Tribuna 364. Abril 2021

Tribuna

Maresme www.tribunamaresme.com

nÚm. 364. aBRIL 2021

Tornen les roses i els llibres amb la primavera i en plena incertesa global per la pandèmia, nou intent de celebrar Sant Jordi i afavorir la represa. el sector del llibre i de la flor a punt per a la tradicional diada del 23 d’abril.

Novetats editorials: Nous títols publicats per autors de la comarca

Reportatge: L’experiència dels horts socials a Premià de Mar

Plat de Mataró: Els restauradors promouen la ‘sèpia amb pèsols i patates’

Vilassar de Dalt: Arriba la Festa Major dels Sants Màrtirs

PROPOSTES DESTACADES D’ABRIL conSULTa L’aGenDa comPLeTa D’acTIVITaTS a WWW.TRIBUnamaReSme.com

HAMLET

Alella. Casal d’Alella. Dia 25 a les 19 h.

Revisió de l’obra de William Shakespeare a càrrec de Projecte Ingenu.

ALBERT PLA: MIEDO 2.0

PRIMAVERA DE CONCERTS

EMOCIONS EN FERRO

MICROORGANISMES I EPIDÈMIES

Mataró. T. Monumental. Dia 24 a les 20 h.

Arran de la Covid-19, Albert Pla presenta una nova revisió i adaptació de l’espectacle Miedo.

Vilassar de Mar. Museu Enric Monjo Exposició de l’escultor Enric Pla Montferrer, hereu de la forja modernista.

LA VINYETA

TRAMA

Mataró. T. Monumental. Dia 11 a les 19 h.

Espectacle de dansa de Roser López Espinosa, Premi Millor Coreografia 2019 als Premis de la Crítica.

Espai l’Amistat. Premià de Mar Cicle de concerts amb la participació de formacions amb integrants de Premià de Mar i del Maresme.

Mataró. Biblioteca Pompeu Fabra Cicle de conferències amb el títol Petits i poderosos: microorganismes i epidèmies.

A LA VORA DEL JAZZ

Mataró. Del 10 al 18 d’abril.

El jazz tornarà a sonar a Mataró amb 3 concerts d’Alba Careta, Agustí Burriel i Dixie Rue del Percebe.

CONCURS

Ricard Soler. www.ricardsoler.blogspot.com

La guanyadora del concurs SORTEIG D’UN MENÚ CALÇOTADA al Racó de Can Feliu del mes de febrer és: Teresa Codina Argés.

www.tribunamaresme.com Y tribunamaresme X tribunamaresme P tribunamaresme

Tribuna

Maresme Difusió controlada per l’Oficina de Justificació de la Difusió PGD

Editor/director: Josep Maria Ponce.

Col·laboradors: Albert Calls, Gabriel Pujol, Sílvia Tarragó, Margarida Colomer, Jesús Gonzàlez Notario, Josep Grau, Anna Lladó, Ferran Planell, Gemma Ponce, remei ribas, ricard Soler, Eli Cots, Eli Guillén, Laureano Miró, Noemí Caupena i José Maria Guillén Lladó.

C/ Lourdes, 40 · 08330 Premià de Mar · Tel. 93 752 52 67 www.tribunamaresme.com · info@tribunamaresme.com Dip. Legal: B-26375-2005.

Impressió: Impressions Intercomarcals S.A.

TRIBUna maresme no es fa responsable dels continguts dels articles dels col·laboradors de la publicació, que reflecteixen la seva opinió; ni dels missatges publicitaris dels anunciants.

sant jordi

Tribuna Maresme | 3

Roses de qualitat per a un Sant Jordi excepcional mercat de Flor i Planta ornamental de catalunya

La rosa tornarà a ser la protagonista del nostre Dia dels Enamorats. Esdevindrà de nou el símbol d’amor entre persones que s’estimen, en la llegendària i bonica tradició de Sant Jordi a la nostra terra. I és que enguany, i si res ho espatlla a l’últim moment, el Procicat ha autoritzat que roses i llibres tornin a omplir els nostres carrers, això sí, amb mesures i restriccions.

En principi, només floristes tindran permès posar parada al carrer i vendre roses. També els centres de jardineria

podran oferir-ne. Però aquest any no estan permeses les parades d’entitats i associacions ni la venda ambulant de roses.

Aquestes condicions faran que la rosa que s’oferirà tindrà més bona qualitat i rebrà un tractament molt més professional.

Seran roses de tija més llarga, ben hidratades, i presentades en molts casos amb elements decoratius més treballats que no la simple bossa amb espiga.

Una mostra d’amor a la parella no es pot fer amb qualsevol cosa: una rosa en mans d’un artista de la flor té un valor afegit que és el que hem de saber apreciar quan l’adquirim. De tota manera, l’oferta serà prou

àmplia com per trobar roses i presentacions per a tots els gustos i butxaques.

La rosa de Sant Jordi rep un tractament especial. En sigui una unitat, un petit ram o un muntatge especial, la flor va sempre acompanyada d’alguns complements a més de l’espiga i la senyera. Són tendència els materials naturals: embolcalls de papers nobles, suports en fusta, ceràmica i vidre i verds i fullatges per a ferne destacar el roig intens dels seus pètals.

La majoria de roses que es vendran per Sant Jordi tornen a procedir de mercats internacionals, sobretot d’Equador,

Colòmbia i Holanda, malgrat que la repercussió de la pandèmia sobre la producció a Sudamèrica i les dificultats per al transport aeri estan afectant l’aprovisionament.

En disminuir l’oferta de rosa disponible, juntament amb l’alta demanda, fa preveure que en pugui augmentar una mica el preu. Això fa créixer l’interès per la rosa de cultiu local. En queden pocs productors, a Teià i Santa Susanna, i en produeixen poca quantitat respecte la rosa que ve de fora, però compten vendre-la tota i fer valer que són un producte de Km0, de qualitat i, sobretot, sostenible.

4 | Tribuna Maresme

Novetats editorials del Maresme En la recta cap al Sant Jordi recollim nous títols d’autors i editorials de la comarca que es publiquen aquests dies, que se sumen a les propostes que hem anat ressenyant en la secció de Llibres durant tot l’any.

Llibres de tots els gèneres amb la DO del territori, en el mes en què la cultura impresa pren el màxim protagonisme.

aLBeRT caLLS

Swing. Allà on la vida venç Swing de Rafael Vallbona, publicat per Edicions 62, porta per subtítol Allà on la vida venç i desplega en 556 pàgines de bona lectura els grans trets que marquen l’obra narrativa del seu autor: la cultura en un context global i el paper de l’individu que lluita per ser ell mateix contra els embats de la vida i la societat. Als límits de la realitat i la ficció, amb una gran base d’investigació periódistica, el relat es desplega per tractar la història vital d’Enric Torres, fill d’una familia d’empresaris de Palafrugell, que als anys vint del segle XX és captivat pel jazz.

Funda una banda a Catalunya i després marxa a Nova York, en una

trajectòria vital en la qual es trobarà al cor del poderós món de la música als EUA, la Guerra Civil espanyola i el creixement imparable dels feixismes. Una gran narració de narracions que es desplega com una obra simfònica però a ritme de swing, basada en la història real de l’orquestra Red Ribbon’s. Els lectors hi trobaran, a més, un QR amb la banda sonora del llibre.

Simfonia de tardor Simfonia de tardor és la nova novel·la de Vicenç Llorca, de la mà de Columna Edicions, que tanca la seva trilogia de l’amor. Amb una sòlida trajectòria com a poeta, la seva obra narrativa analitza la complexitat de les relacions humanes

amb el rerefons cultural. En aquest llibre en concret s’entrellacen l’amor amb la música, a través d’una depurada narració en la qual el músic gironí Marc Giralt decideix retirar-se a Organyà per tancar la seva trajectòria amb la creació d’una simfonia. La presència contundent del paisatge i un amor retrobat de joventut són graons d’aquesta història que flueix amb la delicadesa musical de les paraules i sintetitza poesia i prosa en un àmbit que deixarà empremta en la memoria del lector.

Carles I sense censura Carles I sense censura de Jordi Bilbeny, publicat per Librooks, és una nova aportació de l’investigador, sempre agosarat en les seves tesis i vilipendiat per uns i altres per qües-

tionar el relat històric oficial.

En aquest treball ressegueix els passos de Carles I de manera exhaustiva i documentada, amb una interessant narració dels fets que convida a voler saber-ne més. La tesi, que ja ha defensat en d’altres obres: el poder de la maquinària censora espanyola al llarg de la història sobre el fet català i com cròniques adulterades i reescrites han pretés esborrar-ne el rastre. I si amb l’obra anterior, Inquisició i decadència, tractava la destrucció de la cultura catalana del Renaixement per convertir-la en la base de la castellana, amb Carles I sense censura se centra en l’adulteració de la història política ca-

Tribuna Maresme | 5

talana a l’imperi espanyol del segle XVI. La lectora accidental La lectora accidental d’Emília Illamola, editat per Quaderns de la Font del Cargol, és probablement l’obra més madura de la seva autora. Narrativa novel·lada que experimenta amb discursos com la poesia i el monòleg interior. La protagonista troba un volum en una fira de llibres usats i a través d’ell arribarà a l’autora. Joc de miralls de literatura dins de la literatura, que es mou entre

l’univers real i el fictici, esgarrapant fragments de vida i obrint cercles concèntrics en el lector.

Llibre dins d’un llibre, ficció dins de les múltiples realitats, joc metaliterari. Inoblidables la Nita Lluch i el seu llibre Rius d’impaciència, claus d’una història que travessa límits amb gran elegància narrativa.

Dones poetes de la Maresma Dones poetes de la Maresma és un acurat treball que ha publicat el segell Voliana Edicions, compromès amb la cultura comarcal. És en clau d’antologia

perquè aplega un ampli catàleg d’autores de la comarca i alhora d’estudi, per les aportacions que s’hi poden trobar en múltiples àmbits culturals.

Permet visibilitzar la poesia que han escrit les dones del territori en un ampli espai cronològic. I és alhora una gran aportació perquè a banda de posar un punt de llum en un àmbit d’obscuritat fins ara, ho ha fet entrant en les veus més reconegudes, però també en aquelles que gairebé havien desaparegut de la memòria col·lectiva. Un llibre que el pas del temps farà encara més valuós.

Sobre la felicitat L’editorial d’Alella Vibop recupera un clàssic de la filosofia grega, Sobre la felicitat, d’Epicur. I ho fa amb una traducció, brindis i colofó de l’editor i poeta maresmenc Jordi Cornudella. Reflexions que malgrat el temps són ben contemporànies sobre si és possible una vida feliç, de la mà

del gran filòsof Epicur, com per exemple pensar pel nostre compte amb lucidesa. A partir dels dos breviaris essencials que recull aquest volum: la Carta a Meneceu i les Màximes capitals, Epicur hi exposa com, fins i tot en temps de corrupció i de crisi, és possible la felicitat.

El Maresme desaparegut El Maresme desaparegut, d’Alexis Serrano, publicat per Efadós, reuneix una selecció de fotografies de tots els pobles, viles i ciutats de la comarca que van des de finals del segle XIX fins a mitjan segle XX. De la mà del director de l’Arxiu Comarcal del Maresme, aquest llibre ens mostra una aproximació “a un temps que basculava entre el dinamisme industrial i la tradició agropecuària”.

Les imatges que s’hi apleguen contribueixen a salvar el patrimoni documental de la nostra memòria i permeten evocar els paisatges, hàbits i costums dels nostres predecessors al territori.

6 | Tribuna Maresme

PRESENTACIÓ LLIBRES

EMPENTA JOVE

L’amor a la prosa i la poesia de Marta Garzás

Alella. Casal d’Alella. Dissabte 24 a les 19 h: Simfonia de tardor, de Vicenç Llorca.

Arenys de Mar. Mercat. Dijous 22 a les 19 h: El Mercat d’Arenys de Mar: passat i present (1928-2020) a càrrec dels seus autors.

Arenys de Mar. Pati de les Clarisses.

Dissabte 24 a les 18.30 h: Dones poetes de la Maresma a càrrec d’Emília Illamola, Queralt Morros i Jordi Soler Camardons. / Diumenge 25 a les 12 h: La partida amb el seu autor, Àngel Maculet. / Diumenge 25 a les 18.30 h: Tàndem de Maria Barbal, a càrrec de Marta del Castillo.

Arenys de Munt. Centre Moral. Divendres 16 a les 19 h. El futur no és el que era, de Joan Mayans.

Cabrils. Biblioteca. Dijous 8 a les 19h. Hijo de Malinche: conquistado por las américas: a càrrec de l’autor Marcos González. / / Dijous 22 a les 19h: Seis dedos a càrrec de l’autora Isabel Rodríguez Vila.

Vilassar de Dalt. Biblioteca. Dijous 22 a les 19 h: ¡Nunca es tarde para Army! a càrrec de la seva autora, Dani Guai.

ACTES CAN VALLERIÀ Presentació del poemari. Premià de Mar. Espai Amistat. Dijous 8 a les 19h. El tacte suavíssim de l’absència, de M. Antònia Grau. Conversa amb l’escriptora Emília Illamola i lectura de poemes.

Presentació llibre. Premià de Dalt. Can Vallerià. Diumenge 11 a les 12.30h. Tots aquests anys. Epistolari (1972-1980) de Josep M. Benet i Jornet i Feliu Formosa.

Conversa entre Feliu Formosa, Carlota Benet i Enric Gallén.

Presentació llibre. Premià de Mar. Espai Amistat. Dimecres 14 a les 19h. Swing de Rafael Vallbona.

Signatura de llibres. Diversos pobles. Els autors de Quaderns de la Font del Cargol signaran els seus llibres. 18 abril: Llibreria Índex (Vilassar de Mar); 23 abril: Vapor Vell (Premià de Mar), Casabella i Arenas (Argentona) i Quatrecincú (Alella).

Gemma Ponce

Marta Garzás (Mataró, 1990) es descriu a ella mateixa com a una “fanàtica de les matemàtiques i enamorada de la màgia que desprenen les paraules”. Apassionada de la literatura des de sempre, la inquietud la va portar a publicar Mis besos no son de cualquiera amb 26 anys. No ho sabia aleshores, però es convertiria en el primer llibre d’una trilogia que treballa per tancar després de la segona entrega amb Un te quiero de repuesto. A principis d’aquest any s’ha atrevit amb la poesia escrivint A través de ti, però el cert és que ho fa gairebé diàriament al seu perfil d’Instagram, @mg_papers, on publica versos i textos.

Quan vas començar a sentir-te atreta per la literatura?

Des de sempre m’ha agradat molt llegir i escriure coses, per mi o la família. Hi va haver un moment en què em vaig preguntar “i per què no?”, també em van empènyer dient-me que ho feia molt bé i per què no ho provava. Sempre deia que escriure un llibre no era tan senzill, però se’t queda al cap i hi vas pensant. Vaig tenir una

idea per anar tirant del fil fins que va sorgir el primer llibre.

Com vas tenir la idea?

Va ser un dia qualsevol anant a la feina. La vaig escriure i deixar apartada, però el meu cap no ho va fer, sinó que vaig començar a escriure per fer-ne una novel·la. Fins a la publicació va passar un temps i, malgrat que no pensava en una trilogia, en veure el feedback dels lectors tan bon punt va sortir a la venda vaig pensar que no es podia quedar allà.

Les novel·les tracten una relació amorosa entre dues dones. Consideres que l’homosexualitat està estigmatitzada en la literatura?

Crec que sí. Estic intentant lluitar contra aquesta catalo-

gació. Escric en funció del que sento i visc, no perquè vulgui proclamar res. Entenc que es vulgui etiquetar perquè hi ha una lluita darrere i encara s’està buscant una normalització, però crec que s’hi arriba si ho normalitzem amb les paraules.

Enfoco els meus llibres a tothom. Tinc lectors i lectores de totes les orientacions sexuals que han gaudit amb el llibre.

Penso que si t’obres al món i descrius el que sents, al final la gent capta l’essència i, sigui heterosexual o homosexual, el lector la pot interioritzar, li pot agradar i la pot sentir. Al final fem nostres els personatges i en les històries posem les imatges que volem. Catalogar-se en un punt en concret tanca portes, i jo el que vull

Tribuna Maresme | 7

és arribar a tothom i que la gent que desconeix o pot estar menys lligada a aquest tipus de vida la pugui entendre i la sentin com a seva. Estic venent una història, un amor i una relació, és igual entre qui sigui, això és, precisament, el que vull transmetre.

Ara estàs treballant en la tercera entrega.

Està bastant avançada, però queda una mica. Me l’estan demanant molt i això em fa il· lusió. Entremig, però, he fet una pausa per editar un llibre de poesia a principis d’aquest any.

Què t’ha fet llençar a la poesia?

Crec que és una manera molt maca de descriure les sensacions i arribar a la gent. És fer màgia amb les paraules, un poder per transmetre tot allò amb què no arribes amb la novel·la. És més clar, concís,

breu i profund, més potent.

Amb quin dels dos gèneres et sents més còmode?

Crec que és més fàcil escriure prosa perquè no deixa de ser explicar una història. Has de tenir inspiració suficient com per a escriure un llibre sencer, que és el més difícil, fer que la història duri i no es faci avorrida, però al final és explicar. La poesia té més dificultat. Has d’escriure bonic i que alhora transmeti. És un repte per mi. M’agraden moltes coses, encasellar-me en un sol gènere al final acaba per avorrir una mica. Voldria tenir les dues portes obertes per poder anar canviant i poder anar oferint tot el que tinc a dir.

Un dels reptes a què t’encares ara és decidir títol per a l’última entrega de la trilogia.

Realment m’ha sigut senzill perquè els títols anteriors

han sorgit a dins de la mateixa novel·la. No he esperat al final de la història sinó que és una frase en concret que tenia clar que era clau. Tot i això, sintetitzar tot un llibre amb poques paraules que sonin bé i captin l’atenció no és feina fàcil. Tinc un títol pensat pel següent llibre, però encara ha d’evolucionar la història i de moment està en dubte.

Què sents mentre escrius el tancament? És una sensació contradictòria, perquè al final no deixen de ser personatges que han estat a la meva vida durant anys. Acabar una història fa una mica de pena, però a la vegada il·lusió.

Tinc ganes que la gent el pugui llegir, de veure el seu feedback, perquè el segon té un final obert. És similar a tenir un bon llibre entre les mans i estar a punt d’acabar-lo, però no voler, tot i que vols saber com acaba.

Índex edita presenta dues novetats per a Sant Jordi L’editorial Índex edita, de Vilassar de Mar, publica la faula El despertar del petit Norbu i Vida d’una llevadora. Els dos títols s’emmarquen en la col·lecció ‘Línia de vida’, que aplega les edicions de no-ficció.

L’escriptor Nacho Navarro se centra en els valors per gaudir d’una vida en plenitud a través del Norbu, un noiet monjo que emprèn un viatge en el qual es qüestionarà actituds, amb l’objectiu de despertar el màxim de consciències possibles.

Per la seva part, l’escriptora maresmenca Anna Lleonart descobreix la vida de Maria Antònia Llorens Viladomat, amb una conversa íntima que recupera les anècdotes de la carrera professional de la llevadora.

8 | Tribuna Maresme

escenaris acoSTa’T a La cULTURa

Tornen els concerts al Clap i al Teatre Monumental La Casa de la Música de Mataró va engegant la programació de les diferents activitats que han estat aturades per la pandèmia.

Els concerts a la Sala Clap i al Teatre Monumental se sumen a les activitats que ja s’han anat reprenent com són la Temporada Músiques Tranquil·les, els Xics’n’Roll i els Vermuts Musicals. La bona resposta del públic evidencia la necessitat de música en viu.

Donades les actuals restriccions sanitàries, els concerts a la Sala Clap seran sense servei de bar, asseguts i limitant el públic a 80 persones. La programació aposta per estils variats, prioritzant els grups locals i del país. Els grups que faran aturada a Mataró dins la gira Curtcircuit organitzada per l’ASSAC són Lildami (27/03), Itaca Band (10/04), Marialluïsa i Lluís Cabot (16/04), Meritxell Neddermann (17/04), Koers (8/05) i Germà Negre (18/06).

A banda dels concerts de la gira Curtcircuit, tindrem el concert del grup mataroní Cine Núria (9/04), que presentarà el seu nou treball.

La programació al Teatre Monumental s’enceta amb el concert d’Albert Pla el 24 d’abril, qui presenta la nova revisió i

adaptació de Miedo 2.0.

D’altra banda, els vermuts musicals i les Músiques Tranquil·les ja van iniciar els concerts al mes de març. La propera cita dels vermuts serà l’11 d’abril amb un concert de Carles Duart, i de les Músiques Tranquil·les serà el 15 d’abril amb Lucia Fumero.

Una imatge de l’espectacle de l’Albert Pla, ‘Miedo’.

ESPECTACLES TEATRALS Pillowman | L’home coixí. Mataró. Can Gassol. Divendres 9 i 16 a les 19.30 h / dissabtes 10 i 17 a les 19 h / diumenges 11 i 18 a les 19 h. Quan el teatre és un mirall del que no ens agrada. Obra de Martin McDonagh.

Iaia. Vilassar de Mar. Biblioteca. Diume· ne 11 a les 12 h. Microteatre dins el cicle Escena & Llibres.

Trama. Mataró.Teatre Monumental.

Diumenge 11 a les 19 h. Premi Millor Coreografia 2019 als XXII Premis de la Crítica, nominada a Millor Coreografia 2019 als XXV Premis Butaca.

Les quatre estacions. El Masnou. Ca n’Humet. Divendres 16 i Dissabte 17 a les 20 h. A càrrec d’El Masnou Ballet. Àer. Arenys de Mar. Teatre Principal.

Diumenge 18 a les 19 h. Amb Esdansa de Laia Santanach.

Play. Mataró.Teatre Monumental.

Diumenge 18 a les 19 h. Un espectacle mutidisciplinar per a tots els públics, a càrrec d’ Aracaladanza.

Hi ets o no hi ets, Foix? Cabrils. Centre Cívic La Fàbrica. Divendres 23 a les 20h.

Espectacle d’estudiants de l’Institut del Teatre a través de l’obra de Foix.

Albert Pla: Miedo 2.0. Mataró.Teatre Monumental. Dissabte 24 a les 20 h.

Arran de la Covid·19, Albert Pla presenta una nova revisió i adaptació de l’espec· tacle Miedo.

Els gossos. Premià de Mar. Espai l’Amistat. Dissabte 24 a les 20 h. Obra escrita i dirigida per Nelson Valente.

Cançó d’amor i de guerra. Mataró.Teatre Monumental. Diumenge 25 a les 18 h. La Joventut Lírica de Barcelona, cors i orquestra simfònica titular presenten aquesta sarsuela catalana.

Hamlet. Alella. Casal d’Alella. Diumen· ge 25 a les 19 h. a càrrec de Projecte Ingenu. La revisió de l’obra de William Shakespeare.

Mi Danzi L’Anima. Vilassar de Mar. Biblioteca. Diumene 25 a les 12 h. Micro· teatre dins el cicle Escena & Llibres.

El millor jazz tornarà a sonar a Mataró. El 10 d’abril comença la 8a edició del festival A la vora del Jazz, organitzat per l’Associació Jazz Maresme i l’Ajuntament de Mataró. Enguany s’oferiran tres concerts en dos espais de la ciutat.

El Casal l’Aliança acollirà el primer, que anirà a càrrec de la jove trompetista Alba Careta. Acompanyada d’un quartet, Careta presenta el seu segon treball, Alades. Els dos darrers concerts del festival es faran al Pati del Cafè Nou. Dissabte 17 d’abril serà el torn d’Agustí Burriel Swing Quartet. Burriel és una de les veus més reconegudes del swing i blues de Catalunya. El festival es clourà el dia 18 d’abril amb el concert Suena a Dixie a càrrec del grup Dixie Rue Del Percebe. Un concert familiar on la música clàssica i el dixieland conflueixen.

Tribuna Maresme | 9

Primavera de concerts a l’Espai l’Amistat de Premià de Mar Sota el nom de Primavera de concerts. Música km 0, l’Ajuntament de Premià de Mar ha preparat un programa de concerts que tindran lloc a l’escenari de l’Espai l’Amistat durant els mesos de març, abril i maig.

Aquest cicle de concerts, que es farà seguint totes les mesures sanitàries per evitar possibles contagis de COVID-19, aposta pel talent local i comarcal -d’aquí el subtítol de Música km 0-, per la qual cosa comptarà amb la participació de formacions amb integrants de Premià de Mar i del Maresme. També s’ha buscat la màxima varietat d’estils per arribar a totes les sensibilitats musicals, des del blues, jazz, bossa nova, reggae, rap o pop-rock.

En concret, les actuacions previstes seran les següents:

Cites musicals AL MARESME Matthew McDaid & Joana Serrat.

Cabrils. Centre Cívic La Fàbrica. Divendres 9 a les 20h.

Cine Núria. Mataró. Sala Clap. Divendres 9 a les 20 h. Cine Núria estrena el seu nou EP de dream pop.

Di-versiones. Arenys de Munt. Pati de l’Escola Sant Martí. Divendres 9 a les 19.30 h. Concert de versions.

A Munt Jazz Band. Arenys de Munt. Pl. República Catalana. Dissabte 10 a les 13 h. Festes del Remei.

Marialluïsa + Lluís Cabot. Mataró. Sala Clap. Divendres 16 a les 19.15 h.

Agustí Burriel Swing Quartet. Mataró.

Pati del Cafè Nou. Dissabte 17 a les 12 h.

La veu humana. Premià de Mar. Espai l’Amistat. Dissabte 17 a les 20 h. Una vetllada operística de petit format.

Meritxell Neddermann. Mataró. Sala Clap. Dissabte 17 a les 20 h.

Itaca Band. Mataró. Sala Clap. Dissabte 10 a les 20 h.

Dixie Rue Del Percebe. Mataró. Pati del Cafè Nou. Diumenge 18 a les 12 h.

Simbiosi. Premià de Mar. Espai l’Amistat. Dissabte 10 a les 20h.

Concert de Sant Jordi. Alella. Pati de Can Gaza. Divendres 23 a les 17 h. A càrrec del tenor José Alberto Aznar.

Alba Careta Group. Mataró. Casal L’Aliança. Dissabte 10 a les 20.30 h. Presenta el seu segon treball, Alades.

Mc Boikod (19 de març), Simbiosi (10 d’abril), Coriolà (23 d’abril), Belén Bandera (30 d’abril), Whale Trip Band (14 de maig) i Rita Payés (21 de maig).

Tots els concerts seran gratuïts, però caldrà reservar l’entrada a través del web de l’Espai l’Amistat.

Lucía Fumero. Mataró. Casal L’Aliança.

Dijous 15 a les 20.30 h.

Carles Duart. Mataró. Parc Central. Diu· menge 11 a les 12 h. Cançons optimistes amb un contrapunt melancòlic.

Barcelona Rock String. Vilassar de Mar. Biblioteca. Diumene 11 a les 12 h. Concert dins el cicle Escena & Llibres.

Música al carrer: Possê. Alella. Plaça d’Antoni Pujadas. Diumenge 11 a les 12 h i 13.15 h. Amb Sound de Secà.

Coriolà. Premià de Mar. Espai l’Amistat.

Divendres 23 a les 20 h.

Carmen & Kitflus. Vilassar de Dalt. Teatre La Massa. Dissabte 24 a les 20 h.

Xics’n’Roll: Descobreix Queen. Mataró.

Casal L’Aliança. Diumenge 25 a les 12 h.

Miquel Moya. Vilassar de Mar. Biblioteca. Diumene 25 a les 12 h.

Belén Bandera. Premià de Mar. Espai l’Amistat. Divendres 30 a les 20 h.

pantalles

10 | Tribuna Maresme

acoSTa’T a La cULTURa

Els Oscar del 2021

PROPERES ESTRENES OTRA RONDA

De Thomas Vinterberg (Dinamarca, 2020).

Amb Mads Mikkelsen, Thomas Bo Larsen, Magnus Millang, Lars Ranthei Susse Wold.

ESTRENA 9/4/21

Jesús Gonzàlez t jesusgonnot

Sembla que, paulatinament, l’activitat comercial torna a una certa normalitat. Les cartelleres s’estan començant a omplir de títols interessants ja que tenim molt a prop l’esperada cita dels Oscar. El primer que es pot apreciar de les nominacions és que els Oscar ja no són tan blancs i s’han colat a moltes candidatures nombroses pel·licules Black com: Judas y el mesías negro, Los Estados Unidos contra Billy Holiday, La madre del blues i El juicio de los 7 de Chicago. La majoria d’aquestes s’han estrenat a diverses plataformes online.

Minari ha estat una de les pel·lícules més publicitades de la temporada, potser perquè compta amb Brad Pitt com a productor. El film ens explica la història d’una família de coreans que s’instal·la en un poblet de l’Amèrica profunda.

Malgrat el que pugui semblar a priori, Minari, no busca la denúncia del racisme, ja que opta per fer un relat més intimista i de superació personal i d’unió familiar. Per això, la pellícula ha estat criticada com a cant massa publicitari al somni

UNA JOVEN PROMETEDORA

Una imatge de ‘Minari’, pel·lícula candidata a 6 Oscars.

americà en versió immigrant de províncies. Una altra cara de la vida americana és la que ens presenta Nomadland, una altra de les grans candidates als Oscar d’enguany i guanyadora del lleó d’Or de Venècia. El film ens descriu un món de nomadisme contemporani, de persones que han triat (voluntàriament o no) viure en una caravana.

Frances MacDormand, la seva protagonista, ha deixat el seu món acomodat per viure a la carretera on sent que la seva vida és millor, menys buida.

Durant el seu recorregut coneixerà una comunitat sobre rodes, farà amistats i descobrirà que la precarietat (laboral o emocional) és un dels motors d’aquesta transhumància.

Seguint aquest camí de fracassats trobem Promising Young Woman, una cinta inde-

pendent que s’ha aconseguit colar en les nominacions. La cinta, de forta càrrega feminista, ens explica la història d’una noia que sobreviu amb feines precàries com a conseqüència d’una injustícia que va presenciar en els seus anys d’universitat. Està protagonitzada per Carey Mullighan, una de les més serioses aspirants a millor actriu. Com també es pot dir de Mads Mikkelsen, pel seu paper a Otra Ronda.

Aquesta cinta, clara candidata a l’Oscar a la Millor pel·lícula internacional, ens explica l’experiment d’uns amics que decideixen viure amb un mínim però constant índex d’alcohol a la sang. El film és un cant dionisíac a la vida, que no ens estalvia alguns excessos, però que té una interpretació magnètica de Mikkelsen.

D’Emerald Fennell (Regne Unit, 2020).

Amb Carey Mulligan, Bo Burnham, Alison Brie i Connie Britton.

ESTRENA 16/4/21

NADIE

D’Ilya Naishuller (EUA, 2021). Amb Bob Odenkirk, Connie Nielsen, Christopher Lloyd, Paul Essiembre i J.P. Manoux.

ESTRENA 30/4/21

EL FOTÓGRAFO DE MINAMATA

D’ Andrew Levitas (Regne Unit, 2020).

Amb Johnny Depp, Bill Nighy, Hiroyuki Sanada, Tadanobu Asano.

ESTRENA 30/4/21

CONSULTA CARTELLERA SETMANAL Ocine Arenys: www.ocinearenys.es Cinesa Mataró Parc: www.cinesa.es Foment Mataroní: www.matarofoment.org Centre Parroquial d’Argentona: www.centreparroquialargentona.cat Espai Amistat: www.espailamistat.cat La Calàndria: www.cinemalacalandria.com Casal d’Alella: www.alella.cat/espaialella

Tribuna Maresme | 11

Viure en una caravana VALORS.ORG Judith Vives Periodista Més continguts a valors.org

S’acaba d’estrenar als cinemes Nomadland, la pel·lícula que va guanyar el Lleó d’Or a la darrera edició del festival de Venècia. La seva protagonista és una dona que, després del col·lapse econòmic d’una empresa en una zona rural de Nevada, decideix agafar la seva caravana i convertir-se en una nòmada moderna, disposada a descobrir com és la vida en els marges de la societat convencional.

A la pel·lícula hi apareixen també els nòmades reals Linda May, Swankie i Bob Wells, que fan de mentors i companys de la protagonista en aquest viatge recorrent l’immens paisatge de l’Oest dels Estats Units. Tot i ser un film de ficció, el film

Una imatge de ‘Nomadland’ i la seva protagonista, Frances McDormand.

plasma una tendència a l’alça: la de la gent que opta per viure en una caravana.

Nomadland es basa en un llibre de Jessica Bruder que parla d’un fenomen cada vegada més habitual als Estats Units, el de la mà d’obra barata que, sense protecció social i sense poder pagar lloguers o hipoteques, es posen a viure en furgonetes i caravanes. Són els anomenats “workampers”, que viatgen pel país amb les seves cases amb

rodes per buscar oportunitats de treball per sobreviure.

Però al costat d’aquests treballadors sense recursos que es veuen empesos a viure com a nòmades sobre rodes per necessitat, hi ha tota una tendència de gent que opta per aquest estil de vida de forma voluntària. En aquest cas, es tracta de perfils que busquen una certa llibertat, nòmades digitals que poden compaginar les seves feines freelance i a distància amb la

vida a la carretera. Això els permet anar canviant d’escenari i país, i recórrer món al seu aire.

Aquesta tendència s’ha imposat especialment entre generacions joves com els millenials.

A les xarxes socials, especialment a Instagram, l’etiqueta #vanlife acumula publicacions de persones que comparteixen el seu estil de vida nòmada, sovint amb una visió idealitzada que s’allunya de la realitat dels “workampers” retratats al llibre de Bruder i a la pel·lícula.

Aquesta tendència ha fet sorgir, fins i tot, iniciatives com la Indie Campers, que han creat un servei per llogar temporalment caravanes a Espanya on poder treballar i viatjar al mateix temps. Aquesta opció permet viure aquesta experiència de llibertat sense lligar-se als costos i responsabilitats de mantenir una caravana pròpia.

reportatges

12 | Tribuna Maresme

PREGUNTES I RESPOSTES

L’hort social de Premià de Mar, de l’autoconsum a la solidaritat

Gemma Ponce

L’hort social de Premià de Mar són 8.000 m2 que vessen de solidaritat. D’ençà que el 2015 es va iniciar el projecte, de la mà de Pere Fabrés, la idea no ha fet més que créixer. La iniciativa s’adreça als veïns de la població en atur de llarga durada o bé també en risc d’exclusió social.

L’objectiu és que tothom que hi vagi es formi en el conreu, mentre que en recull la collita per a

l’autoconsum i els excedents es distribueixen des del Centre de Distribució Solidària d’Aliments (DISA) de Premià.

La tasca va més enllà de treballar el camp, s’hi estableix un espai de desenvolupament i interrelació tant personal com cultural. L’hort es converteix en un espai d’aprenentatge, amb una formació teòrica i pràctica per part de Quim Rossell, el pagès de la finca. A més, és un espai clau per a la socialització

L’objectiu és que tothom que hi vagi es formi en el conreu, mentre que en recull la collita per a l’autoconsum i els excedents es distribueixen des del Centre de Distribució Solidària d’Aliments (DISA) de Premià.

i ho sap bé en Norbeen, un dels primers voluntaris, que explica que hi ha trobat “una gran família”. Hi va sempre que pot i és fidel als dimarts i dijous, quan l’hort obre les seves portes a tothom fins a dos quarts de dotze del migdia.

Tanmateix, recentment s’han posat en marxa les beques de formació, de les quals se’n poden beneficiar les persones en procés d’inserció laboral i compromís amb el projecte. Impli-

Tribuna Maresme | 13

quen destinar dues hores diàries de dilluns a dijous entre els mesos d’abril i setembre, com a reforç durant l’època de més collita.

CLAM A L’AJUDA “Tota ajuda és molt ben rebuda”, assegura Joan Sagués, voluntari. L’ambició a créixer porta al projecte a buscar aportacions, de particulars o empreses, no necessàriament relacionades amb l’agricultura.

Tanmateix, també es procura donar sortida als usuaris que hi treballen i s’ofereix la possibilitat de contactar amb entitats que necessitin personal.

“Convidem a la gent que ens visiti, que ens conegui, per donar visibilitat a un projecte de caràcter social i integrador”, afirma Sagués. La iniciativa no tiraria endavant sense ell, el Carlos, el Pere, el Quim i tots els qui dia rere dia comparteixen hores de feina a l’hort.

L’HORT SOCIAL, MÉS NECESSARI QUE MAI L’objectiu d’abastir el màxim de gent possible condiciona l’elecció del que es conrea. A fi d’aprofitar al màxim la terra, s’opta per aliments que es conservin durant un llarg temps i tinguin una gran producció. S’hi conreen fins a vint hortalisses diferents i, sobretot, patates i tomàquets. La suma de tot plegat entre l’octubre de 2019 i finals del 2020 va ascendir fins a un total de 15 mil quilos. D’aquests, 11 mil es van derivar a DISA Premià, entitat col·laboradora amb Càritas Diocesana, que ha vist com les demandes d’ajuda es disparaven un 77% aquest últim any.

En aquest sentit, un 26% de les persones que han acudit a l’organització el 2020 no ho havien requerit mai abans, el que suposa una de cada tres persones.

14 | Tribuna Maresme

idees

PReGUnTeS I ReSPoSTeS

Referents per sempre VALORS.ORG Xavier Garí Doctor en Història Més continguts a valors.org

En la meva prop de cinquantenària vida he conegut personalment quatre grans referents socials, polítics, culturals i espirituals, que se’ns apaguen, però que curiosament hi romanen més encara que quan estaven plens de vitalitat: Lluís M. Xirinacs, Jaume Botey, Pere Casaldàliga i Arcadi Oliveres.

N’he tractat d’altres, no tan coneguts sempre, però que m’han marcat enormement i que són un privilegi per a la nostra societat: Frederic Roda, Joan Carrera, Joan Botam, Fèlix Martí, Federico Mayor Zaragoza, Fèlix Saltor, Xavier Melloni o Jaume Patuel.

Per la seva banda, Xirinacs mereixia fa temps una gran recerca sobre la seva admirable trajectòria, i en Lluís Busquets va escriure una àmplia biografia molt merescuda. La seva aportació a la no-violència, a la lluita per la democràcia i la pau, i la defensa del fet nacional català, l’han fet un home que no deixava indiferent.

Hi ha qui l’ha definit com “el Gandhi català”, però el cert és

D’esquerra a dreta, Xirinacs, Botey, Casaldàliga i Oliveres.

He conegut personalment quatre grans referents socials, polítics, culturals i espirituals, que se’ns apaguen, però que curiosament hi romanen més encara que quan estaven plens de vitalitat: Lluís m. xirinacs, Jaume Botey, Pere casaldàliga i arcadi oliveres. que va ser l’únic català candidat al Premi Nobel de la Pau. En Jaume Botey ha estat un home de base i de fons, que impulsava molts projectes que omplia de sentit: l’objecció de consciència, una església oberta i socialment transformadora, la seva lluita pels mar-

ginats i pels valors de la pau, la no-violència i la justícia social tant a Catalunya, com a Mèxic o a l’Iraq, a banda de tota la seva reflexió antropològica i teològica que sempre fornia les lluites de molta gent.

En Pere Casaldàliga ha estat el bisbe de Catalunya; el gran referent eclesial, evangèlic, cristià però també social, polític i cultural. Home de compromís a fons i lluites fermes, home de pau i bé, de recerca de sentit i de poesia afinada.

Casaldàliga il·luminarà per sempre a molts catalans i brasilers, i mantindrà un pont especial entre el Bages i el Mato Grosso.

Finalment, Arcadi Oliveres: l’home de totes les lluites, de

totes les causes, l’home incansable que recorria el país de punta a punta donant xerrades que calaven al cor i al cap de molts joves, activistes, ciutadans en general que l’anaven a escoltar i quedaven embaladits per les connexions de les seves dades. La seva oratòria era tan clarivident com la bondat i generositat de la seva personalitat, i molts admiraven la seva capacitat de descobrir i denunciar perverses injustícies que s’amaguen en les estructures internes dels sistemes politicoeconòmics mancats d’ètica.

L’Arcadi, com tots el coneixem, està greument malalt, però la seva grandesa fa que, també en aquesta situació, sigui capaç de seguir enlluernant-nos, acompanyant-nos i animant-nos a continuar les lluites a les quals es va afegir i estimulà tota la seva vida. Tots quatre seran referents per sempre, però l’Arcadi ens deixarà un tresor especial: a tota una vida d’entrega i compromís, afegeix una última lliçó, definitiva, humana i divina alhora, amb el seu comiat, que és la culminació de tota una vida i la síntesi de totes les seves lluites.

Aquest tram de vida encara el fa més referent per sempre!

Tribuna Maresme | 15

L’economia social i solidària es consolida al Maresme malgrat les dificultats per la pandèmia La Feixa SCCL, La Montnegre cervesera SCCL i Tuataramente SCCL són els projectes acompanyats per Coop Maresme que s’han constituït com a cooperativa més recentment.

Coop Maresme

La Feixa, SCCL. Pionera en aquest sector a tot Catalunya, la cooperativa de consum sense ànim de lucre amb un model autogestionat i participatiu que compte amb més de 200 sòcies propietàries, consumidores i treballadores va aixecar la persiana per primera vegada al desembre de 2020. Tres mesos després, el supermercat cooperatiu comença a guanyar presència a la comarca sota l’eslògan “Transformem el consum” i es posiciona com a l’alternativa de consum conscient, de proximitat i ecològic davant del model imperant.

“El consum transformador serà el màxim aliat de l’economia social i solidària per a l’empoderament de les classes populars. Només així podrem arribar al màxim nombre de població amb un model diferent: des del tipus de producte, als passos de la cadena econòmica, l’abaratiment de costos, la proximitat o l’aposta per un comerç ètic i just”, expliquen les sòcies de La Feixa, SCCL en una entrevista que podeu trobar completa al blog de Coop Maresme.

Montnegre cervesera, SCCL. Quan tres amics nascuts entre Calella i Canet de Mar feia temps que compartien la seva passió per la cervesa artesana i tota la cultura que l’envolta, van decidir buscar una forma jurídica per a consolidar el projecte i professionalitzar l’elaboració de la beguda de civada. “Vam creure que fundar una cooperativa

seria el millor model empresarial per a seguir els nostres principis com a persones, cervesers i treballadors amb ganes de poder tenir alternatives a les nostres obligacions laborals actuals”, diuen els socis de La Montnegre cervesera, SCCL al blog de Coop Maresme. L’objectiu de la cooperativa a mig termini és tenir retribució econòmica, ja que encara estan en vies d’aconseguir-ho. El camí per arribar-hi és a través de la consolidació dels seus productes al territori i de l’enxarxament amb tants projectes com sigui possible.

En el seu cas, “l’acompanyament de Coop Maresme ha estat crucial”. “La resolució de dubtes i les formacions durant la constitució van ser molt claus”.

Tuataramente, SCCL. La consultoria en gestió de treball va considerar que el model cooperatiu era el més adequat per al seu sector, que consisteix en l’acompanyament de les organitzacions en la complexitat de ser adaptables i perdurables en el temps, des de la col·laboració entre iguals i potenciant el valor de les persones. La mirada de “negoci” es pot veure amb prejudici des de l’economia social i aquests és un dels principals reptes que Tuataramente, SCCL vol encarar. “Coop Maresme ens ha ajudat des del principi i encara camina al nostre costat”. “Estem tan satisfets que ens hem volgut involucrar com a Entitat Col·laboradora del propi Ateneu”, desvetllen els socis de Tuataramente.

EXPOSICIONS Variacions sobre la gravetat del lloc.

Alella. Can Manyé. Del 16 d’abril al 16 de maig. Diàleg entre dos artistes i dos llenguatges: les fotografies d’Israel Ariño i les escultures de Clara Gassull.

Puntes del segle XXI. Arenys de Mar. C.C.Calisay. Del 2 al 25 d’abril. La col· lecció de puntes contemporànies del Museu d’Arenys de Mar. Dones i tecnologia. Arenys de Mar. Biblioteca. Del 22 d’abril al 8 de maig.

Exposició TecnoGirl on hi trobarem onze dones que tenen un paper rellevant en l’àmbit de la ciència i la tecnologia.

Mataró: de Mancos a Djembereng.

Paisatge sonor d’una ciutat. Mataró.

Can Marfà. Fins l’11 d’abril. Experiència de descoberta sonora de la ciutat.

Establiments emblemàtics de Mataró.

Mataró. Can Serra. Fins el 25 d’abril. Ex· posició sobre alguns dels comerços de la ciutat que mantenen el regust del passat i que formen part del nostre paisatge urbà.

Les intuïcions de Latung La La. Mataró.

Can Palauet. Fins el 23 de maig. Exposi· ció de l’artista David Ymbernon.

Mites i creences sobre nutrició i càncer.

El Masnou. Edifici Centre. Fins el 14 d’abril.

Col·lecció Bassat: Art contemporani de Catalunya 1990-1999 (II). Mataró. Nau Gaudí. Fins el 17 d’octubre. S’hi mostren 83 peces de 41 artistes.

Per un instant. El Masnou. Espai Casinet. Del 16 d’abril al 9 de maig. Exposició de Maise Corral.

Begoña Terradas: Si estuvieras en una pared. Mataró.La Destil·leria. Fins el 4 de maig.

Raúl Capitani, gravats i dibuixos. Llavaneres. Can Caralt. Exposició de gravats i dibuixos de Raúl Capitani (1941-2016).

Lourdes Grau: Racons del meu poble, olis. Mataró. Casal Nova Aliança. Fins l’11 d’abril.

Jo puc canviar-ho! L’obrador d’Iluro, dels debats a l’acció. Mataró. Ateneu Fundació Iluro. Del 20 al 30 d’abril.

Enemic a la vista. Vilassar de Dalt. Museu Arxiu. Fins el 16 de maig. La defensa de la costa del Maresme (1936-1939).

Paisatges. Mataró. Ateneu Fundació Iluro. Fins al 2 de maig. Fons d’art de la Fundació Iluro.

Emocions en ferro. Vilassar de Mar. Museu Enric Monjo. De l’11 d’abril al 13 de juny. De l’escultor Enric Pla Montferrer.

16 | Tribuna Maresme

Vacunat i curat d’espant OPINIÓ Ferran Planell Escriptor

Aquest matí m’han vacunat.

M’ha tocat anar a Sabadell, bé de fet em van deixar escollir i em va semblar que era el lloc que m’oferien més proper a Premià de Dalt. Qui m’ha posat la injecció ha tingut a bé d’informar-me que m’administrava la primera dosi d’AstraZeneca i que d’aquí a uns tres mesos m’avisarien per posar-me la segona. No em feu explicar per què, però m’he sentit una miqueta com el protagonista de la cançó de La Trinca que duu

per títol “Per primer cop” —sí, aquella d’estrenar-nos en anar a votar. De la vacuna no és que en tingués necessitat ni el cos m’ho demanés, però, què carai, o ara o mai! No fos cas que els de sanitat no en tornin a tenir fins ves a saber quan. Tampoc és que hagi estat el primer cop, que alguna ja em va caure de petit.

Això sí, quan he arribat allà on m’han dit, hi havia gent fent cua, i déu-n’hi-do quina cua, no de mitja hora com la de la cançó, sinó ben bé d’una horeta. Educadament he demanat al de davant si era l’últim i si la cua era per a la vacuna, no fos cas que després de fer-la

acabés entrant a una fleca de renom i en lloc de vacunat sortís amb un pa sota el braç. No us sabria dir si n’hi havia molts que dissimulaven o no, però sí que us puc assegurar que ningú la duia a la mà.

Quan m’ha tocat, és quan més he patit i més m’ha vingut la cançó al cap: Me la busco i, valga’m Déu! No me la trobo! Ja la tinc, ja me l’he tret... M’havia confós de butxaca. Sense la targeta sanitària hauria fet la cua en va. Aquí, però, efectuar la introducció ha anat del tot a l’inrevés. No hi havia cap orifici on entrar res, tot i que ben endins me l’han fet entrar, l’agu-

lla de la injecció. I així l’acte, finalment, ja he consumat.

A la tarda he tafanejat per internet quan s’aconsegueix la immunitat amb la vacuna i he trobat que la màxima protecció arriba entre els 14 i 21 dies després de la segona dosi, o sigui d’aquí a tres mesos i mig.

Llavors m’ha fugit la cançó del cap i he començat a donar voltes a les passades eleccions. Vejam, 14 de febrer, 30 de març, més dos... Tres mesos i mig. Casualitats?

Recordeu com acaba la lletra? Ja m’han vacunat, ja... Ai, no, perdó, que diu així: Ja he votat, ja he votat...

La carn de laboratori és una solució real?

OPINIÓ cristian moyano Equip ànimaL

Cada vegada es parla més sobre la carn de laboratori o carn in vitro. Què és exactament? Es tracta d’un producte alimentari que s’obté mitjançant dues fases procedimentals: primer, una extracció de cèl·lules musculars procedents d’un animal viu (pot ser pollastre, porc o vedella) i després una reproducció i creixement artificial en un medi de cultiu que generalment té com a base cèl·lules

mare de fetus bovins.

D’aquesta manera, evitant el sacrifici directe d’animals adults, les tecnologies més avançades ens poden facilitar una carn picada ben innovadora. Tot i que encara té un elevat cost econòmic i no es comercialitza a Europa, el passat mes de desembre ja es va començar a oferir a un restaurant de Singapur.

Pot semblar un invent enrevessat, però l’acompanya la consigna de ser una carn més sostenible i respectuosa amb el medi ambient i amb els ani-

mals. A més, si requereix d’una menor despesa de recursos que l’actual indústria càrnia, podria afavorir la seguretat alimentària i suposar una oportunitat per acabar amb la desnutrició que pateixen moltes persones al món. Llavors, aparentment, semblaria una carn que promet ser ètica i justa, i per tant valdria la pena promoure-la.

Tanmateix, com tota promesa, té els seus límits morals.

Reptes que cal repensar si volem ser responsables del que mengem i de la nostra relació amb els altres animals i el pla-

neta. I és que, en quin estat de confinament es troben els animals als quals s’extreuen les cèl·lules? Quina relació amb ells estem fomentant? Què comporta disposar de medis de cultius a base de cèl·lules fetals? No obre això la porta a reproduir artificialment cèl·lules humanes per al consum? On queda la sobirania alimentària si depenem tant de tecnologies summament complexes? Centralitzar i tecnificar la generació d’aliments no ens separarà més de la terra, dels ésseres vius i dels ritmes de la natura?

memòria

Tribuna Maresme | 17

PReGUnTeS I ReSPoSTeS

Dones contra el feixisme FENT MEMÒRIA margarida colomer Historiadora

Els anys trenta van arribar aires feixistes a tot Europa. A Catalunya els fets més significatius foren el Fets d’octubre de 1934 i la Guerra Civil el juliol de 1936.

A l’estellar la guerra, la vida de les dones es va transformar profundament. En mig de dures condicions van organitzar tallers de confecció de roba pels soldats, varen fer d’infermeres en els hospitals, van tenir cura dels refugiats, van col·laborar amb els ajuntaments en tot el que els atenyia com voluntàries.

També n’hi va haver que es varen fer milicianes. Van agafar les armes i varen anar al front.

Tot i que el cap d’uns mesos varen estar com a infermeres, construïren barricades, treballaren en fàbriques de material de

guerra, voluntàries en un bus de biblioteques al front de guerra...

Lluitaren contra el feixisme com a regidores dels ajuntaments republicans, directores de diaris i revistes... Aquesta organització va ser possible perquè hi havia una consciència feminista. Moltes dones, en temps de la República, havien fet grans avenços en deslliurar-se de les traves patriarcals i masclistes. Tenim diversos exemples com Consol Nogueras, regidora pionera a Catalunya com a primera regidora de l’ajuntament de Mataró (1934-1939). O Natividad Yarza, primera alcaldessa de Catalunya (1934), en temps de guerra va agafar les armes i va anar com a miliciana al front d’Aragó.

Tornem a sentir veus del feixisme a nivell internacional i ara més que mai s’ha fet visible a Catalunya. Hem de posar-hi remei abans que sigui massa tard!

Cabrils celebra el seu bicentenari Enguany se celebra el bicentenari de la constitució del terme municipal de Cabrils. L’any 1821, Cabrils va aconseguir ser un municipi independent amb administració pròpia, emancipant-se del terme de Vilassar.

Amb motiu d’aquesta efemè-

ride, el consistori ha preparat un programa d’actes commemoratius que es duran a terme al llarg d’aquest 2021. L’acte central tindrà lloc el cap de setmana del 24 i 25 de juliol amb el Retaule dels Peluts, un espectacle teatral per conèixer històries de Cabrils.

Dones fent instrucció al col·legi de Valldemia de Mataró, juliol de 1936.

XERRADES I CONFERÈNCIES L’Epidèmia de la pesta bubònica de 1650 a Santa Maria d’Arenys.

Arenys de Mar. Activitat virtual.

Dimarts 6 a les 18 h. A càrrec de Francesc Forn, historiador.

El riu Besós: un repte per a la conservació de la diversitat en un entorn urbà. El Masnou. Activitat virtual. Dimecres 6 a les 18.30 h. A càrec de Xavier Larruy Brusi.

Mataró. Biblioteca Pompeu Fabra Petits i poderosos: microorganismes i epidèmies. Cicle de conferències.

Dilluns 12 a les 19.30 h: La pesta. La pitjor pandèmia mundial a càrrec de la dra. Cuadrada. Dimecres 14 a les 19.30 h: Els virus, amics i enemics a càrrec de Sílvia Bofill. Dilluns 19 a les 19.30 h: Les plantes tampoc es volen posar malaltes a càrrec de Maria Isabel Trillas Gay. Dijous 22 a les 19.30 h: Les malalties emergents dels amfibis a càrrec d’Albert Montori i Daniel Fernandez. Dilluns 26 a les 19.30 h: Malalties de la fauna salvatge transmeses a les persones a càrrec de Santiago Lavín. Dimecres 28 a les 19.30 h: Virus i microorganismes del plàncton marí a càrrec de Dolors Vaqué. Dijous 29 a les 19.30 h: De la verola i Isabel Zendal a la Covid-19 i l’hospital Zendal a càrrec de Luis Ruiz.

Conseqüències socials de la pandèmia. Vilassar de Mar. Activitat virtual. Dimarts 13 a les 18 h. A càrrec de Xavier Godàs Pérez.

El somni republicà i l’autonomia de Catalunya. Arenys de Mar. Activitat virtual. Dimarts 13 a les 18 h. A càrrec de Joaquim Nadal.

La lluita pels Drets Humans a Mèxic, utopia o oportunitat? Alella.

Sala Carquefou. Dijous 15 a les 19 h.

Tertúlia amb Pablo Ramírez.

Un passeig per la vida i l’obra de Teresa Pàmies. Arenys de Mar. Activitat virtual. Dimarts 20 a les 18 h. A càrrec de Montserrat Barderi.

El Japó, el país de la memòria profunda. El Masnou. Activitat virtual.

Dimecres 20 a les 18.30 h. A càrrec de Toni Arbonès Petit.

Cicle Ludwiing Van Beethoven, 250 anys: La plenitud. Alella. Casal d’Alella. Dijous 22 a les 19 h.

Ara i aquí, ensenyarem el català com una llengua estrangera? Arenys de Mar. Activitat virtual. Dimarts 27 a les 18 h. A càrrec d’Oriol Izquierdo, escriptor i gestor cultural.

18 | Tribuna Maresme

tecnologies PReGUnTeS I ReSPoSTeS

WHATSAPP BuSINESS

Comunicació segura i eficaç per a les botigues TRIBUNA 4.0 Eli Guillén Màrqueting digital www.eliguillen.es

L’evolució del comerç digital ha estat, fins ara, una lluita al més pur estil “David contra Goliat”.

Com es diu tradicionalment en el món de les relacions empresarials, el peix gran es menja el petit. La gran capacitat d’inversió econòmica de les grans superfícies és potencialment més gran que la que pot fer un establiment local. No obstant això, el petit pot resultar vencedor d’una lluita que, a priori, té perduda, amb inventiva, bones idees i WhatsApp. Amb WhatsApp, una petita botiga té el mateix abast i presència digital en el telèfon d’un consumidor que qualsevol gran empresa. El fet que el consumidor triï el seu negoci favorit per iniciar una conversa, i no a l’inrevés, és la raó per la qual les empreses han de proporcionar canals segurs i confiables de comunicació als seus compradors.

A mesura que les empreses de tot el món reobren i es digitalitzen, les persones continua-

Ja no es vol fer una trucada o enviar un email quan es tracta d’interaccions comercials ran buscant formes senzilles de posar-se en contacte i obtenir informació sobre allò que volen comprar. En una enquesta realitzada per The Harris Poll, el 77% de la mostra prefereix enviar un missatge a una empresa per resoldre un dubte que contactar per altres vies.

Per satisfer aquesta demanda, WhatsApp ha proporcionat dues formes perquè els comerciants i proveïdors de serveis facin costat als seus clients i facin créixer el seu negoci; totes dues han experimentat una adopció

i un creixement significatius en l’últim període.

Les petites empreses i comerços locals poden utilitzar WhatsApp for Business, una versió de WhatsApp dissenyada específicament per a petites empreses i propietaris de botigues. A través de l’aplicació, els propietaris de botigues poden crear catàlegs i simplificar les comandes amb els seus clients.

També poden automatitzar respostes, segmentar base de dades i crear grups.

Per a les empreses més grans, l’API de WhatsApp és una manera automatitzar els seus processos de suport i vendes a tot el món. Gràcies a aquesta funció les empreses poden integrar WhatsApp a diferents

nivells dins dels seus sistemes d’atenció al client i el servei deixarà d’estar “lligat” a un telèfon mòbil.

En l’actualitat, més de 175 milions de persones envien missatges a un compte de WhatsApp Business cada dia a tot el món, i aquestes xifres continuaran creixent. Al voltant del 81% dels enquestats van estar d’acord que la missatgeria és una forma ràpida i fàcil de comunicar-se amb una empresa i el 76% té més probabilitats de fer negocis amb una empresa a la qual poden contactar a través de missatges.

La digitalització de la nostra economia està en marxa irreversiblement, accelerada per la COVID-19. Les persones ja no volen fer una trucada telefònica o enviar un correu electrònic quan es tracta d’interaccions comercials. Volen enviar un missatge i obtenir una resposta ràpida.

Des d’eliguillen.es us recomanem que poseu el focus en l’experiència del consumidor i treballeu els principis bàsics de simplicitat, confiança, privacitat i seguretat en totes les comunicacions.

Tribuna Maresme | 19

Jornada de portes obertes per a futurs estudiants de grau al TecnoCampus El TecnoCampus ha obert les inscripcions a la Jornada de Portes Obertes per a futurs estudiants de grau, que se celebrarà el 10 d’abril en format híbrid. Una part dels assistents podrà seguir presencialment, en grups reduïts, les diverses sessions que s’han organitzat per donar a conèixer les 17 titulacions de grau que s’imparteixen en aquest campus de la Universitat Pompeu Fabra a Mataró. La resta, ho seguiran des de casa, amb connexions des de les aules on es faran les sessions, mitjançant la plataforma Zoom, la mateixa que s’està usant per a la docència telemàtica.

En sessions de les 9.30 h i a les 17.30 h, els assistents podran rebre les explicacions de coordinadors i estudiants de les diverses titulacions

que s’imparteixen al TecnoCampus. A més, s’han previst sessions específiques sobre l’accés a la Universitat (Gestió Acadèmica), la vida universitària, les possibilitats d’allotjament, les estades a l’estranger o la borsa de pràctiques i treball a l’abast dels universitaris.

Les inscripcions a les Portes Obertes ja es poden fer mitjançant el portal futurestudiant.tecnocampus.cat, creat per agrupar-hi tota la informació relativa a la selectivitat, la preinscripció universitària i tot aquell contingut addicional que poden necessitar els estudiants que el proper curs accediran a la Universitat.

El TecnoCampus impartirà 17 graus i dobles graus, quatre màsters universitaris oficials i 12 títols propis de màsters i postgrau.

Aposta per l’energia solar residencial, rendible per a l’entorn i la butxaca

Amb aquests canvis climàtics i amb l’entorn fabulós del qual gaudim diàriament, estem gairebé obligats a ser respectuosos amb el medi ambient, a afavorir el retorn natural responsablement. És per això que Ontec Energy, una empresa amb més de deu anys d’experiència a les instal·lacions solars ens proposa l’autoconsum residencial com a mesura fonamental per a l’aprofitament de la llum solar, a fi de generar

la teva pròpia energia i aconseguir un estalvi a la teva factura de llum, mentre aportes el teu granet de sorra al planeta.

Aquesta empresa arriba al Maresme a principis d’aquest any, amb una oficina-exposició a Marina Port Premià, on es poden visitar els seus productes. Allà et faran un estudi sense cap compromís de la teva teulada i gestionaran tots els tràmits perquè puguis gaudir de l’autoconsum.

20 | Tribuna Maresme

renda

Novetats en la declaració de la Renda d’aquesta prestació hauran de fer la declaració de la renda en els exercicis en què aquesta es percebi.

El 2020 ha estat un any marcat absolutament per la pandèmia del covid-19, que ha provocat un impacte històric en l’activitat econòmica a escala global. Els ERTOs i les novetats que es preveuen cada any tenen una afectació important en la campanya de renda del 2020, que comença el 7 d’abril.

Repassem algunes de les novetats que cal tenir en compte.

ERTO. Els treballadors subjectes a ERTO tenen l’obligació de declarar les prestacions rebudes, ja que són considerades com a rendiment del treball.

Només hi ha dos supòsits en els quals no és obligatori presentar la declaració per aquest concepte: si els imports rebuts pels diferents pagadors no superen els 1.500 € i la suma total dels rendiments de treball no supera els 22.000 €; o si l’import percebut del segon i restants pagadors supera els 1.500 €, però la suma total de rendiments del treball percebuts en l’exercici no supera els 14.000 €.

Ingrés Mínim Vital. Amb relació a l’Ingrés Mínim Vital, i d’acord amb el que estableix l’article 33 del Reial Decret que l’aprova, els perceptors

Cessament d’activitat. La prestació extraordinària per cessament d’activitat dels autònoms també és considerada com a rendiment del treball, la qual cosa implica que ha de ser declarada.

Dates clau de la renda 2020 7 d’abril: Es pot començar a presentar online la declaració de la Renda 2020, a través del programa Renda Web. 4 de maig: Inici de les sol· licituds de cita prèvia per a la presentació telefònica, que es pot sol·licitar tant per Internet com per telèfon. Es prolongarà fins al 29 de juny.

6 de maig: Presentació per telèfon de la declaració.

27 de maig: A partir d’aques· ta data, es pot sol·licitar cita prèvia per a la presentació

de manera presencial de la declaració.

25 de juny: Finalitza el termini per a presentar les declaracions de la renda amb domiciliació bancària i resultat a ingressar.

30 de juny: Expira el termini per a presentar la declaració.

5 de novembre: Data límit per a realitzar el segon pagament en cas de sol·licitar pagament fraccionat en una Declaració amb resultat a pagar. El primer s’ha de realitzar en presentar la declaració.

Nous trams. Puja en dos punts la tributació en IRPF per a les rendes de treball superiors als 300.000 € anuals. També s’incrementa en tres punts la tributació de les rendes de capital i d’estalvi a partir dels 200.000 €, que tributaran al 26%.

Any 2021. Per aquest any fiscal (2021), es reduirà de 8.000 € a 2.000 € el límit d’aportacions màximes als plans de pensions individuals, mentre que s’elevarà el límit conjunt de reducció (partícip i empresa) de 8.000 a 10.000 € en els plans d’empresa. De la mateixa manera, es reduiran les aportacions que pot fer un cònjuge (fins a 1.000 € l’any) a un pla de pensions individual i les de les assegurances privades de dependència (fins a 2.000 €).

Tribuna Maresme | 21

Diversos aspectes a tenir en compte per a la declaració de la Renda i els ERTO Si has estat en ERTO voldrà dir que has cobrat de dos pagadors: la teva empresa i el SEPE. Això rebaixa els ingressos mínims per estar obligat a fer la renda a 14.000 euros. Tothom que hagi estat en ERTO i hagi guanyat més de 14.000 euros haurà de presentar la declaració. El límit de retribucions per no fer la declaració de la renda, si només tens un pagador, és de 22.000 euros.

Si has estat en erto, t’han aplicat menys retenció. Si has estat en ERTO, probablement et sortirà la declaració a pagar perquè el SEPE no t’aplica cap retenció de l’IRPF (o te’n fa una de molt baixa). Com que aquests diners no s’han anat pagant a Hi-

no tens aquests drets.

senda cada mes, quan facis la declaració els hauràs de pagar.

Compte amb les deduccions, si has estat en erto del 100%. Hi ha més perjudicis afegits per als contribuents que han estat en ERTO del 100%. En aquest cas, no es

poden aplicar les deduccions per maternitat, família nombrosa o discapacitat d’un fill, del cònjuge o d’un progenitor.

Si has estat en un ERTO del 100%, se’t suspèn el contracte de treball, i en cobrar l’atur, passes a tenir aquesta particularitat, no cotitzes i, per tant,

Tributar pels errors del sepe. Hisenda ja ha advertit que caldrà tributar pels errors que hagi comès el SEPE. I això afecta els treballadors en ERTO que han cobrat de més i encara no han regularitzat aquesta situació. Si els empleats no saben ben bé quants diners són, ho poden consultar al servei d’ocupació. Si no ho aconsegueixen, ho hauran de declarar tot i després, un cop regularitzada la situació, reclamar els diners a Hisenda. La situació és tan rocambolesca que l’Agència Tributària fins i tot recomana esperar que avanci la campanya de la renda perquè el SEPE tingui temps a resoldre més casos.

22 | Tribuna Maresme

gastronomia SABER VIURE

Ja és primavera a les nostres vinyes Eli Cots Foraster www.avinturat.com @avintura.t

Un any d’aquest “impàs”, per dir-ho d’alguna manera, que ens ha portat la COVID-19.

Un final i un inici de moltes coses. El que mai s’atura és el temps. Així arribem altra vegada a la primavera. I també ens ho mostra la vinya, que a principis de mes ha començat a brotar. De les primeres ha estat la vinya de Cal Marquès, plantada als antics horts de la finca Marquès d’Alella.

I ben aviat podrem gaudir del patchwork dels verds de totes elles. Aquest mosaic del que tant ens agrada gaudir ja sigui passejant-hi a peu, amb bicicleta... i sobretot, si pot ser amb una copa de vi tot gaudint d’una activitat d’Enoturisme.

L’Enoturisme no ha deixat de ser una pràctica de turisme segura, ja que s’han adaptat les visites, i les activitats que l’envolten, a l’exterior i amb grups més reduïts. A més de seguir amb tota la normativa vigent i les recomanacions que s’han anat adaptant al llarg dels mesos i la situació.

No ha estat un any gens fàcil

per aquest sector tampoc.

Però l’arribada del bon temps arriba també amb la floració de noves i bones notícies per a la comarca i DO. El Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme ha presentat una aplicació amb l’elaboració d’un mapa per municipi. Un total de 30 rutes amb els principals punts culturals i patrimonials. La millor acompanyant per acabar d’arrodonir una visita a un dels cellers de la DO Alella i conèixer els seus voltants.

I aquest reclam turístic ha arribat de la mà del distintiu que la comarca El Maresme ha rebut com a marca de Cicloturisme a Catalunya. Així

doncs, podem proclamar-nos com a lloc ideal per combinar amb la pràctica de ciclisme, visites culturals i Enoturisme.

Esport, cultura, i no ens oblidem de la gastronomia.

Des del 19 de març fins al 2 de maig podem gaudir de les propostes gastronòmiques amb l’anomenada perla verda del Maresme, el pèsol. Són 14 municipis i 29 restaurants els que hi participen oferint propostes gastronòmiques. I entre finals d’abril i fins al juny, arribarà també la maduixa del Maresme com a protagonista.

El millor maridatge en ambdós casos? La Pansa Blanca, és clar. Mai falti el vi de la DO Alella a les nostres taules.

Els pèsols arriben a taula Aquest any sí. Després de l’aturada forçosa de 2020, tornen les Jornades Gastronòmiques del Pèsol del Maresme.

Van arrencar el 19 de març i finalitzaran el 2 de maig.

Aquest any la restauració ha fet un esforç major per participar en l’edició 2021, tot i que la COVID-19 ha restringit les activitats complementàries que habitualment es feien per promocionar la gastronomia a l’entorn del pèsol del Maresme.

En aquesta edició hi participen restaurants, establiments de menjar per emportar i d’altres que elaboren productes alimentaris de 14 municipis: Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Cabrils, Caldes d’Estrac, Calella, Canet de Mar, Mataró, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Pol de Mar i Sant Vicenç de Montalt.

Llavaneres recupera la Festa del Pèsol. La Festa del Pèsol 2021 se celebrarà els dies 17 i 18 d’abril. El municipi tornarà a reivindicar el Pèsol Garrofal de Llavaneres i la millor cuina del pèsol en la la 21a edició del certamen.

Tribuna Maresme | 23

El veganisme està de moda Noemí Caupena greencookingqueen

Cada cop és més fàcil trobar tota classe de productes vegans, ja no només a botigues especialitzades (com passava abans) sinó també a petits comerços o supermercats.

Segurament l’interès per aconseguir o mantenir una bona salut i en conseqüència una bona qualitat de vida han fet que augmentin les vendes d’aquests productes junt amb una bona estratègia de màrqueting. Ara bé, la qüestió és: que un producte sigui vegà és garantia de què sigui saludable? La resposta és no.

De fet, qualsevol producte envasat on els seus ingredients siguin més de tres o quatre possiblement no sigui exemple d’aliment saludable.

Les empreses veuen aquesta

preocupació per la salut i el físic com una oportunitat per vendre més, és la seva feina; però la nostra és triar què decidim menjar i com volem millorar no només la nostra salut sinó també la del medi ambient.

Tornar a una vida més simple, amb els aliments que ens dona la terra (verdures, fruites, cereals, llavors...) el contacte amb la natura i una cuina més

crua i natural és garantia de millora.

El veganisme és una manera d’entendre la vida, on la igualtat entre tots els ésser vius és l’única regla d’or. Tant de bo, quan la moda passi, quedi almenys l’essència. No cal matar animals ni per menjar ni per vestir-nos i els costums i tradicions culinàries també es poden canviar.

rECEPTES VEGANES

SOBrASSADA Ingredients: 100 gr. tomàquets secs; 50 gr. ametlles crues; 2 cullerades oli d’oliva; 1 culleradeta all en pols; 1 culleradeta sal; 1 culleradeta pebre vermell.

Primer has d’hidratar els tomàquets secs amb aigua calenta un parell d’hores i passat aquest temps només has de triturar tots els ingredients i voilà! Sobrassada crudivegana, sense sang, sense patiment i boníssima!

ACTIVITATS CuLINÀRIES Jornades Gastronòmiques del Pèsol del Maresme. 14 municipis del Maresme. Fins el 2 de maig.

Jornades Gastronòmiques del Plat de Mataró. Mataró. Fins el 2 de maig.

Tasta el Masnou. El Masnou. Casa de Cultura. Diumenge 4 a les 12 h. Degus· tació de productes locals.

Festa del pèsol. Sant Andreu de Llavaneres. Dies 17 i 18 d’abril.

Xerrada sobre gastronomia. Llavaneres. Activitat virtual. Dissabte 17 a les 17 h. A càrrec de la Fundació Alícia.

Taller de cuina: entrants freds o calents. Alella. Can Lleonart. Dime· cres 21 a les 17.30 h. A càrrec de Luca Marongiu.

Diumenges de Vins. Alella. Oficina de Turisme. Diumenge 25 a les 12 h.

Vins: Testuan i Masia Coll de Canyet / Tastets: Restaurant 1789. Sommelier: Joan Lluís Gómez. Preu: 8 € Tast de les novetats de la formatgeria catalana. Alella. Can Lleonart.

Dijous 29 a les 19 h. Novetats de la formatgeria catalana marinats amb els seus vins corresponents. Professor: Ramon Roset, especialista en tast.

24 | Tribuna Maresme

Retorna el Plat de Mataró Redacció

Després d’haver d’anul·lar l’edició del 2020 tres dies després de començar, degut a la pandèmia de la COVID-19 i de tot un any sense activitats gastronòmiques, el Gremi d’Hostaleria i Turisme de Mataró i el Maresme recupera la ‘Sèpia amb pèsols i patates’, el conegut Plat de Mataró.

El Gremi, a banda d’aquest certamen ja està estudiant novetats pel 2021 i pel 2022 a nivell gastronòmic, amb l’objectiu de revitalitzar la Restauració de la ciutat i de la comarca del Maresme. El teixit empresarial del sector necessita una empenta no només gremial sinó també institucional per tal de recuperar el pols del sector hostaler, tant a nivell de restauració, com d’allotjament i d’oci nocturn.

Després d’un any molt complicat pel sector degut a la pandèmia, el Gremi d’Hostaleria i Turisme de Mataró i el Maresme recupera la ‘Sèpia amb pèsols i patates’, el conegut Plat de Mataró, en la 24a edició del certamen. Hi participen 9 restaurants.

Un moment de l’acte de presentació de les Jornades del Plat de Mataró.

Un any més i malgrat les circumstàncies no del tot favorables, els restauradors de la ciutat de Mataró fan un esforç per promocionar el plat de la ciu-

tat, emmarcat en les Jornades del pèsol del Maresme, que es celebren a tota la comarca en la temporada de primavera, cada any des de fa ja un quart

de segle. No en va, enguany se celebra la 24a edició del Plat de Mataró.

El Maresme és una comarca amb un pes considerable del sector primari, i per tant amb un volum important de conreu del pèsol, ja sigui de les varietats floreta o garrofal.

En aquest sentit, el maridatge pagesia i restauració representa un binomi d’èxit en el moviment gastronòmic que fomenta els productes de proximitat.

Aquest any són 9 els establiments de Mataró que participen en les jornades, en concret els restaurants Caminetto, Iluro, Mundial, Panoràmic Laietània, Garlic, L’Harmonia, La Nova Rosaleda, Nou Daxana i el Nuus de l’hotel Atenea Port Mataró. Les jornades es celebren del 12 de març al 2 de maig.

salut

Tribuna Maresme | 25

SaBeR VIURe

Els profunds mals de la superficialitat José ma Guillén Lladó Psicòleg i terapeuta ment-cos www.josemariaguillen.com

La superficialitat té cada cop més presència i pes en la nostra manera de viure. Afecta a tothom. Uns més i uns menys.

Com quasi tot, amb mesura pot ser bo i en excés fer mal.

Aquesta superficialitat generalitzada, l’ambició material, el culte a la imatge juntament amb l’acostumament al que és plaent, immediat i capritxós, són —encara que no ho sembli— el caldo de cultiu dels nostres mals més profunds.

Fa molts anys que els trastorns mentals van augmentant —no és cosa només de la pandèmia, que també. S’han convertit en la primera causa mundial de discapacitat. L’estrès es considera un factor de primer ordre —de vegades gairebé inevitable—, però el problema real és no saber gestionar-lo ni afrontar-lo.

Lògic, no ens han educat en intel·ligència emocional ni ensenyat a relaxar-nos. Cada cop ens escalfem menys el cap llegint llibres, estudiant o pensant profundament, men-

tre que sí ens l’escalfem comparant-nos amb els demés, desitjant l’últim model del que sigui o preocupant-nos pel que ha dit o deixat de dir algú. Li donem voltes i voltes.

D’aquí l’augment d’ansietat, depressió, pors, inseguretat, baixa autoestima, problemes de relacions, consum de drogues, insomni... Curiosament, Espanya és el país europeu amb major consum d’ansiolítics. Anem ben ‘empastillats’. Clar, és el remei fàcil. Immediat. Superficial.

Com l’alcohol.

Si actuem de forma superficial, impulsiva, còmoda, som més fàcilment influenciables, manipulables i dèbils, gene-

rant conductes mimètiques o induïdes, en les que, inconscientment o autoenganyats, prenem decisions errònies, capritxoses, fins i tot sabotejant-nos a nosaltres mateixos amb hàbits antinaturals —però plaents— que promouen l’aparició de les eufemísticament anomenades malalties del benestar, causants dels famosos factors de risc i de 40 milions de morts a l’any —més que una pandèmia—. Si seguim actuant així, acabarem perdent l’últim reducte de llibertat que ens queda, la nostra ment, i el bé més preuat, la nostra salut.

Votem qui votem. Amb mascareta o sense.

Afeccions de la laringe en els nens amIc

Si el teu fill està sempre ronc i al final del dia pràcticament no pot parlar, li molesta fer-ho o alterna freqüents temporades en les quals està ronc, presenta una disfonia.

La disfonia infantil , sol aparèixer per una alteració temporal de la laringe, com una laringitis viral, o després d’una amigdalectomia on el nen ha fet un sobreesforç vocal.

Cada vegada els episodis de disfonia es fan més freqüents fins que arriba a ser la seva veu habitual. Generalment, la ronquera en nens sol ser progressiva amb temporades en les quals la veu és normal i altres amb la veu disfònica. El nen pot notar molèsties en la gola com a sequedat, coïssor, burxades, etc. El tractament, a més del subministrament de la medicació pertinent, sol consistir en: · Informació sobre les pautes d’higiene vocal. · Exercicis de relaxació per a disminuir la tensió muscular. · Instaurar pautes respiratòries adequades. · Treballar la veu millorant el seu to, timbre o intensitat.

26 | Tribuna Maresme

La primavera i l’asma

XERRADES I TALLERS 1a sessió de Marxa nòrdica Gent Gran. Alella. Pavelló d’Esports. Di· marts 6 a les 9.30 h. En el Dia Mundial de l’Activitat Física iniciem un cicle de marxa nòrdica. www.alella.cat/gent· gran60. Properes sessions: dimarts 4 de maig i 1 de juny.

Cuida la teva salut més enllà de la COVID. El Masnou. Activitat virtual.

Dimecres 7 d’abril. Xerrada a càrrec de la Dra. Candela Calle, directora de l’Institut Català d’Oncologia; Mar Isnard, cap d’Infermeria, i del Dr. Josep Maria Cuartero, director de la Fundació Sant Francesc d’Assís.

Taller d’autoprotecció, suport vital bàsic i ús del desfibril·lador. El Masnou. Can Malet. Dijous 8 a les 16 h.

Fibra dietètica. Quins beneficis té per a la salut i per a la prevenció del càncer? El Masnou. Can Malet. Diven· dres 9 a les 19 h. Xerrada a càrrec de la nutricionista Montserrat Sanahuja.

On està la felicitat ara? Alella. Sala Carquefou. Dimarts 13 a les 18 h. Tertú· lia amb Dani Borrell, psicòleg sanitari i psicoterapeuta.

Gestió del temps i l’estrès amb el teletreball. Llavaneres. Activitat virtual. Dimarts 13 i 20 a les 18 h. Taller a càrrec de Seshat Formació.

Trastorns afectius i salut mental. El Masnou. Activitat virtual. Dimecres 14 a les 7.30 h. Xerrada a càrrec del Dr. Lluís González Barrios.

Mites i creences sobre nutrició i càncer. El Masnou. Edifici Centre. Fins el 14 d’abril. Exposició emmarcada dins la celebració del Dia Mundial de la Salut.

Alimentació saludable. Cabrils. Can Barba. Dissabte 24 a les 10.30h. Xerra· da dins del cicle de xerrades i col·loquis “Millora la teva qualitat de vida”.

Shinrin-you: un bany al bosc. Alella.

Can Lleonart. Dimarts 27 a les 9.30 h.

Professor: Christoph Stein, consultor en temes mediambientals i coach ICF.

Dr. Jordi Juanola RESPIRA (Mataró) www.consultarespira.com

Primavera. Més hores de llum, de sol, millor temps, plantes i flors en plena efervescència i també ja olor d’estiu. Però també època de rinitis, esternuts, tos, sibilàncies i símptomes respiratoris.

Amb la primavera, i sobretot amb el canvi de temps, poden aflorar símptomes respiratoris molt típics d’una malaltia anomenada asma bronquial.

Es tracta d’una malaltia de les vies respiratòries on predomina clarament la inflamació dels bronquis que genera tot un seguit de símptomes, sent típicament la falta d’aire, la tos i els sibilants (xiulets) al pit, tant de dia com especialment de nit. És una malaltia molt prevalent, però com passa amb altres situacions, no sempre tothom que la pateix està correctament diagnosticada i per tant, no rep el tractament adequat i les recomanacions més adients per intentar evitar els empitjoraments i tenir un millor control del seu dia a dia.

Ens hem acostumat a una tos irritativa que apareix al fer esforços, o no poder fer esport o activitats a l’aire lliure per falta d’aire o aquests sorolls tan típics al pit. Especialment en

Amb la primavera poden aflorar símptomes respiratoris molt típics de l’asma bronquial gent jove es necessita d’una valoració sanitària per a poder diagnosticar i tractar correctament l’asma, ja que d’aquesta manera es pot tenir un gran control dels símptomes i poder fer una vida normal, sense limitacions.

Expressions com a l’anar a dormir sento sorolls al pit, em desperto diverses vegades per tos i pitos al pit i m’he de fer el salbutamol, el meu fill no pot córrer a l’hora del pati per tos i s’ha de parar, a la primavera em piquen molt els ulls i m’ofego més... són frases que ens han de posar en alerta que possiblement hi ha “alguna si-

tuació” que no coneixem i per tant, actualment se’ns escapa.

Aquesta “alguna situació” pot ser l’asma bronquial.

Tot i els diferents tipus que hi ha, la causa al·lèrgica és de les més freqüents, tant com mantenir un mal control de la malaltia i dels símptomes, com per desenvolupar les anomenades crisis.

Proves com l’espirometria, anàlisi de sang, radiografia de tòrax... ens ajudaran a un correcte diagnòstic, però sobretot, cal escoltar a la persona que ho pateix i intentar adequar el millor tractament a les seves necessitats i situació actual.

Així doncs, si a la primavera i també en altres èpoques de l’any, apareixen símptomes respiratoris, no els normalitzis i demana ajuda al teu metge per a millorar la teva qualitat de vida.

Tribuna Maresme | 27

Música per despertar emocions a la Residència Mirador de Mataró Elsa Ortega Borràs Psicòloga de Residència i Centre de Dia Mirador de Mataró

El projecte “Música per despertar” s’enquadra en la recerca de solucions innovadores terapèutiques que el Mirador de Mataró inclou entre els seus serveis per a les persones que pateixen demència. La base d’aquest projecte és que la memòria musical i la capacitat per sentir les emocions són aspectes que no es perden fins al final de la malaltia (si bé es creu que l’afectivitat no s’arriba a perdre mai). I la música pot ser una eina per transportar-se al passat, reviure emocions i records.

Aquesta teràpia és totalment personalitzada. Els familiars dels residents omplen un qüestionari per conèixer les preferències musicals, quines cançons escoltaven, quins cantants els agradaven més…

A partir d’aquí es realitza una llista individualitzada per a cada persona. Al centre, els residents tenen les seves cançons en un MP3 i les escolten amb uns cascos per eliminar altres factors de distracció.

A Mirador de Mataró s’ha implementat el projecte, en primer lloc, en les persones

La Residència i Centre de Dia Mirador de Mataró ha posat en marxa una nova solució terapèutica, liderada pel psicòleg Pepe Olmedo, que a través de la música busca reviure records i provocar emocions positives en les persones grans que viuen al centre, especialment aquelles que pateixen deteriorament cognitiu i demència avançada.

La música pot ser una eina per transportarse al passat, reviure emocions i records que pateixen una demència avançada, moltes d’elles amb símptomes cognitius i conductuals associats: apatia, neguit, tristor o fins i tot conductes

agitades o inquietud psicomotora. Val a dir que, a causa de l’avançat deteriorament cognitiu, la comunicació amb ells és complicada i el projecte ofereix una eina per apropar-se a les necessitats de cada persona i fins i tot poder reconduir algunes alteracions conductuals.

L’auxiliar d’infermeria del centre, Ana González, expli-

ca els beneficis d’aquesta activitat: “És impactant com persones que no coneixen el nom dels seus familiars i estan totalment desorientades, sí que recorden les cançons que han marcat la seva vida i són capaces de cantar-les.

Escoltar la seva música és un regal per a elles i si els acompanyes cantant la cançó, ballant o amb una abraçada es produeix un moment màgic”.

Ella mateixa ha vist els efectes positius en els residents. “Recordo una dona que no es volia aixecar del llit. Cada matí em demanava que la deixés dormir. Jo li posava els auriculars amb les seves cançons una estona abans de llevar-la.

Ella es quedava al llit amb els auriculars, escoltava la seva música una estona mentre jo feia altres tasques i quan tornava amb ella, estava molt més calmada, amb un somriure a la cara i em demanava el cafè de l’esmorzar”.

Ana expressa la satisfacció personal que li comporta treballar en aquest projecte: “la comunicació amb ells millora, durant aquesta estona s’obliden de les seves queixes, dels problemes…, i és molt satisfactori veure el somriure a les seves cares”.

28 | Tribuna Maresme

sortides SABER VIURE

Ruta: El Castell de Palafolls Constava d’una planta petita que servia per controlar el pas per la Vall de la Tordera de persones i carruatges amb mercaderies que provenien de Girona i es dirigien cap a Barcelona per la Via Augusta. Des de dalt de la torre la visibilitat sobre la vall que formen Palafolls, Tordera i Blanes és perfecta. En el segle XIII es va edificar tota la muralla exterior que dona grandiositat al castell.

El recinte jussà del castell, d’època gòtica, forma una gran plaça d’armes, a l’extrem de la qual hi ha les restes d’una gran torre, des d’on es controlava el pas per la Vall de la Tordera.

Josep Grau (Montaltrek) www.montaltrek.org

Quantes vegades haurem passat per l’autopista i abans de Tordera veiem un castell davant nostre i pensem que ens agradaria anar-hi? Doncs bé, aquest dia ha arribat. Hi anirem i veurem el següent: Poliesportiu El Palauet.

El poble de Palafolls va voler tenir un pavelló com el Palau Sant Jordi de Barcelona i va contractar al mateix arquitecte japonès, l’Arata Isozaki, per construir un poliesportiu més petit, concretament amb una capacitat per a 300 persones.

No obstant, té les mateixes característiques, compta amb 3 pistes per multiesports d’interior.

Cal Oller. Masia tradicional del segle XVII. A la façana principal hi ha una finestra amb una creueta gravada al llindar, que és de tradició gòtica. Tanmateix, en les obres de rehabilitació es van descobrir quatre sitges a on es guardava el gra de les collites. Actualment és un allotjament de turisme rural.

Castell de Palafolls. Està documentat des de l’any 1035.

COM ANAR-HI?

Itinerari: Circular | Durada: 1,40 h. | Desnivell: 140 m.

Distància: 5,6 km. | Època: Tot l’any

Anem fins a Palafolls, i al costat mateix del poliesportiu El Palauet, tenim l’av. de la Ribera d’en Burgada, on hi ha un magnífic aparcament. Comencem a caminar en direcció a l’Institut Font del Ferro, pel camí que hi ha al costat de la riera d’en Burgada. Anem pujant per un camí obert i ample, fins a arribar a la paret de l’Institut. Girem A LA DRETA, passant pel davant de la porta principal de l’institut. Travessem una ro· tonda i ens enfilem uns 40 metres per la carretera que surt al davant nostre i girem a L’ESQUERRA pel Camí Vell del Castell.

Passem per Cal Oller i en arribar a una bifurcació, anem A LA DRETA i passem per Can Bigues. Sense deixar el camí, passem per La Ciutadella, que són diverses cases agrupades, però si volem veure les ruïnes del que va ser la Ciutadella, uns 500 metres més amunt, surt un petit corriol a esquerra i al cap d’uns 30 metres, trobem els restes de l’antiga ciutadella.

Tornem al camí principal i quan acaba la pujada arribem a la primera casa de la Urbanització Mas Carbó. Prenem un sender A LA DRETA i en arribar al cim, entre els arbres veurem el Castell a esquerra. Hem de deixar el camí i travessar unes roques i ja haurem arribat al Castell de Palafolls.

Després de gaudir de les seves estances i contemplar la vista, iniciem la tornada per la pista ampla que surt A L’ESQUERRA DEL CASTELL. Passats uns 200 metres, surt un corriol A L’ESQUERRA amb baixada que hem de prendre. El seguim sense deixar el camí principal i ignorant un parell de desviaments, fins a sortir a una pista ampla que seguim A LA DRETA, fins a arribar a la carretera. Girem a LA DRETA i sense deixar la carretera, passem pel davant del camp de futbol i enfilant el carrer Roig i Jalpí, anem seguint-lo fins a arribar a l’aparcament on hem començat la ruta.

Tribuna Maresme | 29

La Xarxa de Parcs Naturals obre un espai propi a Wikiloc Els itineraris senyalitzats de la Xarxa de Parcs Naturals compten amb un espai propi a Wikiloc (https://ca.wikiloc.com/ parcsdiba). Una pàgina agrupa els sis comptes creats per oferir als excursionistes les rutes senyalitzades pels dotze espais naturals que gestiona la Diputació de Barcelona. En total, ja hi ha unes 150 rutes disponibles per als usuaris, que hi poden accedir de forma gratuïta, i se n’aniran incorporant més.

Cada itinerari, per fer a peu majoritàriament, o en bicicleta, compta amb el seu propi track o pista amb les coordenades per poder-lo seguir i una descripció en català i en castellà. També es pot veure el perfil, la llargada i la dificultat així com els punts d’interès, amb les diferents tipologies. A

més, s’acompanyen amb imatges identificatives i en destaquen masies i elements patrimonials, punts d’informació, fonts, camins, panoràmiques on poder contemplar paisatge, arbres o boscos destacats, rius i rieres i també altres elements, com ara àrees de pícnic i, fins i tot, restaurants. Des de la Xarxa de Parcs Naturals es recomana seguir sempre els itineraris senyalitzats oficials per ordenar l’ús públic i evitar, així, l’erosió.

RUTES GUIADES I SORTIDES La Casa Coll i Regàs com a mostra de les arts modernistes. Mataró. Casa Coll i Regàs. Dijous, 1, 8, 15 i 29 a les 12h. La visita ens acosta a les arts aplicades presents a la casa: pedra, fusteria, forja, esgrafiats, ceràmica i mosaics hidràulics.

La Casa Coll i Regàs com a mostra d’una època. Mataró. Casa Coll i Regàs. Dissab· te 10, 17 i 24 a les 18h. Visita centrada en un context històric marcat per la Revolució industrial, la transformació urbanística de Mataró i el protagonisme de la burgesia.

La Casa Coll i Regàs com a mostra dels gustos modernistes. Mataró. Casa Coll i Regàs. Divendres, 2, 16 i 30 a les 17h.

Visita que convida a reviure els costums de la societat de finals del segle XIX en el marc de la Casa Coll i Regàs.

La Casa Coll i Regàs amb vermut modernista. Mataró. Casa Coll i Regàs. Diumen· ge 11, 18 i 25 a les 12h. Vine a descobrir la joia del modernisme, de l’arquitecte mataroní Josep Puig i Cadafalch i finalitza la visita amb un vermut modernista.

Vil·la romana de Torre Llauder. Mataró.

Vil·la romana de Torre Llauder. Dissabtes 3, 10, 17 i 24 d’abril a les 12 h. Visita guiada a les restes d’una vil·la romana del segle I dC que va pertànyer al territori de la ciutat d’Iluro (l’antiga Mataró romana).

Itinerari: Les dones del tèxtil al Masnou.

El Masnou. Museu Nàutica. Diumenge 18 a les 11 h. Resseguirem la petjada d’algunes de les fàbriques que omplien el paisatge del municipi: Ca n’Humet, Cal Soberano, Sedalines el Pino o Can Xala.

Descobrim els comerços emblemàtics de Mataró. Mataró. Can Serra. Dissabte 3 a les 12, 18 i 19h. Descobrim en família alguns dels comerços més emblemàtics de la ciutat de Mataró. Establiments que mantenen el regust del passat i que formen part del nostre paisatge urbà.

Els pous de glaç de Can Salomó - Gavarres. Alella. Can Lleonart. Dimecres 21 a les 7.30 h. Les Gavarres són una gran extensió de bosc mediterrani on s’hi combina un ric patrimoni etnogràfic que va des del paleolític fins a l’actualitat.

1a sessió de Marxa nòrdica Gent Gran.

Alella. Pavelló d’Esport.s Dimarts 6 a les 9.30 h. En el Dia Mundial de l’Activitat Física iniciem un cicle de marxa nòrdica. www.alella.cat/gentgran60. Properes sessions: Dimarts 4 de maig i 1 de juny.

La Casa Coll i Regàs celebra Sant Jordi.

Mataró. Casa Coll i Regàs. Dijous 22 a les 12h, divendres 23 a les 17h.

El Cementiri del Masnou, un museu a l’aire lliure. El Masnou. Cementiri Municipal. Diumenge 25 a les 11 h.

30 | Tribuna Maresme

festes

Gaudeix del teu municipi

Vilassar de Dalt celebra una nova edició de la Festa Major dels Sants Màrtirs DISSABTE 24 D’ABRIL Inauguració de l’exposició: ‘Arrels que volen’. 12 h. Sala d’exposicions de La Massa. Exposició a càrrec de Naifactory, on podem veure el recorregut de l’estudi creatiu a través d’una mostra actual i retrospectiva d’algunes de les seves obres en diferents formats. Dies obertura: 24, 25 i 29 d’abril i 1, 2, 8 i 9 de maig. Horari: de 12 h a 14 h I de 18 h a 20 h.

Xerrada des de l’Ateneu. 17.30 h.

Jardinets Anton Feliu. Aforament limitat. ÀNIMA. Cercant l’esperit dels Gegants. 20.30 h. Parc de can Rafart.

Espectacle geganter. Fa un any va apa· rèixer un virus que ens va fer canviar la vida. Passen els dies... les setmanes... els mesos... un any... i els gegants encara continuen tancats al local, on la foscor i la pols es van apoderant d’ells, fins que l’àni· ma dels gegants es va apagant de mica en mica. Espectacle amb reserva d’entrades anticipada i aforament limitat.

DIUMENGE 25 D’ABRIL Benvingut, Petit Lluís! 12 h. Era de can Rafart. En Lluís, el gegant centenari de Vilassar, ha estat reduït a unes mides molt petites! Acte de presentació del nou producte de la Colla de Geganters. Afora· ment limitat.

Cine fòrum. 20.30 h. Jardinets Anton Feliu. Aforament limitat.

DIMECRES 28 D’ABRIL Obertura dels Sants Màrtirs.

20 h. A través del canal de YouTube de l’Ajuntament de Vilassar de Dalt. Retrans·

Hi ha ganes de sortir i poder participar en celebracions després ja de molt de temps de restriccions imposades per la pandèmia de la COVID-19. Vilassar de Dalt celebrarà del 28 d’abril a l’1 de maig la seva Festa Major dels Sants Màrtirs.

I ho farà amb un ampli ventall de propostes adreçades a tota mena de públics, en el marc de les mesures que es disposin pel desenvolupament de la situació sanitària. Exposicions, espectacle geganter, cine fòrum, les tradicions als voltants dels Sants Màrtirs, concerts, sardanes, l’Akelarre amb els Diabòlics Anònims o el 1r Concurs de Decoració Floral, entre d’altres propostes.

missió des de l’església parroquial de la RENOVACIÓ DEL VOT DE POBLE a càrrec de la Sra. alcaldessa i del tradicional acte d’OBRIR ELS SANTS MÀRTIRS. A causa de les limitacions de l’aforament pels actes litúrgics l’acte serà a porta tancada i només podran accedir a l’interior de l’església les persones necessàries per a la celebració.

Concert: Esteve Genís. 20 h. Parc de can Rafart. El cantant i compositor local Esteve Genís ens presentarà els seus últims treballs. No hi pots faltar! Aforament limitat.

DIJOUS 29 D’ABRIL Concelebració Eucarística en honor dels Sants Màrtirs. 11 h. Església parroquial. Concelebració eucarística presidida per Mn. Antoni Suriol Castellví, rector de Vilassar de Dalt i de Ca· brils. Pronunciarà l’homilia Mn. Joan Soler Ribas, rector d’Arenys de Munt, d’Arenys de Mar i de Sant Iscle de Vallalta.

La missa serà retransmesa per Ràdio Vilassar de Dalt. Aforament limitat.

Més que Màgia! 12 h. Parc de can Rafart. Un espectacle de màgia amb Cia. Mag Stigman, ple de coreografies i mala· bars amb bon rotllo i molta diversió per a tota la família! Aforament limitat.

Hora del conte: El mico i la tortuga. 16 h. canal de YouTube de Biblioteca Can Manyer (Disponible fins el de 2 maig). Adaptació d’un conte tradicio· nal filipí a càrrec de Marta Esmarats de Cacauet Teatre.

Orquestra Sabor Sabor. 20 h. Parc de can Rafart. Veniu a gaudir amb la mú· sica variada de Sabor Sabor! Aforament limitat.

Tribuna Maresme | 31

DIVENDRES 30 D’ABRIL Sardanes de Festa Major. 18 h.

Casal Popular. Amb la confiança que aviat podrem tornar a donar-nos les mans per a ballar, gaudirem de l’audició amb la Cobla Mediterrània. Aforament limitat.

Missa pels confrares dels Sants Màrtirs difunts. 20 h. Església parroquial. Aforament limitat.

Concert: SUU. 20 h. Teatre La Massa.

Qui no coneix la SUU, una de les artistes més seguides del panorama musical actual. Sobren les presentacions!

Aforament limitat. Preu: 2 €. Beneficis destinats a Serveis Socials per persones afectades per la COVID-19.

DISSABTE 1 DE MAIG 39a Trobada de gegants. Mostra de balls. 12 h. Parc de can Rafart.

Enguany la Trobada de Gegants serà una mostra de balls dinamitzada amb dife· rents grups de Cultura Popular. Veniu a gaudir d’aquest acte on tornarem a gaudir d’imatgeria festiva ballant amb música en directe! Aforament limitat.

Bingo musical. 16.30 h. Era de can Rafart. Espectacle amb reserva d’entrades anticipada i aforament limitat.

Tancament dels Sants Màrtirs.

20.45 h. A través del canal YouTube de l’Ajuntament. Retransmissió des de l’esglé· sia parroquial de les Completes Solemnes i del tradicional acte de Tancar Els Sants Màrtirs. A causa de les limitacions de l’afo· rament l’acte serà a porta tancada i només podran accedir a l’interior de l’església les persones necessàries per a la celebració.

Akelarre. 21 h. Can Rafart i a través del canal YouTube de l’Ajuntament. Aquest any els Diabòlics Anònims invocaran a Odín per texnir una nit diabòlica amb el més pur estil viking, però... Els Diablons Anònims es revoltaran amb ganes de cremar i cansats de tant teatre. Si voleu veure-ho, haureu de venir! Aforament limitat.

DIUMENGE 2 DE MAIG Mirar el món amb altres ulls: introducció als biomaterials. 11 h Sala d’exposicions de La Massa. Taller.

Teatre: Clara Eva. 19 h. Casal Popular. Una trobada entre dues grans amigues: la Clara i l’Eva. I totes dues, amb meravellosa i fresca empatia faran possible saber d’altres dones artistes, cien· tífiques, entre d’altres, que admiren. Les dones empoderades viuen dempeus i amb un somriure a la cara. Aforament limitat.

DIVENDRES 7 DE MAIG Projecció del documental: The Story of Plastic. 19 h. Sala d’exposicions de La Massa. Amb posterior debat.

DISSABTE 8 DE MAIG Teatre: Clara Eva. 20 h Casal Popular.

Aforament limitat.

ALTRES ACTES Fira d’atraccions. Del 29 d’abril al 2 de maig Aparcament de can Bruguera. Dates subjectes a canvis.

1r Concurs de Decoració Floral Vilassar Florida. Del 29 d’abril al 2 de maig del 2021. Hi podrà participar qualsevol espai privat que es trobi dins el terme municipal de Vilassar de Dalt i es pugui gaudir des de la via pública sense problemes de visibilitat per tanques o murs. Estarà dividit en 3 categories i els premis (3 per categoria) aniran dels 50 als 300€. aquesta nova activitat busca promoure l’aspecte prima· veral de la Festa Major i contribuir també a crear un ambient festiu i de col·laboració entre el veïnat.

Exposició: ‘Arrels que volen’. Dies obertura: 24, 25 i 29 d’abril i 1, 2, 8 i 9 de maig. Sala d’exposicions de La Massa.

Horari: de 12 h a 14 h I de 18 h a 20 h. Organitza: La Massa Centre de Cultura Vilassarenc.

Exposició: ‘Enemic a la vista! La defensa de la costa del Maresme (1936-1939)’. Del 3 d’abril al 16 de maig de 2021. Horari de Festa Major: de 12 h a 14 h. i de 18 h a 20.30 h. Exposició produïda pel Museu d’Arenys de Mar i dedicada a la història de la Guerra Civil al Maresme a través de les estructures defensives que es van construir: nius de metra· lladores i bateries de costa. Organitza: Museu Arxiu.