"Rebeu l'Esperit Sant, i va bufar sobre ells"(Jo, 20, 22). L'Esperit de Jesús, allò que va animar (animus) la seva vida, va ser fer el bé quan va passar per aquí. L'Esperit es trasllueix en nosaltres segons la nostra manerad'actuar cada dia: a què dediquem el nostre temps, a qui estimem, què ens emociona, quines coses no estem disposats a tolerar. Però també què llegim, quines pel·lícules veiem, on i amb qui resem... I així dia a dia, hora a hora, fins a l'últim alè, quan lliurem l'esperit. José Luis Cortés
Text; Joan 20,19-23. Pentecosta Comentaris i presentació: M. Asun Gutiérrez Cabriada. Traducció al català: àvia suspi Música: Joaquín Madurga. Envia el teu Esperit.
No heu rebut un esperit d’esclaus, per a recaure en el temor, sinó un esperit de fills que ens fa cridar Abbá, Pare! (Rm 8, 15)
Juan 20,19-23. Al vespre d'aquell mateix dia, el diumenge, mentre per por dels jueus eren tancades les portes d'allà on es trobaven els deixebles, s'hi presentà Jesús, es posà al mig i els digué: -«Pau a vosaltres!»
Tots els evangelis parlen del temor que van sentir els que havien seguit a Jesús, després de la seva execució en la creu. El quart evangelista en particular ens diu que el temor és el contrari a la fe. La por impedeix viure una fe que transformi la vida. En tota situació, Jesús s'acosta i ens ofereix la seva pau. La que allibera de la por, de la vella condició de “tancats” i ens prepara per assumir nous desafiaments. L'Esperit de Jesús recrea a les persones, transforma una comunitat covarda i tancada en una comunitat valenta, amb les portes i finestres obertes.
Dient això, els mostrà les mans i el costat. Els deixebles es van alegrar en veure el Senyor. Aleshores tornà a dir-los: -«Pau, a vosaltres!»
La trobada amb Jesús és font de la major d'alegria. Pau és la primera paraula, el primer desig de Jesús ressuscitat. Jesús ens ofereix la seva pau: integritat de vida, recerca de la justícia, confiança, harmonia personal i social. Renova el do de la pau per a subratllar que ha començat un temps nou. El temps de l'Esperit.
I afegí: Tal com m'ha enviat el Pare, així us envio jo a vosaltres».
. L'Enviat per excel·lència, ens envia a tots. L'Esperit omple per dins i llança cap a fora. Ens associa a la seva missió d'alliberament, esperança i vida. Ens convida a ser la presència, l'acolliment i la companyia de Jesús al món. A mostrar el seu Esperit, comunicant a les persones pau, llum, alegria i la seguretat que mai estan soles ni abandonades. Per aconseguir-ho és necessari deixar-nos conduir per Ell, superar les nostres pors, sortir de la rutina i afrontar els reptes d'un món sempre en canvi,sempre nou.
Va bufar damunt d'ells i els digué: -Rebeu l'Esperit Sant;
La donació de l'Esperit no és una sorpresa ni una cosa inesperada. Jesús ho havia promès en repetides ocasions: Jo 14,15.26; 15,26;16,7-15. Per l'Esperit, els deixebles allí reunits, homes i dones, amb Maria, se senten lliures i alliberats. Bona ocasió per preguntar-nos per “el nostre esperit”. Quina experiència tinc de la seva acció en la meva vida? Es deixa actuar a l'Esperit de Jesús en la comunitat de creients? Mostro un cristianisme apagat, SENSE ESPERIT, basat més sobre temors, normes i pors que sobre l'alegria i la força de la Vida Nova?
(1 Tes 5, 19)
Als qui perdonareu els pecats, els seran perdonats; als qui els retindreu, els seran retinguts».
La missió encomanada suposa una tasca de reconciliació universal. Al costat de l'Esperit ens dóna una recomanació: viure perdonant i perdonant-nos. Tots necessitem el perdó, i tots estem cridatss a ser de múltiples maneres signe i font del perdó/companyia/acollida que és Déu. Qui escolta i fa vida l'Evangeli, descobreix la revolució social del perdó. Què faig per concretar en la meva vida personal la missió de reconciliació universal?
Esperit de Jesús, Tu que ets l'esperit dels pobres i dels que lluiten per ells, Vine!. Vine avui a visitar-me, vine de seguida. Traspassa les parets de la meva casa. Trenca les muralles que em separen dels pobres, derroca les meves portes barrades, obre totes les finestres, i deixa'm indefens davant teu, davant d’ells. Aparta totes les pedres que poso en el teu camí, i acosta't a mi per a ungir-me amb el teu oli, l'oli dels pobres i la justícia. Vine!, vine sense trigar, ungeix la meva ànima i xopa-la, Esperit de Jesús, Esperit dels pobres, xopa la meva ànima amb el teu amor, Esperit Alliberador. I després, envia'm, envia'm als pobres, a dur-los la teva alegria i la teva dignitat, a donar-los el que els devem en justícia, per a fer un món nou a la teva mesura: El món de l'Esperit. Karl Rahner