“Se recompensa a los culpables y se hace sufrir a los inocentes” “The guilty are rewarded and the innocent are made to suffer”
Quin diagnòstic fa de la situació actual, més d’un any i mig després de la fallida de Lehman Brothers? Primer de tot, que cal que obrim
bé els ulls. Sembla que només assistim a una crisi financera, perquè és l’única que ocupa les portades dels diaris. En realitat, aquesta crisi n’eclipsa d’altres d’igual de greus. Per exemple, una crisi social pro vocada per les desigualtats creixents. I una crisi ecològica que caldria resoldre amb urgència. No ens hem de deixar enganyar: que la borsa s’estabilitzi no vol dir que tots els problemes hagin acabat. Com valora les mesures adoptades pels governs arreu del món?
Els que ens governen no han entès res. Els ajuts governamentals han afavorit una ínfima minoria. El G20 ha intentat tornar a la situació anterior a la crisi el més ràpidament possible. El més escandalós és que els bancs han rebut centenars de milers de milions d’euros sense cap contrapartida, sense cap obligació a canvi.
Què s’hauria d’haver fet? Avui som davant d’un sistema estructurat
en quatre cercles concèntrics. Per aquest ordre, les finances –que ho engloben i ho determinen tot–, seguides de l’economia, la societat i el medi ambient. Jo penso que s’hauria d’invertir aquesta jerarquia. El medi ambient ha de passar al davant de tot, perquè és impossible lluitar contra la natura. L’economia i les finances han d’estar al servei de la societat, i no a l’inrevés. Caldria començar nacionalitzant els bancs. No es tracta només de fer que l’executiu els gestioni, sinó d’obligar-los a concedir crèdits, que haurien de ser un bé públic, en especial a les empreses o els particulars amb un projecte ecològic. Als anys cinquanta, la meitat del crèdit anava destinat a les finances i l’altra meitat a l’economia real. Avui la proporció és d’un 80% per a les finances i un 20% per a l’economia real. Com podem fer girar el món amb aquests valors?
<<
de miles de millones de euros sin ninguna contrapartida, sin ninguna obligación a cambio. ¿Qué se debería haber hecho? Hoy estamos ante un sistema estruc turado en cuatro círculos concéntricos. Por este orden, las finanzas –que lo engloban y lo determinan todo–, seguidas de la economía, la sociedad y el medio ambiente. Yo creo que habría que invertir esta jerarquía. El medio ambiente ha de ocupar el primer lugar, porque es imposible luchar contra la naturaleza. La economía y las finanzas deben estar al servicio de la sociedad, y no al revés. Habría que empezar nacionalizando los bancos. No se trata sólo de hacer que el ejecutivo los gestione, sino de obligarlos a conceder crédi tos, que deberían ser un bien público, en especial a las empresas o los particulares con un proyecto ecológico. En los años cincuenta, la mitad del crédito iba destinado a las finanzas y la otra mitad a la
economía real. Hoy la proporción es de un 80% para las finanzas y un 20% para la economía real. ¿Cómo vamos a hacer girar el mundo con estos valores? ¿Diría que se ha producido un retorno al proteccionismo y a la re glamentación, después de muchos años de libre cambio sin freno?
En absoluto. Considero que el proteccionismo ha sido mínimo. In cluso el director general de la OMC [Organización Mundial del Comercio], Pascal Lamy, lo ha reconocido. Las medidas que se han adoptado no han tenido ninguna influencia sobre el libre cambio a escala global. De acuerdo, el comercio se ha reducido, pero sólo porque el consumo ha descendido: la gente no tiene dinero y, por consiguiente, tiende a comprar menos. El estado ha adoptado ini ciativas, pero esto no es sinónimo de proteccionismo. Lo que han hecho los estados es encontrar el dinero, pero endeudándonos a
<<
What should have been done? What we have today is a system or
ganised into four concentric circles in this order: finances, which encompass and determine everything, followed by the economy, so ciety and the environment. I think we should invert this hierarchy. The environment should come first, because it is impossible to fight against nature. Then the economy and finances should serve society, not the opposite. We should begin by nationalising the banks. The goal is not just to get the executive branch to manage them, but to require them to grant loans, which should be a public good, especial ly to companies or private individuals with environmentally-friendly projects. In the 1950s, half the credit was earmarked for finances and the other half for the real economy. Today the proportion is 80% for finances and 20% for the real economy. How can we turn the world around with these figures?
18
Would you say that there has been a return to protectionism and re gulation after many years of unbridled free trade? On the contrary, I
think that there has been minimal protectionism. Even the General Manager of the WTO [World Trade Organisation], Pascal Lamy, has acknowledged this. The measures adopted have had absolutely no in fluence on free trade on a global scale. Yes, trade has slumped, but only because consumption has dropped: people don’t have money so they tend to buy less. The states have adopted initiatives, but that’s not synonymous with protectionism. What the states have done is find the money, but only by getting us all in debt, especially young people. So metimes we seem to forget that this money has not fallen from the sky... In the past, times of crisis have served to make inroads on social mat ters. Will the current crisis allow this to happen as well? I don’t think
that’s very likely. It did happen during the Great Depression in the