Tribuna Maresme Mes a Mes 274 by tribunamaresme

TRIBUNA maresme mesames www.tribunamaresme.com

Número 274. Abril 2013

Capital de la

Sardana Un espectacular muntatge va obrir els actes de capitalitat de la Sardana a Arenys de Munt

COMARCA. L’alcalde d’Arenys de Munt, Josep Manel Ximenis (CUP), ens parla de la capitalitat de la Sardana. ‘VOLTA’. Crònica de Rafael Vallbona de l’arrencada maresmenca de la ‘Volta’ Ciclista a Catalunya. MOTOCICLISME. Crònica sobre l’exposició ‘Campions del motociclisme’, a Premià de Mar. SANT JORDI 2013. Reportatge sobre les novetats editorials del Maresme i les Roses per a la Diada. ENTREVISTES. Ferran Corbalán, director de teatre (Secció ‘Cultura’). I Sebastià Serrano (Secció ‘Valors’). GASTRONOMIES. El Plat de Mataró i els Pèsols del Maresme.

FOTO: OLGA BOIX

TEMA DEL MES Un Sant Jordi ‘maresmenc’ En la recta cap al 23 d’abril, Diada del llibre, seleccionem, com ja és tradicional, alguns dels títols dels autors i editorials de la comarca. En edicions posteriors de la publicació recullirem d’altres llibres que per data no s’hagin pogut incloure en aquest article. Text: Albert Calls. Foto: Olga Boix

EDITORIALS Entre les novetats que presenta La Comarcal Edicions per a la Diada de Sant Jordi hi trobem El mar dels altres, de Josep Fàbrega, poemari guanyador de la darrera edició del Premi Alella a Maria Oleart, la XVI. També Amor i silenci, de Marc Freixas, un llibre de poemes on l’autor reﬂexiona sobre el món actual amb el seu particular llenguatge, original i espontani. En l’àmbit infantil, dos títols. Un és el darrer número de la col·lecció ‘Els contes de Premià de Dalt’ –Enigma 91.4. El segrest d’en Fèlix Maldit–, de Quim Fornés i Fiol i Xavi Visa Arau–. Mentre que l’altre està ambientat a Sant Vicenç de Montalt –La Muntala, la llum del gorg–, d’Antònia Caño Bermúdez i Marion Fitzgerald. També el recull de relats Judith, de Xavier Medina. I d’altres títols diversos que treuen són Los tulipanes son siempre un buen comienzo, de Maribel Montero; l’obra teatral Verí, de Sílvia Romero; i la novel·la El misteri del Pantocràtor, de Joan Riera. Voliana, el segell editorial dirigit per Jordi Solé i Camardons, presenta per a aquests dies una important novetat. Es tracta de La Memòria de l’Esteve Albert, amb vivències inèdites de l’escriptor i erudit inclassiﬁcable, estretament vin-

NARRATIVA culat amb el Maresme, amb textos seus que parlen de personatges cabdals de la nostra història recent com Serra i Moret, Pau Casals, Josep Carner, Carles Carbó, Millet i Maristany, Antoni Comas i Joan Peiró. Més novetats de Voliana: El vol de l’Esparver, de Francec Mompó, una barreja d’història d’amor amb els anhels d’una societat que lluitava per alliberar-se, primer de les imposicions de l’Antic Règim, i després de l’imperialisme borbònic espanyol. I també Viatge a l’illa dels pingüins, de Bernat Gasull Roig; entre d’altres títols del seu catàleg. Katelani 2000, l’editorial de Jordi Garcia Jacas, proposa per a aquest Sant Jordi el llibre Poemes, de Feliu Novell i Capilla, de Vilassar de Mar. Poemes paisatgístics, de la memòria, l’evocació i el record, que compten amb un proleg de M. Gràcia Gelpí. Del mateix segell, en preparació, Catalunya/Amèrica. La navegació a vela al segle XIX, de l’historiador masnoví Joan Muray. I l’Editorial Gregal publica Quan cremàvem les fàbriques, de Jordi Carbonell i Roure, novel·la breu que descriu els impactes que va causar la industrialització en els ambients populars de la capital del Maresme. També, per a infants, En Jordi i el drac, de Rosa M. Pascual i Antònia Molero.

Pel que fa a narrativa, una de les grans apostes d’aquest Sant Jordi és la novella L’aire que respires, de Care Santos. Després del fenomen editorial que va suposar el seu darrer llibre Habitacions tancades, l’escriptora mataronina llança una suggerent història que entrellaça intriga, memòria i amor pels llibres en territoris pròxims. L’autor de Pineda de Mar Toni Sala, conegut tant per la seva interessant obra literària com perquè és el coordinador de diversos clubs de lectura de la comarca, presenta dos llibres nous: l’assaig Notes sobre literatura i Provisionalitat, publicats per l’editorial Empúries. A Notes sobre literatura, Sala ens parla de l’obra d’Oller, Guimerà, Verdaguer, Bertrana, Gaziel, Carner, Rodoreda, Porcel, Comadira o Perejaume, entre d’altres, des de la mirada del lector i pensant en compartir el camí cap al descobriment d’aquests autors de referència. L’altre títol, Provisionalitat, recull en aquest cas dues narracions llargues, la que dóna títol al llibre i ‘El cotxe’. La rebelión de los Soldaditos de Plomo, publicada per Ediciones Hades, és una novel·la

signada amb el pseudònim Eowin de Camelot sota el qual hi ha una autora vinculada a Premià de Dalt. L’obra és el primer volum de la trilogia Casa Usher, descriu amb una interessant i complexa trama narrativa les idees i sentiments del que s’ha anomenat ‘moviment dels Indignats’, barreja vicissituts personals amb polítiques i interrelaciona gèneres narratius a través de les vivències d’uns activistes que es resisteixen als poders polítics i empresarials d’un país suposadament imaginat. Amb Seixanta mil paraules, publicat per Edicions 1984, l’escriptor mataroní Manel Subirats reﬂexiona en clau narrativa sobre la comunicació entre les persones. I pel que fa a llibres col·lectius, dos títols: 1) L‘antologia de relats de gènere negre Crims.cat 2.0., editada per Alrevés, compta amb una selecció de 15 autors catalans entre els que es troba Rafael Vallbona, que hi aporta un conte. I 2) 20 relats de la ﬁ del món, publicat en català i en castellà, a càrrec del segell Otros Mundos, aplega una selecció de diversos autors entre els que hi ha els maresmencs Albert Calls i Sílvia Tarragó, que hi aporten textos de gènere fantàstic.

SANT JORDI AL MARESME

POESIA En la línia del treball acurat i preciosista al qual ens té acostumats l’escriptora Teresa d’Arenys, destaca la traducció que ha fet dels Rèquiems, de Rainer Maria Rilke, publicada per Arola Editors. Lluïsa Julià i Miquel Desclot hi signen articles de presentació i inclou una suggeridora imatge de l’artista maresmenc Enric Maass. Teresa d’Arenys, a més, ha sabut contextualitzar amb força l’obra de Rilke i entrellaçar-la amb la seva experiència vital. Glops de nit és un poemari de Montse Assens, autora de Premià de Dalt i

Anna Rispau i Falgàs, publicat per Germania i una part del qual va ser guardonada amb una Menció especial del Premi Marià Manent 2011. Compta amb pròleg de l’escriptora Sílvia Romero. “Glops de nit és un poemari de poesia oberta, de poesia viva. En aquest recull trobareu una excelsa combinació de formes poètiques, d’estils treballats amb acurat cisell on cada poema, cada vers, neix de l’essència vital i de la necessitat”, s’apunta en el pròleg. Al tancament de l’edició ens arriba notícia, també, que Anna Rossell publica un nou poemari, Àlbum d’Absències, dins el segell Playa de Ákaba.

ALELLA Sant Jordi. Dimarts 23 tot el dia. Instal·lació de parades de llibres i roses: a la Porxada, plaça de l’Ajuntament, plaça d’Antoni Pujadas, carrer Àfrica. Sant Jordi amb les Escoles Bressol. Dimarts 23 de 9h a 12h. Biblioteca Ferrer i Guàrdia. A càrrec d’Elisabeth Ulibarri. Ho celebrarem amb el conte Sopa de Cabarabassa. Per a transmetre les emocions ens acompanyarà una ballarina, Jessica Llano. A les 17.30h: Hora del conte. Els avis i les àvies de Els Rosers ens teatralitzaran els contes Sant Jordi i el cavaller i Forallac i els ratolins.

CABRERA DE MAR Sessió de contes especials, per a escoles. Dijous 18 i divendres 19. Biblioteca Ilturo. Plats de llegenda a càrrec de la narradora Mon Mas. Cançons a la vora de Sant Jordi. Dissabte 20 a les 21h. Cal Conde. Concert de cançons de l’àmbit dels Països Catalans i occitanes a càrrec del grup Trescant. Parades de venda de llibres. Diumenge 21 a partir de les 10h. Plaça de l’Ajuntament.

MEMÒRIES / HISTÒRIA L’escriptora barcelonina Carme Rovira, vinculada molts anys al Maresme, en concret a Cabrera de Mar i a Cabrils i coneguda sobretot per la seva obra poètica, ha publicat el llibre Vivències d’una xarnega integrada i altres memòries d’Àfrica, en català i en castellà, de la mà d’Edicions Saragossa. Es tracta de l’obra més ambiciósa que ha fet aquesta autora, que ens acosta la seva trajectòria vital, personal, humana i

SELECCIÓ D’ACTES AL TANCAMENT D’EDICIÓ

cultural, amb els moments dolços de la vida, però també els més dolorosos i colpidors. I l’Associació Cultural Grup d’Història del Casal de Mataró ha editat el llibre L’arqueologia medieval en el Maresme, amb els treballs de les V Jornades d’Història i Arqueologia Medieval del Maresme, celebrades l’11, 12 i 13 de febrer de 2012 a Argentona, amb la col·laboració del Centre d’Estudis Argentonins “Jaume Clavell”.

2n Concurs de Narrativa Curta ‘Memorial Anton Isern’. Diumenge 21 a les 12h. Sala Nova. Lliurament de premis del concurs literari als guanyadors. Cantata per a Cor infantil i grup instrumental. Diumenge 21 a les 12.30h. Envelat. A càrrec de l’escola de música. Colles Sardanistes. Diumenge 21 a les 18h. Plaça Nova. Lectura teatral dramatitzada. Dissabte 27, 19h. Cal Conde. Recital Salvador Espriu: 3 obsessions i una visió. Dimarts 23, 19h. Biblioteca Ilturo. A càrrec d’Anna Maluquer.

MATARÓ L’hora del conte Especial Sant Jordi. Del 22 al 26 d’abril a les 17.30h. Biblioteca Caixa Laietana. Trobada de gegants. Dimarts 23, 19h. Pl. Santa Maria Actuació castellera dels Capgrossos. Dimarts 23 a les 19.30h. Davant de l’Ajuntament.

ALTRES GÈNERES

Fogonada. Dimarts 23 a les 21.45h. Des de la Riera.

El mataroní Jordi Lopesino presenta aquest Sant Jordi Aprender Astronomía con 100 ejercicios prácticos, dins el segell Marcombo. El lector interessat, encara que no tingui ni idea sobre astronomia, podrà fer un recorregut guiat, de cero ﬁns a la construcció d’un observatori o, ﬁns i tot, col·laborar amb els professionals, amb 100 pràctiques i senzilles lliçons. El llibre ve acompanyat d’un CD amb programes i cartes celests gratuïtes. Molt útil i molt pràctic, per a tots els amants de la observació astronòmica.

Un jove autor de Pineda de Mar, Raül Moreno Supervia, ha publicat també el seu primer llibre La Font del Deliri (La Busca, 2013). La Font del Deliri és un conjunt de creacions d’escriptura lliure que beuen del teatre, de la poesia, de la narrativa, del cinema, de la música i de la fotograﬁa. Dins el gènere per a infants,la novetat editorial El raïm inquiet. Història d’un gotim que volia ser vi, d’Elisenda Guiu i Cristina Caupena Guilarte. I també, de Lola Casas i Pere Cabaret, el títol Com ho acabes?

Ball de Sant Jordi: La Coixinera. Dimarts 23 a les 23h. Plaça de l’Ajuntament. CAPS.A. 13/13. 4/13 Sis tipograﬁes. Dimarts 23 tot el dia. C/Sant Josep. Sis dissenyadors presenten els seus treballs entorn de la lletra com a element gràﬁc.

PREMIÀ DE DALT Hora del conte, a càrrec de Gemma Ventura. Dimarts 23 a les 18h. Biblioteca Jaume Perich. La gent gran celebra Sant Jordi. Dimarts 23 a les 18h. Associació de la gent gran. Projecció Hola Europa. Dimarts 23 a les 20h. Sala Sant Jaume. Col·loqui amb la directora, M. Dolors Genovès. Concert de Sant Jordi amb “L’Orquestra Corxera” de l’Escola Municipal de Música de Premià de Dalt. Dimecres 24 a les 18h. A l’Ajuntament. Hi participen les escoles de primària de Premià de Dalt, amb poesies i dibuixos. Presentació llibre Glops de nit, de Montse Assens i Anna Rispau. Dijous 25 a les 20h. Biblioteca Jaume Perich. Visita de l’exposició de Poesia i Imatge “Glops de Nit” de Ferran Planell, amenitzada per l’Escola de Música. Sopar de Sant Jordi. Divendres 26, 21h. Sala de l’Orfeó.

MÉS OBRES D’AUTORS DE LA COMARCA. A www.tribunamaresme.com podreu trobar més informació de novetats aparegudes recentment: El Maresme fantàstic, de Ramon Coll. Paraísos a ciegas, de Juan Antonio Masoliver Ródenas. Fraccions, d’Emília Illamola. La mala reputació, de Bel Olid. Lluny de Pequín, d’Andrea Rodés. Dues ratlles vol dir positiu, de Joan Botta i Orﬁla. Per França i Anglaterra. La I Guerra Mundial dels aliadòﬁls catalans, de Joan Safont Plumed. Bitácora de un masón, de Gaspard Galland. Xavi Tondo. El triomf de l’obstinació, de Rafael Vallbona. L’aire que respires, de Care Santos. Contra las cuerdas, de Susana Hernández.

TRIBUNA maresme mesames El periòdic del Maresme des de l’any 2002

PREMIÀ DE MAR Taller Preparem la festa de Sant Jordi, fabriquem exlibris. Diumenge 14 de 12h a 14h. Museu de l’Estampació.

30.123 EXEMPLARS Edita: Grama-Press, S.L. Camí Ral 495, 6e 2a · 08302 MATARÓ Tel. 93 799 18 40 · publicitat@tribunamaresme.com info@tribunamaresme.com · www.tribunamaresme.com Dip. Legal: B-26375-2005 · Impressió: Impressions Intercomarcals S.A.

Amb el suport de

La porta de l’escenari. Musicals basats en novel·les. Dimarts 16 a les 19h. Biblioteca Martí Rosselló i Lloveras. S’enregistrarà en viu una edició del programa La porta de l’escenari, conduït per Octavi Egea, amb la projecció de diferents moments de musicals basats en novel·les d’èxit. Presentació de llibre: Contra las cuerdas, de Susana Hernández. Dimecres 17 a les 19.30h. Biblioteca Martí Rosselló i Lloveras. A càrrec de l’escriptora Sílvia Tarragó. Taller de lectura a càrrec de Griselda Ballester. Diumenge 21 a les 12.30h. Museu de l’Estampació. Parades llibres i roses. Dimarts 23. Plaça Ajuntament. Poemes i música. Dimarts 23 a les 18h. Biblioteca. A càrrec del grup de clarinets de l’Escola Municipal de Música. L’hora del conte: Les escates del monstre. Dimecres 24 a les 18h. Biblioteca. A càrrec de Mon Mas. 40è Aplec de la Sardana. Diumenge 28 d’11h a 17h. Plaça de la Sardana. Amb les cobles Ciutat de Girona, Mediterrània i Premià.

TEIÀ Revetlla de Sant Jordi. Dilluns 22 de 17h a 22h. Biblioteca Can Llaurador. Parada de llibres gratuïts i la possibilitat d’alliberar un llibre a l’espai del Bookcrossing. A partir de les 17h: Marató poètica. A les 18h: Presentació de la Guia Comarcal de les Biblioteques i homenatge a Antònia Lladó. A les 19h: Perquè un dia torni la cançó a Sinera. Poesia de Salvador Espriu interpretada per Francesc Ribas a la veu i Carles Morales a la guitarra. A les 20.30h, Dins del laberint: Performance de poesies de Salvador Espriu i Joana Raspall a càrrec d’ArtdemfaSí. Amb la col·laboració del Racó poètic. A les 21h, Sant Jordi llunàtic: Observació de la lluna plena davant de la biblioteca.

VILASSAR DE MAR El club de la novel·la del s. XX: El cor de les tenebres. Divendres 19 a les 19h. Biblioteca Municipal E. Lluch. A càrrec d’Antonio G. Iturbe. Presentació de Maresme en vers. Guia de recursos de les Biblioteques del Maresme 2013. Dissabte 20 a les 11.30h. Biblioteca Municipal E. Lluch. Amb recital poètic a càrrec de la Tropa Teatre. Exposició novetats per Sant Jordi: Reserva la teva novel·la! Del 20 al 27 abril. Biblioteca Municipal E. Lluch. Programa especial de Vilassar Ràdio. Diumenge 21 de 10h a 14h. Plaça de l’Ajuntament. Parades de venda de llibres i roses. Diumenge 21 a les 10h. Plaça de l’Ajuntament i c/ Sant Pau. A les 12h: Sardanes amb la Cobla Lluïsos de Taradell. A les 18.30h: Esceniﬁcació de la llegenda de Sant Jordi. Plaça Picasso. Veredicte i lliurament dels premis del Concurs de Microrelats Sant Jordi 2013 via Twitter. Dilluns 22 a les 20h. Trobada de clubs de lectura. Dilluns 22 a les 21.30h. Biblioteca Municipal E. Lluch. Els lectors s’intercanvien els llibres que més els han colpit. Parades de venda de llibres i roses. Dimarts 23 matí i tarda. Pels carrers. Trobada amb autor: Muriel Villanueva, autora de La gatera, parlarà amb els seus lectors. Dimecres 24 a les 19.30h. Biblioteca Municipal E. Lluch.

VILASSAR DE DALT Revetlla de Sant Jordi a la Biblioteca. Dilluns 22, a les 20h. L’escriptor Francesc Rovira Llacuna ens presentarà el llibre La Irrelevancia de llamarse Lucy de l’autor local José Antonio Lorente Díez. . A continuació, presentació de la Guia de Recursos del Maresme 2013, El Maresme en vers, a càrrec de Joan Abril Español i Ñoño. Fira de Sant Jordi. Dimarts 23, a la plaça de la Vila.

TRIBUNA Maresme no es fa responsable de les opinions que expressen els seus col·laboradors. L’opinió de la publicació es reﬂecteix, tan sols, en l’editorial.

4 TEMA DEL MES

ABRIL 2013 TRIBUNAMARESME

Torna la Festa de la Rosa

El poeta masnoví Juan A. Masoliver ha estat triat als Estats Units com un dels principals autors espanyols El poeta masnoví Juan Antonio Masoliver Ródenas ha estat triat per la revista nord-americana Words Without Borders com un dels principals autors espanyols poc traduïts a l’anglès. La publicació, en línia i especialitzada en la traducció d’autors d’altres llengües a l’anglès, ha editat un número especial, en collaboració amb l’ambaixada espanyola a Washington, en què es recull el treball de Masoliver Ródenas, conjuntament amb el d’autors com Pere Gimferrer, Miquel de Palol o Cristina Fernández Cubas, entre d’altres. El volum especial, titulat Spain’s Great Untranslated, va ser presentat en una llibreria del SoHo novaiorquès el divendres 22 de març, amb l’assistència de Masoliver. Els promotors de la iniciativa van destacar la importància de la revista perquè l’obra dels autors inclosos pugui ser coneguda als Estats Units, un mercat difícil per als escriptors d’altres llengües. Font: www.elmasnou.cat

Al tancament d’aquesta edició i a un mes de la Diada de Sant Jordi, el Mercat de Flor i Planta Ornamental de Catalunya estima un descens del 20% de les vendes de rosa respecte l’any passat. La compra de la rosa és tradicional i mobilitza milers i milers de catalans que l’adquireixen per regalar-la. La crisi es deixarà sentir enguany en la campanya de la rosa, l’única que fins ara s’havia anat mantenint estable en el sector de la floricultura i horticultura ornamental. Entre les causes d’aquest possible descens hi ha l’increment de l’IVA imposat pel govern sobre el comerç de flors i plantes vives, que passa del 8% al 21%. Pel que fa a xifres, les previsions més optimistes esperen que s’arribi fins als 6 milions de roses venudes. “La pressió de l’IVA és molt forta per al client final, i malgrat que els productors mantinguin els preus dels darrers anys, la rosa resultarà cara per un consum massiu i popular com el d’anys anteriors”, explica Jordi Rodón, president del Mercat de Flor i Planta Ornamental de Catalunya. De

l’àmplia oferta de rosa que es comercialitza per Sant Jordi, la de més qualitat és sense dubte la dels ﬂoricultors catalans, majoritàriament del Maresme. Suposen només un 25% de l’oferta per aquesta Diada, ja que els costos de producció i l’alt volum de producte requerit fan que no n’hi hagi prou per atendre la forta demanda d’aquests dies. És per aquest motiu que s’estima que la resta de rosa que surti a la venda provingui en un 30% de Sudamèrica –sobretot de Colòmbia i Equador–, un 25% del mercat holandès, un 10% del Llevant i el sud de la Península, i un 10% d’Àfrica, principalment de Kènia. Més del 80% de les roses que es vendran seran de varietats vermelles, essent la Lovely Red, la Red Monarch i la

Samurai les més importants de la producció local, mentre que la Freedom és l’estrella pel que fa a les varietats importades, per davant de la Red Naomi i la Grand Prix. A banda, cal destacar l’àmplia gamma de roses de color, amb un ventall que abraça des del blanc i el rosa pàl·lid ﬁns a diferents grocs, taronges i bicolor. A aquestes cal afegir a més, aquelles que se’ls aplica tints i tècniques d’estampació per a personalitzar-les a les modes i gustos del consumidor. Els darrers anys s’ha detectat també un lleuger i continu increment en les vendes de rosers com a planta en test, especialment el roser de pitiminí, de ﬂors petites. Font i foto: Mercat de la Flor.

TRIBUNAMARESME ABRIL 2013

TEMA DEL MES 5

CRÒNIQUES El Maresme de la ‘Volta’ a Catalunya arriba al món

Diverses imatges de la ‘Volta’ a Calella, que va convocar un nombrós públic assistent a aquest esdeveniment esportiu.

Nou èxit del tret de sortida i arribada a Calella de la primera etapa de la ‘Volta’ Ciclista a Catalunya Les imatges d’aquesta prova esportiva van arribar a 540 milions de llars de tot el món gràcies al seguiment que en van fer vuit grans xarxes de televisió entre les quals destaquen Eurosport, FOX Sports, FOX Esports Brasil, FOX Sports Asia, Universal Sports TV, Teledeporte, ETB i Esport 3 que han emès el senyal de La Volta a 163 països en 25 idiomes diferents. Això va suposar una gran projecció internacional de la cursa esportiva. Segons també informa el consistori calellenc, a ﬁ d’acollir les

persones que formen part de la “caravana”, el sector hoteler de la localitat va posar a disposició de l’organització un total de cinc hotels que representen el 10% de la capacitat hotelera del municipi, establiments que van registrar més d’un miler i mig de pernoctacions relacionades amb l’esdeveniment. D’altra banda, segons els càlculs realitzats per la Policia Local de Calella, unes 1.300 persones van seguir l’evolució de la prova des dels carrers de la ciutat, donant un fort caliu als ciclistes. Per la seva banda, l’alcaldessa,

Montserrat Candini, va destacar un cop més la importància d’acollir esdeveniments com aquest com a “eina per aconseguir una bona projecció internacional del municipi” i va anunciar la seva voluntat d’acollir aquesta competició els propers anys. El guanyador d’aquesta primera etapa de La Volta va ser el belga Gianni Meersman. A la meta, també es va entregar a Joaquim “Purito” Rodríguez el trofeu com a número u del món el 2012. Text i fotos: Redacció

La ‘Volta’ i el Maresme L’aposta que han fet l’Ajuntament de Calella i els empresaris turístics portant la sortida de la ‘Volta’ ciclista a Catalunya a la ciutat ha sortit rodona. El bon temps, la gernació, l’ambient acolorit i cosmopolita, uns quants hotels més plens i unes espectaculars imatges de televisió vistes a 164 països han engrandit el bon nom del litoral del Maresme arreu del món i han estat el millor marc paisatgístic i humà que podria tenir la ‘Volta’, una de les curses ciclistes més importants del món. L’anunciada continuïtat per quatre anys més de l’acord entre Calella i la ronda catalana és el resultat evident d’aquesta excel·lent cooperació. La ‘Volta’ a Catalunya ha de formar part ja per sempre de l’agenda de la comarca, a Calella han posat la primera pedra. En un territori com el Maresme amb una personalitat tan diluïda, fenòmens com aquest, o el tiratló ‘Challenge Costa de Barcelona Maresme’ que també impulsa Calella, contribueixen a donar visibilitat a la comarca tant a l’exterior com a l’interior del país. Cal que tot Catalunya sàpiga que al Maresme passen coses potents. Llavors, tot el que sigui guanyar personalitat també redunda en l’activació econòmica. Estaria bé tanmateix que d’altres ciutats dinàmiques del país analitzessin els efectes benèfics d’acollir la ‘Volta’ a casa. La resposta, tan directa com indirecta, a canvi d’una mòdica inversió, no té color. Una despesa d’aquest tipus són diners invertits i guanyats ja d’entrada. És ridícul que molts alcaldes que s’omplen la boca de l’adhesió al sobiranisme del seu municipi, es neguin a voler un final d’etapa de la cursa nacional per excel·lència, i més internacional a la vegada i, a més, renunciïn a uns beneficis per a l’economia del municipi. Miopia o ignorància? L’alcaldesa Monserrat Candini els podria fer quatre números per fer-los sortir de la seva ofuscació.

RAFAEL VALLBONA Periodista i escriptor

CRÒNIQUES 7

TRIBUNAMARESME ABRIL 2013

I Fòrum de Joves Emprenedors del Maresme Felicitat i llibertat són dos dels conceptes que, segons es va anar repetint al llarg de tot el I Fòrum de Joves Emprenedors del Maresme, guien la cultura emprenedora. La persona que vol muntar el seu propi negoci ha de tenir somnis (projectes), idees, ganes de fer coses, assumir riscos i no caure en el desànim davant dels impediments o dels fracassos perquè “aprendre dels fracassos condueix a l’èxit”. Aquesta actitud davant la vida i saber-se envoltar d’un equip que complementi els coneixements individuals són les claus per assolir els objectius marcats. També ho és apassionar-se pel que es fa i mantenir una actitud mental positiva. En aquest context, els 760 joves que van participar en el I Fòrum de Joves Emprenedors del Maresme, guiats per l’emprenedor Xavier Verdaguer, van dipositar els seus somnis en un globus i van marxar a casa amb dos deures: vetllar perquè s’acompleixi i recordarli al company que ha de treballar per fer realitat els seus objectius. Verdaguer, català aﬁncat a Califòr-

Mataró refà els tràmits urbanístics de Can Fàbregas per donar llum verd al Corte Inglés

nia, defensa que la cultura emprenedora s’ha de començar a fomentar a l’escola promovent les capacitats i les habilitats necessàries per emprendre. Aquesta és una de les línies d’actuació que des del Consell Comarcal s’està oferint als centres de secundària amb els “Tallers d’emprenedoria per a joves”. El I Fòrum de Joves Emprenedors, que va fer-se al Teatre Monumental de Mataró el passat 20 de març, va intentar demostrar que qualsevol persona pot arribar a muntar el seu propi negoci i que el que cal, principalment, és creure-hi i no deixar-se vèncer per la por del fracàs. Van ser missatges avalats per l’experiència personal: Marta Bach i Roser Tarragó, medallistes olímpiques de waterpolo Londres 2012; Xavier Verdaguer, fundador d’Innovalley,Inc... Text: Consell Comarcal del Maresme.

L’Ajuntament de Mataró ha aprovat per unanimitat de tots els partits un conjunt d’acords que permet desencallar l’inici de les obres del Corte Inglés als terrenys que ocupava l’antiga fàbrica de Can Fàbregas. El consistori ha hagut de refer tota la tramitació urbanística, després que una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) anul·lés el planejament que es va aprovar l’any 2008. També s’ha modiﬁcat el pla local del Patrimoni Arquitectònic per donar validesa al desmuntatge i posterior reconstrucció de Can Fàbregas. En aquest sentit, s’ha acordat que la nau aculli la Casa de la Cultura Popular de Mataró i que aquesta s’haurà d’inaugurar per la festa major de l’any 2015. Es preveu que passat l’estiu ja no hi hagi cap impediment perquè el Corte Inglés comenci a construir els grans magatzems que fa anys té previst fer al centre de Mataró. Després d’una llarga història de contenciosos, recursos i resolucions judicials, l’Ajuntament de Mataró ha aconseguit donar legitimitat al projecte. El consistori, amb el suport de tots els partits po-

lítics, ha aprovat el nou planejament urbanístic del sector on s’ha d’aixecar el centre comercial. Una sentència recent del TSJC anul·lava tota la feina feta des de l’any 2008 i calia refer la documentació per tal de garantir la legalitat del projecte. Aquesta feina ja s’ha fet i es preveu que en els pròxims mesos pugui entrar en vigor. En paral·lel, l’Ajuntament de Mataró també ha modiﬁcat el Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic, que dóna validesa al desmuntatge, trasllat i posterior reconstrucció de la nau de l’antiga fàbrica de Can Fàbregas. En aquest sentit, s’ha acordat que quan es reconstrueixi la nau, aquesta acollirà la Casa de la Cultura Popular de Mataró. Can Fàbregas es tornarà a aixecar a la vorera de davant del Corte Inglés i es preveu que sigui un equipament de difusió i projecció exterior de la festa major de Mataró, Les Santes. La intenció és que les obres estiguin acabades abans del 24 de juliol del 2015, per tal de poder inaugurar l’equipament durant la festa major d’aquell any. Text: ACN

8 CRÒNIQUES

ABRIL 2013 TRIBUNAMARESME

ARENYS DE MUNT. CAPITAL DE LA SARDANA 2013

Tret de sortida a la Capitalitat de la Sardana 2013 Una imponent sardana aèria que va dansar sobre Arenys de Munt va obrir el passat 16 de març els actes de la Capital de la Sardana 2013, que ostenta aquest municipi maresmenc.

Diverses imatges de la gran festa que va viure el municipi d’Arenys de Munt per commemorar que són Capital de la Sardana 2013. FOTOS: Olga Boix

L’arrencada d’aquest esdeveniment cultural va ser amb un espectacle únic: una gran sardana aèria que va sobrevolar la plaça de l’Església. Els dansaires de la colla Xàldiga de Barcelona van ballar suspesos a l’aire al ritme de la Cobla dels Sons Essencials. L’espectacle, batejat amb el nom de Sardana Universal, va integrar també la

participació de trabucaires, geganters, capgrossos, diables i esbarts diversos, conﬁgurant un “guió únic” pensat per aquest esdeveniment. L’únic precedent similar de la colla Xàldiga és una altra sardana “volada” interpretada durant l’aplec internacional de Budapest de l’any 2012. D’aquesta manera va donar-se el tret de sortida a una àmplia

programació que pot consultar-se a www.arenysmuntcapitalsardana.cat. Aplecs, concursos, teatre, conferències, espectacles teatrals, trobades de penyes, concerts, trobades de puntaires, exposicions… i moltes coses més, donaran forma a un any d’activitats únic, que convertiran Arenys de Munt en punt de referència català.

LA SARDANA UNIVERSAL. “Un nou despertar de la sardana”. Així deﬁneix el director artístic de la Sardana Universal, Jordi Pesarrodona, el que va representar l’espectacle d’Arenys de Munt. “Deixeu-me ser agosarat”, va assegurar prèviament al muntatge. Tampoc no va revelar detalls de com seria, però si avançar que “pluridisciplinar” i amb un toc de “modernitat” sense oblidar les arrels de la cultura popular. I la sardana aèria va ser la cirereta d’un espectacle de gran format a les vuit del vespre de dissabte a la plaça de l’Església. Gegants i Capgrossos de la comarca van cobrar vida com a mestres de cerimònia i diverses danses es van anar succeint ﬁns arribar al moment més àlgid, quan els dansaires de la colla Xàldiga es van enlairar per ballar sobre els caps de tots els assistents. Les imatges parlen per si soles! La música la va posar la Cobla dels Sons Essencials i, a més de la Xàldiga, hi van participar també els gegants d’Arenys de Munt, els grups de teatre Cocou i Eskakejats, l’esbart dansaire del Centre Moral d’Arenys de Munt, la colla de diables Els Esbojarrats, la coordinadora de Trabucaires de Catalunya, els castellers de Badalona i el grup de batucada de l’Aula de Música del municipi. El programa complet del tret de sortida d’Arenys de Munt com a Capital de la Sardana el van arrodonir diversos actes que es van anar succeint des de les deu del matí: puntaires, capgrossos, dinar popular, recital de sardanes, cercavila i teatre. Un altre dels actes destacats va ser la presentació de ‘l’Estelada’ d’Antoni Mas Bou. És una sardana feta especialment per Arenys de Munt amb motiu d’aquesta Capitalitat. Text: Redacció / ACN.

CRÒNIQUES 9

TRIBUNAMARESME ABRIL 2013

ARENYS DE MUNT. CAPITAL DE LA SARDANA 2013

JOSEP MANEL XIMENIS. ALCALDE D’ARENYS DE MUNT

“La cultura pot ser un motor molt potent, una alternativa per dinamitzar el teixit econòmic local” Per què Arenys de Munt assumeix la Capitalitat de la Sardana 2013? El món sardanista tenia un projecte que pretenia dinamitzar, renovar i projectar el món de la sardana. El comitè organitzador de la Capital de la Sardana ens va proposar ser la primera seu de la capitalitat i Arenys de Munt decidí assumir-ho perquè vam creure que era una bona oportunitat per tornar a ser capdavanters en una iniciativa destacada, en propostes que també sacsegen una mica tot el país. El poble pot donar resposta a aquesta inquietud i també és una bona manera de promocionar-lo davant aquest atzucac econòmic que vivim. A més a més, entenem que la cultura pot ser un motor molt potent, una alternativa molt vàlida per dinamitzar el teixit econòmic local. El municipi compta amb una rica tradició sardanista. Ens la podria explicar sintèticament? Arenys de Munt ja comptava amb un dels aplecs més antics de tot el país, que es feia cada any el dilluns de Pasqua. Però a més a més, des de fa 50 anys, és la localitat que organitza la ﬁnal del Concurs Bàsic d’Honor de les colles sardanistes. A principis dels anys 40 teníem una agrupació que organitzava concursos i altres actes relacionats amb la sardana... Per tant, sempre hi ha hagut molta vinculació, no només fent aplecs i ballades sinó en d’altres àmbits com la composició sardanista o els concursos; tot plegat per contribuir a fer-ne una bona difusió. Quin balanç fa de l’acte inaugural amb la sardana aèria? El balanç és del tot positiu. Evidentment la sardana aèria va ser la ﬂor que

El municipi d’Arenys de Munt serà durant 2013 la Capital de la Sardana. El passat 16 de març van iniciar-se els actes amb un espectacle aeri batejat amb el nom de la Sardana Universal, en el marc d’una jornada carregada de propostes festives i un any que estarà marcat per una clara aposta per la cultura popular. Conversem amb l’alcalde d’Arenys de Munt sobre el que suposa per a la població aquesta capitalitat. adornava el pastís i que va aportar l’espectacularitat que buscàvem. Però també al llarg de tot el dia, amb la demostració de les puntaires, el so de La Principal de la Bisbal, l’estrena de la sardana “L’estelada”... L’acte institucional i el dinar popular van aplegar nombroses autoritats i assistents, tot i que també ens va visitar la pluja sobtada i una mica de fred... El concert va ser magníﬁc i amb un èxit rotund d’assistència. Després vam comptar amb una cercavila amb totes les agrupacions d’Arenys de Munt. Les entitats van participar en tots els actes, des del grup de teatre “el Cocou” o “els Eskakejats”, passant per la batucada o l’esbart entre d’altres. La valoració és molt satisfactòria perquè poder realit-

zar un acte d’aquesta magnitud fet amb gent del poble és un repte molt important pel que representa, ja que ajuda a crear molta cohesió entre els vilatans. Cal agrair, doncs, a tots els voluntaris i especialment a la Comissió Organitzadora per resoldre els imprevistos que el temps va poder complicar en algun moment. Els arenyencs n’estan molt satisfets. Quins són els actes principals que es viuran durant la resta de l’any? N’hi ha molts. Destacar-los tots seria molt complicat. Un dels més propers que tenim és que el 7 d’abril (durant les festes del Remei) hi haurà sardanes cantades a l’Oﬁci, i després, a la plaça de l’Església, 17 colles de gegants par-

ticiparan la primera “ballada gegant” d’una sardana. A la tarda es farà un concert de cant coral amb diferents cors del país cantant sardanes. El dia 14 d’abril, els dos Arenys faran un aplec conjunt. Arenys de Mar ja té un aplec molt tradicional i ens interessa col·laborar amb ells per poder establir ponts d’entesa que obrin les portes a projectes de mancomunitat cultural, per exemple. Tot i que enmig n’hi ha molts d’altres, el 8 de juny destaquem el certamen “Cuina és cultura”, on els restauradors d’Arenys de Munt crearan plats inspirats en la sardana i que seran apadrinats per 12 grans cuiners del país. Esperem reunir més de 15 estrelles Michelin al nostre poble davant d’una sardana enorme, a la plaça, que ens anirem menjant entre tots. Creiem que pot tenir molta repercussió, i així ho esperem. La gent del municipi (persones, entitats, col·lectius...) com participen en el desenvolupament de les activitats de la Capital de la Sardana? El teixit associatiu d’Arenys de Munt és molt potent i té un gran múscul organitzatiu, i això ho hem demostrat sempre. Aquí sempre es fan coses. Quan apareixen reptes col·lectius de magnitud nacional, que no és la primera vegada, la gent respon. Darrere la comissió de la sardana hi ha molta gent, moltes entitats amb ganes que surti tot bé, i amb la voluntat de projectar el municipi a la globalitat del país. Per tant, tots hi són i volem que hi siguin. L’Ajuntament, tot i ser el pal de paller, volem que quedi en un segon pla (tot i que la seva presència sigui indispensable), que no eclipsi la feina de les entitats i dels voluntaris sinó que els acompanyi perquè ells siguin els protagonistes en tots els esdeveniments. Entrevista: Albert Calls / Foto: ACN. Podeu llegir l’entrevista sencera a www.tribunamaresme.com

10 CRÒNIQUES

ABRIL 2013 TRIBUNAMARESME

Els afectats de Mataró per les preferents de Caixa Laietana reben el suport de tots els grups del Parlament Els aproximadament 15.000 afectats per les preferents de Caixa Laietana han rebut el suport de tots els grups parlamentaris després de la reunió que va mantenir el passat 14 de març l’alcalde Mataró, Joan Mora, membres de la plataforma d’afectats Estafabanca, el Defensor del Ciutadà de Mataró i el director de l’Agència Catalana de Consum amb la presidenta de la cambra, Núria de Gispert. Mora va explicar que a Mataró hi ha uns 15.000 afectats i que arreu de Catalunya es calcula que en són uns 300.000. L’alcalde de Mataró va criticar que per la “mala praxis bancària” els petits estalviadors que van posar els seus diners en dipòsits a termini ﬁx ara siguin considerats inversors de Bankia, intervinguda pel FROB, després de pressions “d’una intensitat molt elevada al març del 2012”, abans de sortir a borsa.“El que volem és vigilar que la sortida que es doni vagi encaminada

Joan Mora, alcalde de Mataró, i la presidenta del Parlament, Núria de Gispert

que els inversors recuperin els estalvis i no se’ls tracti com a inversors”, va insistir. Per Mora, “algú ha de pagar” després que milers de ciutadans hagin perdut els estalvis “de tota la vida” i “que avui se’ls ha segrestat vilment”.

El Masnou reclama una solució per a la contaminació acústica La problemàtica de la contaminació acústica de l’autopista C-32 al seu pas per la localitat preocupa els masnovins. Per això, l’octubre de 2011 va fer-se una moció al ple municipal. Posteriorment, el març de 2012 la Comissió de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat va aprovar una proposta de resolució per resoldre el tema, però encara està pendent. El regidor de Medi Ambient i Paisatge del Masnou, Jordi Matas (CiU), explica que a principis del passat mes de març, el consistori va reunir-se amb el Director general de Carreteres, Xavier Flores, per demanar una solució a la Generali-

tat, que alhora haurà de reclamar-la a la concessionària de l’autopista. Matas comenta que al gener van rebre un estudi de sonometria de la Diputació de Barcelona. S’hi apunta que en la zona de Santa Madrona no se supera el límit de sonometria per poc, i a la de l’Escola Rosa Sensat, lleugerament. “Tot i aquestes dades, ens preocupa que el soroll molesti els veïns i un cop tenim l’informe és quan ens reunim amb la Generalitat per resoldre-ho”, sentencia Matas. Entre les solucions possibles, hi ha asfaltar amb material sonoreductor la zona de l’autopista afectada o també po-

FOTO: ACN.

ESCENARI COMPLEX. Al tancament d’aquesta edició, però, els afectats en el cas de Bankia quedaven fora de la mesura aprovada pel Consell de Ministres, a l’espera d’una possible solució que podria arribar quan s’injectés

sar pantalles. “S’ha de valorar tenint en compte l’impacte visual”, apunta Matas, que també afegeix que “les possibles solucions es plantegen dins un estudi global de tota l’autopista”. Precisament, aquesta actuació global fa referència al pas de la C-32 per tot el terme del Masnou, no solament davant les zones que han manifestat problemàtiques. Per la seva banda, els socialistes masnovins recorden en un comunicat que la Comissió de Territori i Sostenibilitat va aprovar el març de 2012 una proposta de resolució –presentada pel grup parlamentari del PSC– on es demanava la instal·lació de pantalles acústiques a la C-32 al seu pas pel municipi, que el govern de CiU a la Generalitat no ha complert encara. En aquesta nova legislatura, la portaveu del grup municipal PSC

capital per sanejar l’entitat i pugin les accions i els que les tenen les puguin vendre i recuperar els seus diners. Una nova incertesa, aquesta, per als nombrosos afectats per aquesta problemàtica. Precisament, l’alcalde de Mataró va respondre a De Guindos fent una crida als afectats a seguir lluitant per la via judicial per recuperar els seus estalvis. En paral·lel, el Parlament va aprovar el passat 20 de març una proposta de resolució presentada per ICV-EUiA en la qual es reclama als exdirectors generals de Caixa Laietana que renunciïn a les indemnitzacions rebudes i que els diners es destinin a un fons social. Alhora, s’insta al Govern de la Generalitat a investigar per depurar responsabilitats de la mala gestió de Caixa Laietana en els darrers anys. Text: Redacció / ACN

del Masnou, Marta Neira, ha demanat a la diputada socialista del PSC del Maresme, Alicia Romero, que de manera urgent s’iniciïn els tràmits, motiu pel qual s’ha entrat de nou una proposta de resolució, segons asseguren. El PSC també recorda que l’anterior alcalde del Masnou, el socialista Eduard Gisbert, “ja va fer les gestions oportunes davant ACESA i el govern de la Generalitat per tal que adoptessin les mesures oportunes, sense obtenir l’èxit desitjat”. Alhora que demanen solucions, afegeixen que “el pressupost de l’actuació no és un problema de la Generalitat sinó d’ACESA. El que ha de fer la Generalitat és exigir-li que els diners recaptats dels peatges els inverteixin a fer millores ambientals reclamades”. Text: Albert Calls

HONDA NT 700 V ABS, AÑO: 2009, 27.700 KM................... .......................................................................Desde: 119€ HONDA CBR 600 RR, AÑO 2007, 17.000KM ...Desde: 101€ SUZUKI V-STROM 650, AÑO 2009, 20.000KM .................... .........................................................................Desde: 94€ BMW F 800 R, AÑO 2009, 24.000KM .............Desde: 101€ BMW R 1200 RT, AÑO: 2005, 61.000 KM .......Desde: 150€ SUZUKI BANDIT 650, AÑO 2009, 18.000KM .....Desde: 75€ HONDA CBF 600 N, AÑO 2007, 37.000KM ........Desde: 64€ HONDA CB 600F HORNET ABS, AÑO: 2012, 3.800 KM ........ ......................................................................Desde: 105 € SUZUKI GLADIUS 650, AÑO 2009, 11.800KM ...Desde: 79€ HONDA TRANSALP 650, AÑO 2007, 6.100KM...Desde: 71€ SUZUKI GS 500, AÑO 2007, 37.000KM .............Desde: 47€

CULTURA L’Ateneu inaugura una exposició amb l’obra de J.M. Calleja & Yago Vilamanyà ‘asseyez-vous Madame Nicotine’ és el títol de la nova mostra que recull el treball de dos artistes mataronins amb una sòlida trajectòria. Podrà visitar-se del 18 d’abril (inauguració a les 20 h) ﬁns al 19 de maig a l’espai de L’Ateneu (Riera, 92, Mataró). Aquesta nova exposició de L’Ateneu és un projecte comú de dos creadors que provenen de camps artístics molt diferents, però que comparteixen en aquesta mostra la ironia i l’humor. Els treballs han estat realitzats aquest últim any i apropen al públic una exposició “agosarada i lúdica, seriosa i alhora plena de referències. És un homenatge a l’estètica del fumador, personatge emblemàtic del segle XX”, tal com expliquen els promotors d’aquesta proposta cultural. L’exposició ‘asseyez-vous Madame Nicotine’ entrellaça el treball en un projecte comú de dos artistes provinents de camps artístics ben diferents. D’una banda, Yago Vilamanyà (Ripoll, 1943) és un escultor que treballa la pedra, la fusta i el fang. De l’altra, J.M. Calleja (Mataró, 1952), és un artista visual conegut pels seus treballs en poesia visual, instal·lacions i perfomances. ELS ARTISTES I LA SEVA OBRA Yago Vilamanyà va estudiar a l’Escola d’Arts Aplicades i Oﬁcis Artístics (l’antiga Llotja) a Barcelona. Perfecciona la seva

tècnica al taller de l’escultor Josep Viladomat i assisteix habitualment al cercle Sant Lluc de Barcelona i al Reial Cercle Artístic a l’estudi de dibuix al natural. A partir de 1967 que fa exposicions, individuals i col·lectives, a diverses ciutats catalanes i europees. Admirador de les obres del Renaixement ha fet llargues estades a Itàlia. També ha viscut i exhibit la seva obra a Dinamarca, alhora que té obra pública a Barcelona, Santa Coloma de Gramenet i Mataró. El crític Francesc Rodon apunta d’aquest artista que “entre la perfecció i la perturbació sembla moure’s l’obra plàstica de Yago Vilamanyà, és a dir, el dibuix i l’escultura. Però sobretot és en les seves escultures, on l’artista sap i pot desenvolupar-se en una absoluta llibertat creadora”. Per la seva banda, J. M. Calleja és poeta visual, performer i agitador cultural. Prové del món de la imatge amb diversos ﬁlms (s. 8m/m) realitzats entre 1976 i 1981. Ha participat activament en diferents festivals, trobades i exposicions nacionals i internacionals

A dalt, obra de J. M. Calleja. Al costat, una escultura de Yago Vilamanyà.

de poesia experimental, visual i perfomances. Alhora, ha fet nombroses accions poètiques a ciutats espanyoles i també de França, Regne Unit, Alemanya, Mèxic, Xile… i també diverses exposicions individuals. L’obra de Calleja també ha pres forma a través de llibres publicats com Llibre de les hores, Sr. L. López López, Homenajes, Fragments o Arxipèlag, entre d’altres. També ha coordinat antologies de poesia visual catalana i espanyola i és cofundador de revistes com CAPS.A, Traç i Vèrtex. El crític Daniel GiraltMiracle destaca del seu treball que

“els seus són suggeriments treballats en el territori de la penombra, aquell tram que hi ha entre el signiﬁcant i el signiﬁcat, i no estableixen fronteres ni territorials ni culturals, perquè allò que interessa Calleja sobre tota altra cosa és demostrar que no hi ha solament una hermenèutica sinó moltes i que malgrat utilitzar les mateixes lletres, els mateixos números o les mateixes imatges, podem ser prosaics o podem ser poètics i si ell ha preferit la segona opció és perquè en el fons és un alquimista de la intel·ligència”. Text: Redacció. Fotos: Cedides.

12 CULTURA Alella es prepara per commemorar els 300 anys dels fets de 1714 Una primera acció és la convocatòria de la segona beca de recerca històrica per part de l’Ajuntament que enguany se centra en el paper d’Alella el 1714. La beca, dotada amb 3.000€, s’atorgarà per un jurat al millor projecte inèdit centrat en el paper dels alellencs i alellenques durant la Guerra de Successió. D’una banda, s’impulsa així el coneixement sobre el poble i s’amplia la historiograﬁa local en el marc també del Maresme, i d’altra banda, la convocatòria situa Alella en l’àmbit més ampli de les commemoracions que es preparen arreu del país pels 300 anys dels fets de 1714. Precisament, la ciència històrica ha de permetre superar reduccionismes i propiciar una relació de poble adult amb el seu passat. I ho farà en un context com l’actual en què totes les opcions sobre el futur de Catalunya són preses seriosament per la ciutadania. L’Ajuntament d’Alella, testimoni institucional entre generacions, promou amb la convocatòria bianual d’una beca de recerca històrica, la memòria dels orígens i les causes del present. Les sol·licituds per optar a la beca s’han de presentar per escrit abans del 19 d’abril d’aquest any. La primera beca d’investigació convocada l’any 2011, va correspondre al doctor en Història de l’Art, el mataroní Joaquim Graupera, amb la temàtica ‘Els Desplà com a promotors d’art’ (les famílies Desplà-Gralla com a promotors d’art entre els segles XIV i XVI). La presentació pública del treball guanyador, pendent ara de publicació, va fer-se per part de l’alcalde d’Alella, Andreu Francisco, dins del programa de la VI Trobada d’entitats de recerca local i comarcal del Maresme organitzada per l’entitat Cerquem les Arrels a Alella, l’octubre de 2012. En referència a la VII Trobada d’entitats, tindrà lloc al Museu Municipal de Nàutica del Masnou el 26 d’octubre d’enguany i les comunicacions que s’hi presentin tractaran ‘La guerra de Successió i les seves conseqüències: el segle XVIII al Maresme’. SOTA LA COL

JORDI ALBALADEJO

ABRIL 2013 TRIBUNAMARESME

Campions del motociclisme El Museu de l’Estampació de Premià de Mar acull ﬁns el 31 de desembre una exposició sobre la indumentària tècnica de diverses modalitats de motociclisme. El concepte bàsic de la mostra, segons explica la comissària de l’exposició, Teresa Vidal Peig, és mostrar que darrere d’aquest esport hi ha una sèrie de dissenyadors, enginyers tèxtils i col·laboradors que fan possible l’equipament dels pilots professionals. La indumentària que utilitzen ha de seguir les tendències i colors que marca la moda especialitzada d’aquest sector i ha de ser funcional, però a més, ha de tenir en compte el seu propòsit comunicatiu pel que fa a patrocinadors. Aquesta funció publicitària, tal com es pot veure a la mostra, s’aconsegueix gràcies a l’estampació de logos i marques sobre aquests teixits tècnics. Campions del motociclisme posa a l’abast del visitant un recorregut visual que mostra la indumentària de campions de trial, enduro i motocròs, ral·li raid i moto GP de diverses èpoques. Així hi trobem els equipaments de Toni Bou, Jordi Tarrès, Javi Garcia Vico, Toni Elias, Marc Colomer i Francesc Rubio, entre d’altres. També hi ha una bona mostra de motos que apleguen clàssics com la Montesa Impala 4 M 175 de 1962 o la Bultaco Sherpa 125 de 1973, a més de models actuals com una Rieju RS3 125. En aquest repàs al món del motociclisme es pot conèixer l’evolució de la indumentària en matèria de resistència, seguretat i protecció, així com les característiques de cada modalitat. En el cas de l’enduro i motocròs s’explica com

L’exposició fa un trajecte per les modalitats de trial, enduro i MX, raids i moto GP, on es mostren motos històriques, amb les què grans campions han guanyat competicions i que han portat esportistes de primera ﬁla. Juntament amb les motos, podrem seguir el palmarès dels millors pilots catalans. Coneixerem les ﬁtes assolides per Nani Roma, Toni Bou i Laia Sanz entre d’altres. A Premià de Mar, a més, compten amb una estrella del motociclisme i per descomptat de l’exposició: el que va ser cinc vegades campió d’Espanya d’enduro, Francesc Rubio.

els nous avenços tècnics tèxtils han permès substituir la rigidesa de la pell amb la combinació de teixits d’alta resistència. Pel que fa a la moto GP, es demostra com, a part de la protecció, les característiques més valorades són aerodinamisme, transpirabilitat, comoditat, durabilitat, ﬂexibilitat, lleugeresa i resistència a l’aigua. Per la seva banda, es veu com la indumentària d’un pilot de trial, d’una peça, ha d’aconseguir combinar la protecció amb l’elasticitat i la lleugeresa, per tal d’assolir el triomf.

També l’estampació té un paper important en aquesta mostra. El mono i els altres components d’indumentària dels pilots són els suports idonis per donar a conèixer el nom i les marques dels patrocinadors. Professionals especialitzats en màrqueting i comunicació estudien els moviments que fan els campions per posicionar els logotips i altres dissenys estampats en les parts més exposades per tal que les marques tinguin la major visibilitat en les competicions i en els mitjans de comunicació. És per això que els logos s’imprimeixen sobre paper amb una impressora digital i es transfereixen al teixit per sublimació. Un sistema anomenat transfer que permet estampar tots els teixits base que poden conformar l’equipament dels pilots, ﬁns i tot, les botes i els TPR amb les tècniques de termopressió, alta freqüència i serigraﬁa. Alhora, en aquesta aproximació al món del motociclisme s’aprecia la importància dels teixits, un factor determinant a l’hora de garantir la llibertat de moviments, la comoditat i, sobretot, la protecció i la seguretat dels grans campions. Text: Sílvia Tarragó

CULTURA 13

TRIBUNAMARESME ABRIL 2013

ENTREVISTA A FERRAN CORBALAN. DIRECTOR DE LA CIA. UNGLOP.TEATRE

“ El repte és saber transmetre els sentiments dels personatges al públic ”

El Patronat de Premià de Mar (Patronat Social Premianenc) posa en escena els dies 13, 14, 20 i 21 d’abril (dissabtes, 22h i diumenges, 19h) l’obra ‘Fuita’, de la Cia. UNGLOP. TEATRE, dirigida per Ferran Corbalan. Actor, director i adaptador d’algunes obres; dissenya i realitza vestits per als seus actors (precisament, ara està preparant el vestuari de ‘L’estiueig’) i dirigeix grups amateurs a Premià de Mar i a Cabrils.

Quina història explica als espectadors ‘Fuita’? Les aventures i desventures d’un polític corrupte que, en ser descobert, intenta suïcidar-se. Però abans vol fer una cosa que mai no ha fet, i aquí comencen els problemes.

la coneguda ‘La jaula de las locas’, i més endavant ‘L’estiueig’, de Carlo Goldoni.

Quants de temps han estat per prepararla? Quines han estat les diﬁcultats tècniques amb què s’han trobat? Ha requerit 6 mesos de preparació. No hi ha hagut diﬁcultats tècniques, el repte és saber transmetre els sentiments dels personatges al públic.

Amb quin equip humà compta actualment la companyia? Compta amb 29 persones d’edats diferents.

Quina és la trajectòria de la Cia. UNGLOP. TEATRE? El grup té més de 15 anys. Els actors han anat canviant al llarg del temps. L’esperit sempre ha estat el mateix: oferir un bon teatre, amb l’esperança de poder, un dia, estrenar obra en un teatre professional. I els projectes de futur? Portar a bon port les dues obres següents:

El teatre amateur demana molt de sacriﬁci a les persones que l’impulsen? Molt més del que hom es pot imaginar.

Tenen intenció de representar l’obra fora de Premià de Mar? Sí. Només cal que ens ho proposi algun teatre amateur. Hi ha circuits per poder moure les obres més enllà del propi municipi? Sí. El Patronat pertany a la Federació de Teatre Amateur de Catalunya i a la Coordinadora del Maresme que faciliten els contactes entre companyies i teatres. Entrevista: Albert Calls / Foto: cedida.

‘La porta de l’escenari’, a la Biblioteca Martí Rosselló, de Premià de Mar El 16 d’abril, a les 19 hores, s’enregistrarà en viu una edició del programa ‘La porta de l’escenari’, conduït per Octavi Egea, amb la projecció de diferents moments de musicals basats en novel·les d’èxit: Els Miserables, El Fantasma de l’Òpera, Oliver!, Càndid, Peter Pan, entre altres. L’acte s’emmarca en les celebracions que es fan a la ciutat amb motiu de la Festa del Llibre, per la Diada de Sant Jordi. ‘La porta de l’escenari’ és un programa dedicat al Teatre Musical que emet Ràdio Premià de Mar (95.2 FM) els dimarts a les 22 hores i, en remissió, els diumenges a les 10 hores. Cada setmana, fa un recorregut cronològic per les obres més emblemàtiques del gènere i per l’actualitat de les cartelleres de Broadway, Londres, Barcelona, Madrid, Berlín, Roma o París.

14 CULTURA

ABRIL 2013 TRIBUNAMARESME

HISTÒRIA - EL MARESME Buscar finançament fa 300 anys Quan fa tres-cents anys l’arxiduquessa va desembarcar a Espanya per Mataró per tal de reunir-se amb el seu marit l’arxiduc Carles durant l’episodi de la Guerra de Successió, la ciutat va gastar-se l’ingent quantitat de 6.326 lliures, 6 sous i 7 diners en despeses de benvinguda. Els jurats de Mataró (els alcaldes) van equipar-se per a l’ocasió i van encarregar unes gramalles noves de color carmesí, nous capells (barrets) de vellut, un tàlem perquè l’arxiduquessa anés “sota pal·li” i un embalum de robes de gala que se’n va endur, en conjunt, una desena part del volum total de la despesa. Dins de les 6.326 lliures trobem unes masses per verguers (o porrers) que encara es conserven (Museu de Mataró) i tota la xocolata, confitura, cacau, canyella i “vidre” comprats en previsió de refrescs que evidentment foren ventilats oportunament pels presents malgrat la calor d’aquelles jornades de finals de juliol de 1708. Hem d’incloure també els 24 canelobres de paret platejats i diverses canes de tafetà per a fer cortines. Un bell dispositiu de cortinatges que obvià de proveir el llit de l’arxiduquessa d’una mosquitera. Fatídic error que provocar un episodi bèl·lic amb efusió de sang entre diversos mosquits mataronins i la que anys a venir seria àvia de la futura Maria Antonieta de França. En l’import general, trobem també els 27 moltons (corders), les quatres vedelles i quatre vaques per donar alimentar tot el reial seguici. I fins i tot el pont de fusta o moll que es va construir ex professo fer tal que la nostra arxiduquessa pogués desembarcar a la platja de Mataró, sense mullar-se peus i vestits, des de la xalupa que la portà a terra ferma i que l’anà a buscar a la nau principal de la flota amb la qual arribà a Espanya. De tota la inversió efectuada, el Comú (la Universitat de Mataró) es va poder rescabalar venent, de segona mà, la fusta del pont i una part dels cortinatges, robes i canelobres de paret. Es van recuperar però només 179 lliures. La manera com es van buscar els diners ne-

NOTES HISTÒRIQUES

cessaris per a fer front a aquestes despeses fou l’habitual i anterior a l’aparició, al segle XIX, dels bancs tal com els coneixem avui en dia. Seguint a Joaquim Llovet en el seu llibre Mataró, 16801719: El pas de vila a ciutat i a cap de corregiment, trobem que la ciutat va buscar els diners via un censal, és a dir, per mitjà d’un préstec entre particulars sense intermediaris financers (els bancs). Concretament es va anar a demanar diners a Mariàngela, vídua de Joan Francesc Milans del Bosch (avui Castell de l’Oliver) de Sant Vicenç de Llavaneres (avui Montalt) i al seu fill, avantpassats directes d’un cert general que fa una 30 d’anys va intentar fer unes falles a València pel febrer. L’operació no es feu però de forma directe ja que segurament els de can Milans del Bosch no es deurien fiar de la solvència de la Universitat mataronina. Un seguit de persones particulars del país va subscriure el censal o document notarial que suportava l’operació (el préstec). Es van endeutar directament amb els hereus de can Milans del Bosch. Es van obligar per tant a pagar les pensions (interessos) anuals reservantse el dret a exercir la lluïció (cancel·lació) del censal. A canvi de destinar l’import aconseguit a fer front a les despeses de la vinguda de l’arxiduquessa, aquests privats rebrien de la Universitat de Mataró (el Comú) els ingressos provinents de l’arrendament dels molins fariners de la ciutat (els que donaren nom al barri dels Molins), ja que la moltura de grans eren un monopoli que tenia el Comú. Amb aquests imports cobrats (i l’afegitó d’una part de l’impost de la gabella), els esmentats privats farien front al pagament de les pensions (interessos) del censal i a la seva extinció si era el cas (la lluïció, ja que els censals eren deute perpetu que s’amortitzava a desig del que havia demanat els diners, el creador del censal). RAMON REIXACH Historiador i economista

Josep Punsola a Curial

TRIBUNA DE LA HISTÒRIA

El novembre de 1949, en el seu tercer número, la revista Curial publicava dos fragments d’un ambiciós poema narratiu de Josep Punsola i Vallespí (Mataró, 1913-1949). Concretament, del primer i quart Cants de la inacabada i enigmàtica Freda a Quer-sec. Només coneixem aquests dos fragments –l’un del cant introductori titulat Del nom i àmbits i l’altre del quart amb l’epígraf que dóna títol a l’obra– i difícilment podem intuir-ne el fil argumental. Amb prou feines que Freda és el nom de la protagonista, Frederica, i que correspon al caràcter del personatge, que se’ns intueix com un personatge complex, que fuig dels maldients i els remoreigs i que busca refugi a Quer-sec. Punsola havia mort prematurament el 10 de maig d’aquell any, tot just tres mesos després que un grup d’universitaris fundessin Curial, la primera revista universitària literària en català després de la guerra espanyola. Una revista que fou prohibida i que veié alguns exemplars impresos en la semiclandestinitat a Mataró. Al seu darrere hi havia personalitats que esdevindrien cabdals en la cultura del país: Joan Ferran Cabestany, Joaquim Molas, Albert Manent, Miquel Porter i el mataroní Antoni Comas. Més endavant hi col·laboraria també un altre mataroní, Albert Pera. No sabem amb certesa quina va ser la mà que va propiciar la inclusió de Punsola en aquell número, però ben segur tant la de Comas com la de Pera. Un dels dèficits de Punsola va ser, probablement, la desconnexió amb els nuclis culturals i universitaris barcelonins que dificultaren la difusió i la coneixença així com l’enfortiment enriquit de la seva obra. Si l’atzagaia no hagués estroncat la seva trajectòria vital, aquesta connexió vés a saber si no l’hauria trobada a Curial. Ens imaginem el que hauria pogut donar de si? Un poeta, un escriptor carregat de projectes, enmig d’aquells joves crítics literaris que començaven. Un actor-guionista reconegut internacionalment amb els films amateurs amb l’Enric Fité, vinculat a un crític cinematogràfic com Miquel Porter... JAUME VELLVEHÍ laraconera.blogspot.com

CULTURA 15

TRIBUNAMARESME ABRIL 2013

HOTEL ELÈCTRIC

Los amantes pasajeros (Pedro Almodóvar, 2013)

Les estrenes de Pedro Almodóvar són esdeveniments importants. Ja sigui perquè és el director espanyol amb més projecció internacional, pels seus enfrontaments públics amb els crítics (tal com també passa amb directors com Isaki Lacuesta o Albert Serra), o bé pel ressò de les seves promocions que treuen a passejar el circ de la fauna hispànica madrilenya. El cas és que Almodóvar amb Los amantes pasajeros retorna al passat “petardo” de les seves comèdies de “La Movida” de la que Mujeres al borde de un ataque de nervios n’és l’exemple paradigmàtic. Al seu nou film el manxec canvia la direcció de la seva filmografia recent basada en melodrames que tendien a la tragèdia del que seria el cas més dolorós La piel que habito, una pel·lícula immensa, cruel i molt sofisticada. Los amantes pasajeros, per la seva banda, es col·loca en les coordinades de la comèdia desmesurada, desinhibida i molt gai. Però sembla que, després de tant drama contingut, el director no ha sabut trobar el tempo i la cinta pateix un gran problema de ritme, presentant escenes molt divertides al costat d’al-

tres molt tedioses. El trio protagonista d’“hostessos” (on destaquen uns grans Areces i Cámara) compta amb els millors moments de la cinta (coreografies, drames personals, diàlegs picants...) que presenta, a l’estil de paràbola crítica, un avió on tots els ocupants de la classe turista han estat sedats per prescripció del pilot. Però el film flaqueja quan busca el drama personal de diferents passatgers de primera classe. Cal destacar l’alt contingut sexual dels diàlegs, que eleven el nivell de comèdia, però es troba a faltar més agosarament, més incorrecció. Possiblement és el preu que s’ha de pagar per tenir un film distribuït a tot el món per la Warner Bros. JESÚS GONZÀLEZ Crític i historiador de l’art

ART AL MARESME Museu Arxiu de Llavaneres: Activitat Expositiva Fins a mitjans del mes d’abril, el Museu Arxiu de Llavaneres presenta dos artistes mataronins, ben diferenciats estilísticament, però que en aquesta ocasió han coincidit amb la figuració, i curiosament, dins un tarannà que frega cert academicisme: Pere Màrtir Brasó i la seva mostra De pedres i bèsties, i un deliciós i exquisit Tastet del reconegut escultor i pintor Manuel Cusachs. Brasó presenta una exposició zoològica, realitzada en tècnica mixta sobre paper o tela, i format gran, que evidentment no pretén fer un estudi exhaustiu de les característiques morfològiques dels animals en qüestió, sinó ben al contrari: presenta una visió metafòrica de l’ésser humà, en base a la sempre freda neutralitat del fons blanc –tot i que se’l consideri el color de la perfecció– i un dibuix perfectament definit, amb algunes concessions al minimalisme, i amb un joc cromàtic auster però significatiu. Una mostra que es podria qualificar de “terra-espai”, ja que algunes de les peces exposades fan referència a la particular visió de l’artista –que en totes elles expressa un sentit de l’humor corrosiu– sobre

altres planetes o universos, que poden fer pensar en l’origen de les espècies –inclòs l’home com a tal, sense ser sapiens– i l’entorn espacial que l’envolta, essent la solitud el constant nexe d’unió del conjunt expositiu, en lluita desaforada per la vida biològica, i una existència més equilibrada. Per la seva banda, Manuel Cusachs, delecta l’espectador amb una sèrie de dibuixos realitzats amb llapis de color blau principalment, alguna aquarel·la o tinta, on sensualitat i erotisme es posen de manifest, d’una manera elegant, de vegades simbòlica ﬁns i tot onírica, a través d’un traç dúctil i lleuger i quasi volàtil. Una delicatessen visual encisadora, i per què no, suculenta on el mestre Cusachs fa gala, també, de ﬁna ironia. MARTA TEIXIDÓ www.cuadrosenunaexposicion.com

OPINIÓ EDITORIAL

Recuperar l’ètica El drama humà que pateixen moltes persones i al qual han portat les males pràctiques d’entitats ﬁnanceres i bancàries ha de solucionar-se sense pedaços i no pot repetir-se. En primer lloc, el que cal és resoldre amb resultats reals la problemàtica dels afectats, però en paral·lel establir els fonaments sòlids i ètics perquè no es torni a parlar mai més de les males praxis amb opcions preferents, deute subordinats i altres mecanismes d’enginyenria ﬁnancera que han acabat sent, per a molta gent, una gran estafa i una greu problemàtica vigent per al conjunt de la societat. Al Maresme, l’alcalde de Mataró, Joan Mora, ha liderat un procés de reivindicació política per demanar una solució als afectats, amb l’acompanyament i suport de totes les forces polítiques de la ciutat; un crit i un clam aquest que s’ha propagat a través del Consell Comarcal i els alcaldes d’altres municipis. A la base d’aquesta reivindicació, però, no s’ha d’oblidar el paper de la societat civil a través de les entitats i persones que continuen fent-se escoltar per demanar una solució justa a la qual encara no s’ha arribat i que ha de ser objectiu prioritari inqüestionable de la societat.

TRIBUNA DE LA MEMÒRIA MANUEL ROCA i CUADRADA Periodista

Desencallat l’afer de Can Fàbregas L’anunci de l’arribada d’un gran operador comercial a la nostra ciutat, El Corte Inglés, l’anomenada locomotora comercial, amb la creació d’un important nombre de llocs de treball, des del primer moment va ser objecte de polèmica, començant pels comerciants, que no tots ho valoraven de la mateixa

LARIERA48 JOAN SALICRÚ joansalicru.blogspot.com Twitter: @joansalicru

‘Fumata blanca’… però desvestint un sant És una perspicaç interpretació afirmar –com feien els mitjans gratuïts mataronins– que la darrera aprovació del paquet de mesures sobre Can Fàbregas i El Corte Inglés, en el ple municipal de març, representa per a la ciutat una autèntica fumata blanca. I és que l’arribada de la locomotora comercial a la ciutat penjava d’un fil després que el novembre es conegués una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que invalidava diverses parts del procés urbanístic dut a terme fins al moment. Cal aplaudir la destresa del govern municipal i l’alcalde Mora per haver sabut desplegar un paquet de mesures que van més enllà d’una estricta modificació urbanística i que buscava, en darrer terme, recuperar la pau social a la ciutat a l’entorn d’aquest assumpte i obrir la porta definitivament a l’aparador comercial. De totes maneres hi ha un però important en l’afer, que és la inclusió en aquest paquet de mesures del destí final de la nau reconstruïda de Can Fàbregas, que es convertirà en la Casa de la Cultura Popular de la ciutat. Això, que a primera vista no sembla pas cap mala idea, comporta algunes problemàtiques. Per començar, si en comptes de tenir un ús terciari la nau refeta s’ha d’usar en clau pública, l’espai s’haurà de mantenir amb recursos de les arques municipals. Precisament per no abonar aquest terreny, el govern ha anunciat

que els 2,5 milions d’euros que val la reconstrucció es pagaran fent ús d’una aportació en concepte d’ajuda al municipi que El Corte Inglés tenia previst fer (el govern anterior havia apuntat que la reconstrucció en si anés a càrrec de PUMSA i que un concurs posterior d’explotació de l’espai servís per rescabalar aquests diners, aconseguint que el cost de l’operació per a la ciutat fos inexistent). Amb aquest canvi de posicionament, desvestirem un sant per vestir-ne un altre, perquè aquests diners ja s’havia acordat amb El Corte Inglés que anirien per a rehabilitar el conjunt de Can Marfà –que havia d’esdevenir així el nou Museu de la Ciutat- i també per traslladar a la nau petita del complex –des de fa temps rehabilitada gràcies al Plan E- la maquinària tèxtil custodiada per la Fundació Jaume Vilaseca, dibuixant així l’esquelet del Museu del Gènere de Punt (aquesta darrera operació costava “tan sols” 100.000 euros i permetria obrir “de facto” el museu). A més, el que havia de ser el nou Museu de la Ciutat de fet ja incloïa una mena de Casa de la Cultura Popular, l’espai on es guarden els gegants actualment, l’existència del qual va fer decidir els governs anteriors a situar en el mateix complex el citat Museu del Gènere de Punt, conformant allò que

l’exregidor de Cultura Jaume Graupera en va dir un Museu de Museus. Es podria argumentar que el consens que suscita el destí de la nova Can Fàbregas és la clau que permet emetre la fumata blanca. Però és que resulta que tampoc: malgrat que la creació de la Casa de la Cultura Popular va ser una proposta defensada per la CUP fa pocs dies, els de Xavier Safont-Tria han dit públicament que no consideren que vincular la proposta amb la nova Can Fàbregas sigui prioritari. Que s’hi podria fer l’Escola de Música Municipal, per exemple. El mateix diu la Plataforma Salvem Can Fàbregas. Si les coses són així... perquè hem hagut de concretar ja l’ús de la nau un cop refeta? No es podria haver obert un procés participatiu –igual que s’està fent amb el Cafè de Mar– per a efectuar una pluja d’idees d’acord amb entitats i col·lectius ciutadans que portés a una decisió deﬁnitiva? Havent decidit i aprovat ja al ple municipal el nou ús de la nau un cop tornada a aixecar, ens hem posat la soga al coll a nivell de terminis –ha d’estar reconstruïda el 2015– i de costos –haurem d’assumir una nova despesa pública. I, sobretot, seguirem amb Can Marfà paralitzat i sense convertir-se en el somiat Museu que la ciutat es mereix.

manera. Malgrat experiències d’altres poblacions que han viscut una situació igual, és fa difícil qualsevol valoració. A part d’aquesta consideració lògica i que caldrà analitzar a partir de l’inici de l’activitat comercial, és d’agrair l’acord a què van arribar els partits polítics, la Plataforma Salven Can Fàbregas i la CUP en el darrer Ple Municipal, per desencallar el tema, eliminant obstacles que impedien continuar les obres. Recordem que s’havien iniciat després d’una sentència judicial que va semblar que hi donava llum verda –diem va semblar, perquè després va resultar no ser així– ja que una sentència posterior del TSJC obligava a la

paralitzar-les. En resum, per desencallar la qüestió calia trobar-hi una sortida. No podíem perdre més temps ni diners. Davant aquesta realitat, l’alcalde Joan Mora va apostar per negociar amb tots els grups polítics i amb la Plataforma Salvem Can Fàbregas, per trobar una solució definitiva que permetés unanimitat per fer realitat el projecte. Evidentment no va ser gens fàcil, malgrat les reunions prèvies al Ple, l’acord definitiu no va ser possible sense que abans s’hagués suspès i reiniciat dues vegades la sessió plenària, un fet insòlit a casa nostra que desitjaríem que no es repetís. Va costar, però finalment hi va haver acord i el tema es va

desencallar. No és moment d’analitzar amb detall les contrapartides exigides per aconseguir l’acord, però sí que val la pena aprofitar aquest fet per insistir una vegada més que els que tenen responsabilitats de govern i els que estan a l’oposició, han de ser més negociadors, han de treballar pensant més en la ciutat, que a fi de comptes és el compromís que els lliga a l’electorat, que és qui els ha fet confiança. Gairebé a la meitat de la legislatura i encara no s’ha articulat cap compromís amb els grans temes de ciutat. Ens agradaria poder pensar que el que els acabem de comentar és l’exemple d’un canvi de tarannà polític.

Una imatge d’arxiu de la zona de Can Fàbregas

FOTO: ACN.

OPINIÓ 17

TRIBUNAMARESME ABRIL 2013

BLOC SENSE FULLS SAÜL GORDILLO Periodista www.saul.cat / Twitter: @saulgordillo

L’Alt Maresme, el gran desconegut La revista Descobrir dedicava el seu número de març al “Maresme gastronòmic”. Excel·lent treball periodístic que recollia les “delícies” d’una comarca de mar i muntanya. La llàstima és que en un número dedicat a la gastronomia i els productes de la comarca no hi ﬁgurés l’Alt Maresme amb la presència que es mereix. El director de la publicació, Joan Morales, em va comentar amablement a Twitter que el criteri no era territorial (per municipis) sinó per productes. No obstant això, aproﬁto l’ocasió per posar de manifest que el nord és el gran desconegut dins i fora de la comarca. Passat

MIGUEL GUILLÉN BURGUILLOS Politòleg

Qui té la culpa del drama dels desnonaments? El passat 14 de març, el Tribunal de Justícia de la UE va emetre una sentència on s’establia que alguns aspectes de la llei hipotecària espanyola no són compatibles amb la directiva europea de protecció dels consumidors, de l’any 1993. Aquesta directiva recollia que els Estats membres “han de vetllar per a què no s’incloguin clàusules abu-

Arenys, els barcelonins es perden. I els mataronins més joves no van més enllà d’una escapada estiuenca a la turística Calella. La resta, desconeixement absolut d’un territori que els amics Albert Calls, Eloi Aymerich i Joan Salicrú van intentar redescobrir recentment amb el seu documental Nosaltres els maresmencs. La divisió eclesial és encara vigent. La barrera mental del Bisbat de Girona hi és, en la part que coincideix amb el partit judicial d’Arenys i en allò que històricament havíem denominat Alt Maresme. La manca de lideratge polític i la crisi, afegit a una necessària redeﬁnició d’estructures administratives, dilapida qualsevol intent de dotar el nord del Maresme d’una unitat coherent i potent, encara que sigui de la mà de la Sela Marítima. Volta el món i torna a Josep Maria Pons i Guri. La geograﬁa s’imposa. La maduixa de Sant Cebrià de Vallalta i la cirera d’Arenys de Munt són el màxim exponent de l’Alt Maresme al Descobrir. De productes i

d’oferta gastronòmica de primer nivell, n’hi ha al nord. De fet, la producció agrícola a la Tordera és extraordinària. I després hi ha la potència, menystinguda, de l’eix Calella-Pineda, i el triangle Malgrat-Palafolls-Tordera. L’Alt Maresme turístic és un motor, amb Calella, Santa Susanna i Malgrat en l’oferta massiva. Pineda per al turisme familiar, i Sant Pol per als barcelonins més selectes. Deixar de banda aquesta força, sumada al relat cultural i natural, de l’Alt Maresme és perdre’s una

part rellevant d’aquesta llenca entre la Tordera i el Besòs. La prolongació de l’autopista va apropar-nos a Barcelona, va diluir la segona en primera residència i va permetre que el Mataró Park substituís l’Hipercor de Girona. Aquest creixement econòmic i urbanístic no ha anat lligat amb una millor projecció i difusió fora de la comarca. Som capaços de vendre’ns a Moscú o Londres, però inﬂuir als mitjans de Barcelona no ha estat el nostre fort.

sives als contractes”. En vint anys, cap govern estatal ho ha fet. Intolerable i injust. Tot té el seu origen en unes qüestions prejudicials que en seu dia va presentar un jutge de Barcelona, arrel d’una denúncia presentada per Mohamed Aziz, que havia estat desnonat de casa seva. Gràcies a la lluita d’aquest ciutadà, amb l’ajut del seu advocat, ha arribat finalment aquesta sentència. Amb aquesta sentència, els jutges podran suspendre l’execució i fins i tot impedir un desnonament. També podran establir si les condicions dels contractes són abusives (interessos de demora, etc.), i no cal ser un expert en finances per veure que ho són. No ho oblidem: estem davant d’un dels drames més injustos i indignants que pateix la nostra societat, amb uns 250.000 desnonaments a Espanya

entre 2008 i 2012. Una barbaritat. I a un l’indigna que aquesta victòria ciutadana hagi arribat per una sentència europea, i que no hagi estat gràcies a una decisió política dels nostres governants. Ara, la llei hipotecària espanyola (un decret del 1946) s’haurà de modiﬁcar. Per ﬁ. El paper de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) és fonamental en la lluita contra aquesta injustícia que pateixen milers de persones, que veuen com han d’abandonar casa seva i quedar-se al carrer. Recentment, la PAH va presentar una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per demanar la dació en pagament retroactiva, avalada per gairebé un milió i mig de signatures. El govern el PP, però, ja ha dit que alguns punts no podran ser assumits: dació en pagament, paralització dels desnonaments i creació

d’una bossa d’habitatges per a lloguer social. Si al ﬁnal el govern no assumeix aquestes demandes, quedarà retratat, i la lluita seguirà al carrer. Des d’aquí, el meu reconeixement a totes aquelles persones que lluiten dia a dia contra aquesta injustícia dels desnonaments, i en especial a la tasca de la PAH. I el meu absolut rebuig a aquells partits que una vegada rere l’altra, des de fa anys, han votat al Congrés dels Diputats en contra de propostes que presentaven grups minoritaris per acabar amb aquest drama social. Aquests partits tenen la culpa del que està passant. Recentment, el referent de la PAH de Mataró, Sebastián Tenés, va estar a punt de ser escollit “Mataroní de l’any”. Jo el vaig votar, perquè sabia que no estava votant només la persona, sinó tot un col·lectiu que es mereix tots els èxits del món.

L’Alt Maresme té molts potencials per descobrir

Estem preparant els anuaris comercials 2013 de PREMIÀ DE MAR i VILASSAR DE MAR Si les dades del seu negoci no són correctes o no hi surten poc contactar amb nosaltres al 93 799 18 40 o a comercial@tribunamaresme.com

18 OPINIÓ

ABRIL 2013 TRIBUNAMARESME

TRIBUNA ÒMNIUM

JUGANT A ESCRIURE

DAVID ANTON Empresari

FERRAN PLANELL Escriptor

Estat propi: ens interessa a les empreses? En els darrers anys i sobretot en les darrers mesos la societat civil catalana s’ha posicionat clarament a favor que Catalunya esdevingui un nou estat d’Europa. Les dues manifestacions multitudinàries, sobretot la de l’11 de setembre de 2013, els darrers resultats electorals i la resolució aprovada pel Parlament de Catalunya amb dues terceres parts que donen suport a la Declaració de Sobirania són proves evidents d’aquesta àmplia majoria. I els empresaris què en diuen? Malgrat alguns intents per fer veure que s’hi oposen, la realitat és molt diferent a la que sovint ens volen vendre. Posaré dos exemples: el primer les enquestes fetes per dues patronals catalanes. En concret, un 53% dels empresaris de Cecot i un 66% dels de Pimec declaren que volen la independència. Xifres reveladores. Un segon exemple és l’acte “Anem per feina” organitzat per Foment i Fepime en el qual tant la Cambra de Comerç de Barcelona, com la Pimec i la Cecot van anunciar que no hi anirien. Per què es van desdir? Fàcil: ho van fer perquè no volien que l’acte es convertís en un instrument de propaganda en contra de la voluntat del poble Catalunya i en contra del procés sobiranista. Els empresaris no som aliens a la realitat del país. Segur que hi ha empresaris a favor i d’altres en contra, de la independència. Però la voluntat majoritària dels empresaris és la mateixa que la de la majoria dels ciutadans de Catalunya que crec que és esdevenir un nou estat d’Europa. Això sí: volem i treballarem per tenir un estat modern, àgil, on sigui fàcil crear empreses, on sigui senzill contractar. Un país amb il·lusions renovades i ànim emprenedor. Un país on els joves tinguin oportunitats reals de crear empreses (de forma ràpida!) i no hagin de marxar a fora per treballar. Un país innovador i exportador. Un país d’oportunitats i no pas d’amenaces. Els empresaris no som éssers estranys. Simplement volem el millor pel nostre país. David Anton i Martínez, empresari (Òmnium Mataró-Maresme va organitzar el passat 21 de març l’acte “Empresa i Independència: preguntes i respostes”. L’acte va donar resposta als empresaris per les pors i els dubtes que poden sorgir respecte una possible independència de Catalunya).

Habemus Papam Vida eterna: El producte estrella de qualsevol religió. Així i amb l’afegitó (llàstima que en vendre’ns la de més enllà, ens amarguin la de més aquí), elucubrava a l’abril del 2006 en el meu bloc personal, sobre el nostre controvertit futur un cop traspassats. Certament a qui més qui menys, i independentment de quan sigui que ens arribi l’hora, la nostra passejada per la vida sempre se’ns intuirà capritxosament curta. Suposo que aquest és el principal motiu de l’ingent munió de seguidors que s’apleguen al voltant de tot moviment religiós. Per edat, sóc un dels tants que nas-

JOSEP ARACIL I XARRIÉ President d’Eurosenior joarxa@gmail.com

Plena ocupació Cada vegada més persones estan fent el gran esforç de pensar i de treure’s la vena dels ulls per copsar la realitat que els envolta. S’està patint una gravíssima crisi, que tot i que ningú entén ni sap com ha vingut i ni quan acabarà, es té molt clar que està produïda per un sistema econòmic que premia els rics i condemna els pobres. Es podria aﬁrmar que això tota la vida ha passat, si bé avui dia es creu possible canviar-ho. Es compta amb dos components bàsics, els d’unes noves formes de comunicació i relació i el d’unes noves fonts d’energia, que han servit per canviar models de societat,

quérem apressats, gairebé per imposició, a ser en pocs dies batejats a fi de contribuir a fer més gran l’església catòlica, apostòlica i romana. I dic per imposició, perquè la perspectiva del temps no m’ha dut a considerar mai els meus pares com a creients de prou convicció per a fer-me batejar. Eren temps de dictadura i no podem oblidar que Franco va ser cabdill d’Espanya per obra i gràcia de Déu —entengui’s del de la referida església— i per tant, en deute amb aquesta, lògic era que el règim fes tot el possible per engreixar-li el cens. El record de la figura del dictador sota pal·li em reafirma en el més recalcitrant agnosticisme; però també que s’invoqui constantment la gràcia de l’Esperit Sant perquè il·lumini els cardenals electors a fi d’escollir encertadament un digne Pastor de tot el ramat de Crist, quan les lluites internes per al poder que es lliuren conclave rere conclave estan a l’abast

del públic en general. Escrivint aquestes ratlles, l’austera xemeneia que, si hi cap, encara fa més remarcable l’insultant sumptuositat Vaticana, ha escopit la ‘fumata bianca’ anunciant el nou Papa, Francesc. Veurem si un jesuïta que ha escollit —suposadament— com a nom el del fundador dels franciscans, acaba fent quelcom per a rebaixar la deïﬁcada lluïssor cardenalícia a nivells més terrenals. Els ﬁdels així ho demanen. Benauradament, he tingut la gran sort de conèixer religiosos amb els quals no tan sols he compartit coneixements, sinó que també m’han donat valuoses lliçons per encarar com a persona aquesta mundana vida. De gent com ells, que sense deixar de somniar amb la del més enllà, es preocupen per fer més portadora la de més aquí, m’agradarà parlar-ne en l’article del proper mes. Al maig: De Roma al Maresme, una qüestió de fe.

quan històricament s’han produït. És del tot inacceptable que una petita minoria de persones molt riques, exploti una gran majoria de persones molt pobres. És per això que a algunes persones se’ls ha omplert el pap i han dit prou. Fins aquí podríem arribar! Llavors cal preguntar-se, què cal fer? Existeixen solucions possibles concretes que es poden aplicar? La resposta és aﬁrmativa. Cal cercar alternatives que solucionin problemes reals. En aquests moments el més greu i urgent és la xacra de l’atur. Els models de producció que funcionen d’acords amb les lleis del mercat, no poden continuar creixent per donar feina a tothom. L’atur estructural s’ha convertit en crònic i es creu que a Espanya difícilment baixarà del 15%. La plena ocupació és l’aposta del moviment sènior, paradoxalment amb un plantejament els principis del qual, s’ha constatat que ja van ser defensats fa més de 100 anys pels nostres pro-

genitors. Suposa una clara aposta per models de producció autogestionats, fonamentats en el cooperativisme i l’ajuda mútua, en un entorn d’autosuﬁciència territorial. Amb la diferència substancial que avui dia, comptem amb xarxes distribuïdes que permeten el lliure accés al coneixement i a la comunicació. També energies verdes renovables que faciliten la utilització de noves energies, que poden ser localment produïdes. Finalment l’experiència negativa d’una societat insostenible i inviable, basada en consumisme i en competir, en lloc de solidaritat i compartir. La pràctica de la indignació serveix per protestar, però no per construir. Per fer-ho es necessiten organitzacions modernes en xarxa, amb lideratges plurals per cada tema especíﬁc, amb nivells jeràrquics que no poden ser substituïts per “entre tots ho farem tot”, que porten la majoria de vegades que els quatre innocents de sempre ho acabin fent tot o no fent res.

GASTRONOMIES LA RECEPTA PÈSOLS OFEGATS INGREDIENTS: Pèsols tendres; Alls tendres; Ceba; Pernil i/o bacó; Sal, sucre (poc); Fulles de menta fresca; Gotes d’anís PREPARACIÓ: En una olla hi posem un raig d’oli i saltem el pernil i la cansalada; ho retirem i ho guardem. En el mateix oli, hi sofregim la ceba tallada petita i a mig coure hi tirem els pèsols. S’hi afegeix una mica d’aigua ﬁns que quedin els pèsols semi coberts. Quan arrenquin el bull abaixem el foc per tal que no es desfacin (no han de coure massa o en ser tan tendres es desfarien) i tirem dins l’olla el pernil i la cansalada que ja tenim saltejada i unes fulles de menta fresca. Apagarem el foc i en el mateix moment hi tirarem unes gotes d’anís i taparem l’olla. RECOMANACIÓ: És interessant, si teniu el llibre de la cuina de l´Àvia Remei, que consulteu la pàg. 64, ja que allà hi teniu dues maneres de fer aquests pèsols ofegats. Segueix a TRIBUNA Maresme la proposta culinària de la popular cuinera mataronina Àvia Remei. Pots trobar més receptes seves a la web www.aviaremei.com

FORANELL CUPATGE Foranell cupatge és el resultat d’unir les tres varietats tradicionals de la DO Alella: Pansa Blanca, Garnatxa Blanca i Picapoll, cultivades a la finca de La Sentiu amb agricultura ecològica i situada davant del mar a la localitat de Tiana. V amb marcada salinitat i un grau Vi de mineralitzaci mineralització elevat que aporten als sentits nous registres olfactius i gustatius, amb tonalitats molt florals (gessamí), fruita madura i compotes que en boca es registren de manera molt untuosa i saborosa degut a una criança d’un any en lies fines. És un vi diferent amb una marcada connotació de vi de finca.

En marxa les Jornades del Plat de Mataró S’han consolidat ja com un referent gastronòmic. El passat dijous 14 de març es va donar el tret de sortida a les XVI Jornades Gastronòmiques del Plat de Mataró, “Pèsols amb sèpia i patates”, que es perllongaran ﬁns el proper 30 d’abril. Es tracta d’unes jornades amb personalitat pròpia que s’emmarquen en la Ruta del Pèsol del Maresme que es celebra cada any en temporada de primavera a la comarca. Els restaurants participants d’aquesta edició són un total de 22, 15 dels quals són de Mataró i 7 de fora de la ciutat. En el marc de la programació d’actes de les mateixes Jornades, el diumenge 7 d’abril es realitzarà a la plaça Santa Anna de Mataró el III Tast Popular del Plat de Mataró (Sèpia amb patates i pèsols), de la mà dels alumnes de l’Escola de Restauració del Gremi, el qual podrà ser degustat pel públic assistent.

RESTAURANTS DE MATARÓ CA L’OLIVA. Font dels Reis, 17. Tel. 93.798.66.50 CAMINETTO. Camí Ral, 407. Tel. 93.796.14.28 CAN BRUGUERA. Veïnat Valldeix, 23. Tel. 93.790.36.43 CAN MANOLO. Pepeta Moreu, 10. Tel. 93.798.28.92 CAN ROSENDO. Port de Mataró, L 15-16. 93.790.76.13 ILURO. La Rambla, 14. Tel. 93.790.32.08 L’HARMONIA. C. Cristina, 18. Tel. 93 790 32 39 LA GIRELLA. C. Santa Marta, 37. Tel. 93 755 21 74 LA MORERA. Avda. Maresme, 507. Tel. 93 796 07 54 LA NOVA ROSALEDA. C. Altafulla, 39. Tel. 93 799 43 21 LA PISCINA . Passeig del Callao, s/n. Tel. 93.796.28.06 LA TROKA. Via Europa, 26. Tel. 93 798 99 95 MUNDIAL. Camí Ral, 548. Tel. 93.798.15.97 NUUS. Passeig Marítim, 324. Tel. 93.222.60.06 SANGIOVESE. Sant Josep, 31. 93.741.02.67

RESTAURANTS FORA DE MATARÓ LA TECA. ARGENTONA General Llauder, 46. 93.756.13.49 SANT JAUME. ARGENTONA Sant Jaume, 15. Tel. 93.797.00.01 CALS FRARES. CABRERA DE MAR Camí de Santa Elena, 28. Tel. 93 759 05 93 MAROLA. CALDES D’ESTRAC Ps. Dels Anglesos, 6. Tel. 93 791 32 00 VORAMAR. CALDES D’ESTRAC Ps. Musclera, 10. Tel. 93 791 09 44 PINS MAR. ST. ANDREU DE LLAVANERES Ctra. N-II, Km 651. Tel. 93.792.69.02 EL RACÓ DE CAN FELIU. VILASSAR DE DALT Àngel Guimerà, 41. Tel. 93.753.29.16

Aquest acte inclou a més un petit mercat on diferents productors i pagesos de la nostra comarca vendran verdures, fruites… i altres productes, i també una subhasta de peix amb la Confraria de Pescadors d’Arenys de Mar. Precisament, en aquest context, el Gremi d’Hostaleria i Turisme de Mataró i el Maresme també participa i col·labora conjuntament amb el Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme, en les Jornades Gastronòmiques del Pèsol del Maresme. Text: Redacció.

18 municipis s’uneixen per promocionar la cuina del pèsol del Maresme L’edició 2013 de les Jornades Gastronòmiques de la Cuina del Pèsol del Maresme baten rècord de participació. 18 municipis, el 50% més que l’any passat, i 105 establiments de restauració, el 48% més, promocionaran la gastronomia de l’anomenada “perla verda del Maresme”. Les jornades van començar el 14 de març i duraran ﬁns el 30 d’abril. El president del Consorci de Promoció Turística, Jaume Borrell; el regidor de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Mataró, Miquel Rey;

i el president del Gremi d’Hostaleria i Turisme, Josep Navarro, van donar el passat 14 de març el tret de sortida de l’edició 2013 de les Jornades Gastronòmiques del Pèsol del Maresme i de les XVI Jornades Gastronòmiques del Plat de Mataró amb pèsols, sèpia i patates. En l’acte es va constatar l’interès creixent que hi ha a la comarca per la incorporació a la restauració del producte de proximitat i de qualitat, un valor que exerceix d’important pol d’atracció per al turisme de proximitat i que està situant el Ma-

resme com a destinació gastronòmica d’excel·lència. MÉS PARTICIPACIÓ En el cas del pèsol, una de les joies de l’horta maresmenca, les xifres de participació a l’edició 2013 de les Jornades Gastronòmiques són contundents: 18 municipis davant dels 12 que hi van participar l’any passat; 105 restaurants i establiments de menjar cuinat (71 a l’edició anterior) i 17 productors davant els 14 del 2012. Text: Consell Comarcal del Maresme.

APUNTS EN RECORD

Comiat a Enric Graupera, mestre neuler de Mataró El propietari de la coneguda Casa Graupera, un referent de l’artesania alimentària de la capital del Maresme, va morir el passat 25 de març. Enric Graupera Iglesias, nascut a Mataró l’any 1937, des de molt jove va formar part del teixit empresarial de la ciutat, era la tercera generació de Casa Graupera (coneguda per les seves famoses neules i torrons). Amb una voluntat quasi interminable d’aconseguir que l’oﬁci de neuler no es perdés en l’oblit, degut a la gran industrialització que el sector va patir als anys 70, tenia molt clar que es podia anar molt més enllà, sense deixar l’essència que el caracteritzava: treballar amb matèries primeres de proximitat i d’alta qualitat… “No hem de perdre mai la qualitat i el saber fer, i ser una empresa respectuosa amb tot el que ens envolta”, era una de les seves frases més repetides en les reunions. Amb la seva passió va fer que tots els seus ﬁlls continuessin en el negoci familiar.

Feia temps que es dedicava a estudiar la història de la neula, els seus orígens, era una cosa que l’obsessionava fins tal punt d’haver recorregut tots els arxius possibles de Catalunya, en la recerca d’escrits al·legòrics a la neula dins la gastronomia catalana. Estudiós, humanista, filatèlic, historiador, amant de la música barroca, inscrit a un munt d’associacions locals, redactor durant molts anys en diferents revistes locals com l’Erol, la Vall... i diaris com Catalunya Cristiana, cofundador de l’associació de botiguers de la plaça gran i de Mataró, obert a totes les iniciatives i a totes les persones, sempre amb paraules afables i d’ànims per tots els seus amics. Des de feia 20 anys que explicava a les fires com es feien les neules, amb el seu somriure i la seva paciència contestava a totes les preguntes de grans i petits

Enric Graupera ensenyant l’art de fer neules

i desvelava el secret de com es fa una bona neula. L’any 2010, durant l’acte d’inauguració de l’exposició “L’art es menja” en el marc de la celebració del 115è aniversari de Casa Graupera que va tenir lloc a la plaça de Cuba de Mataró, feia una simbòlica i emotiva sessió del pal de fer neules, símbol de la seva experiència en l’ofici la total confiança en les seves filles, actualment quarta generació

FOTO: CEDIDA

que està al capdavant de l’empresa. Entre moltes distincions obtingudes durant la seva trajectòria, destaca la l’any 2011 dins la jornada de l’empresariat del Maresme, on va rebre el premi a la “Trajectòria Empresarial” iniciativa del Maresme, de la mà de Joan Mora, alcalde de Mataró, i Roser Moret, presidenta de la FAGEM. Text: Redacció

MÓN LEGAL

Els problemes dels contractes en matèria de telecomunicacions XAVIER CASAS MARTÍNEZ Advocat. JCM ADVOCATS xcasas@icamat.org

En els últims temps, alguns dels meus clients m’han consultat sobre diverses incidències que han tingut amb les companyies de serveis de telecomunicacions: la factura de l’operador de telefonia mòbil que computa serveis no demanats, problemes per canviar d’operador, deﬁciències en la connexió Adsl, indignació per la facturació de servei SMS Premium… L’estadística demostra que les incidències i reclamacions contra aquestes empreses va en augment i la sensació d’inseguretat del abonats també, quan es troben amb aquestes situacions. Respecte això, la Dirección General

de Telecomunicaciones és l’òrgan, a nivell nacional, encarregat de resoldre les controvèrsies entre operadors i usuaris d’aquest tipus de serveis. La Ley 32/2003, general de Telecomunicaciones és la que regula aquests tipus de situacions controvertides. El que molta gent no sap, és que hi ha mecanismes legals per reclamar davant aquestes empreses operadores, quan considerem que els nostres drets com a consumidors es veuen perjudicats, drets, entre altres, com els següents: - A subscriure i/o rescindir el contracte de manera ràpida i segura. - Dret a obtenir informació veraç, transparent i ràpida. - Dret a una indemnització en cas d’incompliment per part de l’empresa operadora. Un altre fenomen és el dels SMS Pre-

mium o serveis de tarifació addicional mitjançant missatges curts SMS amb publicitat que es reben en el telèfon mòbil. En el moment en què donem el nostre número de telèfon mòbil en una web publicitària que ens ha proposat un premi, un sorteig o un test d’intelligència, a títol d’exemple, estem subscrivint el servei de pagament SMS premium. L’afectat pagarà per cada SMS publicitari que rebi, essent carregat aquest cost en la seva factura telefònica. Davant d’aquestes possibles situacions irregulars, es pot exigir la baixa del servei i reclamar pels imports que ens hagin carregat durant el temps que haguem estat subscrits sense saber-ho i sempre que acreditem la nostra falta de voluntat de subscriure realment el servei. En conclusió, cal estar ben assabentats dels nostres drets i deures, en el moment de subscriure un contracte de serveis de telecomunicacions.

APUNTS 21

TRIBUNAMARESME ABRIL 2013 FIRES

COMERÇ

Arriba la 5a edició MotorTotal

Viena inaugura el seu primer establiment al Maresme

Del 18 al 21 d’abril l’Espai Firal del Nou Parc Central novament acollirà entre 250 i 300 vehicles i motos exposats a la venda, en la cinquena edició de la ﬁra dedicada al vehicle d’ocasió, Km. 0 i nou en condicions excepcionals. En més de 4.500 m2, quedaran representades 25 marques punteres del sector (Mercedes, Smart, Audi, Volkswagen, Chevrolet, Ssangyong, Volkswagen Comercials, Mitsubishi, Seat, Lancia, Jeep, Dodge, Chrysler, Ford, Hyundai, Peugeot, Fiat, Dacia, Tata, Kia, Citröen, Honda, Yamaha, Opel i Skoda) consolidant així Mataró com a capital automobilística. Una exposició amb el principal objectiu de potenciar el sector i on els concessionaris exposaran vehicles d’ocasió, Km. 0 i nous en condicions excepcionals i amb les màximes garanties de qualitat. Passem moments complicats, i és per això que des de l’organització de MotorTotal i dels expositors participants, amb la intenció d’incentivar la venda, tots aquells que comprin el seu vehicle els dies de la ﬁra podran

estalviar-se 300 €. Aquest gran aparador obrirà les seves portes el dijous 18 a les 16.00 h fins les 20.00 h. El divendres 19, dissabte 20 i diumenge 21 la fira restarà oberta al públic en horari ininterromput de 10.30 h a 20.00 h. El diumenge 21 a les 12.00 h es celebrarà la 2a Concentració MotorTotal de cotxes i motos clàssiques gentilesa de Maresme Clàssics. Una exposició d’autèntiques relíquies que van des dels anys 40 fins els 70. A més, durant els dies de la fira, els més “petits de la casa” podran passar-s’ho d’allò més bé al parc infantil que hi haurà instal·lat. Text: MotorTotal

Establiments Viena va inaugurar el passat 14 de març el seu primer establiment al Maresme, ubicat al Centre Comercial Mataró Parc. La inauguració d’aquest nou establiment Viena, que representa el 40è local d’entrepans de l’empresa, va anar a càrrec de Silvestre Siscart, president d’Establiments Viena, Pere Llorens, vicepresident d’Establiments Viena i Marc Siscart, conseller delegat i director general d’Establiments Viena, acompanyats per Maria Isabel Ferreras i Cano, vicepresidenta 1a del Consell Comarcal del Maresme, Diego Sánchez i Simón, vicepresident 2n del Consell Comarcal del Maresme i Joaquim Fernàndez i Oller, primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Mataró. Silvestre Siscart va explicar que “ens sentim orgullosos de donar el tret de sortida d’aquest nou local, i ho fem amb la total voluntat de servei per als mataronins. Podeu tenir per segur, que els professionals que es-

tan al càrrec d’aquest local, han estat preparats per donar el servei Viena tal com s’espera de nosaltres”. El nou Viena, situat a la primera planta del centre comercial, té una superfície de 431 metres quadrats i una capacitat total de servei per a 249 comensals asseguts, 203 a l’interior del local i 46 a la terrassa. El local disposa de wi-ﬁ gratuït i ofereix servei en un ampli horari, de les 08.00 h a les 24.00 h cada dia, i ﬁns a la 01.00 h els divendres, dissabtes i vigílies de festius. Les obres del local, que es van iniciar a mitjans del passat mes de desembre, han suposat per a l’empresa una inversió total d’un milió d’euros i ha generat 26 llocs de treball, coberts amb noves incorporacions i personal d’altres establiments promocionats amb aquesta obertura. Text: Viena

22 APUNTS ENTITATS CARLOS A. SÚNICO Patró de la Fundació ó Hospital Sant Jaume i Santa Magdalena

Fundació Hospital Sant Jaume i Santa Magdalena La Fundació Hospital Sant Jaume i Santa Magdalena som una organització sense ànim de lucre, creada en 1647 pel Rnd. Jaume Sala. La nostra missió és acompanyar les persones i organitzacions, des d’un punt de vista integral, en la seva recerca evolutiva cap a un major benestar, convivència i solidaritat. Som un referent sociosanitari, en el desenvolupament de la qualitat de vida de les persones més necessitades –que vivim a Mataró i al Maresme– a nivell emocional, social i existencial, defensant els mateixos valors des de fa segles. Els nostres principals serveis són: psicologia i psiquiatria infantil i juvenil, acompanyament al dol, logopèdia, desenvolupament personal en l’adolescència i en la vellesa, postgrau en dol, teràpies naturals (acupuntura, homeopatia, osteopatia i reﬂexoteràpia), investigació sobre la violència de gènere, coaching individual i grupal i activitats ﬁsicoemocionals (tai-txi i ioga). També gestionem l’Agenda per a la Solidaritat de Mataró, una borsa de 200 voluntaris socials, un banc del temps i un hotel amb 20 entitats sociosanitàries. Pasqual Maragall, en la seva visita com a president de la Generalitat ens va dir: “Mai no he vist res igual”. Des de la Fundació Hospital donem les gràcies per poder desenvolupar aquest llegat.

ABRIL 2013 TRIBUNAMARESME TRIBUNA AMB VALORS La revista ‘Valors’, en la seva edició del mes de març, analitza les ‘relacions’ en la vida de les persones. La vida de l’home històricament es constitueix en comunitat i les relacions són inevitables. L’home és un ser social. I per tractar les relacions ho fan de la mà d’un personatge excepcional, el ﬁlòleg i teòric de la comunicació Sebastià Serrano, al qual entrevisten. Tot seguit recollim un fragment de l’entrevista. www.valors.org

“Obrir-nos als altres és la millor inversió” Quatre anys després del seu darrer llibre, l’expert en comunicació, Sebastià Serrano, ﬁlòleg i teòric de la comunicació, torna amb l’obra L’actitud positiva (Ara Llibres) en la qual ens dóna idees per ajudar-nos a créixer, però també per relacionar-nos millor. Les relacions són fonamentals pel creixement d’una persona? La cosa que causa més plaer al nostre cervell és tenir unes bones relacions, des que som petits ﬁns que marxem d’aquest món. Déu n’hi do per començar. Creu que relacionar-nos és un aprenentatge diari? L’home ha nascut per relacionarse, això és innat en ell. De fet, l’home neix preparat per relacionar-se. Tota l’evolució ens ha portat a guanyar habilitats que tenen a veure amb les relacions. Ara bé, els homes som “sistemes oberts”: un sistema obert és una persona que és sensible a l’entorn i als seus canvis. El problema de la societat actual és que els canvis ara són continus. La societat sempre ha estat sotmesa a canvis, si no, no podríem explicar l’evolució. De fet, quan més canvis es produeixen més evolució es produeix, perquè, en general, als éssers vius els canvis ens estressen. Ara per exemple ens trobaríem en un moment estressant? Sí, però abans també hem viscut altres moments estressants. Ara diuen que estem en un moment de molta crisi, però a mi m’agrada recordar que nosal-

tres som el resultat de superar una crisi molt forta, per exemple, quan en un moment determinat alguna espècie prèvia a la nostra va viure en una situació d’una gran escassetat i una gran sequera. Som fruit de la sequera i de l’escassetat. Això ens va fer espavilar i canviar els cossos. I en aquests moments d’estrès, l’home tendeix a obrir-se més vers els altres o en moments de tensió, per protecció, passa a reduir el seu cercle de relacions? En aquests moments, la millor inversió que pot fer l’home és obrir-se als altres. Fins i tot des del punt de vista evolutiu, podem dir que, aquells que es relacionin poc, deixaran pocs descendents. Les persones que es relacionen poc són com carrerons sense sortida. En canvi, aquells que s’obrin, que tinguin més amics… superaran més fàcilment l’estrès i la por. I, molt probablement, sabran transformar aquesta por controlada en satisfacció i, potser, ﬁns i tot, en

felicitat. Per què, al cap i a la ﬁ, què és la felicitat? Doncs, l’absència de por. Perfecte, doncs. Sí, perquè una altra manera fàcil de superar la por és l’amistat, l’amor… en deﬁnitiva, totes aquelles relacions més fortes. S’han fet moltes proves clíniques sobre aquest tema, però és evident que les persones malaltes passen millor l’angoixa si tenen una persona al costat que els agafa la mà. L’espera, per exemple, també es passa millor acompanyada. Precisament, ara, el pitjor problema del sistema sanitari actual és el temps d’espera. Les sales d’espera dels centres d’atenció primària sempre estan plenes. Doncs en aquella estona que moltes persones parlen entre elles i s’expliquen els seus mals, ja comencen a curar-se. Algunes, potser, quan tornin a casa no tornaran a parlar amb ningú durant dies. L’espera del patiment és molt dura! Entrevista: Maria Coll

ELS QUE NINGÚ VOL Tots els animals que us mostrem pertanyen a la campanya “Els que ningú vol” perquè són de difícil adopció a causa de la seva edat, el seu físic o el seu estat de salut o comportament. Per això, excepcionalment l’adopció només costa 30€ i inclou el microxip, vacunes i desparasitació.

info@protectoramataro.org www.protectoramataro.org

SUCRE ARA DARK: És un mestís de pastor alemany preciós de 7 anys d’edat. És un gos molt dinàmic i educat. Actualment, qui més temps porta en el CAAC de Mataró, 6 anys al refugi. Ajudeu-nos a acabar amb aquesta situació que viu. CAAC de Mataró: c/ Galícia s/n.

NICO: És un mestís de pequinès de 8 anys que fa molts anys que viu al refugi. Té un caràcter fort i és preferible que qui l’adopti en sigui conscient. Li cal una llar on seguir una teràpia amb etòleg que nosaltres mateixos proporcionarem. Un cop reeducat, sabem que serà una meravella de gos. Necessita familia abans no recaigui. Cal Pilé: N-II Km.648,4

ALEGRE: Té només 4 anys i és un gat molt cassolà, li encanta anar darrera de la gent, que l’acaronin i pujar a la faldilla. És molt tranquil i bo. Ara mateix té conjuntivitis a l’ull i seria molt feliç si una casa el vulgués cuidar i donar les atencions i afecte que es mereix un gat tan bo. CAAC de Mataró: c/ Galícia s/n.

CAMPANA: És un jovenet de 2 anys a qui han abandonat fa molt poc amb una obstrucció urinària que quasi el mata. Ara està estable però no entèn perquè ja no viu a casa seva i està molt entristit. És molt simpàtic i bo, ajudeu-nos a retornar-li l’esperança de creure en què pot tornar a viure a l’escalfor d’una llar. CAAC de Mataró: c/ Galícia s/n.

APUNTS 23

TRIBUNAMARESME ABRIL 2013 LES NOSTRES MASCOTES

Els conills d’índies, uns companys ideals El conill d’índies o la coneguda popularment com ‘cobaia’ és un rosegador perfectament adaptat a conviure amb les persones i és un animal ideal pels més petits, gràcies al seu caràcter tranquil, social i fàcilment domesticable, que fins i tot li permet realitzar certes accions com asseure’s o respondre en funció del so que li emetem. Pels més petits, podem dir que és el rosegador idoni, ja que mai mossegaran, donat que el seu sistema de defensa no es basa en mossegar sinó en quedar-se immòbil. Existeixen diferents varietats de conills d’índies. A NATUR CENTER en podreu trobar una gran varietat d’espècies, races i colors, des de negre o marró fins a blanc o tricolor. El seu pèl també pot ser diferent, pot variar entre pèl curt, semi llarg, llarg o amb pèl rissat o llis. Pel que fa a l’allotjament, amb un estil una mica més petit d’una gàbia de conill tindrem espai suficient perquè el

nostre conill d’índies es mogui còmodament. És important proporcionar-li un espai net amb material absorbent i una caseta on refugiar-se. A la gàbia podem afegir-hi petits complements com escales, rodes o rampes perquè faci una mica d’exercici. A més d’aquest material, li hem de proporcionar palla perquè ella mateixa es creï el seu llit a la seva caseta, ja que són animals que els agrada descansar ben tapadets. Pel que fa a l’alimentació, als centres especialitzats hi ha una àmplia varietat d’aliments amb elevada quantitat de Vitamina C adequats al conills d’índies i compostos de llavors, vegetals i fruites. Recomanem complementar l’alimentació amb fruites i verdures fresques altes en vitamina C. És important que l’animal disposi de fenc per aportar els nutrients que troben a la natura i afavorir la digestió. El més important de tot és que hi ha d’haver un abeurador on sempre hi hagi aigua. Hi ha un ventall de productes per

Existeixen una gran varietat d’espècies, races i colors de conills d’índies.

ajudar a mantenir la higiene de la vostra mascota: xampús en sec, per bany, antiparasitaris, colònies, desodorants... Els conills d’índies poden atraure una quantitat important de pols, per aquest motiu es important raspallar-les amb raspalls adequats. A part de tot el que hem mencionat, també hem de pensar en proporcionarli llaminadures, material per rosegar i

joguines perquè s’entretinguin i facin exercici a la vegada. Els conills d’índies són la mascota ideal per una llar, ja que no ocupen gaire espai i són suﬁcientment grans per ser mimats i prou petits per ser agafats. En deﬁnitiva, són uns entranyables companys per a tota la família. Text: NATUR CENTER

SALUT I BELLESA SkyLiner, estètica integral i formació per al professional SkyLiner proposa des de Premià de Mar formació continuada d’alt nivell en els camps estètics i d’imatge Se centra en àmbits com ungles de gel i d’acrílic, nail art, solucions per a l’ungla mossegada, estètica del peu, esmaltat permanent, micropigmentació, aplicacions paramèdiques, microtatuatge, permanent de pestanyes sense ‘rulo’ ni pegament, teràpies facials i corporals i teràpies naturals, entre d’altres propostes que tenen com a objectiu aprendre a cuidar de l’estètica i de la imatge, obtenint èxit professional i ﬁdelitzant les clientes. Al capdavant d’SkyLiner hi ha Ana M. Tarrasón Alfocea, que compta amb estudis d’estètica i cosmetologia, naturopatia, quiromassatge a l’escola Dr. Ferrándiz, drenatge limfàtic a l’escola Dr. Voder o química aplicada a la cosmetologia, entre d’altres camps com micropigmentació, tatuatge artístic o pírcing; formació aquesta que ha complementat amb relacions públiques, màrqueting i tècnica de venda, direcció d’empreses o comunicació. La seva trajectòria professional s’inicia el 1975 treballant en una perruqueria de maquilladora i esteticista. El 1977 comença a dirigir el seu propi Centre d’Estètica. Fa de maquilladora per a sessions fotogràﬁques i realitza un centenar de curtmetratges amb efectes es-

Ana M. Tarrasón amb la coneguda actriu Gina Lollobrigida.

pecials i diversos documentals per a televisió, ﬁns que el 1983 treballa en el seu primer llargmetratge. A més, marxa a Itàlia per treballar en les col·leccions de Giorgio Armani, Ungaro, Versace i Bluemarine, amb un prestigiós fotògraf. L’any 1985 es dedica solament a maquillatge de publicitat i al cinema, participant en una quinzena de pel·lícules per a directors com Antonio Isasi, Ventura Pons, Francesc Bellmunt o Ferran Llagostera. Ana M. Tarrasón també ha re-

alitzat més de 400 campanyes publicitàries com a directora de maquillatge i efectes especials per a destacades empreses de publicitat i participat en campanyes de diverses marques amb actrius com Raquel Welch, Kim Novak, Ornella Mutti o Gina Lollobrigida. El 1999 va fundar l’empresa. A SkyLiner “es treballa de manera artesana, amb pocs aparells i sobretot un contacte personalitzat amb el client”, explica Ana M. “Es tracta de mimar, cuidar i empatitzar, aconseguint així un clima de benestar”, afegeix. Treballen amb productes d’alta gamma. “La bona formulació i matèria primera és l’essència d’uns excel·lents resultats, amb una qualitat-preu fabulosa per a les nostres butxaques”, destaca Ana M. Tarrasón. A més, totes les persones interessades poden demanar assessorament estètic, cosmètic i de maquillatge totalment gratuïts.

SKYLINER C/ Rafael de Casanova, 4 08330 Premià de Mar 93 754 78 87 · 93 001 32 68 info@skyliner.es · www.skyliner.es

Cal exfoliar el cuir cabellut? La pell del cuir cabellut es renova igual que la de la resta del cos. I, com ella, de vegades es troba asfixiada per la pols o la brutícia. Però, és necessari que ajudem al cuir cabellut a oxigenar amb una exfoliació? Només en casos molt concrets. Els cuirs cabelluts grassos, que afecten el 20,9% de dones i al 19,1% d’homes a Europa (estudi Health & Beauty), poden acumular humitat i residus causa de l’excés de sèu. En aquests casos s’acaba formant una pel·lícula que obstrueix els porus de la pell i asfíxia el cabell. També és convenient en els cuirs cabelluts que pateixen de caspa, els irritats o els agredits freqüentment per coloracions, per eliminar els residus que poden produir picors. És convenient llavors tractar el cabell per sanejar sense danyar el cuir cabellut. En algunes perruqueries es pot sol·licitar aquest tipus de tractaments. Com que és un tractament puntual, val la pena que ho faci un professional. Si s’opta per fer l’exfoliació a casa cal tenir en compte que mai cal utilitzar un exfoliant corporal en el cuir cabellut, sinó que sempre cal optar per un cosmètic capil·lar específic. Tampoc cal exfoliar freqüentment, ja que podem danyar greument la flora microbiana. Cal pensar que, en aquest cas, la exfoliació és un tractament puntual que no s’ha de repetir si no es donen les circumstàncies específiques per a això. I, si es donen aquestes sovint, és convenient consultar amb el dermatòleg per saber per què el cabell pateix aquesta asfíxia. Text: ACPG

SALUT I BELLESA 25

TRIBUNAMARESME ABRIL 2013

El Maresme ‘cardioprotegit’ SABRIA QUÈ FER DAVANT D’UNA ATURADA CARDÍACA O MORT SOBTADA? Estar preparat per a la reanimació cardiopulmonar pot marcar la diferència entre la vida o la mort. FIES (Formació Integral en Emergències i Seguretat) ha desenvolupat un programa de cardioprotecció integral, considerat per molts experts com un dels més complets i avançats, alhora que competitiu en prestacions, preu i efectivitat.

La mort sobtada és una mort sense cap símptoma previ, la persona pot estar realitzant qualsevol activitat i de sobte el cor pateix una arítmia maligna, la víctima perd el coneixement, cau a terra i deixa de respirar. Gairebé sempre, minuts abans de produir-se l’aturada cardíaca, el ritme elèctric del cor s’altera

produint-se la ﬁbril·lació ventricular. En aquesta situació el temps és vital, cada minut que passa es perd un 10% de les possibilitats de supervivència i l’única opció efectiva és la utilització d’un desﬁbril·lador en els primers moments. El DEA és un aparell que analitza el ritme cardíac i només en els casos que

estigui indicat realitza la descàrrega, fet que determina una total seguretat en la seva manipulació i que qualsevol persona el pugui utilitzar, el seu ús és molt senzill i tant sols requereix una formació bàsica per tal d’optimitzar els resultats. Les dades ho deixen ben clar: cada any a Europa es produeixen de l’ordre de 500.000 casos d’aturada cardíaca i d’aquests, més d’un 80% són provocats per una cardiopatia isquèmica. Davant d’aquestes situacions, l’inici precoç de la reanimació cardiopulmonar i la ràpida desﬁbril·lació (entre 1 i 10 minuts) mitjançant un desﬁbrillador extern (DEA), milloren l’índex de supervivència en més d’un 70%. En els darrers temps la sensibilitat social i la informació de què es disposa, han fet possible que una part de la població conegui l’existència i la implantació dels programes de cardioprotecció, aconseguint en molts casos davant d’una mort sobtada que la víctima disposi d’una segona oportunitat. En aquest context cal situar el programa de cardioprotecció integral de FIES, considerat per molts experts

com un dels més complets i avançats, alhora que competitiu en prestacions, preu i efectivitat. Tanmateix, FIES com a empresa dedicada a l’àmbit de la formació en prevenció, emergències i seguretat, disposa d’un ampli ventall de plans formatius. Dins de la seva cartera docent, FIES ofereix, per exemple en l’àmbit sanitari: formació en primers auxilis, suport vital bàsic, formació per a l’utilització del desfibril·lador extern automàtic. En l’àmbit de la seguretat i prevenció: treballs amb alçada, espais confinats nivell I i II, equips respiratoris (obert i tancat), gestió i control de simulacres,treballs verticals, coordinació de seguretat, etc. El grup humà que integra FIES i la seva experiència garanteixen la màxima qualitat de formació i un disseny específic ajustat a cada necessitat i per a cada curs que proposa. MÉS INFORMACIÓ: info@grupfies.com · www.grupfies.com Apartat de correus 392 · TEIÀ 607 293 199 · 661 600 946

ABRIL 2012 TRIBUNAMARESME

FESTA MAJOR DE CABRILS

La Festa de la Santa Creu arriba a Cabrils EL PROGRAMA D’ACTES, DEL 28 D’ABRIL AL 5 DE MAIG, CONVIDA A PARTICIPAR EN UNA GRAN DIVERSITAT DE PROPOSTES

DIUMENGE 28 D’ABRIL

A les 20.30h, des del Campanar

Repic de campanes A càrrec del campaner Jaume Tolrà i Ferrer.

A partir de les 9h, als Horts de Santa Creu

XIX Pedalada de muntanya Organitzada per la Secció Ciclista “La Concòrdia”.

DIMECRES 1 DE MAIG De 10 a 14h, al carrer Domènec Carles

XX Trobada de Puntaires de Cabrils Organitzada per la Regidoria de Cultura i col·labora les Puntaires Santa Creu de Cabrils. A les 11h, als Horts de Santa Creu

Mini tennis al carrer 2013 Organitzat pel Club de Tennis La Llobera i la Federació Catalana de Tennis. A les 18h, al Museu de Cabrils

Tot seguit, a la Plaça de l’Església

Acte d’entrega del Premi Concòrdia Aquest Premi distingeix a un cabrilenc o cabrilenca que hagi destacat en qualsevol aspecte de la vida cultural, associativa, esportiva o social del poble.

DIVENDRES 3 DE MAIG A les 10h, des del Campanar

Repic de campanes A les 11h, a l’Església Parroquial

Oﬁci de Festa Major En acabar l’Oﬁci, a la Creueta

Benedicció de la Creueta

Acte De Donació

Benedicció del terme.

De la partitura Cabrils/Cabrera = X, de Miquel Pujol, estrenada el 2 de maig de 1987, a la Creu de l’Abella.

Tot seguit, a l’ediﬁci de l’antiga Escola Tolrà

DIJOUS 2 DE MAIG

Acte de recuperació de l’antiga placa identiﬁcativa de l’Escola Tolrà.

Circumloqui a càrrec de Ne Me Títere Pas. Un Circ muntat al capdamunt d’un tricicle motoritzat, on s’hi barreja l’humor, la enginyeria casolana i la música. A les 18h, a la Plaça de l’Església

La Gran Festa A càrrec de La Sal Dels Mars. Un tarda per gaudir ballant de les millors danses i cançons. A les 19.30h, des de la Plaça de l’Església

A les 11h, a l’Església

A les 11h, a Can Barba

Coneguem l’Església de Santa Creu

Hopa-li!!!

Visita guiada per conèixer la nostra església parroquial i els diferents tocs de campanes.

Espectacle de circ amb la companyia Topt Circ. A les 12.30h, a Can Barba

A 2/4 de 12 del migdia, a La Fàbrica

Entrega de premis Del XLIII Concurs de Dibuix i de la V Mostra Literària de Cabrils. Tot seguit, a La Fàbrica

A càrrec de la Cobla Premià. A les 14h, a Can Barba

Arrossada de Festa Major

Preu del tiquet: 1 euro.

Viatgeu al planeta Tumàcat per un univers imaginari, a càrrec de Més Tumàcat.

A les 17h, a la Plaça de l’Església

A les 14h, a La Fàbrica

A les 18h, a la Plaça de l’Església

Homenatge a la gent gran Dinar popular per a la gent gran del nostre poble. Tot seguit, Ball amb el Duet Magma. A les 17h, a Can Botella

Tarda d’atraccions Una tarda per gaudir d’inﬂables i altres atraccions. A les 19h, a sala de La Concòrdia

de Balls Urbans i Breakdance a càrrec de les Pink Ladies de Cabrils.

Una gran festa per a totes les edats, a càrrec de la companyia Més Tumàcat.

Tot seguit, a la Plaça de l’Església

A les 20h, a La Fàbrica

Concert de Festa Major Correfoc de Santa Creu: 10 anys

Amb els gegants de Cabrils. L’Esteve, l’Eulàlia, l’Oliver i la Maria, seran acompanyats pels Geganters de Cabrils.

A càrrec de l’A.E. MONTCABRER. A les 22h, a La Fàbrica

A 23.30h, a La Fàbrica

A les 20h, a la Plaça de l’Església Tot seguit, a La Fàbrica

Teatre de Festa Major

Harlem Shake Cabrils Vine disfressat i preparat per gravar, en directe, un multitudinari Harlem Shake! Veniu a passar una bona estona i crear un gran muntatge audiovisual.

A les 22h, des de la Plaça de l’Església Celebració del 10è aniversari dels Peluts de Foc, amb la participació d’altres colles convidades.

Inauguració del Nou Espai Escènic

Exhibició Jove

La festa dels més Tumàcat

Xerrada

A càrrec del grup de teatre de “La Concòrdia”.

Ballada de sardanes

Cal portar plat, got, forquilla i ganivet. Preu del tiquet: 8€.

Cercavila de Gegants

Pregó de Festa Major

DIUMENGE 5 DE MAIG

Planeta Tumàcat!

En acabar, al carrer Emília Carles

Tradicional vermut De Santa Creu A les 12h, a la Plaça de l’Església

DISSABTE 4 DE MAIG

A les 19h, a La Fàbrica

Gran Concert de Festa Major El darrer acte de la Festa Major serà un gran concert amb la cantant Lucrécia i la Coral Santa Helena i La Societat Coral “La Concòrdia”, de Cabrils.

Ball de Festa Major i nit Jove 2013 Al transcurs de la mitja part hi haurà una exhibició de balls urbans a càrrec de les pink ladies. En acabar, esmorzar.

Programa d’actes provisional, rebut al tancament d’aquesta edició

TRIBUNAMARESME ABRIL 2012

FESTA MAJOR DE VILASSAR DE DALT

Nova celebració de la Festa dels Sants Màrtirs DEL 28 D’ABRIL A L’1 DE MAIG, EL MUNICIPI PROGRAMA UNA ÀMPLIA OFERTA D’ACTES FESTIUS, TRADICIONALS I LÚDICS, PENSATS PER A TOTS ELS PÚBLICS

DIVENDRES 26 D’ABRIL A les 21h, a la plaça de la Vila

II Vilabars (cercatasques) Consisteix en una cercavila per diferents bars del poble acompanyats de música i bon ambient tot degustant les millors tapes Preu: 13€.

Seguidament, a l’església parroquial

A les 20h, a l’església parroquial

Acte d’Obrir els Sants Màrtirs i cant dels Goigs

Missa per als confrares difunts

A continuació, renovació simbòlica del vot de poble per part del Sr. Alcalde. Tot seguit, repic de campanes i enlairament de coets anunciant l’inici de la festa.

A les 22h, al Teatre del Casal

Teatre: “El Coronel Ocell” De Hristo Boitxev, a càrrec de EL TERNAL TEATRE. L’obra es tornarà a fer els dies 5, 11 i 12 de maig.

A les 23h, al pavelló de Can Banús:

A les 22.30h, a la plaça de la Vila:

A les del 23h, al pavelló de Can Banús

Ball de nit

Akelarre diabòlic

I Festa dels 80

Amb Taxman Band Orquesta. Preu 3€.

Diabòlics Anònims. Versot i espectacle.

Reviu l’epoca dels anys 80. Preu 3 €.

DISSATBE 27 D’ABRIL

A les 00h, al pavelló de Can Banús

DILLUNS 29 D’ABRIL

Ball nit amb Hotel Cochambre. A partir de 3, marxa ﬁns ben entrada la matinada amb musica. Preu 5 €.

Museu Arxiu de Vilassar de Dalt

A partir de 10.30h, a la Plaça de la Vila

Gegantonada 2013 Plantada de Gegantons dels nens i nenes de Vilassar i esmorzar popular. A les 11h. Tallers Gegants: Construcció de Capgrossos, PintaGegants, Trencaclosques. A les 12.30h. Cercavila de gegantons i capgrossos fets al taller. A les 13h. Ballada ﬁnal, lliurament de records i cloenda de festa.

Exposició: USA tintypes/ferrotypes western time (circa 1856/1880)

A partir 10h, al Parc de Can Rafart

A les 11.30h, a l’església parroquial

Exposició guitarres elèctriques

A beneﬁci del Casal. Del 29 d’abril al 1 de maig. A les 13.30h, a la Plaça de la Vila

Gimkama Vilassarenca

Vermut dels Pere Màrtirs

A càrrec de L’Esplai.

A les 17h, a la Plaça de la Vila

A 20.30h, a la Plaça de la Vila

Animació musical

Sopar Popular Tot seguit animació i musica per ballar.

DIUMENGE 28 D’ABRIL A les 18.45h, a l’església parroquial

Últim dia de la Novena A les 19.30h, des de diferents llocs

Inici de dues cercaviles simultànies Amb les ﬁgures i comparses de la festa major, que s’encaminaran cap a la plaça de la Vila. Arribada de les cercaviles i colles a la plaça de la vila a les 20h.

DIMARTS 30 D’ABRIL

Inauguració de la tómbola

Horari: d’11 a 14h. i de 16 a 19h. A les 18h, a la Plaça de la Vila

XXXI Trobada de gegants

Oﬁci solemne A les 13h, a Can Ruhí

Tot el dia, Centre Cultura Vilassarenc La Massa

DIMECRES 1 DE MAIG

Fins el 9 de juny. Cuidada col·lecció històrica de ferrotips americans.

A partir de les 10h, al parc de Can Rafart

Festa de L’arròs A les 12h, a Can Rafart

Ballada de Sardanes A càrrec de la cobla Premià

A càrrec de la Cia. Ail’as. Espectacle musical d’animació amb cançons i danses de creació pròpia i de populars, de caràcter participatiu i dirigit al públic infantil, juvenil i familiar. Al ﬁnalitzar hi haurà pa i xocolata pels nens.

A la 13h

A les 21.30h

A partir de les 14h,

Correfoc infantil

Arrossada popular

A càrrec dels Diablons Anònims.Recorregut: Placeta Barberà - Sants Màrtirs - Salvador Riera - Plaça del Teatre - Àngel Guimerà - Plaça de la Vila.

Final del curset SardaTIC Prop de 150 nens i nenes de les tres escoles de Vilassar de Dalt ballaran un galop d’entrada i una sardana de cinc tirades.

Preu: 3€. Hi hauràn inﬂables i jocs populars de 11h a 17h. A les 20h, al pavelló de Can Banús

A les 22h

Sopar Popular Fideuà. A carrec dels Diablons Anònims. Tot seguit animació i musica per ballar

30è aniversari de la Colla de Geganters. Rebuda de les colles participants a la XXXI Trobada de Gegants de Vilassar de Dalt i plantada de gegants. A les 11.45h, Cercavila. A les 13.30h, a la Plaça de la Vila

Celebració del 30è aniversari de la Colla de Geganters Ballada Final de tots els gegants participants a la XXXI Trobada de Gegants, lliurament de records i cloenda de festa. A les 17.30h, a la Plaça de la Vila

V Concurs dels Flams-màrtirs A les 18.30h, a la Plaça de la Vila

Castellers Capgrossos de Mataró A les 20.30h, a l’església parroquial

Completes solemnes En acabar, el tradicional acte de Tancar els Sants Màrtirs, Cants des Goigs i repartiment de les roses que hauran guarnit la capella.

Concert de Cavall Bernat Un espectacle únic de veus i instruments, passant per la música catalana, el jazz, el tango, cant líric, cant popular, òpera, sarsuela...Entrada gratuita.

Programa d’actes provisional, rebut al tancament d’aquesta edició

PROPOSTES CONCERTS

MATARÓ. CAPELLA ANTIC HOSPITAL DE ST. JAUME I STA. MAGDALENA Concerts de Petits Conjunts. Dins el III Cicle de Concerts de Primavera. Dissabte 14 a les 18h.

EL MASNOU. CA N’HUMET Fragments d’opereta. Diumenge 7 a les 19h. La vídua alegre i El comte de Luxemburg, de Franz Lehár. MATARÓ. CLAP D’Callaos. Dissabte 6 a les 23h. Rock, rumba, pop i ritmes llatins: tot aromatitzat amb l’aire ﬂamenc que aporta la veu de La Canija.

Love of Lesbian

MATARÓ. CLAP. DIVENDRES 19, 23H. Allà a on van arrasen i això és el que faran al Clap amb el seu doble àlbum “La noche eterna. Los días no vividos” .

MATARÓ. SALA PRIVAT La Porta dels Somnis. Dins el 3r cicle.cat. Divendres 12 a les 23h. MATARÓ. CAN XAMMAR Concert d’Orquestra de Corda, Banda i Big Band. Dins el III Cicle de Concerts de Primavera. Dissabte 13 a les 11.30h. MATARÓ. PLAÇA DE L’AJUNTAMENT 2n Concert Vermut Punt de Trobada amb Carles Belda. Dins el III Cicle de Concerts de Primavera. Dissabte 13 a les 12.30h.

DIVERSOS ARENYS DE MUNT. PLAÇA DE L’ESGLÈSIA I Fira independentista. Dissabte 6. Mestre de cerimònies: Quim Masferrer. Inclou: presentació del llibre Lliures o morts, presentació de L’endemà d’Isona Passola, Taller de castells, saradanes, etc. ALELLA. CAN MANYÉ Poemes i paraules. Trobada de poetes del Maresme. Vermut literari. Dissabte 13 a les 12h. Anna Maluquer, Juan Antonio Masoliver Ródenas i Care Santos, reconeguts autors maresmencs, llegiran els seus poemes i conversarem amb ells sobre la seva obra. Coordinació Albert Calls. CABRERA. CENTRE CÍVIC PLA DE L’AVELLÀ Mercat intercanvi. Dissabte 13 i diumenge 14. Org: Associació D’ones Cabrera de Mar. CABRILS. BIBLIOTECA Entrega de premis de la XII Campanya de Lectura els Superlectors. Divendres 26 a les 18h.

Aquesta secció és una selecció dels actes que es fan als municipis de la comarca durant el mes que surt publicat TRIBUNA Maresme. La recepció de les propostes per a l’agenda és ﬁns al dia 20 del mes en curs, al correu info@tribunamaresme.com.

MATARÓ. SALA PRIVAT Blaumut. Dins el 3r cicle.cat.Divendres 19 a les 23h. MATARÓ. CLAP Los Mambo Jambo. Dissabte 20 a les 23.55h. Dani Nel.lo i els seus. Tota una lliçó musical, una mescla explosiva de rock’n’rol,blues i jazz incendiari. MATARÓ. SALA PRIVAT Pep Sala recorda Sau. Dins el 3r cicle.cat. Divendres 26 a les 23h. Commemoració dels 25 anys de la fundació de Sau.

Lax’n’Busto + Suite

MATARÓ. CLAP. DISSABTE 27, 22H. Presentaran la nova proposta de cançons, de perﬁl més íntim, sense perdre l’essència d’un dels grups més enèrgics .

CABRILS. LES ESCOLES XV Trobada de Gegants d’Escola de Catalunya. Diumenge 21a les 9h. A les 12h, amb sortida des de l’Escola i arribada als Horts de la Santa Creu, Cercavila de gegants, gegantons i capgrossos. CABRILS. CAN BOTELLA Cabrilenca BTT, 19a Pedalada de Muntanya de Cabrils. Diumenge 28 a les 9h. Organitza: Secció Ciclista La Concòrdia. EL MASNOU. PLAÇA DE LA LLIBERTAT Fira d’artesania de primavera. Dissabte 6 a les 9h. Tot fet a mà. Hi trobareu: alimentació, objectes de regal, patchwork, roba de casa, complements, moda... MATARÓ. ESPAI LAIA ARQUERA Fira d’Antiguitats de Mataró. Dissabte 13 de 9h a 15h. Fira d’antiguitats, brocanters, col·leccionisme i oportunitats.. MATARÓ. LOCAL DELS CAPGROSSOS Actuació castellera. Diumenge 14, 11h. Amb els Capgrossos de Mataró i els Castellers de Caldes amb motiu de la inauguració del Passatge Mariona Galindo i Lora.

PREMIÀ DE MAR. CASAL BENÈFIC Cantada a càrrec de la Coral l’Amistat. Dissabte 13 a les 16.30 h. Organitza: Associació Coral l’Amistat. PREMIÀ DE MAR. ESPAI L’AMISTAT Vella Dixieland. Dissabte 13 a les 21.30h.

TEIÀ. PLAÇA DE LA COOPERATIVA Mercat del Vi i Formatge. Dissabte 6 a les 9h mercat temàtic i divulgatiu que té com a protagonistes aquests dos aliments, amb un total aproximat de 25 parades. TEIÀ. PÀRC DE CAN GODÓ 2n Premi GAES, 3h de Resistència en BTT. Diumenge 7 a partir de les 8h. VILASSAR DE MAR. DIVERSOS INDRETS Inauguració de la Setmana de la Salut 2013 de Vilassar de Mar. Diumenge 7. A les 10h Sortida simultània des de totes les escoles de primària per fer una caminada de les rutes saludables. A les 11.30h, a la plaça Josep Tarradellas, esmorzar. VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA MUNICIPAL Veredicte i lliurament de premis de la Mostra literària Mn. Pere Ribot de Vilassar de Mar. Divendres 12 a les 19.30h.

ALELLA. CAN MANYÉ Performance. Neofòbia. L’art contemporàni vist per tres artistes. Dijous 25 a les 20h. A càrrec de Victòria Pujadas, Norberto Sayegh i Pepe Jiménez Espejo. Tres artistes analitzen l’espai en blanc i la relació caòtica que apareix entre un sector del públic i l’art contemporani. www.canlleonart.com CABRERA. BIBLIOTECA ILTURO Mira que són bèsties! Del 18 d’abril al 14 de maig. Ja en temps immemorials les faules van aproﬁtar-se dels animals per posar en evidència el comportament dels humans i des d’aleshores ençà, les bèsties s’han passejat còmodament pels paratges de la literatura infantil i juvenil.

Rafael Estrany i el mar MATARÓ. CA L’ARENAS. FINS 30 JUNY Inauguració divendres 12 a les 19.30h. Fins al 30 de juny. Recull d’obres que l’artista va realitzar inspirant-se en el mar.

MATARÓ. ATENEU CAIXA LAIETANA Asseyez-vous, Madame Nicotine. Del 18 d’abril al 19 de maig. Proposta poètica i plàstica a càrrec de J.M. Calleja & Yago Vilamanyà. PREMIÀ DE DALT. BIBLIOTECA J.PERICH Exposició Poesia i Imatge Glops de nit. De l’1 al 30 d’abril. Poemes de Montse Assens i Anna Rispau. Fotograﬁes d’en Ferran Planell.

VILASSAR DE DALT. TEATRE LA MASSA Joan Dausà i els Tipus d’Interès en concert. Dissabte 6 a les 21h. Presenten el seu èxit Jo mai mai, millor disc del 2012 segons els oients d’iCat VILASSAR DE DALT. TEATRE LA MASSA Agrupació jazzera de Mataró. Divendres 19 a les 22h. VILASSAR DE DALT. TEATRE LA MASSA Franc Albir en concert. Dissabte 20 a les 21h. Combinació el rock simfònic i el jazz fusió amb cançons pop-rock.

Col·lecció Bassat MUSEU ART CONTEMPORANI. FINS 19 MAIG Mostra de peces d’alguns dels artistes més rellevants de l’art català de la segona meitat del segle XX.

CINEMA ALELLA. CAN LLEONART Les petits mouchoirs. De Guillaume Canet (França, 2010). Dimecres 17 a les 20h. EL MASNOU. BIBLIOTECA JOAN COROMINES Vinyetes palestines. Dimecres 10 a les 19h. Documental sobre la realitat que viu la població del territori palestí. MATARÓ. ARCÀDIA CAFÈ CULTURAL Les tertúlies del club 12. De les lletres a la imatge. Dimecres 10 a les 21h. Reﬂexió sobre l’adaptació de novel·les al cinema. PREMIÀ DE DALT. SALA DE SANT JAUME El irlandés. De John Michael McDonagh (Iralnada, 2011). Divendres 19 a les 22h. TEIÀ. CASAL DE JOVES El timbaler del Bruc. Divendres 12 a les 17:30h. Dins la setmana cultural de Teià. VILASSAR DE DALT Presentació Cineclub Dedalt. Dijous 25, 21h.

CURSOS CABRERA DE MAR. ENVELAT MUNICIPAL Inici Curset de Sardanes. Dijous 11 a les 21h.

X Jornades Cientíﬁques MATARÓ. PLAÇA SANTA ANNA Dissabte 13 a partir de les 17h. De 17h a 20h 5a Gimcana cientíﬁca. De 18h a 20h Fira de ciència al carrer.

III Caminada Solidaria ST. VICENÇ MONTALT. AV TONI SORS. Diumenge 14 a les 10.30h. A favor de la ONG Kirabo per Camerun. Preu: 10€. www.kirabo.eu

PREMIÀ DE MAR. MUSEU DE L’ESTAMPACIÓ Campions del motociclisme. Fins al 31 de desembre. L’estampació per a l’equipament dels motociclistes.

CABRILS. BIBLIOTECA Exposició 100 anys d’en Massagran. Del 5 al 30 d’abril. MATARÓ. EDIFICI ESPENYES. CAN XAMMAR Presentació del projecte CAPS.A. 10. Bloc in progress. Dissabte 20 a les 20h. Fins al dimarts 23. Festa-instal·lació multimèdia per presentar CAPS.A. 10, un projecte web amb més de 150 creadors. CAPS.A. són J.M. Calleja, Jordi Cuyàs i Jaume Simon. www.blocinprogress.org

TEIÀ. CMC LA UNIÓ Concert de Jazz Machín. Diumenge 21 a les 19h. El quartet de jazz de Celeste Elias ha agafat les cançons d’Antonio Machin i n’ha fet la seva particular interpretació.

PREMIÀ DE DALT. PARRÒQUIA SANT PERE 7a Nit de la Poesia de Premià de Dalt. Dissabte 13 a les 21h. Poeta, Jordi Cornudella. Espectacle Verdaguer, Canigó, recitat per l’actor Martí Peraferrer.

EXPOSICIONS ALELLA. CAN MANYÉ Les restes d’un naufragi. Inauguració divendres 12 a les 20.30h. Milers de llibres formaran la instal·lació del poeta i artista visual J.M. Calleja. Recital poètic d’homenatge a Salvador Espriu.

PREMIÀ DE MAR. PLAÇA NOVA “Funk” Festa Premià Jove. Divendres 19 a les 22.30h. Classe magistral de cultura musical a través del funky i els seus derivats com el soul, latin... Amb dos mestres d’aquest estil: el Dj Dumper (Alfonso Giner) i el Dj Sun-Z (Dani Sanz).

TEIÀ. LA UNIÓ Bartomeu Rosselló. L’imitador del foc. Inauguració divendres 19 a les 20h. Exposició sobre el poeta i traductor mallorquí Bartomeu Rosselló-Pòrcel. TEIÀ. CMC LA UNIÓ L’amor per l’art. Inauguració divendres 26 a les 20h. Mostra de la col·lecció privada de Josep Maria Cadena, periodista i crític d’art, que durant els 50 anys d’oﬁci ha reunit un seguit de peces envejables: un oli de Luis Burgos o una tela d’Opisso, per citar-ne algun.

CABRERA DE MAR. ENVELAT MUNICIPAL Curs de Salsa. Dimarts de 18.30h a 20h o dissabtes de 17.30h a 19h. Curs trimestral. EL MASNOU. CAN MALET Em cuido i m’estimo. Dijous 11 i 25 d’abril i 9 i 23 de maig a les 15.30h: El temps de les dones, aliances i desigualtats. Taller de gestió dels usos del temps. Dimarts 16 i 30 d’abril, 14 i 28 de maig i 11 de juny a les 10h: Més enllà del mirall, compartint les mirades. Taller de creixement personal. Dijous 18 d’abril, 2 i 16 de maig, i 6 i 20 de juny a les 15.30h: Quan ric, faig salut. Taller de risoteràpia. Dimarts 23 d’abril, 7 i 21 de maig, i 4 i 18 de juny a les 10h: Buscant el màxim potencial amb el ioga. EL MASNOU. PLATJA D’OCATA XII Volada d’estels. Diumenge 14 a les 9h. Tallers i enlairada d’estels, castell inflable i exhibicions d’estels acrobàtics. MATARÓ. FUNDACIÓ HOSPITAL Taller de teatre terapèutic. Dissabte 6 a les 10h. A càrrec de M. Laura Fernández, psicòloga. Formació en tècniques psicodramàtiques i corporals. www.fundaciohospital.org. MATARÓ. FUNDACIÓ HOSPITAL Sessió de Ioga: Relaxació i Meditació. Dijous 18 a les 18h. A càrrec de Dúnia Torné. www.fundaciohospital.org. MATARÓ. FUNDACIÓ HOSPITAL Taller de reflexoteràpia per a ús personal. Dimarts 9, 16, 23 i 30. Classes teòric pràctiques. www.fundaciohospital.org. TEIÀ. LA UNIÓ Cuina amb flors. Divendres 12 i 19 a les 19.30h. Descobrirem plats de cuina vegetariana utilitzant les flors i les herbes aromàtiques com a ingredients.

VILASSAR DE DALT. MUSEU ARXIU USA tintypes/ferrotypes (circa 1856/1880). Del 28 d’abril ﬁns al 9 juny.

TEIÀ. CASAL DE JOVES Taller de cuina dolça. Divendres 26 a les 17.30h. A partir de 12 anys.

VILASSAR DE MAR. CAN BISA Vilassar de Mar en dansa. Inauguració dissabte 27 a les 19h. Amb imatges de ballarins sortits de l’Escola de Dansa Madó.

VILASSAR DE MAR. BRICBARCA Curs de patró de iot. A partir 16 abril. Per a majors de 18 anys en possessió del PEE. Inscripcions bricbarcaestudis@gmail.com.

PROPOSTES 29

TRIBUNAMARESME ABRIL 2013

INFANTIL CABRILS. BIBLIOTECA Hora del Conte: Karaganda, d’en Pep Molist. Divendres 12 les 18h. A càrrec de Montse Manzanas. CABRILS. BIBLIOTECA Concurs de Dibuix Infantil. Diumenge 14 a les 12h. CABRILS. BIBLIOTECA Entrega de premis. XII Campanya de Lectura els Superlectors. Divendres 26 a les 18h. EL MASNOU. CA N’HUMET Clic! Diumenge 14 a les 18h. Espectacle d’humor per a tots els públics i un joc constant amb els espectadors.

MATARÓ. BIBLIOTECA POMPEU FABRA Presentació del llibre Com ho acabes? Dissabte 6 a les 18h. De l’escriptora Lola Casas. Il·lustrat per Pere Cabaret.

MATARÓ. NAU GAUDÍ La capsa de la imaginació. Diumenge 21 a les 11.30h. Visita i conte amagat en dues

XERRADES ALELLA. CAN LLEONART Dir sense por: testimoniatge d’un escriptor perseguit. Dijous 11 a les 20h. A càrrec de Salem Zenia, periodista i escriptor refugiat a Catalunya. www.canlleonart.com. ALELLA. BIBLIOTECA FERRER I GUÀRDIA Club de lectura. Les Imminències, de Marius Sampere. Dijous 18 a les 20h. Amb la presència del poeta. CABRERA DE MAR. BIBLIOTECA ILTURO La novel·la negra a Catalunya. Divendres 12 a les 19h. Trobada d’autors, especialistes i editors d’aquest gènere literari en auge al nostre país. Participants: Anna Maria Villagonga, professora de ﬁlologia, Alrevés, editorial i Susana Hernández, escriptora. Moderador: Albert Calls. EL MASNOU. BIBLIOTECA JOAN COROMINES Vicis i virtuts dels mitjans de comunicació. Dimarts 9 a les 18.30h. Conferència a càrrec de Jordi Mir, professor de la UPF, seguida d’un col·loqui obert a la participació.

VILASSAR DE DALT. TEATRE LA MASSA Xarop de Cargol de la Cia. Mercè Framis. Diumenge 7 a les 12h. VILASSAR DE DALT. BIBLIOTECA Els contes de la Nathalie. Divendres 12 a les 18.30h. VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA MUNICIPAL Empassapupes. Divendres 5 a les 17.30h. A càrrec de Sol Teixidó. VILASSAR DE MAR. ATENEU VILASSANÈS Teatre: Llepaﬁls. Diumenge 14 a les 18h. De la companyia Teatre al Detall.

S’ha acabat el bròquil MATARÓ. TEATRE MONUMENTAL. Diumenge 28 a les 12h. Concert familiar a càrrec de la companyia Electrotoylets.

TNC

TEATRE

MATARÓ. SALA CABANYES La Ratera. Dissabtes 6, 13 i 20 a les 21.30h i diumenge 7, 14 i 21 a les 18.30h. Clàssic del misteri escrit per Agatha Christie.

CABRERA DE MAR. NATURCENTER Dissabtes 6, 13 i 20 de 10h a 13.30h. Vine a gaudir dels animals i contribueix a la recuperació dels Goril·les de Muntanya. Espai per descobrir, conèixer, aprendrem i sobretot interactuar amb els animals.

MATARÓ. CAN SERRA Juguem a ser arqueòlegs. Diumenge 14 a les 11.30h. A partir de 5 anys.

MATARÓ. CA L’ARENAS La mar d’amics. Dissabtes 6, 13, 20 i 27 a les 18h. A partir de 5 anys. Places limitades.

MATARÓ. DIVERSOS ESPAIS Teatre, on vas? Dissabte 6. Jornada participativa formada per quatre taules rodones sobre les arts escèniques amb motiu del Dia Mundial del Teatre. Formació: Aula de Teatre, 10h. Creació: Sala Cabanyes, 10h. Exhibició: Sala Casal Aliança, 10h. Conclusions: Aula de Teatre, 12.30h.

Toca Toca

MATARÓ. BIBLIOTECA CAIXA LAIETANA Les joguines de l’Elisabet, d’Emma Thomson. Dijous 11 a les 17.30h. Al cim del món, de Holly Hobbie. Dijous 18 a les 17.30h. El conte de la rotllana. Tots els divendres.

EL MASNOU. BIBLIOTECA PÚBLICA Contes de Sant Jordi, a càrrec de Laura Rubio. Divendres 19 a les 18h. A partir de 4 anys.

EL MASNOU. CA N’HUMET Fragments de dansa. Diumenge 21 a les 19h. L’Associació de Dansa del Masnou presenta, amb motiu del Dia Internacional de la Dansa, una mostra de dansa clàssica i contemporània.

TEIÀ. CELLA VINÀRIA El raïm inquiet. Diumenge 7 a les 11.30h conte d’Elisenda Guiu sobre el procés d’elaboració del vi. En acabar, els assistents estan convidats a fer un tastet del vi Tempus, elaborat íntegrament a Teià.

MATARÓ. SALA CASAL ALIANÇA El circ dels núvols. Diumenge 7 a les 12h. Contes de circ amb la cia. De Puntetes.

MATARÓ. SALA CABANYES Òpera infantil El Petit Escura-xemeneies. Divendres 26 a les 19h i a les 21h. El cor infantil escènic de l’EMMM i actors de la Sala Cabanyes interpretaran aquesta obra de Benjamin Britten en commemoració del centenari del seu naixement.

EL MASNOU. CA N’HUMET No sé si...Dissabte 20 a les 22h. La proximitat del públic, la barreja de dansa, paraula i gest, i el dubte són els eixos que articulen el nou treball de Marta Carrasco.

obres de Serra de Rivera.

Quan despertem d’entre els morts MATARÓ. TEATRE MONUMENTAL DISSABTE 6 A LES 21H. De Ferran Madico. El testament literari d’Henrik Ibsen, que aglutina els grans temes de la seva literatura.

MATARÓ. EL PÚBLIC Abril en dansa. Els dies de l’erm. Diumenge 7 a les 20h. A càrrec de la Companyia INsomnes. Oxigen. Dijous 11 a les 20h. A càrrec de Companyia eN movimeNt. Endistancia. Diumenge 14 a les 20h. A càrrec de Companyia 3 Cossos. MATARÓ. RESIDÈNCIA DE SANT JOSEP Abril en dansa. Noves experiències de Moviment. Dijous 18 a les 19h. Taller participatiu de moviment obert a tothom amb motiu del Dia Internacional de la Dansa, a càrrec de Daniel Rosado i Roser Tutusaus. MATARÓ. FOMENT MATARONÍ Desdoblaments. Diumenge 21 a les 18.30h. De Josep Maria Pou. A càrrec del grup de teatre Segle XX. MATARÓ. FOMENT MATARONÍ IX Cicle de Sarsuela. La del manojo de rosas. Diumenge 28 a les 18h.

Fuita

PREMIÀ MAR. PATRONAT SOCIAL.DISSABTE 13 I 20 (22H.) I DIUMENGE 14 I 21 (19 H) De Jordi Galceran. De la companyia Unglop Teatre. Dirigit per Ferran Corbalan.

EL MASNOU. BIBLIOTECA JOAN COROMINES Presentació Sgàile, de l’escriptora masnovina Carolina Lozano. Dimecres 17 a les 19h. MATARÓ. FUNDACIÓ CAIXA LAIETANA Catalunya, on vas? Dijous 4 a les 20h. A càrrec de Josep González i Sala, president de Pimec. MATARÓ. BIBLIOTECA POMPEU FABRA Presentació Quan cremàvem les fàbriques. Dijous 11 a les 19h. De l’autor mataroní Jordi Carbonell. Obra ambientada a Mataró durant la Revolució Industrial. MATARÓ. SALÓ DE SESSIONS AJUNTAMENT La Processó General de Divendres Sant de Mataró. Dissabte 13 a les 19h. Conferència a càrrec de Xavier Alarcón amb motiu del reconeixement de la Processó General del Divendres Sant com a patrimoni cultural de la ciutat. MATARÓ. DÒRIA LLIBRES Presentació Plans de futur. Dissabte 13 a les 19h. A càrrec de l’autor, Màrius Serra. MATARÓ. BIBLIOTECA ANTONI COMAS Presentació Muntanyes russes. Dimecres 17 a les 19.30h. De Rosa Roca Riera.

MATARÓ. CAN GASSOL Abril en dansa. A place to bury strangers. Diumenge 28 a les 19h. De Roberto Olivan. Espectacle de dansa que cerca l’interior més pur de l’ésser humà a través de múltiples llenguatges escènics.

MATARÓ. BASÍLICA DE SANTA MARÍA Restauració de la Soledat de Jordi Arenas. Dissabte 20 a les 18.30h. Conferència a càrrec de Laia Contreras, tècnica en conservació i restauració de patrimoni. Tot seguit visita a les pintures murals del Baptisteri (50è aniversari). MATARÓ. CAN PALAUET Presentació Cementiri dels Caputxins. Dijous 25 a les 19h. Presentació del llibre de Manuel Cusachs, amb fotografies de Ramon Manent. A càrrec de Manel Salicrú. MATARÓ. SALA D’ACTES CAIXA LAIETANA Retallades o reactivació econòmica. Dijous 25 a les 20h. A càrrec de Josep González i Sala, President de Pimec. MATARÓ. FUNDACIÓ HOSPITAL ‘El meu fill no para quiet i treu males notes! És un nen hiperactiu?’ Dimarts 30 a les 19h. A càrrec de Glòria Farràn, psicòloga de la Fundació Hospital. Cal inscripció a www. fundaciohospital.org. PREMIÀ DE DALT. SALA DE L’ORFEÓ Xerrada sobre la figura de l’Elisabet Eidenbenz, a càrrec d’Assumpta Montellà. Dimecres 10 a les 20h. Org: Dones de Dalt.

VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA MUNICIPAL El zoo de les lletres. Dissabte 27 a les 11h. Activitat familiar, literatura infantil i creativitat amb Begoña Chezz, Mireia Martínez i Laia Ventura. Cal inscripció prèvia.

PREMIÀ DE DALT. SALA SANT JAUME Espectacle de Dansa Oriental Fusió. Floritures. El despertar dels sentits. Dissabte 13 a les 20h. PREMIÀ DE DALT. ASSOCIACIÓ GENT GRAN Perruqueria de Senyores. Dissabte 27 i diumenge 28 a les 18h. A càrrec del quadre escènic del Casal. PREMIÀ DE DALT. SALA DE SANT JAUME Celebració “Dia Internacional de la Dansa”. Diumenge 28 de 12h a 14h i de 18h a 20h. Dansa Catalana, dansa espanyola, Flashmob i solidaritat amb Càrites. PREMIÀ DE MAR. ESPAI L’AMISTAT Cosmètica de l’enemic, d’Amélie Nothomb. Dissabte 20 a les 21.30h. VILASSAR DE DALT. TEATRE LA MASSA Eugenio con Reugenio. Dissabte 27, 21h. VILASSAR DE MAR. SALA ROSER CARRAU El trampós entrampat, de Nicky Hassy. Dissabte 13 a les 22 h i diumenge 14 a les 19h. Direcció Kim Cabot. La Tropa Teatre. VILASSAR DE MAR. SALA ROSER CARRAU Deixa’t il·lusionar. Dissabte 20 a les 18 h.

PREMIÀ DE DALT. JARDINS DE CAN FIGUERES Presentació e Enigma 91.4, El segrest d’en Fèlix Maldit. Dissabte 20 a les 19h. Text, Quim Fornès i Fiol. Il·lustracions, Xavi Visa Arau.

SORTIDES ALELLA. TEIÀ. EL MASNOU VIII Caminada dels 3 pobles: Teià, Alella i El Masnou. Diumenge 14 a les 9 h. Alella: El Bosquet; El Masnou: Plaça Ramón y Cajal; Teià: Poliesportiu El Cim. El recorregut serà d’aprox. 10km per la serralada litoral. MATARÓ. CASA COLL I REGÀS Visita cultural audioguiada a la Casa Coll i Regàs. Dissabtes 6 i 28 de 10.30h a 12h. MATARÓ. NAU GAUDÍ Visita guiada a la Col·lecció Bassat d’Art Contemporani de Catalunya. Diumenge 7 a les 12h. MATARÓ. CEMENTIRI DE LES CAPUTXINES Ruta literària. El Mataró de Josep Punsola. Dissabte 27 a les 18h. Recorregut per diferents punts de la ciutat vinculats a la vida i l’obra de Josep Punsola. Cal inscripció prèvia a www.mataro.omnium.cat. PREMIÀ DE DALT. PATI DE SANT JAUME Caminada de Premià de Dalt a Teià. Dissabte 13 a les 8h. Visita a la Cella Vinaria (parc Arqueològic). Hi haurà tast de vi. PREMIÀ DE DALT. PLAÇA DE LA VILA L’ermita de Sant Mateu. Diumenge 14 a les 9.30h. Sortida senderista per a gent amb bones aptituds per caminar. Informació i inscripcions Punt d’Informació de Can Lleonart. PREMIÀ DE DALT. AJUNTAMENT CABRERA Ibers. Diumenge 28 a les 9.30h. Sortida històrica als poblats ibers d’Ilturo i la Cadira del Bisbe. Informació i inscripcions Centre d’Informació de la Creu de Can Boquet. SANT VICENÇ MONTALT. PK. GINESTA Ruta dels contrabandistes. Diumenge 7 a les 8h. Pels corriols del Maresme, en temps de penúries, els homes forts feien passar els fardos de mercaderies des de el Port d’Arenys de Mar fins els camins que portaven cap a S.Celoni o Mataró. Josep Grau: 666 77 12 81. www.montaltrek.org. SANT VICENÇ MONTALT. LOCAL ENTITATS De Tavertet a Rupit. Diumenge 21 a les 7h. Caminarem a prop de les Cingleres. Sisku Calopa: 660 32 81 48. www.montaltrek.org. SANT VICENÇ MONTALT. PK. GINESTA Nordik walking. Els camps de flor del Camí del Mig. Diumenge 28 a les 9.00 h. Caminarem entre hortes amb plantacions de flors, que amb la primavera brollen amb tots els colors. Josep Grau: 666 77 12 81. www. montaltrek.org.

ANY ESPRIU

PREMIÀ DE MAR. MUSEU DE L’ESTAMPACIÓ ‘Les indianes i la Barcelona del Baró de Maldà.’ Diumenge 7 a les 12h. A càrrec de Jaume Sobrequés. PREMIÀ DE MAR. MUSEU DE L’ESTAMPACIÓ Presentació De l’anonimat a l’etiqueta, de Laura Casal-Valls. Diumenge 21 a les 12h. TEIÀ. CMC LA UNIÓ Toni Albà: Ser o no ser, Catalunya nou estat d’Europa. Dissabte 20 a les 12h. VILASSAR DE DALT. BIBLIOTECA Fahrenheit 451 de Ray Bradbury. Dijous 18 a les 19h. Amb la col·laboració voluntària de Joan Bustos. VILASSAR DE MAR. SALA ROSER CARRAU Presentació El caminant davant del Congost de Jordi Pujol. Divendres 5 a les 20h. Amb la presència del Molt Honorable Jordi Pujol i Soley. Presentarà el llibre l’alcalde Joaquim Ferrer i Tamayo. Org: Llibreria Index.

L’espriu que vam conèixer MATARÓ. CAN PALAUET Divendres 5 a les 19h. Amb Manuel Cusachs, Carles Maicas i Ramon Manent. Moderador: Manuel Cuyàs.

Salvador Espriu, avui MATARÓ. SALÓ DE SESSIONS AJUNTAMENT Dijous 18 a les 20h. Conferència institucional de Sant Jordi, a càrrec d’Agustí Pons, periodista i escriptor.

CLASSIFICATS SERVEIS PROFESSIONALS

ANUNCIS PER PARAULA GRATUÏTS. Envia el teu text a través de la següent adreça: www.tribunamaresme.com/classiﬁcats i l’anunci sortirà publicat en la propera edició de TRIBUNA Maresme.

ENSENYAMENT

DIVERSOS

EL MANITAS

BUSQUES TREBALL? BUSQUES TREBALLADORS?

PER ALS AVIS I ELS NOUS SOLTERS

Desenes d’ofertes laborals renovades setmanalment

T’ajudaré a: des de penjar els quadres, pintar la paret de l’habitació del nen, la ﬁnestra que no tanca, solucionar una fuita d’aigua, etc.

al telèfon 687 385 435 o presentant-te dilluns, dimarts o dimecres a les 17:30h. a la Plaça Cuba, 18 (2on pis)· MATARÓ

www.artcatalunya.es

VENC TAULA. Particular, venc una Taula de pi massís, amb dos calaixos, per despatx, menjador o cuina. molt econòmic. mahavayra@yahoo.es

Col·laboro amb gent de la meva conﬁança i amb preus competitius

VENC OBJECTES antics variats. Llibres i còmics. I discos anys 60/70. Envio llistat. I coses de 2ª mà. Super-preu. 93.757.00.71.

Tel. 663 891 339

TECNICO INFORMATICO A DOMICILIO. Reparación de PCs y portátiles, conﬁguración de adsl o cualquier otro problema, diagnóstico gratuito. Tel.610.85.36.62. PSICOLOGIA INTEGRAL. Servei de Psicologia Integral, teràpies de creixement conscient. Ajuda en crisi personal, parella, familiar. mahavayra@yahoo.es INSTAL·LACIONS I REPARACIONS. Aigua, gas, electricitat i climatització. Instal·lador autoritzat. Salvador Tel.619.517.680.

TREBALL OFERTA

COMPRA VENDA

PÀGINES WEB. Informàtic, faig pàgines web. A partirt dels 150 euros. De 3 a 8 euros al mes de manteniment. jferrerfunes@gmail. com. Animacions, Fotografies, videos...jferrerfunes@gmail.com ADIESTRADOR CANINO A DOMICILIO. Necesita ayuda con su perro? Consulte nuestra oferta de pack de Adiestramiento Básico. Visite nuestra weeb: www.yoteloadiestro.com o Tel.609.79.39.06. PINTORES DEL MARESME. Pintor pinta piso de 3 o 4 habitaciones material incluido 500 euros limpieza y experiencia excelentes acabados. Sr. Roberto. carol_ mariposa@live.com DESBROSSAMENTS - DESBROCES. Zona Maresme: Neteja de parcel·les, finques, patis… Recuperació d’espais naturals, camins. Preus econòmics. ocelld elamuntanya@hotmail.com MANETES. S’ofereix manetes, reparaciOns de tot tipus, pintura de pisos. Econòmic. 672081995. PINTOR MISTERAPID. Precios realmente muy economicos limpio, rapido y de toda confianza experiencia y puntualidad pisos, comunidades etc. Sr. Molins .Pintor_misterapid@hotmail.com REPARTO DE FOLLETOS PUBLICITARIOS. Particular se ofrece para realizar reparto de folletos publicitarios (buzoneo, carteles) experiencia y seriedad, económico. Tel.622.327.353.

PROFESSORA LICEU dóna classes piano-violí-llenguatge musical. Nens i adults. Eﬁcàcia i tracte personalitzat. Tel.650.41.80.18.

SALUT I BELLESA

INGRESOS Tel.93.469.44.91

EXTRAS.

HERBALIFE, DISTRIBUIDOR INDEPENDIENTE. Llame para productos u Oportunidad de Negocio. Tel.629.32.42.52. INGRESOS EXTRA. A tiempo parcial o completo. Información en 93.100.02.03.

ESPAI DE MATERNITAT I CRIANÇA MIMA’M. Tallers Massatge Infantil i Reﬂexologia, assessorament portanadons. www.espaimimam.com. Tel.650.95.92.88

COLLAR D’ENSINISTRAMENT. De vibració, agafa 350M, 3 nivells. Preu 60€ (per treure males conductes del gos a distancia) 646.68.62.00 aurastyle_n@hotmail.es COMPRO Tebeos antics, còmics, superherois, manga, àlbums de cromos, llibres, postals, calendaris de butxaca, soldats de plom i joguines. Tel.630.93.06.16. SE VENDE MINI ONE color pistacho en perfectas condiciones con 56000km. Motor 1500, 75cv. Gasolina año 2011, matricula gvn. Se vende por 10000 euros negociables. karlosnieto1981@hotmail.com

Keratina plàstica

120€ DIMARTS

TREBALL DEMANDA SE OFRECE CHICA para trabajar en manipulación, operaria, apresto, fábricas. Mucha experiencia buena presencia. vehículo propio. Tel.675.66.80.26. ADMINISTRATIVA COMPTABLE PER HORES. M’ofereixo per treballs comptables i administració. Assentaments, cicle complert. Impostos IVA, IRPF, etc. mrcmataro@gmail.com AUXILIAR DE EMFERMERIA EN GERIATRIA. Doy mis servicios a personas mayores por 6 euros la hora. Srta Carolina. carol_mariposa@live.com

Perruquers Keratina brasilera

COLABORADORA DE GAS NATURAL COMERCIALES. Buscamos comerciales para captar clientes para instalar gas natura l,gasodomesticos,calefaciones. Ofrecemos carpeta trabajo y buena renumeración.

90€

IMMOBILIARIA

ES I DIMECR

Porta’ns a una amig m i us fare

20%

PARKING PER LLOGAR ARENYS DE MUNT. Lloguer plaça d’aparcament per 50€/mes. Tel.677.20.90.28.

te descomp

Maria Vidal, 52 VILASSAR DE MAR Tel. 93 759 50 61

POR JUBILACIÓN SE ALQUILA PELUQUERIA. Interesados llamar al 615.39.84.82 de 9 a 12.30h. y de 15 a 17.30h.

CONCURS TROBA LA ‘T’ Troba la T de TRIBUNA amagada en un dels anuncis del nostre periòdic, indica’ns el nom de l’anunciant i les teves dades de contacte. Cada mes sortegem entrades de cinema dobles pels 8 Cinemes Arenys (una per a tu i una altra per a un acompanyant). POTS CONTACTAR AMB NOSALTRES: Per correu electrònic: promocio@tribunamaresme.com en un termini màxim

d’una setmana després de la publicació, indicant el nom de l’anunciant on es troba la T i les teves dades personals, nom complet i DNI. El vuitè dia després de la data de publicació es farà el sorteig. Els guanyadors rebran un correu electrònic de TRIBUNA Maresme indicant que han estat beneficiats amb el premi. Un cop confirmada l’acceptació del premi, contestant al correu electrònic amb un termini màxim de tres dies després d’haver rebut la notificació, podran iden-

tiﬁcar-se amb el seu DNI a les taquilles dels Cinemes Arenys i rebran les entrades. Les entrades són vàlides de dilluns a divendres, excepte festius i vigílies. Quan passin 30 dies de la conﬁrmació del premi, les entrades caduquen. Els guanyadors de l’edició de març van ser: JOSEFA PARERA REIG, PILAR MOLINS GRAUPERA, LUIS PALET VILLACAMPA i CARLES MARROT BUXADÉ.

En virtut d’ allò establert a la Llei 15/1999 i la LSSICE 34/2002, l’informem que les seves dades formen part d’un ﬁtxer automatitzat titularitat de GRAMA PRESS SL. Vostè pot exercir els seus drets d’accés, rectiﬁcació, cancel·lació i oposició a la següent adreça: CAMÍ RAL 495, 3º · 08302 MATARÓ (Barcelona).

TRIBUNAMARESME ABRIL 2013