Els Quatre Cantons Gener 2010 by Àlex Llaó

L’Ametlla de Mar Gener 2010

núm. 300

Bones Festes de la

Candelera 2

Entrevista a

Germà M. Bel Queralt Pregoner de la Candelera 2010

Acord per impulsar la millora de la urbanització Roques Daurades

L’Ametlla de Mar reitera el seu rebuig al cementiri nuclear

El president de la Diputació es reuneix amb el sector pesquer de l’Ametlla

Gener 2010 | pĂ g. 2

Gener 2010

pàg. 3

Editorial

A La Cala estem de Candelera Fa quatre dies que la neu ens va visitar d’una manera inesperada, donant-nos una imatge poc habitual. Molts van ser els que no recordaven que l’any 2005, encara que no com aquesta, també en va caure una de bona i que al 2001 també havien hagut de tallar les carreters una nit a causa de la neu. D’aquí que haguem volgut il·lustrar la portada amb la primera imatge de la nostra escultura “Braços i rems” nevada, una imatge que no és cap muntatge i que per l’inusual del cas, hem escollit per desitjar-vos la millor

Festa Major de la Candelera. Banderetes i preparatius ens anuncien que una de grossa està a punt d’arribar i aquesta és la nostra Candelera, un període especial pels caleros i caleres, siguin on siguin. Si estem aquí, ens emocionem en viure els actes que més ens agraden i els que estan a fora, expliquen que aquests dies, una dolçoreta se’ls apodera del cor, recordant el seu poble, els seus amics i la seva gent. Res és indiferent quan arriba La Candelera. Fins i tot en temps de crisi i

quan les coses van malament, igual en tenim ganes, ja que a La Cala, amb poca cosa en tenim prou per fer-ne gresca i més si és Candelera. I és que la Candelera es viu a cada racó, a cada casa i a cada cor dels caleros i caleres. Sí que és veritat que La Candelera ja no es viu de la mateixa manera que abans, però són altres temps i entre nosaltres hi ha molta gent nouvinguda amb ganes de saber el que són aquestes festes i aprendre a viure-les. Tenim la necessitat i també l’obliga-

Índex 4 5-7 8 9 10-15 16-19

Notícia del més Alegria, a La Cala ja és Festa Major.

Especial Candelera 2010 Infraestructures Roques Daurades.

A fons Camí de ronda.

Societat L’Ametlla de Mar reitera el seu rebuig al cementiri nuclear.

Pesca El president de la Diputació es reuneix amb el sector pesquer de l’Ametlla.

ció de mantenir les nostres tradicions i traspassar-les a les noves generacions perquè les aprenguin a viure, a xalar-les i a respectar-les, perquè aquest sentiment que s’instal·la en nosaltres durant aquests dies, es pugui perpetuar per molt temps que passi i per molt que canviï la nostra societat. Per tant, traieu de l’armari els millors vestits, deixeu el mal humor a casa i sortiu al carrer, ja que a l’Ametlla de Mar, a La Cala, estem de Candelera. Bones Festes!

20- 21

Medi ambient La neu ens deixa una estampa de La Cala poc habitual.

22-23 Entrevista

Germà M. Bel Queralt

24-27 Cultura i Espectacles

Gran èxit de participació als actes festius de Nadal.

Turisme

Joventut

Tot a punt a l’agenda de Turisme per a la campanya Fires Turístiques 2010

Finalitza el Parc de Nadal amb èxit de participació.

30-32 33-35 36 37 39-42 47

Ajuntament El govern de l’Ametlla de Mar aprova un pressupost de 57 milions d’euros per al 2010.

Política Opinió Col·laboracions Esports El primer equip de La Cala al grup capdavanter de la segona categoria territorial al final de la primera volta.

Informació Horaris de tren, bus, ...

CONSELL DE REDACCIÓ: DES DELS QUATRE CANTONS (43860 L’AMETLLA DE MAR. APARTAT DE CORREUS 76) EDITA: Patronat Municipal de Mitjans Informatius | PRESIDENT: Andreu Martí | DIRECTOR: Francesc Callau REDACCIÓ I EDICIÓ: Araceli Domínguez i Olga Tomàs | ESPORTS: Norbert Callau | CORRECCIÓ: Viqui Martí DISSENY GRÀFIC I MAQUETACIÓ: Glòria Figueres | VOCALS DEL PATRONAT MUNICIPAL DE MITJANS INFORMATIUS: Fini Llaó, Joan Pere Gómez Comes, Anna Gallart, Rosanna Samarra, Maria Marsal i Ricardo Llaó. Dipòsit Legal: T-163-80 | IMPRIMEIX: Impremta Querol, S.L. / Pol. Ind. Baix Ebre Tel. 977 597 100* - Tortosa

Cande Candelera Cande Candelera Cande Candelera Cande

Gener 2010 | pàg. 4

La Notícia del mes Alegria, a La Cala ja és Festa Major La representació teatral del Grup escènic de la SCER, el concert de la banda de l’EMMA, la regata de llaguts a més d’un bon nombre d’activitats esportives, seran aquest cap de setmana l’aperitiu de la Festa Major de la Candelera 2010 que comença l’1 de gener.

Cercavila de caprossos abans de sortir de l’escola.

Dilluns dia 1 de febrer comença la Festa Major de la Candelera, una celebració que s’allargarà fins al diumenge 7 de febrer, i que significa l’arribada del període més important de l’any per a tots els caleros i caleres. La Candelera significa tradició, devoció, cultura, retrobament, festa i tot el que comporta per a una població com la nostra, en la que pràcticament totes les famílies hi participen d’una o altra manera, i que s’aboquen al carrer a la mínima crida. I així ho ha pensat l’Ajuntament, que ha pres una sèrie de mesures per evitar grans dispendis a les famílies, donada la situació econòmica actual. Mesures que van des de l’eliminació del dinar d’autoritats el dia de la Patrona a la reducció de la despesa de promoció exterior de la festa. Això, segons la regidora de Festes, Teresa Callau, “farà possible que tot i que aquest any hi ha dos nits de ball més que l’any passat, el preu de l’abonament no s’augmenti i d’aquesta manera en puguem gaudir tothom. A més, també hem reduït en 10 € el preu dels palcos perquè tothom hi pugui tenir accés en un envelat que serà de les mateixes dimensions que el de l’any passat. Sabem el moment difícil en el que estem i volem ajustar-nos al màxim”. Per aquest motiu i a l’hora de complementar el temps lliure dels més petits, durant tot el divendres hi haurà un parc infantil gratuït a la zona de la Confraria de Pescadors. D’aquesta manera les butxaques dels pares podran descansar una mica després de tants dies d’atraccions firals. Pel que fa a la festa, els actes més tradicionals tornaran a encapçalar un programa amb activitats per a tots els gustos i edats.

Atraccions de la fira.

Nits Musicals Aquest any hi haurà ball fins i tot el dia de la vigília i en total seran sis les nits que l’envelat acollirà actuacions musicals de tota mena com els conjunts Platino, Nueva Alaska, Ciudad de Alicante i Valencia, de dilluns a dijous, mentre que divendres i dissabte s’han previst nits més encarades a la gent jove. Divendres hi haurà l’actuació de Miquel del Roig i el show del grup Liverpool, mentre que dissabte torna a visitar-nos Apache, un grup amb un repertori dels millors

Imatge d’arxiu de la solemne processó de la Mare de Déu de la Candelera.

èxits musicals dels anys 70 i 80 que compta amb molts adeptes a la nostra localitat. Tradició Com sempre, el pregó de la Festa Major que aquest any farà l’economista Germà Bel i la proclamació de les pubilles i damisel·les, donarà començament a la festa, tot i que unes hores abans, just al sortir de l’escola, els capgrossos protagonitzaran una cercavila que clourà amb la caramelada des del balcó de l’Ajuntament. Els bars i cafès del poble seran per la nit de dilluns l’escenari improvisat d’aquest característic concert de la Banda de l’EMMA. Pal que fa al dia de la Patrona, el dia 2, en primer lloc l’ofrena floral a la Mare de Déu i per la tarda, la solemne processó, seran els actes més destacats, així com el dia 3 de febrer en la festa dels jubilats, el dinar de germanor i l’homenatge a la persona més gran del poble, aquest any a Víctor Swapp. Tampoc ens podem oblidar de la benedicció i presentació

Imatge d’arxiu de l’ofrena floral a l’esglèsia.

dels nens nascuts durant l’any 2009, ni de la Benedicció de les candeles, la processó per l’interior de l’església pels més matiners. Del Dia de la dona també destaca el dinar de germanor, mentre que el divendres per la tarda, es torna a recuperar el ball de la Darrera Coca a la Plaça Nova. Gastronomia Com ha passat en els darrers 30 anys, el Concurs de Suquet amb peix calero és l’acte gastronòmic més destacat de les festes i una bona ocasió per fer un cremat i degustar un pastisset, tot i que a cada casa de La Cala, tant els pastissets com els corassons protagonitzen les sobretaules. Novetats Cada Candelera porta les seves novetats i encara que poques, sempre és bo anar introduint coses noves, com la Festa del Vermut, que tindrà lloc després de la Missa major del dia 2 a la Plaça Nova.

elera 2010 Candelera 2010 Candelera 2010 Candelera 2010 Candelera 2010 Candelera 2010 Candelera 2010 Candelera 2010 Candelera 2010 Candelera 2010 Candelera 201 elera 2010 Candelera 2010 Candelera 2010 Candelera 2010 Candelera 2010 Candelera 2010 Candelera 2010 Candelera 2010 Candelera 2010 Candelera 2010 Candelera 201 elera 2010 Candelera 2010 Candelera 2010 Candelera 2010 Candelera 2010 Candelera 2010 Candelera 2010 Candelera 2010 Candelera 2010 Candelera 2010 Candelera 201 elera 2010 Candelera 2010 Candelera 2010 Candelera 2010 Candelera 2010 Candelera Andreu Martí i Garcia, Salutació Alcalde de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar

Andreu Martí i Garcia.

A finals de desembre arriben les festes de Nadal, cap d’any, i després Reis. Les tres són dates molt importants per a nosaltres, però en cap de les tres celebracions hi manca algun comentari com ara: “a veure quin temps ens farà per Candelera?”. Durant el mes de gener ja comencem a sentir unes pessigolletes a l’estómac, truquem a les persones que estimem, família, amics, per preguntar-los-hi si aquest any vindran. Pensem en les persones que desgraciadament ja no ens podran acompanyar, quedem amb els amics per veure quin dia sortirem, esperem amb goig un o altre acte, o tots en general. Per a qualsevol calero i calera les festes de la Candelera representen el moment més especial de l’any i el vivim amb intensitat ja des de setmanes abans. Diuen que tenir quelcom en comú uneix a les persones, als pobles.

Doncs nosaltres compartim el sentiment de pertinença al nostre poble, a la Cala, un sentiment que vivim amb més joia i passió que mai per les festes de la Candelera, que ens fa forts i especials com a col·lectiu, i que ens reconforta individualment perquè sabem que siguem on siguem, passi el que passi, sempre ens acompanyarà la força, la dignitat i l’orgull del nostre meravellós poble. De fet, tot i que aquests estan sent temps difícils, estic convençut que aquí a la Cala, amb el coratge de tots, aprofitarem les dificultats com una oportunitat de reeixir amb més empenta que mai. Per acabar vull afegir un fort agraïment a les moltes persones que han col·laborat en el disseny i la preparació de les festes. Bones festes a totes i tots. Visca La Mare de Déu de la Candelera!

Mª Teresa Callau Caballé, Regidora de Festes de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar

Teresa Callau i Caballé.

Ja quasi estem a les portes de la Candelera. Què heu preparat per aquestes festes? Per aquestes festes hem preparat un gran ventall d’activitats pensant en tothom, amb els grans, joves i petits. El que tenim molt clar és que no volem perdre les nostres arrels i tradicions. Per tant, hi ha activitats tradicionals que es repetiran com les cercaviles pels matins, els capgrossos (los nanos), les atraccions que nosaltres anomenem caballitos, els focs d’artifici, sense oblidar-mos, evidentment, de la processó. També haurà el tradicional suquet calero, l’homenatge a l’avi o àvia més gran, les cercaviles el dia de la dona, les activitats esportives, etc.

Quines són les novetats d’enguany? Una de les novetats d’enguany és

que després de l’ofrena a la Mare de Déu de la Candelera hi haurà un piscolabis a la Plaça Nova, el ball del vermut, que estarà amenitzat amb una Dixie. A la Cala és habitual després d’anar a l’ofrena a l’església anar a prendre alguna cosa amb la família abans del tradicional dinar de Candelera. Doncs bé, aquest dia si volen podran gaudir d’aquest ball a la plaça on repartirem gots de vermut. Quan era menuda, amb la família o amb les amigues se solia anar a fer el vermut després de l’ofrena. Una costum calera que aquesta any hem volgut recuperar d’aquesta manera. No ens hem oblidat dels petits de la casa. El divendres 5 de febrer serà un dia dedicat als infants amb un parc infantil gratuït, durant tot el dia, al recinte de la Confraria de Pescadors. A més haurà jocs, espectacle infantil, taller, karaoke i xocolatada a l’envelat a les cinc de la tarda. D’altra banda, dins dels actes de preludi a la festa major, el divendres 29 tindrà lloc la representació del Grup Escènic de la SCER a la sala de la Societat. I la repetiran l’endemà dissabte. A més, enguany el concert de Festa Major de l’EMMA serà diumenge 31, al migdia, a la SCER.

Com a calera tens algun acte que consideres especialment emotiu de les festes? Un dels actes més emotius per a mi és el dia de la presentació de les damisel·les. Sempre m’ha emocionat molt veure-les agafades del braç

dels pares recorrent els carrers de la vila. Els pares es veuen tan orgullosos que fa molt de goig. A més, és el preludi de les festes. L’ofrena del dia de la Candelera també el considero especial. Veure a tothom, grans i petits, portar l’ofrena a la Mare de Déu m’emociona. També m’agrada molt anar a fer el vermut, després, amb la família i a dinar. I com no, al vespre anar a la processó. Les vegades que he hagut d’estar fora del poble per festes, a l’hora de la processó hi he pensat i ho he trobat a faltar. De fet, hi ha gent de la Cala que viu fora i per la processó vénen expressament. Un altre dia, especialment emotiu és el dia de la Gent Gran, quan és fa l’homenatge a l’avi o àvia més gran de la vila. Com a regidora de Benestar Social els vaig a visitar a casa aquest dia, i tant avis com familiars s’emocionen molt. I si parlem de divertir-se, un dels meus dies favorits és el dia de la Dona.

Un desig per aquesta Candelera 2010? El meu desig, encara que sé que és molt difícil que es compleixi, seria que tothom tingués feina i que ningú patís. Per tant, el que demano és que la gent s’animi, que la Candelera ve un cop a l’any. Hem pensat unes festes que estiguin a l’abast de totes les butxaques. Per tant, el que recomano és que la gent surti i que s’ho passi bé perquè de crisis n’han vingut d’altres i les hem superat. Per tant, que sobretot no perdin la il·lusió.

Glòria Martínez Oller Pubilla Major

Paula Nolla Pastó Pubilla Infantil

a 2010 Candelera 2010 Candelera 2010 Candelera 2010 Candelera 2010 Candelera 20 delera 2010 Candelera 2010 Candelera 2010 Candelera 2010 Candelera 2010 Candele DE FESTES LA CANDELERA 2010 a 2010PROGRAMA Candelera 2010 Candelera 2010 DE Candelera 2010 Candelera 2010 Candelera 20 delera 2010 Candelera 2010 Candelera 2010 Candelera 2010 Candelera 2010 Candele

ACTES PRELUDI DIVENDRES 29 GENER

17.00 H. 22.30 H.

Al pavelló poliesportiu “Galetet”, Olimpíada d’atletisme (marató, salt de longitud, velocitat i llançament de pes) en les categories pre-benjamí, benjamí, aleví i infantil - cadet. A la sala de la SCER, gran obra de teatre, que porta per títol Deu D 10, interpretada pel Grup Escènic de la SCER.

DISSABTE 30 GENER

16.00 H. 17.30 H. 18.00 H. 22.30 H

A la zona esportiva municipal, partit de futbol corresponent a la jornada de lliga 2a categoria territorial entre els equips del Remolins Bítem “B” i la SCER de l’Ametlla de Mar. Al pavelló poliesportiu “Galetet”, Final Four de Futbol Sala Candelera 2010. Al Centre d’Interpretació de la Pesca (antiga llotja de peix) entrega dels premis del 10è Concurs de fotografia paisatgística de les Terres de l’Ebre, organitzat pels Patronats Municipals de Turisme de l’Ametlla de Mar i de Deltebre. S’exposaran els premiats i finalistes de totes les categories (l’exposició amb tots els participants es farà per Setmana Santa a la SCER). NOTA: l’exposició amb les obres premiades i finalistes es podrà visitar al Centre d’Interpretació de la Pesca amb el següent horari: dies 3, 4 i 5 de febrer de les 11.00h fins a les 14.00h, i els dies 6 i 7 de febrer de les 11.00 h fins a les 13.00h. A la sala de la SCER, gran obra de teatre, que porta per títol Deu D 10, interpretada pel Grup Escènic de la SCER.

DIUMENGE 31 GENER

10.00 H. 12.00 H. 12:00 H 18.00 H.

Trofeu Candelera de Tennis a les pistes de tennis de les instal·lacions de la zona esportiva. A la sala de la SCER, concert de Festa Major de la banda de l’Escola Municipal de Música de l’Ametlla de Mar, l’EMMA. Al moll pesquer, IV Edició de la Regata de Llaüts Candelera. Cinema a la SCER amb la pel·lícula PLANET 51.

DILLUNS FEBRER CANDELERA 2010

DIMARTS FEBRER CANDELERA 2010

1 2

PREGÓ DE LA FESTA MAJOR 16.00 H. 18.30 H. 18.30 H. 19.30 H. 19.30 H. 22.00 H. 22.30 H. 24.00 H.

Una tarda de Candelera a l’escola. Cercavila que anirà a càrrec de la xaranga La Farona, i els capgrossos. Amb aquesta iniciativa, volem que els nens i nenes de la nostra vila siguin els encarregats de donar el tret de sortida a la nostra Festa Major. L’itinerari començarà al Col·legi Públic Sant Jordi i l’acabarem a la balconada del nostre ajuntament amb una gran caramelada. Missa. Cercavila a càrrec de diverses xarangues, acompanyades dels capgrossos de la nostra vila. Toc d’oració i gran repic de campanes. Concentració a la Casa de la Vila del pregoner de la Festa Major, el Sr Germà M. Bel Queralt, Catedràtic d’Economia a la Universitat de Barcelona, la Corporació Municipal d’Autoritats locals, comarcals, provincials i de la Generalitat de Catalunya; la Pubilla Major, Pubilla Infantil i Damisel·les d’honor, Quintos 90, Partits Polítics i Entitats Locals, acompanyats per la xaranga La Farola, Banda de Cornetes i Tambors i la Banda de l’Escola de Música, l’EMMA. A l’envelat, Pregó de la Festa Major de la Candelera 2010 a càrrec del Sr Germà M. Bel Queralt, Catedràtic d’Economia a la Universitat de Barcelona, que serà presentat per l’ Il·lustríssim Alcalde de l´Ajuntament de l’Ametlla de Mar , Sr. Andreu Martí i Garcia. Proclamació de la Pubilla Major, Pubilla Infantil i les respectives Damisel·les d’Honor de l’any 2010. Concert pels bars i cafès de la nostra vila a càrrec de la banda de l’Escola de música Municipal, l’EMMA. A l’envelat, ball amb l’orquestra PLATINO. Seguidament, discoteca mòbil.

DIA DE LA PATRONA 09.00 H. 09.30 H. 10.15 H. 10.30 H. 11.15 H. 12.00 H. 13.00 H. 16.30 H. 18.30 H. 19.00 H. 23.30 H.

Benedicció de les candeles, processó per l’interior de l’església i missa presidida per Mn. Josep Pau Gil i Llorens, rector de la parròquia. Cercavila a càrrec de les xarangues i els capgrossos de la nostra vila. Concentració a la Casa de la Vila de la Corporació Municipal, Autoritats locals, comarcals, provincials i de la Generalitat de Catalunya, Pubilla Major, Pubilla Infantil, Damisel·les d’Honor, Quintos 90, Partits Polítics i Entitats Locals. Al Saló d’Actes de l’Ajuntament presentació de la nova Guia Comercial i Professional 2010-2011 de l’Ametlla de Mar, a càrrec del Sr. Antoni Montagut i Franch, Regidor de Comerç i president del Patronat Municipal de Turisme. Ofrena floral de totes les entitats locals i veïnals, a l’Excma. Patrona de l’Ametlla de Mar, la Mare de Déu de la Candelera, amb la participació de l’EMMA, la Banda de Cornetes i Tambors, els capgrossos i gegants, i la xaranga la Farola. Missa Major presidida per Mn. Josep Pau Gil i Llorens, rector de la parròquia de la Mare de Déu de la Purificació. Assistència de les autoritats. La missa serà cantada per l’Agrupació Coral Verge Candelera. Festa del vermut a la Plaça Nova, amenitzarà l’acte el grup SITTJAZZ ( sextet de dixie). Al Camp Municipal d’Esports La Cala, gran partit de futbol de festa major corresponent al V Trofeu Candelera “ASEMAR” , entre els equips de la UE Rapitenca, de 3a Divisió Nacional, i 1r equip de la SCER l’Ametlla de Mar de 2a Categoria Territorial. A la mitja part, lliurament d’una placa a GRUP BALFEGÓ, com a patrocinador de l’equip local. La tarda estarà amenitzada per la xaranga La Farola. Missa. Solemne processó en honor a la nostra patrona Mare de Déu de la Candelera amb l’assistència especial de Mossèn Antonio Jurado García (rector de la parròquia de Santa Maria del Mar de Benicarló), la Corporació Municipal, Autoritats locals, comarcals, provincials i de la Generalitat de Catalunya, Pubilla Major, Pubilla Infantil, Damisel·les d’Honor, Partits Polítics, Entitats Locals, acompanyats per la banda de l’Escola de Música, l’ EMMA, Banda de Cornetes i Tambors. A l’envelat, ball amb l’Orquestra NUEVA ALASKA.

010 Candelera 2010 Candelera 2010 Candelera 2010 Candelera 2010 Candelera 2010 era 2010 Candelera 2010 Candelera 2010 Candelera 2010 Candelera 2010 Candelera 2 010 Candelera 2010 Candelera 2010 Candelera 2010 Candelera 2010 Candelera 2010 era 2010 Candelera 2010 Candelera 2010 Candelera 2010 Candelera 2010 Candelera 2

DIMECRES FEBRER CANDELERA 2010

DIJOUS FEBRER CANDELERA 2010

FESTA DELS JUBILATS

4 5 6

09.30 H. Cercavila a càrrec de les xarangues i capgrossos de la nostra vila. 11.00 H. Concentració a la Casa de la Vila de la Corporació Municipal, Pensionistes, Autoritats locals, comarcals, provincials i de la Generalitat de Catalunya; Pubilla Major, Pubilla Infantil, Damisel·les d’honor, Partits Polítics i Entitats Locals, acompanyats per les xarangues. 11.30 H. Concert de la Coral Verge Candelera a l’Església Parroquial. 12.00 H. Missa en el marc de la celebració de la festa dels jubilats per intercessió de Sant Blai. A les 13h. benedicció i presentació dels infants nascuts durant l’any 2009. 13.00 H. Homenatge a Victor Swapp, la persona de més edat del nostre poble. 13.30 H. A l’envelat, Dinar de Germanor en honor a tots els jubilats del poble. Inscripcions a la Regidoria de Benestar Social, prèvia compra de tiquet. Posteriorment, el grup RONDALLA amenitzarà amb cançons típiques de les nostres terres. Ball amb l’orquestra CIUDAD DE ALICANTE. 16.00 H. A la Confraria de Pescadors 30è Concurs de suquet de peix calero (prèvia inscripció a l’Oficina del Patronat de Turisme) amenitzat pel duet Xavi i Susanna. 1r. Premi:200€ / 2n. Premi:150€ / 3r. Premi: 100€ Cada concursant es portarà els estris i els condiments. El Patronat de Turisme aportarà el peix, l’aigua, els fogons i el carbó. S’obsequiarà al públic assistent amb pastissets i cremat. 23.30 H. A l’envelat, ball amb l’Orquestra CIUDAD ALICANE. Seguidament, discoteca mòbil.

DIA DE LA DONA

09.30 H. Cercavila a càrrec de les xarangues i capgrossos de la nostra vila. 11.00 H. Concentració a la Casa de la Vila, de les Sres. Regidores i Sres. dels Regidors, Pubilles, Damisel·les, i de totes les dones que vulguin assistir-hi, acompanyades per les xarangues. 11.30 H. Missa en el marc de la celebració del dia de la dona calera. 13.00 H. A la Confraria de Pescadors, s’oferirà a totes les dones un aperitiu per commemorar aquest dia. 14.00 H. Dinar de germanor per a totes les dones que vulguin assistir a l’envelat, prèvia compra de tiquet. Després de dinar, el grup especial de ball WONDER DANCE oferirà un espectacle amb cançons i ball country. A continuació, ball amb l’orquestra VALENCIA. 23.30 H. A l’envelat, ball amb l’Orquestra VALENCIA. Seguidament, discoteca mòbil.

DIVENDRES FEBRER CANDELERA 2010

DISSABTE FEBRER CANDELERA 2010

DIUMENGE FEBRER CANDELERA 2010

09.30 H. Cercavila a càrrec de les xarangues i capgrossos de la nostra vila. 11.00 H. Durant tot el dia al recinte de la Confraria de Pescadors, parc infantil per a tots els nens i nenes. 17.00 H. A l’envelat, tarda per als nens amb jocs, taller, karaoke, espectacle infantil i xocolatada per a tots. 19:00 H. Ball, a la Plaça Nova, amb el tradicional sorteig de la Darrera coca, amenitzat per la xaranga La Farola. Es repartirà cremat a tots els assistents. 24.00 H. A l’envelat, concert amb Miquel del Roig. Seguidament concert amb el grup LIVERPOOL.

09.00 H. 09.30 H. 10.00 H.

Caminada popular fins a la platja de l’Estany Tort. Sortida del poliesportiu municipal “Galetet”. Cercavila a càrrec de les xarangues i capgrossos de la nostra vila. Concurs de Tir al plat organitzat per la Societat de Caça La Cala al camp de tir Punta Calda i per a tots els assistents es farà una botifarrada popular.

JORNADA DE FUTBOL A LA NOVA ZONA ESPORTIVA.: 10.30 H. Pre-benjamí Llucets de l’Ametlla de Mar – UE Aldeana Pre-benjamí Seitonillos l’Ametlla de Mar – CF Camarles 11.30 H. 12.30 H. 16.00 H. 17.30 H. 24.00 H.

Benjamí Dorades de l’Ametlla de Mar – Ebre Escola Esportiva. Infantil de la SCER de l’Ametlla de Mar – CF Jesús Catalònia A la zona esportiva municipal, partit de futbol corresponent a la jornada de lliga 2a categoria territorial entre els equips del Vilalba dels Arcs i la SCER de l’Ametlla de Mar. A continuació es disputarà l’enfronta ment entre els equips del CD Alcanar i la SCER de l’Ametlla de Mar corresponent a la categoria Cadet. Festival esportiu al poliesportiu municipal “Galetet”. Comptarà amb les actuacions del Kenpo, del Club de Twirling Baton, de la Secció de Gimnàstica Rítmica del Patronat Municipal d’Esports i d’una exhibició de balls de saló en diferents categories. A l’envelat de Festa Major, concert amb el grup APACHE. Seguidament FESTA RÀDIO FLAIXBAC – TOUR VAPARIR AMB L’ARTISTA CARLES PÉREZ

CLOENDA FESTA MAJOR 09.30 H. 12:30 H. 20.30 H. 21.15 H.

Cercavila a càrrec de les xarangues i capgrossos de la nostra vila. A la nova zona esportiva municipal, partit de futbol 7 corresponent a la categoria aleví entre els equips de la UE Rapitenca i la SCER de l’Ametlla de Mar. Concentració a la Casa de la Vila de la Corporació Municipal, Autoritats Locals, Pubilla Major, Pubilla Infantil, Damisel·les d’ Honor, Partits Polítics, Entitats Locals, acompanyats per la banda de l’Escola de Música, l’ EMMA. Gran Castell de Focs d’Artifici a càrrec de Pirotècnia Tomàs, al Passeig Marítim. Cloenda de la Festa Major de la Candelera 2010.

NOTA: La Regidoria de Festes es reserva el dret d’alterar les diferents actuacions, actes i activitats que per inclemències del temps o per causes alienes a l’organització s’hagin de canviar.

Gener 2010 | pàg. 8

Infraestructures Veïns de Roques Daurades i l’Ajuntament acorden posar en marxa la millora de la urbanització Aquesta iniciativa serà finançada pels veïns i serà l’Ajuntament qui durà a terme la reparcel·lació i l’adequació de Roques Daurades

Imatge de la urbanització.

Olga Tomàs Roques Daurades és una de les urbanitzacions de l’Ametlla de Mar, feta als anys 60, que l’Ajuntament ha heretat amb mancances bàsiques com el clavegueram i l’enllumenat. Per aquest motiu veïns i consistori han posat fil a l’agulla per trobar solucions. El projecte d’urbanització es va aprovar en la darrera reunió de la Cala Gestió i el mes de desembre es preveu aprovar el projecte inicial de reparcel·lació. També es van aprovar les bases i s’està licitant les obres d’urbanització del sector de la zona consolidada de Roques Daurades. Accions a la urbanització Aquestes obres consisteixen en l’adequació dels vials de la urbanització amb un nou asfaltat que regularitzi l’existent, noves voreres, nou enllumenat adaptat a les noves normatives pel que fa a eficiència energètica i de contaminació lumínica i una xarxa de clavegueram que permeti que els veïns s’hi connectin. També es soterraran els contenidors. Una altra de les accions serà diferenciar les zones de pas de vehicles

amb els culs de sac existents amb un paviment diferent. Els vehicles circularan en un vial amb calçada d’asfalt a diferent nivell que la vorera. D’aquesta manera es vol facilitar el pas dels vianants. Les voreres seran de formigó rentat a l’aigua o a l’òxid. El finançament de les obres El pressupost total de l’obra és de més de 2 milions d’euros. Des de l’Ajuntament avui per avui no és pot assumir aquesta despesa. Per aquest motiu s’ha arribat a un acord amb els veïns de l’associació de Roques Daurades, després de temps de diàleg. Els veïns finançaran aquesta acció a través de quotes d’urbanització. L’Ajuntament, per la seva part, durà a terme la reparcel·lació i d’adequació de Roques Daurades. Però, a més, el consistori ha demanat una sol·licitud per acollir-se a la llei d’urbanitzacions, aprovada al març pel govern de la Generalitat, que pretén ajudar a regular urbanitzacions construïdes durant el franquisme que han anat arrossegant mancances durant dècades. El regidor d’Urbanisme, Joan Pere Gómez es mostra satisfet amb que

les converses amb els veïns hagin arribat a bon port. “Després de temps de converses, a l’assemblea de veïns un 90% van votar a favor. Estem satisfets que es pugui dur a terme el projecte de reparcel·lació i el pla parcial i convertir Roques Daurades en una urbanització de primera”, afirma Joan Pere Gómez. Gómez també va afegir que “des de l’Ajuntament som molt conscients de l’esforç que han de fer els veïns i per aquest motiu ens hem acollit a la llei d’urbanitzacions”. Per la seva part els veïns de la urbanització a través de Rosa Robles, membre de la Junta de l’Associació de veïns de Roques Daurades, va afirmar que “des de l’associació estem molt satisfets tot i que ens representa un gran esforç”. Robles també va afegir que sabien que l’Ajuntament havia demanat una ajuda però que en aquests temps de crisi no es pot refiar. Aquest sector es connectarà a la part de Roques Daurades de PYDUM, que es connectarà als sistemes generals del municipi.

Avenç important de les obres de la piscina coberta de l’Ametlla de Mar Aquesta és la imatge que podran apreciar els ciutadans de l’Ametlla de Mar en acostar-se a la Nova Zona Esportiva Municipal de l’Ametlla de Mar situada per damunt de l’autopista. Annexa al Camp Municipal d’Esports ja es pot gaudir d’una visió que permet fer-se a la idea de com serà el futur Complex Esportiu amb Piscina Coberta i Sales Esportives que preveu la finalització de les obres entre Setmana Santa i principis d’estiu. La seva estructura prefabricada s’ha pujat en menys de dues setmanes, s’ha completat la primera part del revestiment de les dues piscines de 25 x 12,5 metres i de 6 x 12,5 metres i s’està finalitzant l’aixecament de barandats que permeten apreciar la distribució de la planta de vestidors i serveis. A la planta superior ja es pot

divisar els grans espais que aniran destinats a ubicar les 4 sales esportives que complementaran l’oferta d’activitat aquàtica i que ,en breu, passaran a dividir-se. Després de la difícil tasca de replanteig i l’important implantació dels fonaments necessaris, l’obra ha experimentat una ràpida evolució on en menys de 2 setmanes s’ha pujat tota l’estructura; un cop finalitzada aquesta i les divisòries corresponents, l’obra visualment s’alentirà en els capítols d’instal·lacions tècniques i d’acabats. Durant la visita d’obres del passat 4 de desembre, el regidor d’Esports de l’Ajuntament, Joan Pere Gómez Comes, rebia amb atenció les explicacions relacionades amb el desenvolupament de l’obra del director fa-

cultatiu i del cap d’obra; el regidor va mostrar-se molt satisfet de la imatge que oferia la instal·lació d’acord amb

Obres de la piscina.

el gran ventall d’activitats i serveis que podrà atendre la mateixa un cop finalitzada.

A fons

Gener 2010 |

pàg. 9

Accions de millora de la franja sud del

camí de ronda a l’Ametlla de Mar

El Ministeri de Medi Ambient i Costes aprova el projecte de l’Ajuntament calero que té com objectiu la renaturalització i l’augment de la seguretat d’aquesta part del camí de ronda.

L’objectiu del camí de ronda és facilitar-ne l’accés sense afectar els valors naturals.

Olga Tomàs Després de la presentació del pla de gestió del litoral encarregat a la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya, l’actual equip de govern va iniciar la redacció d’un projecte de millora del camí de ronda, que pertany al GR-92, en concret, del tram de la Cala de Pepo a la Punta de l’Àliga. Els eixos vertebradors d’aquest projecte són la conservació, amb accions integrades a l’entorn, i el respecte a la natura. Aquesta iniciativa ha estat aprovada pel Ministeri de Medi Ambient i Costes. El projecte exposa com objectius: salvar la punta de Bon Capó i convertir-la en un passeig botànic mediterrani i transformar la platja i el port natural de l’Estany en un espai 100% natural, sense vehicles ni barques, amb possibilitat d’esdevenir la

sèptima bandera blava del municipi. A més, també preveu retirar tots els elements urbanitzadors de Port Olivet per recuperar la seva riquesa natural i convertir-lo, d’aquesta manera, en un espai natural costaner de primer ordre una altra vegada. Aquest projecte de 4,2 milions, finançat pel Ministeri, suposarà una gran inversió que ajudarà a combatre la humanització que ha anat fent malbé el sender. En concret, en aquesta franja sud estem parlant de l’Hotel Ametlla de Mar, la urbanització de l’esmentat Port Olivet, etc. Més seguretat pels senderistes El camí de ronda el transiten prop de 3.000 persones a l’any i per aquest motiu una de les prioritats de l’Ajuntament és augmentar-ne

la seguretat i conservar-ne el valor mediambiental. “El camí de ronda és sens dubte un dels principals actius turístics i és per aquest motiu que s’està impulsant aquesta actuació per tal d’augmentar-ne la seguretat. Aquesta és una mostra de la bona sintonia amb el Ministeri de Costes que és qui durà a terme l’actuació”, explica Xavier Llambrich Bono, regidor de Medi Ambient. Un projecte ambiciós Per la seva part, Jordi Galofré, delegat del Ministeri de Medi Ambient i Costes a la Província de Tarragona està compromès amb el projecte de l’Ametlla de Mar. Galofré exposa que: “tot i l’actual conjuntura de retallada de moltes partides i projectes ja aprovats, i malgrat el cost elevat del projecte de l’Ametlla, estem decidits i convençuts a tirar-lo endavant ja que representa un model a seguir. Esperem amb molta il·lusió poder iniciar-lo aviat”. Ramir Aurin, arquitecte del projecte, considera que és un dels projectes més ambiciosos en els quals ha treballat. “Des del primer moment l’equip de govern ens va demanar dos requisits indispensables: minimitzar les agressions urbanístiques al màxim i vetllar per l’equilibri entre el paisatge i la introducció d’elements nous”, explica Aurin. Recordem que fa cinc anys, l’anterior equip de govern (CiU i ERC) ja va impulsar la redacció d’un projecte de millora d’aquest tram del camí de ronda valorat en 1,7 milions. El consistori actual el va aturar des-

El camí de ronda, recorrent la costa a peu El Camí de Ronda és un sender que recorre la costa, que antigament era utilitzat per la Guàrdia Civil durant la ronda de vigilància per tal d’evitar el contraban. D’aquí el nom del camí. Posteriorment, a finals dels anys 80 i en motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona del 92 la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya va voler contribuir a l’esdeveniment olímpic creant el sender de gran recorregut que va anomenar GR-92 . Aquest en alguns trams utilitza camins de ronda com és el cas de l’Ametlla de Mar. El tram complert de la Cala és de més de 16 kilòmetres i mig i té una durada aproximada de 4h i 25 minuts. El GR-92 va des de Port Bou al Pont de l’Oliver a Ulldecona i allí s’enllaça amb el GR-7, de recorregut europeu, que travessa Andorra i va fins a Tarifa.

prés que s’iniciessin les accions a Cala Pepo i que no fossin satisfactòries. Per aquest motiu es va realitzar una revisió del projecte que ha donat lloc a l’actual. A més, amb aquesta nova iniciativa s’han augmentat les zones d’acció, motiu pel qual també ha augmentat el cost.

Gener 2010 | pàg. 10

Societat L’Ametlla de Mar reitera el seu rebuig al cementiri nuclear L’alcalde Andreu Martí va explicar que el que volem al territori mirant de cara al futur són inversions per crear riquesa i deixar de pagar peatges entre d’altres necessitats prioritàries.

Araceli Domínguez L’Ajuntament de l’Ametlla va tornar a refermar la seva postura en contra de la instal·lació temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears al territori, tot just uns dies abans, el 27 de gener, que s’acabés el termini per presentar candidatures per acollir-lo (en el moment del tancament d’aquesta edició encara no s’havia finalitzat aquest termini). Recordem que ja el 27 de novembre de 2006, l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar a proposta del govern de llavors (CIU i ERC) va aprovar una moció per unanimitat de tot el

Moment de la intervenció de l’alcalde del municipi, Andreu Martí, durant l’assemblea.

ple que rebutjava qualsevol possible proposta d’instal·lació de cementiri nuclear a les Terres de l’Ebre i, per extensió, a tot Catalunya. Ara ha volgut afegir-se a totes les accions que es duguin a terme per evitar que ens col·loquin el cementiri. No volem En aquest sentit, l’alcalde, Andreu Martí, va explicar el que `no volem´ per a l’Ametlla de cara al futur i el que

`sí volem´. “La posició de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar és clara. La de tot el poble en general. No volem un cementiri nuclear. El que volem realment són inversions per poder tirar endavant projectes importants per al futur dels nostres fills, per al futur de La Cala. Volem que totes aquestes inversions siguin productives per a crear llocs de treball. Volem deixar de pagar peatges per sortir del territori. Per tant, que quedi ben clar el que no volem. No volem el cementiri nuclear. Hi ha altres províncies i hem de traslladar al govern català i al govern de l’estat que el cementiri pot anar a altres llocs d’Espanya”. Aquestes declaracions les va fer en el decurs de l’assemblea informativa a Móra d’Ebre del passat 20 de gener que va organitzar la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC) i a la que van assistir més de 500 persones. El debat se centrava en la possible ubicació del MTC de residus nuclears a Catalunya, i en concret a Ascó, municipi que, en el moment que llegiu aquestes línies, podria haver-se presentat com a candidat per acollir-lo.

treball va acordar la creació de dos taules de treball. Una de la que formen part Sergi Saladie, com a portaveu de la CANC, Josep Maria Sáez, organitzador de l’assemblea informativa i Joan Montesó, representant d’Unió de Pagesos. I altra taula amb els representats de les quatre comarques de les Terres de l’Ebre, entre ells Andreu Martí, alcalde de l’Ametlla de Mar, com a representat del Baix Ebre.

Perfilant detalls Els detalls d’aquesta assemblea es van perfilar dilluns 18 de gener a Miravet a la reunió de la comissió de treball que es va constituir dos dies abans a Tortosa per fer el seguiment del procés i decidir les accions per evitar-ho. Aquesta comissió està formada per la Coordinadora Anticementiri Nuclear (CANC) i diferents càrrecs electes, entre ells Joan Pere Gómez Comes, tinent d’alcalde de l’Ametlla de Mar, com a representant de CIU al territori. La comissió de

Petició d’entrevista A banda, la coordinadora també va demanar una entrevista amb els grups parlamentaris que van votar a favor de la moció contrària al MTC (ICV, ERC i CiU), per exigir-los que pressionin el Govern perquè es posicioni d’acord amb el territori. L’acte, que va omplir de gom a gom el teatre municipal la Llanterna de Móra d’Ebre, va comptar amb una recollida de signatures dels ciutadans que van assistir-hi a contra la ubicació del MTC en territori català.

Càrrecs electes de l’Ebre L’acte de Móra d’Ebre a més va comptar amb la presència de nombrosos càrrecs electes de les Terres de l’Ebre i del Camp de Tarragona. Tots van coincidir en expressar el seu rebuig al cementiri nuclear i van acordar dur a terme diverses manifestacions en contra. La primera mobilització es va fer diumenge 24 de gener a Ascó. El dia 27, l’entitat Jóvens de les Terres de l’Ebre va fer una manifestació a Barcelona. A més, la coordinadora també va convocar per al dia 28 un acte de rebuig al MTC, a una reunió que tenia lloc al Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre.

Gener 2010

pàg. 11

L’Ajuntament retira la porta de la Cova Gran La retirada de la porta permet que la nostra població recuperi per a ús públic el camí que inclou el carrer i el vial d’accés al parc i al jardí de Cova Gran.

Araceli Domínguez Dijous 17 de desembre membres de la brigada municipal de l’ajuntament en presència de la Policia Local van retirat la porta de l’edifici Cova Gran de la que únicament els veïns tenien clau i que havien decidit ficar sota la seva responsabilitat, convertint així l’espai on es troba l’edifici en exclusivament privat i incorrent d’aquesta manera en una infracció urbanística. La retirada de la porta, que s’ha produït amb total normalitat, ha acabat amb una il·legalitat que s’ha mantingut durant anys i permet doncs que la nostra població recuperi per a ús públic aquest camí, que inclou el carrer i el vial d’accés al parc i al jardí de Cova Gran o del camí del Lligallo de Ronda i que ara està previst que sigui la continuació del Passeig Marítim. Segons explicava l’alcalde Andreu Martí, “aquesta porta suposava un problema per a la convivència al nostre poble. Ha estat un procés llarg, però per fi hem restituït la legalitat i hem recuperat aquest espai per a tots els caleros i caleres. Ara només manca enllestir els tràmits perquè puguem arreglar i millorar tot aquest tros de passeig tan bonic del nostre poble,per al que ja tenim un acord amb el Ministeri de Costes i Medi Ambient”.

Es recupera l’ús públic del camí.

Raó definitiva Recordem que el passat 29 de març la justícia va donar la raó a l’ajuntament de l’Ametlla de Mar de forma definitiva i inapel·lable pel que fa al canvi d’alineació del solar Cova Gran situat al carrer Mediterrani S/N després d’un procés de traves legals que va durar gairebé cinc anys. Aquest reconeixement judicial és el que ara ha permès que la porta pugui ser retirada. Abans però, el 17 de setembre de 2004, la Comissió Territorial d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre (CUTE) va dictar un acord pel qual, en essència, es va aprovar definitivament la modificació puntual de la revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística per tal

d’obrir el camí de Lligallo de Ronda. En saber la resolució de la CUTE, al novembre de 2004, la comunitat de veïns va interposar un recurs d’alçada contra l’acord resolt per la CUTE al que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) no va replicar, desestimant-se així el recurs veïnal per falta de resposta. Recurs desestimat En no obtenir resposta, la comunitat de Cova Gran va interposar un contenciós administratiu que és el que la justícia catalana va desestimar al març perquè va considerar que la modificació de la CUTE és perfectament vàlida i legal.

Gener 2010 | pàg. 12

Societat El Telecentre amplia la seva oferta formativa per a l’hivern 2010 La Regidoria de Formació i Treball posa al nostre abast nous cursos que tracten matèries tan dispars com les emocions o el disseny per ordinador.

Un dels nous cursos amb gran acceptació és el de Monitor de Lleure.

Araceli Domínguez Dilluns 4 de gener s’obria la matrícula dels cursos que la Regidoria de Formació i Treball ha preparat per a aquest primer trimestre de l’any 2010. Amb aquesta oferta de diferents accions formatives, la Regidoria aposta un cop més perquè l’alumnat millori el seu creixement professional i personal. A més, amb la voluntat expressa d’arribar a tothom, ho fa amb novetats que poden despertar l’ interès de públic molt variat. Per exemple, pel que fa a eines de creixement personal, s’inicien el curs de gestió del temps i el curs de gestió emocional. El primer, ens pot ajudar a optimitzar qualsevol moment del dia per treure’l millor partit. El segon, ens pot servir per pair estats mentals i físics que molts cops ens enrareixen l’ànim i ens fan veure la vida una amb una perspectiva no gaire positiva. I respecte a les eines de creixement professional, arriba als cursos d’Hivern 2010 el curs d’Autocad, un programa de disseny assistit por ordinador, líder en el seu camp, que es pot utilitzar per dibuixar, modelar, fer dibuix arquitectònic i enginyeria en 3D. Manualitats Interculturals Però les novetats no acaben amb

aquests tres cursos perquè també hi ha lloc al Telecentre per al Taller de Manualitats Interculturals que s’adreça especialment a col·lectius que treballen amb joves i infants. L’objectiu és que els assistents aprenguin a confeccionar a partir de material reciclat elements tradicionals dels cinc continents. L’activitat compta amb el suport del Pla Educatiu de l’Entorn. A més, el Telecentre ja ens ofereix des de novembre un cicle de xerrades tots els divendres sobre nutrició, salut i formació.

ble per a tot aquell que s’interessi pel disseny mitjançant l’ordinador. També hi ha un altra proposta, que trobo molt útil per a totes aquelles persones que treballin o visquin amb nens, que és el taller de manualitats interculturals, amb el que poden desenvolupar la imaginació i divertir-se amb les seves pròpies creacions. I com no pot ser d’una altra manera, en temps de crisi, continuem amb el taller de recerca de feina per facilitar a la gent la tasca de buscar treball”.

El màxim de gent Anna Gallart, regidora de Formació i Treball ens explicava que “hem pensat en arribar al màxim de gent possible amb una oferta molt variada en diferents camps d’acció. A banda dels cursos que ja són clàssics i que repetim any rere any perquè la gent ens els demana, tenim importants novetats tant pel que fa al creixement personal, com pel que fa al creixement professional. En aquest sentit, trobo que poden tenir molt bona acollida, els cursos que ensenyen a gestionar el temps i les emocions i també el nou curs curs d’Autocad, una eina imprescindi-

Lleure infantil i juvenil Una altra novetat aquest trimestre, tot i que no és nou de trinca en l’oferta del Telecentre, és el curs de monitor de lleure infantil i juvenil, imprescindible per a totes les persones que vulguin treballar amb nens durant les seves vacances escolars. I els cursos clàssics als que feia referència la regidora són d’una banda, els relacionats amb l’oci i el creixement personal com ara reeducació postural, balls llatins (salsa), dansa del ventre i relaxació. I d’altra, pel que fa a la formació professional, informàtica, comptabilitat, català, fotografia i Internet.

Formació i Treball vol facilitar la incorporació al món laboral Amb el taller A la Recerca de Feina, l’ajuntament pretén que els seus participants coneguin totes les eines que poden fer que un lloc de treball estigui una mica més a prop.

Imatge d’una de les sessions del Taller de Recerca laboral.

Araceli Domínguez El passat mes d’octubre, l’Ajuntament, des de la seva Regidoria de Formació i Treball, va encetar el taller de Recerca de Feina que tindrà continuïtat fins a l’abril. Aquest taller es fa tots els dies de dilluns a divendres, de cinc a vuit a les instal· lacions del Telecentre i va dirigit especialment a persones que es troben en situació d’atur. És totalment

gratuït. Viqui Martí, tècnica de Formació i Treball, ens explica quin és el propòsit d’aquest taller. “Es tracta de posar a l’abast de la gent que ho necessiti eines per facilitar-los la incorporació al món del treball. No és assegurar-los que trobin una feina sinó més aviat que sàpiguen realment quins són els recursos que poden utilitzar per fer més planera aquesta recerca”. Conceptes bàsics Els participants poden aprendre conceptes tan bàsics, i alhora tan necessaris per a aquesta recerca, com preparar l’entrevista personal, des del seu aspecte físic fins a la carta personal i el currículum que en lliurin. També els ensenyen eines

d’ofimàtica i a navegar per Internet per tal d’accedir a les diferents bosses de treball de la xarxa, a crear la seva pròpia adreça de correu electrònic. Val a dir que la persona que hi accedeixi al taller, serà guiada per una orientadora labora d’una manera personalitzada, segons els coneixements que tingui en la utilització de les eines informàtiques. Moure-s’hi amb confiança En definitiva, el consistori pretén que els participants es moguin amb confiança amb tots els recursos que poden fer que un lloc de treball estigui una mica més a prop. Això també els hi pot donar seguretat i, tot i que aquest camí no és fàcil, possibilitat que es faci menys feixuc.

Gener 2010

pàg. 13

Simulacre d’incendi al port de l’Ametlla de Mar El club Nàutic ha organitzat aquest suposat accident per comprovar si tots els protocols i efectius que se n’activen funcionen correctament en el cas que es donés aquesta situació a la vida real.

Bombers, tècnics del SUM i Policia Local durant el simulacre.

Araceli Domínguez Dimecres 13 de gener va tenir lloc amb èxit al port de l’Ametlla de Mar, en concret a la zona d’amarraments de la dàrsena esportiva del Club Nàutic, un simulacre d’incendi d’una embarcació esportiva com a resultat del qual hi havia un ferit. El suposat ferit era un mariner del Club Nàutic que va resultar intoxicat per inhalació de fum i va ser atès pels serveis sanitaris quan intentava sufocar l’ incendi. El Club Nàutic

ha volgut posar a prova aquest pla d’autoprotecció per comprovar si tots els protocols i efectius que se n’activen funcionen correctament i de manera coordinada en el cas que es donés aquest accident, considerat com a emergència parcial, a la vida real. Es tracta de planificar totes les activitats de seguretat referents a les emergències al port. Efectius activats En aquest cas els grups activats han estat Ports de la Generalitat, Club Nàutic de l’Ametlla de Mar, Bombers, Mossos d’Esquadra, Policia Local i Servei d’Urgències Municipal. El Centre de Control d’Emergències s’ha establert a les oficines de Ports de la Generalitat, a Sant Carles de la Ràpita. La figura del Coordinador de l’Emergència (CE) ha recaigut sobre el Responsable Territorial de la Zona Portuària Sud de Ports de la Generalitat. I La figura del Cap d’Intervenció ha recaigut sobre el responsable del

sector on es produeix l’emergència, en aquest cas, el Gerent del Club Nàutic de l’Ametlla de Mar. Enric Domènech, contramestre del Club Nàutic, explicava que “forma part de l’ISO 14001 i dels lemes que tenim. Una de les parts implica la realització d’un simulacre anual. Cada any fem una cosa diferent. Abans fèiem actuacions de tipus més intern que no implicaven el desplegament de tants efectius. Enguany hem fet una actuació més gran amb un ferit inclòs que ha fet necessària la presència de tots aquests cossos”. Avaluació final Tot just acabar aquest simulacre tenia lloc al local social del Club Nàutic de l’Ametlla de Mar l’avaluació del mateix per part dels implicats per tal d’analitzar si tots els protocols i efectius activats en aquest cas havien funcionen a temps i correctament. Dia 13 de gener a les 11.30 hores aprox.

Cáritas apel·la per Nadal a la nostra solidaritat La seva campanya per aquestes dates recull productes bàsics per a persones molt afectades per la crisi i que en aquestes dades necessiten més que mai que els hi donin un cop de mà.

Membres de Càritas durant la recollida de les cistelles.

Araceli Domínguez Cáritas de l’Ametlla de Mar va fer la ja tradicional campanya de Nadal durant desembre i fins a començaments d’any amb la col·locació de cistelles de recollida d’aliments de llarga durada i altres productes necessaris com roba interior i d’hivern i higiene personal a diferents establiments de la població i a l’església. La campanya, com en altres ocasions, va tenir força èxit perquè els caleros es van mostrar més generosos que mai, solidaritzant-se així amb els menys afortunats. Tot el que es va recollir no només va anar a parar als veïns de la vila més necessitats. Una part important també es va destinar a les Germanes de la Caritat, un centre d’acollida per a gent sense sostre de Tortosa. Els establiments de l’Ametlla que hi van col·laborar van ser SUMA, Fraga, DIA, Germanes Martí i Núria Callau. I enguany es van afegir Casa Ballesteros i Paris Pastó. Dolors Cervera, directora de Cáritas a l’Ametlla de Mar ens explicava que “aquesta campanya s’inclou dins del treball

que es fa durant tot l’any en la vessant social de l’església per promoure l’esperit de caritat i justícia social”. Efecte de la crisi I és que enguany l’efecte negatiu de la crisi ha augmentat la necessitat de moltes persones. Més que l’any passat. A la Cala, durant el 2009, 74 famílies han rebut algun tipus d’ajut ja sigui roba, aliments o altres ajudes. I hi ha 28 famílies fixes que reben cada mes un lot mensual d’aliments. Aquestes 28 famílies sumen una vuitantena de persones. Són famílies de la nostra població que s’han quedat sense feina o que estan malalts i no tenen qui els faci un cop de mà o que, simplement, els hi cal que algú els recolzi moralment per pair millor els moments difícils. Molts cops aquestes persones acudeixen a Cáritas després que s’hagin esgotat tots els procediments legals. De fet, de vegades són els mateixos serveis socials el que els envien perquè tinguin una ajuda extra. Aquests

ajuts es lliuren amb confidencialitat absoluta per no perjudicar ningú. Recursos limitats Malgrat tot, els recursos de Cáritas són limitats. L’entitat es manté a l’Ametlla amb els donatius i les quotes dels socis. També reben ajuts del Banc d’Aliments de Tarragona. En comparació amb l’any passat les xifres s’han disparat. Si al 2008 Cáritas es va gastar 518 euros en comprar aliments, enguany s’han gastat 2195. I la Unió Europea ha contribuït amb 3356 quilos d’aliments al 2009 en comptes dels 524 quilos del 2008. I pel que fa a ajuts a la vivenda, si l’any passat Cáritas va contribuir amb 257 euros enguany ho ha fet amb 1357. També hi altres despeses de farmàcia, roba interior i bitllets de tren que han augmentat considerablement. Perquè totes aquestes necessitats contundents i urgents es puguin pal·liar en la mesura del possible i per a cobrir a més persones amb carències, Cáritas necessita, segons explica Dolors Cervera, que més gent se subscrigui a l’associació.

Gener 2010 | pàg. 14

Societat La biblioteca acull l’Exposició de l’ABC al SMS dins de la 9a Setmana del llibre infantil i juvenil L’escriptor Andreu Carranza va presentar aquesta mostra que fa un recorregut per la comunicació escrita des dels seus inicis fins als missatges SMS.

Araceli Domínguez La biblioteca Dr. Frias acollí de l’1 al 21 de desembre l’Exposició de l’ABC al SMS en el marc de la 9a Setmana del llibre infantil i juvenil a les Terres de l’Ebre. Malgrat tot, la presentació de l’exposició la va fer dimarts 15 de desembre l’escriptor riberenc Andreu Carranza que amb la seva última novel·la, escrita juntament amb Esteban Martín, La Clau Gaudí, va tenir un gran èxit al Sant Jordi 2007, essent la segona més venuda en categoria de ficció en català. Joc amb el diccionari Carranza va plantejar als 60 nens de 5è que hi eren aquella tarda un joc de paraules amb el diccionari per construir tots plegats una narració coherent. “Tot amb l’excusa que l’exposició enguany gira al voltant del món de la comunicació escrita,

des de les primeres pintures rupestres fins a la creació de l’alfabet i les diferents formes d’escriptura que s’han donar al llarg de la història, fins arribar, ara per ara, als missatges SMS que constitueixen l’eina de comunicació escrita més actual, i que és molt utilitzada pels més joves”, ens explicava Blanca Casanova, responsable de la biblioteca. Interès encisador Els nens en tot moment van mostrar molt d’interès en la proposta de l’escriptor d’Ascó. Els va encisar la possibilitat de crear una història en comú a partir de paraules triades al l’atzar del diccionari. Carranza també els hi va recomanar que es fessin molt amics d’aquest manual de coneixement perquè sempre trobarien en ell respostes a les seves preguntes. L’autor de La Clau Gaudí

va defensar el suport de les lletres en paper però essent conscient que, per exemple, enguany el regal estrella de les festes és l’ebook, el llibre electrònic. Contes i novel·les L’exposició, que aglutinà sobretot molts contes i novel·les dirigides al jovent, va tenir molt d’èxit entre els nens i el joves, però també entre els pares que buscaven títols per regalar durant les festes. Tot i això, a l’exposició es va poder trobar un diccionari per desxifrar els SMS dels joves, un volum imprescindible per saber què diuen els fills en les seves comunicacions amb el mòbil. I més tenint en compte que aquest nou codi pot ser en un futur un sistema de comunicació que arreli, tot i que ara té molts detractors entre els ortodoxos de la llengua.

Joan Rebull vesteix de gala l’altar major de l’ermita del Mig Camí La processó del Mig Camí és una escena històrica que plasma el recorregut dels devots des de la catedral de Tortosa fins a l’ermita per restaurar la imatge al seu lloc originari, l’altar major del temple religiós.

Mural a l’altar major de l’ermita.

Araceli Domínguez El 2 de gener va tenir lloc de manera oficial la inauguració del nou mural que presideix l’altar major de l’ermita del Mig Camí, que pertany a la parròquia de Sant Blai com a part dels treballs de restauració de l’espai. La notícia no tindria major transcendència per a la nostra població, tot i que durant segles ha estat lloc de pere-

grinació per a molt caleros que demanaven a la Mare de la Providència poder tornar sans i estalvis de la mar, si no fos perquè l’artífex d’aquesta imatge és Joan Rebull, el pintor calero al que Jordi Bartomeu, mossèn de la parròquia, li va fer l’encàrrec ara fa dos anys. Presència calera A la inauguració van assistir l’alcalde de l’Ametlla de Mar, Andreu Martí, i les regidores Mari Carme Martí i Teresa Callau. També van assistir l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, i el bisbe de Tortosa, Xavier Salinas. En total unes 200 persones van afegir-se a aquest acte emotiu que reconeixia el treball de Joan Rebull que, val a dir, ha volgut donar el quadre a l’ermita perquè li porta bons rècords de la seva joventut d’estudiant. El mural, fet sobre vuit peces de fusta disposades de dos en dos i muntades sobre la paret amb una graella de llistons, ha quedat integrat de manera harmò-

nica en l’estil barroc de l’ermita. Joan Rebull ens deia que “el tema del quadre era una processó del segle XVIII. S’havia de fer una reposició de la imatge que per algun problema o alguna crisi econòmica o política s’havia dut cap a la catedral de la ciutat. Van tornar la imatge, doncs, a l’ermita de manera solemne i aquest moment és el que va plasmar el pintor tortosí Dolç fa 150 anys. Però la pintura va desaparèixer perquè l’ermita es va fer més gran i tot just ara fa 100 anys Antonio Cervetó va fer un mural que es va perdre durant la Guerra Civil”. Al respecte, Rebull va dir durant la inauguració que ara quasi es compleixen 100 anys des d’aquesta última actuació que ens comentava entorn a l’escena de la processó. Ell ha posat de la seva collita, per donar més dramatisme a l’escena, figures en primer pla en comptes de difuminar-les en l’entorn en segon i tercer pla com havien fet els pintors anteriors.

Gener 2010

pàg. 15

El Bus dels Campions del Barça a l’Ametlla de Mar Les copes de la temporada 2009 es podran veure a 110 poblacions, coincidint amb els 110 anys de l’entitat blaugrana.

Olga Tomàs El bus dels campions del Barça va venir el 8 de gener a l’Ametlla de Mar i es va col·locar al descampat del costat de l’Institut Mare de Déu de la Candelera. De deu del matí a dues de la tarda petits i grans van poder visitar l’autobús on hi havien exposades cinc copes dels títols que el Barça va aconseguir el 2009 en una temporada històrica pel Club i pels barcelonistes. Només va faltar la copa del Mundial de Clubs perquè la FIFA no va autoritzar fer una rèplica d’aquest trofeu. La Regidoria d’Esports, el Col·legi Públic Sant Jordi i l’Institut van acordar organitzar diverses visites esglaonades per tal que els alumnes poguessin veure els trofeus. “Estem molt contents que a la Cala hagi pogut venir el Bus amb les copes del Futbol Club Barcelona. Ha estat un any històric i per tots els que som culés tenir el Bus dels Campi-

Culers amb les sis copes del Barça.

ons aquí ha estat una gran satisfacció. Tothom, tant grans com petits van poder fer-se una fotografia amb els trofeus”, va explicar Joan Pere Gómez i Comes, regidor d’Esports. El Bus va començar el seu viatge pel territori català el 30 de desembre des del Camp Nou. Primer va passar pel Perelló, després per la Cala i, el

Un projecte de Núria Jardí (TRAÇ disseny) participa a l’exposició “l’Europa Social” L’exposició sobre l’Europa Social està organitzada per la Comissió Europea en col· laboració amb l’Ajuntament de Tarragona. Aquesta iniciativa forma part d’una campanya itinerant impulsada per la Direcció General d’Ocupació, Afers Socials i Igualtat d’Oportunitats de la Comissió Europea i té com a objectiu explicar i mostrar a la ciutadania com les polítiques laborals i socials de la Unió Europea treballen per a l’equitat, la igualtat d’oportunitats, la cohesió social i la integració laboral. La carpa ha passat ja per Xipre, Malta, Eslovàquia, la República Txeca, França, Regne Unit, Polònia, Grècia, Portugal, Eslovènia, i a l’Estat espanyol només s’ha realitzat a Tarragona els dies 1,2 i 3 d’octubre. El projecte seleccionat de Núria Jardí “Tornem al passat”, creava un ambient retro per fer pensar els visitants, amb una sèrie de frases de pensadors. Inspirar-te amb les paraules i deixar-te endur.

mateix dia a la tarda es va dirigir a Tortosa. El Bus dels Campions vol apropar les copes de la temporada a 110 poblacions, coincidint amb els 110 anys de l’entitat blaugrana. D’aquesta manera tots els culés que ho van voler van poder fotografiar-se amb les copes en aquesta exposició itinerant.

Nova detenció per violència de gènere La Policia Local va detenir un home que presumptament va agredir la seva parella que, tot i patir una crisi nerviosa, no va voler denunciar-lo. I l’any no va acabar bé per a tothom aquí a La Cala perquè el 31 de desembre, agents de la Policia Local de l’Ametlla de Mar van procedir a la detenció de J.T.R, veí de Saragossa, per una presumpta agressió a la seva parella sentimental, segons ens informaven les mateixes fonts policials. Els fets van ocórrer quan a les 11.40 hores la policia va rebre una trucada informant que a un edifici de la població estaven agredint una dona.

“Tornem al passat” ens transllada a un ambient retro.

Al lloc dels fets D’immediat, els agents es van desplaçar al lloc dels fets. Després de donar atenció a la víctima i que l’ambulància del Servei d’Urgències Municipal (SUM) la traslladés al CAP de la població per una forta crisi nerviosa, van procedir a la detenció del presumpte agressor. Malgrat tot, la víctima no va voler denunciar els fets. En l’escorcoll al detingut, se li van intervenir una pastilla d’èxtasi, una quantitat sense especificar per la policia , d’speed i una bala de pistola del calibre 9 curt. El detingut va passar a disposició judicial.

Gener 2010 | pàg. 16

Pesca El president de la Diputació es reuneix amb el sector pesquer de l’Ametlla Josep Poblet, president de la Diputació de Tarragona es va reunir l’11 de desembre, amb els diferents sectors pesquers del port de la Cala a la Confraria de Pescadors. El motiu, escoltar les demandes i traslladar-les als governs pertinents.

Olga Tomàs Josep Poblet, president de la Diputació de Tarragona, l’alcalde del municipi, Andreu Martí, el president de la Confraria de Pescadors, Janet Llambrich i representants dels diferents sectors pesquers del port es van reunir a la Confraria de Pescadors Sant Pere del municipi divendres 11 de desembre. L’alcalde de l’Ametlla de Mar va posar sobre avís al president de la Diputació de la necessitat de fer aquesta reunió. Així, Josep Poblet es va reunir amb el sector pesquer per escoltar les seves demandes i fer-les arribar als governs pertinents. Els representants de la pesca de l’encerclament de la sardina i seitó, les arts menors, l’arrossegament, i de la tonyina roja van coincidir en la necessitat de la preservació del medi marí. Les demandes del sector Des del sector de l’encerclament de la sardina i el seitó es va realitzar una doble petició. Per una banda, que es mantingui la veda subvencionada de dos mesos per tal que es repoblin les espècies. D’altra banda, la territorialització de la pesca. És a dir, que als caladors tarragonins només puguin pescar els pescadors de Tarragona. Els altres sectors es van sumar a la reivindicació de la necessitat de la realització de vedes subvencionades. A més, des de les arts menors i l’arrossegament es va reivindicar la necessitat de marcar la talla del lluç en 11 cm. La maduresa sexual del

Moment de la reunió del sector pesquer amb Josep Poblet, president de la Diputació.

lluç arriba en aquest moment del desenvolupament i, per tant, és quan es reprodueix. D’altra banda, s’evitaria l’ intrusisme al mercat català de captures que provenen de la resta d’Espanya, de la Unió Europa, o d’altres països extracomunitaris que no compleixen amb les talles mínimes. Des del sector de la tonyina roja es va demanar a Josep Poblet que comuniqui al Congrés dels Diputats que es necessita que el govern espanyol faci un gest de valentia i que defensi els interessos d’aquest sector pesquer. D’altra banda, des del sector tonyinaire es va demanar el suport de la Diputació per tal de fer arribar al Ministeri d’Agricultura, Ramaderia i Medi Rural la necessitat de no cedir davant les pressions dels almadravers andalusos ja que la quota de pesca ja és molt reduïda per a les embarcacions catalanes.

Suport institucional Poblet va mostrar suport a les propostes i va agafar el compromís de fer arribar aquestes peticions als governs pertinents. “La voluntat des de la Diputació és donar suport al sector pesquer de l’Ametlla i comprometre’ns a fer arribar les peticions. En definitiva fer força política”, va afirmar Poblet. Per la seva banda, l’alcalde del municipi, Andreu Martí va explicar que “des del govern municipal es considera que el sector pesquer està fent les coses bé i que, per tant, les coses ben fetes han de tenir suport”. El president de la Confraria de Pescadors, Janet Llambrich, es va mostrar satisfet amb la reunió i amb la possibilitat que els ha donat la Diputació de fer escoltar les peticions del sector als governs.

Gener 2010

pàg. 17

Les institucions exigeixen a la ministra Espinosa respecte per l’encerclament català de la tonyina En una missiva a la ministra de Medi Ambient, Medi Rural i Marí, la plataforma que aglutina diferents institucions catalanes exigeix el degut i equitatiu respecte als llocs de treball que genera aquesta activitat respecte a altres activitats de pesca.

Araceli Domínguez La Plataforma en Defensa de l’Encerclament Català de la tonyina roja ha adreçat una carta a la ministra de Medi Ambient, Medi Rural i Marí, Elena Espinosa, per comunicar-li que s’ha creat aquesta plataforma i exigint el màxim respecte per l’activitat que desenvolupa aquesta flota, amb base al municipi de l’Ametlla de Mar. La plataforma en Defensa de l’Encerclament Català està integrada per l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, la Diputació de Tarragona, el Consell Comarcal del Baix Ebre i la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Tortosa, la Federació Territorial de Confraries de Tarragona i la Federació Nacional de Confraries de Catalunya i la Confraria de Pescadors Sant Pere de l’Ametlla de Mar i el Govern de la Generalitat de Catalunya representat per la delegació del Govern a les Terres de l’Ebre i la Direcció General de Pesca. La plataforma també exigeix el degut i equitatiu respecte als llocs de treball que genera aquesta activitat respecte a altres activitats de pesca. Acusacions falses La plataforma, a més, rebutja les acusacions falses de la consellera andalusa d’Agricultura i Pesca, Clara Aguilera, i altres representats públics que, segons diuen, de forma irresponsable estan difonent als mitjans sobre la suposada activitat desenvolupada per la nostra flota. A més demana que, en la mesura del possible, exigeixi que no es repeteixen aquestes actuacions per la cordialitat necessària que hauria d’haver-hi entre totes les administracions i els sectors pesquers. S’oposa així a la confrontació que s’està promovent i denun-

Acte de suport institucional al sector de la tonyina roja a la Cambra de Comerç de Tortosa.

cia la injustícia que suposa que se sol·liciti un benefici per a un sector en perjudici d’un altre, independentment de la seva identitat i situació geogràfica. Tanmateix, la plataforma rebutja categòricament qualsevol redistribució de quota de la tonyina roja que no estigui fonamentada i avalada per decisió judicial. Andreu Martí, alcalde de l’Ametlla de Mar, explicava que “des de l’Ajuntament i des de la plataforma el que volem és defensar el sector de l’encerclament de la tonyina. Cal recordar que dóna feina a 360 famílies. A més, és un sector referent en el camp de la investigació, compleix de manera estricta la normativa i té molt presents els criteris de sostenibilitat, com està demostrat i documentat. Seria inadmissible i inacceptable que es plantegés un suport a Andalusia en detriment de Catalunya, en detriment dels nostres llocs de treball. I, per tant, al territori, a l’Ebre, a l’Ametlla, hem de defensar l’encerclament com mai i en cap moment acceptar aquesta discriminació en

favor d’una altra comunitat autònoma”. Inici de la polèmica La polèmica comença quan la Junta d’Andalusia demana al govern espanyol que augmenti la quota de captura de tonyina roja de les almadraves gaditanes del 26.4% actual fins a un 34.5% i fins i tot a un 51.7% del total assignat a l’estat espanyol. I ho fa, diuen, en base a les indicacions d’organismes internacionals. El problema real és que després de la nova reducció de la quota d’un 40% imposada a l’última reunió a Arrecife de l’ICCAT (Organisme Internacional que regula la pesca de la tonyina roja) perilla el futur de les almadraves. Però si l’executiu espanyol acceptés la petició andalusa, també posaria en perill l’activitat dels encercladors catalans, sempre escrupolosa i d’acord amb els convenis internacionals i la normativa estatal, de les sis barques de l’Ametlla de Mar que ara concentren el 28.35% de la quota espanyola i de la que viuen directament 360 famílies.

Gener 2010 | pàg. 18

Pesca Els tonyinaires rebran compensacions per la reducció de la quota Aquesta bona notícia està pendent de concretar en xifres i possiblement es faci a la primavera. Tot i això, per a l’encerclament català, és molt millor encara la notícia que no se’ls tocarà la seva quota estatal en benefici de les almadraves.

Araceli Domínguez El Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Mari compensarà econòmicament els pescadors de tonyina als que enguany es retallaran un 40% de les captures pesqueres. Tot i que encara s’ha de concretar quina quantitat rebrà cada embarcació, la flota tonyinera de l’Ametlla de Mar, que té sis embarcacions del sector d’encerclament, en fa una valoració positiva. Recordem que aquestes sis embarcacions només podran pescar un volum de 700 tones de tonyina, en comptes de les 1160 tones que es pescaven fins ara, que es destinen a la granja d’engreix del grup Balfegó. Pere Balfegó, gerent del grup, deia al respecte que “aquesta informació es va saber dilluns 11 de gener mitjançant nota de premsa del Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí als mitjans de comunicació. Es vol aprofitar la presidència espanyola de la Unió Europea per mirar de treure fons que compensin la reducció de la quota, tot i que encara no s’ha concretat res i possiblement no sigui fins a la primavera quan la Direcció

Barques d’encerclament de la tonyina al port de l’Ametlla.

General de Pesca ens digui alguna cosa més concreta sobre les quanties de la compensació”. Molt més important Però per a Balfegó més important encara que aquesta compensació per la reducció de la quota és l’anunci que el govern de l’estat no acceptarà la petició andalusa d’augmentar la seva quota estatal de captures de tonyina en detriment dels pescadors catalans, tot i que el Ministeri reconeix aquesta

pesquera com a art tradicional. “Estem contents perquè el Ministeri ha entès que si donen a uns, treuen als altres. En principi, el repartiment no es toca, queda com estava des de l’any 2008”. Pel que fa a la mesura que ara ha pres el govern espanyol respecte als ajuts al tonyinaires no és nova ja que té precedents com ara la petició de fons europeus per als pescadors que treballen al calador cantàbric de l’anxova, tancat durant cinc anys per repoblar-s’hi.

Les barques d’encerclament fan veda mentre viuen una de les seves crisis més greus La temporada de pesca 2009-10 ha estat molt dura amb no gaire peix, preus molt baixos i competència de peix de fora l’estat espanyol.

Barques de la llum al “varadero”.

Araceli Domínguez Com cada any, els mariners que van a l’encerclament van començar la veda biològica el 17 de desembre. Aquesta aturada que es perllonga durant dos mesos i que acaba a mitjans de febrer, es fa necessària perquè es repoblin els caladors, aprofitant l’època en què el peix blau es troba en el seu període de reproducció i, per tant, en tornar a la mar els pescadors poden trobar molt més peix. De fet, segons explicava Joan Llambrich, president de la Confraria de Pescadors, és crucial per a la supervivència d’aquest tipus de pesca que es continuï fent la veda al llarg del temps. “És molt important perquè la mar es repobli. A l’hivern el seitó i la sardina fan la cria i són dos mesos en què la mar descansa. Des de la Confraria defensarem sempre que el poble de La Cala faci la veda perquè sempre ens ha anat molt bé”.

Sis barques i vuitanta mariners A la llum, es troben parades a hores d’ara sis barques que en total porten una vuitantena de mariners. Aquests s’acullen al subsidi que reben quan acabi aquest període mentre no puguin sortir a treballar però si ho necessiten, a la Confraria, els informen de com poder cobrar una mica abans que finalitzi l’aturada. Els armadors, per la seva banda, reben la seva prestació corresponent previ expedient de sol·licitud a començaments de febrer. Malgrat tot, la falta d’activitat és relativa perquè durant aquest temps s’aprofita per posar a punt les barques, reparant les possibles avaries i pintant-les de cara al retorn a la mar. I si l’any passat armadors i pescadors es queixaven que la temporada 2008-09 havia estat de les pitjors que es recorden, aquesta no ha estat molt millor. Tot i que s’ha

trobat més peix que l’any passat, aquest era molt jove i s’ha venut a baix preu. Els pescadors, no només de l’Ametlla sinó d’arreu l’estat espanyol, han tingut el mateix problema que s’ha fet encara més greu per la competència del peix que ha travessat les nostres fronteres. Pla de Gestió 2010-11 I la vida segueix. A la Confraria ja han fet totes les gestions perquè Brussel·les aprovi el pla de Gestió de la veda per al 2010-11. I també s’estan duent a terme els tràmits perquè l’arrossegament pugui fer la seva veda pel mateix període. Enguany, Joan Llambrich ha negociat amb la Confraria de Sant Carles de la Ràpita perquè ells facin la veda al juliol i a l’agost i així no solapin la veda amb l’arrossegament calero que és a l’Ametlla.

Gener 2010

pàg. 19

Tuna Tour, història, gastronomia i investigació de la tonyina roja Aquesta iniciativa de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar vol unir esforços amb el Grup Balfegó i el sector restaurador local per tal d’oferir un innovador circuit turístic que erigeixi l’Ametlla de Mar com una referència mundial de la tonyina roja.

Olga Tomàs El Tuna Tour, que es preveu que entri en funcionament l’any vinent, compta amb tres branques d’acció fonamental. D’una banda, la històrico-cultural. Alguna de les iniciatives previstes per donar a conèixer la història de la tonyina roja vinculada amb l’Ametlla de Mar és realitzar una exposició al Centre d’Interpretació de la Pesca que mostri la història i la tradició de la pesca d’aquest túnid. Per altra banda, hi haurà la branca lúdico-gastronòmica. L’Ajuntament pretén crear un recorregut gastronòmic on serà imprescindible la col· laboració del sector de la restauració local. En aquest circuit s’oferirà prop de vint-i-cinc plats que tindran com a requisit la tonyina com a ingredient protagonista. Per tal d’elaborar aquesta oferta gastronòmica l’Ajuntament té la voluntat de, per una banda, comptar amb la saviesa culinària dels cuiners i cuineres locals i, per l’altra, acollir els millors cuiners nacionals que ensenyin als restauradors plats amb tonyina roja. També es voldria comptar amb la participació d’algun cuiner japonès de prestigi. Garantia i qualitat Els restaurants que formin part d’aquest circuit i es comprometin a elaborar els plats previstos al Tuna Tour, i acreditin la procedència local de la tonyina, es convertiran en punt oficial del Tuna Tour, signe de garantia i qualitat. Andreu Martí, l’alcalde del municipi, explica el naixement d’aquesta iniciativa: “La idea del Tuna Tour, la ruta de la tonyina, neix d’una conversa amb Marc del restaurant La llotja.

Banc de tonyines.

Després la vam anar desenvolupant i la vam exposar al Grup Balfegó en qui hem trobat una gran predisposició i complicitat”. Martí, també va afegir que “l’objectiu és que la Cala esdevingui una referència mundial de la tonyina roja”. Una aposta per la investigació Per últim, hi haurà la branca científica i d’investigació, que es trobarà ubicada a les instal·lacions del Grup Balfegó, i que girarà en torn a les investigacions que aquesta important empresa local duu a terme en relació a conceptes com la pesca sostenible, engreix i cria de la tonyina, comercialització, etc. També s’intentarà incloure dins del circuit, sempre que es puguin aconseguir els permisos pertinents, una visita a les granges d’engreix del Grup Balfegó.

Per la seva part Manel Balfegó, president del Grup Balfegó, es mostra satisfet amb la iniciativa. “Amb aquest projecte s’implicarà al sector de la restauració local que oferirà plats amb tonyina dins de les seves cartes. Com que la tonyina roja ens diferencia de la resta de municipis, ens permetrà oferir als visitants una alternativa que afavorirà al poble”, explica Balfegó. Segons l’Ajuntament, amb el Tuna Tour es persegueix millorar el coneixement i demanda de la tonyina roja i la promoció del municipi. Finalment, des del consistori també s’afegeix que si l’experiència acaba sent positiva es podria plantejar la possibilitat d’exportar aquest model a altres espècies provinents dels diferents sectors pesquers locals.

Gener 2010 | pàg. 20

Medi Ambient La neu ens deixa una estampa de La Cala poc habitual La vila es va despertar divendres 8 de gener de color blanc i amb temperatures per sota dels 0 graus que encara van baixar més en les hores següents.

Divendres 8 de gener al matí la neu ens va sorprendre gratament a La Cala regalant-nos una autèntica estampa nadalenca, tot i que fos amb retard. Durant tota la nit va estar nevant però no va ser fins a la matinada i sobretot a primeres hora del matí quan vam poder veure la neu cobrint de blanc teulades, terrasses, balcons, arbres i cotxes. També estaven enfarinats parcs, jardins, trossos, instal·lacions esportives i barques al moll. Al Mas Platé hi havia més d’un pam de neu que pareixia no està disposada a desaparèixer. Fins i tot l’estàtua Braços i Rems donava la benvinguda a la població vestida totalment de blanc. Imatges pràcticament inèdites arran de mar que no veiem a la vila des del 27 de febrer de 2005, ara fa pràcticament un lustre.

La neu es va mantenir durant dies al Mas Platé.

El Parc del Bon Repòs emblanquinat per la neu.

Cap incidència Afortunadament, “els serveis municipals de policia i sanitaris no van atendre cap incidència important tret que a la part de Cala els bombers van actuar per extingir el fum d’una xemeneia. La majoria de trucades als serveis d’emergències eren de ciutadans preocupats per saber l’estat de les carreteres. Segons informava pel matí Catalunya Ràdio, el Servei Català de Trànsit tenia previst tallar l’autopista AP-7 entre l’Ametlla i Vandellòs però finalment no va ser necessari perquè la neu es va anar transformat progressivament en aigua neu i el que estava quallat es va anar desfent. Ni tan sols es van produir retencions de trànsit”, explicava Xavier Llambrich Bono, regidor de Governació.

La neu va quallar, fins i tot, a les xarxes del port.

Imatge insòlita del camp de futbol de La Cala.

Malgrat tot, Protecció Civil demanava als conductors que extremessin la prudència, sobretot en els llocs on hi havia gel. El que sí que no es va poder evitar van ser els talls intermitents de llum que en alguns moments ens van deixar a les fosques i que van fer també que no poguessin emetre la nostra programació habitual fins a quarts d’onze. Més fred Pel que fa a les previsions, al migdia, el temporal de neu anava a la baixa essent substituït per un front d’aire fred que encara feia que ens geléssim més. De fet, tot just en acabar aquesta informació la temperatura a La Cala era de 0 graus encara que la sensació de fred real baixava sis graus sota zero.

Gener 2010

pàg. 21

El vent fa bolcar quatre camions a la N-340, a l’alçada de Calafat Les ratxes de vent de força 9 han provocat des de dijous a la tarda diferents incidents que, afortunadament, tot i que els camions bolcats han fet tallar unes hores la nacional entre els quilòmetres 1117 i 1119, no han tingut conseqüències greus. Araceli Domínguez El temps, o el mal temps, també ha estat notícia aquest mes de gener. Si la neu ens sorprenia a tots en despertar-nos el dia 8, el dia 15 de gener el fort vent feia que persones i coses es desplacessin pràcticament volant. I és que el fort vent que arribava a 85 km/h (Força 9) mantenia en alerta els diferents efectius municipals, com ara la Brigada d’Obres i Serveis i la Policia Local, a banda dels Bombers, per atendre possibles incidències.

Camions bolcats a la N-340.

Sense conseqüències greus Afortunadament, les conseqüències del temporal de vent no van ser greus. Sabem, per exemple, que a la Nacional-340, a l’alçada de la urbanització de Calafat, havien bolcat

quatre camions, fent que s’hagués de tallar la carretera en els dos sentits. Tot i que poc després ja no destorbaven el trànsit de vehicles perquè es van desplaçar a la vorera. També a Calafat, com a Tres Cales i Roques Daurades, van caure alguns arbres, quasi tot pins de gran magnitud, que van ser literalment arrencats de la terra. En la caiguda dels arbres també va tenir molt a veure que el terra estava mullat, i per tan tendre, degut a les pluges dels últims dies perquè la força 9 del vent no es considera suficient per ella sola per arrencar arbres tan grans i forts. Al nucli urbà, en concret a La Rambleta, hi havia el matí de divendres un arbre que a punt va estar de perdre la seva lluita per mantenir-se arrelat al terra tot i la insistència del temporal de vent per fer-lo fora. Tanmateix el vent va fer volar tanques de publicitat, contenidors, persianes i cables d’electricitat fent que en alguns moments de la tarda de dijous es tallés la llum de l’enllumenat públic. La Brigada també va haver d’intervenir per retirar-los de la via pública. Enric Estruch, cap de la Brigada d’Obres i Serveis, deia

que “les fortes ratxes de vent ens ha obligat a intervenir per reparar les destrosses que han provocat. Tot i que no han estat tan fortes com l’última ventada, en estar el terra mullat i tou, ha fet caure bastants arbres. Ara per ara encara estem en alerta fins que no pari el vent”. I tampoc van poder sortir a pescar les barques de l’arrossegament pel mateix motiu. Fase d’alerta Recordem que la Direcció General de Protecció Civil de la Generalitat va activar dijous al vespre la fase d’alerta del Pla de Protecció Civil de Catalunya, Procicat, per les fortes ratxes de vent que afectaven alguns punts de Catalunya, principalment els dos extrems del país. A El Perelló o a Mas de Barberans el vent bufava dijous a més de 135 quilòmetres per hora. En total, els Bombers de la Generalitat han rebut entre la matinada de dijous i el matí de divendres 19 avisos a les Terres de l’Ebre; principalment per arbres mig tombats o caiguts i elements estructurals amb perill de caure.

El 22è Concurs de Fotografia Naturalista de Girona premia Xavier Solé Dins la categoria de foto denúncia, Solé va guanyar el primer premi amb la imatge titulada “la mort d’un tità” obtenint 300 euros i un diploma.

Fotografia guanyadora de Xavier Solé.

Olga Tomàs Xavier Solé i Guimerà, tècnic de Medi Ambient a l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar és un confés amant de la fotografia i la naturalesa. En un hàbitat en el qual se sent com peix a l’aigua, Solé recorre cada cap de setmana les Terres de l’Ebre i, en concret, el terme de la Cala buscant la imatge que val més que mil paraules. Ara, després de prop de 8 anys i moltes fotografies ha estat premiat el seu esforç. Al 22è Concurs de Fotografia Naturalista de Girona, dins la categoria de foto denúncia es va guardonar a Xavier Solé amb el primer premi. Solé amb la imatge titulada “la mort d’un tità” va obtenir 300 euros, un diploma i el reconeixement de la resta de concursants. En aquesta edició del concurs s’han presentat prop de 1.300 fotografies. Els premis es van lliurar el passat 12

de desembre en el marc de la Fira Eco.sí on van assistir un centenar de persones. Les fotografies guanyadores es van exposar durant vint dies al Centre Cultural la Mercè de Girona. Xavier Solé creu que “guanyar un premi sempre és un reconeixement. Reconeixement a la feina, al temps invertit. També és una forma de fer currículum i sempre és benvingut”. “La fotografia va començar sent un hobbie i ara s’ha convertit en un passió” explica Solé. I és que aquest calero de 28 anys es mostra fascinat per l’art de la captura de les imatges que tot i que avui dia és un camp digitalitzat no ha perdut l’essència màgica. Una de les fites de futur que s’ha marcat Solé és donar a llum un projecte amb imatges de la Cala. El fotògraf calero compta amb prop de 40.000 imatges de l’Ametlla de Mar.

Gener 2010 | pàg. 22

Entrevista

Germà M. Bel Queralt Catedràtic d’Economia a la Universitat de Barcelona Llicenciat i doctor en Economia per la Universitat de Barcelona, màster en Economia per la University of Chicago, economista de contrastada reputació i expert en gestió aeroportuària, professor d’Economia Aplicada a la Universitat de Barcelona, professor visitant a les Universitats de Cornell i Harvard (EEUU) i assessor de diversos ministeris, entre d’altres. Amb aquest currículum tan impressionant les empreses se’l deuen de rifar...perquè s’ha decantat per la docència i el món acadèmic?. Aquesta és una qüestió que vaig tenir que esclarir-me just en tornar dels meus estudis a Chicago doncs, efectivament, vaig rebre ofertes atractives d’empreses privades. Però, em va fer més il·lusió estar implicat en la política pública i en la vida acadèmica, i així seguim.....

Des del 2000 al 2004 vostè va ser diputat al Congrés pel PSC. Quins records té d’aquella experiència política?.

pals factors de la crisi econòmica als EEUU (a part de la irresponsabilitat fiscal del govern de Bush fill) van ser (1) una gran bombolla immobiliària –amb un creixement desaforat dels preus de la vivenda- i (2) un gran dèficit exterior –és a dir, que una part del que a EEUU consumien i invertien ho havien de demanar a l’exterior- Precisament aquests dos factors, una gran bombolla immobiliària i un dèficit exterior de magnitud rècord han estat les dos característiques primordials de la crisi a Espanya.

Tothom coincideix en afirmar que la crisis ha afectat en major o menor mesura a tots els països industrialitzats, però per què, tal i com preveu el FMI, Espanya serà un dels darrers països de la zona euro en sortir d’aquesta crisi? És quelcom endèmic del nostre sistema econòmic o podem atribuir-li la responsabilitat al govern espanyol per no haver previst mesures per pal·liar-la?.

Germà M. Bel Queralt.

de l’Estatut després de l’estiu de 2005 em va sorprendre el seu contingut, que em semblà poc realista en alguns aspectes. Tanmateix, quan el text de l’Estatut va sortir de les Corts Generals li havien passat tant la tisora que, per exemple, en matèria de competències substantives només n’afegia una de significativa (respecte a l’anterior Estatut i al desplegament normatiu i la interpretació del Tribunal Constitucional que s’havia fet fins llavors): la competència en rodalies ferroviàries. Les innovacions del nou Estatut són essencialment simbòliques, però molt poc substantives. I respecte al finançament autonòmic, allò que és concret i estrictament exigible és molt poc, com va mostrar el darrer acord de finançament, amb independència de l’opinió que cadascú tingui sobre les millores quantitatives assolides.

De fet la meua implicació en l’activitat política va començar el 1980, quan vaig ingressar a la Joventut Socialista de Catalunya. L’etapa de diputat al Congrés va ser la més intensa. L’experiència va ser molt bona en general. Per un cantó, em va permetre realitzar una il·lusió de molt temps; per altre, em va permetre aprendre molt. Un aspecte una mica més contradictori va ser veure com el Congrés (i també les organitzacions polítiques en general) funcionen en l’actualitat d’una forma que és ben bé l’oposada a la forma en què funcionen les organitzacions més innovadores i eficaces. Hauríem de millorar en això.

La borbolla immobiliària va provocar un creixement gegantí i insostenible del sector de la construcció. El nostre dèficit exterior va provocar unes necessitats de finançament insostenibles. Tenir problemes més greus és la causa de les majors dificultats per la recuperació econòmica a Espanya. Aquestes situacions van germinar a partir de finals del 1990, i eren molt visibles al bienni 2002-2003, tot i que ara no siguem molt capaços de recordar-ho. Els successius governs no van poder (o no van voler) veure la realitat, i no van aplicar mesures adequades –i necessàries- per moderar la bombolla immobiliària, augmentar la productivitat, i reduir el nostre dèficit exterior.

Segons declaracions seves, el problema de la crisis econòmica al nostre país no és culpa dels EEUU sinó que nosaltres haguem actuat com ells. Podria aclarir-nos aquesta afirmació?.

Pel que fa a Catalunya i independentment del dictamen del Tribunal Constitucional, quina opinió li mereix el text de l’Estatut; en termes econòmics és realment tan favorable per als catalans?.

Fa un parell d’anys va presentar un estudi econòmic sobre les nostres comarques, les Terres de l’Ebre. Quines conclusions n’extragué? Creu que el nostre baix nivell d’industrialització és conseqüència directa de la poca inversió en infraestructures?.

De forma molt sintètica, els princi-

Quan el Parlament va aprovar el text

La creença que les Terres de l’Ebre

és un territori poc industrialitzat és això, una creença. En la realitat, el pes agregat de la indústria a les Terres de l’Ebre és relativament superior al conjunt de Catalunya. És cert que això es deu en part a l’efecte de les centrals nuclears, que aporten un número relativament reduït de llocs de treball. Ara bé, si mirem només el que són els llocs de treball industrials, a l’any 2007 hi havia a les Terres de l’Ebre la mateixa proporció de població industrial que al conjunt de Catalunya. Ja veurem quin és el panorama que quedarà després de la crisi actual. Ara bé, la meva impressió és que el principal problema de la indústria a les Terres de l’Ebre serà el seu component tecnològic relativament baix. Això és una mica normal; no som un àrea central, i per tant tenim poca creació d’innovacions i retard en la recepció d’innovacions externes. En qualsevol cas, haurem de fer el possible per millorar. I, efectivament, polítiques d’infraestructures més apropiades podrien ajudar a millorar la productivitat de la nostra indústria, i de la nostra economia en general.

Històricament a les Terres de l’Ebre ens hem considerat unes

Gener 2010

comarques maltractades, a la cua de Catalunya i fins i tot de l’Estat. Està justificada aquesta actitud? Podem canviar-ho? Quin podria ser el model a seguir en aquestes comarques?. Anem per parts. Som un territori maltractat? Certament, l’empenta dels governs a l’activitat del sector privat ha estat menor aquí que en altres parts del país. I no hem tingut un àmbit propi de govern al territori que ens hagi permès dissenyar i impulsar polítiques de desenvolupament més efectives. Ara bé, som la cua de Catalunya, i d’Espanya? No. Quan mirem la creació de riquesa, les Terres de l’Ebre estan al nivell promig de Catalunya, i pel que fa a la renda que disposem i al nivell real de vida (que no es mesuren de forma tan precisa) és molt probable que estiguem per sobre de la mitjana de Catalunya i, per suposat, per sobre de la d’Espanya. En aquest sentit, em sembla necessari destacar que, atès que l’impuls de les polítiques públiques a les Terres de l’Ebre ha estat relativament menor, gran part d’aquest èxit s’ha d’atribuir al caràcter emprenedor dels sectors privats del territori. Això ha estat així, i crec que hauríem de ser-ne més conscients i de millorar la nostra autoestima. En tenim motius.

Els dèficits històrics de les nostres comarques és degut exclusivament que se’ns ha menystingut des de Barcelona i Madrid, o és deu a no haver estat suficientment valents i capaços a l’hora d’exigir els nostres drets? Quin grau de responsabilitat en tenen els dirigents del territori?. La resposta a la pregunta anterior es pot aplicar molt bé a aquesta també. A més, em sembla pertinent afegir que en la dècada del 2000 els homes i les dones de les Terres de l’Ebre han fet un gran esforç sostingut en reivindicar drets i exigir que se’ns deixi exercir responsabilitats mitjançant la Vegueria. Cal no defallir col·lectivament, i és del tot necessari que els dirigents del territori tinguin clar que -de vegades- és primer el territori que el partit. Això dit des de la consciència de la complexitat que comporten les tasques polítiques i de responsabilitat institucional, que no es poden exercir de forma aïllada a les dinàmiques de la resta del país.

Passant a l’Ametlla de Mar, des de sempre un dels grans atractius del nostre poble ha estat el patrimoni natural i paisatgístic. Durant vàries dècades, però, es va optar pel creixement urbanístic descontrolat malmetent d’aquesta manera una part important d’aquest tresor. Ara bé, durant els últims anys s’ha optat per fer un gir, centrar els esforços en conservar i promocionar els nostres recursos naturals i, a nivell turístic, avançar cap a un model que prioritza la qualitat en comptes de la massificació. Creu que aquesta és una aposta estratègica encertada? L’Ametlla de Mar, i més en general les Terres de l’Ebre, vàrem tenir la “sort” d’arribar una mica tard a alguna de les onades de creixement urbanístic desaforat vinculat al turisme. Això, a la llarga, ha tingut un efecte positiu encara que involuntari. Per suposat, a tot arreu hem permès massa explotació urbanística, que quan surt de mida és pa per avui i fam per demà. Sóc relativament optimista perquè en l’actualitat, i a part dels propis efectes de la crisi econòmica, ha avançat molt la consciència que és necessari preservar la nostra riquesa mediambiental, part crucial de la nostra qualitat com a oferta d’oci i lleure. Sense dubte, aquesta és la línia de futur.

pàg. 23

sostenibles a llarg termini. La situació en aquest sentit dels diferents municipis és molt diversa. En els casos més extrems, l’activitat inversora pròpia (tret dels plans conjunturals impulsats per governs superiors) s’ha aturat. Per tant, en molt casos, serà necessària una reestructuració de l’activitat municipal que es faci ressò de les noves condicions de l’entorn econòmic i de la seva repercussió en les bases fiscals del municipi.

A l’Ametlla de Mar l’Ajuntament ha aprovat un pressupost per al 2010 de més de 43 milions d’euros d’inversió. Després de liquidar l’exercici 2008 el seu rati d’endeutament se situa en el 32,34% l’estalvi net 105.235,64€ i el romanent de tresoreria de 1.097.634,26€. Com qualificaria aquesta situació econòmica i financera? En un context en què molts municipis tenen greus dificultats per mantenir el ritme d’inversió finançada amb fons propis i a la vegada mantenir nivells de deute raonable, aquestes xifres relatives a l’activitat inversora municipal a l’Ametlla de Mar i del capteniment de la situació financera seran probablement envejades per molts municipis de l’entorn.

Des de fa molts anys el tema del finançament municipal ha estat un dels grans problemes no resolts a l’Estat espanyol, problema que en situacions de crisi com l’actual encara es veu més agreujat i esdevé en molts casos dramàtic. Què en pensa?

Vostè és canareu i, a l’igual que nosaltres, els caleros, sent un amor especial per la mar i la pesca, sector que desgraciadament no està passant per un bon moment. Quines expectatives de futur té aquest sector i què creu que és el que hauria de fer el govern català i espanyol per poder enfortir-lo?.

Les administracions municipals han estat relativament postergades en matèria financera pel desenvolupament de l’Estat de les Autonomies, i a la vegada han sofert una pressió creixent de la demanda de serveis personals, propis d’una societat més desenvolupada, i que s’expressen amb més intensitat en l’àmbit local. Això fa necessari un cert reequilibri entre finançament municipal i responsabilitat per serveis. Cal tenir en compte, també, que molts municipis no van saber veure que el creixement d’ingressos derivats de l’activitat immobiliària en els darrers anys no era sostenible a llarg termini i van aplicar polítiques de despesa igualment in-

Més precisament, sóc de Les Cases, el que fa que encara em resultin més propers la mar i l’activitat pesquera. El sector pesquer fa temps que està passant per situació delicada –com l’activitat agrària-; l’única manera d’augmentar la productivitat i per tan aconseguir nivells de renda suficients amb aquestes activitats ha estat millorar la tecnologia i reduir la quantitat de persones ocupades. A la vegada, s’han realitzat experiències molt valuoses com les que giren a l’entorn de la tonyina a l’Ametlla i el cultius marins en llocs diversos. Això, juntament amb la diversificació i la valoració local –via sector de la restauració- de la producció pesquera, són

els camins per millorar. Els governs han d’impulsar polítiques que facilitin aquestes orientacions i suavitzin les transicions, com en tots els sectors que passen per reconversions difícils. Dit això, no sóc realment expert en la matèria, i no puc aprofundir més en la resposta.

Què li va passar pel cap quan el nostre alcalde li va proposar ser el pregoner de les festes de la Candelera 2010 i per quina raó ho va acceptar?. Sincerament, el primer que em va passar pel cap és que era una llàstima que no podria acceptar, doncs m’havia compromès prèviament a una activitat de dia sencer a París sobre aeroports, exactament el mateix dia 1 de febrer. Com això no em va deixar bon cos, ja més en fred vaig aconseguir que un col·lega amb qui treballo en aquests temes em reemplaci a París aquell dia, i per tan vaig poder dir que sí. A ell li va agradar la idea d’anar a París, i els dos vam millorar. Les meues raons per acceptar es poden simplificar segurament en dues: aquesta petita (o no tan petita) vanitat que tots tenim més o menys, que fa que ens sentim afalagats amb aquest tipus d’invitacions; i també el fet que l’Ametlla de Mar sigui a les Terres de l’Ebre. Realment, aquest darrer factor va ser el decisiu.

Sé que voldrà quedar bé i més sent el pregoner, però he de formular-li una pregunta que any rera any faig als pregoners: quina opinió té del nostre poble i quins trets característics destacaria?. Lògicament, he estat en diverses ocasions a l’Ametlla de Mar, però no conec prou bé el poble i la seva gent com per tenir una opinió molt fonamentada. El que sí puc dir és que –com tots els pobles costaners de les Terres de l’Ebre- sempre m’ha resultat molt proper, el seu port m’ha resultat sempre el més atractiu de les nostres comarques i sempre m’ha resultat interessant que sigui el poble exactament simètric a Les Cases (bé, nosaltres som més menuts) a nord i sud del Delta, respectivament. I si em permeten una mirada més enrere en el temps, tinc la memòria que l’Ametlla de Mar tenia un equip de futbol juvenil temible per allà a inicis dels 80, quan jo jugava als juvenils d’Alcanar.

Gener 2010 | pàg. 24

Cultura i espectacles Gran èxit de participació als actes festius de Nadal Les visites del Pare Noel i els patges reials van fer les delícies dels més menuts que van poder coneix-se’ls i demanar-los els seus regals en aquest cap de setmana llarg de Nadal.

Araceli Dominguez La Regidoria de Festes va preparar per al llarg cap de setmana de Nadal una programació especial que va fer les delícies dels més menuts. Com una prèvia al Nadal, ja dimecres 23 els alumnes de l’Escola Municipal de Música (EMMA) van oferir la tradicional cantada de nadales pels carrers de la població. Del Pol Nord a La Cala Dijous 24 arribava des del Pol Nord el Pare Noel. En aquesta ocasió amb moto acompanyat pels nois i noies de La Cala Gas i aparcant així el seu trineu perquè els seus rens descansessin. El Pare Noel va fer el recorregut des de l’entrada del poble fins al poliesportiu on va seure al seu tro per rebre els més de 300 nens i nenes que es van atansar a fer les seves peticions i a fer cagar el tió al compàs de la música del grup d’animació infantil Els Farsants. Abans, però, es van lliurar els premis als guanyadors del 13è Concurs Escolar de Postals de Nadal. Els guanyadors van ser: a primer curs, Paula Abril Zu; a segon, Roman Martí Boquera; a tercer, Gerard Pitarque Labòria; a quart, Júlia Arenós Carsten; a cinquè, Jaideivi Gómez Balfegó i, per últim, a sisè curs, Leonardo Marrasé Ontanilla. I també es van lliurar els premis del 27è Concurs d’Aparadors i Façanes de Nadal que organitzen la Regidoria de Comerç i Turisme i la revista Des Dels Quatre Cantons. A la categoria Aparadors el primer premi va ser per a Casa Creixenti (180€ i un any de publicitat gratuïta a la nostra revista), el segon premi va ser per a Pub Pierrot (150€ i sis mesos de publicitat gratuïta als Quatre Cantons), el tercer pre-

Els nens van gaudir de la nit màgica del 24 amb el tronc de nadal i el Pare Noel.

mi de120€ i tres mesos de publicitat gratuïta a la revista va ser per a Lo Cibercafé. I, per últim, el quart premi, va ser per a Moda infantil Ta-Xan (100€ i un mes de publicitat gratuïta a la revista). Tots aquests premis anaven acompanyats del seu corresponent trofeu. Pel que fa a la categoria de façanes, el resultat va ser el següent: primer premi per a la família Marrasé Ontanilla (100 euros i trofeu). Segon premi per a Àngel Brull Garcia (80€ i trofeu). I tercer premi per a Marta Naya Ferri (60€ i trofeu). Cita reial I l’altra gran cita d’aquests dies va ser diumenge 27 de desembre a la Plaça Nova amb dos patges reials vinguts a La Cala expressament des d’Orient i que es van encarregar de recollir les cartes dels nens i dipositar-les totes a una gran bústia. Per amenitzar un poquet més el mati, la Regidoria de Festes va convidar el grup d’animació infantil La Gran Família i va oferir una xocolatada per als 300 nens i nenes que no es van voler perdre l’oportunitat de veure els patges en viu i en directe.

Balanç positiu Teresa Callau, regidora de Festes, ens feia balanç sobre aquest cap de setmana festiu. “La vespra de Nadal va arribar el molt esperat Pare Noel. La novetat enguany és que arribava motoritzat. Al poliesportiu, en la seva presència, els nens van fer cagar el tió que enguany ho feia en forma de llaminadures i pilotes. I també a la Plaça Nova van comptar amb la presència de dos patges reials enviats per Sa Majestat el rei Baltasar que van llegir les cartes dels nens que després es van col· locar a una bústia especial que ja s’ha enviat a Orient. Aquest dia va lluir un sol esplèndid que encara va fer més especial la jornada que es va arrodonir amb la degustació d’una dolça xocolata”. Però encara no s’havien acabat les festes de Nadal. Ens quedava acomiadar l’any com es mereix i rebre una altra visita màgica. En aquesta ocasió la de Ses Majestats, els Reis Mags d’Orient en persona, que enguany arribaven amb cinc carrosses la vespra de la festivitat carregats de regals per a menuts i grans.

Gener 2010

pàg. 25

Elecció de les pubilles grans i infantils per a La Candelera 2010

Pubilla i damisel·les infantils de La Candelera 2010.

Les noies van prendre el relleu a les seves antecessores i durant l’elecció de les grans també va haver la presentació dels quintos.

Araceli Domínguez Dissabte 12 de desembre, a la nit, a la sala de la Societat, va tenir lloc l’elecció de les pubilles grans per a la Candelera 2010. L’acte, encapçalat per la regidora de Festes, Teresa Callau, presentat i conduït per Imma Brull i amenitzat per l’orquestra Maram’s, es va desenvolupar en un emocionant clima d’incertesa fins saber quines serien finalment les tres privilegiades, pubilla i dues damisel· les, que enguany estaran al capdavant de les pubilles durant les nostres festes. I els noms de l’entitat amb la seva candidata respectiva que van treure de les urnes les damisel·les i la pubilla de La Candelera 2009 que trien la seva successora d’entre totes les paperetes dipositades de manera pública i a la vista de tothom perquè no hi hagi suspicàcies van ser els següents: segona damisel·la, en representació de l’Esplai Sant Jordi, Glòria Comes Ferré; primera damisel·la, en representació del club de moteros La Cala Gas, Tamara Raquel Jesús Faria; i, per últim, pubilla major, en representació del Club de Tennis, Glòria Martínez Oller. Durant la vetllada també va tenir lloc la presentació del quintos 2010. Teresa Callau es va mostrar “molt emocionada perquè tant les damisel·les com

Elecció de la pubilla i primera i segona damisel·la de la Festa Major.

Els quintos de la Candelera d’enguany.

els quintos es van implicar molt en l’acte. Vaig veure a les xiques molt il·lusionades. Eren totes en una. Va ser una anècdota simpàtica que els quintos ajudessin a les xiques a pujar i baixar les escales perquè totes anaven amb tacons. L’acte del diumenge va ser molt diferent, amb una actuació final d’un grup d’animació infantil. Trobo que són actes macos de fer i de conservar”. Pubilles petites Així, diumenge 13 de desembre,

també a la sala, va tenir lloc l’elecció de les pubilles petites. També en aquesta ocasió va presidir l’acte la regidora Teresa Callau que va ser conduït per Francesc Callau i amenitzat pel grup d’animació infantil Set de so. La forma de triar les pubilletes, la mateixa. I les afortunades van ser: segona damisel·la Ariadna Madera Buendia, de la Societat de Caça La Cala; primera damisel·la, Anna Vila del Amo, de La Cala Gas; i la pubilla infantil, Paula Nolla Pastó, de La Cala Bikers.

Gener 2010 | pàg. 26

Cultura i espectacles Els Reis Mags visiten la Cala Enguany ses Majestats van recórrer els carrers de la vila amb cinc carrosses. Una carrossa amb la bústia de les cartes de nens i nenes, i una altra amb regals i carbó es van sumar a la rua reial.

Els Reis Mags van portar molts regals i il·lusió per a petit i grans.

Olga Tomàs Un any més els Reis Mags d’Orient van visitar l’Ametlla de Mar. I ho van fer per mar, com és tradicional al municipi. Pels vols de les sis de la tarda ses majestats, acompanyats dels patges reials, van arribar davant de l’antiga llotja, avui Centre d’Interpretació de la Pesca. Per tal de fer l’espera més lleugera hi va haver xocolatada, una manera dolça d’ajudar a combatre el fred. Els Reis Mags van recórrer els carrers del municipi repartint caramels i acompanyats de la banda de l’EMMA (L’Escola Municipal de Música). Enguany ses Majestats van recórrer els carrers de la vila amb cinc carrosses. Una carrossa amb la bústia de les cartes de nens i nenes, i una altra amb regals i carbó es van sumar

a la rua reial. Finalment, es van dirigir al Poliesportiu Galetet on els nens i nenes, que es van portar bé van rebre els regals tan desitjats. Des de la Regidoria de Festes es van mostrar molt satisfets amb la rebuda que havien tingut ses Majestats d’Orient: “Aquesta nit màgica han arribat els Reis Mags d’Orient i enguany amb cinc carrosses. Estem molt satisfets de la rebuda que han tingut ses Majestats que han repartit caramels i il·lusió entre petits i grans”, va explicar Teresa Callau, regidora de Festes. Al poliesportiu es va viure una nit plena d’emocions on els menuts de la casa van gaudir amb la visita dels Reis Mags que van venir ben carregats de regals.

Gran èxit del concert de Santa Cecília de la banda de l’EMMA El concert, que es va fer al volts del Nadal per problemes de dates, va tenir el recolzament incondicional del públic que va aplaudir cadascuna de les peces triades especialment per a l’ocasió.

Araceli Domínguez Dissabte 19 de desembre va tenir lloc el concert de la banda de l’EMMA amb motiu de la festivitat de Santa Cecília, patrona dels músics, a la sala de la societat. Malgrat que el concert coincidia amb el partit del Barça, la sala estava plena a vessar. Aquest concert es va haver de postergar fins al dia indicat per problemes de dates. Rubén Chordà, director de la banda, ens parlava dels criteris que s’havien emprat per seleccionar el programa del concert. “Pensem en els músics perquè puguin gaudir amb el que toquen. I també en la gent que ve a escoltar-nos. Ve gent amb gustos diferents i per això sempre intentem tocar peces variades: sarsueles, música de pel·lícules, sardanes...”. Temps de preparació El temps per preparar cada peça depèn, lògicament, de la seva dificultat. En el cas de les músiques que es van tocar a Santa Cecília, els membres de la banda, van estar tres mesos per assajar-les perquè tenien una més gran dificultat. En concret, els músics van tocar el pasdoble Los dos Adolfos, peces de les bandes sonores de El Fantasma de la ópera i La màscara del zorro, la sardana Sol ixent i una obra per a banda, El

La banda de l’EMMA durant el concert.

camino real. Rubén Jordà destacava d’aquestes, d’una banda, la dificultat de El fantasma de la ópera per tocar en conjunt i, d’altra, la dificultat tècnica de El camino real, que ha requerit d’un gran esforç de preparació, personal i col·lectiu. Tot aquest treball va donar els seus fruits en forma del recolzament incondicional del públic que va aplaudir i gaudir totes les peces. Per arrodonir la jornada, tots el membres de la banda van fer el sopar de Santa Cecília. Nous membres Pel que fa a la incorporació de nous membres, Jordà explica que sobretot

aporten qualitat humana i social que fa que tots plegats funcionin millor. Li agrada la il·lusió amb la que s’incorporen als assajos i com s’ho prenen molt seriosament. També va parlar del moment simbòlic de la seva incorporació que consisteix en la recollida casa per casa a ritme de banda. El més habitual és que tothom plori. D’alegria, no cal dir-ho. Jordà fa cinc anys que dirigeix la banda de l’EMMA. És músic professional, es dedica a la docència i toca a diferents orquestres. Per a ell, el fet de dirigir la banda és una gran satisfacció perquè, musicalment, va néixer a una banda.

Gener 2010

pàg. 27

El grup de teatre estrena l’any 2010 sobre l’escenari `Nit de noces´ es va representar per vintena vegada a començaments d’un any en què el teatre amateur de l’Ametlla de Mar celebra els seus 10 anys de vida.

Actors del Grup Escènic de la SCER durant la representació.

Araceli Domínguez El 3 de gener el Grup Escènic de la SCER va estrenar l’any com més els agrada, sobre l’ escenari, representat per 20a vegada l’obra Nit de Noces que tantes satisfaccions els ha donat des de la seva primera posada en escena durant les festes de la Candelera 2009. En aquesta ocasió la cita era amb el públic de Blancafort, una petita localitat de 400 habitants de la

Conca de Barberà, a vuit quilòmetres de Montblanc. La representació, que va tenir lloc al centre cultural de la vila, va comptar amb l’assistència de 200 persones, la meitat de la població, que va voler recolzar amb la seva presència i els seus aplaudiments l’actuació del Grup Escènic de l’Ametlla de Mar. I sense saber-ho també estaven premiant l’esforç de dos actors de la companyia que, tot i estar malalts, no van voler perdre’s l’ocasió de representar un cop més aquesta peça divertida i desenfadada que, bàsicament, el que pretén és que els espectadors passin una bona estona. Potser aquí radica el secret del seu gran èxit. Juntament amb l’excel·lent treball del seus actors. Josep Tomàs Margalef, director del Grup Escènic, explicava que “és un públic molt agraït. En general els pobles de l’interior tenen un concepte arrelat i elevat en el seu costums i la seva cultura de celebrar les festes portant grups de teatre amateur i hi assisteixen a veure’ls de forma massiva”. No pas l’última vegada No seria aquesta l’última vegada que

el públic pogués gaudir de Nit de Noces perquè el 24 de gener, els actors del Grup Escènic tornen a la càrrega. En aquesta ocasió ho fan a Vinebre. Esperem que no sigui aquest el final del recorregut d’una obra que en menys d’un any ha estat vista per 2768 persones en diferents poblacions de les nostres terres com ara Roquetes, Deltebre, Amposta, Sant Jaume d’Enveja, Botarell, El Morell i Vandellòs a banda de participar en la Mostra de Teatre Amateur de Pineda de Mar. Candelera en exclusiva Un cop complit el compromís a Vinebre, totes les mirades es dirigeixen en exclusiva cap a La Candelera 2010 on el Grup Escènic estrena espectacle amb una selecció dels moments més emblemàtics que els actors han representat durant els seus 10 anys de vida. La peça, que encara no té nom, també esdevé l’excusa perfecta per celebrar aquest desè aniversari del teatre amateur calero que ha aconseguit resistir el pas del temps i també els diferents entrebancs que han sorgit. Tota una fita que ha estat recolzada sempre pel públic.

Favonades, escates de pensament, nou llibre de Josep Martí El periodista i escriptor publica un recull de les seves cròniques polítiques aparegudes als diaris Avui i al Singulardigital durant l’últim any.

Imatge del llibre.

Araceli Domínguez Josep Martí, el periodista de l’Ametlla de Mar que va triomfar al Sant Jordi 2008 amb el seu llibre d’assaig polític Ets de dretes i no ho saps, ha publicat aquestes festes el seu segon llibre Favonades, escates de pensament, un recull dels articles que ha publicat a les seves columnes d’opinió dels diaris Avui i el Singulardigital durant el passat any 2009. De fet, l’últim article recollit data del 12 de desembre i es titula De les cuines als dormitoris, una reflexió sobre l’ànim prohibicionista dels governs. Actualitat política Veiem doncs que els articles recopilats tracten sobre la política però sense analitzar el seu dia a dia que Martí considera avorrit i previsible. Més aviat, la seva opinió fa referència al món de la ideologia i del pensament. El llibre ha sortit al mercat

pel Nadal perquè buscar un espai desert en l’aparició de nous títols pot ser fins i tot positiu tenint en compte que per Sant Jordi es venen molts exemplars però d’un sol llibre, fenomen lligat al llibre supervendes. A més, Favonades, escates de pensament, estava ja enllestit i a l’autor li feia il·lusió regalar-lo a amics i clients. Josep Martí ens explica el perquè del llibre. “En el meu cas, titular Favonades a un llibre és el mateix que dir `coses meves´ perquè la gent del poble que em coneix sap que sóc de Casa Favó, que és el malnom del meu avi patern i, com estic molt orgullós de sentir-me part d’una nissaga, d’una cadena, també era una manera de fer-li un petit homenatge ara que ja fa un temps que ens va deixar”. Molt prolífic Martí és un home prolífic. A més de la

seva feina com a escriptor i periodista, és professor de comunicació corporativa a la facultat Blanquerna de la Universitat Ramon Llull i director d’una empresa de comunicació. Tanmateix, està preparant el seu tercer llibre que podria titularse, bromeja el periodista, Ets un esclau i no ho saps. En el rerefons de totes les seves publicacions es troba la defensa de la llibertat individual enfront els cada vegada més espais acotats per manament governamental. Martí matisa que això no vol dir que sigui un anarquista però, reflexiona, les persones són prou adultes per autoregular-se. Després de tot, són les que deleguen el seu poder i han de vigilar perquè aquest no s’excedeixi amb les seves atribucions, sobretot, diu el periodista calero, perquè la lògica d’aquest és sempre acabar pervertint-se.

Gener 2010 | pàg. 28

Turisme Tot a punt a l’agenda de Turisme per a la campanya Fires Turístiques 2010 El Patronat de Turisme es promourà conjuntament amb altres vuit municipis de les Terres de l’Ebre a diferents certàmens nacionals i internacionals amb la intenció última d’obrir nous mercats.

Araceli Domínguez El Patronat Municipal de Turisme de l’Ametlla de Mar (PMT) ha engegat de cara a l’any 2010 diferents accions per a la promoció de la vila. Per fer més efectiva aquesta difusió, el Patronat s’ha aliat amb la Diputació de Tarragona i altres Patronats de Turisme de les Terres de l’Ebre. En definitiva, tots plegats, el que pretenen és posar en valor els atractius de les Terres de l’Ebre arreu del mercat nacional i internacional. Espai comú En concret, els participants han signat un conveni on s’estipula que l’objectiu prioritari és la participació conjunta i coordinada en un espai comú i diferenciat de les institucions implicades en cinc fires internacionals, nacionals i estatals promogudes per Turisme de Catalunya i coordinades pel Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona o que també organitza directament aquesta institució. Antoni Montagut, regidor de Turisme de l’Ametlla de Mar, va ser l’encarregat per part de la nostra vila de signar el conveni que també van rubricar Joan Aregio, president de la Diputació de Tarragona, i la resta de representants de les entitats municipals implicades. A més, mitjançant la participació conjunta i coordinada a les fires, la Diputació i els patronats i les oficines municipals de turisme involucrats en aquest projecte, també pretenen optimitzar la gestió de temps i recursos, augmentant l’eficàcia de les accions de promoció i reforçant la notorietat de les diferents marques turístiques involucrades.

Imatge d’arxiu del Saló Internacional de Turisme de Catalunya on es va promocionar La Cala.

Optimitzar temps i recursos Les fires on està previst que participi l’Ametlla de Mar són, per ordre en el temps: Mahana, a Tolousse, que se celebra del 5 al 7 de febrer; Navartur, a Pamplona, que té lloc del 19 al 21 de febrer; Destinacions Nature, que es duu a terme del 26 al 28 de març a París; i el Saló Internacional del Turisme (SITC) que es fa a Barcelona del 15 al 18 d’abril. Damià Llaó, gerent tècnic del PMT, explicava que “encara que des del PMT tenim promocions turístiques molt específiques en altres àmbits, fem incidència en aquest tipus de certàmens perquè són molt interessants per al nostre objectiu. Hem acordat des de les oficines de Turisme de les Terres de l’Ebre incentivar el turisme de proximitat, apostant pels llocs nacionals com ara Bilbao, Pamplona i Barcelona i

també potenciar el turisme francès, tant el del Sud del país, al Llenguadoc, com el del Nord, a París, perquè sempre ha estat molt fidel a les nostre terres i a les nostres costes”. Novetat 2010: Promoció a Alemanya Abans, però, d’aquests compromisos a l’agenda 2010 de Turisme, en concret del 16 al 24 de gener, l’Ametlla de Mar, amb la intenció d’obrir nous mercats per a la promoció turística, va comptar amb un estand propi a la fira de Turisme d’Stuttgart, a Alemanya, una de les més importants del sector turístic d’Europa i on té reservat un lloc important el sector immobiliari, un dels més afectats per la crisi. Amb l’estada a Stuttgart, el PMT vol fer costat a les immobiliàries de la Cala per mirar de revitalitzar la seva activitat.

Gener 2010

pàg. 29

Joventut

Finalitza el Parc de Nadal amb èxit de participació Amb una xocolatada nens i nenes van dir adéu a la sisena edició del Parc a l’Institut Mare de Déu de la Candelera.

Olga Tomàs Després de dies de jocs, manualitats, entre d’altres activitats es va tancar la sisena edició del Parc de Nadal. Des de la Regidoria de Joventut es va preparar una xocolatada a l’Institut per tal que tots els nens i nenes diguessin adéu a aquesta iniciativa lúdica fins l’any vinent. Joan Pere Gómez i Comes, regidor de Joventut, va valorar molt positivament aquesta edició del Parc. “Un any més hem ofert aquesta iniciativa lúdica per ajudar els pares i a la vegada fer gaudir els nens aquests dies de festa. El Parc de Nadal té èxit de participació ja que està consolidat”, va explicar Gómez i Comes. Aquest any els participants van poder gaudir d’una proposta innovadora que va fer protagonistes als nens i nenes on es van realitzar tot tipus d’activitats.

Nens i nenes de l’edició d’enguany del Parc de Nadal.

Els petits de 3 a 5 anys, a la sala de la Societat Cultural, Esportiva i Recreativa van gaudir d’un parc de construccions a la seva mida on s’ho van passar molt bé. Per als nens i nenes més grans, de 6 a 12

anys, a l’Institut Mare de Déu de la Candelera es va desenvolupar una proposta lúdica on van compartir protagonisme els jocs tradicionals, les noves tecnologies i les manualitats.

Gener 2010 | pàg. 30

Ajuntament El govern de l’Ametlla de Mar aprova un pressupost de 57 milions d’euros per al 2010 L’executiu calero qualifica aquest pressupost de real i rigorós perquè intenta mantenir l’equilibri entre ingressos i despeses, i emprenedor, perquè prima les inversions per continuar creant treball i riquesa. Araceli Domínguez Dilluns 21 de desembre va tenir lloc un ple extraordinari de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar en el que es van tractar tres punts en l’ordre del dia dels que destaca l’aprovació inicial del pressupost general 2010 que ascendeix a 56.995.500 euros i que ha comptat amb els vots a favor de l’equip de govern (CIU) i els vots en contra de l’oposició al consistori (PP, PSC i ERC).

Imatge del Ple.

Protagonisme quasi absolut Aquest pressupost va ser pràcticament el protagonista de la sessió plenària. En opinió de l’executiu calero és un pressupost prudent i rigorós que manté l’equilibri entre els ingressos i les despeses i que prima les

inversions per continuar creant treball i riquesa. Andreu Martí, alcalde de l’Ametlla de Mar, deia que “amb l’aprovació d’aquest pressupost tenim bàsicament dos objectius: d’una banda, reduir la despesa corrent i la contenció de personal, la qual cosa ha estat motivada per la reducció d’ingressos a l’Ajuntament. I, d’altra, la bona gestió econòmica dels últims anys ens permetrà mantenir el gran esforç inversor i tirar endavant els projectes importants per al poble. D’aquesta manera el que fem també és potenciar l’economia local mitjançant la contractació d’empreses, industrials i treballadors del municipi”. Voluntarista però temerari Segons Ricardo Llaó, regidor del PP, es tracta d’un pressupost voluntarista perquè reflexa la reducció de la despesa corrent i la contenció de personal però – afegia- alhora, temerari perquè es basa en la construcció i l’expansió urbanística. “Els ingressos estan augmentats i la despesa rebaixada. Una vegada més ens trobem que una de les potes sobre les que s’aguanta el pressupost és el crèdit, amb el que fan 1185.000 més, amb el que passen a un deute de 8200.000 que no inclou el de La Cala Gestió, amb el que ens mouríem amb un deute de 9.000.00 euros d’expansió urbanística”. Diners virtuals Per la seva banda, Maria Marsal, regidora socialista, deia que aquest pressupost es basava en números virtuals i ficticis. “Considerem que són uns pressupostos realment virtuals. I són molt importants. Penseu que hi ha 14 milions d’euros per a

l’Ajuntament i uns 55 per a La Cala Gestió. Estan basats en números ficticis perquè compten amb diners provinents de convenis que any rere any l’equip de govern fa constar i que són diners que mai s’han cobrat i per les previsions urbanístiques que hi ha mai no es cobraran”. Alerta republicana Tanmateix, el republicà Jordi Gaseni feia l’advertència sobre que aquest pressupost posava en perill l’estabilitat de l’Ajuntament i que per això havíem d’estar molt alerta. “No ho diem nosaltres. Els informes d’Intervenció diuen que són uns pressupostos basats en ingressos molt teòrics. Gairebé virtuals. Si a això li sumen que hi ha un estalvi net de 80.000 euros, correm el perill d’estar a les portes d’un pla de sanejament. I això és greu”. Camí litoral L’altre punt debatut del ple va ser l’aprovació inicial del projecte del Camí litoral de l’Ametlla de Mar amb els vots a favor del govern municipal, les abstencions del regidor popular i els regidors socialistes i la negativa dels republicans. Aquest pensen que la intervenció al camí el fa perdre part del seu caire de sender per passar a ser un passeig i presentaran al·legacions perquè això no passi. El govern argumenta que la intervenció és mínima en el tram que va de l’Estany a l’Àliga i que s’ha primat en el projecte qüestions de seguretat. A més, després d’anys de negociacions, afegeix l’executiu, s’ha aconseguit el suport de Costes per posar en valor aquesta part tan important del poble preservant-ne al màxim l’essència natural actual.

Gener 2010

pàg. 31

L’Ajuntament encarrega a la Cala Gestió més de 43 milions d’euros d’inversió al carrer L’encàrrec té un doble objectiu. D’una banda, la millora del municipi i, de l’altra, la dinamització de l’economia local.

Olga Tomàs La Cala Gestió, en la darrera reunió del Consell d’Administració va aprovar un pressupost de 43.082.493 euros per al 2010. Aquest és el pressupost més ambiciós de la història del municipi de l’Ametlla de Mar, que comptarà amb una inversió, fins i tot, superior a la d’algunes de les ciutats més rellevants de la demarcació. Així ho explica Andreu Martí, alcalde del municipi: “l’aprovació d’aquest pressupost demostra la capacitat inversora que té la Cala avui. A més, cal tenir en compte, el que suposa a l’hora de fomentar l’activitat econòmica per ajudar a la creació de llocs de treball i d’ajudar a les empreses locals a minimitzar tota aquesta situació de crisi que patim tots plegats”. Aquest pressupost destinarà 23.076.532 euros a projectes de reparcel·lació i urbanització. Dins d’aquests partida està contemplat l’inici de les obres d’urbanització del sector Roques Daurades, de Tres Cales 2a fase i del Sector 21 o polígon industrial. A més, es continuaran les obres del sector J Castell de Sant Jordi i Sant Jordi d’Alfama Polígon 2.

Obres de l’aparcament soterrat.

També es preveu invertir 1.821.041 euros en diversos carrers i camins de l’Ametlla i millores a la urbanització de Calafat i Tres Cales. Més equipaments per al municipi Un altra part del gruix de la inversió, 17.984.920 milions d’euros, estarà destinada a inversions en equipaments. Per tant, hi consta la construcció del centre cívic i de l’aparcament soterrat davant de l’Ajuntament. Tot i que les obres de l’aparcament ja estan començades, no es pagaran fins a la finalització de l’obra per un procediment d’alineació de places. El mateix passa amb la piscina que es durà a terme a través d’una concessió administrativa. El 2010 es destinaran més de cinc milions d’euros a aquest equipament que ampliarà l’oferta esportiva i lúdica al municipi. Una part de la inversió també con-

templa la construcció d’un centre de rehabilitació per evitar els desplaçaments dels ciutadans a altres municipis per realitzar aquests exercicis de recuperació. Una altra de les futures inversions serà la construcció de la façana marítima del port pesquer on s’impulsarà un complex lúdic i comercial amb un restaurant, cafeteria, bar i locals comercials a la zona de les antigues casetes dels arriers. Aquesta inversió està pendent que es concreti la demanda de lloguer dels futurs locals. En cas que no es pugui dur a terme, els diners es destinaran a una altra inversió. D’altra banda, es destinarà 200.000 euros a l’acabament de la construcció dels habitatges de protecció oficial al carrer Goya.

Gener 2010 | pàg. 32

Ajuntament El govern calero crítica la no inclusió de l’Ametlla en la Llei de Millora de les Urbanitzacions L’executiu de la vila manifesta el seu malestar perquè el departament de Política Territorial ha passat per alt, tot i ser requisit, que la vila té moltes urbanitzacions i que aquestes tenen una gran extensió i creu que al darrere de la no inclusió hi ha motivacions de caire polític. Araceli Domínguez El govern de l’Ametlla de Mar ha manifestat el seu malestar per la no inclusió de la nostra població en la resolució de la primera convocatòria de la Llei de Millora de 36 urbanitzacions catalanes amb dèficits que atorga 9,9 milions d’euros només per a redactar els plans de millora d’aquestes. Sobretot perquè el mu-

nicipi complia dos requisits bàsics perquè li atorguessin aquests ajuts. Aquests són la grandària de les mateixes i la quantitat en número. A l’Ametlla hi ha cinc urbanitzacions de les que Tres Cales és la més gran de l’estat espanyol i la segona més gran d’Europa. Joan Pere Gómez Comes, regidor d’Urbanisme i Relacions amb les Urbanitzacions, ens deia al respecte que “teníem tots els requisits però no ens han donat res. Espero que els criteris d’inclusió no siguin subjectius perquè La Cala es mereix subvencions com qualsevol altre municipi sigui del color polític que sigui”. Gómez Comes va afegir que “en un primer moment ens va alegrar molt que per fi se n’adonessin del gran dèficit que pateixen les urbanitzacions catalanes pel que fa a les infraestructures. Però de l’alegria vam passar a la decepció perquè només es destinaven 10 milions d’euros. Penseu que per arreglar Tres Cales, per exemple, ja calen 15 milions d’euros”. Regularitzacions i millores En concret, l’Ametlla de Mar havia

demanat aquests diners per ajudar en part a fer regularitzacions i millores a tres urbanitzacions de la localitat. A Roques Daurades, es pretén tornar a asfaltar els carrers, col·locar un nou enllumenat que compleixi amb les normatives i fer la xarxa de sanejament, ara per ara inexistent. A més, es vol col·locar nous contenidors soterrats i millorar les voreres per fer més fàcil la convivència entre turismes i vianants. El cost de l’actuació és de 5.000.000€. Per a la 1a fase de Tres Cales es preveu una actuació semblant a la de Roques Daurades, exceptuant la realització de la xarxa de sanejament que ja existeix. La gran superfície d’aquesta urbanització també obliga a reurbanitzar les zones verdes. El cost total d’aquesta actuació urbanística s’eleva a 12.800.000€. Per últim, a Sant Jordi d’Alfama Sector Bosc, la situació és complexa perquè s’han de redefinir carrers, arreglar zones verdes, millorar l’enllumenat i l’abastament d’aigua i realitzar un sistema de sanejament que s’adapti a la gran superfície que tenen les parcel·les, la majoria amb una extensió superior

als 3000m2. Tot plegat es calcula que pot ascendir a 1.400.000€. A més, en totes tres, es vol engegar un pla de soterrament de les xarxes per evitar l’impacte visual dels cables en aeri. Decepció doble La decepció és encara més gran si tenim en compte que l’Ametlla de Mar també va presentar un projecte de rehabilitació del casc antic valorat en més de 3.5 milions€ acollint-se al programa Viles amb projectes dintre de la sisena convocatòria d’ajuts de la Llei de Barris que la Generalitat dota amb 30 milions d’euros i que també li va ser denegat. Tot i això la intenció del govern municipal és seguir treballant perquè aquest, o un altre govern, recolzin les diferents iniciatives municipals per tal de regular i millorar la situació urbanística del nucli urbà i de les urbanitzacions. I si, a més, afegim que cap de les propostes que s’han fet des de les Terres de l’Ebre ha estat inclosa en aquesta llei, raona el govern, encara es fa més penós aquest oblit, un més, i van molts, del govern català cap al nostre territori.

Cultura i Medi Ambient es traslladen al Centre d’Interpretació de la Pesca Les dos regidories es troben ja a l’antiga llotja, avui Centre d’Interpretació de la Pesca, amb l’objectiu de posar en marxa i dinamitzar aquest espai.

Olga Tomàs Les regidories de Cultura i la de Medi Ambient ja s’han traslladat al Centre d’Interpretació de la Pesca, també conegut com “el pes” pels caleros i caleres. Aquest espai emblemàtic situat al port de l’Ametlla ha estat rehabilitat amb l’objectiu de convertir-se amb el Centre d’Interpretació de la Pesca, que es preveu que aculli exposicions, tallers, xerrades, entre d’altres activitats. El Centre ha d’esdevenir una plataforma que aproparà la història del municipi, les arts de pesca i la riquesa natural de la Cala. Des de Medi Ambient i també des de Cultura ja s’està treballant per tal que aquest espai es converteixi, al més Les dos regidories ja es troben al Centre.

aviat possible, en un punt neuràlgic de dinamització turística i cultural del municipi. “Ja hem començat a donar vida al Centre d’Interpretació de la Pesca, als antics porxos. Hem traslladat les regidories de Medi Ambient i Cultura que seran els encarregats de dinamitzar aquest espai, on en un futur esperem podem començar a oferir exposicions que explicaran la història del nostra poble al voltant de la pesca”, explica Xavier Llambrich, regidor de Medi Ambient. El Centre d’Interpretació de la Pesca està pensat per ser un espai de tots i per a tots que ajudi a revaloritzar l’ofici de pescador al municipi.

Gener 2010

pàg. 33

Política

El PP critica que el govern defensi un endeutament important amb xifres percentuals Segons els populars, el deute actual ja és similar al d’altres legislatures, tot i els increments de pressupost dels darrers exercicis.

Ricardo Llaó, portaveu del PP.

Francesc Callau El Grup Municipal del Partit Popular a l’Ametlla de Mar va mostrar en el transcurs del programa Parlem-ne de Lacalartv la seva preocupació per com planteja l’equip de govern el futur de l’economia municipal. Segons els populars, el govern de CiU amaga un deute important darrera de xifres relatives i percentuals, tant d’endeutament com de tresoreria, que disfressen un increment progressiu a mesura que exercici darrera exercici s’incrementa el pressupost. Per a Ricardo Llaó, portaveu del PP a l’Ametlla de Mar, el nivell d’endeutament ja és similar al d’altres legislatures. Segons Ricardo Llaó, “l’equip de govern té la costum de parlar sempre amb xifres relatives i percentualment i és cert que en els darrers anys i estirant d’un pressupost a l’altre s’han comptat una sèrie de diners com a recursos ordinaris procedents de convenis urbanístic; aquests diners no vindran sempre i per molt que es vulguin estirar, tenen data de caducitat. Amb pressupostos tan elevats, el que es deu és un percentatge més petit del que es devia amb pressupostos més baixos, tot i deure més diners en números absoluts. Ara es deu més que mai i en termes relatius ja comencem a deure el mateix de sempre”. Els populars van posar com a exemple l’operació de crèdit aprovada

pel govern en la sessió plenària del passat mes de novembre, de 1.200.000€. Segons el PP és veritat que, com justifiquen els convergents, aquest crèdit estava contemplat en el pressupost, però no és menys cert que hi havia partides com els ingressos per llicències d’obres on es contemplaven 900.000 € i a final d’any només s’havien recaptat quelcom més de 300.000 €. Ricardo Llaó també es va referir a la petició d’ERC sobre que les decisions importants pel municipi es debatin al Ple i no se circumscriguin només a La Cala Gestió. Pel regidor popular l’avantatge de l’entitat pública empresarial és precisament l’agilitat i l’eficàcia en la gestió i tramitació, característiques que es donen en les reunions del consell d’administració on s’aproven les decisions i on hi són representats tots els partits polítics. Segons Ricardo Llaó, aquest fet no es dóna en els plens, on la mediatització dels temes fa que s’utilitzin políticament i partidistament. Segons Ricardo Llaó, “de vegades en un ple prima més la política i el tractar els temes des d’un punt de vista polític i partidista, que no quan aquests temes es tracten en un lloc tancat on has de prendre coneixement i decisions. Aquí perds menys temps, discuteixes de menys coses. Els grups que formem part de La Cala Gestió estem en les mateixes condicions

que al Ple i els de l’oposició també en minoria, però sí que quan traiem aquest component polític i partidista, la majoria de les vegades s’acaba votant per unanimitat o amb les abstencions de l’oposició i molt poques vegades algú acaba votant en contra”. El portaveu del Partit Popular va parlar de la moció de suport a les consultes populars en favor de la independència de Catalunya aprovada en el ple anterior amb els vots de CiU i ERC i l’abstenció del PSC. Ricardo Llaó va demanar que aquest suport no es limiti a les entitats que demanen aquesta independència, sinó cap a les altres entitats, siguin les que siguin, amb les iniciatives que siguin, sempre que aquestes siguin democràtiques. Llaó va afegir que, “qualsevol té dret a manifestar-se dintre de les regles de joc. El que passa és que precisament aquests partits que ho van aprovar, quan les regles del joc no els hi convenen diuen que s’han de canviar, ja que les volen fer ells i per això no vam donar suport a la moció”. Llaó va donar tot el seu suport a l’equip de govern en la seva sol· licitud de gratuïtat dels peatges a l’autopista AP-7, mentre el territori encara no disposi d’una infraestructura com l’autovia A-7, atenent també a iniciatives i pràctiques que ja s’han pres en altres èpoques i amb altres territoris.

Gener 2010 | pàg. 34

Política

PSC

El PSC diu que la congelació d’impostos del govern és una estratègia electoralista Els socialistes de l’Ametlla de Mar pensen que aquesta mesura no tindrà efectivitat sinó es controla la despesa corrent, i que la pujada d’impostos es produirà després de les eleccions.

Antonio Espuny, representant del PSC.

Francesc Callau El Grup Municipal del PSC a l’Ametlla de Mar ha criticat l’anunci de l’equip de govern de congelar els impostos i les taxes municipals de cara a aquest any 2010. Els socialistes caleros han dit que aquest anunci obeeix a una estratègia electoralista i que si no es redueix la despesa corrent, la pujada arribarà passades les eleccions municipals. Segons Antonio Espuny, portaveu del PSC, “si no hi ha contenció de despesa i sempre hem dit que hi ha un dèficit, com que ara vénen eleccions contindrem la despesa, però després ho pujarem, com ha passat amb l’aigua i com va passar amb les escombraries o amb la llar d’infants. Ara quedarem bé i després, un cop vist si hi ha reelecció pujarem els impostos, ja que el ritme de despesa de l’equip de govern no es pot aguantar. Hi ha una un dèficit de despesa corrent i si no s’apugen ara s’apujaran d’aquí a dos o tres anys”. El partit dels Socialistes de Catalunya va tornar a basar el seu discurs d’oposició a l’acció de govern, en la crítica cap a la política econòmica, la qual afirmen, està basada en els convenis urbanístics i els crèdits.

Segons Antonio Espuny, aquesta pràctica, que va qualificar d’enginyeria econòmica, ha portat a l’Ajuntament a tenir un endeutament que ja està al mateix nivell que el que hi havia en legislatures anteriors on el pressupost no arribava a la meitat de l’actual. Antonio Espuny, va afegir que “l’últim crèdit és un més als que ja tenim i ja estem fregant el famós 60% en referència al pressupost municipal. Tantes vegades hem sentit a l’alcalde que estaven al 20% d’endeutament i que quan van entrar estaven al 40%, sempre en números relatius. Sempre parlant en proporcions i ara què?”. Espuny va explicar que els ingressos contemplats en el pressupost del 2009 no s’han complert i que l’Ajuntament els quadrarà fins obtenir beneficis amb diversos traspassos de l’entitat pública empresarial, la Cala Gestió, que és a qui ha anat destinat el 1.200.000 € del crèdit aprovat el passat mes de novembre. En quant al pressupost de 43 milions d’euros d’inversió aprovats en la darrera reunió del consell d’administració de La Cala Gestió per a l’any 2010, el portaveu socialista va explicar que es van abstenir perquè

no tenien suficients dades com per a jutjar i no els quedava més remei que fer cas dels tècnics, tot i que consideren poc rigorosa l’acció del govern, la qual diuen que si no surt bé, pot portar conseqüències greus a tot el poble. Segons Antonio Espuny, “tenim uns responsables polítics que s’estan llençant a fer una sèrie d’obres sense tenir recursos propis i partint de l’endeutament. Aquests polítics demà poden no estar i l’endeutament serà per a la gent del poble. Si surten les coses malament diran que s’han equivocat, però les conseqüències no seran per les persones que prenen les decisions. Això no és una empresa on el cap és l’amo i si s’equivoca les conseqüències són per a ell”. Els socialistes també van explicar la seva oposició vers que l’Ajuntament impulsi la zona comercial de la façana portuària. El PSC va explicar que ja en el seu moment van presentar al·legacions al Pla Especial del Port, perquè consideren que aquest espai havia de ser d’ús públic i consideren que els futurs negocis que s’hi puguin instal·lar a la zona, entraran en competència amb els del centre de la població.

ERC

ERC critica el pressupost 2010 i diu que el govern no podrà complir amb els ingressos previstos Els republicans afirmen que el moment actual no és l’adequat per tenir unes previsions tan optimistes quan molts dels convenis urbanístics estan pendents de la resolució definitiva del POUM i es troben en veritable risc.

Francesc Callau El Grup Municipal d’ERC a l’Ametlla de Mar va criticar ahir el pressupost de gairebé 57 milions d’euros que es va aprovar el passat dia 21 de desembre amb l’únic suport de l’equip de govern. Segons els republicans la reducció de l’estalvi net fins als 80.000 euros és una dada que demostra que no anem bé, ja que tant aquestes xifres com les de l’endeutament ja s’apropen a límits preocupants i pensen que s’ha de fer alguna cosa. Segons Jordi Gaseni, regidor d’ERC, “hi ha coses que no quadren i la bola s’està fent molt grossa. Es van tapant els forats com se pot, tirant endavant tota la maquinària i posant en mar-

xa totes aquestes eines que molt hàbilment i amb destresa s’utilitzen. Però arribarà un moment on això pot complicar-se i a ERC ens veiem amb l’obligació de donar l’avís i pensar en recomanar que es prenguin actuacions i mesures al respecte”. ERC entén a més que aquest pressupost s’ha quadrat amb ingressos que seran difícils de complir i que enllacen la política econòmica de l’equip de govern amb la urbanística, ja que molts d’ells han d’arribar per la venda d’habitatges i la gestió urbanística en moments de crisi i on els mercats estan malament. Molts d’aquests ingressos provenen de convenis urbanístics, alguns d’ells que s’arrosseguen d’exercicis anteriors i d’altres

que estan pendents de la resolució definitiva del POUM, cosa que a més de condicionar el futur econòmic de la població, també ho pot fer amb l’urbanístic. Jordi Gaseni ha manifestat que, “ja vam demanar un pla general que fos de màxim consens perquè estigues per sobre dels convenis urbanístics, molts d’ells actualment pendents que el POUM s’acabi aprovant, cosa que permetria augmentar els ingressos per a l’Ajuntament i això faria possible aguantar i tolerar moltes de les despeses que fa el govern”. Segons els republicans, aquesta situació es pot veure agreujada quan les obres que actualment s’estan fent a la població s’hagin de començar a

Gener 2010

Jordi Gaseni, portaveu d’ERC.

pagar, cosa que pot posar en risc a l’Ajuntament. Per altra banda, ERC va mostrar la seva total oposició al projecte de millora i adequació del Camí de Ronda que ha de transcórrer pel GR92 i que ha d’enllaçar la Caleta de Pepo amb la zona de l’àliga a la fi del terme municipal. Segons el portaveu d’ERC a l’Ametlla de Mar, sí que manca una inversió per arreglar-lo i facilitar-ne l’accés, però no amb els materials que hi ha previstos. Segons Gaseni, “no ens oposem a la inversió dels més de 4 milions d’euros, però parlar de millora a posar des de la Caleta de

pàg. 35

Pepo fins a l’Estany un passeig amb formigó i pedra d’Ulldecona, no és la millor decisió, ja que és una sendera d’un GR i no ens estem fent un xalet. És una agressió important, vam votar que no i quan es publiqui als diaris oficials, presentarem unes al·legacions que ja tenim preparades”. Gaseni també es va referir al punt aprovat en la darrera sessió plenària que feia referència a la gestió i desenvolupament de parc eòlic al terme municipal. Segons els republicans, tot i que l’equip de govern va manifestar que no es tractava de cap

projecte d’instal·lació, sinó d’encarregar un estudi sobre les possibilitats reals i la normativa existent, si arribés una sol·licitud d’alguna empresa o particular, no tenen la suficient confiança amb l’equip de govern com per a no estar alerta sobre intencions amagades. Gaseni va lloar l’actitud de l’alcalde en la seva negativa i oposició pública a la instal·lació del magatzem centralitzat de residus radioactius al territori, però també li va demanar que públicament s’oposi a la instal·lació de qualsevol parc eòlic al terme municipal de l’Ametlla de Mar.

CiU

CiU satisfet d’un pressupost rigorós, equilibrat i que permet la creació i manteniment de llocs de treball a la població Els nacionalistes també van destacar la congelació d’impostos com a forma d’ajuda a les economies familiars i com una mostra de la bona salut econòmica de l’Ajuntament.

Antoni Montagut i Teresa Callau, regidors de CiU.

Francesc Callau El Grup Municipal de CiU va qualificar el pressupost aprovat per l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar per aquest 2010 de rigorós, equilibrat i adaptat als temps de crisi generalitzada. Dels 57 milions d’euros, quasi 44 són per les actuacions previstes i encarregades a La Cala Gestió, mentre que els 13 restants obeeixen al funcionament i les partides municipals. En aquest sentit, Antoni Montagut, regidor portaveu de l’equip de govern va definir com, “un pressupost rigorós amb una contenció important de la despesa corrent i cada vegada més adeqüem les despeses corrents respecte als ingressos corrents. Tenim una previsió d’ingressos de 10.357.000 € i una despesa de 10.065.000 €, amb la qual cosa ens gastarem 290.000 € menys dels que ingressarem, el que equival a uns 50 milions de les antigues pessetes. Aquests ingressos de més també ens permeten finançar els interessos de les operacions de crèdit a les que arribem”. El pressupost només va comptar amb el suport de CiU, ja que la resta de partits a l’oposició s’hi van oposar, cosa que ha aixecat les seves crítiques públiques. Al respecte, Montagut va dir que el pressupost és un reflex de la gestió del govern i de les obres que hi ha al carrer i que van agafant forma. En aquest sentit,

Montagut va deixar clar que les crítiques de l’oposició al pressupost són les mateixes des de fa sis anys, i que cada any han de presentar la liquidació dels comptes, amb la qual cosa seria molt difícil amagar una situació límit durant sis anys.Tot i el catastrofisme de l’oposició, per a Montagut, l’important és que l’equip de govern està transformant el poble i fent possible no només la creació de llocs de treball sinó el manteniment dels mateixos. Antoni Montagut, va explicar que, “jo recordo des que estic a l’Ajuntament que cada any diuen el mateix, que és un desastre i que estem arruïnats. Fa sis anys que governem, cada vegada es veuen més coses al carrer i hem passat d’un període d’immobilisme a un període de progrés. Estem en una situació delicada per a molta gent del poble i moltes empreses i des de l’equip de govern creiem que no és el moment de parar de generar riquesa i ocupació i, alhora, llocs de treball. Per altra banda, el que s’ha de tenir en compte és la implicació que estem impulsant de les empreses del poble en les obres que executem i que, a la vegada, ens permet treure gent de l’atur. També fa possible la no destrucció de llocs de treball”. CiU també es va referir a la congelació d’impostos de cara al 2010. Segons els nacionalistes aquesta és una mesura necessària en moments on les economies familiars se’n res-

senteixen. Montagut va dir que criticar aquesta mesura sí que es fer electoralisme. Antoni Montagut, va manifestar que, “estem pagant la meitat en impostos del que paguen els ciutadans de poblacions molt properes a nosaltres. Si ara proposéssim apujar 10 euros la taxa d’escombraries, el PSC ho trobaria malament i si com és el cas, no ho apugem, també ho troben malament. Fem el que fem, tenen per costum trobar malament un 99% de les nostres decisions i actuacions. Si ho volguéssim fer tot malament, segur que alguna cosa encertaríem. No pot ser que ho fem tot malament. Com a opinió seva és molt respectable, però entenc que és la seva actitud la que és electoralista.”. Per la seva part la regidora Teresa Callau, va parlar de les seves responsabilitats en l’organització de la Festa Major de la Candelera i, a més de donar els detalls més destacats del programa de festes, va explicar que s’havia eliminat el dinar d’autoritats del dia de la patrona i que aquesta mesura permetria que tot i que aquest any hi ha dos nits més d’espectacle, el preu de l’abonament no s’apugés respecte al de l’any passat i que, alhora, es pogués reduir el preu dels palcos, conscients novament de la situació econòmica actual i amb l’objectiu d’afavorir la participació ciutadana als actes de la Festa Major.

Gener 2010 | pàg. 36

Opinió Suggeriment Mingo Borrás

Podeu enviar els vostres escrits a quatrecantons@ ametllamar.cat. Han d’estar en format digital i la seva extensió màxima no ha de superar les 30 línies. La revista es reserva el dret de resumir el contingut de les cartes en el cas de superar-ho. Han d’anar identificades amb nom i cognoms, DNI i telèfon.

Fa molts dies, per no dir anys, que em pregunto com és possible que a la nostra població no hagi un sol carrer dedicat a la memòria dels avantpassats pagesos. Un col·lectiu de gent que amb el seu esforç varen fer productiu un terme, que quan varen demanar la independència del Perelló, només era productiu un 70 % aproximadament, que a cops d’aixada varen eliminar la malesa i plantar

la majoria d’arbres que avui tenim als trossos. Varen ser molts anys l’alternativa a la mar, donant molts jornals a guanyar a les dones del nostre poble i a molts homes pescadors, especialment als del sector de la llum, per anar a l’oliva com diem aquí a la Cala. Jo demanaria al nostre Ajuntament que quan tingui un carrer o una pla-

ça que no sàpiguin el nom li posin “carrer dels pagesos”. Està vist que durant 140 anys d’història del nostre Ajuntament, no han hagut prous consellers pagesos o és que no s’han preocupat. Hi ha una dita que diu “el que no recorda els seus arrels, perd la seva identitat”. Gràcies.

Gener 2010

pàg. 37

Col.laboracions Felicitats!

Els esturnells negres

En el vostre aniversari. I encara que estigui lluny, aquestes senzilles paraules us dedico, que em duen tants bons records d’aquells dies alegres, plens de bromes, treball i esforç.

Els cinc esturnells xisclaven com saludant al mati, cada dia hem despertaven des del llit podia veure com les plomes s’arreglaven.

Noemí Llambrich Borràs

Per construir un repte, fer una “ obreta” que agradi a tothom. Els dies d’assaig a la “sala” on fèiem tornar boig al director, després venia l’estrena, nervis, presses i “arreglos d’última hora”! Repassar el text, buscar a l’apuntadora sempre indispensable, per quedar-nos més tranquils… Finalment, s’obre el teló: el somni d’un grup d’amics s’ha complert, la recompensa: l’aplaudiment i les rialles d’un públic fidel, del poble que estimo, de les meves arrels!! Dedicat a mon pare, Josep Mª Llambrich Figueres i a la meva mare Dora Borràs Vendrell, per ensenyar-me a estimar el teatre. Dedicat també als companys i amics del grup de teatre de la SCER de l’Ametlla de Mar, pels bons moments quehem passat dalt i baix de l’escenari. Us estimo i enyoro. A Tomàs i Joan Pere, gràcies per donar-me l’oportunitat d’estar d’alt de l’escenari.

La osteoporosi

Roser Llanes

Eren negres com els corps amb aquests hem recordaven, encara que el seu aspecte no eresultava atrictiu, els seus cants eren exòtics, la sinfonia de notes feien màgics els matins, a força d’escoltar-los, els trovaba ben bonics. L’estiu anava marxant, i ells enren l’armonia viva, més prop que tenia, mai m’havien interesat doncs els trovaba inquietants. Ara em feien companyia ben mirat, tampoc semblaven tant lletjos ni els seus cants tant eixordants, crec que si no m’hi havia fixat es que jo portava presa, i no sabia gaudir del que tenia al costat. Es curiós com es canvia de manera de pensar, el que un dia es veia negre ara pot tenir un color rosat, només cal fixar-si bé, el tò de l’entusiasme amb molta alegria al cor, el trobarem si es busca sempre, no als llocs que semblen remots sinó als que estan més aprop.

• Les persones amb antecedents familiars. • Les dones, principalment desDra. Roser Martí i Cid Diplomada en Nutrició i Dietètica prés de la menopausa. • Les persones de la 3a edat. Llic. En Ciència • Les persones que ingereixen i Tecnologia dels Aliments poc calci. • Les persones que porten una vida sedentària, ja sigui per hàbits Actualment en tot l’Estat, 3 milions o per malaltia. de persones pateixen osteoporo- • Persones amb medicacions si. La osteoporosi és una malaltia específiques durant molt temps, en la que els ossos es tornen po- com per exemple: cortisona, horrosos, semblants a una esponja, i mones tiroïdals o antiepilèptics. també es tornen fràgils, afavorint • Les persones fumadores. que es puguin trencar de manera • Les persones que beuen alcoespontània o després de patir al- hol o cafè amb excés. gun cop, provocant fractures de La prevenció de la osteoporosi maluc, de vèrtebra o de canell. radica amb el diagnosi precoç, Tot i que qualsevol persona pot tot i que l’abandonament de desenvolupar la malaltia, hi ha l’hàbit del tabac i de l’alcohol o certs grups de població que te- el cafè, també ens poden ajudar força a prevenir la malaltia. nen més probabilitats, com són:

D’altra banda, és fonamental seguir una dieta rica amb calci, la qual obtindrem de la ingesta de llet i derivats làctics i també del seitó i les sardines, i dels fruits secs com les avellanes, les nous i les ametlles. Diàriament s’aconsella, en persones grans, el consum de 4 racions de làctics o derivats, tenint en compte que 1 ració és: 1 got de llet ó 40-50 grams de formatge o 1 iogurt. També ens ajudarà en la prevenció d’aquesta malaltia, una mica d’activitat física, la qual ens estimula la formació i resistència dels ossos i potència la musculatura. Recordeu: Com més forts estiguin els músculs, millor aguantaran el cos i protegiran les articulacions, amb la qual cosa disminuirà el risc de caigudes i, en conseqüència, de fractures.

En aquest espai es podran publicar poesies, contes i escrits diversos amb l’objectiu de convertir aquesta secció en una referència literària. Podeu enviar els vostres escrits a quatrecantons@ametllamar.cat. Han d’estar en format digital i la seva extensió màxima no ha de superar les 40 línies. La revista es reserva el dret de resumir el contingut de les cartes en el cas de superar-ho. Han d’anar identificades amb nom i cognoms, DNI i telèfon.

El Barça de les 6 copes Abel Borràs

De ben segur que tothom se’n recordarà, d’aquest BARÇA tan insuperable! És impossible de millorar, aquest any 2009 tan increïble! Orgullosos ens sentim tots els culés, d’aquest BARÇA que ja ha fet història. Guanyant tots els títols possibles i que sempre se´ns quedarà a la memòria. d’Espanya. Sabem que ens ha costat, Sabem que s’ha patit molt. Però per fi s’ha demostrat, Que som el millor club del món! Mestalla va ser el primer escenari, On la COPA vam guanyar-hi. Va ser el primer títol de la temporada històrica, i el partit va acabar amb golejada. I no ens podem oblidar, del partidàs al Bernabéu contra l’etern rival, on al R.Madrid vam apallissar i humiliar, per aquell “2 a 6” tan genial! La CHAMPIONS, a Roma vam conquerir, com a autèntics gladiadors! Ves qui ho anava a dir, que acabaríem sent TRICAMPIONS! Només començar la temporada 2009-2010, el Barça va aconseguir la Supercopa Ja teníem el primer trofeu, d’aquesta nova temporada. On vam patir va ser a Mònaco, derrotant al campió de la Uefa, a la pròrroga i amb un golàs de Pedro, que ens va donar la Supercopa d’Europa! Una final del mundialet de clubs contra l’Estudiantes vam derrotar per “1-2”. Pedro va empatar i Messi a la pròrroga, va marcar amb l’escut i amb el cor!

Caleros al Mundial de Clubs d’Abu Dhabi El camí triomfal del Futbol Club Barcelona al llarg de l’any 2009 havia tingut sempre presència d’aficionats de l’Ametlla de Mar, fos on fos la gesta dels blaugranes. El Camp Nou en diverses ocasions, València, Roma, Montecarlo i Abu Dhabi no podia ser menys. Aquí la mostra d’aquests quatre caleros al davant de l’estadi Zayed Sports City on es va disputar la final davant de l’Estudiantes de la Plata argentí i que el Barça va guanyar per 2 gols a 1 en una final amb pròrroga i final gloriós que consagrava al Barça de les sis copes.

Gener 2010 | pĂ g. 38

Gener 2010

pàg. 39

Esports El primer equip de La Cala al grup capdavanter de la segona categoria territorial al final de la primera volta El passat 17 de gener el primer equip de la SCER de l’Ametlla de Mar es desplaçava fins a Jesús i Maria per disputar l’últim encontre de la primera volta de la lliga de segona territorial. El matx era de la màxima, ja que enfrontava al líder i únic equip invicte de la categoria, contra un dels aspirants a l’ascens. Tanmateix, el potencial de l’equip local i l’actuació arbitral no van deixar opció als caleros que a la primera meitat ja perdien per 3 a 0, si bé aconseguirien retallar distàncies a la segona meitat, deixant el marcador amb el 3 a 1 final. Tanmateix, la lectura positiva és que després de tota una volta, i amb un partit ajornat encara per disputar, el primer equip de la SCER de l’Ametlla de Mar manté les seves opcions

intactes, això sí, no és l’únic, ja que equips com el Pinell (rival contra qui els caleros tenen que jugar el seu partit ajornat), el Perelló i l’Olímpic de Móra també s’estan mostrant molt forts, fet que preveu una lluita aferrissada per aquesta segona posició, ja que la primera ja li donem, pels números i dinàmica actual, al Jesús i Maria. Esperem, doncs, i més si tenim en compte que en aquesta segona part del campionat els caleros disputaran la seva gran part dels encontres com a locals, que no es perdi aquesta línia de joc i resultats i puguin estar, com a mínim, lluitant fins al final per assolir aquest tan desitjat ascens de categoria.

Ptos Ju Ga Em Pe Gf Gc

Pos

EQUIP

JESUS I MARIA U.D

67 20

PINELL C.F

34 15

PERELLÓ C.E

36 23

L’AMETLLA DE MAR

29 19

OLIMPIC MÓRA D’EBRE

38 27

AMPOSTA B C.F

24 17

DELTEBRE U.E

28 26

CAMARLES C.F

23 27

HORTA SANT JOAN CDR

26 18

SANTA BÀRBARA C.F

33 29

BATEA C.F

26 23

RAPITENCA B U.E

38 33

CORBERA D.EBRE C.F

33 34

VILLALBA C.F

22 36

MASDENVERGE C.F

20 35

REMOLINS-BÍTEM B U.E

11 23 42

BENIFALLET C.F

10 25 36

ALDEANA B U.E

14 12 77

La Xarranca, campió d’hivern del Torneig Costa Daurada de Futbol Sala Patronat Municipal d’Esports de l’Ametlla de Mar Superada la primera meitat de la competició, tot continua igual en aquesta apassionant i competida edició del Torneig Candelera de Futbol Sala. Tanmateix, i tot i que no té major rellevància de cara al títol final, La Xarranca, equip nou a la lliga, s’ha proclamat campió d’hivern, després d’una primera volta excepcional en la que s’ha mostrat com un conjunt potent i difícil de superar, amb uns números dignes de líder. La resta d’equips continuen el seu

particular duel per intentar donar caça a les primeres posicions, i només l’equip del Restaurant LorenaIP-Sara sembla ser que ha perdut el fil en aquestes últimes jornades, quedant despenjat a l’última plaça. Tot i això, la igualtat sembla estar assegurada fins als últims partits i una jornada és suficient per canviar la classificació actual, alterant així les eliminatòries posteriors del playoff pel títol. Per tant, s’haurà d’estar atent a l’evolució de les pròximes setmanes.

CAMPIONAT DE LLIGA 2009-2010 Pos

EQUIP

G E P GP GC DG Punts

LA XARRANCA

BAR TRÉBOL

HOMOGÈNIK

KEL-COR/CUAFER

ACPER

EURÒNICS

-8

MARK MULTISERVEIS 11

-5

7 8

JARPI PISCINES

-11

JOPA FUSTERIA

-29

LORENA-IP-SARA

-29

Gener 2010 | pàg. 40

Esports Les Jornades Esportives nadalenques es bolquen un any més amb la Marató de TV3

Caminada solidària per la Marató.

Patronat Municipal d’Esports de l’Ametlla de Mar El mal temps no és obstacle per celebrar la Caminada Popular a Santes Creus Diumenge 13 de desembre va tenir lloc la Caminada Popular a Santes Creus en el marc de les Jornades Esportives Nadalenques amb suport a la Marató de TV3, que tots els anys organitza l’Àrea Municipal d’Esports de L’Ametlla de Mar. El fred i la pluja volgueren erigir-se com a protagonistes de la jornada, si bé no comptaren amb el coratge de 18 valents i aficionats al senderisme que, tot i les adverses condicions climatològiques, realitzaren el recorregut tal i com s’havia previst, fent evident la seva implicació envers aquesta activitat solidària que enguany anava dirigida a recollir donatius per a les Malalties Minoritàries.

Nadal a 2 Raquetes.

Els alumnes de Psicomotricitat, protagonistes en l’inici de les Jornades Els alumnes de Psicomotricitat, sortint de la seva habitual pràctica físicoesportiva es van desplaçar el dilluns 14 fins al pavelló per assistir a la seva particular festa nadalenca. En un primer moment, i en un acte ja consolidat dins la programació d’aquesta jornada, es dedicaren a adornar el tradicional Arbre de Nadal, això sí, sempre sota la supervisió dels respectius monitors. Seguidament, màxima expectació. El motiu no era altre que el de gaudir i observar amb tota atenció com els més petits portaven a terme el típic ball nadalenc, amb una coreografia temàtica d’aquestes dates, aprofitant així per desitjar unes bones festes a tots els presents, alhora que mostraven les seves evolucions i habilitats adquirides en aspectes com la coordinació, l’agilitat, el ritme... elements treballats en les diferents sessions de l’activitat. I ja per finalitzar, l’apartat més esperat i desitjat per tots aquestes nens i nenes d’entre 3 i 5 anys: “cagar el tió”, un esdeveniment propi del territori i carregat d’emocions i sentiments. El Nadal a 2 Raquetes enceta el cicle d’Esports al Pavelló Poliesportiu Paral·lelament als actes duts pels alumnes de psicomotricitat, s’organitzava a la part central del pavelló una competició entre els amants i aficionats a la pràctica del tennis. Amb tres camps distribuïts un al costat de l’altre especialment per a l’oca-

Nadal a 2 Cistelles.

sió es repartiren les diferents categories participants, concretament des de prebenjamí fins a la infantil-cadet. Així, a les 5 de la tarda donava inici aquest campionat que repetia modalitat, ja que l’elevat nombre de nois i noies que s’aplegaren per prendre-hi part va obligar que s’hagués de disputar en format de 2x2. Igualment, les regles i la normativa del joc es van adaptar a l’experiència i qualitat dels jugadors, facilitant així la continuïtat i fluïdesa del mateix. En un format de lliga s’anaren disputant encontres al llarg de tota la tarda, de forma que tothom jugués contra tothom, si bé, com passa en qualsevol competició, només els finalistes veurien recompensat el seu esforç, sent els únics en endur-se cap a casa un diploma en el que es deixava constància de la seva meritòria participació en les jornades. El fet diferencial d’aquesta edició fou que els jugadors de la categoria infantil-cadet van poder gaudir, abans d’entrar a la competició de mini tenis, d’un torneig de tenis taula, això sí, seguint també amb la modalitat de dobles. Bàsquet espectacle en la celebració del Nadal a 2 Cistelles Dimarts 15, seguint amb la programació de les Jornades Esportives arribava el torn pel torneig del Nadal a 2 Cistelles. El Pavelló Poliesportiu es convertia de nou en la seu d’aquesta espècie de competició, albergant al voltant de 100 esportistes aficionats o amb ganes de passar una bona es-

Gener 2010

Nadal a 2 Portes.

tona gaudint de la pràctica d’aquest esport d’alçada. En els seus inicis, la participació era més aviat escassa, un fet que permetia disputar els partits a dues cistelles, en un modalitat de 2x2. D’aquí el nom que rep a dia d’avui. Així, en l’actualitat el format és una mica diferent, de forma que l’organització es veu obligada a ficar en disposició tots els recursos per tal que el nombrós grup de gent que assisteix tingui la possibilitat de disputar més minuts de joc, que és el més important. Per tant, fins a 5 camps s’habilitaren en aquesta ocasió: 4 amb cistelles de mini bàsquet i una amb cistella gran. En dues de les de mini, donat que eren els que comptaven amb més representants, disputaren els seus partits els jugadors de cate-

pàg. 41

Com sempre, els més petits tenen el seu moment relacionat amb la tradició del nadal.

goria pre-benjamí. Aquest mateix fet també va obligar que els partits foren de 3x3, una modalitat que se seguiria donant a la categoria benjamí i infantil-cadet, no així a l’aleví que seria de 2x2. Els primers en finalitzar els seus partits foren els més petits, qui aprofitaren les instants posteriors i previs a l’entrega dels diplomes per portar a terme diferents concursos de tirs lliures, uns tirs protagonistes en la competició benjamí, però en aquest cas per determinar el primer i segon classificat respectivament. Un centenar de futbolistes prenen part en el Nadal a 2 Portes Fou l’origen del que ara es coneix com Jornades Esportives Nadalenques, i el torneig amb més antigui-

tat d’aquestes dates. Com a trets destacables, cal recordar que en un principi el camp de joc era la pista de futbol sala de Ribes Altes, i la modalitat de participació de 2x2 amb porteries petites sense porters. Però la desaparició de l’antiga instal·lació i l’augment pel que fa al nombre de jugadors ens ha portat poc a poc a canviar la seu i l’estructura interna del joc. Sense anar més lluny, en aquesta edició, el torneig comptava amb la participació de les 5 categories existents: pre-benjamí, benjamí, aleví, infantil i cadet. A primera hora de la tarda, i aprofitant que els més grans plegaven abans de l’ Institut, es donà inici als partits de categoria infantil i cadet, ambdós formats per equips de 4 ju-

gadors. Tot seguit, i en els 3 camps habilitats especialment per a l’ocasió i separats per cadires que permetien als jugadors gaudir del joc des de primera línia, es van distribuir les categories restants. D’aquesta forma, la categoria aleví i benjamí va seguir amb la mateixa estructura que els anteriors, mentre que el format prebenjamí es va veure obligat a una sèrie de canvis donat el gran nombre de jugadors que s’aplegaren a la cita, quadrant una lliga de 6 jugadors per equip i un total de 15 partits. Per últim, destacar que, com en la resta de tornejos celebrats fins el moment, si bé per la majoria d’ells el fet de participar ja suposava un premi de per sí, es va voler obsequiar des de l’organització amb un petit diploma als 3 primers classificats.

Gener 2010 | pàg. 42

Esports El Festival Esportiu, últim esdeveniment esportiu del Nadal, tanca la programació de l’any 2009

Secció de gimmàstica rítmica durant el tancament del festival esportiu d’aquest any.

Patronat Municipal d’Esports de l’Ametlla de Mar Dijous 17 de desembre, després de cinc dies de frenètica i intensa activitat esportiva, arribàvem a la fi d’una nova edició de les Jornades Esportives Nadalenques, que per segon any consecutiu se celebrava amb el propòsit no només de fomentar la pràctica esportiva dins el municipi sinó també de conscienciar a la població en general de la importància de contribuir i prendre part de forma activa en tot el que estigui relacionat amb finalitats solidàries. L’acte encarregat no només de posar punt i final a aquestes jornades sinó també d’acomiadar la temporada esportiva fou el Festival Esportiu, qui cada any compta amb alguna novetat que altra. En aquest sentit, si l’any anterior foren les alumnes del Fitness GAC les encarregades d’acompanyar a les gimnastes de la secció de Gim-

nàstica Rítmica en quan a actuacions es refereix, en aquesta ocasió fou el torn per una altra de les seccions a l’alça dins l’entitat com és el cas del Ball Esportiu. Així, sobre les sis i mitja de la tarda, i amb el Pavelló Poliesportiu ple i expectant es portaria a terme la desfilada inicial de tots els esportistes participants en aquesta cita. Tot seguit, començaria el torn d’actuacions que encapçalaria en primer lloc la secció de gimnàstica rítmica, qui delectaria al nombrós públic present amb nombrosos i variades actuacions, tant a títol individual com col·lectiu, això sí, totes amb la temàtica i el denominador comú de l’esperit nadalenc com a eix central. A continuació, mentre gimnastes i membres de l’organització tornaven a condicionar la pista per la pràctica següent, es va dur a terme el sorteig de la primera de les dues cistelles

muntades per a l’ocasió. Aquesta primera, que va recaure a mans de la Gemma Comes Garcia, era la que composaren els diferents comerços de la població que se sumaren també a la causa solidària, una causa que aquest any va superar els 700€, una xifra beneficiosa i agraïda per tots els implicats, més encara si tenim en compte els difícils moments pels que travessa la societat actual en general. Fet aquest petit parèntesi, era el moment perquè tots els presents tornessin a ocupar les seves localitats i gaudissin d’un nou cicle d’actuacions, en aquest cas de la secció de Ball Esportiu, una secció que poc a poc s’està consolidant dins la programació esportiva anual. Salsa, merengue, rock and roll,...foren algunes de les modalitats i coreografies que ens mostraren aquests petits i alhora impressionants artistes del ritme amb

els que posaríem punt i final. Amb la desfilada final de tots els esportistes es donaria pas al segon i últim sorteig de la vesprada, en aquest cas el que rifava una important cistella configurada pels productes cedits per l’Associació d’Empresaris i Comerciants de L’Ametlla de Mar, ASEMAR, que també per segon any consecutiu col·laborava amb esports en aquest intent de recaptar fons per la Marató de TV3. En aquesta ocasió, l’afortunada fou la Vanessa Hernández Olivares qui s’assabentaria del premi per via telefònica. I per últim, Joan Pere Gómez i l’Albert Medrano, en representació de l’Àrea d’Esports, repartirien amb les respectives monitores els calendaris de l’any 2010, ficant el colofó a una magnífica temporada, tot desitjant unes Bones Festes a tots els assistents a la cita i, com no, a “La Cala” en general.

L’esport base segueix treballant per millorar la seva imatge Patronat Municipal d’Esports de l’Ametlla de Mar Amb l’ànim de seguir millorant la qualitat dels serveis esportius municipals i, concretament, els dirigits a l’esport base, a través de diferents gestions amb empreses privades s’ha aconseguit una vegada més que es patrocini part de l’equipa-

L’esport Base, estrena anorac.

ment dels nens i nenes que formen la secció de bàsquet i futbol base de la nostra població. En aquesta línia, si anteriorment l’objectiu d’aquesta promoció s’havia centrat en la indumentària dels equips que ens representen en les diferents competicions, a base de motxilles, porta-botes...ara el torn ha

estat pels anoracs, uns anoracs que permeten completar aquest complert equipament esportiu. Cal destacar que aquesta iniciativa té un caràcter únic i correspon a una campanya promocional, no tenint continuïtat en finalitzar el termini d’inscripció.

Gener 2010

TORNS DE FARMÀCIES AL POBLE Cada farmàcia entra de guàrdia de 8,30h. de la nit del divendres fins els següent divendres de la mateixa h.

J. Pedrola J. Borges A. Aytés J. Pedrola J. Borges A. Aytés J. Pedrola J. Borges A. Aytés

TELÈFON URGÈNCIES CAP 977 49 35 14 Visites CAP: 902 111 444 SERVEI D’URGÈNCIES MUNICIPAL AMBULÀNCIA 24 H 977 45 70 00 Es comunica a totes les parelles que volen contraure matrimoni exclusivament civil, que han d’iniciar l’expedient, com a mínim, quatre mesos abans de la data del matrimoni.

Naixements:

- Àlex Puell Montull, fill d’Albert i Cristina, nascut el 7-12-2009 - Miquel Comes Estrada, fill de Miquel i Rut, nascut el 27-12-2009 - Nicole Todorova Todorova, filla de Todor i Silviya, nascuda el 23-12-2009

Defuncions:

pàg. 43

Informació

esdeveniments socials

23-01 al 29-01 30-01 al 05-02 06-02 al 12-02 13-02 al 19-02 20-02 al 26-02 27-02 al 05-03 06-03 al 12-03 13-03 al 19-03 20-03 al 26-03

- Jean Claude Virginier, 15 –12-09 , als 67 anys. - Mª Carme Miralles Llaó, el 15-12-09 - Maria Sanchez Saldaño, 17-12-09, als 88 anys. - Catalina Dominguez Torrejon, 19-12-09, als 93 anys. - Arturo Roca Vizcarro, el 20-12-09 , als 42 anys. - Rosa Maria Llambrich Pastó, el 20-12-2009, als 62 anys. - Antònia Pastó Vila, el 22-12-2009, als 88 anys. - Miguel Pérez Samso, el 22-12-2009, als 54 anys. - Juana Navarro Pallares, el 23-12-09, als 71 anys. - Guillermo Valldeperas Suñer, el 24-12-2009, als 59 anys.

AJUNTAMENT DE L’AMETLLA DE MAR C/ Sant Joan, 55 OFICINES MUNICIPALS Tel. 977 456 000

De dilluns a Divendres: 9h. a 14h.

OFICINA MUNICIPAL 3 CALES Tel. 977 456 376 OFICINA DE RECAPTACIÓ (Baixos Ajunt.)

De dilluns a Divendres: de 9h. a 14h. OFICINA TÉCNICA Tel. 977 493 331 JUTJAT DE PAU Tel. 977 457 704 Dill. Dim. Div. Tardes: 17h. a 19h. SERVEIS SOCIALS Tel. 977 456 008 Dilluns - Dimecres - Divendres de 9h. a 14h. Visites concertades CENTRE MUNICIPAL DE LECTURA DOCTOR FRIAS

Tel. 977 493 080 De Dilluns a Divendres de 11h a 13’30h, 17’30 a 21h. Dissabtes tancat. OFICINA D’INFORMACIÓ I TURISME

Baixos Ajuntament. Tel. 977 45 64 77 Av. Amistat Hispano-Italiana Tel.977 456 329 REGIDORIA DE MEDI AMBIENT

1r Pis Ajuntament. Tel. 977 456 000 PATRONAT DE MITJANS INFORMATIUS

(La Cala Ràdio Revista “Des dels Quatre Cantons”) 2on pis Ajunt. Tels. 977 493 037 – 977 493 007 CULTURA Tel. 977 493 754 2on pis Ajunt. POLICIA LOCAL Tel 977 493 949 Poligon Industrial PUNT D’INFORMACIÓ JUVENIL Tel. 977 457 269 TELECENTRE Tel. 977 457 269/ 977 493 479 MERCAT MUNICIPAL Tel. 977 456 830 MUSEU DE CERÀMICA POPULAR Tel. 977 486 810 Horari: De Dilluns a Divendres: 10h a 14h. I de 16h a 20h. Dissabtes i Diumenges de 10h a 14h. POLISPORTIU MUNICIPAL GALETET Tel. 977 456 811 CASAL DELS AVIS Tel. 977 456 216 SANITAT SUM AMBULÀNCIA 24 H. Tel. 977 45 70 00 CAP PROVISIONAL(Centre d’Assistència Primària)

C/ Hort d’Albacar (Al costat CEIP Sant Jordi)

- Agnes Anna Wein, el 24-12-2009, als 72 anys - Teresa Comes Gebelli, el 28-12-2009, als 95 anys - Eva Maria Bardi Accensi, el 5-1-2010, als 41 anys - Juan Franco Aubeso, el 11-1-2010, als 63 anys. - Antonia Solè Pallarès, el 13/01-10 , als 88 anys. - Enriqueta Vila Samarra, 13-01-10, als 82 anys. - Isabel Martí Jardí, el 18-01-10, als 83 anys.

ESCOLA MUNICIPAL DE MUSICA Tel.977456046 BOMBERS

Tels. 977 49 38 49 – 977 49 35 14 CREU ROJA Tel. 977 493 664 Passeig Marítim s/n SERVEI AMBULÀNCIA 24 H. Dr. ALEJO OLGUIN Pau Casals, 25, 4art Tel. 977 456 381

L’AMETLLA DE MAR- Carrerera Perelló Tels. 977 45 64 00 – EMERGÈNCIES 112 CENT. TARRAGONA- Tel. 977 54 70 80 REUS- Tel. 977 30 50 80 TORTOSA- Tel. 977 44 20 80 AMPOSTA- Tel. 977 70 00 80

ODONTÒLEGS

TAXISTES

PSICOANALISTA

D’ALTRES CASERNA GUÀRDIA CIVIL

Domicili particular METGES DE CAPÇALERA

Dr. CARLOS ALBERTO VOLPATI Pau Casals, 24, 2n, 3a Tel. 977 493 120 Dr. MANUEL BLASCO Lluís Companys, 19, 3r, 2a Tel. 977 493 285

LA CALA- Tel. 650 381 351 PERE MARGALET- Tel. 977 49 33 22 CARBAJALES- Tel. 977 45 64 68 J.J. PINO PENIN- Tel. 977 45 60 94 IMMA GONZALVO- Tel. 670 769 504

PSICOALÀNISI LACANIÀ C/ Del Mar, 158, Les Tres Cales Tel. 977 456 954, Tel. 656 825 143

L’Ametlla de Mar. Tel. 977 45 60 03 AUTOPISTES DEL MARE NOSTRUM

(Àrea de manteniment) Tels. 977 45 60 50 – 977 45 61 54 CASA DEL MAR Tel. 977 45 61 75

FARMÀCIES

JOANA PEDROLA Andreu Llambrich, 22 / Tel. 977 456 132 Telf. Urgències 637 733 985 JOAN BORGES Pau Casals, 34 / Tel. 977 493 252 Tel. Urgències 908 93 55 76 AGUSTÍ AYTÉS C/ Cala Joanet (La Rambleta)/ 977 493 493 Tel. Urgències 617 024 123 Horari matí: 9’30- 13’30h. Horari tarda: 17h. – 20’30h.

CONFRARIA DE PESCADORS ST. PERE Tel. 977 45 60 07 CLUB NÀUTIC DE L’AMETLLA DE MAR

Tel. 977 45 72 40 COOPERATIVA Tel. 977 45 64 07 S.C.E.R. Tel. 977 45 60 39 LA CAIXA Tel. 977 45 60 62 CAIXA TARRAGONA Tel. 977 45 64 36 CAIXA PENEDÈS Tel. 977 49 36 60 BANC SANTANDER Tel. 977 45 64 33 BANC BILBAO BISCAIA Tel. 977 45 61 83 AQUALIA Tel. 977 45 75 21 / Pau Casals, 33 Horari de 10h a 13h de Dilluns a Divendres PARRÒQUIA Tel. 977 45 68 94 i 639 70 10 22 Misses OCTUBRE-MAIG: Dissabte: 18.30h. Diumenge: 9.30/11.00h. Dijous: 09.30h. / Altres dies: 18.30h Despatx: Dilluns,19’15h a 20’15h. Dissabtes, 9’30h a 10’30h. TANATORI: Tel. 977493838 CEMENTIRI MUNICIPAL: Tel. 647654792

AMBULATORI SEGURETAT SOCIAL TORTOSA

Tel. 977 500 333

RESIDÈNCIES SEGURETAT SOCIAL

TORTOSA- Tel. 977 519 100 TARRAGONA- Tel. 977 211 554 ENSENYAMENT LLAR D’INFANTS Tel. 977 49 37 10 ESCOLA NAUTICOPESQUERA Tel. 977 457 775 COL·LEGI PÚBLIC SANT JORDI Tel. 977 45 64 80

Av. Ensenyament, 1

IES MARE DE DÉU DE LA CANDELERA Tel. 977 45 64 42

Av. Ensenyament

Fe d’errates En la darrera edició de la revista, enlloc de Francisco Soler Argentó era Francisco Sales Argentó difunt el 09-11-2009, als 69 anys. Les persones que visquin fora de la població o vulguin rebre la revista a domicili ho podran fer previ pagament de les despeses d’enviament (25 euros anuals IVA inclòs).

- Francisca Laboria Bladé, 20-01-10, als 88 anys. - Juan Maria Laboria Mayoral, 20-01-10, als 55 anys.

TARIFES PUBLICITÀRIES 2010 1 mòdul Doble mòdul 4 mòduls o faldó 1/4 1/2 Plana 1 Plana Interior 1 Plana Contraportada - Interior - Exterior Encarts

Els companys d’Ajuntament de Guillem Valldeperas Suñer, que ens va deixar el passat 24 de desembre a l’edat de 59 anys, volem acompanyar els familiars i amics en aquest moment de dol. Guillem Valldeperas, va ser aparellador municipal de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar des del 25 de febrer de 1987 fins el 3 de gener de 2004. Et recordem.

TREN RE RE RE R CE CE CE R RE R RE

1 DIARI DIARI DIARI DIARI DIARI DIARI 2 DIARI 3 DIARI

300 € 350 € 500 €

IVA no inclòs

Informació Renfe 902 240 202

DIRECCIÓ BARCELONA A SE AS EN RCUL CL DE TR CI

12 € 24 € 48 € 72 € 135 € 270 €

TOS

TOR

6.15 7.48 9.18 10.45 13.24 15.54 17.25 18.03 18.50 19.12 19.36

A L A TA TLL LDE OS ’AME MAR L’A AMP L DE

6.26 8.00 9.30 10.55 13.36 16.05 17.35 18.12 19.03 19.22 19.50

6.41 8.13 9.46 11.10 13.51 16.19 17.49 18.26 19.17 19.36 20.04

TAR

7.21 8.56 10.25 11.56 14.28 16.57 18.30 19.12 19.57 20.34 21.00

ÀC

8.36 10.06 11.38 13.08 15.37 18.11 19.38 20.36 21.08 21.46 22.08

8.41 10.12 11.43 13.13 15.43 18.13 19.44 20.42 21.13 21.54 22.13

1|No circula els diumenges ni els dies 25, 26/12, 1, 6/01, 6, 7, 9/04, 14, 1/05. 2| Circula 26/12, 1, 7/01. Des de 1/03, circula diumenges, 9/04, 1/05 i 4/06. 3| Circula 26/12, 1, 7/01. Des de 1/03, circula diumenges, 9/04, 1/05 i 4/06.

DIRECCIÓ TORTOSA A SE AS EN RCUL CL DE TR CI

RE CE RE CE CE RE R RE RE R

1 DIARI DIARI DIARI DIARI DIARI DIARI DIARI DIARI 2

ÀC

5.58 7.55 9.27 10.55 13.26 14.55 16.28 17.57 19.25 20.55

6.03 8.03 9.33 11.03 13.33 15.03 16.33 18.03 19.33 21.00

TAR

7.06 9.07 10.37 12.06 14.34 16.06 17.36 19.08 20.38 22.07

A TLL ME AR L’A DE M

7.50 9.52 11.16 12.47 15.16 16.48 18.21 19.59 21.27 22.49

L L’A

8.07 10.02 11.29 13.01 15.31 17.06 18.35 20.17 21.42 23.06

TOS

TOR

8.17 10.15 11.41 13.12 15.42 17.17 18.47 20.28 21.51 23.16

1| No circula els diumenges ni els dies 25, 26/12, 1, 6/01, 6, 7, 9/04 i 1/05 2| No circula 24, 25 i 31/12

* Només des de l’1 de juliol fins al 15 de setembre - Només circularà els dies laborals de dilluns a divendres / - Els horaris són aproximatius - Per a més informació podeu trucar al 977456376, 977456329 ó 977456477

Per un món més sostenible... RECICLA!