peu de rei.

Page 1

Mesura

Pàg 1

2EMHFWLXV Construir un instrument per mesurar longituds 0DWHULDOV Llistó de 20 x 2

1 – Explicació 2 – Construcció 3 – Verificació

± ([SOLFDFLy Unitat de mesura:

Anem a construir un aparell de mesura que ens permeti comptar unitats sobre segments de recta. És a dir, un mesurador de rectes (recto-metre).

Polzada

La primera feina a fer és definir la unitat de mesura. Escollim la polzada anglesa, que val 2,61 cm.

1r pas. Regle. Fet amb llistó de 20 x 2. Fes un forat passant de 3 mm Ø. 2n pas. Dibuixa sobre la vara de fusta el punt de partida (el zero) prop del costat esquerra.

x1

20

± &RQVWUXFFLy

Regle

150

0

3r pas. Marca una polzada en un tros de paper. 4t pas. Copia varies polzades sobre el regle, a partir del zero. Posa els números. 5é pas. Subunitats. Doblega per la meitat la polzada que tens al tros de paper. Obtens mitges polzades. Torna a doblegar. Obtens 1/4 de polzada. Pinta les divisions al regle.

paper auxiliar 0

0

1

2

3

4

5

6

7

1/4

1/4 1/4

1/4

6é pas. Signatura. Posa el teu nom al rectòmetre 0

1

2

3

4

5

6

7

5

© A.Plana 1999-2003

MOSTRA DIDÀCTICA 7HFQRORJLD Rectòmetre


Mesura

± 9HULILFDFLy Comprova amb el patró de referència que tens a l’explicació si totes les unitats són iguals.

([HUFLFL Amb el teu nou instrument mesura la longitud següent i contesta les preguntes.

Total en polzades ? Et sembla que les mesures de tots els companys/es seran iguals ? Perquè ?

Pàg 2

© A.Plana 1999-2003

MOSTRA DIDÀCTICA 7HFQRORJLD Rectòmetre


Mesura

Pàg 3

2EMHFWLXV Construir un instrument per mesurar longituds en diferents unitats 0DWHULDOV Llistó de 20 x 2

1 – Explicació 2 – Construcció 3 – Verificació

± ([SOLFDFLy

Mida real Escala

Si un dibuix està a escala, quan volem saber la seva mida real hem de fer operacions. Podem construir un instrument que converteixi directament la mesura que fem sobre el paper a la mida real. Hem de modificar solament la unitat de mesura, d’acord amb la fórmula: MR = MD / E

1r pas. Regle. Fet amb llistó de 20 x 2. Fes un forat passant de 3 mm Ø. 2n pas. Dibuixa sobre el reglede fusta el punt de partida (el zero) prop del costat esquerra.

x1

10

1/1

10

10

1/2

5

10

1/5

2

10

1/10

1

3Ø 20

± &RQVWUXFFLy

Regle

150

0

3r pas. Marca la primera unitat en tros de paper.

0

1

3

2

4

5

1/1

0

1

0

3

2

3

2

4

1/1

5

0

1/1

5 0

4

6é pas. Signatura. Posa el teu nom al escalímetre.

0

1

5é pas. Canvi d‘escala. Gira el teu regle. Comença de nou al pas 2, amb una altra unitat, fins a omplir els quatre cantells del teu regle

paper auxiliar

0

4t pas. Copia la unitat varies vegades partir del zero. Posa els números. Indica la escala

Mida dibuix

Unitat

5

© A.Plana 1999-2003

MOSTRA DIDÀCTICA 7HFQRORJLD Escalímetre


Mesura

± 9HULILFDFLy Comprova amb cada patró de referència que tens a l’explicació si totes les unitats de cada escala són iguals. Per fer-lo servir, tria la escala correcta i llegeix el total d'unitats. Aquesta és la mida real. ([HUFLFL Contesta les preguntes mesurant el dibuix amb el teu nou instrument.

Si la escala és 1/10, quina és l’alçada real de la taula ?

Si la escala és 1/5 , quin és l’amplada real de la taula ?

Si la escala és 1/1, quin és el gruix real de la taula ?

Pàg 4

© A.Plana 1999-2003

MOSTRA DIDÀCTICA 7HFQRORJLD Escalímetre


Mesura

Pàg 5

2EMHFWLXV Construir un instrument flexible per mesurar longituds. 0DWHULDOV Full de paper

1 – Explicació 2 – Construcció 3 – Verificació

± ([SOLFDFLy

Unitat de mesuEl nostre instrument mesura longituds, adaptant-se a ra: la forma de l’objecte. Està construït en un material resistent a la tracció, tou, lleuger i aïllant; el paper.

Centímetre

± &RQVWUXFFLy 1r pas. Tros. Talla sobre paper blanc sis trossos de dos cm d’ample.

x6

20

La unitat de mesura serà el centímetre. La sensibilitat és d’un centímetre. L’abast és de 100 cm.

Tros

210

2n pas. Enganxa amb pega blanca els trossos de paper uns a continuació del altres, per fer una cinta de paper. Atenció: Fes una solapa petita (2 mm).

20

2

3r pas. Marca el zero. 4t pas. Copia la unitat varies vegades partir del zero. Posa els números cada 10 unitats..

0

10

5é pas. Signatura . Posa el teu nom al metre flexible. 0

10

20

30

40

© A.Plana 1999-2003

MOSTRA DIDÀCTICA 7HFQRORJLD Metre flexible


Mesura

Pàg 6

± 9HULILFDFLy Comprova amb el teu regle si totes les desenes són correctes. 0

10

20

30

40

Amb un tros de cinta de paper fes una anella per guardar el teu metre caragolat. ([HUFLFL Amb el teu nou instrument, mesura les longituds següents i contesta les preguntes.

1

La llargada de la taula.

2

La teva cintura.

3

L’alçada de la cadira.

4

El perímetre del teu cap.

5

El gruix de la tapa de teva carpeta.

Pots comptar unitats sobre superfícies corbes, amb el teu instrument ?

Has fet totes les mides sense fer operacions ? (amb una sola lectura )

Creus que l’instrument que has fabricat va bé per fer la mesura número 5 ?

© A.Plana 1999-2003

MOSTRA DIDÀCTICA 7HFQRORJLD Metre flexible


Mesura

Pàg 7

2EMHFWLXV Construir un instrument rígid per mesurar longituds. 0DWHULDOV Llistó de 20 x 2 Tres cargols M3 x 10

Sis femelles M3 Sis volanderes 3 mm Ø

1 – Explicació 2 – Construcció 3 – Verificació

± ([SOLFDFLy El nostre metre està format per un conjunt articulat de peces de fusta. Te la suficient rigidesa per mesurar amb una sola mà, però es pot plegar i guardar al estoig.

Unitat de mesura:

Centímetre

La unitat de mesura serà el centímetre. La sensibilitat és d’un centímetre. L’abast és de 50 cm.

2n pas. Mitjos. Exactament com els extrems, però amb un forat de 3 mm Ø a cada extrem.

5

x2 9

1r pas. Extrems. Talla un tros de llistó de 20 x 2 de 140 mm de llarg. Talla’l longitud inalment per la meitat.

Extrems

2

140

x 2

5

5 9

± &RQVWUXFFLy

Mitjos

2

140

3r pas. Munta les quatre peces segons l‘esquema. Prem cada parell de femelles per fixar-les. 4t pas. Marca el zero. Amb el metre ben recte marca les unitats. Atenció a les unions. 5é pas. Signatura. Posa el teu nom al metre plegable. Girar a la contra: Per evitar que les femelles es desfermin amb el moviment de les peces, girem la femella de baix en sentit antihorari, mentre subjectem la femella de dalt. D’aquesta manera pitgen una contra l’altra i queden bloquejades.

© A.Plana 1999-2003

MOSTRA DIDÀCTICA 7HFQRORJLD Metre plegable


Mesura

± 9HULILFDFLy Comprova amb el teu metre flexible si totes les desenes són correctes.

10

0

20

30

40

([HUFLFL Amb el teu nou instrument, mesura les longituds següents i contesta les preguntes.

1

L’amplada de la taula.

2

La alçada de la teva capsa.

3

La fondària de la cadira.

4

La llargada de la carpeta.

5

El gruix del teu llapis.

Pots comptar unitats sobre superfícies corbes, amb el teu instrument ?

Pots fer la mesura 3 amb una sola mà ?

Pots guardar el instruments dins l’estoig ?

Pàg 8

© A.Plana 1999-2003

MOSTRA DIDÀCTICA 7HFQRORJLD Metre plegable


Mesura

2EMHFWLXV Construir un instrument per mesurar longituds sobre línies corbes . 0DWHULDOV Llistó de 10 x 10 Retall cartolina

xinxeta, clau o barnilla.

1 – Explicació 2 – Construcció 3 – Verificació

± ([SOLFDFLy Farem servir el cantell d’un cercle per pintar les un itats que volem mesurar. Volem que cada tomb del cercle mesuri un decímetre. La llargada del cantell (circumferència) serà: L= 1 dm = 10 cm = 100 mm.

L= 2 r

1r pas. Mànec. Talla un tros de llistó de 10 x 10. 2n pas. Cercle. Dibuixa sobre la cartolina un cercle exacte de 16 mm de radi. Marca el centre. 3r pas. Marca el zero. Verifica que el teu cercle fa exactament 10 cm amb el metre flexible. Si és més llarg, fes el cercle més petit. 3r pas. Unitats. Ara fes coincidir els dos zeros. Fent girar la roda, fes una marca sobre el cercle quan passi sobre cada centímetre. 4t pas. Muntatge. Travessa el centre del cercle amb l’element d’unió. Clava’l sobre el mà nec, de manera que el cercle pugui girar. 5é pas. Signatura. Posa el teu nom en el mànec del curvòmetre.

x1

100

Mànec

x1

16

Cercle

0

± &RQVWUXFFLy

10

Per tant el radi serà: r= 100/ 2 • = 16 mm

10

0

0

0

L

10

Pàg 9

© A.Plana 1999-2003

MOSTRA DIDÀCTICA 7HFQRORJLD Curvòmetre


Mesura

Pàg 10

± 9HULILFDFLy

Si la longitud és més gran de 10 cm, has de contat tu els tombs.

0

La roda ha de girar suaument i sense doblegar-se. 0

10

20

([HUFLFL Amb el teu nou instrument, mesura la longitud dels quatre trossos de pel•lícula.

Primera pel•lícula : Segona pel•lícula : Tercera pel•lícula : Quarta pel•lícula : Digues alguns artesans que fan servir curvòmetres.

30

© A.Plana 1999-2003

MOSTRA DIDÀCTICA 7HFQRORJLD Curvòmetre


Peu de rei

Mesura

Pàg 11

2EMHFWLXV Construir un instrument per mesurar gruixos. 0DWHULDOV Llistó 20 x 2

1 – Explicació 2 – Construcció 3 – Verificació

± ([SOLFDFLy Aquest instrument és un regle amb un mecanisme afegit per poder mesurar gruixos. La unitat que fa servir és el cm. El seu abast és de 15 cm, i la seva sensibilitat 1 mm.

x2

Boques

x3

Tancament

x2 50

Laterals

2

30

5

4t pas. Lateral . Talla longitudinalment un llistó de 20 x 2.

2

60

20

3r pas. Talla el tancament amb llistó de 20 x 2.

30 10

2

200

Mànec

2n pas. Talla les dos boques amb llistó de 20 x 20. Fes un tall oblic en cada una.

5é pas. Regle mòbil. Has de muntar les sis peces com veus als dibuixos. Repassa les peces amb paper de vidre. Comprova que el mànec passa suaument per la obertura que queda al mig.

x1

20

1r pas. Talla el mànec amb llistó de 20 x 2.

20

± &RQVWUXFFLy

2

20

© A.Plana 1999-2003

MOSTRA DIDÀCTICA 7HFQRORJLD


Peu de rei

± &RQVWUXFFLy VHJXHL[

Mesura

6é pas. Regle fix. Enganxa les dues peces. Atenció al desplaçament de l’estrem.

Regle fix

5

7é pas. Posa el regle fix dintre el regle mòbil. Tanca les dues boques i marca el zero, tan al regle fix com al mòbil.

0

8é pas. Unitats. Treu el regle fix i posa les unitats a partir del zero. 9é pas. Signatura. Posa el teu nom al regle fix.

0

1

2

3

4

± 9HULILFDFLy Tanca les dues boques. La marca del regle mòbil ha de coincidir amb el zero del regle fix. 0 ([HUFLFL Amb el teu nou instrument, mesura els gruixos següents.

1

Gruix de la taula de tecnologia

2

Amplada de la pota de la cadira

3

Gruix del teu llapis

4

Gruix d’una moneda

5

Diàmetre d’una moneda

2

3

4

Pàg 12

© A.Plana 1999-2003

MOSTRA DIDÀCTICA 7HFQRORJLD


Pàlmer

Mesura

Pàg 13

2EMHFWLXV Construir un aparell de precisió per mesurar gruixos 0DWHULDOV Llistó de 20 x 2. Llistó de 10 x 10.

Cartolina. Cargol M3 15 mm amb femella

1 – Explicació 2 – Construcció 3 – Verificació

± ([SOLFDFLy El Palmer fa servir un cargol amb femella com la part mòbil de l'instrument de mesura. El cargol té un solc marcat a la tija que fa fent tombs. La part que sobresurt del solc s‘anomena fil. La distància que hi ha entre dos fils s’anomena pas. Cada tomb que fa el cargol avança un pas. Aprofitem aquest fet per mesurar, comptant el nombre de tombs i multiplicant pel pas. Per marcar les subdivisions, dividim el cercle en un nombre de parts. Cada part representarà una distància igual a = pas/ nombre de divisions.

1r pas. Tapes. Fets amb llistó de 20 x 2. En una d’elles fes un forat de 4 mm Ø . Clava-li a dintre la femella 3M.

x2

20

± &RQVWUXFFLy

2

30

Tapes

2n pas. Cos. Fets amb llistó de 10 x 10. 3r pas. Unitats. Fet amb llistó de 20 x 2. 4t pas. Disc. Fet amb cartolina. Marca quatre divisions.

x1

20

Cos

x1

Unitats

Disc

x1

20

10

10

10

2

10 10 3Ø

© A.Plana 1999-2003

MOSTRA DIDÀCTICA 7HFQRORJLD


Pàlmer

± &RQVWUXFFLy VHJXHL[

Mesura

Pàg 14

5é pas. Munta la estructura segons els dibuix. 7é pas. Enganxa el disc al cargol. Ha de quedar pla.

pegar

8é pas. Unitats. Caragola fins que la punta toqui la tapa inferior. Marca el zero. Marca els mil•límetres.

10 0

9é pas. Signatura. Posa el teu nom al instrument. ± 9HULILFDFLy No tinc instruments sofisticats per saber quina es la distància entre dos fils. Pensem: Se que la tija del cargol fa 25 mm de llargada. Si conto en nombre de tombs que fa per entrar totalment dintre la femella podré veure quina part dels 25 mm li correspon a cada tomb. Aquest és el pas. 25 / 48 = 0,52 mm = 0,5 mm. Cada dos tombs del disc puja un mil•límetre. ([HUFLFL Amb el teu nou instrument, mesura els gruixos següents.

1

Gruix d’una moneda

2

Gruix de la fulla de la serra de beina

3

Gruix de la tapa de la carpeta.

4

Gruix de 10 fulls de la teva llibreta

5

Gruix d’una caragola.

© A.Plana 1999-2003

MOSTRA DIDÀCTICA 7HFQRORJLD


Mesura

Pàg 15

2EMHFWLXV Construir un aparell per verificar peces sense mesurar-les. 0DWHULDOV Llistó de 20 x 2

1 – Explicació 2 – Construcció 3 – Verificació

± ([SOLFDFLy Moltes vegades no interessa la mida d’una peça f abricada, sinó que estigui entre un valor màxim i un valor mínim. Aquest interval s ‘anomena tolerància.

± &RQVWUXFFLy 1r pas. Talla el llistó de 20 x 2. Repassa les puntes amb paper de vidre

x1

20

Per comprovar les peces fem servir dos un patrons. Un que té la mida màxima i un amb la mida mínima. La peça ha de passar pel màxim (la seva mida és mes petita ) i no ha de passar pel mínim (la seva mi- Tolerància: Capacitat de poder funcionar malgrat els errors. da és més gran). Aleshores té la mida correcte.

2

100

Cos

6Ø 10

2n pas. Fes dos forats de 6 mm al cos segons els dibuix.

6

3r pas. Ara fes un tall de 6 mm d’amplada en un extrem del c alibre, i un de 4 mm en l’a ltra extrem. Escriu una P al primer i un No P al segon.

30

4

30

4t pas. Signatura. Posa el teu nom al cos. P

NOM

no P

© A.Plana 1999-2003

MOSTRA DIDÀCTICA 7HFQRORJLD Passa-no passa


Mesura

Pàg 16

± 9HULILFDFLy P

([HUFLFL Amb el teu nou instrument, respon a les preguntes següents. Agafa un tros de llistó de 45x5. Passa ?

Agafa un tros de llistó de 45x5. No Passa ?

Peça correcte ?

Agafa un tros de llistó de 20x2. Passa ?

Agafa un tros de llistó de 20x2. No Passa ?

Peça correcte ?

NOM

no P

© A.Plana 1999-2003

MOSTRA DIDÀCTICA 7HFQRORJLD Passa-no passa


Calibres

Mesura

6

2EMHFWLXV

1

Cargol M3 x 35 mm amb femella autoblocant Dues volanderes.

Treballen per comparació i ens donen un interval, marcat per la mida inferior (passa) i la mida superior (no passa). Acostumen a fabricar-se en conjunts, on una o dos peces consecutives donen el gruix que necessitem, excepte pel 8, pel que hem de sumar els tres primers gruixos.

2n pas. 2 mm. Fets amb llistó de 20 x 2. 3r pas. 5 mm. Fet amb materials de 45 x 5 4t pas. Fabrica els calibres 4 i 6 enganxant peces de 2 mm de gruix.

x1

2

5

4

6

1

-

3

6

5

7

2

3

-

7

6

8

5

6

7

-

9

11

4

5

6

9

-

10

6

7

8

11

10

-

20

un mm

1

40

x6

5

dos mm

5

20

1r pas. 1 mm. Talla un tros de llistó de 20 x 2. Desgasta’l amb el paper de vidre fins que tingui un gruix d’un mm . Comprova la mida amb el peu de rei.

1

2

40 5

x1

20

± &RQVWUXFFLy

5

1 – Explicació 2 – Construcció 3 – Verificació

± ([SOLFDFLy Per mesurar els interior de les peces podem fer servir peces de gruix exacte, anomenades calibres.

2

4

Construir un instrument per mesurar amplades interiors. 0DWHULDOV Llistó de 20 x 2 Llistó de 45 x 5

Pàg 17

cinc mm

5

40

5é pas. Pinta els números a cada calibre. 6é pas. Signatura. Posa el teu nom al metre plegable.

2

1

4

5

6

© A.Plana 1999-2003

MOSTRA DIDÀCTICA 7HFQRORJLD


Calibres

Mesura

Pàg 18

± 9HULILFDFLy Comprova que el teu calibre està muntat en l‘ordre correcte.

5

4

6

Fes servir el teu peu de rei per comprovar cada gruix.

1

6

2

2 5

4

1

([HUFLFL Amb el teu nou instrument construeix els gruixos que et demana la taula, explicant quins calibres has fet servir.

Calibres 1

Un mil•límetre de gruix.

2

Dos mil•límetres de gruix.

3

Tres mil•límetres de gruix.

4

Quatre mil•límetres de gruix.

5

Cinc mil•límetres de gruix.

6

Sis mil•límetres de gruix.

7

Set mil•límetres de gruix.

8

Vuit mil•límetres de gruix.

9

Nou mil•límetres de gruix.

10 Deu mil•límetres de gruix.

Fet ?

© A.Plana 1999-2003

MOSTRA DIDÀCTICA 7HFQRORJLD


Mesura

Pàg 19

2EMHFWLXV Construir un aparell per marcar perpendiculars sobre les peces de fusta 0DWHULDOV Llistó de 30 x 30 Llistó de 20 x 2

1 – Explicació 2 – Construcció 3 – Verificació

± ([SOLFDFLy El instrument que construirem és recolza en el costat recte de la peça i marca per sobre una perpendicular. Al mateix temps permet mesurar longituds. El problema principal està en traçar l’angle de 90º el més exactament possible. Faré servir un patró per copiar l’angle.

x1

Costat

60

30

2

1r pas. Costat. Talla el llistó de 30 x 30. Fes un encaix de 2 mm de gruix a la punta, segons el plànol.

30

± &RQVWUXFFLy

20

3r pas. Munta les dues peces segons el dibuix. Fes servir el marc d’aquest full com a guia. Ajuda’t amb una fusta aux iliar. Deixa assecar l‘escaire 5 minuts.

2

x1

Regle

20

2n pas. Regle. Fes servir el llistó de 20 x 2. Repassa les puntes amb paper de vidre

140

© A.Plana 1999-2003

MOSTRA DIDÀCTICA 7HFQRORJLD Escaire de fuster


± &RQVWUXFFLy VHJXHL[

1

0

5é pas. Signatura. Posa el teu nom al instrument.

3 0

NOM

4t pas. Dibuixa les unitats sobre les dues arestes del regle. Mira el dibuix.

2

4 1

Mesura

2

3

Pàg 20

4

Atenció: el zero està enganxat al angle

± 9HULILFDFLy Comprova que l’angle és de 90º Comprova la posició dels dos zeros.

([HUFLFL Contesta les preguntes. Has posat el teu nom a l‘escaire ?

Els quatre angles de la teva taula són escaires ?

És fàcil marcar perpendiculars i mesurar centímetres sobre un llistó de 30 x 30 ? Pots dibuixar perpendiculars sobre el paper, amb el teu escaire de fuster ?

© A.Plana 1999-2003

MOSTRA DIDÀCTICA 7HFQRORJLD Escaire de fuster


Mesura 2:1

2EMHFWLXV

Pàg 21

Construir un instrument per mesurar volums 0DWHULDOV Llistó de 20 x 2

1 – Explicació 2 – Construcció 3 – Verificació

± ([SOLFDFLy Els pintors han de barrejar líquids segons proporcions fixes Sabem que el volum és proporcional a la altura, si la secció no canvia. Si dupliquem l’a ltura el volum dobla. El pintor tria el volum de pintura que ha de preparar, agafant el recipient adequat. Posa a dintre el seu regle, i mira la marca superior, a la dreta. Aquest número li indica l'escala que ha de fer servir. La primera marca indica el nivell de pintura. La marca del mig la altura de la barreja quan afegim el catalitzador. La tercera columna indica quan de dissolvent ha deposar.

1r pas. Regle. Talla un tros de llistó de 20 x 2 de 200 mm de llarg. Fes un forat de 3 mm Ø al extrem. 2n pas. Escales. Fes marques cada dos centímetres, a l’e squerra. Fes una ratlla horitzontal, amb llapis.

x1

3Ø 20

± &RQVWUXFFLy

volum = àrea base x altura

Regle

200

4

4

2

2

5

© A.Plana 1999-2003

MOSTRA DIDÀCTICA 7HFQRORJLD Regle de pintor


Mesura

± &RQVWUXFFLy VHJXHL[

Pàg 22

6

Ara hem de pintar l’escala de la dreta. Fem una proporció de 2:1

8

La primera marca la posem a 1 cm pel damunt de la primera ratlla. La segona 2 cm. Etc.

4

8

3

6

6

2

4

1

2

4 2

2

5é pas. Signatura. Posa el teu nom al regle de pintor. número

2

4

6

8

10

12

desplaçament

1

2

3

4

5

6

± 9HULILFDFLy Agafa un mesurador de líquids. Posa el regle dintre un recipient, i ves posant aigua fins que arribi a la primera marca. Quina quantitat d’aigua has posat ? Torna a omplir el mesurador d’aigua. Segueix tirant aigua, fins arribar a la segona marca. La quantitat que has abocat ara, és la meitat que la que has llençat la primera vegada ?

([HUFLFL Contesta les preguntes. Has posat el teu nom a l‘escaire ?

Has comprovat l’escala de la dreta, mesurant els volums ?

2:1

8 6

8 6 4 2

4 2

© A.Plana 1999-2003

MOSTRA DIDÀCTICA 7HFQRORJLD Regle de pintor


• Rectòmetre

Mesura

........ • Escalímetre . . . . . . . • Metre flexible . . . . . • Metre plegable . . . . . • Curvòmetre . . . . . . . . • Peu de rei . . . . . . . . . . • Palmer . . . . . . . . . . . • Passa no passa . . . . . . • Calibres . . . . . . . . . . • Escaire de fuster . . . . • Regle de pintor . . . .

1 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21

Pàg 23

© A.Plana 1999-2003

MOSTRA DIDÀCTICA 7HFQRORJLD Portada i índex


Mesura

© A.Plana 2004 Reservats tots els drets. D.L. T-494-2004 Aquest document es cedeix sota llicència i no es ven.

S’autoritza la seva fotocopia per us a classe, en les condicions que especifica el contracte de llicència. Aquest document està protegit per les lleis i per tractats internacionals sobre els drets d’autor. La utilització, copia, repr oducció o transmissió, total o parcial, fora dels termes del contracte de llicència pot constituir un delicte contra la propietat intel•lectual (article 270 i següents del Codi Penal).

Pàg 24

© A.Plana 1999-2003

MOSTRA DIDÀCTICA 7HFQRORJLD Contraportada


Mesura

Pàg 25

$PSOLDFLy Nònius La marca del nònius que mès coincideix amb És un dispositiu que va sobre el regle mòbil del una del regle fix és la quinta. peu de rei, i que serveix per a augmentar la sensibilitat de la lectura. Regle Regle mòbil Fix Consta d’una sèrie de marques, disposades més 5 6 enllà de la marca que indica la mida (on posa zero). Per a fer la lectura, agafem els mm que estan 0 Nònius just abans (a l’esquerra) de la marca que indica la mida (0). Mesura: 5 cm,4 mm,5 dècimes de milímetre Després mirem quina de les marques del nònius coincideix més amb una de les marques del regle fix. La marca que més coincideix, indica les dècimes de mil•límetre.

7

© A.Plana 1999-2003

MOSTRA DIDÀCTICA 7HFQRORJLD


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.