Revista Digital La Móra-Tamarit Nº19

Llevantada a la platja de La Móra.

Nº 19 - Abril 2019

REVISTA DIGITAL LA MÓRATAMARIT Edita: l’Associació de veïns de La Móra-Tamarit.

Av. del Mediterrani, 6 43008 Tarragona Tel. 977 652 954 www.lamora-tamarit.com Associació de veïns de La Móra-Tamarit Email: presidencia@lamora-tamarit.com

Direcció: Francesc García i Joaquim Escatllar

Nº19-REVISTA DIGITAL

ÍNDEX 01 02 03 04-08 09-12 13 14-15 16-20 21-41

Portada ÍNDEX i Col·laboradors Col·laboradors de contingut de la Revista.

Volem una EMD per La Móra-Tamarit.

Temes d’actualitat al barri.

Fotos festa de Reis.

Setmana Cultural.

Associació de Dones de La Móra História de Tamarit-La Móra. SOTA ELS AUSTRIES: - Els Senyors (21 – 23) - Tamarit i la Comuna del Camp (24) - El Flagell Pirata (25 – 29) - La Municipalitat (30 – 34) - El Nucli Urbà de TAMARIT (35 – 41) Del llibre TAMARIT del Sr. Salvador J. Rovira.

42 PIOJOS: Desmontando mitos. FARMACIA de La Móra.

43 Cáncer de Colon. Farmacia de La Móra.

44-46 ¿SOMOS LO QUE COMEMOS?, por Mª Jesús Marcos.

47 Activitats de l’Associació de veïns.

48 Suport Vital Basic.

49 Ennuegament (Obstrucció de la via aèria) 50-51 Article-Simplement “ayunar” o pasar hambre social, per el Sr. Josep Muño.

52 PROPOSTA D’ORDENACIÓ SECTOR PER A EQUIPAMENTS SOCIALS: - Localització (52) - Dimensionat (53) - Ordenació (54) - Seccions (55) - Informació urbanística (56) Nou Local Social, proposta del Sr. Ferran Mateu.

57-60 Col·laboradors Festes i Revista.

61 Poesia de Sol Levi (UN CONSEJO PARA LA FELICIDAD).

62 Recepta de cuina (CREMA DE ESPÁRRAGOS).

63 L’Associació de veïns a Facebook.

64 Dades eleccions al Barri.

65 Informació de l’Associació d’animals “donar x donar” 66-67 Articulo: ESPAÑA SER´A NIVEL MUNDIAL, UNO DE LOS MERCADOS DONDE MÁS CRECERÁ LA FOTOVOLTAICA EN 2019, por el Sr. Jordi Vidal 68 RECOLLIDA SELECTIVA DE RESIDUS. 69-70 Remedios caseros contra las hormigas.

71 Guia de carrers de La Móra-Tamarit

2

LA MÓRA-TAMARIT

COL·LABORADORS Càmpings: Torre de La Móra, Tamarit Park Resort, Trillas Platja Tamarit, Caledonia Bungalow Park&C.

Restaurants i Hotel: Moramar, Racó de La Móra, Apart-Hotel Cala Azul, Hotel Gran Claustre i Restaurant Bruixes de Burriac d’Altafulla, Restaurant Móra Platja.

Negocis: Farmàcia, Perruqueria i Estètica Anade, Osmagás, Supermercat Amèlia, Reformes i Serveis, Esports Platja.

Empreses: Foment, Ferreteria Casas, GatiGos Veterinaris, Regal & Paper, Granja Sant Francesc, Informàtica Àltica, Estanc Pijuan, Forn Nogués, Eleazar Barrios, Bodegas Pinord, Panischop, La Surfera, Proinme, Rejillas Tarraco, Arquitema, Sunsystems, Ferreteria Marti Grau, English Summer, Coca-Cola, Caprabo, AKÍ, Tgnautica KAYAK, Xurreria Peye i Carla, Cafès Andreu.

Administradors de Finques: Fincas Miró, Finques Sálmar, Finques Tres Mediterrani.

Associacions:



Associació de Dones de La Móra-Tamarit



Associació protectora d’animals “DONARxDONAR”



Associació Mediambiental La Sínia.

Articles a càrrec de: Sra. Inmaculada Felipe Sra. Sonia Van Der Velde Sra. Mª Jesús Marcos

Sr. Josep Muñoz Sr. Joaquim Escatllar Sr. Juan Fernández Sr. Jesús Calvo Sr. Bernat Blanch

Direcció: Sr. Francesc García i Sr. Joaquim Escatllar

Organismes Públics:

Nº19-REVISTA DIGITAL 3

LA MÓRA-TAMARIT

Col·laboradors de contingut de la Revista • CONTINGUT: -

Activitat Associació de veïns (Francesc-Joaquim-.........)

Activitat Associació de Dones de La Móra.

Activitat Associació protectora d’animals “donar x donar”.

Temes d’actualitat del barri (Sr. Joaquim Escatllar).

Temes històrics (Sr. Josep Mª Espasa).

Temes de medicina (Sra. Inma Felipe, Sr. Fernando Monguió) Temes artístics (Sr. Àngel Martí).

Temes musicals (Sra. Victòria Fernández).

Temes teatrals (Sr. Jesús Calvo).

Concerts musicals a Creixell i a l'Església (Piano Studio) Crítiques de cinema Suggeriments interessants de socis.

Aportacions dels professionals de La Móra-Tamarit.

Receptes de cuina (Assoc. de Dones, Restaurants i altres aportacions de socis).

•

EDICIÓ trimestral (Gener-Abril-Juliol-Octubre)

•

Presentació de la Revista:

La Junta de l'Associació de veïns ha decidit d’editar una revista digital per tal de tractar els temes de la Móra-Tamarit, en la qual s'informi de la problemàtica del barri, i a on puguin, tant expressar les seves idees com exposar els seus suggeriments, totes les persones que composen la nostra comunitat; a més, la revista inclourà temes culturals en general, tant històrics, com musicals i divulgatius, així com temes d'actualitat. És per això que necessitem de col·laboradors que ens ajudin a escriure uns textos que puguin interessar tothom, fins i tot entrant en temes polítics, si escau, però sense fer política partidista, ja que aquest no és, de cap de les maneres, el nostre objectiu.

Aquesta revista vol substituir el programa de festes amb paper que editàvem cada any al mes d'agost i ampliar-lo a 4 edicions a l'any, afegint a la mateixa molta més informació que la que podíem donar fins a la data.

Hem elegit aquest format, tant per motius econòmics, com per la (teòrica...) gran facilitat de comunicació que permet avui en dia Internet.

Esperem que pugui ser una bona eina informativa, per la qual cosa ens cal disposar de la vostra col·laboració esporàdica, o estructural, per tal d’omplir de contingut interessant la nostra revista, que ha d’ésser la vostra.

•

NOTA 1: Els texts rebuts es publicaran en l'idioma seleccionat per l'escriptor del mateix.

•

NOTA 2: Tenim per costum incloure fotos dels esdeveniments que realitzen les associacions de Veïns i Dones. Si algú no desitja sortir en aquestes fotos, li preguem que ens ho indiqui per tal de poder complir amb els seus desitjos, al correu electrònic presidència@lamora-tamarit.com .

Nº19-REVISTA DIGITAL Temes d’actualitat al barri (1)

4

LA MÓRA-TAMARIT

Volem una EMD per LA MÓRA-TAMARIT VOLEM AJUDAR A TARRAGONA A FER GRAN EL BARRI DE LA MÓRA-TAMARIT, CONVERTINT-LO EN UNA “EMD” ENTITAT MUNICIPAL DESCENTRALITZADA. REQUISITS PER A PODER COSTITUIR UNA EMD: • El nucli de població en qüestió ha d’estar diferenciat del nucli capital, que és el que localitza l’Ajuntament.

• Un cop constituïda l’EMD, no pot produir-se una pèrdua de qualitat en la prestació dels serveis del municipi.

• L’EMD, un cop creada, ha de ser capaç de disposar dels recursos suficients per acomplir les seves atribucions.

• També han de donar-se circumstancies d’ordre geogràfic, econòmic, històric, social o administratiu dels que derivi el requeriment de creació d’una EMD.

LES SEVES COMPETÈNCIES MÍNIMES SÓN: • • • • • • • •

Vigilància dels béns d’ús públic i comunals.

La conservació i l’administració del seu patrimoni, inclòs el forestal.

Enllumenat públic i la neteja viària.

Execució d’obres i la prestació de serveis de competència municipal d’interès exclusiu de l’entitat, quan no són a càrrec del municipi respectiu.

L’ordenació del trànsit de vehicles i de persones en el seu àmbit.

La conservació i el manteniment dels parcs i els jardins, i del patrimoni històric i artístic.

Les activitats culturals i esportives directament vinculades a l’entitat.

Altres que li delegui l’Ajuntament per aprofundir en la descentralització de l’administració i que l’EMD estigui disposada acceptar.

Què és una EMD? Es pot veure un vídeo a YouTube que aclareix què es una EMD (Entitat Municipal Descentralitzada) al següent enllaç:

https://youtu.be/7lmROP7UbsQ

Nº19-REVISTA DIGITAL Temes d’actualitat al barri (2)

5

LA MÓRA-TAMARIT

Volem una EMD per LA MÓRA-TAMARIT, es la única possibilitat que tenim, perquè es facin inversions a la nostre zona.

Tenim preparades les Memòries Històrica i Econòmica, necessàries per poder iniciar el procés de recollida de signatures, abans de presentar-les a l’ajuntament, perquè a la vegada ho presenti a La Generalitat.

Podeu visualitzar els 3 Capítols en que hem dividit la Memòria a presentar en el moment de demanar la “EMD La Móra-Tamarit”: • Capítol I – Memòria de introducció.

• Capítol II – Memòria Històrica.

• Capítol III – Memòria Econòmica.

Les podeu visualitzar a la nostre pàgina WEB: www.lamora-tamarit.com , en l’apartat de memòries.

CAPITOL III: Memòria Econòmica Com fins ara no em aconseguit dades de l’ajuntament, hem partit del pressupost municipal del 2018 i en aquests moments l’estem actualitzant jurídicament i volem fonamentar-ne econòmicament la sostenibilitat de la EMD de La Móra-Tamarit.

Ja hi estem treballant amb economistes que ens estan ajudant.

També estem en contacta amb la URV, perquè ens ajudin a validar aquestes memòries, a nivell de Universitat (URV).

Un cop tinguem les Memòries llestes, serà el moment de recollir les signatures de totes les persones censades a La Móra-Tamarit, ja us avisarem.

Nº19-REVISTA DIGITAL Temes d’actualitat al barri (3)

6

LA MÓRA-TAMARIT

Quines experiències tenim sobre les EMD’s de Catalunya. Hem conegut i visitat les EMD’s de Tarragona, Barcelona i Girona.

TARRAGONA TORTOSA des de fa temps te tres EMD’s en el seu nucli urbà: 1. JESUS amb 3.799 habitants.

2. BITEM amb 1.209 habitants.

3. CAMPREDÓ amb 1.203 habitants.

Les tres EMD’s estan funcionant molt be i a Tortosa estan molt satisfets, tan a nivell de la ciutat com de les EMD’s que tenen en el seu nucli urbà.

A VALLS, en tenim un altre exemple de EMD, i es PICAMOIXONS amb 447 habitants, també estan molt satisfets del seu funcionament.

BARCELONA A SAN CUGAT, tenen la EMD de VALLDOREIX amb 7.627 habitants.

A SARDANYOLA, tenen la EMD de BELLATERRA amb 2.813 habitants.

GIRONA A TORROELLA DE MONTGRI, tenen la EMD de L’ESTARTIT amb 2.982 habitants.

**************** Hem visitat totes aquestes EMD’s i la veritat es que totes han tingut els seus problemes de constitució, bàsicament per qüestions polítiques, enveges i manca de visió de futur. Un cop constituïdes, totes funcionen com un verdader municipi.

Les EMD’s estan presidides per un President (Alcalde), que es tria d’una llista de candidats que visquin a la EMD i que es presentin a les eleccions municipals.

• Urna President: Amb una urna única es tria el President (Alcalde).

• Urna Municipal: Els vocals de la EMD, son persones de la EMD, triades per els Partits Polítics, segons el percentatge de vots de cada un d’ells, en l’escrutini efectuat a la urna municipal.

Nº19-REVISTA DIGITAL Temes d’actualitat al barri (4)

7

LA MÓRA-TAMARIT

La “EMD LA MÓRA-TAMARIT”, s'està convertint amb una decisió política a nivell de consistori, quan nosaltres el que pretenem i volem es el millor per el barri.

Creiem que es molt important per tots nosaltres, saber com responen tots els grups municipals, a partir de les nostres contactes amb ells.

S’ha explicat a tothom, les nostres necessitats i el perquè de la nostre demanda, Governació i Territori de La Generalitat, Caps dels Partits Polítics, Caps del PSC de Tarragona i Camp de Tarragona, etc, etc, excepte al nostre Alcalde Sr. Josep Fèlix Ballesteros que no ens rep des de fa 3 anys i mig.

Hem demanat dades econòmiques de La Móra-Tamarit a l’ajuntament, per 3 vegades i ens els han denegat perquè son molt complicades d’obtenir, segons diuen. Hem tingut que realitzar la Memòria Econòmica, en base a:  Un conveni base de EMD de VALLDOREIX amb el seu ajuntament.  El pressupost de l’ajuntament de TARRAGONA de l’any 2018.  Ara, la Memòria Econòmica s’està refen jurídicament i fonamentant econòmicament la seva sostenibilitat.  L’hem portat a la URV, perquè validin el seu contingut.  Hem demanat la opinió dels Partits Polítics, perquè en definitiva son ells els que tenen que informar a La Generalitat positivament o no i em obtingut el següent resultat: • • • • • • • •

ERC, PDeCAT, UNITS i CUP recolzen el dret a decidir del barri.

CIUTADANS, entenent la nostre posició, creuen que no tindríem que arribar amb aquesta situació si l’Alcalde ens agüés atès i parlat amb nosaltres.

ICV, nomes accepten cafè per a tothom.

PP, el Sr. Alejandro Fernandez va recolzar el Òrgan Municipal de Gestió Desconcentrada que vàrem demanar fa uns 4 anys. Ara no sabem el motiu però no volen la EMD. PSC Camp de Tarragona, d’acord amb la EMD. El Sr. Roc Muñoz ens diu que el Sr. Ballesteros tindria que estar content, que gent de La Móra-Tamarit, el vulguin ajudar.

PSC Tarragona, El Sr. Santi Castellà entén la nostra posició, creu que hi poden haver altres alternatives a la EMD, que se haurien d’estudiar.

PSC al govern municipal: Sr. Ballesteros: NO ESTÀ, NO RESPON. PSC al govern municipal: Sra. Begoña Floria, segons va respondre textualment al Diari de Tarragona “Aseguró ayer (27.12.18) que el gobierno municipal «vería con buenos ojos» la iniciativa, si bien resalta que ésta «debe estar madura y contar con el aval económico». «Es importante no crear más gasto protocolario»”. No sabemos si este comentario es un simple comentario periodístico o responde a criterios reales.

Nº19-REVISTA DIGITAL Temes d’actualitat al barri (5)

8

LA MÓRA-TAMARIT

Volem una EMD per LA MÓRA-TAMARIT, perquè els contactes amb l’ajuntament son molt difícils i feixucs.

L’AJUNTAMENT, EN LLOC DE DIALOGAR SOBRE EL TEMA DE LA “EMD” QUE DEMANEM, ENS POSE PALS A LES RODES, NI PARLA, NI ENS PROPORCIONA LES DADES ECONÒMIQUES PÚBLICAS QUE ELS HEM DEMANAT, PERÒ SI QUE PRESIONA A LA ASSOCIACIÓ DE VEÏNS AMB CONTROL FINANCER DELS COMPTES DE 2016, AUDITATS PER ELLS MATEIXOS EL 2017.

L’any passat ens varen fer un Control Financer, per part d’un economista exterior a l’ajuntament, dels comptes del 2016.

Com l’any 2016, vam tindre un petit superàvit + dues petites subvencions de la Diputació, que pujaven aproximadament els 2.591€ que ens reclamen, que es aproximadament la meitat dels 5.906€ que ens varen subvencionar. Desprès de nombroses reclamacions, ens han rebaixat la quantitat a tornar a 1.383€.

NO ATENENT LES NOSTRES EXPLICACIONS, US EXPLICAREM UN TEMA EN CONCRET, PER VEURE COM ENS TRACTE L’AJUNTAMENT. Els 5.906€ de subvenció de l’any 2016, estan repartits de la següent manera: • 900€ per la Línia 1 (Manteniment del local i funcionament).

• 4.206€ per la Línia 2 (Activitats lúdiques, culturals, festives, etc.)

• 800€ per la Línia 3 (Activitats d’atenció, formació, etc, als veïns) De la Línia 1, ens han acceptat únicament factures per valor de 316€, quant solament el telèfon ens va costar 1.107€.

COM PODEU VEURE, ES TOTALMENT IRRACIONAL EL QUE ENS ESTAN FEN I MES QUAN ELLS MATEIXOS JA ENS VAREN VALIDAR ELS COMPTES DEL 2016, QUAN ELS VAREM PRESENTAR EL 2017.

Nº19-REVISTA DIGITAL 9

LA MÓRA-TAMARIT

Temes d’actualitat al barri (6)  BUS municipal nº12 i nº73 El nou BUS Nº12 està funcionant força bé, encara que ens agradaria que en horaris de major necessitat hi hagués algun més. També tenim el nocturn Nº73.

Fa temps, ens varen prometre que aviat es posaria en marxa el BUS Nº14, que partint de la Farmàcia, faria una volta per l'interior de la Móra, carrers Ripollès i Baix Llobregat, per anar fins a l'estació de Renfe d'Altafulla-Tamarit.

Els horaris per al BUS nº 12 i 73, es poden veure a la nostra web, per a això cal seguir els següents passos: Fa poc temps els han canviat.

- Entrar a la nostra WEB www.lamora-tamarit.com - A la part superior entrar a "Adreces d'interès" - Entrar a "Horaris de BUS".

 Gas Natural a La Móra-Tamarit Ja tenim Gas Natural a La Móra-Tamarit.

Si hi ha alguna persona que te la instal·lació a mig fer, li preguem que es posi en contacte amb el Sr. Marcos, tel. 646 211 238.

 Camp de Bitlles Catalanes i Petanca Estem parlant amb l’Ajuntament, perquè ens faci un petit camp per jugar a Bitlles Catalanes i Petanca en el terreny municipal per sota del camp de futbol.  PASSEIG DE LA MÓRA (PASSEIG MARITIM) El Passeig de La Móra, tenim que convertir-lo amb un Passeig Marítim, que connecti amb el Camí de Ronda del bosc de la Marquesa.

L’Ajuntament esta fent un projecta per poder-ho presentar a Costes, que en definitiva es el que te potestat per fer-ho.  CAMP DE FUTBOL I BASQUET Manque per arreglar, el terra dels dos camps i que es faci la neteja periòdica i el manteniment

Nº19-REVISTA DIGITAL 10

LA MÓRA-TAMARIT

Temes d’actualitat al barri (7) DENUNCIEM EL ESTAT DEL PRIMER PONT SOBRE EL CANAL: • Està en molt mal estat, escardat el paviment i amb el ferros del formigó al aire.

CANAL: • Ple de sorra, d’aigua de mar, pluja i d’aigües fecals del sobreeixidor de l’Estació de Bombament.

ESTACIÓ DE BOMBAMENT: La denuncia a la Fiscalia de Medi Ambient, per l’abocament d’aigües fecals al Medi Marí i al Canal, ha estat arxivada, perquè segons la investigació feta per, la fiscalia conclou que no hi ha Indicis de infracció, per la qual cosa proposen l’arxivament de les diligencies.

A la pàgina següent podeu llegir la resposta de la Fiscalia.

Nº19-REVISTA DIGITAL 11

LA MÓRA-TAMARIT

Temes d’actualitat al barri (8)

Nº19-REVISTA DIGITAL 12

LA MÓRA-TAMARIT

Temes d’actualitat al barri (9)

Nº19-REVISTA DIGITAL

REIS 2019

13

LA MÓRA-TAMARIT

14è Aniversari de l’arribada dels Reis a la platja de La Móra.

Església preparada per a la recepció dels Reis Mags.

Trenet del Càmping Trillas, amb nens per ser traslladats fins a l'Església.

Joguines preparades per a ser lliurades pels Reis.

Arribada dels Reis a la platja de La Móra.

Arribada dels Reis a l'Església.

Reis Mags preparats per lliurar joguines als nens.

14

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

Semana Cultural 2019 A celebrar del 23 de Abril al 5 de Mayo.

MARTES 23 de Abril: SANT JORDI: 8h: Venta de ROSAS delante de la Asociación de vecinos, hasta finalizar la venta de las mismas.

Venta de LIBROS de 2ª mano, y Recogida de ropa usada y calzado para Sant Egidi.

JUEVES 2 de Mayo: - - Cena cultural, amenizada por el grupo de teatro de la

Asociación de Dones de la Móra, en el Restaurante del Camping Torre de La Móra.

Sorteo de la colcha solidaria.

Menú 22€ - Primero: Calamares a la andaluza, Mejillones vapor, Cazuela de Xató, Cigalitas salteadas, Croquetas.

- Segundo, a elegir: Lenguado Meuniere o Meloso de ternera con verduritas.

- Postres: Sorbete de frambuesa con frutos rojos. - Vino, Agua, Cafés y Cava.

• Reserva y pago los días 11, 15, 18, 25 en la Asociación de vecinos de 18 a 20h.

• Sorteo rifa benéfica colcha de Patchwork, realizada por la Asociación de Dones, grupo dirigido por France Buyle.

VIERNES 3 de Mayo: A las 18,30h, exhibición de actividades en/de Asociación de Dones, Teatro, Fitness, Country, Sevillanas, Danza Fusión.

SABADO 4 de Mayo: Excursión a Horta de Sant Joan y Bot. Salida a las 7,45h (desayunados) y regreso sobre las 19h. Máximo 55 plazas.

• Visita guiada a, Horta de Sant Joan i museo Picaso.

• Visita a las Viñas del Convent i degustación.

• Comida en el Restaurante Miralles, de Horta de Sant Joan.

Menú: Olla barrejada / Paletilla de cordero al horno o Bacalao con sanfaina / Crema Catalana / Pan, Vino, Agua mineral y café.

• Precio completo por persona 22€. - Menu infantil: 12€ • Precio completo para no socios 40€.

• Reserva y pago los días 11, 15, 18, 25, 29 en la Asociación de vecinos de 18 a 20h.

• 16h: Visita al pueblo de BOT. • 17,30h Regreso a La Móra.

DOMINGO 5 de Mayo: • 11,30h - Torneo de futbol para niños. Organiza Jonatan.

• 19,00h - Concierto solidario a cargo de la Coral de Torreforta”.

NOTA: Las recaudaciones de la venta de Rosas y Libros, y del Concierto, se donarán este año a Cáritas parroquial.

Esperamos vuestra colaboración, para que sea un éxito como cada año.

Organizan:

Asociación de Dones de La Móra-Tamarit

15

REVISTA DIGITAL LA MÓRA-TAMARIT

Setmana Cultural 2019 A celebrar del 23 d’abril al 5 de maig.

DIMARTS 23 d'Abril: SANT JORDI: 8h: Venda de ROSES davant de l'Associació de veïns, fins a finalitzar la venda de les mateixes.

Venda de LLIBRES de 2a mà, i Recollida de roba usada i calçat per a Sant Egidi.

DIJOUS 2 de Maig: - Sopar cultural, amenitzada pel grup de teatre de l’Associació de Dones de la Móra, al Restaurant del Càmping Torre de la Móra. Sorteig de la vànova solidària.

Menú 22 € - Primer: Calamars a l'andalusa, Musclos vapor, Cassola de Xató, Cigaletes saltejades, Croquetes.

- Segon, a triar: Llenguado Meuniere o Melós de vedella amb verduretes.

- Postres: Sorbet de gerds amb fruits vermells. - Vi, Aigua, Cafès i Cava.

• Reserva i pagament els dies 11, 15, 18, 25 a l'Associació de veïns de 18 a 20h.

• Sorteig rifa benèfica cobrellit de Patchwork, realitzada per l'Associació de Dones, grup dirigit per France Buyle.

DIVENDRES 3 de Maig: A les 18,30h, exhibició d'activitats en / d'Associació de Dones, Teatre, Fitness, Country, Sevillanes, Dansa Fusió.

DISSABTE 4 de maig: Excursió a Horta de Sant Joan i Bot. Sortida a les 7,45h (esmorzats) i retorn cap a les 19h. Màxim 55 places.

• Visita guiada a, Horta de Sant Joan i museu Picasso.

• Visita a les Vinyes del Convent i degustació.

• Dinar al Restaurant Miralles, d'Horta de Sant Joan.

Menú: Olla barrejada / Espatlla de xai al forn o Bacallà amb samfaina / Crema Catalana / Pa, Vi, Aigua mineral i cafè.

• Preu complet per persona 22 €. - Menú infantil: 12 € • Preu complet per a no socis 40 €.

• Reserva i pagament els dies 11, 15, 18, 25, 29 a l'Associació de veïns de 18 a 20h.

• 16h: Visita al poble de BOT. • 17,30h Retorn a la Móra.

DIUMENGE 5 de Maig: • 11,30h - Torneig de futbol per nens. Organitza Jonatan.

• 19,00h - Concert solidari a càrrec del Cor de Torreforta.

NOTA: Les recaptacions de la venda de Roses i Llibres, i del Concert, es donaran aquest any a Càritas parroquial. Esperem la vostra col·laboració, perquè sigui un èxit com cada any.

Organizan:

Asociación de Dones de La Móra-Tamarit

Nยบ19-REVISTA DIGITAL 16

DOCUMENT ALTA SOCI

LA Mร RA-TAMARIT

Nº19-REVISTA DIGITAL 17

LA MÓRA-TAMARIT

8-3-19 DIA DE LA DONA TREBALLADORA

L’Associació de Dones de La Móra, es varen suma als actes reivindicatius del dia de la Dona treballadora , amb el missatge d’aquest any RESPECTA’M.

Nº19-REVISTA DIGITAL 18

LA MÓRA-TAMARIT

Club de Pachwork de l’Associació

El Club, ha fet donació de 36 cors, fets per elles, per a Hospitals oncològics que els necessiten per les dones operades de cancer de mama.

Traballs de tall, cosi, planxat, omplir i acabats dels cors.

Aquests cors, tenen unes mides, forma i pes especials.

Amb aquesta imatge es pot veure la preparació i tall de les teles.

Nº19-REVISTA DIGITAL 19

LA MÓRA-TAMARIT

Club de Pachwork de l’Associació

Acabat dels cors.

Cors acabats i presentats per part de les dones que els varen confeccionar.

Nº19-REVISTA DIGITAL 20

LA MÓRA-TAMARIT

Club de Pachwork de l’Associació

Quilt solidari i coixins, que sortejarem durant el sopar cultural que farem el 2 de maig amb motiu de la Setmana Cultural.

Nº19-REVISTA DIGITAL 21

LA MÓRA-TAMARIT

Club de Pachwork de l’Associació Visita al festival internacional de Pachwork de Sitges 2019.

Nº19-REVISTA DIGITAL 22

LA MÓRA-TAMARIT

Escut deTamarit

S'ha de fer, per començar, una distinció entre el senyor eminent, és a dir, entre els arquebisbes de Tarragona que tenen la jurisdicció criminal i civil plena sobre Tamarit, Ferran i Monnars, i el castlà major de Tamarit i els barons de Ferran i Monnars, que només posseeixen la jurisdicció civil mínima, popularment anomenada "civil et", de la vila i els dos llocs.

Així, doncs, tenim que la llista deis senyors eminents de Tamarit, Ferran i Monnars els segles XVI i XVII coincideix amb la deis arquebisbes de Tarragona, que foren Gonzalo Fernández de Heredia (1490-1511), Alfons d'Aragó (1513-1514), Pere de Cardona (1515-1530), Lluís de Cardona i Enríquez (1531-1532), Girolamo Doria (1533-1558), Ferran de Lloaces i Pérez (1560- 1567), Bartolomé Sebastián Valero de Arroitia (1567-1568), Gaspar Cervantes de Gaeta (1568-1575), Antoni Agustí i Albanell (1576-1586), Joan Terés i Borrull (1587-1603), Joan Vic i Manrique (16041611), Joan de Monteada i Gralla (1613-1622), Juan de Hoces (1624-1626), Luis Díez de Aux de Armendáriz ( 1627), Juan de Guzmán y Mendoza (1628-1633), Antonio Pérez y Maxo (1634), Pau Duran (1639-1651), Francesc de Rojas i Artés (16531663), Juan Manuel de Espinosa (1664-1672), Josep Sanxis i Ferrandis (1680-1694) i Josep Llinars i Aznar (1694- 1710).

La castlania major de Tamarit estigué en mans deis Guimerà durant tot el segle XVI i els tretze primers anys del XVII. El primer castlà Guimerà pròpiament cinccentista és Pau Bernat, fill de Jordi de Guimerà i d'Elionor de Bardají, casat amb Francesca-Àngela de Busquets, i que testa el 1523.

El Portal de La Móra i les cases del Puig.

Nº19-REVISTA DIGITAL 23

LA MÓRA-TAMARIT

Escut deTamarit

El fill i successor de Pau Bernat és Cristòfol, casat, el 1549, amb Tecla de Rossell. Aquest castlà, mort el 1567, fou enterrat a l'església parroquial, a la tomba que contenia les despulles del seu pare i avi. Els béns de Cristòfol de Guimerà no eren molt abundants ja que es reduïen a una casa a Tamarit ( coneguda com el castell del Castlà), una altra al Portal del Carro, de Tarragona, i cinc peces de terra a Tamarit.

Un racó de la Vila Closa.

El següent i darrer castlà Guimerà és Jaume Cristòfol, fill de l’anterior.

L' escàs patrimoni que els Guimerà posseïen a Tamarit es veié minvat per les vendes efectuades per aquest castlà; el 13 de juliol del 1596 cedí a Jaume Martí, mercader de Tamarit, un tros de terra a l'horta de Tamarit pel preu de 110 lliures; el 13 d'abril del 1609 aliena al mateix comprador, a carta de gracia i per 200 lliures, un jornal de terra, conegut com el tros de les Moreres, i, el 29 de març; del 1612, es desprengué a favor de Pere Clara, pagès del Catllar, d'una peça de terra, d'onze jornals de garriga i oliveres, coneguda com la Guardia, pel preu de 25 lliures. Jaume Cristòfol morí a Barcelona, on residia almenys des del 1609, el juny del 1613, deixant hereu deis seus béns el monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron.

La castlania major estigué en mans dels priors de la Vall d'Hebron del juny del 1613, en que l'heretaren per disposició testamentaria de Jaume Cristòfol de Guimerà i de Rossell (prengueren possessió el 12 de juliol del 1615), fins al 1631 en que la vengueren als Giudice. Durant aquests disset anys procuraren treure el màxim rendiment de les propietats i rendes inherents a la castlania, com ho demostren els nombrosos contractes d'arrendaments que serven els manuals notarials tamaritencs de l’època; com a referencia al que podien donar de sí les rendes de la castlania, direm que, el 1629, foren arrendades a Jaume Martí, tal volta l'home més ric de la parròquia de Tamarit, pel termini de tres anys i al preu total de 750 lliures.

Nº19-REVISTA DIGITAL 24

LA MÓRA-TAMARIT

Escut deTamarit

El 15 d' abril del 16 31, els frares de la Vall d'Hebron traspassaren la castlania de Tamarit a Sebastià de Giudice i Fiesco (els Giudice eren d'origen genovès i tenien la seva residencia a Barcelona a l'antic palau deis Cervelló, del carrer de Montcada).

El primer castlà Giudice prengué possessió de la castlania el 15 de juny del 1631 i, tot seguit, emprengué una amplia operació de compres i millores de propietats; com a exemples direm que adquirí dues cases a la plaça del Castlà, per tal d' ampliar el castell del Castlà, i es feu amb el molí del Pas; tot plegat li comporta una inversió de 490 lliures.

El 1648, la castlania era a mans de Maria de Giudice i de Spínola, vídua de Sebastià de Giudice; el 1656, el castlà era Francesc de Giudice i de Spínola, fill dels anteriors.

L'últim castlà Giudice fou Paula Cordelles i de Giudice que, el 24 de maig del 1658, nomena Joan Martí com a batlle.

Els Giudice vengueren la castlania de Tamarit al reusenc Francesc de Montserrat i Vives. Ara per ara, ignorem en quin any s'efectua el traspàs de la castlania, però podem assegurar que el 1662 ja estava en poder del primer dels Montserrat el qual emprengué una amplia política d'adquisició i restauració de finques a Tamarit; tenim notícia que, del 1662 al 1676, compra, com a mínim, una casa i cinc patis, aquests darrers per un import total de 185 lliures.

Francesc de Montserrat que, el 13 d' abril del 1681, havia obtingut del rei Carles II el títol de marques de Tamarit, morí a Barcelona l'11 de maig del 1688, i fou succeït en la castlania per la seva filla Gertrudis de Montserrat i Vives.

La segona marquesa de Tamarit, nada a Tarragona el 1644 i casada amb Antoni de Camporrells i Gallart, baró de Biosca i Talteüll, ocupa la castlania de Tamarit fins a l' any 1718 en que morí a Madrid. *** La informació que tenim dels senyors de Ferran i Monnars, ultra la que es refereix als arquebisbes de Tarragona, és molt pobra.

Només podem dir que Ferran, del 1606 al 1626, era de Magdalena de Gualbes i que Monnars, el 1626 i també el 1634, pertanyia a Miquel Fivaller, de Barcelona.

Francesc de Montserrat, abans del gener del 1671, aconseguí fer-se amb les senyories laiques de Ferran i Monnars que, afegides a la castlania de Tamarit i a les senyories d'Altafulla, la Nou de Gaia, la Riera de Gaia, Virgili i Montoliu que també posseïa, li permeteren constituir un heretatge al Baix Gaia sobre el qual hom li concedí el marquesat de Tamarit.

Nº19-REVISTA DIGITAL 25

LA MÓRA-TAMARIT

Escut deTamarit

Els portaveus de Tamarit continuaren assistint amb regularitat a les assemblees de representants de les localitats comuneres. Sabem que ho feren en les que tingueren lloc el 9 d'agost del 1542, 3 de febrer del 1563, 16 d'agost del 1566, 26 de març del 1575, 22 de juny del 1599 i 5 d'octubre del 1669.

En la reunió del 3 de febrer del 1563, els tamaritencs estigueren d'acord a boicotejar Tarragona i a posar en disposició de transit un camí que sortint de Tamarit permetés arribar a Salou vorejant Tarragona per Ferran, la Riera de Gaia, Ardenya, el Catllar, els Pallaresos, Constantí, Masricart i Vila-seca; aquesta ruta també havia de servir per comunicar els pobles de la Comuna amb el Penedès.

El Portal de La Móra.

La convocatòria del 16 d'agost del 1566 es feu per tractar de la carestia de blat que aleshores patia el Camp. Hom convingué a fer una compra conjunta de blat i cada localitat indica la quantitat que necessitava que, en el cas de Tamarit, fou de 120 quarteres.

El 26 de març del 1575, es tracta de la contribució per a les fortificacions de Tarragona i de Salou; l'ordre del dia de la del 22 de juny del 1599 gira entorn de les guàrdies que es farien per preveure la pesta amb motiu de l'estada del rei; la del 5 d' octubre del 1669 es convoca per iniciar un plet contra Tarragona per tal com la ciutat pretenia que les 73 localitats de la Comuna fossin condemnades a pagar-li la lleuda íntegra, tant de terra com marítima, que afectava totes les coses que es compressin i venguessin i, molt especialment, les mercaderies embarcades o desembarcades a les platges de Salou, Barenys, !'Esquirol, Cambrils i Tamarit.

Nº19-REVISTA DIGITAL 26

LA MÓRA-TAMARIT

Escut deTamarit

Les falconades deis pirates barbarescos foren un flagell constant per a la gent de Tamarit durant els segles XVI i XVII. Gracies a la voluntat dels rectors tamaritencs d'anotar els esdeveniments per tal de deixar-ne memòria per a les generacions venidores, tenim un bon coneixement, encara que parcial, de la presencia pirata al terme de Tamarit.

Dins del segle XVI la primera informació que posseïm és del 16 de juny del 1519 en que cinc galeres, "post ocassum solis ", es plantaren davant "lo castell! de Tamarit a vol de exanega, e de la gavera los tiraren e derrocaren lo palench de una e tiraren altre cap e foradaren una e totes cinc se junta ren e la sostingueren no sen entrar e així estigueren tota la nit. De matí anaren sen, e lo batlle feu venir los homes de Vilabella e del Pla e C. homens de Valls e la vila feu la despesa de tots ".

Cinc anys més tard, el 12 de març, els remors de moros a la costa posaren la vila en estat d'alerta; aquest cop els tamaritencs no hagueren de prendre les armes, però sí que els calgué fer-ho el 2 de juliol del 1527, per tal d'impedir un desembarcament.

Una nota del foli 222 del manual número 32 de Tamarit, ens assabenta que, a final de juliol del 1549, feu acte de presencia, davant les costes del Camp de Tarragona, un estol pirata, integrat per vint-i-dos vaixells, i que hi hagué combats.

El 20 de juliol del 1559 fou Dragut, amb una armada també de vint-i-dos vaixells, el que es presenta davant les cales de Tamarit, però no desembarca a causa de l' lerta en que es trobava la població.

Noves presencies de pirates tingueren lloc, segons els manuals notarials tamaritencs, els dies 17 de maig, 25 de juny i 9 d'octubre del 1561.

Quant a la del 25 de juny, en que Tamarit estigué a punt de caure en les seves mans, el rector Mn. Francesc Carbonell ens ha deixat una esplèndida relació dels fets; no ens podem estar de transcriure-la pel seu valor històric evident:

Nº19-REVISTA DIGITAL 27

LA MÓRA-TAMARIT

Escut deTamarit

"Divendres, dia de sant Aloy, l'endemà de sant Joan, que comptem XXV de juny, any de nostre senyor mil cinchcents y seixanta hu, tres hores avans de día, desembarcaren cinch fustes de moros a la punta del garbí de la Móra, en una platja ques diu Caladebechs, y dos cents moros, pochs més o manco com judicavem, vingueren tot camí ral y entraren per lo prat, per lo mas den Armengol y muntaren a la guàrdia y deixaren allí tres o quatre moros per guarda y atalaya de la vila, y tots los altres baixaren fins baix a la Foradada, y regonegueren tots los puigs fins a la Móra per veure si trobaven les guardes; y aquest mateix camí de desembarcar y venir pel camí real, per incloure les guardes de la Móra, feren ans les mateixes cinch fustes, a diset de maig proppassat, y seguiren los bergants del patró Juanico que pescaven a la Móra fins prop la vila, los quals, havent sentiment dels moros per la guarda que tenien, fugiren a la vila y los moros prengueren un bergant y mataren dos asens que restaven darrere; y aquesta volta, no trobant guardes ningunes, se tornaren dalt en la cometa de sobre lo Puig y estigueren allí en celada; y ompliren tres barques des moros arrimades a les roques prop de la Foradada que va a la Móra, y les fustes restaven en Caladebechs arrecerades.

I tenint dins la vila noves de les fustes que lo dia de sant Joan havien descubertes a les costes de Garraf estaven ab guarda y ronda y tambor tofa la matinada; y essent de dia clar deixaren eixir gent per a pescar en lart del patró Francesch Borrut, y entra lo seu carro a vol al mur y lançà la exàrcia, y no veren les fustes ni les barques dels moros. I eixint lo sol, lo patró, Jaume Sans, vara la sua barca per anar a la fluxa, y varats ab quatre homens y junt a terra alça vela y tira la volta de garbí, y quan fonch de sobre la Móra un home dels seus ques deye Guillem reconegué les tres barques de moros y dix: Patró qui són aquells vaixells? -¡Moros són traidors!- y dient alló uns atasconaren larbre y altres lançaren larbre y veles en mar y giraren cap en terra y lo carro que tornava se troba quasi junt am ells y prengué a tots los de la barca y sens ella fugiren en vers lo mur. I les barques dels moros veyent eran descubertas mogueren en vers lo carro y vingueren fins més ença de la Foradada en vista de la vila y per poc nols tira lo qui ya a la aljovera.

Nº19-REVISTA DIGITAL 28

LA MÓRA-TAMARIT

Escut deTamarit

El camí de la Móra i la platja del Gaia.

Havia corregut ab lo alvalot lo jurat Buada y encarà lo arcabuç a la barca y ella torna arrera. I los de la vila, specialment de casa del batlle, en Miquel Sans, veen que la barcha de Jaume Sans havia lançat les veles y roba en mar y fugint se eren lançats en lo carro, lançaren gran crit: -¡Moros hi ha en celada!- y lo balle, que a les hores here vengut de la plaça, salta corrent a cridar als portalls que -¡Moros entren en la vila!- y uns restarense alls portals, que lavors los havien overts y los més corregueren a la fortalesa; y les dones començaren a repicar y tocar lo atambor alarma; la gent foch refeta y armada; y los moros que estaven en celada, veent que la vila era alborotada y les barques descubertes, alçaren de hon estaven y tots plegats ab son atambor sen anaren a la Móra a embarchar. Y los de la torre Blanca los veren dalt en la cometa en lo tros den Terrés ahon avie gran trepig y moltes clafolles de faves que havien menjades; y de la torre los tiraren tres o quatre fonarills de bronço y tiraren la peça grossa a les barches; y axí sen anaren. Y aprés isqué lo balle ab cent homens fins en vista de la Móra per veure quin camí feyen, y veren com es embarquaven e dalí seu anaren a Salou. Y vista y reconeguda per los de la vila la mercè tant senyalada rebuda de la misericòrdia de nostre senyor Déu Jesucrist, y advertit lo perill en que eren estats, que si no fossen estats descuberts y los portalls se fossen overts y la gent anada a son treball com acostumem, sinquanta moros sin ninguna resistencia podien saquejar la vila, determinaren fer una torra a la punta de la Móra que descobre lo arboçar y tot lo areny major per a que ells estar al segur puguen descubrir les fustes que per temps porien venir per la indempnitat de la vila y poblats del terme y pescadors. Placia a la divina bondat que com fins así nos ha guardat y specialment lo dia de santa Margarida de l'any mil cinch cents cinquanta nou, que vingué Dargut ab vinti dos vexells, y aquesta volta que es estada més perillosa, nos vulle guardar per a sempre al seu sant servey."

Nº19-REVISTA DIGITAL 29

LA MÓRA-TAMARIT

Escut deTamarit

L'anotació que es fa de l'intent del mes d'octubre també és prou significativa, diu així: "Dijous a VIII de octubre del any MDLXI, passada miga nit, arribaren dos fustes de moros a la Móra y desembarcaren vuytanta turchs a la punta de garbí, y perque los de la vila nolls trobassen, que cada matí regoneixien tots los comelars, se enclogueren dintre la botiga de la Móra y loncaren dos guardes alls portalls de la vila per sentir si feyen ronda. Y estave un llondro den Roig, de Sitges, buyt forgit lo qual féu vela en trencar lalba a la volta de Tarragona, y les guaytes dells moros sen tornaren a la Móra, y prengueren quatre homens en lo esquiff del llondro los qualls feren tantes armes que se feren sentir de la vila y de molts que eren ya eixits per treballar; y una barque que eixie per a reconeixer sen torna y tota la vila se avalota, y los moros, ventse descoberts se embarcaren y alqaren vella de rescat; y així anaren a rescatar. “ Com hem pogut veure, tant el desembarcament del 25 de juny, com el del 9 d' octubre, tingueren lloc a la cala de la Móra; per això, els jurats, per tal de preveure noves sorpreses dels pirates convingueren a fer aixecar una torre de guaita en aquell indret, la qual, coneguda com la torre de la Móra, encara hom pot veure actualment.

Segons Agustí M. Gibert, el setembre del 1582, arribaren a les cales de Salou cinc galiotes de moros, que donaren caça a barques de pesca de Tarragona i Tamarit: en capturaren cinc i feren presoners 29 pescadors.

La Vila Closa des del Puig.

Nº19-REVISTA DIGITAL 30

LA MÓRA-TAMARIT

Escut deTamarit

Pel que fa al segle XVII, d'atacs pirares a Tamarit només coneixem el que es produí a migdia del 29 de desembre del 1627. Tingué lloc davant la Porrassa, per part de dues naus que es llençaren damunt vuit barques que hi pescaven. En veure els pirates, les barques procuraren fugir i ho aconseguiren totes menys la del patró Jaume Bover que fou capturada. El patró i els quatre pescadors de la tripulació -Joan Vidal, d' Altafulla, i Pere Llunes (a) Pinyol, Jaume Anglada i Josep Parisi, de Tamarit-; tots ells estaven casats menys Josep Parisi que era fadrí i tenia 18 anys. El perill pirata, però, continuava existint, ens ho demostra el fet que, en el consell celebrar l' 11 de gener del 1638, es digués que "los moros valen intentar de venir a estos ports y la present vila aver nomenada (entre els pirates)".

Un deis resultats deis atacs pirates eren els captius, per a l' alliberament deis quals es fundaren per tot arreu institucions encaminades a aconseguir-ne el rescat. Era freqüent que en els testaments es disposés la creació de causes pies amb aquest propòsit, com les instituïdes pel castlà Cristòfol de Guimerà, el segle XVI, i la del pescador Joan Rius, al XVII; concretament, Joan Rius n'instituí una, el 10 d'abril del 1622, amb 200 lliures de capital i 10 de renda, destinada al rescat de "catius chistians quels auran pressos de la punta de Martineta fins a Salou, que sien de la vila y castell de Tamarit y parroquia y dels llochs circumveins y de la ciutat de Tarragona y de dos lletguas al rededor".

De tamaritencs capturats per pirares sabem que Joan Buera "morí a terra de moros" el 1577; que el patró Francesc Simó, el 15 de novembre del 1592, per al rescat del seu germà Joan Simó, dona 100 lliures a fra Bernat Papiol, prior de la Mercè, de Barcelona i que Andreu Ferrer fou capturat el 1625, mentre que, dels cinc pescadors segrestats el desembre del 1627, hom sabé, el 8 de juny del 1628, que Jaume Bover i Joan Vidal havien anat a parar a Tunis i que Pere Llunes i Jaume Anglada patien captiveri a Alger. Respecte de Jaume Bover, podem afirmar que, el 1632, encara romania captiu ja que, l'1 de novembre, morí la seva esposa deixant dos fills, i els jurats suplicaren als batlles que en tinguessin cura per tal com "Jaume Bover esta captiu de moros en Tunis ".

Un altre tamaritenc presoner és Joan Teixidor. Els seus germans, Pere i Francesc, el 1681, per tal d'alliberar-lo, contragueren un deute de cent rals amb Antoni de Camporells.

Nº19-REVISTA DIGITAL 31

LA MÓRA-TAMARIT

Escut deTamarit

Els Batlles. A Tamarit hi havia dos batlles: el de l'arquebisbe i el del castlà, ambdós nomenats pels seus respectius senyors.

Tenien la competència d'administrar justícia en els delictes considerats menors, realitzats en la part de terme que pagava delme a l'arquebisbe, en un cas, i al castlà, en l'altre.

Els batlles, tant de l' arquebisbe com del castlà, solien ser escollits entre els tamaritencs de mà major i, normalment, el càrrec es perpetuava en determinades famílies com ara la dels Sans i els Rabassa, en el cas de l'arquebisbe, i en la dels Magrinya i els Martí, en el del castlà.

Entre les funcions dels batlles destacarem: (a) representar el seu respectiu senyor; (b) recaptar els drets senyorials de l' arquebisbe i del castlà; ( c) administrar els béns que tenien al terme -terres, forn, molí, etc.; (d) donar el vistiplau al nomenament dels jurats; (e) sancionar els acords del Consell; (f) dirigir la defensa de la senyoria; (g) imposar i cobrar multes; (h) presidir els actes i cerimònies oficials, tant els civils com els religiosos; (i) prendre jurament als interessats, en actes de reconeixement de deutes, compromisos o promeses; (j) donar validesa als pactes particulars de compra-venda, inventaris, encants públics, passament de comptes, donacions, etc.

Ambdós batlles, com a compensació a la seva feina i a més del poder polític i la preeminència social que el càrrec els conferia, gaudien d'un percentatge sobre els drets senyorials recaptats.

El Consell. Tamarit tenia dos tipus de Consell: l'ordinari i l' extraordinari. El primer el formaven els jurats i els consellers, elegits pel municipi, i el segon, a més deis membres del Consell ordinari, era constituït per tots els caps de casa pertanyents a les tres mans. No cal dir que mentre l'un es reunia periòdicament, l' altre només ho feia en ocasions singulars i per a tractar qüestions que, pel seu abast i importància, excedien les atribucions del Consell ordinari.

El Consell tenia les funcions de vetllar pel benestar col·lectiu de la població i d'administrar els béns i drets del municipi. Les seves reunions tenien lloc a la galilea de l'església parroquial.

Nº19-REVISTA DIGITAL 32

LA MÓRA-TAMARIT

Escut deTamarit

Els jurats eren tres, un per cada ma, amb funcions i poders idèntics, tot i que el de ma major tenia una certa preeminència honorífica. Presidien les reunions del Consell de manera conjunta i tenien la potestat de nomenar els consellers. Els jurats, quan exercien les seves funcions, es cobrien amb una capa negra; com a curiositat direm que les de l'any 1599 costaren 18 lliures.

Desconeixem el nombre de consellers, però no hi ha dubte que havia de ser múltiple de tres, per tal com les tres mans estaven representades per idèntic nombre de consellers. Particularment, ens inclinem per 15 ja que, en un document del 1669, figuren quatre consellers de ma major i cinc de ma mitjana.

Tant els jurats com els consellers eren elegits anualment. L'elecció dels jurats es feia pel procediment de la insaculació, el diumenge següent á la diada de la Mare de Déu d'Agost, festa major de Tamarit.

El Consell, per a feines específiques, delegava o feia sindicats en individus concrets, així, l'octubre del 1591, establí sindicat a favor de Jaume Martí i Gaspar Rabassa per crear censals destinats a pagar les despeses que havia ocasionat l'obtenció d'un privilegi per al municipi, i, el gener del 1608, nomena síndic Vicenç Magrinya per a tractar amb el castlà Guimerà i la Companyia de Jesús sobre les despeses ocasionades pel plet del delme.

La plaça Major o de l'Església des de la galilea

Entre els privilegis de Tamarit defensats amb més coratge pels jurats figurava el que cap fill del municipi que, pels seus delictes, hagués de ser empresonat, no podia ser tret del terme i havia de romandre tancat a les presons de la Vila Closa. Aquest privilegi havia estat atorgat per l'arquebisbe Ennec de Vallterra.

Nº19-REVISTA DIGITAL 33

LA MÓRA-TAMARIT

Escut deTamarit

Arbitris, imposicions i contribucions. Les finances municipals es nodrien dels ingressos per l'arrendament de la fleca, la tenda, la taverna, la carnisseria, l'herbatge i, durant un temps, el dret reial.

Els arrendaments dels quals tenim més informació són els de la fleca, la tenda i la taverna ja que, del 1571 al 1625, els posseïm quasi complets. El resultat, en lliures i per quinquennis, és el següent: Quinquennis 1571-1575 1576-1580 1581-1585 1586-1590 1591-1595 1596-1600 1601-1605 1606-1610 1611-1615 1616-1620 1621-1625

fleca 44 46 35 54 51 31 17 22 24 18 9

tenda 5 8 6 4 7 23 8 5 5 7 7

taverna 27 43 42 41 50 31 29 44 56 61

Així dones, tenim que la mitjana anual per al darrer quart del segle XVI és de 44 lliures per a la fleca, 9 lliures per a la tenda i 39 lliures per a la taverna; mentre que, per al primer quart del segle XVII, és de 18 lliures per a la fleca, 6 lliures per a la tenda i 48 lliures per a la taverna.

A més d' aquests arrendaments, coneixem el de la carnisseria dels anys 1575, 1576, 1581 i 1586 amb 63, 36, 78 i 30 lliures, respectivament, que donen una mitjana de 52 lliures.

De l'herbatge ens han arribat quatre arrendaments, corresponents als anys 1619 (30 11.), 1649 (50 11.), 1653(44 11.) i 1655 (35 11.), que fan una mitjana de 40 lliures.

Nº19-REVISTA DIGITAL 34

LA MÓRA-TAMARIT

Escut deTamarit

La plaça del portal de la Móra

En els anys anteriors al 1617, Tamarit tenia concedida la recaptació del dret reial a canvi d'haver de lliurar anualment a la Corona la quantitat de 70 lliures.

Segons la declaració feta pels jurats el 28 de març del 1617, la vila, per aquest dret, "ne tenie de renda qui un any 70, qui 80, qui 100 lliures ". L' afirmació dels jurats és correcta ja que Tamarit arrenda el dret reial els anys 1603, 1607, 1612 i 1613 per 106, 81, 106 i 103 lliures que, un cop descomptades les 70 que havia de donar al Reial Patrimoni, li deixaren un benefici mitja de 29 lliures l'any.

Es pot dir, resumint, que Tamarit, sota els Àustries majors i en el millor dels casos, podia tenir un ingrés per arbitris d'unes 193 lliures, sense el dret reial, i de 222 lliures amb aquest. Creiem que una visió realista faria situar la mitjana anual dels arbitris en aquella època al voltant de les 170 lliures.

El municipi, a més d'atendre les necessitats ordinàries com podien ser el metge, el cirurgia, el mestre, les festes majors, el predicador de quaresma, !'hospital, la compra de municions i la conservació de les fortificacions, entre d'altres, havia d'afrontar despeses i contribucions extraordinàries per al pagament de les quals sovint no li arribaven les rendes municipals; ales hores no quedava més remei que acudir a la creació de censals o a la imposició de talls i vintens.

Nº19-REVISTA DIGITAL 35

LA MÓRA-TAMARIT

Escut deTamarit

Entre les despeses imprevistes podem anotar les 20 lliures que el 1574 hagué de pagar a Lluís Jover, procurador general del Camp, per lliurar-se d'apromptar dos homes per a la companyia decretada per l'arquebisbe Cervantes de Gaeta; les 22 lliures que, el juny del 1617, hagué de pagar amb motiu del casament d'una filla de Felip III o les 42 lliures que, el 1630, li calgué abonar per "desviar una bandera de soldats a cavall ".

Els mesos de març i abril del 1630, Tamarit hagué d'allotjar durant més de 40 dies a 27 soldats de cavalleria i com que uns carregaren amb l'allotjament i altres no, s'aprova en consell, el 28 d'abril, compensar als que s'havien vist obligats a hostatjar soldats amb 3 sous per dia. Els diners per efectuar el pagament sortiren d'un repartiment del total de la despesa entre els vilatans a raó de 5 lliures per als de ma major, 3 lliures per als de ma mitjana i 26 sous per als de ma menor, però com que entre aquests hi havia una gran desigualtat econòmica hom convingué en crear una comissió de tres persones, una de cada ma, encarregada de taxar-lo segons consciencia.

De la creació de censals i de la imposició de talls per cobrir el dèficit de la hisenda municipal durant el segle XVII, en tenim alguna notícia. Així, l' octubre del 1601, s'acorda fer un tall ja que hi havia un deute de 400 lliures generat pel plet de la lleuda que se sostenia contra Tarragona. El setembre del 1617, la caixa es trobava buida, però com que s'havien de fer moltes despeses, entre elles pagar pólvora per un import de 36 lliures i adobar la torre de la Móra, s'aprova la imposició d'una mitja talla. El febrer del 1618 s'aplica una nova talla, dirigida a aconseguir els diners per pagar, entre d'altres coses, la factura de 250 lliures dels advocats que a Barcelona portaven el plet de les olives. La situació financera no era gaire millor el 1627 ja que a causa de les despeses fetes en soldats, coronatge, provisió de pólvora i municions, adob de les muralles, etc., la universitat es trobava amb xifres vermelles; no hi hagué més remei que imposar un vint-i-dosè sobre els fruits i el peix durant cinc anys. El 1629, com que feien falta diners per comprar pólvora i pagar els bagatges, s'imposa un nou tall. Sis anys més tard, per pagar l'arranjament del camí de l' estany i el pas del molí, com també un nombre molt elevat de bagatges, es feu un altre tall.

Nº19-REVISTA DIGITAL 36

LA MÓRA-TAMARIT

Escut deTamarit

El maig del 1640, les necessitats de la municipalitat obligaren a manllevar un censal de 200 lliures, i el desembre del 1691, a fi de liquidar un deute de 200 lliures per pensions de censals vençudes i també per refer les muralles, els portals i les teulades i terrats de l' església, s'aprova un nou vintè per un termini de quatre anys.

Les necessitats financeres del sis-cents obligaren el consell a prendre de la rectoria, sagristia i causa pia de Cunit, de la parròquia de Tamarit, una sèrie de censals, els anys 1634, 1635, 1684 i 1696, per un capital de 560 lliures i una pensió anual de 27 lliures.

EL NUCLI URBÁ DE TAMARIT Les fortificacions. L' estat de defensa de la Vila Closa fou una de les coses que més neguitejaren als tamaritencs dels segles XVI i XVII ja que, davant l'innegable perill pirata, consideraven que del seu bon estat en depenien les seves vides i hisendes.

El segle XVI, el sistema defensiu de l’època de Pere el Cerimoniós presentava un estat més aviat ruïnós, per això, l'abril del 1554, assabentats els jurats que el virrei Per Afán de Ribera, marques de Tarifa, es trobava a Tarragona, decidir en aprofitar l' avinentesa per plantejar-li els problemes del municipi, especialment pel que feia a la defensa, i li sol·licitaren que es dignés passar per Tamarit "per veure la ruyna de la fortalesa ". Contra tot pronòstic, el marques de Tarifa atengué la súplica dels tamaritencs i, l'1 de maig, visita la vila. Les autoritats de Tamarit -batlles, jurats, el rector i els prohoms- el reberen al Medol, "davant lo tros den Pallares", i el conduïen fins a la Vila Closa.

La torre de la Sagristia abans de la restauració de Mr. Deering

Nº19-REVISTA DIGITAL 37

LA MÓRA-TAMARIT

Escut deTamarit

La motivació per portar el virrei a contemplar el nucli del municipi raïa en el desig que la primera autoritat de Catalunya s'adonés per ella mateixa del valor estratègic del lloc i com estava de malament el seu sistema defensiu per afrontar possibles atacs pirates. Per Afán de Ribera, abans d'anar-se'n, digué als jurats "que la universitat envies dos homes a Barcelona y que ell prometia tot lo que convenia a la fortificació de dita fortalesa. “ El sistema de vigia i defensa establert pel consell de Tamarit, d'ença de la temptativa del pirates, el 25 de juny del 1561, quan estigueren a punt de prendre per sorpresa la Vila Closa, s'inicia amb la construcció de la torre nova de la punta de la Móra i es completa amb la reedificació i restauració de la torre de la Sagristia ( és la torre adossada als murs de l' església, de planta quadrada, en tal·lus, coronada, des de la restauració de Deering, per un mirador amb teulada), feina contractada, el 18 de juliol del 1564, amb el mestre de cases Perris Belasch, pel preu de 44 lliures; es convingué que !'obra hauria d'estar enllestida al cap d'un mes de l'establiment del contracte i que la universitat facilitaria a peu d'obra tots els materials que fessin falta -calç, arena, aigua, pedra, fusta per a les bastides, cardes, claus, etc.

Un cop acabades ambdues torres, s'adonaren que la visibilitat era imperfecta per la qual cosa els jurats, el 25 de juliol del 1567, pactaren amb Francesc Fornós, mestre de cases de Tarragona, "fer veure del terrat de la Abadia la torre nova de la Móra (. .. ) ço és, qui estarà sobre la torre de la Móra pugue veure qui estarà en la torre de la església sobre la sagristia de día y de nit puguen veure la flamada o foch de un lloch al altra ".

El lector pot pensar que la solució que hom dona per resoldre la manca de visió consistí a aixecar una de les dues torres o ambdues, però s’equivocarà ja que les autoritats tamaritenques imposaren al mestre de cases l'obligació de resoldre el problema sense tocar-les, és a dir, "sense alçar gens la torre de la Móra ni alçar gens la torre de lasglésia, sinó restant com estant". Davant d’això només quedava la solució de desmuntar el turó que, interposat en l'angle de visió d'ambdues torres, interferia la feina deis vigies i, conseqüentment, s'establí que el mestre Fornós "abaixe sols la muntanya y terra que esta davant, que no fasse obstacle algú" i "restant elles com estan (les torres) sa de abaixar ab tall ben ample la muntanya o terra o roques que impedeixen la vista de la una a laltra. "

Nº19-REVISTA DIGITAL 38

LA MÓRA-TAMARIT

Escut deTamarit

El port i el baluard del segle XVI

L' explicació d'una mesura tan àrdua rau, al nostre entendre, en el fet que els era més econòmic desmuntar el turó que no pas aixecar la torre o les torres ja que la ma d' obra era aportada pel municipi a base del compromís, per part de cada casa o masia, de mantenir un home a l' obra fins que estigués enllestida (val a dir que de la disposició només restaren excloses les vuit cases de vídues existents aleshores a Tamarit). D'aquesta manera les despeses de la universitat es reduïen a les ocasionades per la direcció de l'obra, establertes en 19 lliures.

Els jurats de Tamarit a darrer del 1591, establiren una capitulació amb el mestre de cases Gabriel Ferrer per fer obres a les muralles les quals no podem especificar ja que el document esta tant cremat per la reacció de la tinta que resulta impossible de llegir.

El 7 de maig del 1601 es feu conèixer al Consell que hi havia una torre que "de die en die va enderrocant-se y esta en molt gran perill de caure y donar molt gran dany ". Com que la torre era propietat de l'arquebisbat, es prengué la resolució d'enviar un representant a Tarragona per demanar que fos adobada.

El 1603, segons una nota de l'índex del manual notarial número 45, "caygué la muralla de Tamarit y aplana moltes cases". L'ensulsiada degué ser molt important ja que l'exposició dels efectes de l' enderroc ocupava 40 planes, dissortadament perdudes, del manual.

Nº19-REVISTA DIGITAL 39

LA MÓRA-TAMARIT

Escut deTamarit

El maig del 1613, els jurats de Tamarit i els jesuïtes de Tarragona nomenaren Gabriel Ferrer i Esteve Arres, mestres de cases de Tarragona, per visurar l' enderroc d'una torre pròpia de la Companyia, coneguda com de Corbera. Els mestres de cases dictaminaren que els jesuïtes s'havien de fer càrrec de la seva reedificació.

L'agost de l'any següent, Jaume Martí, procurador de l'arquebisbe Joan de Monteada, capitula amb Miguel Llorenç;, mestre de cases d'Altafulla, l'adobament de la torre Grossa pel preu de 16 lliures més tot el material de l' obra.

Una nova concòrdia amb l'altafullenc mestre Llorenç; tingué lloc el 7 de maig del 1617. Aquest cop s' establí per arrebossar un llenç de muralla que anava des del castell -el de l'arquebisbe? fins a la Galera, i bastir un baluard per a la peça d'artilleria; tot plegat per 35 lliures i els materials de construcció.

El 19 de juny del 1634 es deia que les despeses del municipi eren excessives a causa de la reedificació de les muralles, mentre que l'11 de gener del 1638 s'afirmava que estaven mal construïdes fins l'extrem d'arribar a crear una comissió de tres persones, una per cada ma, perquè junt amb mestres de cases fes una valoració de l' estat global de la fortalesa.

La darrera obra d’importància feta a les muralles, que coneguem, fou encarregada, l'agost del 1673, pel castlà Francesc de Montserrat al mestre de cases Joan Ginebreda, de Tamarit. Consistí a pujar els llenços de muralla situats entre el portal del Portinyol i "la torreta de la Mirondeta que és de Joan Martí" i des d'aquesta fins el baluard. Ginebreda, per la direcció de l'obra, rebé 200 lliures.

En la defensa de Tamarit, ultra les fortificacions, jugaven un paper important les armes de foc. El juny del 1551 els jurats feren procura a Joan Fortuny i Guillem Comí per comprar "bombes per a les peses (d'artilleria), per aturar els moros".

La capacitat de foc de Tamarit resta reforçada, el 1595, gracies a la cessió de dues peces d'artilleria que li feu Tarragona davant els rumors d'un possible atac pirata. El 20 d'abril del 1600, es manifesta en consell la necessitat que tenia la vila de nomenar un home per tenir cura de les peces d'artilleria i "tirar aquelles sempre y agués ocasió de averles de tirar"; fou designar un tal Boada al qual, per la seva feina, s'acorda donar-li una gratificació anual de 3 lliures.

Nº19-REVISTA DIGITAL 40

LA MÓRA-TAMARIT

Escut deTamarit

El 9 de setembre del 1617, comparegué a Tamarit un capità de part del virrei, "per amirar y revisar la fortalesa y artillería y monisions ", i ordena als jurats que en el termini de sis dies es fessin amb dos quintars de pólvora, dues-centes "pilotes" (bales) per a les peces d'artilleria i mitja rova de metxa, sota la pena de 600 lliures. El Consell, el dia següent, determina enviar el jurat Jaume Rabassa a Tarragona a comprar tot el que se'ls havia exigit.

Fisonomia de la Vila Closa. El nucli urbà de Tamarit presentava dos sectors ben caracteritzats: el de la Vila Closa, també conegut com la Fortalesa, i el del Raval o Puig que tenien plegats, l'any 1626, setanta cases.

La Vila Closa, una part de la qual ha arribat fins als nostres dies, estava tancada per les muralles de l’època de Pere III, restaurades els segles XVI i XVII. El rovell de l'ou del conjunt el constituïen l'església parroquial, l'abadia i les cases d'ambdós senyors, conegudes com els castells de l'arquebisbe i del castlà, respectivament. El castell del castlà, segons un inventari del 1567, tenia a la planta baixa una entrada amb el celler, la presó i l'ascens a la planta primera on hi havia la sala, la cuina i tres cambres; completaven les dependències una cambra damunt la cuina, el rebost i la golfa.

L' espai públic de l'interior del recinte comprenia tres places (del Castlà o del senyor Guimerà, la del portal de la Móra i la de l'Església o Major), i set carrers (Portinyol, Sitjar, Carnisseria, Claveguera, del portal de Boada a l' església, Forn i Hospital). Les entrades i sortides de la Vila Closa es feien pels portals de Boada, del Portinyol i, molt especialment, pels de la Móra i de la Creu. El de la Creu, situat davant del cementiri, era el més important ja que hi anava a parar la via que comunicava la vila amb el camí ral; prenia el nom de l'artística creu de terme, de pòrfir i marbre blanc amb el basament constituint per un cipus romà, emplaçada al seu costat la qual, l'abril del 1914, fou traslladada a Tarragona i actualment hom la pot veure al bell mig del jardí catedralici del carrer de les Coques.

Nยบ19-REVISTA DIGITAL 41

LA Mร RA-TAMARIT

Escut deTamarit

La Vila Closa La creu de terme del Portal de la Creu.

El portal de la Creu sense la creu de terme

Nº19-REVISTA DIGITAL 42

LA MÓRA-TAMARIT

Escut deTamarit

El Puig. Fora de la Vila Closa s'ana formant el raval del Puig amb els seus edificis enfilats per la falda de la muntanyeta que domina la roca de la Vila Closa. El conjunt se centrava entorn de la plaça del Sant Esperit i com a carrer principal tenia la part urbanitzada del camí que menava a la Móra.

Entre la Vila Closa i el Puig s'aixecava el pou de la vila, refet l' any 1599, el qual, per bé que sec, encara és visible avui.

El Puig.

CONTINUARÀ A LA PROPERA REVISTA, amb: • • • • •

Serveis municipals.

Demografia.

La Societat.

Activitat Portuària i Comercial.

Tamarit dins la Història general.

Nº19-REVISTA DIGITAL LA FARMACIA DE LA MÓRA

43

LA MÓRA-TAMARIT

Vuestro farmacéutico os informa: Inmaculada Felipe

Nº19-REVISTA DIGITAL LA FARMACIA DE LA MÓRA

44

LA MÓRA-TAMARIT

Vuestro farmacéutico os informa: Inmaculada Felipe

Nº19-REVISTA DIGITAL Artículo de Mª Jesús Marcos Experta Universitaria en Nutrición y dietética. Experta Universitaria en Naturopatía.

45

LA MÓRA-TAMARIT

¿Somos lo que comemos? (1) Adapta tu alimentación a cada estación y te sentirás mejor.

Nuestra vida está regida por diferentes ciclos. Estos ciclos siguen las “órdenes solares”.

Uno de los que más nos influyen son las estaciones. Así según va pasando el año no sólo cambia la temperatura (algo que percibimos rápidamente) sino que hay otros cambios que son más sutiles y a los que nos tenemos que adaptar si queremos estar en equilibrio para afrontar nuestro día a día y estar en plena forma.

Una de las variables que más se modifican son los alimentos que nos da la naturaleza y por tanto hay que fijarse en la alimentación. A pesar de que hoy en día en todas las estaciones encontramos todos los alimentos disponibles en las estanterías de los supermercados, esto va contra natura y en realidad deberíamos adaptarnos en cada estación a un tipo de alimentación. En la actualidad esto no se tiene en cuenta y es uno de los factores para que aparezcan desequilibrios como falta de energía, exceso de peso, alteraciones del sueño, disminución de la calidad de la piel….

Trataré de explicar como preparar el cuerpo para que nuestra primavera y verano sigan manteniéndonos en equilibrio y salud.

La base de cualquier dieta saludable debe ser el uso de cereales integrales, verduras locales, legumbres y algas. Estos alimentos son básicos para la función de nuestro aparato digestivo y para la regeneración y salud de nuestras células.

Nº19-REVISTA DIGITAL 46

LA MÓRA-TAMARIT

Artículo de Mª Jesús Marcos

¿Somos lo que comemos? (2) Recordemos que poseemos 32 piezas dentales de las que: - 4 son caninos para morder y desgarrar (pescados y carnes) - 8 son incisivos para cortar y trocear (verduras y frutas) -20 con a modo de molinillos para aplastar y moler alimentos (como granos, frutos secos, semillas, legumbres…)

Esto da una proporción de 4:8:20 o lo que es lo mismo 1:2:5. Así nuestros dientes nos dicen en qué proporción deberíamos comer: 1 parte de alimentos de origen animal y 7 partes de alimentos de origen vegetal.

Además, la longitud de nuestro sistema digestivo es más parecida a la de los animales herbívoros (largo) que a la de los carnívoros (corto): Los alimentos de origen animal se pudren más rápidamente que los de origen vegetal, produciéndose sustancias tóxicas durante su descomposición; si la carne permanece mucho tiempo en el tubo digestivo (lo que pasa en un aparato digestivo largo) se produce putrefacción de la misma, por ello sería recomendable la toma de probióticos, que nos ayudarán a mejorar nuestras funciones digestivas.

Tenemos la suerte de vivir en un País con una climatología intermedia y en el disfrutamos de cuatro estaciones, nuestra alimentación debe adaptarse a ellas y se debe basar en: - Cereales integrales como alimentos principales.

- Sopas, verduras, legumbres y algas como secundarios.

- Frutas, nueces, semillas como terciarios - Alimentos de origen animal como alimentos complementarios en cuarto lugar.

El comienzo de la primavera nos trae nuevamente alimentos que han estado “dormidos” durante la época de bajas temperaturas, esto hace que tengamos que adaptar nuestra dieta para que sea saludable y nos equilibre: - Hay que incrementar la cantidad de verduras y reintroducir los brotes y germinados.

- Elegiremos alimentos refrescantes como los cereales cebada y trigo.

- Según va incrementándose la temperatura se debe ir incluyendo más cantidad de frutas y alimentos crudos tipo ensaladas.

- La forma de cocinar se debe hacer más liviana utilizando el escaldado o salteado rápido y cuanto más suba la temperatura menos preparación necesitarán nuestros platos.

Nº19-REVISTA DIGITAL 47

LA MÓRA-TAMARIT

Artículo de Mª Jesús Marcos

¿Somos lo que comemos? (3)

La alimentación adecuada según una práctica dietética tradicional, es importante ya que nos armoniza con nuestro medio ambiente.

Esto se obtiene adaptando lo que comemos en función del lugar donde vivimos, es decir, alimentos locales y cocinando según los métodos culinarios que se acomodan a los cambios estacionales.

Seguir estas recomendaciones ayudará a que nos mantengamos en nuestro peso ideal, tengamos altos niveles de energía, obtengamos un descanso reparador por la noche… es decir, nos permite equilibrar nuestro interior (metabolismo) con el medio ambiente que nos rodea.

Nº19-REVISTA DIGITAL 48

LA MÓRA-TAMARIT

ACTIVITATS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS  Tots els associats que vulguin contactar amb la Junta, poden passar per el nostre local tots els dilluns de 17 a 19h.  Futbol per nens. Els dissabtes o diumenges al matí de 11,30 a 13h, amb entrenament i partidet entre els participants. Dirigit per el equip de futbol de La MóraTamarit (Jonatan Vidal). Hem creat un grup de WhatsApp, per informar als pares.

 Taller de PINTURA, tots els dilluns de 17 a 19h al local de l’Associació, amb la col·laboració especial del Sr. Àngel Martí.

 Retransmissions de futbol per Movistar al local de l’Associació, tots els dies de partit del Barça. Si algú vol veure altres retransmissions, podem obrir el local.

 Totes les tardes de gener a juny de 16 a 19h, joc de la Botifarra i altres al local de la Associació de veïns.

Nยบ19-REVISTA DIGITAL 49

RECORDATORI

LA Mร RA-TAMARIT

Nยบ19-REVISTA DIGITAL

RECORDATORI

50

LA Mร RA-TAMARIT

Nº19-REVISTA DIGITAL 51

LA MÓRA-TAMARIT

Article d’opinió Del Sr. JOSEP MUÑOZ GRACIA (Asesor Fiscal) Simplemente “ayunar” o pasar hambre social (1) Este domingo al escuchar el Santo Evangelio y al salir en el mismo la palabra “ayunar”, se me ha ocurrido la siguiente comparación, que deseo y espero que no ofenda a nadie, ya que no es mi intención La Constitución Española fue ratificada por un “referéndum”, que solamente se pedía “Si o No” el 6 de diciembre de 1978, siendo posteriormente sancionada por el rey Juan Carlos I, el 27 de mismo mes y publicada en el Boletín Oficial del Estado el día 29.

Siete fueron las “padres” de la misma: Cisneros, Herrero, Pérez- Llorca, Fraga, Peces-Barba, Roca y Solé. Que empezaron a estudiarla y montarla en marzo de 1977, o sea que ahora va a hacer 40 años.

Esta Constitución es la más longeva de nuestra historia, después de la del año 1876 que duró 46 años, hasta los comienzos de la dictadura de Miguel Primo de Rivera en el año 1923.

Ahora permitirme, que transcriba, resumido el Santo Evangelio de San Mateo (4,1-11) que dice: En aquel tiempo, Jesús, fue llevado al desierto por el Espíritu para ser tentado por el diablo. Y después de “ayunar” cuarenta días y cuarenta noches, al fin sintió hambre. El tentador se le acercó y le dijo:” Si eres Hijo de Dios, di que estas piedras se conviertan en panes”. Pero él contesto: “Está escrito:” No solo de pan vive el hombre, sino de toda palabra que sale de la boca de Dios”.

Entonces el diablo lo llevó a la ciudad santa, lo puso en el alero del templo y le dijo: “Si eres Hijo de Dios, tírate abajo, porque está escrito:” Ha dado órdenes a sus ángeles acerca de ti y te sostendrán en sus manos, para que tu pie no tropiece con las piedras” Jesús le dijo: “También está escrito: “No tentarás al Señor tu Dios”. De nuevo el diablo lo llevó a un monte altísimo y le mostró los reinos del mundo y su gloria y le dijo: “Todo esto te daré, si te postras y me adoras” Entonces le dijo Jesús: ¨” Vete Satanás, porque está escrito: “Al Señor, tu Dios, adorarás y al él solo darás culto”. Entonces lo dejo el diablo, y he aquí que se acercaron los ángeles y lo servían.

Simplemente, y humildemente quiero comparar lo que antecede con la realidad de nuestro país o nación.

Nº19-REVISTA DIGITAL

Article d’opinió

52

LA MÓRA-TAMARIT

Del Sr. JOSEP MUÑOZ GRACIA (Asesor Fiscal) Simplemente “ayunar” o pasar hambre social (2) Los cuarenta días que pasó Jesús en el desierto y que fue tentado por el diablo, es lo que sucede a mi entender con la actual Constitución, próxima a cumplir los 40 años.

Si vamos desgranando el Santo Evangelio, por ejemplo: “Y después de ayunar cuarenta días y cuarenta noches sintió hambre”. Si vamos a la realidad política podríamos decir:” Y después de cuarenta años, de una Constitución sin reformas, estamos sufriendo (los ciudadanos) hambre de una eficaz y correcta gestión política y además nos están diciendo o “tentando”, que les demos nuestro voto para cambiarlo todo (convertir las piedras en panes o sea cambiar formas de gobernar en nuestra sociedad, sin ninguna garantía) Cuando esto no se consigue, vienen otros que (como el diablo insistiendo) y nos dicen: “Si me votas a mí, sí que lograremos el cambio (como dice el diablo a Jesús, los ángeles te cogerán en sus manos, para que tu pie no tropiece con las piedras) etc.

Los ciudadanos, los de a pie, en varias ocasiones, hemos salido a la calle en múltiples manifestaciones o huelgas (como diciendo no tientes al Señor, tu Dios, o sea al pueblo).

Pero nuevamente, esta clase política, que quiere seguir en su pedestal, pero sin base firme, a mi entender, nos dice: “Todo esto te daré si de nuevo me votas, aunque haya fallado anteriormente” (como dice el diablo a Jesús, Todo esto te daré, si te postras y me adoras).

Ojo, que los ciudadanos, cada vez estamos más cansados y hambrientos de tanto “ayudar” con injusticias y deseamos que esta actual clase política, se vaya y que entre gente nueva (como dice ya algún partido, queremos venir de nuevo, pero no los mismos) Pues, puede suceder que (como Jesús, dijo a Satanás: “Vete al Señor, tu Dios, adorarás y a él solo darás culto”. Que viene a ser lo mismo que o acopláis la Constitución de hace 40 años, a la realidad actual. O por el contrario los ciudadanos (el pueblo) seguirá pasando hambre de una Justicia, justa, que no defienda al corrupto y castigue al justo y honrado.

Sinceramente creo, que este 2019 debe de ser el inicio del cambio o acoplamiento de una Nueva Constitución, para aprobarla en el 2020 a los cuarenta años y pico…y así probablemente acabar de ayunar y pasar hambre social.

Y para acabar con la comparación con el Santo Evangelio podemos decir (Y he aquí que se acercaron los ángeles (los eficaces políticos) y nos sirvieron.

Nuestra cultura es tan rica, que, si la vives con normalidad, es capaz por si sola de orientar con eficacia, cualquier posible problema que nos pueda surgir.

Naturalmente, para ello se tiene que tener voluntad, humildad y honradez para trabajar para el bien propio y el de los demás.

Nº19-REVISTA DIGITAL 53

LA MÓRA-TAMARIT

PROPOSTA D’ORDENACIÓ SECTOR PER A EQUIPAMENTS SOCIALS (1) 1 - LOCALITZACIÓ Al solar que hi ha entre la pista esportiva i l’aparcament (entre els carrers Conca de Barberà i Baix Empordà), es proposa de generar una franja edificable de 7’5 m d’amplària que permeti ubicar usos polivalents a disposició dels veïns de La Móra-Tamarit.

Nº19-REVISTA DIGITAL 54

LA MÓRA-TAMARIT

PROPOSTA D’ORDENACIÓ SECTOR PER A EQUIPAMENTS SOCIALS (2)

2 - DIMENSIONAT Terreny municipal de 1.937,70m2, amb un ample de 29,80m i una llargada de 47,42m al costat de les pistes Deportives i 63,15m al costat del pàrquing.

Nº19-REVISTA DIGITAL 55

LA MÓRA-TAMARIT

PROPOSTA D’ORDENACIÓ SECTOR PER A EQUIPAMENTS SOCIALS (3) 3 - ORDENACIÓ • Reserva arbrat existent, superfície de 105m2 • LOCAL SOCIAL + SALA POLIVALENT, PB + 1, superfície ocupada 150m2, superfície edificable 300m2.

• LLAR D’INFANTS + CONSULTORI MÈDIC, PB + 1, superfície ocupada 232m2, superfície edificable 464m2.

• Zona de pas davant dels edificis, de 3,51m d’amplada.

• Àrea no edificable que cal urbanitzar per activitats al aire lliure, superfície ocupada de 1.220m2.

• Vestuari + graderia, a la zona de les pistes, superfície ocupada 180m2.

Nº19-REVISTA DIGITAL 56

LA MÓRA-TAMARIT

PROPOSTA D’ORDENACIÓ SECTOR PER A EQUIPAMENTS SOCIALS (4) 4 - SECCIONS • SECCIÓ TRANSVERSAL • SECCIÓ LONGITUDINAL • Es poden veure, la proposta de planta baixa i un pis i a la part de les pistes les graderies.

Nº19-REVISTA DIGITAL 57

LA MÓRA-TAMARIT

PROPOSTA D’ORDENACIÓ SECTOR PER A EQUIPAMENTS SOCIALS (5) 5 – INFORMACIÓ URBANISTICA Coordenades UTM: 361530,21 – 4554480,72

Al solar que hi ha entre la pista esportiva i l’aparcament (entre els carrers Conca de Barberà i Baix Empordà), es proposa de generar una franja edificable de 7’5 m d’amplària que permeti ubicar usos polivalents a disposició dels veïns de La Móra-Tamarit.

Nº19-REVISTA DIGITAL

COL·LABORADORS

Ctra. Nacional 340, Km. 1171, 43008 * TARRAGONA - España Tel: + 34 977 65 02 77 - Fax: + 34 977 65 28 58 - E-mail: info@torredelamora.com

58

LA MÓRA-TAMARIT

Platja Tamarit . Ctra. N-340 . Km. 1172 43008 Tarragona . Catalunya . Spain Tel. (0034) 977 650 128 . Fax (0034) 977 650 451 E-mail: resort@tamarit.com / WEB www.tamarit.com

Ctra. N-340, Km. 1172 – 43008 Tamarit (Tarragona) Tel. +34 977 650 098 / Fax +34 977 652 867 E-mail: caledonia@campingcaledonia.com / WEB www.campincaledonia.com Ctra. N-340, km 1.172 - 43008Tamarit (Tarragona) Tel. +34 977 650 249 · Fax +34 977 650 926 info@campingtrillas.com

CA LA SANDRA Av. de Mediterrani, 2 43008 LA MÒRA Passeig de La Móra, 6 y 7 – La Móra – 43008 Tarragona Tel./Fax 977 650 254 – www.restaurantmoramar.com

ESPORTS PLATJA

Tel. 617 058 191 E-mail: sandrapinilla@hotmail.es

Complements – Regals – Platja

Passeig de la Móra, 8 43008 Tarragona Platja de La Móra www. restaurantracodelamora.com Email: racodelamora@Hotmail.com Facebook.com/racodelamora

Tel. 977 656 206

Eleazarbarrios Arquitecte

SUPERMERCAT AMÈLIA Tel. 977 652 941 A SU SERVICIO AL SEU SERVEI

Tel. 656 990 490 E-mail: eleazarbarrios@coac.net Projectes de reformes i rehabilitació, Projectes d’obra nova, Interiorisme, Assessorament tècnic i tramitacions, Llicències d’activitat, Plans de seguretat, Cèdules d’habitabilitat, TE’s.

Nº19-REVISTA DIGITAL

COL·LABORADORS

59

LA MÓRA-TAMARIT

Av. del Mediterrani, 80 – La Móra – 43008 Tarragona

Tel. +34 977 650 495 – Fax +34 977 652 146 E-mail:fincas_miro@hotmail.comwww.fincasmiro.com

Royal T-stick - Cafès Andreu Juan Manuel Mora Lopez (La Móra-Tamarit) - Tel. 679 288 729 info@lasurferabeer.com

Tel: 661 810 170 / www.royalteacoffeeiberia.com Mail: info@royalteacoffeeiberia.com Royal T-Stick ofrece una experiencia única de tomar el té por los grandes sabores, su individualidad, la alta calidad de los ingredientes y el ritual de preparar la taza de té de una forma nueva.

Nº19-REVISTA DIGITAL

COL·LABORADORS

60

LA MÓRA-TAMARIT

HOTEL GRAN CLAUSTRE, RESTAURANT & SPA BRUIXES DE BURRIAC By Jaume Drudis C/ DEL Cup, 2, 5 i 7, 43893 Altafulla Tel. 977 651 557 / www.granclaustre.com www.bruixesdeburriac.com www.spagranclaustre.com www.masiacanmarti.com

618 273 795 / 977 651 309

Tel. 977 554 507 rtarraco@tinet.org www.rejillastarraco.com

ADOLF ALLEGUE RODRÍGUEZ DELEGAT DE ZONA BODEGUES PINORD (VILAFRANCA DEL PENEDÈS) Tel. 670 643 997 dolfallegue@gmail.com Tel.938 903 066 - fax. 938 170 979 pinord@pinord.com / www.pinord.es

Apartamentos Cala Azul Playa de La Móra (Tarragona) Plaça de les Comarques Catalanes, 1-2 www.apartamentoscalaazul.com

Nº19-REVISTA DIGITAL

COL·LABORADORS

61

LA MÓRA-TAMARIT

REGAL & PAPER – Mn. Miquel Amorós, 5

Envelat, 19 – Torredembarra – Tel. 977 641 800 Cantó de la vila, 3-5, Altafulla -- Tel. 977 641 800 Urgències 629 711 590 – WEB www.gatigos.es

Associació protectora d’animals, gats i gossos Subvencionada per la Diputació de Tarragona Telèfons de contacte: 97765 12 09 / 97765 61 08 Seu Social: Passeig del Limònium, 10 (Tamarit)

Carrer de l’Eriço, 27 – 43008 Tarragona Tel. 977 809 689 marcosmagas@hotmail.com www.osmagas.es

Nº19-REVISTA DIGITAL

Poesia de Sol Leví

62

LA MÓRA-TAMARIT

UN CONSENSO PARA LA FELICIDAD. Donde encontrar la fórmula mágica, Que nos lleve hasta el?

Volviendo hacía adelante la mirada, Y escuchando al amor?

Para que ninguna sombra negra Nos arrastre hacía el mal, Para que nunca volvamos a escucharla, La palabra Satán….

Dicen que está en los Cielos, Y los hombres, a él nunca llegarán, Dicen que está en el interior del alma, Y que no sabemos, su camino encontrar…

Dicen que los consensos nunca han sido, Duraderos jamás, Y que seguiremos cayendo y tropezando Con destino fatal.

La humanidad entera confabula, Como a él se llegará,?

El consenso donde todos los hombres, Tengan felicidad…?

Si el conjuro llegara a conjurarse, No llegará a existir, En ningún horizonte del camino, Ninguna nube negra, ninguna nube gris.

Y cantaríamos al unísono, Venga felicidad, Y todos los humanos de la tierra, Sabrían sonreír SOL LEVÍ

Nº19-REVISTA DIGITAL 63

LA MÓRA-TAMARIT

Recepta de cuina CREMA DE ESPÁRRAGOS RECETA PARA 6 PERSONAS INGREDIENTES: • 400 g de espárragos.

• 1 l. de leche.

• 1 cebolla pequeña.

• 1 clavo de olor.

• 6 granos de pimienta.

• Un ramito de finas hierbas.

• 5 cucharadas de crema de arroz.

• 100 g de nata líquida.

• 60 g de mantequilla.

• Sal. Tiempo de preparación, 45 minutos. Tiempo de cocción: entre 30 y 40 minutos.

PREPARACIÓN: Hervir la leche, junto con la cebolla pinchada con el clavo, y añadir los granos de pimienta y el ramito de hierbas. Desliar la crema de arroz en frío, echarla en la leche hirviendo, removiendo todo el tiempo, para obtener un puré clarito sin grumos; bajar la llama y dejar cocer despacito durante 20 minutos.

Cocer los espárragos en poca agua, justo para que estén cubiertos. Retirarlos cuando aún están un poco enteros. Reservar el agua de cocción. Cortar la punta de los espárragos y reservarlas para guarnecer la crema. Partir el resto en trocitos, rehogarlos con mantequilla, echarlos en la crema de arroz, añadiendo un tazón del agua de cocción reservada. Dejar cocer lentamente hasta que se deshagan; pasar por un colador fino, aplastando los residuos.

Antes de servir, añadir bastante cantidad del caldo de cocción de los espárragos, lo necesario como para obtener 1’5 l de sopa. Completar con la nata, rectificar el condimento, agregar las puntas de espárragos reservadas, y calentar convenientemente.

Nº19-REVISTA DIGITAL 64

LA MÓRA-TAMARIT

“Associació de veïns de LA MÓRA-TAMARIT” es el nou portal de comunicació que hem obert a Facebook perquè la gent estigui informada i pugui fer els seus comentaris.

Aquesta es la foto de la portada.

A la pàgina de Facebook trobareu les últimes notícies produïdes, us preguem que us feu seguidors de la mateixa, per tal d’estar ben informats dels esdeveniments a La Móra-Tamarit.

En principi, la Revista la continuarem publicant, perquè creiem que les coses escrites tenen més vigència en el temps, però aprofitarem la immediatesa de les noticies a Facebook.

Nº19-REVISTA DIGITAL 65

LA MÓRA-TAMARIT

DADES ELECCIONS al barri • Dades de les eleccions durant 2015 24.05.15

27.09.15

20.12.15

MUNICIPALS: Participació .............................................61,94% 1º Cs 149 6º CUP 2º PSC 140 7º ICV 3º CIU 121 8º ARA T 4º ERC 109 9º Guanyem 5º PP 83

65 44 41 20

PARLAMENT CATALUNYA: Participació..................... 87,46% 1º JxSI 466 6º CUP 2º Cs 278 7º UDC 3º CATSIQUEESPOT 82 8º PACMA 4º PP 76 9º RC-EV 5º PSC 70 10º Guanyem CORTS GENERALS: Participació ..................................81,11% 1º Cs 215 7º UDC 2º ERC 196 8º PACMA 3º En Comú 187 9º RC-GV 4º DiL 166 10º UPiD 5º PP 121 11º PCPC 6º PSC 83 12º EB

66 31 7 1 0

1.077

24 8 8 1 1 1

• Dades de les eleccions durant 2016 26.06.16

CORTS GENERALS: Participació .................................74,22% 1º ERC 206 6º PSC 2º Cs 172 7º PACMA 3º ECP 163 8º RC-GV 4º PP 146 9º PCPC 5º CDC

85 15 2 1

142

• Dades de les eleccions durant 2017 21.12.17

PARLAMENT CATALUNYA: Participació..................... 86,79 % 1º Cs 334 6º Cup 2º JxCat 299 7º Podem 3º ERC 244 8º Pacma 4º PSC 135 9º Recortes 5º PP 43 10º Nuls i Blancs

32 26 7 1 6+4

Total:1.131

Nº19-REVISTA DIGITAL 66

LA MÓRA-TAMARIT

INFORMACIÓ DE L’ASSOCIACIÓ D’ANIMALS

“donar x donar” NO DONEU MENJAR ALS GATS DEL CARRER (Això només ho pot fer personal autoritzat expressament per l’Ajuntament de Tarragona).

Les persones associades a Donar x Donar disposen del “Carnet de persona autoritzada per alimentar les colònies de gats urbanes” L’Associació Donar x Donar, amb seu social a La Móra-Tamarit, és una entitat jurídica inscrita en el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya amb el número 44837, per Resolució de 29 d’abril de 2011.

Està inscrita en la “Agencia Tributaria del Ministerio de Economía y Hacienda con NIF G55561732”.

Disposa d’un “Conveni de Col·laboració amb l’Ajuntament de Tarragona per al Projecte de Gestió de la colònia de gats del barri de La Móra-Tamarit, de la ciutat de Tarragona”, signat en data 9 d’octubre de 2015.

També disposa del suport econòmic de la Diputació de Tarragona.

Us demanem que col·laboreu amb nosaltres!

Per a qualsevol consulta, ens podeu trucar al telèfon 626 677 367.

Tarragona, a 5 de març de 2017

Nº19-REVISTA DIGITAL 67

Artículo: www.sunsystemsgroup.com

LA MÓRA-TAMARIT

Nº19-REVISTA DIGITAL 68

Artículo: www.sunsystemsgroup.com

LA MÓRA-TAMARIT

Nº19-REVISTA DIGITAL 69

LA MÓRA-TAMARIT

RECOLLIDA SELECTIVA DE RESIDUS DOMÈSTICS HORARI PER DIPOSITAR LES ESCOMBRARIES

19,00-21,30h

Tot el dia.

08,00-21,00h

08,00-21,00h

19,00-21,30h

Deixalleria Mòbil, dissabte a la Plaça de les Comarques Catalanes.

Trucar al TELÈFON VERD: 977 296 222 per sol·licitar dia, hora i lloc on dipositar els residus grosos per la seva recollida. Aquest servei de recollida és gratuït.

Nº19-REVISTA DIGITAL 70

LA MÓRA-TAMARIT

Artículo publicado por canalHOGAR, 01 Ago 2017

Remedios caseros contra las hormigas (1) Si quieres eliminar definitivamente a estos pequeños insectos, toma nota de nuestros remedios caseros contra hormigas. Acabarás con el foco del problema sin necesidad de utilizar pesticidas con componentes químicos que puedan ser dañinos o peligrosos.

Cuando las hormigas invaden nuestra casa, tenemos que armarnos de mucha paciencia y perseverancia para acabar completamente con ellas, ya que son una plaga difícil de eliminar. El primer paso que debemos dar cuando veamos a estos insectos pululando a sus anchas por nuestro hogar es localizar el foco. Conviene saber con exactitud dónde está el hormiguero, si no, nada de lo que hagamos tendrá un efecto definitivo. Si está fuera de nuestra casa y no logramos encontrarlo, al menos debemos averiguar por dónde entran.

Una vez encontrado el foco, pasaremos el aspirador por todo el suelo para eliminar las que están en ese momento. Después, habrá que usar un método que acabe definitivamente con ellas o, de lo contrario, al día siguiente habrá más.

Si tienes niños o mascotas en casa, no es recomendable usar pesticidas. Si además, eres reacio a usar este tipo de productos, te ofrecemos una selección de remedios caseros contra las hormigas que acabarán de forma fulminante con la presencia de estas visitas no deseadas. Eso sí, deberás aplicar estos remedios durante varios días seguidos para que hagan efecto.

Remedios caseros contra hormigas: Cítricos Los cítricos son un excelente repelente de hormigas. Pon en una botella con dosificador de spray el zumo de varios limones y pulverízalo allá donde veas hormigas y, especialmente, en las zonas de entrada. Coloca varias rodajas de limón cerca de las puertas y ventanas.

Haz un puré con la cáscara de una naranja y un poco de agua. Aplícalo en línea en rendijas y como barrera por donde no quieras que pasen.

Agua Muchas veces, algo tan sencillo como el agua puede ahuyentar a las hormigas. Mezcla medio litro de agua y una cucharada de jabón neutro y pulverízalo por la noche sobre el hormiguero.

Otra opción es poner en una olla dos litros de agua y, cuando empiece a hervir, verter todo el contenido sobre el hormiguero.

Nº19-REVISTA DIGITAL 71

LA MÓRA-TAMARIT

Artículo publicado por canalHOGAR, 01 Ago 2017

Remedios caseros contra las hormigas (2) Especias La canela es un excelente ahuyentador de hormigas. Mezcla canela en polvo y clavo y espárcelo por los sitios por los que crees que pueden entrar. Si en vez de polvos utilizas unas gotas de aceite esencial de canela, los resultados serán más efectivos. Bastará con que lo apliques dos veces a la semana.

Mezcla chile en polvo, clavo y pimentón picante y espolvoréalo en los puntos calientes. El olor que desprende esta mezcla es más que suficiente para evadirlas a entrar en nuestra casa.

Coloca montículos de orégano en puntos estratégicos de tu cocina. Cuando vayan perdiendo aroma, renuévalos para asegurar su efecto repelente.

Bicarbonato de sodio A sus poderes desinfectantes y desodorantes, hay que sumar el efecto nocivo que tiene sobre los insectos. Mezcla bicarbonato de sodio con azúcar. Esto atraerá a las hormigas y, cuando vean los resultados, sabrán que no deben acercarse ahí.

Tiza Si quieres frenar el avance de las hormigas, utiliza una tiza para pintar en el suelo las líneas que no deben atravesar. Y, aunque parezca increíble, no lo harán.

Talco Los clásicos polvos de talco que se utilizan para irritaciones o contra el acné entre otras cosas, son muy efectivos para este fin. Espárcelos directamente sobre ellas.

Menta En el mundo existen varios olores que las hormigas no soportan, y uno de ellos es el de la menta. Utiliza esta planta en todas sus versiones y formatos y obtendrás muy buenos resultados.

En aceite esencial, aplícalo cada tres días en sus zonas de paso. También puedes usar hojas secas machacadas que podrás colocar en montoncitos en las entradas. Recuerda cambiarlos cada dos días para mantener el aroma. Las bolsitas de té de menta también son buenas disuasorias.

Café Si tienes plaga de hormigas, no tires los posos del café. Reutilízalos en las grietas y zonas de paso.

Vinagre Añade al cubo de agua un chorro de vinagre y friega el suelo de toda la casa. Además de dejar la superficie limpia y brillante y ser un excelente tratamiento para la madera, repelerá el paso a estos insectos.

También puedes mezclar un vaso de vinagre, doce gotas de extracto de eucalipto, unas gotas de zumo de limón y medio vaso de jabón suave y aplica la mezcla en las esquinas de las habitaciones.

Nยบ19-REVISTA DIGITAL 72

LA Mร RA-TAMARIT

Guia de carrers de La Mรณra-Tamarit