eq’iliquà 54 - assemblea general + entrevista al repartiment de “fes-me un lloc” by AAPV Actors i Actrius Professionals Valencians

eq’iliquà 54_11/21

col·laboradors: marina alegre, carlos amador, anaïs doménech, david duran, júlia fortaña, carles ga tormo, carme giner, borja lópez-collado, paula lópez collado, isabel martí, tamara martínez, sergi mira, anna nácher, ana olcina, carlos ruiz, mar sanjuán, miguel torrecilla, tomàs verdú maquetació interior: carles ga tormo impremta: linea 2 dipòsit legal: v-2280-2005 actors i actrius professionals valencians ambaixador vich, 3 - 2 - g, 46002 valència | tel: 963 528 198 | info@aapv.es | www.aapv.es

AAPV no es fa responsable de les opinions dels col·laboradors de l’Equiliquà

sumari

04| editorial l’aapv exigeix que es cumplisca la llei de creació d’à punt 06| organització crònica de l’assemblea general | decàleg de recomanacions 24| w3 didàctica tea-

tral 26| comunicació entrevista al repartiment de “fesme un lloc” 51| organització descomptes ivc

editorial L’AAPV exigeix que es cumplisca la Llei de creació d'À Punt

Des de l’AAPV (Associació d’Actors i Actrius del Professionals Valencians) rebem amb indignació i moltíssima preocupació els nous pressupostos de la Generalitat Valenciana per al 2022 pel que fa referència sobre tot a la part que es destinarà a la cadena pública À Punt. Després d’anys reivindicant un increment necessari en la partida que s’hauria de destinar per llei a la cadena pública veiem amb desesperació que no sols no s’incrementa l’esmentada partida sinó que es veu reduïda substancialment. El pressupost de la Generalitat per al 2022 arriba fins a 28.000 milions d’euros dels quals, segons la Llei de creació d’À punt la GVA hauria d’aportar entre el 0,3% i el 0,6% a la cadena pública. Això representaria entre 84 i 168 milions d’euros, però segons els pressupostos s’estableix una partida per al 2022 de només 67 milions. És a dir, 17 milions menys del que caldria per a complir el mínim que marca la llei i un 1,65% menys de la partida anterior. 04

Amb estos 67 milions es veu el pressupost reduït en 2 milions respecte a la partida destinada per al 2021 i d’altra banda no compensen el que representa l’IVA que este any haurà de pagar À punt en compensació a la nova llei d’IVA impulsada pel govern central l’any 2015. Tot plegat representa un total de 12 milions d’euros menys respecte als pressupostos del 2021. Enguany s’han destinat 24 milions d’euros a la producció de continguts i amb la reducció pressupostària per al 2022 només es destinarien 12 milions, per tant es voria reduïda en un 50%. Tenint en compte que ja n’hi ha compromesos 8 milions és més que evident que amb el que quedarà no es van a poder realitzar programes per a prime time com concursos, compra d’animació, pel·lícules, i el que més ens afecta a nosaltres com a col·lectiu professional, sèries de ficció. Les conseqüències seran devastadores per al nostre sector, productores, tècnics, empreses de serveis, doblatge, guionistes, actors, actrius, etc. Des de l’AAPV continuem observant estupefactes no sols la falta de sensibilitat del Consell cap al nostre sector, sinó una falta total de previsió i planificació per a que el sector audiovisual valencià puga desenvolupar-se amb certa normalitat. Son molts llocs de treball els que estan en joc, empreses i treballadors que no poden treballar d’una manera digna, com ho poden fer altres sectors de la societat. Per tant, exigim al Consell una reconsideració dels pressupostos destinats a la entitat pública, que es complisca la Llei de creació d’À Punt i que es destinen les partides adients perquè milers de persones pugem treballar amb dignitat a la nostra terra. 05

organitza [ció] ASSEMBLEA GENERAL DE l’AAPV

Per Carles Gª Tormo Fotos: Carlos Ruiz 06

El 18 d’octubre l’AAPV va celebrar una Assemblea General per completar el procés electoral iniciat el passat mes de març. Els associats i associades presents van ratificar la nova Junta Directiva mitjancant una votació a mà alçada. Després, un responsable de cadascuna de les comissions va exposar breument, tant els objectius que es volen assolir en els pròxims anys, com la feina que s’ha fet fins ara des de cada àrea de treball. El passat mes de març, tal i com marquen els Estatuts, l’AAPV va iniciar el procés electoral per renovar la Junta Directiva. Per poder completar el procediment era necessària la celebració d’una Assemblea General on els afiliats i afiliades pogueren votar per ratificar, o no, l’única candidatura presentada. Finalment, els afiliats i afiliades van ser convocats a les 18:00 hores del passat dilluns 18 d’octubre, a la sala d’actes del l’Octubre CCC.

Després d’esperar un temps de cortesia, per si de cas algú arribava tard, es va agraïr l’assistència a tots els presents i es va procedir a iniciar formalment l’acte. En primer lloc es van exposar els punts del dia i es van explicar els mecanismes de funcionament de l’Assemblea (votacions, precs, ..). Acte seguit, la Secretària d’Organització va enumerar els noms i els càrrecs de les persones incloses al llistat proposat per constituir la nova Junta Directiva de l’AAPV. 07

ASSEMBLEA GENERAL

Una vegada realitzat aquest tràmit informatiu, els presents van votar la ratificació de la nova Junta Directiva. El resultat va ser favorable per unanimitat. Per enllestir el següent punt del dia, calia constituir la Comissió de Garanties i la Comissió revisora de Comptes. Primer es van explicar les funcions d’aquestes comissions. Seguidament, es van demanar sis voluntaris aliens a la junta Directiva, d’entre els actors i actrius presents, tres per cadascuna. Al capdavall, les esmentades comissions van quedar constituides.

Durant l’Assemblea, diversos membres de la Junta Directiva van deixar palesa la sensació que els socis i sòcies no són conscients de tot el treball que l’AAPV ha dut a terme al llarg dels últims anys. En este sentit, es va expressar la intenció de millorar la comunicació entre la Junta Directiva i els afiliats i afiliades. Per això, es va proposar que un respresentant de cadascuna de les Comissions de l’AAPV resumira tant el treball que s’ha fet fins ara, com els objectius que es volen assolir al llarg d’aquesta nova legislatura.

organitza[ció] Comissió de Teatre: Objectius: - Pal·liar els efectes econòmics de la COVID-19 al nostre sector. - Afavorir que les companyies i les administracions donen feina als actors i actrius professionals valencians. - Vetllar pel compliment del Conveni de Teatre. Amb estes finalitats sempre presents, l’AAPV ha convocat, preparat i participat en múltiples reunions amb diverses entitats, com ara: - Altres associacions del sector, per trobar punts en comú, arribar a acords i reivindicar-los davant les administracions. - Les diferents administracions: ajuntaments, diputacions, GVAIVC, ... Pel que fa a l’objecte d’estes últimes reunions els responsables de la Comissió de Teatre van diferenciar dues etapes:

Abans de la desescalada: - Creació d’un protocol COVID, específic: aforament, entrades numerades, distància interpersonal de seguretat, ... - Creació d’un paquet de mesures per reactivar el sector cultural: programació per part de l’IVC en espais privats, programació de companyies valencianes al Rialto, ... Després de la desescalada: - Fiscalització de problemàtiques derivades de produccions concretes (incompliments del conveni, ...). - Reclamar i col·laborar en l’elaboració de plans d’ajuda específics, atès que els generals no s’adapten a les característiques del nostre sector. Per acabar, els representants de la Comissió de Teatre van fer referència a dos d’aquests plans d’ajuda que, malgrat que ja estan anunciats, encara estan pendents de materialitzar-se: 09

organitza[ció]

- En juny, la Conselleria va anunciar unes ajudes dirigides als treballadors artístics temporals que han perdut, o vist reuïda, la seua activitat professional arran de la pandèmia. S’espera que siguen implementades abans que acabe l’any. - “Pla cultura per a la recuperació 2021-2023”: Algunes de les mesures que conté estan molt avançades però d’altres són només titulars. L’AAPV participarà a les comissions de treball previstes per aterrar aquelles mesures menys concreteses. 10

ASSEMBLEA GENERAL

Comissió d’Audiovisual: Objectiu: - Fer de la ficció audiovisual valenciana una marca amb una identitat pròpia, un segell de qualitat exportable, amb personalitat, històries i professionals propis (seguint l’exemple de Galícia, Aragó, Catalunya o el País Basc). Múltiples reunions amb: - Grups parlamentaris de les Corts Valencianes, per demanarlos un increment pressupostari per À Punt, destinat a què es faça més ficció. Malgrat les bones paraules, tots s’han declarat incapaços d’aconseguir-ho. - À Punt, per reclamar un augment en la de producció de ficció. Açò ha servit per conéixer quines són les excuses adduides pels responsables de la televisió per no produir més ficció: D’una banda argumenten que el pressupost destinat a entreteniment (ficció, magazines, concursos, ...) és insuficient i per l’altra es fa referència als nivells d’audiència.

- Associacions de productors (PAV, AVANT, AVAP, ...) per: - Trobar objectius comuns i defensar-los junts davant l’Administració. - Conéixer quin són els problemes i excuses que es donen des de les productores i buscar sol·lucions. - Què coneguen i compten amb els actors i actrius professionals valencians més enllà de la figuració i els secundaris. - L’Institut Valencià de Cultura i la Secretaria Autonòmica de Cultura per reivindicar canvis a les ordres d’ajudes de l’IVC dirigits a: - Categories B i C (co-produccions): Deixar enrera el sistema de quotes. - Categoria A (produccions 100% valencianes): Incentivar la contractació d’actors i actrius professionals valencians (incrementar el pressupost destinat a esta partida, incentivar els rodatges en valencià, ...). 11

ASSEMBLEA GENERAL

Amb referència a aquest últim punt, el Secretari d’Audiovisual va anunciar què s’ha aconseguit el compromís per part de l’Administració d’augmentar les quantitats econòmiques assignades a les ajudes a les produccions de Categoria A: - 3 produccions de 700.000 € en 2022. - 3 produccions de 1.000.000 € en 2024 (amb l’ajuda d’altres organismes públics com l’IVACE).

- AISGE per: - Aconseguir que À Punt pague els drets d’imatge dels actors i actrius associats. De moment no s’ha aconseguit, però AISGE s’ha compromés a lluitar per estos drets. - Difondre, tant les ajudes del Departament Assitencial d’AISGE, com unes ajudes directes per la compra menusal financiades per Netflix i canalitzades per AISGE. Altres activitats i projectes: - PROMERCAT: Plataforma pel foment de l’audiovisual valencià organitzada per l’IVC l’estiu passat. La presència de l’AAPV va permetre: - Establir un contacte directe amb plataformes, cadenes autonòmiques i productores valencianes. - Difondre la Guia AAPV mitjançant un codi qr inserit al Catàleg de les jornades i un punt de llibre repartit a tots els assistents.

organitza[ció] - Jornades de treball amb les productores valencianes: organitzades per l’IVC a instàncies de l’AAPV. Els principals plantejaments que es van ficar sobre la taula van ser:

El creixement del mercat de treball de la ficció valenciana passa per fer us de l’elenc actoral valencià i la creació d’una identitat pròpia que puga ser exportada.

- Les productores demanaren als actors i actrius que s’adapten més al codi interpretatiu de l’audiovisual.

A més, el nostre territori ja ha demostrat ser atractiu (pressupostos, oratge, localitzacions, ...) per produccions foranes i co-produccions, ara sols queda donar a conéixer els nostres professionals.

- L’AAPV va reclamar que es confie en els actors i actrius valencians pels papers protagonistes. A partir d’estos plantejaments inicials , es feren varies propostes de millora:

- Primer Congrés de Ficció Valenciana: Previst pel proper any, per la seua realització comptarem amb la col·laboració de l’EDAV, d’AISGE i de l’IVC.

- Pel que fa al codi, es va proposar la realització de cursos i tallers d’interpretació davant la càmera. Estos cursos permetrien als intèrprets adaptar-se als codis i les necessitats artístiques de cada projecte. I als productors i directors, conéixer els noms i les capacitats dels nostres professionals.

Els principals objectius d’aquest congrés seran:

- Pel que fa a la contractació, des de l’AAPV es va argumentar què:

- Promoure la implantació de mesures que funcionen en altres parts de l’Estat.

- Posar en relleu la necessitat de contractar actors valencians a les produccions. - Plantejar que no totes les ajudes o plans siguen dependents de l’IVC o À Punt.

ASSEMBLEA GENERAL

Comissió de Doblatge: Objectius: - Reivindicar que el govern autonòmic subvencione el doblatge al valencià de pel·lícules de cinema i animació per a la seua exhibició en sales comercials. - Exigir un increment del pressupost d’À Punt destinat al doblatge al valencià.

Comissió de Formació: Objectius i projectes: - Augmentar la participació, 16

consultant als afiliats i afiliades a l’hora de decidir quin tipus de cursos es vol fer. - Evitar l’estacionalitat, realitzant cursos al llarg de tot l’any. - Fer cursos monogràfics (més curts) amb professors forans, com ara, formacions en línia (self takes, ...). - Fer cursos d’entrenament actoral (més extensos i regulars). Finalment, es va anunciar la pròxima celebració dels cursos d’Inés Piñole i Carles Vila.

organitza[ció] Comissió d’Igualtat: Objectiu: - Inciar un procés d’investigació sobre la matèria que desemboque en l’elaboració d’un Pla d’Igualtat. Activitats i projectes: - Després de la seua recent creació, el primer objecte de recerca d’aquest grup de treball va ser la maternitat: - En primer lloc es va realitzar un número especial de l’eq’iliquà (Ma-trius) amb 22 entrevistes en profunditat a actrius envers els problemes laborals derivats de la seua condició de mares. - Després d’editar la revista es va realitzar una trobada telemàtica amb algunes de les mares i representants de la Seguretat Social per resoldre dubtes i iniciar una col·laboració directa. - S’ha projectat fer un altre eq’ iliquà especial amb els pares actors.

D’altra banda, els membres de la Comissió també realitzaren un curs de formació sobre Igualtat a l’Espai Dona de l’Ajuntament de València per conéixer els protocols que cal seguir a l’hora d’actuar en situacions delicades (assetjament, ...). - Contacte amb el Col·lectiu Lambda i participació de l’AAPV a la manifestació de l’Orgull LGTBI. - Fiscalització dels percentatges de contractació d’actors i actrius en funció del sexe, tant de les produccions públiques com d’aquelles produccions que han rebut ajudes públiques. 17

organitza[ció]

Comissió de Comunicació: Objectius: - Fer arribar la informació als associats i associades d’una manera més fluida, directa, clara, transparent i atractiva. Projectes: - Fer més atractius els correus electrònics que s’envien i respondre tots els que rebem. - Augmentar la presència de l’AAPV a les xarxes socials. 18

Adaptar els missatges a les necessitats de cada xarxa. Per exemple, en agost es va publicar a l’Instagram un vídeo curt amb un resum de l’activitat de la Comissió d’Audiovisual. - Donar més veu als socis i sòcies de Castelló i Alacant. - Dinamitzar la participació dels associats en el funcionament intern de l’AAPV i facilitar el contacte directe amb les Comissions. Per exemple, creant correus electrònics específics per a cada Comissió.

ASSEMBLEA GENERAL

Comissió de Finances:

Comissió d’Organització:

Objectiu i eventualitats:

En primer lloc, es va comunicar als assistents què, després de molt de temps i esforços (reducció de despeses i pujada de quotes) s’ha aconseguit sanejar la situació del sindicat.

Es van plantejar alguns dels problemes d’organització, com ara la necessitat de millorar l’atenció als socis i sòcies. Per revertir esta situació es va proposar descentralitzar les vies de comunicació oficials amb el sindicat per evitar colls de botella. També es va comunicar la necessitat revisar i actualitzar els Estatuts de l’AAPV. Açò implica que s’ha de crear una Comissió de treball que compte amb l’ajuda d’especialistes.

D’altra banda, també es va explicar què l’AAPV s’ha reintegrat en CONARTE (Confederació d’Artistes Treballadors de l’Espectacle).

ASSEMBLEA GENERAL

Precs i preguntes: Amb referència a la necessitat d’incentivar l’entrada en l’AAPV de les noves generacions es va proposar la creació d’una ‘quota jove’. Davant les contínues crides a la participació de la Junta, una de les assistents es va oferir a revisar la correcció lingüistica de tots els textos emesos per l’AAPV. També es va proposar a la Comissió de Teatre que valorara la possibilitat d’incorporar la figura del lingüista a les produccions teatrals públiques, tal i com ja existeix a les produccions audiovisuals. 20

Pel que fa als ‘problemes de codi’ referits pels productors es va plantejar que no es tracta tant d’un ‘problema de codi’, com d’experiència professional (falta feina a l’audiovisual valencià) i de formació. També es va verbalitzar que l’excusa del codi també s’utilitza a nivell estatal per no contractar actors professionals. Respecte a les ajudes d’AISGE i Netflix es va exposar que són molt fàcils de demanar. Però després et trobes amb que els treballadors de la cadena de supermercats no les coneixen i cal explicar-les perquè no et posen problemes a l’hora de pagar.

Decàleg de recomanacions

Per Sergi Mira 1 - Abans de signar, demana una còpia del contracte de treball amb temps suficient per a llegir-lo tranquil·lament i fer les consultes necessàries. 2 - Negocia sempre el salari brut, t’estalviaràs sorpreses desagradables. 3 - Consulta els convenis www.aapv.es/convenis.htm. 4 - Reclama si hi ha algún concepte amb el que no estàs d’acord (categoria professional, assajos, horaris, 5% de propietat intel·lectual, ...) 5 - El contracte s’ha de signar abans de començar a treballar. 6 - Comprova en la nòmina que no t’inclouen dietes excessives i que la base de cotització i la retenció de l’IRPF són correctes. 7 - Tin els papers al dia (contractes, certificats, nòmines, TCs, etc.) i ordenats per any. 8 - Quan t’arribe la regularització consulta si t’interessa pagar-la o no. 9 - Si has sol·licitat una prestació (Atur, Jubilació, etc.), quan t’arribe la resolució comprova que siga correcta (dies cotitzats i quantitat a cobrar). 10 - Davant qualsevol dubte, telefona a l’AAPV. 22

amb la col·laboració de:

3 Didàctica teatral IVC Projecte educatiu de l’IVC que s’articula a partir de diverses línies d’actuació: teatre, dansa, música, cultura popular, ...

https://ivc.gva.es/val/ivc-val/didactica-ivc-val/

TNC Recursos del Teatre Nacional de Catalunya per apropar les arts escèniques als centres educatius.

https://www.tnc.cat/ca/servei-educatiu-i-social/

CDN Programa que col·loca els xiquets al centre de la creació amb la participació de les escoles.

https://dramatico.mcu.es/transversales/sociales-y-educativas/

www.aapv.es

comunica [ció] entrevista

“Per què ens hem d’anar de la nostra terra per a treballar?” Actrius i actors de la producció de l’IVC

“Fes-me un lloc”

Per Borja López Collado Fotos: Mar Sanjuán

Tinc una màxima: cal aprendre dels més joves, cal escoltar les seues necessitats i desitjos. Cal tenir-los presents. Em done cita amb el jove repartiment de “Fes-me un lloc”. Recórrec el Teatre Rialto a la recerca d’un espai que ens permeta una conversa distesa i tranquil·la, i finalment, com no podia ser d’una altra manera, acabem a la planta baixa, entre els ecos de tants intèrprets. En no res, han de preparar-se per a la funció d’esta vesprada. Comencem a xerrar els que estem, altres, continuen arribant en un degoteig constant... 26

Tomàs Verdú, Miguel Torrecilla, Tamara Martínez, Anaïs Doménech, Júlia Fortaña, Ana Olcina, Carme Giner, Marina Alegre, Paula López Collado i Anna Nácher

Ens hem acostumat a veure promocions i promocions d’actors que surten de l’escola i que veuen l’ens del teatre públic com una cosa inaccessible i, de sobte, un càsting que busca un repartiment exclusivament “jove”; Què tal això? Com ho rebeu? Una oportunitat…

Anaïs Doménech.És esperançador, no? A més buscaven “mogolló” de gent. De sobte tens l’oportunitat de fer un càsting, on hi ha més possibilitats d’entrar perquè demanen a molta gent, gent jove... que pràcticament acabavem d’eixir tots... no sé, jo ho vaig viure com una cosa molt esperançadora... a més que jo feia molt de temps que no feia un càsting, i que de sobte sortira aquest, per a mi va ser molt guai, molt potent. 27

Anna Nácher.Per a mi sobretot va ser molt emocionant el fet que em convocaren. Perquè càstings hi havia hagut en les temporades anteriors, alguns dels perfils que es buscaven sí que era de gent jove, de 18 a 30... Clar, tu et presentes, i a mi no m’havien convocat mai i de sobte, dic: “Hòstia, que em convoquen! Collons ara ve l’oportunitat de veritat, com a mínim puc anar”. I que et vegen, i dir: Bé, açò és el que faig jo. Si vos agrada... Carme Giner.Molava perquè no tenien un prototip de personatge clar, aleshores ahí cabia molta gent jove, realment tenies molts perfils que veure... 28

Tamara Martínez.Quan vaig rebre el càsting el que més em va cridar l’atenció va ser la referència que es feia a Vicent Andrés Estellés amb el poema “La dignitat amarga dels pobres”. Utilitzar eixe poema per a llançar eixa convocatòria em va tocar molt i el primer que vaig pensar va ser “he d’estar ahí” perquè hi ha algú que està fent un lloc... que vol contar una història que no es la de sempre, i em va donar eixa sensació. I com diuen els meus companys, em van convocar al càsting i vaig pensar “hòstia, m’han convocat a un càsting de l’IVC”... què és açò? Mai haguera pensat que jo tindria un lloc ací.

comunica[ció] e n t re v i s ta Anna Nácher.Jo també, jo pensava que em tenien mania per no haver estudiat ací, i de sobte veig que som de moltes escoles molt diferents... i és com: hòstia, què guai! Tomàs Verdú.Clar, tu esperes cada any, a veure que traurà l’IVC... a veure si en algun dels personatges encaixe jo, i envie el missatge i me’l tornen. Hi ha com dues parts, per un costat el tema “ostres, guai, curro” i després el missatge del càsting: gent jove... que també va ser com el típic missatge de publicitat cutre: “También puedes ser tú”... és conya, però estaven buscant una cosa generacional: de 18 a 30. I també el nombre d’intèrprets femenins i masculins que Isa... Anna Nácher.Ho va fer en funció del càsting, de la gent que es presentava.

Tomàs Verdú.... clar, perquè en el panorama teatral, en eixa edat, si en varen enviar 250 currículums, el 75% dels currículums eren dones i el 25% eren homes... aleshores, no tindre perfils clars i veure a persones i dir: “Jo vull treballar amb estes persones en concret”... no sé, és un altre tipus de teatre. Carme Giner.Importava més l’essència que el gènere de la persona. Tamara Martínez.Totalment. A més el procés de selecció va ser molt guai perquè totes les persones que estaven fent el càsting vam fer una redacció sobre quin era el nostre lloc al món. I Isa també es va basar a l’hora de crear els personatges i d’elegir a l’elenc arran d’això, no? Volia contar la història arran de quin pensàvem nosaltres que era el nostre lloc al món. I això em pareix súper bonic. Perquè al cap i a la fi tots els nostres personatges tenen alguna cosa de nosaltres.

comunica[ció] e n t r ev i s t a Anaïs Doménech.Amb el poc de temps que vàrem tenir de selecció es va preocupar molt per saber qui érem i d’on veníem.

Tamara Martínez....clar, obrir porta. Ja que han obert porta amb nosaltres, que açò servisca com a precedent i que es continue obrint porta.

Anna Nácher.I respecte a les oportunitats dels joves... està molt guai això de buscar a deu intèrprets joves però el realment guai és que no es quedarà solament ahí. Perquè ara hem estat ací un mes, tres treballant... i ara, què? Si hi ha un interés real en clavar a estes persones joves en el panorama teatral, podríem anar un porquet més enllà, no? Vull dir, tampoc és cosa de “la medalla”.

Anna Nácher.Doncs igual que hi ha una jove companyia nacional de teatre clàssic... no sé... o que els espectacles no moren a València... hi ha més ens públics...

Tamara Martínez.Estic d’acord amb tu, però no solament basant-nos en nosaltres que hem sigut els privilegiats per estar ací... Anaïs Doménech.Obrir porta...

Tomàs Verdú.... sobretot per la inversió de diners que fan en la producció... Tamara Martínez.Sí, es queden ací, morts. És veritat, és que demà es mor “Fes-me un lloc” i no hi ha més “Fes-me un lloc”, saps? Anna Nácher.És una responsabilitat pública, també.

Carme Giner.... sí, Roberto García ens va explicar abans d’una de les funcions el que havia costat en total la producció; uns 180.000 euros en total, perquè tinguérem en compte el valor... Anna Nácher.La gent de Castelló no paga impostos? La gent d’Alacant... la gent d’Alcoi?

Foto: Vicente A. Jiménez

... no feu Alacant i Castelló? TOTES.- No. (unànime) Tomàs Verdú.Ja no només pel missatge que té l’obra cap als pobles o la gent jove, sinó pel tema de: tio, heu gastat ací una pasta... precisament, en gent jove, en fer una obra... doncs, collons, menegeula més, no? Foto: Vicente A. Jiménez

Anaïs Doménech.Que servisca de precedent. Miguel Torrecilla.I justament del que parla l’obra... Tomàs Verdú.No ho estic negant, però que no únicament per això...

Foto: Vicente A. Jiménez

Paula López Collado.... però també el que va dir Isabel l’altre dia: “L’obra parla d’això perquè jo he volgut”.

comunica[ció] e n t re v i s ta Carme Giner.Però és una llàstima perquè moltes persones que han vingut a veure l’obra... bé, han connectat molt més les persones dels pobles que de les ciutats i és normal perquè parla de la repoblació dels pobles de l’interior del País Valencià, i és una llàstima que no es porte als pobles. Anna Nácher.I que al final també és una obra que pot fer connectar..., per impressions meues també de la gent que ha vingut, pot fer connectar a gent que no està tan acostumada a vindre al teatre i crear un nou públic. Un teixit de gent que va al teatre, que consumeix cultura, beneficia a la gent creadora de teatre, aleshores, també està relacionat. Jo crec que si no creem espectadors, tampoc esperem que després vinga tot Crist a veure les coses que fem. Fa falta crear un teixit on la gent s’implique, demande eixa cultura i aleshores la roda gire.

Tamara Martínez.Sí. I referent als espectadors, una cosa que a mi em crida molt l’atenció és que en moltes de les nostres funcions, el 85% era gent jove. És molt difícil veure en un teatre que el 85% siga gent jove. Estem fomentant eixe tipus d’espectador, que no és l’habitual, per què no continuem produint per a eixe tipus d’espectador igual que produïm per a un altre tipus d’espectador? Per què no li donem a tota classe d’espectadors una sèrie de recursos perquè també s’activen les ganes d’anar al teatre? Crec que ahí hi ha un fiffty-fiffty entres els espectadors i els creadors. Moltes vegades hi ha certs tipus d’espectadors que no es veuen escoltats. Tomàs Verdú.No vull fer d’advocat del diable... però jo tampoc sé si eixa gent jove que ha vingut, ve perquè la porta l’institut com una activitat o amics i amigues nostres... o és gent jove que veu el cartell o llig publicitat i vol vindre. Tampoc sé fins a quin punt és eixa gent la que ve. 33

comunica[ció] e n t r ev i s t a ... respecte al públic jove que parleu, veig a les xarxes socials que hi ha activitats paral·leles que sí que estan “acostant” l’obra als instituts... xerrades, col·loquis... hi ha feedback, vaja, veieu que això és ressenyable? Està funcionant? Anaïs Doménech.M’he endut una sorpresa molt gran. El col·loqui de la setmana passada em va semblar dels més potents que hem tingut. Tenien preguntes molt interessants que jo a la seua edat no em plantejava. Reprenent el que deia Tomás abans, que no sabem si venen “obligats” o perquè són amics nostres, crec que al final està guai que el motor siga: “vull anar a veure-ho encara que no conec qui hi ha dalt de l’escenari”... però crec que encara que vinguen “obligats”, o d’una escola, acaben trobant-se amb coses que no pensaven. Aleshores crec que el motor és important, però en este cas no tant perquè esta gent venia perquè l’institut ha organitzat esta activitat i l’obra, de sobte, els ha rebentat el cap i hi ha preguntes super interessants. I han repetit.

Tamara Martínez.Jo pense que allò dels instituts està molt bé. Però pense que es podria obrir a tota classe d’instituts. No simplement els instituts que tenen la branca d’Arts. Perquè al cap i a la fi estem reduint una altra vegada la cultura a la gent que està interessada per la cultura i potser l’altra gent no té un interés molt actiu perquè tampoc la té al seu abast d’eixa manera. Marina Alegre.Jo pense que es van sentir apel·lats, i que esta iniciativa de fer una matinal a la setmana i portar a instituts és molt positiva, però es llança als estudiants allà, al pati de butaques... i el col·loqui que va ser tan interessant, era gent que mai havia anat al teatre. No sabien com estar en un teatre i això potser se’ns podia haver dit... crec que feia falta una preparació.

Anaïs Doménech.Però era molt interessant perquè l’actitud durant la funció a desprès al col·loqui... em va agradar molt perquè sí que estaven nerviosos i tota l’hòstia... però després, les persones que més l’estaven armant eren les persones que feien les preguntes més interessants i era brutal.

Tamara Martínez.No hi ha una educació respecte a la cultura en les escoles i els instituts públics i eixe és el problema. No és problema d’ells, és que hi ha eixe buit. És que tenen setze anys, és que tenen les feromones per l’aire.

Canviant de tema, què destacaríeu del procés creatiu? Anna Nácher.Jo crec que ha sigut molt enriquidor perquè per part de l’equip: Isabel, Alberto, Raquel... hi ha hagut molta escolta cap a nosaltres en tot moment. Una forma de treballar molt assertiva i molt gustosa. I jo crec que tots hem aprés moltíssim. A part, la sinergia que s’ha creat entre nosaltres treballant també ha sigut molt bona.

Anaïs Doménech.D’ací sí que hi havia gent que ja havia treballat professionalment en el teatre. Per a mi era la primera vegada, venia de l’ESAD i, clar... per a mi esta producció ha sigut el pas perfecte de l’ESAD al món professional. Jo no havia treballat professionalment i d’alguna manera també m’he sentit super cuidada i super sostinguda per vosaltres i que açò... no sé si abunda. Però sí que tinc companys que han treballat més professionalment en teatre i açò que hem creat ací passa molt poques vegades. És un 10. Aleshores em pareix super lloable haver-ho aconseguit. És molt guai!

comunica[ció] e n t re v i s ta Carme Giner.Ens complementem molt bé. Les energies estan molt ben escollides. Tomàs Verdú.... és veritat, i que quan algú tenia algun problema tots anàvem a favor. No era este rotllo de “ai, es que a Marina no le sale...” (riures) ... tot al contrari. Marina Alegre.Però també hem tingut molta sort. Vam començar assajos fent una setmana... obrint-nos en canal... i això no és una cosa que es fa normalment. Miguel Torrecilla.Per a mi és la primera vegada que estic a un espectacle de l’IVC i pense que ens han tractat molt bé. Crec que eixir de l’escola... que estan dient-te: “Ja veuràs quan isques... et vas a cagar perquè allí els directors no sé què”... i trobar-te amb Isabel que és una persona que a més de directora és tan pedagògica, que ha sigut mestra també... i ha estudiat altres coses...

Foto: Vicente A. Jiménez

comunica[ció] e n t r ev i s t a I és actriu... Miguel Torrecilla....i és actriu, que això influeix molt. No és el tracte que jo esperava. Jo esperava una cosa molt més... nazi per dir-ho d’alguna manera i crec que haver-nos trobat amb Isabel, Raquel i Alberto ha sigut una sort que et cagues.

Tamara Martínez.Per a mi, el més bonic i el que més m’ha ajudat en el procés de creació va ser la setmana de taula rodona, pense que ens va ajudar a tots a tindre la relació que hui en dia tenim perquè de sobte parlàvem de temes que no eren els freqüents en les nostres vides. La majoria ens coneixíem però hi havia moltes coses de la nostra vida que no sabíem de l’altre, evidentment, i aleshores podíem entendre certes coses, comportaments, accions... ens va ajudar molt a què damunt de l’escenari es puga veure eixa compenetració. Em crida l’atenció que això es recalca molt, que es veu que la relació que tenim és 10, que es veu a l’escenari. Em pareix super bonic, és difícil que això es note i aconseguir-ho. Anaïs Doménech.I entre deu...

Isabel Martí, directora de “Fes-me un lloc” Foto: Vicente A. Jiménez

Tamara Martínez....i cadascú de son pare i de sa mare... però és genial.

A l’espectacle també s’aprecia treball multidisciplinari... Miguel Torrecilla.Des de la meua perspectiva està tot justificat, però just les crítiques estan parlant d’això, no he deixat de sentir que és com una espècie de mostra perquè és gent jove que canta, balla, actua... bé, entenc el que volen dir les crítiques, però en este espectacle jo veig eixos moments molt justificats.

Hi ha una fina línia entre eixa cosa “taller” on l’actor ha de demostrar tot el que sap fer i el treball multidisciplinari coherent... Paula López Collado.Pense que esta imatge que es dona del nostre treball... l’IVC està fent un fluix favor a l’hora de promocionar-nos... no sé com explicar-me... com que ens estan “fent un favor”...

Qui diu això? Anna Nácher.És una responsabilitat pública, també.

Des de la casa IVC? Paula López Collado.Sí. I jo ho he escoltat.

Hi ha paternalisme? TOTES.- Sí, molt. (unànime). 39

Només per part de l’ens IVC... o públic i creadors també? Marina Alegre.Una mica generalitzat, sí. Carme Giner.Jo amb el públic no ho he notat... però he notat com molta cura. Anna Nácher.“Estos jovencitos que les hemos dado la oportunidad de estar en el Rialto”. I es podria parlar d’“actors novells”, hi ha altres paraules... també hem acabat la carrera i alguns han fet altres treballs. Carme Giner.I hem passat un procés de càsting, no ha sigut fàcil, tampoc. Anna Nácher.La beca “Fes-me un lloc”...

Anaïs Doménech.També passa amb Isabel, com és de les més joves en dirigir... Anna Nácher.I és dona.

Anaïs Doménech.Al final, és un poc sistemàtic.

comunica[ció] e n t re v i s ta

Heu notat alguns complexos, també, per ser joves? Carme Giner.L’altre dia al col·loqui postfunció una dona es va posar a parlar del seu llibre... i entre ella, Isabel que feia aportacions i un home que hi havia sentat en el públic, parlaven del futur dels joves i del què anava a passar...

Tamara Martínez.I a la sala hi havia com 10 joves més i nosaltres, callats. Anna Nácher.I sobre la idea de com són els joves i nosaltres escoltant-los... 41

comunica[ció] e n t r ev i s t a I vosaltres a l’espectacle veieu la vostra veu, la vostra generació? Tamara Martínez.El públic jove que ve de la meua part, diuen que sí que es nota la nostra veu, però també es nota que està escrit per una persona d’una altra generació. Anna Nácher.Jo note molta diferència entre el públic que és de teatre i la gent que no és de teatre, també de la nostra pròpia generació. La gent que no és de teatre de la nostra generació, és com: “tia, què guai, m’he vist súper identificada, què guai que es parlen d’estes problemàtiques, que els personatges tinguen la nostra edat...” i la gent que és de teatre sí que fa menció a eixes coses: “no parlen com nosaltres exactament”. Tamara Martínez.També la gent que no és de teatre; les meues amigues, per exemple, varen dir que per a elles no era creïble el valencià que nosaltres utilitzàvem a l’obra... 42

Carme Giner.I que no es respecta tampoc la forma de parlar de cada personatge, perquè cada personatge és diferent i venen de llocs molts diferents, una pastora no parlarà igual que una advocada... haguera estat bé que cadascú haguera parlat d’una manera molt diferent. Tamara Martínez.Haguera nodrit molt. Paula López Collado.Ací ja som deu persones i cadascú s’expressa de manera molt diferent. Tomàs Verdú.Isabel va dir que volia respectar d’on ve cadascú... una altra cosa és a nivell escriptura, que s’utilitzen molts tecnicismes i crec que nosaltres no els utilitzem.

Anna Nácher.O paraules que diríem d’altra manera.”... Tomàs Verdú.Hi ha una doble cara, nosaltres parlem amb molts barbarismes... aleshores, dius: Què faig? Escric un text bé en valencià o utilitze barbarismes perquè vull reflectir com parla esta gent? Paula López Collado.Pense que va més enllà de si és normatiu o no... hi ha paraules que utilitzem a la nostra generació...

... a mi m’ha quedat molt clar. Passe a la pregunta del milió: circuit teatral valencià i perspectiva de futur... com està la cosa? Quins plans hi ha? Miguel Torrecilla.Ara mateix la referència més gran que tinc jo de la nostra edat és Roberto Hoyo, em pareix

el més intel·ligent. Jo estic tractant de fer el mateix, que es muntar les teues idees, contar les teues històries, que vinga qui vulga i a veure si funciona. Tamara Martínez.També és el moment en el qual et trobes, perquè potser t’agrada posar-te en l’altre lloc, però no et sents preparada per a ferho i necessites tindre altre tipus de maduresa. Per la meua part, pense que som perfils i no tots els perfils tenen les mateixes eixides i oportunitats. Per la meua banda, no em veig reflectida en el panorama actual, no perquè jo no vulga, sinó perquè tampoc veig a ningú del meu perfil treballant... A mi que em donen el que vulguen, que sóc actriu, però és que sóc un perfil, siga físic o emocional, sóc un perfil. I això em fa molta por. M’encantaria quedar-me ací a València i treballar ací, és el que més desitge... però hòstia! és que ho veig tan negre que em dona ansietat, demà acabem i no sé què passarà.

Una cosa... ho veieu molt negre? M’explique: Negre és, però jo ara mateix vos veig i pense: “Quin privilegi”... sí que és negre, però és que d’on venim... reformule la pregunta: Ho veieu molt negre? Anna Nácher.Saber que és una cosa complicada, però no impossible i que el que s’ha de fer és treballar. Tomàs Verdú....pilles un IVC cada dos anys o tres i ja està... (riures) Anna Nácher.Audiovisual valencià: Jo vull tirar el meu material als directors de càsting... qui són eixa gent? Jo no la trobe. Tu la trobes? Jo no. A3media, Netflix, directors de càsting... de seguida t’apareixen tots... una altra cosa és que et criden o no et criden, però tu pots enviar el material. 44

Júlia Fortaña.És molt opac. Sembla que per a qualsevol cosa t’han de telefonar personalment o perquè hagen vist el teu treball o perquè hagen volgut contactar amb tu... t’has de moure, com deia Miguel, has de buscar projectes que t’interessen, has d’entrar en coses més personals per poder mostrar alguna cosa i tindre la sort que algú puga veure’t en un moment perquè després et telefonen, però no hi ha una oferta de càsting oberta a la qual es puga accedir d’una manera més democratitzada, com passa per exemple al panorama de l’IVC teatral, i això a mi em sembla que a escala nacional sí que es gestiona d’altra manera. Personalment, de fet, tinc moltes ganes de seguir formant-me, però jo necessite eixir de València... vull estar, necessite tindre les meues arrels ací per a fer projectes, però sent que necessite un “bamboleig”. Crec que l’ESAD també m’ha cremat moltíssim... i he viscut la realitat del panorama valencià i ha sigut dolorós, fins i tot. Crec que està bé diversificar la formació i buscar en altres llocs coses que et complementen, diferents visions del treball... la professió valencia-

comunica[ció] e n t re v i s ta na esta molt homogeneïtzada en cert aspecte.

... com a “Fes-me un lloc”... eixa “fuga de cerebros”... Marina Alegre.Jo no sé si ho veig molt negre, però feble... veig que hi ha una professió de molta qualitat al País Valencià, gent molt qualificada, hi ha coses interessants, però tindre una escola on no pots estudiar en la llengua en la qual després treballes, és feble. Que no arribes a veure espectacles de fora és feble perquè no tenim unes referències de qualitat o més enllà del que es fa ací, que no hi haja una xarxa quant a gires també fa el futur feble. Són moltes coses que dius... “Ja està? Ens quedem ací? Fent bolos per ací?”... bé, sí, és una opció, però jo m’angoixe. Tamara Martínez.Tot el món coneix a actors que estan treballant a Madrid, no? Perquè no tot el món coneix a actors que estan treballant a València? És la pregunta.

Tomàs Verdú.A mi m’interessa estar ací, treballar ací... tampoc descarte anar-me’n tres mesos a Barcelona a treballar, però m’agrada estar ací. Anaïs Doménech.Què guai xics... és que generalment sempre és: “Madrid, Madrid, Madrid... o te vas a Madrid o no haces nada”... i fa molt de temps que pense: Jo seria plenament feliç quedant-me ací. Estime València moltíssim. I no pensava que era una cosa tan generalitzada i em fa molta il·lusió. Anna Nácher.Jo vaig tornar perquè trobava molt a faltar treballar en la meua llengua. I necessitava tornar a connectar amb la meua arrel. I això em connecta molt amb l’obra, també. Perquè sent eixa necessitat. Per què m’he n’he d’anar de la meua terra per a treballar? Està molt guai anarte’n per aprendre, per a descobrir coses noves... però, joder, jo vull treballar ací. 45

comunica[ció] e n t r ev i s t a Miguel Torrecilla.Pense que hi ha un problema amb la distribució valenciana... hi ha 2 o 3 empreses tinc entès, i distribueixen a qui distribueixen... aconseguir una distribuïdora a València que et porte per tota Espanya... és una cosa molt complicada... Tomàs Verdú.El capitalisme teatral, pareix. Miguel Torrecilla.Bé, és més que les distribuïdores saben més o menys què els funciona i van al que els funciona... s’arrisquen, de vegades... molt poc. I pense que potser això a Barcelona o Madrid- parle sense saber- no passa. Hi ha més distribuïdores... Anna Nácher.Però a Madrid amb el CDN passa el mateix. Produeix però no distribueix. Els espectacles moren a Madrid excepte dos que van de gira.

Amb este esperit inconformista i reivindicatiu... esteu sindicats? (Un parell alcen els braços. )

Esteu frescos i amb les idees molt clares, ja que vinc en nom de l’AAPV... bé, ara vos deixe un últim torn de paraula per expressar el que vulgueu. Com deia Anaïs al principi, pot ser “esperançador”... també... Ana Olcina.Sent que parle per totes, estem totes molt agraïdes per esta oportunitat, d’este gest que ha tingut la institució en este cas. I sobretot em quede amb com de valuosa pot ser una producció en què es barregen distintes generacions. Crec que nosaltres hem aprés molt de l’experiència. I trobe que la peña ha aprés de la nostra espontaneïtat i de la nostra frescor, de la

nostra tabula rasa. És un gest bonic que podria donar peu a gestos més sistèmics i estructurals. Com per exemple: ajudes exclusivament enfocades a gent jove, no gent “emergent”, sinó a gent jove, que siguen ajudes assequibles, perquè tinc una companya que ha hagut de rebutjar l’ajuda de l’IVC perquè no podia avançar els diners que havia d’avançar... trampa, no? Ajudes que puguem assolir. I crec que podem ser super imaginatius en qüestió de polítiques per a joventut per ajudar a artistes emergents: residències, programes de mentorització per

part d’artistes consolidats cap a artistes emergents, formació en qüestió de producció i distribució- perquè ahí tenim una manca terrible- jo tinc les meues peces pròpies, però jo no sé distribuir-les, no sé produirles... no entenc com es fan estes coses. Fins que no claves el cap sembla, fins que no estàs rodant un temps i no et pegues mil cabotades, no aprens d’estes coses ... per què no afavorir des de la institució una formació perquè no tinguem experiències traumàtiques per a produir o distribuir una peça? No sé si és esperançador... podria ser-ho. 47

Marina Alegre.A banda de la retroalimentació energètica jove que em estat gaudint, el que m’he trobat és que totes ací estimem el teatre d’una manera molt gran i molts professionals que s’hi dediquen no l’estimen tant i per tant, jo ahí veig l’esperança. I crec que farem tot el possible, que si ens hem de donar cabotades, doncs ens posarem tiretes, jo què sé... però resistirem. Hi ha esperança i molt de futur ací. Anaïs Doménech.Em sembla súper guai que ens vulguem quedar ací... açò anem a repoblar-ho a tope. S’han de refrescar les coses. Tamara Martínez.Estem en el millor moment perquè ens aprofiten i ens posen a treballar. Perquè pense que és un moment genial, perquè nosaltres també ens nodrim i ens convertim en els actors que volem ser, perquè de moment som uns, però volem ser altres. Volem continuar formant-nos, millorant, i treballant.. perquè és el que ens omplirà. 48

Miguel Torrecilla.La clau és això: treballar. Treball, treball... buscar-te la vida com pugues, en el que siga i, si tires cap avant, pense que tampoc és tan negre... i per a gaudir treballant. Marina Alegre.I aprendre molt de les generacions que ja estan allà... tenim molt a aprendre. Tamara Martínez.I no solament treballar amb joves perquè som joves, sinó treballar amb altres generacions. Aprendre. Estaria super guai estar en un escenari amb un actor molt consagrat. Anna Nácher.Per ganes no serà... Tamara Martínez.Ganes ens sobren, el que ens falta és treball. Anaïs Doménech.Els contactes... on estan?

comunica[ció] e n t re v i s ta

Paula López Collado.També és molt important tindre els nostres projectes perquè és el nostre món interior... que també volem compartir les nostres “mogudes” i “pedrades”, que a banda d’actors som creadors i creadores, tenir-ho en compte és molt important perquè de vegades es posen les coses molt difícils... no sempre t’agafaran a l’IVC , ni tindràs la sort d’estar al càsting en el moment que

vols ni en la producció que vols, això per descomptat. Trencar una llança per nosaltres, perquè som persones creadores i impulsar la nostra creativitat. I tot el món que fa teatre tenim un món interior súper interessant i que hem d’explotar de la forma que siga, com ens agrade fer-ho. Júlia Fortaña.Rescatant el tema de l’AAPV...

comunica[ció] e n t r ev i s t a

... tancar amb l’AAPV, perfecte Júlia Fortaña.... jo vaig tindre amb Rafa Contreras fa molt de temps una conversa, en “Espectros”, la primera producció professional que vaig fer... i escoltar-lo parlar del que havia costat arribar a fer un sindicat, d’esta ajuda de comunitat i comunicació, obrir una finestra més democràtica per a veure’ns totes les cares, tant per a creadores com per a intèrprets i poder dir: estem totes ací i esta és la meua cara, esta és la meua aportació des d’una forma més assembleària. Crec que és molt bona referència de comunitat per a estar nosaltres com a joves amb este esperit nou i per a poder nodrir-se de tot el que 50

s’ha aconseguit i del tot el que es podria canviar. Per seguir endavant i tindre un punt de referència, de trobada, siga allà on te’n vages, com per a estar a casa i tornar. Carme Giner.Jo que estic estudiant a Barcelona, pense fermament que vull tornar a València i que és el meu lloc i ho serà. Allà està molt bé treballar i m’agrada molt Barcelona i com es tracta el teatre allà, però em tira molt València. I m’he adonat en esta producció del talent tan gran que tenim i de l’energia per a tirar endavant.

... caldrà fer un lloc ací, res més que afegir.

organitza[ció]

Amb el patrocini de: