notes4

Page 1

les notes de l'

n.4 gener07 Butlletí trimestral de l'Associació d'Ensenyants de Música de Catalunya

editorial

l'article delTECNOLOGIES, mes NOUS NOVES

Fent un ràpid resum al 2006 ens vénen al cap els agradables dies que vam passar a la I Escola d'Estiu de Música a Tarragona, innumerables reunions i xerrades vers la nova llei d'Educació, la confiança que el Departament d'Educació va dipositar en l'AEMCAT per tal de realitzar un estudi per la millora de l'educació musical..... En aquest punt volem agrair les més de 700 enquestes que hem rebut contestant l'estudi realitzat sobre el material a les aules de música.

El món de l educació, com a la resta d àmbits de la vida, han trobat un ferm aliat amb la irrupció de les noves tecnologies de la informació i comunicació (NTIC) que poden potenciar-ne el seu desenvolupament. Aquesta revolució Antoni Miralpeix tecnològica, si bé ja ha donat peu a nombroses investigacions i afecta ja al dia a dia de les persones, està tant sols en una fase inicial, només veiem la punta de l iceberg i resta un llarg camí per explorar. Amb aquest article pretenc fer un breu recorregut panoràmic per l educació musical en relació a les noves tecnologies i la formació del professorat. Les noves tecnologies del segle passat

Benvolguts, En primer lloc desitjar-vos un feliç any 2007! Esperem que aquest sigui igual o encara millor que el que acabem de deixar.

Un any nou no començaria bé sense esperances ni desitjos: des de la junta de l'AEMCAT esperem ajudar a millorar l'ensenyament musical del país, intervenint en la mesura que ens sigui possible, en la imminent aplicació dels nous currículums, essent -com fins araun vincle entre el professorat i el Departament, i preparant la II escola d'estiu, que enguany es farà a Banyoles. Són unes grans expectatives que, entre tots, hem d'intentar assolir Esperem ser i difondre la vostra veu, la veu dels mestres de música. Ànims i bona entrada d'any.

Recorda: ens trobaràs a www.aemcat.org i per qualsevol qüestió relacionada amb la música i la docència, escriu a aemcat@aemcat. org

MODELS DE FORMACIÓ DE PROFESSORAT D EDUCACIÓ MUSICAL

Parlar de noves seria erroni si no fos perquè en molts àmbits educatius encara estan per estrenar. El món del lleure i la comunicació va molt per davant degut als interessos comercials. Per noves tecnologies segons Colom (1988) s entén tots aquells mitjans electrònics que creen, emmagatzemen, recuperen i transmeten la informació a grans velocitats i en grans quantitats. El segle XX s ha caracteritzat per importants descobriments i innovacions que s han succeït amb un ritme inèdit en la història de la humanitat: ha estat el segle del psicoanàlisi, dels vols espacials, la radioactivitat, l ecologia i els desenvolupaments tecnològics i, a les darreres dècades, la informàtica. Els precursors no tenien gaire

pren-ne nota: 2a Escola d'estiu

(continua)

Repensem la música. Els nous currículums Banyoles: del 3 al 6 de juliol de 2007

Atenció!!! Vist l'èxit de la I Escola d'Estiu ens animem a continuar... Enguany preparem tallers enfocats a ajudar-nos en l'aplicació dels nous currículums que acaben de sortir. La Mª Antònia Pujol, el Poire Vallbé, la Cristina Fuertes, l'Albert Gumí, l'Antoni Miralpeix, la Reina Capdevila, entre d'altres, ben segur que ens faran gaudir i aprendre a aprendre. No us ho perdeu! Preu socis: 45 Preu no socis: 65

Feu-vos socis per només 15 l'any

1


les notes de l'

n.4 gener07 Butlletí trimestral de l'Associació d'Ensenyants de Música de Catalunya

"Els ordinadors del futur no pesaran més d una tona i mitja" Popular Mechanics, (1949). "No hi ha ni una sola raó per la qual algú voldria tenir un ordinador a casa seva" Ken Olson, fundador de Digital Equipment Corp. (1977) "Però...de què ens serviran?" Enginyer d'Advanced Computing Systems Division d'IBM (1968) parlant sobre el microxips. "640 Kb haurien de ser suficient per a qualsevol." Bill Gates, (1981).

La primera generació d ordinadors, els UNIVAC i IBM, van sorgir entre 1950-1960, i no va ser fins al 1981 quan IBM comença a vendre el primer ordinador personal (PC), però és la irrupció d Internet, el 1969, i a partir de l'any 1992 quan Tim Berners-Lee desenvolupa el format hipertextual i hipergràfic, HTML, per publicar documents en la xarxa que permet a qualsevol usuari "navegar" saltant d'un document a un altre, la que marca una fita i el naixement d una nova manera d accedir a la informació i comunicar-se en un món globalitzat, les noves tecnologies que, sens dubte, revolucionaran el món educatiu i l educació musical del segle XXI. Pel que fa a la informàtica musical hi ha unes dates clau: a finals de la dècada dels 60 es va desenvolupar la gravació digital del so amb el format PCM (Pulse Code Modulation) i, a principis de la dècada dels 80, els fabricants d instruments musicals electrònics més importants van decidir construir el protocol MIDI (Musical

Instruments Digital Interface) que representa una autèntica revolució permetent connectar els diferents aparells electrònics entre si, desenvolupar els programes editors de partitures, etc. Educació musical i formació inicial del professorat La formació inicial del professorat de música ha estat històricament un tema menystingut per les successives lleis educatives fins arribar a la LOGSE (1990). Aquesta llei ha renovat de dalt a baix l educació musical més que qualsevol altre àmbit de l educació degut a l endarreriment que ha patit aquesta respecte a altres àrees del coneixement a les darreres dècades del segle XX. L anterior llei, del 1966, va ser fruit d una visió positivista de la música, ignorant les tendències renovadores de principis del segle XX i aliena als avenços en els àmbits de la psicologia i la pedagogia La LOGSE, doncs, va significar una visió constructivista de l ensenyament musical, advocant per una educació integral de la persona que combina la pràctica vivencial de l experiència musical amb les matèries teòriques adequant tot plegat a l edat fisiològica i psicològica de l alumnat. Sobre el paper, s ha posat remei a la majoria de les greus mancances que patia l educació musical, però l acceleració dels canvis sociològics i tecnològics han accentuat l abisme. Hi ha una part molt important de professorat de música que està en situació d analfabetisme

tecnològic , i analfabetisme pedagògic , especialment a les escoles de música, conservatoris i, sobre tot, a secundària. La formació inicial que han rebut en aquests aspectes és nul·la, absolutament desfasada, amb un CAP (Curs de capacitació pedagògica) com a únic bagatge pedagògic que tant sols és un (patètic) simulacre. Aquest desgavell només ha amortit el cop a base d autoformació i formació continuada per part del professorat més inquiet. La nova generació de professors sortida de l ESMUC (Escola superior de música de Catalunya), amb uns plans d estudi que contemplen la vessant pedagògica, la tecnològica a més de la interpretativa, encara no ha arribat a les escoles i conservatoris, tot just ara comença a fer-ho. Reformant la reforma de la reforma Les lleis educatives no gaudeixen d un consens polític que els hi permeti adaptar-se amb facilitat a les noves necessitats i realitats socials. Els socialistes van crear la LOGSE (1990), el Partit Popular la volia treure amb la Llei de qualitat , la LOCE (2002) i ara que els socialistes tornen a estar al poder han reformat la reforma de la reforma amb la Ley orgánica de educación , la LOE (2005) . Les lleis no s han pogut adaptar al canvi vertiginós que ha experimentat la societat als darrers 15 anys amb fenòmens com la immigració, el descens demogràfic, la pràctica desaparició del model familiar com a base que sustenta la societat, l explosió tecnològica i Internet, ...massa canvis

2


les notes de l'

n.4 gener07 Butlletí trimestral de l'Associació d'Ensenyants de Música de Catalunya

en massa poc temps. Aquests canvis constants i la manca de flexibilitat legislativa només provoquen caos i desconcert. Haurien de prevaler els criteris pedagògics als polítics. Així ho denuncia Gros (2004): Las reformas educativas que se han ido sucediendo a lo largo del tiempo han introducido soluciones simples para problemas complejos, han dado respuestas superficiales que, en muchos casos, se centran en un aumento de las horas dedicadas a unos determinados contenidos, sin cuestionarse sobre el sentido de los mismos. Formamos a ciudadanos del siglo XXI con un currículo del siglo XIX y pretendemos utilizar las tecnologías más avanzadas, evidentemente resulta incompatible .

Hi ha un problema afegit pel que fa a l educació artística i és que encara està molt arrelat a la societat un model positivista de l ensenyament, on es valoren molt les assignatures instrumentals com les matemàtiques i la llengua en detriment de les assignatures

creatives com la música o la plàstica que, paradoxalment, nodreixen la imaginació i la creativitat necessàries per a poder desenvolupar la resta d assignatures. Les generacions actuals d alumnat han crescut amb les NTIC, formen part del seu entorn vital, cosa que no passa amb els educadors d una certa edat que no hem tingut una formació inicial amb ni en les noves tecnologies. Ens hem hagut d adaptar a les noves circumstàncies de manera poc sistemàtica ni generalitzada i, per tant, una part molt important del professorat que encara no hi ha accedit d una manera plena. Mirant cap al futur... Pel que fa a la pedagogia musical el principal repte de futur, segons Checa (2004), consisteix en la modernització dels procediments que han d aplicar els centres superiors per a la formació dels intèrprets, investigadors i docents de la música. L educació musical tradicionalment ha estat a la cua

Estudi aules de música:

a l hora d encarar els reptes pedagògics i tecnològics i ara tenim una oportunitat per situarla al lloc que li correspon, amb les NTIC com aliades. Del futur de les noves tecnologies no en parlaré gaire més, no sóc endeví. El que es pot dir, òbviament, és que les noves tecnologies d ara seran velles a no tardar i ja s ha vist en el passat que les intuïcions dels experts no solen encertar el futur. Del que sí estic convençut és que, tal i com deia al principi, estem tot just a les beceroles d uns canvis transcendents en l educació i la tecnologia. L esdevenidor ens portarà moltes innovacions i els professors n hem de ser coprotagonistes. Les tecnologies, noves o velles, no ens ajudaran gaire si l entorn familiar i social no recobra el deure i dret d educar els seus fills. ANTONI MIRALPEIX I BOSCH, 31 de desembre del 2006 (imatges: internet)

Observant una petita mostra de les gràfiques -fruit de les enquestes contestades per més de 700 escoles de Catalunya- podem constatar que encara estem lluny de poder oferir un ensenyament de qualitat: -153 escoles no disposen d'aula de música -181 aules no disposen de pissarra amb pentagrama -288 aules no disposen de teclat -130 aules no disposen de cap carilló -54 aules no disposen de claves

3


les notes de l'

n.4 gener07 Butlletí trimestral de l'Associació d'Ensenyants de Música de Catalunya

LA LLISTA [AEMCAT] del google

Aquest trimestre han passat per la llista [AEMCAT] notícies ben variades, i veureu que és ben certa la dita: qui no està informat és perquè no vol !! Hem agrupat les intervencions en apartats per tal de fer més fàcil la lectura. En tot cas no busqueu el contingut en aquest butlletí. Trobareu tota la informació a aemcat@googlegroups.com si sou socis. En aquest mateix butlletí us expliquem detalladament com accedir a tots aquests missatges. Invitacions a concerts, xerrades, .... Notícies de l'AEMCAT -Propers Cicles de Concerts -nova llista -les Segones Jornades de Músiques de la -lloc per segona escola d'estiu Mediterrània -Amics per sempre -Concert Homenatge Ireneu Segarra -Estudi aules de música -Concert presentació de Jordi-Lluís Rigol Invitació -Partitura -Concert inaugural avuimúsica x: josep fuster, clarinet -Poema de Nadal OBC. Dimarts 28/11 a l'Auditori Mompou de la -Reestructuració Departament Educació SGAE -LOE : Decrets mínims d'infantil -Santa Eulàlia 2007 -la Dotació TIC. Un debat interessant. Novetats editorials -Nuevo número de la revista Comunidad Escolar -Informació per a la llista: (treball Pep Puigdemont) -Disc Francesc Valls/ Exaudi nos -Boletín CGM Enero Felicitacions -Festivitat de Santa Cecília 2006 -Bon nadal i bona entrada d'any Miscelània/ Borsa de treball -Acte d'Educació amb en Joan Manuel del Pozo, -Demanar professor: professor de Música (ESO) -Primària: es necessita mestra de música -mestres de llenguatge musical

em falta.....

Hi ha trimestres que la secció ....em falta va carregada de missatges, aquest trimestre, potser no han faltat tantes partitures o tantes músiques. Des de la junta tornem a comentar que, -i no és per tossuderia nostra-, si quan demanem una cosa a la llista hi posem EM FALTA..., tots els que ho llegim automàticament ho relacionem amb SOS! I mirem de contestar i ajudar. No posant-ho pot fer que quedi més diluït entre tots els correu que rebem. -"Cantem a la tardor" ,octubre, una companya demana informació. Va rebre les dades per localitzar l'autora. -Peer Gynt. El 5 Nov, una companya demanava l argument de Peer Gynt, l endemà una altra mestra li enviava un document de text. I és clar, ara tots els tenim. Gràcies -Amics per sempre. l 1 Nov es demanava a la llista i el resultat: un PDF on hi ha la lletra i la música i mooooltes coses més!! (el document és : aquero.pdf)

Material interessant per al dia a dia de la nostra especialitat -Un Concert Desconcertant -Consulta CCM -Intercanvi Anglaterra -Esmorzars de l'observatori: 28/11/06:"L'ensenyament musical" -Mozart on-line -Una web aprofitable -Oberta Inscripció Fira Vila-seca i Mostra Música Instrumental -Aperitiu de Presentació de la nova Web de l ACC -convocatòria subvencions 2007 (per a la gent de Barcelona) -pel català a l'escola

-Em falta o estem buscant... bé aquest correu, curiosament no demanava partitures ,es preguntava si algú sabia un lloc on fer l escola d estiu. Us podem avançar que ja l hem trobat, ens veurem tots i totes del 3 al 6 de juliol a Banyoles.(vegeu la portada d'aquests butlletí) Us ampliarem la informació al proper número. -Virolet 23 Nov, aquest SOS no ha tingut resposta, La nostra companya no ha rebut el suport que esperava. És una llàstima. Potser era una mala setmana? -Nadal a Educació infantil: 28 Nov. Un company que està a educació infantil va demanar idees per fer amb els menuts de l escola.... déu n hi dó les idees que li van donar..... -Pol petit: el 26 Nov en Ricard -que podria dir que és la nostra biblioteca midi- va compartir amb nosaltres una melodia que ell havia fet. La cançó: En Pol petit.

4


les notes de l'

n.4 gener07 Butlletí trimestral de l'Associació d'Ensenyants de Música de Catalunya

LLISTA DE CORREU (INFORMACIÓ PER ALS SOCIS) Recordeu que a partir del 17 d ctubre estem tots a la llista de correu que gestiona Google. D aquesta manera, tots rebem, al nostre compte, els missatges que s envien a aemcat@amecat.org. Però també tenim la possibilitat d accedir a tots els adjunts o missatges que us interessin (i que potser se us va passar per alt) o rellegir amb calma les respostes. Només heu d anar a googlegoups.com. Us demanarà que us subscriviu (doneu la adreça de correu electrònic que vau donar a l'Aemcat., i poseu una contrassenya. : Quan el mateix programa hagi compovat que ja sou dins la llista AEMCAT, podreu veure la llista dels missatges que s'han rebut, i podreu sel.leccionar el que buscàveu, baixar-vos l'adjunt,.....

PER ACCEDIR-HI RÀPIDAMENT:

RECORDEU que un cop registrats.... Si cliqueu l enllaç que surt a sota de cada mail de l [AEMCAT] podeu accedir directament a googlegroups, Si teniu el navegador configurat en català se us obrirà directament en català. Un cop dins del nostre grup podreu ,fins i tot, anar a veure el rànquing dels socis més actius .la llista! (recordeu que googlegroups.com o googlegroups.es van a parar a la mateixa web)

Durant aquest mes de gener procedirem a fer el canvi de les adreces de correu que tenen el domini xtec.net a la llista de google. Anirem canviant les adreces de subscripció a la llista de correu , només als que tingueu donada d'alta alguna adreça xtec.net per les d'xtec.cat. Això ve donat pel fet que d'aquí a pocs dies l'xtec deixarà Aquest butlletí està disponible en format inactives les antigues, tal com s'informa a: PDF i a tot color a la nostra web: http://www.xtec.cat/at_usuari/domini_cat.htm www.aemcat.org

I tu, vindràs a Banyoles? www.dinsic.com

5


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.