4 LA FESTA DE SANT ANTONI I LES GLOSES Durant el mes de gener molts de pobles mediterranis celebren, amb el foc i la música, la recuperació de la llum solar després de mesos de foscor creixent. Al voltant del dia 17, bona part dels pobles de Mallorca celebren les festes de Sant Antoni. Un dels municipis on la festa se celebra amb més força és sa Pobla, especialment la Revetlla, la nit bruixa, amb els foguerons, les cançons i gloses populars i les figures emblemàtiques de Sant Antoni i el Dimoni. Sant Antoni Sant Antoni va viure entre els segles III i IV. La seva vida, contada per sant Atanasi, explica que el sant era un jove de bona família. Quan tenia vint anys va escoltar, a l'església, el passatge on es diu: «Si vols ser perfecte, vés, ven el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel; després vine, segueix-me» (Mt 19:21). Tot seguit, va vendre la seva hisenda, va distribuir els diners entre els necessitats i es va retirar a fer oració al desert. La llegenda explica també que, en el transcurs de la seva vida, va haver de suportar innumerables
temptacions dels dimonis, que, a més, el van castigar durament. Sant Antoni és considerat el patró dels animals i dels pastors, porquers i tota la gent que viu dels animals domèstics. Tradicionalment, el dia 16 de gener, dissabte de Sant Antoni, a partir de lʼentrada de la fosca se celebra la revetlla dels foguerons, que és una tradició que significa l'eliminació dels esperits del diable. El Dimoni El diable, com el concepte inicial del mal, apareix a la cultura a partir de la necessitat de l'home d'explicar les adversitats i les circumstàncies negatives de l'entorn natural: riuades, ventades, terratrèmols o incendis. En les religions bàsicament naturalistes o, per exemple, a les tradicions de molts pobles europeus apareixen un seguit d'éssers que tenen cura de les forces naturals: petites divinitats que dominen el subsòl, es fan càrrec del creixement de la vegetació, regulen la metereologia, un món mitològic que se superposa i serveix per explicar els esdeveniments que influeixen sobre l'existència quotidiana. Aquests éssers- forces de la natura són assimilats pel cristianisme amb els dimonis, àngels rebels desterrats a l'infern agents del mal. És una identificació que no s'aconsegueix, però, definitivament. Segles després, trobem en-
cara a la nostra tradició popular, i especialment a les festes, tot un seguit de diables que tenen més de representació de genis de la natura que del dimoni cristià essencialment maligne, al qual, d'altra banda, hauria estat perillós socialment celebrar. Els foguerons El foc és símbol de purificació i de renovació de la vida. L'arbre que centra la foguera simbolitza l'arbre de la vida, l'eix del món, que també s'ha enlairat en moltes poblacions en la festa del primer de maig. Les fogueres hivernals constitueixen un ritual de renovació, per propiciar el pas de l'hivern a la primavera, i de purificació, cremant el mal, representat pel dimoni o per un ninot. Durant la revetla de Sant Antoni és costum fer foguerons als carrers per torrar-hi sobrassades, llom i botifarrons. Durant els foguerons es canten gloses acompanyant-se de ximbombes. Les gloses Les gloses són unes composicions populars breus, generalment de quatre versos, sovint improvisades pel glosador. Els temes de les gloses solen ser molt variats, però és molt freqüent que siguin picants i verdes.
RECULL DE GLOSES Dʼenamorats De dotze hores que té el dia, en vós onze pensaré; tres quarts hi afegiré; tant mʼagradau, vida mia!
Com a mi em veuran mudar la mar ja no farà ones, ni sʼencontraran persones ni vaixells per navegar.
Voldria conversar amb tu; voldria que me volguesses; voldria que em coneguesses, i no ho he dit a ningú.
Encara que el Rei me das la seva reial corona, si no em dava ta persona, diria que la guardàs.
Vós ja sabeu, vida mia, que amor se paga amb amor; vós me pagau amb dolor, i jo no us pagaria.
Vols que et diga un secret, petit petit, a lʼorella? Quan no et coneixia, reia; i plor dʼençà que et conec.
De Sant Antoni Sant Antoni gloriós, vos que sou sant i sabut donau-nos força i salut i doblers per gastar-los.
Sant Antoni i el dimoni jugaven a trenta-u. El dimoni va fer trenta, Sant Antoni trenta-u.
Sant Antoni diu a sa mare feis-me ses butxaques grans que hi cabin set o vuit pans i sis o set sobrassades.
Sant Antoni i el dimoni Han fet un gran fogueró Per torrar-hi sobrassada I qualque botifarró.
Sant Antoni ja és demà i anit li fan sa revetla. Un fogueró tothom fa, mengen sobrassada i pa, sa ximbomba fan sonar i ningú dorm i tothom vetla.
Polítiques En Matas ens vol tapar dʼasfalt i ciment la terra talment com vol enterrar la llengua que aquí se xerra.
Cada cosa té el seu nom així com el deim aquí. La llengua lʼentén tothom si tothom la fa servir.
Sa festa de Sant Antoni és una festa alegreta ses joves de sa placeta van més fortes que el dimoni.
Es meu estimat pensava que en fer-ho em faria mal, i jo som dʼun natural que com més va més mʼagrada.
Diuen que per anar a Lluc han de passar per Caimari, també diuen que es vicari és un homo femellut.
Hi ha quatre o cinc fadrines que duen vida normal, elles són com ses gallines que a totes les falta es gall.
A darrere una paret vaig sentir lladrar un ca i va ser una beata que forçava un capellà.
En es costat dʼuna mata vaig sentir cantar un puput, i va ser una beata que boixava un geperut.
Fins ara mʼhas alabat, i ara em desacredites?
Aquest món és una escola i sempre anem a repàs, i quan sabem qualque cosa llavors mos ve el fracàs.
A França parlen francès i a Castella, castellà; a Portugal, portuguès, i a ca nostra, català.
Picants
Variades Bona vida és la que passa el senyor de caragol: no paga lloguer de casa i la porta allà on vol. Se perden naus i galeres, se perden enteniments, se perden ciutats i terres, no és res que jo perdi el temps. Ton pare i ta mare són dues persones agudes, però tu, si no mudes, ets dʼes més ases del món. Una jove guapa i bella va sentir un pet brunent i li daren entenent que lʼhavien fet per ella. Si sa vergonya he perduda, a on lʼhe dʼanar a cercar? A ca teva puc anar: mai en el món nʼhi ha haguda. Mal menjasses xinxes frites amb saïm dʼescarabat!
Jo tenc un moixet que és molt devertit: quan li dic “petit”, me dóna es peuet. A la una canta es gall; i a les dues, sa gallina; a les tres es rossinyol, i a les quatre ja és de dia. Meʼn vaig damunt la roqueta a la vorera de mar preparant una canyeta per oblades agafar. Elles, que són polissones, no se volen atracar, i esperen es menjar set o vuit passes enllà fins que hi puguin arribar amb sa canya, anant de bromes. Sabem quin dia naixem es quarts, minuts i ses hores. Però no ensenyen escoles quin dia ens morirem.
GLOSES CEIP SʼHort des Fassers dʼAlcúdia Per Sant Antoni fan bulles Sonen corns i picarols, Mengen coques i bunyols I sobrassades i xuia. A la cara del dimoni Hi ha una escopinada Els nins i nines de 4rt B Nʼhan fet una trastada. El dimoni cucarell Sempre fa polissonades Va pixar dins un ribell On hi havia sobrassades. Es mestres dʼaquesta escola Diuen que són faners Noltros duim un sac de deures I ells no tenen res que fer.