FOLCHI NEWS 2011 by Josep Maria Folch i Torres

SUMARI Editorial P3 P4 P5 1r 2n 3r 4t Novetats curs 5è 6è Sortides Passatemps Qui és qui? Nouvinguts

...................................................................................................

................................................................................................... 16 ................................................................................................... 20 ................................................................................................... 24 ................................................................................................... 30 ................................................................................................... 36 ................................................................................................... 39 ................................................................................................... 40 ................................................................................................... 48 ................................................................................................... 54 ................................................................................................... 58 ................................................................................................... 60 ................................................................................................... 62

EDITORIAL

Aquesta és la nova edició de la revista de la nostra escola, amb més novetats, més notícies, més fotos, més diversió... amb molta MEDITERRÀNIA. I millor que mai!! La nostra societat actual viu una època de canvis socials, econòmics i tecnològics que intenten fer la nostra vida quotidiana més senzilla. Per aquest motiu, la nova revista s’apropa més al món multimèdia i, per primera vegada, la publiquem en format digital perquè podeu veure-‐la, compartir-‐la i/o descarregar-‐la al vostre ordinador. Al marge d’aquests canvis, la nostra comunitat educativa té un objectiu comú: la lluita per un ensenyament públic de qualitat.

Claustre 2010-‐2011 Tots junts...ho aconseguirem!!

KEVIN

YOUSSEF

JENIFER

JUAN DAVID

XAVI

FRANCISCA

HECTOR

JORDI

CHAYMA

P-3: “TORTUGUES”

CHRISTIAN

ANASS

DEREK

MARIA ALEJANDRO

AHMED AMNA

AMAL

HAMOUD CARLA

WIAM

ANTONIO BLANCA

NURIA

OWEN

AQUARIS MEDITERRANIS

ESTRELLA DE MAR

CALAMAR

CAVALLET DE MAR

PEIXOS MEDITERRANIS 11

MEDUSES

POP

RAJADA

TAURÓ 12

AQUARIS TROPICALS

PEIX PALLASSO

TIPUS DE CUES

VÀREM VEURE UNA OBRA DE TEATRE SOBRE EL PEIX PALLASSO

EL PEIX PALLASSO S’HA PERDUT AL MEDITERRANI I VOL TORNAR AL MAR TROPICAL.

EL TEATRE ENS VA AGRADAR MOLT.

TOT EL QUE HEM APRÉS HO EXPLIQUEM ALS NENS I NENES DE 5è.

LES MARIETES EXPLIQUEM A 5èB

ELS CAVALLS EXPLIQUEM A 5è A

P4 A: “CAVALLS”

P4 B: “MARIETES”

AN ELEF “ : P5 A

TS”

P5 B : “ CO C

ODR

ILS”

EXPLIQUEM EL CICLE DE L’AIGUA A TRAVÉS D’UN CONTE:

AUTORS:

DURANT LA SETMANA CULTURAL, HEM FET CONFERÈNCIES I HEM EXPLICAT ALS NENS I NENES DE 6è EL CONTE DE “LA GOTA CARLOTA”

1r A: “CRANCS”

1r B: “CAVALLETS DE MAR”

Els nens i nenes de 2n hem demostrat les nostres habilitats amb aquest circuit. A 1r hem gaudit del paracaigudes treballant en equip.

2n A: “TAURONS”

Les paraules tenen molta força! Tanta que poden fer coses fantàstiques. Amb les paraules podem fer feliç una persona, explicar el què sentim i nosaltres les hem fet servir per dibuixar poemes.

FI “DO : B 2n

NS”

EL DOFÍ

El dofí és mamífer i per això neix de dins del ventre de la mare. El dofí té aletes. El dofí té una aleta dorsal, una aleta caudal i té dues aletes pectorals. El dofí te moltes dents. El dofí es de color gris i blau.

Komal i Said

ESPONJA DE MAR L’ESPONJA VIU AL MAR I LA PODEM TROBAR AL MAR MEDITERRANI. L’ESPONJA ES QUEDA QUIETA PERO ELS FLAGELS ES MOUEN. L’ESPONJA POT SER DE COLOR TARONJA O GROC. L’ESPONJA MENJA MINERALS QUE PORTA EL MAR. L’ESPONJA ES UN ANIMAL I NO UNA PLANTA. ABANS ELS CIENTÍFICS TENIEN DUBTES PEQUE PENSAVEN QUE L’ESPONJA DE MAR ERA UNA PLANTA PERO VAN DIR AL FINAL QUE ERA UN ANIMAL.

Saskia i Maria

LA MEDUSSA El nostre animal és la medusa. La medusa es un animal invertebrat i es petita com una sac i té nervis. La medusa està feta d´aigua i pot córrer com un cotxe . La medusa introdueix el seu aliment i l’expulsa pel mateix orifici. El nostre animal si l’ agafes et pica. La medusa no està en perill d’extinció i viu al mar Mediterrani.

Fahd i Justine

L’ ESTRELLA DE MAR

L’estrella de mar viu sota l’aigua, té cinc braços i és de molts colors. És invertebrat. L’estrella de mar té la pell molt gruixuda. L’estrella es desplaça. Camina poc a poc. Respira sota l’aigua. Si a una estrella se li trenca un braç li surt un altre de nou i del braç trencat pot néixer una nova estrella. Les estrelles de mar s’alimenten traient el seu estómac fora del seu cos. Quan acaben de menjar es tornen a posar l’estómac. Paloma, Dayana i Oliver

EL POP

El nostre animal és el pop. El pop viu al mar Mediterrani. El pop és invertebrat. El pop posa els ous sobre les roques i les algues. El pop menja petxines, gambes i mol·luscs. És un animal que tira tinta quan troba perill. El pop es camufla. No està en perill d’extinció. Melva, Gerard i Andrés

EL CAVALLET DE MAR El cavallet de mar és un peix. Viu al fons del mar. El cavallet de mar es molt petit. S’alimenta de peixos petits. Aquests animals tenen una trompa molt gran i gràcies a ella xuclen l’aliment. El cavallet de mar camina molt a poc a poc. Els cavallets de mar quan es mouen junts semblen que ballin una dansa. Kate i Jawad

LA TORTUGA BOBA La tortuga Boba viu en el mar Mediterrani. La tortuga Boba és un rèptil. La tortuga Boba es ovípar perquè neix de dins dels ous. La tortuga Boba pot fer més de 120 ous. Els fills de la tortuga Boba han d’anar ràpid al mar perquè hi ha crancs i gavines que se les poden menjar. La tortuga Boba és vertebrat això vol dir que té ossos. Quan ve perill s’amaguen dins la closca. La seva closca és de color marró i la seva pell és de color verd. La tortuga Boba s’alimenta de calamars, esponges i meduses. La tortuga Boba és molt molt molt bonica. Aquest animal està en perill d’extinció.

Mourad i Núria

EL CARGOL DE MAR El nostre animal es diu cargol de mar. cargol de mar es família dels cargols El de terra. El cargol de mar menja algues. És invertebrat. El cargol de mar viu a la mar Mediterrània. El cargol de mar no s’ha d’aparellar per reproduir-se. És hermafrodita. El cargol de mar té l’estómac al peu. El cargol de mar es mou a poc a poc . És un animal molt bonic. Mafthew i Karla

FOCA FRAILE La foca Fraile és un mamífer. És vertebrat. La foca viu al mar Mediterrani. S’alimenta de peixos. La foca està en perill d’extinció. La foca té 2 aletes pectorals i una dorsal. La foca és molt difícil de trobar. La foca és de color gris i té bigotis. És un animal salvatge. Hi ha diferents tipus de foques, però totes neden molt bé i molt ràpid.

3r A

Comencem el Gener,

amb la marinera i el mariner

Passem al febrer

i es nota l’hivern.

I AL MES DE MARÇ,

ENCARA SEGUIM PEL MAR. 34

3r B

I de sobte, al mes d’Abril,

es casen 2 dofins

Ja és Maig,

i rodolins no faig

Els mariners al Juny, de casa estan lluny!

Ens saluda 1 bon pescador,

un matí de Juliol.

El vaixell a l’Agost,

s’atura enmig del bosc

Al setembre arriba la marea i l a t erra e s p osa v erda.

L’Octubre es aquí

i continuem el camí.

Ay mare meva!

Ja és Novembre!

I per fi, al desembre,

tothom se’n va de festa:$

Els nens i nenes de 4t hem treballat en petits grups per aprendre moltes coses sobre la Mediterrània. Hem buscat informació a internet i hem pres decisions plegats per elaborar els nostres projectes. Aquí en teniu una mostra!

PROJECTES SOBRE LA MEDITERRÀNIA 4t

La Mar Mediterrània

La mar Mediterrània és un mar interior d'Europa, Àsia i Àfrica. Està unida a l'oceà Atlàntic per l'estret de Gibraltar. La mar mediterrània prové d'una mar anterior més gran que es deia Tetis. D'aquí cinc milions d'anys es convertirà en un gran llac que s'assecarà. Ara ja rep menys aigua dels rius que l'aigua que s'evapora.

Jacqueline, Elpiz, Ouafa

i Jordi.

Els primers navegants de la Mediterrània " Durant el segle II abans de Crist a les terres de la Mediterrània molts pobles vivien de l'agricultura i la ramaderia." "En els primers vaixells van començar a utilitzar pells d'animals o teixits com a veles " " Hi havia més vaixells amb vela que amb rems. Estaven molt ben construïts i a la proa i a la popa posaven caps d'ocells de fusta " Victor, Rember, Angela i Brenda.

Tradicions i c ostums

“Els casaments al Marroc es fan al migdia i s’acaben a la nit. Després la núvia es va a canviar. És la primera nit que els nuvis dormen junts. Torna el dia i fan la festa...”

“Els grecs tenen una festa que es diu “Katari deuter”. En aquesta celebració la gent es disfressa i passeja pels carrers principals de la ciutat tirant confetis.” Khaoula, Gemma, Darwin i Fernando

Khaoula, Gemma, Darwin i Fernando

Gastronomia "La dieta mediterrània és la dieta més important del món, que fa segles segueixen per alimentar-‐se els països banyats per la Mediterrània…” “Ferran Adrià és el cuiner més famós del món, i s’ha mort Santi Santamaria el Chef que ha tingut set estrelles Michelin. Ha mort a Singapur.” Noemí. A, Michael, José Ernesto.

Novetats del curs 2010-‐2011

Folchi 2.0.

Les noves tecnologies ja han arribat a la nostra escola… i de quina manera! Tots els cicles tenim un bloc on cada curs comparteix les activitats que es realitzen tant a dins com fora de l’escola. Us recordem l’adreça del nostre web des d’on podreu accedir als diferents blocs: www.xtec.cat/centres/a8051471

Ja tenim AMPA!

Alguns pares i mares s’han animat a crear l’AMPA de la nostra escola. L’AMPA organitza activitats extraescolars pels nostres alumnes, participa en algunes activitats de la nostra comunitat educativa, etc. “El nostres fills i filles ens necessiten. Uneix-‐te i col·∙labora, perquè la unió fa la força. Contra més s’incentivi als nens, més possibilitats tindran al futur” -‐Miriam Graciela Ganchozo (mare de l’escola)-‐ D’altra banda s’ha creat la figura del pare/mare delgat/da que fa d’enllaç família-‐escola.

El Folchi es digitalitza Aquest curs, el Departament ens ha dotat amb 4 pissarres digitals interactives que sumem a les dues que ja teníem. Aquesta eina ens permet treballar d’una manera més atractiva i motivadora amb l’alumnat. “La PDI és una pissarra que es pot tocar amb els dits. Es pot escoltar música, es poden fer apunts amb el retolador de la PDI, fer jocs i treballar.” –Juan Sebastián de 6è B

La terrassa d’Infantil

Gràcies al Projecte d’Autonomia de Centre, la nostra escola ha pogut instal·∙lar un tendal en una de les terrasses de l’escola. Això ha fet que els nens i nenes de P3, P4 i P5 puguin utilitzar aquest espai durant tot l’any per fer moltes activitats: jugar, fer experiments, pintar a l’aire lliure, etc. 41

5è A escriu!

La bruixa de la Costa Brava L’Antoni era un nen que vivia a La Selva, justament al costat de la Costa Brava, amb els seus pares, la seva mare es deia Maria i el seu pare Alfred. Un dia van anar d’excursió per la muntanya i els hi va caure el mapa i la brúixola per un precipici, es van perdre per un bosc proper a Santa Coloma de Farners. La mare patia, doncs estava embarassada de 9 mesos i pensava que en qualsevol moment podria néixer el seu fill... Estaven caminant pel bosc completament desorientats i de cop i volta es van trobar una casa petitona, van trucar a la porta i va sortir una bruixa amb una piga al cim del nas. Tenia la cara de velleta i un gat que es deia Merlí. En aquell precís moment la mare va notar que el seu fillet estava venint. La bruixa li va dir que si podia ajudar-la i li va dir que sí. La mare es va deixar cuidar per aquella velleta i el germanet de l’Antoni va sortir sense cap problema. Passat l’ensurt l’Antoni li va preguntar a la bruixa: Tu saps on és La Selva? És que ens hem perdut pel bosc i voldríem tornar a casa nostra, a Santa Coloma de Farners. La bruixa li va dir: sí, sé on està i si no teniu por us puc portar a tots amb la meva escombra màgica cap a casa. La família va dir que sí i els va pujar a tots, Vinga, anem ! Els va portar a casa i van dir que mai tornarien al bosc de Santa Coloma. La bruixa els va respondre: torneu a veure’m! Torneu! Torneu! Veniu a veure’m un altre dia! I tots van viure feliços i contents. Però alerta, si un dia us perdeu passejant pels boscos del voltant de Santa Coloma, segur que la bruixa velleta encara hi és i us pot donar un cop de mà.

tranquils,

Jihane, Aaron, Kiran, Marina, Nicole A.

El castell encantat

Hi havia una vegada un noi pobre que cada dia anava a robar per sobreviure. Aquell matí, com sempre va anar a robar, però va tenir molt mala sort i el van descobrir. Va anar corrents a intentar amagar-se on els hi seria difícil enxampar-lo, un bosc amb arbres molt alts i frondosos. No es veia res, només es sentia el soroll dels animals, que marxaven pensant que els volia caçar per menjar-se’ls. Corrent, corrent, va arribar a un lloc que no coneixia i on mai havia estat. Era de nit, estava tot fosc, però de sobte va veure una llum allà a la llunyania. La va intentar seguir. Era d’un castell molt gran i molt vell amb les finestres trencades i ple de teranyines. Com que tenia son va pensar que podia dormir i quedar-se allà mentre el poble oblidava el que ell els havia fet. Va obrir la porta, va entrar i en veure unes escales va anar pujant seguint la llum que venia des de dalt de tot del castell. Hi va trobar una petita habitació i a dins una caixa molt petita que brillava. Va pensar que era or i que ja no seria mai més pobre, i que podria pagar tot el que havia robat. Però al obrir la caixeta va veure que era un mapa antic amb molta pols i molt arrugat. Va tenir una gran decepció, però es va animar al trobar una clau que va veure, obria el camí a un passadís secret. Al entrar-hi va trobar una altra caixeta amb un tresor. Va anar seguint el mapa, però quan va obrir la porta del passadís secret de cop i volta li va passar una fletxa per sobre del cap. Va anar avançant i es va espantar perquè hi havia molts esquelets i una cosa que brillava, però que es movia. Va tenir ganes d’anar-se’n, però no tenia cap altre elecció i va anar avançant. Llavors intentà localitzar aquella cosa que brillava tant i que es movia. Va aparèixer un ratolí amb una altra clau a la boca. Va intentar agafar-lo, però el ratolí el va mossegar. Ho va provar una altra vegada i va aconseguir agafar la clau. Va pujar una altra vegada, aquest cop sabia que la fletxa no li passaria pel cap. Llavors es va recolzar en una paret per pensar què podria obrir amb aquella clau. De cop, les parets es van obrir i una altra porta la va obrir amb la clau que tenia. Aquesta vegada trobà una clau amb una forma molt estranya. Al veure que una clau portava a una altra, i així ja tantes vegades, es va desanimar i tirà l’última clau contra la paret enfurismat. Es va obrir una porta secreta. A dins de la cambra hi havia un cofre amb un altre mapa a dins. Aquest posava que hi havia dues oportunitats per obrir els cofres. En un hi va trobar un tresor i en l’altre un mag que li concedia un desig. El noi va demanar tenir poders. En aquell moment va caure una tempesta forta. Es va espantar molt. Va sortir del castell i al jardí va caure al costat d’un arbre màgic amb pomes. Llavors va anar menjant, menjant i es va quedar adormit. Quan es va despertar era molt fort, tenia el poder de la tempesta, però no el sabia controlar... Va començar a ploure i no sabia com actuar per a controlar la pluja; li va caure un raig i es va morir. Diu la llegenda que qui aconsegueixi menjar una poma de les que aquell noi va menjar serà immensament ric, forçut i amb el poder de la tempesta Si passeu per aquell bosc “esteu ben atents i obriu molt els ulls”.

Melissa, Mario, Jefferson, Irma, Isaac

Guerra entre els elfs i els romans Tot va començar quan els romans van declarar la guerra als elfs perquè volien les seves terres. Els elfs van acceptar la guerra per no perdre les seves possessions, estaven segurs que guanyarien. Els romans van fer trampa perquè van lluitar per darrera dels elfs, tots van morir, només va quedar viu un dels elfs, el més petit, era un bebé-elf. Se’n va anar a un altre bosc on hi havia una població de la seva gent amagada als arbres; el bebé-elf els hi va explicar que havien matat tot el seu poble i a la seva família i que s’havia quedat sol al món. La resta d’elfs al sentir l’explicació dels fets es van enfadar molt i van decidir buscar als romans i atacar-los. Quan els van localitzar, el més llest va llançar una fletxa a l’aire que va anar directe al capità. Els guàrdies romans van escoltar tot el soroll, però com que els elf són tant baixets es van posar sota d’una cadira i no els van veure; els dos guàrdies estaven molt cansats, un dels elfs va llançar una fletxa per sota de la cadira i després una altra, que els hi van anar directes a l’estómac del primer i a l’altre guàrdia li va trencar el cap. Al costat d’un dels soldats hi havia una pedra que tenia la forma de clau. La clau indicava un passadís secret, però no sabien de quina porta podia ser. El guàrdia tenia una full a la seva cadira, hi havia escrit on estava un mag, tancat en una presò. La presó estava amagada en un passadís, i aquest estava molt vigilat. Els elfs van trobar un cavall blanc, li van posar de nom “blanquet” . Van anar a eliminar als romans dels passadissos, però no sabien que els romans s’havien aliat amb els trolls. Els Trolls tenien poders màgics. Al veure que no podien amb tots ells van anar a la muntanya d’Anubis per robar-li la pedra a Anubis. Van lluitar amb la mòmia, la van derrotar i li van agafar la pedra. Van tornar a on eren els Trolls. Quan van arribar era una nit de lluna plena. Van enlairar la pedra en direcció a l’astre. De cop van aparèixer cavallers amb espases a cavall. A punt d’atacar als romans, de cop algun d’aquests va dir: Pels elfs! Els cavallers van derrotar als Trolls i tota la màgia va desaparèixer junt amb els cavallers, perquè la pedra d’Anubis ja estava preparada màgicament perquè poguessin lluitar contra els romans que vigilaven el passadís secret. Van aconseguir arribar a la cel·la del mag. Li van donar tota la màgia i el mag va fer que la porta de l’edifici s’obrís. El mag els hi va explicar la història de la porta amb sis claus i que els romans havien tancat al seu tiet darrera d’aquella porta. -Està tancat i encadenat perquè havia estat molt dolent, els explicà el mag. Els elfs volien que aquesta persona sortís d’aquell lloc tant fosc i aterridor. El mag els hi va donar una clau, però en faltaven 5. Van anar a l’altre campament romà on hi havia quatre capitans romans, cadascun d’ells tenia una clau enganxada al coll. Van matar als 4 capitans i van tornar a la porta amb les sis claus. Van poder obrir i alliberar al tiet del mag. Aquest molt agraït els hi va dir que aniria a demanar perdó al mag. Tots dos van anar a ajudar a la lluita contra els romans, aquesta vegada refugiats en un frondós bosc de la Serra del Cadí. Aconseguida la victòria, tota la població d’ elfs, amagada arreu van començar a sortir a la llum, feliços i tranquils de poder tornar a la vida de sempre i agraint l’esforç que s’havia fet per alliberar la seva terra. Diuen la gent d’aquestes contrades pirinenques que a les nits de lluna plena es pot sentir sorolls d’espases en la serenor del silenci... Manu, Steeven, Juan, Angel, Sebas

Un amor de bojos Conten que una vegada hi va haver una reunió molt “especial” a la discoteca Z. Hi van assistir diverses divinitats: Afrodita, Hèrcules, Helena, Hermes, Osiris, Isis i Nefertiti. L’Afrodita va anar a parlar amb Hermes, el seu millor amic: - Hola Hermes, va dir Afrodita. - Hola, què tal? Amb qui has vingut? va dir Hermes. - Amb Isis la meva millor amiga, va respondre Afrodita. - Molt bé. Et vull presentar a una amiga meva d’Egipte, respon Hermes. - Mira, és aquesta. Es diu Nefertiti i aquest d’aquí al costat és el meu amic. Es diu Hèrcules, va dir Hermes. - Hola a tots! Voleu escoltar una mica de música? Li va dir Hèrcules a Afrodita. - D’acord. El DJ es diu Zeus, va dir-li Afrodita. Hèrcules va anar a parlar amb el DJ: - Zeus, posa una lenta, si us plau. - La teva és la segona tio, va dir Zeus. Va començar a sonar la música i Hèrcules li va dir a Afrodita: vols ballar amb mi? Afrodita li va dir que sí i van sortir a la pista. Seth volia ballar amb Afrodita, però Hèrcules se li havia avançat.. Pts! Noi: - deixa’m ballar amb Afrodita,- va dir Seth. - Ho sento, està amb mi. Va respondre Hèrcules. Al cap d’un moment van començar a barallar-se Hèrcules i Seth. Al veure-ho, Zeus es va dirigir a tots dos dient: -Si us voleu fer mal, sortiu a fora! Afrodita va anar a veure què estava passant. Helena volia estar amb Hèrcules i quan es va donar compte que ell volia a Afrodita, Va anar a parlar amb el seu amic, Osiris. Osiris estava casat amb Isis i tenien un fill, Horus. Nefertiti estava enamorada d’Osiris i li volia fer la vida impossible a Isis, però tot ballant va veure que era una bona persona i van acabar decidint que serien amigues. Isis li va preguntar: -

Has vist a la meva amiga Afrodita, fa estona que no la localitzo. No, va contestar Nefertiti, vine amb mí, anem a mirar si la trobem.

Per altra banda, Helena i Osiris van trobar una fletxa, i la van llençar sense voler a Hèrcules. Afrodita va anar a parlar amb Zeus, però abans que li pogués dir res, Zeus li va dir: -

El local està tancat. No vull embolics, jo! Vull que congelis a Helena – li va dir Afrodita. D’acord, amb una condició, digué Zeus, vull que em presentis a Nefertiti i aconsegueixis que s’enamori de mí. D’acord, va dir Afrodita.

Zeus va congelar a Helena i es va quedar amb Nefertiti, Afrodita se’n anà amb Hèrcules. Isis va marxar amb Osiris cap a casa seva. I el món va seguir, com sempre. Faiza, Tirzah, Karen, Cintia, Joanne Nicole

HISTÒRIES DE LA MEDITERRÀNIA 5è B EL CAPITÀ MEDITERRANI Hi havia una vegada un nen que es deia Marc. El seu pare era un pirata famós que li deien Mediterrani. Un dia el seu pare va anar a buscar un tresor a una illa que es deia L’ Illa de la Mort; tots els pirates que hi havien anat havien mort. El seu enemic es deia Joan, però també li deien Mare Nostrum. Ell també havia anat a buscar el tresor a la mateixa illa. Els dos pirates es van trobar amb la seva tripulació i va esclatar la guerra. Els dos van quedar ferits. La tripulació del capità Mare Nostrum va agafar al capità Mediterrani d’hostatge i en Mare Nostrum va ordenar que no li curessin les ferides. El seu fill es va assebentar de tot el que estava passant. Es va entrenar i va reunir nous homes. S’anomenaven la tripulació dels Fills de la Mediterrània. Van anar a l’Illa de la Mort a la recerca del seu pare. El capità Mare Nostrum es va assebentar que en Marc estava buscant al seu pare i li va enviar un missatge: “Marc, estem preparats per a tot, però no trobaràs al teu pare, perquè està dins d’una presó plena de ratolins i serps”. El capità Mare Nostrum també va segrestar en Marc, però aquest va aconseguir fugir. Va trobar al seu pare, però els dos van quedar atrapats dins de la presó. Finalment la tripulació del capità Mediterrani els va anar a rescatar. Els van salvar i van trobar el tresor de l’ Illa de la Mort. Tomy, Leo i Keny 5èB UN VIATGE FABULÓS PER LA MEDITERRÀNIA Una vegada, quan ni els romans havien arribat a Catalunya a lluitar, dos germans volien viatjar a tres països de la Mediterrània, que van ser: Grècia, Turquia i Itàlia. Els germans eren pobres. El nen es deia Adrià i tenia 12 anys, i la nena es deia Laura i tenia 10 anys. Van fugir de casa durant la nit, en un vaixell petit. Van veure coses misterioses: una sirena i una balena que parlava! L’Adrià tenia por de la balena, però finalment es van fer amics i els va guiar cap a Grècia. La Laura aquella nit va veure una altra cosa misteriosa. Pel matí es van acomiadar de la sirena i la balena. De sobte van veure un noi que recollia aigua d’un pou. El van conéixer, es deia Andreu. Van veure el Partenó de Grècia i junts se’n van anar a Turquia. A Turquia, per la nit, la Laura va veure la cosa misteriosa per segona vegada. Dormia sola, però amb la por, va dormir amb el seu germà. Van arribar a un riu que es deia Kaya. Tenia l’aigua dolça i clara. La Laura aquella nit va tornar a veure la cosa misteriosa. Van tornar a Grècia per deixar l’Andreu. Van anar cap a Itàlia i van conéixer un nen que es deia Gianni. El Gianni els va ensenyar el Coliseum i els va agradar molt. Es va fer de nit i la Laura, com ja imagineu, va veure la cosa misteriosa. Sabeu que era la cosa misteriosa? Era un drac! Era inofensiu. Es van fer amics i van tornar a Catalunya. Ara cada vegada que la Laura va a la platja, surten la sirena, la balena i el drac…però ningú més els ha vist. I tararin, tararan, aquesta història s’ha acabat! Youssra, Tatiana i Gustavo 5èB

LA MALEDICCIÓ DE LA MEDITERRÀNIA Al mig de la Mediterrània molts vaixells van desaparèixer i ningú sabia perquè. Alguns deien que havien sigut balenes gegants o un altre tipus de monstre marí. Però cinc detectius i reporters van investigar què passava realment. Quan els detectius van arribar al mig de la Mar Mediterrània van veure un home hipnotitzat per les sirenes. L’home va caure al mar, però per sort, un dels reporters va saltar a l’aigua i el va salvar. Quan l’home, que era pescador, va arribar al vaixell dels detectius, va parlar sobre tres sirenes. Aquests van intentar seguir les pistes, però cap d’ells ho va aconseguir, llevat d’en Calkin Raen, un dels detectius turcs més famosos del món que si que ho va aconseguir. Els detectius van anar a una platja de Turquia i van atrapar a una sirena. Ella no volia confessar, fins que en Calkin Raen va dir unes paraules que significaven molt per a ella. Finalment ho va confessar tot. Seguint les pistes de la sirena, van capturar a la segona sirena, però la tercera va fugir. La reportera Melinda Torres, que era catalana, va fer un tracte amb el Calkin Raen. Li va dir que si deixava que entrevistés a les sirenes li donaria més fama. I així va ser. Van emportar-se a les dues sirenes al laboratori científic. Van anar a buscar a la tercera sirena, que estava al Marroc, i la van capturar. Estava a punt d’atacar un vaixell de sardines. Finalment els científics van convertir a les sirenes en persones i mai més va desaparèixer cap vaixell al mig de la Mediterrània. Però hi havia un problema…cada vegada que veien el mar es transformaven en sirenes. Ningú ho ha vist, però això és el que diuen…

Ivonne, Joao i Inmacula 5èB

EL MINOTAURE Fa molt de temps, un rei anomenat Minos (fill de Zeus), li demanà a en Marc un bou blanc per tal de sacrificar-lo. Però aquell bou que li va portar no era un bou qualsevol, era diferent als altres. El Minos va decidir que no el volia sacrificar perquè era diferent i màgic. En Marc no ho va entendre i va enviar-li una maledicció: “Per no sacrificar al bou la teva dona tindrà un fill meitat bou i meitat home”. La dona es va emprenyar molt i en Minos va ordenar matar en Marc. En Marc va fugir molt ràpidament, però va caure dins d’un pou molt fosc. La dona d’en Minos va tenir el fill: era meitat home i meitat bou. El van anomenar Minotaure. Es van posar molt contents. Es va fer gran i va conèixer a una noia molt maca que es deia Sara. Es van casar i van tenir un fill que era tot home. En Marc va morir sota el pou…i tots contents. Ara la gent no es vol acostar al pou perquè tenen por que surti en Marc i torni a enviar la maledicció del Minotaure. Alexander, Adrià i Gabriela 5èB

LA MUMBITLLA DEL MARROC Hi havia una gossa que es deia Mumbitlla. Cada matí s’amagava rere els arbustos. Quan passava la gent, la gossa escoltava les converses i es quedava amb els noms de les persones, i cada dia sortia a mitjanit. Una nit es va trobar amb una noia pel camí, i la va cridar pel seu nom…Fatine!. La nena estava tan espantada que se’n va anar corrents a casa seva. Mirant per la finestra es va adonar que la Mumbitlla encara la vigilava, amb uns ulls ben oberts. La gossa no parava de cridar-la, però com que tenia tot tancat i no la sentia li va deixar una carta on posava: “Fatine, moriràs”. La seva mare es va assebentar del que passava i la va protegir tota la nit. A l’endemà es va convocar una reunió al poble, en un lloc secret on la gossa no els pogués escoltar. Van decidir posar-li una trampa que portés una espasa per tal que morís ràpidament. Aquella mateixa nit la gossa va caure a la trampa i va morir. La gent del poble va fer una festa perquè ara ja podien sortir per la nit sense por. Però el que no sabien era que la Mumbitlla, quan va morir, estava embarassada i que els seus cadells encara els vigilen… Fatine, Jorge i Luís Carlos 5èB RAFAELA DA VINCI Hi havia una vegada una noia que es deia Rafaela. Vivia a Itàlia. Un dia li va arribar a casa un diari on sortien les obres més famoses que hi havia a París (França). Al diari comunicaven que havia arribat un quadre molt bonic i molt estrany. El van posar al museu del Louvre. La noia, impacient, va voler anar a França per veure’l, perquè buscant a la biblioteca va descobrir que el quadre l’havien pintat a Itàlia. Es va quedar bocabadada! Se’n va anar a França com a turista. La Rafaela era una noia molt aventurera i li agradaven coses d’altres cultures. Es va allotjar a l’hotel Lotti. La nit dins d’aquella habitació va ser molt estranya. Quan es va despertar pel matí, va veure que als miralls de l’habitació sortia l’adreça del museu. La Rafaela es va espantar, però se’n va anar cap al museu presa per la curiositat. Va veure artesania egípcia, estàtues gregues, quadres… La Mona Lisa estava dins d’una urna de vidre. Estava fascinada! Va tornar cap a Itàlia i va estar investigant sobre l’autor d’aquell quadre. Va descobrir que era el seu besavi! Ella era Rafaela Da Vinci, família d’en Leonardo Da Vinci. La fama se li va pujar al cap i es va tornar boja. Ara quan la gent va al Louvre per veure el quadre de la Mona Lisa, s’apareix per darrera la cara de la Rafaela…o això és el que diuen! Jasmani, Gemma i Érika 5èB

EL MISTERI DEL COLISEUM Hi havia una vegada tres nenes que es deien Íngrid, Jakeline i Milena. Van decidir anar a Roma a veure el Coliseum. Es van trobar un full informatiu per a turistes on s’explicava una llegenda antiga. Van començar a llegir: Aquí, al Coliseum, va venir de visita un zombie, que quan va trobar aquest circ va començar a ballar el Michael Jackson. Li va agradar tant que va decidir quedar-s’hi a viure per sempre. Aquell mateix dia es va traslladar i va portar totes les seves coses: calaveres i la seva mascota que era una serp maleïda. A aquest zombie no li agradava gens el Justin Bieber i en el seu temps lliure pel Coliseum, va decidir fer una cançó contra ell i va començar a cantar: “Jo jugo amb Barbies i amb el Kent també, i els amago al traster…” El zombie volia anar a veure un concert de Michael Jackson, van deixar entrar perquè era un zombie. Es va emprenyar va començar a matar gent sense pietat.

però no el tant que

Van passar els dies i es va assebentar que Michael Jackson Estava tan trist que va matar al metge, ja que ell era el per receptar-li tantes pastilles perquè es tornés blanc. El composar la cançó “How my hare” per tal que la gent el sempre.

havia mort. culpable zombie va recordés

Potser aquell zombie està amagat en algún lloc de la Mar Mediterrània, o bé sota Coliseum…ningú ho sap! Jakeline, Íngrid i Milena 5èB

Els nens i nenes de 6è hem fet un projecte sobre

Grècia. Hem

conegut

algunes

ciutats gregues importants, hem

après

descriure

personatges de la mitologia grega en anglès i hem gaudit fent servir l’ordinador per crear aquests murals Amal 6èA

virtuals.

Abdullah 6èB

Andrea 6èA

Héctor 6èB

Laura 6èA Jhon 6èA

Nohelia 6èB

Dax 6èB

Dayana 6èA

Luis 6èA

HELEN OF TROY Helen was a beautiful woman. Menelaus was ugly and very old. Helen was Menelaus’ wife but she wasn’t in love with Menelaus. She was in love with Paris because he was handsome and young. Achilles was strong and brave. He was Menelaus’ friend. One day, Achilles

and Paris had a fight. Laurent 6èA

Azarias 6èA

Isabel 6èA

Jose 6èB

Andrea: Que el Folch i Torres és l’escola més bonica del món. També recordo que a 4t vam anar de colònies amb els meus amics, i a l’autobús estàvem cantant cançons de les colònies i ens ho passàvem molt bé. Quan vam arribar a la casa de les colònies ens vam alegrar molt. M’ha agradat l’estança al Folch i Torres.

Naomi: Quan jo vaig arribar a 3r. Em va agradar aquesta escola. Hi havien moltes coses boniques, he tingut moltes amigues i amics bons. Això és un record que m’emportaré i també a les meves professores que he tingut.

Nicolás: Quan m’he fet amic del Richard, després he conegut l’Eduardo i el Jhon Henry i sempre jugàvem junts. Desprès a 6è ha arribat un nen nou que es diu Andrés i m’he fet amic d’ell; sempre jugàvem a futbol amb el Jhon Henry. També recordo quan vam fer l’amic invisible i l’Azarias em va regalar una pistola de plàstic.

Jhon: A 5è quan vam anar a ballar sardanes al Parc

6è A

de la Ciutadella. Abans d’anar-hi a participar, la Consol ens va ensenyar a ballar sardanes i molts balls de bastons. Va ser molt divertit. Al Parc de la Ciutadella vam fer com una MENA de ball col·lectiu, totes les escoles ballant al mateix temps. Va ser “xulissím”, però feia molta calor.

Azarias: Les profes que m’han ensenyat moltes coses i tot el que he après a l’escola, llegir, comptar, pintar…

Luigi: Quan anava de colònies i m’ho passava molt bé. També els amics que he fet com el Jhon, el Nico, el Richard, l’Azarias,…

Edu: Quan estava a 2n vam aprendre la cançó de la gallina turuleca. Aquella cançó em va agradar molt. També quan vam anar de colònies. Estàvem a la casa de colònies a la nit i vam pensar que hi havia un fantasma, i resulta que era la Cristina disfressada.

Laura: Quan vaig conèixer a les meves amigues, unes les vaig conèixer més d’hora que d’altres. També recordo quan la Victoria, una professora de castellà que teníem, ens va ensenyar la cançó de “un barquito de cáscara de nuez”, aquella cançó em va agradar molt.

Dayana: A tercer vam aprendre una cançó amb la Victoria que era molt bona persona. La cançó es diu “Un barquito de cáscara de nuez” i començava així: “un barquito de cáscara de nuez adornado con velas de papel…”

Mª José: Quan a P5 amb la Montse Prió vaig acabar de pintar quatre fitxes i em van felicitar tots, això em va agradar molt.

Alfredo: Jo tinc molts records perquè vaig venir a P3. He tingut moltes mestres. Com una de castellà, que es deia Victoria, que em deia Alfrefran i al Francisco, Franfre. I vam aprendre una cançó que es diu “un barquito de cáscara de nuez”.

Laurent: Quan vaig arribar a aquesta escola em va agradar molt. Vaig tenir unes amigues molt simpàtiques, però una en especial va ser la meva millor amiga. Es deia Liana. Recordo que la Liana a tercer se’n va anar i em vaig posar trista. Però ara tinc els millors amics del món.

Alejandra: Que al Folch i Torres m’han passat moltes coses, però la millor ha estat tenir unes professores tan bones i uns amics tan bons i agradables. També em recordo de la Liana que va marxar a 3r i del Nery que se’n va anar a 6è.

Danna: Quan estava a P5 hi havia una professora que es deia Montse i era molt bona. També quan anava a 2n la Dayana i jo ens barallàvem tots el dies. A 3r el Xavi renyava a la Mª José i ella se n’anava cap a fora amb el conserge.

Luis: Que la Rosa Gavin ens ensenyava cançons molt boniques. També que el Peter em reganyava molt i això no m’agradava gens, i a vegades feia riure, i feia bromes. Amb la Mª Jesús vaig començar 5è i 6è.

Andrés: El primer dia semblava un camaleó, vaig aconseguir 2 amics en Nico i l’Edu, setmanes després em vaig fer amic del Jhon. Un dia jugant al pati amb el Nico i el John, la pilota estava parada i els tres vam anar per la pilota i el tres vam xocar.

Amal: Que l’escola Josep Mª Folch i Torres és molt bonica. Quan anàvem a 3r i a 4t m’ho passava molt bé.

Sofia: “Tinc molts records però el que em sap greu ara és no poder estar amb els meus companys i amigues l’últim dia de classe per celebrar el final de curs.

Lisbeth: “Des de que vaig arribar a l’escola m’ho vaig passar molt bé però ara ens anem a l’institut.”

Babar: “He arribat aquest any a l’escola.” Dax: “El millor record que tindré d’aquesta escola serà el dia que vam fer l’experiment del volcà. Em va agradar molt perquè el vam fer esclatar i ens van sortir fotos molt xules. Sempre seran els meus amics els que m’ajudin a recordar aquests moments”

Paul: “Sempre recordaré a tots els meus companys i a totes les mestres que m’han ajudat aquest curs”.

Only: “Quan vaig començar P4 no volia entrar a l’escola perquè em feia molta por. L’Aitor, un amic meu, em va dir que no tingués por perquè l’escola no feia por. Després van passar els anys i ara estic a sisè i no vull marxar de l’escola perquè tinc molts amics i una mestra que es diu Cristina. El millor record que m’emporto són els meus amics de classe.”

Nohelia: “Recordo el dia que vam fer la guerra d’aigua i tots volíem mullar a la cristina i no vam parar fins que ho vam aconseguir.”

Isabel: “Quan vaig arribar el primer dia a l’escola a P3, vaig trobar uns companys molt bons i també unes mestres molt bones que em van ensenyar a pintar, a llegir, a escriure, a fer deures i a estar atenta a classe quan la mestra parla. A tercer vam tenir una mestra que es diu Mar i la recordaré sempre perquè era molt bona i ens estimava molt.”

Abdullah: “El millor dia va ser un vam fer la guerra d’aigua i la cristina ens va dir que no la mulléssim però no li vam fer cas. Tampoc oblidaré els companys de classe i les mestres que m’han ajudat”.

Héctor: "Recordo les colònies de 4rt que vam arribar a la casa i ens van rebre amb ambientació de l’Àfrica” Marta: “Sempre recordaré el carnaval de P5, perquè em feien por els timbals i la Petra es va passar tota la rua amb mi”.

Sira: "Jo recordaré què a 5è la Cristina i la MªJesús ens donaven molta “traia” però després eren molt bones i ens han ensenyat moltes coses”.

Cristóbal: “Quan era petit vaig arribar a l’escola i no tenia amics. He estat des de p5 a 6è i durant aquests anys he fet molts amics i amigues, he conegut molts mestres i el director. El què sempre recordaré dels meus amics es què sempre m’han ajudat, juguen amb mi i em diverteixo molt amb ells.”

Armando: “Recordo que quan la Cristina va estar malalta tots l’enyoràvem i vam estar contents quan va tornar”.

Francisco: “Recordaré la guerra d’aigua què vam fer a cinquè i les colònies que vam fer a segon”.

Leonela: “Mai oblidaré als meus companys ni a la Cristina què és la meva tutora i és la persona que més estimo de l’escola. Mai oblidaré els moments “felinos “que vam viure amb ella. T’estimo!.”

6è B

Gabriel: “Recordaré a la Mar perquè feia molta gràcia quan parlava amb la Silvia”. Damaris: “Recordaré el primer dia què vaig arribar al Pont i per presentar-nos tots vam fer un joc i, a poc a poc, em vaig fer amiga de tothom”.

Edna: “La meva millor amiga a 4rt era la Camila. Va marxar a viure a l’Equador i mai la oblidaré”.

Mariam: Mai oblidaré el primer dia que vaig venir a aquesta escola a 6è, ni les mestres que he tingut ni els meus amics i els bons moments que he passat amb ells. Ni el dia que ens vam disfressar de mariners.”

Cristopher: Recordo diferents moments com quan vam fer la guerra d’aigua o quan anàvem a la piscina, quan venien els Reis Mags i repartien caramels o quan feien el pica-pica de Nadal i l’amic invisible.”.

Cristian: “Recordo el dia que van venir les persones del circ i ens van ensenyar a fer malabars.”

Busca les lletres del teu nom i escriu-les dins el cartux

20 62

Gent del Folchi I per acabar, donem la benvinguda als nens i nenes que s’han incorporat aquest curs a la nostra escola!

BENVINGUTS i BENVINGUDES!!

INFANTIL

CICLE INICIAL

CICLE SUPERIOR CICLE MITJÀ