Característiques que ha de tenir un bon discurs: •
Entretenir : cerca a l’auditori una bona resposta, divertida i complaença, amb el propòsit predominant de fer oblidar la vida quotidiana amb els seus petits successos i els seus constrenyiments basats en d’humor. Ofereix grans avantatges, tant l’emissor com als receptors, a causa de la narració i l’expressió cultural que s’utilitzi.
•
Informar : persegueix la clara compressió d’un assumpte, tema o idea que resol una incertesa. El seu principal objectiu és d’ajudar els membres perquè aquests pretenguin ampliar el seu camp de coneixement. La seva característica principal d’aquest discurs és dur a terme l’objectivitat.
•
Convèncer : Argumentar. És influir sobre els oients sobre veritats clares i indiscutibles
que
de poder
ser
provades
i
comprovades.
Argumentar: El que constitueix una operació lògica que empra elements cognoscitius i racionals; creant una actitud lliure i reflexiva, amb l’absència d’element positiu. Persuasió: Aspira una resposta d’adhesió o acció, en on es defineix com un mitjà d’influenciar la conducta a través de crides dirigits primàriament a emocions, constitueix en la comunicació verbal un element clau ja que és la característica que es val de les tres anteriorment esmentades. On es manipula l’individuo segons la seva conveniència. Propòsits del discurs: Es considera a la resposta precisa que l’emissor desitja obtenir de l’auditori, que desitja que se li compleixin les seves necessitats, de manera que l’orador tracta d’obtenir la comprensió dels seus receptors perquè faci, comprengui i gaudi del missatge que li ha proporcionat
La construcció del guió.
l’emissor.
•
Concisió: és una declaració llarga i complexa del tema a redactar, on la idea resideix en les accions principals que l’orador realitza i manifesta el propòsit que el receptor o els receptors puguin crear preguntes en la seva ment, elaborar un pensament des de la perspectiva d’aquests , on en finalitzar el discurs, els oients puguin intervenir en el discurs extemporània.
•
Exactitud: és aquella on ens hem de preocupar en cadascuna de les paraules que expressem, en els punts principals que acciona l’emissor i aquests al seu torn, produeixin una impressió entre els receptors, en la redacció s’ha d’evitar paraules innecessàries, procurar mantenir una veu activa que barregi afirmacions i preguntes.
•
Claredat: és l’exposició de punts a base de paraules i frases que cridin l’atenció per la seva vivacitat i el de procurar que les paraules manifestin una funció clau en la conclusió o termini d’un discurs.
•
Originalitat: l’expressió de cada individu, de manera que desenvolupa un tema de la seva preferència o impost, el qual integra la informació que cregui convenient i d’alguna manera, això ens dirà que professionalisme i
compromís
a
l’hora
de
desenvoluparlo.