4 / La contra L’ENTREVISTA
Diari de Prada / Dimecres, 19 d’agost del 2015
Agustí Colom Professor de Teoria Econòmica de la UB
«La classe treballadora és ara classe baixa»
A
lbert Einstein afirmava que una crisi és la principal benedicció que pot patir un país... Hi esteu d’acord? No hi estic d’acord. És cert que una crisi sempre és resultat, i per tant, símptoma, que quelcom no funciona correctament. En aquest sentit, la crisi pot generar les alarmes necessàries que indueixin a corregir els mals comportaments econòmics. Però la crisi s’emporta per davant molta gent, sovint els menys culpables de la situació, i no sempre genera respostes adequades per revertir el nou escenari generat. Hi ha res que haguem perdut i que ja no recuperarem com a societat? Res no està perdut! L’Estat del benestar és una construcció política i social. Els que volen desmuntar-lo ho fan des de la política, encara que utilitzin arguments pretesament econòmics. Per tant, des de la decisió política podem reconstruir una societat més justa i igualitària. Tenim prou recursos econòmics, si bé estan repartits de forma desigual. Allò que sí que s’ha perdut o malbaratat són molts projectes vitals de nombroses persones i, malauradament, alguns seran de difícil recuperació i, si se’n surten, ningú no els podrà recompensar pels anys perduts. Aquest és el gran repte econòmic: recuperar la cohesió social i reduir la fractura social.
Agustí Colom (Barcelona, 1961) és professor de Teoria Econòmica de la UB i regidor de l’Ajuntament de Barcelona per Guanyem Barcelona. Imparteix la conferència Sortim de la crisi, i ara què? el dia 20 d’agost.
Quines són les mesures més urgents que caldria dur a terme, més enllà de les grans declaracions de la Troika, per sortir de la crisi? Crear activitat econòmica sostenible per reduir l’atur. Reduir la desigualtat i els elevats nivells de pobresa, perquè aquesta crisi ha fet desaparèixer com a mínim una part de la classe mitjana treballadora, i l’ha convertida en classe baixa. Aquest gruix important de la nostra societat es podrà recuperar en algun termini? Es recuperarà, però hauríem de revisar el model de consum i producció associat a les classes mitjanes, que han de ser més responsables en les seves ac-
Redacció: Gemma Aguilera, Joan Víctor i Joaquim Vilarnau. Fotografia: Josep M. Montaner. Maquetació: Violant Maluquer. Assesorament informàtic: www.catux.org
tuacions i els corresponents impactes mediambientals i culturals. En el fons, la crisi ha estat deguda a un augment de la desigualtat, protagonitzada no tant per les classes mitjanes com per les altes. Quins errors hem pogut cometre tots plegats, abans i durant aquesta crisi? Els gestors econòmics i polítics han comès molts errors: impulsar un creixement econòmic sense fre, justificar i afavorir l’augment de la desigualtat i afeblir el paper moderador de l’economia per part del sector públic. La crisi ha desautoritzat el programa econòmic neoliberal, però, malauradament, molts encara no se n’han adonat i persisteixen en les seves fórmules.
falten
39 dies pel #27s
INICIS
Mai no som infinitament lluny d’aquells qui odiem. Per la mateixa raó, doncs, podríem creure que mai no serem absolutament a prop d’aquells qui estimem. Quan em vaig embarcar ja coneixia aquest principi atroç. Però hi ha veritats que mereixen la nostra atenció, i n’hi ha d’altres amb les quals no ens convenen els diàlegs. Vam tenir la primera visió de l’illa de matinada. Feia trenta-tres dies que els dofins havien renunciat a la nostra popa i dinou que la tripulació expel·lia núvols de baf per la boca. Els mariners escocesos es protegien amb manyoples que pujaven fins al colze. Duien pells tan contundents que feien pensar en cossos de morsa. Per als senegalesos aquelles latituds fredes eren un suplici, i el capità tolerava que fessin servir greix de patata com a maquillatge protector, a les galtes i al front. La matèria es diluïa i es filtrava pels ulls. Els queien llàgrimes però no es queixaven mai. —La seva illa. Observi, a l’últim horitzó —em va dir el capità. No la vaig saber veure. Només aquella mar freda, com sempre, obturada per núvols distants. Per bé que érem molt al sud, les formes i els perills dels icebergs antàrtics no havien animat la travessa. Cap muntanya de gel, ni rastre d’aquells gegants a la deriva, naturals i espectaculars. La pell freda Albert Sánchez Piñol Barcelona: La Campana, 2002
Edita: Equip de premsa de la Universitat Catalana d’Estiu.
Diari de Prada compta amb el suport de l’Ens de Comunicació Associativa. Trobareu més informació a www.tornaveu.cat
Recordem l’Ovidi i la Teresa
Ovidi Montllor
Teresa Rebull, a la Universitat Catalana d’Estiu de l’any 2009
vidi Montllor i Teresa Rebull rebran aquest migdia l’homenatge de la Universitat Catalana d’Estiu. Es tracta de dos dels màxims exponents de la cançó compromesa, entesa com a arma de transformació i totalment allunyada de les cançons de consum ràpid que habitualment sonen per les emissores de llistes d’èxit. Teresa Soler i Pi, coneguda musicalment amb el seu nom de casada, Teresa Rebull, va néixer a Sabadell l’any 1919. La seva vida bé podria ser duta al cinema: va ser militant del POUM, va estar tancada
en una txeca i es va haver d’exiliar en acabar la Guerra del 36. A París va fer una mica de tot, des de secretària del govern espanyol a l’exili fins a ballarina del ballet de Luis Mariano. El 1968 va entrar en contacte amb la Cançó i s’hi va abocar, amb la ferma voluntat de fer alguna cosa per contribuir a salvar la llengua. Rebull va morir a Banyuls de la Marenda el 15 d’abril de 2015, als 95 anys. Ovidi Montllor va néixer a Alcoi el 1942. Conegut sobretot per la seva faceta d’actor i cantant, Montllor va bastir una de les obres
O
més personals i crítiques de la Nova Cançó. Tot i això, la vida no va ser fàcil per al cantant alcoià, que els darrers anys de la seva vida va tenir molt complicat poder cantar i editar discos amb normalitat i assiduïtat. Per aquest motiu, l’últim disc que va poder presentar va ser 4.02.42 (1980). La mort el va sorprendre el 1995, ara fa vint anys, quan es trobava enregistrant un nou disc, Verí Good, que finalment ha quedat inèdit. Tots dos van ser a Prada i van cantar a l’UCE. Avui els ho agraïm.
L’IEC, estructura d’Estat
Fundat el 1907, l’Institut d’Estudis Catalans és encara avui una peça clau per a la vertebració i preservació de la unitat de la llengua catalana malgrat les fronteres administratives i els atacs polítics que arriben tant des de Madrid com, de vegades, des dels propis territoris. Després dels canvis polítics esdevinguts al País Valencià i les Illes, el camí de l’acció de l’IEC s’aplana, i cal aprofitar el context per consolidar aquesta institució com a acadèmia nacional de Catalunya i dels Països Catalans. Les XI Jornades de l’IEC a l’UCE aborden, fins el dia 21 d’agost, qüestions com el centenari de l’IEC, a càrrec d’Enric Pujol, l’Institut d’Estudis Catalans i l’Alguer, per Antoni Torre, l’Institut d’Estudis Catalans i Andorra, per Àngels Mach, l’Institut d’Estudis Catalans, Catalunya Nord i França, a càrrec de Joan Becat, i finalment, l’Institut d’Estudis Catalans i la Franja de Ponent, amb Joaquim Montclús. Consulteu el programa per conèixer els horaris de cadascuna de les conferències.
L’UCE AL DIA CIÈNCIES DE LA NATURA. Aerobiologia i salut (de 9 a 2/4 d’11) Química i medi ambient. Química verda, boscos i salut(de 2/4 d’11 a 12). SALUT. «L’entorn i la salut» Formació integral del metge davant dels nous reptes (de 9 a 10) El pla del càncer 2015-2020 (de 10 a 11) Conseqüències de la crisi econòmica sobre la salut (d’11 a 12). ECONOMIA. Estructura i oportunitats econòmiques del nou Estat Català. El futur de l’agricultura catalana (de 9 a 2/4 d’11) El futur de l’agricultura catalana (de 2/4 d’11 a 12). PENSAMENT. Miralls i desdoblaments. Dandy i Narcís com a dues figures de la vida contemporània (de 9 a 12). HISTÒRIA. Les relacions de Catalunya amb els PPCC entre la Guerra Civil i les Germanies (1462-1523) (de 9 a 10) Les Germanies valencianes (de 10 a 11) Les Germanies mallorquines (d’11 a 12). LITERATURA. «La pell freda» d’Albert Sánchez Pinyol (de 9 a 2/4 d’11) La importància de la traducció en la difusió de la literatura catalana. Taula rodona (de 2/4 d’11 a 12). ART. «La batalla de Tetuan» de Marià Fortuny (de 9 a 2/4 d’11) «Casino de París» d’Anglada Camarasa (de 2/4 d’11 a 12). SEMINARIS. UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. Musulmans europeus en el conflicte de l’Orient Mitjà: claus per a la comprensió del gihadisme Tricenterani (de 10 a 11) — El poeta mossèn Bartomeu Barceló (1888-1973) (d’11 a 12). FORMACIÓ CULTURAL. Catalunya Nord: la percepció del moviment sobiranista sudcatalà (de 10 a 12) — Iniciació a la llengua catalana. Nivell bàsic (de 9 a 2/4 d’11) Nivell mitjà (de 2/4 d’11 a 12) — Iniciació a la cultura occitana. Eròtica occitana (de 9 a 2/4 d’11) Iniciació a la sociolingüística i la llengua occitanes (de 2/4 d’11 a 12). JORNADES. XI Jornades de l’Institut d’Estudis Catalans a l’UCE: «L’IEC, acadèmia nacional de Catalunya i dels Països Catalans» (de 10 a 12). A les 12 del migdia ACTES. Record d’Ovidi Montllor i de Teresa Rebull. A les 3 de la tarda V Jornades de la Fundació Josep Irla a l’UCE «El nou país. República Catalana». TALLERS. Fotografia digital — Taller de doblatge — Dansa — Sardanes — Cançons populars — Muntanyisme — Taller d’interpretació. A les 4 de la tarda V Jornades de la Fundació Josep Irla a l’UCE «El nou país. República Catalana». FÒRUM OBERT. La Costa Rica catalana – Mitjans d’un nou país. A les 5 de la tarda ACTES. En la mort de Joaquim Molas: literatura i cànon. HISTÒRIA. Les relacions dels territoris dels Països Catalans al llarg de la història. Taula rodona. Identitat comuna? Del segle XIII a la Guerra dels Segadors (de 5 a 2/4 de 7). FÒRUM OBERT. Presentació del llibre Josep Pijoan. La vida errant d’un català universal de Pere Maragall i Pol Pijoan - 75è aniversari de l’assassinat del President Companys. Polítiques de memòria històrica a la República Catalana. A les 8 del vespre ESPECTACLES. Òscar Intente. Recital poètic. A les 9 del vespre ESPECTACLES. Feliu Ventura, Xerramequ i els Aborígens. ‘Faré vacances. Una visita a Ovidi Montllor’.A les 11 de la nit CINEMA. Música celestial d’Àngels Diemand-Hartz i Lluís Vega.