L'observador nº3

Page 1


“Som rics en paraules i en idees. Siguem rics en fets, que és així com millor s'aferma l'ideal.” Ricardo Mella


ÍNDEX 3•

EDITORIAL Es pensen que som ramat

12• UN PLA, UN PROJECTE, UN PAÍS, PER SORTIR DE LA CRISI Retalla i enganxa: no ho he pogut evitar

5•

7•

LA UNITAT I L’APROFITAT De com n’estic de tip d’esquirols i de mitges tintes

16• ACTITUDS

L’ESCALDAT DE LA GARROTXA

19• ENLLAÇOS

Nassos de pallasso, dances i batucades

Restaurant de cuina volcànica.

9•

No n’hi ha prou amb tot això

ELS REFERENTS SOCIALS A LA COMARCA El grup anarquista X llogar-hi cadires.

L’Observador #3 Publicació digital intermitent. Juliol del 2012. Pensat i perpetrat a la Garrotxa.

Bitllet a l’infern Amb aquest bitllet guardonem a l’autor de l’article que ha estat més votat pels membres del Grup Anarquista X Llogar-hi cadires com a candidat a crear polèmica entre els lectors. Això significa que pensem que és l’autor de l’article que té més números perquè el tractin d’imbècil o l’hi aplaudeixin la gràcia. En tot cas ha de tenir un parell de bones raons per publicar semblant andròmina.


ES PENSEN QUE SOM RAMAT

El del Reig, anarquista de saló

E Qui edita i en té la culpa:

l passat 29M ens ha deixat clar (si és que no ho teníem ja) que estan preparant el terreny per evitar un conflicte social dur al carrer, la qual cosa denota que són ells i no nosaltres els que tenen por. Por de que actuem i assaltem el mont Olimp. Por perquè saben que la indignació creix a cada retallada que fan. Por perquè els seus privilegis perillen. I és per això que publiquem: per instigar a la revolta. La revolta contra l'absolutisme i la indolència dels poderosos. La revolta per un món més just. Publiquem! Perquè ens intenten intimidar des de les altes instàncies. Publiquem! perquè amplien i endureixen càstigs i supòsits per aplicar-los a través de

Maquetació, plagi i disseny: Roy “the sting” Montana Contacte: bustia@bsolot.info Agraïments per la paciència: Biblioteca Social d’Olot, CNT-AIT Olot Ninotets: Extrets del còmic “Lucha Libre” Editorial. 3

la reforma de les seves lleis, per tal de que no hi hagi protesta, perquè estiguem acollonits amb les conseqüències de plantar cara a la injustícia i a la ignomínia que representa l'estat actual de les coses. Perquè no reclamem responsavilitats. Publiquem! Perquè es pensen que som ramat... i la passivitat no ha estat mai a l'ADN dels anarquistes. Publiquem! Perquè n'estem tips i farts. Perquè s'ha de dir prou i plantar cara. Que no. Que no ens enganyen! Publiquem! Perquè som lliures i volem el que és nostre i el que és de tots per a tots. Justícia o lluita!



# La unitat i l’aprofitat

"DE COM N’ESTIC DE TIP D’ESQUIROLS I DE MITGES TINTES" “Crear dos carrils, un de treballadors organitzats i un altre d'esquirols no és fer diferències, sinó justícia. El que és crear diferències és que un que no s'ho guanya ho tingui tot sense moure un dit.” 5. La unitat i l’aprofitat


vagues generals apuntar qui participa i qui no, i si en un futur aquell esquirol vol que se l'assessori o se l'ajudi per aconseguir millors condicions o un acomiadament amb una indemnització digne, que vagi a la patronal.

El de ca la Filo, tossut i carregós.

I

és que jo penso que la lluita als centres de treball s'ha d'enfocar diferent de com ho veníem fent fins ara. Està clar que amb tanta retallada i reforma laboral s'ha de construir una resposta contundent. Dit això -i tornant al que em porta a escriure aquest article-, és la passivitat que molts treballadors/es tenen enfront de les vagues i lluites a més petita escala el que m'indigna. Amaguen el cap a sota l'ala, i si els que donem la cara aconseguim alguna cosa, ja els hi va bé. D'això a casa meva se'n diuen “manguis”. Perquè t'has d'escoltar de tot: que la vaga no servirà per res, que pressionar només conduirà a l'acomiadament o a enrarir l'ambient, que els sindicats oficials ens venen, que tot ve dictat d’Europa i un llarg etc. d'excuses de mal pagador! Doncs això sí, si s'aconsegueix encara que sigui una mínima modificació d'algun article cabró d'alguna de les moltes reformes laborals, no pugen pas a dalt al despatx del patró de torn i li diuen: “ei escolta, que jo no he pas fet vaga perquè crec que no servia per res i ja m'està bé el que hi havia anteriorment. No m'apliquis el nou redactat. que per això no m'he mogut i no m'ho he guanyat”. No! Fan tot el contrari i com uns convidats a sopar malcarats, et diuen que el menjar és una merda i encara gràcies que se l'han menjat! Arribats a aquest punt, els sindicats, aguanten i traguen. El que s'hagi aconseguit es fa extensiu a esquirols i lluitadors per igual. Tot en ares de mantenir la unitat i no fer diferències o carrils de dos velocitats, per mantenir la cohesió de la classe treballadora! Jo, ja n'estic tip i fart. Qui no plora no mama i s'hauria de tirar pel dret. En acords a nivell d'empresa: acords extraestatutaris, on el que s'hi hagi aconseguit s'apliqui a qui ha donat la cara (membres de les Seccions Sindicals i persones que si vulguin adherir amb noms i cognoms a l'inici de la negociació/lluita) i en

Alguns diran que això crearà una fractura entre els treballadors i hem de fer pinya, però ja n'hi ha prou, doncs el nombre de vividors va en augment i el càstig pel que planta cara s'endureix. Fer extensiva l'aplicació dels fruits d'una lluita a tots els treballadors per igual fins ara no ens ha conduït a res substancialment positiu, i en part es deu al sistema sindical imperant, desmovilitzador i paternalista (abanderat per CCOOO i UGT a través de les eleccions sindicals i la presa de decisions en vertical). Per suposat, per salvar aquest primer escull, aquesta resposta s'ha de dur a terme des d'un sindicat que no tingui ni subvencions, ni alliberats sindicals i que prengui les decisions de manera horitzontal. Un sindicat revolucionari. Evidentment parlo de la CNT. Crear dos carrils, un de treballadors organitzats i un altre d'esquirols no és fer diferències, sinó justícia. El que és crear diferències és que un que no s'ho guanya ho tingui tot sense moure un dit. Aquest individu no és pas millor que un patró explotador. No arrisca i espera que les coses li caiguin del cel, com si fos manà dels déus! Aplicant aquesta mesura dràstica potser sí que començarem a anar tots a una. Que quan comencem a marcar distàncies amb els esquirols ja veureu com comencen a veure les coses d'una altra manera i llavors sí. Llavors serà el moment d'estendre la mà solidàriament i dir “benvingut company/a!”. A partir d'aquí a la següent negociació intentarem equiparar al nou company/a a les condicions dels demés. I no patiu! En un primer moment la patronal pot afavorir a l'esquirol millorant-li alguna cosa per tal de desmoralitzar i desarticular la lluita, però la patronal, igual que el capitalisme i l'explotació de la qual viu, és en general un monstre avariciós. No donarà pas gaire! Mai en té prou per a sí mateix i és prou estúpid per plantar la llavor de la rebel·lió. A vegades per arreglar les coses, s'han de trencar i fer-les de nou.

La unitat i l’aprofitat .6



Menú d’avui: “Plat únic” Bakunin. Recull d’escrits breus Aquest treball editat en col·laboració entre la Biblioteca Social d’Olot (CNT), Aldarull edicions, Negres tempestes i Logofòbia, és una bona oportunitat per a conèixer de prop i sense textos massa farragosos aspectes bàsics del pensament àcrata de la mà d'un dels seus pioners, i de pas ens acosta a una part menys coneguda d'aquest personatge històric, els seus escrits breus, els quals no són editats tan sovint com altres títols més coneguts de l'autor, on destaquen per citar-ne un parell Déu i l'Estat o Estatisme i anarquia. A més, aquesta edició ens permet veure de manera senzilla i amena que malgrat el pas dels anys, les teories d'aquest autor continuen essent obres d'actualitat i de les que en podem treure conclusions i establir paral·lelismes útils i positius per als temps que ens ha tocat viure. En definitiva, és un bon punt de partida per a conèixer la manera de pensar del rival contemporani més destacat de Marx: Mikhaïl Bakunin. Aconsegueix-ne un exemplar al local de la CNT d’Olot.


# Els referents socials a la comarca

L

a necessitat d'un sindicalisme de classe i revolucionari és un fet, i més en una comarca com la nostra, la qual no és pas que vagi sobrada de sindicats combatius.

Vist l'exemple del passat 29M (dia de la vaga general) on la CNT d'Olot va aglutinar a molts altres sectors amb ganes de lluita, com és el sector “indepe” i el dels indignats. I vist que va ser tot un exemple les accions que es van dur a terme en una ciutat com Olot tan acostumada a l'apatia, doncs tan al matí amb el piquet, la concentració a l'ajuntament, a la manifestació dels sindicats grocs (CCOO i UGT) com a bloc crític i com molt espectacularment a la manifestació convocada per CNT a la tarda, és on es va poder constatar que la unitat d'acció de certs sectors en lluita a la nostra comarca pot aglutinar a molta gent i es pot obtenir un bon resultat que cal tenir molt present. Des del punt de vista de qui escriu aquest article, considero i crec que tal com m'han manifestat en diverses ocasions altres persones vinculades a diversos plantejaments ideològics, hi ha organitzacions per a cada àmbit i que a la nostra comarca es dona la casualitat que totes tenen un funcionament més o menys horitzontal i que poden donar cabuda a persones de molt diverses tendències sense que això sigui un problema immediat. En aquest estat de coses, la CNT ha de ser el referent sindical a la comarca de qui vol un sindicalisme combatiu, així com

9. Els referents socials a la comarca

la Greda -per citar un dels molts exemples- ho pot ser pel que fa a les iniciatives culturals pròpies de la nostra cultura catalana. Provingui de la ideologia que provingui cadascú, aquest sindicat -la CNT- pot ser un aglutinador de les moltes persones que tenen ganes de plantar cara, doncs el seu funcionament democràtic i d'obligatòria horitzontalitat en la seva presa de decisions el fa una eina perfecte perquè tothom amb sensibilitats d'esquerra s'hi pugui sentir còmode. I més tenint en compte que no ha de rendir explicacions a ningú més que a sí mateixa, doncs és totalment autogestionària. Això és quelcom que jo considero indiscutible. Agradarà més o menys que tingui com a finalitat el comunisme llibertari, però ara mateix és una eina en marxa i amb suficient infraestructura i experiència per respondre de manera immediata a les necessitats de la classe treballadora de la comarca. Seria absurd construir un sindicat nou a partir de zero, igual que seria absurd intentar construir una segona organització que es dediqués a temes “indepes” entre el jovent al marge d'Arran (Maulets + CAJEI). Aprofitem el que tenim en marxa. Des del Grup Anarquista X Llogar-hi Cadires considerem que si més no la majoria dels que estem implicats a les diferents activitats socials de la comarca ens coneixem prou i sabem de sobres que pocs conflictes tenim (algun n'hi ha, però creiem que té solució). Qüestió, aquesta última, que és un luxe vista la situació fora de la Garrotxa, en especial a la zona de BCN. Donaríem un bon cop d'efecte si mantenim i augmentem el grau de col·laboració que es ve donant els últims temps entre independentistes, anarquistes i indignats en general. A molts potser us passa desapercebut, però fora de la Garrotxa hi ha gent que es treu el barret quan veu algunes de les nostres accions conjuntes. Qui escriu aquestes línies creu que s'ha de mantenir la relació que fins ara portem i que no ens hem de trepitjar els diferents camps d'acció en la mesura del possible. El sindicat és la CNT, l'acció cultural és la Greda, la del jovent indepe és Arran, l'ecologista l'ANEGX, el partit polític -si s'acava consolidant- suposo que serà la CUP i l'opció apartidista els grups d'afinitat anarquista que es puguin anar creant (soc optimista! Eheheheh!)... Bé per no escombrar cap a casa posem que l'opció apartidista són els indignats! (“pa ti la perra gorda” que diuen...).


EL GRUP ANARQUISTA X LLOGAR-HI CADIRES

“(...) considero i crec que tal com m'han manifestat en diverses ocasions altres persones vinculades a diversos plantejaments ideològics, hi ha organitzacions per a cada àmbit i que a la nostra comarca es dona la casualitat que totes tenen un funcionament més o menys horitzontal i que poden donar cabuda a persones de molt diverses tendències sense que això sigui un problema immediat.“


“L'home ha buscat viure de manera intensa, completa, perfecta. Quan pugui fer-ho sense limitar als altres, i les seves activitats li brindin plaer, tampoc sofrirà, serà més entenimentat, més sa, més civilitzat, més ell mateix”. Oscar Wilde


RETALLA I ENGANXA: NO HO HE POGUT EVITAR...

L’hereu de Massegur, masell a més no poder.

# Un pla, un projecte, un país, per sortir de la crisi Anava jo preocupat perquè se m'acabava el temps per presentar el meu article per al present número de la revista. M'he estat mirant i remirant articles meus inacabats, com un que versa sobre la suposada desaparició de les ideologies, que tan agradava pregonar als liberals en època de vaques grasses -vejam si tenen collons de tornar-ho a dir veien com està el pati-, i articles d'altres que solen escriure bé -pel

meu gust és clar- en cerca d'inspiració. I com no! He acabat llegint un article d'en Fernando Ventura, aquest articulista anarquista al qual hauríem de dedicar un monument a qualsevol rotonda d'un vial -amb el mateix estil i bon gust que els que podem veure en tantes i tantes rotondes- , doncs no en va es el més gran fustigador d'heretges del segle XXI de que disposem a les files àcrates. En resum, que per estalviar-me feina -les coses clares...- i que no es pugui dir que no contribueix-ho a les actituds incendiàries que aspira a tenir el Grup anarquista X Llogar-hi Cadires he decidit incorporar una altra de les obres mestres d'en Ventura que venen com anell al dit en un moment que tan agrada parlar d'economia, i la qual -dit sigui de pas- he manllevat al portal alasbarricadas.org quan no miraven. Un pla, un projecte, un país, per sortir de la crisi 12


“Amancio Ortega, segons Forbes, té 37.000 milions d'euros, guanyats a costa de pagar misèries a les treballadores…, i també de tèrbols negocis segons rumors. Amb llevar-li la pasta, s'acabarà part del dèficit. No hi ha cap criteri moral que impedeixi expropiar a un ric, i que permeti expropiar a milions de pobres.”

Q

ue com sortir d'aquest embolic? Ni idea. El que és clar és que la cosa es posa complexa, difícil, interessant. Hi ha moltíssima gent amb un cabreig monumental, surten al carrer sense que els cridin amb la corneta. Mai l'apparatchik, aquest tipus de càrrec i corbata, havia estat tan desacreditat i odiat com ara, i va en augment. Mai els antidisturbis havien estat capaços d'acumular tal nombre de vileses, i sembla que en cada manifestació poden superar-se encara més. Mai hem tingut l'ingent nombre d'activistes a espera de judici, empresonats per ximpleries, mentre els de Bankia, els d'això i els d'allò estan tan campants… Un Estat que perd legitimitat, un descontentament social massiu, unes forces de repressió que poden desmoralitzar-se i llevar-se el casc, i tindrem a punt l'assalt al castell. Aquest matí prenia el cafè amb un preocupadíssim Mariano Rajoy, que em preguntava que què més podia fer per sanejar els comptes de l'Estat. I la meva resposta és aquesta: Amancio Ortega, segons Forbes, té 37.000 milions d'euros, guanyats a costa de pagar misèries a les treballadores…, i també de tèrbols negocis segons rumors. Amb llevar-li la pasta, s'acabarà part del dèficit. No hi ha cap criteri moral que impedeixi expropiar a un ric, i que permeti expropiar a milions de pobres. Això no depèn més que de la voluntat política, que per descomptat, ara està de part del ric, (i aquí el President assenteix vigorosament). La resta del dèficit (prossegueixo) es pot esbandir amb les fortunes de deu o dotze magnats patriotes i espanyols, i expropiant a la Duquessa d'Alba als capellans i a gent així. És a dir –

13. Un pla, un projecte, un país, per sortir de la crisi

em pregunta el President-, que amb afusellar a trenta o quaranta persones i famílies d'aquest Règim, s'acabava la crisi? No per Déu –li responc-, amb això el que es faria és tirar un munt de diners a les gargamelles de l'Estat, que tots sabem és un monstre insaciable. Donar pasta a la bestiola és com transferir plaquetes a un malalt sense parar-li l'hemorràgia. El que entri per un lloc, sortirà per un altre i anirà a parar a les butxaques dels “arrimaos”, dels “conosíos”, dels “manteníos”, i de la banca suïssa. En definitiva –concloc-, per acabar amb la crisi, cal expropiar les grans fortunes, crear el banc del poble i derrocar a l'Estat. El President ha pres nota de tot, m'ha donat les gràcies i ha marxat somrient. I nosaltres, per acabar amb la crisi, què necessitem? Un objectiu, un pla, un projecte atractiu. Quin tipus de país volem? Volem automoció, volem alumini, volem jutjats, volem boscos, volem pantans? Quant costa aquest país? Què volen els nostres habitants, els nostres militants? Què vols tu amb els altres i què volen tots amb tu? Elabora aquest projecte i el principi de la fi haurà arribat. El que és d'un és de tots, el que és de tots és de ningú, el que és de ningú és d'un.


“El sufragi universal és el dret que posseeix el ciutadà de posseir […] [un ridícul percentatge] del poder que hauria de ser seu: és a dir, una papereta de vot cada quatre anys. L'autoritat, en canvi, s'exerceix tots els dies” Maurice Lucas


“Tot allò que, en el llenguatge de la política, es proclama amb el títol de Dret, no és més que la glorificació del statu quo consumat per la força” M. Bakunin


El nano gudai, col·laborador interessat

# Actituds

“NASSOS DE PALLASSO, DANCES I BATUCADES" De com i perquè algunes vegades no aniria a algunes convocatòries de protesta. Jo vull lluitar, però no m’agrada donar motius perquè se m’en fotin a la cara.

E

stic indignat! Indignat perquè és moment d'estar-ho donada la situació actual. M'agrada la gent que lluita, però últimament en començo a tenir la pipa plena de gent que si ve està lluitant i ho fa amb la més bona de les intencions (i vull remarcar això de la bona fe), acaba convertint una protesta en un acudit. Sí, dic en un acudit, perquè n'estic tip de nassos de pallasso, de batucades, de danses i “performances” de teatre i un llarg etc. d'actituds que en poc o res ajuden a que s'entengui que estem protestant perquè estem indignats per una sèrie d'abusos i no perquè hem decidit anar de rua festiva pel municipi. Qualsevol que hagi estat els últims anys en una protesta sap de què estic parlant. Sempre apareixen per un lloc o altre els de la faràndula. Quan es va a cantar-li les quaranta a una entitat bancaria, partit polític, etc. s'hi va i t'hi cagues -com normalment es diu- i si arriben els mossos se'ls engega a la merda si no s'atenen a raons. Ja n'hi ha prou de ser simpàtics. Tampoc estic dient que s'hagi de ser estúpid i no evitar una confrontació de conseqüències negatives perquè sí. Si ens han de portar a comissaria que se'ns hi porti, però quan la situació és inevitable. Quan la situació és de “o caixa o faixa”, no se si m'explico... En tot cas, i tornant al que deia al començament, el que no és positiu és tot el “circ” que es munta sistemàticament en moltes protestes, que l'únic que acaben aconseguint és crear una sensació entorn de la protesta i en l'opinió pública de perroflautisme i de vergonya aliena, la qual cosa acava desenvocant en la no participació del ciutadà “corrent”, que en definitiva és qui hauria d'estar participant en tot això i que si ve en un principi s'hi va implicar, ara s'està apartant cada cop més, doncs hauríem de tenir Actituds 16


que la seva participació és la clau perquè els de dalt comencin a tremolar. Els que sempre hem estat al peu del canó (amb nas de pallasso o no) pel que fa a plantejaments crítics soms assumibles pel sistema. El que el sistema no pot assumir és que les ovelles blanques del ramat s'esgarriïn i es tornin negres. La protesta és això: una cosa clara, de mala llet i d'anar per feina. S'ha de notar la rabia i s'ha de veure la cara de pocs amics. Una protesta no pot ser perquè els mossos d'esquadra se'ns en cardin a la cara i ens acollonin parlant-nos en un to paternalista.

“La protesta és això: una cosa clara, de mala llet i d'anar per feina. S'ha de notar la rabia i s'ha de veure la cara de pocs amics. Una protesta no pot ser perquè els mossos d'esquadra se'ns en cardin a la cara i ens acollonin parlant-nos en un to paternalista.”

Estic indignat! Entre altres coses, per les actituds que és evident que estan carregades de raons, però que al cap i a la fi a l'hora de manifestar-les les ridiculitzen, i d'aquesta manera lamentablement minimitzen la seva importància.

Bitllet a l’infern Amb aquest bitllet guardonem a l’autor de l’article que ha estat més votat pels membres del Grup Anarquista X Llogar-hi cadires com a candidat a crear polèmica entre els lectors. Això significa que pensem que és l’autor de l’article que té més números perquè el tractin d’imbècil o l’hi aplaudeixin la gràcia. En tot cas ha de tenir un parell de bones raons per publicar semblant andròmina. 17 Actituds


“El gran agent del progrés és la llibertat. La llibertat és el ferment que fa florir tots els invents, totes les belleses artístiques i literàries, totes les millores socials.” August Hamon


ENLLAÇOS A la Garrotxa: CNT d’Olot http://www.cnt.cat/olot/ Biblioteca Social d’Olot http://www.bsolot.info/ Mostra de Cultura Anarquista d’Olot http://www.mcaolot.info/ Contrainformació a la xarxa:

La malatesta http://www.lamalatesta.net/ Txalaparta http://www.txalaparta.com/ El grillo libertario http://www.nodo50.org/elgrillolibertario/ Edicions anòmia http://www.nodo50.org/anomia/anomia/Edicions_anomia.h tml

A las barricadas http://www.alasbarricadas.org/noticias/

Fundació d’estudis llibertaris Anselmo Lorenzo http://fal.cnt.es/

La haine http://lahaine.org/

Bardo ediciones http://bardoediciones.net/

Klinamen http://www.klinamen.org/

Aldarull edicions http://www.aldarull.org/

Anarkismo.net http://anarkismo.net/index.php

Traficantes de sueños http://www.traficantes.net/

Berguedà i Bages Llibertari http://www.bllibertari.org/

DDT http://www.ddtgatazka.com/

Editorials: Editorial virus http://www.viruseditorial.net/index.php La felguera editores http://www.lafelguera.net/web/ Pepitas de calabaza http://www.pepitas.net/

Editorial brulot http://brulot.ourproject.org/ La ciutat invisible http://laciutatinvisible.coop/arees-de-treball/la-ciutatinvisible-edicions/ La linterna sorda ediciones http://www.lalinternasorda.com/


Al Carrer Mulleras un cotxe negre envesteix els nostres amics...

Publicacions: Periòdic CNT http://cnt.es/periodico Solidaridad Obrera http://soliobrera.cnt.es/ Todo por hacer http://www.todoporhacer.org/ El Libertario http://www.nodo50.org/ellibertario/ El Tafaner http://www.bsolot.info/a/traduccions-i-edicions-propies Ekintza Zuzena http://www.nodo50.org/ekintza/ Rolling thunder http://crimethinc.com/rt/index.html Varis: FAI http://www.nodo50.org/fai-ifa/

FIJL http://www.nodo50.org/juventudesanarquistas/?w=catala Xarxa de Biblioteques Socials http://xarxabibliosocials.org/ Ateneu Llibertari de Sants http://www.ateneullibertari.info/ Ateneu Llibertari Acràcia http://assembleallibertariabdn.wordpress.com/ Ateneu Llibertari Estel Negre http://estelnegre.balearweb.net/ Ateneu Llibertari Paquita http://ateneupaquita.wordpress.com/ Ateneu Llibertari Alomà http://ateneutgn.ourproject.org/ Festival de Cine Anarquista de BCN http://fcab.tk/ Negres Tempestes http://www.negrestempestes.org/

Bona nit i tapa’t! Grup Anarquista X llogar-hi cadires


Sempre Ést’hanevpresident perqueimbèciets l?anarqui Quanstaparl. . es ningú t’escolta?

Uneix-te a nosaltres! Envia’ns els teus escrits infumables a:

bustia@bsolot.info

Perquè el món és ple d’imbècils.


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.