MM FITXA TÈCNICA Membres: David Vila Bagaria, baix Martí Llavina Costa, guitarra Pablo Mir-Mir Aranyó, bateria i veu Lucas Mir-Mir Aranyó, guitarra i veu Arthur Salas Padilha, guitarra i veu Contacte: 626.16.88.26 Mail: martillavina@gmail.com Web: www.myspace.com/m._.m
DESCRIPCIÓ DEL GRUP Els MM tenen claríssim que el seu objectiu és triomfar. Tot i que fa poc temps que els seus membres toquen junts, tots ells tenen molta experiència en altres bandes musicals. No volen que la inspiració els agafi desprevinguts, així que sempre duen a sobre una gravadora, perquè no se’ls escapi cap idea. El grup, nascut de la compenetració del germans Lucas i Pablo Mir-Mir, comença amb força, i ja està enregistrant la seva primera maqueta.
/ MM
Què feu els MM? Som un grup que vam formar els germans Mir-Mir. Teníem unes quantes cançons, i hem tocat durant aquests anys amb Martí Llavina i amb David Vila. Hem fet dos concerts, un a Manlleu i un altre a Centelles. L’estil de música que fem es pot dir que és rock, o pop-rock, rock melòdic, en anglès, i totes les cançons que toquem són pròpies, no fem cap versió. Tots tenim força experiència en grups. Quan va néixer la formació actual? L’Arthur s’afegirà després d’aquest concert perquè acaba de tornar de Perú, i s’unirà al grup a les veus, però els altres quatre estem assajant des de setembre de l’any passat, i el primer concert va ser el desembre. Ens hem estat preparant per fer la maqueta, per poder oferir una gravació decent al pròxim concert, perquè la gent ho pugui escoltar a casa si els hi ha agradat.
Ara ens preparem de cara els concerts per fer-ho el millor possible. El VICSONA serà el nostre quart concert, després de tocar a Barcelona, a Razzmatazz. Creieu que el vostre estil és gaire diferent del que fan altres grups d’Osona? Sí, aquí el nostre estil ara mateix és bastant difícil. No és el millor lloc per començar amb un grup així. L’anglès és l’idioma amb el que ens sentim més a gust a l’hora de composar, però també és un problema. Aquí poca gent ho entendrà, i és important perquè la gent se senti identificada o per entendre la cançó més completa. L’anglès encaixa millor a la música que feu? Sí, encaixa més bé, i a nivell de fonètica té més avantatges. El català també està molt bé, el preferim abans que el castellà, però l’anglès et permet menjar-te parts de paraules, si et fan falta síl·labes, és molt més còmode. Al principi és difícil, però un cop t’acostumes és molt més còmode. I les influències han estat sobre tot de grups en anglès: Led Zeppelin, els Rolling, Queen... També escoltem grups en català i castellà, però la màxima referència són en anglès. Com va sorgir el projecte? Després d’anar aquest estiu a Suïssa a tocar amb una tuna per fer diners (els germans MirMir), vam pensar que ens havíem de dedicar a la música que ens agrada. Vam guanyar diners però no és el que volíem, no vam disfrutar. Aquí, ara, és molt més difícil guanyar diners fent la música que ens agrada, però hem d’apostar per això. Estem intentant crear alguna cosa que tard o d’hora ens doni el que volem, tant personalment com econòmicament. Seria més fàcil aconseguir-ho als Estats Units o Anglaterra, perquè aquest estil de música està més potenciat. La nostra àvia és de New Jersey, d’EUA i tenim família allà, a veure si més endavant, quan tinguem més rodatge, podem anar cap allà, ja que cantem en anglès. Què és el que voleu transmetre amb la vostra música? Cada cançó és diferent, però la intenció és transmetre amb les lletres el que sentim ara mateix, que és que volem viure d’això, que volem lluitar, que no ens hem de deixar vèncer per la gent que ens diu que no, que és massa difícil. De moment és això el que volem fer, és el que sentim. Què us diferencia d’altres grups? La il·lusió la deu tenir tothom, i la dedicació també. Intentem que les cançons no s’assemblin a cançons que ja existeixen. També estem treballant el tema de la imatge. Volem que la posada en escena i els espectacles siguin un show, però encara no està definit. Volem que la gent quan marxi del concert se’n recordi. Volem ser únics i especials. També que ens diferencia que som germans, hi ha molta coordinació, molta compenetració.
Jack Mad FITXA TÈCNICA Membres: Manel Font Tubau, veu Roger Viver Conill, guitarra Martí López Damian, guitarra David Martos Garcia, baix Gerard Ferrer Panicot, bateria Contacte: 659.04.35.53 Mail: jackmadgrup@gmail.com Web: www.jackmad.bandcamp.com
DESCRIPCIÓ DEL GRUP Són gamberros, i segons diuen, la seva música reflexa com són els adolescents d’avui. De la Vall del Ges i el Bisaura, tenen ganes de fer concerts i gaudir de la música, “almenys durant uns anys”, diuen. Han fet una maqueta de tres temes, i un videoclip que promocionaran per la xarxa. Tot i que ja han tocat en diverses ocasions a Osona, el VICSONA els dóna la oportunitat de tocar per primera vegada a Vic.
/ Jack Mad
Què feu els Jack Mad? Vam començar fent versions de rock en anglès, i llavors ens vam passar al català. A partir d’aquí vam començar a fer més temes i sonem més pop rock, punk rock... Es pot dir que tenim influències de la música californiana dels 90. I aquest canvi a què es deu? Haguéssim estat el típic grup de versions, haguéssim anat a les mateixes festes majors cada any, tocant les mateixes versions. Vam decidir fer les nostres. Ara ens assemblem més al que escoltem nosaltres, també. Quan vau muntar el grup i per què? Tres de nosaltres vam començar el 2009 amb un altre grup, però després vam anar patint canvis, teníem un altre guitarra, i quan vam ser els que som ara ens vam canviar el nom per Jack Mad, perquè vam gravar la maqueta i era un nou projecte. De què parlen les vostres cançons? Intentem escriure agafant-nos les coses en conya i amb ironia, ens en cardem de nosaltres mateixos, i intentem fer lletres diferents. Si no cantes Sense tu no ets ningú, ja. La idea és ser més irònics, una mica cínics. Parlem sobre sexe, drogues, i de les relacions, també, però no des del punt de vista de l’amor, sinó més porno.
Teniu algun referent a l’hora de crear les vsotres cançons? Cadascú té les seves influències i les seves paranoies musicals, però quan fem música nostra tothom hi posa allò que és seu. Podem fer cançons intentant assemblar-nos a No use for a name, o altres més tipus Guns N’ Roses, algun reggae... Un té influències de rock clàssic, un altres és més de punk rock, un altre més de reggae, i un altre és més fiestero. Què creieu que us diferencia d’altres grups osonencs? La mala llet. Si alguna cosa tenim és potència i mala llet, distorsió. Ara, si t’hi fixes, tots els grups en català són més de tranquis, per les nenes, no diuen paraulotes, i en el fons els adolescents no som així. Nosaltres reflexem el que som. Hi ha massa hipocresia. Han sortit molts grups de la comarca que estan fent coses molt interessants. Creieu que és bo, això, per vosaltres? Torelló és el centre musical, nosaltres som d’allà i sempre que anem als bars hi ha algun grup, i de totes les edats. Està bé que hi hagi molts grups, perquè la música evoluciona més. Ens ajuda que hi hagi gent amb més experiència per anar aprenent, perquè si fossim sols seria més complicat. Com afronteu el VICSONA? Què n’espereu? Que ens conegui més gent, perquè gairebé no hem tocat mai a Vic, i passar-nos-ho bé. Heu enregistrat una maqueta. Què hi ha? Hi ha tres temes, perquè no teníem diners per més. Volem que sigui una mica de presentació del que fem. Els temes no s’assemblen gaire, un és més pop rock, n’hi ha un altre més fiestero-ballable, i l’altre més heavy. També hem fet un videoclip, que intentarem promocionar per Internet. Si fessim diners, ens agradaria gravar un disc. Amb un suport físic és més fàcil arribar a la gent. Quins són els vostres reptes? Que la gent ens escolti perquè els agradem. Tenir més bolos, també, perquè és com disfrutem més. Però al final el que volem és passar uns anys fent concerts, anant a llocs de gira, passarnos-ho bé, i encara que no visquem de la música, haver pogut disfrutar la vida de músic almenys durant uns anys.
Escudero FITXA TÈCNICA Membres: Joan Escudero Gil, veu i guitarres Bernat Gurt Corominas, bateria Sergi Vilarrasa Comerma, baix Roger Gimenez Vilalta, teclats Contacte: 692.79.61.42 Mail: joanescudero@yahoo.es Web: www.escudero.bandcamp.com
DESCRIPCIÓ DEL GRUP Afincat a Tavertet, Joan Escudero és dels pocs músics joves que fa blues. Sempre ha cantat en anglès, però per primera vegada, amb el disc 11 bones raons, ho fa en català. Diversos músics de Roda de Ter l’acompanyaran en la seva primera actuació a Vic, on demostrarà que la música d’arrel afroamericana també es pot fer “a la catalana”.
/ Escudero
No hi ha gaires grups joves que facin blues... No, està una mica desfassat. La gent que fa aquest estil a Catalunya, siguin joves o més grans, ho fa exclusivament en anglès i tenen més projecció cap a fora. No hi ha ningú que agafi la música d’arrel negra i la canti en català. La majoria de música que tenim en català és més aviat pop rock. A mi sempre m’ha agradat Stevie Wonder, Marvin Gaye, Lenny Kravitz... és el que sempre he escoltat. Tota la meva vida he cantat en anglès fins que un dia vaig decidir que també podia sonar bé amb el meu propi idioma. És canviar una mica el xip perquè no tenia cap referència a l’hora de fer-ho.
Com va sorgir el projecte? Vaig deixar l’última banda que tenia, i vaig començar a fer les meves cançons. Amb les bandes que havia tingut sempre tothom participava i tothom deia la seva, però jo era dels principals compositors, sempre havia fet les cançons. Tenia moltes d’idees que s’havien quedat al calaix, i vaig voler posar-ho en pràctica. A finals del 2007 vaig començar a gravar temes meus, vaig fer un disc en anglès, que es va intentar editar, va ser difícil i em vaig desinflar. Després d’un any, vaig tornar a fer temes nous i vaig gravar aquest segon treball, i ara sí que l’he fet en català. Em sento molt més còmode, he descobert que els temes també poden sonar bé, i em feia curiositat veure el resultat. Aquest any he conegut músics de Roda, i arrel de presentar-me al VICSONA i al Sona9, vaig reunir una mica de banda. Què vols transmetre amb el disc 11 bones raons? Parla de coses de la vida, temes universals. Els temes que tracto en el disc van des d’una cançó que li vaig dedicar al meu fill, Benvingut, per exemple, fins a temes de crítica, com Xirucaland. Molts músics estem indignats, perquè no hi ha llocs on anar a tocar, no hi ha una bona promoció, no hi ha sortida, aquí costa molt. I després hi ha cançons de coses de la vida, de desamors. De tot i més. Quins són els teus referents? Música afroamericana, totalment. Jo vaig créixer amb els negres dels Estats Units, i encara escolto James Brown, Bob Marley... Són els meus referents. Què creus que et diferencia d’altres músics? Fer el que fan els artistes internacionals que aquí ens agraden, però fer-ho a la nostra, a la catalana. Poder fer des d’un funk de James Brown, o de Lenny Kravitz, fins a cançons que són pop, fins i tot folk. Tot el que inclou la música americana, des del folk, fins al funk. Com afrontes el VICSONA, què n’esperes? Em fa molta il·lusió, perquè no he tingut gaires oportunitats de mostrar el que faig. Sempre ha estat una cosa a porta tancada, he fet alguna actuació jo sol amb l’acústica, però m’agrada la idea de fer una mica de promoció, i que em comencin a conèixer per aquí. La meva il·lusió és poder-me guanyar una mica la vida, tenir un mínim públic, poder fer actuacions regularment, i també conservar la meva vida.
Nest FITXA TÈCNICA Membres: Ernest Sánchez Coma, veu i guitarra Mireia Bonvehí Miralpeix, veu
Contacte: 661.84.93.43 Mail: ernest_sa@hotmail.com
DESCRIPCIÓ DEL GRUP Ernest Sánchez fa anys que s’acompanya amb una guitarra acústica per versionar cançons conegudes sota el nom de Nest. En aquesta ocasió, però, no anirà sol, sinó que compartirà la seva veu versàtil amb la de Mireia Bonvehí. L’escenari del VICSONA serà també on els dos joves encetaran el seu projecte musical conjunt. Les seves versions són d’estils diversos i cantades en català, castellà i anglès. Tenen temes propis en procés.
/ Nest
Per què vas decidir fer versions? Des de fa temps, des dels 16 anys, que toco la guitarra, i sempre m’ha agradat agafar temes i fer-me’ls meus. Fa un temps vaig conèixer la Mireia, em va agradar la seva veu, i ara versionem junts les cançons. Com feu la selecció dels temes? Per exemple, pel VICSONA, el que vam fer és provar unes quantes cançons, i les que van quedar millor i les que hi pot haver una veu femenina a les tornades i permeten fer una mica de duet i que quedi bé, són les que hem triat. Cançons que a tots dos ens agraden i ens hi sentim còmodes.
Us heu plantejat fer les vostres pròpies cançons, o continuareu apostant per les versions? Sí, ja en tenim algunes en procés. La idea és fer temes propis, nostres. Què creieu que us diferencia d’altres músics que actuaran al VICSONA? La resta potser van amb molts més músics, amb molta més banda. Nosaltres som només la guitarra, la veu, el format és de concert més íntim. Potser no casa tant amb l’escenari, potser quedaria millor en un pub, o un bar, més tranquilet. De quina manera us agrada transmetre el que feu? Les cançons són versions que entren, tenen sentiment, i el que volem és que la gent s’hi pugui sentir identificada amb les situacions personals que tracten. Per exemple, versionem Grita, de Jarabe de Palo, un tema d’Amaral, alguna de rock català, alguna en anglès... Hem pensat incloure al repertori cançons en les diverses llengües, unes que són més balada, altres més rumberes, altres una mica més rock... Ja que és una mostra, volem ensenyar tot el que podem fer. El vostre públic pot ser molt divers. Us plantegeu tocar junts en altres llocs? Sí, sempre tens la il·lusió de fer concerts, però ara és el principi, cal que ens coneguin, que a la gent els agradi. Com afronteu el VICSONA? Què n’espereu? Donar-nos a conèixer. Encetar un projecte que ens agrada molt, i veure cap on va. Tampoc amb moltes expectatives, a veure què surt, i el que surti serà benvingut.
Els Flipats FITXA TÈCNICA Membres: Dan Peralbo Terrés, veu i guitarra Artur Suriñac Verdaguer, piano i teclat Aniol Suriñac Verdaguer, bateria Marc Fernández Guitard, guitarra i veus Pol Villegas Sánchez, baix i veus Contacte: 636.60.16.42 Mail: tperalbo@hotmail.com
DESCRIPCIÓ DEL GRUP Només tenen entre 12 i 14 anys, però Els Flipats són una autèntica sensació, sobre tot al seu poble, Torelló. A l’abril van fer una maqueta amb sis temes, i ja n’han distribuït més de 700 còpies, “estem on fire”, diuen. Els segueixen des de famílies senceres al seus propis amics, que gaudeixen de les seves cançons enganxoses, com We are Flipats, Leggins vermells, o Som polacs.
/ Els Flipats
Sou el grup osonenc més jove i ja heu enregistrat una maqueta! Què s’hi pot escoltar? Es poden escoltar sis temes, que hem fet nosaltres mateixos. Des de que va començar el grup ja n’hi havien uns quants, però després en vam anar fent més a mida que va anar avançant, i la setmana abans d’enregistrar la maqueta vam anar polint totes les cançons. N’hi ha que són una mica rares, i n’hi ha que parlen d’algú, i d’altres que expliquen la nostra biografia. Com va sorgir la idea de muntar Els Flipats? Com diu la cançó We are Flipats, ens vam conèixer mentre fèiem una obra de teatre, i allà vam
tenir la idea de muntar un grup. Vam començar quedant, i composant cançons, i així va sortir la maqueta. Composeu les cançons entre tots? Normalment les lletres i els acords els fa en Dan. La resta posem l’armonia, la passió (riuen). Us fixeu en algun altre grup? Amb Txarango, sempre ho hem dit, ens agrada molt l’ska. Què n’espereu del VICSONA? Bàsicament que ens conegui gent de tot Osona. Vic ja és important, és una ciutat. És una oportunitat perquè ens vegi més gent. Teniu ganes de fer més concerts? Moltes ganes! Aquest divendres en vam fer un a la plaça nova de Torelló, el dia 15 toquem a l’Atmosfera, i el dia 9, segurament, a Manlleu. El que vagi sortint! Com us imagineu d’aquí deu anys? Vivim el dia a dia. Estem molt motivats, però deu anys són molts anys! De moment tenim ganes de continuar. I quins són els vostres reptes? Que ens conegui tot Osona, i després que ens puguem donar a conèixer a diferentes comarques de Catalunya, i si anem Espanya els cantarem Som polacs. Tenim en ment fer un altre disc, ja tenim 11 o 12 cançons!
Three Pounds Fifty FITXA TÈCNICA Membres: Jordi Palau Tort, teclat David Pérez Perea, baix Marta Dolz Montpart, veu i guitarra Marc Peiron Vilaró, guitarra Albert Oriols Mombiola, bateria Contacte: 606.50.60.60 Mail: 3poundsfifty@gmail.com Web: facebook.com/threepoundsfifty
DESCRIPCIÓ DEL GRUP Els agradaria agafar una furgoneta, i anar a fer concerts i a veure món, però de moment es conformen amb mostrar el que fan a Osona, i pensen que el VICSONA és una bona oportunitat per fer-ho. Fan poprock alternatiu, en anglès, i s’emmirallen en grups com 30 secons to mars, Audioslave o Incubus. Els Three Pounds Fifty són dels pocs grups osonencs amb una veu femenina al capdavant, és la de Marta Dolz.
/ Three Pounds Fifty
Com va néixer Three Pounds Fifty? Des de 2008-2009, alguns components han anat variant. Venim d’una altra formació. Tres dels components vam continuar buscant, principalment, una veu. Vam trobar la Marta, i van passar diversos guitarristes, fins que hem trobat en Marc. Què feu? Pop, rock, alternatiu. Intentem no fer sempre el mateix tipus d’estructura, variar amb sons una mica més forts, que contrasten amb algunes elements més melòdics. Les lletres són sempre en anglès? Si, tot i que la meva mare sempre em diu que canti en català, però és molt el que hem mamat. Si mires els discs que tinc són tots en anglès. Totes les nostres influències són en anglès. No és que no ho haguem provat en català, però queda massa forçat, fonèticament encaixa molt més l’anglès.
Quins grups us han influenciat? Fightstar, 30 seconds to Mars, Muse, Audioslave, Paramore, Incubus... Què creieu que us diferencia de la resta de grups osonencs? Normalment a les formacions, hi ha poques noies. En la majoria de grups, qui canta és un noi. També fem un estil molt diferent que la majoria de grups, la música que fem nosaltres no se sol escoltar aquí. No ens assemblem gaire al què es porta ara. Ara potser estan de moda altres estils musicals. Creieu que és bo, això, per vosaltres? Si vols fer-te escoltar t’has d’afegir al carro. Però es tracta de fer una cosa que ens agrada a nosaltres, no que els agradi als altres. El que passa és que tampoc tenim facilitats. Simplement ens agrada la música que fem, la fem perquè ens divertim, i el VICSONA és una oportunitat de poder-ho mostrar. Com és el procés de creació de la vostra música? A partir d’una idea musical s’acaba desenvolupant el tema. De vegades hi ha una idea de veu, o d’un teclat... no hi ha una manera fixa de fer-ho. Ho fem molt entre tots. Què és el que voleu transmetre? Emocionar, encara que sigui a nivell musical. Quan escoltes música, moltes vegades se’t posen els pèls de punta. Doncs busquem que això es transmeti. I si entenen l’anglès, millor. Però amb la música també pots transmetre moltes coses, no necessites escoltar la lletra. De què parlen les lletres? N’hi ha algunes d’amor, algunes d’impotència sobre l’impacte del planeta, els efectes que té la industrialització, el canvi climàtic... Com afronteu el VICSONA? Què n’espereu? Que a partir d’aquí pugui sortir algun altre concert, i tocar amb gent diferent, veure com ho fan... I activar-nos una mica. Poder mostrar el que fem és una motivació pel grup. Si vas cada setmana a assajar i no tens cap objectiu, arriba un moment que no surt res nou, t’atabales, en canvi si has d’anar a tocar a algun lloc, tens un objectiu i és una motivació, i els assajos te’ls agafes amb més entusiasme.