CRISTINA PUIG ("GENT DE PARAULA" LA2 CATALUNYA), ENTREVISTA A JULIA OTERO: "El periodisme és un treball de risc en aquests moments" 2011.12.09 Hem conversat amb la periodista Júlia Otero, més de 30 anys dedicada al món de la comunicació i una de les cares més famoses de la televisió, sobre el moment que viu actualment el periodisme. I es confessa molt poc optimista al respecte perquè tot i que estem en un moment en què hi ha moltes cadenes de televisió i moltes ràdios "hi ha excedent de periodistes però menys periodisme que mai" i afegeix que "excepte algunes persones que ens guanyem bé la vida, el periodisme és un treball molt precari ". Per aquest motiu, celebra que la seva filla digui que no vol seguir els passos de la mare en el terreny professional. De la precarietat de la professió culpa també a les xarxes socials amb les que diu, "s'ha inaugurat el supermercat de la informació i la figura del periodista com a intermediari
cada
vegada
sembla
més
prescindible".
Repassem alguns dels programes que ha fet en aquesta casa com l'emblemàtic "3x4", "La Lluna", "Un passeig pel temps" o "Les cireres", alguns realitzats en èpoques en què havia audiències de 14 milions de persones i confessa que "quan miro enrere i veig la gent que he entrevistat sembla que sigui una pel ∙ lícula que hagi protagonitzat una
altra
persona".
NO HI HA LLOC A LA TELE QUE FA AVUI Júlia Otero afirma que moltes vegades la gent l'atura, per preguntar quan torna a la tele i quan li pregunten per què no ho fa, té clara la resposta: "no torno a la tele perquè no hi ha la opció de tele que a mi em agrada en l'estructura d'avui ". Afirma amb rotunditat que programes com els que feia ella no tenen cabuda en la programació d'avui però que de l'oferta televisiva actual som tots, espectadors i programadors, responsables: "Ningú és innocent. La gent que reclama què merda de tele que es fa avui, quan té l'opció de triar, excepte una minoria, tria productes fàcils i èticament
qüestionables
".
En els anys 80 i 90, Júlia Otero es va convertir, com qui diu de la nit al dia, en un personatge famós amb tot el bo i el dolent que això comporta. "Quan feia el 3x4 deien de mi que era la jove perfecta, la nena que tothom volia de veïna" però admet que s'aprèn ràpid que en aquest treball, no es pot agradar a tothom i "sempre hi haurà gent que ho jutjarà injustament i parlarà de tu en públic en termes que resulten feridores ". Quan li recordem que moltes vegades han dit d'ella que més que fer entrevistes el que feia era seduir ho veu com un elogi, no com una crítica. CAMPANYA DE LA 'DRETA MEDIÀTICA' CONTRA "LES CIRERES" Julia parla amb amor i devoció de l'últim programa que va fer a TVE i en la tele en general, "Les cireres" i no pot evitar recordar amb una certa ràbia i decepció "la campanya infame que alguns dels mitjans de dretes van fer contra aquest programa ". Recorda que a ella la va fitxar el Partit Popular però "quan el PP va perdre les eleccions el meu cul es va convertir en el lloc on donar la puntada de peu al Govern" tot i que el govern entrant ja l'havia trobat a ella en pantalla. Lamenta que en aquella època es publicaran sous que eren falsos i qualifica allò com "una campanya fastigosa i lletja".
GALÍCIA i CATALUNYA Júlia Otero va venir a Barcelona quan tenia tres anys i admet que si s'hagués quedat a Galícia fent el treball de camp que feia la família, la seva vida hauria estat molt diferent. A casa els hauria agradat que fos metge però mai es van posicionar ni a favor ni en contra que acabés sent periodista. Va ser sempre una nena molt estudiosa i aplicada "vaig ser becària dels 12 als 22 anys i això m'obligava a treure una mitjana de 8, si no em quedava sense beca". I parlem també de la professió de músic del pare, trompetista "el so de la meva infantesa és el d'escoltar totes les tardes meu pare assajant amb la trompeta, això sí, amb sordina".
Per això la música ha estat sempre tan present en la seva vida i una de les seves grans passions.
SABER DIR QUE NO Una de les coses que més la satisfà és poder dir amb el cap molt alt "en 30 anys de carrera mai he dit que sí a una cosa per poder pagar la hipoteca, i això que tinc". Creu que a la llarga, en la vida t'acaben definint més les coses a les que dius que no que les que acabes fent. I recordem la seva negativa a presentar un famós reality: "Vaig dir no a presentar Gran Germà perquè no em sentiria a gust, no m'ho crec i passaria una certa vergonya".
FUTUR INCERT A la pregunta de què li queda per fer respon d'intentar seguir trobant la moderada felicitat que tots busquem i veure un futur millor per als nostres fills. Tot el pessimisme que veu en el món del periodisme el trasllada també a la incertesa que es viu actualment a causa de la crisi econòmica i financera i les persones que suposadament ens han de treure d'ella ... “Ens han guanyat uns senyors que mai ha votat ningú, que no es presenten a unes eleccions. Han guanyat els que maneguen els fils i els nostres fills i filles hauran de tornar a unes reivindicacions que creien que eren sòlides i per sempre.”