Biología.

Page 1

JOSEP H PR IESTLEY Joseph Priestley va nàixer el 13 de març de 1733 en Hackney, Anglaterra. Va ser un famós científic i teòleg del segle XVIII. Va destacar en el camp de la filosofia natural, química, teologia, metafísica, lògica i matemàtica. Es va considerar el descobridor de l’oxigen, ja que va ser un dels primers en asilar­lo en forma gasosa i en reconèixer el paper fonamental que té en els organismes vius. La seua reputació científica va ser molt considerable, va inventar l’aigua soda, va realitzar escrits sobre l’electricitat i va descobrir diversos gasos, el gas més famós que va descobrir va ser el que va nombrar “aire desflogistizat”. També va fer grans contribucions a la pedagogia. Al haver fet aquell descobriment de l’aire, va elaborar la teoria del flogist, que posteriorment Lavoisier va demostrar que no era certa, però Priestley va seguir defenent aquesta teoria durant tota la seua vida, va tindre que recalar la revolució química de Lavoisier i això va fer que el criticaren molt. Priestley sempre intentà fusionar el racionalisme d’Il∙lustració amb el teisme cristià, ell volia aconseguir un mil∙lenni cristià, va reclamar l’ igualtat de drets en Anglaterra per a tots els religiosos. Un dels seus aspectes més destacats va ser la seua generositat científica, ell volia un intercanvi lliure d’idees. Va publicar més de 150 obres. La seua obra metafísica va ser considerada per Jeremy Bentham, John Stuart Mill, y Herbert Spencer com una de les principals fonts del luteranisme. En 1794 es va anar a Estats Units on va fundar una societat unitària en Filadèlfia i va dur a terme la seua doctrina de la restauració universal. Finalment va morir el 6 de febrer de 1804 als 70 anys d’edat.


EDWARD JE N NER Jenner va nàixer en Barkley, Gloucester i va viure allí gran part de la seua vida. Va ser un afamat investigador, mèdic rullar i poeta gràcies als estudis que va fer a l’Hospital San Jorge a Londres. Va destacar a la medicina gràcies al seu gran descobriment científic, la vacuna contra la virola. També era anomenat el sabi­poeta, ja que la seua passió va ser la literatura. L’oferiren treball com a investigador de l’oceà pacífic y ell el va denegar per a retornar amb la medicina. Quan va descobrir la cura per a la virola, l’associació Medica de Londres es va oposar al seu tractament mèdic, ja que era totalment nou i tenien por a que fora perillós. Algunes persones importants per a la vida i el treball de Jenner varen ser el seu instructor i professor Hunnter, l’ordenadora de la que va agafar la pústula amb la que inventa la cura de la virola, Sarah Nelmes, el jove James Phipps que fou el primer en utilitzar aquest nou mètode i la Contesa de Barkley, ja que gràcies a ella varen reconèixer a Jenner com a científic, comprovant que el seu experiment era totalment fiable i així ell va deixar de tindre en contra al l’associació medica de Londres. Edward Jenner a pesar de que li agradava molt la poesia no va fer ninguna publicació. Durant una gran part de la seua vida va formar part de una Societat científica de medicina formada per ell que se va anomenar Rodborough. Gràcies al seu descobriment hui en dia es coneix un remeti conta la virola que ens salva de la mort, ja que hui en dia tots ens posem la vacuna de xicotets i així quedem immunitzats. Va descobrir aquesta vacuna gràcies a que un dia que va anar de visita a una granja va posar molta atenció a un comentari d’una jove que va dir: “jo no vaig a afermar­me mai de virola perquè estic vacunada”, Jenner va fer una profunda investigació i va comprovar que tots els que ordenaven vaques s’havien immunitzat, i així va ser com va fer el seu gran descobriment. Jenner va morir el 26 de gener de 1823 als 73 anys d’edat per una hemorràgia cerebral.


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.