CONSUM RESPONSABLE
l espiralsolidària
CONSUM RESPONSABLE
L’ESPIRAL SOLIDÀRIA
1
Què és el Consum Responsable? Per Consum Responsable s’entén l’elecció de productes i serveis no només en base a la seva qualitat i preu, sinó també pel seu impacte ambiental i social, i per la conducta de les empreses que els elaboren. També implica consumir menys escollint només allò que és necessari, interpretant de forma crítica la influència de la publicitat en la creació de necessitats supèrflues. CONSUM RESPONSABLE
Quan comprem un article, som el final de la cadena de producció i comercialització. En aquest sentit és important que valorem si al comprar estem recolzant un model productiu o un altre. Com a consumidors i consumidores responsables apostarem pels models que respecten al màxim el medi ambient i els drets de les persones.
Què és el Consum ètic? Un consum crític és aquell que es pregunta per les condicions socials i ecològiques en els que ha estat elaborat un producte o produït un servei. És una actitud diària que consisteix en escollir de manera meticulosa el que comprem sobre la base de dos criteris: la història del producte i la conducta de l’empresa productora, indicant-li al sistema els mètodes productius que aprovem i els que reprovem. Un consum ètic seria el que s’exerceix quan es valoren les opcions més justes, solidàries o ecològiques i es consumeix d’acord a aquests valors i no només en funció del benefici social. Aquest tipus de consum implicaria dos aspectes fonamentals: La cerca de la informació i l’aprenentatge d’un pensament crític amb la realitat que ens envolta, amb els mitjans de comunicació i la publicitat, qüestionant-nos què hi ha darrera de cada objecte que consumim i quines són les seves conseqüències. La reducció dels nostres nivells de consum com una opció ètica.
2
L’ESPIRAL SOLIDÀRIA
Què és el Comerç Just? Al llarg de la història, el comerç ha jugat un paper important ja que, a través d’ell, els pobles han intercanviat béns, tecnologia, models culturals, etc., permetent un enriquiment mutu. En l’actualitat, el comerç s’està tornant cada vegada més subordinat i uniformat a les regles del capitalisme als països del Sud. La producció destinada única i exclusivament vers l’exportació, està causant greus conseqüències pels pobles. Entre d’altres, la pèrdua CONSUM RESPONSABLE
d’autosuficiència alimentària, el saqueig permanent dels recursos naturals i la imposició d’hàbits de consum irracional allunyats de la seva tradició cultural. Els interessos de les multinacionals que controlen gran part de la producció i del comerç internacional, no són generalitzar el consum i el benestar a tota la humanitat, sinó reforçar els nivells de consum entre els que tenen un nivell econòmic suficient per gastar. En aquest context, neix el Comerç Just. Un moviment que aglutina productors i productores, organitzacions socials, importadors/es i consumidors/es. Els criteris de Comerç Just segons la Coordinadora Estatal de CJ són:
1 2 3
Salaris i condicions de treball dignes.
4 5 6 7
Absència d’explotació laboral infantil.
Relació comercial a llarg termini. Els productors destinen part dels seus beneficis a les necessitats bàsiques de les seves comunitats.
Igualtat entre homes i dones. Funcionament participatiu. Productes de qualitat.
El moviment de Comerç Just funciona a tres nivells: Comercialització: es comercialitzen productes dels països empobrits, organitzant-se els productors en cooperatives i xarxes de producció i comercialització. Sensibilització i campanyes de pressió política: a través de denúncies concretes o elaborant propostes que arriben des de parlaments regionals, fins l’Europeu. Consum responsable: informant a la ciutadania dels processos de producció i comercialització dels productes que compren, amb quines condicions socials i mediambientals van ser elaborats, ja que el consumidor/a és la base sobre la que es sosté el mercat.
L’ESPIRAL SOLIDÀRIA
3
Dinàmiques per conduir un taller de Consum Responsable Activitat : Presentació. “La festa”: tothom es barreja per la sala, i com si d’una festa es tractés cada un es va preCONSUM RESPONSABLE
sentant a un altre, en parelles, parlant del que li agrada fer, dades personals, del darrer regal que li han fet... Cada tres minuts es van canviant les parelles. Amb la darrera parella es deixa una mica més de temps per intercanviar informació i preguntar els motius d’apuntar-se al taller, ja que després la persona presentarà a la seva parella i a l’inrevés. Cadascú escriu en una cartolineta petita el darrer regal que li han fet i es recullen totes les cartolinetes per part del/la facilitador/a quan cadascú es va presentant i es pengen en una cartolina o paper que hi hagi a la paret. La idea és reprendre-ho al llarg del taller per poder reflexionar sobre el model de consum. Material necessari: cartolina o paper gran, cartolinetes petites, cinta adhesiva, bolígrafs.
Activitat : Què consumim en el nostre dia a dia? Ens dividim en dos/tres grups (mitjançant numeració o altre mètode que barregi gent), i en 10 minuts en un paper gran/cartolina escrivim tot el que consumim/utilitzem al llarg del dia, després es penja el paper de cada grup a la paret i es compara i comenta. Un cop comentat, cada grup torna a mirar el seu treball i tatxa tot allò que cregui pugui ser prescindible. Només que una persona del grup valori que alguna cosa és prescindible, ja s’ha de tatxar. Fem després una revisió comuna de com han quedat cadascun dels grups. Es justifica el perquè si/no s’ha pogut prescindir. Material necessari: cartolines o papers grans (tants com grups es facin), cinta adhesiva, bolígrafs, retoladors.
A partir d’aquí reflexionarem sobre el consum de productes/necessitats creades.
4
L’ESPIRAL SOLIDÀRIA
Podem comentar aquí la piràmide de necessitats de Maslow:
CONSUM RESPONSABLE
“Maslow formula en la seva teoria una jerarquia de necessitats humanes i defensa que conforme satisfan les necessitats més bàsiques (part inferior de la piràmide), els éssers humans desenvolupen necessitats i desitjos més elevats (part superior de la piràmide)” A continuació revisarem en base a què cada grup ha prescindit o no de “béns de consum”, fent atenció a un fet: la major part de les vegades prescindim en funció de com és d’important o no per nosaltres un producte, però...ens preguntem sobre els efectes socials i ambientals de la producció dels productes que consumim? Ho tenim en compte a l’hora de prioritzar si en prescindim? Normalment no, i d’aquí ha de venir la reflexió. Aquí podem posar exemples: l’ús del mòbil i els efectes que té l’extracció de coltán en els nens/es i dones al Congo, així com sobre el medi ambient. Som capaços de prescindir del mòbil sabent el que suposa? Som capaços de pagar més per a que el coltán sigui extret de manera justa? Som capaços de comprometre’ns amb accions factibles com el reciclatge que proposa la Fundació Jane Goodall? Un cop fet això passem a fer una primera entrada al que és el consum responsable.
L’ESPIRAL SOLIDÀRIA
5
Activitat: Què és el Consum Responsable? En dos grups i en cinc minuts escrivim el que creiem és consum responsable (cada grup ho escriu en un full o en targetes i surt a presentar-ho i es penja o s’escriu en un paper o cartolina gran) Es comenta després en grup. Després fem la definició del què és Consum Responsable i desglossem el concepte. CONSUM RESPONSABLE
Amb targetes / cartolinetes verdes fem la definició per parts del que és el consum responsable Tarja 1: elecció Tarja 2: productes i serveis Tarja 3: mes enllà de la seva qualitat i preu Tarja 4: en funció del seu impacte social i ambiental Tarja 5: i tenint en compte la conducta de les empreses que els elaboren Tarja 6: consumint menys Tarja 7: escollint només el necessari Tarja 8: interpretant críticament la influència de la publicitat i la creació de necessitats supèrflues
Per Consum Responsable s’entén l’elecció (individu) de productes i serveis no només en base a la seva qualitat i preu, sinó també pel seu impacte ambiental i social, i per la conducta de les empreses que els elaboren. També implica consumir menys escollint només allò que és necessari, interpretant de forma crítica la influència de la publicitat en la creació de necessitats supèrflues. Podem complementar la definició amb l’explicació de que quan comprem un article, som el final de la cadena de producció i comercialització. En aquest sentit és important que valorem si al comprar estem recolzant un model productiu o un altre. Com a consumidors/es responsables apostarem pels models que respecten al màxim el medi ambient i els drets de les persones. Material necessari: fulls o targetes, celo, bolígrafs. Targetes amb els conceptes desglossats de consum responsable ja escrits.
6
L’ESPIRAL SOLIDÀRIA
Activitat : Què és el Comerç Just? El comerç just, dins el consum responsable. Joc de les targetes vermelles: entreguem les targetes vermelles on hi ha desglossat en conceptes el que és el comerç just. Hi ha targetes amb definicions correctes i incorrectes. El grup tria quines targetes són les correctes i després el facilitador/a revisa i explica quines són les targetes correctes i quines les incorrectes, i el perquè. CONSUM RESPONSABLE
Material necessari: joc de targetes vermelles amb definicions.
Fet això passem un petit vídeo sobre comerç just. Veure el Vídeo: “El comercio justo en 6 pasos” (El Surco, 2009) (5 min) Front la opció del comerç just, en el dia a dia ens trobem majoritàriament una altra manera de consum, insostenible ambientalment i social.
Visionat del documental: “Comprar, tirar, comprar” (Cosima Dannoritzer, 2011) Per poder entendre alguns conceptes del sistema econòmic i de consum actual, així com el que és la obsolescència programada i les seves conseqüències.
(8 min inicials a visualitzar)
A partir dels dos documentals, amb models contraposats, s’obre el debat. El visionat del documental complert serveix per fer una sessió de cine fòrum d’1 hora i mitja que recomanem.
L’ESPIRAL SOLIDÀRIA
7
Un bona opció per concloure aquesta sessió és el visionat del documental:
CONSUM RESPONSABLE
Interferències (Quepo i ODG, 2011) . (30 min)
Aquest documental ajuda a reflexionar sobre els conceptes que condicionen el desenvolupament socioeconòmic dels països i els pobles, tant al Sud com al Nord. Reflexiona sobre quines són les accions que segur no milloren el món en el que vivim. El documental busca fer més accessibles conceptes i processos que, a oïdes de gran part de la ciutadania, resulten abstractes i inaccessibles però que en realitat formen part d’una realitat que condiciona la nostra vida i la de milions de persones arreu del món. Entre d’altres; mecanismes com el deute extern o el comerç internacional, l’abús de poder per part d’empreses transnacionals o els interessos que amaguen governs i institucions internacionals, els impactes del model de consum i producció sobre les persones i el mediambient. En definitiva, Interferències que provoquen impactes negatius sobre el bon viure de les persones.
8
L’ESPIRAL SOLIDÀRIA
Anàlisi d’àmbits de consum: La roba Activitat: Amb què ens vestim? Ens distribuïm per parelles, i cadascú mira l’etiqueta de la samarreta, pantalons i sabatilles del company/companya i apunta en un paper gran/cartolina que està penjada a la paret on està feta cadascuna de les peces , així com la composició de materials. CONSUM RESPONSABLE
Quan tothom ho hagi escrit mirarem quins són els països majoritaris de producció i quins els materials de composició. Veurem com molt probablement la majoria de peces són fetes a Àsia o d’altres països no Europeus i com la major part de les composicions són químiques. Material necessari: cartolina o paper gran, cinta adhesiva, bolígrafs
L’ESPIRAL SOLIDÀRIA
9
Activitat: Com és el meu armari? Ens dividim en grups de 4/5 persones, i cada grup fa un quadre on recull per a cada participant: Quantitat de roba que té a casa (quants armaris/espais utilitza)+ cada quant compra CONSUM RESPONSABLE
roba+ què fa amb la roba que ja no vol + raons per les que no vol més algunes peces de roba . Material necessari: cartolina o paper gran, cinta adhesiva, bolígrafs, retoladors.
Activitat: Què hi ha darrera de la roba que portem?
10
L’ESPIRAL SOLIDÀRIA
Visualitzar el curtmetratge: “38” ( Setem, 2011) ( 3 min 50 segons) sobre la dictadura de la moda, allà on es produeix i on es consumeix.
CONSUM RESPONSABLE
Visualitzar el documental : “La lletra petita de la roba que portem” (TV3, 2013) (47 min) Documental on s’analitza com tot i que la crisi ha fet baixar un 40% les despeses dels ciutadans en roba en els últims 5 anys, comprar roba continua sent un acte de consum molt habitual. Per què la majoria de gent té més roba de la que necessita a l’armari? Aprecien la qualitat de la roba que porten? Saben d’on surt? Amb quines matèries s’ha fabricat? I en quines condicions de treball? En aquest documental s’analitza amb lupa com compren, què hi ha darrera de les nostres compres, etc.
Opcional: visualitzar el documental: “Perdre el fil” ( Setem, Fora de Quadre, 2012) (26 min 59 seg). Documental sobre la producció de roba de treball al Marroc. El reportatge explica les dificultats de traçar l’origen de la roba dels policies, bombers, jardiners, etc. de les administracions públiques europees i les condicions laborals de les persones que la confeccionen.
A partir de les dues dinàmiques i dels vídeos fem un debat/reflexió sobre on comprem, si mirem on es produeix la roba que comprem, si pensem en els efectes ambientals i socials que pot tenir la fabricació de la nostra roba, si tenim notícies sobre marques de roba denunciades per explotació, sobre el perquè comprem, si tenim massa roba, si dediquem temps a la reutilització/reciclatge de la roba per a que d’altres la puguin utilitzar, etc... Alguns elements pel debat a partir de l’anàlisi de la notícia: 25/4/2013 (campaña ropa limpia, Diario Digital)
L’ESPIRAL SOLIDÀRIA
11
REPULSA ANTE UNA NUEVA TRAGEDIA EVITABLE EN BANGLADESH.
ETIQUETAS DE PRIMARK Y MANGO ENCONTRADAS EN LA FÁBRICA. La Campaña Ropa Limpia, junto con los sindicatos y las organizaciones de derechos laborales en Bangladesh exigen la acción inmediata de las marcas textiles internacionales tras el derrumbe del edificio Rana Plaza en Savar (Dhaka) en Bangladesh. El derrumbe del edificio de ocho pisos, que abarca tres fábricas y un centro comercial, se ha cobrado ya la vida de 300 personas y hay más de 1000 personas heridas. La cifra sigue aumentando dramáticamente. CONSUM RESPONSABLE
Los activistas lograron ayer entrar en las ruinas de ‘Rana Plaza’ y recogieron etiquetas y otra documentación que vinculan las fábricas que estaban en este edificio con algunas de las principales marcas europeas: las marcas españolas El Corte Inglés (encontradas la mañana del viernes 26 de abril), Mango y la británica Primark. En sus páginas web, las fábricas siniestradas mencionan entre sus listados de clientes también a C&A, KIK y Wal-Mart. Tanto C&A como KIK y Walmart están también implicadas en el incendio de la fábrica Tazreen, no muy lejos de Savar, donde 112 trabajadores/as murieron en un incendio hace exactamente cinco meses. La marca KIK también estuvo implicada en el incendio de la fábrica de Ali Enterprises en Pakistán, donde cerca de 300 personas que allí trabajaban murieron quemadas en septiembre de 2012. La Campaña Ropa Limpia en España contactó ayer con Mango para conocer su relación con las fábricas siniestradas. Según Mango, “no tienen producción en estas fábricas” y las etiquetas encontradas se explican porque estaban en conversaciones con una de las fábricas por “un pedido de prueba a futuro”. La Campaña Ropa Limpia sigue recabando evidencias y pruebas de la relación de las marcas internacionales con las fábricas. Los y las trabajadoras fallecidas y heridas estaban produciendo prendas en la fábrica cuando en el edificio que tenía pisos construidos supuestamente de manera ilegal se escuchó un fuerte sonido tras el cual hubo un derrumbe, dejando sólo la planta baja intacta. Este último derrumbe nos muestra una vez más que las auditorías voluntarias utilizadas por las
12
L’ESPIRAL SOLIDÀRIA
marcas para dar seguimiento a sus fábricas han fallado en proteger la vida de los y las trabajadoras. Los grupos de derechos laborales afirman que estas muertes innecesarias continuarán a menos que las marcas internacionales y el gobierno de Bangladesh acuerden firmar de manera obligatoria programas de seguridad para sus fábricas proveedoras. “Es increíble que las marcas sigan negándose a firmar un acuerdo vinculante con los sindicatos y los grupos de trabajo para poner fin a estas condiciones de trabajo inseguras. Una tragedia tras otra nos muestra que el seguimiento que hacen las marcas a sus fábricas es totalmente inadecuado “, dice Tessel Pauli de la Campaña Ropa Limpia internacional. Desde la Campaña Ropa Limpia se añade: “En este momento las familias de las víctimas están de luto y la comunidad está en shock. Pero, los cientos de personas heridas en el derrumbe y las familias, están sin ingresos y sin apoyo. Las marcas deben responsabilizarse de proveer una compensación a largo plazo para las familias”. Para poner fin a estas tragedias, la Campaña Ropa Limpia pide a las marcas que tienen producción en Bangladesh que firmen inmediatamente el “Bangladesh Fire and Building Safety Agreement” (programa para la mejora de la Seguridad en las fábricas de Bangladesh). La Campaña Ropa Limpia internacional, junto con los sindicatos de Bangladesh, el sindicato internacional IndustriAll y organizaciones de defensa de los derechos laborales de Estados Unidos y Canadá han desarrollado este programa sectorial que incluye inspecciones independientes en materia de seguridad de las fábri-
cas, capacitación, divulgación de los derechos de los y las trabajadoras y una revisión en profundidad de las normas de seguridad. Es un acuerdo pragmático y transparente y el único acuerdo que cuenta con el apoyo de todos los grupos de defensa de los derechos laborales locales e internacionales. El año pasado el acuerdo fue firmado por la compañía de EE.UU. PVH Corp (propietaria de Calvin Klein y Tommy Hilfiger) y el minorista alemán Tchibo. Los impulsores del programa llevamos meses pidiendo a las principales marcas de la industria textil que firmen la iniciativa con el fin de garantizar su rápida aplicación. El programa tiene el objetivo de salvar las vidas de cientos de miles de personas trabajadores que actualmente están en situación de grave riesgo en fábricas inseguras que en muchas ocasiones han sido construidas ilegalmente, como parece ser que es el caso de la tragedia de ayer. La Campaña Ropa Limpia espera que El Corte Inglés y Mango se involucre en los próximos días en los esfuerzos colectivos para proveer ayuda de emergencia y reparación a las familias de las víctimas y heridos/as, así como espera que Mango se incorpore en breve al programa “Bangladesh Fire and Building Safety Agreement”. La red internacional Campaña Ropa Limpia lleva investigando, denunciando y realizando campañas para mejorar la seguridad en las fábricas de ropa de Bangladesh desde el derrumbamiento de la fábrica Spectrum en el año 2005. En Spectrum, hace ahora exactamente 8 años, murieron 64 personas que fabricaban prendas de ropa para empresas internacionales, entre otras, Zara, Carrefour y Karstadt Quelle.
Anàlisi d’àmbits de consum: Les noves tecnologies Activitat: Quants mòbils tenim? Tots/es els/les participants al taller posen els mòbils que duen a sobre en una taula, els contem i fem foto de la imatge. CONSUM RESPONSABLE
Seguidament i en una cartolina penjada a la paret anem apuntant els mòbils que cadascú recorda que ha tingut. Sumem la quantitat total de mòbils que entre tots/es hem tingut a la nostra vida. Material necessari: cartolina o paper gran, cinta adhesiva, bolígrafs, càmera fotos.
Visualització del curt: “Blood in my Mobile” (Frank Poulsen, Koncern TV- og Filmproduktion, Denmark, Chili Film, Denmark and Gebrueder Beetz Filmproduktion, Germany 2011) (4 min) Aquest curt mostra la connexió entre els nostres telèfons i la guerra civil al Congo. El Director Frank Poulsen viatja a la RD del Congo per veure la indústria minera il·legal amb els seus propis ulls. Té accés a la mina d’estany més gran de Congo, que està sent controlada pels diferents grups armats, i on els nens treballen durant dies en estrets túnels per desenterrar els minerals que acaben en els nostres telèfons. Després de visitar la mina, Frank Poulsen lluita per aconseguir parlar amb Nokia. Vol que li garanteixen que no estan comprant minerals que generen conflicte i que per tant financen la guerra al Congo. Nokia no li pot donar aquesta garantia. Sang al meu Mòbil és una pel · lícula sobre la nostra responsabilitat en el conflicte al Congo i en la responsabilitat social de les empreses. Més informació i opcions per a l’acció: http://bloodinthemobile.org Visualització del documental: “Coltán: comercio sangriento-sangre en nuestra tecnologia” ( Patrick Forestier, 2007) (54 min 20 seg) Un documental de denúncia on a partir del periodisme d’investigació s’arriba entre d’altres a visitar les mines de coltan al Congo, s’entrevista a senyors de la guerra, als comerciants africans i europeus, i que fa en definitiva una radiografia molt clara de la situació i les responsabilitats vinculades a l’extracció del mineral. Més informació: http://consciencia-global.blogspot.com
L’ESPIRAL SOLIDÀRIA
13
Visualització del documental: “la lletra petita de la telefonia mòbil” (TVE3, 2013) (49 min): centrat en un dels objectes de consum que més ràpidament ha canviat les nostres vides en els últims anys: el telèfon mòbil. Visualització de l’entrevista de “Para todos la 2” a la Fundació Jane Goodall CONSUM RESPONSABLE
(TVE, 2011) (10min 46 seg) Telèfons mòbils, ordinadors, pantalles de plasma, i fins i tot els satèl · lits artificials no funcionarien sense coltan, un mineral molt valuós i escàs, les majors reserves es troben a la República Democràtica del Congo. La seva explotació està al centre dels enfrontaments que produeixen milions de víctimes i refugiats en aquest país africà. La Fundació Jane Goodall promou la campanya “Mobilitza’t per la Selva” per sensibilitzar de la necessitat de reciclar aquest mineral Més informació i opcions per a l’acció: http://www.movilizateporlaselva.org/ca
Obrim el debat. Alguns elements a tenir en compte: Petjada humana: Xarxes organitzades que es disputen les àrees on es troba el coltan/ Es la principal causa de la darrera guerra del Congo/ Explotació laboral: homes, dones i nenes /Condicions infrahumanes que els poden portar a la mort, sobretot als nens/Explotació sexual, dones i nenes. Segrestos, violacions/Refugiats. Petjada ecològica: Exportació il·legal /Les companyies obren rutes de transport pels parcs i selva i destrueixen hàbitats /Caça furtiva i massiva d’animals per alimentar a les persones que treballen a les mines.
Front d’això: Imprescindible que finalitzi la passivitat.Primordial que les companyies de telefonia mòbil i altres aparells es posicionin i apliquin una política mediambiental compromesa amb la preservació dels recursos naturals i amb el respecte als drets humans. KEMET, el fabricant més important de condensadors tantalum, ha demanat als proveïdores que certifiquin que el coltan no prové del Congo i assegurar-se que provingui d’altres llocs com Austràlia o que l’extracció sigui legal.
14
L’ESPIRAL SOLIDÀRIA
Anàlisi d’àmbits de consum: L’alimentació Activitat: Què esmorzem/berenem? Iniciem la sessió amb dues taules juntes parades per esmorzar/berenar (o una taula amb ambdós tipus de productes) Una amb sucs de tetrabrik, gots plàstic, i resposteria industrial i embolcallada. CONSUM RESPONSABLE
L’altra amb sucs d’ampolla de vidre, fuita, i si de cas un pa de pessic artesanal. Veiem què és el que el grup menja, fent anàlisi posterior. Material necessari: taula/es, beure i menjar.
Activitat: Què comprem? I a on? Ens dividim en grups de 4/5 persones. Cada grup recull en una cartolina o paper gran: On fa habitualment la compra dels diferents productes de consum alimentari + quin és el principal factor o factors que fan que es decideixi per un producte o altre + preguntar si compra productes de comerç just, de proximitat o ecològics (si és el cas que assenyalin quins i on ho compren). Cada grup presenta el seu quadre i es penja a la paret. Molt probablement la majoria comprarà a supermercats, i el factor decisiu serà el preu. Material necessari: cartolina o paper gran, cinta adhesiva, bolígrafs, retoladors.
Posteriorment proposem visualitzar un documental i una pel.lícula, en dos sessions, i fer un cine-fòrum posterior. Visualització del documental : ORO NEGRO ( Nick Francis, Marc Francis, 2006) (1h15). “Or Negre” és un documental sobre el comerç del cafè. Tracta sobre els esforços de diverses cooperatives a Etiòpia per aconseguir un preu just pel seu cafè, reconegut com un dels millors del món, i pels esforços de Tadesse Meskela, representant de la cooperativa, per fer-se un lloc al mercat mundial. Visualitzar la Pel·lícula : Fast Food Nation (Richard Linklater, 2006) (1h 55min) Don Henderson, un executiu corporatiu d’una important cadena de restaurants de menjar ràpid, té un problema. La carn de les hamburgueses més famoses de l’empresa està contaminada i ell ha d’investigar per què. El descobriment de la resposta no serà tan senzill ni net com ell havia pensat.
L’ESPIRAL SOLIDÀRIA
15
CONSUM RESPONSABLE
l espiralsolidària
CONSUM RESPONSABLE
Annexes
16
L’ESPIRAL SOLIDÀRIA - Annexes
Annex 1: La composició de la roba
CONSUM RESPONSABLE
L’ESPIRAL SOLIDÀRIA - Annexes
17
CONSUM RESPONSABLE
18
L’ESPIRAL SOLIDÀRIA - Annexes
CONSUM RESPONSABLE
L’ESPIRAL SOLIDÀRIA - Annexes
19
CONSUM RESPONSABLE
20
L’ESPIRAL SOLIDÀRIA - Annexes
Annex 2: La roba i el medi ambient
CONSUM RESPONSABLE
L’ESPIRAL SOLIDÀRIA - Annexes
21
CONSUM RESPONSABLE
22
L’ESPIRAL SOLIDÀRIA - Annexes
Annex 3: La roba i els drets humans
CONSUM RESPONSABLE
L’ESPIRAL SOLIDÀRIA - Annexes
23
CONSUM RESPONSABLE
24
L’ESPIRAL SOLIDÀRIA - Annexes
CONSUM RESPONSABLE
L’ESPIRAL SOLIDÀRIA - Annexes
25
CONSUM RESPONSABLE
FONT: Guia para el consumo responsable de ropa. Setem
26
L’ESPIRAL SOLIDÀRIA - Annexes
CONSUM RESPONSABLE
l espiralsolidària
L’ESPIRAL SOLIDÀRIA
27
www.ongvols.org voluntariat@ongvols.org
Agra誰ment:
Amb el suport de: