Artistes fallers vol. I. Reflexionant, il·lustrant i versant sobre l’ofici d’artista faller/a
Edita
AC Falla El Canet
Dipòsit legal
V-331-2012
Coordinació
JG Figueres
Maquetació
Yogur de Fresa
Portada
Carmen Signes
Impressió
Blauverd Impressors
Reflexions
Juan Ramón Alcocer, Salva Andrés, Vicent Blasco,
i entrevistes
Carmen Camacho, Jose Colero, Carles-Andreu Fernández, David Ferrer, Sergi Gómez, José Lafarga, José Luis Lagardera, Albert Llueca, Julio Monterrubio, Jose Moreno, Josep Osca, Tomás Palomares, Toni Pérez, Carles Rosaleny, José Luis Santés, Aitor Sánchez, Ramón Solaz, Inma Sorrentino, Raúl Tazo i Salva Tortajada
Poemes
Josep Vicent Baldoví, Teresa Broseta, José Ramón Cerdà, Francisco Fernández, Alba Fluixà i Leticia García
Il·lustracions
Teo Brunet, Denise Bustos, Robert Catalá, Dennis Ferrer, José Gallego, Nacho Romero i Elisa Signes
Treball fotogràfic
@virruizphotography
Fotografies
Col·laboradors literaris, JG Figueres, Joan Castelló i Regala un Ninot
Tirada Difusió il·limitada en valencià
250 exemplars
«El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià». «El present llibre ha participat en el XXVI concurs de llibrets organitzat per la Junta Local Fallera de Cullera amb la col·laboració del MI Ajuntament de Cullera». «Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres». L’AC Falla El Canet no s’identifica necessàriament amb les opinions dels seus col·laboradors.
"005 El Canet Cullera
2022
Juan Gabriel Figueres Coordinador del llibret
Dedicat a elles i a ells, artistes!!
És possible que, quan molts agents, celebritats i influenciadors o influenciadores (els/les que ho són i els/les que s’ho creuen) del món faller vegen el fil conductor d’aquest llibret, ens critiquen de forma desmesurada i, sobretot, a un servidor. Un llibret sobre l’artista faller? Si no heu volgut fer Falles en 2021! Que ens esteu contant! Doncs sí, ho hem volgut fer, ja que en la nostra comissió les delegacions del llibret i de la falla estan molt unides i, per això, vist el que ha passat, hem volgut arriscar i dedicar el llibret a ells i a elles, és del poc que podem fer i que estiga en les nostres mans. Les decisions, en un col·lectiu faller, es prenen democràticament, encara que hi haja pluralitat d’opinions i discrepàncies, s’han de respectar.
"007
L’ofici d’artista faller/a, abans de la maleïda pandèmia, El Canet
ja passava per dolents moments, ja que molts tallers estaven
Cullera
tancant les portes, i inclús s’havien començat a prendre
2022
mesures com, per exemple, posar un límit d’altura en les falles de la Secció Especial de València perquè la rendibilitat dels tallers no era sostenible. Hui en dia, amb la situació sanitària en la qual estem quan es van escriure aquestes lletres, és encara pitjor, ja que han tancat encara més tallers perquè
Pròleg
els artistes no han pogut suportar la situació d’estar tant de temps parats, i molts d’ells han decidit anar a la recerca de noves oportunitats laborals fora de l’ofici. La conseqüència d’això es notarà segurament una vegada acabe tota aquesta situació, perquè hi ha moltes comissions i veurem quin serà
Juan Gabriel
el nombre d’artistes que hi haurà i, sobretot, caldrà tenir
Figueres
clar que els volums es reduiran per a garantir la viabilitat dels tallers. Hem volgut fer una cosa una mica diferent, ja que en els últims anys s’han publicat molts llibrets sobre artistes fallers amb una gran qualitat, però el que hem creat per al 2022 és una mica diferent, que consisteix en tres volums amb trets diferencials en cadascun d’ells: el primer reflexiona, il·lustra i versa sobre la professió d’artista faller/a; el segon repassa la trajectòria dels artistes fallers grans i infantils que han plantat falles a Cullera; i el tercer mostra els aspectes de la comissió, explicacions de les falles i guia comercial. En el primer volum, els nostres col·laboradors escriuran, dibuixaran i faran poesia sobre la situació de l’ofici d’artista faller/a, ja no sols després de la pandèmia, sinó també d’altres aspectes com el treball diari dins del taller, l’experiència de dissenyar, fer guions, transmetre, emprendre, promocionar-se, l’amor per l’ofici, i molts altres aspectes que no desvetllarem en aquest pròleg per tal que tingueu la curiositat de llegir aquest llibret.
#
Ninot de La vida és un circ, de Ximo Martí (Pintor Maella-Avinguda de França de València, 2019). Foto: JG Figueres
"009
Pel que fa al segon volum, podreu conéixer la trajectòria El Canet
dels diferents artistes que han plantat fallers grans i infantils
Cullera
a Cullera per dècades, des de 1928 fins al 2019, on descobrirem
2022
totes les falles realitzades i algunes dades dels artistes. Ha sigut un treball laboriós que ha costat, diferent d’altres que s’han fet recentment, però amb molta satisfacció d’haver fet aquest treball que pot ser útil per a les Falles de Cullera.
Pròleg
Finalment, el tercer volum tractarà els aspectes més tradicionals del llibret, l’explicació de la falla, els aspectes protocol·laris i la guia comercial, en la qual tornarem a anunciar els comerços i les empreses col·laboradores de manera tradicional, i també amb Google Maps,
Juan Gabriel
tal com vam fer al llibret anterior.
Figueres Desitgem que els agrade el nostre projecte, el qual hem volgut que siga divers i diferent i, sobretot, esperem que servisca perquè el faller es pose en la pell de l’artista i entenga com es troba hui en dia, és a dir, quina és la situació que està travessant la professió d’artista faller/a, on totes aquelles i aquells que viuen d’ella fan el possible perquè no desaparega el seu ofici, el qual ens fa únics davant la resta del món.
Reflexionant al voltant de l’artista faller/a
$ "
Dedicat a elles
"
i a ells, artistes!!
de l’artista faller
Juan Gabriel Figueres
Juan Ramon Alcocer
004
018
La portada
"
Reflexions al voltant
"
014
Eren altres temps José Lafarga 024
"
Del no-res a la regularització. Els inicis del cicle d’artista faller i disseny d’escenografies Monperfil – by Ramón Solaz 028
"
La sensació i experiència de treballar al taller de l’artista faller Sergi Gómez 036
"
Emprendre per a ser
"
artista faller
"
familiar a l’artista faller
Juan Gabriel Figueres
Inma Sorrentino
042
080
Especialització
"
de l’artista faller
"
Carles Rosaleny
Carles-Andreu Fernández
050
086
L’artista fidel a la seua estètica
"
Compaginar ser artista faller/a amb un altre ofici? Juan Gabriel Figueres
056
096
L’herència de fer falles. Quan l’ofici d’artista faller
"
es porta a la sang
"
¿Com anunciar-se un artista faller… i com no?
Jose Moreno
"
La importància del suport
Guions, falles i faltes d’ortografia
José Luis Lagardera
Jose Colero
064
102
Amor per la professió d’artista faller. Entrevista a Julio Monterrubio Juan Gabriel Figueres 072
"
El foc creador José Luis Santés 108
"
Artista faller: diversificació
"
i multidisciplinarietat
"
Són massa importants els premis?
Salva Andrés
Josep Osca
114
148
Trajectòries en paper.
"
Com a un reconeixement
El tamany no importa Salva Tortajada
just a un treball admirable
154
Juan Gabriel Figueres 120
" "
SOS Artista faller Aitor Sánchez
Les mans dels monuments
162
Albert Llueca 128
"
Els/Les artistes van ser els grans oblidats
"
La relació artista fallercomissió fallera David Ferrer 134
"
Els artistes de Borriana. Creant falles des de l’inici de la festa Vicent Blasco 142
de la pandèmia Tomàs Palomares 174
Versant i il·lustrant sobre l’ofici d’artista faller/a
$ "
"
"
"
Decàleg de l’art del foc
"
De professió: artista faller
Alba Fluixà
Paco Fernández
Elisa Signes
Robert Català
184
200
En tinc dues
"
L’artista faller
Leticia Garcia
Josep Vicent Baldoví
Denise Bustos
Dennis Ferrer
188
204
Bona pasta
"
«L’artista faller». Què és això?
Teresa Broseta
José Ramón Cerdà
Teo Brunet
Nacho Romero
192
210
3D Leticia Garcia José Gallego 196
La portada
"015
Explicació de la portada (volum I) El Canet Cullera
2022
Aquesta, la qual dona peu a diverses interpretacions, representa realment diverses eines que empren els artistes fallers per a confeccionar la falla, com és el cas del pinzell, els pots de pintura, o el sacabutx, situat en terra. Amb ella, amb un estil sintètic i abstracte, allunyant-nos
La portada
dels cànons de les figures artístiques falleres, pretenem apropar-los als tallers dels artistes fallers, concretament, a totes les reflexions, poemes i il·lustracions que tracten la situació actual de les artistes i els artistes fallers.
Carmen Signes
Reflexionant al voltant de l’artista faller/a
"019 El Canet Cullera
2022
Juan Ramon Alcocer Membre de l’Associació d’Estudis Fallers de Xàtiva
Reflexions al voltant de l’artista faller
Si parlem d’un psicòleg, bomber, científic o fuster, sembla que ens fem una idea, més o menys clara, de la seua dedicació professional. Per contra, ser un artista faller és tot un misteri. Un artista faller és una amalgama de diverses persones concentrades en un sol cos. Un ventall de personalitats que es troben obligades a conviure en pau i harmonia, amb les dificultats que aquest objectiu comporta. El nostre misteriós personatge és, davant de tot, artista: creador i a la vegada productor d’obres d’art, que són les falles. Ell les crea, en la seua imaginació creativa, per a posteriorment transportar-les al món de la realitat de la manera més bella possible.
"021
Per tant, s’assembla més a aquells artistes del Renaixement, El Canet
que imaginaven, dibuixaven, modelaven, esculpien,
Cullera
muntaven, componien i pintaven, sempre a la recerca de
2022
la bellesa, com vertaders mestres. En realitat, això és el que són: mestres en un ofici, en el qual podrem trobar també oficials i aprenents, tots ells formant part d’una corporació que anomenem Gremi. Per ell han passat aprenents, que han aprés l’ofici en tallers dels mestres, els quals s’han afanat en
Reflexions
transmetre els seus coneixements a les generacions que venien
al voltant
per darrere. Llàstima que tan sols un 5% aproximadament
de l’artista faller
dels agremiats siguen dones. En l’actualitat, del transvasament d’aprenentatge als joves s’encarrega també un cicle formatiu pertanyent a la família professional de les Arts i Artesanies. Però, a l’ombra d’un artista, de qualsevol classe, prou sovint
Juan Ramon
apareix un halo d’acurada bogeria, i que l’impulsa a tenir
Alcocer
un estil de vida desordenat i alternatiu, capaç de treballar de seguit sense limitació horària o no xafar el taller un dia laboral, sense lligadura. Una vida en què els valors que més importància tenen són l’art i la cultura, en detriment de formalismes socials, molestos i pesats. I, si n’hi ha algun col·lectiu que sàpiga de convencionalismes socials, eixe és el món faller, que és capaç de muntar un acte per la signatura del contracte, altre per la presentació social de l’esbós... però l’activitat que se n’enduu i és el major dels desacords és la visita dels fallers al taller: és com la invasió d’un lloc sagrat que, per una estona, deixa de ser-ho per a convertir-se en una espècie d’exposició fallera. Encara que semble una contradicció, aquest pensament bohemi ha de conviure necessàriament amb un caràcter empresarial. A la fi, l’artista faller és un autònom que ha de fer front als pagaments d’uns treballadors, de lloguers, de compra de material, i de tantes altres coses necessàries per a poder continuar gaudint a l’hora de crear bellesa. No casen bé el caràcter bohemi i l’empresarial. Crec que aquesta dicotomia és la que potser porte pitjor l’artista faller. A més, agreujada en els darrers temps per condicionants
#
Ninot de Donant per… color, de Sacabutxart (Ramir de Maetzu-Humanista Furió de València, 2021). Foto: JG Figueres
"023
inesperats, com l’ajornament del cicle faller a causa El Canet
de la maleïda pandèmia, la regressió de l’activitat fallera
Cullera
i de components de comissió, l’augment del cost dels
2022
productes bàsics per treballar i l’exigència tradicional del faller en treure el màxim possible de monument al carrer. Aquests no són més que alguns exemples de la situació actual que ofega el desenvolupament de la tasca diària als tallers fallers.
Reflexions al voltant
Encara en aquestes circumstàncies, l’artista faller no només
de l’artista faller
crea bellesa a partir del producte final del seu treball, sinó que, a més, fa que ens il·lusionem amb ell mentre l’esperem. D’eixa manera, també es transforma en un creador d’il·lusió. Tot comença el dia que l’artista deixa caure en la taula els esbossos que ha preparat. Amb l’elecció
Juan Ramon
de l’esbós, se sembra en els fallers la llavoreta de la il·lusió
Alcocer
per un monument que tan sols han vist en dibuix, però que descarreguen en ell tota una amalgama d’expectatives i de probabilitats. Al temps, els frikis fallers que es preocupen pel desenvolupament del cadafal comencen a visitar, amb certa assiduïtat, el taller de l’artista. En eixos moments, la llavoreta va germinant i va creixent la il·lusió per començar a veure materialitzada aquella idea primigènia. Després, l’acte de presentació de l’esbós a la comissió fa que la flor germinada de la il·lusió s’escampe per tot arreu dels presents. I ja per fi, en la plantà, la il·lusió es converteix en realitat. L’artista faller ha sabut crear un halo d’il·lusió en els fallers de la comissió, des de l’inici de la idea fins a la seua materialització. Un geni. Creador de bellesa, mestre, bohemi, empresari, il·lusionista... Déu és tres persones en una; l’artista faller ho és en cinc.
"025 El Canet Cullera
2022
José Lafarga Antic Artista Faller
Eren altres temps
L’aprenentatge com artista faller ha de ser sobretot pràctic, i aquest serà millor si hi ha moltes ganes d’ensenyar-se del mestre. Per la qual cosa, és completament necessari que l’afinitat i la comunió d’aquest amb el deixeble siga total.
"027
L’ofici de ser artista faller era antic, en el qual l’artista es El Canet
formava en totes les disciplines i era més bo quan destacava
Cullera
en moltes d’elles, però actualment, l’ofici actual no és el de ser
2022
artista faller, si no més aviat és l’ofici de fer falles, és a dir, ser un empresari de fer-les. Abans, qui no era un artista faller complet, ho tenia molt difícil per a triomfar en aquest món, però hui, per a poder-
Eren altres temps
ho fer, tan sols és necessari contractar a bons especialistes (majoritàriament antics artistes fallers) que són, realment, els verdaders artistes. I, per descomptat, ser un bon gestor d’empresa. Hui en dia, són aquests la majoria aclaparadora, gent no
José
qualificada artísticament, però sí uns hàbils gestors que,
Lafarga
en antics tallers fallers, serien com a molt, oficials de taller. Cert és que antigament (fa trenta o quaranta anys enrere), també n’hi havia de bons i també artistes mediocres i roïns, però la diferència entre uns i altres estava molt definida i reconeguda. Ara ja no té importància l’orgull de saber-se artista per tot allò que saps fer perquè, ara per ara, sols importa el que pugues aconseguir i per això no fa falta cap aprenentatge artístic. Sols fa falta un bon ull i coneixença dels professionals especialistes que li donen el valor artístic als empresaris de fer falles, que són en gran majoria els actuals «artistes» i en últim termini... los abajo firmantes de los proyectos.
"029 El Canet Cullera
2022
Monperfil – by Ramón Solaz Estudiant del Grau Superior d’Artista Faller i Construcció d’Escenografies
Del no-res a la regularització Els inicis del cicle d’artista faller i disseny d’escenografies
Mentre completava el projecte final de carrera es va anunciar la creació d’un Cicle Superior d’Aresta Faller i Disseny d’Escenografies i jo, des de xicotet, sempre havia volgut ser artista faller, arquitecte i Indiana Jones.
"031
Vaig descartar ser aventurer fa molts anys, quan vaig veure El Canet
a Harrison Ford enfrontar-se a una horda de serps en la
Cullera
pel·lícula A la recerca de l’arca perduda. No obstant això,
2022
les falles i l’arquitectura es van mantenir entre els meus interessos. L’anunci del nou cicle no va poder arribar en un moment més adequat. Vaig realitzar la inscripció i, el setembre de 2012,
Del no-res a la regularització
vaig formar part de la primera promoció de futurs artistes fallers titulats. Els primers mesos van ser una aventura, tot era nou per a alumnes i professors. Les presses amb què es va introduir el cicle en l’oferta acadèmica tampoc van ajudar. I és que,
Monperfil
quan es va decidir quin institut s’anava encarregar
by Ramón Solaz
de la docència ja s’havia organitzat tot el calendari acadèmic i la direcció del centre va tindre seriosos problemes per a aconseguir situar-nos. La important càrrega pràctica d’aquests estudis va fer de l’IES Benicalap l’elecció més lògica per la seua proximitat a la Ciutat Fallera. El Gremi d’Artistes Fallers ens tenia preparat un taller en «La Meca» del món faller per a cursar les assignatures pràctiques i l’institut s’encarregava de situar-nos a les seues aules per a les assignatures comunes en tota mena de cicles. Amb els mesos, ens vam adonar de la poca operativitat de moure a 25 persones d’un lloc a un altre. Els horaris no contemplaven el temps d’aqueixos desplaçaments i acabava convertint-se en pèrdua de temps lectiu. Això, unit a la falta d’espai en l’institut, ens va fer promoure la idea que fora el professorat de l’institut qui es desplaçara a la ciutat fallera perquè el cicle s’impartira íntegrament a les aules del Gremi. No existia cap temari sobre les assignatures falleres i escenogràfiques pel que els professors van haver de crear el contingut a mesura que avançava el curs. Vam poder comptar amb els ensenyaments d’artistes consagrats com
#
Arquitortura, primer ninot de Ramón Solaz. Foto: Ramon Solaz
"033
Manolo Martín, Ramón Espinosa, Paco Pellicer (Fet d’Encàrrec El Canet
i actual Mestre Major del Gremi), Maria Jesús Cotanda i Joan S.
Cullera
Blanch.
2022
En aquesta primera promoció l’alumnat va ser d’allò més variat. Les edats oscil·laven entre els 18 i els 45 anys i veníem de camps educatius molt diferenciats: belles arts, arquitectura, ciències de la comunicació, farmàcia, batxillerats diversos... Del no-res a la regularització
En el meu cas, comptava amb gran formació tècnica però no tan artística. No obstant això, amb una mica d’esforç totes les àrees lectives del cicle són abordables per a tots els públics. Al cap i a la fi, el cicle té com a finalitat ensenyar a utilitzar unes eines de treball, elevar les teues qualitats fins
Monperfil
a l’excel·lència depén del teu interés i dedicació.
by Ramón Solaz També va ser espacialment complicat, durant el segon curs, començar des de zero en l’organització de les pràctiques d’empresa. Ara molts artistes ja coneixen el sistema i fins i tot s’aventuren a demanar alumnes que els ajuden, així i tot, en el seu moment, va haver-hi artistes als quals vam haver de convéncer perquè ens deixaren aprendre en els seus tallers. En general les pràctiques en els Cicles Superiors es realitzen en l’últim trimestre del segon any, és a dir, després de cremar les falles a València. Això implicava entrar en els tallers en els moments de menor activitat. Una vegada més ens vam mobilitzar perquè ens deixaren cursar les pràctiques en el segon trimestre, moment de major activitat dels tallers fallers. Formar part de la primera promoció va ser dur i meravellós a parts iguals, érem uns privilegiats estudiant un ofici en ple centre neuràlgic de l’activitat. Va ser l’únic any en què només va haver-hi un curs d’estudiants. Quan nosaltres passem a segon, van arribar a primer els alumnes de la segona promoció i, des de llavors, sempre hi ha hagut 2 grups d’alumnes compartint els espais.
#
Ramón Solaz, Premi Nacional al Millor Expedient de la Familia d’Arts i Artesanies. Foto: Ramon Solaz
"035
Aprendre l’ofici envoltat dels teus futurs companys El Canet
de professió et dona l’oportunitat d’establir relacions laborals
Cullera
amb moltes persones. Hui en dia, tots els treballs que he
2022
realitzat després d’estudiar el cicle han sigut gràcies a aqueixa xarxa de contactes. Com sempre, ser els primers va tindre les seues coses bones i les seues coses dolentes. Vam ser conillets d’índies, però,
Del no-res a la regularització
alhora, gaudim de la frescor i la intensitat que genera formar part d’una cosa nova i il·lusionant. Molts dels alumnes que van vindre després no són conscients, però, durant aqueix primer any en què vam estar sols, es van barallar molts aspectes del cicle que ara es donen per fets.
Monperfil
La meua marxa en el cicle va culminar amb el millor
by Ramón Solaz
expedient de la promoció, la qual cosa em va permetre guanyar primer el Premi Extraordinari a escala autonòmica i després el Premi Nacional a les millors notes en la família de les Arts i Artesanies. Gràcies a aquests premis es poden donar a conéixer aquests estudis i aquesta professió més enllà de la ciutat de València i mostrar al món les qualitats artístiques dels aspirants a Artistes Fallers i Dissenyadors d’Escenografies.
"037 El Canet Cullera
2022
Sergi Gómez Extreballador d’un taller faller
La sensació i experiència de treballar al taller de l’artista faller
Des de ben menut, quan em preguntaven què volia ser de major, tenia molt clara la resposta: jo vull ser artista faller. Malgrat estar a València, la gent em responia estranyada: «Uf, artista faller? I això?» com si fos una feina desconeguda a les nostres terres. Doncs bé, finalment, acabats de complir els divuit anys, em vaig «fer major» i comencí a treballar a un taller d’un artista faller.
"039
L’estiu de l’any 2007 me’l vaig passar a una nau industrial El Canet
que molts dies era més aviat una sauna, entre cartó, motles,
Cullera
fustes, escats, pinzells i bastides. La pols es va convertir
2022
en la meua millor amiga des d’aquell estiu, i és que podríem canviar perfectament el refrany de «Qui no vulga pols, que no vaja a l’era» per «Qui no vulga pols, no vaja al taller de l’artista faller». Els centenars de motles (d’aquell taller no s’hi gastava a penes suro) eren els meus confidents
La sensació
en les llargues vesprades estivals i, estava bé, doncs sempre
i experiència
em donaven la raó en tot. Com per a no donar-me-la, perquè
de treballar
era jo el que els havia de donar vida: des del seu naixement,
al taller
tallant el cartó i emplenant el motle, fins que es feien majors
de l’artista faller
i es ficaven en peu i es tornaven en peces plenes de color. No negaré que la sensació de crear, de donar vida cada dia a noves creacions era allò que més em motivava, doncs, al cap i a la fi, estàvem participant de ple en la festa de les Falles i, vore créixer dia a dia el monument en el qual una
Sergi
comissió havia depositat totes les il·lusions, era una sensació
Gómez
que només es pot assolir quan tastes el treball a un taller faller. Però, s’ha d’estar preparat físicament i mentalment per a fer-ho: no tot el món pot treballar huit (o nou, o deu...) hores de peu, contínuament actiu, fent esforços, rodejat per una aurèola de molts tipus de pols que acaba apegant-se al cos barrejat amb la suor i que acabaves inhalant i expulsant quan et mocaves (si, existien les mascaretes, però es feia incòmode treballar amb elles... i mireu-nos ara...). L’estiu va anar passant, i el terrible hivern cridava a les portes. Si en estiu ens queixàvem dels quaranta graus a la nau, en hivern renegàvem pels quaranta però negatius. No hi havia terme mitjà: al taller o et torres, o et congeles. Les mans, útil indispensable per a qualsevol operari de taller, eren les més damnificades per les baixes temperatures amb talls i quarterons com a resultat del fred, però si o si, havíem de continuar treballant. El temps passa massa ràpid a un taller, i quan menys t’adones, estàs preparant-ho tot per a la plantà. Les falles del 2008 van suposar la meua primera plantà des de dins: carregar, descarregar, embalar, desembalar,
#
Remat al taller d’Informació a la carta, de Xavier Tur (El Canet de Cullera, 2015). Foto: JG Figueres
"041
pujar al camió, baixar, clavar, desclavar... aquells dos dies El Canet
(a penes dormint cinc hores) van ser la culminació a tot
Cullera
un any de treball i la satisfacció del treball ben fet. Després,
2022
contemplar el resultat al carrer (i no parle dels premis que això és un altre cantar...) i rebre el beneplàcit de les Comissions, és un plaer per poder començar les vacances un setze de març. En definitiva, i ara, després de treballar cinc anys als tallers
La sensació
i haver-ne passat quasi quinze des d’aquell estiu del 2007,
i experiència
puc dir que el treball d’artista faller és pura vocació, entenent
de treballar
aquesta com la defineix la mateixa RAE: «Inclinació cap a un
al taller
estat, professió o carrera». Crec que la brutícia, l’esgotament,
de l’artista faller
les temperatures intempestives a les naus, les ferides a les mans i el sou més aviat curt, compensen amb el sentiment de realització en contemplar la falla plantada al carrer i sentir-se part indispensable d’una festa que, no oblidem, gira al voltant d’un únic element: la falla. Hem de donar
Sergi
les gràcies als centenars de tallers que hui en dia, continuen
Gómez
amb les portes obertes i ens podran oferir de nou en pocs mesos nous monuments. Els i les artistes ho han passat mal, molt mal i només està en les (nostres) mans dels fallers mantenir-los vius. Cal cremar per a tornar a la vida, hem de renàixer de les cendres cada dinou de març i eixe és el leitmotiv d’un artista faller: renàixer. Imaginar, dibuixar, dissenyar, crear, esculpir, construir, empaperar, escatar, pintar... plantar i ... CREMAR per a poder continuar viu. A d’artesà R de resiliència T de tenaç I d’imaginació S de satisfacció T de tradicional A d’amor, amor per la festa
"043 El Canet Cullera
2022
Juan Gabriel Figueres Coordinador del Llibret
Emprendre per a ser artista faller Entrevistem Toni Pérez
En aquestes línies pretenem que conegueu la història del nostre artista faller, Toni Pérez (Carcaixent, 1972), un artista molt consolidat en el panorama faller, ja que la seua trajectòria és destacada, plantant falles en llocs tan emblemàtics com València en comissions com Na Jordana o Doctor Collado, a més d’altres, i també en altres poblacions com són Cullera amb les comissions de La Bega i Raval de Sant Agustí, Plaça Major i Mestre Giner de Carcaixent, Camí Nou o Sants Patrons d’Alzira, Passeig de Tavernes, Districte Oest de Dénia...
"045
En una xicoteta estona lliure, ens ha contat, en primer lloc, El Canet
com van ser els inicis i per què va decidir ser artista faller:
Cullera
«vaig decidir ser artista faller, principalment, quan vaig acabar
2022
l’EGB i en un moment en el qual no em vaig decidir si tornava a estudiar o em posava a treballar. Per diverses circumstàncies, vaig entrar un estiu a un taller d’artistes fallers, concretament al taller de Juan Armengol Armiñana i ahí és quan vaig decidir que això anava a ser la meua vida».
Emprendre per a ser artista
Després de diversos anys, i tal com ell ens conta, va decidir
faller:
emprendre, i no només ho ha fet una vegada, sinó dues:
entrevistem
«el primer cas va ser després de set o vuit anys treballant
Toni Pérez
per a Armengol, i també un altre any per a Vicent Piera, vaig decidir començar pel meu compte, gràcies també a un amic, Rafa Vayà, que em va acompanyar i vaig tindre el seu suport, i així vaig decidir de començar a fer les primeres falles i, posteriorment, es va crear la societat cooperativa
Juan Gabriel
Artydeco amb altre artista faller, Paco Belmar, i un altre soci
Figueres
Sergio Armiñana, tocant tant el tema de les falles com el de la pintura mural. Però, després de deu anys la cooperativa es va desfer i vaig tornar a començar pel meu compte a fer falles». Per a fer-ho, afirma què és necessari per a fer-ho: «principalment, jo crec que és un ofici que t’ha d’agradar, ja que és així, continues endavant. Però també ha de tenir molt de suport de la parella o la família perquè és fonamental. Són moltes hores que dediques, sobretot al principi per a poder arrancar i per a fer-te un xicotet nom perquè et coneguen com treballes, però sobretot, és necessari suport familiar i que t’agrade molt». La seua opinió pel que fa a tot allò que ha de tenir o necessita un taller perquè a mitjà o a llarg termini funcione, afirmant que «un taller faller, hui en dia, es compon de moltes persones, perquè estem tocant aspectes tecnològics d’altres sectors i actualment estem molt posats amb el modelatge digital, en pintura... I amb els volums, com es fan amb el que es fan, has de comptar amb molt de personal per a fer falles grans.
#
Ninot de Paris ben val una falla, de Toni Pérez (Na Jordana de València, 2019). Foto: JG Figueres
"047
Però al mateix temps, eres artista i has de ser empresari, El Canet
portar les coses com marca la llei, perquè si et dediques
Cullera
a la part artística i descuides més l’altra, t’adones que
2022
al final no vas pel bon camí perquè no pots continuar, ja que l’economia, com ocorre amb totes les empreses, han d’estar sanejada per a poder fer més coses en el futur». Dins del seu disposa, entre d’altres, d’una impressora en 3D,
Emprendre
sobre la qual opina que «hui en dia és fonamental per a poder
per a ser artista
defensar-nos, no només pel fet de ser artistes fallers,
faller:
sinó també per defensar-nos del que és el taller i l’empresa
entrevistem
perquè has d’estar al dia perquè les falles han evolucionat
Toni Pérez
molt. Pensem que no, però a poc a poc han anat evolucionant. Tot va començar amb una armadura i ficant teles, després passarem al fang i a ficar motles, després al cartó, ara és el suro, i el dia de demà no sabem què serà, però a poc a poc, cal posar-se al dia perquè són molts anys la vida de l’artista
Juan Gabriel
faller i estar sempre a l’última».
Figueres Sobre el fet d’emprendre en un taller faller, explica que «a hores d’ara, ho veig difícil perquè no vegem que hi haja gent que vaja a seguir els passos de molts artistes. Per exemple, en el meu cas conec a molta gent de quaranta i cinquanta anys, nascuts en la dècada dels setanta... Però no vegem relleu generacional dels que ens han de substituir, per dir-ho d’alguna manera. Aleshores, ho veig difícil, a pesar que en falles infantils la infraestructura necessària és menor i té una eixida millor. Ja et dic, si et dediques a fer falles grans sense un suport familiar o de parella en un moment donat, és complicat, perquè has de dedicar-li moltes hores i econòmicament, posar uns diners per a començar. Per això, veig que fa falta gent per a mantenir el futur de l’ofici». A pesar de tot, Toni sí que recomana que la gent ho faça: «si hi ha gent que ha tocat un poc el que són les falles i li agrada, i gaudeix tant de la pintura com de l’escultura, jo sí que ho recomanaria. Jo veig futur, però com he dit abans, no veig que hi haja gent en el futur. Però aquell que tinga
#
Llibertat, de Toni Pérez (Na Jordana de València, 2018). Foto: Joan Castelló
"049
ganes, sí que li veig futur a les falles muntant-se el seu taller El Canet
i funcionar més o menys de la millor manera possible».
Cullera
2022
A pesar de tot, en la situació actual, es mostra una mica escèptic, ja que pensa que «serà molt difícil, més que res perquè no acabem d’eixir d’aquesta crisi. Tots estem amb ganes de voler eixir i tal vegada, el que hem de fer és tractar d’assimilar-ho i funcionar amb el que tenim. No obstant això,
Emprendre
torne a dir que si hi ha gent amb ganes, a la qual li agrada
per a ser artista
la feina d’artista faller, jo li diria que si, que avant. Fa por,
faller:
però jo li diria que avant, sempre amb suport, si està treballant
entrevistem
amb algú, doncs rebre el suport dels artistes per als quals
Toni Pérez
ha estat treballant, ja que els poden guiar en els seus inicis, sense por. I si és gent jove, jo els diria que sí, que facen un pas endavant».
Juan Gabriel Figueres
"051 El Canet Cullera
2022
Carles Rosaleny Arquitecte
Especialització de l’artista faller
Si la festa de les Falles és una festa coral, la professió de l’artista faller, també. L’artista és capaç d’abordar, per si mateix, un fum de camps professionals vinculats a la creació d’un peça que dona resposta a la necessitat d’una col·lectivitat d’exhibir, durant cinc dies i al carrer, la seua raó de ser. La materialització d’una falla és un procés creatiu total, que requereix capacitats i coneixements del món de l’art, l’economia o la tecnologia. Un procés complex que va des de la concepció del projecte fins a la seua construcció i instal·lació al carrer. L’artista faller és, per portar-ho al meu terreny, l’arquitecte del foc. Des del seu inici, des del primer esborrany o idea inicial del seu projecte, l’artista de falles és capaç de pensar, al mateix temps, idea, materialització, construcció i combustió.
"053
L’especialització és, per tant, una opció absolutament El Canet
necessària si abandonem la idea de l’artista total
Cullera
del Renaixement. Cada vegada més, com en la majoria
2022
de camps professionals, l’especialització esdevé una eina fonamental per a la recerca de l’excel·lència. El volum de treball i el temps acotat de les falles fan extremadament complex que una mateixa persona siga capaç d’executar una comesa de l’envergadura d’una falla.
Especialització de l’artista faller
Deixant de banda les especialitzacions dins de tots els processos necessaris per a la creació d’un cadafal faller, històricament hem trobat artistes que al llarg de la seua trajectòria professional han signat quasi amb exclusivitat la realització de falles grans o falles per a infants.
Carles
En l’actualitat, és el cas d’aquestes últimes, per exemple,
Rosaleny
de Joan S. Blanch, Marina Puche, Fernando Foix o Gio Torres. I és que el format de les falles infantils permet, principalment per la seua mida, una immediatesa en el procés de creació que ha permés que hàgem viscut en els darrers anys un Segle d’Or artístic, salvant les distàncies, no només quant a efervescència d’artistes sinó també quant a la plàstica, el discurs i el valor conceptual que han sabut impregnar en elles les i els seus creadors. Amb uns plantejaments i conceptes excepcionals que van més enllà d’una falla didàctica per als més menuts, una tècnica acurada, una depuració formal que evoluciona constantment i un profund estudi en l’experimentació de textures, acabats, tècniques i materials, Joan S. Blanch n’és un clar exemple. En els darrers anys, el seu treball ha estat clau en la consolidació d’aquest gran moment que viuen les falles infantils. Del seu taller han eixit al carrer falles amb un atractiu que sobrepassa el valor que un jurat puga atorgarli. La dedicació a un sol projecte per any li ha permés desenvolupar propostes on cada peça gira al voltant de l’univers propi que construeix en la falla i és tractada amb l’excel·lència que el seu bon fer i la seua etapa de maduresa professional actual li permet.
#
Ninot de Passos perduts, de Joan S. Blanch (Exposició-Micer Mascó de València, 2019). Foto: JG Figueres
"055
Abordar el projecte i desenvolupament d’una falla El Canet
per a un taller és un procediment on entren en joc una sèrie
Cullera
de condicionants molt significatius que afecten
2022
l’especialització de la professió, com la logística de taller d’un artista, la seua dimensió i capacitat d’emmagatzematge, l’accés i coneixement de les noves tecnologies aplicades al disseny i materialització de les falles o la capacitat gestora empresarial. Sovint, la vocació professional per posar
Especialització de l’artista faller
el focus en un tipus de falles o altres i a qui van dirigides és sempre la resposta a aquesta especialització, però tots aquests condicionants dirigeixen finalment d’alguna forma l’activitat professional d’un artista i, en aquest cas, la seua dedicació a la construcció de falles grans o més menudes.
Carles Rosaleny
"057 El Canet Cullera
2022
Jose Moreno Historiador de l’art i faller de l’AC Falla El Canet
L’artista fidel a la seua estètica
Aquest article participa al XI concurs d’articles de llibret Falles 2022 organitzat per JLFC sota el patrocini del Molt Il·lustre Ajuntament de Cullera
Fa uns quants anys em vaig decidir a fer el «curset» de jurat de falles (per nomenar-lo d’alguna manera) per tal de poder «valorar» i «premiar» les falles de certes localitats.
"059
Una tasca més que difícil per moltes raons: la primera, perquè El Canet
es tracta d’un curs de simplement dues horetes sense cap
Cullera
contingut ni sentit; la segona, perquè es comparteix criteri
2022
amb altres jurats que se senten amb el dret de valorar un art efímer i contemporani per l’únic motiu de pagar una quota fallera, anar en una carpeta i un bolígraf i dues insígnies mal col·locades a la jaqueta; la tercera, perquè la tasca principal és ordenar en una classificació els monuments artístics
L’artista fidel a la seua estètica
de diferents estils; i per últim, puntuar-los (ei!, valorar amb números obres d’art) per tal que els fallers d’una comissió se senten satisfets (o derrotats) per una cosa que no han fet, i molts, ni han muntat. Per ser jurat de falles, a banda d’un esmorzar, unes quantes
Jose
insígnies i algun llibret, et donen també una graella
Moreno
per puntuar quatre conceptes: la cultura visual (impacte, diàleg, presentació pública, etc.), la sàtira fallera (crítica, guió, enginy i gràcia), els valors artístics (modelat, pintura, acabat, plasticitat i composició i risc) i els valors intrínsecs. Aquesta última àrea està composta per dues coses a tenir en compte: l’estil i la personalitat; i l’originalitat i la innovació; una àrea que suposa el 10% de la nota final. Tenint en compte aquests punts a tractar, és obvi que les comissions, que són les que posen la pela, volen guanyar. I, per tant, volen que els artistes s’adapten a cada àrea per tal de ser els millors i aconseguir la puntuació més alta en tot. Es tracta de limitacions que oprimeixen a l’artista o, millor dit, al seu art, ja que per tal de guanyar no el deixen evolucionar. Cosa que provoca coartació d’estils i de personalitats difuses, ja que els artesans, que no els i les artistes, refregeixen obres, escenes o ninots d’altres per tal d’aconseguir la puntuació més alta o, també, disminuir la feina o guanyar-ne d’altra; i també són pocs els casos que encomanen l’obra a un dissenyador/a. Plantejat aquest tema, els formula la següent pregunta: com són les falles (entenent l’estil d’aquestes) de la nostra actualitat? Avui en dia, trobem molts tipus de falles de diversa
#
El desafiament, de Pedro Santaeulalia (Nou Campanar de València, 2007). Arxiu: Joan Castelló
"061
manera. Les més comunes (i que més premis guanyen) són El Canet
les falles tradicionals, aquelles compostes de dolces figures
Cullera
idealitzades i properes a l’animació infantil de poliestiré
2022
i formes suaus i arrodonides, com les del taller de Santaeulalia o, pràcticament, la totalitat dels artistes fallers de la nostra localitat. Es tracten de monuments agradables a la vista i amb temàtica adaptable a qualsevol realitat i crítica, cosa que el jurat inexpert (o amb pocs estudis), valora molt positivament.
L’artista fidel a la seua estètica
L’estil contemporani no predomina tant als carrers com el tradicional, però sí que ha estat guanyat terreny durant les últimes dècades. Es tracten de monuments cridaners, tant per les formes minimalistes, lineals i arriscades com pels colors monocromàtics i les figures estilitzades sense arribar
Jose
a l’abstracció; exemples d’aquestes seria el cas de les falles
Moreno
de Monterrubio o del nostre veí Salva Banyuls. Un altre estil que porta a l’esquena molts premis, però d’èpoques ja passades, encara que triomfa molt amb el jurat més vell i ranci de la nostra festa, és l’arcaïtzat estil barroc, aquell que va nàixer després de cremar l’estoreta i les cadires de fusta que ningú volia i que representa la realitat tal com és, aportant un enginy i gràcia i una crítica fallera admirable. Aquest estil ja no s’utilitza tant, ja que és més costós de fer pel modelatge en fang d’origen imaginari, i la seua evolució de tants anys els fa propers més a l’estil tradicional. Són pocs els artistes que es decanten per aquest, però encara hi ha cert sector tradicional on trobem, per exemple, a Paco López o Manolo Algarra. L’extrem a aquesta tendència el trobaríem als monuments d’estil experimental, on la forma abstracta del conjunt del monument i de les seues figures adquireix la llibertat total de formes, línies, textures i materials combustibles per tal d’aconseguir un únic objectiu: transmetre un missatge de crítica social (que no fallera) per tal de reivindicar alguna cosa o fer pensar o transmetre coses a les espectadores; com les falles d’Anna Ruiz.
#
Plantà de Mirades, de Salva Banyuls i Néstor Ruiz (Arquebisbe Olaechea-Sant Marcel·li de València, 2019). Foto: Joan Castelló
"063
Però no tot és tan simple en la diversitat d’estils artísticsEl Canet
fallers. Als quatre grans tipus que hem mencionat hem
Cullera
d’afegir la combinació d’estils (entre falles tradicionals
2022
i barroques, per exemple) com el cas de Vicente Martínez, l’aparició de dissenyadors o il·lustradors, que aporten el seu toc personal i que, de vegades, aparten a l’artista faller per a fer-lo artesà, o inclús aquell artista faller que no és més que un artesà que replica obres d’altres artistes (refregits).
L’artista fidel a la seua estètica
Per tant, què implica que un artista faller seguisca una línia d’estil o altra? Principalment, el premi i, en conseqüència, els diners; en segon llocs, la societat, principalment els fallers i els jurats, ja que les falles transgressores o innovadores i originals, són poc valorades. A la gent no li agrada pensar
Jose
o gaudir amb l’art, li agrada que agrade. Pocs són els que
Moreno
segueixen la seua pròpia personalitat i s’adapten a l’evolució o aposten per la innovació o el canvi. L’estil (del grec στῠλος, que significa punxó) representa la manera de treball i l’expressió de l’artista, que sempre està influenciat per la societat, l’economia, la política o la religió del moment, determinant l’art o l’estil del moment. Per això finalitze aquest article amb tres missatges ben clars per als tres sectors de la festa nomenats en aquest article: artistes, jurats i fallers. Als primers els diria que facen el seu art com els nasca, sense pensar en cap premi i que siguen capaços de generar emocions, perquè d’això els tracta l’art. Als jurats els demanaria que obriren bé els ulls i el seny cap a totes les formes i expressions d’art, deixant-se seduir també per obres menys tradicionals i atípiques. I per últim, als meus companys fallers, els pregaria que deixaren d’utilitzar l’art de l’artista faller només per a vanagloriar-se un banderí: gaudiu de l’art, siga com siga, valoreu des de la més simple pinzellada fins a l’últim cartell de la falla, demostrem que SOM FALLERS i estimem la falla sobre qualsevol cosa, ja que així estaríem estimant l’ART en majúscules.
"065 El Canet Cullera
2022
José Luis Lagardera Periodista i faller
L’herència de fer falles Quan l’ofici d’artista faller es porta a la sang
Parlem clar. Dedicar-se hui en dia al noble art de crear un cadafal és ser un inconscient. Els artistes fallers són una espècie en perill d’extinció, que en els temps que corren s’han d’enfrontar a la precarietat, a la incertesa o a una jornada laboral infernal, i fins i tot la majoria han de diversificar el negoci per arribar a fer-lo rendible.
"067
No obstant això, però, entre tots aquells creadors, cal tenir El Canet
en compte que hi ha alguns romàntics que tan sols han
Cullera
continuat amb el que veien a casa des que eren menuts.
2022
Que han continuat el llegat que els seus pares o avis començaren. Que han creat autèntiques nissagues d’artistes fallers. Cal valorar aquestes famílies dedicades durant dècades a realitzar falles. Com hem dit no és fàcil sobreviure en aquest ofici, però té molt més de mèrit fer-ho agafant el testimoni
L’herència
de generació en generació.
de fer falles. Quan l’ofici
Potser l’exemple més clar és el de la nissaga Santaeulalia,
d’artista faller
on al precursor, Salvador Santaeulalia Fito el va seguir
es porta a la sang
el seu fill Miguel Santaeualia i posteriorment els fills d’aquest: Miguel, Pedro, Alejandro i Josete. Salvador Santaeulalia va iniciar la seua aventura després de la Guerra Civil, amb una primera falla per a la comissió Ciutat Jardí-Nova Havana de Paterna el 1944, amb vora una cinquantena de cadafals
José Luis
entre 1959 i 1974 i un final de carrera al poble on residia,
Lagardera
Burjassot, on es va acomiadar en 1983 i 1984. El seu fill, Miguel Santaeulalia Nuñez, ha sigut l’artista més lloat d’aquesta família, ja que els seus quatre fills es van empassar tot el que saben d’ell per a posar-ho en pràctica. Des de la seua «jubilació activa» col·labora en projectes dels seus fills, però ja en els seus inicis, als anys setanta, va demostrar ser un artista multidisciplinari, dominador del dibuix, el modelatge i l’escultura entre d’altres. I ni què dir té el paper que els seus successors han jugat, i continuen jugant hui en dia, en el món de les falles. Miguel «junior» va aconseguir el primer premi de secció especial en Nou Campanar l’any 2011, amb «Càsting», mentre que el segon dels fills, Pedro Santaeulalia, va aconseguir entre 2004 i 2011 cinc primers premis de manera consecutiva, un fet que sols havia aconseguit amb anterioritat Regino Mas. Alejandro Santaeulalia també ha aconseguit plantar a especial (Antiga de Campanar en 2001) i ha aconseguit premis en altres seccions importants com ara Primera B, mentre que el benjamí de la família, Josete Santaeulalia, ha col·laborat assíduament amb els seus germans i també amb el seu pare.
#
Ninot de Pobre xiquet ric, de Vicent Llàcer (Mestre Gozalbo-Comte Altea de València, 2010). Foto: JG Figueres
"069
Una altra família protagonista és la conformada per Julián El Canet
Pepe i Marina: avi, pare i filla de la nissaga dels Puche. Julián
Cullera
va nàixer l’any 1915 i començà a treballar a un obrador
2022
d’escultura quan era tan sols un adolescent, interessant-se pel dibuix, l’escultura i la pintura. En 1943 va tindre l’oportunitat de crear la seua primera falla i en 1946 va ingressar al Gremi d’Artistes Fallers. En total va signar 80 falles, setze d’elles d’especial i aconseguint un total de quatre
L’herència
primers premis. Pepe va entrar com a aprenent de l’obrador
de fer falles.
de son pare en 1961 i va ser un dels exponents de la generació
Quan l’ofici
dels setanta, per a passar posteriorment a treballar a Lladró
d’artista faller
on van destacar les seues creacions en ceràmica decorativa.
es porta a la sang
Per últim, Marina va decidir seguir els passos de son pare i del seu avi i s’ha convertit en una de les artistes més destacades del panorama actual gràcies a les seues habilitats plàstiques. Entre les tres generacions sumen més d’un centenar de falles plantades baix el segell Puche.
José Luis Lagardera
Els Blanco (Xàtiva) són altre d’eixos exemples que l’art també s’hereta. Manolo Blanco Sancho va iniciar el seu camí en 1964 a la falla Tetuan de Xàtiva, on ja va aconseguir el primer premi. Va ser la primera creació d’una exitosa carrera que el va portar a confeccionar un total de 131 cadafals a Xàtiva, Alzira, Carcaixent, Alberic, Énguera, Dénia, Gandia, Torrent, Silla i fins i tot València, on va arribar a plantar a Secció Especial amb Sueca Literat-Azorín (1998 i 1999) on va aconseguir un 5é i 3r premi. Es va retirar en 2007 tornant a Secció Especial de València amb Sueca Literato Azorín i a la falla Tetuan de Xàtiva, per tal de tancar el cercle quaranta-tres anys després. El seu fill, Manuel J. Blanco Climent, va iniciar el seu camí en 1978 i es va especialitzar en falles infantils. A Xàtiva en concret ha aconseguit un total de dotze primers premis de Secció Especial a falles com República Argentina (5), Selgas Tovar (4), Molina Claret (1), Tetuan (1) o Murta Maravall (1). També ha plantat cadafals grans des de l’any 2006, i continua en actiu.
#
Ninot de Liberum libri, dels Germans García (Plaça de Jesús de València, 2020). Foto: JG Figueres
"071
Però els casos són moltíssims més arreu de tot el País Valencià. El Canet
Gent a la qual a més de l’estima per fer falles li uneix un vincle
Cullera
familiar més o menys directe: pares i fills, oncles i nebots,
2022
cosins, o inclús germans. Tenim l’exemple dels germans JJ Garcia, on Jesús i Javier comparteixen afició per la creació de les falles amb una particularitat: els dos són nascuts a Granada i sense antecedents al món de la festa, tot i que de ben joves van arribar a terres valencianes. Com veieu
L’herència
encara queden romàntics que, malgrat totes les dificultats
de fer falles.
existents hui en dia continuen mantenint viva la flama
Quan l’ofici
d’un ofici en el qual, precisament, el foc acaba amb els seus
d’artista faller
treballs per tornar a començar de nou.
es porta a la sang
José Luis Lagardera
"073 El Canet Cullera
2022
Juan Gabriel Figueres Coordinador del Llibret
Amor per la professió d’artista faller Entrevista a Julio Monterrubio
Julio Monterrubio (El Escorial, 1953), es va iniciar al món de les falles gràcies al conegut artista alzireny Julio Iñigo, i després, va passar a formar-se amb Ramón Primo, José Pascual «Pepet» i finalment, José Martínez i Molla, fins que es va embarcar en solitari en la construcció del seu primer monuments l’any 1981 per a les falles Mendizabal, de Burjassot, i Camí Nou d’Alzira.
"075
Julio va debutar a la Secció Especial de València amb Convent El Canet
Jerusalem-Matemàtic Marzal amb La Riuada (1983)
Cullera
amb la qual va plantar durant tres anys més Tornar
2022
a començar al 1984, Tots per a un, un per a tots al 1985 i El dia d’abans al 1986. Després d’un breu parèntesi, Julio va tornar amb força, i ho va fer amb la figura del seu fill Julio Sergio, què li va aportar noves idees escultòriques i va adoptar un altre estil als seus monuments. Va començar
Amor
amb ell en la realització de monuments infantils
per la professió
amb Els somnis dels xiquets (1990) per a la falla Espartero-
d’artista faller.
Ramón i Cajal de València.
Entrevista a Julio
Dins de la seua trajectòria les seues falles amb una estètica
Monterrubio
moderna i trencadora, moltes d’elles premiades amb el màxim guardó en la Secció Especial de València. En categoria gran, ho va aconseguir amb Va ser una vegada (1998) per a la falla Plaça del Pilar, Esta falla... té molta tela (2009) per a la falla Nou Campanar, i Eterna seducció (2017) per a la falla l’Antiga de
Juan Gabriel
Campanar.
Figueres En categoria infantil va obtenir més èxits amb Cançó de Bressol (2006), Unes falles la mar de salades (2007), La boda dels meus pares... en fotos (2011), Carrusel de sensacions (2012), i Jardí botànic... Imagine (2013) per a la falla Nou Campanar; Degustació d’arrossos (2014), i Despertà de la primavera (2015) per a la falla Duc de GaetaPobla de Farnals; i Fa més d’un milió d’anys (2016) per a la falla Espartero-Gran Via Ramón i Cajal. En aquesta entrevista li hem preguntat sobre diversos aspectes relacionats amb la passió i l’amor per la professió d’artista faller i sobre com transmetre-ho, afirmant que es va enamorar de la professió «quan vaig entrar per primera vegada en un taller de falles de Borriana. Allò era un espai màgic on els somnis i la imaginació es feien realitat. Em vaig sentir fascinat Immediatament i vaig decidir des d’aqueix moment, que volia ser, artista faller».
#
Eterna seducció, de Julio Monterrubio (L’Antiga de Campanar de València, 2017). Foto: Joan Castelló
"077
Pel que fa a transmetre l’amor per la professió cap al seu fill, El Canet
afirma que «l’amor a la professió ha de nàixer d’un mateix,
Cullera
això és el que va ocórrer amb el meu fill Julio Sergio, va sentir
2022
la mateixa fascinació que jo per aqueix món, l’única cosa que vaig haver de fer va ser ajudar-lo perquè poguera desenvolupar tot l’art que ell portava dins. Així va ocórrer, i en poc temps va demostrar tota la seua creativitat i innovació plasmant-ho en les falles que vam fer junts. Jo li vaig transmetre l’amor
Amor per la professió
i els coneixements de la falla, de la mateixa manera que ell me’l va transmetre a mi, aprenent un de l’altre constantment».
d’artista faller. Entrevista
També és important fer-ho al personal del taller faller,
a Julio
ja que segons ell «és molt important triar a les persones
Monterrubio
que t’ajudaran a desenvolupar les teues idees i a ensenyar-los la importància i l’afecte que cal posar en aquesta professió. Vaig tindre la gran sort de comptar sempre amb uns equips extraordinaris i amb una vocació molt gran per les Falles. Gràcies a ells he pogut fer el meu somni, realitat, el somni
Juan Gabriel
de poder dedicar-me en cos i ànima a aquesta professió».
Figueres Molts d’ells han agafat el seu camí, com és el cas de Salva Banyuls i Néstor Ruiz i explica el que sent pel fet de formar artistes: «hui dia veig el fruit de tots els grans artistes amb els quals vaig tindre el privilegi de compartir taller i ensenyarlos tot el que jo sabia. Em sent superorgullós d’ells i sé que tots ells arribaran lluny en aquesta professió, parle per igual, tant dels que signen Falles, com dels que ajuden a realitzar-les». Des de fa uns anys, s’ha implantat el Cicle Formatiu Superior d’Artista Faller i Construcció d’Escenografies, de cara a la professionalització del sector, i li hem preguntat per si ho veia positiu per a aconseguir-ho, responent que «indubtablement, els estudis per a ser artista faller hui dia són importantíssims, en crear amb això una base que els ajudarà a desenvolupar aquesta professió», la qual actualment, com en tots els sectors fallers i no fallers ha estat afectada per la pandèmia, i li hem preguntat per aquesta qüestió a Julio, ja que molts companys no han pogut seguir
#
Remat de Penelope i l’espera, de Salva Banyuls i Néstor Ruiz (Arquebisbe Olaechea-Sant Marcel·li de València, 2021). Foto: Joan Castelló
"079
i han decidit tancar els seus tallers. La seua resposta és clara: El Canet
«aquesta pandèmia ha sigut i és un gran llast per al món
Cullera
de les Falles i, evidentment, un dels sectors que més l’ha
2022
patit han sigut els artistes fallers. Sent moltíssim que hi haja artistes que no hagen pogut aguantar l’envit d’aquesta crisi sanitària i econòmica i hagen hagut de tancar els seus tallers. Jo espere i desitge que algun d’ells, passat un temps, puguen tornar».
Amor per la professió
És per això que també li hem preguntat pel futur de la
d’artista faller.
professió, del qual pensa que «és molt difícil, però crec que
Entrevista
sempre ha sigut difícil i sempre hem tirat avant, per tant
a Julio
crec que el futur està ple de precioses falles i genials artistes
Monterrubio
fallers». Per últim, li hem preguntat sobre la relació d’amor entre el món faller i la professió d’artista faller i de la falla, i si hauria d’estar-ho més, sent rotund en aquest sentit: «el món faller
Juan Gabriel
està totalment enamorat de les seues falles, ja que formen
Figueres
part del sentiment valencià i d’aquesta terra. Forma part de la nostra cultura i de la nostra manera de ser i pensar. Sense l’esforç del món faller, seria impossible alçar aquesta festa com es mereix».
"081 El Canet Cullera
2022
Inma Sorrentino Fallera i muller d’artista faller
La importància del suport familiar a l’artista faller
Ugff!! Sí, així comença el meu article. Després dels dos anys tan durs que hem passat amb gran incertesa, dir-vos que si normalment els artistes ja necessiten suport, imagineu-vos en aquesta situació. Jo ho compare moltes vegades amb un embaràs, cada mes de març naix un nou fill i cadascun diferent de l’anterior. El mes d’abril comença l’embolic, fent projectes i maquetes i presentant-los a les comissions, ja tenim el primer «SOS»:
"083
– M’acompanyaràs?? El Canet Cullera
2022
Ho expliques tu, que tens menys vergonya!!...–. I allà que anem!! Després la llarga espera, que no és llarga, perquè igual són un parell de mesos, però per als artistes és com si fora un any!!
La importància del
– No em criden, no em diuen res!!
suport familiar a l’artista faller
– Xe tingues paciència que ara ve Pasqua i la gent està de vacances, veuràs que només passen les pasqües de seguida comença tot a moure’s com cal! Quan ja passem eixa fase comença l’activitat al taller i allí estem
Inma
per contestar a les preguntes. –T’agrada o canvie alguna cosa?–
Sorrentino – Pots vindre quan no treballes i aniràs pegant-me ninots?? – Sí, tranquil que aniré!! Quan passa l’estiu l’activitat fallera es posa en marxa al cent per cent, totes les comissions volen vindre al taller a veure com van les seues falles i veure que avancen com cal. Ací ja anem ficant-nos «nervioses». –Ves fent fotos als ninots o vine a veure’ls que has de fer-me les crítiques i dur-les a imprimir!–. Una vegada més ací estem tots. Quan passa Nadal ja va eixint l’ugff amb el qual he començat el meu article: – Vinga va, que anem pels ninots de les exposicions, mireu-los bé, que no tinguen res, fiqueu detalls, repasseu-los tots!! – Siiiiii, tranquil. I ja en la recta final quan concretem plantades i dies, és el «remat final», tots a una, remant cap al mateix lloc.
#
Plantà, amb el suport familiar, de Volpi park, de Xavier Tur (Nàquera-Lauri Volpi de València, 2021). Foto: Inma Sorrentino
"085
– Quin dia treballes?? I tu quin dia no tens classe??? Perquè El Canet
mentre jo estiga plantant tal dia en un poble, el xicon se’n
Cullera
vinga amb mi i tu obriràs el taller perquè vaja aquesta o l’altra
2022
comissió i vagen emportant-se coses. – Siii, no patisques que ho quadrarem per tindre-ho tot controlat.
La importància del
I en plena plantà, estar al seu costat proporcionant-los
suport familiar
el que siga perquè l’artista estiga centrat i que tot isca com cal.
a l’artista faller
I no vos penseu que, una vegada plantades, descansem... Noo, continua també els dies de Falles... –Mira, per a l’any que ve podríem fer la falla d’açò, dedicar-ne alguna a aquest tema o a aquest altre–, així sempre pel carrer!! Cada dia de Falles i més. –Va, anem pensant, si em crida aquesta comissió quin
Inma
projecte podria presentar-los?? Vinga xiquets, aneu pensant!!–
Sorrentino
I res, continuem calfant-nos el cap!! Però no sols l’artista, també tots els de casa i inclús bons amics!! No us podeu imaginar quan cada 17 de març veus que tot està perfecte i al seu lloc, la satisfacció que et dona saber que en cadascuna de les falles, cada membre de la família ha aportat tot el que ha pogut, és indescriptible!! Per això, pense que per a mi, la feina d’artista faller té un sentit especial, i és que fa que tota la família s’implique i tots junts tirem endavant aquestes falles que omplin els nostres carrers de color, festa i il·lusió. Així que continuem donant suport als artistes fallers i a la nostra festa, perquè de veritat i en el cor en la mà, he de dir-vos que el gremi que viu de la nostra festa s’ha vist molt afectat per aquest malson, aquesta pandèmia tan dura. A nosaltres, la família i els amics, sols ens queda donar-los tot el suport que puguem i més perquè els nostres artistes no hagen de tancar els seus tallers i puguem mantenir la «flama» de la nostra festa sempre encesa. Per tant, per tot açò que he comentat, pense que hem d’estar tots units i continuar endavant, sempre endavant.
"087 El Canet Cullera
2022
Carles-Andreu Fernández Responsable de DistritoFallas.com i llicenciat en Ciències Empresarials
¿Com anunciar-se un artista faller… i com no?
És fantàstic el treball dels artistes fallers, construint en el seu taller obres d’art que omplin els carrers durant la setmana fallera, portant il·lusió a les falleres i als fallers... Sí, tot això està molt bé, però estos professionals han de guanyar diners perquè, com la resta de persones, han de menjar cada dia, i molts tindran família a mantenir, hipoteques que amortitzar i rebuts de llum (caríssima) que pagar. Per a cobrir eixes i altres despeses cal tenir ingressos, i els ingressos els porten els clients. Aleshores, cal buscar-ne i cuidar-ne els que tenim perquè no se’n vagen.
"089
¿I per atraure clients què cal fer? Com en tots els negocis, El Canet
utilitzar el màrqueting. En el cas dels artistes fallers, esta
Cullera
ferramenta s’empra ja abans que l’anomenaren amb eixe
2022
anglicisme que sona tan bé, ja que es poden trobar anuncis d’estos artesans en publicacions falleres dels anys vint del segle passat. Hui en dia, són molts els que fan servir les xarxes socials amb el mateix objectiu, promocionar els seus servicis, pel fet que estan molt de moda i a més
¿Com anunciar-se
no costen diners (llevat que se’ls vulguen gastar). Ara bé,
un artista faller…
no tots encerten en la manera de fer-ho, cosa lògica perquè
i com no?
pocs tenen formació empresarial o en gestió de xarxes socials i ho fan com bonament poden i saben. Però el màrqueting no és només publicitat, ja que té quatre «potes» clàssiques on se suporta, les anomenades «quatre P»
Carles-Andreu
del màrqueting mix: producte, preu, comunicació
Fernández
i distribució. Ja, les dues últimes no comencen amb P, però en anglés (idioma natiu de qui van inventar això) sí: «promotion» i «placement». De les quatre ens centrarem en comunicació, encara que vorem que esta part no pot funcionar sola i necessita coordinar-se amb les altres. Vendre’s com a un artista especial (no necessàriament «d’especial») En efecte, la publicitat ha de tenir el suport d’un bon producte darrere. Algú pot dir «Ja... ¿i totes eixes merdes que anuncien en Teletenda i que es venen tant?» És cert que passa, així i tot és pa per a hui i fam per a demà, ja que quan el públic sap que no és un producte bo, ja pot ser genial l’anunci que la venda no funcionarà a la llarga. Traslladat al taller faller, volem dir que la publicitat que es faça ha de tenir darrere un bon treball, unes falles de qualitat siguen del pressupost que siguen. Però no només això: cal tenir en compte que estem parlant d’art i, per tant, cada artista té (o hauria de tenir) el seu estil que el fa únic, i per això ha de reflectir que ningú pot fer falles com les que fa ell. Això suposa que cadascú quasi hauria de tenir el seu «monopoli» i reflectir-lo en les seues accions de comunicació.
Esta idea no és que siga molt moderna, ja que a principis d el segle XX els artistes fallers ja s’anunciaven amb la seua foto per a destacar la personalitat del seu treball, però és un bon consell mantenir la mateixa filosofia i destacar que cadascú és únic, que han de contractar-lo o contractar-la per ell mateix, per la seua forma especial de treballar. És un mètode que a més ajuda a destacar de la competència, traent el cap per damunt de la resta. Cal tenir en compte que en realitat, els artistes «estrella» són pocs i cal fer esforços per a arribar a ser-ho augmentant la notorietat pròpia. Ara bé, ser una «estrella» no implica necessàriament ser «el millor» en termes absoluts, entre altres coses perquè determinar qui ho és va a gustos. L’important és diferenciarse i destacar en alguna especialitat; per exemple, en falles experimentals, solidàries, infantils o monumentals. Ara, si pensem un poc notarem que una pràctica molt estesa en el món faller és contradictòria amb esta filosofia: el concurs d’esbossos. Amb este sistema, les comissions trien el projecte de treball i no l’artista, despersonalitzant el producte i, per tant, infravalorant als autors. Afortunadament, cada vegada hi ha més fallers i falleres (fins i tot ho fa l’Ajuntament de València per a les falles municipals) que prefereixen triar l’artista i confiar en el seu bon fer per a plantejar un projecte de falla. Visitar els casals Tampoc inventem res dient que visitar les comissions ajuda a traure clients. A més, està en la línia de donar una imatge personal del treball, ja que així les comissions falleres tenen tracte directe amb l’artista, interactuen en viu amb ell (no per missatges de WhatsApp, que és més impersonal) i és per això que s’enforteix el vincle entre client i proveïdor (sempre que es caiguen bé mútuament, clar). És una tasca que es realitza de tota la vida: els més vells del lloc recorden el típic artista faller que entra a un casal amb uns quants esbossos davall
"091
el braç, per tal que coneguen el seu treball i si és possible, El Canet
que li contracten per a realitzar la pròxima falla.
Cullera
2022
Possiblement, hui en dia siga més important esta tasca, ja que les comunicacions per missatgeria i per Internet en general s’han generalitzat tant, que ha baixat massa la comunicació en persona en tots els àmbits. I sempre és més agradable parlar de falles cara a cara amb un café, que escrivint en un telèfon
¿Com anunciar-se
mòbil barallant amb l’autocorrector.
un artista faller… i com no?
Publicitat Naturalment, cal no oblidar la publicitat, una de les armes més rellevants hui en dia per a promocionar un producte o servei. Però la publicitat no són només els anuncis, i els artistes fallers
Carles-Andreu
ho saben.
Fernández Efectivament, hi ha una publicitat que és gratuïta i que des de fa molts anys la utilitzen: les notícies en premsa. A més resulta molt efectiva, ja que és una bona manera de cridar l’atenció i de pujar la notorietat, és a dir, deixar de ser un artista desconegut per al públic. Ara bé, per a eixir en les notícies cal preparar algun projecte que destaque per alguna raó, ja siga per estar en una secció alta (especial és la millor), guanyar el concurs per a la falla municipal de València, fer un homenatge a algun personatge famós en un ninot o plantejar un projecte molt innovador. No és una tasca fàcil, llevat per als artistes que firmen per a la màxima categoria de les falles a València o que ja han aconseguit molts premis, però no és impossible, i més amb les xarxes socials. Estes, les xarxes socials, també poden ser molt útils per a promocionar-se i també són gratuïtes (llevat que es vulguen pagar anuncis o perfils prèmium), però tenen una doble cara, perquè mal utilitzades resulten negatives. El primer que cal tenir en compte és que les xarxes socials, com qualsevol eina de comunicació, influeixen en la imatge
#
Ninot al carrer de Cercant els valors polièdrics de les Falles, d’Arturo Benavent (El Canet de Cullera, 2013). Foto: JG Figueres
"093
de qui les usa. Per tant, és important tenir molt clar què El Canet
es publica i com, perquè afavorisca eixa imatge.
Cullera
2022
Una cosa fonamental és separar els perfils personals i professionals. Si volem donar la imatge de ser un o una professional seriosa, no podem publicar en un compte corporatiu fotos de l’aniversari del fill o de les vacances (estem parlant d’artistes, no de personatges de les revistes del cor),
¿Com anunciar-se
ja que els possibles clients estaran interessats més en com
un artista faller…
es treballa que en la vida personal. A més, publicar coses que
i com no?
no han de vore amb la professió fa que les que sí que estan relacionades queden perdudes entre els missatges i les fotos, i qualsevol que vulga vore-les ho tinga més difícil. Això no lleva, per exemple, que per fer el perfil més entretingut es publique en agost, per exemple, una foto fent alguna activitat
Carles-Andreu
per la muntanya, activitat que fan veure que l’artista és una
Fernández
persona dinàmica i que s’esforça per les coses. Per desgràcia esta premissa no es compleix sovint, i molts artistes fallers utilitzen el mateix perfil per a temes personals i professionals. En el cas particular de Facebook, és recomanable reservar el perfil personal per als amics i crear una pàgina per a afers de treball, ja que a més de separar ambdós àmbits, té eines molt interessants per a empreses i organitzacions quant a estadística, promoció de publicacions, etc. L’equivalent en Instagram és el compte d’empresa. Ja hem decidit on publicar; ara cal saber què publicar. Hem de tenir clar que no podem estar tot el dia publicant missatges perquè els seguidors es prenen per pesats i ens abandonen; dos o com a molt tres publicacions al dia ja són suficients. Ja que tenim este límit, cada publicació ha d’estar ben aprofitada, és a dir, dirigida a complir l’objectiu principal que busquem que serà, normalment, augmentar el nombre d’encàrrecs per al taller i així que pugen els ingressos. ¿I com podem assolir eixe propòsit? Recolzant-nos en el producte, és a dir, en la falla que sabem fer, i fer saber de la seua existència. Hi ha mètodes de cridar l’atenció
que poden ser més eficients momentàniament (esdeveniments personals, compartir mems...) però només solen funcionar a curt termini i poden tenir el problema que la gent pense que no és un perfil seriós i l’abandone. Quant a més gent arribem, més fàcil serà que ens coneguen les comissions falleres a les quals els agrada com treballem. En este sentit, l’artista faller haurà de destacar els seus treballs ja realitzats mitjançant fotos de les falles plantades en anys anteriors, cosa que encanta als aficionats a les falles. Tampoc és mala idea publicar fotos de treballs en curs en el taller, per tal que el públic veja com es construeixen les falles, activitat que desperta curiositat en molta gent. I important hui en dia, destacar encàrrecs no relacionats amb la festa, com ninots per a bodes, decoracions en botigues o escenografies teatrals. Amb açò es demostra la versatilitat de l’artista, qualitat molt bona sempre perquè ja no es juguen tots els ingressos a una carta. És obvi que sempre cal utilitzar bones fotos, no fetes amb telèfons mòbils que tinguen càmera de poca qualitat, ni fosques o desenfocades. Si no es veu res o no se sap què és, millor no posar-la. També és bona idea fer ús de vídeos, però curts, si és possible d’un màxim de tres minuts, perquè els internautes de hui en dia són molt impacients i no els agrada estar massa temps mirant-ne. I parlant del món faller, on agraden tant els premis, per a un artista resulta imprescindible presumir dels que ha guanyat. Com més palets, més prestigi, siguen de la secció que siguen i en la localitat que siga. I què dir si té algun ninot indultat! Naturalment, és bona idea publicar en les xarxes socials que s’ha guanyat un guardó (amb la foto de la falla o ninot, clar), i de tant en tant no està de més recordar els d’anys anteriors, sobretot si són els primers. D’esta manera s’augmenta el prestigi social de l’artista faller i, per tant, la possibilitat de contractació.
"095
A banda del contingut propi, també es poden compartir El Canet
publicacions d’altres sempre que tinguen a vore amb
Cullera
el mateix artista o a la seua professió. Per exemple, notícies
2022
on aparega, fotos fetes per altres de les seues falles, i fins i tot informació general sobre la professió que puga repercutir en la contractació, com convocatòries de subvencions al monument.
¿Com anunciar-se
Ara passem al costat contrari: ¿què no hem de publicar?
un artista faller…
Ja hem dit que en un perfil professional és això, professional,
i com no?
i no per a temes personals a compartir amb els amics. Això no és obstacle perquè es publique, molt de tant en tant, una foto personal simpàtica en moments especials com quan comencen les vacances. Fer entretingut el perfil ajuda, però com ja s’ha comentat adés, no cal abusar d’estes coses.
Carles-Andreu Fernández
Conclusions Molts artistes fallers estan utilitzant mètodes de comunicació per a fer-se publicitat, així i tot no sempre són encertats. La diferenciació, la professionalitat i l’exhibició del treball i dels premis són punts a tenir en compte perquè els missatges siguen efectius i donen els resultats volguts, o siga, tenir més clients.
"097 El Canet Cullera
2022
Juan Gabriel Figueres AC Falla El Canet
Compaginar ser artista faller/a amb un altre ofici?
Parlem amb Carmen Camacho i Raúl Tazo
De vegades, per poder fer front a totes les despeses de la nostra societat, cal fer un sacrifici, i els artistes fallers no són cap excepció, siga per a una determinada època, o per un fet puntual. Sense anar més lluny, podem trobar artistes que treballen mitja jornada en un taller d’un company, i després treballen pel seu compte les seues falles, encara que normalment no aclaparen grans volums. En aquest cas, parlem del tema de compaginar el treball d’artista faller amb els nostres artistes fallers infantils, Carmen Camacho i Raúl Tazo.
"099
Carmen (Carcaixent, 1978), és llicenciada en Belles Arts El Canet
especialitzada amb la tècnica del gravat, i una de les pintores
Cullera
més reconegudes del panorama actual faller. Es va iniciar
2022
en l’ofici amb artistes com Vicent Pastor, Juane Cortell i Toni Pérez. Amb una paleta de colors caracteritzada pel colorit, que fa que les falles que treballa tinguen un segell personalitzat. Per la seua part, Raúl Tazo (Carcaixent, 1975), autodidacta, s’encarrega de la gestió del taller i va canviar
Es pot compaginar
el seu treball d’auxiliar administratiu pel taller faller.
ser artista faller/a amb un altre
Concretament, els seus inicis es remunten a l’any 2004,
ofici? Parlem
en la qual Carmen va realitzar la seua falla, Jardí de l’Alegria
amb Carmen
de Carcaixent, en la qual expliquen que «va ser Carmen
Camacho
la que va començar en la idea de fer falletes, en concret,
i Raúl Tazo
la nostra falleta i, a poc a poc, Raúl l’ajudava en les estones lliures fins que finalment els dos es van posar a fer-ne». Actualment, Carmen compagina el seu treball de professora de secundària de dibuix tècnic, i reconeix que «és molt
Juan Gabriel
complicat portar dues faenes alhora, al principi tenia poques
Figueres
hores en el col·legi, però ara que tinc quasi la jornada sencera és molt complicat. De fet, ens hem plantejat moltes vegades què fer. No obstant això, satisfacció és tot, ja que tot m’ompli, és a dir, ser mestra com pintar. Sí que és de veres la professió d’artista fallera està molt deteriorada, en el sentit que no es cobra el que s’hauria de cobrar. I, a hores d’ara, ser mestra té més futur que ser artista fallera». A banda de compaginar el seu treball, ambdós també han compaginat la creació de falles, tal com expliquen: «si, a banda de fer falles, sempre han aparegut cosetes i detallets, sobretot per a presentacions de comissions falleres, de fet, la nostra falla ens ha encarregat alguna cosa que altra». Pel que fa al tema de si és una tònica habitual compaginar la professió d’artista faller/a amb altres, comenten que no ho saben, «que és cert que temps arrere eren pintors de paret els que ho compaginaven, ja que a l’hivern la faena afluixava,
#
M’agradaria, de Carmen Camacho i Raúl Tazo (La Bega de Cullera, 2015). Foto: JG Figueres
#
Món al revés, de Carmen Camacho i Raúl Tazo (Passeig-Mercat de Cullera, 2017). Foto: JG Figueres
"101
aleshores feien falles i es podia compaginar tot, i que ara El Canet
està més professionalitzat, però sí que és cert que aquesta
Cullera
tendència s’ha accentuat molt, i més en aquesta pandèmia
2022
en la qual la gent ha hagut de tindre una altra feina i això no hauria de ser, ja que els artistes ens hauríem de dedicar als que ens agrada i a la nostra professió, que és fer falles, però com està tot tan malament, ocorren aquestes coses».
Es pot compaginar
Com bé han dit, la pandèmia ha accentuat que els/les artistes
ser artista faller/a
hagen compaginat altres treballs: «Si, si indiscutiblement això
amb un altre
s’ha accentuat molt, de fet jo m’he hagut de buscar una altra
ofici? Parlem
feina i Carmen té la del col·legi. Si no haguera sigut impossible
amb Carmen
subsistir, i els tallers no hagueren sobreviscut. Ha sigut tot
Camacho
un desastre amb la pandèmia».
i Raúl Tazo Canviant de terç, donada la seua situació, els hem preguntat sobre com és la gestió del taller per tal d’agafar la feina justa per no agafar més feina de la que toca, expliquen que «és molt, molt complicat, perquè trobar l’equilibri entre guanyar diners Juan Gabriel
i fer la feina justa per no anar esgotats és molt difícil,
Figueres
molt difícil». A pesar que ho han compaginat, ho recomanarien «com a última opció per a subsistir, però no hauria de ser així. Hauríem de viure d’aquesta feina, i des que la coneixem, hem anat sempre molt esgotats. Sí que és de veres que la feina és molt bonica i molt satisfactòria, però no hauria de ser així. Hauria de ser com qualsevol faena de normal, fas i cobres, però sempre és poc». No obstant això a l’hora de donar un consell per a fer-ho, «aconsellen que aposten pel que els agrade, i que cadascú ha d’intentar fer el que millor se li done i que gaudisca fent-ho».
"103 El Canet Cullera
2022
Jose Colero Guionista faller
Guions, falles i faltes d’ortografia
Dir que les falles ja no són el que eren no és cap novetat. Tampoc és cap barbaritat. No dic que les falles d’ara són millors que les d’abans. Tampoc dic que siguen pitjors. Simplement són diferents. Perquè les falles han canviat, i ho han fet per l’aparició de tota una sèrie d’especialistes que amalgamen els seus esforços juntament amb els dels artistes per donar la forma definitiva al que acabarà sent l’element fonamental de la festa fallera: la falla.
"105
I ací és on vull començar. Jo mateix soc un d’eixos El Canet
col·laboradors que, de tant en tant, entren als tallers
Cullera
per tal d’aportar el seu granet d’arena al procés faller.
2022
Soc guionista de falles des de fa un temps i he de confessar que és un món apassionant i alhora estressant. Perquè la feina d’un guionista de falles comença només acaba la cremà (i algunes vegades fins i tot quan s’està fent la falla que es cremarà enguany, comença a pensar-se la de l’any que
Guions, falles
ve). A les darreries de març comencen els primers contactes
i faltes
amb l’artista i el dibuixant... i d’una d’estes reunions brollarà
d’ortografia
la idea elegida i encertada que prendrà forma de falla. Amb els pas dels mesos, les idees s’elaboraran i a allò que en principi era un cos central se li ajuntaran les escenes i els detalls. Finalment, la feina del guionista acabarà quan tot estiga quasi enllestit amb l’elaboració dels versos.
Jose Colero
Fins ací la teoria. El món ideal en el qual viu el guionista que escriu un article per a un llibret de falla contant la seua experiència en el món faller. Ara la realitat. Eixa realitat que moltes vegades és ben diferent del guió inicial, al que la teoria diu que s’havia de complir, és igual l’artista, la secció o el pressupost. I és que moltes vegades el resultat final que es plasma a la plaça és ben diferent de la idea que s’havia plantejat. Els motius són ben diferents, tots ben justificats. Un pressupost insuficient sol ser el primer i més convincent motiu pel qual les escenes no es corresponen a allò que s’havia pactat. Un altre és la falta de temps material per tal d’acabarles, el que en argot de taller s’anomena «bou». I per últim i, el millor de tots, és que a l’artista, que sempre té l’última paraula, no li dona la gana fer les escenes que el guionista li ha proposat. En este punt en el qual ens trobem, el guionista fa l’última visita al taller i descobreix que tot allò que havia preparat durant l’any quedarà a la seua llibreta i intentarà inventarse un guió que siga capaç de relacionar un remat que
#
Escena de Desemmascarats, de Pere Baenas (Convent de Jerusalem-Matemàtic Marzal de València, 2021). Foto: Joan Castelló
"107
perfectament podria tindre la forma d’emperador romà El Canet
amb unes escenes que barregen una vella torrant castanyes,
Cullera
un Superman, un peix espasa i una botija. I és ací on
2022
el guionista s’adona que estima les falles i que li encanta inventar històries, perquè tots eixos ninots acabaran sent el que els seus versos voldran que siguen. Això sense oblidar la nova moda que ha aparegut: la d’omplir
Guions, falles
la plaça i els baixos de la falla amb cartelleria. Fotos, vinyetes
i faltes
i bafarades que en opinió de qui escriu converteixen el guió
d’ortografia
d’una falla en una autèntica aberració: en un voler i no poder. Les falles canvien l’originalitat de les escenes explicades per versos per infinitat de cartells amb l’única intenció de sobrecarregar les escenes i poder expressar infinitud idees òrfenes de ninots.
Jose Colero
Per últim i per acabar, com a guionista de falles i professor de valencià, sols em queda fer dos suggeriments: un als que escriuen versos de falles i un altre als mateixos jurats. Seria d’agrair que els primers foren capaços d’escriure sense fer faltes d’ortografia i que els segons foren capaços de llegir-se els versos abans de donar el seu veredicte. Trobe que si els versos formen part de la falla i el jurat avalua el bon o mal acabat d’esta, és imprescindible que puntue negativament la dolenta ortografia dels cartells; perquè l’actual manera de jutjar les falles fa preguntar-me qui està cometent el pitjor error si aquell que no sap escriure o aquell que no sap llegir. No sé si els meus suggeriments millorarien les falles, però a mi em faria molt feliç passejar per València entre versos normatius.
"109 El Canet Cullera
2022
José Luis Santés Escultor
El foc creador
No sé quan em va donar per inventar falles ni per què. M’agrada creure que va ser un acte de resiliència infantil quan es va esfumar per sempre la màgia del 6 de gener. La realitat sovint és insuportablement real. Les falles mai incomplien la seua promesa de tornar cada any -fins ara- després de desaparéixer implacablement sota el foc destructor. Un es passa la vida sempre esperant alguna cosa, però per a un xiquet, un any és massa temps. El 20 de març era inevitable jugar amb la plastilina o amb paper i llapis- si no volia que el foc creador m’abrasara per dins. Amb cinquanta i molts anys, complits el 15 de març, la nit de Sant Josep continue cremant quan al carrer els últims calius s’extingeixen.
"111
Confesse que, cíclicament, intente infructuosament El Canet
aplacar aqueix foc, que massa vegades tant fa mal. Busque
Cullera
desesperadament creure que les falles són mentida, que ja no
2022
existeixen; que estan adulterades i són un reflex de la banalitat que envaeix la nostra societat. Deteste la safanòria del ruc que són els premis, sempre injustos i absurds. Odie que les comissions poderoses tapen les seues falles amb metres de publicitat de patrocinadors que ajuden a costejar la falla
El foc creador
a canvi d’humiliar a la falla, a la comissió i els artistes, mostrant el poc que en realitat els importa que es veja l’obra que uns ingenus romàntics han parit creient que les falles existeixen, que la màgia existeix, que la bellesa importa i que el ritu té sentit.
José Luis
M’avergonyeix el fum que enlletgeix i desvirtua la cremà
Santés
i del qual també soc culpable. I em penedisc, mea culpa, ara sí, ara no, de continuar contribuint a l’insostenible gigantisme, a l’anacrònic barroquisme, als típics tòpics guions passats de moda, a les crítiques políticament correctes. I, ai!, a la supremacia de la forma sobre el fons, a l’ús i abús de l’embafadora estètica Disney i de la porcellana purament decorativa. Cada any porte pitjor que la falla siga només un complement, una excusa per a la festa. Em molesta que se li robe impunement el nom i se’n diga monument, per molt grandiloqüent que així sone. I suporte, per inevitable que siga, que l’artista faller, el de veritat, estiga en perill d’extinció i una plèiade de professionals de tota mena treballen molt per als empresaris sotasignats. I gràcies, perquè al punt que s’ha arribat, l’únic camí per als creatius fallers de sobreviure és l’especialització i el treball en equip dirigit per un organitzador eficaç i -tant de bo- amb una mica de criteri artístic. L’acte de creació és condició indefugible d’ésser humà. Inventar una falla, crear-la des de zero, és un procés que pot ser
#
Il·lustració de l’escena de Morts de por, de Vicent Llàcer (Sueca-Literat Azorín de València, 2019). Il·lustració: José Luis Santés
#
Il·lustració de l’escena de Futur a la vista, de Manuel Algarra (Almirall Cadarso-Comte Altea de València, 2013). Il·lustració: José Luis Santés
"113
molt bell. Fa anys que no realitze falles; tirar un taller avant El Canet
era perjudicial per a la meua salut mental. Però la creativitat,
Cullera
que és foc, també és aigua i sempre troba per on vessar-se.
2022
És una experiència apassionant formar part d’un taller com a dissenyador o escultor i involucrar-te fins a les últimes conseqüències en tot el procés; i sempre hi ha llums i ombres. Solc valorar els treballs realitzats millor amb el pas del temps, quan he deixat d’odiar-los i la memòria difumina els errors
El foc
com a mecanisme de supervivència de l’autoestima.
creador L’Artista Faller, amb majúscules, és un heroi tràgic, un ésser mitològic, un Quixot llegendari. L’artista faller, l’humà, és un bufó a la mercé dels capritxosos, un ingenu somiador, un Quixot derrocat per molins, un ésser, a vegades ridícul, José Luis
i vanitós, que aspira a abandonar la cova de Plató i revelar
Santés
al món la seua veritat. Soc artista faller, però em guanye la vida treballant d’escultor per a una famosa empresa de porcellana en Tavernes del nom de la qual, ara, no vull recordar-me. És un treball preciós, i precís. Té màgia. En els forns, la porcellana cobra vida amb el foc. És un procés miraculós i cruel: moltes obres no sobreviuen al tràngol. També present el foc, però en sentit invers. El foc creador i el foc destructor. Un i un altre so en realitat el mateix. Són el principi i el final, i el final i el principi. El Prometeu faller, el de veritat, l’inventor de falles, l’il·lusionista del res per ací res per allà, va robar el foc de l’Olimp, i com a càstig diví, cada any una àguila li devora dia a dia les entranyes per a sanar i purificar-se només després de la cremà i despertar el 20 de març, sempre cremant per dins. Així ha de ser.
"115 El Canet Cullera
2022
Salva Andrés Faller de la Falla Rei en Jaume I de Cullera
Artista faller: diversificació i multidisciplinarietat
Si pensem en la figura de l’artista faller i la seua feina segurament a tots se’ns ve al cap la imatge d’una persona vestida amb un «mono» blanc, ple de taques de pintura, amb algunes espurnes de poliestiré expandit (suro blanc) apegades sobre el teixit, que cada mes de març arriba a la nostra demarcació per a plantar-nos la falla. Però la realitat és que darrere d’aquestes persones d’aspecte descuidat (per les hores i més hores de feina que han fet quan els vegem al mes de març) s’amaguen els qui podrien ser els creadors d’art més multidisciplinaris que hi ha al panorama artístic actual.
"117
Per a poder desenvolupar amb certes garanties l’ofici d’artista El Canet
faller s’han de tenir nocions de dibuix, escultura, fusteria
Cullera
(ara també metal·lúrgia) i pintura, tot i que, en l’actualitat,
2022
als tallers dels artistes fallers s’han començat a especialitzar aquestes tasques entre els membres de les plantilles que els conformen. Aquesta amalgama de tècniques i processos artístics s’aglutinen per a crear les falles i fogueres (cada vegada més semblants) que es planten i es cremen
Artista faller:
els mesos de març i juny respectivament. I conformen així el
diversificació
gruix d’un treball que amb els pas dels anys (i d’una pandèmia
i multidisciplina-
mundial) s’ha anat diversificant cada vegada més, aprofitant
rietat
el domini que tenen els artistes fallers en les diverses disciplines. Amb la pandèmia per la Covid-19, la producció de falles i fogueres als tallers es va aturar, tot i això, la producció d’art faller no ho va fer i la demanda de ninots personalitzats
Salva
o altres opcions plantejades pels artistes va ser massiva.
Andrés
Plataformes com Regala un ninot, nascuda per a ajudar als artistes en temps de pandèmia, van permetre que s’hi pogueren adquirir ninots d’artesans com José Gallego, Grego Acebedo, Óscar Villada o Carlos Carsí entre molts d’altres. I ara continua en marxa per tal d’oferir l’oportunitat d’adquirir qualsevol mostra d’art faller al públic demandant (ninots personalitzats, regals per a celebracions, il·lustracions, etc.). Fora de l’àmbit de l’art faller, molts artistes fallers s’han especialitzat en la construcció de carrosses, com és el cas de Jose Ángel Azpeitia, Vicente Garcia, Salvador Espert, Sergio Carrero o Jordi Palanca. Moltes de les carrosses de les cavalcades de Reis i de disfresses del nostre territori porten la firma d’artistes fallers, així mateix la seua producció s’ha estés també fora del territori valencià. A més, reprenent l’activitat a la nostra terra, molts dels artistes fallers abans anomenats, també són els responsables de la confecció de les carrosses, fetes amb flors, que desfilen durant la Batalla de Flors de València. Però on realment han trobat un filó els artistes fallers és en la construcció de decorats i escenaris per a grans esdeveniments
#
Regala un Ninot, plataforma nascuda per a ajudar als artistes en temps de pandèmia. Foto: Regala un Ninot
"119
musicals. Festivals de música d’àmbit local com el Medusa El Canet
Sunbeach Festival ha comptat amb artistes fallers com Fede
Cullera
Alonso, Alfredo Bayona o Manolo Garcia per a la construcció
2022
del seu mastodòntic escenari. Un altre artista que ha realitzat escenaris fora de les nostres fronteres és Toni Fornes, que l’any 2018 va construir el mainstage del festival de música electrònica més prestigiós d’Europa: el Tomorrowland, a Bèlgica. Artista que va emigrar a Colòmbia l’any 2019
Artista faller: diversificació
i on des d’aleshores no ha cessat en la seua construcció de decorats artístics.
i multidisciplinarietat
Pel que fa a decorats artístics, són molt coneguts els fets de vareta per l’anteriorment anomenat Manolo Garcia. Espais com l’oceanogràfic, la Diputació de València o l’edifici Veles e Vents compten amb algunes de les seues obres en la seua ornamentació. Per últim, els parcs d’atraccions
Salva
també han trobat en els artistes fallers als perfectes executors
Andrés
de les seues escenografies, parcs temàtics com Port Aventura, Terra Mítica o el Parc Warner de Madrid o fins i tot Disneyland Paris han comptat amb artistes de renom per a aquest comés: Latorre i Sanz, Emilio Miralles, Manolo Martín, Fede Ferrer, Julio Fabra o Jose Luis Pérez Ballester. Per a acabar, el món editorial també ha reclamat en nombroses ocasions el saber fer dels artistes fallers per tal d’il·lustrar diferents llibres. És el cas d’artistes com Sergio Amar, Mario Gual o Ceballos i Sanabria o Marina Puche. A més, la majoria d’artistes fallers són també col·laboradors habituals en els llibrets fallers aportant diferents il·lustracions (Óscar Villada, José Gallego, Salva Banyuls) o dissenyant les portades (Ivan Tortajada, Ricard Balanzá, Gonzalo Rojas) que en alguns casos arriben a estar remunerades. Totes aquestes facetes de la tasca dels artistes fallers, que per a molts són desconegudes, són fruit de la multidisciplinarietat d’aquest ofici. Els artistes han sabut diversificar-se perquè el seu art no es reduïsca sols a la producció de falles i fogueres, i això ha permés que el seu ofici continue viu fins ara.
"121 El Canet Cullera
2022
Juan Gabriel Figueres AC Falla El Canet
Trajectòries en paper Com a un reconeixement just a un treball admirable
No seria just publicar aquest llibret sense parlar dels llibres que s’han editat al llarg de la història de les Falles, dedicats a la trajectòria d’alguns dels seus creadors, ja que tots sabem que, sense ells, aquesta festa no existiria. Grans autors, fallers, periodistes o investigadors de la nostra festa s’han encarregat de transmetre en paper l’obra d’alguns dels artistes més importants de la història de les Falles, tant a València ciutat com a diferents poblacions dels voltants.
"123
El primer d’ells és, per ordre d’antiguitat, Santaeulalia, El Canet
la firma, de Joan Castelló, Hernan Mir i Manolo Sanchis, escrit
Cullera
en castellà l’any 2003 i que va al voltant de la trajectòria
2022
de l’artista faller Miguel Santaeulalia Núñez, un dels artistes més importants de la història de les falles i que també dedica un capítol a Salvador Santaeulalia, son pare, el pioner en l’ofici, i dels quatre fills de protagonista (Miguel, Pedro, Alejandro i José), enumerant tota l’obra de la família fins
Trajectòries
a l’any 2002. També trobem altres aspectes com puguen ser
en paper com
comentaris d’altres artistes cap a la figura de Miguel, detalls
a un reconeixe-
històrics i anècdotes, així com d’un material fotogràfic
ment just a un
bastant important.
treball admirable Uns anys després, concretament en 2007, l’Associació d’Estudis Fallers va editar Vicent Luna: l’art de fer falles, escrit en valencià i castellà per diversos membres de l’associació. El llibre repassa la trajectòria d’un altre dels artistes més rellevants Juan Gabriel
de la història de les Falles, recentment desaparegut el passat
Figueres
2021. A banda, també parla de temes que al voltant de la seua família, mestres i la seua passió pels bous, repassa totes les seues falles amb una exhaustiva documentació gràfica, i també recull testimonis al voltant de la figura del mestre, el qual és l’únic artista faller que li han dedicat un pasdoble. En 2013, de nou el periodista Joan Castelló va escriure el llibre Pasqual Carrasquer: creador de falles, un llibre escrit en valencià que està dedicat a la figura del mestre faller de Sueca Pasqual Carrasquer, un artista amb una trajectòria de més de sis dècades que fins a una edat avançada, ha continuat fent falles, encara que siguen d’una grandària. L’article conta detalls importants de la vida de l’artista pel que fa al seu treball, i repassa la seua trajectòria tant a València, Sueca, com a la resta de poblacions en les quals ha plantat, entre les quals es troben diverses importants com Cullera, Gandia, Alzira o Xàtiva, entre d’altres, gràcies a una documentació gràfica molt extensa on trobem imatges
#
Portada de Pasqual Carrasquer: creador de Falles, de Joan Castelló. Arxiu: JG Figueres
"125
de les seues falles. A banda, també mostra altres facetes El Canet
de l’artista, com la seua passió per la pirotècnia
Cullera
i les arts escèniques.
2022
Un any després, una mítica parella d’artistes fallers gandians, Antoni i Lluís Colomina, també van tenir el seu llibre, titulat El taller dels Germans Colomina i les falles de Gandia (1982-2005), escrit principalment per Antoni Colomina, Trajectòries
fill d’un d’ells, acompanyat per diversos textos d’altres
en paper com
il·lustres autors i investigadors fallers. El llibre parla sobre
a un reconeixe-
la vida, obra i trajectòria d’aquesta parella exitosa d’artistes
ment just a un
fallers en aspectes com el seu entorn, la gestió del seu taller,
treball admirable
la seua trajectòria tan extensa a Gandia, la seua ciutat, en altres com Alzira, Cullera, Xàtiva, Dénia, Oliva o Tavernes de la Valldigna, així com tots els ninots indultats en cadascuna de les poblacions. El llibre també un apèndix de totes les falles realitzades, i també una extensa documentació gràfica.
Juan Gabriel Figueres
Per últim, el periodista Gustavo Clemente va publicar en 2019, escrit també en valencià, Ramon Espinosa, artista faller, llibre dedicat a la figura d’un altre dels grans artistes que han donat les falles de València. El llibre comença amb una sèrie de pròlegs de figures rellevants de la festa fallera, i comença contant la vida i anècdotes de l’artista. A continuació, conta la trajectòria exitosa de l’artista que es desenvolupa principalment a la ciutat de València, ja que ha plantat diverses de les falles més mítiques que s’han plantat, amb un extens material gràfic. A més, també se citen altres aspectes de la seua trajectòria com el fet de ser professor del Cicle Formatiu de Grau Superiors d’Artista Faller i Construcció d’Escenografies, i també algunes referències a uns altres amics artistes fallers. Com a llibres aquest són els que actualment estan dedicats a artistes fallers, encara que arran de diverses exposicions que hi ha hagut en el Museu Faller, existeixen catàlegs amb l’obra i la trajectòria dels Puche (Julián, Pepe i Marina), Vicente Lorenzo i José Manuel Alares. També és cert que la bibliografia
#
Portada d’El taller dels germans Colomina i les Falles de Gandia (1982-2005), de Toni Colomina Arxiu: JG Figueres
"127
al voltant del treball de l’artista faller és molt més extensa El Canet
a causa dels diferents treballs realitzats en els llibrets de falla,
Cullera
com és el cas del monogràfic de Tortosa Biosca en el llibret
2022
de la falla Joan Ramon Jiménez de Xàtiva, o el de Pere Baenas per a la falla Espanyoleto de la mateixa ciutat. Però, de segur, que molts altres escriptors s’animaran en un futur en fer llibrets al voltant de la vida i la trajectòria d’artistes fallers. Almenys, esperem que així siga.
Trajectòries en paper com
Bibliografia
a un reconeixement just a un
Associació d’Estudis Fallers (2007). Vicent Luna: l’art de fer falles.
treball admirable
Ajuntament de València Castelló, J. (2014). Pasqual Carrasquer: Creador de Falles. Carena editors.
Juan Gabriel
Colomina, A. I AA DD (2014). El taller dels Germans Colomina i
Figueres
les falles de Gandia (1982-2005). CEIC Alfons el Vell. Webs Distrito Fallas (2021). Libros. https://www.distritofallas.com/ libros/
"129 El Canet Cullera
2022
Albert Llueca President de l’Arxiu-Camp de Morvedre
Les mans dels monuments
Si busquem al diccionari normatiu del valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua la paraula artista, podem agafar la primera accepció, dotat o dotada per a les arts. Si en el mateix diccionari, això si en digital, busquem faller, en la seua segona accepció diu que és de les Falles o que hi té relació. Així que definim artista faller com a un dels elements, actors i actrius principals, necessaris per a dur a terme la festa de les falles. I és per això que és necessari tindre una catalogació dels diferents artistes en actiu o no de la història fallera.
"131
Possiblement, una de les publicacions que més informació, El Canet
actualitzada, sobre falles i artistes seria la Revista d’Estudis
Cullera
Fallers. Quaderns d’Investigació Social de la Festa, que publica
2022
treballs originals relacionats amb les Falles i altres festes valencianes o del foc, elaborats des de qualsevol perspectiva de les ciències socials o humanes. Editada per l’Associació d’Estudis Fallers per dur a terme els objectius de promoció i difusió de la investigació al voltant de la festa de les Falles.
Les mans dels monuments
Des del primer número, publicat el 1994, la Revista d’Estudis Fallers va consolidant-se i ampliant les seccions, els continguts i els col·laboradors, fins a conformar actualment una de les aproximacions més completes als diferents aspectes de la festa fallera. Així, les seues planes han acollit articles ben diversos
Albert
sobre el paper de la dona en la festa, la literatura fallera,
Llueca
les Falles de comarques, els mitjans de comunicació i la festa, l’estètica, el treball sociable, les Falles a l’estranger, la visió de les Falles des de l’estranger, les Fogueres de Sant Joan, o les relacions entre les Falles i altres festes del foc o d’arrel carnavalesca, entre d’altres. D’altra banda, hi ha diferents llibrets de falla que ens parlen dels artistes fallers des d’un punt de vista acadèmic o des d’un punt de vista més humà. En 2020 la Falla El Mocador va dur endavant una recopilació dels artistes fallers infantils que estaven en actiu i els que ja no. En el pròleg del mateix marquen la necessitat de recopilar als creadors i creadores d’art, «crear –i permeteume la polèmica asserció– és sostindre una il·lusió insuficient quant a evidències, però plena quant a passió» com explica Albert Ferrer. Però no sols s’han quedat en eixos i eixes artistes també, amb la pandèmia pel mig, han fet el pas de recopilar les biografies de les i els artistes fallers majors de l’actualitat en el seu llibre 2021, considerat el volum tres d’esta sèrie. També partint d’esta crisi sanitària provocada per la COVID-19 i que ha afectat diversos sectors de la societat en general i el teixit empresarial que envolta a les falles en particular. Un dels
#
Portada de Crítica i Estètica, de JG Figueres (El Canet de Cullera, 2017). Arxiu: AC Falla El Canet
#
Portada de Creació, de Ricard Balanzà (El Mocador de Sagunt, 2020). Arxiu: AC Falla El Mocador
"133
sectors més afectats per esta situació és l’ofici d’artista faller El Canet
i foguerer. Per això és necessari reivindicar-ho.
Cullera
2022
Continuant amb la comarca del Camp de Morvedre, ja en 2002, la Falla Luis Cendoya realitzava un llibret sobre la Història de les falles al Camp de Morvedre en el seu 75 aniversari (19272002) en el qual Emili Llueca ja catalogava els artistes fallers vinculats a Sagunt i la seua comarca.
Les mans dels monuments
Una vinculació d’artistes als seus pobles que dia a dia han anat canviant, ja que molts artistes i famílies d’artistes han eixit dels seus pobles per plantar en altres ubicacions com explica el llibret «Lligams» de 2020 publicat per la Falla Selgas Tovar de Xàtiva, en la que, fan un recorregut exhaustiu per les
Albert
diferents famílies d’artistes fallers. Els Santaeulalia, els Puche,
Llueca
els Blanco, Els Grau... això si des d’un de pista més personal que acadèmic. Però que serien els artistes fallers sense guionistes, sense crítica, sense sàtira, sense versaors? La simbiosi de la falla com a monument és intrínseca al fet de crear. Ja ho deia Joan Fuster, que enguany celebra el centenari del seu naixement, en el seu Combustible per a Falles «quan parlem de sàtira, a propòsit de falles, caldria que formulàrem alguna reserva a fi d’evitar una confusió massa fàcil, i sortejar, sobretot, un tòpic absolutament gratuït. La sàtira, en general, respon a un desig moralitzant. En això es diferencia de l’humor. Burlar-se d’alguna cosa per suscitar una esmena o despertar una prevenció és el que busca, quasi sempre, l’escriptor satíric» i així ho arreplega el llibret de la Falla El Canet de Cullera en 2017 «Crítica i Estètica Fallera» el qual ens convida a reflexionar sobre els artistes, les falles com a monument i a l’escènica de la festa, la crítica i la sàtira. Com a conclusió podem afirmar que hi ha molta literatura sobre falles, però que no sempre se centra en tot allò important en les mans que fan les falles, els monuments, els i les artistes fallers i això ens ha de dur a pensar.
"135 El Canet Cullera
2022
David Ferrer AC Falla Xúquer
La relació artista fallercomissió fallera
Al món de les falles, el monument faller hauria de ser el més important, almenys així ho pense jo. Perquè, què seria de la festa fallera si no plantarem res al carrer? Per desgràcia, ja hem pogut viure aquesta situació dos anys seguits, una per obligació i una altra per decisió unànime de les comissions d’alguns pobles. De veres penseu que poder celebrar una cercavila fallera sense anar a visitar els monuments? O com seria la nit màgica de la plantà? Quina contradicció més gran, nit de la plantà, però no plantem. Ridícul.
"137
A causa d’aquesta situació que hem viscut el segon any El Canet
de pandèmia, molts artistes fallers han hagut de tancar
Cullera
els seus tallers i canviar de professió. No han tingut la sort
2022
que la comissió en la qual treballaven els secundara, és a dir, no varen tindre l’ajuda necessària d’eixes falles que any rere any estan demanant-li un treball continu i perfecte. Llavors, quina relació és la que mantenen comissió i artista?
La relació artista
Una relació per conveniència de la comissió? Sols el tenen per
faller-comissió
aprofitar-se d’ell? Quan tenim problemes sempre li demanem
fallera
que s’espere un poc més a cobrar, però quan és l’artista el que necessita la nostra ajuda, què fem? El deixem abandonat? Hi ha comissions falleres que tot i guardar-se els monuments per cremar-los l’any 2022, sí que han estat al costat del seu
David
artista i l’han ajudat siga més o menys, però almenys han
Ferrer
pensat un poc amb ell i li han demanat que fera algunes figures més, o simplement li han anat pagant la falla que plantaran l’any 2023. La qüestió és que han estat al costat del seu artista i això és d’agrair, perquè imagineu-vos per un moment que cap comissió haguera apostat per ajudar als artistes i que tots tancaren els seus tallers. Què seria de la festa fallera? Vos podeu imaginar una festa fallera sense artistes fallers? No, veritat? Doncs, ja podem donar les gràcies a tots els artistes que han suportat aquest malson i encara més, donar les gràcies a les comissions que han apostat per l’artista faller. Sense elles, les falles s’acabarien per sempre. Està clar que tots tindran les seues raons, més o menys comprensibles, per deixar de costat a l’artista faller. Alguns pensen que queda molt de temps encara per anar pagant-li una falla que farà en 2023. Altres pensen que si no està treballant, no té per què cobrar. I així moltes raons que donen les comissions que passen del treball d’un artista faller. Però, quina és la relació tenim llavors amb l’artista? Perquè a molts els agrada anar a parlar amb l’artista mentre està fent la falla de la seua comissió i els agrada molt demanar un poc
#
Ninot al taller de Al so del circ faller, de Jordi Carrascosa (El Canet de Cullera, 2018). Foto: JG Figueres
"139
més de volum, o algun ninotet més, clar que sí, això sí. Però ara El Canet
quan el que demana un ninotet més és l’artista faller, li tallem
Cullera
el cap.
2022
No recordeu els moments feliços que ens han fet viure els artistes? Tots plorant quan hem guanyat un bon premi, alçant a muscles als artistes, vivint moment inoblidables... Ara ja no ens recordem d’ells en els moments complicats. La relació artista
Una llàstima.
faller-comissió fallera
També ens trobem en la situació de comissions que han donat «quatre duros» en aquests dos anys a l’artista perquè fera alguna coseta i el que més ha sentit l’artista és la frase: «Ieee, però que es note, que es note, que per això t’ajudem». Quina barbaritat, per favor, encara perdrà diners i tot l’artista.
David Ferrer
Una altra de les situacions que ens hem pogut trobar ha sigut aquella que afecta les comissions que tenen com a faller a l’artista. Què fem ací? Penseu que tots estan a favor d’ajudar a l’artista perquè és un membre de la comissió, o tal vegada no han pensat en això i han fet com si fora un treballador, i sols han pensat a guardar-se el monument i estalviar diners? Supose que hi haurà de tot, però jo vos deixe aquesta pregunta en l’aire perquè penseu les situacions que han pogut viure els pobres artistes fallers. Per a acabar, sols voldria dir-vos que jo soc un enamorat de les falles i, especialment dels monuments fallers, és un art preciós que es crea cada any i sols el podem gaudir en el moment que està al carrer, perquè cada dia 19 de març es crema i ja sols el podrem recordar en imatges, però no podem gaudir d’ell en directe, com podem fer amb els quadres o les escultures. Per tant, és un art que ha d’estar viu cada any, passe el que passe, perquè si no, l’any que no el puguem gaudir, serà un any perdut que mai tornarà a estar. Què penseu si Velázquez no haguera pintat mai Las Meninas, o Picasso el seu Guernica, o imagineu-vos no poder gaudir del quadre Paseo a las orillas del mar del valencià Joaquín Sorolla,
#
Dolça partitura per a cosins, de Noel Hervás (Xúquer de Cullera, 2017). Foto: JG Figueres
"141
o no poder observar una escultura com el David de Miguel El Canet
Ángel. I ara molts em direu, home, és que això no es pot
Cullera
comparar.
2022
Com que no? És art, i l’art s’ha de fer i s’ha de vore. Està clar que mai aplegarà un artista faller a ser igual de famós que Joaquín Sorolla, però el seu art deu ser respectat igualment perquè l’art faller és una cosa que tenim a València i hem La relació artista
de realçar-lo sempre que puguem, i si a la primera pedra que
faller-comissió
ens han posat en el camí ja l’hem deixat de costat, com volem
fallera
després que ens cataloguen la festa fallera com a «Patrimoni immaterial de la Humanitat»? Per favor, pensem en el que tenim i no deixem de costat el nostre art i la nostra cultura, en definitiva, a la nostra festa,
David Ferrer
la millor festa del món que són LES FALLES.
"143 El Canet Cullera
2022
Vicent Blasco Falla La Mercè
Els artistes de Borriana
Creant falles des de l’inici de la festa
La festa de les falles s’apropa ja a Borriana al seu centenari que tindrà lloc l’any 2028 i, per tant, fa ja quasi un segle que la seua celebració compta amb uns protagonistes d’excepció que no són altres que els artistes fallers, els autèntics creadors de les falles, aquells que amb les seues mans i unes aptituds artístiques fan realitat el cadafal.
"145
Des dels seus inicis, les falles de Borriana han tingut molt El Canet
present la figura dels artistes i, si bé la primera falla va ser
Cullera
obra d’un conjunt de fallers d’aquella original comissió
2022
de La Mercé, ja el 1929 apareix la figura dels artistes en solitari o en tàndem com és el cas dels germans Sellés, Salvador i Juan, encarregats de la primera falla de La Vila. L’artista faller valencià Emilio Portalés va ser el primer «foraster» en plantar a Borriana i ho va fer a La Mercè també l’any 1929, amb la
Els artistes
segona falla plantada per la comissió veterana. L’ofici d’artista
de Borriana:
faller comença a nàixer en la ciutat quan es reprén la festa
creant falles
després de la Guerra Civil i compta com a protagonistes
des de l’inici
amb els ja citats Germans Sellés i als que s’uneixen noms
de la festa
com Juan Conejero, Batiste Bodí, Vicente Traver o Joaquín Bosch que formen el nucli originari dels artistes de Borriana. Totes estes persones gaudeixen del reconeixement del món faller i de la ciutat, ja que Borriana sempre s’ha preuat de tindre un bon nombre d’artistes per a les seues falles.
Vicent
I açò és una cosa que ha perdurat fins a l’actualitat perquè sols
Blasco
cal fer un repàs per la història per poder comprovar que llevat del ja citat Portalés, les incursions d’artistes de fora de la ciutat han sigut mínimes: Vicente Luna el 1977, Fran Esplà el 2013 i Lorenzo Santana el 2021. Com és ben sabut per tothom, la revolució artística de les falles de Borriana és obra del mestre Josep Pascual Ibáñez «Pepet» que comença la seua carrera el 1961. L’ascens meteòric de Pepet que en 1966 ja comptava amb tres primers premis i tres segons, és l’espill on es fixen un grapat de joves amb inquietuds artístiques als quals el mestre acull al seu obrador i ensenya l’ofici. S’inicia així la segona generació d’artistes fallers de Borriana. L’èxit de Pepet i la seua marxa a València on de seguida comença a recollir triomfs, unida als nous valors que van sorgint en la ciutat fan que l’ofici d’artista faller es consolide i puga rebre el reconeixement que mereix. En la promoció i difusió dels artistes fallers juga un paper important la revista Buris-Ana, butlletí de l’Agrupació Borrianenca de Cultura on l’entranyable Sr. Roberto Roselló s’encarrega d’entrevistar als artistes a les seues planes.
#
Olimpiada casolana, de José Pascual «Pepet» (Plaça de la Mercé de València, 1098). Arxiu: Joan Castelló
"147
Conscient també de la importància que tenen els artistes per El Canet
a les falles i per a la ciutat, és el mateix consistori el que moltes
Cullera
vegades cedeix instal·lacions municipals perquè puguen
2022
servir d’obrador als artesans. Fruit de tot açò, el 1977 naix el Gremi Provincial d’Artistes i Artesans Fallers de Borriana que aglutina a la totalitat dels artistes fallers del moment i que amb el temps es consolida com entitat que no sols serveix d’aixopluc dels seus agremiats sinó que acull i promociona
Els artistes
a aquells que s’inicien en l’ofici. Els artistes fallers de Borriana
de Borriana:
(i em perdonaran la immodèstia) han assolit un gran prestigi
creant falles
dintre del panorama faller i llevat dels artistes de la mateixa
des de l’inici
ciutat de València, no hi ha cap altra ciutat al territori que
de la festa
haja comptat amb una plantilla tan nombrosa d’artesans. Això ha convertit a Borriana en una referència al món de les falles i fogueres i a la vegada ha creat una denominada «escola borrianera» on prima la composició, el risc i l’atreviment.
Vicent
De tot açò el mestre i iniciador va ser Josep Pascual Ibáñez
Blasco
«Pepet» i per eixe motiu, molt encertadament, l’ajuntament en ple i per unanimitat de tots els grups polítics que el conformen, varen resoldre concedir-li la distinció de Fill Predilecte de la Ciutat. D’aquest nomenament, podem extraure dos conclusions: la primera és el reconeixement personal a «Pepet» que amb el seu treball abnegat ha sabut ser un exemple per a tots i a més ha portat el nom de Borriana allà on ha anat. I la segona, i no menys important, és que amb Pepet es fa un homenatge col·lectiu als artistes fallers de Borriana que han sigut un important motor de l’economia local i han posat en el mapa a la ciutat, fent que siga reconeguda per tot arreu com una potència fallera de primer ordre. Aquest reconeixement i altres que en la mateixa línia puguen vindre són, a banda d’una mostra de gratitud, necessaris per a fer valdre un ofici que malauradament no passa ara pels seus millors moments i necessita el suport incondicional de les administracions i organismes per aconseguir continuar sent el referent tradicional, cultural i artístic que durant tant de temps han fet de Borriana una ciutat rellevant en el món de les falles.
"149 El Canet Cullera
2022
Josep Osca AC Falla El Portal de Sueca
Són massa importants els premis?
Què és un premi? Si obrim un diccionari o busquem a la xarxa, la definició que trobarem serà la següent: «un reconeixement públic que una persona obté per l’excel·lència d’una obra, una activitat o una qualitat seua». Un guardó sempre és sinònim d’alegria, motiu de celebració i d’admiració. Però, en certs aspectes, de vegades tindré al currículum més reconeixements que la persona del costat fa que aquest guanye la partida.
"151
Al binomi artista faller-comissió cal sumar un tercer element El Canet
i que, sovint, és determinant per a la relació professional entre
Cullera
aquests: els premis. Un trofeu, un banderí o un diploma
2022
(i, de vegades, alguna subvenció) que sembren la polèmica any rere any entre els membres de les diferents comissions que participen, en qualsevol ciutat fallera on hi ha premis als monuments. Per a qualsevol persona que no participa en la nostra festa, li semblarà estrany tota l’expectació
Són massa
i rebombori que hi ha al voltant dels projectes artístics,
importants
sobretot si aquests participen en la Secció Especial de cada
els premis
localitat. Però, per a les falleres i els fallers, i sobretot per a la
en la trajectòria
directiva de les comissions, els premis cada vegada més tenen
de l’artista faller?
un pes determinant en futures decisions. Atorgar un premi (independentment de si és el primer o l’últim) és, simplement, el resultat d’un fallo realitzat pel jurat de torn que ha de tenir en compte molts ítems
Josep
a valorar: des de la composició i la temàtica fins al nombre
Osca
de remats que presenta el monument, l’altura i la crítica d’aquest. La qüestió dels premis és extensa i hi ha molts factors al voltant d’aquests, però cal enfadar-se deu minuts i després gaudir de la celebració. A més, cada jurat i cada any tenen resultats dispars i no segueixen cap patró: un any pot emportar-se el primer la falla més barroca de la història i al següent, la més minimalista. Partint de la base que un premi és fruit d’un determinat any, jurat i altres circumstàncies, aquest no deu determinar la qualitat de qualsevol artista. Ni tampoc hauria de condicionar la renovació del contracte per al pròxim exercici faller. Cal considerar els premis com a un simple reconeixement; és veritat que no és el mateix obtindré el primer que el desé, però al remat tots els monuments tenen el mateix final: consumir-se entre flames la nit del 19 de març. Els guardons donen a menjar? Potser, durant una època, sí que solucionen la papereta als artesans fallers, però a llarg termini, és la resiliència que presenten els artistes el factor clau que determina la seua trajectòria, i no els premis.
#
Actualment, encara es realitzen «càstings» per triar artistes fallers. Càsting, de Miguel Santaeulalia (Nou Campanar de València, 2011). Foto: Tono Giménez
"153
Els 14 primers premis (7 en el monument adult i altres El Canet
tants en l’infantil) de Secció Especial que va atresorar Nou
Cullera
Campanar en escassos deu anys no salvaren a aquesta
2022
comissió de la seua desaparició. Tampoc els tres primers que va aconseguir Francisco López Albert en la demarcació de Convent de Jerusalem (2000, 2001 i 2010) salvaren el taller d’aquest artista, qui va tancar en 2012 per convertir-se en col·laborador en altres tallers. Mateix destí que ha sofert
Són massa
Jose Lafarga, subcampió de la màxima categoria de València
importants
en 2009 i present fins a 2016 amb huit monuments per a tres
els premis
demarcacions diferents d’Especial; va tancar en 2019
en la trajectòria
per convertir-se en un col·laborador necessari en altres tallers.
de l’artista faller?
No s’ha de tenir en compte la trajectòria anterior als primers premis d’Especial de Pere Baenas? De segur que, a escala local, també trobarem exemples semblants. Cal atorgar premis als monuments? Sí, però aquests no han de
Josep
ser decisius. Ningú es morirà si el seu cadafal no rep el primer
Osca
premi, ni tampoc si rep l’últim. A l’any següent, més i millor, si cap. Als artistes fallers se’ls ha de reconéixer per moltes més coses que un simple premi. Cal recordar que sense ells no hi hauria cadafals, i sense aquestes, la nostra festa no té sentit. En definitiva, allò que cal valorar en tot moment és el resultat final de l’artista: les sensacions dels membres de la comissió i el resultat de la feina ben realitzada en contemplar el cadafal plantat a la demarcació. I més encara, tenint en compte la situació que afronten moltes artesanes i artesans fallers després que la pandèmia de la COVID-19 colpejara amb força un sector laboral que viu en una constant inestabilitat i que no rep el reconeixement que deuria, sobretot fora de les grans capitals falleres.
"155 El Canet Cullera
2022
Salva Tortajada Faller de la falla Raval de Sant Agustí de Cullera i apassionat dels monuments fallers
El tamany no importa
«Com en tot en la Vida, tothom valora segons els seus gustos i predileccions».
"157
Amb aquesta xicoteta premissa m’agradaria començar aquesta El Canet
reflexió sobre el que suposa la valoració de les falles per part
Cullera
dels Jurats.
2022
Des de ben jovenet he sigut un apassionat de les Falles, ja no sols de la festa fallera, que també; sinó més encara dels monuments fallers. Quan eixia de l’escola m’apropava als tallers fallers que hi havia al Carrer Sant Llorenç, on estava El tamany no importa
Fernando Roda i, per descomptat, al Carrer Jesús, on Blasco, artista al qual li tenia molta estima i considere que va ser un dels que m’inculcà aquesta passió per les falles, construïa els seus monuments. Allí també treballava el meu amic Valiente i tots dos, fallers del Raval de Sant Agustí, a poc a poc anàrem coneixent més i més a fons els entrebancs d’aquesta
Salva
incipient passió que anava atrapant-nos.
Tortajada Després d’alguns anys i quan vaig formar part de Junta Local Fallera, va ser Peris, una persona de Carcaixent, la que em convidà a formar part del Jurat de Falles de Carcaixent. No recorde exactament l’any, però el que sí que ho recorde tot una vegada allí, i, encara que amb els seus pros i els seus contres. Abans de començar a organitzar-nos, havíem de fer dos grups: un per a les falles grans i altre per a infantils. Pensant que en infantils hi hauria menys problema i menys competició, vaig voler apuntar-me a eixe grup, era el meu primer any de Jurat... i tot el contrari, a Carcaixent aquell any va ser on més competició i igualtat hi havia als monuments infantils. Ho passí mal perquè, damunt, les altres dos persones que m’acompanyaven no eren de Cullera (els altres dos del poble que m’acompanyaven es quedaren al grup de falles grans) i no els coneixia de res, però se superà aquesta experiència a pesar dels inconvenients. A partir d’eixe moment vaig voler conéixer més profundament aquest món dels jurats i després d’alguns anys, ja m’apuntí a les llistes de fallers que Junta Local Fallera enviava a Junta
#
Hem perdut el juí, de Fede Ferrer (Regne de València-Duc de Calàbria de València, 2017). Foto: Joan Castelló
"159
Central per a formar part dels Jurats Fallers, i als cursets El Canet
que s’organitzaven per a formar als seus membres.
Cullera
El meu amic Valiente i jo hem assistit, des del principi,
2022
a tots o quasi tots els cursets que ha organitzat des d’aleshores. Haurien de fer-nos al meu Valiente i a mi un monument a la perseverança... ha, ha, ha. Bromes a part, en cadascun d’ells hem aprés una cosa per
El tamany no importa
xicoteta que siga, encara que sí que és de veres que jo canviaria algunes coses del format actual. En els cursets hem debatut amb gent que tenia altres idees, gent, fallers tots que tenien un concepte diferent dels monuments fallers, ja que hi han mil formes de veure les coses. Tot depén del color que vulgues mirar-les.
Salva Tortajada
A vegades és molt fàcil convéncer un públic i unes altres resulta molt més complicat. En aquest món dels monuments fallers podríem dir que no sempre és tan fàcil com pareix i algú sempre es quedarà descontent... Tots no poden guanyar! Però el que sí que està clar és que els gustos personals decanten la balança cap a un costat o l’altre. En aquests cursets es donen unes pinzellades prou encertades de tots els conceptes a avaluar d’una falla (composició, risc, pintura, acabat, crítica, monumentalitat) i tots junts formen un tot que és el que s’ha d’avaluar. No, «El tamany no importa». Un monument faller per ser més gran no ha de tindre més valor que altre de més menut però amb la resta de paràmetres més conjuntats i millor realitzats, per exemple... Un conjunt ben realitzat i treballat pot obtenir la millor puntuació en monumentalitat, però si no compleix un mínim en la resta de paràmetres, no té per què ser el més valorat. I estes qüestions sí que les intenten ensenyar als cursets de jurat, però després el qui jutjarà ha de tindre clar quins són la resta de paràmetres a valorar i com i de quina manera s’ha de fer, segons haja sigut la seua execució.
#
Xe! Quina mala pata!, de Francisco Gisbert (Na Jordana de València, 2010). Foto: JG Figueres
"161
Aleshores podem afirmar, i de fet jo així ho crec, El Canet
que els cursets són necessaris; és més, jo diria que,
Cullera
per a fer de jurat, fins i tot han de ser obligatoris,
2022
encara que introduint alguns canvis, ja que alguns aspectes queden difusos. Als premis, sempre hi ha de contents i de descontents, i pot ser que moltes vegades els descontents opinen que
El tamany no importa
el Jurat actua de mala fe, però no és així: cadascú d’ells té un gust particular i valora segons les seues preferències. Des del meu punt de vista, els cursets s’haurien d’incrementar en temps i no ser sols d’un matí, atés que un curset o dos han de servir perquè pugues valorar una falla.
Salva
Tot i això, el que reialment fa que pugues avaluar de forma
Tortajada
més objectiva i adequada una falla és xafar molt i molt els tallers dels artistes, conéixer de primera mà tot el procés i el gran treball que realitzen. I encara seria si els aspirants a ser jurat pogueren dedicar una part del seu temps lliure a treballar en algun taller, cosa que els donaria una visió totalment diferent del monument.
"163 El Canet Cullera
2022
Aitor Sánchez Periodista i faller
SOS Artista faller
Sostenibilitat, Ofici diversificat, Suport
La professió d’artista faller necessita una revisió interna (consens des del punt del sector, agremiats i no agremiats junt amb les comissions) i externa (des del punt de vista del polític), per a assegurar la viabilitat econòmica i laboral d’un ofici únic al món. La cancel·lació de les falles per la pandèmia de la covid-19 el març de 2020 i l’ajornament de les de 2021 a setembre ha agreujat la sostenibilitat d’un ofici en crisi permanent. Analitzem les causes i conseqüències de la situació actual del sector, així com les possibles actuacions de futur per repensar la professió: Sostenibilitat, Ofici diversificat i suport institucional.
"165
Estat de la qüestió El Canet Cullera
2022
A finals de 2021 la situació dels tallers dels artistes fallers es troba en una complicada cruïlla a conseqüència de la conjuntura actual: 1. Baixada del cens, baixada de pressupostos
SOS Artista faller:
L’actual disminució de censos fallers i de patrocinadors
Sostenibilitat,
derivada de la crisi comporta la disminució d’uns pressupostos
Ofici diversificat,
en algunes o la no contractació en la majoria de poblacions.
Suport
Unes xifres que ja havien baixat amb la crisi econòmica de finals de la primera dècada del 2000. Al cap i casal s’aprova l’any 2000 la subvenció municipal del 25% per a la contractació de les falles de 2021
Aitor
(el que suposa un augment del 48% en el pressupost
Sánchez
fins a arribar als 5,4 milions d’euros). Uns anys després, l’assentament de la confecció de falles en suro coincideix amb un període de bonança econòmica a Espanya i als casals, el que porta a unflar els pressupostos de les especials, però no tant en la de la resta de seccions. Tant en 2008 com en 2009, els pressupostos de les comissions de València capital arriben al seu màxim (10,6 milions). Esta xifra decau el 2014 als 6,7 milions per la crisi econòmica mundial. A partir de 2015 comença una lenta recuperació del sector i en 2020 la despesa en falles grans i infantils se situa en 7,8 milions d’euros (un 2,5% més que l’any anterior), el que es deté en sec amb la cancel·lació de les falles el març de 2020. Una crisi que arriba a tots els artistes, fins i tot els guanyadors de la secció especial. D’una banda, Pere Baenas ha deixat d’ingressar el 2021 fins a un 70% respecte a l’exercici anterior. «No haver celebrat les Falles en 2021 econòmicament ha sigut un desastre, suposa un desajust tremend en la plantilla», lamenta. Amb tot, ha tractat de mantindre als seus tres treballadors fixos, que han estat uns mesos en ERTO, i ha contractat altres tres autònoms amb un horari més reduït.
#
Ninot de Titelles… de qui?, de Manuel Blanco (Cadis-Els Centelles de València, 2021). Foto: JG Figueres
"167
D’altra banda, l’artista infantil, José Gallego, ha guanyat El Canet
menys de la meitat del que obtindria en un any normal
Cullera
i va recórrer a l’ERTO durant uns mesos amb l’únic treballador
2022
fix que té. «En el meu cas, una de les falles no plantarà al setembre, però tinc companys que, si abans feien cinc o sis, ara només compten amb una, per la qual cosa és una situació bastant delicada».1
SOS Artista faller:
Davant esta situació ajuntaments com València, Torrent
Sostenibilitat,
i Gandia dissenyen subvencions directes finalistes
Ofici diversificat,
per a la contractació de falles2. Altres consistoris
Suport
atorguen subvencions en qualitat d‘associacions culturals, però la majoria de poblacions on es planten falles no ho fan. Les falles no arrisquen, no contracten, perdonen quotes o fan exempció total de cobrar quotes el que suposa la pràctica total paralització del sector.
Aitor Sánchez
2. Pujada de preus de matèries primeres La pujada dels preus dels productes derivats del petroli (com el suro blanc o la pintura), la crisi energètica (pujada dels preus de la llum a màxims històrics), i la derivada crisi d’abastiment de matèries primeres afecta de ple al sector. Així podem vore com en el període comprés des de gener de 2021 fins a l’actualitat, l’espuma de poliuretà ha pujat un 65%; els caragols i claus, un 53%; el gotejat, un 35%; i la pintura, un 55%. Per exemple la plaça de suro de 10 cm ha passat de 10,6 euros a 15,07 al desembre. La placa de 20 cm ha passat de 20,20 euros a 30,15. La de 30 cm ha passat de 31,8 a 45, 22 euros, mentre que tres metres cúbics de fusta de xop ha passat de 996 euros a 1.235 euros de gener a desembre.
1. https://valenciaplaza.com/fuga-cerebros-artistas-falleros-ahogadosgastos-futuro-incierto [última consulta: 10 de desembre de 2021. 2. En València ciutat es tracta de la subvenció que forma part del Pla Especial Falles 21-22 i que ascendeix al 30% del pressupost declarat (augmenta un 5%). Com a condició s’han de comprometre a pagar , el 2021 i el 2022, almenys un 75% de l’abonat en 2020. https://www.levante-emv. com/fallas/2021/04/06/aprobada-ayuda-30-ciento-comisiones-46119625. html. [última consulta: 10 de desembre de 2021].
#
Extravagància, de David Sánchez Llongo (Exposició-Micer Mascó de València, 2021). Foto: Adrian Castelló
"169
En este sentit, Pedro Santaeulalia, altre artista dels grans que El Canet
ha passat per processos de reestructuració de la seua empresa
Cullera
(tancament i obertura) després de l’efecte Nou Campanar,
2022
va tancar els contractes amb les falles principals el febrer de 2020 i comptava amb una reserva de matèries primeres que va adquirir abans de la pujada de preus, però considera que aquestes previsions «no són suficients» per a fer front a l’augment de la factura de la llum, que es va disparar al juny,
SOS Artista faller: Sostenibilitat,
o el preu dels lloguers de les naus, que oscil·la entre els 800 i els 1.000 euros.
Ofici diversificat, Suport
3. Mercat ferament competitiu vs. fuga de cervells després de la COVID-19 La reproductibilitat tècnica i les noves tecnologies al servei de l‘artista faller van fer que el modelat en suro i la ulterior
Aitor
evolució productiva amb màquines fresadores i el modelat 3D
Sánchez
(amb programes d’animació com Zbrush) van reduir el temps de creació i la seua reproducció (abans es feia en fang i modelat en escaiola per omplir de cartó). Esta revolució tècnica al sector ha permés la incorporació de catàlegs de ninots que qualsevol persona pot comprar i amb mà d’obra amb poca preparació poden donar un resultat òptim. D’esta manera van sorgir nous artistes fallers i el mercat es tornà excessivament competitiu. Com a conseqüència per aconseguir firmar amb les comissions, els artistes entraren en la dinàmica general de ficar més nombre de ninots, més volum (amb les hores que comporta) davant un desequilibri econòmic i escàs marge de guany empresarial. Arran de la crisi de finals de la dècada del 2000 els tallers reduïren de manera progressiva les seues plantilles, però esta situació s’ha accelerat dràsticament amb la crisi de la COVID-19 es parla ja de la ‘fugida de cervells’: «Ha sigut el punt d’inflexió perquè aquells que no tenen vertadera passió abandonen. El sou mitjà per treballador a penes frega els 2.000 euros. Arribarà un moment que a les comissions
#
Miracle, de Mario Gual (Na Jordana de València, 2021). Foto: Joan Castelló
"171
falleres els costarà trobar professionals que puguen fer les El Canet
tasques de la comunitat», assegura Gallego3. Els artistes han
Cullera
fugit cap a sectors com el de la pintura de cases, decoracions
2022
de carrosses, parcs temàtics, teatres o altres sectors que res tenen a vore. Tal com afirma l’artista de Cullera, Fede Alonso: «El treballador de taller se’n va i ja no torna. Amb esta crisi, molts han trobat feina a una fàbrica o empreses d’altres sectors que els oferixen una estabilitat i garanties de continuïtat
SOS Artista faller:
que nosaltres no podem oferir.»4- sentencia.
Sostenibilitat, Ofici diversificat,
Possibles vies de futur
Suport 1) Sostenibilitat econòmica: procés reproductiu amb menys volum Com veiem, la professió d’artista faller es troba en un punt Aitor
crític i ha de mirar als reptes de futur. Podem concloure
Sánchez
que –almenys– a curt i mitjà termini, el refregit digital és l’única alternativa per tal de mantenir viva les economies dels tallers. Reduint el volum per equilibrar la despesa en matèries primeres amb la baixada també dels pressupostos de les comissions. La professió haurà de plantejar-se una ulterior revolució tècnica centrada en la substitució progressiva de la mà d’obra per robots en els processos més mecànics (com ja es fa en el modelat). Qüestió polèmica que afectarà la majoria de treballs i oficis que coneguem en l’actualitat. El futur de la professió implica decidir si la part total o parcial de modelat, escatat i preparació serà substituït per màquines. 2) Diversificació del sector L’estacionalitat del sector centrada en la construcció de falles i/o fogueres ha deixat al descobert la dependència
3. https://valenciaplaza.com/fuga-cerebros-artistas-falleros-ahogadosgastos-futuro-incierto [última consulta: 10 de desembre de 2021]. 4. Entrevista a Fede Alonso. El 19 de desembre de 2021.
total de la festa i les carències de l’ofici quan s’han suspés les celebracions. En este sentit, des del Gremi d’Artistes falleres i des de les institucions hauria de crear-se un pla de reconversió de l’ofici en dos vies: 2.1) Formació gratuïta als artistes per formar-se en la construcció d’escenografies (com ja fan els estudiants del cicle d’artista faller i escenografia), teatrals, fires de comerç, decoració d’interiors, etc. 2.2) Creació d’un marc col·laborador amb les sectorials del món de l’espectacle (teatral, audiovisual), de cinema (com es feia als anys 50-60), de l’interiorisme, la decoració, jogueteria, fires internacionals, etc. per crear nous llaços empresarials. 2.3) Generar canals de comunicació ràpids i efectiu: pàgina web, xarxes socials, etc. empresarials per enfortir els contactes entre les empreses/clients i els artistes. 3) Estudi de l’estructura empresarial del sector Els artistes fallers són autònoms, empreses xicotetes de caràcter familiar que requeririen un assessorament formatiu i una anàlisi de dades reals de treballadors, condicions contractuals i laborals (tal com es va fer en l’estudi Los escultores del Fuego) per tal de conéixer la situació reial de facturació de l’ofici després de la pandèmia. Este estudi serà fonamental a l’hora de generar un corpus i un argumentari sòlid per sol·licitar ajudes a les institucions. 4) Suport institucional La Generalitat, Diputacions i ajuntaments haurien de crear un programa de reactivació del sector de grans mires (no només contractes per decoracions de Nadal
"173
o escenografies). Cal recordar que la seua producció El Canet
està recollida en l’expedient de Patrimoni Immaterial
Cullera
de la UNESCO per la seua singularitat5,per la qual cosa
2022
havien de considerar ajudes per a la contractació de personal qualificat als tallers, així com un pla d’ajudes al que es puguen acollir per ser ofici artesanal i de singularitat. En este sentit, seria convenient un gran pacte
SOS Artista faller:
polític per demanar a Europa ajudes concretes centrades
Sostenibilitat,
en la reactivació del sector i la revitalització definitiva
Ofici diversificat,
de la Ciutat de l’Artista Faller amb les seues possibilitats
Suport
culturals i empresarials.
Aitor Sánchez
5. https://ich.unesco.org/es/RL/la-fiesta-de-las-fallas-de-valencia-00859
"175 El Canet Cullera
2022
Tomàs Palomares Coordinador del llibret AC Falla Reis Catòlics de Silla
Els/Les artistes van ser els grans oblidats de la pandèmia
Segurament, podríem fer l’afirmació del títol «Els/Les artistes van ser els grans oblidats de la pandèmia», i pot ser en línies generals no ens enganyaríem, però cal fer una anàlisi amb un poc mes de profunditat, per traure algunes matisacions que poden ser molt importants, ja que segons per qui, segons on plantes, i on tens el taller has sigut oblidat en major o menor mesura.
"177
El primer que cal diferenciar és per qui han sigut els grans El Canet
oblidats, i comencem parlant pel col·lectiu que més hauria
Cullera
d’haver-los defés, que són els fallers i falleres, i pense que
2022
lamentablement no ha sigut així o almenys no ha sigut així en tots els pobles i ciutats de la nostra Comunitat on se celebren falles. Tal vegada no hauríem de valorar si els fallers o falleres
Els/Les artistes
de València ciutat han oblidat o no als artistes, ja que
van ser els grans
en València, les falles tenen subvenció municipal i podem
oblidats
dir que la decisió majoritàriament la pren qui paga (qui paga
de la pandèmia
mana), i en aquest cas és l’Ajuntament de València, per tant, podem afirmar que en València ha sigut més fàcil per al món faller no oblidar-se dels i les artistes. En altres pobles amb gran tradició Fallera i amb un gran
Tomàs
nombre de comissions com Gandia, Sagunt, Torrent, Borriana,
Palomares
Paterna, Catarroja, i segurament amb subvencions molt menys quantioses que les de València, els i les artistes fallers no han sigut els grans oblidats de la pandèmia, ja que en el moment s’han pogut celebrar les falles ho han fet refermant la seua aposta per festa i el monument faller. I després hi ha hagut una sèrie de pobles també amb molta tradició fallera, com ara Xàtiva, Cullera, Silla, Tavernes de la Valldigna, Dénia, Alzira i Sueca (on no han plantat totes les falles) on lamentablement, no s’han plantat les falles de 2021, en un context d’incertesa, que ha propiciat que les comissions esperen a veure que la recuperació de la pandèmia siga més ferma i no han volgut arriscar en un moment delicat. En aquestes poblacions, i parle per l’experiència pròpia de les reaccions i comentaris viscuts en la reunió on es decidia si la meua falla celebrava o no les falles de 2021, els fallers i fallers d’aquestes poblacions i de la resta que no han plantat falles el 2021, hem sigut més conservadors, o pot ser més egoistes. Hi ha qui ha pensat més en l’economia personal, que en molts casos s’ha vist afectada, per ERTO, o pèrdues del treball. I lamentablement hi ha qui ha valorat per a prendre la decisió
#
Qui mou els fils, de Rafa Ibañez (El Mercat d’Alzira, 2021). Foto: JG Figueres
"179
el fet de no poder gaudir d’unes falles plenes, per a moltes El Canet
persones era més important el no poder fer disco-mòbils
Cullera
i orquestres que els artistes pogueren treballar. Així com
2022
quan tancaren l’hostaleria, i després l’obriren, la gent estava molt compromesa amb aquesta i tots volien anar a salvarla. Molts fallers i fallers no s’han ficat en la pell de l’artista que feia un any que no podia treballar, encara que volguera, perquè no podia vendre el seu producte, de manera que ha
Els/Les artistes
estat tot aquest temps obert, però sense tindre pràcticament
van ser els grans
cap activitat. Així que podem afirmar amb rotunditat que,
oblidats
efectivament, en tots aquests pobles, els i les artistes han sigut
de la pandèmia
els grans oblidats de la pandèmia. En l’àmbit institucional, depenent d’on tenen ubicats els artistes fallers, i en quines localitats planten falla, els artistes han estat més o menys oblidats. Segurament les
Tomàs
ajudes rebudes han sigut insuficients, però les que tractaré
Palomares
d’explicar-vos són les que han tingut especifiques per al sector, independentment de les generals que hagen eixit per a tots els sectors i empreses en general. Una de les entitats que més ajudes ha destinat és l’Ajuntament de València, que va doblar la subvenció a la falla de l’any 2020, i ha mantingut eixa subvenció per a les falles de 2022, sempre que el preu d’aquesta falla fora un 50% superior al preu de l’any 2020. Això ha permés que totes les falles apujaren pressupost per a 2022, i que aquesta, valguera com una falla i mitja d’un any normal, de manera que un artista que plante en València, sols haguera perdut, en tres anys l’import de mitja falla. A més a més, va donar subvencions als artistes fallers que tenen el taller en Valencià, de manera que els artistes que tenen el taller en València i planten les seues falles en València han sigut, segurament els que millor han pogut passar aquesta crisi. Com aquestes ajudes són municipals, i depenen de cada ajuntament, els artistes que planten en els pobles, no han tingut la mateixa sort, i no tots els ajuntaments han fet ajudes
#
Escena de Conte contat que bé me l’has pegat, de Francisco Guerrero i Venancio Cimas (Plaça Sant Josep Raval de Gandia, 2021). Foto: JG Figueres
"181
específiques per al sector. Sí que hi ha hagut pobles que han El Canet
demanat escenografies a artistes concrets i altres faenes,
Cullera
però no ha sigut una cosa generalitzada.
2022
Una altra institució que si ha que col·laborat amb els artistes ha sigut la diputació que ha plantat 30 falles en pobles on normalment no es planten falles, i altres falletes infantils en diferents residències i hospitals, que han realitzat Els/Les artistes
els agremiats dels gremis de València, Alacant i Borriana.
van ser els grans
I també ho ha fet la Generalitat Valenciana, la qual va traure
oblidats
unes ajudes específiques per al sector festiu.
de la pandèmia Així que com vegeu en l’àmbit institucional també hi ha hagut tractaments diferents, en unes els i les artistes han sigut els grans oblidats i en altres no tant. El que tinc clar, és que és un ofici que no valorem com toca, ni fallers ni institucions, Tomàs
i que si som patrimoni de la humanitat és, en gran part,
Palomares
gràcies al seu treball, per tant, s’ha de lluitar en tots els àmbits per tornar a ubicar la falla en l’eix principal de la festa fallera.
Versant i il·lustrant sobre de l’ofici d’artista faller/a
"185 El Canet Cullera
2022
Alba Fluixà Poetessa Elisa Signes Il·lustració
Decàleg de l’art del foc
"187
Modelar somnis que seran carn de cendra, El Canet
entregada al cicle del foc entre esclats
Cullera
de tots els colors de la llum nocturna.
2022
Concentrar tot l’esforç de l’ofici en un instant efímer provocat només per tal de nodrir d’esperança els llargs i foscos dies de fred. Decàleg de l’art del foc
Viure la incertesa amb l’única seguretat de la metamorfosi que duran les flames amb l’incendi tan imprescindiblement desitjat. Respondre a la crida de la forma i el color,
Alba Fluixà Elisa Signes
desafiant la gravetat i les tres dimensions, amb l’anhel de convertir en memòria l’efímera fantasia de la febre col·lectiva. Cremar per a conservar al cor els missatges que transcendeixen més enllà de la matèria i les paraules. Tornar malgrat l’eterna corda fluixa que fa tremolar les necessitats quotidianes. Lliurar-se amb plaer al deliri de construir mons amb data de caducitat, però capaços de transformar pobles i ciutats en territoris de la imaginació. Plorar alegrement cada final perquè du amb ell camins per encetar. Inventar el futur mantenint el fil que ens connecta a totes les mans i a les ments que han precedit els dies que anomenem presents. Respirar. Inspirar. Crear. Seguir.
"189 El Canet Cullera
2022
Leticia Garcia Poetessa Denise Bustos Il·lustració
En tinc dues
"191
En tinc dues mans El Canet
plenes d’història,
Cullera
treballant sense descans
2022
En tinc dues
Leticia Garcia Denise Bustos
des que tinc memòria. En tinc dues orelles
En tinc més de dues raons
plenes d’arracades,
per exigir la igualtat,
i fins i tot les celles
que per no tenir collons
les tinc foradades.
no mereixem visibilitat?
En tinc dues pupil·les
El meu nom es Amàlia,
blaves com la mar,
d’ofici artista fallera,
com les ones de Piles
amiga de la parafernàlia
i l’aigua de Guardamar.
humana, dona i punyetera.
El meu nom es Amàlia,
I aquell dia ho vaig fer,
d’ofici artista fallera,
amb els meus dos ovaris
amiga de la parafernàlia,
vaig plantar al carrer,
humana, dona i punyetera.
eixint als telediaris.
En tinc dues mamelles
Una falla reivindicativa
amb asimètrics mugrons,
dels drets de les artistes,
com totes les femelles,
una falla molt creativa
ben durs com a cigrons.
de dones inconformistes.
En tinc dues cames
Els joves aplaudien,
amb l’edat desgavellades,
les beates se senyaven,
cansades ja de drames
els nens i nenes corrien,
i de tantes canallades.
i els artistes callaven. Ara ja em conegueu, soc Amàlia, l’artista, coneguda per tot arreu, per ser poc o gens purista.
"193 El Canet Cullera
2022
Teresa Broseta Escriptora Teo Brunet Il·lustració
Bona pasta
"195
De quina pasta estan fets El Canet
els bons artistes fallers?
Cullera
2022
Per fora, per més que els mires, semblen normals i corrents, homes i dones com altres: grossos, prims, gegants, baixets, calbs, peluts, d’ulls blaus o negres,
Bona pasta
amb ulleres, joves, vells, xarradors o silenciosos, seriosos o riallers... Com qualsevol de nosaltres, que som tots ben diferents!
Teresa Broseta Teo Brunet
Però per dins, ja em pots creure, més iguals no poden ser: amb cor de pedra picada, amb nervis de pur acer, amb la paciència infinita, amb l’enginy a flor de pell, amb la il·lusió per arroves i els somnis grans i valents, amb la voluntat de ferro per a fer el que han de fer. Creadors d’un art efímer, nascut per viure només als nostres carrers i places el que dura un parpelleig, quan l’alegre foc es menja tant d’esforç en un moment, saben que la seua obra la farà eterna la gent que la guarda en la memòria, en el cor i el pensament. De quina pasta estan fets els bons artistes fallers?
"197 El Canet Cullera
2022
Leticia Garcia Poetessa José Gallego Il·lustració
3D
"199
Divendres i bon dia El Canet
al taller m’entretenia
Cullera
taral·lejant un pasdoble
2022
3D
Leticia Garcia José Gallego
que sentia tot el poble. Ja mon pare l’escoltava
Ni 3D ni xoricets
i al veïnat ambientava,
de tres, conec els porquets,
no perdré la tradició
els tenors, els de l’oest
de tan alta distinció.
i un trio molt deshonest.
Un cop ensordidor
I quin coent nyap de ninots
espatllà al patidor.
faran aquests borinots,
Paco ix a negociar,
endollats a un fil de cable
el taller vull comprar!
com posseïts pel diable?
I jo, home pacient
Sense cap argumentació
sòrdidament conscient
liquiden la confecció
de la vil proposició
i el treball artesanal
vaig sofrir indisposició.
del faller tradicional.
Ara no et puc atendre,
El disseny cal fer-lo a mà,
no sé com em puc defendre.
resulta molt més humà,
I no vingues en històries
res de moderns aparells
clarament adulatòries
que em fan canes als cabells.
Vinga Paco, estàs segur
Quin 3D ni què figues?
que ací no hi ha futur?
Ninots com a bonyigues,
El 3D és la solució
mal fets ridículament
i una gran revolució.
amb estúpids filaments. A quin sant 3D, senyors? Eixos invents impostors no em tancaran el taller, AMUNT L’ARTISTA FALLER!
"201 El Canet Cullera
2022
Paco Fernández Poeta Robert Català Il·lustració
De professió: artista faller
"203
Ser un artista faller El Canet
resulta prou complicat...,
Cullera
perquè a més de ser fuster
2022
has de tindre un bon taller, i moltes habilitats. Has de saber d’escultura i també hauràs de saber
De professió: artista faller
Paco Fernández Robert Català
de dibuix i de pintura, de disseny i arquitectura si alguna falla vols fer. També hauràs de calcular,
Si no et paguen la faena
sense ser economista,
- perquè et pot passar de tot -
el preu que haurà de costar
segur que algun contractista
la falla que has de plantar
dirà que eres un artista
a huit o deu mesos vista.
que has estat fent el ninot.
És un negoci arriscat
Hi ha faller que vol més festa,
i per un mal pressupost
més cassalla i més ambient,
hi ha qui s’ha quedat pelat,
i per això està dispost
o millor dit: arruïnat,
a reduir el pressupost
abans d’arribar l’agost.
destinat al monument.
Per a viure d’eixe ofici
I no pensen que l’artista,
has d’estar ben preparat,
eixe que farà la falla,
però jo tinc la impressió
mai no voldrà negociar
que qui té eixa professió
si prefereixen gastar
no està massa ben pagat.
el pressupost en cassalla.
S’ha de saber negociar
Respectem la professió
i pensar que en eixe ofici,
que té l’artista faller,
a l’hora de contractar
perquè no n’hi ha tanta gent,
no t’han de regatejar,
que d’un esbós en paper
si vols tindre benefici.
puga fer-te un monument.
"205 El Canet Cullera
2022
Josep Vicent Baldoví Escriptor i actor de teatre Dennis Ferrer Il·lustració
L’artista faller
"207 El Canet Cullera
2022
L’artista faller
Josep Vicent Baldoví Dennis Ferrer
Després de tot el que hem passat que no ha rentat gens el benefici, molts artistes havien pensat abandonar este bonic ofici. Amb la seua obstinació han aconseguit tirar endavant, són moltes hores de dedicació i d’una paciència acollonant. No hi ha hagut millor premi que fer la festa passant l’estiu, és una bona notícia per al gremi per tot el que ha patit este col·lectiu. Després d’un gran sacrifici les falles han tornat al carrer, s’ha pogut trencar el malefici i han pogut buidar el taller.
A la plaça ja no es pot aparcar, està ple de tanques i sacs d’arena, la comissió s’ha hagut d’arromangar i estan treballant tots junts en cadena. El dia gran és la plantà, allí el personal es manté alerta, en un xip-xap la tenen muntà deixant-nos a tots amb la boca oberta. Aquell ninot tan perfecte sembla una persona de veritat, si els del jurat tenen trellat i no se’n van per les rames evitaran que caiga en les flames i amb mereixement serà indultat. És el millor reconeixement, són com els Òscars del cine estan fets amb tant de coneixement que veient el resultat, al·lucine.
"209 El Canet Cullera
2022
L’artista faller
Josep Vicent Baldoví Dennis Ferrer
Si eres famós o molt conegut espera’t que l’artista et modele, de segur que hauràs aparegut en algun programa de la tele. Posen en el treball tanta cura que la falla està sempre recta, encara està de peu l’estructura i es crema de manera perfecta. En pocs mesos tornarà la festa, l’artista pensant en el monument es calfarà com sempre la testa per obtindre un resultat excel·lent. S’ha superat aquest any tan curiós, ara ja només queden les cendres, molt prompte presentaran l’esbós en la pròxima reunió del divendres.
"211 El Canet Cullera
2022
José Ramón Cerdà Trellater Nacho Romero Il·lustració
«L’artista faller». Què és això?
"213
Si hi ha una precària professió, El Canet
fotuda i a punt de desaparéixer.
Cullera
Eixa és sense cap discussió,
2022
la d’artista faller. És com un animal en extinció, del qual queden pocs exemplars. Fonamental per a la tradició,
«L’artista faller». Que és això?
de fer falles espectaculars. Sempre amb els seus esbossos, oferint-los a les comissions. Que a vegades amb cara de gossos, rebutgen sense contemplacions.
José Ramón Cerdà Nacho Romero
Es mou entre comissions falleres, perquè li accepten pressupostos. Oferint enginy, idees, i art... a baixos costos. Constantment regatejat, amb el preu del monument. Sovint es queda despullat, i sense diners... per a aliment.
Tots volem amb pocs diners, un grandiós monument. Encara que els artistes fallers, queden en l’abatiment. I li demanem un primer premi, dins de la nostra secció... Amb un pressupost i salari, més menut... que un botelló. Sovint és animal rebutjat, sense mirament, ni contemplació. Amb l’excusa del preu elevat, inassequible per a la comissió. L’artista faller és animal vocacional. Que mai ric es pot fer, com a molt... es traurà un jornal. Art, il·lusió i sacrifici, tres virtuts de l’artista faller. Que s’oblida del benefici, amb el que es manté el taller. És un treball, poques vegades reconegut. Per estar a cavall, entre la festa i l’euro perdut.
"215 El Canet Cullera
2022
Tal vegada per ser un art, «L’artista faller». Que és això?
tan efímer com espectacular. És poc valorat, i sovint... mal pagat. Art al carrer, sempre exposat a l’oratge,
José Ramón Cerdà Nacho Romero
A l’aigua, al vent, i a vegades... al sabotatge. La festa fallera és Patrimoni de la Humanitat. Per la seua solera, i la seua espectacularitat. I la Falla, és el seu principal atractiu, I si el monument falla, falla el seu valor més actiu. Si no cuidem a l’artista faller, acabarà desapareixent. I els monuments al carrer, un record en la nostra ment. Prompte direm pel carrer, si no canvia la situació... — «L’artista faller» — Que és això? I no sabrem... la contestació.