Diari de Dhaley Vilsem Kent Cristina Anaya
Esperanza Alvarez Lilian Guarachi PRESENTACIÓ -PERSONATGE : Un burgès que té molts diners i vol entrar en l'aristocràcia. Nosaltres som el grup de Lilian Guarachi, Esperanza Álvarez i Cristina Anaya i ens ha tocat el personatge que em nombrat anteriorment. El nostre personatge es diu Dhaley Vilsem Kent de 35 anys d'edat, mideix 1,75 cm, pesa 80 kg, té els ulls verds, el cabell negre amb coleta i indici a entrades, és atractiu amb les celles definides, els llavis prims, nas allargat, pell morena i musculòs. Els seus pares varen morir quan ell era xicotet i es va quedar amb el seu oncle, el Marques del Vermell, qui mai el va acceptar. Vivien en una casa molt lujosa, era fill únic i un home díficil d'enamorar-se. Vivien en Londres, Anglaterra. -PARTS DEL TREBALL : •
Presentació : feta per Cristina Anaya.
•
Portada : feta per Lilian Guarachi.
•
Dilluns : fet per Lilian Guarachi.
•
Dimarts : fet per Cristina Anaya.
•
Dimecres : fet per Cristina Anaya i Lilian Guarachi.
•
Dijous : fet per Esperanza Álvarez.
•
Divendres :
fet per Esperanza Álvarez.
En el primer dia el nostre personatge es presenta i comenta que que vol entrar
en l'aristocràcia, en el segon dia intenta entrar en l'aristocràcia i no li deixen i coneix a Madame Bobary (dona de la que es sentira profundament enamorat), en el tercer dia té una aventura amb Madame Bobary i el governador, el pare d'ella, els pilla i atrapa al nostre personatge, el cuart dia el torturen i la xica l'ajuda a escapar i l'últim dia s'escapen a Europa i es queden junts per a sempre. Dilluns 23 d ' Abril de 1780 Hola em dic Dhaley Vilsem Kent , tinc 35 anys . Estic escrvint el meu diari personal per a contar la meua vida del dia a dia , primer vaig a escriure una xicoteta descripsció de la meua vida . Jo visc amb el meu estimat oncle , el Marques del Vermell , visc amb ell desde la mort dels meus pares , el meu oncle es diferent als demes , recorde que quan era xicotet jo sempre miraba i observava tot el que feia i deixaba de fer , ell mai es va casar , perque per a ell casar-se era dedicar la seua vida a una sola dona i per a ell era el pitjor error que podria cometre un home , per aquest motiu mai es va casar , pero apart a ell li agradaba estar amb una dona diferent cada dia , ell era un seductor . Bueno tal com he contat com es el meu oncle ,jo soc igual , un seductor de dones . Pero hui casi tot el mati he pensat entrar a l'aristocracia , ja se que sembla una bojeria , pero dema anire tot decidit , avore com me ix tot , bueno per avui es tot . Bona nit .
Dimarts Hui m'he alçat molt cansat, avui ha segut un dia molt intens, com ja vaig dir ahir, avui he volgut entrar en l'aristocràcia i no he tingunt molts bons resultats. Aquest matí he anat rumbo a parlar amb els senyors de l'alta aristocràcia, estava relaxat i convençut de que hem dirien que no hi habia ningun problema en que jo formara part, però mentrés parlaven amb mi es miraven i posaven cares que mostraven que no lis vaig caure molt bé. Varem estar parlant més o menys 20 minuts, però pareixien convençuts de la seua resposta desde el principi, quan varem acabar hem van donar la triste notícia de que no podia formar part d'aquella aristocràcia, estava molt clar, es negaven rotundament, el meu rostre es va apagar i hem vaig sentir frustat al sentir aquella resposta que no estava al meu favor. De seguida una porta es va obir i va aparèixer una dona més o menys de la meua edat, bellíssima amb el cabell dorat i els ulls clars, vaig sentir que desde aquell moment la meua vida ja no seria igual, vaig arrimar-me a ella i em vaig presentar, ella hem va repondre: “Jo soc Madame Bobary, la filla del governador”, ella hem miraba d'una manera especial, al igual que jo a ella, de repent hem va fer un gest de despedida i es va anar. Vaig despedir-me dels senyors d'aquella aristocràcia i vaig anarme'n a la meua casa trist per no poder formar part de l'alta aristocràcia i content per haver conegut a Madame Bobary.
Dimecres Vai estar tota la nit pensant en Madame Bobary , quan la vaig vore vaig donarme'n compter que era distinta a les demés amb les que jo mantenia relacions . Aquest mati vaig decidir anar a sa casa amb l'excusa de volia parlar amb el governador , pero en realitat volia vorel·la a ella .Quan vaig aplegar vaig cridar al timbre i hem va obrir ella , anava amb un vestit de color bells que pegaba amb el seu rostre càlid i suau , hem va sonreir , pareixia que sa'alegraba de vore'm i aixo em va agradar , hem va invitar a entrar , li vaig dir que volia parlar amb el seu pare pero hem va dir de que no estaba . Ens varem sentar en el seu saló i hem va convidar a un té , varem estar parlant més o menys hora i mitja , la veritat esque estba molt agust , hem sentia molt be i hem encantaba estar amb ella , de s'obte vaig sentir de que tenia que besar-la i ho vaig fer , ella sense dir res hem va agafar de la ma i hem va dur al seu dormitori , i va ocorrer , varem mantindre relacions , en acabar ens varem quedar gitats al llit parlant. Es va obrir la porta de Madame Bovary i va entrar el seu pare , ens varem quedar sense paraules , ens haviem pillat . El governador al moment va reaccionar , va arrimar-se a mi i hem va capturar vaig intentar defendrem pero era inutil , ella gritaba que em soltaren pero el seu pare no li va fer cas i em va dur als guardies els que hem varen tancar en una especie de carcel . Sentia que estaba enamorat de Madame Bovary , molt enamorat . Estava molt cansat , ja dui ahi dins mes o menys cuatre hores , aixi que vaig tancar els ulls i hem vaig dormir .
Dijous Desprès que em van veure als aposents de la filla del governador m’han estat perseguint per tot el poble, jo estava aterrit, tenia tanta por i fam. Mes o menys a mig dia han aconseguit segrestar-me, m’han portat als calabossos i alli m’han t , els homes que s’han encarregat de torturar-me tenien cara de sadics un d’ells portava una espantosa cicatriu a la galta esquerra, era repugnant. No em sentia la cara i el meu cos era arrosegat pel fre de la pedra amb la que em pegàvem, tenia el cos dolorit, i apenes podia respirar, aleshores vaig sentiuna dona, i ambdos guardies varen eixir corregent cap a les escales situades a la dreta de l’habitacio, les varen pujar. Quan ja no es sentir els passos de els homes corregent cap al crit va apareixer la meua volguda Mademe bovary, jo em vaig imaginar que tot abi a sigut un metode de distraccio, ella em va ajudar a fugir, junts vam aconsegir refugiar-nos en el bosc. Alli ella es va arrancar un trog de manega del seu bestit i va banyar-lo en aigua del riu, amb ell em va desinfectar les ferides amb molta cura , ara em recorde escrivint aquestes paraules, refugiat en un hostal, dema ja veurem el que anem a fer, avui em toca descansar, esclar, si les ferides em deixen.
Divendres La nit va ser dura e intensa ja qur el de les meues ferides no em deixava dormir a mes la por que tenia de que els guardies em trovaren, ara que havia fugit amb la filla del governador, pero cada volta que em giraba i la veia a d’ella amb el seu rostre mij iluminat amb la llum de la lluna t el dolor se m’anava. Quan a penes es veia la llum del sol ens varem despertar i vam planejar una fugida a Europa on viuriem en una modesta casa de camp a les afores d’una ciutat. Fins que arrivem passarem el diaa en barc o caminant, encara queda molt de cami, aquesta nit no dormirem, tenim un llarga cami per davant.