Nocions bàsiques de teoria de la imatge i del disseny gràfic publicitari 1. Resum de a proposta: Aquesta Unitat de Programació anomenada "Nocions bàsiques de teoria de la imatge i del disseny gràfic publicitari", ve motivada per a intentar resoldre l'analfabetisme visual dintre d'un marc concret, el cicle de grau superior artístic d'Estampació Tèxtil i Tintatges Artístics, enfocat especialment en el segon curs d'aquests estudis. Atès a què després de fixar-me en el moment de les pràctiques en com es treballaven les imatges i els diferents productes visuals que es generen al cicle, on el contingut bàsic de teoria de la imatge no existeix en aquests estudis, comparant la meva experiència prèvia en aquest camp, es va arribar a la conclusió que es calia fer una proposta apostant per l'apropament en aquest camp, treballant a través dels projectes personals de cada alumne, amb la mescla de les nocions bàsiques d'aquest llenguatge, de manera integrada i innovadora. Per aquest motiu i veient el potencial que presentava, es decideix proposar una unitat de programació que ajudi a aportar rigorositat al contingut de cada alumne de manera professional, i que permeti promocionar de manera adequada els resultats fruit dels dos anys de durada del grau i els seus treballs posteriors. És així com es proposa "Nocions bàsiques de teoria de la imatge i del disseny gràfic publicitari", com una Unitat de Programació que vol treballar la teoria de la imatge, més concretament enfocada en l'àmbit publicitari per tal de professionalitzar els resultats de cada alumne i que permeti una correcta promoció que parteixi de la creació de productes visuals amb una base teòrica sòlida i argumentada. En treballar a través del projecte personal de cada alumne, es busca obtenir de manera original una motivació extra per als alumnes. S'aposta pel que es creu una proposta amb un elevat potencial professionalitzador, ja que inclús, per experiències pròpies passades, on jo mateix vaig cursar aquest estudi al mateix centre i em vaig trobar en la situació de la creació d'un projecte personal en l'àmbit professional, les mancances per desconeixement d'aquesta teoria que es proposa van esdevenir un problema comunicatiu amb la indústria tèxtil i el món comercial. Amb tot, es pensa que s'ha creat una aproximació a les nocions bàsiques de la teoria del llenguatge visual / publicitari que permetrà definir millor aquesta mancança en el perfil dels alumnes que acaben el grau d'Estampació Tèxtil. Aquesta unitat de programació, no només es limita en l'aplicació en aquests estudis, sinó que es creu convenient poder-la adaptar als diferents ensenyaments que l'escola Llotja ofereix, ja que, en formar professionals de diferents àmbits gràfics/artístics, molts dels alumnes, en acabar la docència, necessiten aquestes eines per poder crear els seus futurs projectes laborals/ professionals o bé, per buscar feina dintre de la indústria. L'idíl·lic, seria poder repicar aquesta unitat a qualsevol estudi en què hi ha un factor de pes al voltant de la creació de productes visuals (entenent aquest en el sentit ampli de la paraula, com per exemple, escultura, fotografia, joieria, arts murals, etc.).
2. Justificacions de la proposta 2.1. Sobre el nivell i l’etapa Es proposa una sèrie d'activitats en les que es treballarà l'anàlisi i interpretació de l'entorn als productes visuals, els principals codis visuals d'aquests(com per exemple, el grau d'iconicitat que trobem en les imatges dels diferents suports de comunicació), amb la finalitat de poder comptar amb un criteri sòlid i fonamentat a l'hora de crear contingut promocional de manera professional. En una societat envoltada d'inputs visuals i amb un quasi analfabetisme visual, és necessari establir unes bones nocions que permetin interpretar els codis visuals de la manera més correcta possible, entenent-les i situant-les en el seu propi context. Aquesta presa de consciència del camp visual esdevé clau en la fonamentació dels principals conceptes que es poden treballar al voltant de la imatge i del seu poder, establint les bases per a la consegüent materialització de continguts de cada alumne. Es tracta de conèixer les bases d'aquest llenguatge per poder construir les seves imatges pròpies de manera correcta a través dels codis apresos i poder-les adaptar als diferents medis, especialment, a les xarxes socials, on buscar l'autopromoció professional. Es creu convenient treballar aquesta unitat de programació al segon curs, ja que els alumnes compten amb prou material visual produït durant el primer curs i el que porten del segon, i el seu criteri de selecció s'ha anat treballant i polint amb l'experiència adquirida amb el transcurs dels estudis (el que popularment es coneix com: educar la mirada). A més a més, el domini dels programes d'edició i del vocabulari de les seves eines i funcions d'aquests, són molt més elevats al segon curs que al primer, i ja estan habituats al seu ús de manera més fluida i autònoma. 2.2. Sobre les activitats S'ofereixen una sèrie d'activitats de diferents característiques per dinamitzar les classes i que el contingut que es presenti sigui rebut de la manera més efectiva possible gràcies a la predisposició positiva que es pretén que vingui generada per aquest enfocament en la varietat d'activitats. Alhora, els temes tractats seran sempre enfocats a les característiques del projecte de cada alumne, motivant una vegada mes a través de la personalització. Hi ha activitats plantejades com a segona part de les sessions, on bolcar i posar en context les nocions vistes en la primera part teòrica. Un altre tipus d'activitat que es planteja són les gamificades, que esdevinguin un petit repte, utilitzant l'eina digital Kahoot, una plataforma de franc que permet la creació de qüestionaris d'avaluació en línia, plantejada com un concurs i que permet obtenir dades a temps real. També hi ha activitats de treball autònom a casa (deures), tot i que són molt puntuals i de fàcil realització. Un altre tipus d'activitats seran els debats i les reflexions a l'aula, treballant a través de les píndoles conceptuals que es treballin en aquella sessió i a través dels resultats de les fitxes que s'enduguin per treballar a casa. 2.3. Sobre les fases didàctiques Aquesta U.P. segueix una estructura basada en l'explicació teòrica acompanyada d'una part pràctica, amb la finalitat de repartir el temps i que no sigui tan feixuga la carrega teòrica. També, per poder posar en pràctica els coneixements recents, de manera que els serveixi d'exemple que puguin servir de guia/referència pel seu propi estudi, generant dues fases per a fonamentar que l'aprenentatge per part de l'alumne esdevingui gairebé autònom. És per això que l'U.P. s'inicia amb una petita presentació del que es farà, exposant de manera clara la finalitat de la unitat, mostrant el que es treballarà i com es farà al llarg de la unitat. Aquesta presentació està complementada amb una activitat de motivació per a disposar els alumnes al treball a encarar. Alhora, es creu important començar amb una activitat de coneixements previs per a fer conscients els alumnes del que saben i del que aprendran (com una eina d'avaluació formativa que estimuli la metacognició), la qual es complementa al llarg de la unitat amb avaluacions reguladores basades en l'heteroavaluació. El nivell de complexió i autonomia augmenta al llarg de la unitat, per a posar en pràctica al treball final, els continguts apresos. Projecte que és també avaluat, però, de manera acreditativa, com a compendi de tot allò après. Aquest projecte compta amb continuïtat, ja que es tracta del
projecte personal que derivarà possiblement en el projecte final dels alumnes. Es finalitza en el moment de l'exposició en comú (davant dels altres companys), com un entrenament de reflexió i anàlisi del material visual creat i també com una eina socialitzadora en la qual nodrir-se del coneixement i les possibles intervencions del grup. 2.4. Sobre les metodologies i/o estratègies metodològiques Aquesta unitat de programació s'estructura mitjançant tres tipologies de treball diferents: la primera, les sessions teòriques, on de manera grupal (tota la classe) escolta i es reflexiona sobre el contingut presentat i de manera activa es busca la participació de tots els membres de l'aula. El segon cas, també organitzades de manera grupal, hi trobem activitats de tipus concurs com el Kahoot o debats a l'aula on reflexionar sobre la temàtica proposada pel docent, en vers a un contingut teòric concret. L'última tipologia són les tasques de treball individuals, on cadascú volca els coneixements adquirits, després de les sessions teòriques, en fitxes que se'ls facilitarà i també en treball autònom a desenvolupar a l'aula o com a "deures" per fer fora de l'aula. Es tracta d'activitats en la que cada alumne treballarà amb el seu propi projecte i d'aquesta manera, el contingut que s'exposarà, serà aplicable a cada treball de manera que serveixi de fonaments per poder analitzar de manera individual cada cas. Les "correccions" o "aportacions" fruit d'aquesta tasca es projectaran a l'aula de manera grupal, perquè aquestes aportacions serveixin per a la resta de grup. En totes elles es fa un ús recurrent de les TIC. Per acabar aquesta unitat de programació, és dura a terme una anàlisi crítica de les propostes finals de cada alumne i es recomanarà alguns continguts extres per si alguna alumna estigues interessada. Es facilitarà un llistat de referents i referències que serveixin de guia o d'inspiració per aquelles alumnes que necessitin o vulguin reforçar o ampliar el seu aprenentatge en aquest camp. Si bé es tracta d'un grup de molt pocs alumnes (4), en les activitats grupals s'enfoca el debat mitjançant la tècnica dels Buzz groups, ja que sembla idònia per a fomentar el treball cooperatiu i generar un bon clima a l'aula. Tanmateix, aquesta és molt útil pels alumnes que compten amb algun tipus de dificultat, atès a què l'ajuda o atenció que reben és per part dels mateixos alumnes i la percepció d'aquesta trenca la jerarquia de docent-alumne passant a comunicar-se entre grup d'iguals. https://www.upf.edu/es/web/usquid-etic/buzz-groups
2.5. Sobre l’Atenció a la diversitat-DUA
El disseny de tota la programació està duta a terme pensant en els diferents perfils i característiques dels alumnes que es poden donar a l'aula. Es creu convenient no limitar les respostes i objectius a resoldre amb una única opció valida, ja que el perfil, els interessos i les característiques de cada projecte i alumne són diversos i compten amb riqueses i matisos diferents. Per tant, aquestes activitats es plantegen amb resultats de múltiples opcions correctes. La unitat de programació segueix els principis del DUA (Disseny Universal d'Aprenentatge). S’ha intentat oferir diferents i variades ajudes per atendre a l’atenció de la diversitat dins l’aula, modificant-la segons la naturalesa de cada activitat, combinant l’ajuda entre companys amb el suport individualitzat, parant però especial atenció a la facilitació de les tasques,
l’adaptació d’allò esperat a diferents nivells, com per exemple en el fet de facilitar fitxes prèviament acotades a diferents escales d’informació, per facilitar els objectius a resoldre dels alumnes. http://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/diversitat-i-inclusio/projectes-educatius-inclusius/disseny-universal-per-a-laprenentatge/
2.6. Possible documentació / Difusió de la proposta Es contempla l'opció de poder compartir el material projectat que juntament amb aquesta graella, serveixi per a qualsevol docent d'aquest àmbit per poder replicar aquesta unitat de programació, adaptant-la a les necessitats del grup on treballi. Es facilita aquest material a través d'un enllaç de la plataforma gratuïta Issuu: https://issuu.com/home/published/unitat_de_programacio-analizar_imagenes_y_redes_so Es creu que el contingut exposat a la unitat podria ser ideal per a explicar la nostra proposta a altres professors i professionals de l'àmbit. Per al profit de l'alumnat (però també d'aquests possibles docents que vulguin replicar la unitat de programació) es proposa al final de la projecció de la unitat de programació una sèrie de bibliografia, videotutorials i cursets amb els quals poder ampliar els seus coneixements d'aquest camp, de diferents nivells de dificultat.
U.F. Projecte personal. U.P. Nocions bàsiques de la teoria de la imatge, del llenguatge visual i del disseny gràfic publicitari Módul: CFGS Estampació Tèxtil i Tintatges Artístics (LOGSE)
Matèria: Projectes 2 (Projectes d’estampació tèxtil)
Nivell: Segon curs
Professorat: Adrià Pena Salarich i Miriam Albiñana.
Curs: 2021-2022
Centre: Escola d’Art i Disseny Llotja Barcelona (seu de Sant Andreu). Unitat de programació: Nocions bàsiques de la teoria de la imatge, del llenguatge visual i del disseny gràfic publicitari. Temporització: 12 sessions (1 hora per sessió). Justificació: la durada d’aquesta unitat de programació es de 12 sessions, fraccionades aproximadament en una hora per sessió comptant amb que algunes de les tasques s’han de realitzar fora de l’aula . D’aquesta manera, la diversificació del temps es du a terme per norma general en la meitat de la sessió teòrica i la meitat practica, per evitar la sensació de sobrecarrega del apartat teòric. Si bé seria interesant poder comptar amb mes sessions, per tal d’ampliar mes e profunditat els conceptes treballats i també poder introduir-ne més, es creu que en dotze sessions es pot treballar una sèrie de coneixements de manera justa perquè aquests esdevinguin de base fonamentada en aquest tipus d’estudis. Descripció: Aquesta unitat té com a finalitat l'anàlisi i comprensió de forma conscient del contingut visual present als diferents medis que ens envolten, especialment enfocat al contingut de les xarxes socials, amb la finalitat de poder identificar, llegir i entendre els codis que empren i poder-los utilitzar en la creació de material propi. La unitat està formada per una part teòrica i una pràctica. La primera comporta la visualització d'exemples a diferents àmbits i la introducció de les nocions bàsiques del llenguatge visual, i també es proposa durant aquesta sessió la participació activa en pro de crear un debat que fomenti la reflexió conjunta al voltant dels temes tractats. La segona part, la pràctica, es treballarà a traves del projecte personal de cada alumne, que es desenvolupa a la assignatura de Projectes 2 del segon curs. En aquest projecte, es du a terme la creació d'una marca personal a través dels treballs de cada alumne amb la finalitat de promocionar-se (especialment a Instagram), de manera professional. Com es menciona, un dels punts claus seran les xarxes socials, especialment, Instagram, ja que aquesta plataforma és actualment la que esdevé a la davantera de les xarxes socials en l'àmbit de la publicitat i de la promoció per als negocis, artistes, organitzacions, etc. En resum, es tracta de poder dotar a cada alumne unes nocions en l’àmbit de la teoria de la imatge i disseny publicitari que permeti ajudar a definir els criteris d’elecció i creació de continguts de manera correcte, crítica i professional.
Objectius
Objectius Terminals(Projectes: estampacions tèxtils)
Objectius específics de la unitat:
OT1. Projectar uns productes de l’especialitat, tenint cura de partir de l’estudi de la diversitat.
Obj.1. Identificar de manera crítica i conscient les característiques del llenguatge visual, la teoria de la imatge i els diferents tipus de productes visuals.
OT2. Elaborar un projecte integral que contempli tots els aspectes contemplats en la programació. Comunicar i reflectir la part nova i atractiva d’un projecte.
Obj.2. Emprar una metodologia lògica i significativa basada en un sistema estructurat en el desenvolupament dels projectes. Obj.3. Utilitzar de manera coherent i acurada la terminologia pròpia del llenguatge visual. Obj.4. Saber definir, detectar i emmarcar una tendència, estil o producte visual dintre d’un context concret. Obj.5. Establir una solida presa de consciencia entre els diferents discursos(connotatiu i denotatiu) així com aprendre a diferenciar els tipus de signes i les seves característiques i possibilitats. Obj.6. Ser capaç d’analitzar, detectar i desgranar els recursos i les característiques d’un producte visual concret atribuint-les sentit dins del seu context. Obj.7. Entendre el punctum i contrapuctum d’una imatge.
OT3. Expressar, en un treball que s’assenyali, interactivitat de conceptes: psicològics, culturals, cientificotècnics i socials. OT4. Analitzar un treball intuïtiu observant les coincidències i/o oposicions emocionals amb les empíriques. OT5. Resoldre el barem d’un estudi de tendències de la darrera dècada i fer-ne una prospectiva del nou desenvolupament. OT6. Preparar un projecte d’estampació a partir dels resultats de la recerca d’una necessitat sociocultural en vies de manifestació objectiva. OT7. Fer una anàlisi del grau de validesa d’acceptació d’un producte per a la majoria de sectors socials.
Obj.8. Diferenciar i saber aplicar les principals figures de la retòrica visual. Obj.9. Identificar i comprendre les característiques de les diferents xarxes socials, especialment Instagram. Obj.10. Crear contingut adequat a l’estil de marca, posicionament i target concret del projecte personal de cadascú, de manera que s’adeqüi al medi/la plataforma (en aquest cas, Instagram). Objectius generals: Obj.11. Saber extrapolar els conceptes treballats a altres exemples, productes i camps visuals. Obj.12. Predisposició al treball en grup. Participar al debat en grup i fer aportacions crítiques. Obj.13. Fer una correcta planificació de treball i una gestió del temps coherent amb les tasques a desenvolupar.
Continguts - Teoria de la imatge. - Esquema del llenguatge visual. - Acte de representació. - Graus d’iconicitat. - Tipologies de signes. - Discursos(connotatiu i denotatiu. - El punctum. - Eines de configuració dels productes visuals. - La retòrica visual. - Les xarxes socials. (en profunditat: Instagram). - Anàlisi d’exemples de marques comercials amb presencia a Instagram. - Estil de marca, posicionament i target. - Estrategia de marca per Instagram.
Connexions amb altres mòduls Mòdul: Taller d’art textil: Objectius del mòdul que guarden conexión: Transformar els materials tèxtils en un llenguatge d’expressió artística + Realitzar obres d’art tèxtil en dues i tres dimensions. Mòdul: Sociologia: Objectius del mòdul que guarden conexión: Identificar els mètodes d’investigació social + Dissenyar projectes d’investigació sobre les tendències de la moda i del producte tèxtil. Mòdul: Mitjans Audiovisuals: Objectius del mòdul que guarden conexión: Diferenciar els períodes evolutius del mitjans audiovisuals + Interpretar les característiques que singularitzen i defineixen els projectes audiovisuals + Organitzar la captació d’imatges en produccions audiovisuals, relacionant processos, recursos tècnics i humans, condicions d’execució i qualitat + Aplicar els recursos audiovisuals en la creació dels projectes de l’especialitat. Mòdul: Dibuix Artístic: Objectius del mòdul que guarden conexión: Expressar idees i formes plàstiques amb cre- ativitat i sensibilitat artística. Mòdul: Color: Objectius del mòdul que guarden conexión: Dominar les teories i els conceptes bàsics sobre el comportament del color i la percepció cromàtica, las propietats i característiques fisicoquímiques dels colors, les mescles i els procediments + Aplicar la capacitat d’anàlisi de les composicions cromàtiques des d’una perspectiva multidisciplinària + Interpretar els codis i les normes cromàtiques i colorimètriques. Mòdul: Disseny assistit per ordinadorr: Objectius del mòdul que guarden conexión: Emprar tècniques informàtiques com a eina de comunicació i gestió.
Metodologia i Seqüència Didàctica
Activitats de la Seqüència Didàctica Activitat 1. Presentació: Presentació de la unitat de programació: explicar objectius, procediments, criteris d’avaluació i de qualificació. Activitat 2. Kahoot Imatge: Activitat de Motivació/Preavaluació: es planteja la realització d’un Kahoot(concurs digital) per poder esbrinar quins son els coneixements previs dels alumnes en vers als continguts sobre teoria de la imatge que es tractaran al llarg de la unitat de programació. Aquesta activitat es motivacional i a la vegada aporta informació valuosa al docent per encarar la unitat. Activitat 3. Fitxa situacional: com a tasca per realitzar fora de l’aula, cada alumne haurà d’omplir una fitxa digital que estarà compartida amb els docents (en una carpeta de Google Drive). Aquesta fitxa serà igual per a tots els alumnes i contindrà la informació bàsica del projecte de marca personal de cada alumne, com per exemple, el nom de la marca, l’estil en el que encaixa, nom de la marca a les xarxes socials, un moodboard de referencies, un breu
Materials i recursos
Instruments d’avaluació
Act. 1. Projector.
Act.2. Qüestionari mitjançant un Kahoot.
Act. 2.
Act.3. Fitxa situacional.
Projector, tauleta gràfica/telè fon mòbil.
Act. 3. Fitxa en línea, ordinador/ tauleta gràfica/ telèfon mòbil.
Act. 4. Projector.
Act. 5. Projector.
Act. 6. Projector.
Act. 7. Projector.
Act. 5. Presentació. Pauta d’observació sistemàtica. Act. 6. Pauta d’observació sistemàtica. Act. 7. Pauta d’observació sistemàtica. Act. 8. Pauta d’observació sistemàtica. Act. 9. Pauta d’observació sistemàtica. Act. 10. Text interpretatiu/justificatiu/argu mentatiu. Act. 11. Fitxa de treball autònom. Act.12. Qüestionari mitjançant un Kahoot. Act. 14. Fitxa de treball a l’aula.
Agrupament de l’alumnat i Atenció a la diversitat Act.1. Explicació grupal + activitat grupal de participació individual i voluntària. Act.2. Explicació grupal + activitat grupal de participació individual i voluntària.
Temporalització
Objectius
Act. 1. 20’
Act.1: 12
Act. 2. 30’
Act. 2: 1, 2, 3, 12, 13.
Act. 3. 30’ Act. 4. 50’ Act. 5. 60’(10’ de presentació personal + comentaris)
Act.3. Tasca invividual(nivell d’exactitud lliure).
Act. 6. 30’ teoria +30’ exercitació = (60’)
Act.4. Explicació grupal + activitat grupal de participació individual i voluntària.
Act. 7. 30’ teoria +30’ exercitació = (60’) Act. 8. 30’ teoria +30’ exercitació = (60’)
Act.5. exposició invividual(nivell d’exactitud lliure). Act.6. Explicació grupal + activitat grupal de
Act. 9. 30’ teoria +30’ exercitació = (60’) Act. 10. 30’
Act.3: 1, 2, 3, 4, 12, 13. Act.4: 1, 2, 3, 4, 12, 13. Act.5: 1, 2, 3, 4, 12, 13. Act.6: 1, 2, 3, 4, 12, 13. Act.7: 1, 2, 3, 4, 12, 13. Act.8: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 12, 13.
Objectius terminals Act. 2: 3,4,7. Act.3: 3,4,7. Act.4: 3,4,7. Act.5: 1, 3,4,7. Act.6: 3,4,7. Act.7: 3,4,7. Act.8: 3,4,7. Act.9: 1, 3,4,7. Act.10: 3,4,7. Act.11: 1, 3,4,7.
resum que indiqui la situació de la marca i els objectius que es tenen d’ella, etc. Aquest material servirà al docent per analitzar el punt inicial de cada alumne i així poder situar cada projecte en el seu context concret. Activitat 4. Reflexió Kahoot: Es treballa al aula a través dels resultats obtinguts en les fitxes de cada alumne i del contingut vist en el Kahoot de la sessió́ anterior sobre la identitat. Es crea un ambient on motivar la reflexió de l’alumnat al voltant del propi projecte de cadascun. El proper dia hauran de presentar a l’aula el seu projecte, i per a fer-ho, han de preparar una presentació de suport(pdf) visualment potent i adequada al estil de la marca del seu projecte. Activitat 5. Presentació projecte: Presentació a l’aula: cada alumne haurà̀ d’explicar, a la resta del grupclasse quin es el seu projecte de marca i dintre de quin àmbit/estil s’emmarca, així com les principals característiques del projecte en sí. Es busca que tothom participi de manera activa en la mesura del possible plantejant qüestions o dubtes sobre el projecte de cada alumne. Activitat 6. Conceptes bàsics de teoria de la imatge 1(CBTI1): Projecció de teoria. Conceptes bàsics de la teoria de la imatge. Esquema llenguatge visual + acte de representació + graus d’iconicitat.
Act. 8. Projector + imatges impreses.
Act. 9. Projector.
Act. 10. Projector + fulls en blanc.
Act. 11. Projector + ordinador/ tauleta gràfica/ telèfon mòbil.
Act. 12. Projector + ordinador/ tauleta gràfica/ telèfon mòbil.
Act. 13. Projector.
Act. 14. Projector + fitxa impresa.
Act. 15. Projector.
Act. 15. Fitxa posició, treball autònom.
participació individual i voluntària.
Act. 16. Fitxa de treball.
Act.7. Explicació grupal + activitat grupal de participació individual i voluntària.
Act. 17. Retroacció general.
Act.8. Explicació grupal + activitat grupal de participació individual i voluntària. Act.9. Explicació grupal + activitat grupal de participació individual i voluntària. Act.10. exposició individual(nivell d’exactitud lliure). Act.11. Tasca individual autònoma(nivell d’exactitud lliure). Act.12. Explicació grupal + activitat grupal de participació individual i voluntària.
Act. 11. 30’ teoria +30’ fitxa a casa = Act.9: 1, (60’) 2, 3, 4, 5, 6, 12, 13. Act. 12. 40’ Act.10: 1, Act. 13. 30’ 2, 3, 4, 5, 6, 7, 12, Act. 14. 60’ 13. Act. 15. 30’ Act. 16. 30’ Act. 17. 10’
Act.11: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 12, 13. Act.12:12 Act.13:12 Act.14: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 12, 13. Act.15: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 12, 13. Act.16: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 12, 13.
Act.14: 3,4,7. Act.15: 1, 3,4,7. Act.16: 1, 3,4,7.
Exercitació pràctica: diferenciar graus d’iconicitat de les imatges. Activitat 7. CBTI2: Projecció de teoria. Conceptes bàsics de la teoria de la imatge. Tipologies de signes + discursos(connotatiu i denotatiu)+ missatge latent/missatge manifest. Exercitació pràctica: aprendre a diferenciar els tipus de signes i els diferents discursos i missatges. Activitat 8. CBTI3: Projecció de teoria. Conceptes bàsics de la teoria de la imatge. El punctum. Exercitació pràctica: aprendre a definir el punctum.(a través d’imatges que se’ls donarà a cada alumne). Activitat 9. CBTI4: Projecció de teoria. Conceptes bàsics de la teoria de la imatge. Eines de configuració dels productes visuals. Exercitació pràctica: projecció d’ exemples on detectar i definir les diferents característiques de les eines de configuració dels productes visuals. Activitat 10. CBTI5: Cada alumne haurà de definir per escrit aspectes positius, aspectes en procés de millora i aspectes negatius del mateix treball, així com definir també els dubtes que es plantegen del projecte o bé, de les nocions teòriques donades fins al moment, amb la finalitat de resoldre els dubtes. Activitat 11. CBTI6: Projecció de teoria. Conceptes bàsics de la teoria
Act. 16. Projector + fitxa impresa.
Act. 17. -
Act.13. Explicació grupal, atenció de dubtes personalitzats. Act.14. Activitat grupal de participació individual. Act.15. Explicació grupal + Tasca individual autònoma(nivell d’exactitud lliure). Act.16. Explicació grupal + Tasca individual autònoma(nivell d’exactitud lliure). Act.17. Reflexió grupal, participació lliure.
Act.17: 12.
de la imatge. La retòrica visual. Exercitació pràctica: fitxa per treballar a casa, on portar un exemple de cada figura(metonímia, metàfora, etc.). ___ Activitat 12. Kahoot Xarxes Socials: Activitat de Motivació/Preavaluació: es planteja la realització d’un Kahoot(concurs digital) per poder esbrinar quins son els coneixements previs dels alumnes en vers als continguts sobre les xarxes socials que es tractaran al llarg de la unitat de programació. Aquesta activitat es motivacional i a la vegada aporta informació valuosa al docent per encarar la unitat. Activitat 13. Conceptes bàsics de xarxes socials 1(CBXS1): Projecció de teoria. Conceptes bàsics de les xarxes socials, especialment Instagram. Activitat 14. Anàlisis a Instagram: Analitzar exemples de marques comercials amb presencia a Instagram. Els alumnes trien una marca que els serveixi de referencia, i s’analitzaran els diferents codis que aquestes empren, omplint una fitxa que se’ls lliurarà amb els punts bàsics a analitzar. Activitat 15. CBXS2: Projecció de teoria. Conceptes bàsics de les xarxes socials: estil de marca+
posicionament+ target. Fitxa posició: com a tasca per realitzar fora de l’aula, cada alumne haurà d’omplir una fitxa on situar quin estil de marca tenen, quin posicionament i quin target es el destinatari. Activitat 16. CBXS3: Projecció de teoria. Conceptes bàsics de les xarxes socials: anàlisi d’estrategia d’exemples de branding a les xarxes socials. Fitxa de treball: Definir l’estrategia, l’energia i estil del projecte, el to de veu i missatges(branding sonor/textual), establir la paleta cromàtica(coherència gràfica/visual). Definir una estructura de publicació(feed & stories) i finalment, proposta de calendari i seqüencia de publicació de continguts. Activitat 17. Última classe, cloenda. Conclusió i reflexió grupal.
Metodologia Aquesta unitat de programació s’estructura mitjançant tres tipologies de treball diferents: la primera, les sessions teòriques, on de manera grupal(tota la classe) escolta i es reflexiona sobre el contingut presentat i de manera activa es busca la participació de tots els membres de l’aula. El segon cas, també organitzades de manera grupal, hi trobem activitats de tipus concurs com el Kahoot o debats a l’aula on reflexionar sobre la temàtica proposada pel docent, en vers a un contingut teòric concret. L’última tipologia son les tasques de treball individuals, on cadascú volca els coneixements adquirits, després de les sessions teòriques, en fitxes que se’ls facilitarà i també en treball autònom a desenvolupar a l’aula o com a “deures” per fer fora de l’aula. Es tracta d’activitats en la que cada alumne treballarà amb el seu propi projecte i d’aquesta manera, el contingut que s’exposarà, serà aplicable a cada treball de manera que serveixi de fonaments per poder analitzar de manera individual cada cas. Les “correccions” o “aportacions” fruit d’aquesta tasca es projectaran a l’aula de manera grupal, perquè aquestes aportacions serveixin per a la resta de grup. En totes elles es fa un us recurrent de les TIC. Per acabar aquesta unitat de programació, es dura a terme un anàlisi crític de les propostes finals de cada alumne i es recomanarà alguns continguts extres per si alguna alumna esta interessada. Es facilitarà un llistat de referents i referencies que serveixin de guia o d’inspiració per aquelles alumnes que necessitin o vulguin reforçar o ampliar el seu aprenentatge en aquest camp.
Atenció a la diversitat El disseny de tota la programació està duta a terme pensant en els diferents perfils i característiques dels alumnes que es poden donar a l'aula. Es creu convenient no limitar les respostes i objectius a resoldre amb una única opció valida, ja que el perfil i els interessos i característiques de cada projecte i alumne són diversos i compten amb riqueses i matisos diferents. Per tant, aquestes activitats es plantegen amb resultats de múltiples opcions correctes. La unitat de programació segueix els principis del DUA (Disseny Universal d'Aprenentatge). S’ha intentat oferir diferents i variades ajudes per atendre a l’atenció de la diversitat dins l’aula, modificant-la segons la naturalesa de cada activitat, combinant l’ajuda entre companys amb el suport individualitzat, parant però especial atenció a la facilitació de les tasques, l’adaptació d’allò esperat a diferents nivells, com per exemple en el fet de facilitar fitxes prèviament acotades a diferents escales d’informació, per facilitar els objectius a resoldre dels alumnes. Les fitxes que han d’omplir els alumnes exigeixen un contingut però no la profunditat d’aquest, ja que això ens permet que cada alumne aprofundeixi segons les seves necessitats o capacitats. Totes les fitxes es treballen després a l’aula de manera individualitzada i així, en cas de diferents ritmes de treball o dubtes col·lectius, es poden atendre amb facilitat. Es responen les següents qüestions en vers a la correcta adequació a la diversitat de la unitat de programació proposada, entenent que aquesta s'ha dissenyat especialment per al grup de les quatre alumnes mencionades a l'apartat del perfil de l'alumnat: Quins alumnes presenten dificultats per a la realització de les tasques? Els alumnes amb algun tipus de discapacitat cognitiva, visual, d'autisme i els del llenguatge.
Quins alumnes necessiten un desafiament més gran per al seu aprenentatge? Els alumnes amb les discapacitats esmentades pel grau de dificultat reflexiva i analítica de l'activitat, tenint en compte el nivell esperat al segon curs. També les alumnes amb edats més avançades, en l'àmbit del coneixement sobre les xarxes socials, ja que suposa un esforç extra comprendre-les a causa del poc ús normalitzat de la seva generació en contraposició l'"abús" per part de les generacions més joves. De quins recursos adaptats he de disposar? Frases més simples i intuïtives pels alumnes amb dificultats cognitives/autisme. Suports visuals o petites indicacions/ajudes al moment de proposar l'anàlisi com a tal. (una guia d'idees, exemples per contrastar, etc.). És a dir, un punt de partida amb un desenvolupament paral·lel d'exemple o contrast. També de cara a la tasca fora de les aules, facilitar fulls amb estructures bàsiques per omplir. Ajuda i atenció personalitzada. En la metodologia que he seleccionat, he de fer alguna adaptació específica per a algun alumne en concret? Sí, proporcionar esquemes d'anàlisi ja elaborats i fàcils de detectar i representar visualment, així com eleccions predeterminades o guies base per a realitzar-los. He de tenir en compte alguna necessitat específica a l'hora de fer els agrupaments? Per les característiques molt especifiques d'aquest grup on només són 4 alumnes, en cas de treballar amb algun tipus d'agrupament, seria per parelles o bé, tot el grup sencer. En cas de les parelles, s'intenta que aquest sigui heterogeni.
Indicadors d’avaluació Objectius Obj.1. Puc identificar de manera critica i reflexiva les diferents característiques del llenguatge visual? Conec les particularitats de la teoria de la imatge i dels productes visuals? Mostro una bona predisposició en el treball i gestiono be el temps?
Criteris d’avaluació
Expert
Avançat
Identificar de manera crítica i conscient les característiques del llenguatge visual, la teoria de la imatge i els diferents tipus de productes visuals.
Demostra un gran domini en la identificació de tots els elements del llenguatge visual amb claredat i fermesa. Fa aportacions coherents i també aporta nous punts de vista en vers aquests així com també mostra una actitud positiva de cara a l’aprenentatge i una bona gestió del temps.
Identifica perfectament tots els elements del llenguatge visual amb claredat. Fa aportacions coherents i també aporta nous punts de vista en vers aquests.
Identifica i treballa amb certa dificultat mitjançant l’ús dels llenguatges visuals.
Utilitza una estructura coherent i lògica molt significativa pel seu aprenentatge. Desenvolupa els diferents reptes i activitats plantejades amb fluïdesa i amb bons resultats.
Utilitza una estructura bastant coherent i lògica, essent aquesta prou significativa pel seu aprenentatge. Desenvolupa els diferents reptes i activitats plantejades amb certa fluïdesa i amb bons resultats.
Utilitza una estructura que no es coherent ni lògica, sense generar un grau mínim de significació pel seu aprenentatge. Desenvolupa els diferents reptes i activitats plantejades amb moltes dificultats.
Entén, interioritza i fa un molt bon ús de la terminologia pròpia del llenguatge visual.
Entén i fa un bon ús de la terminologia pròpia del llenguatge visual.
Comença a assolir i aplicar dubtosament la terminologia pròpia del llenguatge visual.
Sap definir, detectar i emmarcar una tendència, estil o producte visual dintre d’un context concret de manera acurada amb fluïdesa. Demostra una clara presa de consciencia en la diferencia entre discursos, entén i sap diferenciar correctament els diferents signes i les seves característiques.
Sap definir, detectar i emmarcar una tendència, estil o producte visual dintre d’un context concret correctament amb certa fluïdesa. Demostra una certa presa de consciencia en la diferencia entre discursos, entén i sap diferenciar correctament els diferents signes i la majoria de les seves característiques. Demostra una bona capacitat en la identificació dels recursos i característiques dels productes visuals presentats i els situa força bé en el seu context.
Comença a saber definir, detectar i emmarcar una tendència, estil o producte visual dintre d’un context concret amb certa dificultat.
Identifica amb molta dificultat els recursos i les característiques dels productes visuals presentats i els situa amb dificultats en el seu context.
8, 9, 10, 14, 15, 16.
Sap definir, detectar i justificar correctament i amb certa lògica el punctum i el contrapunctum.
Ente les diferencies entre el punctum i elcontrapuctum i comença a saber-los detectar i definir.
10, 11, 14, 15, 16.
Obj.2. Se establir i seguir una metodologia lògica per fer el treball?
Emprar una metodologia lògica i significativa basada en un sistema estructurat en el desenvolupament dels projectes.
Obj.3. Faig servir les paraules pròpies del llenguatge visual?
Utilitzar de manera coherent i acurada la terminologia pròpia del llenguatge visual.
Obj.4. Se definir, detectar i situar una tendència? I un estil? I un producte visual? Obj.5. Entenc i se diferenciar els discursos connotatius i denotatius de les imatges? Conec i se diferenciar les tipologies de signes visuals i les seves característiques? Obj.6. Soc capaç d’analitzar, detectar i explicar les característiques d’un producte visual? El se situar en un context concret? Obj.7. Se diferenciar el punctum i el contrapunctum d’una imatge?
Activitats
Saber definir, detectar i emmarcar una tendència, estil o producte visual dintre d’un context concret. Establir una solida presa de consciencia entre els diferents discursos(connotatiu i denotatiu) així com aprendre a diferenciar els tipus de signes i les seves característiques i possibilitats. Ser capaç d’analitzar, detectar i desgranar els recursos i les característiques d’un producte visual concret atribuint-li sentit dins del seu context. Entendre el punctum i contrapuctum d’una imatge.
Demostra un gran capacitat en la identificació dels recursos i característiques dels productes visuals presentats i els situa de manera excel·lent en el seu context. Sap definir, detectar i justificar de manera acurada i amb lògica el punctum i el contrapunctum.
Novell
Comença a identificar i treballar les diferencies entre discursos i els principals signes.
2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 14, 15, 16.
2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 14, 15, 16.
2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 14, 15, 16. 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 14, 15,16.
8, 9, 10, 14, 15, 16.
Obj.8. Puc diferenciar i utilitzar les principals figures retòriques visuals? Obj.9. Identifico les característiques de les xarxes socials? Les entenc? Obj.10. He creat productes visuals adequats al medi i al projecte personal? Esta aquest contingut adequat al target i posicionament del projecte? Obj.11. Puc portar a altres camps els conceptes extrets dels anàlisis realitzats a l’aula? Obj.12. He mostrat bona actitud de treball en grup? He participat de manera activa i crítica? Obj.13. M’he organitzat correctament el temps? M’ha faltat o sobrat temps per fer les activitats?
Diferenciar i saber aplicar les principals figures de la retòrica visual.
Diferencia i empra les principals figures de la retòrica visual de manera rica, controlada i reflexiva.
Identificar i comprendre les característiques de les diferents xarxes socials, especialment Instagram.
Demostra un gran domini en la identificació i definició dels codis de les xarxes socials.
Crear contingut adequat a l’estil de marca, posicionament i target concret del projecte personal de cadascú, de manera que s’adeqüi al medi/la plataforma (en aquest cas, Instagram). Saber extrapolar els conceptes treballats a altres exemples, productes i camps visuals. Predisposició al treball en grup. Participar al debat en grup i fer aportacions crítiques. Fer una correcta planificació de treball i una gestió del temps coherent amb les tasques a desenvolupar.
Diferencia i empra les principals figures de la retòrica visual de manera correcte, amb un cert controlada i reflexivament. Demostra un bon domini en la identificació i definició dels codis de les xarxes socials.
Comença a diferenciar la majoria de les principals figures de la retòrica visual i reflexiona al voltant d’elles.
11, 14,15, 16.
Comença a dominar amb dificultats la identificació i definició dels codis de les xarxes socials.
12, 13, 14.
Crea contingut molt acurat i interesant que s’adequa a l’estil de la marca, posicionament i target concret del seu projecte personal, respectant les característiques de la plataforma.
Crea contingut interesant que s’adequa a l’estil de la marca, posicionament i target concret del seu projecte personal, respectant les característiques de la plataforma.
15, 16, 17.
Extrapola amb un gran domini els conceptes treballats a altres exemples, productes i camps visuals. Mostra gran predisposició en vers al treball en equip, intervé i fa aportacions que nodreixen al grup de manera critica, reflexiva i positiva. Organitza el seu temps de manera coherent i correcte amb el volum de feina i les tasques a desenvolupar.
Extrapola correctament els conceptes treballats a altres exemples, productes i camps visuals. Mostra bona predisposició en vers al treball en equip, intervé i fa aportacions correctes al grup de manera critica, reflexiva i positiva. Organitza el seu temps de manera prou coherent i correcte amb el volum de feina i les tasques a desenvolupar.
Crea contingut a falta d’adequació a l’estil de la marca, posicionament i target concret del seu projecte personal, i coemença a fer-ho respectant algunes de les característiques de la plataforma. Comença a extrapolar amb dificultats els conceptes treballats a altres exemples, productes i camps visuals. Li costa mostrar una bona predisposició en vers al treball en equip i evita fer intervencions al grup. Mostra dificultat en la gestió del temps.
15, 17.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17. 3, 5, 10, 14, 15.
Bibliografia Acaso, M. (2009). El lenguaje visual. Paidós. Acaso, M. (2022). Esto no son las torres gemelas. Los Libros de la Catarata. Chaves, N. (2010). La imagen corporativa. Gustavo Gili. Cortés-Selva, L. (2018). Instagram y la imagen contemporánea. Arte, Individuo y Sociedad, 30(1), 219-220. https://doi.org/10.5209/ARIS.56878 Currículum dels cicles de formació específica de grau superior d’arts plàstiques i disseny en art tèxtil, en estampacions i tintatges artístics. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 3389 – 16.5.2001(DOGC 3389 – 16.5.2001). Accés: https://www.gencat.cat/ensenyament/eac/pdf/CFA_CGGS_CA.pdfç de Salvador Agra, S. (2018). Viendo el sentido: similitudes y juegos sígnicos en Magritte. Signa: Revista De La Asociación Española De Semiótica, 27, 1023–1042. https://doi.org/10.5944/signa.vol27.2018.18778 G. (2014, 2 marzo). Análisis de Punctum y Studium de una fotografía. Grup Fotogràfic de Petrer | ClickPetrer. Recuperado 14 de mayo de 2022, de https://www.gfpetrer.es/2014/03/analisis-de-punctum-y-studium-de-unafotografia/#:%7E:text=El%20Studium%20es%20racional%2C%20analizable,es%20intencional%2C%20depende%20del%20espectador. Hellberg, M. (2015). Visual Brand Communication on Instagram: A study on consumer engagement. Hanken school of economics. Recuperado 14 de mayo de 2022, de https://helda.helsinki.fi/bitstream/handle/10138/156026/hellberg.pdf?sequence Jardi, E. (2012). Pensar con imágenes. Editorial Gustavo Gili. Munari, B. (2017). Artista e designer. Laterza. Sarmiento Guede, J., & Rodríguez Terceño, J. (2020). La comunicación visual en Instagram: estudio de los efectos de los micro-influencers en el comportamiento de sus seguidores. Estudios sobre el Mensaje Periodístico, 26(3), 1205-1216. https://doi.org/10.5209/esmp.65046 Villafane, J. (2004). Introduccion a la
eoría de la imagen/ Introduction to Image Theory. Piramide Ediciones Sa.