El Cami Ral by Xavier Sánchez

El Camí Ral Recerca de restes de l’antic Camí Ral de Barcelona a Vilafranca del Penedès a la zona forestal del terme de Sant Boi de Llobregat

Xavier Sánchez i Torres Maig de 2005

2 El Camí Ral · Xavier Sánchez i Torres

"La Geografia es fa amb els peus tant o més que amb el cap" Pau Vila. Geògraf 5

"Els camins són un objecte modest, d’aspecte fins i tot banal, i la seva existència sembla tan òbvia, que per això de vegades ni els reservem un trist pensament" Xavier Campillo. Geògraf6

Al meu pare –Juanito- que em va fer estimar els camins des de petit. A la Mònica i a l’Anna, amb qui comparteixo el desig de caminar per les muntanyes.

3 El Camí Ral · Xavier Sánchez i Torres

Index

Objectiu de la recerca

Hipotesi de treball

Història de la mobilitat pel Camí Ral fins a finals del segle XIX

La construcció de la carretera de Sant Boi a Sant Climent a principis del s. XX

Descripció de les troballes del tram històric del Camí Ral entre les Cases del Bori i l’Estret de Roques

5.1 5.2 5.3

12 23 25

Tram entre km 2 de la carretera de Sant Climent i les Cases del Bori Tram de l’antic Estret de Roques Tram de “La Carrerada” paral·lela a l’antic Camí Ral

Conclusions de la recerca

6.1 6.2 6.3

27 27 27

Origen històric del camí Tipus de camí trobat Proposta de presentació i divulgació

Bibliografia

Documentació consultada

Quadres

Quadre I Cartografia de la xarxa de camins de la província de Barcelona al s. XIX Quadre II Cartografia de les planificacions de noves carreteres i camins veïnals a la província de Barcelona del Servei de Camins de la Diputació de Barcelona (1865-1900) Quadre III Descripcions de l’itinerari del camí de Sant Climent d’acord amb els criteris establers amb l’article 2 del “Reglamento de Caminos Vecinales de 7 de Abril de 1848”

10 Annexes Còpia de la Fitxa de troballa arqueològica jaciment de ceràmica ibèrica km 2 de la carretera de Sant Climent Annex II Còpia del prontuari militar pel càlcul de temps en el trasllat de tropes de 1812 Annex III Plànol topogràfic del projecte del projecte de camí veïnal de Sant Boi a Sant Climent de l’any 1907 Annex IV Plànol topogràfic esc. 1:5000 de “Sant Baudilio de Llobregat” de 1973

32 33 34

Annex I

35 36 37 38

4 El Camí Ral · Xavier Sánchez i Torres

Objectiu de la Recerca

Arran de les converses mantingudes amb en Gregori Gutiérrez, la Maria Lledó i en Carles Serret, del Museu de Sant Boi, vaig veure l’oportunitat de fer una recerca en l’àmbit forestal de Sant Boi sobre l’antic Camí Ral o Reial que unia Sant Boi amb Sant Climent. El Camí Ral sortia de Barcelona des del portal de Sant Antoni, i passava per la Creu Coberta, pels pobles de Sants, l’Hospitalet i Cornellà fins al riu Llobregat, on el Consell de Cent de Barcelona havia construït un pont de fusta a principis del segle XIV –que a causa de les riuades quedava destruït i es tornava a construir successivament-18 . Des de Sant Boi el camí continuava per Sant Climent, des d’on s’enfilava cap a la collada de Begues, seguia per l’Hospital-alberg d’Olesa de Bonesvalls, passava pel Penedès, i continuava cap a Vilafranca del Penedès i cap a Tarragona. Des del moment que els vaig anunciar les meves intencions, tant la Maria Lledó, arqueòloga i tècnica municipal, com en Carles Serret, historiador i responsable de l’arxiu històric, em van ajudar i em van facilitar la poca, però important, informació de la qual disposaven. El que més em motivava a fer aquesta recerca era que gràcies a la preservació de la zona forestal de Sant Boi i a la creació del Parc Forestal del Montbaig es podrien trobar restes –més o menys- intactes d’un antic camí que fins ara els historiadors locals daten com a mínim des de l’edat mitjana.

Detall del mapa “Nueva descripción geográfica del Principado de Catalunya” efectuat per Josep Aparici a l’any 1720 on s’indica clarament el traçat de l’antic Camí Ral que venia des de Barcelona en direcció a Vilafranca. La indicació d’aquest camí significa que era un camí important. Aquest és el primer mapa de Catalunya del s. XVIII efectuat per un cartògraf català. (ICC).

5 El Camí Ral · Xavier Sánchez i Torres

Hipòtesi de treball

Sabent que la majoria de les carreteres i autopistes construïdes en els segles XVIII, XIX i XX aprofiten els traçats de les antigues vies romanes i dels camins medievals, una de les línies d’investigació de treball es basava en la hipòtesi que la informació que hi havia en l’expedient de construcció de la Diputació de Barcelona de principi del segle XX sobre l’actual carretera de Sant Climent podria aportar dades del traçat d’aquest antic camí, si és que se n’havia aprofitat el traçat en la construcció de la carretera –de manera que haurien quedat enterrades totes les proves de l’antic camí-. Una altra línia d’investigació era saber si es tractava d’un camí carreter ample o d’un modest camí de ferradura. Per això era important consultar la cartografia més detallada i més antiga possible i la documentació històrica que pogués també aclarir aquesta qüestió. Finalment, una altra línia d’investigació es basava en la possibilitat de poder datar l’antiguitat del camí.

Entrada al recinte de l’antic hospitalalberg d’Olesa de Bonesvalls situat al costat del Camí Ral. L’hospital va ser fundat l’any 1262 per acollir als viatgers que volien descansar.

6 El Camí Ral · Xavier Sánchez i Torres

Història de la mobilitat pel Camí Ral fins a finals del segle XIX

La localització de molts fragments de ceràmica ibèrica que corresponen a un jaciment situat en el km 2 de la carretera de Sant Boi a Sant Climent era el primer indici arqueològic de que entre els segles VI-I a.C. hi havia una zona de pas en aquesta zona (annex I). No tenim la certesa que en l’època ibèrica o romana hi hagués una via de comunicació entre Sant Boi i Sant Climent, ja que fins ara no s’han trobat restes arqueològiques que ho corroborin, tot i que es podria dibuixar un traçat més o menys coherent29 i que Manuel Goicoechea (1963) ens diu de que el "vell Camí Ral" era una "via romana"12-13 . El jaciment romà trobat pels arqueòlegs a la zona de muntanya més propera al traçat del possible Camí Ral és el de la cova de Can Sadurní a Begues, cova habitada, com a mínim, des del neolític i utilitzada en l’època romana com a refugi de pastors segons les restes trobades28. El que sostenen alguns investigadors és que existia una via secundària que travessava la Via Augusta a l’alçada de la Granada, a la comarca del Penedès. Aquest camí té la referència T22 de la xarxa de camins de la província Tarraconensis segons el mapa publicat en el web de la revista El Miliario Extravagante, editada per Gonzalo Arias (http://web.jet.es/gzlarias). L’investigador Palli (1985) sosté a partir de l’estudi de la toponímia que era un camí romà secundari que comunicava la Llacuna amb Barcelona, i passava per Avinyonet, Olesa de Bonesvalls, Begues, Sant Climent i Sant Boi 23 . Però fins ara no s’ha pogut trobar cap resta arqueològica semblant als mil·liaris trobats en altres vies secundàries de la Via Augusta com per exemple en la via secundària que sortia de Barcino en direcció al Vallès i travessava Collserola on sí que es va trobar una mil·liari al monestir de Sant Cugat25 . Aquest camí es va reconvertir durant l’edat mitjana en una carrerada del Penedès per conduir ramats i abastar-los en zones de pastura24 ; de fet, el topònim de "la Carrerada" ha perdurat i denomina el camí que puja des del cementiri de Sant Climent fins a l’ermita del Roser que continua fins arribar a la masia de Can Bruguera i a la Roca del Barret a

Begues 26 . En tot cas, no es tractaria d’una calçada ni d’una via romana -que eren veritables carreteres i obres d’enginyeria singulars- sinó d’un camí secundari o veïnal del tipus actus, construït probablement durant el segle II d.C. per facilitar la comunicació terrestre directa amb la capital de la província Tarraco, i amb Lleida i Saragossa a través de l’enllaç amb la Via Augusta, apte només per a cavalls i altres animals de peu rodó. Aquests camins secundaris i veïnals a l’edat mitjanaes van anomenar camins de bast, i durant els segles XVIII i XIX, camins de ferradura21. Els camins actus i de bast tenien una amplada generalment de 4 peus (1 peu = 0,2994 m; 4 x 0,2994 = 1,1976 m). A l’època de la invasió àrab, els segles VIII i IX, Sant Boi (Alcalà) i Sant Climent (Almafar2) van ser punts de gran valor estratègic per als invasors, en la reraguarda en direcció a Barcelona, davant de la Marca Hispànica imposada per l’emperador Carlemany que tenia com a frontera el riu Llobregat. Els àrabs no van tenir temps de construir vies de comunicació en aquesta zona; van aprofitar les vies de comunicació que els romans havien construït i que durant l’època

El pas del Camí Ral pel sector muntanyec del terme de Sant Climent de Llobregat anomenat “la Carrerada” en direcció a la Roca del Barret i a Begues.

7 El Camí Ral · Xavier Sánchez i Torres

visigòtica no havien millorat sinó que s’havia limitat a aprofitar-les 1. Els àrabs tampoc necessitaven vies gaire àmplies perquè basaven la seva mobilitat a l’ús del cavall. Aquest camí i la Via Augusta, que passa pel Pont del Diable a Martorell, devien ser els principals accessos per a la conquesta de Barcelona, i possiblement el Camí Ral va ser l’únic durant alguns anys per accedir a Barcelona, després de la destrucció del Pont romà del Diable per evitar les invasions musulmanes amb la conquesta franca de Barcelona l’any 801 15. L’any 898 el nom de Begues apareix en un document on dos biògrafs hispano-musulmans ibn al-Faradi i ibn al-Abbar parlen d’una batalla que tingué lloc a Bigash, en el camí de Barcelona30 . La importància estratègica de la zona era evident, pel fet que hi passaven els camins que des de Barcelona es dirigien fins al sud. L’any 970 trobem documentada la via san Clemento que sortia de Sant Boi, passava per Sant Climent, per la Vall dels Escarbats (topònim documentat en el segle XIII) i arribava fins a Begues i Olesa de Bonesvalls. Entre els segles X i XII es dibuixa un espai constituït per Sant Boi, la vall de Sant Climent i Begues, repartits al llarg del que serà posteriorment el Camí Ral, que en el moment de la reconquesta devia estar format per un espai boscós i marginal, si el comparem amb els grans dominis de la tradició romanovisigòtica situats al llarg del camí de la costa i encarats al mar. Un signe d’aquesta feble ocupació a la banda de muntanya, que fins un determinat moment en fa pensar que és una zona apta per rebre pobladors, són els eremitoris rupestres de l’època immediatament anterior a la conquesta que s’han trobat a prop de les antigues torres del Benviure i del Llor6 ; recentment, també s’han trobat uns eremitoris a prop del que va ser la Torre del Fonollar (l’actual masia Torre de la Vila) i dos més a la Vall de Can Carreres, molt a prop de l’Estret de Roques a la carretera de Sant Climent, objecte d’aquesta recerca. Fins el segle XI no hi va haver un assentament humà estable, però fronterer entre àrabs i cristians que de tant en tant es batien en combat per recuperar territoris. És l’època que es comencen a construir a Sant

Boi les torres de guaita per vigilar les vies que permetien la comunicació amb el castell de Sant Boi. Molt a prop de la carretera de Sant Climent hi ha precisament la Torre del Benviure, del segle XI, que en un principi devia tenir l’objectiu de vigilar aquest camí i que més endavant es va convertir en un mas que dominava l’antiga Quadra del Benviure que més endavant es va anomenar del Bori17. El naixement de Vilafranca del Penedès (Villa Franca), a prop de l’antiga Via Augusta després del despoblament de la vella ciutadella d’Olèrdola (1107) per la invasió dels almoràvits, va ser important perquè el nostre camí es convertís en Camí Ral (contracció de reial), és a dir, en un camí concedit i protegit pel rei, i es va convertir en un dels itineraris més recorreguts en els darrers segles de l’edat mitjana per la importància econòmica que va suposar per aquesta vila el comerç amb les zones musulmanes4 . De fet, la Via Augusta va ser reconvertida al segle X com la Strata Francisca, i, a causa de la política de pactes dels comtes catalans amb els seus veïns musulmans, es va anomenar també la Via Morischa, per la importància de les relacions comercials amb els àrabs3. Una prova de l’antiguitat d’aquest camí és la necessitat des de l’època romana de disposar de materials adequats per a la construcció. El tortorà i la llicorella no eren aptes per a la construcció de cantonades, arcs, dintells, i finestrals; per això, calia tenir accessos directes a zones amb canteres que proporcionessin materials adequats. La pedra rogenca (marès), abundant en els antics termes de la Baronia d’Eramprunyà a Begues, era una pedra fàcil d’extreure i de treballar. El Camí Ral connectava directament –desprès de passar per la Carrerada de Sant Climent- amb la zona de la Roca del Barret on abunda aquesta pedra. A la Torre Benviure del segle XI i a les restes l’antiga església romànica de Sant Baldiri del segle XI al carrer La Pau, trobem aquest tipus de pedra; la utilització d’aquesta pedra es fa evident en molts racons de les construccions més antigues del nucli antic de Sant Boi27 . És evident que el transport d’aquesta pedra devia ser molt feixuc amb l’ajut de les mules7 .

8 El Camí Ral · Xavier Sánchez i Torres

La importància reial del Camí Ral durant l’edat mitjana és evident si tenim en compte el fet que van passar-hi diversos reis entre els segles XIII i XV: - El rei Alfons X de Castella va fer nit a Sant Climent abans de passar el riu amb barca, a la segona meitat del segle XIII (1274)17 . - Pere el Gran, el 1285, que anava cap a Salou, on havia d’embarcar, es va trobar malament i féu nit a Sant Climent. El rei morí l’endemà a Vilafranca del Penedès23. - Alfons III va passar per aquest camí per anar cap a Vilafranca del Penedès, l’any 1331 17 . - Pere el Cerimoniós féu nit a Sant Boi –proba blement al castell- l’any 13627 . - El fill de Pere el Cerimoniós, Joan I, visitava habitualment Sant Boi per anar a caçar a les muntanyes de la població 7 . - Alfons IV va passar per Sant Boi l’any 1416 quan fugia de la pesta declarada a Barcelona7 . La importància del comerç durant l’edat mitjana es fa evident quan l’any 1338, el senyor del castell de l’Eramprunyà, Pere Marc, obtingué del rei l’autorització per celebrar el mercat setmanal del dimarts a Sant Climent i no a la Roca de Gavà que era on s’organitzava. Això demostra que era més interessant comercialment la ubicació del mercat al Camí Ral, a causa del gran nombre de persones que hi passaven23. Pel que fa a Sant Boi, com a nus de comunicacions, es tenen notícies que hi havia prostíbuls al segle XV per als viatgers de l’època7. Durant el segle XV aquest camí va ser la via directa per fugir cap a Vilafranca del Penedès a causa de les pestes declarades a Barcelona. El 29 de març de 1489 el diputats de la Generalitat acorden traslladar-se a Vilafranca del Penedès "per causa de les mortalitats que són en Barchinona"7 . Fins a la segona meitat del segle XVIII no es va estendre l’ús del carro a Sant Boi, aquest ús anava lligat a una economia agrícola emergent de secà basada en el conreu de la vinya i a un creixement demogràfic molt important. Fins llavors, el mitjà de transport més utilitzat eren les mules; els cavalls s’utilitzaven en menor mesura, encara que a partir de la segona meitat del segle XVIII s’en va estendre

l’ús8 . Tot això comportava que els camins havien de ser aptes pels carruatges i que havien de tenir un bon manteniment. Tot això era una mica difícil a causa de la realitat geològica del territori que s’havia de travessar (pissarrós i argilós) i a causa de les característiques del clima mediterrani, amb pluges que poden provocar riuades importants que erosionen bruscament els camins. Aquesta situació dificultava les comunicacions entre dues poblacions com Sant Boi i Sant Climent, poblacions situades a poca distància però amb un gran desnivell que provoca el Montbaig (muntanya de Sant Ramon). Les primeres carreteres modernes es van començar contruir a partir del decret de Carles III de 1761, que va provocar la construcció de les carreteres que unirien Madrid amb la perifèria. La carretera de Madrid a Barcelona, que passa per València, per l’Ordal i pel desaparegut pont de pedra de Molins de Rei –inaugurat el 1763 o el 1769, segons la font- trastocà l’esquema viari de la zona basat en la ruta medieval de l’antic Camí Ral Barcelona-Vilafranca per Begues i Olesa de Bonesvalls. Això va provocar la decadència del pas amb barca per Sant Boi. Aquestes noves carreteres es converteixen en els nous Caminos Reales. Amb la Guerra del Francès, Sant Boi va patir l’assalt de les tropes franceses el maig 1808, que van provocar el pànic als santboians, i van utilitzar l’antic Camí Ral per refugiar-se a Sant Climent i a Begues 19 . D’acord amb la cartografia de la província de Barcelona elaborada al llarg del segle XIX (quadre I)22 , el camí de comunicació entre Sant Boi i San Climent és un camí de ferradura no apte per a carruatges (encara que en algunes cartografies de la província de Barcelona del segle XIX, com la de Francisco Coello de 1862, no hi ha dibuixat cap camí, cosa que indica la pèrdua significativa d’importància d’aquest camí i el mal estat en què es trobava). Desapareix també durant el segle XIX la denominació Camí Ral i s’anomena a Sant Boi Camí Vell de Sant Climent33. Un curiós promptuari, manual militar de càlcul de

9 El Camí Ral · Xavier Sánchez i Torres

temps en el trasllat de tropes l’any 1812 a Catalunya, diu que aquest camí és de "herradura" i no és "carretero" (annex II). Segons aquest promptuari, de Sant Boi a Sant Climent es trigava una hora i mitja, era, des del punt de vista militar una via estratègica alternativa a la carretera reial que passava pel pont de Molins de Rei i per l’Ordal, en la connexió de Barcelona a Tarragona. Tal com descriu a l’any 1830 el viatger romàntic anglès Richard Ford en el seu viatge per Espanya, les carreteres que es van construir durant el regnat de Carles III eren de les millors d’Europa però convivien amb les restes de les antigues i degradades calçades romanes i amb una xarxa de camins de ferradura per a la comunicació i el transport amb cavall i amb mula que no eren aptes per a cap tipus de carruatge10. L’any 1848, amb la aprovació del Reglamento de Caminos vecinales de 7 d’abril, l’Ajuntament de Sant Climent i el de Sant Boi reclamen en els documents de descripcions dels camins veïnals sol·licitats per la Diputació de Barcelona (quadre III) la construcció d’un camí veïnal amb una amplada de 5 m perquè hi poguessin passar els carruatges de transport de la vinya i a la vegada per poder donar feina als jornalers que estaven a l’atur per les males collites i pels problemes causats per la fil·loxera. És significatiu en aquest context l’escrit adreçat al Director de Caminos Vecinales de la provincia de Barcelona de part de l’alcalde de Sant Climent, el maig de 1868: "Y sería necesario que con el celo que distingue a V.D. se sirviese activar que se abriera el camino vecinal que se dirige desde S. Boy a esta, conforme están ya los estudios de dicho camino ya están hechos, y al mismo tiempo de ser tan necesario para este pueblo, se daría trabajo a los que carecen de el, que creo que serán muchos en vista de la mala cosecha que hay"3132. Precisament, en la descripció feta per l’Ajuntament de Sant Boi a l’any 1848 trobem referències a l’antiguitat del Camí de Sant Climent, i s’hi refereix amb el nom de Camí Ral: "Es antiguíssimo por ser este el camino Real como lo prueban las cruzes que en día existen de media en distancia de 3/4 partes de legua,

Creu del terme construïda l’any 1312 situada al costat de la masia de Can Grau del Coll de Begues a l'encreuament del camí Ral de Barcelona a Vilafranca amb el camí que duia a l'església. Als anys 30-40, la creu original es va traslladar davant de l'església nova del poble, mentre que uns metres a llevant de l'antic emplaçament es va restituir una copia sobre la base de pedra (gres vermell) original.

10 El Camí Ral · Xavier Sánchez i Torres

una de otra, empezando desde Barna a la ciudad de Tarragona"14 (annex III); malauradament, els diversos avatars històrics posteriors de revolucions i guerres no ens han permès preservar cap d’aquestes creus que eren la prova irrefutable per considerar aquest camí com a ral. L’única resta d’aquestes creus és una base sense creu que hi ha a l’alçada del pas del Camí Ral al mas de Can Grau del Coll a Begues; a prop del castell de Cervelló i de l’església romànica de Santa Maria de Cervelló podem veure un exemple de com eren aquestes creus; també tenim notícies que l’any 1789 a través de l’enquesta de Francisco Zamora hi havia una d’aquestes creus al coll de Querol al Camí Vell de Torrelles9 .

Detall de l’escut de la Creu del terme de Can Grau del Coll a Begues.

Masia de Can Grau del Coll a Begues. Masia ja esmentada al s.XIII amb elements romànics i gòtics. Situada al Coll de Begues, just en el punt on el camí Ral de Barcelona arribava al pla de Begues. Antigament havia estat un hostal anomenat Mas Albareda i abans Mas Conquista.

11 El Camí Ral · Xavier Sánchez i Torres

La construcció de la carretera de Sant Boi a Sant Climent a principis del segle XX

Tot i les diverses planificacions de camins veïnals i de carreteres que va fer la Diputació de Barcelona a partir de l’any 1865 (quadre II), a causa de les convulsions polítiques i a les guerres carlines, fins al període de temps de l’any 1907 a 1910 no s’inicià la construcció no d’un camí veïnal sinó d’una carretera. Probablement l’arribada del ferrocarril a Cornellà i a Sant Boi el 191217 , va fer que l’Ajuntament de Sant Climent reclamés amb més incistència aquesta carretera o camí veïnal per poder fer arribar els seus productes agrícoles a l’emergent ciutat de Barcelona39, encara que també hi ha constància escrita d’algunes actes dels plens municipals a Sant Boi dels l’anys 1906 al 1908 on es reclama la construcció de la carretera. Passen més de 50 anys des dels primers expedients, l’any 1866, de recollida de dades de camp fins que comença la construcció d’aquesta carretera a l’any 190835. Els projectes inicials des de l’any 1870 eren d’una carretera que anava de Sant Boi fins a la Llacuna que resseguia, probablement, el traçat de l’antic Camí Ral amb criteris de traçat d’adaptació total a l’orografia del territori 34 . A partir de l’any 1886 en els expedients es parla de camí veïnal de Sant Boi a Begues36-38. Fins a principi dels anys 50 no es converteix en una carretera provincial asfaltada, només des de Sant Boi fins a Sant Climent. Tal com assenyalen els enginyers V. De La Puente i J. Mumbrú l’any 1907, en la memòria del projecte del camí veïnal de Sant Boi a Begues, del trajecte de Sant Boi a Sant Climent, la importància de la construcció del camí era vital per a la població de Sant Climent: "Su construcción es de un interés vital para el pueblo de San Clemente el cual se encuentra completamente aislado y rodeado de una elevada montaña que forma un anfiteatro muy cerrado, y la única salida aceptable es por el cauce de la Riera de San Clemente hacia Viladecans: el tráfico por ella, se hace en pésimas condiciones por sus pésimas condiciones y por sus múltiples atascaderos y con algún peligro, cuando aquella viene crecida, llegando a arrastrar los carros que transitan los cuales no pueden ser muy pesados, y se da el triste caso de que cuando hay un temporal de lluvia, tanto por el barro como por el agua, el pueblo de San Clemente se encuentra com-

pletamente aislado. Este camino, como se comprende, además de necesario que es para la extracción de los productos de San Clemente como son muchas frutas procedentes de sus huertos y además del vino que en abundancia produce la localidad es de una necesidad imperiosa para el tráfico de carruajes ligeros. Los frutos hasta hoy que se producen en San Clemente siguen por la riera citada y toman la carretera de Santa Cruz de Calafell en Viladecans y por ella vienen a Barcelona; una vez hecho este camino saldrán por él hasta la Estación de Cornellá donde embarcarán en el tren para ésta con lo cual se obtiene una gran economía en el transporte de dichos productos que redundan tanto en beneficio de San Clemente y San Baudilio, como de Barcelona. La necesidad de su construcción se siente desde hace mucho tiempo se empezó en el año de 1886 por cuenta del Ayuntamiento de San Clemente de Llobregat auxiliado por la Excma. Diputación y en la parte correspondiente al término de San Baudilio por un particular quien por disgustos con los vecinos no hizo lo que de él esperaban y los trabajos quedaron interrumpidos en la división de términos, sitio conocido por "Estrecho de la Roca" 39 .

La carretera de Sant Climent recent construïda a principis del segle XX (AHMSB).

12 El Camí Ral · Xavier Sánchez i Torres

Descripció de les troballes en el tram històric del Camí Ral, entre el Bori (Can Xixol) i l’Estret de Roques.

5.1 Tram entre el km 2 de la carretera de Sant Climent i el Bori (Can Xixol) La memòria de construcció del camí veïnal confirma que existia un camí de ferradura que no podien utilitzar els carruatges i que no es podia reconvertir: "Desde San Baudilio de Llobregat al Estrecho de la Roca hay un camino casi carretero hasta el caserío del Bori y desde este punto hasta el collado uno de tan fatales condiciones que no ha sido posible aprovechar ni en cien metros"39 . En el traçat proposat a partir de Can Xixol es planteja anar per sota de l’antic camí per creuar un part del vessant amb un 13 % de pendent en un tram d’aproximadament d’uns 350 m; per tant, no es va aprofitar aquest tram del traçat de l’antic camí: "Resulta que del actual camino no se puede aprovechar nada por empezar y concluir con pendientes forzadísimas"39 . Les descripcions són molt clares, el traçat del camí antic no s’aprofita, i això ens fa pensar que continua

existint un tram de l’antic camí. Així mateix, i per acabar de corroborar les descripcions al mateix expedient hi ha un plànol topogràfic de la vista en planta del traçat de la carretera fet a escala, intercalat amb un esquema no fet a escala amb el traçat de l’antic camí.

Figura 1. Ortofotografia del km 2 de la carretera de Sant Climent (vol 2002. AJSB).

13 El Camí Ral · Xavier Sánchez i Torres

Tal com es pot comprovar en ortofotografíes recents (fig. 1, vol 2002), facilitades pel servei d’informació territorial de l’Ajuntament de Sant Boi, encara es poden observar les restes d’un camí estret (A) i d’un altre de més ample (B), encara que aquest últim podria ser una feixa agrícola construïda al vessant. En un plànol topogràfic de Sant Boi de l’any 1973 (annex IV) encara es dibuixaba el rastre del camí A com a sender. Molt a prop del traçat de l’antic camí podem veure, a uns 250 m, l’antiga torre de guaita de la Quadra del Benviure del segle XI (fig. 2). Aquesta torre devia ser molt més alta que les restes que se n’han trobat, per controlar el pas per aquest camí; devia tenir una alçada similar a la Torre Salvana, que controlava el camí en direcció a Sant Vicenç dels Horts.

Figura 2. Ubicació de les restes de l’antic Camí Ral entre els km 2 i 1 de la carretera de Sant Boi a Sant Climent.

14 El Camí Ral · Xavier Sánchez i Torres

Amb la prova de la juxtaposició de l’ortofotografia i de la vista en planta del projecte del traçat de 1907, observem que el dibuix de l’antic camí no està fet a escala sinó que es és esquemàtic, igual que la situació de l’ermita de Sant Ramon; en canvi, el traçat de la nova carretera projectada sí que encaixa amb exactitud (fig. 3). En la recerca de l’antic camí ral in situ d’acord amb l’anàlisi de la memòria de construcció de la carretera de Sant Climent, de l’any 1907, i amb les ortofotografíes, és confirma l’existència de dos camins paral·lels: un camí estret excavat a la llicorella del vessant, d’una amplada entre 1,3 i 1,6 m (camí A, fig. 2), i un altre camí més ample, de 3 m (camí B, fig. 2), que va per sobre de l’altre camí, que en realitat és una terrassa, semblant a una feixa, amb un petit mur de contenció fet amb llicorelles col·locades verticalment amb cantoners superiors fets amb lloses quadrangulars de llicorella de 80 x 50 cm. En les fotografies següents (fig. 4-18) observem els diferents punts d’aquest tram del Camí Ral (del punt “a” al “g”. fig. 2).

Figura 3. Juxtaposició de la ortofotografia aèria (vol 2002) i del traçat del projecte de la carretera de Sant Climent de la memòria de 1907.

15 El Camí Ral · Xavier Sánchez i Torres

Figura 4. Punt “c” del camí “A”. Tram excavat al rocam.

Figura. 5. Punt “c” del camí “A”. Tram excavat al rocam.

16 El Camí Ral · Xavier Sánchez i Torres

Figura 6. Punt “b” del camí “A”. Tram excavat al rocam.

Figura 7. Punt “d” del camí “A”. Punt més estret del tram excavat a la roca.

17 El Camí Ral · Xavier Sánchez i Torres

Figura 8. Punt “a” del camí “A”. Tram amb l’excavació més profunda i amb petit mur de protecció tipus “opus spicatum”.

Figura 9. Punt “e” de la intersecció del camí “A” amb el camí “B” superior.

18 El Camí Ral · Xavier Sánchez i Torres

Figura. 10. Punt “f” del camí “A”. Tram excavat de forma escalonada a la vessant. Bosc de roures a cada banda.

Figura 11. Punt “f” del camí “A”. Tram excavat de forma escalonada a la vessant. Bosc de roures a cada banda.

19 El Camí Ral · Xavier Sánchez i Torres

Figura 12. Punt “f” del camí “A”. Detall del tall al rocam.

Figura 13. Punt “g” del camí “A”. Tram excavat de forma escalonada a la vessant.

20 El Camí Ral · Xavier Sánchez i Torres

Figura 14. Punt “e” del camí “B”. Intersecció amb el camí “A”. Detall de les lloses cantoneres.

Figura 15. Punt “e” del camí “B”. Detall de les lloses cantoneres.

21 El Camí Ral · Xavier Sánchez i Torres

Figura 16. Punt “e” del camí “B”. Intersecció amb el camí “A”. Detall de l’alçada de la feixa de contenció.

Figura 17. Punt “f” del camí “B”.

22 El Camí Ral · Xavier Sánchez i Torres

Figura 18. Punt “f” del camí “B”. Detall de l’ample del mur de contenció semi enterrat i sense lloses cantoneres.

Figura 19. Detall del vessant muntanyenc sota el camí de la Font de Gualbes a l’alçada de la Torre de les Bruixes. Es pot comprovar com la inclinació obligava a excavar un camí o a guanyar-lo amb la construcció d’una feixa de contenció.

23 El Camí Ral · Xavier Sánchez i Torres

5.2 Tram de l’antic Estret de Roques

tre que deuen tenir més de 100 anys.

El topònim Estret de Roques el trobem citat en documents de la primera meitat del segle XIX14 . Però l’Estret de Roques actual no és el mateix pas entre roques d’aquest coll de muntanya que el pas d’abans de l’inici de la construcció de la carretera de Sant Climent, l’any 1907. Avui l’Estret de Roques és una trinxera excavada en el rocam per unir unes esplanacions que a finals del segle XIX es van fer entre Sant Climent i el coll, i que posteriorment van ser aprofitades per construir carretera actual segons la memòria del projecte de 190739 .

En l’enquesta de Francisco de Zamora de 1789 menciona un antic camí amb roderes que unia el castell del Castellnou de Cervelló, al cim del Montpedrós (Sant Antoni), amb el castell de l’Erampruyà9; l’hipòtesi és que aquest camí era l’actual Camí del Turó de l’Angle que passava pel Coll de la Creu de Querol i que a l’alçada de l’Estret de Roques s’unia amb l’antic Camí Ral en direcció a Sant Climent.

En una recerca in situ podem comprovar l’existència de l’antiga Gorja de l’Estret, que quedà tallada amb la construcció de la carretera (fig. 19-21) Aquesta gorja la cita Manuel Goicoechea l’any 1956 en un article de la Unió Excursionista de Catalunya (UEC) sobre l’itinerari de l’Estret de Roques a Sant Climent pel Camí Ral13 ; en aquest article també es confirma que el tram de l’antic Camí Ral de l’Estret de Roques a Sant Climent no passava per l’actual carretera asfaltada –fruit de les esplanacions realitzades a finals del segle XIX- sinó per una pista forestal i agrícola que en el terme de Sant Boi pren el nom de Camí del Turó de l’Angle (annex V). Carles Martí (1985) també parla d’un viarany antic abandonat que era el secular "camí del rei"20. La gorja està abandonada i la vegetació n’ha colonitzat el pas, però encara es veuen restes de parets excavades al rocam de llicorella; dins de la gorja també hi ha restes de vegetació amb pins de prop d’1 m de diàmeFigura 19. Entrada a la antiga Gorja de l’Estret de Roques des del Camí del Turó de l’Angle, ja en el terme de Sant Climent.

24 El Camí Ral · Xavier Sánchez i Torres

Figura 20. Interior de la gorja.

Figura 21. Detall de les parets excavades al rocam de llicorella de la gorja.

25 El Camí Ral · Xavier Sánchez i Torres

5.3 Tram de la carrerada paral·lela a l’antic Camí Ral D’acord amb Palli, que afirma que durant l’edat mitjana de l’antic camí secundari romà T22 es converteix en la carrerada del Penedès per conduir ramats a zones de pastures 24 i tenint en compte que aquests ramats devien anar a les zones del Delta del Llobregat, és possible que s’utilitzés el Camí Ral per a aquesta tasca. Però la poca amplada del tram entre l’Estret de Roques i el Bori, podria haver obligat a construir una variant del camí que des de l’Estret de Roques pugés i baixés per les carenes del Montbaig (Sant Ramon) (fig. 22). En la recerca in situ s’han trobat restes de dos murs separats entre ells 1,5 mi d’uns 0,5 m de gruix, fets amb grans lloses de llicorella inclinades (fig. 23-24, punt “x”). Aquests murs tenen uns 100 m de llarg, amb un estat variable segons el tram. Figura 22. Ubicació de “La Carrerada” al terme de Sant Boi (vol 1992. MMAMB).

26 El Camí Ral · Xavier Sánchez i Torres

Figura 23. Restes dels murs de llicorella de “La Carrerada” al punt “x”.

Figura 24. Detall de les grans llosses de llicorella del mur de “La Carrerada” al punt “x”.

27 El Camí Ral · Xavier Sánchez i Torres

Conclusions de la recerca

6.1 Origen històric del camí A falta d’una investigació arqueològica profunda que permeti datar l’antiguitat dels trams estudiats de l’antic Camí Ral, tot apunta que aquest camí ja existia el segle X dC, i deu tenir un origen ibèric o romà. 6.2 Tipus de camí trobat Era un camí de ferradura no gaire apte pel pas de carruatges, que fins al segle XVII no es van implantar amb força. És per això que el camí B (fig.2) devia ser o bé una feixa agrícola construïda en el vessant de llicorella o bé un nou camí construït a partir del segle XVII que permetia el pas de carruatges paral·lel a l’antic camí excavat al rocam. La gorja de l’Estret de Roques té una amplada de 2 m en la part més estreta -encara que amb un pendent molt fort- que permetia el pas de carruatges amb moltes dificultatsegle 6.3 Proposta de preservació i divulgació. En primer lloc, caldria fer una investigació arqueològica dels trams esmentats anteriorment per trobar elements que ajudessin a establir una datació i que permetessin avaluar si seria interessant fer una excavació global per trobar restes dels trams intactes de l’antic Camí Ral. En segon lloc, i desprès de l’avaluació esmentada, es podria desbrossar, netejar i excavar aquests trams per tal de recuperar l’aspecte original del camí. En tercer lloc, i lligat a la proximitat del conjunt arqueològic de la Torre Benviure i del Centre d’Informació Torre de les Bruixes del Parc Forestal Montbaig, es pot establir una senyalització i un recorregut divulgatiu que permeti fer visites comentades als escolars o a adults en general. En quart lloc, i d’acord amb la iniciativa del Consell Comarcal del Baix Llobregat de senyalitzar el recorregut de l’antic Camí Ral -està senyalitzat el tram

entre Sant Climent i Begues-, es podria sol·licitar la senyalització dels trams trobats i del recorregut dins del nucli urbà i del nucli antic de Sant Boi. En cinquè lloc, proposo que el topònim Camí Ral sigui recuperat en la denominació de nous carrers o d’edificis públics de Sant Boi com ho ha estat en altres poblacions properes per on passava aquest camí o altres camins rals.

28 El Camí Ral · Xavier Sánchez i Torres

Bibliografia

[1] BALAÑA, Pere (1997). L’Islam a Catalunya (segles VIII-XII). Rafael Dalmau Editor. Barcelona. [2] BARCELÓ, Miquel (coord.) (1999). Musulmans i Catalunya. Història de Catalunya. Empúries. Barcelona. [3] BONNASSIE, Pierre (1979). Catalunya Mil Anys Enrera (Segles X-XI). 1/Economia i societat pre-feudal. Edicions 62. Barcelona. [4] BONNASSIE, Pierre (1981). Catalunya Mil Anys Enrera (Segles X-XI). 2/Economia i societat feudal. Edicions 62. Barcelona. [5] CAMPILLO, Xavier (2001). Tesis doctoral. La Gestió de la Xarxa de Camins en zones de Muntanya. El cas del Parc Natural Cadí-Moixeró. Universitat Autònoma de Barcelona. Bellatera [6] CAMPMANY, Josep (coord.) (2002). Gavà Mil Anysegle Actes de les Jornades. Amics del Museu de Gavà. Gavà. (http://www.terra.es/personal6/amicsmuseugava/Actes-Jornades-Gava-mil-anys-1.pdf). [7] CODINA, Jaume (1990). Els santboians de 1490. Biblioteca Abat Oliba. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Montserrat. [8] CODINA, Jaume (2000). Les famílies santboianes (segles XIV-XIX). Columna Assaig. Barcelona. [9] DD.AA. (1992). El Baix Llobregat el 1789. Resposta al qüestionari de Francisco de Zamora. Curial Edicions Catalanes-Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Montserrat. [10] FORD, Richard (ed.) (2004). Las Cosas de España. Viaje a la España de 1830. Ediciones B. Barcelona. [11] GOICOECHEA, Manuel (1963). El Pagès Poeta. Joan Diví i Borràs de Sant Climent. Biblioteca Popular. Sant Boi de Llobregat. [12] GOICOECHEA, Manuel (1960). Ermites de la Rodalia. Biblioteca Popular. Sant Boi de Llobregat.

[13] GOICOECHEA, Manuel (1956). Itineraris Camins complementaris De l’Estret de Roques a Sant Climent (Pel Camí Ral). Vida Samboyana. Abril de 1956. Sant Boi de Llobregat. [14] GUTIERREZ, Gregori (1988). La població a Sant Boi de Llobregat. Documents I. Arxiu Històric Municipal. Sant Boi de Llobregat. [15] IZQUIERDO, Pere (2000). Intervenció arqueològica al pont del Diable (Martorell, Baix Llobregat; Castellbisbal, Vallès Occidental). Resultats de la primera fase. Tribuna d’Arqueologia 1997-1998. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona. [16] IZQUIERDO, Pere (2000). Barcino i el seu litoral: Una aproximació a les comunicacions marítimes d’època antiga a la Laietània. (www.sapiensegleya.com/madoz10/barcino1.htm). [17] LLEDÓ, Maria. GARCÍA, Pardo. SERRET, Carles (1993). Història de Sant Boi de Llobregat. Ajuntament de Sant Boi de Llobregat. Sant Boi de Llobregat. [18] MARTÍ, Carles (1952). Notes històriques de la Vila. Biblioteca Popular. Sant Boi de Llobregat. [19] MARTÍ, Carles (1965). Guerra de la Independència (1808-1814) a la vila de Sant Boi. Biblioteca Popular. Sant Boi de Llobregat. [20] MARTÍ, Carles (1985). Records i Costums Santboiants. L’Oreig, Grup d’Acció Cultural. Sant Boi de Llobregat. [21] MESTRES, Jesús (Coord.) (1992). Diccionari d’Història de Catalunya. Edicions 62. Barcelona. [22] MONTANER, M. Carme (2003). Cartografia de la Província de Barcelona 1833-2000. Institut d’Edicions de la Diputació de Barcelona. Barcelona. [23] PAGÈS, Montserrat (1994). Monuments del Baix Llobregat. Llibre de motxilla. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Montserrat.

29 El Camí Ral · Xavier Sánchez i Torres

[24] PALLÍ, Federico (1985). La Via Augusta en Cataluña. Faventia monografías. UAB. Bellatera. [25] PONS, Jordi (1994). Territori i societat romana a Catalunya. Dels inicis al Baix Imperi. Edicions 62. Barcelona. [26] SÁNCHEZ, Xavier (1999) "RUTES PEL BAIX (I). Caminando por los entornos naturales del Baix Llobregat. L’Ordal, Serra de Güell, MontbaigMontpedrós". Editora AQUÍ+MÁS MULTIMEDIA, S. L. Cornellà de Llobregat. [27] SÁNCHEZ, Xavier. Diversos autors (1998) "Les textures pròpies del Barri Antic com a element de recuperació estètica i urbanística. FÒRUM 97: EL NUCLI ANTIC EN EL SANT BOI DEL FUTUR". Edició de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat. Sant Boi de Llobregat. [28] SOLIAS, Josep Maria (2003) "RVBRICATVM. Roma al Baix Llobregat". Pou Comú. Col·lecció Carles Martí i Vilà d’Estudis Històric. Ajuntament de Sant Boi de Llobregat. [29] TARRAGÓ, Salvador (2000) El Centre Històric de Sant Boi de Llobregat. Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Centre Internacional del Patrimoni Construït (CIEPAC). Sèrie Monuments i Conjunts núm. 11. Barcelona. [30] VENDRELL, Jaume (2002). "...In locum vocitatum Almafar...". Sant Climent, fa més de mil anys. Sant Climent de Llobregat. (http://www.terra.es/personal8/arpiots/historia.htm).

30 El Camí Ral · Xavier Sánchez i Torres

Documentació consultada

Tota la documentació original relacionada amb la construcció del camí veïnal de Sant Boi a Begues ha estat consultada en l’Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona (AHDBA). Així mateix, i d’acord amb el que es descriu al Quadre II, la cartografia original ha estat consultada també en l’AHDBA i en la cartoteca de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC). Les fotografíes aèries són del Servei d’Informació del Territori de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat (AJSB) i del Servei de Cartografia de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (MMAMB). Altres documents han estat consultats en l’Arxiu Històric Municipal de l’Ajuntament de Sant Boi (AHMSB). Els documents més rellevants dels consultats han estat els següents: [31] Document Topogràfic Ref. OP-2911. Encapçalament: Itineraris de Camins Veïnals Contingut: Sant Feliu de Llobregat i pobles del seu partit judicial. Any: 1855-1871 [32] Document Topogràfic Ref. OP-5765. Encapçalament: Partits Judicials Contingut: Assumptes diversos sobre camins veïnals de diferents municipis, del partit judicial de Sant Feliu de Llobregat. Any: 1864-1881 [33] Document Topogràfic Ref. OP-6338. Encapçalament: Plànols i Cubicacions. Contingut: Exp. 4. Projecte de la Ctra. De Sant Boi de Llobregat a Vilanova, Sant Climent i Begues. Any: 1870 [34] Document Topogràfic Ref. OP-1059. Encapçalament: Plànols i Mapesegle Contingut: Exp. 6. Mapa de la província de Barcelona. Any: 1873

[35] Document Topogràfic Ref. OP-4269 / OP-2747 Exp. 4 Encapçalament: Camí Veïnal de Sant Boi de Llobregat a Begues. Contingut: Llibretes de dades de camp (per al perfil longitudinal i traçat de revolts). Any: 1866-1868 [36] Document Topogràfic Ref. OP-514 Encapçalament: Camí Veïnal de Sant Boi de Llobregat a Begues. Contingut: Esborranys del projecte del trajecte de Sant Boi a Sant Climent de Llobregat Any: 1886-1907 [37] Document Topogràfic Ref. OP-5876 Encapçalament: Camí Veïnal de Sant Boi de Llobregat a Begues. Contingut: Expedient de construcció del trajecte fins a Sant Climent. Any: 1906-1910 [38] Document Topogràfic Ref. OP-514 Encapçalament: Camí Veïnal de Sant Boi de Llobregat a Begues. Contingut: Esborranys del projecte del trajecte de Sant Boi a Sant Climent de Llobregat Any: 1886-1907 [39] Document Topogràfic Ref. OP-507 Encapçalament: Camí Veïnal de Sant Boi de Llobregat a Begues. Contingut: Projecte del tram 1r de Sant Boi a Sant Climent de Llobregat. Signat per V. La Puente i J. Mumbrú. Any: 1907

31 El Camí Ral · Xavier Sánchez i Torres

9 Quadres

32 El Camí Ral · Xavier Sánchez i Torres

33 El Camí Ral · Xavier Sánchez i Torres

34 El Camí Ral · Xavier Sánchez i Torres

10 Annexes

ANNEX I.

35 El Camí Ral · Xavier Sánchez i Torres

Fitxa núm. 5 de l’Inventari arqueològic de l’Ajuntament de Sant Boi del jaciment ibèric del km 2 de la Carretera de Sant Climent. (AHMSB)

ANNEX II.

36 El Camí Ral · Xavier Sánchez i Torres

Prontuari militar de camins de Catalunya del 1814 del capità d’infanteria Pedro Serra y Bosch. (ICC)

ANNEX III.

37 El Camí Ral · Xavier Sánchez i Torres

Plànol topogràfic del projecte del camí veïnal de Sant Boi a Sant Climent de l’any 190739. (AHDBA)

ANNEX IV.

38 El Camí Ral · Xavier Sánchez i Torres

Plànol topogràfic esc. 1:5000 de “Sant Baudilio de Llobregat” de 1973. (AHMSB)