Els Quatre Cantons - Febrer 2010

L’Ametlla de Mar Febrer 2010

núm. 301

Unes Festes de

Candelera Entrevista a

Joan Rebull Pintor

A l’interior de la revista trobaràs un desplegable sobre les activitats de protecció i millora de la costa del nostre poble: Estany Tort, Xelín, Camí de Ronda, Llacunes, Sant Jordi i molt més...

L’encerclament de la tonyina roja podrà continuar pescant durant el 2010

Ascó, candidat a acollir el Magatzem Temporal Centralitzat de residus

Tram sud del Camí de Ronda i GR-92: un projecte il·lusionant obert a la participació de tothom

Febrer 2010 | pĂ g. 2

Febrer 2010

|

pàg. 3

Editorial

Qui no plora no mama Portem uns mesos assistint a tot un seguit d’episodis que qüestionen la continuïtat d’una de les activitats econòmiques més importants del municipi. La pesquera de la tonyina roja del mediterrani suscita des de fa anys tota mena de crítiques per part de sectors ecologistes i conservacionistes que veuen en alguns estudis científics els arguments adequats per demanar-ne moratòries de captures, inclusions en llistes d’espècies protegides i centenars de mesures més destinades a assegurar la supervivència de l’espècie. Tot, però, es fa

mesurant a tothom amb la mateixa vara, és a dir, que d’igual manera es fa responsable a aquell que se salta les normes, que a aquells que les compleixen escrupolosament.

Això ha portat a una bogeria col· lectiva tal que alguns organismes de nivell mundial o europeu, estan fent cas a les pressions, sense atendre les demandes d’aquells que potser són els més interessats, en definitiva, aquells que s’hi juguen el pa de cada dia.

El sector per la seva part, comença estar acostumat a viure amb l’espasa

de Damocles a sobre i ha vist com han passat a poder pescar 20 dies a l’any i han aprés a donar el màxim valor afegit a aquests 20 dies de captures, complementant aquesta feina amb estudis científics que permetin vetllar per l’espècie i indirectament per l’activitat, de la qual en depenen prop de 400 famílies.

Rumors i més rumors, pressions de les almadraves andaluses i del seu govern, fan que des de fa uns mesos els nostres tonyinaires tinguin la mosca darrera de la orella fins al punt que fa quatre dies van haver de sortir

i

Índex 5 6-7 8 9 10-12

Notícia del més L’encerclament de la tonyina roja podrà continuar pescant durant el 2010.

Especial Candelera 2010 Infraestructures Enderroc imminent de la nevera vella.

A fons La Regidoria de Joventut.

Societat Nou sistema de recerca d’emergències en rústica.

al carrer per fer sentir la seva veu i per demanar més suport del govern, i no fou fins llavors quan per art de màgia, en només unes hores, tant govern central com Generalitat van tranquil·litzar-los, tot i que no del tot, ja que de pescar pescaran aquest 2010 i després ja veurem.

Si això ho traslladem a l’amor, diríem que no n’hi ha prou amb estimar, sinó que s’ha de fer nota que estimes.

Aquí passa el mateix i el suport s’ha de donar i ha de ser clar, tot i que com s’ha vist durant aquests dies, qui no plora no mama.

?

13-16

Medi ambient Medi Ambient ja treballa sobre el Pla de Gestió del Litoral de l’Ametlla de Mar.

18-19 Entrevista Joan Rebull.

17 20-21

Cultura i Espectacles El jurat declara desert el 18è Premi de Narrativa Vila de l’Ametlla de Mar.

Turisme L’Ametlla de Mar, un dels set municipis de les Terres de l’Ebre units pel conveni Córner 2010.

@

22-23 24-25 26-27 28 29-34 47

Ajuntament El ple ordinari de gener introdueix dos punts per la via d’urgència a última hora.

Política Opinió Col·laboracions Esports L’esport durant les Festes Majors de la Candelera.

Informació Horaris de tren, bus, ...

CONSELL DE REDACCIÓ: DES DELS QUATRE CANTONS (43860 L’AMETLLA DE MAR. APARTAT DE CORREUS 76) EDITA: Patronat Municipal de Mitjans Informatius | PRESIDENT: Andreu Martí | DIRECTOR: Francesc Callau REDACCIÓ I EDICIÓ: Araceli Domínguez i Olga Tomàs | ESPORTS: Norbert Callau | CORRECCIÓ: Viqui Martí DISSENY GRÀFIC I MAQUETACIÓ: Glòria Figueres | VOCALS DEL PATRONAT MUNICIPAL DE MITJANS INFORMATIUS: Fini Llaó, Joan Pere Gómez Comes, Anna Gallart, Rosanna Samarra, Maria Marsal i Ricardo Llaó.

Dipòsit Legal: T-163-80 | IMPRIMEIX: Impremta Querol, S.L. / Pol. Ind. Baix Ebre Tel. 977 597 100* - Tortosa

Febrer 2010 | pĂ g. 4

Febrer 2010

|

pàg. 5

La Notícia del mes L’encerclament de la tonyina roja podrà continuar pescant durant el 2010 i al Govern espanyol la preocupació del sector de l’encerclament. Aquesta mobilització es va realitzar tenint en compte que dimarts 16 de febrer es reunien a Barcelona al conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Joaquim Llena amb la ministra Elena Espinosa, el Secretari General del Mar, Juan Carlos Martín, i membres de la direcció de la Comissió Europea amb motiu d’unes ponències sobre les noves polítiques pesqueres.

Tonyinaires durant la protesta.

Després que els tonyinaires caleros es van manifestar dilluns 15 de febrer al port de l’Ametlla de Mar, per tal de demanar que se’ls respectés la quota de pesca i el compromís de defensa del sector per part de la Generalitat i del Govern espanyol, finalment, les administracions van reaccionar.

Olga Tomàs Cal tenir en compte que tot i que al gener des del Ministeri de Pesca es va establir que no es tocarien les quotes, en la darrera reunió es va comunicar la possibilitat que una de les arts de pesca de la tonyina parés.

Des del sector de l’encerclament hi havia por d’acabar sent el cap de turc davant les pressions dels almadravers andalusos a través del govern d’Andalusia a Madrid.

Amb la protesta davant la Confraria de Pescadors del port de l’Ametlla, on més de dues-centes persones van fer escoltar lemes com “No al transvasament de 400 llocs de treball” o “Al govern li sobren 400 llocs de treball, els regalen a Andalusia” es va voler fer arribar a la Generalitat

Els representants del sector busquen suport al Congrés dels Diputats on els va rebre el vicepresident Jordi Jané.

La manifestació va comptar amb el suport de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar amb Andreu Martí, alcalde del municipi, al capdavant. “Què és més important defensar 400 llocs de treball de Catalunya o d’Andalusia? Volem el suport de Montilla i que Zapatero defensi a tots per igual. Cal vetllar pels llocs de treball a les TE” va explicar Martí.

Les reaccions no es van fer esperar.

Des de Convergència i Unió, com a partit, es va voler mostrar el suport a l’encerclament de la tonyina anunciant que CiU seguirà defensant el sector presentant mocions davant del Congrés dels Diputats, del Senat, i del Parlament Europeu per tal de mantenir aquests llocs de treball a les Terres de l’Ebre i, per extensió, a Catalunya.

Hores després la protesta donava els seus fruits. Pere Vicent Balfe-

gó, copropietari del Grup Balfegó es mostrava molt satisfet amb el que havien aconseguit amb la manifestació. “La protesta va anar bé perquè a les sis de la tarda ens van convocar urgentment a Barcelona.

Allí el Secretari General del Mar ens va demanar disculpes dient que potser no havia fet un plantejament correcte la setmana anterior. A més, ens va assegurar que podrem pescar el 2010 i que treballaran per solucionar aquesta polèmica. A canvi, ens van demanar que desconvoquéssim la manifestació que teníem prevista per al dia següent”, explica Balfegó.

D’altra banda, el sector compta amb un altre front obert, la iniciativa de Mònaco al Parlament Europeu d’incloure la tonyina roja a l’Annex I de CITES (Comerç Internacional d’Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestres). I per tant, la prohibició de la comercialització internacional d’aquest túnid. En aquest debat al Parlament Europeu ERC i IC-V van votar a favor de la prohibició.

De moment, però, des del sector es creu que és molt difícil que els 175 països es posin d’acord en aquesta qüestió. Els que s’han posicionat, ara per ara, a favor de la prohibició són França, que demana una moratòria de 18 mesos abans que s’implanti, i Itàlia. Japó s’ha oposat frontalment.

La decisió es prendrà entre el 18 i 25 de març a Doha (Qatar).

Declaracions de l’alcalde de l’Ametlla de Mar, Andreu Martí, durant la manifestació.

a 2010 Candelera 2010 Candelera 2010 Candelera 2010 Candelera 2010 Candelera 20 delera 2010 Candelera 2010 Candelera 2010 Candelera 2010 Candelera 2010 Candele FESTES DE2010 LA Candelera CANDELERA 2010 2010 Candelera 20 a 2010ESPECIAL Candelera 2010 Candelera 2010 Candelera delera 2010 Candelera 2010 Candelera 2010 Candelera 2010 Candelera 2010 Candele

La Candelera 2010 fa gaudir grans i petits Un any més la Festa Major de la Candelera ha fet viure als caleros i caleres moments irrepetibles. Els focs artificials de clausura de les festes, la tradicional processó en honor a la Mare de Déu de la Candelera, l’ofrena, el concurs de suquet calero, el ball del vermut i les cercaviles són alguns dels actes dels quals han gaudit grans i menuts.

Olga Tomàs Enguany la Candelera ha comptat amb un programa farcit d’actes que s’han anat repartint al llarg dels dies i, per tant, la gent ha pogut gaudir de totes les activitats programades. El 29, 30 i 31 de gener van tenir lloc els actes de preludi de festes i van continuar l’1 de febrer, vespra del dia de la patrona, fins el diumenge 7. La regidora de Festes, Teresa Callau, es va mostrar molt satisfeta per la participació amb la qual havien comptat tots els actes. “Ha hagut públic a tot arreu. A més, s’ha pogut assistir als actes amb tranquil·litat. Les activitats esportives han estat les úniques que s’han solapat perquè és inevitable ja que, afortunadament, a la Cala es practica tot tipus d’esport”, afirma la regidora.

El pregó, una nit per emocionar-se Un any més el pregó ha estat un dels moments més esperants pels caleros i caleres, on s’han presentat les pubilles grans i menudes d’aquest 2010. Un moment especial tant per

Pregoner de la Candelera 2010, Germà Bel.

Homenatge a Víctor Swapp el dia dels jubilats.

Cercavila pels carrers del municipi.

les protagonistes de la nit com pels familiars i amics que s’han emocionat al veure-les entrar a l’envelat i pujar a l’escenari. L’economista Germà Bel de les cases d’Alcanar ha estat el pregoner d’aquesta Festa Major.

Bel durant el discurs va destacar la capacitat de l’Ametlla de Mar i de les Terres de l’Ebre per tirar endavant en

moments de crisi. A més, el canareu va mostrar el seu agraïment per ser escollit com a pregoner davant el públic i autoritats a l’envelat.

No van faltar, com no podia ser d’una altra manera, els actes tradicionals com l’ofrena a la Verge i el concurs de suquet calero que enguany ar-

Concentració de les autoritats a la casa de la vila abans del pregó.

Processó en honor a la Mare de Déu de la Candelera.

010 Candelera 2010 Candelera 2010 Candelera 2010 Candelera 2010 Candelera 2010 era 2010 Candelera 2010 Candelera 2010 Candelera 2010 Candelera 2010 Candelera 2 010 Candelera 2010 Candelera 2010 Candelera 2010 Candelera 2010 Candelera 2010 era 2010 Candelera 2010 Candelera 2010 Candelera 2010 Candelera 2010 Candelera 2

La festa va tenir una important presència institucional.

ribava a la seva trentena edició.

La solemne processó a la Mare de Déu de la Candelera, un any més, va ser un dels actes més esperats pels caleros i caleres. “El cant de la salve dels quintos i quintes va ser realment emotiu i tothom els va felicitar” va explicar Teresa Callau.

La regidora, a més, va afegir que “els quintos han col·laborat molt en aquestes festes juntament amb les pubilles”.

Però també hi van haver novetats com el ball del vermut. Una tradició recuperada després de molts anys.

El ball el va amenitzar el sextet de dixie Sittjazz. Segons Teresa Callau

“la plaça Nova va quedar petita de tanta gent que hi havia”. I és que la gent va gaudir d’allò més de la música i el vermut.

Víctor Swapp, l’avi homenatjat Un dels dies més entranyable de la Festa va ser el dia dels jubilats on es va fer l’homenatge a la persona més gran del municipi, enguany Víctor Swapp. I després, va tenir lloc el ja tradicional dinar de germanor on van participar uns 400 jubilats i jubilades.

“A l’àpat el grup Rondalla va cantar jotes i després van poder gaudir del ball amb l’orquestra Ciudad de Alicante. Tots s’ho van passar molt bé

Parc infantil al port de La Cala.

El dia de la dona és un clàssic de la Candelera 2010. Enguany, tot i que la pluja va fer anul·lar l’espectacle de Les enfants, la festa va continuar a l’envelat amb el dinar i les classes de country a càrrec de Wonder dance.

fer el dinar de les autoritats del dia de Candelera i amb els diners que l’Ajuntament es va estalviar es van poder posar uns preus més assequibles per als abonaments per a les nits de ball, 30 euros els sis dies, i els palcos (grades), dels quals es podia disposar per 20 euros”, va explicar Teresa Callau.

Per tal que tots els caleros i caleres poguessin gaudir de les nits de ball i dels actes preparats des de la Regidoria de Festes es va confeccionar un programa d’actes accessible per a totes les butxaques. “A més, conscients dels temps de crisi, no es va

A més de la participació als actes, la regidora va voler destacar la col·laboració dels treballadors de l’Ajuntament i ciutadans que, voluntàriament, van ajudar que els actes programats per aquesta Festa Major sortissin tan bé com han sortit.

i sembla que el menú els va agradar força”, va explicar la regidora.

Participants de la trentena edició del Concurs de Suquet Calero.

Concert pels bars i cafès de la nostra vila.

Botifarrada popular al camp de tir Punta Calda.

Dinar de germanor del dia de la dona.

Febrer 2010 | pàg. 8

Infraestructures Enderroc imminent de la nevera vella L’espai lliure que deixi aquest edifici es vol destinar a usos per a la pesca i a aparcaments mentre no es posi en marxa algun projecte d’hostaleria i serveis.

Nevera vella.

Araceli Domínguez L’alcalde de l’Ametlla de Mar, Andreu Martí, es va reunir dimarts 26 de gener a Barcelona amb diferents representats de Ports de la Generalitat -l’alcalde forma part del comitè executiu d’aquest organisme- per tal d’arribar a un acord sobre l’enderroc de la nevera vella. En efecte, un cop tractat a l’agenda aquest tema, finalment s’ha decidit que l’antic edifici pugui ser enderrocat després de La Candelera.

Un any enrere Recordem que al novembre de 2008 es va decidir en una altra reunió entre Ports i l’Ajuntament que aquest espai acollís una nova estació marítima on havia d’estar ubicada la seu de Ports, una oficina de turisme municipal i una nova zona de restauració amb bar i restaurant de la que s’havia d’encarregar una empresa privada, prèvia concessió mitjançant concurs públic. Aquest projecte havia estat molt consensuat pels diferents agents implicats en els temes portuaris i el seu cost total es calculava que estaria entre 1.500.000 i 2 milions d’euros. Finalment aquest projecte, per motius econòmics, no va poder ser assumit per l’empresa concessionària i el que ara s’ha demanat a Ports es poder enderrocar la nevera per-

què desentona amb la nova façana marítima de l’Ametlla de Mar i poder utilitzar aquest espai per a usos de la pesca els dies laborables i per a zona d’aparcament els caps de setmana.

Andreu Martí explicava que “volem agilitzar al màxim aquest assumpte i estem buscant un acord que pugui satisfer totes les parts implicades: Confraria, Ajuntament i Ports de la Generalitat. Hi havia un projecte d’instal·lació de serveis que ha quedat sense efecte i ara, igualment, volem mirar d’aprofitar aquest espai”.

No es pot descartar res Tot i això no es descarta poder tirar endavant part del projecte original que ha de formar part de la millora estètica que, a curt termini, està prevista per a la façana marítima.

El govern municipal posa en comú amb els veïns les actuacions a les urbanitzacions En el marc de diferents reunions amb els veïns de Tres Cales i Calafat, el regidor Joan Pere Gómez Comes va donar compte de les actuacions que s’han fet durant la present legislatura i dels projectes que s’inicien enguany.

Moment de la reunió amb els veïns de Tres Cales.

Araceli Domínguez Durant el mes de febrer han tingut lloc diferents reunions en les que han participat el regidor de Relacions amb les Urbanitzacions i Urbanisme, Joan Pere Gómez Comes, juntament amb grups de veïns de les urbanitzacions de Tres Cales i Calafat. El motiu de la reunions va ser posar en comú la feina feta fins ara pel govern municipal a les dues urbanitzacions i explicar-los les diferents actuacions que es volen emprendre enguany i l’any que ve per tal de proveir-les i fer millores de més serveis i equipaments.

Actuacions amb continuïtat Joan Pere Gómez Comes va explicar als veïns que l’equip de govern pensa continuar amb les intervencions a les urbanitzacions tot i el context de crisi econòmica; el consistori ha deixat d’ingressar gairebé un 1.000.000 d’euros enguany només per les llicències d’obres, i tot i la no inclusió de l’Ametlla de Mar en la Llei de Millora de les Urbanitzacions malgrat que el municipi compta amb diferents urbanitzacions amb dèficits històrics i que Tres Cales és la urbanització més gran de l’estat espanyol i la segona d’Europa, requisits imprescindibles per a

ser inclòs en aquesta llei. Joan Pere Gómez Comes comenta que “per al nostre equip de govern sempre han estat prioritàries les urbanitzacions.

Som coneixedors dels dèficits que pateix i per això ens sentim satisfets de poder consensuar tots el temes pendents que hi ha amb els veïns i poder anar-los arreglant”.

Brigada específica El regidor va recordar que enguany es consolida una brigada de manteniment de dos persones que de cara al bon temps comptarà amb una persona més. També s’han senyalitzat els carrers, s’han consolidat l’Oficina d’Atenció al Ciutadà i La Cala Bus, s’han fet millores a diferents zones, entre elles l’entorn del Castell de Sant Jordi, i s’ha inaugurat el parc públic de Tres Cales. També s’ha signat un conveni amb la central nuclear perquè el transport escolar des de la urbanització a l’escola segueixi essent gratuït després de la retirada de la subvenció que rebien per part de la Generalitat. A més, s’han destinat més efectius policials a les urbanitzacions, Policia Local i Mossos d’Esquadra, el que ha fet incrementar la seguretat i baixar el número de delictes.

Actuacions 2010-11 A Tres Cales està previst que s’instal·lin els contenidors soterrats, que es pavimentin les tres avingudes principals amb aglomerat asfàltic i que es millori i es faci el manteniment de l’asfaltament dels carrers secundaris. També s’afegiran bandes reductores als passos peatonals i 78 senyalitzacions verticals per a les bicicletes. En total, les actuacions sobre els carrers suposaran una inversió d’uns 600.000 euros. A més, està previst que comencin les obres del local social, al costat del parc, un espai comú molt reclamat pel veïnat.

Pavimentació de pipes I a Calafat, està previst que es pavimentin les pipes (carrers sense sortida), que es repari el paviment de les avingudes principals, Avda. Ametlla de Mar i Avda. Ronda del Mar, i es col·loquin reductors de velocitat, que s’adeqüin diverses rotondes i illetes i s’adeqüin zones enjardinades i jocs infantils a diferents indrets.

Per exemple, a la zona comercial es farà un parc públic amb jocs infantils, instal·lacions esportives i també hi haurà millores a la Plaça Roberto i a les pistes de petanca.

A fons

Febrer 2010 |

pàg. 9

La Regidoria de Joventut

posa fil a l’agulla per millorar les condicions dels joves al municipi El Pla Local de Joventut presenta una anàlisi acurat de la realitat dels joves del municipi i de les polítiques que l’Ajuntament aplicarà en línia amb el Pla Nacional de Joventut de Catalunya.

Olga Tomàs El Pla realitza una anàlisi de la situació de la joventut de l’Ametlla de Mar i, per tant, detectar les seves necessitats i aplicar polítiques municipals per tal d’oferir solucions. Per tal que aquest Pla Local de Joventut sigui una eina eficaç que millori les condicions de vida del jovent de l’Ametlla es treballarà coordinadament amb totes les regidories. L’objectiu és aconseguir un poble on els joves decideixin desenvolupar el seu projecte de vida. A la vegada, aquesta iniciativa es concep com un document obert a noves propostes. I, per tant, pensat per escoltar la veu dels caleros i caleres que podran decidir quin model de poble volen i quines polítiques de joventut s’han d’aplicar des de l’Administració. Per aquest motiu, des de la Regidoria de Joventut es considera imprescindible escoltar als joves promovent els canals i els espais necessaris per a la seva participació i, així, fomentar el

Festa Flaix de la Candelera.

teixit associatiu per implicar al jove en la construcció del futur del municipi. Des de Joventut es considera que els joves són el futur i una de les principals bases del desenvolupament en tots els àmbits.

Treballant per als joves Algunes de les línies de treball de la Regidoria són la promoció de l’habitatge social, per tal de garantir una vivenda digna, i millorar les condicions de treball. Altres iniciatives que duu a terme Joventut són donar a conèixer els trets culturals de Catalunya (història, llengua, etc), millorar la qualitat de vida territorial emprant les noves tecnologies, fomentar la participació i les relacions humanes i donar a conèixer als joves les diferents alternatives d’oci i cultura que possibilita el teixit associatiu públic.

A més d’implantar hàbits saludables a través de la pràctica de l’activitat física i l’esport.

Per aquest motiu, des de la Regi-

doria de Joventut s’ofereix el servei d’informació juvenil. El Punt d’Informació Juvenil (PIJ) de l’Ametlla de Mar és un Servei municipal dirigit a tots els joves de la vila. Els objectius bàsics del PIJ són informar i orientar els joves sobre tots els àmbits de la seva vida: ensenyament, treball, formació, participació ciutadana, lleure i associacionisme, turisme juvenil, etc.

D’altra banda, des de Joventut es realitza la gestió i desenvolupament de casals infantils. Des de la Regidoria s’ha organitzat diferents casals durant els últims tres anys. La iniciativa va sorgir arran de la necessitat d’oferir una alternativa lúdica i didàctica als nens i nenes mentre els seus pares complien amb les seves obligacions laborals. Des del primer moment aquests projectes, el Casal d’Estiu, El Parc de Setmana Santa i el Parc de Nadal han tingut una molt bona acollida. A més, mitjançant aquests

Nens i nenes gaudint del castell inflable.

casals s’ha impulsat el treball conjunt del joc amb l’aprenentatge que agrada als infants i pares. Durant els darrers dos anys, també s’ha dut a terme el casal de Setembre.

Pel que fa al camp de l’oci des de la Regidoria, amb la col·laboració de pares i joves, es va posar en marxa el servei del Bus Festiu. Tot va començar quan s’estava redactant el Pla Local de Joventut. Mitjançant diversos grups de discussió amb joves i pares es va arribar a la conclusió que es necessitava alguna solució per tal de coordinar oci nocturn i seguretat. I entre tots es va decidir posar en marxa el Bus Festiu. Una solució que permet gaudir de la nit sense haver d’agafar el cotxe i evitar els riscos a la carretera, a més, a un preu assequible.

Algunes de les iniciatives de futur que preveu posar en marxa la Regidoria de Joventut són el Club de Joves i les Colònies d’Estiu.

Febrer 2010 | pàg. 10

Societat Nou sistema ARFR de recerca en rústica La Policia Local i el Servei d’Urgències Municipal han incorporat un Aplicatiu de Recerca de Finques Rústiques (ARFR) que incorpora el sistema cadastral per agilitzar les localitzacions d’emergències.

Araceli Domínguez Des del passat mes de desembre, la Policia Local i el Servei d’Urgències Municipal utilitzen un navegador GPS per donar resposta a la problemàtica de les localitzacions en rústica. Segons el Catastro, al terme municipal de l’Ametlla de Mar hi ha 4364 parcel·les rústiques. El nou sistema de recerca no seria diferents d’altres si no fos perquè combina l’avanç tecnològic amb el sistema cadastral. Aquest sistema suposa la metodologia amb més potencial per tal de situar parcel·les rústiques i el seu ús va en augment perquè no genera cap dubte ni mala interpretació. De fet, és la distribució del territori que

s’està imposant, de manera oficial i popularment.

El perquè el cadastre La idea d’utilitzar el cadastre va sorgir del propi cos policial, preocupat per les demores en rústica sobretot en emergències, on el temps és or; i va trobar el suport tècnic de José Miguel Olivares, un enginyer cartogràfic de la Direcció General del Catastro que va elaborar una base de dades de les coordenades centroides de les finques rústiques del nostre municipi. Posteriorment, l’empresa local Electrònica JV Villar, després d’algunes proves, va acabar materialitzant la idea inicial.

A aquesta innovadora utilitat se li sumen les diverses possibilitats pròpies d’un navegador convencional, les quals suposen un valor afegit al servei ordinari i ajuden a millorar la eficiència d’aquestes treballs i la modernitat de la institució. Ja no tan sols es tracta de reduir el temps de resposta en emergències, sinó també d’estalviar temps en la realització d’un servei rutinari, extrem que redunda directament en la seva eficàcia i eficiència.

Detecció de necessitats Des de la prefectura d’aquest cos ens deien que “vam detectar unes

ARFR, Aplicatiu de Recerca de Finques Rústiques.

necessitats de resposta alhora de localitzar finques rústiques perquè comportaven un retard important i en casos d’emergències era un problema greu. Treballàvem amb cartografia oficial de la Direcció General del Cadastre i vam valorar la possibilitat d’aplicar-lo juntament amb la tecnologia GPS. Un cop implementat aquest sistema, ara per ara, tenim la mateixa rapidesa i precisió en localitzar un carrer del poble o bé una caseta de tros, només cal tenir les referències de polígon i parcel·la”.

Informe oportú D’altra banda, el Sr. Olivares va explicar que havia realitzat un informe al Director General del Cadastre en relació a la iniciativa proposada i de les nombroses possibilitats tan en l’àm-

bit de la seguretat com en el comercial o particular. El Director General del Cadastre va qualificar la idea de “bombazo” ja que es tractava d’un plantejament innovador amb un gran ventall de possibilitats tant públiques com privades. Tanmateix, va explicar que entre les accions més immediates, tenien previst oferir aquesta informació a totes les administracions de manera oberta.

El cost de l’ ARFR ha estat d’uns 200 € a banda de l’aparell. Aquesta dada contrasta amb l’exemple real de la despesa que suposaria un camió de bombers, cotxe policial o ambulància, plenament dotats, entrant i sortint de camins per tal de trobar el lloc de la incidència. I si del tracta es de protegir la integritat física d’una persona, aquest aparell no té preu.

Conveni de col·laboració amb la Universitat Internacional de Catalunya El consistori i el Servei d’Urgències Municipal (SUM) han signat el conveni perquè els estudiants d’infermeria puguin fer la seva formació pràctica sense desplaçar-se del municipi.

Araceli Domínguez L’Ajuntament de l’Ametlla de Mar i el SUM han signat un conveni de col. laboració amb la Universitat Internacional de Catalunya que té seu a Barcelona. Aquesta universitat està realitzant en l’actualitat el postgrau en Suport Vital i Emergències Integrals per a diplomats universitaris d’Infermeria i com a part del programa docent s’ha de realitzar un peSimulacre del SUM.

ríode de pràctiques en serveis d’urgències i emergències. Així doncs, el SUM serà un d’aquests llocs on es podran realitzar les pràctiques per part dels infermers/es que estudiin aquest postgrau. Està previst que els primers alumnes comencin aquest estiu a realitzar les pràctiques a la nostra població, participant en totes les urgències que puguin sorgir i aprenenent sobre el món de l’emergència en casos reals, sota la supervisió de les infermeres del SUM. Anna Gallart, regidora de Sanitat, ens deia que “hem tancat aquest acord perquè les persones de La Cala que estudiin infermeria puguin fer les pràctiques necessàries per a la seva formació més a prop. És

una manera de facilitar-los els estudis i evitar-los més desplaçaments dels que els obliguen els estudis teòrics”. A més, la presència dels estudiants en pràctiques pot alleugerar en part la feina creixent dels professionals, ajudant si s’escau a millorar el servei.

Acord extensiu És voluntat del consistori poder fer extensiu aquest tipus d’acord amb altres universitats per facilitar que els estudiants de l’Ametlla de Mar puguin fer les pràctiques de diferents ensenyances a la nostra població.

De fet, ja s’han mantingut converses en aquest sentit perquè sigui possible que es materialitzin.

Febrer 2010

|

pàg. 11

Benestar Social subvenciona els projectes de Creu Roja i Càritas en favor dels més necessitats del poble L’ajut econòmic que dota amb gairebé 8000 euros a les dues entitats, pertany a la partida pressupostària de l’any 2009 que ascendeix a 100.000 euros i que el govern destina a despeses socials en temps de crisi.

Membres de Creu Roja, Càritas i la regidora de Benestar Social, Teresa Callau.

Araceli Dominguez L’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, mitjançant la Regidoria de Benestar Social, ha atorgat a les entitats Creu Roja i Càritas dues subvencions de 4000 i 3500 euros respectivament per ajudar-los en la mesura del possible a desenvolupar els seus projectes en favor de les persones més desafavorides de la població. Precisament, aquests diners han sortit de la partida pressupostària amb un valor total de 100.000 euros corresponent a l’any 2009 per a despeses socials per fer front a la crisi. I és que la crisi ha fet augmentar el número de persones que es dirigeixen a aquestes institucions a la recerca d’ajuts com ara roba i aliments. I no només són immigrants i transeünts. També poden trobar famílies del poble que d’un dia per l’altre s’han quedat sen-

se feina i que ara han traspassat el llindar de la pobresa. Teresa Callau, regidora de Benestar Social, ens explicava que “el nostre objectiu és ajudar a aquestes entitats perquè puguin fer front a les necessitats dels ciutadans que cada cop, en major número degut a la crisi, s’han vist molt afectades i ara corren risc de caure en la pobresa i l’exclusió social. Hauríem volgut donar-los més recolzament però és el que hi ha i l’any que ve esperem poder ajudar-los novament”.

Objectius de Creu Roja Pilar Garcia, secretària de Creu Roja a l’Ametlla de Mar, ens deia que l’objectiu general de la institució és contribuir a ajudar a les famílies en situació econòmica precària i els específics són apropar la gent i millorar les relacions humanes, disminuir el nivell de pobresa, generar actituds positives respecte a la institució i sentir-se millor amb un mateix mitjançant el servei als altres. També ens explica en què empren els diners atorgats.

“A més d’aliments bàsics com ara arròs, llet en pols, llet UHT, llegums, formatge en porcions, farina, sucre, galetes, batuts de xocolata i pasta,

hem destinat 3000 euros a la compra d’oli perquè considerem que és un altre aliment de primera necessitat. També creiem necessari tenir un congelador per aprofitar els aliments congelats que ens donen”.

81 famílies en crisi Dolors Cervera, presidenta de Càritas a l’Ametlla de Mar, ens deia que degut a la crisi han atès 81 famílies al mes de febrer mentre que al desembre eren 74. També ens explicava on van a parar els diners que disposen ara. “Comprarem aliments quan no en tinguéssim de la Unió Europea.

També és per a vals d’aliments, ajuts a l’habitatge com ara per pagar la llum, l’aigua i equipaments necessaris com estufes o fins i tot bombones de butà, medicaments, desplaçaments per a transeünts, roba, productes d’higiene i també per al menjador escolar”. Val a dir que per evitar la picaresca i no concedir els ajuts de forma arbitrària, tant als Serveis Socials com a Creu roja i Cáritas es fa un valoració exhaustiva sobre la situació real que viu la persona, fins i tot demanant-los papers, si s’escau, i si en tenen, que justifiquin la seva situació de precarietat econòmica.

Xerrades per a pares i mares Comença un cicle de xerrades per a pares i mares dins del Pla Educatiu de l’Entorn que, de ben segur, poden ajudar a fer més entenedores les relacions familiars i, fins i tot, potser poden millorar-les.

Araceli Domínguez Dins del Pla Educatiu de l’Entorn de l’Ametlla de Mar començava el 15 de febrer un cicle de xerrades per a pares i mares amb temes interessants que de ben segur poden ajudar a fer més entenedores les relacions familiars i, fins i tot, en alguns casos, potser poden millorar-les. Totes les xerrades són a càrrec de les psicòlogues Natàlia Gabarró Llatge i Sílvia Vilanova Salichs, expertes en aquest tipus de trobades.

La tirania de la bellesa La primera, La tirania de la bellesa, tenia lloc el dia 15 de febrer, a les 15.15 de la tarda a l’Institut Mare de Déu de La Candelera. Aquesta xerrada va dirigida en especial a progenitors que els seus fills passen per la pubertat i l’adolescència, èpoques de reafirmació del físic que es veuen

molt condicionades pels patrons estètics amb els que els bombardegen els mitjans de comunicació. La segona, sobre Comunicació, té lloc al CEIP Sant Jordi, el dia 15 de març, a les 15.15. La tercera, Normes i límits, els pilars bàsics d’una bona educació, el dia 12 d’abril, a l’institut. I la quarta, Relació entre germans: convivència, conflictes, gelosia té lloc a l’escola primària. Mari Carme Martí, regidora d’Educació, deia que “Tots tenim dificultats per educar els fills.

Volem fer-ho el millor possible però de vegades ens costa. Per això creiem que dedicar aquestes xerrades als progenitors pot millorar la relació en temes que els afecten. Convido a tothom a assistir-hi”.

Docents i alumnes En aquest Pla Educatiu, també hi ha previst un cicle de xerrades-tallers

dirigits especialment als docents i un altre als alumnes que ja ha començant. Els nens i nenes de l’escola ja han après algunes nocions sobre els prejudicis i les injustícies i el bulling, mentre que els alumnes de l’institut ja saben alguna cosa més sobre el deute extern. Per als professors, les xerrades se centraran més en la convivència i la mediació i resolució de conflictes.

Objectiu del Pla Recordem que el Pla Educatiu de l’Entorn té com a principal objectiu la potenciació del català i la cohesió social. Amb aquesta finalitat promou nombroses activitats relacionades amb la cultura i l’educació. Enguany, aquest pla, es fa per quart any consecutiu i té un pressupost de gairebé 47.000 €, dels que l’Ajuntament posa el 30%. I encara queden tres anys més per desenvolupar aquest pla.

Febrer 2010 | pàg. 12

Societat L’escola Sant Jordi comptarà amb 69 nous alumnes al curs 2010-2011

Alumnes gaudint de l’hora d’esbarjo.

La preinscripció és gairebé una fita per al centre que ha d’anar trucant a molts pares perquè passin pel centre i així poder enviar les dades al Departament d’Educació per a l’assignació de professors.

Araceli Domínguez Del 2 al 16 de febrer va tenir lloc el període de preinscripció a l’Escola Sant Jordi per matricular els alumnes que comencen la seva vida escolar durant el curs 2010-2011, és a dir, els que van néixer a l’any 2007. El període va concloure amb la inscripció de

69 alumnes dels 70 nens d’aquesta edat que hi ha a la població, segons les dades estadístiques sobre naixements del registre civil. Octavi Figueres, director de l’Escola Sant Jordi, ens explicava perquè és tan important que les famílies amb fills per escolaritzar ho facin durant aquests 14 dies de preinscripció. “És importantíssim que tots els que tinguin nens i nenes en edat escolar a partir dels tres anys fessin la preinscripció perquè quan s’acaba el termini de presentació de sol·licituds les dades van al Departament i és aquest el que adjudica el número de mestres per poder atendre correctament als alumnes. Cada any estem amb la mateixa història.

Tothom espera a l’últim moment i s’ha d’anar trucant la gent perquè vingui a fer la preinscripció”.

Segons el previst I, efectivament, la preinscripció es va desenvolupar com deia Figueres perquè el dia 13 de febrer, des de l’administració de l’escola, es va haver de trucar a moltes famílies perquè hi anessin a preinscriure els nens ja que a últims de setmana només hi havia 20 petits apuntats per iniciar l’escola.

Malgrat tot, aquestes 69 preinscripci-

ons permetran que el Departament d’Educació adjudiqui tres mestres per al primer curs del cicle infantil.

Tres grups de P-3 Així les previsions s’ha complert per al curs 2010-2011. Hi haurà tres grups de P-3 per acollir amb comoditat els 70 nens i nenes que inicien l’escola.

Octavi Figueres insistia en la necessitat que pares i mares entenguessin que han de donar compte dels seus fills perquè els últims dies el retard provoca un gran trasbals en l’escola. Per exemple, si només es podien enviar dades al Departament sobre 50 nens, el Departament només assignaria dos mestres. I el problema podia esdevenir al setembre quan la ràtio adequada de nens per classe, que està en 25, no es compliria i s’haurien d’haver embotit més nens per aula, amb el conseqüent perjudici per a mestres i alumnes. Afortunadament, no ha estat el cas.

Més centres escolars Pel que fa als altres centres escolars de la població, igualment, a l’Institut, el període de preinscripció era del 2 al 16 de febrer i a la Llar d’Infants Xerinola comença al maig.

L’escola Sant Jordi participa en el Projecte Mil grues per la Pau La idea, nascuda a Japó, pretén sensibilitzar als nens i nenes en el tema de la pau i la no violència.

La setmana del 25 al 29 de gener, l’escola Sant Jordi es va afegir al projecte Mil grues per la pau que, en aquest cas, ha consistit en fer aquests ocells amb diferents materials. Segons la tradició japonesa, regalar una grua de paper a algú es desitjar-li el millor i sovint es regalen a les persones que estan malaltes o convalescents. L’objectiu general és sensibilitzar tothom, i en aquest cas als nens en particular, sobre el tema de la pau generant la seva participació en una acció pública que acaba el 30 de gener que és el Dia escolar de la no violència i la pau.

Octavi Figueres, director de l’escola Sant Jordi, ens parlava sobre l’objectiu i l’origen d’aquesta iniciativa.

“Es tracta de motivar la participa-

ció activa de cada alumne en una campanya per la pau. És una forma original de cridar l’atenció sobre la pau i comprometre’ns personalment amb ella que es realitza a nivell mundial. Aquesta acció va ser idea d’una de les víctimes de la bomba atòmica que va caure a Hiroshima durant la Primera Guerra Mundial i des de llavors es fa per tot el món”.

Bons missatges Els nens de primària han elaborat missatges per la pau i els han afegit a les grues que, fetes a mà amb diferents materials, pengen des del sostre pels passadissos de l’escola.

Els missatges poden contenir dades personals i desitjos.

Alumnes del CEIP que van participar en la iniciativa.

Febrer 2010

|

pàg. 13

Medi Ambient Ascó, candidat a acollir el Magatzem Temporal Centralitzat de residus El debat sobre l’energia nuclear tornar a planejar sobre les Terres de l’Ebre sota la polèmica cementiri nuclear sí o no.

Manifestants concentrats abans de la protesta.

La CANC, Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya, ha convocat diverses mobilitzacions socials amb assemblees al Territori i una manifestació de rebuig al cementiri nuclear, diumenge 7 de març, a les 12h, a Móra d’Ebre.

L’Ajuntament de l’Ametlla de Mar ha organitzat un autobús que sortirà a les 10:30h del matí de davant de l’oficina de turisme per tots aquells que hi vulguin anar.

Olga Tomàs Ascó el 5 de febrer va superar el tall i està entre les vuit candidatures admeses per la Comissió Interministerial per a la selecció de l’emplaçament del Magatzem Temporal Centralitzat (MTC) de residus nuclears. En concret, els municipis admesos són els d’Albalá (Càceres), Ascó (Tarragona), Melgar de Arriba (Valladolid), Santervás de Campos (Valladolid), Torrubia de Soria (Sòria), Yebra (Guadalajara), Villar de Cañas (Conca) i Zarra (València).

Recordem que, malauradament, tot i les pressions socials i polítiques l’ajuntament d’Ascó va aprovar la candidatura al magatzem nuclear el 26 de gener. Rafel Vidal (CIU), alcalde del municipi, va mantenir el seu posicionament tot i les advertències del partit d’obrir-li un expedient i la possibilitat de treure’l com a militant. El consistori, finalment, va dir sí a la proposta amb 7 vots a favor- 4 regidors de CiU, un del PSC i dos independents- i 2 vots en contrade regidors independents. Fora, representants de la Coordinadora Anticementiri Nuclear i nombrosos ciutadans congregats davant de la seu del consistori i a la sala de plens van fer escoltar la seva veu.

En canvi, l’Associació de Municipis en Àrees Centrals Nuclears (AMAC) va celebrar la decisió d’Ascó. Entre ells, Vandellòs i Tivissa.

Recordem que un dia abans, el 25 de gener, el govern de Catalunya amb José Montilla al capdavant es va posicionar públicament en contra del magatzem de residus. I el 24 de gener hi va haver una mobilització

Els carrers d’Ascó plens de gom a gom durant la manifestació.

Final de la manifestació als peus de l’església d’Ascó.

multitudinària a Ascó en contra del Magatzem Temporal Centralitzat de residus. Els manifestants, que la gran majoria no eren de la localitat sinó de poblacions veïnes, van recórrer els carrers del poble fins arribar a la plaça de l’Església. Als carrers de la vila hi havia cartells amb la consigna Sí al MTC. Però el lema més repetit va ser Catalunya diu NO. Segons els Mossos d’Esquadra la manifestació va concentrar un miler de participants, en canvi, segons els organitzadors la xifra s’elevava fins als cinc mil. L’Ajuntament de l’Ametlla i ERC van posar dos autobusos a la disposició dels caleros i caleres per poder assistir a la manifestació. Representants del consistori de l’Ametlla van caminar pels carrers d’Ascó dient no al cementiri nuclear ja que des de l’Ajuntament es va expressar rotundament, des del principi, el posicionament en contra al magatzem de residus nuclears. I és que ja el 27 de novembre de 2006, l’Ajuntament calero a proposta del govern (CIU i ERC) va aprovar una moció per unanimitat del ple que rebutjava qualsevol proposta d’instal·lació de cementiri nuclear a les Terres de l’Ebre i per extensió a tot Catalunya.

Joan Pere Gómez i Comes, regidor de l’Ametlla i secretari d’organització de CiU va remarcar el posicionament que manté el consistori calero. “Des de l’Ajuntament ens mantenim en contra del cementiri nuclear per molts motius. Per conviccions però també perquè pensem que la ubi-

cació d’un cementiri nuclear a Ascó no ho pot decidir només un poble.

Aquesta decisió de la col·locació del magatzem ultrapassa les competències d’un municipi perquè això afectarà a les comarques de l’Ebre i afectarà tot Catalunya”, va explicar Gómez i Comes. A més, va afegir que “per això des de la Cala volem fer aquesta reflexió, si per un senzill permís per una caseta de camp ens demanen quatre informes i el vistiplau de la Comissió d’Urbanisme de la Generalitat, ara ens voldran fer creure que per tot un cementiri nuclear amb una majoria d’un Ajuntament en tenen prou? No pot ser”.

El MTC El Govern ha previst la construcció del magatzem i per això ha ofert al municipi que el vulgui acollir una inversió inicial de 700 milions d’euros, que es completaran amb una aportació anual de sis més, i un centenar de llocs de treball.

Aquesta construcció estarà dissenyada per acollir 6.700 tones d’elements combustibles durant 60 anys, encara que està previst que es pugui ampliar si es necessita. Només amb els residus actuals emmagatzemats a les piscines, el magatzem tindria assegurada d’inici una ocupació superior al 50%.

Febrer 2010 | pàg. 14

Medi Ambient Tram sud del Camí de Ronda i GR-92: un projecte il·lusionant obert a la participació de tothom La fragilitat dels ambients costaners i la perseverança per protegir, promocionar i conservar el patrimoni natural del municipi, han mogut al govern municipal a aconseguir el finançament del Ministeri de Medi Ambient per a aquest projecte tan important emmarcat en el pla de gestió del litoral, encomanat a l’àrea de Medi Ambient de Caixa Catalunya.

La fragilitat dels ambients costaners i la perseverança per protegir i conservar el patrimoni natural del municipi ha dut al govern municipal a la conveniència d’aplicar mesures conservacionistes i de protecció que s’emparen en el Pla de Gestió del Litoral que ha estat impulsat per l’Obra Social de la Caixa Catalunya i redactat per l’Associació Naturalista Nereo. En el marc d’aquest pla de gestió, i amb el finançament del Ministeri de Medi Ambient, l’executiu calero ha redactat un projecte per actuar en la franja costanera del sud del municipi, el Camí de Ronda o GR92, uns 7,5 km de recorregut que van des de Cala Pepo fins a la punta de l’Àliga, essent dos terços d’aquest traçat (des del Port Natural de l’Estany fins a la punta de l’Àliga) un dels últims grans reductes de costa verge de Catalunya i d’Espanya. I és aquest tret diferencial el que fa que el litoral de la Cala sigui tan especial i s’hagi convertit en un dels principals atractius del municipi. Petites cales, timbes rocoses, arbres vora el mar.

Això és, en poques paraules, el que conforma la nostra costa. Durant l’any, centenars de persones passegen pel Camí de Ronda que ha adquirit entitat pròpia per la presència de diversos elements naturals i que és l’eix vertebrador de cales, platges i espais d’alt interès natural.

Tres objectius principals El projecte persegueix tres objectius principals: disminuir l’impacte que produeix el trànsit de persones i fer-lo alhora més accessible, millorar la seguretat de l’usuari en els trams que sigui necessari i donar a conèi¬xer l’espai a tothom perquè

El port i la platja de l’Estany es renaturalitzaran per a que tornin a tenir el seu aspecte històric.

La Punta de Bon Capó, ara un terreny erm, passarà a ser un parc botànic mediterrani.

esdevingui un actiu de promoció del municipi encara més important del que és avui. En el projecte, a més, s’inclouen actuacions que pretenen recuperar indrets d’un alt simbolisme per al nostre poble com ara la renaturalització del Port de l’Estany que retirarà les embarcacions, eliminarà el camí d’asfalt i es crearà una petita passarel·la de fusta permetent que el port torni a abraçar la llacuna natural, la renaturalització de la pròpia platja de l’Estany eliminant el trànsit rodat i adequant-la perquè pugui esdevenir la setena bandera blava de la nostra costa,i la renaturalització del que havia de ser la urbanització de Port Olivet, traient carrers, asfalt i qualsevol element artificial perquè torni a esdevenir un espai natural on dia a dia el bosc de litoral hi vagi guanyant terreny.

Simbolisme estratègic L’actuació ha de quedar simbolitzada en dues escultures situades en dos punts estratègics. Una, a la punta de l’Estany en homenatge als orígens de la pesca i als pescadors i les seves famílies i l’altra, a Port Olivet, en homenatge a la lluita anti

nuclear que sempre hem mantingut els caleros i caleres. Fins i tot també es planteja la possibilitat d’ubicar a la punta de Bon Capó algun element que simbolitzi la protecció de tots els pescadors que cada dia surten a la mar, sovint en condicions molt adverses. Cal destacar que el projecte contempla l’enderroc de quatre construccions il·legals, l’escurçament de nombroses parcel·les privades que al llarg dels anys han anat guanyant terreny a l’espai públic i la creació d’un gran parc botànic mediterrani a la península de Bon Capó.

Amb aquestes premisses, i sempre a partir de materials naturals i integrats com la pedra del terreny, els marges de pedra seca, els cordatges i la fusta, s’executarà una obra que a més de suposar la promoció i protecció d’aquest actiu municipal tan important i de les espècies que s’hi troben, també es convertirà en un referent turístic per a aquelles persones que busquen alguna cosa més que sol i platja.

Revisió del projecte Segons Xavi Solé, tècnic de la Regidoria de Medi Ambient i encarregat

A port Olivet s’hi retiraran tots els carrers i altres elemets urbanístics per a que poc a poc la naturalesa torni a recuperar el seu lloc.

Febrer 2010

del projecte juntament amb el regidor Xavi Llambrich Bono: “ara fa tres anys, a l’inici del nou mandat, una de les primeres accions que vam emprendre va ser començar a revisar el projecte existent de millora del tram sud del camí de ronda i GR-92 perquè des de la pròpia Regidoria vam emetre un informe en que el qualificàvem d’ excessivament agressiu i, a més, la perspectiva de poder salvar Port Olivet i la punta de Bon Capó obria una nova i il·lusionant possibilitat. El vam redefinir i el projecte va passar a triplicar el seu cost bàsicament degut a la inclusió de tres grans elements: enderroc de construccions il·legals, un parc botànic mediterrani a la punta de Bon Capó, i la renaturalització del port de l’Estany, la pròpia platja i tot Port Olivet. Posteriorment, gràcies a les gestions de l’alcalde, el Ministeri de Medi Ambient va accedir al que ens pareixia molt complicat, finançarnos aquest projecte tan important valorat en 4,2 milions d€ (uns 700 milions de les antigues pessetes)”.

Obert a la participació de tothom Ara mateix aquest projecte es troba en fase d’exposició pública i no serà aprovat definitivament fins el 3 de març. Mentrestant, el govern municipal anima a qualsevol persona del poble perquè faci arribar la seva opinió i els seus suggeriments. Xavi

Llambrich Bono afirmava: “estem molt il·lusionats amb aquest projecte i el considerem un element potencialment molt important per millorar la promoció del nostre poble. Per sort, els dies de la totxana i el ciment fàcil s’han acabat i ara tots comencem a entendre que el futur del nostre poble ha de passar necessàriament per la qualitat, per saber posar en valor els nostres actius, que són molts, preservant la nostra essència. A més, també serà una eina importantíssima per a millorar la protecció dels nostres preuats ecosistemes costaners.

Com sempre, la nostra voluntat és dialogar i obrir a la participació de tothom els projectes importants per al poble, ja que pensem que la participació és fonamental per millorar els propis projectes i que tothom se’ls pugui sentir seus. Així doncs, tal com ja vam fer amb el centre cívic i el Bon Repòs, hem obert el projecte a la participació popular.

En aquest sentit, valorem molt les aportacions de les diferents entitats locals i persones individuals que s’han interessat pel projecte i amb les seves aportacions estan col· laborant en enriquir-lo. Així mateix, aprofito per animar tothom a venir a conèixer el projecte ja que de ben segur que s’enduran una grata sorpresa i, a més, ens ajudaran amb les seves contribucions”.

|

pàg. 15

Exemple d’una de les edificacions que s’enderrocaran situada davant de la Punta de “Rompetimons”.

Sorpresa per l’actitud d’un membre de l’oposició Durant les últimes setmanes, un partit de l’oposició ha iniciat una campanya de recollida de signatures i fins i tot hi ha convocada una manifestació en forma de caminada per protestar contra el projecte. En relació a aquest fet Xavi Llambrich Bono explicava: “com sempre, les nostres portes estan obertes per escoltar a tothom, encara més si són regidors de l’Ajuntament. A més, com deia abans, el projecte s’està enriquint molt de les aportacions de diferents associacions i persones del poble. Aquests senyors, en canvi, han començat una campanya en contra sense ni tan sols venir a l’Ajuntament a fer-nos saber la seva opinió i poder col·laborar tots

junts en benefici del propi projecte i del poble. A mi personalment em sorprèn bastant aquesta forma d’actuar, ja que sempre he pensat que el diàleg constructiu hauria de ser la regla en política i no l’excepció. Però bé, suposo que ell tindrà els seus motius per optar per la confrontació en comptes del diàleg, nosaltres continuem treballant amb la mateixa il·lusió”.

Presentació en públic A més, el regidor comentava que quan s’hagi enllestit tot el procés de participació i s’hagin incorporat totes les millores al projecte es durà a terme una presentació en públic a la que va aprofitar per invitar a tot el poble.

Febrer 2010 | pàg. 16

Medi Ambient Medi Ambient ja treballa sobre el Pla de Gestió del Litoral de l’Ametlla de Mar Aquest pla, posat a punt per l’àrea de Medi Ambient de l’Obra Social de Caixa Catalunya, revela que el litoral de La Cala presenta uns valors naturals de primer ordre tant en la part terrestre com marítima que cal protegir.

Araceli Domínguez A començaments de setembre es va presentar el pla de Gestió del Litoral de l’Ametlla de Mar al Centre d’Interpretació de la Pesca i d’immediat la Regidoria de Medi Ambient va posar fil a l’agulla per treballar en la seixantena de directrius que marca el pla, és a dir, en les línies de treball i els objectius a complir per tal que el nostre litoral continuï essent un referent de naturalitat i conservació.

Principals recomanacions El Pla de Gestió del litoral terrestre i marí de l’Ametlla de Mar va ser un encàrrec del municipi a la desapareguda Fundació Territori i Paisatge a la que ha pres el relleu l’Obra Social de Caixa Catalunya mitjançant la seva àrea dedicada a Medi Ambient.

La principal recomanació d’aquest pla era la creació d’una reserva marina en aquesta zona. El pla també revela que el litoral de l’Ametlla de Mar presenta uns valors naturals de primer ordre tant en la part terrestre com en la part marina que cal protegir. També proposa la recuperació dels estocs pesquers i la protecció de la praderia de posidònia del municipi, la més important de Catalunya. Aquestes mesures afavoririen la continuïtat de la pesca, una activitat arrelada a la història i al caràcter de la població. Els redactors es van quedar sorpresos de la riquesa del nostre terme municipal. Xavier Solé, tècnic de Medi Ambient, recordava que “ja en un primer anàlisi sobre el terreny, els tècnics de l’Associació Nereo, encarregats de redactat el pla, es van endur una sorpresa

Costa de la zona de l’Illot.

agradable. Són gent del nord de Girona que van passar aquí una bona temporada fent treballs de camp i pensaven que trobarien un paisatge molt diferent al que van trobar. Van veure que la costa perduda acaba a l’Hospitalet i que al nostre poble comença la costa verge”.

Molt ambiciós Tot i que és un pla molt ambiciós, la Regidoria ha iniciat el treball per les recomanacions del pla que són més fàcils de dur a terme. De moment s’ha començat per les platges. I el litoral s’ha de lligar amb els barrancs i les zones humides. I després es continuarà per tot el que es troba sota el mar. Per exemple, ja s’ha engegat un estudi poblacional sobre la fauna i flora de la zona de Sant Jordi del que es farà difusió perquè d’aquesta manera tothom el conegui, prengui inte-

rès i aprengui a respectar-lo. En general, es tracta de promoure accions com l’educació per a l’ús públic.

Atenció especial També rebrà una especial atenció la zona sud del terme, la més verge.

Des de l’Estany a la Punta de l’Àliga, d’extraordinari interès per la flora i la fauna que hi acull, en alguns casos espècies endèmiques que només es troben en aquest espai. O el Port de l’Estany, que es pretén renaturalitzar en una de les primeres actuacions fortes juntament amb la zona de Port Olivet, salvada de les urpes urbanístiques per conservar els seus ecosistemes. De retruc, també es vol incidir en la virginitat d’aquests espais perquè es volen obtenir beneficis econòmics per potenciar el turisme de qualitat com el que es dedica, per exemple, a l’observació d’aus.

Febrer 2010

|

pàg. 17

Cultura i espectacles El jurat declara desert el 18è Premi de Narrativa Vila de l’Ametlla de Mar En aquesta edició només s’ha presentat una obra a concurs i, tot i reconèixer el seu mèrit, el jurat va considerar no concedir-li el guardó guanyador.

Araceli Domínguez El passat 6 de febrer es va reunir el jurat de la 18a edició del Premi de Narrativa Vila de l’Ametlla de Mar a les dependències de la Regidoria de Cultura per constituir-se de forma oficial. Però davant del fet inesperat de la presentació d’un sol original a concurs i un cop avaluada la qualitat de l’obra presentada, tot i reconeixent-li el seu mèrit, es va considerar no concedir-li el guardó guanyador i es va decidir per unanimitat declarar desert el premi en la present edició.

Decisió molt dura Els membres del jurat, presidit per l’escriptor ebrenc Manuel Ollé Albiol, malgrat la duresa de la decisió i preocupats per la supervivència d’aquest certamen que ha esdevingut un punt de referència modèlic per als joves escriptors en català, han convingut fer arribar al govern de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar un conjunt de recomanacions que ajudin a superar la situació actual que inclouen fer una anàlisi de les vies i àmbits de difusió actuals de la convocatòria a fi i efecte de potenciar tot el que fa referència a informació i publicitat.

Integrar més en el procés de convocatòria del certamen als escriptors que han estat premiats en anteriors edicions, a l’editorial Cossetània i a les institucions culturals i acadèmiques relacionades amb la formació i la difusió lingüística i literària. Fer un seguiment de les experiències i establir contactes amb els promotors de concursos literaris, almenys en llengua catalana, que estiguin dins del nostre segment quant a dotació i projecció. Fer alguna trobada

Novel·les guanyadores d’antigues edicions del concurs.

dels membres del jurat abans de la reunió anual deliberativa que ajudi a prevenir aquest tipus de situació en la direcció d’una major implicació dels seus membres. Mari Carme Martí, regidora de Cultura, deia que “l’equip de govern, i jo com a regidora de Cultura, no ens traíem el disgust de sobre perquè creiem que és una pena declarar desert un premi consolidat. Però tenim molt clar que el premi continuarà, que això ja va passar un any, ja fa temps, i que malgrat tot hem arribat fins a aquesta 18a edició. Així l’any que ve convocarem la 19a edició i convidem a tothom, gent de La Cala i de tot el territori perquè s’animi a presentar els seus llibres. De la mà

del jurat i de l’editorial Cossètania farem el que sigui necessari perquè això continuï molt anys més”.

Festa de les lletres Per últim es valora la possibilitat de fer una Festa Calera de les Lletres Catalanes que supleixi l’acte d’entrega del premi de narrativa i que comporti la presència d’escriptors notables en l’àmbit comarcal i nacional per tal de reforçar l’encaix de l’Ametlla de Mar en el marc de la cultura catalana i perquè se’n derivi un reconeixement de tota la tasca feta fins al moment i un increment de la col·laboració ciutadana i institucional catalana amb les iniciatives literàries i culturals de la vila.

?

Febrer 2010 | pàg. 18

Entrevista Joan Rebull Joan Rebull és un calero il·lustre, tot i que segurament ell no diria això d’ell mateix. D’aquesta xerrada es pot extreure la conclusió que el nostre entrevistat és una persona inquieta, amb interessos diferents que sempre han convergit en la preocupació cap als altres que ell ha sabut expressar de diferents maneres.

Araceli Domínguez

Tot i que des de jovenet vostè s’ha dedicat a pintar i dibuixar, la seva preocupació per la realitat social i política li ha portat per diferents camins per tal de trobar, suposo, respostes a les seves inquietuds. Primer va ser la vida eclesiàstica...

De fet, quan ets petit, als onze anys, no tens una motivació social sinó més aviat familiar per triar la vida eclesiàstica. A més, a la mar me marejava molt. Crec que aquesta va ser una de les raons subconscients més importants.

I al seminari sorgeixen dubtes en el seu pensament.

El seminari de Tortosa era un dels més fonamentalistes en l’època. I a mi m’agafa, als últims anys, quan comença a haver moviments eclesiàstics de caire obrer. Jo m’emboteixo d’aquesta corrent social, obrera i d’esquerres. En aquell temps, al 1964, també va haver un fort moviment nacional catalanista. Això va fer que ens comuniquéssim molt amb el frares de Montserrat, on sempre s’ha viscut un fort sentiment catalanista, i amb altres moviments seculars. Així, vaig sortir com un jove de tendències esquerranes i catalanistes en un ambient molt de dretes.

I es fa capellà.

Sí. A l’any 66. Me’n vaig a Alcanar a treballar amb la gent jove, amb la que connectava molt amb un missatge obert. Però dos anys després

Joan Rebull.

sento que he d’anar a la universitat.

Necessitava estudiar fora de l’àmbit escolàstic. Vaig estudiar sociologia a Madrid, marcat per l’obrerisme i el camí de lluita social. Tot això va trasbalsar el meu univers de les idees. Tenia un pensament molt dogmàtic i el contacte amb la ciència et relativitza molts conceptes. A més, durant aquests anys a Madrid vaig aprofitar per fer moltes coses. Donava classes, algunes per guanyarme la vida, altres gratis als obrers, i també celebrava l’eucaristia a la universitat.

I va tornar a casa.

En tornar pensava que m’integraria en investigacions religioses de caire

sociològic però en l’època estava el bisbe Carles a Tortosa i no teníem la mateixa perspectiva de la vida. Em va enviar a un ambient molt deprimit, a Móra, quan encara no hi havia nuclears. Per a mi, va ser realment important treballar amb gent del Priorat, de la Ribera, de la Terra Alta i afrontar temes agrícoles, socials i de desenvolupament. Va arribar un moment en què tot això va explotar.

Vaig preparar una mena d’enquesta molt exhaustiva sobre la realitat social d’aquestes terres però em van obligar a deixar-ho perquè deien que filtrava una idees que no eren les adequades. Vaig defensar les meves bones intencions i vaig dirlos que el que m’imposaven no era

Febrer 2010

la meva idea d’entendre el sacerdoci. Llavors em van enviar als poblets dels voltants de Móra d’Ebre.

I un altre cop, canvi de lloc.

Ja em plantejava que feia allí quan uns coneguts del Cercle Català de Madrid em van dir que anés a Barcelona. Allí vaig treballar a institucions d’integració social. Ja ho havia fet a Madrid i a Brooklyn. A Barcelona, vaig conèixer la Marínia, que treballava amb els gitanos de La Perona.

Amb ella, vam intentar lligar tots el moviments que treballaven amb gent marginal. D’aquesta manera vaig aprofundir en el coneixement i la relació amb ella. I em vaig secularitzar. És a dir, vaig deixar el sacerdoci 10 anys després de començar perquè, entre d’altres coses, és difícil portar el dèficit afectiu. Després ens van casar a l’església de Sant Josep Oriol.

Torna a l’Ametlla i exerceix com a polític.

Em vam demanar comprometre’m amb política i com que el nacionalisme d’esquerres era una opció que el poble de Catalunya en l’època no la va votar, em vaig decidir per una opció d’esquerres. Vaig entrar al Partit Socialista. Vaig tenir una certa activitat també fora del poble, a la comarca, i vaig arribar a ser membre del Comitè Nacional. Cap al final i molt poc temps. Vaig fer una política molt intensa, una crítica activa, mai destructiva, però que, en tot cas, no va donar resultats. A la segona legislatura, vaig tornar a presentar-me i vaig pensar que havíem d’adoptar altres formes de fer, no tan intenses, de més col·laboració. No estava disposat a mantenir un ritme de criticisme molt elevat i això va crear una dissensió interna, no tothom estava d’acord i vaig marxar. No guardo cap mal record d’aquells anys. De totes maneres, la vida política d’un militant en àrees rurals té uns handicaps molt importants i això jo ho he patit molt perquè de vegades la puresa de l’acció política queda contaminada per una sèrie de defectes de convivència que tenim als pobles.

Ara estic descontaminat de política de partit, lliure de militància.

I ha estat activista en el moviment antinuclear, que ara torna a estar d’actualitat. Fins i tot va escriure un llibre sobre el tema.

He tingut un paper actiu en aquest moviment tant dins com fora del poble. La meva perspectiva envers la contestació nuclear era molt propera al fets. Estava esquitxada de passió.

Tenia clar que en venir a viure al poble no podia involucrar-me en postures massa actives que dificultessin la meva convivència amb la gent. Per això el llibre no va tenir aquí gaire difusió. No volia que el seu criticisme fes mal a ningú. Té una part objectiva, tècnica, també té un caire sociològic però també hi ha una descripció dels fets on explica l’enfrontament entre uns i altres. Això jo no tenia ganes que es revifés. Després de tot, ja havíem aconseguit parar les nuclears a Port Olivet.

I també s’ha implicat molt en la vida cultural, una altra manera de fer canvis en la societat, en les persones.

Estic molt content que gairebé des del començament de venir aquí ens va agafar la dèria de reivindicar el Castell de Sant Jordi. S’ ensorrava.

Això s’ha consumat fa no res. No pels esforços d’aleshores sinó perquè els alcaldes subsegüents han fet diferents esforços. Era una acció cultural a favor d’un passat que no està tan desconnectat dels 200 anys i escaig de vida moderna del poble. D’altra banda, políticament a l’oposició, sol durant set anys, no vaig poder participar en labors de gestió municipal.

Així que participava en iniciatives de tipus cultural com ara la revista Refoll d’informació local però amb pinzellades de política de la que vam fer uns 20 o 25 números. També vaig participar en iniciatives teatrals, vam muntar escenaris més grans perquè la sala mai ha estat un escenari digne en quant a mides per a obres amb una certa profunditat i amb perspectiva escènica. Últimament, a banda de la meva activitat pictòrica, he fet

|

pàg. 19

el disseny de l’última obra del grup escènic, una cosa molt senzilla. També estic contentíssim d’aquest poblet que vam muntar a l’Alguer per a La filla del Mar. D’altra banda, en teatre infantil, m’he passat moltes hores confeccionant pràcticament tots els escenaris.

També ha fet algunes incursions en el món de la docència.

Vaig donar classes de manera accidental de sociologia i religió a Madrid. En venir aquí amb la família vaig fer una mena de suport privat a la meva dona però el capital pedagògic era d’ella. A nivell de divulgació vam editar una guia històrica dels castells de Sant Jordi i vam fer exposicions sobre la pesca i l’agricultura caleres de les que han quedat uns fulletons que estan disposats per ser editats quan pugui agafar-los i acabar-los d’estructurar. Tot això és fruit d’un treball que tenia com a objectiu integrar l’escola al poble. Això ha estat d’alguna manera el meu camp de suport pedagògic perquè aquesta era la idea que teníem d’escola la meva dona i jo. Aquí també destaco el paper de Xavier Figueres al que mai li acabarem d’agrair tot el que fa per ressuscitar el passat. I no tan passat.

Es necessita que la gent que educa els nens tingui un coneixement molt profund de la cultura local.

I sempre, com a rere fons, la pintura, un estil, el vostre, que defineix com a neoimpressionista.

Si no vius, no pots pintar. Sempre he anat pintant. Però si tens temps deixes pas a l’expressió més autèntica teva que, en el meu cas, és pintar.

La pintura, malgrat les influències, és una cosa que surt de tu i és teva.

Ningú et pot dir que això no és teu.

L’art és molt important i més si l’entens com un acte de servei a la gent.

Amb missatge cap a la gent. Sempre se li pot donar sentit. Un àmbit de divulgació. I essent més profund, pots sempre anar a la recerca de la bellesa per transcendir la falta d’aquesta en alguns moments de la vida. Pot ser crítica per provocar un despertar o subliminar per acceptar el devenir de les coses.

?

També hi ha una contradicció entre la vessant artística i el que vol el client. Per exemple, m’agradaria fer quadres amb més crítica social però alguns volen paisatges del Delta de l’Ebre, a Amposta i a Tortosa volen treballadors de l’arròs... Hem de donar això i fer-ho amb tota la honestedat del món, hem de treure tot el suc d’aquella gent, encara que sigui una pintura, diguem-ne, costumista, i que d’alguna manera és de segona categoria. Molt bé. Però si treballes amb intensitat, per què no es pot convertir en un nivell A?

Vostè és un calero que ha transcendit. Està ben considerat.

Penso que això de la consideració és molt relatiu però en tot cas acceptaria que fos així. No sóc així però estaria orgullós que fos així. En qualsevol cas, si no fos per aquesta estimació profunda que sento pel meu poble, no estaria aquí. I l’exageració és aquesta:`ara visc a la mateixa casa on vaig néixer´.

La seva recerca passa per la transcendència.

La transcendència ha d’estar ancorada en la realitat. Només així té un valor. Si no, tot és lírica. Pura lírica i cançons.

I ara, al final d’aquest recorregut per la seva vida, sent que ha pogut contribuir a aquelles inquietuds primigènies que li demanaven decantar-se per ajudar la resta del món?

Quan et fas gran tens una perspectiva, et neix veure la teva vida com una pel·lícula. Correm el perill de ser massa injustos amb nosaltres mateixos. Hem de ser misericordiosos i pensar que hem fet les coses amb honestedat i amb passió. I això revalua tota mena de pessimisme que es pugui tenir respecte als errors comesos.

Moltes gràcies Joan per compartir amb nosaltres alguns moments de la seva vida i fer-nos recordar valors humans importants que, malgrat tot, sovint oblidem.

Febrer 2010 | pàg. 20

Turisme L’Ametlla de Mar, un dels set municipis de les Terres de l’Ebre units pel conveni Córner 2010 La signatura d’aquest acord permet la promoció conjunta del territori i la marca de les nostres comarques en diferents fires nacionals i internacionals.

Araceli Domínguez L’Ametlla de Mar var ser un dels set municipis de les Terres de l’Ebre que dilluns 8 de febrer van signar un conveni córner, aquesta paraula fa referència a un espai comú i diferenciat, de promoció conjunta en fires nacionals i internacionals per a aquest any 2010 per tal d’incrementar la notorietat d’aquesta destinació turística.

Acord anual La signatura de l’acord es fa de forma anual i permet revalidar les tasques de promoció exterior que des de fa temps impulsen els municipis de les Terres de l’Ebre. El marc de la signatura va ser el Conservatori de Música de Tortosa i, a banda del regidor de Turisme de la nostra població, Antoni Montagut, van rubricar-lo el president del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, Joan Aregio; el representant de l’Oficina Municipal de Turisme de Tortosa, Ferran Bel, el representant del Patronat Municipal de Turisme de l’Ampolla, Francesc Arasa, la regidora de Turisme de Deltebre, Susana Gómez; els representants de les Oficines de Turisme d’Alcanar i Sant Carles de la Ràpita, Josep Bort i Rosa Anglès i el representant de la Regidoria de Turisme d’Ascó, Pau Daniel Serrano.

Fires especialitzades Enguany està previst que l’oferta turística de les Terres de l’Ebre es promocioni a fires especialitzades del sector com són Mahana, a Tolousse, que es va celebrar del 5 al 7 de febrer, Navartur, a Pamplona, que té lloc del

El regidor de Turisme, Antoni Montagut, durant la signatura del conveni Córner 2010.

19 al 21 de febrer, Destinacions Nature, que es duu a terme del 26 al 28 de març a París, i el Saló Internacional del Turisme (SITC) que es fa a Barcelona del 15 al 18 d’abril. A més, amb aquesta participació plegats dels diferents organismes s’aconsegueix una millor gestió del temps i, potser el que és més important, de recursos econòmics. Així, cada patronat amb la signatura del conveni haurà de desembutxacar 2350 euros per la participació en les cincs fires, xifra que seria cinc vegades més gran si cada instiitució anés pel seu compte. Antoni Montagut, regidor de Turisme deia que “hem dut a terme la signatura del Conveni Córner per a la promoció conjunta del territori baix l’aixopluc de la marca Terres de l’Ebre. Som una sèrie d’ajuntaments que ens unim cada any per poder ser presents a les fires que

més ens podem beneficiar pel perfil dels seus visitants. La signatura es fa cada any i ens permet que amb una aplicació de recursos limitats tinguéssim presència a aquestes fires que són molt interessants per al nostre objectiu”. Èxit creixent Segons l’Observatori de la Fundació d’Estudis Turístics, les xifres confirmen l’èxit creixent de les Terres de l’Ebre com a destinació turística i assenyalen que el gruix de visitants que s’acosten a la zona són catalans d’entre 35 i 44 anys que ens visiten amb la intenció de relaxar-se. Destaca l’augment del flux de turisme internacional i el canvi de classe social dels visitants, de classe mitja-alta, amb més poder adquisitiu i que, per tant, pot revertir en més riquesa per al territori.

Febrer 2010

|

pàg. 21

70 participants a la 10a edició del Concurs de Fotografia Paisatgística El lliurament dels premis es va fer durant el cap de setmana del Preludi de les Festes de Candelera, al Centre d’interpretació de la Pesca, on les fotografies van estar exposades precisament la setmana de festes.

Entrega de premis del concurs de fotografia.

1r premi l’Ametlla.

Premi blanc i negre.

Araceli Domínguez Més de 200 persones han visitat durant les festes de La Candelera l’exposició de les fotografies premiades i finalistes de la 10a edició del Concurs de Fotografia Paisatgística de les Terres de l’Ebre al Centre d’Interpretació de la Pesca. En aquesta ocasió al concurs que organitzen de manera conjunta els patronats de Turisme de l’Ametlla de Mar i de Deltebre es van presentar 70 participants que van lliurar un total de 278 fotografies.

Jurat expert El jurat integrat per Antònia Ripoll, artista visual i professora de pintura de l’Escola d’Art i Disseny Esardi d’ Amposta i Joan Puig i Pasqual, fotoperiodista, guanyador del 2n. Premi de Fotopress i expositor l’any 2004 al Congrés de Fotoperiodisme “Visa pour l’image” de Perpinyà van valorar a l’hora de premiar les fotografies tant l’originalitat i bellesa de les imatges, com els aspectes tècnics.

D’aquesta valoració es va obtenir el següent resultat: pel que fa a les millors fotografies paisatgístiques realitzades a Deltebre, el primer premi dotat amb 400 € va ser per a Joan

Gil de Vinaròs, el segon premi dotat amb 250 € va ser per a Jordi Roig de Reus, el tercer premi dotat amb 175 € va ser per a Xavier Curto i el premi local dotat amb 250€ va ser per a Joaquim Gilabert de Deltebre.

Pel que fa a les millors fotografies paisatgístiques realitzades a l’Ametlla de Mar, el primer premi dotat amb 400 € va ser per a Gerard Boyer de l’Ametlla de Mar; el segon premi, dotat amb 250 €, va ser per a Albert Porres de Tarragona; el tercer premi, dotat amb 175 €, va ser per a Joan Brull de l’Ametlla de Mar i el premi local de l’Ametlla de Mar dotat amb 250€ va ser per a Fidel Margalef de l’Ametlla de Mar. El premi especial a la millor fotografia realitzada a qualsevol indret de les Terres de l’Ebre, dotat amb 300 € va ser per a Xavier Solé de l’Ametlla de Mar i el premi especial a la millor fotografia en blanc i negre, dotat amb 300 € va ser per a Carlos Domingo d’Amposta. El lliurament d’aquests premis es va fer dissabte 30 de gener al Centre d’Interpretació de la Pesca.

Exposició completa L’exposició completa de totes les

2r premi l’Ametlla.

Premi local l’Ametlla.

obres es podrà veure a l’Ametlla de Mar per Setmana Santa a la Sala de la societat i a Deltebre amb ocasió de Deltafira 2010, del 21 al 23 de maig. Antoni Montagut, regidor de Turisme, deia que “el balanç d’aquesta edició és altament positiu. Agraïm a tots els participants que ens facin veure mitjançant la seva mirada racons màgics, tardors de color rogenc, sortides de sol impressionants... I els encoratgem perquè l’any que ve participin més i millor per tornar a gaudir de les seves fotografies un altre cop”.

Suquet calero D’altra banda, durant les festes de La Candelera va tenir lloc la 30a edició del concurs de Suquet Calero, un clàssic d’aquest dies que va aplegar 23 participants i un gran nombre de públic en una tarda absolutament alegre i festiva. Els guanyadors van ser els següents: primer premi de 200 euros per a Manolo Fortuna, segon premi de 150 euros per a Carme Domènech i tercer premi de 100 euros per a Elena Font. Tots els participants van ser obsequiats amb un ampolla commemorativa d’aquesta trentena edició.

3r premi l’Ametlla.

Premi Terres de l’Ebre.

Febrer 2010 | pàg. 22

Ajuntament El ple aprova modificacions que milloren el Pla Parcial del sector E de Ribes Altes El consistori va aprovar la modificació provisional del pla parcial de Ribes Altes i l’assumpció per part de l’Ajuntament de les competències d’inspecció i sanció sobre establiments públics.

Araceli Domínguez Divendres 29 de gener va tenir lloc una reunió ordinària del ple de l’Ajuntament en el que havia previst tractar tres punts dels anomenats en el llenguatge del polítics de pur tràmit en l’ordre del dia però als que finalment es van afegir dos punts més per la via d’urgència. Un feia referència a l’aprovació provisional de la modificació puntual del pla parcial d’ordenació del sector E Ribes Altes segona fase que va tirar endavant amb el vistiplau de tot el ple. I l’altra, tractava de l’assumpció per part de l’Ajuntament de les competències d’inspecció i sanció dels establiments oberts al públic, espectacles públics i les activitats recreatives que es va aprovar amb els vots de l’equip de govern, ERC i PP. Els socialistes en aquest punt es van abstenir.

Conveniència dels dos punts Joan Pere Gómez Comes, regidor d’Urbanisme, va defensar la conveniència de la introducció d’aquests dos punts. El de la modificació puntual del pla parcial d’ordenació del sector E Ribes Altes per les incongruències

Imatge del Ple.

que presenta. I el de l’assumpció de competències d’inspecció i sanció perquè el consistori és el millor coneixedor de la realitat del poble i pot exercir la prevenció abans d’utilitzar sancions que de vegades poden ser abusives. Ens deia que “el Pla Parcial redactat per l’Incasol tenia moltes incongruències i després de fer una reunió de tots els veïns i veure quins eren els dèficits d’aquest pla i d’haver-lo consensuat i negociat amb la Comissió d’Urbanisme, el que hem fet ha estat corregir-los. També hem aprovat un tema molt important com és la inspecció i sanció que abans feien els Mossos d’Esquadra, poder fer-la des de l’Ajuntament perquè ens van adonar que, tot i que nosaltres també farem d’inspectors i sancionadors,com que coneixem la realitat del poble ho farem amb un altre carisma”.

D’acord amb la urgència Ricardo Llaó, regidor del PP, també es va mostrar d’acord amb la introducció d’aquest dos punts a última hora.

“Creiem que és oportuna aquesta assumpció perquè en les últimes

setmanes s’ha produït un excés de cel que esperem que ara que s’encarregarà l’Ajuntament es pugui arreglar i es facin les inspeccions de manera més pròxima i equitativa”.

Antonio Espuny, portaveu dels socialistes al consistori, va recolzar la modificació puntual pel que fa a Ribes Altes però es va abstenir en el que respecta a l’assumpció municipal de les competències d’inspecció i sanció sobre establiments, espectacles i activitats recreatives. “Tenim seriosos dubtes que les autoritats locals tinguin comportaments correctes a aquest respecte. És una gran responsabilitat perquè qualsevol incidència que pugui haver-hi recaurà en l’Ajuntament, no només en l’adjudicació de llicències sinó també en el control, cosa que abans requeia en la Generalitat”.

Al·legacions per al GR-92 Els republicans també van recolzar el govern municipal donant el seu vot a favor als dos punts introduïts per via d’urgència. I en l’apartat de precs van demanar al govern que acceptés les seves al·legacions pel que fa al GR-92. “Hem fet el prec perquè s’admetin totes les al·legacions que el nostre grup presenta en el tema del Gr-92. Hem vist que l’equip de govern té una gran sensibilitat envers el medi ambient en el cas del cementiri nuclear i també pensem que hauria de mostrar la mateixa sensibilitat respecte a la nostra costa i una de les maneres de fer-ho és no introduir elements agressius en el GR-92”.Per últim, tots els grups polítics municipals van voler felicitar a totes les caleres i caleros en aquest últim ple previ a les Festes de La Candelera 2010.

Febrer 2010

|

pàg. 23

El consistori assumeix la inspecció d’establiments públics L’objectiu bàsic d’aquesta mesura es aplicar la normativa d’una manera rigorosa però no amb l’excés de cel que Mossos han emprat en algunes ocasions, possiblement en base a un desconeixement de la realitat de la població.

Araceli Domínguez Divendres 29 de gener va tenir lloc una reunió ordinària del ple de l’Ajuntament en el que es va introduir un punt per la via d’urgència que feia referència a l’assumpció per part de l’Ajuntament de l’exercici de les competències d’inspecció i sanció dels establiments oberts al públic, els espectacles públics i les activitats recreatives sotmesos a llicència municipal. Aquesta assumpció de competències es va aprovar amb els vots de l’equip de govern, ERC i PP. Els socialistes es van abstenir.

En virtut de la normativa La petició municipal es va fer en virtut de l’article 13.1.d de la Llei 11/2009 de 6/7/2009 que regula les competències municipals en aquesta matèria i disposa que li corresponen als ajuntaments en el supòsit que per acord del ple s’hagi acordat assumir-les. Aquest fet es deu comunicar als òrgans corresponents del departament competent en matèria d’espectacles públics i d’activitats recreatives. I així es va fer perquè, prèvia a les festes de la Candelera, el 28 de gener, l’alcalde de l’Ametlla de Mar, Andreu Martí, va mantenir una reunió amb Xavier Monclús, el nou cap de la regió policial de les Terres de l’Ebre, en la que també va participar el sotsinspector de la Policia Local, Francesc Siuraneta i alguns propietaris d’establiments per planificar la seguretat d’aquestes dades tan senyalades per al municipi. Va ser en el decurs de la reunió, on es va proposar al responsable de Mossos que la nostra vila assumís l’exercici d’aquestes competències. Així, la Generalitat que és la que té atribuïdes aquestes competències pot de-

Reunió del 28 de gener.

legar-les als ajuntaments que ho sol· licitin si acredita en els termes que la Generalitat estableix per reglament que tenen capacitat de gestió tècnica suficient per a exercir-les, com és el cas del nostre consistori.

Objectiu bàsic L’objectiu bàsic d’aquesta assumpció és poder aplicar la normativa al respecte d’una manera rigorosa però no amb l’excés de cel que Mossos han emprat en algunes ocasions, possiblement en base a un desconeixement de la realitat de la població i de les situacions específiques que es poden donar i que requereixen un tractament més proper que, tot i complir la legalitat, avaluï altres factors i previngui situacions conflictives.

Andreu Martí, alcalde de l’Ametlla de Mar, ens explicava que “durant la reunió del dia 28 de gener, que va ser la definitiva després d’un seguit de

contactes amb Mossos, es va posar damunt de la taula que l’ajuntament pogués vetllar per la inspecció dels locals del municipi perquè s’havien produït moltes queixes ja que els establiments se sentien perseguits”.

De fet, en els últims mesos Mossos havien iniciat expedients sancionadors importants.

Normalitat en les activitats Amb l’assumpció de competències, diu Martí, “el govern municipal vol que aquest tipus d’activitats es desenvolupin amb normalitat”. Troben que no és correcte donar una llicència i a l’endemà posar una sanció i creuen que no és prioritari el fet d’inspeccionar, perseguir i vigilar perquè els propietaris, afegia l’alcalde, són els primers interessats en tenir el seu local en condicions i, si passa alguna cosa, se’ls ha de deixar un temps per normalitzar la situació.

Febrer 2010 | pàg. 24

Política Felip Puig diu NO al cementiri nuclear durant la visita a l’Ametlla de Mar El Secretari General de Democràtica de Convergència Democràtica de Catalunya, Felip Puig, va visitar l’Ametlla de Mar, el passat dissabte 23 de gener, a la tarda. En plena polèmica sobre la possible instal·lació del magatzem de residus nuclears a Ascó, Puig va voler deixar clar que Convergència i Unió s’oposa a la instal·lació d’un cementiri nuclear al Territori i a Catalunya.

Olga Tomàs Felip Puig durant l’acte a la Societat Cultural Esportiva i Recreativa va advertir que si l’alcalde d’Ascó durant la realització d’un ple extraordinari el dimarts 26 de gener donava llum verda a la candidatura al magatzem, hi haurien conseqüències. Puig va ser molt clar “hem dit molt clarament que ens oposarem a aquesta instal· lació a Ascó. A més, hem recordat a la nostra gent que tot i respectant la seva autonomia democràtica, si presenten aquesta candidatura haurem de suspendre’ls de la militància al partit. D’altra banda, emplacem que sigui el govern de Catalunya, a través d’una opinió única i unida qui prengui una decisió”, va explicar Felip Puig. A més, el convergent va exposar que “no potser que hi hagin partits polítics que vagin a les manifestacions a dir que no a l’energia nuclear i, en canvi, al govern, el president Montilla amb el seu silenci ubiqui el cementiri a Catalunya”.

Felip Puig va recordar que “són unes instal·lacions que no s’han d’ubicar a Catalunya. El parlament s’ha posi-

Felip Puig durant la seva visita a l’Ametlla de Mar.

cionat en contra, no hi ha consens al Territori i en aquests moments Catalunya ja té una quota de contribució a l’energia amb tres centrals nuclears. Crec que és més que suficient perquè ara tinguem d’acollir tots els residus de les centrals espanyoles”.

A l’acte va ser acompanyat per Andreu Martí, alcalde del municipi, i els regidors Antoni Montagut i Joan Pere Gómez i Comes. Per la seva banda, l’alcalde del municipi va voler deixar clar el posicionament de l’Ajuntament davant la possible col·locació del cementiri “no volem que a la història se’ns recordi per haver contribuït a aquest cementiri, ja tenim prou quota energètica. Per tant el que toca es fer-ho a altres llocs. A més a més, sabem tots que ja es va aprovar una proposta al Parlament de Catalunya on es demanava que no s’ubiqués el cementiri de residus ni a les Terres

de l’Ebre ni a Catalunya. Exigim que es compleixi la proposta aprovada al Parlament”, va explicar Martí.

D’altra banda, Puig va expressar la voluntat de Convergència de posar el partit a la disposició del poble de les Terres de l’Ebre i de Catalunya per tal de fer front a la crisi i aconseguir més inversions, en definitiva, més respecte pel Territori. A més, va criticar la gestió de subvencions del govern català. En concret les associades a la Llei de Barris i a la de millora de les urbanitzacions. Felip Puig va assegurar que si en un futur convergència governés el país, l’Ametlla de Mar i les Terres de l’Ebre es tindran en compte.

A l’acte van assistir Ferran Bel, alcalde de Tortosa, i Francesc Sancho, alcalde de l’Ampolla entre d’altres regidors i regidores de Convergència de les Terres de l’Ebre.

Febrer 2010

|

pàg. 25

PP

El PP diu que les previsions del Govern poden provocar un problema de liquiditat econòmica Segons el PP, tot i no estar en contra de la política de crèdits, si que demana prudència al govern en la previsió d’ingressos i la capacitat d’endeutament.

Ricardo Llaó, portaveu del PP.

Francesc Callau El Grup Municipal del PP va tornar a qüestionar les previsions econòmiques que te l’equip de govern per aquest any 2010. Segons les paraules del portaveu dels populars Ricardo Llaó, tot i que s’estan aportant petits detalls interessants, les previsions no són gens realistes, sobre tot en l’apartat d’ingressos en concepte d’obres on ja l’any passat es van preveure ingressos de fins a 900.000 € i finalment es van superar lleugerament els 300.000 €.

Segons Ricardo Llaó, Regidor del PP, “tot i que l’equip de govern a qualificat el pressupost de rigorós i equilibrat, sota el nostre punt de vista es equilibrat des del punt de vista formal, però si tenim en compte que ja l’any passat no es van complir les previsions, a la practica no es així.

L’equip de govern sap que es el que hauria de passar però és incapaç de fer que això passi”.

Llaó va insistir en l’increment de l’endeutament municipal que ha passat de 3 milions d’euros fins als 8 milions

actuals, segons els plantejaments populars.

Tot i no mostrar-se excessivament crític en la política dels crèdits, donada la situació actual de l’economia mundial, si que va demanar molta prudència al govern municipal i vigilar molt de prop el cobrament dels convenis urbanístics pendents. Segons Ricardo Llaó, “el resultat al final de tot això que venim advertint que be passant, es un xoc de liquidesa que ja hem posat de manifest en les reunions dels òrgans col·legiats i no se’ns ha negat que això pot passar.

Ja ens diuen que van amb molta cura que això no passi però també que si això passes s’hauria de renunciar a projectes importants”.

Llaó respecte a que l’Ajuntament n’hagi assumit competències d’inspecció, va ser molt crític amb l’actuació de la policia de la Generalitat amb alguns establiments locals i va considerar que, “l’obertura d’expedients sancionadors com un excés de cel. Jo entendria que un bar que no tingués els permisos i tingués

un equipament inadequat pugues ser susceptible de sanció, però per sintonitzar a la tele una cadena musical que t’hagin d’obrir un expedient sancionador greu que va de 1.500 a 15.000 € per fer activitats de bar musical, es exagerat. L’Ajuntament te els mitjans, se’n pot fer càrrec i es positiu si això ajuda a tranquil·litzar les persones, sempre que faci complir la llei de forma propera i dialogada i no permetent que la llei no es compleixi en alguns casos i en d’altres si”.

Per últim Ricardo Llaó va explicar la seva posició respecte al posicionament de l’Ajuntament davant la candidatura d’Ascó per acollir el magatzem temporal centralitzat de residus radioactius. Tot i manifestar-se com una formació que no es antinuclear, si que entén correcta la oposició de l’Ajuntament. Entenent que l’Alcalde d’Ascó ha fet el correcte pel seu poble, però que com a territori, les Terres de l’Ebre ja aporten prou en el seu percentatge de solidaritat en la producció d’energia a la resta de l’estat.

PSC

El PSC adverteix sobre el deute que pot acumular l’Ajuntament a final d’any Els socialistes manifesten que les actuacions de l’equip de govern poden portar a un augment del deute acumulat.

Maria Marsal i Antonio Espuny, representants del PSC.

Francesc Callau El Partit dels Socialistes de Catalunya a l’Ametlla de Mar va manifestar en el transcurs del programa Parlem-ne que la política econòmica de l’equip de govern pot portar a l’Ajuntament a una situació sense sortida. Segons les previsions del PSC, el deute actual de l’Ajuntament puja a més de 7 milions d’euros i calculen que si tot segueix així a final d’any pot arribar als 8 milions d’euros.

A més els socialistes pensen que aquestes xifres es poden agreujar amb les responsabilitats adquirides amb la construcció de la piscina, la qual consideren molt difícil d’amortitzar i també la construcció de l’aparcament soterrani, donat que segons ells, la venda de places no va al ritme esperat per l’equip de govern.

Antonio Espuny, portaveu del PSC a l’Ametlla de Mar, considera que, ”possiblement a finals de 2010 deurem 8 milions d’euros als que haurem

de sumar 5 milions de la piscina que no estan dintre de la comptabilitat i a més els tres que haurem d’amanir del parquing, ens fan arribar directa o indirectament als 16 milions d’euros d’endeutament. Si això ho dividim pel nombre d’habitants estem parlant de 2.300 € per habitant i es un tema que comença a ser greu”.

Davant d’aquestes previsions, el PSC considera que el més greu no serà ja el deute acumulat, sinó les dificultats que tindrà l’Ajuntament per fer front als interessos, que segons Antonio Espuny, “ells mateixos diuen que aquest any han de plantejar 260.000 € en interessos, que són més de 40 milions de les antigues pessetes. Si sumem els altres 8 milions que ens tocarà pagar a l’empresa concessionària de la piscina i l’aparcament, es molt possible que els interessos que ens toqui pagar poden pujar fins als 600.000 € anuals i els nostres responsables politics continuen en la matei-

xa direcció. Després diran que s’han equivocat i apujaran els impostos” El PSC ha manifestat que sempre ha demanat al govern control en la despesa corrent i que no els hi ha fet mai cas, i segons Antonio Espuny, “quan no hi ha un estalvi que permeti afrontar les inversions, es corre el perill d’arribar al col·lapse i s’atura tot i es llavors quan es veu el resultat i el que més ens importa es que qui finalment en paga les conseqüències són els ciutadans i no seran pels que han pres les decisions que al nostre entendre estan mancades de prudència”.

Tant Antonio Espuny com Maria Marsal, van manifestar el seu suport al sector tonyinaire de l’Ametlla de Mar davant els diversos fronts de problemàtiques obertes i també es van mostrar contraris a la ubicació de l’MTC a Àscon, argumentant que el territori ja havia donat prou mostres de solidaritat en la producció energètica.

Febrer 2010 | pàg. 26

Opinió Formigó a la costa?

Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya de l’Ametlla de Mar

AGRAÏMENT Antonia Guimerà

Us volem parlar d’un projecte que afecta la nostra costa, bàsicament el sender que transcorre pel sud del litoral calero. Es tracta d’un projecte finançat per l’Estat espanyol, econòmicament important, d’aproximadament uns 4,5 milions d’euros i per això entenem que l’Ajuntament tingui por d’oposar-s’hi o de modificar-lo, ja que el Ministeri podria paralitzar-ho i això impediria que el govern municipal es pogués penjar la medalla d’haver aconseguit una gran inversió per al municipi, tant se val si es tracta d’ una inversió positiva com negativa, això és igual.

La passada legislatura, amb Esquerra al govern, vam fer constar que aquest projecte era massa agressiu amb la nostra costa i vam proposar tota una sèrie d’aportacions i millores. Algunes vam aconseguir que estiguessin reflectides en l’actual projecte, però la realitat és que no són suficients.

El dia 3 de març s’acaba el període d’al·legacions, i després d’haver estat aprovat per l’Ajuntament, amb els nostres vots en contra, l’equip de govern diu que vol iniciar-ne les obres passat l’estiu.

El projecte vol convertir el sender GR92 en un recorregut al més pur estil Marina d’Or, Benidorm o Marbella

començant des de Cala Pepo fins a l’Estany, formigonant i pavimentant amb pedra, 2,5 quilòmetres on desapareixeria el sender per convertirse en una altra cosa. Després l’obra continua fins l’Àlia sense el paviment de pedra però ampliant el sender a vegades fins a 2’5 metres d’amplada.

Estem d’acord en que cal netejar-lo a fons, que mai s’ha fet, que cal arreglar-lo perquè hi ha trams en els que si no s’actua poden acabar desapareixent el dia de demà, que cal ferlo més segur en algun penya-segat, però això no vol dir pavimentar amb formigó i pedra, ni tampoc instal·lar quilòmetres de barana, ni cobrir el roquer vora les platges amb entramats de fusta i escales que, per cert, volaran al primer temporal.

Passarel·les de fusta, escales, roses dels vents, jardins botànics... No hi quedarà racó lliure de la presència d’elements artificials que faran que el recorregut perdi l’encant que fins ara l’havia caracteritzat. El principal atractiu de la nostra costa és precisament el seu estat de conservació pràcticament verge. És sens dubte una de les millor conservades del Mediterrani català. Durant molts anys hem treballat per associar el nom de

l’Ametlla de Mar amb aquesta meravellosa franja del litoral, i per això any rere any incrementa el nombre de visitants que vénen per conèixer-la i recórrer-la.

Encara avui ens hem de preguntar, quin model turístic volem per La Cala? Qualsevol país turísticament avançat, on es potencien valors com la natura, el turisme cultural i el turisme esportiu, s’esgarrifaria de veure la barbaritat que l’Ajuntament de la Cala està a punt de realitzar.

Per això, sabedors de la riquesa del nostre patrimoni natural, ens adrecem a l’equip de govern per demanar-li que ens escolti. No es pot acceptar una inversió a qualsevol preu.

I, sobretot, per demanar-li si us plau que no empri ni formigó ni paviment de pedra. Saben perfectament que existeixen solucions menys agressives.

Ara bé, si tot i amb això decidiu tirar endavant el projecte, us volem fer una darrera recomanació. Assegureu-vos de reforçar com cal les baranes de fusta, els banquets, els jardins botànics i la resta d’elements susceptibles de ser arrencats per algun “llevantasso” de caràcter, que sovint tots els hiverns, pentinen la costa calera.

Estic buscant la paraula que més resumeix-hi el que us vull expressar i és que poder parlar amb passat, per a nosaltres és molt important. De sobres és coneguda la història de la famosa porta que hi havia al passeig que passa per davant l’edifici Cova Gran. Aquesta porta, símbol de repressió, de violència, d’enfrontaments i d’usurpació d’un territori.

Tot i poder parlar en passat, encara ens queden obertes les ferides

dels mals records, que ens porten a pensar en aquesta porta i en la seva gent, unes ferides que segur no es tancaran mai, i és que res és més dur que pensar en el sofriment passat pels més estimats i que ara ja no estan.

Per uns no és res més que una altra feina feta per l’Ajuntament. Uns ho veuran bé, els altres, per suposat, ho veuran malament; altres agrairan que s’hagi recuperat el lloc per on

tota la vida havien transitat... però per nosaltres és molt més que tot plegat.

Per això us volem donar les gràcies a tots els que heu fet possible que aquest símbol de malestar hagi desaparegut. Gràcies a l’alcaldia, als regidors, al tècnics i a una gran persona, al senyor Joan Pere Gómez Comes . A tots vosaltres només sabem dir-vos Moltes Gràcies.

Podeu enviar els vostres escrits a quatrecantons@ametllamar.cat. Han d’estar en format digital i la seva extensió màxima no ha de superar les 30 línies. La revista es reserva el dret de resumir el contingut de les cartes en el cas de superar-ho. Han d’anar identificades amb nom i cognoms, DNI i telèfon.

Febrer 2010

Àrea marina gestionada Rafel Martí Font

Per sort, els dies de la febre del ciment s’han acabat. Ara crec que hem de recordar que al nostre poble tenim actius importantíssims (per damunt de tot els nostres recursos naturals, però no només aquests) que cal posar-los en valor, apostar per la qualitat en comptes de la massificació, i demostrar que hi ha vida més enllà de la construcció.

Fa uns tres anys vam arribar a un acord amb aleshores Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya perquè ens fessin un estudi de l’estat de la nostra costa i de com preservarla i potenciar-la.

L’estudi va proposar, entre d’altres mesures, la creació d’una àrea marina gestionada- el que popularment es coneix com una reserva naturalpensada essencialment per ser un focus de repoblació de peix en benefici del sector pesquer, a la vegada un pol de promoció del municipi, i que amb la recuperació de tot l’espai de Port Olivet s’hi podria sumar la part terrestre i crear una reserva marítima i terrestre.

Pel nostre compromís amb el sector pesquer i perquè una àrea marina gestionada és inconcebible sense la implicació del sector pesquer, el primer que vam fer va ser exposarho als representants de la Confraria

|

pàg. 27

per anar-hi treballant fins que pogués sortir una proposta consensuada entre totes les parts, sempre amb el compromís ferm que es faria el que el sector desitgés. Arran de les primeres converses es va posar un projecte damunt la taula que, a grans trets, contemplava la creació d’una zona gestionada des de la punta de l’Estany fins a l’Àliga- només la part de la costa dels alguers- que arriba aproximadament fins a uns 20 metres de profunditat, protegint-la de tota la pesca furtiva, concursos de pesca submarina i el fondeig irresponsable, permetent, però, la pesca tradicional i que tots els pescadors del poble que actualment hi feinegen ho poguessin continuar fent amb normalitat.

Després d’un parell de mesos de converses, des de la Confraria de Pescadors s’ha acabat rebutjant la creació d’aquesta o cap altra àrea marina gestionada, i des de l’Ajuntament donem per tancat el projecte perquè ens vam comprometre a respectar la voluntat dels pescadors i la paraula donada està per damunt de tot.

Estem convençuts però, que si el projecte ha acabat sent rebutjat és perquè no l’hem sabut explicar. Encara avui no veiem qui hagués sortit perdent i, en canvi, sí que veiem les moltes parts que haguessin sortit

guanyant, entre d’altres les dos que a la majoria de nosaltres més ens importen tant a nivell professional com sentimental: per una banda el poble, a través d’aquesta nova i potent eina de promoció, i per l’altra el sector pesquer, a través, entre d’altres aspectes, de l’augment dels recursos pesquers disponibles (tal com demostren les experiències similars precedents). En tot cas, vull dir que entenc la decisió que han pres els representants del sector pesquer, aquests estan sent moments difícils, i quan les coses van mal dades és comprensible que qualsevol canvi es percebi amb molta prudència i fins i tot escepticisme.

A més a més, nosaltres continuem treballant per altres camins com ara la ruta de la tonyina (esperem un desenllaç favorable de la situació actual), que no seria possible sense l’exquisida complicitat i implicació del Grup Balfegó, i que si dóna el resultat esperat volem exportant-lo a altres espècies de peix d’altres sectors.

Finalment, encara que ara no hagi estat possible, volem agrair el suport de les moltes persones que us heu sumat i engrescat amb la possibilitat de crear aquesta petita reserva marina. Compartir aquesta il·lusió ha estat un plaer.

Febrer 2010 | pàg. 28

Col.laboracions Informació de càritas parroquial de l’Ametlla de Mar Càritas Parroquial En el resum que Càritas publica, corresponent a l’any 2009, es pot comprovar com els serveis prestats s’han triplicat, respecte a l’any 2008, degut al gran augment de demandes sol·licitades.

col·laboració mútua amb la finalitat d’afavorir i atendre el màxim de gent possible que ho necessita.

Càritas ha atès i està atenent molta gent en conceptes molt diversos. Ho seguirem fent, per això necessitem uns recursos humans i uns recursos econòmics. Tots dos van sorgint i ampliant-se a poc a poc, però amb fermesa. Hi ha moltes persones que no es conformen en contemplar i veure que al voltant seu malviuen, de vegades en família, de vegades amb soledat, sense tenir el suficient per tirar endavant altres éssers humans.

Llavors passen a l’ofensiva, és a dir, a la lluita contra la marginalitat, la pobresa o el sofriment. Passen a l’acció. Aquí, en aquest camp, ens trobareu a Càritas. Els que sentiu la injustícia social, els que amb mà oberta i cor solidari, els que sabeu que molts pocs fan un molt, si voleu aportar, us esperem.

A partir de l’1 de març i fins al 15 d’abril, us informem que ja podeu votar el Projecte “Tu Ajudes” n.

1472 de Càritas de l’Ametlla anant a qualsevol oficina de Caixa Tarragona i donant els vostres punts “Tu

Ajudes” per aquest projecte. Si ho aconseguim, com l’any passat, els diners aniran destinats a cobrir necessitats de les famílies més mancades de recursos.

Volem donar també les gràcies a l’Ajuntament, que reconeixent la tasca que desenvolupa Càritas, últimament, ens ha donat suport.

Esperem i desitgem que cada vegada siguem més socis , més voluntaris en oferir el seu treball i més entitats que recolzin la tasca de fer un món millor per a tothom.

Les ajudes es donen quan la situació d’una persona o família és molt precària i aquesta no arriba a cobrir les necessitats bàsiques fins a finals de mes. Per això, en l’acollida, que fem a Càritas, donem orientació i recolzament i, havent escoltat la situació problemàtica que presenta, es valora i es decideix el tipus d’ajuda que es pot concedir en cada cas en concret.

Per tant, és necessari saber també els ingressos, despeses i agreujants que puguin tenir dins l’àmbit familiar.

Mai no es fa una acollida a la lleugera, sinó que es miren totes les circumstàncies des de la comprensió i la delicadesa que cal.

Amb Serveis Socials, Càritas manté una bona coordinació i sovint, malgrat ser dues entitats independents una de l’altra, cerquem una

La soja Dra. Roser Martí i Cid Diplomada en Nutrició i Dietètica Llic. En Ciència i Tecnologia dels Aliments La soja és una planta procedent de la Xina, tot i que la seva denominació té el seu origen al Japó. Fa uns anys era un aliment desconegut per la població en general i actualment s’ha consolidat imprescindible en el camp de la nutrició.

Els llegums són aliments rics en proteïnes, i de la soja cal destacar que conté quasi el doble de proteïnes que la resta de llegums i, a més, és un aliment amb un elevat contingut

en fibra (ideal per combatre el restrenyiment). Cal recordar que 100 grams de soja ens aporten aproximadament 16 grams de fibra. Així, podem considerar aquest aliment un complement idoni en la nostra dieta, ja que ens aporta més del 50% de la ingesta diària recomanada de fibra.

A més, conté minerals (calci, ferro, fòsfor, magnesi, zinc i potassi), vitamines (A, D, E, K, B i C) i àcids grassos Omega 6 i 9.

D’entre els efectes sobre la salut, cal destacar: - Durant la menopausa: els símptomes com suors, nerviosisme, sufocacions, insomni... s’alleugen, ja que és un aliment ric en isoflavones.

- Prevé l’osteoporosi.

- Alguns estudis han demostrat que la soja pot protegir-nos davant de determinats càncers com per exemple el de mama, ovari, pròstata i còlon.

- Al llarg de la vida: protegeix enfront de les malalties cardiovasculars i l’arteriosclerosi, regula els nivells de sucre en sang i disminueix també el colesterol, ja que és un aliment ric en isoflavones i lecitina.

- A més, pel seu contingut en antioxidants ens protegeix de l’envelliment cel·lular.

- És un aliment ideal per les persones que segueixen una dieta vegetariana ja que el seu contingut en proteïna és elevat.

En l’actualitat podem trobar en el mercat diferents derivats de la soja: oli de

soja (ric amb Omega 6), beguda de soja (ideal en persones amb intolerància a la lactosa i, a més, no conté greix saturat ni colesterol), llavors de soja, tofu (similar al formatge), tempeh (derivat que requereix coccions similars a les de la carn), brots de soja, i salsa de soja entre d’altres, els quals ens permeten beneficiar-nos de les propietats d’aquest aliment.

En aquest espai es podran publicar poesies, contes i escrits diversos amb l’objectiu de convertir aquesta secció en una referència literària.

Podeu enviar els vostres escrits a quatrecantons@ametllamar.cat. Han d’estar en format digital i la seva extensió màxima no ha de superar les 40 línies. La revista es reserva el dret de resumir el contingut de les cartes en el cas de superar-ho.

Han d’anar identificades amb nom i cognoms, DNI i telèfon.

Febrer 2010

|

pàg. 29

Esports L’esport durant les Festes Majors de la Candelera

El futbol una de les activitats esportives protagonistes de la Candelera. Aquest anys ens va tornar a visitar la UE Rapitenca de 3a divisió.

Patronat Municipal d’Esports de l’Ametlla de Mar Amb la traca final dels focs d’artifici es posava punt i final el passat diumenge 7 de febrer a unes noves Festes Majors de la Candelera, unes festes majors, com sempre, emotives i carregades d’actes culturals, festius i, des de la nostra vessant, esportius.

Olimpíada d’Atletisme al Poliesportiu municipal “Galetet”.

• Olimpíada d’Atletisme El primer de tot aquest seguit d’actes previstos per a les festes era, com no, l’Olimpíada d’Atletisme. El Pavelló Poliesportiu “Galetet” acollia el divendres previ, 29 de gener, a tots els nens/es de categoria patufets, prebenjamí, benjamí, aleví i infantilcadet, per organitzar una nova edició

d’aquesta prova que consta amb 4 de les diferents modalitats atlètiques existents: marató, llançament de pes, salt de longitud i cursa de velocitat.

Un any més la participació fou excepcional, tenint fins i tot que aglutinar diferents categories en una mateixa estació. Amb una expectació màxima, s’iniciava cap a les 17.15hores la prova, amb la desfilada de tots els esportistes que posteriorment competirien amb l’objectiu de pujar a la part més alta del podi.

Si bé abans de gaudir de la xocolatada preparada especialment per a l’ocasió, tots els atletes s’emportaren cap a casa una medalla en reconeixement al seu esforç i participació, les posicions finals que copsaren el podi foren les següents:

PATUFETS MASCULÍ

BENJAMÍ MASCULÍ

1r.- Miguel Ruiz/ Ona Cervera

1r.- Marc Brull

2n.- Joan Salas

2n.- Marc Pallarés

3r.- Denis Margalef

3r- Gerard Pitarque

PREBENJAMÍ MASCULÍ

PREBENJAMÍ FEMENÍ

1r.- Raul Doval

1a.- Vanesa Rodríguez

2n.- David Fort

2a.- Mariona Treserras

3r.- Guillem Curto

3a.- Irune Ruiz

ALEVÍ MASCULÍ

ALEVÍ FEMENÍ

1r.- Manel Balfegó 2n.- Agustí Fort

1a.- Nerea Cervera 2a.- Carla Juaranza

3r.- Leonardo Marrassé

3a.- Aida Aliau

INFANTIL MASCULÍ

INFANTIL FEMENÍ

1r.- Sergi Forné

1a.- Anna Estrada

2n.- Héctor Martínez

2a.- Armanda k.

3r.- Froilan Martí

3a.- Carla Cañagueral

Febrer 2010 | pàg. 30

Esports

Veterants del futbol.

Guanyadora del Trofeu Candelera de Tennis.

• Final Four Futbol-Sala Dissabte 30 de gener, el Pavelló Poliesportiu “Galetet” tornava a la seva rutina habitual per albergar l’apassionant Final Four de Candelera, una final que no va decebre a tots els aficionats que s’aplegaren a la cita. En aquest sentit, el primer partit es podia considerar quasi com una final, ja que enfrontava al vigent campió, l’Eurònics, contra el primer classificat de la lliga regular, La Xarranca. El resultat final fou 2 a 1 per als segons, després d’un igualat partit. Més igualat però fou l’altra semifinal, que enfrontava als conjunts de Mark Multiserveis i Kel-Cor/Cuafer, i en què només els penals (3-4) decantaren la balança favorable als segons.

Per tant, final inèdita entre Kel-Cor/ Cuafer i La Xarranca que tingué menys història de la que calia esperar i que va finalitzar amb un contundent 5 a 0, amb un Àlex Camps estelar, autor d’un hat-trick que trencava l’encontre. La tercera posició final fou per l’equip de Mark Multiserveis.

Regata de Rem.

• Regata de Rem Ja l’endemà pel matí, el Club Nàutic de l’Ametlla de Mar acollia una nova edició de la Regata de Rem Candelera, una de les dues proves que acull la nostra població en aquesta modalitat esportiva. En aquest sentit, la bona acceptació, sobretot, d’entitats i clubs d’arreu de Catalunya ha permès que aquesta s’hagi consolidat dins la programació festiva, fent extensiva així la nostra festa a altres pobles catalans. En aquesta ocasió, foren les tripulacions de Sant Carles de la Ràpita, Cambrils, Palamós i La Cala les que prengueren part, si bé només els rapitencs i els cambrilencs repetiren en modalitat femenina i masculina. Segons això, els temps foren els següents: CN Cambrils: 2’31 SCER L’Ametlla de Mar: 2’36 CN La Ràpita: 2’26 CN Palamós: 2’39

Amb aquests temps, i, després que es celebrés la final femenina, on el CN La Ràpita (5’17) superaria al CN Cambrils (5’38) es portaria a terme la final en categoria sènior masculí entre el CN Cambrils i el CN La Ràpita, i en la que s’imposarien els primers per menys d’un segon de diferència.

Posteriorment, al local social de la Nova Zona Esportiva, i amb la presència del regidor d’Esports Joan Pere Gómez Comes, es portaria a terme l’entrega de trofeus corresponent i el pertinent aperitiu.

• Torneig de Tennis El mateix diumenge, les pistes de tennis de la Nova Zona Esportiva també eren centre d’atenció, en aquest cas per organitzar dos campionats de forma simultània. Per una banda, el tradicional torneig de dobles que va reunir fins a vuit parelles, enquadrades en un format d’eliminatòria pura i que s’iniciava amb uns quarts de final força interessants. Tanmateix, després d’encontres d’elevat nivell i

màxima igualtat, la final seria disputada per Jose Mª Llaó i Jaume Pijoan i la parella formada per l’Antonio Callau i Joan Martí, amb el resultat final de 6 a 3 favorable pels primers.

La novetat, però, estava a l’altra pista on, per primer cop en aquest torneig es portava a terme una competició en categoria femenina, en aquest cas en un format triangular, i en el que la Montse Bayarri s’acabaria imposant a les germanes Elia i Esther Marsal.

• Partit de Futbol de Festa Major I arribem al dia 2 de febrer, màxim exponent d’aquestes festes i dia de la nostra patrona, una jornada caracteritzada per molts actes festius i tradicionals, com per exemple el partit de futbol de Festa Major, i en la que el primer equip de la SCER de l’Ametlla de Mar, amb la participació també d’alguns juvenils, s’enfrontaria a la UE Rapitenca, equip que milita a la 3a Divisió Nacional des de la temporada 2005/06.

Amb la Xaranga de fons i les damisel·

Febrer 2010

Secció de Ginàstica Rítima de l’Ametlla de Mar,

les realitzant la sacada d’honor donaria inici aquest enfrontament amistós, un partit més igualat del que en un principi calia esperar, més si tenim en compte que als 5 minuts de joc el conjunt local ja perdia per 0 a 2. Tanmateix, a mesura que anaren avançant els minuts, els caleros pogueren controlar millor la situació i poc a poc estirar-se també cap a la porteria contrària. Fruit d’això arribaria el magnífic gol de Morillo, quasi des del centre del camp, amb el que es retallaria distàncies, encara que no fou suficient per igualar la major qualitat tècnica dels rapitencs que s’acabarien imposant per 2 a 4, enduent-se per tercer any consecutiu el Trofeu Asemar.

• Concurs de Tir al Plat L’activitat esportiva es reprenia ar-

Concurs de tir al plat.

|

pàg. 31

Moment de ball esportiu durant el Festival.

ribat el cap de setmana, i ho feia amb diferents fronts oberts arreu del territori calero. En primera instància, el Camp de Tir Punta Calda era la seu un any més del Concurs de Tir al Plat. Nombrosos participants i encara més aficionats s’aplegaren per gaudir d’aquesta matinal, si bé les condicions climatològiques, amb el fort vent com a protagonista, frenaren una major presència de públic.

El resultat final, idèntic que el de l’edició anterior, amb Juan José Martí com a estrella singular i campió absolut, després de mantenir una apassionant lluita amb l’altre finalista, Vicente Anglés. Aquests dos, completaren una primera fase excepcional, amb 20 encerts sobre els 25 plats possibles. Posteriorment, en una altra ronda de 5 plats, es mantindria la igualtat, amb 3 encerts per

banda; i només la ronda de plats a la “mort sobtada” coronaria a Juan José com a campió, això sí, amb un tir a mà canviada marca de la casa.

• Caminada Popular a la Platja del Torrent del Pi El mateix matí el Pavelló Poliesportiu “Galetet” era punt d’encontre d’un nombrós grup (al voltant de 30 persones) que desafiaren les adversitats del temps i s’endinsaren per un dels múltiples i fantàstics camins del nostre municipi. En aquest cas, l’itinerari marcat per l’organització ens portava fins a una de les platges que dona vida a la costa calera, la Platja del Torrent del Pi. Així, amb els marxants provistos de menjar i beure, travessaren tot el centre de la vila i recorregueren el camí asfaltat que porta fins al “Ran-

Caminada Popular a la Platja del Torrent del Pi.

xo” i un cop superada la platja, retornaren pel tram de GR-92 que voreja la costa, arribant un altre cop al Pavelló on els esperaven uns suculents pastissets i el corresponent moscatell amb el que es posaria punt i final a la marxa.

•Festival Esportiu de Candelera Continuant amb la frenètica activitat esportiva del dia 6 de febrer però ara de banda de tarda, trobàvem el Festival Esportiu amb les seccions de Gimnàstica Rítmica i Ball Esportiu de l’Àrea Municipal d’Esports i el Club de Kenpo de “La Cala” com a entitats participants. Així, en primera instància, foren les esportistes de la secció de gimnàstica rítmica les encarregades de mostrar al públic que omplia les grades les seves habilitats i destreses en aquesta disciplina

Febrer 2010 | pàg. 32

Esports

Exercicis de kenpo.

Jugadors durant Torneig de Futbol Sala.

artística. Fins a 26 actuacions es van poder veure en aquesta primera part, on es combinaren els exercicis de grup amb individuals i els lliures amb els de modalitat de corda, masses i pilotes.

Posteriorment, ja amb les moquetes retirades de la pista, s’alternaren les actuacions dels membres de la secció de ball esportiu amb els del Kenpo del Gimnàs Montse. Els primers mostraren diferents opcions de ball, com el merengue, salsa,.. mentre que els segons es presentaren amb un grup infantil, amb formes i tècniques variades, i un altre grup femení que mostraria diferents accions de defensa personal.

Finalitzat l’esdeveniment, totes les esportistes assistents, així com els

monitors responsables reberen de mans dels regidors de l’Ajuntament, Joan Pere Gómez, Antonio Montagut i Xavier Llambrich els detalls corresponents en reconeixement a la seva participació activa dins d’aquestes festes majors.

• Futbol per a totes les edats i gustos Com ja hem comentat, l’últim cap de setmana presentava una oferta esportiva d’autèntic luxe, amb múltiples esdeveniments programats especialment per a l’ocasió, si bé n’hagueren d’altres que tenen un caràcter habitual i no entenen de festes, com el cas del futbol. Tot i així pels més petits, els xipirons, el seu partit sí que era una autèntica festa, ja que fins el moment no havien disputat cap encontre. Amb

un caire amistós vingueren els petits del Perelló, qui foren vençuts pels caleros per un contundent 6 a 1.

Pel que fa als partits de lliga, en un primer moment es van disputar els de competició escolar, amb els prebenjamins i benjamins com a protagonistes. En aquest sentit, els Llucets van perdre per 0 a 4 contra la UE Aldena, mentre que els Seitonillos ho farien per 2 a 4 contra el CF Camarles. En quant als benjamins, caigueren derrotats per 3 a 5 contra l’Ebre Escola.

L’últim partit del matí ens deixaria el primer enfrontament federat, amb el conjunt infantil enfrontant-se al CF Jesús Catalònia, i empatant a 1 gol.

No seria fins a la tarda on la sort dels caleros canviaria. Primer amb el conjunt de 2a Regional que superaria per

un 2 a 0 al CF Villalba, consolidant-se en les primeres posicions de la taula classificatòria i després amb el conjunt Cadet, que s’imposaria per un contundent 7 a 1 al CD Alcanar.

Però, la competició futbolística seguia diumenge, amb el partit de lliga corresponent a la categoria Aleví, i en la que els caleros vencien per 6 a 0 a la UE Rapitenca.

I per finalitzar, el mateix diumenge, el Pavelló Poliesportiu “Galetet”, seu del primer acte d’esports en aquestes festes, també veuria l’últim, ja que fou la instal·lació on es celebraria un partit amistós entre alguns veterans de l’Ametlla de Mar i el Perelló, que alhora va servir d’homenatge per a Francisoc Royo, Salvador Pallarés, Joan Vila i Alfonso Garcia.

Febrer 2010

|

pàg. 33

La promoció d’ascens a 1a Territorial, l’objectiu fins a final de temporada per al futbol calero Patronat Municipal d’Esports de l’Ametlla de Mar Amb la jornada de recuperació del cap de setmana de Carnaval, ja està al dia la classificació i el calendari de partits del grup 1 de la Segona Categoria Territorial, grup on milita el primer equip de la SCER de l’Ametlla de Mar. Amb un balanç de 4 victòries dels últims 4 partits disputats, el primer equip manté intactes les seves aspiracions de lluitar per la promoció d’ascens fins a l’última jornada. A més a més, l’última d’aquestes es va donar contra un dels equips que també es trobava a la zona capdavantera, el CF Pinell, i portant a terme un futbol, per moments, de gran qualitat i nivell, un fet que encara incrementa més l’eufòria i confiança que envolta l’equip i l’afició en general.

Tenint en compte que la majoria dels partits en aquesta segona volta els ha de disputar com a local i el fet que el “goal average” comença a ser favorable respecte els altres equips que lluiten per la segona posició, podem afirmar que, després d’una temporada per oblidar en l’aspecte esportiu, el primer equip de “La Cala” torna a il·lusionar i permet somiar en recuperar la categoria si segueix en aquesta línia.

En aquest sentit, els següents partits, d’entre el que en destaca un apassionant derbi, ja no tan sols per la proximitat geogràfica, sinó per la igualtat mostrada en aquesta lliga, que enfrontarà a l’equip entrenat per Juanjo Balfegó amb el CE Perelló, seran una prova de foc per avaluar, ara sí, les possibilitats reals d’aquest equip.

Pos

EQUIP

Ptos

Ju

Ga

Em

Pe

Gf

Gc

1

JESÚS i MARIA U.D

56

20

18

2

0

74

21

2

L.AMETLLA DE MAR

42

20

13

3

4

41

22

3

PERELLÓ C.E

40

20

12

4

4

43

29

4

PINELL C.F

37

20

11

4

5

41

25

5

OLÍMPIC MÓRA DEBRE

34

20

10

4

6

43

30

6

CAMARLES C.F

33

20

10

3

7

33

30

7

BATEA C.F

32

20

9

5

6

36

26

8

DELTEBRE U.E

30

20

9

3

8

37

34

9

HORTA SANT JOAN CDR

29

19

8

5

6

35

25

10

AMPOSTA B C.F

28

19

7

7

5

28

23

11

SANTA BÀRBARA C.F

26

20

7

5

8

38

34

12

RAPITENCA B U.E

25

20

8

1

11

46

39

13

CORBERA D.EBRE C.F

23

20

6

5

9

38

39

14

MASDENVERGE C.F

22

20

6

4

10

27

41

15

VILLALBA C.F

17

20

5

2

13

24

48

16

REMOLINS-BITEM B U.E

14

20

4

2

14

26

48

17

BENIFALLET C.F

13

20

3

4

13

27

47

18

ALDEANA B U.E

3

20

0

3

17

18

94

Febrer 2010 | pàg. 34

Esports L’Esport Base a l’ última moda Patronat Municipal d’Esports de l’Ametlla de Mar Dins el context de les Festes Majors de la Candelera, concretament el dissabte dia 6 de febrer es feia entrega a la Nova Zona Esportiva Municipal, dels primers anoracs que lluiran a partir d’aquesta temporada els nostres esportistes.

Fruit de la implicació del govern de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, s’ha aconseguit que des de l’àmbit privat, en aquesta ocasió, gràcies al suport i subvenció de les empreses Astral Pool, Becsa i Piscines Disseny es recolzi una vegada més l’esport al municipi possibilitant que les Seccions Esportives de Futbol Base, Bàsquet i Tennis puguin disposar d’aquesta magnífica jaqueta. Al lliurament van estar presents l’alcalde Andreu Martí, el regidor

d’Esports, Joan Pere Gómez Comes i la regidora Anna Gallart, que es mostraven satisfets per aquesta nova iniciativa que com destacava Joan Pere Gómez: “en aquests difícils moments que presenten nombroses economies familiars, només ha representat un cost de 10€ per esportista dels prop de 40€ del cost de l’equipament. D’aquesta manera, l’Àrea Municipal d’Esports i l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, segueix apostant per la qualitat dels seus serveis possibilitant a aquells esportistes que desenvolupen la seva activitat habitualment a l’exterior, puguin fer-ho millor equipats evitant així les condicions climatològiques de l’hivern al mateix temps que l’Ametlla de Mar continua projectant una imatge exterior d’unitat i qualitat pel que fa als seus serveis esportius”.

Equipament nou de l’Esport Base.

Segon Campionat de Caça Menor a l’Ametlla de Mar Patronat Municipal d’Esports de l’Ametlla de Mar El passat 23 de gener es va celebrar a la nostra localitat el segon campionat de Caça Menor, concretament al Coto de Pons.

A la prova hi participaren 9 caçadors i 9 jutges, un fet que mostra la importància que ha adquirit aquesta disciplina dins els esports que es practiquen a l’aire lliure.

La classificació final fou la següent: 1r.- Nèstor Anglés amb 13 perdius 2n.- Jaume Casafont amb 6 perdius 3r.- Xavi Soriano amb 6 perdius Val a dir que aquest prova permet als dos primers classificats passar a les semifinals de la zona de les Terres de l’Ebre que es disputaran al mes de Setembre.

Caçadors participants del Segon Campionat.

i

Febrer 2010

pàg. 35

Informació

esdeveniments socials TORNS DE FARMÀCIES AL POBLE Cada farmàcia entra de guàrdia de 8,30h. de la nit del divendres fins els següent divendres de la mateixa h.

20-02 al 26-02 27-02 al 05-03 06-03 al 12-03 13-03 al 19-03 20-03 al 26-03 27-03 al 02-04 03-04 al 09-04 10-04 al 16-04 17-04 al 23-04

|

J. Borges A. Aytés J. Pedrola J. Borges A. Aytés J. Pedrola J. Borges A. Aytés J. Pedrola

TELÈFON URGÈNCIES CAP 977 49 35 14 Visites CAP: 902 111 444 SERVEI D’URGÈNCIES MUNICIPAL AMBULÀNCIA 24 H 977 45 70 00 Es comunica a totes les parelles que volen contraure matrimoni exclusivament civil, que han d’iniciar l’expedient, com a mínim, quatre mesos abans de la data del matrimoni.

Naixements: - Edurne Rius Escalona, filla de Ivan R. I Cristina, nascuda el 06/01/2010.

- Eric Granell Anton, fill de Gerard i Natàlia , nascut el 21/01/2010.

- Isaac Soler Arbó, fill de José Luis i Mercè Llibertat , nascut el 26/01/2010.

- Sara El Amrani, filla de Abdelhafid i Farida, nascuda, el 02/02/2010.

Matrimonis: - Volodymyr Kondratyev i Natalia Tsiklinskaya, el 29/01/2010.

- Jordi Martí Comí i Ingrid Also Franch, el 03/02/2010.

AJUNTAMENT DE L’AMETLLA DE MAR C/ Sant Joan, 55 OFICINES MUNICIPALS Tel. 977 456 000

De dilluns a Divendres: 9h. a 14h.

OFICINA MUNICIPAL 3 CALES Tel. 977 456 376 OFICINA DE RECAPTACIÓ (Baixos Ajunt.)

De dilluns a Divendres: de 9h. a 14h.

OFICINA TÉCNICA Tel. 977 493 331 JUTJAT DE PAU Tel. 977 457 704 Dill. Dim. Div. Tardes: 17h. a 19h.

SERVEIS SOCIALS Tel. 977 456 008 Dilluns - Dimecres - Divendres de 9h. a 14h.

Visites concertades CENTRE MUNICIPAL DE LECTURA DOCTOR FRIAS

Tel. 977 493 080 De Dilluns a Divendres de 11h a 13’30h, 17’30 a 21h. Dissabtes tancat.

OFICINA D’INFORMACIÓ I TURISME

Baixos Ajuntament. Tel. 977 45 64 77 Av. Amistat Hispano-Italiana Tel.977 456 329 REGIDORIA DE MEDI AMBIENT

1r Pis Ajuntament. Tel. 977 456 000 PATRONAT DE MITJANS INFORMATIUS

(La Cala Ràdio Revista “Des dels Quatre Cantons”) 2on pis Ajunt.

Tels. 977 493 037 – 977 493 007 CULTURA Tel. 977 493 754 2on pis Ajunt.

POLICIA LOCAL Tel 977 493 949 Poligon Industrial PUNT D’INFORMACIÓ JUVENIL Tel. 977 457 269 TELECENTRE Tel. 977 457 269/ 977 493 479 MERCAT MUNICIPAL Tel. 977 456 830 MUSEU DE CERÀMICA POPULAR Tel. 977 486 810 Horari: De Dilluns a Divendres: 10h a 14h. I de 16h a 20h.

Dissabtes i Diumenges de 10h a 14h.

POLISPORTIU MUNICIPAL GALETET Tel. 977 456 811 CASAL DELS AVIS Tel. 977 456 216 SANITAT SUM AMBULÀNCIA 24 H. Tel. 977 45 70 00 CAP PROVISIONAL(Centre d’Assistència Primària)

C/ Hort d’Albacar (Al costat CEIP Sant Jordi)

Dr. ALEJO OLGUIN Pau Casals, 25, 4art Tel. 977 456 381

L’AMETLLA DE MAR- Carrerera Perelló Tels. 977 45 64 00 – EMERGÈNCIES 112 CENT. TARRAGONA- Tel. 977 54 70 80 REUS- Tel. 977 30 50 80 TORTOSA- Tel. 977 44 20 80 AMPOSTA- Tel. 977 70 00 80

ODONTÒLEGS

TAXISTES

PSICOANALISTA

D’ALTRES CASERNA GUÀRDIA CIVIL

Domicili particular METGES DE CAPÇALERA

Dr. CARLOS ALBERTO VOLPATI Pau Casals, 24, 2n, 3a Tel. 977 493 120 Dr. MANUEL BLASCO Lluís Companys, 19, 3r, 2a Tel. 977 493 285

LA CALA- Tel. 650 381 351 PERE MARGALET- Tel. 977 49 33 22 CARBAJALES- Tel. 977 45 64 68 J.J. PINO PENIN- Tel. 977 45 60 94 IMMA GONZALVO- Tel. 670 769 504

PSICOALÀNISI LACANIÀ C/ Del Mar, 158, Les Tres Cales Tel. 977 456 954, Tel. 656 825 143

L’Ametlla de Mar. Tel. 977 45 60 03 AUTOPISTES DEL MARE NOSTRUM

(Àrea de manteniment) Tels. 977 45 60 50 – 977 45 61 54 CASA DEL MAR Tel. 977 45 61 75

FARMÀCIES

JOANA PEDROLA Andreu Llambrich, 22 / Tel. 977 456 132 Telf. Urgències 637 733 985 JOAN BORGES Pau Casals, 34 / Tel. 977 493 252 Tel. Urgències 908 93 55 76 AGUSTÍ AYTÉS C/ Cala Joanet (La Rambleta)/ 977 493 493 Tel. Urgències 617 024 123 Horari matí: 9’30- 13’30h.

Horari tarda: 17h. – 20’30h.

CONFRARIA DE PESCADORS ST. PERE Tel. 977 45 60 07 CLUB NÀUTIC DE L’AMETLLA DE MAR

Tel. 977 45 72 40 COOPERATIVA Tel. 977 45 64 07 S.C.E.R. Tel. 977 45 60 39 LA CAIXA Tel. 977 45 60 62 CAIXA TARRAGONA Tel. 977 45 64 36 CAIXA PENEDÈS Tel. 977 49 36 60 BANC SANTANDER Tel. 977 45 64 33 BANC BILBAO BISCAIA Tel. 977 45 61 83 AQUALIA Tel. 977 45 75 21 / Pau Casals, 33 Horari de 10h a 13h de Dilluns a Divendres PARRÒQUIA Tel. 977 45 68 94 i 639 70 10 22 Misses OCTUBRE-MAIG: Dissabte: 18.30h. Diumenge: 9.30/11.00h.

Dijous: 09.30h. / Altres dies: 18.30h Despatx: Dilluns,19’15h a 20’15h.

Dissabtes, 9’30h a 10’30h.

TANATORI: Tel. 977493838 CEMENTIRI MUNICIPAL: Tel. 647654792

AMBULATORI SEGURETAT SOCIAL TORTOSA

Tel. 977 500 333

RESIDÈNCIES SEGURETAT SOCIAL

TORTOSA- Tel. 977 519 100 TARRAGONA- Tel. 977 211 554 ENSENYAMENT LLAR D’INFANTS Tel. 977 49 37 10 ESCOLA NAUTICOPESQUERA Tel. 977 457 775 COL·LEGI PÚBLIC SANT JORDI Tel. 977 45 64 80

Av. Ensenyament, 1

IES MARE DE DÉU DE LA CANDELERA Tel. 977 45 64 42

Av. Ensenyament

Fe d’errates

Defuncions: - Modesto Huguet Arbó, el 02/02/2010, als 87 anys.

- Placeres Cabanillas Martín, 07/02/2010, als 81 anys.

ESCOLA MUNICIPAL DE MUSICA Tel.977456046 BOMBERS

Tels. 977 49 38 49 – 977 49 35 14 CREU ROJA Tel. 977 493 664 Passeig Marítim s/n SERVEI AMBULÀNCIA 24 H.

En la darrera edició de la revista hi ha un error en les dades de les defuncions següents, les dates correctes són : Josep Maria Labòria Mayoral, el 21/01/2010 en lloc del 20/01/2010,als 55 anys.

Francisca Labòria Bladé , el 22/01/2010 en lloc del 20/01/2010, als 88 anys.

TARIFES PUBLICITÀRIES 2010

Les persones que visquin fora de la població o vulguin rebre la revista a domicili ho podran fer previ pagament de les despeses d’enviament (25 euros anuals IVA inclòs).

TREN RE RE RE R CE CE CE R RE R RE

1 DIARI DIARI DIARI DIARI DIARI DIARI 2 DIARI 3 DIARI

12 € 24 € 48 € 72 € 135 € 270 € 300 € 350 € 500 €

IVA no inclòs

Informació Renfe 902 240 202

DIRECCIÓ BARCELONA A SE AS EN RCUL CL DE TR CI

1 mòdul Doble mòdul 4 mòduls o faldó 1/4 1/2 Plana 1 Plana Interior 1 Plana Contraportada - Interior - Exterior Encarts

TOS

TOR

A

6.15 7.48 9.18 10.45 13.24 15.54 17.25 18.03 18.50 19.12 19.36

A L A TA TLL LDE OS ’AME MAR L’A AMP L DE

6.26 8.00 9.30 10.55 13.36 16.05 17.35 18.12 19.03 19.22 19.50

6.41 8.13 9.46 11.10 13.51 16.19 17.49 18.26 19.17 19.36 20.04

RA

TAR

NA

GO

7.21 8.56 10.25 11.56 14.28 16.57 18.30 19.12 19.57 20.34 21.00

S

NT

SA

IA

ÀC

GR

8.36 10.06 11.38 13.08 15.37 18.11 19.38 20.36 21.08 21.46 22.08

8.41 10.12 11.43 13.13 15.43 18.13 19.44 20.42 21.13 21.54 22.13

1|No circula els diumenges ni els dies 25, 26/12, 1, 6/01, 6, 7, 9/04, 14, 1/05.

2| Circula 26/12, 1, 7/01. Des de 1/03, circula diumenges, 9/04, 1/05 i 4/06.

3| Circula 26/12, 1, 7/01. Des de 1/03, circula diumenges, 9/04, 1/05 i 4/06.

DIRECCIÓ TORTOSA A SE AS EN RCUL CL DE TR CI

RE CE RE CE CE RE R RE RE R

1 DIARI DIARI DIARI DIARI DIARI DIARI DIARI DIARI 2

IA

ÀC

GR

5.58 7.55 9.27 10.55 13.26 14.55 16.28 17.57 19.25 20.55

S

NT

SA

6.03 8.03 9.33 11.03 13.33 15.03 16.33 18.03 19.33 21.00

RA

TAR

7.06 9.07 10.37 12.06 14.34 16.06 17.36 19.08 20.38 22.07

NA

GO

A TLL ME AR L’A DE M

7.50 9.52 11.16 12.47 15.16 16.48 18.21 19.59 21.27 22.49

A

DE

L L’A

8.07 10.02 11.29 13.01 15.31 17.06 18.35 20.17 21.42 23.06

TOS

TOR

A

8.17 10.15 11.41 13.12 15.42 17.17 18.47 20.28 21.51 23.16

1| No circula els diumenges ni els dies 25, 26/12, 1, 6/01, 6, 7, 9/04 i 1/05 2| No circula 24, 25 i 31/12

* Només des de l’1 de juliol fins al 15 de setembre - Només circularà els dies laborals de dilluns a divendres / - Els horaris són aproximatius - Per a més informació podeu trucar al 977456376, 977456329 ó 977456477

Per un món més sostenible... RECICLA!