Tribuna 376. Abril 2022

TM 20 anys

Tribuna

Maresme www.tribunamaresme.com nÚm. 376. aBril 2022

TORNA EL SANT JORDI AL CARRER després de les restriccions imposades els darrers temps per la pandèmia, torna de nou la normalitat per a la celebració de sant Jordi, patró de Catalunya, festa de les roses i dels llibres.

PER UN ‘BOSC SEGUR’ manifestació a mataró per demanar més seguretat en les batudes

ENTREVISTA Entrevista a anna Bassols promotora de l’Endofest

FESTES MAJORS arriben les festes majors d’hivern de Cabrils i vilassar de dalt

MES DEL LLIBRE presentacions de llibres, novetats editorials i actes als carrers

ProPostEs DEstACADEs D’ABriL CONSULTA L’AGENDA COMPLETA D’ACTIVITATS A WWW.TRIBUNAMARESME.COM

ManEL

Mataró. Sala Clap. Dia 8 a les 21 h.

La banda torna als escenaris amb el millor espectacle de la seva carrera.

sEtMana santa

LILDaMI

FIra IntErnaCIonaL DE puntEs

FLuID InFInIt

Mataró. Del 3 al 17 d’abril La Setmana Santa a Mataró és una de les més destacades de Catalunya, amb nombrosos actes.

Arenys de Mar. C.C.Calisay. Dies 22, 23 i 24 abril Fira on assistiran convidats internacionals i nacionals i on s’exposaran gran quantitat d’obres.

LA VinyEtA

LaVs

Mataró. L’antiga presó. De l’1 al 10 d’abril El festival d’art i música avançada de Mataró celebra la seva edició més ambiciosa i virtual.

Mataró. Sala Clap. Dia 30 a les 21 h.

Lildami s’ha convertit en el portaveu de la música urbana cantada en català.

Argetona. Museu del Càntir. A partir 22 d’abril Col·lecció d’indumentària d’Amor Estadella, autèntiques obres d’art que van més enllà de simples vestits.

EnDoFEst

Premià de Dalt. Can Verboom. Dia 30 d’abril Festival benèfic amb Buhos, Marcel i Júlia, Judit Neddermann, Le Nais, Marion Harper o Dr. Rumbeta.

ConCUrs

ricard soler. www.ricardsoler.blogspot.com

SORTEIG DE LLIBRE Guanya un exemplar del llibre ‘La niña más bonita de Alella’, de Lovelace, de l’editorial Autografía.

Maneres de participar · Enviar un email a: promocio@tribunamaresme.com. · Facebook / Twitter / Instagram: Segueix·nos i posar m’agrada a la publicació del concurs.

Tribuna

Maresme Difusió controlada per l’Oficina de Justificació de la Difusió PGD

Editor/director: Josep Maria Ponce.

Col·laboradors: Albert Calls, Gabriel Pujol, Sílvia Tarragó, Jesús Gonzàlez Notario, Anna Lladó, Ferran Planell, Gemma Ponce, Ricard Soler, Eli Guillén, Laureano Miró, Noemí Caupena i José Maria Guillén Lladó.

C/ Lourdes, 40 · 08330 Premià de Mar · Tel. 93 752 52 67 www.tribunamaresme.com · info@tribunamaresme.com Dip. Legal: B-26375-2005.

Impressió: Impressions Intercomarcals S.A.

TRIBUNA Maresme no es fa responsable dels continguts dels articles dels col·laboradors de la publicació, que reflecteixen la seva opinió; ni dels missatges publicitaris dels anunciants.

Tribuna Maresme 3

actualitat

comarca u Mar

Martí / ACN FOTOS: feliu Vilalta

Més de 500 persones es van manifestar el passat diumenge 20 de març a Mataró per exigir canvis en la Llei de caça actual, aprovada el 1970, i reclamar més seguretat en les batudes de senglars. La marxa, convocada pels familiars del ciclista ferit de gravetat pel tret d’un caçador a Argentona, va recórrer la riera de Mataró, des del Parc Central fins a l’Ajuntament. Tenia per lema ‘Volem perdre’ns per la muntanya sense perdre la vida’ i estava encapçalada per una gran pancarta on s’hi llegia ‘Volem un bosc segur’. Familiars del ciclista ferit van exigir a les administracions que implementin mesures com ara que es prohibeixin les batudes els caps de setmana o durant les vacances escolars i que, quan es facin, estiguin totalment perimetrades.

El tret accidental d’un caçador durant una batuda autoritzada a Argentona va capgirar la vida de Francesc Jiménez.

El 29 de gener passat va rebre l’impacte d’un projectil men-

Demanen canvis a la llei de caça i més seguretat a les batudes

Amb el lema ‘Volem perdre’ns per la muntanya sense perdre la vida’ van reclamar un “bosc segur”

tre anava en bicicleta per la muntanya en una zona on s’hi estava fent una batuda de senglars. De resultes de l’impacte ha perdut un 70% en la capacitat en un pulmó i les lesions a la medul·la li impediran tornar a caminar. Des d’aleshores, la família del Francesc ha aixecat la veu i no s’ha parat de mobilitzar per evitar que es torni a repetir un fet com aquest.

Precisament, la marxa del passat 20 de març va aplegar més de mig miler de persones per reclamar canvis en la Llei de caça i demanar que hi hagi més seguretat en les batudes.

Els manifestants es van trobar al Parc Central de la capital del Maresme i van iniciar una marxa que va recórrer la riera de Mataró fins arribar a l’Ajuntament. La manifestació esta-

va encapçalada per una gran pancarta on es llegia ‘Volem un bosc segur. Lluitem per un canvi en la normativa de caça’.

El sogre del ciclista ferit, Josep Lluís Morgado, va explicar que el seu gendre, des de l’hospital, els ha dit que “el que li ha passat a ell no vol que li passi a ningú més”. “No pot ser compatible que hi hagi gent armada pel bosc sense vigilància amb la gent que va a passejar, a fer esport o a buscar bolets”, va apuntar Morgado. Per tot plegat, els manifestants i familiars de la víctima van exigir un “bosc segur”.

Entre les peticions que han fet hi ha la prohibició que es facin batudes durant els caps de setmana o en les vacances escolars. També reclamen que, quan n’hi hagi, estiguin totalment perimetrades i vigilades i que es facin controls d’alcoholèmia aleatoris. Al mateix temps, demanen a la Generalitat que es faci un registre dels accidents de caça. Cada setmana es fan més de 500 batudes a Catalunya, però no hi ha un recompte de quants ferits hi ha hagut associats a la caça en els darrers anys.

4 Tribuna Maresme

El Col·legi de Geòlegs planteja traslladar les vies del tren del Maresme a l’interior u ACN

El Col·legi de Geòlegs de Catalunya planteja que es traslladi la via de la línia R1 de Rodalies al seu pas pel Maresme per l’interior i no pel litoral. A través de l’Observatori del GeoRisc assenyalen que els nombrosos temporals, amb la seva freqüència, intensitat, i durada, sumats a l’acció de l’home, fan que l’erosió predomini per sobre de la sedimentació, de manera que l’acumulació de sorra i terres és menor a la que s’ha registrat en altres èpoques.

Amb un increment del nivell del mar degut al canvi climàtic, fa que el mar guanyi cada cop més terreny a la costa: “Podem afirmar que la majoria

L’Observatori del GeoRisc adverteix que el mar guanya cada cop més terreny a la costa

de platges actuals i la R1 en el seu traçat actual estan condemnades a desaparèixer”, assenyalen en un comunicat.

Els experts assenyalen que les platges es formen amb l’aportació de sediments procedents de rius i rieres que desemboquen al mar, i que els

corrents litorals distribueixen la sorra al llarg de la costa. “Les rieres, actualment molt canalitzades i amb unes conques molt urbanitzades, aporten molt menys sediments a la costa i això representa un dèficit per a la regeneració natural de les platges”, asse-

nyalen. A més, la construcció de dics en ports esportius també contribueix a què aquest repartiment no es faci de manera regular, quedant la sorra retinguda al nord-est dels ports i sent ben bé inexistent al sud-oest. Això comporta una afectació a la costa, que queda desequilibrada.

Ja al gener de 2020, el temporal Glòria va afectar alguns trams de via, fet que va dur Adif a fer treballs de protecció en un tram de 2 km. entre Mataró i Cabrera de Mar. És per això que el col·lectiu considera que la solució definitiva a aquest tipus de problemes és traslladar tota la infraestructura a l’interior, per donar un servei “eficient” a les poblacions.

La 67a Nit de l’Esport de Mataró torna al seu format original u REDACCIÓ

El Teatre Monumental de Mataró acollirà el proper divendres 8 d’abril, la 67a Nit de l’Esport que serà conduïda per la periodista Helena Novellas i que es podrà seguir en directe per Mataró Audiovisual i també al web municipal www.mataro.cat.

L’esdeveniment està patrocinat pel Centre Mèdic Rehastet que aquest 2022 celebra el seu 50è aniversari.

Després que la darrera Nit de l’Esport, l’edició 66, celebrada el mes de juliol del 2021 fes una edició especial amb premis a trajectòries i aniversaris per l’aturada de gran part de les competicions l’any

2020, ara la festa de l’esport mataroní torna al seu format original amb els premis a totes les categories habituals, tant d’esports individuals com d’equip.

Una de les novetats d’aquesta edició és la categoria de l’esport universitari on es reconeixerà el millor o la millor esportista a nivell individual

i també al millor equip universitari. Aquests premis són fruit d’un conveni signat entre l’Ajuntament de Mataró i la Fundació TecnoCampus per a la promoció esportiva entre els estudiants.

La nit finalitzarà amb el premi més esperat, el del millor o la millor esportista de Mataró de l’any 2021.

cultura

LLIBreS u alBert CallS i GeMMa PoNCe

LA RÀDIO A MATARÓ.

1922 - 1978 Aquest treball d’investigació de Santi Carreras i Suris recull més de dos anys de feina.

Abasta des de les beceroles de la ràdio local (1922) i acaba coincidint amb l’aparició de Ràdio Mataró l’any 1978. Aporta documents inèdits i posa especial èmfasi en l’activitat i consolidació de Ràdio Maresme, la xarxa de relacions de les persones que hi contribueixen, així com també els intents posteriors per recuperar i donar via lliure a una ràdio de referència per a la ciutat, contra tota mena d’obstacles.

EL MARESME YEYÉ.

LA POSTAL TURÍSTICA 1960’S - 1970’S Llibre de Xavier Nubiola i Alexis Serrano, publicat per efadós. És una obra molt especial, tal com els lectors copsaran en només fullejar-lo, de fotografies antigues, però no és la clàssica història gràfica. Crida l’atenció el fet que gairebé la totalitat de les imatges són a color, ja que abasten un temps

Més novetats editorials per al Sant Jordi

Als llibres que venim comentant els últims mesos en la secció de novetats editorials de TRIBUNA Maresme cal sumar nous títols que van publicant-se, ja en la recta cap a aquest Sant Jordi. En destaquem alguns títols.

relativament proper, una forquilla que abraça sobretot les dècades dels seixanta i dels setanta. El Maresme yeyé reflecteix en les seves pàgines els anys de l’eclosió del turisme de masses de sol i platja a la comarca, que comportà molts canvis en l’àmbit urbanístic, paisatgístic, econòmic i social.

EN LA CONSTRUCCIÓ DE LA CULTURA DEL CATALANISME AL MARESME Els Jocs Florals de Mataró de 1904 i el certàmen literari de la Nueva Constancia de 1905, de Jaume Vellvehí i Altimira. Des de la reinstauració dels Jocs Florals de Barcelona (1859), la celebració de certàmens literaris i jocs florals arreu del territori augmentà progressivament fins convertir-se en una de les grans plataformes d’expansió de les idees i les pràctiques catalanistes. Els certàmens literaris locals esdevenen l’expressió de la mútua vinculació de la literatura i la llengua amb la política. L’estudi s’inscriu en una línia de recerca que recentment s’ha proposat reexaminar els jocs florals territorials i la seva con-

Tribuna Maresme 7

tribució al bastiment de la cultura del catalanisme.

ELS ‘EQUIDISTANTS’ TENIEN RAÓ, EL PCE AL GOVERN I ALTRES ARTICLES Aplega una selecció d’articles de Miguel Guillén Burguillos, de 2011 a 2021, amb pròleg de Joan Coscubiela, publicat per Nous Horitzons Fundació. El període de temps comprès entre aquests anys ha estat molt intens des del punt de vista polític, econòmic i social. En aquest llibre els lectors hi trobaran una selecció d’articles de l’autor publicats a diferents mitjans, durant aquest període, per tal d’oferir una perspectiva personal i concreta dels fets que s’han produït, amb especial atenció als esdeveniments succeïts a Catalunya al voltant del Procés. Entre molts d’altres temes que ens mostren la visió de l’autor, que beu de la font del moviment obrer i el catalanisme popular.

PARRA Llibres del delicte publica la novel·la Parra, del mataroní Joan Ametller, un thriller d’acció amb una narració intensa. L’editorial continua apos-

tant per llibres diferents i novelles que se surtin una mica dels cànons actuals establerts, fins i tot si són a base de tornar als fonaments inicials del gènere de fa més d’un segle. El mataroní Joan Ametller desplega en Parra una novel·la ambientada al Maresme amb aroma de clàssic del gènere negre.

Després d’un atracament fallit, en Parra acaba tancat a la presó. Quan surt, un home l’espera amb la promesa de fer-lo milionari. Només haurà de reunir un equip i robar un banc local a Mataró.

LA NIÑA MÁS BONITA DE ALELLA Ángela Landete publica amb l’editorial Autografía La niña más bonita de Alella, sota el pseudònim de Lovelace. L’escriptora masnovina tracta les pors i les inseguretats dels adolescents. S’inspira en Alella i s’hi reconeixen ubicacions icòni-

ques de la vila, tot i ser íntegrament una història de ficció.

Amb un estil elegant, l’autora tracta sobre la salut mental dels adolescents i de temes tabú, com són la pederàstia i els trastorns psíquics. Ho fa per reivindicar la importància de la comunicació, brindant una lliçó de vida tant als joves com als adults.

LAIETÀNIA Quaderns de la Font del Cargol publica Laietània, del poeta i traductor Marcel Riera, guardonat amb el 45è premi de poesia Marià Manent.

Amb aquest títol, fa un recorregut líric pel país que s’estén del Besòs a la Tordera, en cinquanta poemes de llenguatge precís i imatges nítides i inconfusibles. Marcel Riera (Badalona, 1956) ha guanyat el premi Carles Riba del 2011, el premi extraordinari dels Jocs Florals del 2014 i el Joan Alcover/Ciutat de Mallorca del 2015 per Occident, entre

d’altres. Té una desena de llibres publicats.

ELS SET COLORS DE LA BET És un conte per a nens de Sílvia Tarragó, il·lustrat per Laia Codina. Un viatge en el que els colors i els versos hi van de bracet perquè els infants s’iniciïn en el món de les paraules.

L’obra ha estat reconeguda amb el Premi Internacional Ciutat de Benicarló, guardó de referència en el món de la literatura infantil i l’ha publicada Onada Edicions. Compta amb una edició en català, una en castellà i la versió a l’anglès. Els set colors de la Bet empra la poesia per mostrar als infants que comencen a llegir el poder simbòlic i evocador de les paraules, amb un ritme poètic que conjunta el relat escrit i l’illustrat. A més, té una doble vessant lúdica: identificar el missatge ocult en el poema i posar nom als set colors que desfilen per les fulles del llibre.

8 Tribuna Maresme

agenda: PRESENTACIONS DE LLIBRES Arenys de Mar. Biblioteca. Dimecres 6 a les 19 h: Nivell Ç de Pau Vidal i Decàleg irreverent per a la defensa del català de Gerard Furest./ Divendres 22 a les 19 h: 19 COVID 19 de Pep Quintana Riera.

Argentona. La Sala. Dimecres 20 a les 19 h: Argentona desconeguda amb els Enric Subiñà i David Farell.

Cabrils. Biblioteca. Dijous 7 a les 19 h: Sis dits de la cabrilenca Isabel Rodríguez Vila./ Dimarts 19 a les 19 h: Neures de pa sucat amb oli recull de contes de Josepa Sopeña./ Dijous 28 a les 18 h: Tertúlia amb Josep Lorman, autor de Atlàntic.

El Masnou. Biblioteca. Divendres 1 a les 18.30 h: La niña más bonita de Alella de la masnovina Ángela Landete./ Dissabte 2 a les 11 h: Entre el hábito y la espada del masnoví José Mudarra./ Divendres 29 a les 18.30 h: Maneras de irse de la masnovina Sònia Hernández.

Mataró. Dòria Llibres. Dissabte 2 a les 18 h: Àvia, on aniràs quan et moris? d’Irene Aumedes./ Dimarts 5 a les 19 h: En brut a de Marta Pérez Sierra.

Mataró. Biblioteca Pompeu Fabra.

Divendres 22 a les 19 h: A tocar de l’os i Sería interesante escribir una historia de la risa dels mataronins Marc Lluch i Sàgar Malé.

Premià de Dalt. Biblioteca. Dijous 7 a les 19 h: Duet a càrrec dels seus autors, Ferran Planell i Montse Assens.

Premià de Mar. Biblioteca. Diven· dres 8 a les 18 h: Dones, arbres i poesia de Voliana Edicions. Poetes, autores del llibre, llegiran poemes./ Dimecres 20 a les 18 h: Premià de Mar desaparegut A càrrec de la seva autora, Marta Cava.

Teià. Biblioteca. Dimarts 19 a les 19 h: Y el futuro pasó de l’autora Dolça López.

Vilassar de Mar. Biblioteca. Di· marts 19 a les 19 h: Com una poma, a càrrec de Maite Arqué./ Dissabte 23 a les 12 h: Fer teatre sense teatre a Vilassar de Mar, de Júlia Porta Aldrufeu.

Roses molt esperades per a un Sant Jordi de retrobament u Mercat de Flor i Planta

Ornamental de Catalunya

Aquest any tornarem a veure roses pels carrers! Quines ganes de topar de nou amb les grans parades dels floristes a les places, amb el seu assortit de roses preparades i els petits rosers ben guarnits! I és que per a aquesta Diada, recuperarem la normalitat, també pel que fa a la rosa!

Malgrat la situació mundial, la pujada de preus de la matèria primera i les crisis polítiques, la rosa de Sant Jordi es mantindrà com la gran protagonista del 23 d’abril.

Tothom tindrà la seva rosa, ja sense impediments ni cues per a obtenir-la. Comprada a un bon professional serà una rosa de gran presència, de vermell intens, tija llarga i robusta, ben acompanyada de la seva espiga, uns fullatges i alguna decoració pròpia de la Diada, com la senyera.

Cada any es consolida més el fet que les roses que es comercialitzen per Sant Jordi són majoritàriament vingudes de Llatinoamèrica –Colòmbia i Equador–, on compten amb un clima idoni per al seu cultiu, i també d’Holanda.

I tot i que el preu del transport internacional s’ha incrementat notablement, no es preveu que repercuteixi en el preu final sota el qual es vendrà aquesta bella flor.

D’altra banda, la rosa local va a la baixa. Els floricultors han patit molt les conseqüències de la pandèmia, i queden ja pocs que cultivin roses pensades per a Sant Jordi. A més, enguany s’han trobat amb un mes de març fosc i fresc, i amb la fredorada de principi de mes d’abril que han deixat molta rosa immadura al roser. Són roses amb un valor afegit, de Km0, però costarà trobar-les enmig dels set milions de roses que hi haurà al carrer.

Cal dir que la festivitat en dissabte farà que el volum de venda global de roses dismi-

nueixi lleugerament, ja que quan s’escau entre setmana molts comerços, oficines i entitats bancàries en regalen a la clientela i fan que les xifres totals siguin més grans. Ara bé, l’ambient al carrer serà del tot festiu i ben popular.

Roses per a Ucraïna. El Dia de Sant Jordi servirà també per manifestar el suport de la població amb Ucraïna, amb actes de solidaritat i també a través de les roses. I és que ja hi ha majoristes que compten amb roses de colors groc i blau –la bandera ucraïnesa– que simbolitzaran el rebuig a la guerra i l’ocupació russa d’aquest país.

I és que les roses són símbol de pau i amor: fem que el dia 23 d’abril se’n vegin moltes i de molts colors!

Tribuna Maresme 9

cultura

ImatgeS ProPereS eStreNeS CiNeMa ANIMALES FANTÁSTICOS

De David Yates (Reg· ne Unit, 2022). Amb Mads Mikkelsen, Jude Law. ESTRENA 08/04/22

EL HOMBRE DEL NORTE

De Robert Eggers (EUA, 2022). Amb Alexander Skars· gård, Nicole Kidman.

ESTRENA 22/04/22

VENECIAFRENIA

D’Álex de la Iglesia (Espanya, 2022).

Amb Ingrid García Jonsson, Silvia Alon· so, Goize Blanco.

ESTRENA 22/04/22

ALCARRÀS

De Carla Simón (Es· panya, 2022). Amb Jordi Pujol Dolcet, Anna Otín, Xenia Roset, Albert Bosch.

ESTRENA 29/04/22

Cartellera SetMaNal Ocine Arenys: www.ocinearenys.es Cinesa Mataró Parc: www.cinesa.es Foment Mataroní: www.matarofoment.org Centre Parroquial d’Argentona: www.centreparroquialargentona.cat Espai Amistat: www.espailamistat.cat La Calàndria: www.cinemalacalandria.com Casal d’Alella: www.alella.cat/espaialella

Els Oscar 2022, una gala polèmica i reivindicativa

u JeSÚS GoNZàleZ

t jesusgonnot

L’anterior article de cinema, que intentava fer un resum de l’estat de la qüestió sobre les nominacions als premis Oscar acabava així: “Cintes com la toveta Coda, sobre una família de sordmuts que es dediquen a la pesca (qui diu que no donarà una sorpresa al palmarès final?)”. Doncs bé, ara ja podem dir que ha tocat la campana tres cops i en candidatures importants com guió adaptat, actor principal i, el més important, millor film.

Aquesta pel·lícula, propietat d’Apple TV, està apadrinada i coprotagonitzada per l’oscaritzada Marlee Matlin per Hijos de un dios menor, aquella pellícula de 1986 que ja tractava la temàtica dels sordmuts. Coda, los sonidos del silencio és un film amable, simpàtic i bastant innocu que sembla haver captivat els cors de tots els membres de l’Acadèmia. Una Acadèmia, la de Hollywood, que aquest mateix any celebrava el 50 aniversari de l’Oscar a El Padrino. Fer una comparació entre ambdues pel·lícules seria

innecessari i ridícul (i ja sabem quina en sortiria perdent).

Un llenguatge de signes més primitiu ha estat el protagonitzat per Will Smith que ha ventat un bufa a Chris Rock per haver fet mofa del pentinat de la seva dona. Una acció tan masclista i perillosa com declarar, en recollir el premi a millor actor, que l’amor et fa fer coses boges. Smith és el protagonista i productor d’El método Williams, una cinta sobre Selena i Venus Williams, dues dones tennistes súper potents, però que atorga el protagonisme (i el mèrit) al seu pare en un flagrant segrest patriarcal de la història real. I sembla que el cop no li passarà factura a Smith però sí haver dit fuck a la televisió en prime

time. Tot plegat durant una cerimònia on la gran perdedora va ser El poder del perro, una cinta sobre la masculinitat tòxica. Per reflexionar...

La tornada a la presencialitat de la cerimònia, tan avorrida i llarga com sempre, malgrat que s’havia decidit lliurar vuit premis durant les pauses publicitàries de la televisió, ha deixat grans moments com l’aparició de Liza Minnelli o les actuacions musicals de Billie Eilish o la colla d’Encanto (tot i la mala sort de tenir Lin-Manuel Miranda confinat a casa seva per covid). També han estat emotives les referències a la comunitat LGTBQ+ de Jessica Chastain (que a Los ojos de Tammy Faye dona vida a una fanàtica religiosa encarregada, entre d’altres coses, de teràpies de conversió) i de l’Ariana DeBose que ha decidit usar el seu discurs per fer un espectacular outing com a persona queer. L’oscar a DeBose confirma la victòria pírrica (o quasi) de West Side Story, la cinta que torna a demostrar que Hollywood no tolera Steven Spielberg quan es posa sensible i musical.

cultura

ESCENA u REDACCIÓ

LAVS / Laboratori d’Art Visual i Sonor celebrarà la tercera edició entre els dies 1 i 10 d’abril a Mataró. El festival, que s’ubicarà a l’antiga presó de la ciutat, té com a fil conductor la relació entre la imatge i el so des de diferents corrents artístics: projeccions, vídeo mapping, vídeo creacions, instal·lacions, obres interactives o performances, barrejades amb experimentació sonora realitzada de manera sintètica. LAVS també aprofundeix en les noves tecnologies com a forma d’art contemporani, com ara els videojocs, la programació, la realitat virtual o la robòtica.

El festival LAVS celebra la seva edició més ambiciosa i virtual

Mataró acull per tercer any consecutiu un dels festivals més disruptius del panorama cultural català.

Art immersiu, reactiu i generatiu. Les peces immersives, reactives i generatives d’artistes nacionals i internacionals ompliran les sales de la Presó de Mataró, tot explorant la relació entre les noves tecnologies i l’art interactiu.

Joves creadors locals formats al Tecnocampus, el parc tecnològic de la ciutat, compartiran espai amb artistes internacionals com Mohsen Hazrati, que presentarà un projecte artístic interactiu creat a l’institut d’art i cultura Espronceda i NUBIA. La música electrònica més experimental. Fins a catorze artistes del circuit electrònic nacional i internacional pre-

sentaran les seves propostes de música experimental al festival LAVS, en concerts en directe: Miguel Souto, Iou3r, Balago, Bambooh, Marc Nürel, Linalab, Turbulent, QBRNTHSS, Surolla, The Sickbeat, Dj Sher, iLLRa musiqein, Dune Ëden y Cine Núria.

De la presó de Mataró al metavers. La tercera edició del LAVS es podrà seguir en streaming en obert a través de Twitch, i també tindrà la seva rèplica al metavers. Així, es podrà assistir al LAVS i participar a les seves activitats des de Sansar, la xarxa social de realitat virtual desenvolupada per Second Life.

Premià de Dalt acollirà l’Endofest el proper 30 d’abril u REDACCIÓ

El 30 d’abril tindrà lloc a Premià de Dalt l’Endofest, un festival de música organitzat per l’Ajuntament de Premià de Dalt i la promotora Kosmo Eventus que vol combatre el silenci social al voltant de l’endometriosi, una malaltia gi-

necològica poc coneguda que pateixen una de cada deu dones en edat fèrtil. Els beneficis de l’Endofest es destinaran a la investigació de l’endometriosi a l’Hospital Clínic.

El Parc de Can Verboom de Premià de Dalt, amb una aforament limitat, acollirà durant tot el dia els concerts en directe

de Buhos, Marcel i Júlia, Judit Neddermann, Marion Harper, Le Nais, Dr. Rumbeta i DJ elturtel. També hi haurà d’altres actuacions musicals, un espai de djs locals, un espai gastronòmic amb foodtrucks, zona infantil i un market amb productes especialment dirigits a les dones.

Tribuna Maresme 11

Ca n’Humet presenta una nova programació amb segell masnoví

agenda: teatre i dansa Les irresponsables. Mataró.

Teatre Monumental. Dissabte 2 a les 20 h. Un espectacle de Javier Daulte, amb direcció de Sílvia Munt.

El barbero de Sevilla. Mataró.

Teatre Monumental. Diumenge 3 a les 18 h. Òpera a càrrec de la com· panyia Rafató Teatre.

Una imatge del grup The Sey Sisters. u REDACCIÓ

El dia 2 d’abril comença la programació estable dels mesos d’abril, maig i juny de l’Espai Escènic Iago Pericot del Masnou amb un cicle d’espectacles on s’inclouen un gran gruix d’espectacles sota el segell “Fets al Masnou”, que identifica les creacions d’entitats culturals del municipi i, també, obres reeixides al circuit català i creacions de teatre musical i

familiar. A més dels espectacles masnovins, l’Espai Escènic acollirà altres mostres culturals, com Tabula, de la companyia de teatre resident a la Sala B de l’Espai Escènic Iago Perico, el diumenge 24 d’abril; Echoe, la nova creació de la companyia Moveo, , el dissabte 14 de maig, i We got your back, del grup The Sey Sisters, tres germanes catalanes d’origen ghanès que presentaran el seu tercer àlbum.

Geometria. Argentona. La Sala d’Argentona. Diumenge 3 a les 18 h. Música, poesia, imatge i dansa a càrrec de Roseland Musical.

Mistela Candela Sarsuela.

Argentona. La Sala d’Argentona.

Divendres 8 a les 20.30 h. Tres sarsueles en una. A càrrec de la Cia. Epidèmia Teatre.

Fum fum fum: monòlegs d’humor. Arenys de Munt. Sala Municipal. Divendres 22 a les 21 h. Amb actuacions de Peyu, Eskakejats, Cesc Casanovas i Palestina Street Band. Festes del Remei.

Jo vaig amb mi. Alella. Casal d’Alella. Diumenge 24 a les 18 h.

Teatre familiar de Paco Mir i Raquel Díaz. Amb Anna Arena i Albert Ruíz.

MDR Mort de riure. Cabrils.

Centre Cívic. Diumenge 24 a les 19 h. Circ.

A.K.A. (Also Known As). Alella.

Casal d’Alella. Divendres 29 a les 20 h. Obra de Daniel J.Meyer. Amb Lluís Febrer.

Ballet de Coppélia. El Masnou. Ca n’Humet. Dissabte 9 a les 18 h. Un espectacle organitzat per l’Associa· ció de Dansa del Masnou juntament amb l’escola de dansa Masnouballet.

Del caos a l’èxtasi. Premià de Dalt. SC Sant Jaume. Dissabte 30 a les 19 h. L’univers poètic de David Jou, amb Jordi Coromina i Francesc Bravo.

Els ocells. Premià de Mar. Espai Amistat. Dissabte 9 a les 20 h. Una comèdia de Joan Yago a partir de l’obra d’Aristòfanes. A càrrec de la Cia. La Calòrica.

Migrare. Argentona. La Sala d’Argentona. Dissabte 30 a les 20.30 h. Premi Moritz 2021 a la Mi· llor estrena Fira Tàrrega. A càrrec de la Cia. Maduixa.

12 Tribuna Maresme

Entrevista a Anna Bassols, impulsora del festival Endofest a Premià de Dalt

“Amb l’Endofest es vol fer d’altaveu de l’endometriosi d’una manera festiva i que arribi a tots els públics” u Gemma

Ponce FOTO: Jordi Otix

Com sorgeix la idea d’organitzar un festival dedicat a l’Endometriosi?

Quan em van diagnosticar fa 3 anys jo desconeixia de l’existència de l’endometriosi. Aquest és un dels motius que em va activar i portar a fer soroll: la meva ignorància respecte al tema, partint del fet que soc una dona jove i considero que he tingut certa educació sexual, però no tenia idea sobre què ens passa quan menstruem, ni què passa quan no ho fem correctament.

Vaig fer un fotoreportatge amb el meu cosí fotoperiodista i el vam publicar amb l’Ajuntament de Premià de Dalt pel Dia mundial de l’endometriosi, el 14 de març. Tot i fer això, tenia ganes d’anar més enllà i, com soc veïna de Premià de Dalt i crec que és un poble que aposta molt per la cultura i la música, ho vaig voler ajuntar amb una proposta a l’ajuntament del poble, amb qui hem treballat per donar-hi forma.

La meva idea d’aquest projecte, més enllà de fer d’altaveu, és fer-ho de manera festiva

L’Anna Bassols té endometriosi. És una de les 200.000 dones que pateixen aquesta malaltia a Catalunya. D’ençà que li va baixar la regla que li ha fet mal, però fa tres anys es va convertir en un calvari. Va ser, també, la primera vegada que va sentir a parlar de la malaltia ginecològica que li condiciona la vida.

Amb l’endometriosi, el teixit que forma el revestiment de l’úter es desenvolupa en altres zones que no són la cavitat uterina, com per exemple la pelvis, i causa dolor fonamentalment al seu predomini. Es desconeixen les causes que provoquen la malaltia, i no té un tractament eficaç definit. Amb el diagnòstic clar, l’Anna no s’ha quedat de braços plegats i ha iniciat un projecte per posar la seva malaltia al punt de mira, però de manera festiva: l’Endofest, que se celebrarà el 30 d’abril al Parc de Can Verboom de Premià de Dalt, el seu poble. actuacions musicals de Marion Harper, Le Nais, Dr. Rumbeta i Dj El Turtel, per acabar.

Més enllà de la música, també hi haurà foodtrucks, un market i una zona infantil. La idea és poder passar tot el dia en un entorn com ho és Can Verboom de Premià de Dalt, a l’aire lliure.

i que arribi a tots els públics.

Que la gent pugui passar un bon dia, però per una causa i informant-se de la malaltia.

L’Endofest serà el 30 d’abril, a Can Verboom. Què en podem

esperar?

La idea del 30 d’abril és dedicar un dia sencer, des de les 12 del matí a les 2 de la matinada. Hi haurà concerts musicals amb artistes com Buhos, Marcel i Júlia, Judit Nedderman i

Els beneficis es destinaran a la investigació de l’endometriosi a l’Hospital Clínic de Barcelona. Per què consideres que és important la investigació de la malaltia?

L’Hospital Clínic, a escala nacional, és l’únic que té un equip d’investigació continu i especialitzat en endometriosi. La investigació és fonamental, es-

Tribuna Maresme 13

perança. L’altre dia sentia parlar el doctor Carmona, el cap de Ginecologia de l’Hospital Clínic, que deia que en 10 anys hi hauria un canvi en el tractament. Tant de bo, però tot i això estem parlant de 10 anys. Penso en mi, i en la meva possible futura filla. La investigació és bàsica, per poder trobar allò que ens permeti viure millor i que no impliqui suspendre la regla.

Es parla de l’endometriosi com a una malaltia infradiagnosticada. De fet, la mitjana dels diagnòstics és de 8 anys.

Què ha fallat?

Que la patim només les dones. És una malaltia que només patim les dones arran de ser ginecològica. Estic convençuda que si un home pogués viure això una vegada a la seva vida, probablement no n’estaríem parlant, ja pel biaix de gènere en la medicina en general.

Si aquest hi és en tot, en una malaltia que només ens afecta a les dones i que els homes no poden patir, encara més.

En el teu cas, et van diagnosticar ara fa tres anys.

Jo sempre he dit que he tingut molta sort. Dolor n’he patit sempre, des que tinc record de tenir la menstruació, però amb un analgèsic o antiinflamatori marxava. Tot i que, per exemple, el doctor Carmona diu que la regla no ha de fer mal, jo havia normalitzat el dolor i anava fent. Mai m’havia incapacitat, fins fa 3 anys. De cop i volta una regla va ser infernal, va venir el metge a casa i em van ingressar per un presumpte atac d’apendicitis, cosa que no era.

Dic que he tingut sort perquè em vaig passar dues o tres regles que implicaven ingressos, però una doctora em va dir que no era normal i em va parlar de

l’endometriosi. En buscar informació a internet, em va aparèixer l’equip del doctor Carmona i tinc la sort de tenir una mútua que cobreix la clínica privada en què ells atenen i, per això, he tingut un diagnòstic ràpid.

I com te’l vas prendre?

Per una banda, em vaig alliberar per saber que el que em passava era alguna cosa, que

no era jo. Un dels temes amb què he parlat amb altres noies des que estic en aquest projecte, i a mi encara em passa, és que pensem que potser som fluixes, que exagerem o que potser ens hem tornat boges perquè és un dolor tan fort que és estrany, que sí que existeix i se sap, però ningú el pot aturar.

Posar-li nom, per una banda, em va tranquil·litzar. De l’altra, si busques a internet, cosa que no s’ha de fer, però fas, tot el que trobes relacionat amb l’endometriosi alerta i espanta, sobretot les dificultats de ser mare. Entre un 30 i 50% de les dones que patim endometriosi podem veure’n afectada la fertilitat, que no vol dir que no puguem ser fèrtils, sinó que implica un camí més complex o que necessiti ajuda.

Llegeix l’entrevista sencera a www.tribunamaresme.com

idees

OPINIÓ

Efectes subjectius de la pandèmia

u Jordi Alcàsser

valors.org

Psicòleg

L’ésser humà és un ésser de costums. Ens acostumem a allò bo i a allò dolent, ens adaptem a les circumstàncies, ens emmotllem. També som canviants, dinàmics, ens adaptem a l’exterior i també canviem interiorment, per exemple a través dels anys de la nostra vida. Bé, en realitat l’existència humana té molt d’això, de canvi.

Quan som petits la vida ronda als que ens cuiden, els quals ens donen, un lloc, un sosteniment, un nom. A l’adolescència sobretot ens adonem de la finitud, de la temporalitat i ens agrupem per fer pinya davant les preguntes universals de la vida. A la joventut projectem el que volem que sigui la nostra vida de grans i l’anem forjant.

A l’edat adulta, en principi, ens dediquem a realitzar el que ens agrada i ens dona sentit. I potser, a la vellesa contemplem la meravella del món.

Per recordar el que va passar a mitjans de març del 2020 he revisionat la declaració de Pedro Sánchez, que encara sense mascareta, ens informava de la

gravetat de la situació i acabava dient “este virus lo pararemos unidos”. Amb aquesta sentència deixava clar que s’imposava una llei que ens igualava a tots, a tots com a possibles transmissors del virus i en conseqüència com a profilaxi se’ns recloïa a les nostres llars durant un temps indeterminat que finalment va ser prou llarg.

I és la subjectivitat el que va quedar tocada, la subjectivitat que ens fa individus, una subjectivitat la qual vàrem haver de renunciar en pro de la salut de tots, el que és difícil perquè és indeterminat. No existeix la salut de tots, som conscients de la pròpia salut, la concepció de la salut dels altres no deixa de ser quelcom ideal, imaginari.

Quan som petits la vida ronda als que ens cuiden, els quals ens donen, un lloc, un sosteniment, un nom.

Llavors vàrem deixar de preocupar-nos de la pròpia salut per dedicar a imaginar solidàriament una salut col·lectiva recloent-nos. Bé, en realitat era una doble preocupació la salut pròpia i la salut de la col·lectivitat que s’expressava amb les estadístiques que se’ns informava. En definitiva se’ns plantejava per totes bandes el tema de la mort.

Això, aquesta percepció de la vida tan límit deixava en standby els processos subjec-

tius de cadascú i això ens situa inevitablement en una experiència traumàtica. Trauma és una ferida, en aquest cas, una ferida en la subjectivitat, un forat en les vides.

Això és una qüestió a mitjà termini, en el moment del trauma no ens adonem del que ens està passant i és després que es fa necessària una elaboració, se’ns imposa la necessitat de pensar i poder parlar el que hem viscut. Perquè en general no som conscients d’aquesta realitat tan límit que se’ns va plantejar durant les primeres setmanes de confinament. És cert que ho vestíem amb proclames com tot anirà bé, però el que va passar en l’íntim de cadascú ha estat divers.

Per això ara a les sessions de psicoteràpia apareixen idees, indicacions, expressions que recorden aquells dies, dies que com deia a cadascú varen afectar de diferent manera. Ara és temps d’elaborar el que es va experimentar que en psicoanàlisi es defineix com a una experiència del Real.

Més contiguts a www.valors.org

Tribuna Maresme 15

Som-hi? u ferraN PlaNell

JUgAnt A EsCriUrE

Escriptor

Tot just entrat el mes de març, difonia un missatge a la xarxa sobre el Consell per la República. Per fer-ho, utilitzava aquests mots: Ha estat dur, ha estat un desencís, ens hem entrebancat, sí; però encara no hem perdut. I és així com m’agrada a mi, veure el futur del meu petit País.

Considero que el Consell pot ser l’eina per bastir aquella unitat que tant necessitem, sense oblidar-me, evidentment, de l’ANC. Cadascú en el seu paper han d’anar agafats de la mà. El poder de convocatòria de l’ANC és quelcom mai vist, i poder gaudir alhora d’una estructura institucional a fora, tan sols no és cap bestiesa, sinó que, a més, és del tot necessari. La repressió, el tarannà i el concepte de democràcia de l’estat espanyol, és quelcom per tothom ben sabut. No oblidem que d’aquí plora la criatura. L’errada més gran d’aquells polítics que no van assolir la cosa promesa, va ser precisament confiar en el fet que Espanya havia canviat la seva manera de fer història.

Aprenguem dels errors i no tornem a caure en la temptació de creure en la redempció de la classe política espanyola. Estalviem-nos de posar l’altra galta

per acabar, un cop més, amb els cinc dits marcats a la cara.

Perquè no en tingueu cap dubte que serà així. I si algú encara no ha après la lliçó i prefereix assumir el paper de màrtir, és ben lliure de fer-ho; tanmateix, si us plau, que no vagi repartint estampetes demanant fe i paciència, perquè així no s’aconsegueix la independència.

Així i tot, hi ha quelcom que no acabo de digerir del Consell per la República. En primer lloc, soc dels que considerem que s’hauria de canviar el “per” per un “de”. Ja sé que és tan sols un mot, no obstant això, trobo que posar un “de” legitima més l’1 d’octubre. I en segon, si volem assolir la unitat que ens és tan necessària i de la que de la seva mancança també n’hauríem d’haver après, els membres del Consell s’haurien de desprendre de les motxilles de partits. És el partidisme, amb les seves lluites caïnites, un dels nostres pitjors enemics.

Deixeu-me acabar amb el desig que aquesta primavera, que tot just acabem d’encetar, ens desperti de la letargia de la pandèmia i tornem a sortir al carrer. Potser no ho sembla, però estic convençut que hi ha ganes. A sofrir i a lluitar ja hi estem avesats, tan sols ens manca vèncer. Ànims!

agenda: xerraDeS La guerra d’Ucraïna: les conseqüències. Premià de Mar. Biblioteca. Dimarts 5 a les 18 h. A càrrec de Lluís Soler.

L’obesitat: l’epidèmia del segle XXI. El Masnou. Sala Joan Comellas. Dimarts 12 a les 18.30 h. A càrrec del Dr. Carles Paytubi Garí.

Cosi fan tutte: la gran òpera bufa de Mozart amb un argument molt actual. Arenys de Mar. C.C.Calisay. Dimarts 5 a les 18 h. A càrrec de Pol Avinyó.

Què pinten les dones. Vilassar de Dalt. Museu Arxiu. Dimarts 12 a les 19 h. Amb Alba Ibero.

La Xina: de la revolució comunista al capitalisme global. El Masnou. Sala Joan Comellas.

Dimecres 5 a les 18.30 h. A càrrec de José Manuel Rúa.

Conviure amb l’endiometrosi.

Premià de Dalt. SC Sant Jaume.

Dimarts 5 a les 19 h. Amb Anna Bassols i Meritxell Poch.

Un viatge en clau feminista per la història. Alella. Casal d’Alella.

Dimecres 6 a les 19 h. Recuperació de la memòria històrica de les dones.

Què n’hem de fotre, del català?

Arenys de Mar. Biblioteca. Dime· cres 6 a les 19 h.

Autoconsum elèctric. Alella.

Casal d’Alella. Dijous 7 a les 19 h.

Què passa al voltant de la taula?

Alella. Can Lleonart. Dijous 7 a les 19 h. Conversa amb tres referents de la gastronomia catalana.

Recollida de residus. Mataró.

Esmandies Casal. Dijous 7 a les 19 h. A càrrec de Joan Campmajó.

Els pares, les mares, els fills i les filles i l’accés fàcil a la pornografia per Internet. Arenys de Mar. C.C.Calisay. Divendres 8 a les 19 h. A càrrec del Dr. Miquel Mares· ma, sexòleg.

Què coneixem del poble gitano?

Trencant mites. Llavaneres.

Casal Jove. Dissabte 9 a les 18 h.

La guerra a Ucraïna des d’una identitat compartida. Alella.

Casal d’Alella. Dimecres 13 a les 19 h. Amb Anastasia Míshina.

Mineralogia: La nova societat dels metalls. Arenys de Mar. C.C.Calisay. Dimarts 19 a les 18 h. A càrrec de Marc Campeny.

Història i efectes del Brexit al Regne Unit. El Masnou. Sala Joan Comellas. Dimarts 19 a les 18.30 h. A càrrec de Marcos Eguiguren Huerta.

Seguretat ciutadana. Vivim amb seguretat? Percepció versus realitat. Alella. Casal d’Alella.

Dimecres 20 a les 19 h. A càrrec de Sònia Andolz i Joan Miquel Capell.

Noves tecnologies per a la detecció precoç del càncer de mama. El Masnou. Biblioteca.

Dijous 22 d’abril. A càrrec de la Dra. Laura Vidal.

Joan Fuster, cultura, país i llengua. Arenys de Mar. C.C.Calisay.

Dimarts 26 a les 18 h. A càrrec de Josep V. Garcia.

Canvis demogràfics a Catalunya. Vilassar de Dalt. Museu Arxiu. Dimarts 26 a les 19 h. Amb Albert Esteve.

Rutes per viatjar per Portugal.

El Masnou. Biblioteca. Dijous 28 a les 18.30 h.

La precarietat té nom de dona.

El Masnou. Sala Joan Comellas.

Dissabte 30 a les 11 h.

idees

entitats u COOP MARESME

Foto: Sara aminiyan

Coop Maresme (Ateneu cooperatiu del Maresme) va celebrar el 16 de març al Cafè de Mar de Mataró, la seva primera assemblea de l’any per aprovar el ‘Marc Estratègic’ i el ‘Pla de Treball 2022’ de l’Ateneu davant els tres anys vinents.

L’assemblea va comptar amb la participació de representants d’ajuntaments de la comarca, el Consell Comarcal del Maresme i 18 entitats de l’Economia social i Solidària (cooperatives i fundacions principalment) de sectors d’activitat diversos, totes elles vinculades al projecte de l’ateneu. Durant l’assemblea es va treballar la presentació del Marc Estratègic i el Pla de Treball per al 2022, una activitat per copsar les necessitats i tot allò que poden oferir les entitats al projecte comú de Coop Maresme; i un espai de coneixença i col·laboracions entre totes les entitats participants.

Una economia per la vida.

Coop Maresme va dibuixar 4 grans àmbits estratègics per als propers anys: la referencialitat

Coop Maresme aprova el marc estratègic i el pla de treball

El gran repte de l’Ateneu és fomentar un nou model econòmic a la comarca basat en l’economia per la vida

Una imatge de l’Assemblea general de Coop Maresme.

La Fundació Iluro atorga 40.000 euros en ajuts socials propis a 11 entitats La Comissió Social de la Fundació Iluro ha seleccionat 11 projectes socials, que treballen per la millora de la qualitat de vida de col· lectius vulnerables a Mataró i a la comarca del Maresme. L’import total dels ajuts per a aquest any és de 40.000 euros.

Aquesta és la novena convocatòria amb la qual la Fundació Iluro pretén visibilitzar i dotar de recursos a les millors iniciatives socials que es duen a terme a la ciutat i la comarca.

Les entitats que rebran l’ajut de la Fundació Iluro són: Fundació Fedamar, Centre la Volta, Càritas Interparroquial, Fundació Friends, Associació TEA Asperger Maresme, Fundació Junts Autisme, Asso· ciació de Familiars de persones amb Alzheimer del Maresme, Centre de Formació i Prevenció, Associació Espai Joäo Martí, Tarpuna Cooperativa i Fundació Hospital Sant Jaume i Santa Magdalena.

de Coop Maresme a la comarca, l’organització corresponsable, l’enfortiment de les entitats de l’ESS a través de l’impuls i el foment d’ecosistemes per crear mercat social. Així com el repte d’impulsar un nou model econòmic al Maresme: una Economia per la Vida basada en la democràcia econòmica, la transició ecosocial, la sostenibilitat de la vida i el benestar de la població. Aquest darrer situa sectors d’activitat rellevants com l’energètic, l’agroecològic, el treball de cures i la cultura cooperativa.

Aquests reptes es van concretat al Pla de Treball del 2022, el qual aporta les accions directes en relació amb els 6 serveis que té l’Ateneu: acompanyament, formació, sensibilització, intercooperació, mapeig i diagnosi i cultura cooperativa.

En conclusió, aquesta primera assemblea va ser una trobada on la interrelació entre les assistents va marcar el ritme, i on es va propiciar un espai de confiança amb regust a enxarxament i motivació per fer un projecte en comú on l’ateneu sigui el punt de trobada.

18 Tribuna Maresme

‘Cuatro patas para Albert’ vol aconseguir un gos d’assistència per tractar el TEA u REDACCIÓ

First Stop El Masnou El Taller First Stop El Masnou ha crescut, i ho ha fet per millorar els serveis al client.

Amb el canvi de local al Car· rer Itàlia, n.12 del Masnou, les instal·lacions han guanyat pel que fa a qualitat. L’essència, però, és la mateixa que quan van començar fa 11 anys, amb la il·lusió d’un projecte basat en l’honestedat al client i la sinceritat.

Una dedicació que dia rere a dia mantenen en Marc, la Carla i tot l’equip de First Stop El Masnou i que els ha portat a créixer i fer del seu somni una realitat. Hores d’esforç amb una professionalitat característica a totes les feines que abasten. Ara amb un ventall més ampli que va des de mecànica ràpida i general al manteniment diari dels vehicles, com són el canvi de pneumàtics i bateries, alineacions de direcció, frens, amortidors, revisions pre ITV, poliment d’òptiques, esca· paments, reprogramacions, diagnosis electròniques i tot el que està relacionat amb la mecànica dels vehicles. A més, sense sorpreses, amb una serietat, lleialtat i fran· quesa en els pressupostos que realcen l’empresa.

“Cuatro patas para Albert” vol aconseguir un gos d’assistència per l’Albert, un nen de 10 anys amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA). El sistema públic no contempla aquest tipus de subvencions i per això la família mataronina confia en el micromecenatge per arribar als 20 mil euros.

A Espanya 1 de cada 58 nens neixen amb TEA. Els gossos d’assistència especialitzats en aquesta condició milloren la qualitat de vida dels infants.

Els beneficis són evidents: aporten seguretat i companyia,

milloren les habilitats motores i socials, com també ajuden en la gestió de les crisis.

La família de l’Albert comparteix el seu dia a dia a les xarxes socials d’Instagram (@ cuatro_patas_para_albert) i

Facebook (@ cuatropatasparalbert) per donar visibilitat al trastorn. També recapta fons a través d’internet per arribar a l’objectiu: que l’Albert tingui un gos per acompanyar-lo en el dia a dia.

Tramitació per fer ús d’un local com a habitatge u REDACCIÓ

El dia 31 de març, en la sala d’actes de l’Hotel Llar de Capitans del Masnou, es va presentar la informació adreçada a propietaris de locals, a llogaters i a immobiliàries, per tramitar la legalització del seu ús com habitatge amb una nova tramitació. En l’acte es va explicar als assistents que aquesta nova tramitació, permet la legalització en un termini aproximat de 3 mesos, amb

la inscripció al Registre de la Propietat com habitatge, la obtenció de la cèdula de segona ocupació i el certificat energètic, així com en el Cadastre.

Es garanteix que després d’un estudi previ gratuït, si aquest compleix les condicions d’habitabilitat com habitatge (finestres, nivell de ocupació, ventilació, altres) es garantitza un èxit del 100 %. Aquesta nova tramitació permet augmentar l’oferta d’habitatges en carrers no molt comercials, sense

tramitació en Ajuntaments ni permisos per a comunitat de propietaris.

Es tracta sobretot de locals d’un mínim de 30 m2 i normalment fins a 90 m2, on es pot realitzar un programa de menjador, cuina i habitacions d’1 o 2 cambres higièniques per viure amb un màxim de 3 a 5 persones, segons la superfície.

La informació completa es pot obtenir en: www.conviertetulocal.com, que inclou un formulari de contacte.

Tribuna Maresme 19

idees

tecno u eli GuillÉN màrqueting digital www.eliguillen.es

Gràcies a les xarxes socials, avui dia els usuaris i les marques podem comunicar-nos de manera bidireccional. A més, a aquestes s’han afegit els influencers capaços de reunir milions de persones en un perfil -fidels al contingut que publiquen-, de crear un estil a seguir i d’influenciar en les decisions de compra de molts clients.

Durant els primers anys el màrqueting d’influencers ha estat relacionat amb celebritats de renom amb una gran base socials que els seguia.

Ningú havia escoltat mai a parlar de màrqueting de microinfluencers. Però avui en dia, i davant la situació actual, és molt millor treballar amb referents del sector que amb celebritats o persones amb milers de seguidors. Treballar amb persones famoses està reservat per a marques amb un gran pressupost de màrqueting.

Actualment hi ha més creadors de continguts que mai,

Els microinfluencers En màrqueting avui en dia, davant la situació actual, és molt millor treballar amb referents del sector que amb celebritats o persones amb milers de seguidors.

només fa falta saber trobar quins són els que estan especialitzats en el nostre producte, sector o servei. La democratització d’internet ha permès la diversificació en la creació de contingut i la creació de petites comunitats unides que comparteixen un interès comú.

La popularitat del microinfluencer està en augment perquè tot i que poden tenir un “micro” públic, això no vol dir que no puguin tenir un gran impacte per al teu negoci. De

Mataró tornarà a ser seu de la Mobile Week Catalunya La Mobile Week Catalunya tindrà lloc del 16 al 20 de maig, on hi participaran 16 àmbits territorials d’arreu de Catalunya i es faran ta· llers i xerrades centrats en els drets digitals, l’entreteni· ment i nous mitjans digitals, les habilitats professionals digitals i l’educació per for· mar joves, entre d’altres.

fet, és aquest públic el que necessitem. Aquests petits grans referents han cultivat públics en línia que estan molt compromesos amb el contingut específic del teu sector.

Treballar amb referents especialitzats permet diversificar el pressupost amb diferents usuaris i accions, multiplicant les possibilitats d’èxit d’una campanya i disminuint el seu risc.

Els consumidors són cada vegada més escèptics de la publicitat tradicional i de la promoció amb celebritats. Aquesta és la raó per la qual trobar els microinfluencers correctes (aquells que realment estimen el teu producte i tenen una comunicació autèntica amb la seva audiència) és clau per a l’èxit de les campanyes.

En definitiva, és l’estratègia de marca més accessible i més assequible. Experts i entusiastes en el seu camp es converteix en persones de referència, registren altes taxes de participació i ens permeten arribar al nostre públic objectiu. A què estas esperant? El màrqueting d’influencers pot transformar el teu negoci!

viure

renda u reDaCCiÓ

La campanya de la renda i patrimoni del 2021, que inclou com a principal novetat l’alça de l’impost per a les rendes a partir de 300.000 euros i per als patrimonis de més de 10 milions, arrencarà el 6 d’abril amb la presentació de les declaracions per internet, d’acord amb el calendari del contribuent de l’Agència Tributària.

La campanya de la Renda d’aquest any, que es correspon amb els ingressos obtinguts el 2021, es prolongarà entre l’1 i el 30 de juny de manera ordinària, però prèviament, des del pròxim 6 d’abril es podran presentar ja les primeres declaracions de l’IRPF i de Patrimoni a través d’internet, un mitjà que ja utilitzen 9 de cada 10 contribuents.

Així mateix, des del pròxim 5 de maig i fins al 30 de juny, la declaració de l’IRPF es podrà presentar també per telèfon, i entre l’1 i el 30 de juny, coincidint amb el període ordinari de la campanya, els contribuents podran presentar la seva declaració a les oficines de l’Agència Tributària. Amb resultat a ingressar i amb do-

Campanya de la Renda 2021 La campanya de la renda 2021 començarà el 6 d’abril, amb canvis en trams de l’irPF per a rendes altes. El 2021 es redueixen les desgravacions de plans de pensions privats individuals a 2.000 euros com a aportació màxima.

miciliació bancària, el termini acaba el 27 de juny.

NOVETATS DE LA CAMPANYA 2021 Les principals novetats de l’IRPF del 2021 contemplen l’augment de dos punts del tipus estatal que grava les rendes del treball de més de 300.000 euros, fins al 47%, i tres punts per a les rendes de capital de més de 200.000 euros, fins al 26%, que afectarà un nombre reduït de 36.194 contribuents

la campanya de la renda d’aquest any es prolongarà entre l’1 i el 30 de juny

des del pròxim 5 de maig i fins al 30 de juny, la declaració de l’irpf es podrà presentar també per telèfon

(0,17%), amb un impacte de 491,4 milions d’euros (144 milions el 2021 i 346 milions el 2022), d’acord amb les estimacions del Ministeri d’Hisenda.

A més, el 2021 es van reduir les desgravacions de plans de pensions privats individuals a 2.000 euros com a aportació màxima, mentre que es va elevar el límit conjunt de reducció (partícip i empresa) de 8.000 a 10.000 euros en els plans d’empresa per potenciar les aportacions empresarials i corregir la «regressivitat» d’aquests beneficis, segons el Govern. La mesura aportarà una recaptació de 580 milions el 2022.

Quant a l’impost sobre el patrimoni, l’any passat els pressupostos van introduir una alça de l’1% per a patrimonis de més de 10 milions d’euros, fins a un tipus del 3,5%.

D’altra banda, s’han aprovat 3 noves deduccions temporals per obres de millora de l’eficiència energètica de l’habitatge.

Les deduccions hauran d’estar acreditades per Certificat d’Eficiència Energètica emès per un tècnic competent després de la realització d’obres, respecte a un certificat previ a les obres.

Tribuna Maresme 21

Deducció per a les persones afectades per un ERTO

9.900 milions tornats a la campanya de l’any 2020

u redacció

Segons les últimes dades publicades per l’Agència Tributària amb referència a la passada campanya de la Renda (IRPF 2020), s’havien tornat 9.907 milions d’euros a 13.859.000 contribuents.

D’aquesta manera, a data de 30 de desembre, s’havien realitzat el 97,7% de les devolucions sol·licitades en nombre i s’havien abonat el 94,3% dels imports sol·licitats corresponents. L’Agència va prendre un nombre major de declaracions aquell any (+2,9%), superant la xifra de 21.725.000, de les quals més de 14.187.000 (-2%) han sigut amb sol·licitud de devolució (el 65% del total). Al seu torn, 6.059.000 han donat un resultat a ingressar (+7,4%).

Els contribuents que presentin la declaració de la renda i que hagin estat afectats per un ERTO, s’hagin quedat a l’atur o hagin obtingut ingressos procedents d’un segon pagador, es podran aplicar la deducció que el Govern de la Generalitat va aprovar el novembre del 2020 per mitjà del Decret llei 36/2020, de 3 de novembre, de mesures urgents en l’àmbit de l’impost sobre les estades en establiments turístics i de l’impost sobre la renda de les persones físiques.

L’objectiu de la mesura (una deducció autonòmica a l’IRPF per a les rendes laborals/salarials més baixes)

és protegir els treballadors amb més precarietat laboral que han estat afectats per un ERTO, s’han trobat a l’atur o han encadenat contractes.

Cal tenir present que aquesta deducció no apareix aplicada automàticament a l’esborrany de la declaració de la renda. Això vol dir que ha de ser el mateix contribuent qui s’ha d’aplicar la deducció perquè aquesta tingui efecte en el còmput global de la declaració.

CALENDARI RENDA

6 d’abril: Inici presentació Renda WEB per Internet.

3 de maig: Inici sol·licitud de cita prèvia per a atenció telefònica.

5 de maig: Inici assistència per a la confecció i presentació de la declara· ció de Renda per telèfon (PLL).

26 de maig: Inici sol·licitud de cita prèvia per a atenció presencial.

1 de juny: Inici assistència per a la confecció i presentació de la declara· ció de Renda en oficines.

27 de juny: Data límit domiciliació Renda a ingressar.

29 de juny: Final sol·licitud de cita prèvia.

30 de juny: Final de campanya.

viure

SaLUt u JoSÉ M. GuillÉN llaDÓ Psicòleg i terapeuta ment-cos www.josemariaguillen.com

Com circular per una rotonda és un tema tan controvertit i frustrant, del qual segur algú de vosaltres tindrà quelcom a dir. Us convido a comentar-ho.

Alguna coseta n’aprendrem.

El major conflicte —bastant perillós— es produeix quan un conductor vol sortir de la rotonda directament des d’un carril interior —maniobra prohibida—, creient que el conductor que circula pel carril exterior ha d’abandonar-la obligatòriament en la primera sortida que trobi —obligació inexistent—. Potser el conductor pensa que si els demés ho fan, ell també —conducta poc madura?—. Potser té pressa — mala consellera—, o no coneix prou bé la normativa de circulació —cosa que té solució, tot i que de vegades les normes no són clares i es presten a diferents interpretacions—.

Sigui el que sigui, el conductor intentarà justificar-ho per tal de quedar-se en pau amb ell mateix, però, d’aquí, pot sorgir una creença errònia que el limiti.

L’enigma de la rotonda Com circular per una rotonda és un tema tan controvertit i frustrant, del qual segur algú de vosaltres tindrà quelcom a dir...

les creences limitants i distorsions negatives estan molt presents en les nostres vides amb un treball psicològic adient, es poden canviar per creences potenciadores

Més enllà del problema rotonder, les creences limitants i distorsions negatives estan molt presents en les nostres vides. Poden semblar racionals, però són pensaments o plantejaments que no es corresponen amb la realitat, capaços de convertir-se en barreres emocionals i associant-se amb conductes rígides i automatitzades

que poden perjudicar i crear malestar, frustració, angoixa, tristesa...

Aplicar un filtre amb el que es queda amb una sola versió i no escolta o no contempla altres raons que poden canviar la interpretació d’un fet perquè creu que té la raó absoluta. Externalitzar les causes dels fets negatius, culpant sistemàticament als altres. Exigir que siguin els demés els que canviïn. Creure que s’ha de ser perfeccionista i que els errors no es poden admetre, ja sigui per part dels demés o d’un mateix. Valorar fets de manera polaritzada, tipus tot o res, blanc o negre: —No trobo feina, soc un incompetent—.

Sobregeneralitzar: —La meva parella m’ha deixat. Ningú em vol—. Personalitzar-ho tot: — En Joan fa mala cara, deu estar enfadat amb mi—. Adivinar el futur: —No em presento a l’entrevista perquè em diran que no—... Aquests són alguns exemples.

La bona noticia és que, amb un treball psicològic adient, es poden canviar per creences potenciadores, més racionals, positives i flexibles.

Tribuna Maresme 23

Mites sobre l’amor i les relacions de parella (II) u aNNa PlaNa MuNDÓ Psicòloga del gabinet de Psicologia Aplicada iluro www.annaplanamundo.com

El mes passat vam començar a desmuntar els cinc mites sobre l’amor i les relacions de parella més comuns. Vam parlar de la “mitja taronja”, i com de necessària és la identitat individual en una parella. També vam comentar que si l’amor fa mal, no és amor, i que el conflicte s’ha de resoldre des de la maduresa emocional, l’escolta activa i l’empatia. Aquest mes seguim desmuntant mites sobre l’amor, un dels sentiments humans més bonics i necessaris.

La gelosia és senyal que t’estima. Com el mite que l’amor ha de fer mal, que sinó no és amor, aquest també està molt estès i és perillós. Això és perquè normalitza les relacions celotípiques i les conductes disfuncionals a la relació de parella. La gelosia no és senyal d’amor, sinó de baixa autoestima. Malgrat això, hi poden haver casos en els quals un dels dos ha trencat la confiança i es genera desconfiança en la parella, però seria un tema per enfocar des

Desmuntem mites sobre l’amor i les relacions de parella més comuns

agenda: aCtiVitatS Salut taller d’hipopressius. Vilassar de Mar. Centre Cívic El Passeig. Divendres 1 de 18.30 a 19.30 h. A càrrec de Mireia Solé. taller de memòria. El Masnou. Can Malet.Dies 1, 8, 22 i 29 d’abril a les 10 h. Programa d’esti· mulació cognitiva. podem prevenir el càncer?

El Masnou. Biblioteca. Dilluns 4 a les 19 h. A càrrec del Dr. Esteve Fernández. taller de txikung. Vilassar de Mar. Pati de Can Bisa. Dimarts 5 de 9.30 a 10.30 h. A càrrec de Roser Vidal Roldós.

Curs d’autoprotecció, suport vital bàsic i ús del desfibriŀlador. El Masnou.

Can Malet. Dimarts 5 d’abril.

d’una altra perspectiva.

Jo faré que canviï. Les persones no canvien per demandes externes, només quan ho decideixen per si mateixes.

El motor del canvi només pot provenir de l’interior i la voluntat d’un mateix, sinó no es genera.

Amb aquest mite cal analitzar per què s’està amb una persona que no acceptes i vols canviar. Normalment és típic de les relacions en les quals un dels membres de la parella és dependent emocionalment i tem la solitud, però el tema de la dependència emocional el tractarem a un altre article més endavant.

L’amor romàntic de les pellícules de Disney. El mite de l’amor romàntic des de la moral de les pel·lícules Disney, en què molts i moltes de nosaltres hem crescut en la nostra infància, és un precursor de la dependència emocional.

Per sort, la societat està evolucionant i cada vegada més es qüestionen els valors patriarcals en què les dones han d’esperar un príncep ric i maco que les rescati i en depengui la vàlua i la identitat personal.

Com s’ha dit, la identitat personal, la llibertat, l’autoestima i els objectius que un o una vulgui assolir a la vida, mai no han de dependre del fet de tenir parella o no.

Conviure amb l’endiometrosi. Premià de Dalt. SC Sant Jaume. Dimarts 5 a les 19 h. Amb Anna Bassols i Meritxell Poch. taller de marxa nòrdica.

Vilassar de Mar. Pati de Can Bisa. Dies 6 i 8 de 9.30 a 11 h. A càrrec de Health System. ruta de la prevenció del càncer. El Masnou. Plaça Nova de les Dones del Tèxtil. Dijous 7. tallers de primers auxilis.

Vilassar de Mar. Espai Galbany.

Dijous 7 de 16 a 19 h. Utilització del desfibril·lador extern automàtic.

L’obesitat: l’epidèmia del segle XXI. El Masnou. Sala Joan Comellas. Dimarts 12 a les 18.30 h. A càrrec del Dr. Carles Paytubi Garí. noves tecnologies per a la detecció precoç del càncer de mama. El Masnou. Biblioteca. Dijous 22 d’abril. A càrrec de la Dra. Laura Vidal.

24 Tribuna Maresme

La unitat de Rehabilitació Intensiva

Un model específic de rehabilitació física adaptada a les persones u Equip Residència i Centre

de Dia Mirador de Mataró

La pèrdua de mobilitat i autonomia pot ser una de les principals patologies que afecten les persones grans. En conseqüència, es requereix una atenció personalitzada, en l’àmbit residencial, tant en l’àmbit preventiu com rehabilitador, per tractar la persona i disminuir, en la mesura del possible, els efectes del deteriorament físic, sigui per malaltia o accident.

Amb aquest objectiu es posa en marxa la Unitat de Rehabilitació Intensiva que incorporen alguns centres VIMA, com la residència i centre de dia Mirador de Mataró.

La Unitat de Rehabilitació Intensiva (URI), és un espai que compta amb els recursos adients per tractar a les persones amb la finalitat de mantenir i/o recuperar la màxima autonomia i així millorar la qualitat

de vida. Vol donar una solució integral a totes les persones que requereixen rehabilitació, ja sigui per una davallada després d’una malaltia o de prevenir-la, en aquelles persones que tenen un risc de patir-la.

Aquesta unitat està dissenyada per tractar a persones amb malalties traumatològiques, alteracions neurològiques i també aquelles que tenen afeccions cardiorespiratòries.

La finalitat de l’URI és donar una solució integral, amb els recursos adients, per poder tractar a persones amb perfil geriàtric que presenten una disminució de la seva independència funcional i fer-ho amb un tractament específic de rehabilitació adaptat a les seves necessitats.

El recurs rehabilitador integral específic està a disposició tant pels pacients que resideixen al centre com pels usuaris que assisteixen al centre de dia.

La Setmana de la Salut torna a Vilassar de Mar u redacció

Després de dos anys sense poder-la celebrar a causa de la pandèmia, Vilassar de Mar recupera, de l’1 al 8 d’abril, la seva Setmana de la Salut amb una caminada que incorpora un nou itinerari a les rutes saludables, i moltes altres activitats per informar, prevenir

i fomentar hàbits saludables entre la població. La caminada del 3 d’abril, amb l’estrena de la Ruta del PIRI, serà el plat fort de la novena edició de la Setmana, que també tindrà diversos tallers de cuina, esport i primers auxilis, així com activitats específiques per al jovent i xerrades.

Organitzada per la Comissió

d’estils de vida saludables, la Setmana de la Salut comptarà també amb tallers d’hipopressius, marxa nòrdica, capoeira, zumba i cuina. Els infants podran aprendre a fer formatge i també a afrontar les seves pors en un taller que, sota el títol Menja’t les pors!, impartirà una psicòloga infantil. La Regidoria de Joventut fa enguany una

proposta per al jovent que inclou diverses sessions de tupper sex, esports i una caminada per la nova ruta PIRI, entre altres activitats. Com en edicions anteriors, la festa de la salut ofereix també la possibilitat de fer un taller amb contingut vital: el de primers auxilis i la utilització dels desfibril·ladors externs automàtics (DEA).

Tribuna Maresme 25

Abordatge multidisciplinari de les grans síndromes en geriatria Les gran síndromes en geriatria són la manifestació de símptomes però també són el principi de molts altres problemes

u MíriaM SorriBaS Cateura neuropsicòloga. n.col.10980 Coordinadora del Projecte de Vida (CPV) de la residència i Centre de Dia sant martí

Quan parlem de les grans síndromes entenem que ens referim a un conjunt de problemes de salut específics de les persones grans, caracteritzats per la presència de vulnerabilitats, suma de malalties i dependències i incapacitats, que necessiten d’un coneixement exhaustiu per a la seva interpretació i tractament.

D’una banda, són la manifestació de símptomes, però també són el principi de molts altres problemes i constitueixen un grup d’alteracions molt heterogènies tenint en compte la important

variabilitat individual.

Isaacs B., geriatre reconegut, els va descriure i va classificar en quatre grans síndromes: inestabilitat, incontinència, immobilitat i incompetència intel·lectual. Actualment, podríem identificar-ne alguns més, tenint tots ells en comú que solen ser la causa final d’un gran impacte en la qualitat de vida de la persona.

Allò que, en alguna ocasió, hem escoltat sobre que “la vellesa és en si mateixa malaltia” ha influenciat sempre en gerontologia i, encara que “la salut de la persona gran es mesura en termes de funció” tal com diu l’OMS, no hem d’oblidar que, a part de la pèrdua de funcionalitat, igual de

determinant per a la qualitat de vida de la persona és el seu entorn i la pròpia fenomenologia de l’individu que determinarà la seva manera d’enfocar-se enfront dels canvis en aquesta etapa.

Per tant, aquestes síndromes geriàtriques seran els causants, encara que no sempre en aquest ordre, de grans canvis afectius i, conseqüentment, manifestacions conductuals “anormals” en l’individu.

I és que no totes les disfuncions en les esferes vitals que engloben la salut es poden mesurar en termes clínics.

Algunes d’elles són invisibles als indicadors biomèdics i per això infradiagnosticades, però sí que són susceptibles de ser anunciades mitjançant manifestacions de problemes conductuals o disfuncionalitats en els aspectes més socials de l’individu.

La necessitat d’un abordatge multidisciplinari on l’actitud i l’entorn s’ajustin gradualment a les necessitats de la persona gran va adquirint, a mesura que passa el temps, gran rellevància. I per això, l’observació dels aspectes més qualitatius constituirà un indicador important.

Tot a punt per a la Setmana de la Salut del Masnou

u reDaCCiÓ

Per commemorar el Dia Mundial de la Salut (7 d’abril), el Masnou celebrarà, del 7 al 14 d’abril, una nova edició de la Setmana de la Salut amb activitats gratuïtes obertes a tota la ciutadania. Des de l’any 2018, el municipi commemora aquesta data amb una setmana d’activitats de promoció de la salut que tenen com a objectiu fomentar hàbits saludables entre la població i prevenir possibles malalties.

Durant la setmana es faran activitats de promoció de la salut per fomentar hàbits saludables entre la població i prevenir malalties. A més a més, la ciutadania es podrà mirar la tensió i el colesterol, de manera gratuïta, a qualsevol farmàcia del Masnou gràcies a la col·laboració de totes les farmàcies del municipi.

CREU DE SANT JORDI 2015

Treballem per fer sentir a les persones com a casa

casa pairal fundació privada

Àmpli jardí, atenció individualitzada i de qualitat.

Places privades i col·laboradores.

Centre de Dia.

C/ Mare Caterina Coromina, s/n Vilassar de Mar · Tel. 93 750 01 18

viure

gaStro u CoNSorCi

De ProMoCiÓ turíStiCa CoSta Del MareSMe

La perla verda dona la benvinguda a la primavera al Maresme: des del divendres 11 de març i fins l’1 de maig, la comarca celebra el Temps de Pèsols, una de les jornades gastronòmiques més importants. Hi participen més de 40 entitats, restauradors, productors i elaboradors de molts dels municipis, engranatges imprescindibles perquè tot el sistema funcioni des que el pèsol és només una llavor fins que és a punt perquè el degustem a la nostra taula.

Els protagonistes d’aquest esdeveniment són els 24 productors i elaboradors que treballen el pèsol, així com els 29 restauradors que posaran a prova el seu enginy per oferir originals plats que incorporin el pèsol. Es podrà degustar menús i àpats elaborats amb pèsols del Maresme, comprar exquisideses a comerços artesanals i omplir el cistell directament dels productors.

La Xarxa de Productes de la Terra del Consell Comarcal del Maresme, el Consorci d’Eno-

El pèsol, protagonista de la gastronomia al Maresme

De l’11 de març a l’1 de maig se celebra el temps de Pèsols al maresme, una jornada gastronòmica que uneix a restauradors, productors i elaboradors de la comarca.

RECEPTA:

pèsols ofegats, com els feia la meva àvia Ingredients per a 4 persones: 1 Kg de pèsols del Maresme sense pelar.

1 ceba tendra.

1 tall de cansalada viada.

1 botifarra negra.

1 ramet de menta.

1 got de vi blanc.

1 got d’aigua (anem afegint, si cal).

Sal. Oli d’oliva.

TEMPS DE PREPARACIÓ: 45 MINUTS

Desgranem els pèsols. Tallem la cansalada a daus, posem oli a l’olla, i hi enrossim la cansa· lada, afegim la botifarra negra tallada (que es desfaci durant la cocció), la ceba tendra tallada en juliana, el ramet de menta i els pèsols, ho remenem bé, hi afegim el vi , 1/4 de got d’aigua i la sal. Tapem l’olla a mitges. Anem comprovant que no es quedi sense suc, i ho retirem quan els pèsols estan al punt.

RECEPTARI DEL PÈSOL DEL MARESME Recepta facilitada pel Restaurant Amedialuz.

turisme DO Alella i el Centre de Normalització Lingüística també col·laboren en les jornades, que posen el Maresme en el mapa gastronòmic català.

Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Caldes d’Estrac, Calella, Canet de Mar, Mataró, Òrrius, Palafolls, Pineda de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Pol de Mar, Santa Susanna, Sant Vicenç de Montalt i Vilassar de Mar són els municipis que s’engalanaran per gaudir del Temps de Pèsols al Maresme.

El Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme ha confeccionat un receptari gràcies a l’aportació de propostes dels participants en les jornades gastronòmiques, on s’hi poden trobar receptes més elaborades, d’altres més senzilles i també algunes per fer en família i que els nens i nenes col·laborin i aprenguin cuinant. És la iaia del Maresme la que indica quins són els plats pensats per fer amb els infants.

Però la iaia del Maresme també ha volgut fer la seva aportació i ha demanat als

Tribuna Maresme 27

responsables dels cicles formatius de cuina de l’IES Bisbe Sivilla de Calella una recepta, que ella mateixa ha il·lustrat perquè els més petits puguin veure pas a pas com fer-la i cuinar plegats en família.

Viu el Temps de pèsols al Maresme, unes jornades que posen en valor aquest aliment tan petit, però amb tan valor nutricional. Un llegum que, per les seves propietats, s’as-

Arriba la 22a Festa del Pèsol Garrofal de Llavaneres

sembla més a les verdures, que conté hidrats de carboni, fibra i vitamina B, essencial perquè els nutrients arribin al sistema nerviós.

Restauradors al temps de pèsols Arenys de Mar: Hotel Sa Voga, Restaurant Can Maió. Argentona: Restaurant Atahualpa , Xalavia Restaurant. Cabrils: Tempo de l’Hort. Caldes d’Estrac: La Tasqueta de Caldes, Dynamic Restau· rant, Can Suñé, El Taller, Metru. Calella: Aula-Restaurant El Rebost del Bisbe, Xperience Gastrobar. Canet de Mar: A Media Luz Res· taurant. Mataró: Restaurant L’Harmonia, Nuus Restaurant. Pineda de Mar: Restaurant Can Formiga. Sant Andreu de Llavaneres: Restaurant Can Jaume, Can Perich, Teca Balís, La Taverna del Port, Restaurant Pins Mar, Masia Bartrès. Sant Cebrià de Vallalta: Sau· leda Pastissers. Sant Pol de Mar: Restaurant L’Ermita, El Racó de La Selva, Restaurant La Selva, Sauleda Pastissers. Sant Vicenç de Montalt: El Jardí del Vellard. Vilassar de Dalt: El Racó de Can Feliu.

De l’1 al 4 d’abril, Sant Andreu de Llavaneres va tornar a ser l’epicentre gastronòmic del pèsol. La Festa del Pèsol Garrofal de Llavaneres és una cita popular que ha esdevingut un tret identitari de la vila.

A més del programa festiu, fins al primer de maig, els restaurants participants ser-

veixen la Mostra Gastronòmica, que permet als comensals tastar plats on aquest producte és el protagonista.

Una de les novetats d’aquesta edició és la 1a Jornada Gastronòmica del Pèsol Garrofal, que va tenir lloc dilluns 4 d’abril, al CN El Balís, i que s’adreça a professionals de la restauració.

28a Pesolada de Caldes d’Estrac Durant els mesos de març, abril i maig, nou restaurants del municipi oferiran sorprenents propostes gastronòmiques amb els saborosos pèsols de la floreta com a grans protagonistes.

Enguany, la reeixida iniciativa arriba a la seva vint-i-

vuitena edició carregada de noves creacions gastronòmiques. Els nou restaurants que formen part de la 28a Pesolada són: Can Suñé, El Jardí del Vellard, El Taller, Hotel Dynamic, La Tasqueta de Caldes, Pizzeria Estrac, Metru, Solstici i Voramar.

28 Tribuna Maresme

viure

SortIdeS u JoSeP Grau

montALtrEK

Aquesta ruta la proposem en dues versions, una per a persones més atrevides que seria la ruta sencera de Sant Feliu a Platja d’Aro i tornar: uns 18.1 Km. (també hi ha la possibilitat d’agafar un taxi a Platja d’Aro i ens estalviem la meitat del recorregut). La segona versió és més lleugera, sense fortes pujades. És una ruta que comença amb una baixada escalonada i la resta és tota planera. Són uns 5.3 Km. d’anada i el mateix de tornada (encara que tenim l’opció de tornada amb taxi).

Podem dir que és una ruta pensada per a “sèniors”, en la qual l’esforç és controlat per a poder fer-ho tothom.

Parlem doncs d’aquesta versió més lleugera: El punt d’inici és a Sant Feliu de Guíxols. Hem de buscar el carrer Dr. Fleming i situar-nos al començament, a la cruïlla amb la carretera de Sant Feliu de Guíxols a S’Agaró. Aparquem en aquest punt i baixem fins a trobar la Ctra. de S. Feliu, que seguim a la dreta en suau pujada uns setanta metres. Passem pel davant

Camí de ronda De Sant Feliu a Platja d’Aro

Ara que ja som a la primavera, però encara les platges no s’han omplert, dona gust caminar a prop de cales precioses i travessar platges desertes mentre sentim la calma, l’olor del mar i contemplem les vistes que ens regala la Costa Brava

COM ANAR-HI? Itinerari Sènior itinerari: Circular.

Durada: 3.30 h.

Desnivell: 10 m.

Distància: 10,6 km.

Itinerari Atrevit itinerari: Circular.

Durada: 4.40 h.

Desnivell: 386 m.

Distància: 18,1 km.

Atès que la tornada és pel mateix lloc, es pot fer en taxi i estalviar la meitat de la distància

Consulta la ruta a wikiloc o a través del següent Qr:

de l’edifici “Les Piràmides” i en arribar a la primera corba, prenem el carreró que surt direcció al mar. Quan siguem a la cruïlla, anem a la dreta i uns 50 metres més endavant, tenim el Mirador de Punta del Mular.

Una vegada vist, tornem enrere fins a la cruïlla que hem passat i la seguim ara a la dreta, baixem unes escales i el curt camí que tenim fins a S’Agaró serà el tros que passarem més característic del que és el camí de ronda. Hem d’anar seguint els senyals i el camí ens portarà primer a travessar S’Agaró per la platja i el passeig de mar. I després, en un bonic camí ample i molt ben arreglat, anirem seguint fins a arribar a la Cala Conca. Passada aquesta cala, travessem un bosquet i al cap de poc ja entrem a la zona urbanitzada de Platja d’Aro, a on al final del carrer Punta prima, podem decidir tornar per la mateixa ruta o bé cridar un taxí que ens retorni al punt d’origen.

Aquesta és una ruta de la qual no es pot descriure el paisatge, ja que cada racó ens sorprèn, ja sigui una cala, uns illots, una platja, el mar i tot el que commogui els vostres sentits.

tradició

FESTES DISSABTE 23 abril Lliurament dels premis del XXXVIII Concurs Literari de Sant Jordi. 11 h. Sala d’actes de la Biblioteca. Lectura del veredicte i entrega de premis als guanyadors del XXXVIII Concurs Literari Sant Jordi.

Accés amb invitació.

Despertem a Salvador Riera.

12.30h. Escales de l’església. Ens trobem per despertar en salvador Riera.

IX Vilabars. 20 h. Des de la Placeta de Barberà. El Vilabars torna a arren· car, portant la festa amb el BirraTruck!

Cercavila per diferents bars i restau· rants del poble degustant 7 tapes i cerveses, acabant a Plaça de la Vila on la festa seguirà amb Dj’s Willow Vsound i Petter Huelts.

DIUMEGE 24 ABRIL Caramelles. 10.15 h. Des del Casal Popular recorreran diferents indrets fins a la Plaça de la Vila.

Enguany celebrem que fa 50 ANYS que es va reprendre aquesta tradició i cada any hem sortit a cantar més de 40 cantaires.

DIJOUS 28 abril Festa d’obertura dels Sants Màrtirs: Cercavila i renovació del vot de poble. 18.30 h. Des del parc de Can Rafart: Cercavila guiada pel capgròs Salvador Riera amb els veïns i estendards del verals del poble i les comparses de la Festa Major. Iti· nerari de la cercavila: Can Rafart, Ptge. del Parc, Av. Sant Sebastià, C. Ignasi Iglesias, C. Nou, Mestre Viladrosa, Angel Guimerà i Plaça de la Vila.

Vilassar de Dalt celebra la Festa Major dels Sants Màrtirs Obeses, Quimi i Carme, Joan Garriga, Sinergia i Wasa seran els protagonistes musicals de la Festa Major dels Sants Màrtirs 2022 de Vilassar de Dalt que s’allargarà del 23 d’abril a l’1 de maig.

A finals del mes d’abril torna la Festa dels Sants Màrtirs per donar la benvinguda al bon temps i reprendre les tradicions més arrelades de la vila com el Vot de poble o la Trobada de gegants. Recuperant pràcticament la normalitat després de la pandèmia, la música també serà un dels ingredients principals de la festa amb una programació que inclourà propostes com Obeses, Joan Garriga, Quimi i Carme, Sinergia i Wasa.

La programació de la Festa Major proposa activitats durant més d’una setmana. La festa donarà el tret de sortida el 23 d’abril, Diada de Sant Jordi, i acabarà el diumenge 1 de maig.

Ball de crida. 19.30 h. Plaça de la Vila. Del capgròs Salvador Riera a les portes de la Casa de la Vila, demanant a les autoritats d’anar cap a l’església per portar les roses, obrir els Sants Màrtirs i donar inici a la festa Major.

Salutació del Sr. Rector a la Sra. Alcaldessa. Seguidament, al pòrtic de l’església parroquial.

Entrada de les autoritats, les colles amb els estendards, els veïns assistents i les comparses de la Festa Major.

Ofrena de les roses i ball dels Gegants. A l’interior de l’església.

Davant l’altar de les relíquies, renovació del VOT DE POBLE a càrrec de la Sra. Alcaldessa, ACTE D’OBRIR ELS SANTS MÀRTIRS i cant dels Goigs mentre branden les campanes per indicar el començament de la Festa Major.

Enlairament de coets i ballada de les comparses. En acabar, a la plaça de la Vila.

Nit de Food Truks, amb la música d’en Quimi i la Carme. A partir de les 21 h. Plaça de la Vila. Vine a sopar a l’aire lliure i tria el menjar que més t’agradi a les caravanes gastro· nòmiques mentre ens acompanya la música en viu de Quimi i Carme.

DIVENDRES 29 ABRIL Ofici solemne en honor dels Sants Màrtirs. 11 h. Església parroquial. Eucaristia presidida pel Rector de Vilassar, Mn Antoni Suriol, predicarà l’homilia el Rector del Masnou i Arxi· preste de la Cisa Mn Yago Gallo, conce· lebraran preveres vinculats a la nostra parròquia i preveres de les parròquies de l’arxiprestat. En acabar, veneració de les relíquies i cant dels goigs.

30 Tribuna Maresme

Tómbola del Casal. De 12 a 14 h, cada dia amb activitats a plaça. Ani· meu-vos a provar sort a la tómbola del Casal. Regal segur amb cada papereta.

Animació infantil amb els Coloraines. 12.30 h. Plaça de la Vila. La Coloraines Band entenen la festa d’una manera divertida, animada, amb molt de ritme i plena de jocs i sorpreses. Amb aquesta idea, es troben a l’escenari uns bojos de l’animació i amants de la bona música, presentant un viatge musical amb cançons inèdites i d’estils molt dife· rents que faran ballar a grans i petits.

Bingo musical. 17 h. Plaça de la Vila. Bingo musical amb cançons de to· tes les èpoques per a petits i grans, per cantar i passar-vos-ho d’allò més bé. Hi haurà premis i molta música!

Antígona, Teatre al Casal. 20 h.

Casal Popular. La nostra versió d’Antí· gona busca ser una tragèdia contem· porània, amb l’utilització de llenguatges escènics d’aquest segle, com ho són l’ús de la tecnologia, l’audiovisual o les tècniques interpretatives i físiques dels últims temps. A partir dels textos de Sòfocles, Jean Anouilh, Iannis Ritsos i Salvador Espriu i dinàmiques de Samuel Becket i Moreno Bernardi. Dramatúrgia i direcció: Pau Castillo. Altres funcions: 30 d’abril 20 h i 1 de maig 18 h.

Festa a la Carpa! 22.30 h. Carpa de can Rafart. Comença la nit amb Joan Garriga i el Mariatxi Galàctic. Fundador de Dusminguet i ànima de La Troba KungFú. Una barreja de rumba i cúmbia amb denominació d’origen vallesana- acaba de debutar al seu nom amb un àlbum que apunta a clàssic instantani. Prendrà el relleu, el grup Wasa Corporation amb el seu enèrgic directe versionant temes internacionals i nacionals. Finalitzarem la nit amb un Dj local.

DISSABTE 30 ABRIL Màgia amb Enric Magoo. 11.30 h.

Pati del darrera de La Massa Teatre.

Sota l’aparença d’un mag clàssic vestit amb frac i barret de copa, Enric Magoo fa un recorregut màgic per les diferents especialitats existents en el món de l’il·lusionisme.

Ballada de Sardanes. 11.30 h.

Pèrgola de Can Rafart. Passem una bona estona escoltant o ballant la nostra dansa tradicional amb les Cobles Ciutat de Girona i Principal de la Bisbal.

Vermut de Festa Major. 12.30 h. Carpa de Can Rafart. Gaudim d’un bon vermut per Festa Major dels Sants Màrtirs.

Arrossada popular. 14 h. Carpa de Can Rafart. Preu 5€ (dels qual 2€ es destinaran a Càritas Vilassar).

Cafè concert amb la Principal de la Bisbal. 16 h Carpa de Can Rafart. Gaudim de l’espectacle “Cançons de la nostra terra” amb la Principal de la Bisbal i Esther Buqueras, a ritme de sardana, jota, havanera, rumba o balada.

Presentació del llibre: “En el ombligo. Diarios de guerra y paz en Colombia”. 17.30 h, Jardinets Anton Feliu. Presentació del llibre dels autors Gala Rocabert Navarro i AnnaLina Mattar.

Teatre: Tinc un paper. 18.30 h. La Massa Teatre. Una oportunitat única per veure com es crea un especta· cle, des de dins. Tinc un paper és un espectacle multidisciplinar, on teatre, música i pintura comparteixen escenari per explicar que a les arts escèniques hi ha molts artistes que hi treballen. Són molts oficis creatius que estan al servei d’un objectiu: que l’espectacle agradi molt i sigui un èxit. Direcció: Martí Tor· ras. Intèrprets: Marc Parrot (Guitarra i veu), Eva Armisén (Pintura) Concert del grup “Laboratorio Funk”. 19.30 h, concert als Jardinets Anton Feliu.

Akelarre diabòlic. 22 h, a la Plaça de la Vila. Aquesta vegada, la colla ha decidit fer net. Bevent de les tradicions més antigues i paganes, conjurarem a tots els mals haguts i per haver i els viurem tots junts. Així es crearà el conjur, la queimada més gran que s’ha conegut mai fins ara. No tindrem les eines necessàries per fer-ho petar tot però les ganes són com les meigues, de “haberlas, hay las”. Colles participants: Diabòlics Anònims de Vilassar de Dalt, Diables del vi d’Alella, Peluts de Foc de Cabrils i Diables d’Horta.

Festa a la Carpa! 23.30 h, Carpa de Can Rafart. Concert d’Obeses.

Després d’un any i mig apartats dels escenaris, OBESES inicien una nova gira amb la qual aniran presentant i desvetllant, periòdicament, el seu sisè disc d’estudi, ‘l’ai al cor’. A continuació tindrem l’actuació de la banda local de reggae Sinergia. I per acabar la nit, l’actuació d’un Dj local.

DIUMENGE 1 maig XL Trobada de Gegants. 10 h.

Parc de can Rafart. Rebuda de les co· lles participants provinents de diferents indrets del país.

Cercavila. 11.45 h. Recorregut:Parc de can Rafart, Riera de Targa, carrer Nou, Sant Antoni, Sant Genís, Manuel Moreno, Anselm Clavé, Sant Antoni, Nou, Mestra Viladrosa, Àngel Guimerà i Plaça de la Vila.

Pregària de les Completes, Processó i Tancament dels Sants Màrtirs. 20 h. Església parroquial.

Solemnes completes dels Sants Màrtirs durant les quals s’interpretaran els antiquíssims interludis musicals amb orgue i orquestra. Durant la pregària tindrà lloc la processó de les relíquies amb la comitiva encapçalada pels Ge· gants de Vilassar fins a la Placeta Bar· berà i tornada a la església on, donada la imminent celebració dels 400 anys de l’arribada dels Sants Màrtirs a Vilassar, es presentarà la imatge que s’ha creat per a aquesta celebració.

Tribuna Maresme 31

Ballada final de gegants. 13.15 h.

Pl. de la Vila. Ballada de tots els gegants participants a la XXXVII Trobada de Ge· gants, lliurament de records i celebració del 20è aniversari d’en Pere Màrtir i la Genisa amb l’estrena del seu nou ball.

Actes centenari CEV. 17.30h Camp de futbol de Vilassar de Dalt.

Partit de veterans.

Correfoc infantil. 21.30 h, des del carrer Rafael Riera Prats. Els Dia· blons Anònims s’han proposat omplir de fum i foc diferents racons de Vilassar i ho faran acompanyats de la colla infantil dels Diables d’Estrac, dels Diablons del Vi d’Alella i la colla infantil de Torrelles del Llobregat. Sortida: encreuament carrer Rafael Riera Prats amb carrer del Pi, c/ del Pi, c/ Manuel Moreno, c/ Vidal i Barraquer, c/ Riera Salvet, c/ Murillo, c/ Sant Josep Oriol, c/ de Can Pons i Final dins els patis de Can Pons.

ALTRES ACTES Concert de poesia i roses: cantada de Sant Jordi de la Coral Mareny. Divendres 22 a les 19h. La Coral Marenyens oferirà una selecció d’obres de cant coral per commemorar la Diada De Sant Jordi.

Inauguració exposició ‘Reanimar’. 28 d’abril a les 18,30h a la Sala d´Exposicions La Estrella.

Reanimar és un projecte artístic a partir de deixalles, aquest acosta l’art contemporani als alumnes a partir de la creació plàstica, musical i literària. A partir d’objectes trobats en tres àmbits (muntanya, mar i poble), els alumnes construeixen obres plàstiques que serveixen d’inspiració per a la creació de partitures musicals i microrelats.

La exposició també restarà oberta el dissabte 30 d´abril de 11,30h a 14h i de 17,30h a 20h i del 2 de maig a 6 de maig.

Exposició: Natura a càmera lenta. Museu Arxiu Vilassar de Dalt.

Horari dies de Festa Major: de 12 a 14 i de 18 a 20 h. 4a mostra de la Societat Catalana de fotògrafs de natura. Foto· grafies de natura amb el fil conductor de la llarga exposició de les imatge per transmetre que la llum ha actuat durant un temps creant un efecte concret.

Cabrils convoca una nova edició de la Festa Major de Santa Creu Del 30 d’abril al 8 de maig Cabrils celebra una nova edició de la seva Festa Major de Santa Creu. En l’edició d’enguany es comptarà amb activitats com teatre, fira, gegants, pregó, correfoc, concerts, xocolatada, esports, natura, gastronomia, circ, inflables i sardinada. Podeu consultar la progra-

mació sencera i actualitzada a través del següent enllaç: www.cabrils.cat/ festa-major-de-la-santa-creu.

La Santa Creu, patrona de Cabrils, és la festa de les entitats. Un munt d’actes organitzats per la majoria d’entitats del poble, amb la col·laboració de l’Ajuntament.