De manera germinal, Jesús està dissenyant en el seu comiat les línies mestres del seu moviment de seguidors: una comunitat alimentada per ell mateix i dedicada totalment a obrir camins al regne de Déu, en una actitud de servei humil i fratern, amb l'esperança posada en el retrobament de la festa final. José Antonio Pagola. Jesús: aproximació històrica
Text: Lluc 22, 14 – 23, 56 – Diumenge de Rams de la Passió de Jesús –C- / 24 març 2013 Comentaris i presentació: M. Asun Gutiérrez Cabriada. Traducció al català: àvia suspi Música: Bach. Pasió segons san Mateu.
Ve d'ensenyar-nos la passi贸 de viure, ara ens va a demostrar la passi贸 de morir
Crist de Xavier (Navarra)
Quan va arribar l'hora, es posà a taula, i els apòstols amb ell. I els digué: «Desitjava ardentment de menjar aquest sopar de Pasqua amb vosaltres abans de patir; perquè us asseguro que no el menjaré ja més fins que s'acompleixi en el Regne de Déu». Prengué llavors una copa i, després de dir l'acció de gràcies, afegí: «Preneu-la i repartiu-la entre vosaltres, perquè us asseguro que des d'ara no beuré ja del fruit del cep fins que vingui el Regne de Déu»
Jesús considera la seva sang com a substitut de la sang dels sacrificis que s'oferien en el temple. Converteix el pa i el vi en figura del seu cos i de la seva sang, la seva vida sencera. El missatge de Jesús és que seguim recordant-lo en el signe del pa i el vi, el vincle d'amor mutu, expressat en el servei als altres. Recordar-lo és repartir el que som i tenim amb qui més ho necessita.
Després prengué pa, va dir l'acció de gràcies, el partí i els el donà tot dient: «Això és el meu cos, que és lliurat2437 per vosaltres. Feu això en recordança meva». Semblantment la copa, després de sopar, dient: «Aquesta copa és la nova aliança en la meva sang, que és vessada per vosaltres. 212439 Amb tot, la mà del qui em traeix és amb mi damunt la taula. 22 El Fill de l'home, sí, fa el seu camí, segons que està decretat; però al d'aquell pel qual és traït!» 23 Llavors començaren a preguntar-se els una als altres qui podia ser el qui havia de fer això.
El gra de blat està caient a la terra i va a morir. El llevat s'està amagant en la massa. Per això ha vingut, perquè tots puguin menjar, perquè tota la massa es faci pa. És un sopar de comiat, l'últim dels freqüents àpats que Jesús celebrà (*Mc 2, 19; *Lc 13,28-29; 14, 15-24),figura i bestreta de l'alegre banquet que ens ha de reunir a tots en el regne de Déu.
Es va originar també rivalitat entre ells sobre quin d'ells havia de ser tingut per més gran. Però ell els digué: «Els reis de les nacions en disposen com a amos, i els qui les dominen s'anomenen benefactors. Però vosaltres no heu de ser pas així, sinó que el més gran d'entre vosaltres es faci com el més jove, i el qui mana, com el qui serveix. Perquè, ¿qui és més gran: el qui seu a taula o el qui serveix? ¿No és el qui seu a taula? Doncs, jo sóc enmig de vosaltres com el qui serveix. Vosaltres sou els qui heu perseverat amb mi en les meves proves; i així com el meu Pare ha disposat de la dignitat reial a favor meu, així també jo en disposo a favor vostre, de manera que mengeu i begueu a la meva taula en el meu Regne i segueu en trons regint les dotze tribus d'Israel.
La salvació del món no vindrà per la força ni pel poder, sinó pel servei. L'amor és l'única arma de Déu. Esperança, servei, solidaritat, comunió... són les actituds que expressen el sentit que Jesús va donar a la seva vida i a la seva mort. Jesús va viure al servei dels altres i s'encamina a la mort en actitud de servei. No és la mort la que salva, sinó l'amor capaç de morir.
Simó, Simó, mira que Satanàs us ha reclamat per garbellar-vos com el blat; jo, però, he pregat per tu perquè no de falleixi la teva fe; i tu, un cop convertit, confirma els teus germans. Ell li va dir: «Senyor, estic disposat d'anar amb vós a la presó i fins a la mort». Però Jesús li respongué: «T'asseguro, Pere, que no cantarà avui el gall que no hagis negat tres vegades que em coneixes».
Pere demostra massa seguretat en si mateix: encara que tots, jo no; jo sóc millor, la meva fe és més forta, com vaig a dubtar de la meva fe? Seguirem amb Jesús més enllà de l'entusiasme inicial, quan els problemes es facin presents i no acabem d'entendre a Déu?
I els va dir: «Quan us vaig enviar sense bossa, ni sarró, ni calçat, ¿que us va mancar res?» Ells li contestaren: «No res». Els digué: «Ara, en canvi, el qui tingui bossa, que la prengui, i semblantment el sarró; i qui no en tingui, que es vengui el mantell i es compri una espasa. Perquè us asseguro que s'ha de complir en mi allò que està escrit: Fou comptat entre malfactors; ja que la meva missió arriba al seu terme». Ells digueren: «Senyor, aquí hi ha dues espases». Ell els respongué: «Ja n'hi ha prou».
Amb Ell caminem i Ell ens capacita per canviar el nostre cor i estimar amb el seu mateix amor, per ser ferment d'un món nou. Ens convida a anunciar que, per a Déu, el més valuós és l'alegria i la vida, sobre tot l'alegria i la vida de les persones més necessitades.
Aleshores va sortir i se n'anà, com de costum, a la muntanya de les Oliveres, i el seguiren també els deixebles. Arribat al lloc, els digué: «Pregueu per no caure en cap temptació». Després s'apartà d'ells cosa d'un tret de pedra i, de genolls, pregava: «Pare, si ho voleu, allunyeu de mi aquest calze; però que no es faci la meva voluntat, sinó la vostra». Llavors se li aparegué un àngel del cel que el confortava. Ple d'angoixa, pregava més intensament, i la suor se li tornà com gotes de sang que corrien fins a terra. S'aixecà de l'oració, anà cap als deixebles i els trobà adormits de la tristesa, i els digué: «¿Per què dormiu? Aixequeu-vos i pregueu per no caure en cap temptació»
Per a Jesús, com per nosaltres, és necessària l'oració en totes les circumstàncies. El món és un enorme Getsemaní, on moltes persones pateixen fam, desemparament, explotació, insolidaritat, injustícia. Moltes vegades no les acompanyem, dormim plàcidament davant l'angoixa dels altres. Estic dormint davant el dolor del món? Jesús necessita ser animat i consolat. La forma de fer-ho és consolant i animant a les persones que ho necessitin. "Jesús pateix l'infern de l'absència de Déu, perquè així no hi hagi infern per ningú més" (Von Balthasar).
Encara ell parlava, que es presentà una colla, i l'anomenat Judes, un dels dotze, els anava al davant, i s'acostà a Jesús per besar-lo. Jesús li digué: «Judes, ¿amb un bes traeixes el Fill de l'home?»
Com és possible conèixer a Jesús de prop i vendre’l com Judes? Com és possible conèixer de prop a Jesús i trair-lo, com Pere? Aquestes actituds difícils de comprendre, són úniques i exclusives de Judes i de Pere? Els evangelis subratllen la responsabilitat històrica de Judes, no la seva “culpa jurídica”, i menys la seva “condemna eterna”.
En veure els del seu voltant el que anava a passar, digueren: «Senyor, ¿ataquem amb l'espasa? I un d'ells va ferir un servent del gran sacerdot i li tallà l'orella dreta. Però Jesús digué: «Deixeu fer fins això». I, tocant-li l'orella, el va curar. Després Jesús digué als qui havien vingut contra ell, grans sacerdots, oficials del temple i ancians: «¿Com per un lladre heu sortit amb espases i garrots? Quan cada dia era amb vosaltres al temple no vau estendre les mans contra mi; però aquesta és la vostra hora i el poder de les tenebres».
Jesús guareix la ferida del criat. S'oblida de si mateix per alleujar el dolor del “enemic”. Les espases no salven... Jesús guareix totes les nostres violències. Els seguidors i les seguidores de Jesús creiem que la història (la de Judes, la de Pere el traïdor, la dels deixebles que fugen, i la de tots nosaltres que no hauriem de creure'ns millors que ells) està en mans de Déu i, malgrat tot, Déu la va fent història de salvació.
El van agafar, doncs, se l'endugueren i l'introduïren a la casa del gran sacerdot. Pere el seguia de lluny. Van encendre foc al mig del pati, s'hi assegueren al voltant, i Pere es va asseure entre ells. En veure'l una criada assegut a la vora del foc, i després d'haver-se'l mirat bé, exclamà: «Aquest també hi era, amb ell». Però ell ho negà: «No el conec, dona». Poc temps després, un altre, veient-lo, digué: «Tu també ets d'ells». Però Pere respongué: «No en sóc, home». I, passat cosa d'una hora, un altre va insistir: «Ben cert, aquest també hi era, amb ell, perquè és galileu». Però Pere va replicar: «Home, no sé pas què vols dir». A l'instant, encara ell parlava, va cantar un gall.
A Pere li entra el pànic quan el descobreixen. Pronuncia les paraules més tristes que pot dir qui segueix a Jesús: “no conec a aquest home”. Podem identificar-nos amb Pere. Es creia amb forces i falla. Aviat va sentir que Jesús perdona sempre, confia sempre i sempre dóna una nova oportunitat.
El Senyor, girant-se, es va mirar Pere, i Pere es recordà de les paraules del Senyor, de com li havia dit: «Abans que canti el gall avui, em negaràs tres vegades». I sortí a fora i plorà amargament
Què li diria Jesús a Pere amb la seva mirada? En plorar amargament comença a conèixer-se a si mateix, a fonamentar-se més en la fidelitat i en l'amor de Jesús que en la seva pròpia seguretat. Jesús amb la seva actitud ens ensenya a perdonar a qui ens insulti, ens negui o oblidi, ens traeixi, ens fereixi... Que el nostre cor sigui generós, capaç de perdonar sempre, excusar, comprendre... Com Jesús.
Els qui el guardaven en feien mofa i el maltractaven; li cobrien la cara i li preguntaven: «Au, profetitza! Qui és el qui t'ha pegat?» I proferien contra ell moltes altres injúries. Quan fou de dia es reuní el consell dels ancians del poble, grans sacerdots i escribes, i el conduïren al seu tribunal; i li digueren: «Si tu ets el Messies, digue'ns-ho». Ell els va respondre: «Si us ho dic, no ho creureu; i si us pregunto, no em respondreu. Però des d'ara el Fill de l'home seurà a la dreta del poder de Déu». Aleshores tots digueren: «Així, doncs, tu ets el Fill de Déu?» Ell els va dir: «Vosaltres mateixos ho dieu: jo el sóc». Llavors digueren: «¿Quina necessitat tenim ja de cap declaració? Nosaltres mateixos ho hem sentit de la seva boca». Aleshores s'aixecà tota l'assemblea, i el dugueren a Pilat. I començaren a acusar-lo: «Hem trobat aquest revoltant el nostre poble, prohibint de pagar tributs al Cèsar i dient que ell és el Messies Rei».
Els enemics de Jesús porten temps a l'aguait. No tenen arguments contra la franquesa, la forma de vida, la llibertat... de Jesús i recorren a la força. Volen cobrir de legalitat la decisió de matar-lo presa prèviament.
Pilat el va interrogar: «¿Tu ets el rei dels jueus?» Ell li respongué: «Tu mateix ho dius». Pilat digué aleshores als grans sacerdots i a les multituds: «No trobo cap delicte en aquest home». Però ells insistien: «Revolta el poble ensenyant per tota la Judea, des de la Galilea, on va començar, fins aquí».
.Jesús no ve a predicar veritats generals, religioses o morals, sinó a proclamar l'arribada del Regne i la Bona Notícia de l'Evangeli. Jesús és plenament rebutjat: és escàndol per als dirigents religiosos, neciesa per al poder polític, decepció per a la major part del poble i desconcert per als deixebles. Jesús parla contínuament de Regne, paraula que provoca por i posa alerta a les autoritats. Succeeix amb freqüència que com més poder es creu tenir, més por es té.
En sentir-ho Pilat, preguntà si l'home era galileu i, assabentat que era de la jurisdicció d'Herodes, que es trobava també aquells dies a Jerusalem, l'hi va enviar. En veure Jesús, Herodes es va alegrar molt, ja que des de feia força temps desitjava de veure'l, perquè en sentia parlar, i esperava veure-li fer algun miracle. El va interrogar, doncs, llargament, però ell no li contestà res. Hi eren presents els grans sacerdots i els escribes, que l'acusaven amb vehemència. Herodes, juntament amb la seva guàrdia, el va menysprear i, després de posar-li per burla un vestit llampant, el va remetre a Pilat. I aquell dia Herodes i Pilat es feren amics, ja que abans estaven renyits.
Jesús no vol establir el Regne contemporitzant amb els tirans. Impressiona el seu silenci ple de dignitat i eloqüència. Contrasta amb la vana xerrameca d'Herodes i amb les acusacions dels sacerdots i escribes. Ens ensenya a ser lliures, a practicar i valorar el silenci, a saber quan hem de parlar i quan callar, a confiar només en Déu.
Pilat va convocar els grans sacerdots, els magistrats i el poble, i els digué: «M'heu presentat aquest home com a subversor del poble; jo he examinat la causa davant vostre, i no li he trobat cap dels delictes de què l'acuseu. Ni tampoc Herodes, ja que ens l'ha tornat a enviar. Ja veieu que no se li ha pogut provar res que mereixi la mort. El castigaré, doncs, i el deixaré anar». Però tots alhora es posaren a cridar: «Fora aquest, deixa'ns anar Barrabàs!» El qual havia estat ficat a la presó per uns disturbis ocorreguts a la ciutat i per homicidi. Pilat tornà a parlar-los amb ganes de deixar lliure Jesús: Però ells cridaven: «Crucifica'l, crucifica'l!» Ell, per tercera vegada, els digué: «¿Però quin mal ha fet, aquest? No li he trobat cap delicte que mereixi la mort; el castigaré, doncs, i el deixaré anar». Però ells insistien amb grans crits demanant que fos crucificat, i la seva cridòria s'anava fent més forta. Aleshores Pilat decidí de satisfer la seva petició. Va deixar anar, com ells demanaven, aquell qui per revolta i homicidi havia estat ficat a la presó; Jesús, en canvi, va lliurar-lo a la voluntat d'ells.
És fàcil congregar i manipular a la multitud. En un moment es pot fer que cridi “hosanna”, i en un altre “crucifiqueu-lo”... Jesús es presenta sempre com a alternativa d'algú o d'alguna cosa. Quan no es té el valor d'optar només per Ell, fent callar altres sorolls, s'actua de la mateixa manera que Pilat. Se l’abandona. Se’ l condemna. Aclamo i acullo a Jesús en un moment i en un altre el rebutjo?...
Quan se l'enduien, van agafar un tal Simó de Cirena, que venia del camp, i li carregaren la creu per portar-la darrera de Jesús. El seguia una gran multitud de poble i de dones, que donaven mostres de dol i el planyien. Jesús, girant-se envers elles, els digué: «Filles de Jerusalem, no ploreu per mi; ploreu més aviat per vosaltres mateixes i pels vostres fills, perquè vénen dies en què diran: «Sortoses les estèrils i els ventres que no han infantat, i els pits que no han criat. Aleshores començaran a dir a les muntanyes: «Caieu damunt nostre!» I als turons: «Colgueu-nos!» Perquè, si fan això al tronc verd, ¿què serà del sec?» Duien també juntament amb ell dos malfactors perquè fossin executats.
Simó és model de deixeble. Bonica tasca dedicar-se a alleujar les creus, a fer més suportable la vida de les persones que trobem en el camí. La setmana santa és un bon moment de conversió, temps per a una major coherència de l'Evangeli en les nostres vides. Per escollir a Jesús i no a Barrabás; per ser persones solidàries com Simó; valentes i obstinades com les dones de Jerusalem...
Quan arribaren al lloc anomenat Calvari, allà el crucificaren, i també els malfactors, l'un a la dreta i l'altre a l'esquerra. Jesús deia: «Pare, perdoneu-los, que no saben pas el que fan». I es repartiren els seus vestits, i s'ho feren a la sort. El poble era allà, mirant-s'ho. També els magistrats se'n burlaven dient: «Va salvar-ne d'altres; que se salvi a si mateix, si ell és el Messies de Déu, l'Elegit!» L'escarnien també els soldats, que se li acostaven per oferir-li vinagre i li deien: «Si tu ets rei dels jueus, salva't a tu mateix». Hi havia també un rètol damunt d'ell: «Aquest és el rei dels jueus». Un dels malfactors penjats a la creu l'insultava dient: «¿No ets tu el Messies? Salva't a tu mateix i a nosaltres!» Però l'altre el renyava: «¿Tu tampoc no tems Déu, tu que et trobes en un mateix suplici? I encara nosaltres amb justícia, ja que rebem el que mereixen els nostres actes; aquest, en canvi, no ha fet res de mal». I deia: «Jesús, recordeu-vos de mi quan arribeu al vostre Regne». I li respongué: «Et prometo que avui seràs amb mi al paradís»
Perdona als seus botxins. Per al bon lladre el perdó i una gran promesa. Jesús és mestre del perdó perquè és mestre de l'amor. Sens dubte, també al “mal” lladre li estovarà el cor, perquè li digui: “Jesús, recorda't de mi...” Al final no hi haurà separació entre crucificats bons i dolents. És el que diu Lluc posant en boca de Jesús aquestes meravelloses paraules: “Pare, perdona'ls...” És el perdó, l'amor, no el càstig, el què ens salva i ens fa bons.
Era ja cap al migdia, quan, tapat el sol, les tenebres s'estengueren sobre tota la terra fins a les tres de la tarda, i el vel del temple s'esquinçà pel mig. Jesús, fent un gran clam, digué: «Pare, a les teves mans encomano el meu esperit!» I, havent dit això, va expirar. En veure el centurió el que havia passat, glorificava Déu dient: «Veritablement aquest home era just». I tota la gent que havien assistit en aquest espectacle, en veure el que havia passat, se'n tornaven donant-se cops al pit. Tots els seus coneguts i les dones que l'havien seguit des de la Galilea s'estaven a distància i ho contemplaven.
Dolor i esperança. Comunió amb els sofriments humans i esperança en el Déu de la vida. En el moment de la mort, un crit de confiança absoluta. Pare, a tu vaig. En tu m'abandono. En tu vull descansar. “La mort de Jesús en creu és la conseqüència d'una vida en el servei radical a la justícia i a l'amor; és seqüela de la seva opció pels pobres i els desheretats; de l'opció pel seu poble, que sofria explotació i extorsió. En aquest món, tota sortida en favor de la justícia i de l'amor és arriscar la vida ”. E. Schillebeeckx
Hi havia un home que es deia Josep, membre del sanedrí, home bo i just, que no havia consentit ni a la resolució ni als actes d'ells, natural d'Arimatea, població dels jueus, el qual esperava el Regne de Déu. Aquest es presentà a Pilat i li demanà el cos de Jesús; el va baixar, l'embolcallà amb un llençol i el diposità en un sepulcre tallat a la roca, on encara no havien posat mai ningú. Era el dia de la Preparació, i apuntava el dissabte
Sepulcre de Josep d’Arimatea
La passió de Jesús no s'acaba i la seva Resurrecció es renova permanentment. Combreguem amb els i germans i germanes en la seva passió i la seva resurrecció, mostrant proximitat, unió i compromís alliberador, combatent les causes del sofriment. Què faig davant les persones crucificades? Què faig davant les seves creus? Què he de fer per baixar-les de la creu?
Seguien les dones que havien vingut amb ell des de la Galilea, i veieren el sepulcre i com hi havia estat dipositat el seu cos. Després se'n tornaren i prepararen perfums i ungüents. I el dissabte observaren el repòs, segons el precepte.
Per Josep d'Arimatea és temps de parlar, de demanar, d'arriscar. Per les dones temps de romandre com a testimonis silenciosos del crucificat. Aviat arribarà per elles el temps de prendre la paraula i de ser les primeres a anunciar la Resurrecció. Com les seguidores de Jesús podem preparar ungüents i perfums i acostar-nos a les tombes del nostre món, per obrir-les i anunciar que la mort no té l'última paraula. Que el nostre destí no és la creu i la mor, sinó la vida, no és el sofriment, sinó l'alegria perfecta. El definitiu no són les "setmanes santes" que visquem, sinó la Pasqua, la Resurrecció, la Vida.
Un dia em vas mirar com vas mirar a Pere. No et van veure els meus ulls, però vaig sentir que el cel baixava fins a les meves mans. Quina lluita de silencis van lliurar en la nit el teu amor i el meu desig! Un dia em vas mirar i encara sento l’emprenta d'aquest plor que em va abrasar per dins. Encara vaig pels camins somiant aquella trobada. Un dia em vas mirar com vas mirar a Pere.
(Ernestina de ChampourcĂn)