Descobreix l’arqueologia
ELS TALAIOTS
ÍNDEX Els talaiots, definició i conceptes generals
3
L’arquitectura dels talaiots
13
Diferents tipus de talaiots
19
La construcció dels talaiots
26
La funció dels talaiots
34
La cronologia dels talaiots
44
Altres edificis construïts amb tècnica ciclòpia 50 Crèdits
53
Orientacions didàctiques
58
ELS TALAIOTS, DEFINICIÓ I CONCEPTES GENERALS
3
Torna a l’índex
Què són els talaiots? Els talaiots són edificis turriformes, construïts amb tècnica ciclòpia, que només es troben a les illes de Mallorca i Menorca.
Clova des Xot, sa Canova, Artà (Mallorca).
4
Saps per què es diuen TURRIFORMES? Perquè la seva forma recorda una torre.
Saps què significa el terme CICLOPI? Són construccions en sec a base de grans blocs de pedra.
Torelló, Maó (Menorca).
5
La paraula TALAIOT deriva del mot talaia, que significa ‘torre de guaita’.
Vista actual des del terrat del Talaiot 1 de Son Fornés, Montuïri (Mallorca).
6
Els talaiots poden formar part de poblats, però també es poden trobar de forma aïllada.
4 Poblat de Son Fornés, Montuïri (Mallorca). Els dos talaiots formen part d’un entramat urbanístic. 7
Saps quants de talaiots es conserven avui en dia?
Actualment hi ha devers 700 talaiots entre les illes de Menorca i Mallorca.
0 8
480
274
Què passava, doncs, a les Pitiüses? A Eivissa i Formentera la gent vivia de manera ben diferent que a Mallorca i Menorca, i no s’hi varen construir talaiots. No es varen establir en poblats fixos fins al segle VII abans de la nostra era, quan ja feia gairebé 300 anys que a les Illes Balears s’utilitzaven els talaiots.
9
Com s’interpreta el dibuix d’un talaiot?
Tall vertical o SECCIÓ (representa l’eix A-B dibuixat en la planta)
Vista des de dalt o PLANTA
10
Tant en la secció com en la planta podem destriar els elements següents:
CORREDOR CAMBRA COLUMNA CENTRAL
Nord geogràfic. Talaiot 1 de Son Fornés, Montuïri (Mallorca).
11
Morfologia dels talaiots Els talaiots poden ser molt diferents entre si, però tenen un element que els uneix: la forma de torre. Clova des Xot, sa Canova, Artà (Mallorca). Torre Vella d’en Lozano, Ciutadella (Menorca).
Capocorb Vell, Llucmajor (Mallorca).
12
L’ARQUITECTURA DELS TALAIOTS
13
Torna a l’índex
Tot i que hi ha una gran varietat arquitectònica, els talaiots solen tenir dos elements bàsics: una CAMBRA amb una columna central i un ACCÉS. CAMBRA
Columna central Paret interna Trespol
14
Tot i que hi ha una gran varietat arquitectònica, els talaiots solen tenir dos elements bàsics: una CAMBRA amb una columna central i un ACCÉS. ACCÉS
Llinda Brancals Corredor 15
Exemples de columnes centrals:
S’Hospitalet, Manacor (Mallorca).
Son Fornés, Talaiot 1, Montuïri (Mallorca).
Ca n’Amer, Sant Llorenç (Mallorca). Cova des Xot, sa Canova, Artà (Mallorca).
16
Exemples de portals:
Talaia Joana, es Antigors, ses Salines (Mallorca).
Es Racons, LlubĂ (Mallorca).
17
Son Serralta, Puigpunyent (Mallorca).
A través d’un CORREDOR:
A través d’unes ESCALES HELICOÏDALS
Interior del Talaiot 2 de Son Fornés. Escales helicoïdals.
Excepcionalment trobam que es pot accedir al talaiot a través d’unes escales helicoïdals; són unes escales de caragol que descendeixen des del sostre fins a la cambra interna. Aquest és el cas del Talaiot 2 de Son Fornés. 18
DIFERENTS TIPUS DE TALAIOTS
• De planta circular • De planta quadrada • De dos pisos • Massissos
19
Torna a l’índex
De planta circular
• Són els més coneguts. • A Mallorca consten de cambra interna, columna i accés i poden tenir un diàmetre màxim de 17 m. • Els de Menorca poden ser més grossos i n’hi ha molts que no tenen cambra interna. Planta del Talaiot 1 de Son Fornés, Montuïri (Mallorca).
Es Racons, Llubí (Mallorca).
20
Talaiot de Son Fred, Sencelles (Mallorca).
Binicalaf, Maó (Menorca).
De planta quadrada • Són freqüents a Mallorca, tot i que són poc coneguts.
• A Menorca no n’hi ha. • Consten de columna, accés i cambra interna. • Alguns conserven el sistema de coberta formada per grans lloses horitzontals que es recolzen sobre la columna.
Son Perot, Alaró (Mallorca).
21
Capocorb Vell, Llucmajor (Mallorca).
Sa Canova, Artà (Mallorca).
De dos pisos S’accedeix al talaiot a través d’un forat fet a la paret de la cambra (E), que dóna pas a una galeria enllosada (F) que condueix a la planta superior (G). La planta superior no té comunicació amb l’exterior.
Torre Vella d’en Lozano, Ciutadella (Menorca).
22
Torre Vella d’en Lozano, Ciutadella (Menorca).
De dos pisos • Un forat, fet al pis de la cambra de dalt, dóna pas a una galeria a través de la qual s’accedeix a la planta baixa, que no té comunicació amb l’exterior. • La columna està situada al segon pis.
Talaiot A, Capocorb Vell, Llucmajor (Mallorca).
23
Talaiot A, Capocorb Vell, Llucmajor (Mallorca).
De dos pisos • A través d’una porta/finestra s’accedeix a la primera planta, on s’excavaren les restes d’una petita cambra (color cel). • L’excavació no va poder trobar comunicació amb una possible planta baixa a causa de la presència d’un punt geodèsic (quadrat gris). Torelló, Maó (Menorca).
Torelló, Maó (Menorca).
24
Massissos Generalment els talaiots tenen algun espai útil a l’interior (cambra amb columna), però a l’illa de Menorca també n’hi ha de MASSISSOS, és a dir, que no tenen cambra a l’interior.
En alguns casos tenen un corredor o passadís que els travessa parcialment.
Biniedris, Alaior (Menorca).
25
LA CONSTRUCCIÓ DELS TALAIOTS
• Extracció de la matèria primera: la pedra • Transformació dels blocs de pedra • Transport dels blocs de pedra • Construcció del talaiot • Acabat del sostre 26
Torna a l’índex
La construcció dels talaiots es feia de la manera següent: 1. Extracció de la matèria primera: la pedra
• Implica l’existència d’una font de matèria primera a prop: una PEDRERA. • L’extracció es duu a terme mitjançant un sistema de palanques i amb l’ajuda de tascons de fusta que, un cop banyats, es dilaten i ajuden a trencar la roca.
27
(Proposta per a la construcció del Talaiot 1 de Son Fornés).
2. Transformació dels blocs de pedra
• Al mateix lloc d’extracció es treballen els blocs per donar-los la forma desitjada. • Les eines utilitzades són,
sobretot, fetes de pedra i fusta, per exemple pics, masses, martells...
28
(Proposta per a la construcció del Talaiot 1 de Son Fornés).
3. Transport dels blocs de pedra
• El transport dels blocs es fa amb l’ajuda de la força dels animals (bous).
• Utilitzen cordes fetes amb fibres vegetals o amb tendons d’animals, i també troncs per facilitar l’arrossegament dels blocs de pedra. • Hem de tenir en compte que la societat talaiòtica no coneixia la roda.
29
(Proposta per a la construcció del Talaiot 1 de Son Fornés).
4. Construcció del talaiot
Paret externa
• El talaiot és el primer edifici que es Rebliment
construeix al poblat. Un cop acabat, comencen a construir les cases.
• La columna i el mur es construeixen de manera simultània.
Paret interna
30
• Es col·loca la pedra basal de la columna i la primera filada del mur.
(Proposta per a la construcció del Talaiot 1 de Son Fornés).
4. Construcció del talaiot
• Per continuar alçant la columna i el mur, s’emprava terra per omplir l’interior i construir rampes per poder pujar les pedres. 31
(Proposta per a la construcció del Talaiot 1 de Son Fornés).
5. Acabat del sostre • En acabar l’interior es buida la cambra, per començar a construir el terrat.
• El sostre estava format per bigues d’ullastre, disposades radialment sobre la columna i la paret interna.
• A damunt les bigues s’hi posava una capa de branques, terra i pedres per on havia de circular la gent.
32
(Proposta per a la construcció del Talaiot 1 de Son Fornés).
La construcció d’un talaiot implicava, doncs:
una gran capacitat d’organització i de treball col·lectiu • Per planificar les tasques constructives. • Per garantir la continuïtat de la resta de treballs quotidians: tenir cura del camp i del ramat, preparar aliments, fer i reparar eines... 33
LA FUNCIÓ DELS TALAIOTS
34
Torna a l’índex
Només podem conèixer la funció dels talaiots amb les excavacions arqueològiques i amb l’estudi de les restes materials trobades a dins.
ABANS
DESPRÉS
El Talaiot 1 de Son Fornés abans i després de l’excavació.
35
La funció dels talaiots
Diferents moments del procés d’excavació del Talaiot 1 de Son Fornés (cambra, entrada i material in situ).
Els objectes, la relació entre aquests i el lloc on apareixen ens donen informació sobre la funcionalitat dels edificis prehistòrics, i també dels talaiots.
36
• Els talaiots eren edificis públics, construïts per al gaudi de tota la comunitat. • Tenien una funció EXTERIOR; des del terrat, es vigilava el territori i, a més, es comunicaven amb altres poblats propers. • També tenien una funció INTERIOR; dins la cambra, es feien activitats diverses, en funció de les necessitats de cada comunitat.
Cúrnia 1, Maó (Menorca).
Aquestes feines que es realitzaven a l’interior avui en dia encara són un gran enigma.
Què feien dins els talaiots? Talaiot 1, Son Fornés, Montuïri (Mallorca).
37
Dels gairebé 700 jaciments talaiòtics que hi ha, només en 17 s’han excavat talaiots.
Menorca 13. Torelló 14. Binicalaf 15. Torralba d’en Salord 16. Biniparratx 17. Trebalúger La funció dels talaiots s’ha pogut determinar en molts pocs casos.
Mallorca 1. Son Serralta 2. Es Vincle Vell 3. Son Oms 4. Son Ferrandell-Olesa 5. Ses Païsses 6. S’Illot 7. S’Hospitalet 8. Son Fornés 9. Talaia Joana 10. Capocorb Vell 11. Es Velar 12. Son Fred 38
Tradicionalment han estat lligats a TRES FUNCIONS:
- Residència dels cabdills o caps - Llocs de culte o santuaris
Interpretat a partir de l’aparença externa dels talaiots: construcció monumental, utilització de grans pedres...
- Llocs d’enterrament o tombes
Interpretat per alguns arqueòlegs (Lilliu, Colominas) després d’haver trobat nivells de cendres a l’interior dels talaiots de ses Païsses (Artà) i Capocorb Vell (Llucmajor), que varen ser considerats restes de cremacions o incineracions. 39
Actualment aquestes funcions han quedat descartades pels motius següents:
- Residència dels cabdills o caps Es basa en l’aspecte únicament formal de l’edifici. - Llocs de culte o santuaris - Llocs d’enterrament o tombes
En realitat, els nivells de cendres trobats en alguns talaiots es corresponien amb les restes de l’incendi que destruí el mateix edifici, i no amb restes d’incineració.
40
El TALAIOT 1 de Son Fornés: un ESCORXADOR.
Durant l’excavació del Talaiot 1 es varen trobar restes d’ossos d’animals (sobretot de porc i bou) amb traces d’haver estat esquarterats. La carn es repartia entre els diferents habitatges del poblat. 41
El TALAIOT 2 de Son Fornés: un CENTRE DE REUNIONS.
Les restes trobades ens indiquen activitats de consum, però no de processament d’aliments. Els vasos i bols són molt diferents dels de la resta del poblat.
42
A partir de l’estudi dels talaiots de Son Fornés, podem dir que:
• Els talaiots vertebren la vida de la comunitat, tant arquitectònicament (les cases es construeixen a partir dels talaiots), com funcionalment (s’hi fan activitats col·lectives diferents de les que es fan en les cases).
• Per construir-los, es necessita la implicació i la solidaritat de tota la comunitat.
• Eren edificis públics, en la construcció dels quals participava tothom, i tothom gaudia de les activitats que s’hi realitzaven.
43
LA CRONOLOGIA DELS TALAIOTS
44
Torna a l’índex
De quina època són els talaiots? Els talaiots es varen construir a partir del segle X abans de la nostra era, és a dir, ara fa gairebé 3.000 anys. 1600 aC ÈPOCA NAVIFORME
1000 aC ÈPOCA TALAIÒTICA
500 aC ÈPOCA POSTTALAIÒTICA
0 ÈPOCA ROMANA
Això ho sabem gràcies a les excavacions que s’han fet els darrers anys i, sobretot, gràcies a les datacions del carboni 14. 45
De quina època són els talaiots? Saps en què consisteix la tècnica de datació per CARBONI 14? Tots els éssers vius (animals, persones, herbes, arbres...) capten el carboni que és present en l’atmosfera, durant tota la seva vida.
Quan aquests moren, deixen d’assimilar-ne, i un dels isòtops radioactius del carboni, el 14, comença a desaparèixer gradualment.
La datació per mitjà del carboni 14 consisteix a calcular, amb anàlisis químiques complexes, la quantitat de C14 que la matèria orgànica ha perdut i, per tant, estimar el temps que fa que l’ésser viu ha mort. 46
Quines són, per tant, les restes que poden ser datades amb carboni 14?
FRAGMENTS D’OSSOS (tombes, restes de menjar...)
FRAGMENTS DE FUSTA 47
(normalment es conserva carbonitzada)
ALTRES RESTES VEGETALS (fruits, llavors...)
Excepcionalment, avui encara es conserven bigues de fusta a dos talaiots, d’on procedeixen dues datacions de carboni 14 que ens indiquen la data de construcció: Capocorb Vell, Llucmajor ( Mallorca).
Talaiot A, Capocorb Vell, Llucmajor (Mallorca).
48
Sant Agustí, es Migjorn Gran (Menorca).
Talaiot de Sant Agustí, es Migjorn Gran (Menorca).
Es varen agafar mostres de FUSTA de les bigues que actualment es conserven a l’interior dels dos talaiots.
49
Talaiot A, Capocorb Vell, Llucmajor (Mallorca).
Talaiot de Sant AgustĂ, es Migjorn Gran (Menorca).
ALTRES EDIFICIS CONSTRUÏTS AMB TÈCNICA CICLÒPIA
50
Torna a l’índex
Illa de Sardenya (ItĂ lia): NURAG
Palmavera
Nurag Su Nuraxi-Barumini.
51
Illa de Còrsega (França): TORRES
Tapa, Còrsega.
Secció de la torre de Tapa, Còrsega.
52
CRÈDITS
53
Torna a l’índex
Guió i realització:
El projecte didàctic i científic impulsat des del Museu Arqueològic de Son Fornés el desenvolupen les persones següents:
• Paula M. Amengual Nicolau • Marc Ferré Alemany • Albert Forés Gómez • Vicente Lull Santiago • Rafel Micó Pérez • Beatriz Palomar Puebla • Cristina Rihuete Herrada • Roberto Risch 54
CRÈDITS DE LES IMATGES N.
IMATGE
REFERÈNCIA
4
Clova des Xot
Felipe Sánchez-Cuenca. Arqueobalear <www.talayots.com>.
5
Torelló
Museu Arqueològic de Son Fornés (MASF).
6
Dibuix talaiot
MASF.
6
Vista del puig de Randa
MASF.
7
Planta de Son Fornés
MASF.
10 i 11
Son Fornés
MASF.
12
Clova des Xot
Felipe Sánchez-Cuenca. Arqueobalear <www.talayots.com>.
12
Capocorb Vell
MASF.
12
Torre Vella d’en Lozano
MASF.
14 i 15
Dibuix d’un talaiot
ARAMBURU, J.; GARRIDO, C.; SASTRE, V. Guía Arqueológica de Mallorca. Palma: J. de Olañeta, 1994.
16
Columna de s’Hospitalet
MASF.
16
Columna de Son Fornés
MASF.
16
Columna de Ca n’Amer
MASCARÓ, J. Corpus de Toponimia de Mallorca. Palma: Promocions, 1986.
16
Columna de sa Canova
MASCARÓ, J. Corpus de Toponimia de Mallorca. Palma: Promocions, 1986.
17
Es Racons
MASF.
17
Talaia Joana
MASCARÓ, J. Corpus de Toponimia de Mallorca. Palma: Promocions, 1986.
17
Son Serralta
MASCARÓ, J. Corpus de Toponimia de Mallorca. Palma: Promocions, 1986.
18
Corredor del Talaiot 1 de Son Fornés
MASF.
18
Escales helicoïdals
MASF.
18
Planta del Talaiot 2 de Son Fornés
MASF.
20
Dibuix del Talaiot 1de Son Fornés
MASF.
20
Es Racons, Son Fred i Binicalaf
MASF.
55
CRÈDITS DE LES IMATGES N.
IMATGE
REFERÈNCIA
21
Son Perot
MASCARÓ, J. Corpus de Toponimia de Mallorca. Palma: Promocions, 1986.
21
Capocorb Vell
MASF.
21
Sa Canova
MASCARÓ, J. Corpus de Toponimia de Mallorca. Palma: Promocions, 1986.
22
Dibuix de la Torre Vella d’en Lozano
CARTAILHAC, E. Monumentos Primitivos de las Islas Baleares. Palma: J. de Olañeta, 1991.
22
Torre Vella d’en Lozano
MASF.
23
Secció de Capocorb Vell
COLOMINAS i ROCA, J. “L’Edat del Bronze a Mallorca. Les investigacions de l’Institut (1916-1920)”, Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans, VI, 555-573. Barcelona: 1920.
23
Talaiot A de Capocorb Vell
MASF.
24
Planta de Torelló
PLANTALAMOR, L. L’arquitectura prehistòrica i protohistòrica de Menorca i el seu marc cultural. Palma: Conselleria de Cultura, Educació i Esports, 1991. Treballs del Museu de Menorca,12.
24
Torelló
MASF.
25
Dibuix de Biniedris
MASCARÓ, J. Corpus de Toponimia de Mallorca. Palma: Promocions, 1986.
27-33
Dibuix de la construcció
MASF.
35
Abans i després Talaiot 1
MASF.
36
3 imatges de Son Fornés
MASF.
37
Cúrnia.Talaiot 1 de Son Fornés
MASF.
56
CRÈDITS DE LES IMATGES N.
IMATGE
REFERÈNCIA
41-42
Dibuix de Son Fornés
MASF.
45
Planta de Son Oms
PONS, B. Anàlisi espacial del poblament al pretalaiòtic final i al talaiòtic de Mallorca. Palma: Consell de Mallorca, 1999. Col·lecció la Deixa, 2.
45
Son Fornés
MASF.
45
Foner
MASF.
46
Arbre i Gall
MASF.
47
4 imatges
MASF.
48
Talaiot A de Capocorb Vell
MASF.
48
Talaiot de Sant Agustí
MASF.
49
Bigues de Sant Agustí
MASCARÓ, J. Corpus de Toponimia de Mallorca. Palma: Promocions, 1986.
49
Bigues de Capocorb Vell
MASF.
49
Secció de Capocorb Vell
COLOMINAS i ROCA, J. “L’Edat del Bronze a Mallorca. Les investigacions de l’Institut (1916-1920)”, Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans, VI, 555-573. Barcelona: 1920.
49
Secció de Sant Agustí
MASCARÓ, J. Corpus de Toponimia de Mallorca. Palma: Promocions, 1986.
51
Nurag Palmavera
MASF.
51
Nurag Su Nuraxi
LILLIU, G. ZUCCA, R. Zu Nuraxi di BaruminiSassari. Sardegna: Carlo Delfino Editore, 1998. Col·lecció Sardegna Archeologica. Guide e Itinerari, n. 9.
52
2 imatges de Tapa
MASF.
52
Secció de la torre de Tapa
CAMPS, G. Préhistoire d’une île. Les Origines de la Corse. París: Errance, 1988.
MÚSICA: Erik Satie (1888): Gymnopédies I (música per a piano). 57
ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES
58
Torna a l’índex
Si voleu treballar els continguts clicau damunt aquests personatges:
Exercicis
Solucionari dels exercicis
Orientacions didĂ ctiques
59
Trobareu tots els documents en format Word al CD-ROM
Descobreix l’arqueologia. ELS TALAIOTS (versió en PDF)
Si voleu més informació sobre el Museu de Son Fornés consultau la pàgina web http://www.sonfornes.mallorca.museum/index.htm
Per visualitzar els documents en PDF instal·lau ADOBE ACROBAT READER 8.0
60
Torna a l’índex