Els Quatre Cantons - Octubre 2008 by Àlex Llaó

L’Ametlla de Mar Octubre 2008

núm. 288

Aquest és el Centre Cívic que hem triat

Entrevista a

Joan Llambrich

nou patró major de la confraria de pescadors de l’Ametlla de Mar

La Cala Gestió aprova el plec de clàusules de la piscina coberta

La confraria de pescadors renova el seu comitè executiu

Més de 400 dones participen a la seva XII Trobada Comarcal a La Cala

25 anys!

Octubre 2008

pàg. 3

Editorial Hem triat quin cor volem Vam tenir just sis dies de temps, però pareix que la iniciativa va tenir un important ressò entre la ciutadania, com ho demostra la participació de més de 500 persones. Això, tenint en compte que la participació ciutadana, És un dels aspectes més criticats a la població. Sempre som els mateixos, aquesta És la frase que surt quan comences a plantejar una consulta similar. Ara, però, ha estat diferent; en menys d’una setma-

na, el fet de poder triar, ha mobilitzat una part important de la població. I sí, l’hem triat, tindrem el Centre Cívic que voldrem els caleros i les caleres . Hem exercit un dret que ens ha atorgat l’ajuntament i que com va anunciar el propi equip de govern, ha de vincular la voluntat expressa del poble, amb la decisió definitiva sobre el projecte de centre cívic i aparcament soterrat. Això no vol dir altra cosa que hem

ajudat a triar el cor de la ciutat, que tot i que a primera vista pareix el nom d’un serial televisiu, no ho és. Un centre cívic que ha d’acollir la vida cultural del poble, per on ha de passar cadascuna de les inquietuds socials del municipi i que, al damunt, estarà ubicat al mig del poble, no deixa de ser com un cor. El cor però, ha de treballar a gust i això és el que es mereixen les entitats locals després de molt de temps de

Índex 4

Notícia del més

5-9

Infraestructures

10-14 15-18 19

Els caleros ja han triat el centre cívic que volen.

La Cala Gestió posa en marxa els projectes a la N-340 i la piscina coberta.

Societat

Més de 400 dones participen a la XII Trobada Comarcal a l’Ametlla de Mar.

Pesca

Els tonyinaires de l’Ametlla demanen control sobre els incompliments de França i Itàlia.

Medi Ambient

Els alcaldes dels municipis nuclear reclamen un nou Pla Penta.

provisionalitat. Sempre s’ha dit que la cultura és vocacional i deficitària, però segur que si s’exerceix amb dignitat, la satisfacció és encara més gran. Per tant, sí, hem triat el centre cívic que volem, hem triat el nostre cor de la ciutat particular. Segur que tots els caleros i caleres, els que hem participat en la consulta i els que no, volem que sigui una realitat ben aviat.

20-21 22-23 25-27 28-29

Entrevista a

Joan Llambrich, nou patró major de la Confraria de Pescadors de l’Ametlla de Mar.

Medi Ambient

Comencen les obres per renovar el sistema de sanejament.

Cultura i Espectacles L’Escola Nauticopesquera estrena el curs 2009-09 amb nou director.

Turisme

Finalitza la 1a fase de rehabilitació de les fortificacions de la Guerra Civil.

30 31-33 34-35 36 37-38 39

Ajuntament

El ple de l’ajuntament aprova la gestió de La Cala Gestió en relació a diferents projectes imminents.

Política

Un informe jurídic demostra que el govern calero aplica correctament la taxa d’obres

Opinió Col·laboracions Esports

Arrenquen les activitats esportives a l’Ametlla de Mar per aquesta temporada 2008-2009.

Informació

Tornes de farmàcies, telèfons, horaris de tren, bus ...

CONSELL DE REDACCIÓ: DES DELS QUATRE CANTONS (43860 L’AMETLLA DE MAR. APARTAT DE CORREUS 76) EDITA: Patronat Municipal de Mitjans Informatius | PRESIDENT: Antoni Montagut | DIRECTOR: Francesc Callau REDACCIÓ I EDICIÓ: Araceli Domínguez | ESPORTS: Norbert Callau | CORRECCIÓ: Viqui Martí DISSENY GRÀFIC I MAQUETACIÓ: Glòria Figueres | VOCALS DEL PATRONAT MUNICIPAL DE MITJANS INFORMATIUS: Fini Llaó, Joan Pere Gómez Comes, Anna Gallart, Rosanna Samarra, Maria Marsal i Ricardo Llaó. Dipòsit Legal: T-163-80 | IMPRIMEIX: Impremta Querol, S.L. / Pol. Ind. Baix Ebre Tel. 977 597 100* - Tortosa

Octubre 2008

| pàg. 4

La Notícia del mes Els caleros ja han triat el centre cívic que volen L’opció més votada en consulta popular de les quatre propostes arquitectòniques va guanyar perquè possibilita veure totes les activitats que es fan a l’interior gràcies als seus amplis finestrals alhora que també es mostra conciliadora amb l’entorn.

Imatge del centre cívic escollit, l’opció número 1, que van triar majoritàriament els caleros i caleres.

Araceli Dominguez Dissabte 11 d’octubre va tenir lloc l’escrutini de les votacions que durant la setmana havien fet els ciutadans de l’Ametlla de Mar per tal d’escollir l’opció més adient de les quatre elegides en una primera tria pels serveis tècnics municipals d’entre les nou empreses que es presentaven per donar forma al nou centre cívic. Projecte emblemàtic El govern municipal, essent conscient que es tractava d’un dels projectes més emblemàtics que es duran a terme durant l’actual legislatura, i un dels més importants de la història recent de l’Ametlla, va decidir fer aquesta votació popular perquè tothom que ho desitgés hi participés a l’hora de triar el model arquitectònic que ha d’encabir aquest nou espai. L’alcalde de l’Ametlla de Mar, Andreu Martí, es mostrava “molt satisfet per l’alta participació en la votació que ha possibilitat que ara tinguéssim ja

Participació elevada En total, 577 persones van passar per la sala d’actes de l’ajuntament de dilluns a dissabte per conèixer els diferents projectes arquitectònics que allí s’exposaven i triar el seu favorit. Finalment, després de fer el recompte de vots, va resultar guanyadora l’opció 1, amb 217 vots, seguida per l’opció 2, amb 182, l’opció 4, amb 165 i l’opció 3, amb 13 vots.

espai tècnic, un magatzem, un pati de butaques i l’escenari d’un auditori amb cabuda per a 500 persones, i al segon pis s’ha reservat espai per a la biblioteca amb terrassa i les oficines d’administració. A l’edifici B, hi haurà igualment un vestíbul a la planta baixa, a més d’aules de formació, noves instal·lacions per a l’emissora de ràdio municipal i l’hotel d’entitats. La primera planta tindrà una sala d’exposicions, un local per a joves i una recepció. A la segona i última planta s’ubicarà el restaurant amb terrassa i cuina. Tot el projecte està valorat en més de 12 milions d’euros.

L’opció guanyadora consta de dos edificis principals amb un aparcament soterrat comú a ambdues estructures que té tres plantes amb capacitat per a 288 vehicles. A l’edifici A, s’habilitarà a la planta baixa el vestíbul i l’escola de música, al primer pis hi haurà un altre vestíbul, un

Bones raons L’atractiu principal d’aquesta opció 1, i la raó perquè la gent l’ha votat més, és que la façana està feta de finestrals que deixen veure tot el que succeeix al seu interior, a banda que la seva estructura general no desentona amb l’entorn.

un projecte definitiu que s’adjudicarà aquesta mateixa setmana. Ara, hem de mirar cap endavant perquè al gener, tot plegat, comencin les obre de l’aparcament”.

Octubre 2008

pàg. 5

Infraestructures La Cala Gestió posa en marxa els projectes a la N-340 i la piscina coberta L’entitat pública empresarial ha programat l’inici de les obres per al desembre, un cop adjudicades previ concurs públic, que han d’estar enllestides durant el pròxim any.

Araceli Domínguez El passat 1 d’octubre va tenir lloc una reunió del Consell d’Administració de La Cala Gestió en la que es van aprovar els plecs de clàusules administratives, és a dir, les condicions que regulen, d’una banda, el projecte de millora del tram de la carretera N-340 que passa pel nostre municipi i, d’altra, la construcció i explotació del complex esportiu municipal que acollirà la piscina coberta. Antoni Montagut, portaveu del govern, explicava que “al consell vam aprovar el plec de clàusules de les obres de millora del tram de la N-340 que passa pel poble, que era l’encàrrec que s’havia fet a través del ple a aquest òrgan i, d’altra banda, i aquest punt crec que és molt important, vam aprovar per unanimitat el plec de clàusules que regularà el concurs de la piscina. És a dir, el que s’ha fet és donar a aquest projecte l’empenta necessària i definitiva perquè sigui una realitat d’aquí a poc temps”. Millores a la nacional Pel que fa a la millora del tram municipal de la N-340, l’import de licitació supera el milió i mig d’euros i l’obra té un termini inicial d’execució de quatre mesos. El procediment d’adjudicació a l’empresa que s’ha d’encarregar de les obres és mitjançant concurs obert i es duu a terme en els terminis següents. La setmana del 13 al 19 d’octubre es van publicar els plecs al Butlletí Oficial de la Província de Tarragona (BOPT). Del 10 al 14 de novembre finalitza el termini per presentar les ofertes per part de les constructores interessades, adjudicant-se l’obra una setmana després i iniciant-se a

Detall d’un plànol que mostra les obres de millora a un tram de l’antiga nacional 340.

finals de novembre. Es preveu que els treballs estiguin enllestits de març a maig de 2009. Necessitats locals Les millores en aquest tram de l’antiga N-340 que s’estén des del quilòmetre 1.109,700 al 1.117,100 es fan per adaptar-lo a les necessitats del trànsit actual que és exclusivament local i passen per la rehabilitació del ferm, la renovació de la senyalització i l’ abalisament i la neteja de les cunetes i els terrenys adjacents al vial entre d’altres actuacions. Nou complex esportiu En referència al nou complex esportiu, l’import de licitació és de gairebé 5.200.000 euros i té un termini inicial d’execució de 9 mesos. Els terminis del procediment per adjudicar l’obra i explotar-la coincideixen amb els que s’ha previst per al tram municipal de la N-340, a excepció de la finalit-

CAFETERIA GRANJA

zació de les obres, que han de concloure al setembre del 2009. Un cop enllestida, d’immediat es posarà en funcionament deixant-la en règim de lloguer a l’empresa que s’encarrega de la seva explotació per un termini de 50 anys. Dues piscines Els equipaments i serveis que contindrà el complex seran, entre d’altres, una piscina gran i una altra complementària que incorpora cànons, cascades i banc d’hidroteràpia, dues saunes (seca i bany de vapor) i dutxes biotèrmiques. A banda, comptarà amb tres sales esportives per a la pràctica de diferents disciplines esportives i de relaxació i una quarta per a la ubicació de màquines de fitness i cardiovasculars. A més, com a serveis complementaris, el complex comptarà amb diferents vestidors, servei d’infermeria, galeria d’observació, local social i oficines.

Octubre 2008

| pàg. 6

Infraestructures La Cala Gestió aprova les clàusules que regeixen el nou complex esportiu municipal amb piscina coberta Equipaments i serveis En conceptes de construcció, ja s’han detallat en informacions anteriors els equipaments i serveis que contindrà el complex que són, bàsicament, una piscina principal de 25 x 12,5 m, una piscina complementària de 6 x 12,5 m que incorpora canons, cascades i banc d’hidroteràpia, 2 saunes (seca i bany de vapor) i dutxes bitèrmiques, tot això ubicat al recinte de piscines; també compta amb 4 sales esportives, tres d’elles polivalents i una quarta per a la ubicació de màquines de fitness i cardiovasculars; com a serveis complementaris, l’equipament contempla 4 vestidors per a grups, 2 vestidors d’abonats, 2 vestidors de tècnics/àrbitres, infermeria, galeria d’observació i local social, oficines, recepció, vestíbul i serveis públics e planta baixa i primera, a banda dels magatzems per als diferents serveis i vas registrable en planta soterrani.

Imatge d’una piscina com la que molt aviat tindrem a La Cala.

Una empresa privada serrà l’encarregada de construir i gestionar el nou complex municipal esportiu encara que l’Ajuntament crearà una Comissió de Seguiment per vetllar pel seu bon funcionament.

El Consell d’Administració de La Cala Gestió, aprovà per unanimitat el passat dimecres 1 d’octubre el plec de clàusules administratives particulars regulador del concurs per a l’adjudicació del contracte del complex esportiu municipal amb piscina coberta i sales esportives de l’Ametlla de Mar mitjançant un contracte d’obra amb concessió d’explotació de servei públic. En el plec es recull la voluntat de cercar en l’àmbit privat un adjudicatari que es faci càrrec dels costos de del projecte executiu valorat en 386.766,00 €, la construcció del complex valorada en 5.105.424,22€ i l’explotació de la instal·lació a 50 anys. La Cala Gestió contribuirà al finançament de l’obra pública objecte del contracte mitjançant una aportació econòmica per l’ import total fixat de 583.100,00 €, corresponents a la subvenció concedida pel Consell Català de l’Esport de la Generalitat de Catalunya.

Gestió privada Pel que fa a la gestió del complex, el plec preveu la fórmula de concessió d’explotació del servei públic, de forma que serà una entitat privada la que es farà càrrec de la gestió del complex. L’entitat privada tindrà dret a rebre, en concepte de retribució per la gestió i explotació del servei públic, els preus i tarifes que satisfacin els usuaris del Servei Públic i les subvencions a càrrec de l’Ajuntament previstes en aquest Plec. Durant el període d’explotació del servei públic, La Cala Gestió satisfarà a l’explotador les subvencions necessàries destinades a garantir la viabilitat econòmica de l’explotació. L’ import de la subvenció estarà determinat en base a les dades reals de l’exercici que proporcionaran els comptes auditats i les dades projectades del Pla Econòmic i Financer de la proposta de l’adjudicatari per a cada un dels exercicis del pla de viabilitat econòmica i financera. La finalitat d’aquesta subvenció és assegurar a l’adjudicatari que la taxa de rendibilitat calculada al pla de viabilitat d’explotació per tot el període amb els números reals dels comptes auditats. És a dir, amb els comptes auditats la rendibilitat de l’explotació

ha d’assegurar la que s’ha presentat en l’oferta (com a màxim el 17% o una TIR del 15%) mitjançant el model de càlculs realitzats en el pla de viabilitat econòmica i financera o la TIR que s’hagi proposat a l’oferta i que hagi aprovat la Comissió de Seguiment. En el cas que els números auditats siguin superiors als projectats en l’estudi, La Cala gestió rebrà el 20% del diferencial positiu entre els beneficis reals i els projectats. Intervenció municipal Tot i l’ externalització del servei, el plec contempla que l’Ajuntament ha d’aprovar els preus dels serveis, a proposta de l’adjudicatari amb el condicionant de garantir el manteniment de l’equilibri econòmic de la concessió en els termes que es van considerar en el moment de l’adjudicació, tenint en compte l’ interès públic i el del concessionari. També es contempla al plec la creació d’una Comissió de Seguiment que vetllarà pel compliment del contracte, les disposicions contingudes en aquest plec i en els plecs de prescripcions tècniques. La Comissió de Seguiment estarà formada per cinc membres, d’entre els que La Cala Gestió designarà el President en la persona del President de La Cala gestió i dos vocals designats pel President, i pel concessionari la resta. Horaris mínims Tot i així al plec s’inclou un apartat de Prescripcions Tècniques d’Explotació que defineix els horaris mínims d’obertura del complex, la relació que ha d’haver entre l’entitat gestora i els usuaris, les directrius de titularitat, imatge i difusió de l’equipament i dels serveis, directrius en relació al personal que ha de tenir adscrit el concessionari al complex, les modalitats d’accés a la instal·lació, el Programa Orientatiu d’Activitats i/o Serveis, el tractament d’actes, esdeveniments i/o activitats extraordinàries, els serveis complementaris, la gestió del manteniment i la proposta d’aportació inicial en qualitat d’equipament i material esportiu. Segons el regidor d’Esports, Joan Pere Gómez Comes, “tots aquests aspectes s’han contemplat per assegurar una

Octubre 2008

adequada prestació dels serveis per part de l’entitat privada que gestioni la instal·lació pública i municipal”. Tots els dies Entre el més destacat podem trobar que el complex haurà de tenir un horari mínim d’obertura de dilluns a divendres, de 8:00 a 22:30 h; dissabtes, de 8:00 a 20:00 h i diumenges i festius, de 8:00 a 14:00 h, tot i que l’adjudicatari podrà ampliar-lo en la seva proposta. El nom de la instal· lació haurà de ser Complex Esportiu Municipal La Cala. Hi haurà modalitats d’accés puntual per un dia, 10 dies i d’un mes a l’estiu per aprofitar el caràcter turístic de la població. En les matrícules i quotes d’abonament hi haurà descompte per als menors de 16 anys, per als majors de 64 anys, per a les famílies i per als abonats del Patronat Municipal d’Esports. Es contemplarà un abonament de règim especial per a caps de setmana i festius per aprofitar la important existèn-

cia de segones residències. S’haurà de preveure quotes individuals per a participar de les diferents activitats dirigides sense necessitat de fer-se abonats al complex. També s’ha previst la disponibilitat de llogar diferents unitats esportives de la piscina i les sales per a totes aquelles entitats o col·lectius que ho sol·licitin sempre que hi hagi disponibilitat de les mateixes, preveient preus diferents per a entitats amb ànim de lucre i entitats sense ànim de lucre. Entre el programa orientatiu d’activitats i/o serveis que es proposa al plec, hi trobem les que fan referència a les activitats aquàtiques: la Natació Escolar en horari lectiu, la Iniciació al Medi Aquàtic, l’Educació Especial a través del Medi Aquàtic, la Natació Competitiva, el Bany Lliure, la Hidroteràpia, la Natació Utilitària per a adults i gent gran, la Natació Terapèutica i de Rehabilitació, la Natació per a Nadons, la Matronatació (prepart i post-part), el Fitness Aquàtic,

pàg. 7

Activitats Recreatives; I les activitats de sala: el Programa Fitness on s’hi podrà trobar activitats tipus Aeròbic, Step, Spinning, Tonificació i Gimnàstica 3ª Edat. El Programa Flexibilitat i Relaxació, on es podran trobar activitats com el Stretching, el Ioga i el Tai-chi. I el Programa d’Activitats de Lluita, on es podran trobar activitats de defensa o arts marcials a impartir directament o a través d’altres entitats del municipi. Esdeveniments extraordinaris El plec també preveu que l’adjudicatari haurà de promoure esdeveniments o actes extraordinaris com Competicions de Natació, Jornades de Portes Obertes, Festes d’Inflables Aquàtics, Cursos de Busseig, Cursos de Tècnics Esportius i Socorristes Aquàtics i Paquets d’Activitats en combinació amb la resta d’instal·lacions esportives municipals. Dins el Complex, a proposta del concessionari, també es preveu un servei

de refrigeri a través de màquines de vending i altres serveis complementaris com els massatges i l’estètica. Joan Pere Gómez Comes, regidor d’Esports, concloïa afirmant que “des de l’Ajuntament s’ha redactat un exigent plec que preveu l’ interès públic de la instal·lació atenent a tots i cadascun dels col·lectius de la societat i als ciutadans del municipi, regulant el risc que pugui existir des de l’àmbit privat en la contemplació de només aquelles activitats d’interès i rendiment únicament comercial i econòmic”. La Cala Gestió preveu la licitació del contracte entre els mesos d’octubre i novembre d’enguany i l’inici de les obres abans de la finalització del mateix. Aquestes hauran de finalitzar-se abans de finals de l’any 2009.

Patronat Municipal d’Esports de L’Ametlla de Mar

El consistori promou les obres de millora a l’antiga N-340 El projecte d’adequació del tram de l’antiga nacional al seu pas pel municipi té un pressupost de més d’un milió i mig d’euros que finança el Ministeri de Foment.

Araceli Domínguez L’ajuntament de l’Ametlla de Mar és el promotor del projecte de les obres de millora del tram de l’antiga N-340 al seu pas pel municipi que s’estén des del quilòmetre 1.109,700 al 1.117,100, és a dir, 7,400 km que pertanyien a la xarxa de carreteres de l’estat fins que el ministeri de Foment va autoritzar la seva cessió al consistori el passat 7 de febrer. De fet, aquest tram, amb el pas del temps i el desenvolupament econòmic ha passat a donar servei al trànsit d’àmbit local. Necessitats actuals Així, per adequar-lo i adaptar-lo a les necessitats actuals, calia realitzar un conjunt d’actuacions com ara la rehabilitació del ferm, la renovació de la senyalització i l’ abalisament i la neteja de les cunetes i els terrenys adjacents al vial. Joan Pere Gómez Comes, regidor d’Urbanisme, ens explicava que “l’Antiga N-340, a la que la gent del poble també coneix com la carretera vella del Perelló, s’ha convertit amb el temps en una carretera d’ús exclusivament local. Per això hem demanat al Ministeri

Aquesta imatge molt aviat serà part del record.

la seva titularitat. Així, després del seu arranjament, el consistori serà l’encarregat del seu manteniment en benefici de tots”. Finançament de Foment Aquest projecte, finançat en la seva totalitat pel Ministeri de Foment és independent de la futura construcció de la nova autovia, té un pressupost

de més d’un milió i mig d’euros i el termini d’execució de les obres és de quatre mesos. El traçat previst en el projecte d’adequació coincideix amb l’actual, exceptuant algunes millores puntuals pel que fa a peralts en corbes o en la regularització del ferm. També es manté la calçada actual de dos carrils de 3,10 metres d’amplada.

Octubre 2008

| pàg. 8

Infraestructures Jané col·loca el centre cívic a les esmenes de CiU als pressupostos de l’estat L’alcalde demana també el suport i el compromís de la subdelegació del Govern a Tarragona.

Francesc Callau El diputat convergent i vicepresident del Congrés de Diputats, Jordi Jané, va ser el passat dia 6 d’octubre a l’Ametlla de Mar on va comprovar in situ el funcionament de la consulta popular que va organitzar l’Ajuntament de la localitat per escollir el projecte que ha de convertir en realitat la construcció d’un aparcament soterrani de tres plantes i un centre cívic amb un auditori per a 500 persones, hotel d’entitats i d’altres equipaments culturals, tot plegat valorat en uns 12 milions d’euros. Jané ja es va comprometre a defensar una subvenció en els pressupostos generals de l’estat durant la passada Diada dels Fideus Rossejats a la qual va assistir com a membre del jurat. Quasi 5 M d’euros El diputat va anunciar que el grup parlamentari de CiU ha inclòs el muntant d’aquesta subvenció, uns 4.800.000 d’euros, en les esmenes que els nacionalistes han presentat a la proposta dels pressupostos del govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero. Per a Jané, per poder aconseguir aquesta subvenció, s’han de donar tres factors “en primer lloc que algú ho demani. Ara no hi és i jo ja anticipo que demanarem que s’inclogui a la llei de pressupostos. Segon, que tinguem majoria suficient al Congrés i al Senat perquè s’aprovi i ens hem d’encarregar de garantir aquestes majories i en tercer lloc, cal que s’executi i es donin els diners, ja que estem cansats de veure incompliment darrera

L’alcalde Andreu Martí i el diputat al Congrés, Jordi Jané, conversen sobre el projecte.

incompliment de coses que estan als pressupostos, que s’acaba l’any i després no s’executen”. Compromís en ferm Per la seva part l’alcalde Andreu Martí va destacar que el compromís del vicepresident del Congrés és ferm i que un projecte d’aquestes característiques necessita de la implicació de les diverses administracions, inclosa la subdelegació del Govern. Segons Andreu Martí, “que s’acabi aprovant no depèn només del grup parlamentari de CiU, sinó que depèn d’altres organismes, com fa unes setmanes em va dir la pròpia subdelegada del govern,la qual em

va assegurar que seria una de les obres que plantejaria a Madrid. A més d’aquesta iniciativa de CiU al Congrés, s’ha de veure reflectit un suport de la subdelegació i del govern socialista a Madrid en la votació als pressupostos. Jo estic convençut que això serà així i que entre 2009 i 2010 podrem executar una de les obres més emblemàtiques de la història de La Cala”. Els ciutadans van poder votar la millor opció del 6 a l’11 d’octubre en una exposició dels quatre projectes que els serveis tècnics municipals van escollir entre les nou propostes presentades a priori perquè eren les més viables.

Octubre 2008

pàg. 9

Comencen les obres als carrers Benidorm i Francesc Labadie

Els treballs de pavimentació i reurbanizatció ascendeixen en total a 510.000 euros que finança exclusivament el consistori.

Un moment dels treballs que s’estan duent a terme.

A finals de setembre van començar les obres de reurbanització i pavimentació dels carrers Benidorm i Francesc Labadie. L’Ajuntament de l’Ametlla de Mar ha deixat passar l’estiu per evitar els problemes habituals de les obres als carrers, tant pel que fa a les molèsties als veïns, com pels efectes que causa en el tràfic rodat. Demanda antiga Aquests treballs, llargament demandats pels veïns, responen al compromís de l’Ajuntament de donar major qualitat de vida a les persones que viuen en aquests dos carrers que, dia sí i l’altre també, pateixen alguns problemes derivats de ser carrers cèntrics i importants, com per exemple el difícil accés als seus habitatges perquè de vegades tenen cotxes creuats davant la porta de casa. Segons Antoni Montagut, portaveu del govern i vicepresident de La Cala

Gestió “aquesta serà la primera actuació impulsada per la nova Entitat Publica Empresarial La Cala Gestió que va ser creada fa pocs mesos. Del que es tracta és de dignificar la zona, i millorar-la, sobretot pel que fa als aparcaments, les zones enjardinades i el ferm”. Mig milió d’euros Les obres de reurbanització dels carrer Benidorm i Francesc Labadie, que consistiran en la renovació del ferm, l’ampliació dels trams de vorera, la reubicació dels llocs d’aparcament i la millora dels enjardinaments del tram que va del Carrer Andreu Llambrich al carrer Pau Casals, pugen a gairebé 510.000 euros amb un termini d’execució de 4 mesos. Les obres, adjudicades a l’empresa Martí Queral SL, també contemplen la remodelació i pavimentació de la plaça de la Senyera, a la part superior del mercat municipal i del carrer Galetet.

Continuen a bon ritme les obres a Ribes Altes II Els interessats en un pis de protecció oficial encara tenen l’oportunitat de ser propietaris d’un dels cinc pisos que queden per adjudicar dels 20 que s’estan fent i que està previst que estiguin llestos a finals de 2009. Les obres de construcció s’estan realitzant en els plaços previstos.

El passat mes de gener van començar les obres dels habitatges de Protecció Oficial a Ribes Altes II. El ritme de construcció evoluciona favorablement, respectant els terminis d’obra i complint escrupolosament les mesures de seguretat i els controls de qualitat que requereix una obra d’aquesta envergadura. S’ha finalitzat l’estructura i actualment s’estan realitzant els tancaments, estant acabada la coberta. Es treballa simultàniament en els dos edificis perquè acabin alhora. Una de les satisfaccions més grans per als que hi participin en aquest projecte és l’alegria visual que proporciona el estar en un lloc tan idíl·lic, contemplant el mar a mida que es visita l’obra. Segons diu el regidor d’Urbanisme i Joventut, Joan Pere Gómez Comes, “aquesta promoció, que facilitarà que 20 habitatges estiguin ocupats per joventut i parelles joves, ens fa pensar que hem de continuar treballant per aportar solucions als conciutadans de l’Ametlla de Mar. Aquesta promoció ens ha animat a reservar sòl en el POUM, recentment aprovat provisionalment, per

poder construir més habitatges protegits. De fet existeix ja un projecte que preveu la construcció de 12 vivendes al carrer Goya”. El president de la Cooperativa Habitatge Social de la Unió Sindical Obrera Catalunya (USOC), Francisco Giménez, ha manifestat la satisfacció personal pel desenvolupament de tot el procés d’adjudicació, per la col·laboració estreta de les tres parts (ciutadans, ajuntament i cooperativa) i per la marxa de l’obra que continua mantenint com a data final l’últim trimestre de 2009. Un cop finalitzat el procés informatiu del sorteig i les entrevistes individualitzades, s’han adjudicat, fins a la data, 15 habitatges dels 20 que estan projectats. Per a les persones que puguin estar interessades en aquesta promoció, encara poden adquirir un dels cinc últims habitatges que queden per adjudicar, posant-se en contacte amb la Regidoria d’Urbanisme de l’Ajuntament (Tel. 977 45 60 00 ext. 2) o amb la gestora Gestió Integral de l’Habitatge (Tel. 932 689 680/661 577 510).

Octubre 2008

| pàg. 10

Societat Més de 400 dones participen a la XII Trobada Comarcal que el CCBE organitza per a elles anualment L’objectiu d’aquestes trobades és fomentar l’associacionisme entre les dones d’una mateixa comarca i la interrelació entre elles.

La forta pluja que va caure durant tot el dia 18 d’octubre, 80 l/m2 en tota la jornada, no va evitar que 440 dones de 15 associacions de la comarca participessin durant tot el dia en la XII Trobada de Dones del Baix Ebre, que organitzà el Consell Comarcal i que enguany es va celebrar a l’Ametlla de Mar, amb la col·laboració de la Regidoria de Benestar Social i l’Associació de Dones Endavant de la Cala. Els actes de la trobada van començar a les nou del matí amb una visita guiada al Museu de Ceràmica, una visita a l’exposició de labors i manualitats de l’Associació de Dones Endavant de l’Ametlla de Mar i un esmorzar popular. Al migdia, va tenir lloc un dinar de germanor, amb un ball popular com a fi de festa. Fomentar l’associacionisme L’objectiu d’aquestes trobades és fomentar l’associacionisme entre les dones d’una mateixa comarca i la interrelació entre elles. En aquest sentit, el president del Consell Comarcal del Baix Ebre, Andreu Martí, ha manifestat que “la Trobada de Dones del Baix Ebre és un moment de festa, de compartir, d’intercanvi d’experiències entre les diferents associacions, i un dia per conèixer més i millor la nostra comarca”. Martí ha afegit que “des del Consell Comarcal del Baix Ebre, reiterem, una vegada més, el nostre compromís per fer tot el que estigui al nostre abast al servei de les persones de la nostra comarca

Les dones gaudint de la visita al Museu de Ceràmica.

La regidora de Benestar Social, Teresa Callau, i l’alcalde Andreu Martí, brinden per totes les dones ebrenques.

i, més concretament, al servei de les dones del Baix Ebre”. La trobada va comptar amb l’assistència de la coordinadora de l’Institut Català de les Dones a les Terres de l’Ebre, Lola Santacatalina; del vicepresident de la Diputació de Tarragona, Pere Panisello, i de conselleres i consellers comarcals com el d’Acció Social, Miquel Subirats. Dia d’alegria Per la seva part, Teresa Callau, regidora de Benestar Social de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, destacava que, “estem contents. Malgrat el temps,les dones s’ho han agafat molt bé i han vist que hem fet tot el

possible. Hem hagut d’anular algunes coses que ens feia molt il·lusió mostrar, com per exemple el teatre, però no hem pogut evitar-ho. En general, les dones amb les que hem parlat s’ho han passat bé, el menjar també ha anat molt bé i hem complert sobradament amb el nostre paper d’amfitrions, amb el suport de la gent de Serveis socials i del Consell Comarcal”. Moltes entitats Les entitats que han participat enguany en la trobada són les associacions de dones de Deltebre, Jesús, l’Aldea, Roquetes, Tivenys, Benifallet, els Reguers, el Perelló, i dels barris tortosins de Ferreries, Sant Llàtzer i Remolins. També hi han participat representants de l’associació de vídues de Tortosa, de les associacions de mestresses de casa de Paüls i Xerta, i de l’associació de Dones Endavant de l’Ametlla de Mar, com a entitat amfitriona de la trobada. L’Ajuntament de l’Ametlla de Mar ha fet un obsequi a totes les dones assistents i el Consell Comarcal del Baix Ebre ha lliurat un record commemoratiu a totes les associacions participants. Els darrers anys la trobada comarcal de dones s’havia fet a Deltebre (2007), amb 360 participants; a Els Reguers (2006), amb 251 participants; i a Ferreries-Tortosa (2005), amb 153 participants.

Octubre 2008

pàg. 11

25a Trobada de l’Organització Internacional de Mitjans de Comunicació Uns 70 periodistes d’arreu del món, acompanyats del ministre belga d’Esports, Michel Daerden, van intercanviar impressions a La Cala sobre la feina amb l’excusa d’una trobada per practicar esport.

Les regidores Mari Carme Martí i Teresa Callau juntament amb l’alcalde Andreu Martí, van ser uns bons amfitrions del ministre belga Michel Daerden, en el centre de la foto.

Araceli Domínguez Cada any, des de fa 25, l’Organització Internacional de Mitjans de Comunicació (OIM), formada per periodistes de tot arreu, però en la seva majoria de països de parla francesa, organitza esdeveniments esportius amistosos entre els seus membres. Un cop s’arriben a les fases finals, es tria un lloc agradable per dur-les a terme que, alhora, serveix als finalistes com a destí de vacances. En aquesta ocasió, el lloc elegit va ser l’Ametlla perquè el president de l’OIM, Damien Dejardin, troba que hi ha força paral· lelismes entre la nostra població i la seva vila, Sougmane, seu anterior de la trobada, un poble de 16.000 habitants que també és una destinació turística important a la regió de Lieja, a Bèlgica. Torre de Babel Els equips seleccionats per participar a les finals procedien de França, Canadà, Romania i Eslovènia i, de manera individual, també hi participaven alemanys i brasilers. En total, uns 70 professionals dels mitjans que van jugar a la petanca, ping-pong, vòlei i van fer curses entre d’altres moda-

litats esportives durant tota aquesta setmana pel simple plaer de reunir-se i canviar impressions sobre el desenvolupament de la seva feina, deixant de banda l’aspecte competitiu de l’esport. La trobada va comptar amb l’assistència excepcional del ministre belga d’Esports i de Finances, Michel Daerden. Mari Carme Martí, regidora de Cultura, es mostrava satisfeta “que els organitzadors haguessin triat l’Ametlla per fer aquesta trobada. Hem passat uns dies molt agradables, hem intercanviat regals i hem deixat les portes obertes a futurs encontres que apropin les viles de Sougmane i l’Ametlla de Mar”. Possible agermanament De fet, els representats de Sougmane van mostrar molt d’interès en un possible agermanament entre l’Ametlla de Mar i la seva vila que promocioni el sector turístic en ambdues poblacions i alhora enforteixi els vincles culturals i socials. De fer-se aquest agermanament, que possiblement tingui lloc l’any vinent, seria el primer que es produeix entre un municipi belga i un que pertany a l’estat espanyol.

La Policia Local enxampa quatre lladres després de robar dos xalets a la Punta de l’Àliga.

El sotsinspector en cap de la Policia Local, Francesc Siuraneta, aposta firmement per la col·laboració entre els diferents cossos policials.

Araceli Domínguez Agents de la Policia Local de l’Ametlla de Mar van procedir la matinada del 22 de setembre a la detenció de quatre homes de nacionalitat romanesa en el moment en què es disposaven a fugir de la urbanització La Punta de l’Àliga on havien perpetrat presumptament dos robatoris a uns xalets de la zona. En el moment de la detenció se’ls va intervenir diferent material que pertanyia als propietaris d’aquestes cases. En la detenció va col·laborar també una patrulla de la Guàrdia Civil de l’Ametlla de Mar. Una vegada detinguts, van ser traslladats a la caserna de la Guàrdia Civil de l’Ametlla per fer les corresponents diligències i passar-los a disposició judicial. Delinqüents habituals Les quatre persones detingudes són

N.L.T. de 24 anys, G.N. de 31 anys (amb antecedents per robatori amb força a Barcelona), V. G. de 44 anys i C. S. de 34 anys. Tots quatre tenen la seva residència a la població de Reus i conduïen un vehicle marca Citroen, model Xàntia. Segons Francesc Siuraneta, sotsinspector en cap de la Policia Local, la detenció és “el fruit de la tasca diària de control intens a tot el territori del nostre municipi per donar resposta a l’actuació de grups de persones que es dediquen a aquest tipus d’actes i que, malauradament, produeixen una forta sensació d’inseguretat a tota Catalunya”. A més, afegeix Siuraneta, també és fruit de la bona relació i l’estreta col·laboració amb la resta de cossos i forces de seguretat que operen en diferents competències al nostre territori.

Octubre 2008

| pàg. 12

Societat Informe positiu del servei preventiu de Creu Roja a les platges

La novetat més destacada ha estat la utilització d’una cadira amfíbia en la que s’han banyat persones amb mobilitat reduïda.

Aquest informe reflecteix les dades dels usuaris atesos durant el període del 24 de juny fins al 31 d’agost, amb el nombre de persones assistides, cal destacar però:

Finalitzada la temporada d’estiu 2008 l’Assemblea Local de Creu Roja ha presentat l’informe de les actuacions realitzades durant aquest període a les platges on ofereixen el servei de salvament i socorrisme (l’Alguer, Pixavaques, Calaforn, Sant Jordi, Calafató i l’Estany) des de les 11h. del matí fins les 18.30h. de la tarda .

• Un augment en el nombre de persones ateses respecte l’any anterior, d’un 116,35% motivada principalment per les picades i al· lèrgies. • Un augment del 171,43% en mesures preventives pel que fa al dispositiu terrestre • Un augment del 52,94% pel que fa a les mesures preventives d’embarcacions marítimes. Aquest estiu gràcies a l’ajut tècnic d’una cadira amfíbia, cedida per l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, Creu Roja ha pogut col·laborar, per mitjà dels seus socorristes, amb el centre ocupacional de la nostra població, ajudant els usuaris amb mobilitat reduïda a poder banyar-se a la platja. Hem de dir al respecte que

Dos socorristes de Creu Roja ajuden a prendre un bany a una persona amb la cadira amfíbia.

ASSISTÈNCIES SANITÀRIES

TRAUMATISMES

PICADES I AL·LÈRGIES

TOTAL PERÍODE

246

CONTUSIONS

ENTORSIS / LUXACIONS / DISTENSIONS

POSSIBLES FRACTURES

PICADES DE MEDUSA

913

ALTRES PICADES I AL·LÈRGIES

155

CREMADES SOLARS

CREMADES NO SOLARS

LIPOTÍMIA

INSOLACIÓ / COP DE CALOR

SHOCK TERMODIFERENCIAL

HIPER / HIPOTENSIÓ

ANGINA DE PIT / ARRITMIA

INFART AGUT DE MIOCARDI (IAM)

AT. RESPIRATÒRIES

CRISIS ASMÀTICA / INS. RESPIRATÒRIA

INTOXICACIONS

DROGUES / ALCOHOL / TÒXICS

PATOOGIES NEUROLÒGIQUES

CEFALEA

SÍNDROME VERTIGINÓS / MAREIG

CRISIS EPILÈPTICA / COMICIAL

PAT. DIGESTIVES

GASTRÀLGIA / NÀUSEES / VÒMITS

PAT. PSIQUIÀTRIQUES

CRISIS D’ANSIETAT / ANGOIXA

PAT. ENDOCRINES

HIPER / HIPOGLUCÈMIA ....

OFTALMO / OTORRINO TRAUMATISMES

INTRODUCCIÓ COSSOS ESTRANYS

OTITIS / CONJUNTIVITIS / ÀLGIES ...

CREMADES PATOLOGIES TÈRMIQUES

PATOLOGIES CARDIOVASCULARS

Des de Creu Roja han manifestat que “volem animar per l’estiu que ve a les persones que es troben en aquesta situació, o tinguin algun familiar, que es posin en contacte amb nosaltres i puguin prendre el bany com un usuari més”. La temporada de platges 2008, cal qualificar-la com a molt positiva i destacar l’esforç, supervisió i control realitzat pels coordinadors, amb la col·laboració de Medi Ambient de l’Ajuntament, i també agrair, al Club Nàutic l’Ametlla de Mar, els dos amarres de les embarcacions que han cedit gratuïtament. Finalment, no es pot oblidar la tasca del voluntariat i el personal remunerat, sense els que no hauria estat possible portar endavant aquest projecte. REALITZAT PER

TOTAL ACUMULAT

FERIDES INCISES / EROSIVES...

aquesta activitat ha omplert plenament tots els voluntaris, en veure la satisfacció d’aquestes persones gaudint del mar i la gratitud que han mostrat. Coses com aquestes són les que fan sentir el veritable esperit de Creu Roja.

EVACUACIONS U

EVACUACIONS URGENTS

EVACUACIONS NO URGENTS

PER PROPIS MITJANS

SOCORRISTA DISP. TERRA

SOCORRSISTA I EMBARCACIÓ

TOTAL PERÍODE

2 0 0

TOTAL RESCATS BANYISTES

RESCATS BANYISTES

SOCORRISTA DISP. TERRA

REALITZAT PER SOCORRSISTA I EMBARCACIÓ

AMB PROBLEMES LLEUS

VÍCTIMA ACTIVA

VÍCTIMA PASSIVA

VÍCTIMA TRAUMÀTICA

TOTAL RESCATS BANYISTES

TOTAL PERÍODE

0 1

AVÍS EFECTIU?

MESURES PREVENTIVES EMBARCACIÓ

SÍ

AVÍS USUARIS A ROQUES I ESPIGONS

AVÍS BANYISTES FORA Z.DE BANY

TOTAL PERÍODE

AVÍS EMBARCACIONS DINS Z. DE BANY

AVÍS ESPORTS NÀUTICS DINS Z. DE BANY

AVÍS PESCADORS EN ZONA PROHIBIDA

AVÍS SEGUIMENT A BANYISTES CANSATS

AVÍS RECOLLIDA OBJECTES PERILLOSOS

PUNXADES DE XERINGUES / HAMS

AVISOS PER FACTORS AMBIENTALS

ASFÍXIA PER IMMERSIÓ

AVÍS ACTIVITATS PERILLOSES PLATJA

ALTRES

ALTRES AVISOS

TOTAL PERSONES ASSISTIDES

1495

TOTAL RESCATS BANYISTES

1 0

Octubre 2008

pàg. 13

Aquesta tardor, cursos de Formació a l’abast de tothom La regidoria de Formació i Treball ens fa per aquests pròxims tres mesos una proposta engrescadora amb 15 cursos per a tots els gustos i necessitats. Araceli Domínguez Del 22 al 30 de setembre es van dur a terme les inscripcions per realitzar algun dels 15 cursos que la regidoria de Treball i Formació ha organitzat per aquesta tardor. Les inscripcions començaren dilluns 22 de setembre al Telecentre, on es va apuntar la gent i es fan alguns d’aquests cursos. El personal d’aquest centre es mostrava molt satisfet per l’acollida que els cursos

han tingut aquesta temporada. De fet, els cursos d’informàtica inicial i Internet van exhaurir les seves places ja en els primers dies d’inscripció. Curs “estrella” Enguany el curs estrella és el d’auxiliar d’ajuda a domicili, un curs de 445 hores que comença al novembre i pretén formar a 20 persones en com tenir cura de la gent gran. Viqui Martí, tècnica de Formació i Treball, ens explicava que “aquest curs s’adreça a persones que treballen amb la gent gran i combina les classes teòriques, de dilluns a divendres, de 9 a 13h, amb les pràctiques en geriàtrics o centres de dia”. Clàssics en la formació Altres cursos que ofereix enguany la regidoria són tot un clàssic de la formació com ara els d’idiomes (català

per a nouvinguts, anglès inicial i de continuació i espanyol per a estrangers). Enguany, a més, la regidoria recupera el curs de nivell C de català que es va impartir ja fa anys i que és una bona oportunitat per aconseguir aquest títol de manera oficial. Altres cursos ja consolidats són el de fotografia i balls de saló per a principiants i de continuació. També s’ha programat un curs de salsa degut a l’èxit que va tenir el que es va fer a l’estiu però només el pot fer gent que tingui certes nocions de ball. Reeducació Postural Pel que fa a la formació més lúdica, enguany la novetat és el curs de Reeducació Postural Global (RPG) un mètode que ensenya a estirar totes les cadenes musculars, millorant la postura i desfent així les contractures físiques i les tensions emocionals.

Una de les novetats d’enguany és el curs de Reeducació Postural Global.

La regidoria d’ Urbanitzacions inaugura una nova secció a la web de la Cala A la web es troba una petita informació sobre el concepte i l’objectiu de la regidoria, filtre de canalització entre els veïns i les associacions representatives i l’Ajuntament.

AVÍS EFECTIU ?

MESURES PREVENITVES DISPOSITIU TERRESTRE

SÍ

AVÍS USUARIS A ROQUES I ESPIGONS

AVÍS BANYISTES FORA Z.DE BANY

AVÍS EMBARCACIONS DINS Z. DE BANY

TOTAL PERÍODE

AVÍS ESPORTS NÀUTICS DINS Z. DE BANY

AVÍS PESCADORS EN ZONA PROHIBIDA

AVÍS SEGUIMENT A BANYISTES CANSATS

AVÍS RECOLLIDA OBJECTES PERILLOSOS

AVISOS PER FACTORS AMBIENTALS

AVÍS ACTIVITATS PERILLOSES PLATJA

ALTRES AVISOS

TOTAL RESCATS BANYISTES

133

La regidoria de Relacions amb les Urbanitzacions ha obert una nova secció a la web de La Cala (www. ametllamar.cat) per donar informació per la xarxa als ciutadans de l’Ametlla de Mar sobre les urbanitzacions. El regidor Joan Pere Gómez i Comes va dir que “la finalitat d’obrir aquesta secció a la web de la Cala és la d’oferir un servei de 24 hores d’atenció al públic. A vegades, els veïns necessiten només avisar que no tenen llum al carrer o volen un horari del Calabús o rebre una altra informació en la que no cal que sigui un acte presencial, i que per algun motiu es troben tancada l’Oficina (festius, caps de setmana, etc.) Ara tindran una oficina virtual on podran agafar tot tipus d’informació”. A la web es troba una petita informació sobre el concepte i l’objectiu de la regidoria, filtre de canalització entre els veïns i les associacions representatives i l’Ajuntament. També podem trobar una sèrie de subapartats. En

el primer apartat, hi ha una breu explicació sobre les urbanitzacions que també podrem trobar a la web del Patronat de Turisme. OAC Hi ha un apartat en què s’explica l’Oficina d’Atenció a la Ciutadania (OAC) i la seva funció. En aquest apartat, es pot veure totes les formes de posarse en contacte amb l’oficina així com el seu horari o fins i tot enviar un mail directe a l’oficina, amb un clic. El regidor Gómez i Comes afegia que “Aquest espai servirà per actualitzar al Segle XXI l’OAC de Tres Cales, ja que qualsevol veí, sigui de Tres Cales, Calafat o d’una altra urbanització del poble, podrà dirigir-se a l’oficina sense moure’s de casa”. Per últim, els navegants de la xarxa també podran trobar un apartat que dóna informació sobre el Calabús. Cal destacar que els usuaris de la xarxa podran veure les tarifes del transport públic o l’horari.

Octubre 2008

| pàg. 14

Societat Setembre negre a les carreteres locals en el moment de redactar aquesta notícia, restava en estat de coma induït.

Instantània presa mentre els serveis sanitaris assistien a uns accidentats.

En només tres dies es van registrar tres accidents en els que va haver un mort i tres ferits, un d’ells molt greu.

Araceli Domínguez La matinada de diumenge 20 de setembre un home de 47 anys de nacionalitat francesa va morir en l’acte en xocar de manera frontal el vehicle en què viatjava com a copilot contra un camió de gran tonatge al quilòmetre 1113 de la carretera N-340, en el nostre terme municipal. El conductor del vehicle va patir greus lesions essent traslladat a l’hospital Joan XXIII on,

Ens ha deixat l’amic Tarrius L’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, en nom de tots els caleros i caleres, vol retre el seu petit homenatge a qui va ser un gran català i la veritable ànima d’una de les seves il· lusions, que es va veure complida el dia 20 d’octubre de 2007, l’agermanament entre la seva localitat, Vilanova de la Raó, ubicada a 5 quilòmetres de Perpinyà (Llenguadoc-Roselló) i la nostra població.

Homicidi imprudent Precisament, els Mossos d’Esquadra van imputar el conductor com a presumpte autor d’un delicte d’homicidi imprudent perquè diferents testimonis van explicar-los que havien observat que el turisme implicat en el xoc circulava de manera estranya. Per aquest motiu, poc després del sinistre, els Mossos li van fer la prova d’alcoholèmia al conductor que va donar positiu amb un resultat d’1.5 mg/l. Així doncs, a banda de quedar imputat per un delicte d’homicidi imprudent, també se li acusava de conduir sota els efectes de l’alcohol. Segon accident D’altra banda, els tècnics del Servei d’Urgències Municipal (SUM) ens van informar d’altres dos accidents durant aquesta mateixa setmana. El més greu va ser al quilòmetre 298 de l’AP-7, dimecres 24 de setembre, da-

Matrimoni jubilat Els ocupants d’aquest vehicle eren un matrimoni, tots dos de 60 anys, amb diverses ferides de consideració que van ser traslladats a l’Hospital de Tortosa. L’accident va provocar una retenció de vehicles de més de 7 Km perquè el trànsit va estar tallat durant una hora aproximadament. A més, aquell mateix dimecres, el SUM va tenir constància d’un segon accident a l’entrada del poble, a la N-340. En aquest cas, afortunadament, no va haver cap ferit per la qual cosa el SUM no va ser activat.

17 d’octubre, Dia Internacional per l’Eradicació de la pobresa LÈquip Directiu i Educatiu de la Llar dÌnfants Xerinola El passat 17 dòctubre va commemorar-se el dia Internacional per a lÈradicació de la Pobresa, instituït per lÀssemblea General de les Nacions Unides, el 22 de desembre del 1992, amb la intenció de fer els esforços necessaris per lluitar contra aquest mal mundial i que més urgeix en resoldre.

Montse Butxalleu, coordinadora de la Llar d’Infants Xerinola, va explicar que, “des de la Llar d`Infants Xerinola, com a persones i educadores que som, creiem que és el nostre deure fer prendre consciència que hi ha moltes persones i famílies que no tenen prous diners per poder viure i no poden satisfer les necessitats bàsiques i que, fins

Gerard Tarrius ens ha deixat. Siguis on siguis, aquí va el nostre reconeixement i el record cap a la teva persona i el nostre més sincer condol a la teva família i amics.

Gerard Tarrius

vant mateix de la sortida de l’Ametlla, quan un cotxe amb matrícula anglesa va perdre el control, xocant contra la mitjana i donant dues voltes de campana quedant al bell mig dels dos carrils sentit Barcelona. Al lloc del sinistre es van traslladar d’immediat els equips d’emergència (una dotació de bombers, l’ambulància municipal amb el metge de guàrdia del CAP i una ambulància de l’Ampolla).

i tot, passen gana. No podem viure com si la pobresa no existeixi i creiem que hem de fer alguna cosa al respecte”. La Llar d`Infants ha volgut col· laborar fent una recollida de roba i joguines, de la qual n’estan prou satisfetes i que se’ls hi farà entrega a Càritas de la nostra població. La Llar agraeix a tots els pares la seva col·laboració.

Fe d’errades

Infants, educadores i familiars van fer la seva contribució per a aquesta diada.

A l’article Dos aules de lactants, novetat del curs 208-09 a la llar d’Infants, aparegut a l’edició de la nostra revista núm. 287, on diu “a l’aula de lactants amb nou naixements a partir del mes de març, i a P-1 i P-2 possiblement amb l’arribada de nens i nenes forasters que s’incorporen al llarg del curs en buscar els seus pares una oportunitat per millorar les seves vides fora del seus país” ha de dir “a l’aula de lactants amb nou naixements a partir del mes de març, i a P-2 possiblement amb l’arribada de nens i nenes forasters que s’incorporen al llarg del curs en buscar els seus pares una oportunitat per millorar les seves vides fora del seus país” perquè a P-1 no queden places. D’altra banda, al mateix article explica que les dues aules de lactants tenen capacitat per a 18 alumnes cadascuna quan en realitat tenen capacitat per a 8 alumnes per classe.

Octubre 2008

pàg. 15

Pesca Joan Llambrich és el nou patró major de la Confraria de Pescadors L’armador calero, ja jubilat, és conscient que no arriba en el millor moment per a la pesca a la presidència del màxim òrgan del govern dels pescadors però es qualifica com a una persona optimista que espera aportar solucions i creu que la situació canviarà aviat a millor.

Araceli Domínguez El passat 24 d’octubre es va constituir el ple de la junta general on els 32 vocals sorgits de la votació que l’11 d’octubre van fer armadors i mariners de les diferents arts de pesca a La Cala, van triar el seu patró major, els vice-presidents i els altres membres del capítol de la confraria de pescadors. El nou patró major és Joan Llambrich, el primer vicepresident dels mariners és Miquel Brull i el segon vicepresident dels armadors és Gerard Llambrich. Els altres membres del capítol són, per part del armadors, Vicent Martí, David Margalef, Josep Llambrich i Pere Balfegó. I per part del mariners són Miquel Tomàs, Enric Mañé, Tomàs Estrada i Jaume Casafont. Joan Llambrich és conscient que no arriba “en el millor moment per a la pesca a la presidència del màxim òrgan del govern dels pescadors però sóc una persona optimista que espera aportar solucions i crec que la situació canviarà aviat a millor”.

16 per als tripulants i 16 per als armadors. D’aquests 16, en cada sector, es trien 6 per a l’arrossegament, 3 per a l’encerclament, 3 per a la tonyina i 4 per a altres arts.

Primera volta En la primera votació de l’11 d’octubre, tripulants i armadors dels quatre sectors de la pesca (arrossegament, tonyina, encerclament i altres arts), votaven els seus respectius representats a la junta general en vuit llistes obertes i separades, dues llistes per a cada sector i cada sector, alhora, amb dues llistes, una per als armadors i una altra per als mariners. En total, havien de sortir 32 vocals,

63 armadors i 217 tripulants amb dret a vot En total, tenien dret a vot 63 armadors i 217 tripulants. D’aquests últims, 59 van a la tonyina, 75 a l’arrossegament, 63 a l’encerclament i 20 a altres arts. L’única condició perquè els mariners poguessin votar és que fossin majors d’edat i per als candidats és que portessin dos anys anant a la mar. Josep Tomàs Margalef, secretari de la Confraria de Pescadors, ens ex-

Vista de la Confraria de Pescadors.

plicava per què són tan importants per als pescadors les eleccions. “Aquests càrrecs no només es trien per manar a la Confraria, sinó que també es fa per mirar cap al futur i defensar el pa nostre de cada dia”. Canvi amb harmonia Margalef afegia que el canvi de govern es faria amb total harmonia perquè els pescadors senten un gran respecte pel govern que surt ara i, a més, les grans qüestions a la Confraria es decideixen entre tots els confrares. És a dir, no decideix l’equip de govern sinó que es convida els socis que en assemblea donin sempre el seu parer sobre les qüestions que els hi afecten.

Octubre 2008

| pàg. 16

Pesca Els tonyinaires de l’Ametlla demanen control sobre els incompliments de França i Itàlia La 1a Jornada de la Tonyina Roja del Mediterrani treu a la llum interessants propostes de millora de la gestió pesquera de l’espècie i optimistes dades sobre la futura reproducció en captivitat.

Francesc Callau Sota el títol “La tonyina roja del Mediterrani a l’Ametlla de Mar: tradició i innovació” va tenir lloc el dia 9 d’octubre la 1a jornada sobre la tonyina roja a l’escola Nauticopesquera de la localitat que, organitzada pel grup Balfegó, la primera empresa catalana dedicada a aquest tipus de pesca, manufacturació i exportació, va posar al dia tot els aspectes que fan referència a la pesca d’aquesta espècie tenint en compte criteris de tradició i innovació i de captura i consum responsable. Pel que fa a les ponències, van serhi presents personalitats rellevants, que, sota el fil conductor de la pesca i la tonyina, van fer les seves aportacions en diferents disciplines com ara història, gestió i investigacions científiques, economia, nutrició i medi ambient. Demanen sancions per a França i Itàlia El Grup Balfegó va aprofitar la Jornada i la presència dels representants de les administracions Catalana i estatal per reivindicar el compliment

Manel Balfegó, codirector del Grup Balfegó.

de la normativa europea i les limitacions de l’ICAT per part de tots els països membres. Joan Serrano, director adjunt del Grup Balfegó, va dir que manca un control exhaustiu i l’aplicació de sancions a països com França o Itàlia, que no compleixen ni amb les quotes ni amb la normativa. Segons Serrano, “el problema rau en la desigualtat que hi ha a l’hora de prendre mesures de control imposades per l’ICAT. Mentre Espanya compleix rigorosament, anant més enllà de les mateixes, com per exemple, la Joan Serrano, director adjunt del Grup Balfegó. que diu l’ICAT que deu d’haver un observador al 20% dels vaixells, quan i, més concretament els sis vaixells nosaltres en portem un a cada vai- amb base al port de l’Ametlla de Mar, xell, és a dir en el 100%” i també un tot i que aquestes compleixen estricobservador en el 100% de les seves tament amb els estocs i porten cagranges. Mentre que la resta de pa- dascuna un observador a sobre del ïsos no ho fan. Pel que fa al sobre- vaixell. Segons Serrano “la quota de esforç, Espanya va fer els deures fa captures es única i correspon a la molts anys, ha reestructurat la seva CE i depenem d’ells. Si s’ha distriflota pesquera i en aquests moments buït part d’aquesta quota a Espanya som sis vaixells d’encerclament que amb més de 5.000 tones, nosaltres toquem a una quota aproximada de pensem que el que han de fer es 250 tones de tonyina, mentre que a que si Espanya compleix, que ens França per exemple són 45 vaixells deixin pescar i simplement quan que toquen a 80 tones, amb la qual tinguin evidències clares que Francosa l’activitat seria inviable i, per ça o Itàlia no estan complint, que tant, aquests vaixells han de sortir al els tanquin la pesquera, però que mar a robar. A Itàlia passa el mateix a més els sancionin, ja que porten o pitjor on tenen una flota declarada dos anys tancant la pesquera antide 150 vaixells, però pareix que a cipadament per culpa de França i la realitat són el doble i, a més, es encara no hem vist que retirin cap passen la normativa per on volen, llicència, segueixen havent els maarribant a pescar el 300% del que teixos vaixells i, al damunt, encara realment tenen permès pescar”. en segueixen construint de nous. Això pareix un acudit. Mentre que Perjudicis colaterals els ecologistes estan demanant el Això fa que, segons Serrano, els tancament de la pesquera, França efectes de les protestes ecologistes i Itàlia tenen com a meta no complii de les limitacions de la Unió Euro- car-se la vida amb una acurada repea perjudiquin les flotes espanyoles estructuració del sector. Tenen “por

Octubre 2008

pàg. 17

Entranyable record de l’Almadrava i els pioners El servei de documentació i investigació de Documaré va presentar una memòria històrica de la tonyina Roja a Catalunya, la pesquera de la qual es remunta de manera organitzada a l’any 1410, segons consta en el Reglament de pesca de la Tonyina al Golf de Roses, tot i que en tota l’edat mitjana es coneixia la popularitat de la pesca, la seva comercialització i consum. Al segle XVII s’expandeix per tot el mediterrani pel sistema d’almadraves, essent la primera almadrava de Catalunya la de Salou, que data de primers del 1500, tot i que posteriorment se’n van repartir diverses pel Golf de Sant Jordi i el Cap de Creus. Al Golf de Sant Jordi se’l coneixia com “la fabrica de tonyines”. Això va fer que al segle XVII sorgís la coneguda com de “Cap de Terme” a l’Hospitalet de l’Infant i en el lloc que ara coneixem com l’Almadrava. Era la més petita del Mediterrani però, a la vegada, era la que més i millor estava organitzada. Actuava en dos períodes, d’abril a juny i d’agost a setembre. Cada vegada que es parava l’almadrava suposava de 5 a 6 dies de tre-

política” i que es torni contra ells el prendre la decisió de reorganitzar la flota. El tancament de la pesquera no és necessari si realment es controlen les mesures que ha implantat l’ICAT i que no entenem per què no s’estan controlant”. Projecte pioner de traçabilitat Encara que totes les exposicions en conjunt donaven una visió global d’aquest món, l’empresa va destacar les que feien referència a la innovació i va parlar de la traçabilitat i l’etiquetatge de peix fresc a Espanya o dels sistemes que suposen un nou

ball que ocupaven unes 30 persones i 11 embarcacions. A l’almadrava hi vivia una colònia d’unes 100 persones repartides en unes 25 famílies que disposaven de l’autosuficiència de serveis mitjançant l’intercanvi del producte. L’aparició de diverses embarcacions de l’encerclament valencianes que des de feia un parell de dècades apareixien

per aquestes mars en períodes de veda en els seus arts a la costa valenciana, l’allunyament del peix de la costa i la contaminació va provocar que l’ultima calada de l’Almadrava de Cap de Terme es produís l’any 1960. 26 anys després, el 1976, la pesquera tradicional de la tonyina a la costa calera va tenir un important impuls amb la

reconversió de les barques d’arrossegament del Tio Gel i la Frau amb l’objectiu d’aprofitar els períodes de veda. El 1995 es produeix la primera transferència de tonyina a gàbies d’engreix, el que suposa una autèntica revolució del negoci a nivell mundial. A l’any 2000 entren en servei les noves embarcacions de la Frau II i Tio Gel II.

Fotografia antiga de pescadors de l’Ametlla de Mar.

model en quant a la informació de la que pot disposar el consumidor. Joan Navarro, responsable de Relacions Institucionals de Grup Balfegó, ens deia que “volem donar un codi d’identificació a cada tonyina perquè el consumidor sàpiga tot sobre el producte que ha comprat mitjançant prèvia petició amb un SMS o via Internet. Dades com ara la data en què es va pescar, quan va entrar a la granja, quan es va sacrificar, quan pesava, les seves mides i, evidentment, l’autorització de l’administració conforme la tonyina compleix tots els requisits necessaris”.

Repartir millor l’esforç pesquer Tots els presents a la jornada van destacar-ne l’interès de totes les ponències, especialment l’estudi presentat per la Dra Ana Gordoa del Centre d’Estudis Avançats de Blanes, que per encàrrec del Grup Balfegó, va presentar una investigació que a més d’apropar la tecnologia a la més que probable i pròxima reproducció de la tonyina en captivitat, també va contrastar que les temporades de reproducció a la zona oriental i occidental del Mediterrani són diferents, en comprovar que l’espècie també es veu afectada pels canvis

de temperatura de l’aigua. Pel que fa a la primera part de l’estudi, després de comprovar que els exemplars de túnids capturats pels vaixells del grup Balfegó no s’inhibeixen de reproduir-se durant els trasllats fins a la granja, l’estudi es mostra optimista pel que pot representar en un futur la reproducció de l’espècie en captivitat. L’estudi mostra tendències fins ara desconegudes com que la posta de les tonyines es multiplica durant la matinada o que la presència massiva de meduses pot afectar en gran part a la desaparició dels ous, donat que s’han pogut trobar diversos

Octubre 2008

| pàg. 18

Pesca exemplars a l’interior de meduses capturades. Ana Gordoa va explicar que “volem utilitzar la granja del Grup Balfegó com a plataforma experimental, donat que la posta més massiva es produeix quan les tonyines arriben a la granja. La pròxima temporada aprofundirem en la seva reproducció en captivitat”. Pla de Recuperació A més, la segona part de l’estudi demostra que l’aplicació per part de l’ICAT del Pla de Recuperació de l’espècie és millorable, sobre tot pels vaixells catalans, donat que el fet que la temperatura de l’aigua afecti al període de reproducció de l’espècie, fa que tingui sentit un canvi del període de veda, donat que ara, després del compromís del sector de no pescar exemplars de menys de 30 quilos, el període de pesca es limita als mesos de maig i juny en tot el Mediterrani. Segons l’estudi, a la zona balear que es on pesquen les embarcacions caleres, el període de reproducció es retarda algunes setmanes. Això fa que s’exerceix una pressió més important sobre les poblacions de tonyina del mediterrani oriental i en canvi, quan arriba el període important a la regió de les balears, les mesures aplicades per l’ICAT n’impedei-

El professor Yoshiro Ito va venir des de Japó.

xen la captura. L’estudi proposa endarrerir l’inici de l’activitat fins al 15 de maig i allargar-lo fins al 15 de juliol. D’aquesta manera es minimitzaria el desequilibri observat en el Pla de Recuperació i alhora el perjudici econòmic que suposa pels vaixells catalans. Segons la dra. Ana Gordoa ”la proposta manté el mateix nivell de conservació que proposa l’ICAT, no estem dient que s’ampliï el període accessible per l’encerclament, sinó que el període sigui el mateix però que s’equilibri en el temps. Que tant a les regions orientals La doctora Ana Gordoa en un moment de la ponència. com occidentals del Mediterrani, les flotes tinguin el mateix accés temporal al només els que aprofitin totes les recurs sense canviar el període de parts rebutjables fins ara guanyaran veda, sinó que s’està desplaçant en valor afegit en el negoci del sushi, el temps. Ha d’haver-hi una gestió sashimi i suplements”. regional per a l’espècie i no només Queda provat que d’algunes parts de per un desequilibri social, ja que la tonyina es pot extreure Omega-3, molt probablement estem parlant de donat que tot i que els túnids no el gedues poblacions i a una d’elles, la neren directament, sí que consumeidel sector oriental, se l’està deixant xen peixos que a través del fitoplàncpescar durant tot el seu període re- ton produeixen Omega-3 però que no el poden desenvolupar. Olis millor productor”. conservats sense additius i més saludables serien una part important dels Treure més rendiment a la tonyina La 1a Jornada de la Tonyina Roja del productes que es podrien derivar de Mediterrani va finalitzar amb la po- les parts “desaprofitables”. nència de Yoshinori Ito, professor de la Universitat de Kansai al Japó, que Més ponències va explicar que les parts que actual- La Jornada va comptar amb altres ment es rebutgen de la tonyina, tenen ponències interessants com la del difins i tot més valor nutritiu i saludable rector de la càtedra d’Estudis Marins que no pas les que s’aprofiten, fent de la Universitat de Barcelona, Rareferència als ulls, la pell i els ossos, i mon Franquesa, que va parlar sobre va mostrar els treballs que està fent al els aspectes econòmics de l’explotaJapó per comercialitzar-ne productes ció de la tonyina, o la televisiva M. Joamb aquesta matèria prima, que al- sep Roselló, especialista en dietètica hora ajudaria a treure més rendiment i experta en nutrició humana, que va econòmic de la tonyina. Segons el aprofundir en les propietats nutritives professor Ito “fins ara era molt difícil de la tonyina roja. aprofitar-ho, però ara la tècnica ha avançat i es pot treure’n profit utilit- La cloenda de la Jornada va anar a zant un tractament mecànic, i no pas càrrec de Fernando Curcio, director químic, i treure tot el que té de bo la general de Recursos Pesquers del tonyina. Ara el que cal és que es pro- Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural dueixi un canvi en la mentalitat del i Marí, mentre que la inauguració va consumidor, que pot veure un pro- córrer a càrrec de Martí Sanz, director blema per la procedència fins ara general de Pesca i Acció Marítima de desaprofitada dels elements. Però la Generalitat de Catalunya.

Octubre 2008

pàg. 19

Medi Ambient Els alcaldes dels municipis nuclears reclamen un nou Pla PENTA L’Ametlla de Mar, Montroig del Camp, Pratdip, Tivissa i Vandellòs i Hospitalet pensen que l’actual PENTA està absolutament obsolet i no respon a les necessitats de seguretat que, ara per ara, tenen les poblacions que es troben en l’àrea d’influència de les centres nuclears.

Vista aèria de la central nuclear Vandellòs II.

Araceli Domínguez Els alcaldes dels cinc municipis de l’àrea d’influència nuclear, l’Ametlla de Mar, Montroig del Camp, Pratdip, Tivissa i Vandellòs i Hospitalet han reclamat de manera conjunta un Pla d’Emergències Nuclear a Tarragona (PENTA) totalment nou o, si més no, que s’actualitzi perquè el vigent, que data dels anys 90 i que, per cert, ni l’Ametlla de Mar ni Mont-roig van signar, ha quedat totalment obsolet, sobretot pel que fa a les noves tecnologies ja que en l’època molt poca gent feia ús del telèfon mòbil i molt menys d’Internet, per exemple, entre d’altres avanços tècnics. Ara per ara, diuen, cal de manera urgent una inversió directa en l’aplicació i millora del pla PENTA de cada municipi perquè no és de llei que un problema no generat al municipi li provoqui despeses extra entre d’altres perjudicis, sobretot relacionats amb la seguretat. Reivindicació comuna Xavi Llambrich Bono, regidor de Medi Ambient, ens explicava que “la principal reivindicació dels pobles que estem al voltant de les nuclears és que es faci un Pla PENTA totalment

nou perquè l’actual està desfasat tecnològicament. Necessitem un pla que reculli les nostres reivindicacions i que estigui totalment sufragat per la central nuclear, que és la que, en tot cas, generaria els incidents que es puguin donar. I, si no pot ser, doncs que tanquin”. Peticions caleres En concret, en el cas de l’Ametlla, pel que fa a la seguretat, és necessària la creació, millora i manteniment de les vies d’evacuació i l’adequació del heliport, en desús al parc de bombers, per suportar el trànsit en cas d’emergència. També es fan necessaris l’adequació, la millora i el manteniment dels edificis destinats a la gestió de les emergències, per exemple, dotant a la sala del Centre de Cooperació Operativa Municipal (CECOPAL) amb diferents mitjans per garantir la fluïdesa en la comunicació en qualsevol circumstància o contemplant la futura piscina municipal com a centre de descontaminació i font d’energia alternativa. Dotacions econòmiques Pel que fa als professionals de les

emergències com ara policia local, personal sanitari, tècnics de protecció civil o bombers es fa necessari implementar les dotacions econòmiques per front a una suposada emergència nuclear. En qüestió de material logístic d’emergències també es reclama que s’implementin les dotacions del material necessari en cas que es doni aquest tipus d’emergència. Millorar la imatge A més, afegeix el regidor, les nuclears han d’invertir en millorar la imatge dels pobles nuclears perquè no és possible dissimular la presència de les centrals atòmiques que tenen un impacte molt negatiu en l’entorn però sí potenciar la millora de determinats elements locals a mode de compensació, col·laborant, per exemple, en plans estratègics i d’excel·lència turística i projectes mediambientals. Per últim, els municipis implicats pensen que les nuclears han d’invertir en teixit industrial alternatiu per minimitzar l’impacte econòmic negatiu després que la indústria nuclear desaparegui del territori.

Octubre 2008

| pàg. 20

Entrevista Joan Llambrich,

és des del 24 d’octubre el nou patró major de la Confraria de Pescadors de l’Ametlla de Mar. Per què creu que li han votat? Què pot aportar vostè com a patró major? Ja l’any passat em van venir uns companys a buscar. Primer vaig dir que no perquè hi havia una altra persona a dins i a mi no m’ha agradat mai anar en contra de ningú. Quan vaig saber que aquesta persona s’ho deixava, vaig canviar d’opinió. És una responsabilitat gran perquè, com hem dit abans, és de les èpoques més difícils que viu la pesca. Però aquí estic i miraré de fer-ho el millor possible. Volem aportar solucions. Ara ho veiem tot com una muntanya però és que la muntanya la tenim. D’altra banda, també he de dir que ja he ocupat algun càrrec de responsabilitat a la confraria. Vaig formar part del capítol en dues ocasions. Una amb l’Andreu Estrada i una altra amb el meu cosí, l’Antonio Brull. Em va agradar, encara que hi ha moments que et canses sobretot de sentir coses. Però bé, aquí estic de nou.

Recorda alguna època tan dolenta per a la pesca com l’actual?

Joan Llambrich.

Primer de tot, hem de felicitar-lo per aquest nomenament però, si m’ho permet, no ha sortit vostè elegit en el millor moment per a la pesca. És cert. Vivim una situació problemàtica pel que fa a que fa uns mesos, per exemple, als mariners de l’encerclament els hi costa trobar sardina i al tresmall i a l’arrossegament, s’ha estat pescant força però el preu del peix està molt baix, després està el tema del preu del gasoil... Tot això, evidentment, afecta a les economies de les famílies. Sobretot als mariners. No és un bon moment però deixarem passar el temps.

N’han hagut. Recordo, entre d’altres, que als anys 1978 i 1979 va haver una baixada molt forta de peix a l’arrossegament. El que passa és que el preu del peix llavors, si comparem amb el cost de la vida d’avui dia, era més alt. Amb el nivell de vida que tenim en l’actualitat, el preu real del peix no ens el paguen.

Creu que aquesta situació és recuperable o la pesca ja no serà mai el que era? Crec que ens recuperarem. La situació canviarà a millor. Estic segur. Sóc optimista. Va a èpoques. Tornant als anys 78 i 79, els pescadors fins i tot volien marxar del poble per pescar a

altres indrets, com a Sant Antonio, perquè aquí les barques estaven parades. Al final, no val caldre marxar i vam poder tirar endavant.

Però els mariners que, per exemple, van a la llum, les seves famílies ho passen realment malament. No és fàcil. Porten ara quasi tres mesos que no troben peix.

I no us trobeu amb mariners que volen plegar davant d’això? És el que hi ha. Ara, en situació generalitzada de crisi, on troba un mariner un lloc de treball en terra? Ara a la mar, un mariner pràcticament no guanya res però aprofita el matí per fer alguna cosa en terra i, més o menys, surt endavant.

Vostè és un pescador que ja està jubilat i que pertany a una família de pescadors de generacions i al que els seus fills ja han pres el relleu. Com ha estat l’evolució del sector des de llavors? Primer, vaig estar amb el meu pare a l’encerclament i després ja em vaig embarcar a l’arrossegament amb el tio Ramon del Francès, que em va ensenyar aquest art a mi i als meus germans. Per trobar el peix, per exemple, em va ensenyar el que eren les muntanyes, després va arribar el radar i ara tots portem GPS. Però malgrat la tècnica, encara hi ha qui mira les muntanyes, sobretot entre els pescadors més grans. De fet, jo també vaig ensenyar-li a mon fill, però lògicament ell va amb el GPS. Igual passa amb els aparells que s’han posat a les xarxes, que poden esbrinar les alçades i les obertures que tenen. Això és un punt bo. Abans tot havia d’anar a la vista del que tu veiés, pels

Octubre 2008

cables que diem. Pensa que jo vaig embarcar-me per primer cop a la mar a l’any 1964 i des de llavors fins ara tot ha canviat molt.

I aquests canvis tecnològics possibiliten que es trobi més peix o es pescava més abans? O va, simplement, per temporades? Podem dir que abans hi havia més peix que ara. El que passa és que llavors les barques no eren tan grans i n’hi havia menys, tot i que hi va haver una època en que, excepcionalment, va haver més barques que no pas ara però pel que respecta a l’evolució de la pesca, tot ha anat a millor. La gent ha après amb els nous aparells. Podem dir que hi ha menys peix, encara que segueix havent-hi, però hi ha més possibilitats de trobar-ne i d’arribar abans gràcies als avenços tecnològics.

Què pensa que moltes famílies hagin de deixar la pesca perquè ja no els serveix com a mitjà de vida o perquè ja no hi ha qui els prengui el relleu? No és ben bé cert. Hi ha mariners que segueixen a la mar, aguanten malgrat tot, guanyant menys perquè han nascut a la mar i sempre els crida. Jo, en aquests moments no m’ho plantejo perquè estic jubilat, però si em digues-

pàg. 21

sin de triar, em quedaria amb la mar. Evidentment, s’han donat casos de situacions econòmiques inviables en les que els mariners han hagut de deixar la mar per buscar-se la vida en terra. Però els que ara queden, on van? La cosa està malament per a tothom. I, paradoxalment, hi ha barques que no cobreixin el número necessari d’homes per poder sortir i han de recórrer a la immigració. De fet, podem veure mariners subsaharians i sud-americans a les nostres barques. També es dóna el cas d’armadors que es deixen la mar perquè ningú no els pren el relleu, no tenen un fill o un gendre que es posi en el seu lloc i han hagut de demanar el desballestament de la barca. A més, veiem el que està passant amb el peix, per tenir una empresa que no et doni beneficis, doncs és millor deixar-s’ho. Però el desballestament és una cosa que dol molt.

dre del que traiem nosaltres de la mar encara que trobo que haurien de controlar el peix que ve de fora que ens afecta negativament. Però com a membres de la Comunitat Europea, és el que ens toca.

Hem estat parlant de la crisi a la pesca, però quines mesures es poden aplicar per sortir-nos-en?

Si marxen algunes barques, en concret a l’arrossegament, pot fer que entri menys peix i, per tant, fa que pugi el preu del que es troba. Això és el que va fer l’encerclament posant un límit a les caixes de peix i els hi va donar bons resultats. A més, el fet de desballestar la barca, suposa uns beneficis per a l’armador depenent de les tones que pesi la barca. També, crec que el mariner que es queda sense feina rep uns diners de la Comunitat Europea. És una manera que la administració té de premiar-los per deixar aquesta activitat perquè considera que hi ha massa embarcacions feinejant.

A la confraria hem pensat de treure un dia de feina però tampoc estem gaire convençuts que aquesta mesura tingui efecte. Pel que fa a les ajudes, sí, poden ser una solució conjuntural, de fet ens van donar unes ajudes després de les mobilitzacions per protestar per la pujada del gasoil, un tant per cent del petroli que gastaven durant l’any, però no arreglen el problema de forma definitiva perquè l’administració no les dóna sempre. No podem dependre d’això, hem de depen-

I pel que fa al preu del gasoil? Amb el tema del gasoil el que hem fet a la nostra confraria, que ja és fa a moltes, és demanar una tona a una empresa que ens ofereix el gasoil entre les 8 i 9 pessetes menys que el preu normal. Penseu que amb la despesa que fa, per exemple, el motor d’una barca d’arrossegament, que és molt potent, o amb les hores que han d’estar navegant les barques d’encerclament per trobar peix, es nota molt. És una cosa que fa que als mariners, i també a l’armador, els hi toqui una mica més.

I les barques que es desballestaran a l’Ametlla, com pot beneficiar la pesca?

Alguna altra mesura des de la confraria? De moment estem així, a veure què

passa. Esperant que les coses canviïn. Pel que fa a plegar algun dia de la setmana, la cosa seria que tota la província fes el mateix. Nosaltres podem acceptar parar, però sempre hi ha algú que diu que no perquè, amb raó, et diuen “és que a Tarragona, Cambrils o Sant Carles surten a la mar”. I el tema de la reducció horària ja fa temps que ho fem perquè pensem que arribant una mica abans podem mantenir alt el preu del peix perquè arribem els primers. Però això ja és una cosa de fa anys. No són pas 10 hores les que els pescadors de l’arrossegament passen a la mar.

Per què tira tant la mar? Molta gent no vol estar en terra perquè s’ha criat a la mar i és el que et dic, que la mar et crida. Les sensacions que et dóna la mar són molt fortes. Jo, per exemple, estic una setmana fora i quan arribo i veig la mar, respiro. És el primer que faig quan marxo: anar a veure la barca i la mar. I a la nit, sempre vaig a fer una passada a la barca. Com jo, penso que molts armadors de la meva edat fan el mateix.

T’avorreixes en terra? No, perquè m’ho he guanyat bé. A més, parlo amb els pescadors pel matí, parlo amb tothom, no només amb pescadors, al migdia vaig a l’escola a buscar els néts i a la tarda, quan entra el fill amb la barca, vaig a veure’l per saber com ha anat.

Moltes gràcies, Sr. Joan Llambrich. Li desitgem bona sort per aquests pròxims quatre anys de presidència a la confraria i que la pesca, per suposat, vagi a millor per a tots plegats.

Octubre 2008

| pàg. 22

Medi Ambient Comencen les obres per renovar el sistema de sanejament En breu s’iniciaran les tasques de construcció de dues noves estacions de bombament que tenen un termini d’execució d’uns 7 mesos i compten amb un pressupost superior al milió i mig d’euros.

Araceli Domínguez L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) comença en breu a l’Ametlla de Mar la construcció de dues noves estacions de bombament i la remodelació d’una de les ja existents. Alhora també farà construir nous trams de col·lectors, substituirà el col·lector de retorn de l’aigua tractada a la depuradora i implantarà un sistema de telecontrol que permetrà des de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) tenir informació de tot el sistema. Aquestes obres tenen un termini d’execució d’uns 7 mesos i comptaran amb un pressupost superior al milió i mig d’euros. Una obra molt necessària L’inici de l’obra és una bona notícia perquè en l’actualitat el sistema de sanejament de l’Ametlla de Mar no dóna a l’abast com a conseqüència del fort creixement demogràfic que experimenta el municipi. Aquesta saturació fa, per exemple, que s’escampin males olors per la platja de l’Alguer o la Plaça del Canó. De fet, l’ACA, a petició de l’ajuntament i el Consell Comarcal del Baix Ebre, ja havia encarregat a finals de l’any passat aquest projecte constructiu de millora dels col·lectors per tal de racionalitzar el sistema actual i optimitzar el seu funcionament i capacitat per tal de respondre a les necessitats reals de la població. Xavier Llambrich

Detall d’alguns elements de la xarxa de sanejament.

Bono, regidor de Medi Ambient, deia que “les obres descongestionaran tot el circuit d’aigües residuals del poble perquè ara tindrem dos vies de comunicació del poble fins a la depuradora perquè, en cas d’avaria, no falli tot el sistema com pot passar ara amb els col·lectors actuals connectats en línia”. Descàrrega dels col·lectors Aquesta actuació descarregarà els col·lectors principals del poble, mitjançant les noves estacions de bombament i el nou col·lector que

abocarà directament les aigües a LEDAR i augmentarà la capacitat dels existents. A més, aquest projecte vol donar garanties del funcionament de les estacions de bombament en cas de tall del subministrament elèctric, gràcies a la instal·lació de grups electrògens, i evitar les males olors amb equips de desodorització. Tanmateix, amb una de les noves estacions de bombament, situada a l’aparcament que hi ha al darrere del mercat, s’aconseguirà donar sortida a les aigües residuals de la nova zona esportiva.

Octubre 2008

pàg. 23

Una foca comuna visita La Cala abans de morir al Delta L’animal, una femella jove, va morir amb greus lesions una setmana després de ser vist a La Cala, quan veterinaris del CRAM el traslladaven des d’una platja del Delta a la seva seu, Premià de Mar, per recuperar-lo. Araceli Domínguez Divendres 12 de setembre, un veí del nostre poble va avisar al tècnic de Medi Ambient i voluntari del Centre de Recerca d’Animals Marins (CRAM), Xavier Solé, que havia albirat una foca a la punta del moll. Aquest mateix divendres un treballador de la piscifactoria, també

Exemplar de foca comuna.

Cronologia d’albiraments de foques a les nostres costes durant el segle XX

va veure un capet que sortia de l’aigua i que nedava molt ràpid però en cap moment va pensar que podia ser una foca, segons va explicar al tècnic durant aquell cap de setmana en que aquest va estar controlant, sense èxit, tota la costa per si la tornava a veure. De La Cala al Delta de l’Ebre Divendres següent, Solé va rebre una trucada del CRAM alertantlos que hi havia una foca dins de la Badia del Fangar. Un cop allí, el tècnic de Medi Ambient, juntament amb altres voluntaris del CRAM, se n’adonaren que l’animal semblava un vell marí, el segon en 50 anys que es veia a les nostres costes. Tres hores després, l’animal va tornar a l’aigua i li van perdre la pista. A l’endemà es va muntar una batuda per localitzar-lo i, finalment, van veure l’animal en molt mal estat a uns 100 metres de la platja on es va veure per primer cop. Llavors, els veterinaris del CRAM van decidir capturar-lo per intentar recuperarlo. Però, malauradament, l’animal, en realitat una foca comuna, morí mentre era traslladat a la seu del CRAM, a Premià de Mar. Xavier Solé, tècnic de Medi Ambient, ens parlava

d’aquesta visita inesperada. “La visita d’aquesta foca va ser tota una sorpresa, un fet curiós i rellevant que ens hauria de fer reflexionar sobre el perquè aquests animals emprenen trajectòries que els porten molt lluny del seu hàbitat natural a la recerca de nous territoris”. De fet, es desconeix com una femella que encara no havia arribat a l’edat adulta va aparèixer a les nostres aigües quan, normalment, viu a les aigües àrtiques i subàrtiques de l’Atlàntic i el Pacífic. Així doncs, l’aparició en el Mediterrani és completament inusual encara que, ocasionalment, pot entrar algun exemplar per l’estret de Gibraltar però, tot i això, és un fet molt insòlit. Del CRAM a la UAB Des de la seu del CRAM a Premià es trasllada el cadàver a les dependències de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) on li va ser realitzada la necròpsia per determinar el motiu de la seva mort. Aquest anàlisi va revelar que la foca era una femella jove d’una mica més d’un metre de longitud i 15 quilos de pes, greument malalta. Patia lesions en l’aparell digestiu i també en el respiratori.

Octubre 2008

pàg. 25

Cultura i espectacles L’Escola Nauticopesquera estrena el curs 2008-09 amb nou director

Carlos Soler, que fins ara era professor a l’IES Els Alfacs, troba a faltar una relació més propera entre l’escola i la nostra vila.

Araceli Domínguez L’Escola Nàuticopesquera va estrenar nou director a mitjans de juny, Carlos Soler, que es mostra molt il· lusionat amb aquesta nova etapa però que li agradaria veure com l’escola està més integrada dintre de la població. “Ara que ja porto tres mesos aquí, pel que fa al futur possible hi ha una sèrie de temes que trobo que haurien de millorar a l’escola. Una d’elles és propiciar un cert arrelament a la població. He observat que, per les raons que siguin, hi ha una certa distància entre l’escola i la població que volem que no hi sigui”. Soler també desitja que tots els canvi previstos en l’organització i per al curs vinent es puguin fer de forma tranquil·la i d’acord amb la normativa. Soler va néixer a Carcaixen, València, però fa 30 anys que viu a les Terres de l’Ebre. Abans d’acceptar el seu nou càrrec, era professor de l’IES Els Alfacs, a La Ràpita. Més de 300 alumnes L’escola, com la resta de centres educatius de la població, va començar el curs 2008-2009 el passat 15 de setembre per als alumnes de grau mitjà que fan els cicles de busseig, pesca i màquines. A la setmana següent, dilluns 22 de setembre, s’incorporaven

Façana principal de l’Escola Nauticopesquera.

també els nois i noies que cursen els cicles de grau superior, navegaciópesca i màquines, la qual cosa fa que a les aules de l’escola ja hi hagi més de 300 alumnes, xifra que l’any que ve pot augmentar perquè tothom haurà de fer les classes de manera presencial durant els dos cursos que duran els cinc cicles formatius que s’imparteixen, excepte el de busseig,

un cicle de grau mitjà que només es fa en un curs. A banda, també es fa l’ensenyament i les pràctiques del cicle formatiu de l’IES Mare de Déu de La Candelera sobre manteniment de vaixells. Malgrat tot, durant aquest segon curs, els alumnes estaran fent classe de teoria només durant un trimestre perquè han de fer pràctiques en les empreses que se’ls assigni.

Octubre 2008

| pàg. 26

Cultura i espectacles Una dècada de lluita antinuclear El llibre La primera dècada de lluita antinuclear a Catalunya (1970-1980) fa repàs a uns anys en què les centrals es van imposar degut a interessos financers i militars davant la passivitat de la societat civil a excepció d’uns pocs casos heroics com el dels pescadors de l’Ametlla de Mar.

Araceli Domínguez Divendres 3 d’octubre va tenir lloc a la sala de la societat la presentació del llibre La primera dècada de lluita antinuclear a Catalunya (19701980) del periodista Xavier Garcia. El llibre, que recull tota l’efervescència antinuclear d’aquells anys, avui, està de molta actualitat perquè, desgraciadament, els incidents a les centrals d’Ascó i Vandellòs estan a l’ordre del dia, a banda de la possibilitat que s’instal·li un cementiri de residus atòmics a la mateixa zona. Xavier Garcia deia al respecte que “no he buscat aquesta casualitat. S’han produït així els fets. He volgut reflectir els 10 primers anys de la lluita nuclear a Catalunya i ha coincidit la publicació del llibre amb els primers grans ensurts radioactius a la comarca. No és un llibre oportunista sinó que contínuament és oportú”. Homenatge a la memòria El llibre ret homenatge a la memòria i a totes les persones que van lluitar contra aquestes infraestructures perquè, entenien, que res de bo podia aportar-los, més aviat al contrari, pel que fa a la seva salut i al seu mitjà de subsistència. En l’època, a les acaballes del franquisme, el règim estava molt interessat en les nuclears

Un moment de la presentació del llibre.

perquè, és sabut, pretenia fabricar la bomba atòmica. Com també ho estaven l’oligarquia de les elèctriques i la banca que sabien que la producció d’aquesta energia, com així ha estat, els hi donaria beneficis a dojo. Oposició pacífica i combativa Però no comptaven amb l’oposició de persones senzilles com, per exemple, els pescadors de l’Ametlla de Mar, que amb molt de seny i tots units en una mateixa consciència col· lectiva que avui es troba a faltar, van protagonitzar una oposició pacífica i combativa que va aconseguir que les dos centrals projectades a La Cala no veiessin la llum. Malgrat tot, com explica el llibre, la lluita no es va reduir només a la zona del Baix Ebre, la Ribera o el Baix Camp, on s’havia projectat un triangle nuclear que en només 20 km tindria una potència superior a 6.000 watts, sinó que es va estendre per tot el país perquè,

com sabem, aquest tipus de tecnologia té unes dimensions molt més àmplies que no es redueixen al lloc on es produeix l’energia. Anys de turbulència En el llibre, es fa repàs a uns anys de turbulència econòmica i política on, mentre l’oposició democràtica a la dictadura es reconstitueix, la lluita antinuclear queda en un segon pla. Fins i tot, aquells polítics progressistes que eren defensors de la causa van transigir davant aquesta herència franquista, deixant que els grans interessos financers fessin la seva. Així, el 70% de la població catalana va quedar anestesiada davant un problema que no semblava que anava amb ells sinó que era un qüestió que, equivocadament, com ara, es pensa que només afecta a les perifèries agràries, el que els polítics de la democràcia anomenen ‘residus electorals’.

Octubre 2008

pàg. 27

Curs d’expressió corporal i vocalització Araceli Domínguez El passat 4 d’octubre va finalitzar el curs d’expressió corporal i vocalització que des del 30 d’agost impartia l’actriu professional Tilda Espluga que, a banda de donar aquest tipus de cursos, treballa en sèries de televisió i com a model per a fotògrafs i pintors i que estava destinat als actors del grup escènic de la Societat Cultural Esportiva i Recreativa (SCER). El curs va ser subvencionat per la SCER i les regidories de Cultura i Formació del consistori calero.

Els alumnes durant una de les classes del curs.

Aprofundir en les tècniques Així, els actors del grup escènic que hi assistiren van poder profunditzar en les tècniques necessàries per millorar la seva posada en escena

davant del públic com ara exercicis per desinhibir-se i per improvisar i millorar la seva veu alhora que s’ho passaven d’allò més bé. 13 representacions Recordem que l’última obra del grup escènic, Nit de noces, ha estat posada en escena 13 cops des de la seva estrena a les passades festes de La Candelera amb un gran èxit de públic en cadascuna de les seves representacions a llocs tan diferents com La Cala, Roquetes, Santa Bàrbara, Jesús, Vandellòs, Ginestar El Morell, Sant Jaume d’Enveja, Ulldecona i Pineda de Mar. En aquest últim indret, van actuar com a convidats a la Mostra de Teatre Amateur que cada any té lloc a la població.

Contacontes i Danses d’arreu del món La biblioteca Dr. Frias va organitzar per a les nenes i els nens del poble un contacontes que els va oferir el narrador Xavi Demeló, acompanyat de la ballarina Sílvia. Demeló va explicar tres històries de diferents zones geogràfiques (Japó, Magreb i Brasil) i, amb l’excusa d’un plat de sopa que sortia als tres contes, feia la seva narració amb un fil conductor molt semblant: una crida als valors humans fonamentals que

de vegades oblidem en l’anomenat món desenvolupat: l’amor, l’amistat, la bondat i la compassió. En finalitzar cada conte, la ballarina posava el toc original i exòtic amb una dansa, en aquest cas, una dansa japonesa, la dansa del ventre i una samba. Els nens i nenes que hi assistiren van gaudir molt amb les explicacions de Demeló i es van sorprendre, i els més menuts es van espantar, amb el vestuari i els moviments de la ballarina.

La ballarina Sílvia caracteritzada per a la dansa japonesa.

Octubre 2008

| pàg. 28

Turisme Finalitza la 1a fase de rehabilitació de les fortificacions de la Guerra Civil mació històrica sobre la construcció i funcionament de les fortificacions.

Plafó explicatiu a l’entrada de la fortificació.

Les tasques de condicionament han tingut una durada de tres mesos i han comptat amb un pressupost de 40.000 euros, finançat pel Pla de Dinamització Turística de les Terres de l’Ebre i per l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar.

Araceli Domínguez A finals de setembre van finalitzar les obres de rehabilitació del búnquer d’artilleria de la Guerra Civil, anomenat popularment com Les Fortificacions, situat entre l’Estany i Port Olivet. Les obres d’aquesta primera fase han consistit en la neteja tant de l’exterior com de l’interior de les instal·lacions, condicionament dels sistemes de canalització de les aigües de pluja, tancament dels sis accessos amb portes metal· litzades per tal d’evitar accidents i accions de vandalisme i col·locació de la senyalització exterior amb infor-

Pressupostos per fases El cost d’aquesta primera fase, que puja a 40.000 €, ha estat finançat en un 55% pel Pla de Dinamització Turística de les Terres de l’Ebre i en un 45% per l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar. El mateix finançament s’aplicarà a la segona fase, ja aprovada amb un pressupost de 130.000 €, i que permetrà portar l’electricitat al complex per il·luminar el seu interior, restaurar el sostre d’algunes parts afectades pel pas del temps i fer tasques de museïtzació del seu interior. Quan aquestes actuacions estiguin finalitzades, el Patronat de Turisme organitzarà visites guiades que complementaran les que ja s’organitzen cada estiu pels carrers de la vila. Tècnics qualificats Als treballs intervenen un historiador, un arqueòleg, un equip de topografia, un fotògraf i un restaurador entre d’altres tècnics i treballadors. Els treballs van començar amb una feina prèvia de documentació històrica i una anàlisi arqueològica del patrimoni de la Guerra Civil de l’Ametlla de Mar i de les poblacions veïnes. També ha hagut una documentació gràfica després de fer treballs d’ai-

Molt satisfets els guanyadors del sorteig d’un cap de setmana a Andorra Fruit de la col·laboració entre el Patronat Municipal de Turisme de la nostra població i El Periòdic d’Andorra, un dels 6 guanyadors del concurs de la Diada de l’Arrossejat d’enguany va poder gaudir d’un cap de setmana per a dues persones amb totes les despeses pagades a Andorra. L’Afortunat, Pere Brull Gil i la seva Sra. van poder gaudir del premi que incloïa una entrada al complex de

salut Caldea i un sopar romàntic en un restaurant del Principat guardonat amb una estrella Michelín. Des del Patronat de Turisme agraïm la col·laboració i l’excel·lent tracte que Adrià Ledo, Director del Departament de Publicitat d’El Periòdic d’Andorra va tractar tant als premiats, com als amics i familiars que els van acompanyar. Els guanyadors molt contents es fan la foto de rigor.

xecament topogràfic i documentació planimètrica de l’estat actual de totes les construccions. A la vegada també es realitzarà un reportatge fotogràfic. Projecte amb èmfasi Dami Llaó, gerent tècnic del Patronat Municipal de Turisme explicava que “l’adequació i rehabilitació del búnquer de l’Ametlla de Mar, més conegut com les fortificacions situades al Sud del Port de l’Estany és un del projectes en el que Turisme està posant més èmfasi perquè ens permetrà posar a disposició dels nostres visitants i del mateix poble un lloc amb un gran valor sentimental, a més d’històric i arqueològic. Segons els experts està molt ben conservat i esperem que, un cop preparat, sigui un molt bon actiu turístic de cara a l’any vinent”. Protecció republicana Recordem que aquesta bateria antiaèria s’emmarca dins de la fortificació de la costa catalana en els anys 1937-1938 per part de la República Espanyola, davant els bombardejos dels vaixells feixistes i el temor d’un desembarcament militar. En concret, aquest búnquer va ser construït al 1938 pel Ministeri de Defensa de Costes del govern republicà.

Octubre 2008

pàg. 29

Augmenten un 30% els participants a les passejades històriques pels carrers de La Cala Patronat Municipal de Turisme En la seva cinquena. temporada, 345 persones han realitzat les passejades històriques pels carrers de l’Ametlla de Mar, el que suposa un 30% d’augment respecte a l’any passat. Un dels motius que ha causat aquest increment és l’obertura de l’Oficina de Turisme a l’Hotel Ametlla Mar, fet que ha permès informar directament als clients d’aquests establiment turístic de les activitats que es porten a ter-

me a la nostra vila. La gran majoria dels participants a les passejades, un 54%, procedeixen de la demarcació de Barcelona, un 17% de Lleida, un 10% de la resta de l’Estat espanyol i un 12% d’altres països d’Europa. Un 39% s’han assabentat de les passejades a través de la pàgina web del Patronat de Turisme, un 31% per la informació donada a les Oficines de Turisme i el 35% restant a través d’altres vies

de difusió com: cartells, pancartes, opuscles i premsa. Coneixement més profund Les visites guiades pels carrers de l’Ametlla permeten conèixer la història, la cultura, les tradicions i les llegendes de la nostra vila. La ruta, que recorre els llocs més emblemàtics de La Cala, compta amb nou parades des d’on s’explica als

participants temes com la fundació de la vila per part de pescadors que van pujar des del Grau de València i la seva relació estreta amb el Castell de Sant Jordi d’Alfama, les tradicions religioses de la nostra població, les llegendes dels bandolers que habitaven aquelles contrades durant el segle XVIII i els naufragis de vaixells davant la costa de l’Ametlla de Mar durant la I Guerra Mundial que encara estan enfonsats.

Press Trip de periodistes alemanys a La Cala El passat 15 de setembre nou periodistes alemanys especialitzats en senderisme es van desplaçar a la nostra població per conèixer in situ el GR-92 que transcorre pels camins de ronda de la nostra costa, i així poder transmetre a través dels seus articles la bellesa dels paratges pels que transcorre aquest sender. Alemanya és un dels països europeus amb més interès pel medi ambient i la natura, i amb una forta tradició en fer esports i activitats a l’aire lliure com el senderisme. Aquesta modalitat de promoció turística anomenada Press-Trip (viatges de premsa), permet els periodistes parlar dels llocs que han visitat en directe en els seus respectius mitjans de comunicació. Un grup de turistes escolten les explicacions dels guies.

Convocat el 9è Concurs de Fotografia Paisatgística de les Terres de l’Ebre Les tasques de condicionament han tingut una durada de tres mesos i han comptat amb un pressupost de 40.000 euros, finançat pel Pla de Dinamització Turística de les Terres de l’Ebre i per l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar.

Patronat Municipal de Turisme Els Patronats de Turisme de l’Ametlla de Mar i de Deltebre han publicat les bases de la 9a. edició del Concurs de Fotografia Paisatgística de les Terres de l’Ebre, al qual poden participar qualsevol persona, afeccionada o professional del món de la fotografia. Concurs consolidat Aquest concurs, que s’ha anat consolidant com un dels més importants de les seves característiques a les nostres comarques, tant per la quantitat com per la qualitat de les fotografies presentades, repartirà més de 2.500 € en premis en les diferents categories: fotografies realitzades a Deltebre, a l’Ametlla de Mar, i dos premis especials, un a la millor foto-

grafia realitzada a qualsevol indret de les quatre comarques de les Terres de l’Ebre, i un altre a la millor fotografia realitzada en blanc i negre. També s’atorgaran dos premis a les millors fotografies fetes pels participants censats a cadascun dels dos municipis organitzadors del concurs.

cipis organitzadors, lloc on s’hauran de presentar els treballs abans del 16 de gener de 2009 (Oficina de Turisme de Deltebre Tel.:977 489309- Oficina de Turisme de l’Ametlla de Mar Tel.: 977 456477), o a les seves respectives pàgines web: www.deltebre.org i www.ametlllademar.org.

Descobriment de l’entorn El concurs intenta fer descobrir, mitjançant el món de la fotografia, racons i indrets de la rica i variada geografia de les nostres terres. Les bases es poden sol· licitar a les oficines de turisme dels dos muni-

Fotografia guanyadora l’any passat.

Octubre 2008

| pàg. 30

Ajuntament El ple de l’ajuntament aprova la gestió de La Cala Gestió en relació a diferents projectes imminents

Durant el ple es van viure moments de tensió degut a l’acusació que van fer els socialistes sobre un augment arbitrari en la taxa d’obres, a la que el govern municipal va respondre que ho demostrin on hi toqui.

Imatge del ple.

Araceli Domínguez Dimecres 1 d’octubre, el ple de l’ajuntament de L’Ametlla de Mar es va reunir en sessió extraordinària per tractar diferents punts en l’ordre del dia. Entre ells destaca l’encàrrec de gestió a l’empresa pública La Cala Gestió en relació a l’execució de diferents obres, com ara l’adequació de l’antiga N-340 o els carrers Benidorm, Labadie i Galetet per un import de més de dos milions d’euros. Aquest punt es va aprovar amb els vots a favor de CIU i PP, l’abstenció del PSC i el vot en contra d’ERC. Acusacions greus Per al portaveu del PP, Ricardo Llaó, aquest punt va ser purament de tràmit. En canvi, un cop arribats al punt de l’aprovació inicial de la modificació d’algunes ordenances fiscals, va considerar molt greus les acusacions que els socialistes fan sobre que el govern municipal estava augmentant les llicències en les taxes d’obra en un 20% de forma arbitrària i demanà al govern que doni una explicació convincent. “Volem que es convenci que no s’ha comès cap irregularitat i que, a més, al marge que aquesta aplicació dels percentatges sigui o no correcta, quedi clar que no s’ha produït cap arbitrarietat”. Denúncia pública Llaó feia referència que els socialistes caleros van denunciar de manera pública durant aquest ple que, segons les seves informacions, amb aquest augment en les taxes s’havien produït uns ingressos no reglats de 600.000 euros. “Aquesta actuació

se salta tota la normativa. I, a més, aquesta pujada no ha estat igual per a tothom. S’ha cobrat aprofitant el desconeixement de la gent en la matèria i, als que han anat més vius, se’ls ha tornat”. Manca d’informació El PSC, mitjançant el seu portaveu, Antonio Espuny, a més, va lamentar que se’ls hi negui informació sobre els esdeveniments que, últimament, han passat a la policia, quan se sap que no tot està bé com ho demostra, afegí “el fet que el jutge instructor, el secretari de l’ajuntament i el cap de policia hagin hagut de portar algunes temes a fiscalia”. Espuny digué sobre aquest assumpte que, precisament, la persona que va denunciar les irregularitats a la policia està essent víctima, puntualitzà, “de mobbing”. Pujada a la llar Per la seva banda, ERC, al respecte de la modificació d’algunes taxes municipals, va votar en contra de la pujada dels impostos, juntament amb el PSC, perquè, van coincidir, que prou crítica és la situació de les famílies amb la crisi. En concret, Jordi Gaseni, portaveu republicà, es va referir a la pujada de la quota de la Llar d’Infants. “Aquest augment de 60 euros anuals a la quota de la llar està fora de lloc. Encara que no és una pujada desorbitada, pensem que s’havia de mantenir el preu, i més ara, en situació de recessió, seria bo tenir aquest gest cap a la gent, sobretot tenint en compte que el govern s’omple la boca dient que

ja pren altres mesures per pal·liar la crisi”. Proves palpables Antoni Montagut, portaveu del govern, pel que fa a les acusacions socialistes, els va convidar a que, si tenen proves sobre el que diuen, que ho denuncien i, si no, que canviïn de tàctica. “Han de portar documentació explícita sobre el que diuen en les seves acusacions i, si ho estimen convenient, dur-les allí on calgui. Estan fent acusacions directes a l’alcalde. Per això, els convidem a denunciar on calgui aquestes presumptes irregularitats. I, si no, que no facin aquestes afirmacions que podrien qualificar-se de calúmnies”. Montagut, a més, va considerar suficients les explicacions que el regidor d’Urbanisme, Joan Pere Gómez Comes, va donar sobre aquest assumpte. Augment de la vida El portaveu, d’altra banda, justificava la pujada dels impostos en l’augment de l’IPC i comparava el preu de la taxa d’escombraries o la de la guarderia amb altres poblacions semblants a l’Ametlla on aquestes quotes són molts més elevades. Tanmateix, en aquests dos casos, va explicar que si no es pugessin les tarifes, arribaria un moment en què el servei podria perdre qualitat o s’hauria de pujar de cop tot el que no s’ha fet en base a l’IPC anual. A més, va apuntar que amb la quota mensual no es cobreix el servei que es dóna, en concret, a la guarderia, que té un dèficit de 300.000 euros.

El govern calero anuncia la congelació dels sous del govern A més d’aquesta decisió, l’equip de govern també ha anunciat un paquet de mesures anticrisi.

L’alcalde de l’Ametlla de Mar, Andreu Martí, ha anunciat que degut a la crisi econòmica actual portaran a aprovació al proper ple la congelació dels sous dels membres del govern (els 7 regidors de CiU més els dos càrrecs de confiança), així com també la quantitat que perceben els grups polítics de l’oposició. Tal com afirma l’alcalde Andreu Martí, “malauradament moltes famílies

s’hauran d’ estrènyer el cinturó i fins i tot n’hi haurà que passaran per moments molts difícils. Per això a l’Ajuntament hem de ser els primers en donar exemple i estar preparats pel pitjor. La primera mesura que presentem és la congelació dels nostres sous, i ben aviat presentarem un pla de xoc amb l’objectiu de reduir notablement les despeses corrents.” El govern

municipal, però, ha afegit que baix cap concepte reduirà la inversió, tot al contrari, a projectes tan importants com la piscina, aparcament soterrat, centre cívic o el centre d’interpretació de la pesca i ha avançat que hi sumarà actuacions que no tenia previstes inicialment, amb l’objectiu de dinamitzar l’economia local i minimitzar els efectes de la crisi en la mesura del possible.

Octubre 2008

| pàg. 31

Política

El PP vol vigilar el rigor de La Cala Gestió des de dintre Els populars no prendran cap mesura sobre el 20% de les llicències d’obra fins tenir tota la informació tècnica.

Francesc Callau El Partit Popular a l’Ametlla de Mar ha defensat la creació per part de l’equip de govern de l’Empresa Pública Empresarial (EPE) que, batejada amb el nom de La Cala Gestió, ha de ser l’òrgan impulsor de les diferents polítiques i actuacions urbanístiques que es desenvolupin al municipi. Segons Ricardo Llaó, regidor i portaveu del PP, el seu grup ja havia demanat fa dos anys la creació d’una entitat similar i creu que, tot i la positiva reacció de CiU que l’ha acabat creant, aquests dos anys perduts han fet que la seva creació coincidís amb l’actual període de recessió, amb la qual cosa, tot i no deixar de ser un

instrument positiu, pot reduir-ne els seus beneficis cap a la societat calera. Amb tot, Ricardo Llaó va manifestar que tot i no compartir alguns dels articles dels seus estatuts i a diferència d’ERC que ha decidit no participar en el Consell d’Administració de l’EPE, i essent menys bel·ligerants Ricardo Llaó, portaveu del PP. que el PSC, el PP vol vigilar des de dintre de l’ens els moviments de que ho hem de dir. Llavors estaríem l’equip de govern. Per a Ricardo Llaó, obligats a posar-ho en coneixement “tots els grups hem coincidit a dir dels estaments judicials oportuns ”. que podria ser un bon instrument si la direcció és la correcta. Els altres Consulta positiva grups han preferit votar en contra Ricardo Llaó també va considerar ja que no se’n fien de la direcció molt positiva la decisió de l’equip que hi ha al capdavant. Nosaltres de govern d’organitzar una consulta també vam criticar els estatuts i el popular per escollir el projecte tècnic seu sentit excessivament tutelat pel del futur centre cívic i aparcament president, que és l’alcalde, però no soterrat. Els populars ho troben bé, volem prejutjar i esperem que l’ús sempre que no sigui una nova operaque se’n faci sigui el correcte i de- ció mediàtica sense efectes pràctics nunciarem si veiem coses mal fetes. ni immediats, com ha passat amb d’altres projectes anunciats i encara Però des de dins”. no consolidats ni engegats com la piscina coberta o la residència per Més temes Pel que fa a la possibilitat que l’equip a la gent gran. Ricardo Llaó, “tot el de govern hagi cobrat durant els que sigui fer participar a la població darrers anys un 20% més del que és positiu però també ens agradaria contempla la legalitat en la taxa de que ens diguessin quan començales llicències d’obra i sobretot, de la ran les obres, ja que pel que fa al seva aplicació i retirada de manera pàrquing es va parlar del setembre. arbitrària, el PP prefereix esperar les Que no passi com amb la residènexplicacions dels serveis tècnics mu- cia per a la gent gran que després nicipals. Segons Ricardo Llaó, cal es- d’anunciar-la diverses vegades, enperar a la reunió dels portaveus dels cara no ha començat”. diferents partits politics amb els tèc- El que sí va criticar el PP és la manca nics de l’Ajuntament per fer-ne una d’una política econòmica clara per valoració abans d’emprendre cap part de CiU, que pel que fa a l’execumesura. Segons Ricardo Llaó “una ció d’algunes inversions, i es va refecosa és que s’hagi actuat incorrec- rir a la piscina, donat que segons els tament produint-se un defecte de populars, l’equip de govern va anunforma i hagi lloc a les al·legacions i ciar primer que ja tenia els diners per a retornar alguns diners. Si és així no construir-la a través de la signatura hi ha més tema que la crítica políti- d’alguns convenis urbanístics, desca per incompetència però una altra prés va dir que el millor era demanar possibilitat seria que hi hagués una un crèdit i ara assumeix que s’ha de arbitrarietat i que fos constitutiva de fer mitjançant la concessió de la seva delicte, que no som nosaltres els explotació a una empresa privada.

Octubre 2008

| pàg. 32

Política

PSC

El PSC creu que La Cala Gestió és una eina al servei de l’alcalde Els socialistes acusen l’equip de govern de cobrar il·legalment un 20% més en la taxa de llicència d’obres i volen que es retornin els diners.

Antonio Espuny i Maria Marsal, portaveu i regidor i regidora del PSC respectivament.

Francesc Callau El PSC a l’Ametlla de Mar ha criticat l’entitat publica empresarial La Cala Gestió, no tant per la seva utilitat, però sí en quan al fet que sigui, segons el PSC, una eina que permeti a l’alcalde adjudicar obres de fins a 1 milió d’euros de manera directa i amb poder absolut per decidir i a la vegada evitar el debat públic sobre temes i projectes importants. Segons Antonio Espuny, portaveu del PSC “els imports d’aquestes obres si no hagués estat La Cala Gestió s’haguessin hagut de treure a concurs i s’haguessin hagut de posar a informació pública. Ara, no cal i com que el senyor alcalde té capacitat de contractació de fins a un milio d’euros, es farà tot el que li semblarà. La Cala Gestió és una eina de doble full, ja que nosaltres vam presentar unes propostes perquè és pogués gestionar millor i fos una bona eina però van ser rebutjades. Els estatuts do-

nen el poder absolut a l’alcalde, fins i tot el de control i fiscalització dels comptes i per tant les conseqüències no poden ser bones”. Primer símptoma Segons els socialistes el primer símptoma que les coses es fan malament, és que l’adjudicació de les cases de protecció oficial del Carrer Goya ja s’han fet, quan precisament el govern municipal va anunciar-los que els avisaria abans, o que es van adjudicar sense concurs les obres de millora dels carrers Benidorm, Labadie i Plaça de la Senyera. El PSC tampoc està d’acord amb la consulta popular que l’equip de govern va fer recentment amb l’objectiu que la població escollís el projecte de centre cívic i aparcament soterrani que cregués més adient, ja que en el seu moment ja es van mostrar desfavorables a l’enderroc de les Escoles Velles perquè consideren que en quan als projectes no es diu tota la veritat. Segons Maria Marsal, regidora del PSC a l’Ametlla de Mar, “segons el govern, abans de l’aprovació del POUM es van fer centenars de reunions amb els sectors afectats, però no van dir res sobre que un 40% del centre cívic va destinat a ús privat, com pot ser un restaurant

o un supermercat. Ara han fet una consulta popular, quan el més normal hagués estat que l’haguessin fet abans i preguntar al poble si volien la demolició de l’edifici. Par a nosaltres ha estat una pantomima”. El PSC va tornar a ser molt dur amb el que considera una il·legalitat de l’equip de govern, a quí com en la darrera sessió plenària, va acusar de cobrar il·legalment un 20% més en la taxa de les llicències urbanístiques i, alhora, de retirar aquesta taxa de manera arbitrària per ordre de l’alcalde. Els socialistes han demanat el retorn de tots els diners cobrats al seu parer, de manera il·legal. Segons Antonio Espuny, “nosaltres hem demanat que s’inclogui un punt en el pròxim ple on es revisin totes les llicències i es retornin els diners als afectats. Això es una república bananera on l’alcalde fa i desfà, se salta la normativa i les lleis, les regulacions i tot el que li ve de gust”. Els socialistes caleros van qüestionar la fórmula utilitzada pel govern a l’hora de construir la piscina coberta. Segons el PSC, la piscina ja estaria pagada i acabada amb els 6 milions d’euros corresponents al cànon per a la concessió de l’aigua i ara, l’haurem de pagar els caleros durant els pròxims 50 anys.

Els convergents caleros reforcen la seva estructura local i guanyen pes a les Terres de l’Ebre El 17 de setembre es van celebrar les votacions post Congrés per a l’elecció dels diferents Comitès locals de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i també per a la constitució de la nova Executiva Comarcal i del nou Consell Nacional. Així doncs, Andreu Martí va sortir reelegit per quart cop consecutiu com a president local del comitè convergent, conjuntament amb Joan Pere Gómez com a secretari d’Organització. La resta del Comitè Local va quedar composat per les següents persones:

• Secretaria de política municipal: Jordi Cervera • Tresoreria: Ma Carme Martí • Secretaria de militància i participació: Carme Vendrell • Secretaria per a la formació: Xavier Llambrich Bono • Secretaria d’imatge i comunicació: Rubén Lallana • Secretaria per a la gent gran: Teresa Borràs • Secretaria per a l’esport i Joventut: Damià Suárez • Secretaria per a les urbanitzacions: Pasqual Escamilla

Pel que fa a la resta d’òrgans i membres que es van elegir durant l’acte, cal destacar l’elecció de Joan Pere Gómez com a vicepresident de l’executiva comarcal que presidirà Meritxell Roigé, regidora de l’Ajuntament de Tortosa, i de Rubén Lallana, gerent del Consell Comarcal del Baix Ebre, com a membre del mateix òrgan. Andreu Martí formarà part també del Consell Nacional del partit, màxim òrgan de representació convergent a nivell nacional. Segons Ferran Bel, que deixa la presidència de l’executiva comarcal

per passar a formar part del reduït grup de membres de l’executiva nacional del partit: “Andreu i jo hem cregut que Joan Pere pot fer una tasca molt important, conjuntament amb la Meritxell, al capdavant de l’executiva comarcal del partit. Així mateix, també vull destacar la progressió de Rubén Lallana i per damunt de tot constatar la feina feta per l’Andreu durant molts anys, havent portat l’Ametlla a esdevenir una peça clau del partit a les Terres de l’Ebre”.

Octubre 2008

| pàg. 33

Política Un informe jurídic demostra que el govern calero aplica correctament la taxa d’obres Aquest informe fet pels tècnics municipals demostra que l´ augment de fins a un 20% dels pressupostos de referència en el càlcul de les llicències urbanístiques està emparat per les ordenances fiscals municipals i no s’ha fet de forma arbitrària ni il·legal com denunciaven els socialistes. Araceli Domínguez Dijous 16 d’octubre va tenir lloc una reunió dels portaveus dels partits polítics amb representació al consistori de l’Ametlla de Mar en la que els serveis tècnics van presentar un informe jurídic, demanat per l’alcalde Andreu Martí, en relació a l’aplicació de la liquidació de l’Impost de Construccions i Obres i de la taxa per a les llicències urbanístiques i la possibilitat legal d’augmentar fins a un 20 % els pressupostos d’execució material aportats pels particulars a l’ajuntament fins a un 20%. 15 dies desprès L’informe jurídic es va presentar quinze dies després que el portaveu socialista, Antoni Espuny, denunciés públicament que el govern municipal, per ordre expressa de l’alcalde,

D’esquerra a dreta, Joan Pere Gómez Comes, Meritxell Roigé, Rubén Lallana i Andreu Martí.

Antoni Montagut, Andreu Martí i Joan Pere Gómez Comes defensant l’actuació correcta del govern municipal en conferència de premsa.

estava augmentant les llicències en les taxes d’obra en un 20% de forma arbitrària i il·legal. A més, afegia Espuny, l’import d’aquest 20% havia estat retornat en els casos en que s’havia recorregut la seva aplicació. Segons ell, d’aquesta manera, l’ajuntament havia aconseguit uns ingressos no reglats de 600.000 euros. Ara, aquest informe demostra que s’ha actuat conforme a la legalitat perquè és possible augmentar fins a un 20 % aquest tipus de pressupostos. De fet, l’increment està emparat legalment en base al que preveuen les ordenances fiscals municipals 13 i 13 bis. Segons l’alcalde Andreu Martí “primer va ser Tres Cales, després va venir el POUM, tot seguit que l’ajuntament es trobava en situació de caos econòmic i ara que apliquem un 20% de més a la taxa d’obres de manera il·legal i arbitrària. Ha quedat absolutament demostrat, una vegada més, que tot el que diu el Sr. Espuny són mentides. Una darrere de l’altra. I nosaltres el que volem és dir-li que en política no s’hi val tot. Per respecte a ell, al seu partit i, evidentment, per respecte a la institució de l’ajuntament i a tot el poble en general. Per això li demanem que rectifiqui. Ja n’hi ha prou, Sr. Espuny”. Revisió aleatòria Pel que fa a l’acusació d’aplicar aquest augment de fins a un 20% en els pressupostos esmentats, els ser-

veis tècnics han revisat de manera aleatòria alguns expedients urbanístics dels darrers anys, elaborats per tècnics municipals diferents, i han comprovat que l’increment s’ha aplicat uniformement en tots els casos. En referència al cas concret en què es va recórrer l´aplicació d´aquest increment i es va tornar a calcular la base liquidable, va ser perquè un tècnic en va informar favorablement en base al càlcul que ell efectuà amb posterioritat. Si no ho hagués fet, el consistori no hagués incorregut en cap il·legalitat perquè aquest increment està emparat, insisteixen des dels serveis tècnics actuals, en les ordenances municipals esmentades. Actuació correcta Així doncs, des del consistori es mostren tranquils respecte a la seva actuació i postulen que seguiran actuant sota la legalitat, és a dir, aplicant els criteris que corresponguin a cada edificació i que revisen el col· legi oficial i els tècnics municipals. A més, no es retornaran els diners de les possibles reclamacions que es puguin fer derivades de les informacions totalment falses, apunten des dels serveis tècnics, que difongué el portaveu socialista. Segons aquestes mateixes fonts, els diferents portaveus municipals van sortir convençuts i satisfets amb les explicacions donades sobre l’aplicació correcta de les ordenances fiscals municipals.

Octubre 2008

| pàg. 34

Opinió La salut per damunt de tot Andreu Martí, alcalde de l’Ametlla de Mar.

Obrint la llar dels meus pensaments... Joan Pere Gómez i Comes Joanperegomez.blogspot.com

mantindrem aquesta aposta sinó que l’estem ampliant amb la incorporació d’un nou servei d’assistència al domicili per a persones sense mobilitat i un conveni de col·laboració mútua amb la Policia Local que es concretarà en breu. A més a més, aquesta setmana tindrem una nova ambulància que s’incorporarà a la que ja tenim, disposant així de dues ambulàncies de primer nivell, també noves uniformitzacions i, en breu, inaugurarem les noves dependències del SUM, tot pensant que ni renunciarem, ni subordinarem la salut davant de ningú ni baix cap concepte.

El nostre poble ha vingut fent, des de fa molts anys, un esforç notable per garantir una major tranquil·litat i un major compromís de resposta davant de qualsevol urgència sanitària. Aquest 2008 es compleixen 27 anys des que, amb la compra d’una ambulància i la incorporació d’un parell de professionals, es va posar en marxa el nostre servei d’Urgències Mèdiques Propi (SUM) i, des de llavors, aquest servei ha anat evolucionant i professionalitzant-se sense parar, gràcies als diferents governs de tots els colors que han vingut apostant clarament per la consolidació i progressiva millora d’aquest servei tan important.

vei propi, rebutjant de forma reiterada les propostes de col·laboració que els hem ofert, amb el greuge que això comporta per al servei, o també proposant-nos un conveni alternatiu “espartà” i inacceptable per al poble de la Cala. A més, a aquesta situació hi hem de sumar el que des del nostre punt de vista és un deficient funcionament del CAP, tot i que en les darreres setmanes els responsables del Departament ens han expressat la seva voluntat de millora fet que, unit al proper inici de les obres d’ampliació del CAP, esperem que ens permeti acabar disposant d’un servei mèdic amb garanties per als 365 dies de l’any.

Fa uns anys el govern de la Generalitat va iniciar la implantació progressiva d’un Servei d’Emergències Mèdiques (SEM)propi que va desembocar en la ubicació d’una de les seves ambulàncies al nostre municipi. Des de llavors el camí no ha estat ni està essent gens fàcil. Cal dir que sens dubte aquesta nova ambulància ha contribuït a millorar encara més aquest servei, però des del primer moment els responsables del Departament de Sanitat de la Generalitat han vingut posant pals a les rodes al nostre ser-

Nosaltres hem adquirit un compromís ferm amb que el servei sanitari al nostre poble sigui de la màxima qualitat possible. Algun altre grup polític municipal ens diu a cau d’orella que ara que vénen vaques flaques potser podríem prescindir d’aquest servei, tenint en compte que, millor o pitjor, ja el presta la Generalitat. Però, des del nostre punt de vista, una ambulància compartida amb uns quants municipis més, no és, ni molt menys, el que l’Ametlla de Mar es mereix, i ho tenim tant clar, que no només

De totes formes, res de tot això no tindria sentit sense els grandíssims professionals que composen aquest servei, que estan implicats al màxim, i per als que els últims temps no han estat gens fàcils, motiu pel qual em disculpareu la llicència de citar els seus noms, com a petit homenatge que des d’aquí vull retre’ls: Laia Callau, Xavi Borràs, M. José Castellano, Andreu Martínez, Antonio Comes, Vicent Peña i Àlvaro Gaseni. Moltíssimes gràcies a tots vosaltres i als que us han precedit! Andreumarti.blogspot.com

Benvolguts/des ciutadans,

totes les formes possibles d’estar el més a prop possible del meu poble i de la seva gent. Amb aquesta finalitat ha sorgit joanperegomez.blogspot.com,un espai de debat sobre les meves preocupacions, suggeriments i opinions sobre el meu poble (La Cala), la meva terra (l’Ebre) i el meu país (Catalunya). Penso que cada cop que estigui aquí, actualitzant el meu racó de pensaments, i que la gent vagi entrant, visitant i fent comentaris als meus articles (sempre amb el respecte que hom es mereix), estaré més a prop de tots vostès i entre tots podrem aportar el nostre granet d’arena. Potser que algú pensi que és difícil fer-ho des d’un bloc,

però us diré que la meva forma de pensar neix d’una famosa frase de l’escriptor anglès Lewis Carroll que deia “pots arribar a qualsevol lloc, sempre que caminis el suficient”. I penso que des d’aquí podem treballar de mica en mica per realitzar el desig que tinc per als meus fills: una Catalunya lliure, justa, democràtica i sostenible i una Cala que sigui l’espill de les Terres de l’Ebre i el mirall de Catalunya. Només em resta donar-vos la benvinguda i espero amb molta il·lusió que aquest espai us agradi prou perquè entreu i hi deixeu els vostres comentaris. Atentament, Joan pere Gómez i Comes

Avui començo amb molta il·lusió a navegar pel món dels blocs. La veritat és que aquesta decisió neix de veure els blocs d’altres companys i amics que gràcies al seus pensaments i les seves opinions han aconseguit obrir un espai de debat tractant assumptes de tota temàtica. Sempre he tingut clar que per a ser bon regidor del teu poble, el millor no és estar tancat al despatx i prendre les decisions que creguis oportunes, sinó que s’ha de sortir i veure què pensa la gent, debatre i prendre tots plegats una decisió. Per això, des de fa 5 anys, he intentat buscar

Octubre 2008

Carta d’agraïment a l’ambulància municipal (SUM) Teresa Sánchez Cabanillas

Gràcies a tots i totes per la vostra col·laboració Véronique Goutoulli

pàg. 35

Quan la malaltia fa patir a qui estimes, busques solució on sigui, i se suposa que qui ha d’ajudar-te és el teu metge, el metge de capçalera. Com en totes les professions, hi ha bons i mals professionals, però potser en el món sanitari és més necessari que en cap altre, que hi hagi interès per la feina, devoció per la professió i passió per millorar dia a dia. Un error, una atenció feta amb desgana, pot marcar la diferència entre la vida o la mort d’un pacient, o, com és en el meu cas, tenir unes terribles seqüeles per no haver atès al meu marit de manera urgent quan així ho va necessitar anys enrere. Volia creure que tot era diferent ara,

que aquestes negligències ja no es cometien però, per desgràcia, res canvia en alguns llocs. El passat dia 24 de setembre, vaig tenir un problema amb un metge del CAP de l’Ametlla de Mar que, sense entrar en més detalls, va tractar-me de manera molt poc humana i fent cas omís d’un informe que portava d’un especialista que em donava la raó. És molt desesperant que, quan necessitis ajut, no te’l doni qui se suposa que te l’ha de donar, que et sentis tan impotent, que surtis de la consulta plorant per sentir-te desemparada. Per sort, en aquest poble, comptem amb una ambulància municipal, la

nostra ambulància del SUM, a qui vaig trucar desesperada explicantlos què m’havia passat. Immediatament, van acudir i, a més d’atendre la meva petició d’assistència, també van demostrar la seva gran professionalitat i el seu tracte humà, no només amb el pacient, sinó amb mi, ja que estava feta un manyoc de nervis desprès de la mala experiència al CAP. Des d’aquí vull agrair al SUM la seva actuació en tots els aspectes i vull encoratjar-los a seguir fent la feina amb aquesta vocació que demostren dia a dia. Tant de bo que tots els pobles tinguessin un servei municipal com el nostre. Gràcies per tot.

Mitjançant aquesta carta vull agrair a totes les persones que em van ajudar en la meva tasca com a voluntària de la gossera del nostre poble. Després de gairebé un any de voluntariat, estic obligada a deixar la gossera per motius personals. També m’agradaria recordar a totes les persones que abandonen animals pel nostre terme, que s’han de responsabilitzar. Un animal no demana néixer però sí que demana molt de carinyo i atenció. A canvi, ell ho dona tot al seu propietari . Llavors dema-

no, si us plau, tingueu cura dels vostres animals i estimeu-los tant com us estimen ells a vosaltres, sense demanar res a canvi! També vull recordar que la gossera municipal només està per fer-se càrrec dels animals abandonats de veritat, no perquè han deixat de ser la joguina de casa; en cas de necessitat estan les gosseres més grans, com l’ Última Llar de Reus o l’Arca de Tortosa, on els podeu deixar perquè tinguin la possibilitats de trobar una altra llar. Una altra solució seria fer

una bona gestió dels naixements intempestius, que vol dir, l’esterilització. Sé que el cost és elevat, entre 180.00 € i 220.00 €, però el gest d’haver de sacrificar els cadells ho és més, i no es compta en diners! Per acabar, vull agrair la gran tasca que fan el Gallego i l’Àngel de l’abocador , la Policia Municipal per la seva col·laboració dia a dia, així com a la Sílvia i Laureà i, per fi, a tot l’equip de la THAÏS i de la CLÍNICA VETERINÀRIA del poble per l’ajuda que sempre m’han ofert . Gràcies a tots i totes!

Creat un club de cultura a l’Ametlla de Mar

Donem a conèixer a la societat del nostre poble que s’ha creat CALACULTURA. CALACULTURA és un club de caràcter obert i plural, constituït per persones interessades en promoure la cultura en tants àmbits com sigui possible i gaudir-ne mitjançant diverses activitats.

Així doncs, fem saber a qui vulgui compartir inquietuds i aficions culturals que, entre les activitats del club, hi ha les Trobades de Cafè, que tindran lloc el primer i el tercer dimecres de cada mes, a tres quarts de 10 de la nit, al cafè-granja Geladeria del Mar (al costat del Mercat Municipal), en un ambient relaxat i amistós.

Informació: calacultura@hotmail.com / 977 493 188

Podeu enviar els vostres escrits a quatrecantons@ ametllamar.cat Han d’estar en format digital i la seva extensió màxima no ha de superar les 30 línies. La revista es reserva el dret de resumir el contingut de les cartes en el cas de superar-ho. Han d’anar identificades amb nom i cognoms, DNI i telèfon.

Octubre 2008

| pàg. 36

Col.laboracions Per què? (1973)

A un mal amigo

PRIMERS AUXILIS A CASA:

L’Enriqueta té la casa lluint-li per tots costats, ses mans de verge marcida no paren de netejar.

¡Ah ! amigo que dejas de serlo, amigo rellenito y burlón, que has vendido nuestra amistad, y perdiste hasta la dignidad, por tu superficial cabeza;

Servei d’Urgències Municipal (SUM) 977-45-70-00

Mª Teresa Sanz

Limita el seu horitzó a aquelles quatre parets, res li fa tanta il.lusió com tenir-ho tot ben net. Per què perdre el temps en llibres? Per a què serveix viatjar? Les dones que massa alternen res de bo van a buscar. El dilluns eixuga pols, el dimarts fa el mateix dimecres ho repeteix, el dijous la pols eixuga el divendres la pols treu, el dissabte fa neteja, i el diumenge per variar després de missa primera la pols es posa a eixugar. Les campanes sonen tristes, els amics resen un prec, el cotxe, obrint-ne la marxa, precedeix l’enterrament. Una cambra ha quedat buida i els nebots han comentat: - “Que neta era la tieta, quina casa ens ha deixat ! ”A la tomba de la morta, mai ningú hi porta flors. Xifres, números, baralles, els nebots no estan d’acord. Una empresa constructora d’una empenta ha destruït, aquelles fustes brillants i aquell mosaic tan polit.

Ester Berenguer Llaó

Recuerdo, amigo, cuando reías, Recuerdo, amigo, cuando reíamos, cuando éramos más que amigos, hermanos. Ahora lo has cambiado por altivez y descaro, no eres más que un ser de pecho enano, de cabeza fría, incapaz de recordar, y valorar una buena amistad. Te vendes por un plato de lentejas, Porque eres un bufón de los demás. Ya no hacen gracia tus gracias, has herido a un leal amigo, y la amistad que teníamos, con tu maldad se ha perdido. Aléjate de mí mal amigo, Aleja tu lengua de mameluco, Porque sé que a ti te destruirán, lo mismo que a ti te han destruido. La vida pasa mal amigo, la vida pasa, pero quien no sabe conservar una amistad, el final siempre es el mismo: la soledad. Ve lamiendo los bulos y haciendo tus gracias, que un día despertarás al mundo, lleno de soledad y tristeza.

Som la millor quinta!!! Abel Borràs Som i serem, de totes les quintes,la millor! O és que no tinc raó? Mai res, m’ompli d’orgull i satisfacció! L’important és que ens hem reunit, A CA TOMASET, la MILLOR QUINTA! La del 1978!

En aquest espai es podran publicar poesies, contes i escrits diversos amb l’objectiu de convertir aquesta secció en una referència literària. Podeu enviar els vostres escrits a quatrecantons@ametllamar.cat. Han d’estar en format digital i la seva extensió màxima no ha de superar les 40 línies. La revista es reserva el dret de resumir el contingut de les cartes en el cas de superar-ho. Han d’anar identificades amb nom i cognoms, DNI i telèfon.

Mai els podem oblidar I sempre, a les nostres ments hi han d’estar, La nostra gent, que per desgràcia ens ha deixat. La gent,parlo, a qui sempre hem estimat. On estigueu, als nostres cors hi sou presents. Recordant la memòria de tots ells! Que aquest sopar, a partir d’ara, es repeteixi, Un any darrera l’altre. I també vull que ens uneixi, No només aquest fantàstic encontre! També un secret molt bonic:”l’AMISTAT”! Això vull i desitjo que sigui una realitat!!!

Síndrome de la mort sobtada del nadó És una mort inesperada del lactant entre 1 mes i 1 any mentre dorm, tot i que en el major nombre dels casos es donen entre els 2 i els 3 mesos. La mort no es pot preveure per la història clínica del nen, i no se’n troben les causes després d’un estudi postmortem (autòpsia.) minuciós. Té una incidència aproximadament d’ 1,5/1000 nascuts vius. Les causes es desconeixen, però hi ha uns factors que indiquen predisposició encara que no està demostrada la seva causalitat directa: 1.Infeccions prèvies. 2.Calor excessiva a l’ habitació. 3.Prematuritat. 4.Sobrepès excessiu. 5.Antecedents familiars. 6.Sexe masculí. 7.Determinades postures de dormir. 8.Mare fumadora durant l’embaràs. 9.Dormir al mateix llit dels pares. ACTUACIÓ: Detectar l’aturada càrdio-respiratòria. Recordeu el capítol anterior sobre la reanimació cardiopulmonar bàsica en nens, si esteu el pare i la mare mentre un inicia la reanimació, l’altre trucarà al SUM 977 45 70 00. I si es troba el pare o la mare tot sols farà un cicle de reanimació y després demanarà ajuda i no deixarà mai el nadó tot sol. Recordeu que és molt important mantenir la calma i la serenitat en tot moment tant per realitzar la reanimació com per demanar l’ajuda. PREVENCIÓ: Actualment es recomana que tots els lactants han de dormir en decúbit lateral, o sigui de costat, i posar una tovalloleta enrotllada a l’esquena del nadó així evitarem que es pugui posar de decúbit supí, i reduir la incidència de la mort sobtada, tot i que és una qüestió amb poc acord i molts especialistes recomanen dormir panxa amunt. Els germans de nens que han sofert una mort sobtada o aquells lactants que han sobreviscut, avui dia estan controlats a domicili amb un aparell de detecció d’apnees, per a mirar de reduir la possibilitat d’un nou quadre. En resum les mesures més importants de prevenció són: • Dormir panxa amunt o de costat • Llit no massa tou, un matalàs ferm i roba d’abric ben agafada al bressol, que no tapi la cara del nen. Vigilar amb els protectors laterals massa dobles o encoixinats • Segons l’Associació Americana de Pediatria s’ha fet un estudi que demostra que l’ús de xumet per dormir disminueix el risc de mort sobtada. • No fumar durant l’embaràs • No dormir al mateix llit dels pares, encara que sí que pot dormir a la mateixa habitació si hi ha una bona ventilació. • Alletament matern mentre sigui posible.

Octubre 2008

pàg. 37

Esports Arrenquen les activitats esportives a L’Ametlla de Mar per a aquesta temporada 2008-2009

Els infants ja han començat les activitats esportives de la nova temporada.

El passat 1 d’octubre començava un nou curs esportivament parlant al Patronat d’Esports de l’Ametlla de Mar, amb una àmplia i variada oferta d’activitats i esdeveniments. Per tal de complaure el major nombre de ciutadans, i intentant millora any rere any, a més de fomentar els esports de competició (que iniciaren els entrenaments a principis de setembre), també volem incentivar altres pràctiques d’activitat física per la millora de la qualitat de vida. En aquest sentit, arrencant amb els més petits, i dins la secció preesportiva, trobem la psicomotricitat i el multiesports, on es desenvolupen patrons motors bàsics i es promou l’experimentació, coneixement i pràctica de diferents esports. Així mateix, pels xiquets i xiquetes que s’inicien en el món de l’esport podem trobar la secció de gimnàstica rítmica, ball esportiu, escacs, tennis –també per adults-, bàsquet, futbol, totes elles contemplades per les diferents edats i categories possibles.

Entre aquestes cal destacar la presència del Bàdminton i de l’Atletisme, novetats de la nova temporada, i el Voleibol, un clàssic dins la programació d’hivern i que, poc a poc, s’ha consolidat, tal i com ho demostra el nombrós grup de joves i adults que el practiquen. D’igual forma, a més d’aconseguir fer bategar el cor amb més força, el fet de participar, riure i compartir moments inoblidables és un dels nostres objectius, i per això també s’ofereix la secció de fitness amb gimnàstica de manteniment femenina, masculina, suau i per la 3a edat, ioga i aeròbic. Això amb l’afegit d’altres seccions on podeu ser part activa, com és el cas de la secció de Rem, Dòmino, Ciclisme i d’activitats a la Natura, i tota una sèrie d’esdeveniments amb els quals ja està treballant l’estructura tècnica i organitzativa del Patronat d’Esports. Patronat Mpal. l’Ametlla de Mar

d’Esports

La Cala viu el seu primer Open de Paddle de Paddle. Segons organitzadors i participants, el torneig va ser uns dels més exitosos tant pel nombre de participants com pel públic que va presenciar-ho.

El regidor d’Esports durant l’entrega de premis.

Amb motiu de les Festes d’estiu de Calafat, el passat mes d’Agost es va celebrar a les pistes de la urbanització el Primer Open l’Ametlla de Mar

El torneig va comptar amb 42 parelles provinents d’arreu de Catalunya i de la resta de l’Estat Espanyol, les quals, a part de gaudir del joc, s’endugueren samarretes exclusives i obsequis així com els trofeus corresponents. El regidor d’Esports i de Relacions amb les Urbanitzacions Joan Pere Gómez i Comes, que també va participar al campionat, va comentar que “l’Open va ser tot un èxit, portat per la gestió de Padelgest i l’organització de l’Associació de veïns de Calafat. Nosaltres ens hem sumat a aquest projecte perquè vèiem que seria una activitat més d’Estiu a la Cala i una forma de donar a conèixer el poble.”

En efecte, l’empresa Padelgest va gestionar el torneig i l’Associació de Calafat qui va organitzar-ho. Menció especial mereix l’empresa Promocions Calafat que va cedir de forma desinteressada les pistes per realitzar l’Open. Lourdes Latorre ens comentava que “nosaltres volíem fer unes festes perquè tothom pogués participar en el que més li agrada, i tenir unes pistes de Paddle a la nostra urbanització ens va facilitar poder presentar la idea a Padelgest perquè ens pogués recolzar i ajudar en l’organització.” L’Associació està tan satisfeta per la primera experiència que ja estan treballant en poder fer un torneig “Christmas” al mes de desembre, novament colze a colze amb l’Empresa Padelgest i el Patronat d’Esports i esperant novament la bona voluntat de Promocions Calafat.

Octubre 2008

| pàg. 38

Esports El PME de L’Ametlla de Mar engega un nou Campionat Costa Daurada de Futbol Sala

Imatge d’un partit de Futbol Sala al pavelló Galetet.

1a cursa “10 Qms. de La Cala” a L’Ametlla de Mar L’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, el Patronat Municipal d’Esports i el Grup de Fondistes de l’Ametlla, amb el suport tècnic i logístic de Tretzesports i la col·laboració de la Secció d’Atletisme del CN Reus Ploms, organitzen el proper 2 de novembre la 1a Cursa “10Qms. de La Cala”. Després d’observar i analitzar el nostre territori, s’ha dissenyat un circuit que passa pels llocs més emblemàtics de la població, amb una bellesa natural que farà gaudir del paisatge a tots els participants, travessant el Port de l’Estany, Roques Daurades, Passeig Marítim, algun que altre carrer cèntric, i amb sortida i arribada davant de la Confraria Nova de Pescadors, indret en el que s’ubicarà la carpa d’organització i on també tots els corredors podran recuperar forces amb la preparació d’una típica Sardinada.

Per tots aquells amants de l’esport i, en especial, a aquesta modalitat atlètica, que estiguin disposats a prendre part cal comentar que no és un circuit que permeti fer grans marques, donades les petites dificultats orogràfiques que fan que sigui una mica dur, amb un desnivell acumulat de pujada de 34 mts. i un de baixada de 58 mts., un 95% del recorregut d’asfalt i un 5% de camí de terra, amb un punt d’avituallament situat aproximadament a mitja distància que permetrà mantenir amb garanties el ritme de carrera. Per últim, destacar que tots aquells interessats en participar podent trobar més informació a: www.tretzesports.es; o bé inscriure’s directament per mail a: tretzesportsmail. com, abans del 30 d’octubre a les 21.00h. Patronat Mpal. d’Esports de l’Ametlla de Mar

Un cop finalitzat l’estiu, i amb ell els esdeveniments de caire més turístic i de sol i platja, arrenquen les activitats esportives i de lleure organitzades pel patronat de cara a la temporada d’hivern. A part de les ja tradicionals i destinades a tots els ciutadans en general, però sobretot als que presenten la inquietud de mantenir-se en forma i cuidar la seva salut, trobem les que es practiquen també des del punt de vista del rendiment. En aquest sentit no parlem ja dels esports base, els quals s’han consolidat dins l’amplia oferta esportiva, sinó d’altres com la Lliga de Futbol Sala, que any rere any han anat guanyant en igualtat i competitivitat. Així, al més pur estil professional, els equips es mouen, a través dels seus delegats-representants en busca de

noves incorporacions que els hi permetin afrontar la competició amb un mínim d’aspiracions. Això, al mateix temps, ha provocat que el nivell de la mateixa hagi anat en augment en aquestes últimes edicions, fet que esperem que també succeeixi aquest 2008-09. Després del ball de jugadors i del canvi, per part d’alguns equips, del patrocinador principal trobem que els conjunts que aquest any lluitaran per fer-se amb el títol són els següents: Jerimar, Jopa Fusteria, Euronics, E-BCP, A.Conplas-Luasa-V.Cardurs, “Equip Nou”, AV Urbamar-Cuafer, Homogènik i Jarpi Piscines, aquest dos últims del Perelló, però clàssics ja en aquesta lliga. En posteriors edicions els posarem al dia de resultats i classificacions.

Magnífic inici de temporada per la colla del senglar “La Llopera” Com ja fa dues temporades, la cacera del porc senglar s’inicià el primer diumenge de setembre, pel que respecta a la colla “La Llopera” no va poder començar d’una forma més fructífera ja que van abatre fins a vuit exemplars, sis d’ells en una sola jornada de caça. El passat diumenge dia 28 de setembre els membres de la colla van organitzar una batuda a la zona del “Pa” on van aconseguir abatre sis senglars, un d’ells va sobrepassar els 115 kg i va ser abatut per Jordi Bardí, tres mes per Ramon Espasa i dos per Hilario Guijosa, al qui degut a ser la primera vegada que aconseguia fer-se amb un d’aquest animals, els companys de colla van haver de fer-li la cerimònia d’ iniciació que consisteix en vestir-lo amb la

pell d’un dels animals abatuts, cosa que l’interessat es va prendre amb molt bon humor. Els altres dos, un dels quals també va passar del 115 kg de pes, van ser abatuts en dos diumenges diferents per Albert Bouzas a la zona de “Frauques”. Això no hagués estat possible si no fos per la participació de tots els membres de la colla, especialment la dels gossers, que són Fermín Callau i Andreu Margalef, que amb el seu esforç i els seus magnífics gossos fan sortir el senglars dels seus jaços i la dels caps de colla que són Armando Callau i Diego Nieves, que amb la seva experiència saben identificar els rastres i com col·locar a la gent als llocs de fugida.

Octubre 2008

Informació

esdeveniments socials

AJUNTAMENT DE L’AMETLLA DE MAR C/ Sant Joan, 55 OFICINES MUNICIPALS Tel. 977 456 000

De dilluns a Divendres: 9h. a 14h. OFICINA MUNICIPAL 3 CALES Tel. 977 456 376 OFICINA DE RECAPTACIÓ (Baixos Ajunt.) De dilluns a Divendres: de 9h. a 14h. OFICINA TÉCNICA Tel. 977 493 331 JUTJAT DE PAU Tel. 977 457 704 Dill. Dim. Div. Tardes: 17h. a 19h. SERVEIS SOCIALS Tel. 977 456 008 Dilluns - Dimecres - Divendres de 9h. a 14h. Visites concertades

TORNS DE FARMÀCIES AL POBLE Cada farmàcia entra de guàrdia de 8,30h. de la nit del divendres fins els següent divendres de la mateixa h.

25-10 al 31-09 01-11 al 07-11 08-11 al 14-11 15-11 al 21-11 22-11 al 28-11 29-11 al 05-12 06-12 al 12-12 13-12 al 19-12 20-12 al 26-12

J. Borges A. Aytés J. Pedrola J. Borges A. Aytés J. Pedrola J.Borges A. Aytés J. Pedrola

iNFO. 977 456 329 977 456 477 - 977 456 376

DE LA CALA

BUS

PATRONAT DE MITJANS INFORMATIUS

(La Cala Ràdio Revista “Des dels Quatre Cantons”) 2on pis Ajunt. Tels. 977 493 037 – 977 493 007 CUTURA Tel. 977 493 754 2on pis Ajunt. POLICIA LOCAL Tel 977 493 949 Poligon Industrial PUNT D’INFORMACIÓ JUVENIL Tel. 977 457 269 TELECENTRE Tel. 977 457 269 MERCAT MUNICIPAL Tel. 977 456 830 POLISPORTIU MUNICIPAL GALETET Tel. 977 456 811 CASAL DELS AVIS Tel. 977 456 216

AUTOPISTES DEL MARE NOSTRUM

(Àrea de manteniment) Tels. 977 45 60 50 – 977 45 61 54 CASA DEL MAR Tel. 977 45 61 75 CONFRARIA DE PESCADORS ST. PERE Tel. 977 45 60 07 CLUB NÀUTIC DE L’AMETLLA DE MAR

Tel. 977 45 72 40 COOPERATIVA Tel. 977 45 64 07 S.C.E. i R. Tel. 977 45 60 39 LA CAIXA Tel. 977 45 60 62 CAIXA TARRAGONA Tel. 977 45 64 36 CAIXA PENEDÉS Tel. 977 49 36 60 BANC SANTANDER Tel. 977 45 64 33 BANC BILBAO BISCAIA Tel. 977 45 61 83 AQUALIA Tel. 977 45 75 21 / Pau Casals, 33 Horari de 10h a 13h de Dilluns a Divendres PARRÒQUIA Tel. 977 45 68 94 i 639 70 10 22 Misses OCTUBRE-MAIG: Dissabte-Sábado-Samedi-Saturday: 18.30h. Diumenge-Domingo-Dimanche-Sunday: 9.30/11.00h. / Dijous-Jueves-Jeudi-Thursday: 09.30h. / Altres dies-Otros días-D’autres joursOther days: 18.30h Despatx: Dilluns,19’15h a 20’15h. Dissabtes, 9’30h a 10’30h.

AMBULATORI SEGURETAT SOCIAL TORTOSA

Tel. 977 500 333

RESIDÈNCIES SEGURETAT SOCIAL

TORTOSA- Tel. 977 519 100 TARRAGONA- Tel. 977 211 554 MUSEU DE CERÀMICA POPULAR Tel. 977 486 810 Horari: De Dilluns a Divendres: 10h a 14h. I de 16h a 20h. Dissabtes i Diumenges de 10h a 14h.

SANITAT S.U.M. AMBULÀNCIA 24 H. Tel. 977 45 70 00 C.A.P. (Centre d’Assistència Primària)

ENSENYAMENT LLAR D’INFANTS Tel. 977 49 37 10 ESCOLA NAUTICOPESQUERA Tel. 977 457 775 COL·LEGI PÚBLIC SANT JORDI Tel. 977 45 64 80

C/ Llibertat Tels. 977 49 38 49 – 977 49 35 14 CREU ROJA Tel. 977 493 664 Passeig Marítim s/n SERVEI AMBULÀNCIA 24 H.

Av. Ensenyament, 1

INSTITUT D’ENSENYAMENT SECUNDARI MARE DE DÉU DE LA CANDELERA Tel. 977 45 64 42

Av. Ensenyament

Casaments:

- Isaac Ardid Ruis i Cristina Borràs Benet, 20/09/2008 - Sergi Morillo Arbó i Vanesa Garcia Pons, 27/09/2008 - Esteban Salvador Romera i Marta Vázquez Pellicer, 03/10/2008 - Jacques Jules Guiffo Temgo i Josefa Muñoz Sabate, 04/10/2008

Les persones que visquin fora de la població o vulguin rebre la revista a domicili ho podran fer previ pagament de les despeses d’enviament (25 euros anuals IVA inclòs).

TARIFES PUBLICITÀRIES 2008 1 mòdul Doble mòdul 4 mòduls o faldó 1/4 1/2 Plana 1 Plana Interior 1 Plana Contraportada - Interior - Exterior Encarts

Defuncions:

- Teresa Rebull Llaó als 88 anys 14/09/08 - Fermín Vinaixa Callau el 17/09/2008 - Marc Andre Carmona als 47 anys 20/09/2008 - Martí Marsal Vila als 85 anys 02/10/08

12 € 24 € 48 € 72 € 135 € 270 € 300 € 350 € 500 €

IVA no inclòs

til l a* an tja ida v rav Inf /21 l Pla re rdi el ad a rc s-A /14 tlla lafat t ós NFE P tí V r b r o C a e e a p * m l a C e n t n n e J l a c l y a A s ia m r -P t o * re E a s or or liv ca or L’A l’A lun an -M riel les les ale C/L ó-C/M na erc Me Bon IÓ R at - C teri alaf ig alafn laf nya s C ale e C e l’O etan de Ca Ca el de ata llóC M .C r t a S ma ab Ca lu Tre rn s C Com es C ll n d P do ad lar a d laça TACLiber eme Av./del Av alafo Av./Cata Av.alafo .Tre r res .Tres a C Rove Rove /Car ntrad ’alfa ça G Cala trad laça stes o a ç T T ç . . d n S a v P D Pla . C C C C C E C/ C A E P Pl Av Av C/ Pi En C/ Pla Av Zo Co Av

1 2

CASC URBÀ

12 13

URB. URB. MARINA SANT JORDI SANT JORDI

URBANITZACIÓ TRES CALES

2 3

URB. CALAFAT

*Només circula del 15 de juliol al 15 de setembre

11.00 11.02 11.05 11.06 11.10 11.13 11.14 11.15 11.16 11.17 11.18 11.20 11.22 11.23 11.25 11.27 11.28 11.31 11.37 11.39 11.41 11.43 11.44 11.45 12.30 12.32 12.35 12.36 12.40 12.43 12.44 12.45 12.46 12.47 12.48 12.50 12.52 12.53 12.55 12.57 12.58 13.01 13.07 13.09 13.01 13.03 13.04 13.05 19.00 19.02 19.05 19.06 19.10 19.13 19.14 19.15 19.16 19.17 19.18 19.20 19.22 19.23 19.25 19.27 19.28 19.31 19.37 19.39 19.41 19.43 19.44 19.45

CASC URBÀ 07.47 09.37 13.53 16.47

07.45 09.35 13.51 16.45

07.43 09.33 13.49 16.43

07.42 09.32 13.48 16.46

> 07.36 09.26 13.42 16.36

DIRECCIÓ BARCELONA A SE AS EN RCUL CL DE TR CI

Informació Renfe 902 240 202

L’Ametlla de Mar. Tel. 977 45 60 03 DESTACAMENT TRÀFIC A-7 Tel 977 45 64 10

JOANA PEDROLA Andreu Llambrich, 22 / Tel. 977 45 61 32 Telf. Urgències 637 733 985 JOAN BORGES Pau Casals, 34 / Tel. 977 493 252 Tel. Urgències 908 93 55 76 AGUSTÍ AYTÉS C/ Cala Joanet (La Rambleta) Tel. 617 457 014 – 977 493 493 Horari matí: 9’30- 13’30h. Horari tarda: 17h. – 20’30h.

1r Pis Ajuntament. Tel. 977 456 000

- Amina Aida, filla de Mohammed i Fatima, 20/09/2008 - Elia Sofia Oliver, filla de Glenn i Anastasia, 30/09/2008 - Abril Peñas López, filla de Tomás i Mª Dolores, 26/09/2008 . Eduard Gabrial Ciocoiu, fill de Cristian Doru i Manuela, 21/09/2008

D’ALTRES CASERNA GUÀRDIA CIVIL

FARMÀCIES

REGIDORIA I MEDI AMBIENT

- Hadija Bouhouja, filla de el Miloud i Malika, 03/09/2008 - Marc Vila Margalef, fill de Joan i Purificación, 04/09/2008 - Cosmo Miguel Kosicki Castro, fill de Michael i Mª Isabel, 25/08/2008 - Irene Ayllon Balaguer, filla de Diego i M. LLuïsa, 13/09/2008 - Biel Joan Pallarés Vico, fill de Jesús i Ilda, 16/09/2008 - Mar Cid LLorens, filla de Ramon Joan i Laura, 18/09/2008 - Júlia Doménech Brull, filla de Carmelo i Marta, 15/09/2008

LA CALA- Tel. 650 381 351 PERE MARGALET- Tel. 977 49 33 22 CARBAJALES- Tel. 977 45 64 68 J.J. PINO PENIN- Tel. 977 45 60 94 IMMA GONZALVO- Tel. 670 769 504

CRISTÒBAL CABALLÉ BARBERÀ Cervantes, 39, 1er, 2a / Tel. 977 493 456

Baixos Ajuntament. Tel. 977 45 64 77 Av. Amistat Hispano-Italiana Tel.977 456 329

Naixements:

TAXISTES

PSICÒLEG

OFICINA D’INFORMACIÓ I TURISME

Es comunica a totes les parelles que volen contraure matrimoni exclusivament civil, que han d’iniciar l’expedient, com a mínim quatre mesos abans de la data del matrimoni

L’AMETLLA DE MAR- Carrerera Perelló Tels. 977 45 64 00 – EMERGÈNCIES 112 CENT. TARRAGONA- Tel. 977 54 70 80 REUS- Tel. 977 30 50 80 TORTOSA- Tel. 977 44 20 80 AMPOSTA- Tel. 977 70 00 80

Dr. ALEJO OLGUIN Pau Casals, 25, 4art Tel. 977 456 381

Dr. CARLOS ALBERTO VOLPATI Pau Casals, 24, 2n, 3a Tel. 977 493 120 Dr. MANUEL BLASCO Lluís Companys, 19, 3r, 2a Tel. 977 493 285

Tel. 977 493 080 De Dilluns a Divendres de 17h a 20’30h. Dissabtes d’11h. a 13’30h.

SERVEI D’URGÈNCIES MUNICIPAL AMBULÀNCIA 24 H 977 45 70 00

BOMBERS

Domicili particular METGES DE CAPÇALERA

ODONTÒLEGS

CENTRE MUNICIPAL DE LECTURA DOCTOR FRIAS

TELÈFON URGÈNCIES CAP 977 49 35 14 Visites CAP: 902 111 444

TREN

pàg. 39

RE RE RE R CE CE CE R RE R RE

1 DIARI DIARI DIARI DIARI DIARI DIARI 2 DIARI 3 DIARI

A TOS

TOR

6.15 7.48 9.18 10.45 13.24 15.54 17.25 18.03 18.50 19.12 19.36

URBANITZACIONS 07.33 09.23 13.39 16.33

07.32 09.22 13.38 16.32

07.31 09.21 13.37 16.31

A L A TA TLL LDE OS ’AME MAR L’A AMP L DE

6.26 8.00 9.30 10.55 13.36 16.05 17.35 18.12 19.03 19.22 19.50

6.41 8.13 9.46 11.10 13.51 16.19 17.49 18.26 19.17 19.36 20.04

CASC URBÀ

07.30 09.20 13.36 16.30

TAR

7.21 8.56 10.25 11.56 14.28 16.57 18.30 19.12 19.57 20.34 21.00

1|No circula els diumenges ni els dies 25, 26/12, 1, 6/01, 6, 7, 9/04, 14, 1/05. 2| Circula 26/12, 1, 7/01. Des de 1/03, circula diumenges, 9/04, 1/05 i 4/06. 3| Circula 26/12, 1, 7/01. Des de 1/03, circula diumenges, 9/04, 1/05 i 4/06.

07.29 09.19 13.35 16.29

07.28 09.18 13.34 16.28

07.24 09.14 13.30 16.24

07.23 09.13 13.29 16.23

07.21 09.11 13.27 16.21

07.19 09.09 13.25 16.19

07.18 09.08 13.24 16.18

< URBANITZACIONS 07.15 09.05 13.21 16.15

07.09 08.59 13.15 16.09

07.07 08.57 13.13 16.07

07.04 09.54 13.10 16.04

07.02 09.52 13.08 16.02

DIRECCIÓ TORTOSA

O AG

07.26 09.16 13.32 16.26

8.36 10.06 11.38 13.08 15.37 18.11 19.38 20.36 21.08 21.46 22.08

ÀC

8.41 10.12 11.43 13.13 15.43 18.13 19.44 20.42 21.13 21.54 22.13

A SE AS EN RCUL CL DE TR CI

RE CE RE CE CE RE R RE RE R

1 DIARI DIARI DIARI DIARI DIARI DIARI DIARI DIARI 2

- Només circularà de dilluns a divendres

ÀC

5.58 7.55 9.27 10.55 13.26 14.55 16.28 17.57 19.25 20.55

6.03 8.03 9.33 11.03 13.33 15.03 16.33 18.03 19.33 21.00

TAR

7.06 9.07 10.37 12.06 14.34 16.06 17.36 19.08 20.38 22.07

07.01 09.51 13.07 16.01

A TLL ME AR L’A DE M

7.50 9.52 11.16 12.47 15.16 16.48 18.21 19.59 21.27 22.49

- Els horaris són aproximatius

07.00 08.50 13.06 16.00

L L’A

8.07 10.02 11.29 13.01 15.31 17.06 18.35 20.17 21.42 23.06

TOS

TOR

8.17 10.15 11.41 13.12 15.42 17.17 18.47 20.28 21.51 23.16

1| No circula els diumenges ni els dies 25, 26/12, 1, 6/01, 6, 7, 9/04 i 1/05 2| No circula 24, 25 i 31/12

Per un món més sostenible... RECICLA!