tornar a recuperar la categoria perduda, l’equip cadet, amb la Sílvia Argentó al capdavant, ho farà per mantenir la que assoliren l’any passat. L’equip presenta unes possibilitats interessants, un fet que acompanyat d’entrega i sacrifici pot representar letal per als equips contraris. De moment, després de dues jornades, amb una victòria per 4 a 1 al CF Jesús Catalònia i un empat a 1 a domicili al camp del CD Alcanar, es manté a l’estela dels tres equips referents a les nostres terres, tal i com així podem comprovar en la classificació següent:

Així mateix, l’equip Infantil, entrenat per Ivan Romeu i l’Albert Medrano té la difícil tasca de consolidar-se dins aquesta primera divisió i més després de l’excel·lent temporada realitzada l’any anterior, en la que finalitzaren en la zona alta de la classificació. De totes formes, l’arrencada ha estat forta i esperançadora, amb dues victòries en els dos enfrontaments disputats i, a més a més, a domicili: 0 a 1 a Gandesa i 0 a 1 contra el CF Jesús Catalònia. Per tant, màxima eficàcia i rendibilitat que li permeten, de moment, situar-se a la zona còmoda de la taula:

I per tancar el bloc d’equips que prenen part en la competició federada, un dels equips que menys satisfaccions ens va proporcionar la temporada passada, però que més ens en pot donar aquesta: l’aleví, equip que es troba sota les ordres de Víctor Borràs i Javi Margalef. Després del descens de categoria, l’equip amb nombroses cares noves afronta una nova temporada amb il·lusió i amb una plantilla força àmplia, més si tenim en compte que ara juguen a futbol-7 (la segona divisió aleví presenta aquest format de competició). Aquest fet pot resultar clau per motivar uns jugadors amb potencial, tal i com ho demostra l’arrencada lliguera, amb dos victòries en dos partits que l’eleven al més alt de la classificació, això sí empatats amb el Flix i l’Escola Delta Ebre i amb moltes jornades encara per disputar.

Octubre 2009

|

pàg. 35

Menció Especial per a la secció de Futbol Femení Els canvis produïts dins l’organització futbolística en l’àmbit estatal i nacional el passat mes de juny, sumat a la demanda de l’inquieta i sempre activa societat calera, ha portat a una de les fites més importants dins el sector esportiu local dels últims temps, sobretot també per la transcendència històrica de la fita: la participació en competició oficial d’un equip de futbol femení.

Sota la direcció de la Silvia Argentó, un dels referents futbolístics dins les Terres de

l’Ebre, unes 18 jugadores conformen una plantilla inexperta però plena d’il·lusions i ganes per practicar aquest esport i consolidar-se dins aquesta competició, una competició que donava inici el passat 17 d’octubre i que enfrontava a les caleres amb l’O. Móra d’Ebre, amb el resultat final d’empat a 2 gols.

Per tant, inici esperançador d’un equip que a part d’entrar a la història des del moment de la seva formació ho faci també pel seu joc i resultats.

En quant a la participació en competició escolar dels equips de la nostra entitat, poques novetats encara.

Com el seu nom bé indica, aquesta va lligada a l’inici del curs escolar, per la qual cosa arrenca una mica més tard que la resta. Tanmateix, amb només una jornada disputada, el balanç podem dir que és força positiu amb 3 victòries, les aconseguides pels benjamins llobarrets, dorades i el prebenjamí seitonets,

i una sola derrota, del prebenjamí llucets, resultat normal si tenim en compte que molts arranquen encara ara la seva carrera futbolística.

Per últim, destacar que en les posteriors edicions ja profunditzarem una mica més en els més petits i farem un extens resum també de la Presentació del Futbol Calero que es portava a terme el passat 24 d’octubre al Complex Esportiu de “La Cala”.

Diferents entitats caleres protagonistes en una nova Jornada Solidària a l’Ametlla de Mar Patronat Municipal d’Esports de l’Ametlla de Mar El passat diumenge dia 20 de setembre el Pavelló Poliesportiu Municipal acollia una nova jornada esportiva i solidària, organitzada pel Gimnàs Montse de l’Ametlla de Mar, l’ONG Acció Solidària i Logística i el Centre Excursionista Azimut, amb la col· laboració també del Patronat Municipal d’Esports de l’Ametlla de Mar. El motiu d’aquesta nova iniciativa no era altre que el d’oferir una sèrie d’activitats esportives i de lleure per tal de recaptar diners amb la finalitat de contribuir, en la mesura del possible, en el projecte d’ampliació del dispensari mèdic de COFRADIA, població d’Hondures on hi realitza diferents activitats solidàries la citada ONG. Durant la tarda es van fer diverses classes, totes elles a l’interior del pavelló: Aeròbic, Fusion Styles, Latino, Pilates i Spinning, totes elles dirigides per professors de primer nivell de FEDA (Federació Espanyola d’Aeròbic i Fitness) i formadors d’altres monitors en esdeveniments nacionals i internacionals com Antu

Aficionades a l’aeròbic van conjugar esport i solidaritat.

Vea, Montse Brull, Raül Cacho, Olga Armengol, Ruth Amirkhanian i Jordi Alaman, entre altres.

També van haver-hi exhibicions a càrrec del Club de Twirling de l’Ametlla de Mar, que va portar a terme l’actuació en grup amb la que va aconseguir la medalla de bronze en l’últim campionat d’Europa celebrat el passat mes de juliol a la localitat francesa d’Estrasburg; Dansa Moderna a càrrec de l’Escola de dansa Montse Sotero d’Hospitalet de L’Infant;

Dansa del Ventre i Dansa Egípcia a càrrec de Ruth Freixedes, professora del Gimnàs Montse d’aquesta modalitat; i, com no, una demostració força espectacular de Kenpo dirigida pels professors Ramon, Jordi i Jose Luis.

A l’exterior del mateix pavelló, membres del Centre Excursionista varen instal·lar un ROCÒDROM on, sobretot els més petits, van poder gaudir una bona estona d’aquesta estructu-

Activitat al rocòdrom.

ra artificial que permetia simular els grans especialistes en escalades, ampliant així el ventall de possibilitats de pràctica esportiva i de col· laboració en aquesta nova iniciativa solidària del poble i les entitats de “La Cala”.

Octubre 2009

| pàg. 36

Octubre 2009

|

pàg. 37

Esports Força novetats de cara a l’inici de lliga de Futbol Sala Costa Daurada a l’Ametlla de Mar Patronat Municipal d’Esports de l’Ametlla de Mar Un dels campionats esportius amb més tradició que es recorda a la nostra població, la Lliga de Futbol Sala Costa Daurada, s’ha posat un any més en marxa tots els dissabtes a la tarda al Pavelló Poliesportiu “Galetet”. I ho ha fet amb força, ja que si l’any passat eren 9 els equips que en prenien part, en aquesta nova edició en són un total de 10, un fet que mostra la gran acceptació que té el torneig, no només entre la gent del poble i les urbanitzacions, sinó també en localitats veïnes com El Perelló que amb tres equips se sumen a aquesta magnífica i tradicional competició.

La competició seguirà el mateix format que l’ha caracteritzat els últims anys, amb una fase regular de dos voltes, en la que tots els equips s’enfronten entre ells i el posterior play-off amb les eliminatòries corresponents, les quals es determinaran segons la posició a la taula al final de la fase regular, que decidirà al campió.

Aquesta edició, que arrancava el passat dissabte 17 d’octubre, es presenta apassionant i igualada com mai, amb equips nous i altres que ja són un clàssic dins la competició, tots ells, això sí, amb l’objectiu de passar una bona estona i lluitar, a ser possible, per alçar-se amb el títol. Si tenim en compte els

Fusteria com a clàssics, i Mark Multiserveis, Bar Trébol, Acper i Restaurant Lorena-IP-Sara com a novetats, intentaran també donar la sorpresa en un campionat que, celebrada la primera jornada, ens deixava els resultats i la classificació següent:

fitxatges realitzats i les classificacions de les últimes temporades els equips d’Eurònics, l’Homogènik, la Xarranca i Kel-Cor/Cuafer són els principals candidats a ocupar les primeres places. La resta, entre els que destaquen Jarpi Piscines i Jopa

JORNADA:1

DATA: 17-10-2009

HORARI

EQUIP

RESULTAT

EQUIP

15.00 h.

KEL-COR / CUAFER

2

5

HOMOGÈNIK

16.00 h.

ACPER

0

0

LORENA/IP/SARA

17.00 h.

JARPI PISCINES

1

4

JOPA FUSTERIA

18.00 h.

EURÒNICS

4

3

BAR TRÉBOL

19.00 h.

LA XARRANCA

3

1

MARK MULTISERVEIS

CAMPIONAT DE LLIGA 2009-2010

EBCP guanyadors de la temporada passada. Aquest any, competeixen com Kel-Cor/Cuafer.

Pos

EQUIP

J

G E P GP GC DG Punts

1

OMOGÈNIK

1

1

0

0

5

2

3

3

2

JOPA FUSTERIA

1

1

0

0

4

1

3

3

3

LA XARRANCA

1

1

0

0

3

1

2

3

4

EURÒNICS

1

1

0

0

4

3

1

3

5

ACPER

1

0

1

0

0

0

0

1

6

LORENA-IP-SARA

1

0

1

0

0

0

0

1

7

BAR TRÉBOL

1

0

0

1

3

4

-1

0

8

MARK MULTISERVEIS

1

0

0

1

1

3

-2

0

9

JARPI PISCINES

1

0

0

1

1

4

-3

0

10

KEL-COR/CUAFER

1

0

0

1

2

5

-3

0

Octubre 2009

| pàg. 38

Esports La Cala Bikers ens descobreix una dotzena de rutes sorprenents L’associació de ciclistes de muntanya ha detallat 12 rutes que penjarà a Internet amb racons captivadors perquè els amants d’aquest esport puguin endinsar-s’hi i gaudirne.

Alguns dels integrants de La Cala Bikers.

Araceli Dominguez La Cala Bikers ha elaborat una dotzena de rutes amb bicicleta per poder practicar ciclisme de muntanya pel terme de La Cala. La idea sorgeix d’un treball de recerca que fa per a l’institut Genís Cañagueral que es posa en contacte amb el membre de La Cala Bikers, Ramon Aragonès, per recopilar informació sobre aquestes rutes. Tots dos es posen mans a l’obra i marquen els camins que composen cadascuna de les rutes fent els plànols exactes. El resultat, dotze rutes molt ben detallades que ens donen una perspectiva ben diferent del terme municipal de l’Ametlla de Mar, fins i tot descone-

guda per a molts caleros, amb barrancs, pinedes que arriben fins a la mar, senders i molt altres indrets que captiven per la seva bellesa. Rutes accessibles, de no gaire dificultat, que arriben als 20 quilòmetres, només n’ hi ha dos més llargues, de 40, que es poden fer en família i que poden sorprendre als habitants de La Cala i als visitants.

Accés per a tothom Un cop amb la informació precisa a la mà sobre les rutes, es contempla la possibilitat que tothom hi tingui accés. Amb aquest objectiu es comenta la idea a la Regidoria de Turisme i el Patronat d’Esports de donar-los-hi difusió perquè es puguin penjar a Internet. El regidor de Turisme, Antoni Montagut, veu amb bons ulls aquesta iniciativa i posa a disposició de l’associació de ciclistes un dispositiu GPS perquè introdueixen les dades sobre les rutes i després puguin penjar-les a Internet, al blog de l’associació i també a altres pàgines per a als amants d’aquest esport a les que accedeixen ciclistes no només de La Cala, sinó de tot arreu que poden trobar en la nostra població un destí adequat per practicar aquesta modalitat amb la seva bici. “Vam pen-

sar que seria interessant compartir aquestes rutes que fem amb altres persones. Li van transmetre la possibilitat al regidor Montagut de fer plànols dels recorreguts i gravar-los per penjar-los a Internet i que fossin d’utilitat per als molts aficionats a la bici que visiten el poble i que volen conèixer millor el territori. Els que som d’aquí, sabem que el nostre poble és com un laberint i per als que vulguin conèixe’l bé, és imprescindible fer-los una espècie de guia”. Montagut també va comentarlos la possibilitat de crear un link que connectés les rutes penjades amb la web de Turisme i també penjar-les directament a la web d’aquesta Regidoria.

Moltes més rutes Però els de La Cala Bikers tenen moltes més rutes ja gravades en GPS, tot i que no amb tant de detall i que esperen completar i penjar perquè tothom hi tingui accés. Per als de l’associació ciclista és molt important aquest treball de localització dels camins i senders perquè són un patrimoni natural i històric de gran magnitud, a banda que poden esdevenir un altre actiu turístic de primer ordre per a l’Ametlla de Mar.

Ascenció calera al cim del Matterhorn Patronat Municipal d’Esports de l’Ametlla de Mar L’Ametlla de Mar s’està convertint en aquests últims temps en un referent a les Terres de l’Ebre i al territori català en general pel que respecta

al món de l’esport i, més concretament, en l’alpinisme.

Si en anteriors ocasions havia estat l’Agustí Pallarés l’encarregat de portar els colors de “La Cala” als cims més alts del món, en aquesta els

protagonistes foren el calero Ramon Pastó Adam i la seva companya Villa Martín qui, amb l’ascensió de pics, tots ells superiors als 4000mts, com el Cornonegro, el Ludwisgohe, Signalkupe, el Zumsteins, la Punta Giordani, el Castor i la Punta Felik, volgueren homenatjar la nostra població.

Tanmateix, un dels èxits més recents fou la coronació del Cervino o Matterhorn, és a dir, la muntanya més coneguda dels Alps per la seva espectacular forma piramidal, reproduïda en múltiples ocasions.

Aquesta està localitzada a la frontera entre Suïssa i Itàlia, i presenta quatre cares, enfocades als quatre punts cardinals, enormement escarpades, per la qual cosa només s’aferren petits cúmuls de neu i gel; això sí, amb freqüents devessalls

que envien la neu cap avall, acumulant-se d’aquesta forma en les glaceres de cada cara.

El mèrit de culminar aquest cim és més gran encara si tenim en compte que fou l’última de les principals muntanyes dels Alps en ser escalada, no simplement per la seva dificultat tècnica, sinó també per la por que va inspirar als primers escaladors. No seria fins el 1865, i després de moltes temptatives fallides, quan una expedició de 7 alpinistes aconseguiria aquest preuat objectiu tot i que, desgraciadament, en el descens una caiguda acabaria amb la vida de tots.

Així que només ens queda felicitar a aquest dos valents per la fita assolida i per portar una vegada més el poble de “La Cala” fins als cims més alts del món.

Ramon Pastó i Villa Martín al cim del Matterhorn.

i

Octubre 2009

TORNS DE FARMÀCIES AL POBLE Cada farmàcia entra de guàrdia de 8,30h. de la nit del divendres fins els següent divendres de la mateixa h.

J. Pedrola J. Borges A. Aytés J. Pedrola J. Borges A. Aytés J. Pedrola J. Borges A. Aytés

TELÈFON URGÈNCIES CAP 977 49 35 14 Visites CAP: 902 111 444 SERVEI D’URGÈNCIES MUNICIPAL AMBULÀNCIA 24 H 977 45 70 00 Es comunica a totes les parelles que volen contraure matrimoni exclusivament civil, que han d’iniciar l’expedient, com a mínim, quatre mesos abans de la data del matrimoni.

Naixements:

- Magali Figueres Piñol, filla de Ricard i Mª Felisa, nascuda el 15-09-09 - Mar Clavaguera Garde, filla de Marc i Mª Teresa, nascuda el 17-09-09 - Carla Borràs Salvans, filla de Jordi i Vanesa, nascuda el 22-09-09 - Badr Boudarra, fill de Ayad i Jamila, nascut el 21-09-09 - Eneko Valiente Hernández, fill de David i Vanesa, nascut el 2-10-09

Matrimonis:

pàg. 39

Informació

esdeveniments socials

31-10 al 06-11 07-11 al 13-11 14-11 al 20-11 21-11 al 27-11 28-11 al 04-12 05-12 al 11-12 12-12 al 18-12 19-12 al 25-12 26-12 al 01-01

|

- Fernando Vitorino Da Silva i Maria Delgado Martínez, el 11-09-09 - David Brull Vila i Lara Coruña Torres, el 12-09-09 - Kristian William E. Beaver i Judit Claraso Vidilla, el 12-09-09 - Diego Ayllon Romera i Mª Luisa Balagué Pallarés, el 14-09-09 - Ferran Caso Samarra i Meritxell Gramunt Culvi, el 19-09-09

AJUNTAMENT DE L’AMETLLA DE MAR C/ Sant Joan, 55 OFICINES MUNICIPALS Tel. 977 456 000

De dilluns a Divendres: 9h. a 14h.

OFICINA MUNICIPAL 3 CALES Tel. 977 456 376 OFICINA DE RECAPTACIÓ (Baixos Ajunt.)

De dilluns a Divendres: de 9h. a 14h.

OFICINA TÉCNICA Tel. 977 493 331 JUTJAT DE PAU Tel. 977 457 704 Dill. Dim. Div. Tardes: 17h. a 19h.

SERVEIS SOCIALS Tel. 977 456 008 Dilluns - Dimecres - Divendres de 9h. a 14h.

Visites concertades CENTRE MUNICIPAL DE LECTURA DOCTOR FRIAS

Tel. 977 493 080 De Dilluns a Divendres de 11h a 13’30h, 17’30 a 21h. Dissabtes tancat.

OFICINA D’INFORMACIÓ I TURISME

Baixos Ajuntament. Tel. 977 45 64 77 Av. Amistat Hispano-Italiana Tel.977 456 329 REGIDORIA DE MEDI AMBIENT

1r Pis Ajuntament. Tel. 977 456 000 PATRONAT DE MITJANS INFORMATIUS

(La Cala Ràdio Revista “Des dels Quatre Cantons”) 2on pis Ajunt.

Tels. 977 493 037 – 977 493 007 CULTURA Tel. 977 493 754 2on pis Ajunt.

POLICIA LOCAL Tel 977 493 949 Poligon Industrial PUNT D’INFORMACIÓ JUVENIL Tel. 977 457 269 TELECENTRE Tel. 977 457 269/ 977 493 479 MERCAT MUNICIPAL Tel. 977 456 830 MUSEU DE CERÀMICA POPULAR Tel. 977 486 810 Horari: De Dilluns a Divendres: 10h a 14h. I de 16h a 20h.

Dissabtes i Diumenges de 10h a 14h.

POLISPORTIU MUNICIPAL GALETET Tel. 977 456 811 CASAL DELS AVIS Tel. 977 456 216 SANITAT SUM AMBULÀNCIA 24 H. Tel. 977 45 70 00 CAP PROVISIONAL(Centre d’Assistència Primària)

C/ Hort d’Albacar (Al costat CEIP Sant Jordi)

- Marcel Reche Martínez i Zoa Villalbi Navarro, el 19-09-09 - Ismael Membrive Conejo i Mercedes Conde Iglesias, el 24-09-09 - Sergi Lleyxa Subirats i Fancina Brull Estrada el 24-09-09 - Alexey Pushin i Anna Gritsenko, el 27-09-09 - Francisco Vello Mengual i Vida Kliokmaniene, el 28-09-09 - Daniel Bas Junquera i Mª Francesca Fernández Montero, el 10-10-09

ESCOLA MUNICIPAL DE MUSICA Tel.977456046 BOMBERS

Tels. 977 49 38 49 – 977 49 35 14 CREU ROJA Tel. 977 493 664 Passeig Marítim s/n SERVEI AMBULÀNCIA 24 H. Dr. ALEJO OLGUIN Pau Casals, 25, 4art Tel. 977 456 381

L’AMETLLA DE MAR- Carrerera Perelló Tels. 977 45 64 00 – EMERGÈNCIES 112 CENT. TARRAGONA- Tel. 977 54 70 80 REUS- Tel. 977 30 50 80 TORTOSA- Tel. 977 44 20 80 AMPOSTA- Tel. 977 70 00 80

ODONTÒLEGS

TAXISTES

PSICOANALISTA

D’ALTRES CASERNA GUÀRDIA CIVIL

Domicili particular METGES DE CAPÇALERA

Dr. CARLOS ALBERTO VOLPATI Pau Casals, 24, 2n, 3a Tel. 977 493 120 Dr. MANUEL BLASCO Lluís Companys, 19, 3r, 2a Tel. 977 493 285

LA CALA- Tel. 650 381 351 PERE MARGALET- Tel. 977 49 33 22 CARBAJALES- Tel. 977 45 64 68 J.J. PINO PENIN- Tel. 977 45 60 94 IMMA GONZALVO- Tel. 670 769 504

PSICOALÀNISI LACANIÀ C/ Del Mar, 158, Les Tres Cales Tel. 977 456 954, Tel. 656 825 143

L’Ametlla de Mar. Tel. 977 45 60 03 AUTOPISTES DEL MARE NOSTRUM

(Àrea de manteniment) Tels. 977 45 60 50 – 977 45 61 54 CASA DEL MAR Tel. 977 45 61 75

FARMÀCIES

JOANA PEDROLA Andreu Llambrich, 22 / Tel. 977 456 132 Telf. Urgències 637 733 985 JOAN BORGES Pau Casals, 34 / Tel. 977 493 252 Tel. Urgències 908 93 55 76 AGUSTÍ AYTÉS C/ Cala Joanet (La Rambleta)/ 977 493 493 Tel. Urgències 617 024 123 Horari matí: 9’30- 13’30h.

Horari tarda: 17h. – 20’30h.

CONFRARIA DE PESCADORS ST. PERE Tel. 977 45 60 07 CLUB NÀUTIC DE L’AMETLLA DE MAR

Tel. 977 45 72 40 COOPERATIVA Tel. 977 45 64 07 S.C.E.R. Tel. 977 45 60 39 LA CAIXA Tel. 977 45 60 62 CAIXA TARRAGONA Tel. 977 45 64 36 CAIXA PENEDÈS Tel. 977 49 36 60 BANC SANTANDER Tel. 977 45 64 33 BANC BILBAO BISCAIA Tel. 977 45 61 83 AQUALIA Tel. 977 45 75 21 / Pau Casals, 33 Horari de 10h a 13h de Dilluns a Divendres PARRÒQUIA Tel. 977 45 68 94 i 639 70 10 22 Misses OCTUBRE-MAIG: Dissabte: 18.30h. Diumenge: 9.30/11.00h.

Dijous: 09.30h. / Altres dies: 18.30h Despatx: Dilluns,19’15h a 20’15h.

Dissabtes, 9’30h a 10’30h.

TANATORI: Tel. 977493838 CEMENTIRI MUNICIPAL: Tel. 647654792

AMBULATORI SEGURETAT SOCIAL TORTOSA

Tel. 977 500 333

RESIDÈNCIES SEGURETAT SOCIAL

TORTOSA- Tel. 977 519 100 TARRAGONA- Tel. 977 211 554 ENSENYAMENT LLAR D’INFANTS Tel. 977 49 37 10 ESCOLA NAUTICOPESQUERA Tel. 977 457 775 COL·LEGI PÚBLIC SANT JORDI Tel. 977 45 64 80

Av. Ensenyament, 1

IES MARE DE DÉU DE LA CANDELERA Tel. 977 45 64 42

Av. Ensenyament

TARIFES PUBLICITÀRIES 2008

Defuncions:

- Dolores Camps Guix, el 24-09-09, als 80 anys - Pedro Marín Orosa, el 26.-09-9, als 82 anys - Josefa Farnós Farnós, .el 27-09-09, als 95 anys - Jose Ruiz Fernández, el 30/09/09, als 62 anys - Juana Consarnau Llambrich, el 04/10/09, als 80 anys - Pascual Brull Labòria, el 08/10/09, als 67 anys - Vicente Novella Giner, el 12/10/09, als 65 anys - Lluis Ruiz Fernández, el 14/10/09, als 46 anys.

1 mòdul Doble mòdul 4 mòduls o faldó 1/4 1/2 Plana 1 Plana Interior 1 Plana Contraportada - Interior - Exterior Encarts

Les persones que visquin fora de la població o vulguin rebre la revista a domicili ho podran fer previ pagament de les despeses d’enviament (25 euros anuals IVA inclòs).

TREN RE RE RE R CE CE CE R RE R RE

1 DIARI DIARI DIARI DIARI DIARI DIARI 2 DIARI 3 DIARI

300 € 350 € 500 €

IVA no inclòs

Informació Renfe 902 240 202

DIRECCIÓ BARCELONA A SE AS EN RCUL CL DE TR CI

12 € 24 € 48 € 72 € 135 € 270 €

TOS

TOR

A

6.15 7.48 9.18 10.45 13.24 15.54 17.25 18.03 18.50 19.12 19.36

A L A TA TLL LDE OS ’AME MAR L’A AMP L DE

6.26 8.00 9.30 10.55 13.36 16.05 17.35 18.12 19.03 19.22 19.50

6.41 8.13 9.46 11.10 13.51 16.19 17.49 18.26 19.17 19.36 20.04

RA

TAR

NA

GO

7.21 8.56 10.25 11.56 14.28 16.57 18.30 19.12 19.57 20.34 21.00

S

NT

SA

IA

ÀC

GR

8.36 10.06 11.38 13.08 15.37 18.11 19.38 20.36 21.08 21.46 22.08

8.41 10.12 11.43 13.13 15.43 18.13 19.44 20.42 21.13 21.54 22.13

1|No circula els diumenges ni els dies 25, 26/12, 1, 6/01, 6, 7, 9/04, 14, 1/05.

2| Circula 26/12, 1, 7/01. Des de 1/03, circula diumenges, 9/04, 1/05 i 4/06.

3| Circula 26/12, 1, 7/01. Des de 1/03, circula diumenges, 9/04, 1/05 i 4/06.

DIRECCIÓ TORTOSA A SE AS EN RCUL CL DE TR CI

RE CE RE CE CE RE R RE RE R

1 DIARI DIARI DIARI DIARI DIARI DIARI DIARI DIARI 2

IA

ÀC

GR

5.58 7.55 9.27 10.55 13.26 14.55 16.28 17.57 19.25 20.55

S

NT

SA

6.03 8.03 9.33 11.03 13.33 15.03 16.33 18.03 19.33 21.00

RA

TAR

7.06 9.07 10.37 12.06 14.34 16.06 17.36 19.08 20.38 22.07

NA

GO

A TLL ME AR L’A DE M

7.50 9.52 11.16 12.47 15.16 16.48 18.21 19.59 21.27 22.49

A

DE

L L’A

8.07 10.02 11.29 13.01 15.31 17.06 18.35 20.17 21.42 23.06

TOS

TOR

A

8.17 10.15 11.41 13.12 15.42 17.17 18.47 20.28 21.51 23.16

1| No circula els diumenges ni els dies 25, 26/12, 1, 6/01, 6, 7, 9/04 i 1/05 2| No circula 24, 25 i 31/12

* només des de 1 de juliol fins al 15 de setembre - Només circularà els dies laborals de dilluns a divendres / - Els horaris son aproximatius - Per a més informació podeu trucar al 977456376, 977456329 ó 977456477

Per un món més sostenible... RECICLA!