Tribuna 374. Febrer 2022

TM 20 anys

Tribuna

Maresme www.tribunamaresme.com NÚM. 374. FEBrEr 2022

de LA TeRRA AL PLAT És temps de calçots, un reconegut producte de la terra molt vinculat a la nostra gastronomia. Els restaurants de la comarca fan les seves propostes al voltant d’aquest àpat que és tota una festa i un retrobament. És l’hora de gaudir de les millors calçotades.

CARNesToLTes Amb el mes de febrer arriba la celebració de la disbauxa

eL TeMPs Nova secció amb el meteoròleg Francesc Mauri

CULTURA Articles sobre cinema, llibres i altres temàtiques culturals

NoTÍCIes Nova secció amb les notícies destacades del Maresme

PRoPoSTES DESTACADES DE FEBRER CoNsULTA L’AGeNdA CoMPLeTA d’ACTIvITATs A WWW.TRIBUNAMAResMe.CoM

FINAL DE LA PARTIDA

Mataró. teatre Monumental. Dia 25 febrer Obra basada en l’obra de Samuel Beckett, amb Jordi Boixaderas, Jordi Bosch, i Margarida Minguillón.

MARIALLUÏSA

COĿLECIÓ BASSAT. OBRES S.XXI

TRES TOMBS

22 FINESTRES

cabrils. centre cícic. Divendres 4 febrer El nou disc de Marialluïsa convida primer a tancar els ulls, deixar-se endur i respirar profundament.

Mataró. Passeig del callao. Diumenge 13 febrer Recorregut tradicional en honor a la festivitat de Sant Antoni Abat.

lA vINYETA

FOLKESTRAL QUARTET BROSSA

Argentona. La Sala. Divendres 11 febrer El Quartet Brossa emprèn un nou projecte que combina la música clàssica amb un alt sentit lúdic.

Mataró. nau Gaudí. Fins els 3 juliol Primera exposició a la Nau Gaudí d’obres de la Collecció Bassat del segle XXI.

Mataró. edifici La Presó. Fins el 20 març Exposició col·lectiva de 10 artistes de procedència diversa que obra una nova etapa del M|A|C

HISTÒRIA D’UN SENGLAR

Premià de Mar. espai Amistat. Dia 4 febrer Argentona. La Sala. Dissabte 19 febrer Obra premiada amb un Butaca i un Max 2021 a la millor interpretació per Joan Carreras.

CoNCURS

Ricard Soler. www.ricardsoler.blogspot.com

soRTeIG d’UN MeNÚ

CALÇoTAdA

Per a 2 persones al Racó de Can Feliu de Vilassar de Dalt.

Maneres de participar · Enviar un email a: promocio@tribunamaresme.com. · Facebook / twitter / Instagram: Segueix-nos i posar m’agrada a la publicació del concurs.

Tribuna

Maresme Difusió controlada per l’Oficina de Justificació de la Difusió PGD

Editor/director: Josep Maria Ponce.

Col·laboradors: Albert Calls, Gabriel Pujol, Sílvia Tarragó, Jesús Gonzàlez Notario, Anna Lladó, Ferran Planell, Gemma Ponce, Ricard Soler, Eli Guillén, Laureano Miró, Noemí Caupena i José Maria Guillén Lladó.

C/ Lourdes, 40 · 08330 Premià de Mar · Tel. 93 752 52 67 www.tribunamaresme.com · info@tribunamaresme.com Dip. Legal: B-26375-2005.

Impressió: Impressions Intercomarcals S.A.

TRIBUNA Maresme no es fa responsable dels continguts dels articles dels col·laboradors de la publicació, que reflecteixen la seva opinió; ni dels missatges publicitaris dels anunciants.

20 ANYS DE TRIBUNA Maresme

La capçalera TRIBUNA Maresme commemora aquest 2022 els seus 20 anys de trajectòria periodística a la comarca

La publicació TRIBUNA Maresme arriba aquest any 2022 als seus 20 anys d’ençà que es va crear. Hereva, en els seus inicis, de diverses revistes centrades en l’àmbit local, va anar evolucionant fins convertir-se en una capçalera única i passant de periodicitat setmanal a quinzenal i finalment mensual, al mateix temps que es vivia en paral· lel l’evolució de la premsa gratuïta a la comarca i al conjunt de Catalunya.

La capçalera TRIBUNA Maresme es va crear l’any 2002, inicialment en format periòdic, com una revista amb edicions de diverses localitats de la comarca. Després d’un procés de consolidació en el territori, es va fer el pas a setmanari comarcal, explorant les noves possibilitats informatives que aquest format permetia al mitjà. Amb seu a Mataró, en aquells moments la publicació seguia el ritme d’actualitat de la comarca, pràcticament de tots els municipis maresmencs.

Un següent pas va fer-se l’any 2009, quan en plena crisi econòmica la publicació va reconvertir-se en la seva forma actual de periòdic mensual. I posteriorment, també es va crear l’es-

pai web www.tribunamaresme.com, en paral·lel al canvi que les tecnologies de la informació han anat generant i que no s’han aturat. Aleshores, la seu passava a estar a Premià de Mar, ciutat a la que sempre s’ha estat molt vinculat, des dels orígens del projecte.

D’altra banda, més recentment encara, s’ha anat aprofundint l’impacte comunicatiu amb les xarxes socials més seguides, com són Facebook, Twitter i Instagram, al ritme que imposen l’actualitat i els avenços tècnics dels temps.

Premsa de proximitat al servei del territori Al llarg dels seus 20 anys de trajectòria, TRIBUNA Maresme ha anat resseguint el pols informatiu de la comarca, ja sigui a través de notícies, reportatges i entrevistes, però també amb la col·laboració de nombroses persones que hi han escrit, que hi escriuen, de temes tan diversificats com la política, el dia a dia del territori, la cultura, la història, el cinema, la gastronomia, les noves tecnologies o la cultura en

general. I als quals, des d’aquestes ratlles, agraïm sincerament el seu treball, sense el qual no seria possible dotar de contingut la publicació.

D’altra banda, la revista no seria possible tampoc sense els nostres anunciants, un pilar essencial que la fan possible mes rere mes. I sense el suport dels quals el projecte no seria una realitat.

Amb una mirada de perspectiva comarcal i oberts a tots els angles possibles que convergeixen en la identitat del Maresme, la publicació ha anat evolucionant en paral·lel als canvis dels temps. I ho ha fet en el context d’una societat en la qual la informació i els diversificats punts de vista que suscita són essencial per a la construcció de la col·lectivitat. Des de la nostra capçalera, amb tota la humilitat, esperem haver contribuït i continuar poder-ho fer en aquests temps complicats i canviants que estem vivint actualment.

Moltes gràcies a tots els lectors i lectores que ho esteu fent possible. A tothom que ha contribuït en aquest recorregut de 20 anys. El viatge segueix.

actualitat

comarca u Jordi

Pujolar / ACN

Els col·lectius que ocupen des de 2013 l’antiga nau de Can Sanpere, al centre de Premià de Mar, reclamen a l’Ajuntament que executi la partida reservada per a l’expropiació de la nau, encara propietat de Núñez y Navarro. La urgència arriba després que un jutge de Mataró hagi ordenat, a petició de l’empresa, el seu desallotjament amb data oberta. Els col·lectius acusen el consistori de “posar en perill” l’espai i abocar-lo a un final “violent” si els Mossos d’Esquadra acaben fent el desallotjament. L’alcalde, Rafa Navarro, s’ha mostrat totalment compromès amb l’expropiació però demana abans que l’immoble es buidi per poder repensar el futur de Can Sanpere per a tot el poble: “El que no farem serà una expropiació per a uns quants”.

Tot i que les dues parts coincideixen que l’expropiació de Can Sanpere hauria de ser el desenllaç perfecte d’aquest afer, els matisos en com s’ha de dur a terme tensa les relacions entre l’Ajuntament de Premià de Mar i els col·lectius socials.

Reclamen a l’Ajuntament que executi l’expropiació de Can Sanpere

El govern de Premià de Mar exigeix abans que es buidi l’espai per obrir-lo a tot el poble

Una imatge de la nau de Can Sanpere.

Ara, l’amenaça de desallotjament de l’espai afegeix més llenya al foc d’un conflicte que s’allarga ja fa més de vuit anys.

El 2013 l’antiga fàbrica tèxtil de Can Sanpere havia d’anar a terra. El seu propietari, Núñez y Navarro hi volia fer pisos, però el moviment ciutadà ho va evitar. Premià de Mar és un municipi petit amb una alta densitat de població i convertir aquell espai en més habitatge es veia com una amenaça. Des de llavors, la nau està ocupada i aquest és ja el quart intent de desallotjament.

En paral·lel, l’Ajuntament ha anat fent passes per aconseguir expropiar l’espai i destinar-lo

a usos 100% públics, com defensen els col·lectius veïnals.

En el darrer ple del mes de desembre es va incloure ja una partida de 2,2 MEUR per dur a terme aquesta expropiació.

Abans d’executar aquesta expropiació –i molt possiblement iniciar un nou litigi amb Núñez y Navarro sobre la quantia de l’operació–, l’alcalde de Premià de Mar vol que els moviments socials abandonin l’espai i es pugui així “compartir” amb la resta de la població. En aquest sentit, Navarro rebutja una expropiació a mida per als moviments socials.

“Les activitats que s’estan fent són molt lloables i volem

trobar-los emplaçaments definitius, així com també estem d’acord que l’espai de la nau que s’ha de preservar continuï sent autogestionat”.

Des de la plataforma veuen la premissa de l’alcalde com un “xantatge” que no volen acceptar. La portaveu del col· lectiu, Margarita Comas, avisa que si es duu a terme el desallotjament que pretén Núñez y Navarro hi haurà un “conflicte d’ordre públic” al municipi que l’Ajuntament “pot evitar” amb l’expropiació.

Per la seva banda, els col· lectius de Can Sanpere han anunciat que es queden en “acampada indefinida” per intentar evitar l’entrada de la policia i la comitiva judicial a l’immoble. També es preveu programar activitats per fer partícip també a la ciutadania.

Els col·lectius i representants del govern municipal es reuniran per intentar negociar com es duu a terme l’expropiació de Can Sanpere, que és en el que totes les parts coincideixen. Les posicions, però, estan encara molt allunyades i, tret de sorpresa, no s’espera que l’acord es pugui tancar en el curt termini.

Tribuna Maresme 5

6 Tribuna Maresme

El Govern construirà habitatges de lloguer social a Mataró u ACN

El Govern, a través de l’Incasol, construirà en els pròxims anys quatre promocions d’habitatge de lloguer assequible a la ronda Barceló de Mataró, que sumen un total de 68 habitatges. Aquesta és la primera promoció d’habitatge públic de la darrera dècada a la capital del Maresme, que vol acabar el mandat havent posat les bases per a la construcció d’un total de 200 pisos d’aquestes característiques. A més dels solars alliberats a la ronda Barceló, el consistori mataroní treballa també per a la cessió a l’Incasol de nous solars al barri de la Llàntia i al carrer Churruca, al centre de la ciutat.

La consellera de Drets Socials, Violant Cervera, celebra

L’Ajuntament de Mataró preveu alliberar nous solars a la Llàntia i al carrer Churruca per sumar un total de 200 pisos socials

Un dels solars de la ronda Barceló de Mataró.

l’acord davant l’evident mancança d’habitatge de lloguer assequible a Catalunya. En aquest sentit, la consellera ha detallat que actualment la construcció d’habitatge dedicat al lloguer social és només

un 1,7% del total, mentre que l’objectiu hauria de ser arribar al 7%. El problema és especialment greu a àrees de més alta densitat de població, com la regió metropolitana, on hi ha “moltíssima mancança”

d’aquest tipus d’habitatges. És per això que des del Departament de Drets Socials es fa una crida als Ajuntaments perquè, com en el cas de Mataró, es posin solars a disposició de l’Incasol per tal d’intentar revertir la situació. La voluntat del Govern, recorda, és “ambiciosa” i passa per construir 300.000 nous habitatges en els pròxims vint anys.

En clau local, l’habitatge és també prioritari per a l’Ajuntament de Mataró, que es proposa cedir nous solars en els pròxims mesos per continuar ampliant el parc d’habitatge públic de la ciutat. La regidora d’Habitatge, Sarai Martínez, assegura que amb més habitatge públic es millora la igualtat d’oportunitats de la ciutadania.

L’escriptor Alejandro Palomas denuncia que un germà de La Salle de Premià de Mar el va agredir sexualment u ACN

L’escriptor Alejandro Palomas (Barcelona, 1967) ha denunciat que un germà de La Salle de Premià de Mar el va agredir sexualment quan era un nen.

L’home, que avui tindria uns 90 anys i era amic del seu pare,

era professor de llengua i coordinava les activitats esportives, sent molt conegut al municipi.

El guanyador del premi nacional de Literatura Juvenil del Ministeri de Cultura i Premi Nadal, ho va detallar als mitjans de comunicació. L’autor reconeix que mai havia volgut ex-

plicar-ho perquè no volia que la seva mare el veiés “exposat a l’escarni públic” i per por a destruir la seva carrera i ara reconeix que no hi té “res a perdre”.

“He pensat moltes vegades en suïcidar-me”, lamenta.

Els tocaments els feia a l’escola mentre que la violació es

va produir durant unes colònies d’estiu. Després dels abusos, el culpava dient: “Veus què em fas fer?”. Finalment, Palomas ho va reconèixer a la seva mare, que ho va denunciar a l’escola. El centre va dir que era un assumpte intern i van demanar-li discreció.

Tribuna Maresme 7

Coop Maresme aconsegueix gairebé un milió d’euros u COOP MARESME

El Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat subvenciona amb 926.220€, per a tres anys, Coop Maresme (ateneu cooperatiu del Maresme), amb la finalitat de treballar per l’impuls de l’economia social i solidària (ESS) de la comarca. D’ençà la creació de Coop Maresme dins la xarxa d’Ateneus Cooperatius de Catalunya (XAC) l’hivern del 2017, amb seu pròpia a l’emblemàtic i històric espai mataroní, Cafè de Mar, no ha parat de créixer en participants, projectes i serveis.

“El treball fet amb agents territorials i la col·laboració amb l’Administració ens ha posicionat com a referent, per exemple a nivell educatiu”, ha explicat Maria Marco, membre de la

Les entitats que conformen l’ecosistema de Coop Maresme aixequen la subvenció triennal que dona la Generalitat per l’impuls de l’economia social i solidària Fundació Unió de Cooperadors de Mataró i tècnica de sensibilització de l’ateneu.

Amb la missió de construir un model socioeconòmic basat en els principis del cooperativisme i en la col·lectivitat autoorganitzada per garantir una societat justa, solidària i de persones lliures, l’ateneu ha estat una llança de creixement durant els seus anys de recorregut per la comarca, amb uns resultats de creació de 39 entitats de l’ESS, 221 projectes acompanyats, 144 persones inserides, i un total de 5.648 participants.

És per això, i amb la voluntat de seguir-se regint com a referent en el cooperativisme, que les 12 entitats de l’ESS promotores treballen conjuntament en un pla estratègic a tres anys vista, que sumi fites en el teixit socioempresarial de l’economia social i solidària del Maresme.

Fites assolides i mirada al futur. Entre les línies de treball que ha dut a terme Coop Maresme al llarg d’aquests 5 anys, les fites assolides han estat la consolidació d’un equip tècnic; el foment de les

bases per establir un projecte d’ateneu a mig termini; oferir una bona qualitat de servei, i ampliar-lo, gràcies a una diversitat d’expertesa i d’entitats agrupades; ser un referent educatiu; i tenir un contingut ric en activitats, tallers i formacions.

“Les fites han estat moltes, però el treball i el canvi d’algunes prioritats han de ser pilars per regir la trajectòria del nou ateneu”, han coincidit diverses membres de la sessió plenària del pla estratègic. Aportar una economia social diversa; ampliar fronteres i la descentralització en la ciutat de Mataró; tenir un teixit humà divers; arribar a més persones i entitats; i incorporar projectes de l’ESS comunitaris, entre d’altres, són alguns “horitzons” on mirar.

cultura

ESCENA u REDACCIÓ

Els espectacles que formen part de la programació formen part dels cicles Temporada estable de Teatre i Dansa, del Cicle Sortim en família i del Cicle Fet a Mataró.

La Temporada estable de Teatre i Dansa del Teatre Monumental es va iniciar al gener amb l’obra Una noche sin luna una obra de Juan Diego Botto sobre textos de Federico García Lorca. El mes de febrer serà el torn de Els ocells, de la companyia La Calòrica, que presenta el seu innovador muntatge a partir de l’obra d’Aristòfanes, i de Final de partida, basada en

Mataró programa més de vint espectacles per al primer semestre

El programa inclou 6 obres dins de la Temporable estable de Teatre, 10 espectacles familiars i 10 obres dins el Cicle Fet a Mataró.

Una imatge de ‘Final de partida’ amb Jordi Bosch i Jordi Boixaderes.

l’obra de Samuel Beckett, dirigida per Sergi Belbel i protagonitzada pels mataronins Jordi Bosch i Jordi Boixaderas.

El 27 de març la companyia canadenca de dansa Cas Public, presentarà 9, un espectacle aclamat internacionalment.

El 2 d’abril es podrà veure un dels èxits teatrals de la temporada, Les irresponsables, una peça de Javier Daulte dirigida per Sílvia Munt i amb Cristina Genebat, Marta Marco, Nora Navas com a protagonistes.

Pel que fa a la programació per a públic infantil abasta diverses disciplines: teatre, titelles, música i circ, i els espectacles, que es podran gaudir al Teatre Monumental i al Casal L’Aliança fins al mes d’abril.

El cicle Fet a Mataró constarà de 10 obres que es representaran fins el mes de juny. Aquest cicle consisteix en acollir projectes d’arts escèniques i que es gestin a la Mataró.

El millor actor dels Premis Max i Butaca a la nova temporada de La Sala u REDACCIÓ

La Sala d’Argentona va presentar la programació d’una nova temporada d’espectacles.

De l’11 de febrer al 26 de maig una selecció d’espectacles que mantenen l’excel·lència de cada any. Quatre representacions teatrals, dos concerts i un espectacle de dansa ompliran

l’escenari del teatre argentoní.

Entre la programació s’inclouen quatre representacions teatrals molt diferents entre elles.

La primera d’elles és Història d’un senglar (o alguna cosa de Ricard), de Gabriel Calderón, protagonitzada per Joan Carreras, guardonat a millor actor als Premis Max 2021 i Butaca 2021. L’obra es presentarà el

dissabte 19 de febrer i es tracta d’un potent monòleg.

El dissabte 5 de març l’humor es torna surrealista, més pallasso que mai, a l’obra Travy, un espectacle aclamat tant per la crítica com pel públic.

En un to diferent, la Sala d’Argentona acollirà el dissabte 12 de març Accions de resistència, una representació de

teatre social i documental de la companyia Susanna Barranco.

Guardonada al premi BBVA de Teatre 2020 com a millor muntatge teatral.

Finalment, el divendres 8 d’abril es podrà gaudir de Mistela Candela Sarsuela, una comèdia musical nominada a millor musical als Premis Butaca 2021.

Tribuna Maresme 9

Nova temporada de La Massa Teatre de Vilassar de Dalt

agenda: teatre i dansa Història d’un senglar. Premià de Mar. Espai Amistat. Divendres 4 a les 20 h. Guanyadora dels Premis Butaca i el premi Max a la millor interpretació. Obra de Gabriel Calderón amb Joan Carreras.

Karaoke Elusia. Vilassar de Dalt.

La Massa Teatre. Dissabte 5 a les 20 h. Obra del jove dramaturg Oriol Puig.

Una imatge de l’obra ‘Karaoke Elusia’ que es podrà veure el 5 de febrer. u REDACCIÓ

El passat 23 de gener es va donar el tret de sortida a la nova temporada de La Massa Teatre, de Vilassar de Dalt, amb el primer dels 4 concert de la Temporada de clàssica. I s’allargarà fins al 28 de maig amb 11 espectacles per a tots els gustos i públics. Aquest any, a més, estrenen abonaments: La Massa Clàssica’ per a tots els concerts

de música clàssica; Ho vull tot, per no perdre’t cap proposta i veure tots els espectacles (excepte els concerts de clàssica) amb un 30% d’estalvi; En família, per als tres espectacles familiars de la temporada amb un 20% d’estalvi; i l’abonament 3 espectacles per a poder triar els tres espectacles que més agradin amb un 20% d’estalvi. Es pot consultar tota la programació a: www.lamassateatre.cat.

Espurnes de teatre. Arenys de Munt. Centre Moral. Dissabte 5 a les 21 h. i diumenge 6 a les 18 h. Iv mostra de microteatre.

Una jornada particular. Teià. Flor de la Palma. Dies 11 i 12 de febrer a les 20.30 h, diumenge 13 a les 18 h.

El crèdit. Mataró. Sala Cabanyes.

Dies 11, 12, 18 i 19 a les 21 h, diumenges 13 i 20 a les 18 h. Obra de Jordi Galceran, dirigida per Josep M. Rabassa.

Trampa per a un home sol. Cabrera. Envelat Municipal. Dissabte 12 a les 21 h i diumenge 13 a les 19 h. A càrrec del Teatre del TAC. Els ocells. Mataró. Teatre Monumental. Diumenge 13 a les 19 h. A càrrec de la companyia La Calòrica.

Un petit assassinat sense conseqüències. Mataró. Foment Mataroní. Diumenge 13 a les 18 h. A càrrec del grup de teatre El Tramvia.

Ovelles. El masnou. Ca N’Humet.

Diumenge 13 a les 19 h. Amb de Yago Alonso i Carmen Marfà.

Història d’un senglar.. Argentona.

La Sala. Dissabte 19 a les 20.30 h.

Ximpanzé. Alella. Casal d’Alella.

Diumenge 20 a les 18.30h. Monòleg interpretat per Isidre Montserrat.

Ovelles. Arenys de Mar. Teatre Principal. Diumenge 20 a les 19 h.

Ja t’ho deia jo. Premià de Mar. Patronat. Diumenges 20 i 27 a les 19 h. Teatre amateur amb la companyia del Patronat “Senseoficinibenefici”.

El Gegant del Pi. Cabrils. Centre Cívic La Fàbrica. Diumenge 20 a les 19 h. Amb Pau Vinyals.

Final de partida. Mataró. Teatre Monumental. Divendres 25 a les 20 h. Direcció de Sergi Belbel. Amb Jordi Boixaderas, Jordi Bosch, Jordi Banacolocha i Margarida Minguillón.

cultura

LLIBrES u alBErt CallS

Publicat per Editorial Efadós i l’Arxiu Comarcal del Maresme, amb la col·laboració de diverses institucions, La sardana del segle XX ens mostra un treball de 1976 de Josep Mont i Grau (1911-1981), músic i compositor de Caldes d’Estrac.

El musicòleg Òscar Crespo ha recuperat aquesta obra que desplega tot el potencial de la sardana. El text s’acompanya de fotografies en blanc i negre del segle XX sobre ballades de sardanes i cobles arreu de Catalunya, explicades per l’historiador i arxiver Alexis Serrano, director de l’Arxiu Comarcal.

4 columnes. L’univers de Josep Puig i Cadafalch és una revista que edita l’associació argentonina Amics de Josep Puig i Cadafalch, amb la direcció d’Albert Balcells. El tercer número d’aquesta publicació va editar-se el passat 2021. Àmpliament il·lustrada amb fotografies, a la revista s’apleguen nombrosos articles que ressegueixen el treball del reconegut arquitecte: “Puig i Cadafalch i la modernització tècnica de l’arquitectura”, “Puig

LLibres, publicacions i actes literaris al Maresme

El Maresme és una comarca amb una rica activitat literària. En aquest article recollim algunes de les novetats editorials i actes d’aquests darrers dies. i Cadafalch, periodista” o “Josep Puig i Cadafalch i la revalorització del patrimoni de ferro”, entre d’altres d’interès.

Voliana Edicions publica La nena que volia ser mestra, de l’autora mataronina Lola Casas. Amb un llenguatge proper, comunicatiu i amanit amb un polsim de bon humor, proposa als lectors un llibre de memòries, de lectura amable i reflexiva, on ens parla en la seva autobiografia de la seva vida de mestra a l’escola del Camí del Mig de Mataró, de la relació estreta amb l’escriptor Roald Dahl, dels ocells que tant estima, de llibres, de poesia, de política, de la lectura en veu alta, del ball, de la salut, de les excursions i visites escolars, de la música i del cinema, entre d’altres temes. Lola Casas

(Mataró 1951) es considera “una mestra que escriu poemes”. Té més de seixanta obres publicades entre assaigs sobre

Crims DO.Alella Febrer és el més de la novel·la negra a Alella, amb la cinquena edició del cicle Crims.DOAlella que organitza la Biblioteca Ferrer i Guàrdia. S’han programat diferents propostes al voltant de l’intriga i el misteri. L’inici del cicle serà el 3 de febrer amb una sessió dedicada a Ara direu que estic boig, d’Andreu Martín, amb la presència de l’autor. El 8 de febrer l’escriptora Susana Hernández presentarà el seu llibre Las lágrimas del caimán, i el 23 es presentarà el llibre Després de la vergonya, de Marc Moreno.

literatura, contes i poesia per a públic infantil i juvenil.

I un altra destacada novetat editorial de Voliana Edicions és La cova de les llegendes, d’Imma Romeu. Es tracta d’un llibre que tot i ser adequat per a lectors de qualsevol edat està pensat especialment per a joves de 12 a 16 anys que estudien entre1r i 4t d’ESO. Els protagonistes de la narració són adolescents que es coneixen a l’institut i viuen una aventura fantàstica, emmarcada en el present i el passat i en llocs reals del Maresme, entre Cabrera i Vilassar de Mar. L’autora, de Vilassar de Mar, també és fotògrafa i ha fet algunes exposicions. Amb aquest treball entrellaça la realitat i la ficció, emmarcada en uns territoris que ens són ben propers.

cultura

ImatgES ProPErES EStrENES CiNE MooNFALL

De Roland Emmerich (EUA, 2022). Amb Halle Berry, Patrick Wilson, John Bradley, Charlie Plummer.

ESTREnA 4/2/22

dRIve MY CAR

De Ryûsuke Hamaguchi (Japó, 2021).

Amb Hidetoshi nishijima, Tôko Miura, Reika Kirishima.

ESTREnA 4/2/22

MUeRTe eN eL NILo

De Kenneth Branagh (EUA, 2022). Amb Kenneth Branagh, Gal Gadot, Annette Bening.

ESTREnA 18/2/22

TRos

De Pau Calpe. Basat en la noveŀla de Rafael Vallbona. Amb: Roger Casamajor, Pep Cruz, Ana Torguet.

ESTREnA 25/2/22

CartEllEra SEtMaNal Ocine Arenys: www.ocinearenys.es cinesa Mataró Parc: www.cinesa.es Foment Mataroní: www.matarofoment.org centre Parroquial d’Argentona: www.centreparroquialargentona.cat espai Amistat: www.espailamistat.cat La calàndria: www.cinemalacalandria.com casal d’Alella: www.alella.cat/espaialella

Ahir vaig somiar que tornava a Matrix

u JESÚS GoNZÀlEZ

t jesusgonnot

Els 20 anys entre Matrix i Matrix resurrections suposen un capítol d’or del cinema contemporani comercial però reivindicatiu. A banda de dos canvis de sexe, les germanes Wachowski ens deixen un tetralogia de ciència ficció anticapitalista (i potser en vindran més) que es complementa amb una fantàstica sèrie, Sense8, i altres perles cinematogràfiques com El atlas de las nubes, El destino de Júpiter o Speed Racer. Cintes totes elles corals on, a més, es dona visibilitat racial i sexual amb especial ‘carinyo’.

Matrix és una pel·lícula fundacional que obre una manera de fer cinema que es desenvoluparà ja al segle XXI. Un film de ciència ficció intelligent amb potents escenes de lluita i acció (acceptem films anteriors com Desafío total o Starship Troopers), que no té por de jugar en el terreny de la comercialitat gràcies a uns espectaculars i innovadors efectes visuals.

Les Wachowski no fan con-

cessions amb una trama que inclou un messies ciberpunk i una crítica al sistema neocapitalista que es va diluint a mesura que avança la trilogia.

20 anys després Lana Wachowsky reprèn la idea a Matrix resurrections. En el fons la realitat alternativa de les xarxes socials no ha fet més que confirmar que la seva intuïció era certa: vivim en un món on les màquines controlen els humans (el real és pitjor ja que no necessiten ni tenir-nos tancats en beines psicotròniques, amb un dispositiu electrònic ja en tenim prou perquè ens tractin com tamagotxis).

En el fons, no hi ha tanta distància entre Matrix i Meta. I, no ho oblidem, Zuckerberg és el protagonista d’un dels acudits del film. Amb un punt de partida intel·ligent on les màquines i els homes han fet les paus i ara Matrix s’ha convertit en una franquícia de videojoc virtual i Neo és el seu desenvolupador. Novament l’oblit domina la humanitat i cal revelar la veritat el més aviat possible ja que les màquines tornen a presentar errors que només poden solucionar els humans.

D’aquesta manera presenta una estructura argumental similar a la primera pel·lícula del 1999, una mena de film de nostàlgia (cosa que també fa la nova pel·lícula d’Spiderman) que intenta complaure a tots els fans de la nissaga sense decebre als nous espectadors.

Però les germanes Wachowski (productora i directora) no fan només un exercici romàntic, tornen per parlar dels nerds seguidors de Trump (una massa informe i fanàtica que aquí són els dolents) i per donar a Trinity el relleu que no havia tingut a la passada trilogia.

Tribuna Maresme 13

Nova etapa del M|A|C a l’edifici de la Presó de Mataró u REDACCIÓ

‘22 finestres’ és el títol de l’exposició que obre la nova etapa del M|A|C a l’edifici de La Presó de Mataró i que es va inaugurar el 21 de gener. Comissariada per Gisel Noè i David Santaeulària, es tracta d’una exposició col·lectiva amb la participació de 10 artistes de procedència diversa, que han acurat la seva proposta expositiva després d’haver visitat l’edifici per palpar-ne l’indissoluble pes arquitectònic que traspuen les parets de l’edifici.

Edifici la Presó. El M|A|C va presentar-se públicament el març de 2014 com a plataforma de creació, producció, formació i difusió entorn de l’art

agenda: EXPOSICIONS In_cert. Alella. Can Manyé. Fins al 13 de febrer. Diumenge 6 a les 11.30h: visita comentada. Diumenge 13 a les 12h: cloenda de l’exposició amb una xerrada amb el filòsof Xavier Bassas.

Les formes en els atuells ceràmics. Argentona. Museu del Càntir.

Fins al 20 de febrer.

contemporani i des d’aleshores ha desplegat la seva activitat a diversos indrets: principalment a les Sales d’exposicions de Can Palauet, però també a Ca l’Arenas. Centre d’Art del Museu de Mataró, Cúpula del Cementiri dels Caputxins, escoles i instituts, espai públic, etc. Amb aquesta exposició, el centre inicia aquesta nova etapa a l’edifici de la Presó com a seu, tot i que continuarà desenvolupant projectes més enllà com fins arà.

Joan Parramón: Macrocosmos & Microcosmos. Argentona. Museu Càntir. Del 25 de febrer al 3 d’abril.

De llunes i cràters. Llavaneres.

Museu-Arxiu. Fins el 27 de febrer.

Gravats de Lourdes Figuera.

Col·lecció Bassat. Obres del segle XXI (I). Mataró. Nau Gaudí. Del 2 de febrer al 3 de juliol. Obres d’Enric Ansesa, Pep Carrió, Xaro Castillo, Rosa Codina-Esteve, entre d’altres.

22 finestres. Mataró. Edifici La Presó. Fins el 20 de març. Exposició col·lectiva.

Volaverunt. Els gravats de Goya.

Mataró. Ca L’Arenas. Fins al 29 de maig. Gravats de Francisco de Goya.

Visita guiada: dissabte 12 a les 18 h.

Dones. Mataró. Ateneu Centre Cultural. Fins al 20 de febrer. Dissabte 19 a les 19 h: visita comentada.

Fes memòria, plaça Gran! Mataró.

Can Marfà. Fins al 17 d’abril. Visita guiada: dissabte 19 a les 18 h.

Un paisatge de Ramon Martí Alsina. Mataró. Can Serra. Fins el 20 de febrer. Visita guiada: dissabte 5 a les 18 h.

Patis i terrasses. Mataró. Esmandies Casal. Del 4 al 28 de febrer.

Onbres de Lita Palomera Salvador.

Quim Dasquens: Isyoonekana.

Mataró. Col·legi d’Aparelladors.

Fins el 13 de febrer.

Simona Alfano: Algunas pinturas.

Mataró. Fundació Hospital Sant Jaume. Del 7 al 24 de febrer.

Indrets de Jordània. Premià de Dalt. Biblioteca. Fins el 26 de febrer.

Fotografies de Rafael Planas Pérez Entre pops i sípies amb tub i ulleres. Vilassar de Dalt. Museu Arxiu.

De l’11 de febrer al 6 de març.

idees

OPINIÓ

Minvar per deixar ser

u MAR GALCERAN

valors.org

Doctora en pedagogia

Aquells que agafem cada dia els transports públics, ja ens hem habituat a compartir el trajecte amb tota mena de persones que demanen almoina.

Alguns venen productes com mocadors de paper, encenedors, artesania; d’altres commouen amb les seues crues històries de vida personal; molts amenitzen el viatge amb els seus cants i instruments. Alguns viatgers se senten molestos per la presència d’aquests supervivents de la vida, potser perquè destorben les seves acomodades consciències o el món particular en el qual estan immersos, connectats al mòbil, llegint o escoltant música.

Darrere la quotidianitat d’aquests fets, s’amaga però una realitat extremadament preocupant. D’una banda, la creixent desigualtat i exclusió social severa i d’altra banda l’acusat individualisme i indiferència per tots aquells que viuen expulsats als marges de l’existència.

Però a vegades, en el quotidià es donen també petits

Interior d’un vagó del tren de Rodalies.

gestos d’humanitat que són far d’esperança i models d’acció.

Aquella tarda, com moltes d’altres, va pujar al meu vagó un xicot amb la seva guitarra. Era un xicot alegre i dinàmic que s’esforçava per provocar-nos algun somriure. Aviat es va guanyar la simpatia d’alguns, però també l’aversió. Ell estava situat davant d’una de les portes del vagó i just quan anava a iniciar la cançó que ens havia anunciat, el tren va arribar a la següent estació i van pujar dos guardes de seguretat. En veure al xicot amb la guitarra, el van començar a inspeccionar de dalt a baix amb les seves mirades intimidatòries fins que el xicot, en veure’s atrapat, els va dir amb tota la sinceritat del

A vegades, en el quotidià es donen també petits gestos d’humanitat que són far d’esperança i models d’acció món: “Bé, anava a tocar una cançó, però és clar… ara que heu pujat…”. Els guardes, contràriament al que tots estàvem esperant, li van comentar que, si per ells fos, no tindrien cap inconvenient en què toqués i cantés, però com bé sabia les normes ho impedien i ells estaven allà per a fer-les respectar. Tot seguit els tres es van posar a conversar amigablement amb aires de complicitat i, sorprenentment, en arribar a la següent estació els guar-

des van baixar del tren. Com que molts passatgers no es van adonar del fet, el mateix xicot de la guitarra va fer una exclamació plena de joia per tot el vagó dient: “Ei, però ho heu vist? Ho heu vist? Ooooh! Tant de bo tots els guardes de seguretat fossin com aquests, oi? El món seria millor”. I es va posar a tocar entusiasmat la seva esperada cançó.

Aquella parella d’agents de seguretat, potser sense adonar-se’n gaire, van decidir minvar ells per a deixar ser a l’indigent. Podent exercir el seu poder i autoritat per expulsar al xicot del vagó, van decidir cedir el pas a aquell que estava més necessitat. Què passaria si tots practiquéssim petits gestos de decreixement interior i de solidaritat? Doncs probablement allò que ja deia el profeta Isaïes, que la nostra llum brillaria com l’alba, les nostres ferides es clourien en un moment i tindríem per avantguarda la nostra bondat. Un món més just ens espera. Minvem per a deixar ser als més necessitats.

Més contiguts a www.valors.org

Tribuna Maresme 15

el calçot u FErraN PlaNEll

JUgANT A ESCRIURE

Escriptor

Al març de l’any menys u de l’era prepandèmica, tenia com a objectiu escriure sobre el calçot. Finalment no va poder ser, perquè els senyors de Ciutadans en van fer una de les seves anant a provocar a la bona gent d’Amer i no me’n vaig poder estar de parlar-ne. Ara, vist des de la distància, crec que vaig fer bé. Gairebé extingits, els de Ciutadants avui ja no són notícia, mentre que el calçot segueix sent un dels símbols identitaris del nostre poble.

Potser més d’un m’arrufarà el nas, no pas per la flaire característica d’aquest vegetal en qüestió, sinó pel fet d’haver-me atrevit a elevar a la categoria de símbol nacional una varietat de ceba tendra. Però, què voleu que us digui, les coses són com són i si l’escut de la ciutat de Sabadell el presideix una ceba, no veig perquè no podríem arribar a plantar un calçot al bell mig de la quadribarrada.

O és que em negareu que l’orgull de ser català no implica compartir aquelles, ara tan enyorades, llargues taules plenes de teules a vessar de calçots a punt de ser alçats per ser engolits? Que no és bonic veure aquella gentada, tots amb la

boca oberta i el cap ben amunt mirant el cel? I és que els catalans, això ho tenim, amb pitet o sense, ens passem mitja vida amb el cap alçat i la boca oberta. Ja sigui pels calçots, per beure a galet d’aquell porró també tan nostrat o per guaitar l’enxaneta coronant el castell.

L’altra mitja que no estem amb el cap alçat, restem, però, amb la boca oberta, bocabadats guaitant com ens l’acaben fotent a tort i a dret.

A casa acostumem a fer una calçotada el mes de novembre, per allò d’inaugurar la temporada, i un parell més cap al mes de febrer per tancar-la. Això no obstant, des que ens envolta aquest virus empipador, n’hem hagut d’anul·lar unes quantes. Tanmateix, els catalans resistim i a les acaballes d’aquest any passat n’hem acabat fent tres per tal d’acatar els protocols covid. Que carai, no hi volíem pas renunciar. Una al novembre i dues al desembre, que gairebé ja se’ns ajunten amb Nadal i acabem menjant torrons de postres.

He de concloure, que no és pas el Suprem o el Govern d’Espanya, ni fins i tot el Constitucional qui més mal fa a la causa catalana, sinó la pandèmia, impedint-nos fer les calçotades com i quan cal.

agENda: XErradES Jornades: Joves i accés a l’habitatge. Mataró. Cafè de Mar. Dies 2,10 i 15 de febrer a les 18 h. Jornades per abordar la realitat del col·lectiu jove a l’hora d’accedir a un habitatge, els serveis i recursos als que es pot optar richard Strauss, el darrer romàntic. Arenys de Mar. C.C.Calisay. Divendres 4 i 11 a les 18 h. A càrrec de Jesús Rodríguez Picó, compositor.

Papallones del Montseny. Mataró.

Can Boet. Dimecres 9 a les 19.30 h. A càrrec d’Albert Masó.

La vespa asiàtica a Vilassar de Dalt. Vilassar de Dalt. Biblioteca.

Divendres 11 a les 18.30 h. A càrrec de Gonzalo Jara.

Alexander Skriabin i la música russa del canvi de segle XX. Alella.

Can Lleonart. Divendres 11 a les 19 h.

A càrrec de Joan vives.

Llei d’estrangeria: desigualtats per raó de gènere. Sant Vicenç de Montalt. Biblioteca. Dissabte 5 a les 18 h. A càrrec d’Asmaa Aouattan, tècnica d’Immigració.

L’aperitiu amb Azahara cerezo i Mireia c. Saladrigues. Mataró.

Edifici La Presó. Dissabte 12 a les 12 h. Intercanvi d’opinions per compartir coneixements entre dos creadors.

Igualtat d’oportunitats als centres educatius. Sant Vicenç de Montalt. Biblioteca. Dissabte 5 a les 18 h. A càrrec de Saiba Bayo, politòleg.

Seguretat a Internet: Gent Gran 6.0. Alella. Casal d’Alella. Dimarts 15 a les 18 h. A càrrec de la Unitat Cibercrim Mossos d’Esquadra.

Guerra i revolució. Arenys de Munt. Espai Catà. Diumenge 6 a les 12 h. A càrrec de Xavier Mas i Gibert.

Posteriorment, a la plaça de Catalunya, Inauguració del plafó de la Ruta de la Guerra de 1936 a 1939.

Fronteres post pandèmia. Vilassar de Mar. Can Bisa. Dimarts 15 a les 18 h. A càrrec de Blanca Garcés.

el vot del virus. Arenys de Mar. C.C.Calisay. Dimarts 8 a les 18 h. A càrrec de Toni Rodon.

La fi del petroli. Vilassar de Dalt.

Museu Arxiu. Dimarts 8 a les 19 h.

Amb Antonio Turiel Martínez.

L’europa de la Guerra Freda. Vilassar de Mar. Can Bisa. Dimecres 9 a les 18 h. A càrrec de Paola Lo Cascio.

La factura energètica: emergència climàtica i polítiques verdes.

Mataró. Ateneu Centre Cultural.

Dimecres 9 a les 19h. emergència climàtica. Argentona.

Centre Parroquial. Dijous 10 a les 18 h. A càrrec de Joan Manuel Riera, biòleg i educador ambiental.

Antàrtica: per que hi ha una selva sota d´un desert de gel. Arenys de Mar. C.C.Calisay. Dimarts 15 a les 18 h. A càrrec de Josep M.Gili.

Febrer Musical: el canvi de segle.

Arenys de Mar. C.C.Calisay. Divendres 18 i 25 a les 18 h. A càrrec de Joan vives Bellalta.

La llengua i la cultura xinesa. Mataró. Bibl.a Pompeu Fabra. Dilluns 21 a les 17.30 h. A càrrec de Begoña Ruiz, Yixia Jin i noa Ling Falguera.

Què és i per què serveix l’ètica?

Arenys de Mar. C.C.Calisay. Dimarts 22 a les 18 h. A càrrec de Júlia Martín.

Papua nova Guinea un país remot amb l’emprempta del missioner argentoní Xavier Vergés. Argentona. Centre Parroquial. Dijous 24 a les 18 h.

idees

tEcNo u Eli GuillÉN Màrqueting digital www.eliguillen.es

Fins a un cert punt, parlar del que significa “el metavers” és com tenir una discussió sobre el què significa “Internet” en la dècada de 1970. Ningú podia saber realment com seria la realitat. Ara passa el mateix.

En l’article d’avui volem despullar el concepte metavers.

Esperem ser capaces de fer-ho.

Comencem!

Què és el metavers? El metavers és una combinació de diferents tecnologies que inclouen realitat virtual, realitat augmentada i seguiment ocular. Tots aquests elements s’utilitzen per a crear un món virtual que pretén ser un món més perfecte. Els exemples d’un metavers inclouen Fortnite, Roblox i The Sandbox.

El concepte “metavers” es va esmentar per primera vegada en la novel·la de ciència-ficció de Neal Stephenson, Snow Crash, publicada en 1992. Encara que el terme no és nou, la idea de viure en un món virtual pot semblar una mica futurista, però ja fa temps que el món

Hola metavers!

Des de fa unes setmanes no ens paren de repetir que el metavers és el futur d’internet.

Però, podria ser un bluf. o un videojoc. o la pitjor versió de Zoom. És difícil de dir.

Una imatge de Decentraland, un metavers on es poden realitzar events.

virtual ens acull amb els braços oberts.

Un món virtual més dolç i on tot és un joc. Et comença a atraure, eh? Per accedir només necessites un ordinador i una connexió a Internet sòlida, per tant, la barrera d’entrada és mínima. És cert que per tenir una experiència 100% immersiva necessites unes ulleres de realitat virtual.

Què hi ha en el metavers? El metavers conté una sèrie d’elements diferents, com a avatars 3D, actius digitals, jocs, negocis

Sessions informatives al TecnoCampus per conèixer els títols de tecnologia, empresa i salut El TecnoCampus de Mataró posa en marxa entre els dies 14 i 18 de febrer, la Setmana Informativa de Graus.

Es tracta d’un conjunt de sessions online on es podrà conèixer les 17 titulacions de grau que s’imparteixen en aquest campus universitari i parc tecnològic adscrit a la UPF. Les sessions es fan a les 17.30 i a les 19 h.

i diversos esdeveniments que donen suport a tota una economia virtual. Com a usuari, pots monetitzar les teves creacions, reunir-te amb amics, participar en esdeveniments virtuals i organitzar reunions de negocis.

La principal diferència del metavers és que pots viatjar pel món des de la comoditat de la teva casa, utilitzant només un ordinador i unes ulleres de realitat virtual. I sense haver-te de fer test d’antígens!

Els exemples populars del metavers inclouen Cryptovoxels, Decentraland, Roblox, Somnium Space i The Sandbox.

Sense oblidar-nos del metavers català, CatVers, un espai digital immersiu on es podrà passar l’estona, interactuar amb altres persones o assistir a esdeveniments en un món digital i sempre en català. el futur del metavers. Confio que el metavers continuarà desenvolupant-se fins a convertir-se en una cosa extraordinària i revolucionarà la forma en què els humans interactuen i, al mateix temps, augmentarà l’eficiència en moltes indústries.

idees

entitats u LAUREANO MIRÓ

www.somanimaanimal.org

En tots els nostres valors, en la nostra forma d’entendre el món, en els nostres costums i tradicions, en tot, establim una distinció molt clara entre els éssers vius que pertanyen a l’espècie humana i els que no.

Els desitjos humans prevalen sobre els desitjos de qualsevol altra espècie, i les nostres necessitats són les úniques que tenim en compte. Tota la natura que ens envolta està al nostre servei, i no ens hem plantejat mai que pugui haver

Especisme, la discriminació oculta

Els desitjos humans prevalen sobre els desitjos de qualsevol altra espècie, i les nostres necessitats són les úniques que tenim en compte interessos o desitjos respectables que no siguin humans.

La nostra moral, reflectida a les nostres lleis, ens permet viure en relativa harmonia entre nosaltres. Quan un infant neix li atorguem el dret a la vida, el dret a ser cuidat per la

seva família, el dret a cercar la seva felicitat, i exigirem justícia si aquest infant és assassinat o esclavitzat. Aquests drets els posseeix pel simple fet d’existir, tot i que encara no té capacitat per elaborar raonaments lògics i no li podem atorgar cap deure a complir. Trobaríem inconcebible que els seus drets fossin retallats si, ja adult, desenvolupés una discapacitat física o intel·lectual, i en aquest cas tindríem ben clar que se l’hauria d’atendre i protegir.

Actualment sabem perfectament, no obstant, que no hi ha cap diferència substancial

entre l’homo sàpiens i la resta dels éssers vius: les diferències existents canvien de forma molt gradual entre espècies.

La resta de mamífers i les aus, per exemple, potser no tenen una capacitat intel·lectual o unes habilitats socials tan desenvolupades com nosaltres, però tenen interessos, desitjos i família, pateixen el dolor com nosaltres i gaudeixen del plaer com nosaltres.

Cal treure’ns la bena als ulls i replantejar-nos seriosament la nostra consideració moral cap a la resta d’éssers. No siguem, si us plau, tan especistes.

El Masnou acull la jornada de cooperativisme al món educatiu de la mà de Coop Maresme u COOP MARESME

El Masnou va acollir l’últim cap de setmana de gener la jornada de cooperativisme al món educatiu impulsat per Coop Maresme, i organitzat per la cooperativa Musicop, amb la intenció de reflexionar sobre les metodologies de treball i els valors que encerclen l’educació, dins i fora les aules.

L’esdeveniment va comptar amb la veu de diferents entitats del Maresme: Basket Beat, MedianT la danza, Versambrant i CuEme. El públic va poder participar de la jornada d’una manera activa, gràcies a l’espai d’intervencions durant la taula rodona, que es va centrar en els conceptes de l’emprenedoria, la qual pot obeir a un servei públic i alhora la creació de persones proveïdores de productes, el que comporta el vincle amb l’administració (licitacions i subvencions), la

Un públic entregat va fer de l’espai Joan Comellas un lloc de reflexió, aprenentatge i coneixement comú per traslladar a les aules una educació cooperativa

conciliació laboral i les cures.

La jornada va obrir de la mà de la doctora en art i educació, Noemí Duran, que per mitjà de la seva experiència i formació acadèmica va fer una vista panoràmica de les problemàtiques que envolta la societat i es transmet a les aules, i els reptes de futur que s’han d’abordar per deixar de perpetuar accions que nodreixen una

“societat malalta i un planeta extractivista”. Entre algunes qüestions que va deixar sobre la taula són, la sistematització de càstig com a recurs a les aules; la forta institucionalització que impregna la vida de la societat; i la indústria cultural arrossegada per una tendència monolítica dels gustos.

Seguidament, hi va haver la segona sessió de la jornada

“Taula d’experiències”, moderada per la presidenta de Musicop i tècnica del cercle de cultura de Coop Maresme, Roser Ramos, i formada per Sandra Jurado, membre de MedianT la danza; Josep M. Aragay, membre de Basket Beat; Silvia Martínez, membre de CuEme; Alba Martínez, membre de Versambrant. Els ponents, a més d’explicar les seves iniciatives, van reflexionar al voltant de les cures, el mètode i resultat, les contradiccions, els clixés, etc.

Els tallers van estar per part de Basket Beat, qui per mitjà del ritme de les pilotes de bàsquet va reflexionar sobre la metodologia de treball amb els alumnes; i Versambrant, qui va preparar un espai per la introducció a la cultura del hip hop.

A més, la jornada va comptar amb una relatoria gràfica a càrrec de la dissenyadora Clara Tanit, que va narrar per mitjà de l’art plàstic totes les sessions.

Tribuna Maresme 19

Les llengües com a punt de trobada u REDACCIÓ

El 21 de febrer de 1952, diversos estudiants van morir tirotejats pels militars i la policia a la Universitat de Dhaka, a l’actual Bangladesh, quan realitzaven un acte de protesta en defensa de la seva llengua materna. Formaven part del Moviment per la Llengua Bengalí, l’idioma emprat per la majoria de la població de la zona, malgrat que l’urdú era l’únic reconegut oficialment.

37 anys després, en homenatge a les víctimes i a la seva lluita, la UNESCO va declarar el 21 de febrer Dia Internacional de la Llengua Materna.

Malgrat que tot això soni molt llunyà a Mataró, avui el bengalí és una dels aproximadament

A Mataró es parlen més de 100 idiomes diferents, una riquesa cultural que cal posar en valor. La capital del Maresme és un autèntic gresol de llengües, d’orígens i, per tant, de cultures i pensaments diferents 120 idiomes diferents que es parlen a la ciutat. La capital del Maresme és un autèntic gresol de llengües, d’orígens i, per tant, de cultures diverses que reflecteixen i estructuren pensaments, arrels, formes d’expressió i símbols culturals,

les quals conviuen als carrers, places, escoles, llocs de treball i comunitats de veïns de la ciutat. Algunes d’elles minoritàries i en perill d’extinció.

Més enllà del català i del castellà, és molt habitual que als carrers s’hi escolti l’àrab o

l’amazic (hi ha més de 8.000 mataronins, oficialment, procedents del Marroc), així com el xinès mandarí o el cantonès.

La varietat de llengües subsaharianes, com el mandinga, el wòlof, el diola o el sarahule, també s’han integrat en el corpus lingüístic mataroní, on, a més, han guanyat pes idiomes europeus com el rus, el romanès o l’italià.

Mataró és suma a la celebració del Dia Internacional de la Llengua Materna, i aquest serà el sisè any que ho celebra. Del 7 de febrer al 21 de febrer, es promouen a la ciutat tot un seguit d’actuacions per tal de fer visible la realitat lingüística de la ciutat i reconèixer la cultura d’origen dels mataronins de procedència diversa.

Manifest de l’AMIC sobre l’increment del preu del paper u ASS. DE MITJANS DE INFORMACIÓ

I COMUNICACIÓ (AMIC)

L’AMIC, l’entitat referent que aplega 475 mitjans de premsa en paper i digital de tots els territoris de parla catalana, vol manifestar la preocupació de tot el sector per l’increment desorbitat dels preus de les matèries primeres, especialment del paper que en només un any ha patit un increment

que supera el 70%.

Aquest increment arriba després de gairebé dos anys de greu crisi sanitària, social i econòmica en què les empreses periodístiques, sobretot de proximitat, han hagut de treballar en condicions difícils, doblant els esforços per fer arribar informació constant a la ciutadania. I, per altra banda, han vist disminuir els seus ingressos publicitaris pel fet que

els seus anunciants naturals; comerç, restauració i empreses de serveis, també pateixen una situació econòmica molt difícil.

Una pujada que afegida a la resta de costos com els de l’energia, perjudica greument el sector de periòdics, la majoria de distribució gratuïta; increments impossibles d’aplicar als nostres anunciants. L’Associació de Mitjans d’Informa-

ció i Comunicació, a banda de manifestar aquest malestar i fer una crida a la indústria paperera perquè moderi aquests augments difícils d’assumir, demana per part de la ciutadania i de les empreses anunciants, que es valori un producte que des de les diverses empreses editorials, distribuïm com a element de servei informatiu, de cohesió i d’arrelament ciutadà.

viure

gastro

NOU GRAS CABRILS T. 674 43 60 40 - 93 753 19 53 www.nougras.es

El conegut restaurant de sempre, ubicat a Cabrils, afronta nous reptes amb la seva nova direcció: l’Alex i l’Anna, que recentment han agafat les regnes. Fusionen la cuina tradicional catalana amb productes de proximitat i primera qualitat amb la creativitat, dedicació i experiència, creant alhora una proposta gastronòmica propera i familiar entre les seves brases.

La seva filosofia és compartir, menjar i gaudir i el seu objectiu és satisfer al client, creant un ambient acollidor i agradable, cuidant fins al darrer detall per oferir el millor servei. D’altra banda, el seu gran espai ofereix la possibilitat de grans esdeveniments i celebracions.

Temps de calçotades Malgrat les restriccions que ens ve imposant la pandèmia i les moltes ganes que tenim de poder tornar a la normalitat, estem en ple temps de calçots. I per tant, som al millor moment per gaudir d’aquesta varietat de ceba tendra que rep el seu nom per la manera com es cultiva, és a dir “calçantla”. Una acció que consisteix a posar terra a la base dels calçots i que té com a finalitat que la planta s’estiri en busca de la llum.

I el fruit final de la qual esdevé una de les més preuades delícies gastronòmiques catalanes.

I tot això sense oblidar que la manera de menjar els calçots és, a més, tota una festivitat gastronòmica, que s’ha projectat des de Valls a tot Catalunya i fins molt mes enllà. I és que una calçotada és tot un ritual festiu, un punt de trobada i una autèntica celebració per als sentits.

Us oferim tot seguit una selecció destacada de l’oferta de restaurants que es pot gaudir al Maresme.

El Racó de Can Feliu Vilassar de Dalt Tel. 93 753 29 16 www.elracodecanfeliu.com

El Racó de Can Feliu està situat a la part alta de Vilassar de Dalt, darrere del Castell del Marquès de Barberà, a la masia coneguda com Ca l’Anton Feliu, amb un aparcament propi que facilita l’accés directe amb cotxe.

Pel que fa a l’equipament, una masia típica de la zona, compte amb menjadors reservats amb tres salons per celebrar aniversaris, bateig i tot tipus de celebracions, alhora que també disposa d’una terrassa exterior per a poder prendrehi la fresca. Ideal per sopar els estius a fora la terrassa. Diposa de tot tipus de menús. Menú Diari, Menú Calçotada, Menú cap de semana i Menús per a grups.

Tribuna Maresme 21

jos i celebracions. També s’ofereix menú diari, especial pel cap de setmana i calçotades.

MAS NADAL

SANT ANDREU DE LLAVANERES T. 93 792 72 44 www.masnadal.com

El restaurant Mas Nadal, de Llavaneres, està situat en plena natura, envoltat d’un bosc agradable de contemplar. A més, compta amb un jardí on es duen a terme les celebracions. La seva història es remunta fins al 1971, quan es va obrir el restaurant en una masia que havia estat construïda el 1664, però reconstruïda el 1716 a causa d’un incendi i habilitada com a restaurant anys després.

Mas Nadal és l’espai idoni per a casaments, comunions, bate-

RESTAURANT EL PALLER

Premià de Mar T. 93 752 41 68 www.restaurantelpallerpremia.com

Situat a la masia de Can Serra de Premià de Mar, el restaurant, regit per la tercera generació i amb 50 anys de recorregut gastronòmic, està especialitzat en carns a la brasa, cargols i calçots amb salsa casolana. A més, també s’ofereixen esmorzars de forquilla, vermuts i plats per vegetarians i vegans i calçotades cada dia.

22 Tribuna Maresme

brasa, arrossos de muntanya, guisats, etc. Hi podràs demanar també el teu plat de calçots alhora que gaudeixes d’un ambient més rural al bell mig de la comarca del Maresme. Per als excursionistes o amants de la muntanya que necessitin fer una parada, es fan esmorzars a partir de les 9 del matí.

L’HORT DE LA XINESCA VILASSAR DE MAR T. 656 52 27 74 www.hortdelaxinesca.cat

Si vols menjar-te els calçots fets a la brasa tranquil·lament a casa, pots demanar-los i passar-los a recollir a l’Hort de la Xinesca, i alhora podràs fer la teva compra de fruita i verdura ecològica i de proximitat. Està situat a la finca sobre el Passatge de les Roses, cantonada amb Ronda Vilassar.

arròs caldós. L’equipament del restaurant disposa, a més, d’un gran saló en el qual poden ferse festes i celebracions com comunions, casaments i d’altres tipus d’esdeveniments per a grups. I com no, les seves calçotades! El lloc també permet molta facilitat per aparcar.

RESTAURANT DAYMAR

RESTAURANT CAN MARTÍ

TEIÀ T. 93 555 73 89 www.daymar-restaurant.com

PREMIÀ DE DALT T. 93 752 37 59 www.restaurantcanmarti.com

Al Baix Maresme, en el Polígon Buvisa de Teià, el Bar-Restaurant Daymar ofereix uns menús de cap de setmana amb una immillorable relació entre qualitat i preu. És conegut per la seva especialitat en paelles i

A l’entrada de Premià de Dalt, a sobre de l’autopista, trobem la Masia de Can Martí, que va ser construïda el 1722. Actualment és un restaurant que compta amb més de 30 anys dedicats a la restauració i ofereix una

àmplia oferta gastronòmica, tant de menús com de carta.

Es manté un clima de cuina tradicional i de brasa, amb productes de temporada, com les calçotades. És un lloc idoni per anar en família, gràcies al seu aparcament envoltat de jardins.

RESTAURANT CAL SENYOR

Vilassar de Dalt T. 93 753 21 60 · 625 414 446

Aquest restaurant es troba enmig de la muntanya, en un entorn magnífic, prop de la Roca d’en Toni. La seva especialitat són les carns a la brasa i la cuina catalana. Compta amb una extensa varietat de carns a la

RESTAURANT LA RIBES

Cabrera de Mar Camí del Mig, 17 T. 93 759 89 63

Al Camí del Mig de Cabrera es troba el restaurant La Ribes, en un immillorable emplaçament a prop de Mataró, en una singular masia del segle XV. Compta amb un espai de grans interiors i una terrassa enjardinada.

En el marc de la seva original i tradicional cuina de mercat, amb els millors ingredients de l’hort i productes frescos, proposen als seus comensals carns a la brasa i calçotades, a més de menús sense gluten, entre altres opcions. Compten amb un bon aparcament que facilita l’accés.

Tribuna Maresme 23

Cuina fàcil: calçots arrebossats u Ramon Font / AMIC

El calçot és un producte de temporada, però, això no ens impedeix de poder gaudir-lo tot l’any. Precisament quan s’està en plena campanya d’aquesta ceba acostumo a recomanar de congelar-ne per tal de poder-ne disposar sempre que ho vulguem.

Al meu congelador no hi manquen mai. Quan ja estan cuits, els pelo, els tallo tots d’una mida similar i els guardo en paquets. Això em permet, per exemple, poder elaborar un plat molt senzill i que a casa ens agrada molt. Es tracta de calçots de la IGP de Valls arrebossats. Fàcils de fer i ideals per a servir tipus snack, acompanyant a d’altres entrats divertits com a pica-pica.

Doncs, aquest és el plat que us proposo per a aquest article. Per a fer-los, necessitarem els calçots ja cuits i pelats, farina, pa ratllat i ou batut. No cal que us digui que els podeu arrebossar com millor preferiu, al vostre estil. Jo els faig amb aquesta fórmula tan ràpida i eficaç perquè fa les delícies dels comensals.

Primer agafem els calçots i els enfarinem bé per, a conti-

nuació, remullar-los a consciència dins del recipient on hi tindrem els ous batuts i, un cop fet això, els passarem pel pa ratllat amb l’objectiu que, aquest, s’hi quedi ben adherit.

Penseu que els calçots volem que, al final, ens quedin amb una textura ben cruixent.

Quan els calçots hagin anat passant per aquest procés, els posarem damunt d’una safata per anar al forn, posant-hi

abans el típic paper sulfuritzat.

Evidentment que els podeu fer fregits, en oli calent, però, al forn, penso que sempre resulten més saludables.

Al forn els tindrem fins que el pa ratllat ens avisi amb el seu color ben daurat, tirant a torradet, però, tampoc us passeu massa. Així de simple! Ja els podreu servir en un plat i acompanyar-los d’alguna salsa que us agradi. Jo, els recomano acompanyats de la típica salsa salvitxada de la calçotada o, si no en teniu, de romesco, que s’hi assembla molt.

Feu la prova. A més, és una recepta ideal per a fer-la acompanyats de la canalla. Això d’empastifar-se els dits amb la farina, l’ou i el pa ratllat els encanta. I no cal dir que també xalaran quan se’ls cruspeixin.

viure

SALUT u AMIC

Encara que és recomanable cuidar la pell durant tot l’any, és en els mesos d’hivern quan més important és aquest procés si volem gaudir d’una pell més brillant.

Convé vigilar més que mai la cura de la pell evitant productes agressius per a les mans, o rentant-les en excés. Beure molt de líquid, si pot ser aigua, és un altre dels grans consells. A més, en relació amb l’aigua de mar, una ingesta d’aigua d’acord amb les necessitats individuals i introduir petits volums aigua marina isotònica microfiltrada en fred és una altra recomana-

Consells per a cuidar la pell durant l’hivern Amb els canvis bruscos de temperatura, la nostra pell pateix molt

ció a anotar de cara als mesos climatològicament més durs.

Una dieta que aporti antioxidants i una hidratació adequada podrien ajudar a mini-

mitzar els efectes de la radiació ultraviolada del sol en els mesos de fred. A més, gràcies a l’ús de cremes protectores de factor 50, estarem prevenint el

fotoenvelliment o malalties cutànies més greus.

Evitar les dutxes amb aigua excessivament calenta o bé molt freda és una altra de les consideracions a tenir en compte. A més, hidratar els nostres llavis i protegir-los de la llum ultraviolada és un altre dels consells que convé apuntar. Així mateix, es recomana l’ús d’ulleres de sol quan estiguem a l’aire lliure.

Cuidar l’alimentació augmentant els nivells de vitamines A i C i mantenir un consum adequat d’aigua, pot prevenir que desenvolupem irregularitats en la pell a causa dels canvis de temperatura.

Entrenar la intel·ligència emocional u AMIC

La intel·ligència emocional és la capacitat per a reconèixer, comprendre i regular les nostres emocions i les dels altres.

Els nens poden desenvolupar-la en els centres educatius, però també a casa podem ajudar-los a potenciar-la. Els resultats d’aquesta formació

demostren que els nostres fills tenen menys estrès, milloren les seves relacions interpersonals i el seu rendiment acadèmic s’incrementa.

Les persones emocionalment intel·ligents gaudeixen d’una millor salut física i mental, tenint menys símptomes psicosomàtics, menys ansietat, estrès i depressió. D’altra ban-

da, ens ajuda a gestionar millor conductes de risc, com el consum de drogues.

També fomenta conductes empàtiques, cíviques i tolerants cap als seus iguals, donant lloc a unes relacions més satisfactòries i positives, amb una disminució significativa de comportaments agressius com el bullying.

A més, els estudiants tenen un millor rendiment acadèmic. Aquests, comprenen i regulen millor les emocions desagradables com l’ansietat, la tristesa o l’avorriment. A més, construeixen millors relacions amb els seus professors, companys i familiars, la qual cosa és molt important per a l’èxit acadèmic.

Tribuna Maresme 25

som com som? u JoSÉ M. GuillÉN lladÓ Psicòleg i terapeuta ment-cos www.josemariaguillen.com

Es diu que som el que mengem.

També que som el que pensem.

Finalment, el que més ens defineix és el que fem i com ho fem.

Però, realment som així?

Una part dels nutrients que ingerim passen a formar part del nostre organisme i configuren el nostre cos —per això se sol dir que som el que mengem—. Una de les conseqüències és que, si l’alimentació és sana i equilibrada, en general estarem més saludables que si no ho és. Però, som prou conscients d’això? Mengem com pensem o ho fem sense pensar? En massa ocasions, es menja i es beu induït de manera subliminal pels estímuls

El psicòleg Leon Festinger, va emprar el terme dissonància cognitiva per definir quan algú té un comportament que entra en conflicte amb les seves creences publicitaris, influències de l’entorn, la fàcil accessibilitat a aliments brossa, o per impulsos emocionals compensatoris de la manca d’afecte, excés d’exigències i problemes, ansietat, solitud, tristesa, avorriment...

El psicòleg Leon Festinger, va emprar el terme dissonància cognitiva per definir quan algú té un comportament que entra en conflicte amb les seves creences. Pensa una cosa i en fa una altra. Aquesta incongruència crea una tensió interna que la persona intenta apaivagar modificant el seu pensament, ja sigui en forma d’autoengany,

de canvi interessat justificant l’injustificable, o generant una nova creença que harmonitzi amb el seu comportament.

Quan els nostres pensaments, idees i emocions, harmonitzen amb la nostra conducta i el que fem, ens sentim més bé i més tranquils.

Més enllà, però, del que mengem, pensem i fem, queda la incògnita de com som realment.

No hem de confondre el que som amb com som. Les creences, pensaments i conductes, estan induïts, influïts i configurats per molts factors externs, socials, culturals, econòmics,

educatius, ambientals... El que som pot ser una màscara.

Hi ha persones que són molt sensibles, però van ser educades per afrontar la vida amb exigència, valentia, competitivitat, pragmatisme, ambició i fins i tot amb certa agressivitat.

Aquestes persones —des de la seva infantesa—, han fet un esforç per adaptar-se a aquestes exigències i no se les ha permès ser elles mateixes. Solen patir una dissonància cognitiva intensa, existencial, perquè ja no només son els pensaments, sinó els sentiments més profunds, els que no concorden amb les seves conductes, activitats, feines... Aquestes persones necessiten redescobrir-se i passar a ser com són en realitat.

De fet, tots ho hauríem de fer una mica això, no?

26 Tribuna Maresme

ENtREVIStA A CARME VALLS, dOCtORA I EXPERtA EN MEdICINA AMB PERSPECtIVA dE GÈNERE

“es recepten cinc vegades més antidepressius a les dones que als homes” u SoCial.Cat

/ AMIC

És pionera en el camp de la medicina amb perspectiva de gènere. Quan va començar a adonar-se que no s’havia estudiat la medicina en clau de gènere?

Al començament d’exercir ja ho vaig veure. Durant la carrera no em vaig adonar que hi havia diferències, tot i que sí que vaig sentir incomoditat perquè durant els sis anys d’universitat no ens van explicar res sobre del cicle menstrual d’una forma adequada, i tenia molts interrogants en aquest sentit.

Però després, a mesura que anava visitant persones, —vaig començar fent l’especialitat de pediatria— em vaig adonar d’alguns problemes relacionats amb la tiroide, que es donaven més en les nenes que en els nens. Després vaig decidir estudiar endocrinologia per estudiar el cicle menstrual, i vaig veure que hi havia clares diferències. Predominantment, a la sala d’endocrinologia, qui anaven eren dones que tenien problemes de diabetis, que són de predomini femení, i trastorns de tiroides o suprarenals,

Entra una dona a una consulta mèdica. Explica què li passa, quins símptomes té i com es troba. En un 25-30% de probabilitats, el seu metge li receptarà un ansiolític o antidepressiu, tot i que no investigarà quina és la malaltia real de la dona. Si entra un home a la mateixa consulta, i explica els motius de la seva consulta, té molts números de sortir amb una citació per fer-se una exploració addicional.

Així ho explica, argumenta i denuncia la doctora Carme valls al seu llibre Mujeres invisibles para la medicina (2020). valls, endocrinòloga i experta en medicina amb perspectiva de gènere, va adonar-se des que va començar a exercir, que la meitat de la població, la de les dones, no eren tingudes en compte ni en la recerca, ni en el diagnòstic, ni molt menys en rebre un bon tractament i a temps. així com problemes del cicle menstrual, amb ovaris poliquístics. Jo preguntava als companys: “Us adoneu que aquí sempre hi ha més dones que homes?”. I la seva resposta era que no s’havien fixat, perquè en cap moment de la carrera ni després ens havíem parat a pensar si una malaltia era predominant en dones o homes, o si els afectava de forma diferent. Això no existia.

No existia perquè cap persona s’havia fet aquesta pregunta que vostè sí que es va fer.

Als llibres de medicina, en algunes malalties, sobretot les autoimmunes com el lupus

CREU DE SANT JORDI 2015

Treballem per fer sentir a les persones com a casa

casa pairal fundació privada

Àmpli jardí, atenció individualitzada i de qualitat.

Places privades i col·laboradores.

Centre de Dia.

C/ Mare Caterina Coromina, s/n Vilassar de Mar · Tel. 93 750 01 18

Tribuna Maresme 27

o l’artritis reumatoide, sí que apuntaven que eren més freqüents en el sexe femení. Però el predomini no donava idea de l’amplitud del tema. Amb la resta de malalties, semblava que si estudiaves un home, ja estudiaves tot. No teníem prou esperit crític per fer-nos aquestes preguntes durant la carrera. A banda que la vam fer durant la dictadura franquista, i vam estar molt entretinguts muntant el Sindicat Democràtic d’Estudiants. Per tant, tot el sentit crític s’orientava cap a les condicions de l’entorn, i no en el contingut de la ciència.

En quins àmbits és més flagrant aquesta manca de perspectiva de gènere?

Després d’haver pensat molt i escrit molt, et diria que en tots.

En uns molt més que en altres, en el sentit que afecten coses molt importants. És a dir, que no hi hagi perspectiva de gènere en el terreny cardiovascular és molt greu perquè la majoria de les morts de les dones seran cardiovasculars, i, per tant, si a sobre pensem que són els homes els que tindran els infarts i no ens centrem en com afecta les dones, en aquest cas el tema és de vida o mort. I també és rellevant apuntar a la qualitat de vida. És tan important morir-te el més tard possible, com la qualitat de vida que tinguem. I la qualitat de vida de les dones,

Que no hi hagi perspectiva de gènere en el terreny cardiovascular és molt greu perquè la majoria de les morts de les dones seran cardiovasculars

La revista Nature Communications, assenyalava que hi ha més de 700 malalties per a les quals es retarda el diagnòstic en dones

Quan li preguntes a una dona com es troba, sempre et dirà que una mica pitjor que l’home

Els condicionants culturals, ambientals i patriarcals, també afectaran la salut

en totes les etapes de la vida, és inferior a la de l’home. Quan li preguntes a una dona com es troba, sempre et dirà que una mica pitjor que l’home. Potser et dirà “regular i malament” i l’home et dirà “regular i bé”. Per què? Perquè hi ha problemes biològics i socials que afecten les dones més que als homes: les dones pateixen unes discriminacions que no pateix cap home, i això també afecta la seva salut. Per tant, els condicionants culturals, ambientals i patriarcals, també afectaran la salut.

El seu últim llibre Mujeres invisibles para la medicina, aborda, entre moltes altres qüestions, els problemes a l’hora de diagnosticar a les dones. Es diagnostiquen pitjor, les dones?

Sí, perquè quan una dona va al metge en primera consulta,

és més probable —en un 2530% de casos, segons diversos estudis que s’han fet—, que li donin un ansiolític o un antidepressiu, abans de buscar la causa de la seva consulta, relacionada gairebé sempre amb dolor o cansament. Això encara és la tendència: no investigar el que les dones consulten. En canvi, si un home expressa els mateixos símptomes, segur que sortirà de la consulta amb la ci-

tació per fer-se una prova; i si té dolor precordial, encara més.

En canvi, a una dona amb dolor precordial, li fan un electrocardiograma, però no la deriven al cardiòleg, i això s’ha comprovat, mentre que a l’home sempre el deriven al cardiòleg. O sigui que aquí ja tenim diferències clares entre un sexe i l’altre.

Quines conseqüències té això? Una dona pot morir abans que un home perquè no li han diagnosticat una malaltia a temps?

Evidentment que té conseqüències greus. La revista Nature Communications, fa un any i mig, assenyalava que hi ha més de 700 malalties per a les quals es retarda el diagnòstic en dones. Amb la diabetis, més predominant en dones, i amb el càncer, es pot retardar el diagnòstic dos anys i mig. Això és una conseqüència científica molt evident, però també s’ha d’apuntar altra cosa: humanament l’has deixat sense recursos, a aquella dona. Aquí ens va ajudar molt Bernadine Healy, una cardiòloga nord-americana que va ser la primera a denunciar aquest tema al New England Journal of Medicine.

Les seves investigacions van ser publicades l’any 1991.

Llegeix l’entrevista sencera a www.tribunamaresme.com

viure

EL tEmPS u FraNCESC Mauri / aMiC Meteoròleg i presentador a Tv3

Sovint ens sorprenem d’algunes de les temperatures que s’assoleixen en alguns punts.

Si us dic que Xixona al País Valencià pot tenir temperatures molt més baixes que a Glasgow una nit d’hivern potser us sorprendreu. I és que sovint, les dades que mostrem i que us arriben no van acompanyades de totes les explicacions necessàries per entendre-ho.

Els microclimes i, sobretot les condicions més locals anomenades de microescala, són determinants.

En aquest sentit, quan arriben segons quins dies d’hivern, es poden enregistrar valors sorprenents. I és que l’aire fred i l’aire càlid tenen característiques diferents. D’entrada, l’aire fred és molt més pesant que el càlid. A l’hivern, les pressions de l’aire, és a dir, el pes de l’aire, marca gairebé sempre valors a casa nostra força superiors. L’anticicló -pressió atmosfèrica alta- domina. A l’estiu, qui té baròmetre veurà que és literalment impossible assolir un valor de per exemple 1.040 hPa. Sovint, al juliol i a l’agost, les pressions volten valors entre 1.010 i 1.015 hPa. L’aire càlid es fa lleuger. És l’anomenada baixa tèrmica nord-africana dels que vàrem ser criats els anys 70 amb els “telediarios” del Mariano Medina i companyia. Doncs bé, quan encalma del tot l’aire, el fred s’acumula arran de terra i el càlid va cap amunt. Tant és així, que es donen aparents paradoxes com la següent: en una gàbia meteorològica oficial, els termòmetres han d’estar situats a 1 metre i mig del ter-

Les ‘Piscines Fredes’

les ‘piscines fredes’ o CAP (l’acrònim anglès de Cool Air Pool) s’estudien a molts indrets del món, sobretot des de la irrupció en massa d’estacions meteorològiques semiprofessionals amb comunicació a distància.

Els microclimes i, sobretot les condicions més locals anomenades de microescala, són determinants.

ra. Si l’observatori és complet i està en indret agrícola, trobarem un termòmetre situat a 10 cm del terra per prendre mesures a l’alçada dels primers centímetres de les plantes. Resulta que fa 4 o 5 febrers, l’observatori de Pujalt a l’Alt Anoia va enregistrar un matí una temperatura de 8 °C negatius arran de terra, en el termòmetre de superfície i de 2 °C positius en el de la gàbia. Això significava una diferència d’11 graus en 140 cm de distància!

Traslladem això a clots orogràfics situats a una altitud mitjana o elevada sobre el nivell del mar. Si aquests són molt i molt reduïts de diàmetre, les anomenem piscines fredes. Són punts concrets on es donen condicions de temperatura extraordinàriament baixes respecte a l’entorn. En zones elevades, amb neu a terra i, per tant impediment de perdre escalfor per radiació el terreny, els registres encara són més baixos. En el cas de

Sovint ens sorprenem d’algunes de les temperatures que s’assoleixen en alguns punts A l’hivern, les pressions de l’aire, marquen gairebé sempre valors a casa nostra força superiors L’aire càlid es fa lleuger. És l’anomenada baixa tèrmica nord-africana Xixona amb 12 graus sota zero va ser en una àrea fora de la població i enclotada. A la Plana de Vic, els anys 20 del segle passat es va arribar a 25 sota zero i, en nits encalmades es pot baixar dels 5 sota zero al centre de Mallorca. A l’Aragó,

Daroca, amb gairebé 30 sota zero és una àrea semblant.

Però les veritables piscines fredes d’alta muntanya i clots molt marcats són espectaculars. A Espanya va ser Vega de Liornes, a la banda de Lleó dels Pics d’Europa on fa 1 any, el gener del 2021 es va arribar als 35,8 sota zero. Rècord absolut conegut tot i que en xarxes oficials encara està en vigor el de febrer del 1956 a l’Estany Gento, Pallars Jussà amb 32 sota zero. El gener del 2021, quan Vega de Liornes arribava als 35,8 sota zero, Clot deth Tuc dera Llança a la Vall d’Aran va arribar als 34,8 sota zero.

Aquest gener, una altra “piscina freda”, l’Estany Saburó al Pallars Sobirà ha arribat a marcar unes dècimes per sota dels 30 sota zero. Sens dubte, unes dades brutals que ens portaran a veure els pròxims anys algun valor que assoleixi els 40 sota zero quan es donin les condicions pertinents de més fred i calma a l’alta muntanya.

Tribuna Maresme 29

Descobrir el Maresme a partir d’unes rutes gamificades u REDACCIÓ

El Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme ha creat unes rutes gamificades per promocionar la cultura al Maresme entre el públic familiar i jove. A través de la pàgina web app.turismemaresme.cat es pot accedir a les quatre rutes que divideixen la comarca geogràficament de sud a nord.

La iaia del Maresme és el fil conductor de les rutes, que tenen el nom dels seus amics emplomallats: a l’Alt Maresme es pot fer la ruta de la Puput, al Baix Maresme és la ruta d’en Picotet, al Maresme Centre hi trobem la ruta de Cames Llargues i, al Maresme Centre-Alt,

la ruta d’en Xatrac. Cadascun d’aquests itineraris té entre 13 i 15 reptes als quals li corresponen una ubicació en la que s’ha de resoldre un enigma. Pot ser un trencaclosques, una endevinalla, un element amagat... i cada enigma va acompanyat també d’informació interessant i curiositats. L’objectiu és descobrir la comarca de forma lúdica, visitant els seus racons tot jugant.

Cabrera incorpora dos itineraris u REDACCIÓ

El punt d’informació turística de la Font Picant ha tornat a la seva activitat amb dos nous itineraris. Els recorreguts es poden realitzar de manera autoguiada a través de www.naturalocal.net Per una banda, trobem l’itinerari en bicicleta o a peu per la platja i la plana agrícola. El recorregut s’inicia a l’estació

del tren i permet que el visitant conegui la franja litoral, la plana agrícola de la població i s’endinsi en el nucli històric de Cabrera de Mar. A banda també podem descobrir l’itinerari interpretatiu de natura, un recorregut circular de 5,6 kilòmetres que s’inicia la Font Picant i que permet a les persones que el segueixen conèixer més sobre la vegetació i la fauna que ens envolta.

agenda: SORTIDES I VISITES Matinals. Sant Vicenç de Montalt.

Centre Cívic El Gorg. Dimecres 2 a les 9.30 h: Mines de ferro de Can Palomeres a Malgrat de Mar Coordinador: Pere Zamora (666 77 12 81). Dimecres 16 a les 9.30 h: Castell de Sant Iscle a Vidreres. Coordinador: Carmen Areales (666 77 12 81).

La Casa Coll i Regàs com a mostra d’una època. Mataró.

Casa Coll i Regàs. Dijous 3, 10, 17 i 24 a les 12 h. Divendres 4 i 18 a les 17 h. Dissabte 12, 19 i 26 a les 17 h. Visita guiada centrada en el protagonisme de la burgesia, les innovacions arquitectòniques i la recuperació de les arts pròpies del gust de l’època.

El campanar de Santa Maria.

Mataró. Plaça de Santa Maria.

Dissabte 5 a les 10, 11, 12 i 13 h. Visita guiada amb motiu de la celebració de la festa de la Candelera.

Vil·la romana de Torre Llauder. Mataró. Vil·la romana de Torre Llauder. Dissabtes 5, 12, 19 i 26 a les 12 h. Visita guiada a les restes d’una vil·la romana del segle I dC. La Vall de Rials. Alella. Oficina de Turisme. Diumenge 6 a les 10.30h.

Veniu a descobrir les peculiaritats d’aquest paisatge, la seva història lligada al vi, el sauló, la geologia local, les vinyes i les varietats tradicionals.

Caminem i fem salut. Alella.

Pavelló d’Esports. Dimarts 8 i 22 a les 9.30h. Sessions gratuïtes per caminar durant 1 o 1.30 h.

La Casa Coll i Regàs amb vermut modernista. Mataró. Casa Coll i Regàs. Diumenges 13, 20 i 27 a les 12h Descobreix la joia del modernisme de Mataró i finalitza la visita amb un vermut modernista a la terrassa.

Volcà de la Crosa de Sant Dalmai. Alella. Can Lleonart. Dimecres 16 a les 8h. La Crosa és el volcà que té el cràter més ample de la península Ibèrica i dels més grans d’Europa. www.alella.cat/canlleonart El Masnou, terra de mar. El Masnou Església de Sant Pere i mirador. Diumenge 20 a les 11 h. Passejada pels carrers, edificis i racons més sorprenents del Masnou.

Casa Museu Carme Rovira. Vilassar de Mar. Casa Museu Carme Rovira. Diumenge 20 a les 10.30 h i 12 h. Visites guiades.

Les arques del vi. Cabrera.

Can Benet Diumenge 20 a les 12 h. A través de la història d’Ilturo i del forn romà de ca l’Arnau, podreu conèixer la producció del vi, les àmfores i les vies de distribució de la mà d’un arqueòleg.

Lliçà d’Amunt. Arenys de Munt.

Torrent d’en Puig. Dimarts 22 a les 8h. Dins el cicle de caminades “A cent cap als cent”.

Visita guiada al retaule barroc de Pau Costa. Arenys de Mar. Església de Santa Maria.

Dissabte 26 a les 11 h.

Església de Sant Feliu d’Alella.

Alella. Oficina de Turisme. Diumenge 13 a les 10.30h. Visita guiada.

Visita guiada a la Torre de Can Valls. Sant Vicenç de Montalt.

Parc dels Germans Gabrielistes.

Diumenge 27 a les 11, 11.30, 12 i 12.30 h.

Visita guiada a la Mina d’Aigua. El Masnou. Mina d’aigua.

Diumenge 13 a les 11 h. Us convidem a submergir-vos sota terra per descobrir un tram de les mines d’aigua Cresta i Malet.

De Tossa de Mar a Sant Grau d’Ardenya. Alella. Can Lleonart.

Dimecres 2 de març a les 7.30h.

El puig de Cadiretes, emblema del massís de Cadiretes-Ardenya. Guia: Ramon Rodríguez.

viure

FESTES u Eva

Remolina / AMIC

L’origen del Carnestoltes es remunta a fa més de cinc mil anys. Temps més tard, els romans i els grecs també ho van acabar adaptant a les seves cultures. L’església, lluny de poder acabar amb aquesta celebració, es va veure obligada a incloure aquesta festa en el seu calendari i va establir la paraula Carnem Levare (Carnestoltes) per a definir-la, que significa literalment, treure’s la carn o acomiadar-se de la carn.

Tot això per definir una setmana en la qual s’accepten tots els excessos per a després començar una altra de recolliment i purificació, la Quaresma, que prepari el cos i l’ànima adequadament per l’arribada de la Setmana Santa.

Torna el Carnestoltes Temps de disbauxa a la comarca, en el qual arriba una de les festivitats més esperades de l’any, el Carnestoltes. Són aquells dies en què podem assumir noves personalitats dins el regnat que imposa el període desenfrenat del Carnaval.

Enguany, malgrat les imposicions que pugui establir la pandèmia un cop més, la necessitat de disfressar-se, de posar-se una màscara i manifestar-ho al conjunt de la societat, torna aquests dies a formar part de les nostres vides. En la memòria històrica queden els rituals del Carnestoltes que ja hem viscut, una celebració que arrela directament de la nostra tradició i que omple les nostres vides de noves fantasies i realitats que ens allunyen de la vida real.

L’origen del Carnestoltes es remunta a fa més de 5.000 anys. Els romans i els grecs també ho van acabar adaptant Curiositats del Carnestoltes Potser la més significativa és la que fa referència a la data en què se celebra. I és que aquesta es tracta d’una festa mòbil que mai coincideix en els dies, ja que depèn directament de la tradició cristiana. El diumenge de Resurrecció és el dia que marca tota la resta de la celebració. Per a calcular-ho, funciona de la següent manera: Tal com estableix l’església, el Diumenge de Rams es fixa segons el calendari lunar, establint-se que aquest ha de ser el diumenge de la primera setmana de primavera en la

Diverses imatges del Carnestoltes mataroní en any prepandèmic.

Fotos: Ajuntament de Mataró.

qual hi hagi lluna plena. A partir d’aquest dia, es resten els 40 dies destinats a la Quaresma (que representen els dies que Jesús va estar al desert en dejú), i d’aquí surt la data en què ha de celebrar-se aquesta festivitat.

Però no és l’única curiositat que trobem. Altres curiositats són per exemple: • Que durant la dictadura de Franco es va prohibir dir la paraula Carnestoltes i es van censurar gran part de les activitats, entre elles, les xirigotes de Cadis, no sent fins al 1977 que es va tornar a restaurar la normalitat.

• Que el personatge que representa la Vella Quaresma (enemiga del Rei Carnestoltes) sempre duu un tros de bacallà, símbol que només el diumenge de Quaresma es podia menjar peix.

• Que la Botifarra d’ou és un menjar característic del dijous gras: el dia que marca el tret de sortida al Carnestoltes i en el que es permetia menjar tota mena d’aliments greixosos, just abans de començar el període d’abstinència marcat per la Quaresma.

• Que un altre menjar d’aquests dies és l’olla dels pobres. Aquest menjar fet principalment de carn de porc es donava a la gent sense recursos per tal que poguessin suportar el període de dejú que comentàvem.

• El carnestoltes de Rio de Janeiro, és el més multitudinari, congregant a més de 5.000.000 de persones tots els anys. Però no són menys coneguts, el de Venècia o dins el nostre país, els de Santa Cruz de Tenerife, Cadis o Sitges.

Tribuna Maresme 31

El Rei Carnestoltes És una figura fictícia, protagonista del carnestoltes tradicional català. Una espècie de divinitat pagana que ve acompanyada de la seva concubina per a presidir el carnaval. És un personatge satíric, grotesc i extravagant que representa la festa, el desordre i el desenfrenament. Pot tenir diferent as-

pecte o forma, així com adoptar diferents noms en funció del lloc en el qual ens trobem.

Així, per exemple a Mataró es diu Pallofa, Rei Titus a Figueres, Mafràs a la Vall d’Aran o Pau Pi en la majoria de pobles lleidatans.

Cada any apareix i llegeix un sermó satíric i amb to humorís-

tic i dicta les normes que hauran de complir-se els següents tres dies. Un discurs que dona inici a unes jornades plenes de color, festa, balls, desfilades i disbauxa sense limitacions.

Després d’aquests dies, i farta la gent de tant de desordre, se li sotmet a judici, se li condemna i se li crema en públic.

agenda: carnaval ALELLA. Plaça de l’Ajuntament Carnestoltes 2022. Diumenge 27 a les 11.30h. Enguany tornem amb la rua familiar. Hi haurà un grup d’animació que farà gaudir a petits i grans. A les 11.30 h a la Plaça de l’Ajuntament: Cercavila amb els Gegants, Capgrossos, Grallers i Timbalers amb els Timbalers de Most. A continuació espectacle infantil Insects de la companyia Alea Teatre.

ARENYS DE MAR. C.C.Calisay Taller de màscares. Dissabte 26 a les 11 h. Crea la teva màscara!

ARENYS DE MAR. DES DE LA RIERA Rua de Carnaval. Dissabte 26 a les 17 h. Per Carnaval... qualsevol disfressa val! Des del c.Montserrat fins la Plaça de l’Església.

ARENYS DE MAR. Pl. Església Pregó d’en Joan de Guineu. Dissabte 26 a les 18.30 h. Pregó del Rei del Carnestoltes. A continuació, ball de la mascareta amb Pep López.

ARENYS DE MAR. C.C.Calisay Concerts de Carnaval. Dimarts 1 de març a les 19.30 h. A càrrec de la Banda de l’EMA i Los Sarita ARENYS DE MAR. C.C.Calisay Escudella de recapte. Dimarts 1 de març a les 20 h. Porta el plat i la cullera i vine a provar l’escudella.

ARENYS DE MAR. C.C.Calisay Lectura del testament d’en Joan de Guineu. Dimecres 2 de març a les 19.30 h. Porta els teus ninots de Guineu per cremar-los a la foguera. A continuació, sardinada popular.

ARENYS DE MUNT. pl. Església Carnaval infantil. Diumenge 27 a les 17 h.

CABRERA. ENVELAT MUNICIPAL Carnestoltes. Divendres 25. A les 18 h: Animació infantil amb Xip Xap Trinxant Sabates. A les 19 h: concurs de disfresses infantil. A les 21 h: concurs de disfresses d’adults. A les 22 h: Ball de carnestoltes.

CABRERA. ENVELAT MUNICIPAL Ball de momerotes. Dimarts 1 de març a les 20 h. A les 22 h: marxa funebre des de l’envelat municipal.

CABRERA. can martinet Lectura del testament. Dimecres 2 de març a les 19 h. A continuació, enterrament de la sardina i penjada de la Vella Quaresma.

LLAVANERES. Parc Ca l’Alfaro Rua de Carnaval. Dissabte 26 de febrer a les 17 h. vilassar de dalt. PELS CARRERS Rua de Carnaval. Dissabte 26 de febrer.