Tribunamaresme 263

Page 1

TRIBUNA maresme mesames

A TRIBUN S 10 A2-N20Y12 200

Número 263. Maig 2012

L’AGIM, en marxa

La nova entitat vol donar cobertura a les necessitats específiques de més de 700 persones amb discapacitat física del Maresme. PROU PEATGES. La iniciativa popular de no pagar peatge convoca nombrosos ciutadans i reobre el debat de l’autopista C-32 al Maresme.

TEATRE AMATEUR. Èxit d’espectadors per a la desena edició de la Mostra de Teatre Amateur celebrada aquests dies a Pineda de Mar.

RECORD D’ERNEST LLUCH. EL PSC de Vilassar de Mar recorda i homenatja el polític maresmenc amb Odón Elorza i Manuel Mas.

ANIMALS DEL MÓN. Una exposició mostra diversos animals del món com amfibis i rèptils, a l’Ateneu Caixa Laietana de Mataró.

ASTRONOMIA. L’escriptor i divulgador de l’astronomia Jordi Lopesino ens explica els secrets de mirar el cel amb telescopi.

OPINIÓ. ‘Un model propi de Setmana Santa’, article del regidor de Mataró Joaquim Fernàndez (CiU). / I els col·laboradors habituals. FOTO: OLGA BOIX


02

SUMARI 02

Indemnització

La família de l’home que va morir intoxicat per un bolet reclama una indemnització

04

Condemna

05

Sociovergència

06

AGIM

08

L’astronomia

Condemnat a 11 anys i 3 mesos l’home que va matar a cops a un taxista a Mataró

CiU i PSC obren un procés de treball per arribar a un ‘pacte de ciutat’ a Premià de Mar

La plataforma anuncia noves convocatòries

El #novullpagar massiu causa llargues cues als peatges de les autopistes catalanes

L’entitat impulsa activitats per defensar les persones amb minusvalideses al Maresme

Jordi Lopesino ens explica en una entrevista l’afició per l’astronomia a la comarca

11

Mostra de Teatre

14

Animals del món

24

Renda

34

CRÒNIQUES

Nou èxit de públic per a la Mostra de Teatre Amateur de Pineda de Mar

Exposició amb una mostra d’animals del món a l’Ateneu Caixa Laietana de Mataró

Més de 3,4 milions de catalans hauran de presentar la seva declaració de la renda A dalt, la retenció de vehicles al petge de Vilassar de Dalt durant la protesta popular. A la pàgina dreta, el diputat de SI, Uriel Bertran en la mobilització.

Ensenyament Pàgines especials dedicades al sector de l’ensenyament amb temes d’actualitat.

AGRAÏMENT La cistella de verdures que va sortir en la fotografia de portada de TRIBUNA Maresme número 261, corresponent a l’edició del mes de març, la va preparar en Dídac Valera, horticultor de Mataró. Des de TRIBUNA Maresme agraïm la seva col·laboració.

TRIBUNA maresme mesames

El periòdic del Maresme des de l’any 2002

Edita: Grama-Press, S.L. Camí Ral 495, 6e 2a. 08302 MATARÓ. Tel. 93 799 18 40. publicitat@tribunamaresme.com. info@tribunamaresme.com. Dip. Legal: B-26375-2005. Impressió: Impressions Intercomarcals S.A. 30.123 EXEMPLARS

Amb el suport de

La iniciativa popular de no pagar peatges convocada el migdia del passat Primer de Maig en diversos punts de les autopistes catalanes va tenir un èxit molt elevat. Sota un ambient festiu amb pancartes de la campanya, senyeres, estelades i el soroll constant dels clàxons, diversos ciutadans van acudir a la desena de punts on es va convocar la manifestació per denunciar un greuge cap a Catalunya respecte la resta de l’Estat amb les carreteres de pagament. A peu de peatge de la C-32 a Vilassar de Dalt, la majoria de vehicles van passar sense pagar. Personal d’Abertis apuntava les matrícules dels cotxes en una llibreta, mentre diversos conductors sortien dels seus vehicles per reclamar l’aixecament de barreres. Abertis va tancar algunes de les cabines manuals del peatge de la C-32 a Vilassar de Dalt, potser amb l’objectiu d’atenuar la protesta. No

obstant això, finalment, el personal de la companyia va sortir a peu de carretera per anar anotant en una llibreta les matrícules dels vehicles que s’anaven adherint a la iniciativa #novullpagar. De fet, als volts de la una del migdia un tant per cent molt elevat de conductors s’havien negat a pagar el peatge, fet que va obligar els treballadors de la concessionària a sortir de la cabina per anotar directament, una rere l’altre, les matrícules de tots els vehicles que passaven. Entre els manifestants, el secretari general de Solidaritat Catalana per la Independència (SI), Uriel Bertran, es va dedicar, cap al migdia, a repartir tríptics als conductors aturats al peatge de Vilassar de Dalt, animant-los a participar a la protesta. Segons ell, aquest acte serveix per demostrar que “els catalans ja han dit prou” a l’”espoli espanyol”. Bertran va demanar a la concessi-

onària Abertis “que deixi de cobrar peatges abusius al nostre país” per unes infraestructures, va dir, “que ja han amortitzat desenes de vegades”. A CIU i al Govern, el líder de Solidaritat Catalana, els va exigir “que es posin del costat dels catalans, i que no caiguin en la trampa de posar multes il·legals que només provocaran un allau de demandes per prevaricació i per abús de poder”. Per últim, Bertran va demanar a la ciutadania que continuï donant suport a la campanya #novullpagar els pròxims dies perquè, com ha dit, “res no podran fer contra un poble valent, unit i combatiu”. En els moments de més afluència de vehicles, i davant la impossibilitat dels treballadors d’Abertis de satisfer totes les demandes de conductors, és quan es van produir les primeres retencions. De fet, a quarts d’una es van arribar a registrar cues de fins a


03

La família de l’home que va morir intoxicat per un bolet a Mataró reclama 200.000 euros d’indemnització a l’Ajuntament

un quilòmetre. La situació va ser similar als altres punts de la protesta. Els peatges on la Plataforma Prou Peatges va convocar la manifestació de manera oficial van ser la C-32 a Vilassar de Dalt en tots dos sentits; l’AP-7 a Martorell en sentit Barcelona; el de la C-33 A Mollet en tots dos sentits; el de la C-16 a Manresa en tots dos sentits; a la sortida de Girona Sud; a la sortida de Figueres Sud; als Túnels del Garraf; a la sortida AmpostaDeltebre; a la d’Ulldecona-Vinaròs; al peatge Terrassa-LesFonts; i a la sortida de Reus. Al País Valencià es va convocar a les sortides d’Algemesí, Sagunt-València i Castelló. 2.500 CONDUCTORS, SENSE PAGAR La concessionària Abertis va xifrar en 2.500 els conductors que es van negat a pagar el peatge durant aquest Primer de Maig. El número anterior correspon a tots aquells casos que es van comptabilitzar entre les sis del matí i les dues de la tarda. Abertis indica que el nombre d’insubmisos, però, “només representa l’1,5%” de tots els vehicles que van circular pels trams d’autopistes que controla la concessionària i on es va dur a terme el #novullpagar popular. Fonts de la concessionària van voler posar de relleu, d’aquesta manera, que la incidèn-

cia de la protesta “ha estat mínima”. Tot i això, però, el que sí que és cert és que, si es comparen aquests 2.500 conductors amb la mitjana diària de gent que es nega a pagar els peatges, la xifra s’incrementa molt. I és que, segons les darreres dades que Abertis va posar sobre la taula, arreu de Catalunya hi ha uns cent conductors diaris que no abonen els imports. Per la seva banda, la Plataforma #Novullpagar Prou Peatges va valorar molt positivament la convocatòria. “Agraïm el poble de Catalunya i els representants del poble al Parlament i als Ajuntaments que ens han fet costat. Ara bé, denunciem la hipocresia d’aquells diputats (tots excepte els de SI) que han participat per fer-se la foto del #novullpagar popular mentre el poble de Catalunya encara els paga els peatges i els pàrquings d’Abertis a través del Teletac del Parlament que encara no han tornat”, van assegurar en un comunicat. També afegeixen que “hem arribat al punt de no retorn, avui, demà i fins que no es desmantellin els peatges a Catalunya, tots els catalans i les catalanes hem de continuar dient #novullpagar”, alhora que preparen noves mobilitzacions. Text: ACN / Redacció Fotos: Marga Cruz

Uns operaris col·loquen el cartell ‘No colliu bolets, poden ser verinosos’, en un dels parcs de Mataró.

Acusen el consistori d’haver plantat un arbre “associat” al fong i al·leguen que el servei de jardineria hauria d’haver fet tasques preventives La família de l’home que va morir el passat 18 de novembre de 2011 per ingerir un bolet tòxic, que ell mateix havia collit d’un parterre de sorra de Mataró, ha presentat una reclamació administrativa de responsabilitat patrimonial a l’Ajuntament. Li reclamen al consistori una indemnització de 200.000 euros perquè, segons els familiars, el servei de jardineria de l’Ajuntament hauria de vetllar per la seguretat dels ciutadans, sobretot quan es va decidir plantar una espècie d’arbre que està “associat” al fong tòxic. Fonts municipals asseguren que els serveis jurídics del consistori estan analitzant el cas però, ara per ara, cap responsable polític ha volgut fer declaracions sobre aquest assumpte. La família de l’home mort ha contractat els advocats de Menfis Grup per aquest cas. La seva directora jurídica, Mercedes Pérez, recorda que

l’endemà que transcendís la mort de l’home, l’Ajuntament va fer retirar tots els bolets de parcs i jardins i es va “empaperar” la ciutat amb cartells alertant a la població del risc que suposava menjar-ne. Aquesta feina, lamenta Pérez, s’hauria d’haver fet abans. Segons Pérez, l’Ajuntament és responsable de vetllar per la seguretat dels seus ciutadans i, sobretot en aquest cas, quan es va decidir plantar un arbre que segons les proves pericials està “associat” al bolet tòxic. Pérez també lamenta que cap representant del consistori truqués a la família després dels fets. L’home vivia amb la seva dona i el seu fill a Mataró. L’home, de 73 anys, va traspassar el 18 de novembre a l’Hospital Clínic de Barcelona, on va ingressar amb una hepatitis fulminant provocada per la ingesta d’una ‘lepiota brunneoincarnata’, que ell mateix va collir d’un parterre de la Via Sèrgia, al polígon industrial Les Hortes. Quan va arribar a casa es va fer una truita amb aquell bolet tòxic. Text: ACN Foto: Ajuntament de Mataró / ACN


04

CRÒNIQUES

Condemnen a 11 anys i 3 mesos de presó l’home que va matar a cops un taxista a Mataró

‘Ernest Lluch, el valor del diàleg 11 anys després’, un èxit d’assistència

L’Audiència de Barcelona ha condemnat a 11 anys i 3 mesos de presó a Cristian S.P., l’assassí d’un taxista de Mataró que va morir l’any 2010 després d’un any i mig en coma com a conseqüència d’una brutal agressió a cops de bat de beisbol. Els fets van tenir lloc el setembre del 2008 a les portes de la discoteca ‘Activa’ del Pla d’en Boet de Mataró. El jurat popular va considerar que ell era l’únic culpable del crim i va decidir absoldre els altres tres acusats per aquests fets. A més de la pena de presó, el jutge ha fixat una indemnització de 85.861,56 euros per a cadascun dels dos fills de la víctima i 10.000 euros per a cadascun dels seus quatre germans 212.000 euros en total. Els fets es remunten al 7 de setembre del 2008. El taxista va tenir una discussió amb una noia una nit de gresca a un polígon industrial i d’oci de la capital del Maresme. Fruit d’aquesta discussió, el taxista i un dels amics de la noia van iniciar una baralla. L’home va quedar en coma després de rebre una brutal agressió a cops de bat de beisbol i va morir després d’un any i mig d’ingrés hospitalari. El jurat popular va considerar en la vista del passat mes de març que Cristian S.P. era l’únic culpable de la mort del taxista, tot i que per aquests fets també estaven imputats uns altres tres amics de l’assassí, que han quedat en llibertat. El jutge li ha imposat una pena d’11 anys i 3 mesos de presó, tenint en compte les circumstàncies atenuants d’embriaguesa, drogoaddicció i reparació del dany. En aquest sentit, la sentència recull que l’assassí del taxista ha destinat, des de la mort del seu pare, tota la seva pensió d’orfandat a intentar reparar el dany causat, prop de 9.000 euros. Text: Jordi Pujolar / ACN

La sala d’actes de la Biblioteca Ernest Lluch va quedar-se petita per acollir a Odón Elorza i Manuel Mas, convidats a l’acte i amics personals i polítics d’Ernest Lluch. Quasi un centenar de persones no van voler perdre’s un acte que el PSC de Vilassar de Mar havia organitzat sota el lema “Ernest Lluch, el valor del diàleg 11 anys després’”. L’acte va començar amb la benvinguda del Primer Secretari de l’Agrupació Local, en Josep Rebull, que va voler agraïr especialment la presència d’Odón Elorza, arribat de San Sebastian, de la companya de l’Ernest i de bona part dels dirigents comarcals del PSC Maresme. Enric Flamerich, com a Cap del Grup Municipal del PSC de Vilassar de Mar, va presentar i moderar l’acte, que no va deixar indiferent a ningú donada la càrrega simbòlica vers la figura dialogant de l’Ernest en totes les seves vessants (personal, professional, política i esportiva). Flamerich va enumerar els motius que dugueren a l’Agrupació Local a organitzar l’acte. “Creiem en la importànica dels valors que defensava l’Ernest. Per això hem organitzat aquest acte. Primer per recordar la figura de l’Ernest; en segon lloc, per la defensa del diàleg com a camí irrenunciable per la convivència i pel cessament de l’activitat armada d’ETA el passat novembre” . Manuel Mas, exalcalde de Mataró (1983-2004) i Diputat a les Corts amb Rodríguez Zapatero (20042011) va recordar la figura de l’Ernest i la transcendència de la seva paraula afirmant “és vital pels polítics la necessitat de dialogar sempre i quan sigui des de la curiositat,

Odón Elorza, Enric Flamerich i Manuel Mas, a la biblioteca Ernest Lluch.

tret característic de l’Ernest, i amb coneixements suficients per a dialogar i defensar idees, valors que pregonava l’Ernest”. Manuel Mas i Ernest Lluch eren amics personals i polítics i van compartir tertúlies i discussions al llarg de la seva intensa amistat . INTERVENCIÓ D’ODÓN ELORZA Per la seva part, Odón Elorza va fer un discurs molt més centrat en el valor del diàleg a l’actualitat. Va destacar la necessitat avui en dia “d’una veu autoritzada com la de l’Ernest ja que ens ajudaria a orientar-nos per tot el què estem visquent i enfront aquesta crisi social i de valors, econòmica i política”. Elorza va afirmar en un acte de sinceritat política que “cal que els polítics ac-

tuïn amb sensatesa i sentit comú per apropar-se a la ciutadania, un diàleg possible i obligat entre partits polítics per recuperar el descrèdit de la política per part de la societat”. Basa el seu discurs en la revolució de les xarxes socials i l’organització de grups no-polítics com el 15M. Va concloure la seva participació declarant que ”els polítics, des de la transparència, cal que acceptin les crítiques i propiciïn una democràcia més participativa”. Al finalitzar l’acte, es va fer un torn obert de preguntes on els assistents van reflexionar sobre la figura de l’Ernest i sobre temes com ETA, Bildu i processos participatius en la presa de decisions per part de la ciutadania. Text i foto: PSC Vilassar de Mar


05

CRÒNIQUES

CiU i PSC, en la recta final del ‘Pacte per a la ciutat’ Les converses a Premià de Mar entre el govern de CiU liderat per Miquel Buch i el principal partit de l’oposició, el PSC, es troben en ple procés de treball. Després que es fessin públiques, va difondre’s un document de les dues froces polítiques en el qual s’apunten les vies d’encaix i es donaven, a partir del 25 d’abril, 30 dies per acostar posicions i definir la forma final d’entesa. En el document conjunt de socialistes i nacionalistes, s’incideix que l’”acord és fruit del compromís per superar aquest context de grans dificultats i de la rotunda voluntat d’ambdues formacions per servir a Premià de Mar i els seus veïns i veïnes”. També afegeixen que el pacte “té la voluntat de sumar un consens majoritari per fer front als nous reptes i de coincidir plenament en els objectius per a aquest mandat 2011-2015, alhora que compta amb la confiança mútua necessària entre els dos grups municipals per dur-lo a terme”. CiU i PSC també es donen llibertat per mantenir posicions pròpies i discrepàncies en temes de política general. Pel que fa a les prioritats del futur

Èxit absolut del 1r premi 3 hores de resistència en BTT de Teià

acord, destaquen afrontar la crisi i les polítiques d’ocupació, l’organització del govern sense increment de la despesa i “la modificació de l’estructura del pressupost i l’organització administrativa per aconseguir aprofitar les sinergies del treball polivalent i coordinat, amb la creació de dues àrees genèriques, una administrativa i una altra tècnica”. Dins aquest escenari de sociovergència, del qual encara resta pendent d’ex-

plicar quina forma política final prendrà un cop se signi l’acord definitiu, cal entendre el suport que el PSC va donar als pressupostos municipals per a 2012, tot i que fonts socialistes van apuntar que feia mesos que treballaven amb CiU per arribar a un acord en aquest aspecte. També que l’exregidora socialista mataronina Alícia Romero sigui la nova gerent de l’Ajuntament.

El passat 15 d’abril es va celebrar el 1r Premi GAES 3 hores de resistència en BTT de Teià organitzat per la Regidoria d’Esports de l’Ajuntament de Teià i la secció de BTT del CET. Amb més de 200 inscrits vinguts de tot Catalunya i altres indrets com Àlaba, Madrid o Andorra, la prova va ser un èxit de participació que ha situat Teià en el mapa del món de les BTT. L’espectacularitat del recorregut així com la bona organització van ser un dels punts més destacats pels bikers, que podien participar en modalitat individual o per parelles realitzant els relleus a la zona de boxes instal·lada al tram final de la Riera.

Text: Redacció

Text: Ajuntament de Teià.


06

EL TEMA DEL MES L’AGIM arrenca el vol L’entitat que defensa les persones amb minusvalideses vol projectar-se al conjunt de la comarca

L’Associació Grup Integrador de Minusvàlids de Mataró i Maresme (AGIM) avança cap a la plena posada en marxa de l’entitat després d’haver establert els primers contactes institucionals. L’agrupació amb seu a la capital de la comarca ofereix serveis perquè les persones amb minusvalidesa puguin fer una vida el més normalitzada possible, està fent difusió de les seves activitats i propostes i vol ampliar-se amb socis del conjunt del Maresme.

L’associació compta amb 245 socis provinents de l’antic GIMM i es planteja l’objectiu d’arribar a la xifra dels 700 membres. Els serveis que l’entitat de recent creació proposa tenen una marcada línia continuista respecte l’anterior entitat. Precisament, a més de l’atenció individualitzada a les persones amb discapacitat física, n’ofereixen d’altres com servei de voluntariat, servei de rehabilitació adaptat a les necessitats de cada persona, posada en marxa

d’un centre de dia per tal de donar una atenció diürna, sortides adaptades a les persones amb discapacitat, difusió d’informació bàsica i necessària pel col·lectiu de persones amb discapacitats físiques, realització de tràmits i gestions específiques, gestió d’alguns dels drets que poden tenir les persones amb el certificat de disminució, millora de l’accessibilitat o vetllar pel compliment i la supressió de barreres arquitectòniques. I això entre d’altres de pre-

vistes com oferir transport adaptat per a determinades activitats, xerrades, pisos amb serveis, així com reconèixer la tasca d’institucions i persones amb uns premis anuals. L’AGIM va ser creada el mes d’octubre del passat any 2011, pensant en donar cobertura a les necessitats específiques de les persones amb discapacitat física d’aquesta àrea. Amb seu al carrer Josep Montserrat Cuadrada, núm. 33, de Mataró, l’entitat es planteja l’objectiu prioritari de ser “el nou referent que representi les persones amb discapacitat física davant de les administracions, entitats locals, companyies de transport i qualsevol altre organisme públic o privat”. El president de l’AGIM, Pere Lorente ens explica que no existeix cap vinculació ni com associació ni fundació amb l’anterior entitat ja inexistent anomenada GIMM: “Però podem dir que d’alguna manera sí que som continuadors de tots aquells projectes que estaven en marxa, els quals no havien de quedar abandonats per falta de continuïtat”. En aquests moments, l’AGIM es troba en una fase de projecció amb múltiples projectes per dur a terme. “Estem molt satisfets per la labor realitzada en els sis mesos que tenim d’història. Si en un futur som capaços de realitzar una tasca tan àmplia com la que hem fet en aquest temps, les persones amb discapacitat del Maresme es veuran


07 Qualsevol persona interessada en rebre informació i en formar part de la nova entitat sent-ne soci, pot fer-ho través de la pàgina web www.agimm.org. molt beneficiades”, comenta Lorente. Aquests darrers dies l’AGIM ha iniciat una campanya de captació de socis a la comarca, a través dels mitjans de comunicació, xarxes socials, tríptics, etc… “Si volem que les poblacions del Maresme estiguin adaptades a nivell de mobilitat, que les persones amb alguna discapacitat es puguin integrar i desenvolupar a tots els nivells, quants més socis siguem més possibilitats tindrem”, comenta el president de l’entitat. Entre els serveis que l’AGIM proposa als seus associats hi ha el de voluntariat, consistent en acompanyar a les persones que per la seva situació necessiten tenir un suport personalitzat per realitzar determinades activitats com anar al metge, a comprar, etc. I el de rehabilitació, adaptat a les necessitats de cada persona. També destaquen la posada en marxa d’un centre de dia, la realització de sortides adaptades per a les persones amb discapacitat per gaudir del temps de lleure o la difusió d’informació bàsica i necessària per al col·lectiu de persones amb discapacitats físiques. En aquest línia proposen, alhora, la realització de tràmits i gestions específiques, com alguns dels drets que poden tenir les persones amb el certificat de disminució. En el terreny de la vida diària l’entitat treballa, a més, per millorar la mobilitat, vetllant pel compliment i la supressió de barreres arquitectòniques, d’acord amb la llei d’accessibilitat vigent o fomentant la pràctica esportiva, duent-se a terme cursos de piscina adaptada. Pere Lorente ens comenta les vinculacions que l’AGIM manté amb d’altres col·lectius: “Les relacions que mantenim amb d’altres entitats són molt positives per a nosaltres. El mateix podem dir d’entitats financeres, autoritats municipals i Generalitat. D’altra banda, som a punt de tancar uns acords amb la fundació Miquel Valls

de Calella, dedicada a vetllar pels malalts d’esclerosi lateral amiotròfica; estem federats amb Ecom, i el proper dia 24 mantindrem una reunió en els nostres locals amb altres associacions del Maresme per establir acords en projectes conjunts”, assegura. Precisament, pel que fa a la relació amb entitats, el passat 20 d’abril l’AGIM signava un conveni amb l’Obra Social de Caixa Laietana a través del qual es dóna suport a les propostes que porten a terme per desenvolupar serveis de caire sociosanitari, laboral i formatiu per a les persones amb discapacitat. Segons van explicar en la signatura de l’acord, els 10.000 euros que ha aportat l’Obra Social de Caixa Laietana permetran a l’AGIM reactivar algunes activitats que s’han deixat de portar a terme com ara el servei de furgonetes de transport o el quiosc de venda de premsa. I a la vegada, en el projecte que està treballant per poder activar el centre de dia que els permetrà poder donar servei als seus socis. INTEGRACIÓ A TOTS ELS NIVELLS “Quan es constitueix aquesta associació es fa amb un clar objectiu, que no és un altre que el de vetllar per la integració a tots els nivells personals, físics, socials, i culturals de les persones amb discapacitat”, explica Lorente. En aquest context, afegeix, cal trobar el perfil de l’associat de l’entitat: “una persona sigui o no discapacitada, que creu en aquesta causa, i com a tal s’adhereixi a aquesta associació”. L’agrupació es mostra oberta a tot el Maresme i ja compten amb associats de totes les localitats de la comarca. Per formar part de l’AGIM, a més, no cal complir cap condició específica, “excepte si ets discapacitat aportar tota la documentació que dóna testimoni d’aquesta discapacitat”, comenta el president del col·lectiu.

OBJECTIUS I REPTES Entre els projectes de futur més immediats de l’entitat, ens expliquen que destaquen com a prioritaris establir contactes i acords amb tots els municipis del Maresme, seguir lluitant per la supressió de barreres arquitectòniques, crear una unitat de negoci de transport adaptat, explotar com a unitat de negoci possible el quiosc del Passeig de la Geganta, crear un centre de dia, disposar d’una pàgina web i desenvolupar-se en les xarxes socials d’Internet.

ELS PROBLEMES DE LES PERSONES DISCAPACITADES Entre els principals problemes que es troben actualment les persones discapacitades, expliquen des de l’AGIM, hi ha “la manca d’integració social i realització personal. Tot això ocasionat per un excés de proteccionisme familiar, per falta d’una rehabilitació continuada, escassa formació professional, gran nivell d’atur i insuficient relació personal. I en molts llocs

A dalt, Pere Lorente, president de l’AGIM. A la dreta, Passejant per Mataró amb Viqui, una associada de l’AGIM.

massa barreres que impedeixen falta d’autonomia individual”. Pel que fa a l’impacte de la crisi en el col·lectiu de persones amb minusvalidesa, Lorente explica que ha estat important des del punt de vista de l’associacionisme. “A causa dels problemes econòmics de les administracions públiques les retallades han estat considerables. I des del punt de vista individual també, de la mateixa manera que a la resta de la ciutadania”, afirma. Quan li preguntem si les lleis estan molt lluny encara del que caldria per facilitar la vida als discapacitats, el president de l’entitat ens comenta que “sempre es pot millorar a l’hora de legislar, però el problema no sempre està en la quantitat de lleis, sinó en la capacitat d’aplicar-les. Des de tots els estaments públics s’hauria d’obligar a complir amb la legislació vigent, sense necessitat d’haver de penalitzar per l’incompliment de les mateixes”. Text: Albert Calls Fotos: Olga Boix


08

GENT DEL MARESME

ENTREVISTA A JORDI LOPESINO, ESCRIPTOR I DIVULGADOR DE L’ASTRONOMIA

“L’astronomia s’ha de començar per baix, mirant el cel i reconeixent les constel·lacions” Jordi Lopesino. Escriptor i divulgador de l’astronomia viu des de fa anys la passió per aquesta afició consistent a mirar el cel. Autor de La meva primera guia sobre astronomia, ve desenvolupant, a més, una intensa tasca de difusió per a tota mena de públics. També escriu ficció i el passat Sant Jordi, el seu llibre de relats Cazadores de cometas, que parla de contactes amb civilitzacions extraterrestres superiors, ha estat un dels més venuts a Mataró. Avui parlem amb ell, però, de l’observació dels astres. L’astronomia és una afició que resisteix el pas dels temps. Cada cop n’hi ha més, de persones mirant al telescopi. Per què deu ser? La culpa d’això, dic culpa en el bon sentit, la tenen les agrupacions astronòmiques. Quan una agrupació fa una observació pública, amb telescopis o sense, molta gent se n’adona de les meravelles del firmament i queden enganxades com les mosques a la mel. Estem massa pendents dels assumptes mundans i ens perdem el millor de l’univers. Sort que de tant en tant hi ha aficionats a les estrelles que ajuden els altres a mirar el cel. Com neix en vostè aquesta afició? Als quatre anys. Sí, ja sé que sona molt bèstia, però és cert. La primera vegada que tinc consciència i interès per mirar el

cel va ser al juliol de 1969. Els astronautes estaven a punt d’arribar a la lluna i el meu pare i jo preníem la fresca a la terrassa de casa. Ho recordo com si fos ahir... Li vaig preguntar al pare: “Hi ha gent allà dalt?” I el meu pare em va començar a explicar coses sobre els angelets, els sants i altres éssers celestials; llavors vaig afinar més la pregunta: “No pare, gent com nosaltres...” I el pare em va començar a parlar dels astronautes, els coets, les estrelles,

els viatges interplanetaris. Dies més tard, el pare es va comprar un llibre d’astronomia. Se’l llegia durant el dia i a la nit m’explicava coses. Era inevitable que sorgís aquesta afició! A part de mirar el cel, els aficionats a l’astronomia col·laboren en xarxa. Vostè mateix ha col·laborat amb el Minor Planet Center enviant dades... Sí, és cert, ara no ens limitem només

a mirar el cel, també fem investigació. Tot i que he de dir que hi ha molts tipus d’astrònoms aficionats: des de l’aficionat que observa a simple vista; el que té un petit telescopi; el que fa fotografies, amb un bon equip; el que li agrada ensenyar el cel als altres... I els que fem, també, una mica d’investigació. Els astrònoms amateurs avançats (en equip i en experiència) col·laborem cada vegada més amb els astrònoms professionals. Una


09 de les branques amb més seguidors és la recerca i seguiment d’objectes amb perill de col·lisió amb la terra: petits (o no tan petits) asteroides, un tema en el qual actualment treballen més amateurs que professionals. He de dir que moltes vegades els professionals també ens encarreguen treballs concrets com: seguiment de cometes, observació d’asteroides, corbes de llum d’estrelles variables, o de supernoves; i ara, últimament, estem treballant, i molt, en l’observació d’exoplanetes. És a dir, en planetes que orbiten estrelles que no són el nostre sol. Quan descobreixen un element nou al cel deu ser el màxim per a vostès. Com se n’assabenten d’aquest fet i com ho comuniquen? El descobriment de “qualsevol” objecte nou fa que a la primera nit que es pugui tothom apunti els seus telescopis cap allà. És “Voyeurisme” pur i dur, salpebrat amb uns grans de curiositat. Últimament hi ha moltes coses per veure. Les sondes espacials i els grans telescopis treballen a preu fet per donar-nos objectes per observar. Però, no us penseu que no teníem prou coses per observar. Els amateurs tenim a la nostra disposició un seguit de catàlegs per observar objectes de cel profund, com el “Messier”, el Caldwell, el NGC, entre

UN DIVULGADOR DE L’ASTRONOMIA QUE ESCRIU CIÈNCIA-FICCIÓ Jordi Lopesino (Mataró, 1965). Escriptor i astrònom amateur. Va ser president de Cosmos, Grup d’astronomia de Mataró. És redactor de la revista AstronomíA, amb més de 100 articles de divulgació científica publicats i on actualment fa entrevistes a destacats personatges de l’astronomia amateur espanyola. Ha collaborat amb revistes com Okapi i Universo i en programes com Mundo Babel, de Radio Nacional de España. En l’àmbit de la didàctica realitza xerrades, conferències i observacions astronòmiques en escoles i instituts del Maresme. També ha fet conferències sobre temes astronòmics arreu del territori espanyol. Lopesino és membre del MPC (Minor Planet Center) i col·laborador laborador amb la Universitat de Harvard (EUA) enviant, des del seu observatori particular (Observatori Sant Pere, Mataró MPC B56), mesures astromètriques i fotomètriques d’asteroides i cometes. També col·labora amb l’ETD (Exoplanet Transit Database), fent seguiments i corbes de llum de trànsits d’exoplanetes coneguts. Professor de novel·la i escriptura creativa des de 2010 al centre municipal de formació permanent “Tres Roques” de Mataró,, en el mateix centre hi ha impartit classes d’iniciació a l’astronomia. És coautor de llibres com Cielo Profundo (2003), 200 maravillas del cielo (2005), Terror Cósmico (2006), El mar de Mataró (2008) i Mundos desconocidos (2009). I en solitari de Recull de contes quotidians (2001), La meva primera guia sobre astronomia (2008), la novel·la juvenil Maragda (2008) i Cazadores de Cometas (2012). Precisament, aquest darrer recull de relats de ciència-ficció, ha estat entre els títols locals més venuts a Mataró el passat Sant Jordi.

d’altres, que sumen més de 8.000 possibles objectes astronòmics. Els aficionats, però, hem passat de ser els principals descobridors d’asteroides i cometes a uns simples comparses que intentem esgarrapar les engrunes dels descobriments als observatoris automàtics que treballen robòticament a l’espai i al nostre planeta. Tot i així la nostra tasca està molt valorada entre els professionals. Manté contacte, suposo, amb aficionats de l’Estat i d’altres països...? Sobretot amb astrònoms de l’estat espanyol. Amb l’arribada de les noves tecnologies cada vegada és més fàcil estar en contacte amb gent de qualsevol lloc del món. També ens facilita molt la feina de coordinació per fer seguiments o estudis d’un objecte en concret. Cada dos anys, a més, hi ha un congrés estatal d’astronomia on ens trobem de manera presencial molts de nosaltres. I sí, també hi ha gent de fora que es preocupa i interessa pel que fem al nostre país. I del Maresme... Quines entitats hi ha? Quin contacte mantenen? Al Maresme, a banda de Cosmos, grup d’astronomia de Mataró, tenim el GAT, grup d’astronomia de Tiana, la societat astronòmica de Calella, un grup d’astrònoms a Alella i algun grupet més


10

GENT DEL MARESME El descobriment de “qualsevol” objecte nou fa que a la primera nit que es pugui tothom apunti els seus telescopis cap allà Amb l’arribada de les noves tecnologies cada vegada és més fàcil estar en contacte amb gent de qualsevol lloc del món

que no tinc controlat. Tot i que he de dir que a més a més hi ha desenes de petits observatoris privats que treballen en silenci, però sense descans. Les relacions són bones entre totes les entitats. No fem astronomia per competir, si no per passar-ho bé, i la majoria de vegades fem observació plegats i comentant les nostres coses. En general hi ha bona relació. Quan publica La meva primera guia d’astronomia vol acostar als més joves la

seva afició. Va crear vocacions de joves astrònoms? S’ensenya astronomia a les escoles? Aquesta guia és un llibre per nens pensat també perquè el llegeixin els adults. Em consta que algú s’ha aficionat després de llegir-la, i això m’agrada molt, perquè l’astronomia s’ha convertit en una assignatura pendent en molts col·legis. Tret d’algunes (poques) digníssimes iniciatives escolars, com la de l’IES Tres Turons a Arenys de Mar, on l’astronomia continua sent una assigna-

tura que s’imparteix a les aules, i molt bé per cert, la resta d’instituts i col·legis han fet retallades importants (culpa de la crisi?) i han tret l’astronomia de les aules. Jo he patit aquest canvi. Fa pocs anys tenia l’agenda plena per fer xerrades a col·legis, des de fa dos anys només en faig una o dues a l’any. L’astronomia és una afició cara? La pot fer tothom? L’equipament mínim està a l’abast o demana estalvi? Per fer astronomia no cal tenir telescopi. S’ha de començar per baix, mirant el cel a simple vista i intentant reconèixer les constel·lacions. Després es pot començar a observar el cel amb prismàtics. Hi ha un munt d’objectes de cel profund a l’abast d’uns binocles com galàxies, cúmuls globulars, cúmuls oberts, nebuloses... Mireu quantes coses i encara no he parlat de telescopis. Abans de comprar un telescopi poden passar anys, sobretot si ens apuntem a una associació astronòmica, on ens deixaran material per l’observació. Si finalment ens decidim a gastar diners en un telescopi podem escollir entre diferents franges de preu. L’equip d’iniciació, el mig, l’avançat... Un bon equip mig ens pot donar moltes satisfaccions i dura tota la vida. Quan volem fer investigació o observacions més serioses hem de començar a estalviar una mica, però es poden fer moltes coses sense gastar un euro. La vida extraterrestre és una de les preocupacions que vostès tenen quan miren el cel? Creu que és possible que n’hi hagi? El contacte és científicament impossible per a nosaltres, els terrestres, per la distància? Buf! Aquest és un tema que mereix més espai del que faré servir per contestar la pregunta. La veritat és que no és una cosa que ens preocupi extraordinàriament. Sí, pensem que és possible que hi hagi vida intel·ligent, a banda de nosaltres, però encara no hem trobat vestigis. Existeix una paradoxa, la paradoxa de Fermi, que diu que estadísticament és més que probable que existeixi vida

intel·ligent, i que aquesta tendeix a l’expansió, i que de ser així ja va sent hora de veure vestigis d’aquestes civilitzacions, però no se sap per què això no ha passat; no hem vist res de res. Això pot estar passant perquè una cosa és que hi hagi vida intel·ligent i una altra és que existeixi relativament a prop nostre, o en una franja temporal on el nivell tecnològic sigui semblant, o molt semblant. Perquè de què serveix enviar missatges per ràdio a l’altra punta de la galàxia si quan arribi el missatge en aquell lloc no hi ha ningú que hagi inventat una antena per rebre’l? I una cosa és entrar-hi en contacte i una altra viatjar d’una estrella a una altra. No tenim naus espacials prou ràpides per aquest tipus de relació. Quan vam anar a la lluna vam trigar tres dies en arribar-hi, això que està aquí al costat! Trigaríem milers d’anys a viatjar a l’estrella més propera, una estrella que està a 4 anys llum de distància. Què trigaríem a arribar a una estrella que estigués a 400, 500 o 1.000 anys llum? Milers, milions d’anys? És inviable. O sigui que paciència, tard o d’hora entrarem en contacte mentre fem coses útils i no perdem el temps en fantasies. Precisament, en un altre àmbit, acaba de publicar el llibre Cazadores de cometas, que parla de la trobada amb cultures superiors a la humana. És ficció, però li ha servit la seva experiència en astronomia per escriure’l? Sí, he fet servir les lleis físiques de l’univers per escriure una historia fidel a l’exploració espacial. Evidentment una bona formació astronòmica t’ajuda a desenvolupar històries amb un alt nivell de veracitat. Encara que com que es tracta de ficció, també m’he permès algunes llicències. Només faltaria. Què diferencia els grans observatoris professionals dels que tenen vostès a casa? On està la potència per veure-hi més lluny i millor? A banda de l’obertura del telescopi, la seva ubicació. Un gran observatori professional està ubicat en el millor lloc possible: muntanya, amb bones perspectives meteorològiques, poca atmosfera i molt estable, etc. Un observatori amateur, com per exemple el meu, està a 200 metres de la línia de costa, a Mataró, envoltat de contaminació lumínica... Tot i així faig molta feina i tinc l’avantatge que puc apuntar cap on vulgui quan jo vulgui. Quines aportacions fa l’astronomia per entendre l’existència humana des del principi dels temps? L’astronomia estudia l’univers per entendre com es va formar, quina evolució té i com morirà. També ens preocupa molt què hi havia abans del big bang. La resta, la humanitat, és un petit accident sense importància. Text: Albert Calls Fotos: Cedides


11

CULTURA La Mostra de Teatre Amateur de Pineda de Mar supera els 5.000 espectadors Pineda de Mar va ser la seu de la desena edició de la Mostra Nacional de Teatre Amateur, entre el passat dissabte 28 d’abril i dimarts 1 de maig La Mostra Nacional de Teatre Amateur ha superat els 5.000 espectadors i més de 700 persones s’han allotjat als hotels de Pineda. La Mostra ha tancat amb xifres superiors a l’any passat i amb satisfacció, tant per part dels assistents, com dels organitzadors. La qualitat de les companyies amateurs en les representacions i el fet que els visitants s’han sentit ben acollits a Pineda han estat dos trets dominants en aquesta desena edició de la Mostra. Enguany hi han participat més de 40 espectacles, i s’ha comptat amb la participació de 600 actors, actrius i tècnics amateurs, incloent-hi actors i actrius de Catalunya Nord en el marc del conveni de treball de les diferents federacions de teatre amateur. La gran assistència de públic consolida aquesta cita com un dels punts de trobada anual dels amants del teatre. Així mateix, pel bon funcionament de la Mostra, hi han treballat més de 100 voluntaris. Durant quatre dies, Pineda de Mar s’ha transformat en un escenari teatral. Més de sis espais han acollit tot tipus de representacions. La programació ha destacat per la gran varietat d’estils, autors clàssics, autors contemporanis i creacions pròpies. A Pineda s’hi han representat tot tipus de disciplines: teatre de carrer, infantil, musical, de gran i petit format, poesia i dansa. Segons va informar Ràdio Pineda

de Mar, el president de la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya, Josep Rafeques, va destacar el bon funcionament de la Mostra, i va expressar el seu agraïment al Centre Cultural, a l’Ajuntament, i al conjunt de Pineda, pel suport i el bon acolliment els quatre dies de la Mostra. Així mateix, el portaveu de la Mostra i del Centre Cultural i Recreatiu, Ramon Costa, va dir que les xifres de la Mostra han superat les de l’any 2011 i va destacar que tothom va marxar content de Pineda de Mar. L’alcalde de Pineda de Mar, Xavier Amor, també va destacar l’èxit de la

mostra i la qualitat del teatre que es va veure a Pineda. Alhora, va dir que aquests quatre dies de Mostra són importants per tots els sectors econòmics del municipi. L’alcalde de Pineda també va destacar i agraïr el paper dels voluntaris, en l’atenció tècnica i humana de la Mostra. Els voluntaris del Centre Cultural han participat amb molta implicació durant els quatre dies de la Mostra. La Mostra l’han organitzada l’Ajuntament de Pineda de Mar, la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya i el Centre Cultural i Recreatiu de Pineda. Text: Redacció.

Roden a Sarajevo ‘De Bòsnia a l’ictus’ Una productora de Malgrat de Mar va traslladar la primera setmana d’abril un equip a Bòsnia i Hercegovina per continuar amb el rodatge d’un documental que estan preparant a l’entorn de la figura del fotoperiodista Miquel Ruiz. El documental ‘De Bòsnia a l’ictus’, a càrrec del director malgratenc Vicens Tomàs i el realitzador Pep Boix, fa un acurat repàs de dues experiències vitals de Ruiz i que formen part de la seva trajectòria personal i professional. La primera part explicarà les vivències del fotoperiodista gironí quan al capdavant de l’ONG ‘Fotògrafs per la Pau’ va viure aquella guerra, ara fa vint anys, sempre convivint amb la població bosniana. Aquest primer capítol també acollirà el seu esforç per dur refugiats cap a Catalunya posant en risc la seva pròpia vida i el nombrós ajut material de tota mena – fins i tot vaques – que va poder dur cap a la zona del conflicte gràcies a la solidaritat catalana. La segona part d’aquest treball audiovisual acollirà l’afany de superació del mateix Ruiz després d’haver patit un ictus cerebral ara fa un any i mig. Aquest nou bloc incidirà en el procés que està duent a terme per anar superant, lenta però progressivament, aquest problema de salut gràcies al seu esperit de sacrifici i l’ajut dels seus familiars i amics. La tercera, i darrera part del documental, que s’està rodant durant aquests dies a Bòsnia, acull el retrobament de Ruiz amb moltes de les persones que van viure aquell conflicte amb ell. L’equip de rodatge de ‘De Bòsnia a l’ictus’ és també l’autor dels documentals ‘‘Un tomb pel Pla’ i ‘Viure el càncer’, aquest darrer emès recentment per TV3. Text: Redacció


12

CULTURA HOTEL ELÈCTRIC

LOS JUEGOS DEL HAMBRE (THE HUNGER GAMES, Gary Ross, 2012)

Los juegos del hambre ha arribat a les nostres cartelleres precedida per uns espectaculars i sorprenents resultats en taquilla als Estats Units. El film adapta el primer volum d’una trilogia destinada al públic adolescent signada per Suzanne Collins. L’argument planteja un món alternatiu i dictatorial que presenta una fractura entre la capital poblada per una societat ostentosa, hedonista i aparent (no resulta estrany que la direcció artística barregi l’estètica rococó amb el disseny hi-tech) amb un món rural pobre i deprimit (gris). Els habitants de cada regió es veuen obligats a lliurar com a tribut dos dels seus joves per participar als jocs de la fam, un concurs a l’estil de Gran hermano on s’enfrontaran fins que en resti només un, que esdevindrà heroi de la nació. És evident que Los juegos del hambre planteja uns interessants lligams amb el món contemporani (importància de l’estètica i les aparences, el triomf social als mitjans de comunicació...) que li permeten connectar ràpid amb els adolescents, un públic que experimenta cada dia la dificultat d’inserir-se en el món adult, de trobar feina, de sobreviure en un món imposat. Però la brillantor argumental de Los juegos del hambre topa amb la maldestra direcció de Gary Ross (responsable de la sorprenent i poc reivindicada Pleasantville, una pel·lícula de temàtica adolescent ambientada a l’Amèrica dels anys 50). Cal destacar el protagonisme absolut de Jennifer Lawrence, una actriu que ha sabut passar del format indie de Winter’s Bone, on ens demostrava el que era passar gana literalment, a la superproducció de rerefons literari.

JESÚS GONZÀLEZ NOTARIO Crític i historiador de l’art

Nou llibre de poemes visuals de J.M. Calleja L’editorial Babilònia de València acaba de publicar el llibre Arxipèlag del mataroní J.M. Calleja. Aquest nou treball recull 36 poemes visuals realitzats durant l’any 2010 que combinen la imatge i el text. L’autor, amb tècnica mixta i collage, uneix els fragments d’un bitllet, el tros d’un diari, les definicions d’un diccionari... amb els objectes més insòlits com insectes, rellotges, naips, tisores... i també, entre l’atzar i deliberació, recicla frases trobades, eslògans publicitaris, notícies... a la manera de ready-mades. Cada poema és una illa, un territori desconegut, sorprenent i seductor, que caldrà desxifrar. L’escriptora Margalida Pons destaca, al pròleg del llibre, que “Calleja recicla frases trobades —extretes d’un eslògan, d’una notícia, del De rerum natura de Lucreci...— que, a la manera de ready-mades verbals, prosperen en una jungla feta, a parts iguals, d’atzar i de deliberació. Resplendents i sobtades”. Sobre l’obra, Pons també afegeix: “Mitjanit, aquesta estranya paraula híbrida que designa alhora

Dos dels poemes visuals del llibre.

un punt i els seus encontorns, una hora i una zona més àmplia al voltant d’aquesta hora, un ara alentit, el moment de la metamorfosi... Així treballa Calleja: descalç, a mitjanit i a escarada. I això és el que fa: barrar el

pas al sedentarisme, convertir el present en una superfície lenta, entendre el poema com a actuació, reclamar-te perquè l’ajudis a collar l’habitual fins que es torni insòlit. Véns?”. Text: Redacció

L’irlandès Wesley Law guanya el Torretes de Fotografia i els germans Esteban Alenda, el de cinema del FESTIMATGE 2012 El fotògraf irlandès Wesley Law s’ha guanyat la confiança del Jurat pel seu especial tractament del paisatge. Els realitzadors madrilenys José i César Esteban Alenda han guanyat el premi al millor curtmetratge per “Matar a un niño”, una obra intensa que ja havia estat nominada a un Premi Goya. Durant tot un mes, el Festival de la Imatge de Calella ha inundat el municipi maresmenc de fotografia i de cinema i es consolida com l’única cita que conjuga aquestes dues disciplines a tot l’Estat. Les exposicions i les projeccions de curtmetratges han rebut

una bona presència de públic i professionals. S’han pogut veure fins a 500 metres lineals de fotografies en gairebé 30 exposicions i més de 70 curts de cinema. A més, Calella ha estat la seu de la 39a Trobada Internacional de Cinema en 9’5, un format que està rebent un nou impuls amb treballs que utilitzen aquest material d’arxiu. Xavier Rigola, el president de FotoFilm Calella, l’entitat organitzadora del FESTIMATGE, fa un balanç molt positiu. “l’èxit del Festimatge ens obliga a ser més exigents cada any. Ja és un Festival que la gent busca

i cada vegada ens exigeix més. Cal dir coses més interessants perquè no ens podem aturar. Hem de pujar un esglaó més, encara que suposi un nivell més econòmic i de feina”. Text: FESTIMATGE


CULTURA

13

AMB LLETRES DEL MARESME

Amunt, de Marina Guardiola i Bufí, IV Premi Helena Jubany Fragment del llibre Amunt, de Marina Guardiola i Bufí

Pot una persona de poques paraules i amb una colla de limitacions realitzar els seus somnis? Es pot deixar de ser objecte de mofa per passar a ser objecte d’admiració? Podem fer que les diferències siguin positives? I podem fer, a més, alguna cosa pel nostre país? Amunt és un conte deliciós, que combina perfectament modernitat i tradició, que està ambientat a les nostres comarques i que ens ajuda a ser una mica millors. És un relat de lectura amena, llengua planera, llenguatge plàstic i dosis de bon humor, apte per a tota mena de lectors. És un conte que enganxa, d’aquells que es llegeixen una vegada i una altra i sempre ens descobreixen alguna cosa nova.

Un cop a Valls, van començar a posar en marxa el pla. Calia anar a buscar llenya, fer cordes d’espart i mirar de trobar uns quants claus i un bon martell. I així ho van fer, sense pressa però sense pausa: tres a serrar llenya, tres a trenar espart, dos a buscar claus i l’últim a trobar un bon martell. Al cap d’una estoneta, tot va estar llest: els de la llenya havien aconseguit unes bones soques, els de l’espart havien fet unes bones trenes, els dels claus en duien un bon grapat a cada mà i, el del martell arrossegava una eina gairebé tan grossa com el seu braç. Tot a punt! I sabeu què van fer després, oi? Efectivament: es van posar a treballar! En Vicent, que tenia traça, va dibuixar un plànol i es va convertir en el mestre d’obres, mentre els altres tallaven, ribotejaven i polien la llenya. I, en acabat, sabeu què van fer? Doncs sí, continuar treballant com si fossin menairons: fustes per aquí, claus per allà, cops

de martell, cordes d’espart... Fins que finalment van acabar de construir les xanques que havien d’alçar la moral del baró. I el baró estava tan excitat que no va poder esperar l’endemà per provar el seu nou enginy, i es va calçar les xanques lligant-se-les fortament a les cames amb les cordes d’espart, mentre els cosins esperaven, impacients, els primers passos del nostre baró. Un pas, un altre. Un pas, un altre. Un pas, un altre. I després un altre, i un altre i un altre... I era tal l’emoció que sentia el baró de veure les seves terres des d’aquella nova perspectiva que es va posar a caminar cada vegada més ràpid! Però la fosca, que ja tombava, no li va deixar veure la pedra que s’amagava darrere les herbes del costat de la feixa i amb la poca destresa de les seves cames, curtes com el monòleg d’un mut, va ensopegar-hi de tal manera que va caure de morros per terra i les xanques van estellar-se en mil bocins que van volar pels aires.


14

CULTURA

Una mostra d’animals del món en una exposició a l’Ateneu Caixa Laietana La Fundació Caixa Laietana mostra fins al 22 de juliol una exposició que permet als assistents descobrir el món dels amfibis i dels rèptils a través del coneixement en directe de 40 espècies diferents. Com indiquen els organitzadors, “els animals que en formen part són una petita mostra de la diversitat que podem trobar al planeta, amb espècies originàries de la selva amazònica, dels deserts africans i de les zones temperades i tropicals d’Àsia i Oceania, així com del fons marí”. L’Ateneu Caixa Laietana acull aquesta mostra en clau didàctica i d’entrada gratuïta. S’hi poden veure exemplars d’amfibis (granota, gripau o tritó), saures (iguana, dragó, llangardaix, varà, basilisc o camaleó), ofidis (pitó, boa, anaconda o serp reial), quelonis (tortugues), invertebrats (taràntules, escorpins, insectes pal) i peixos marins i d’aigües tropicals. Fundació Caixa Laietana, tal com expliquen, ha muntat aquesta exposició amb la col·laboració i assessorament de l’associació Ecoima. “L’objectiu és despertar un sentiment d’admiració i curiositat cap als animals, fomentar el respecte cap a ells, mostrar el seu paper fonamental d’aquests als ecosistemes i aportar, alhora, un granet de sorra als actes que s’organitzen arreu del món per a la preservació de la diversitat biològica”. L’exposició compta amb la collaboració de Hobby Zoo Argentona, AAB (Associació Aquariòfila de Barcelona), IWAGUMI i Blaumar de Mataró.

L’exposició que es mostra a l’Ateneu Caixa Laietana apropa el món dels animals als visitants amb un interès didàctic.

VISITES GUIADES PER A LES ESCOLES Com ja és habitual en aquests tipus de mostres a l’Ateneu Caixa Laietana, es treballa força la part didàctica, amb sessions guiades per a escoles i grups que vulguin conèixer de prop els diferents animals. Precisament, els assistents a aquestes visites poden tocar amfibis, serps, granotes... Mentrestant, els educadors ambientals els expliquen curiositats sobre cadascun d’ells, desmitifiquen les falses creences existents sobre els animals, expliquen la importància d’aquests éssers en els ecosistemes, on fan funcions, alhora, de depredadors i preses o alerten dels perills d’extinció en què es troben algunes espècies. A la primera planta de l’exposició, els visitants troben la sala de 400 m2 on es mostren els animals, amb fitxes infor-

Exposició “ANIMALS” del 13 d’abril al 22 de juliol de 2012 Horaris de visita: De dilluns a dissabte: 17.30 a 20.30 h. Diumenges i festius: 11.30 a 13.30 h i de 18.30 a 20.30 h. Ateneu Caixa Laietana. Carrer Bonaire, 3-5, Mataró. Informació i reserves per a grups: fundacio@fundaciocaixalaietana.es

matives sobre l’hàbitat i distribució de cadascuna de les espècies, així com la base de la seva alimentació i algunes curiositats. En aquest espai, hi ha més de 40 terraris i aquaris. A la segona planta hi ha el laboratori, on es pot veure com es prepara el menjar per als animals, i espais amb audiovisuals. La mostra és una excel·lent oportunitat per gaudir del contacte directe amb els animals, pensada especialment per a les escoles. Es pot sol·licitar informació de la visita guiada directament a l’empresa ECOIMA, al telèfon 93 383 22 07. Text: Redacció Fotos: Enric Puche


15

CULTURA ART AL MARESME

EXPOSICIÓ DE PUNTS DE LLIBRE L’Associació Sant Lluc per l’art, conjuntament amb Capgròs presenta entre els mesos de març i maig, la quarta edició de la mostra de Punts de Llibre, amb una àmplia participació dels artistes locals. Fins al passat 30 d’abril, es va poder contemplar en l’Espai Capgròs una interessant selecció d’obres, que tindrà continuïtat a la Sala Casal Aliança fins al proper 20 de maig. En l’edició d’enguany, el Drac ha estat la temàtica a desenvolupar, i es pot qualificar de total encert, tant com a leif motive com l’excel·lent qualitat artística que ha

TRIBUNA DE LA HISTÒRIA

CANVIAR DE BÀNDOL No deixa de sobtar la facilitat amb la qual alguns líders poden canviar de bàndol en veure-les venir o simplement per un interès particular. A grans trets, el desencadenant de la Guerra civil catalana (1462-1472) fou l‘enfrontament de Carles de Viana amb el seu pare Joan II. La guerra esdevingué un cúmul de desencontres entre sectors socials i polítics que, per raons diverses, va acabar configurant els dos bàndols oposats: els reialistes, partidaris del rei Joan II d’Aragó amb el suport dels pagesos de remença d’una banda, i el Consell del Principat integrat per les institucions catalanes de l’altra. L’alt Maresme formava part del vescomtat de Cabrera i en el teatre del conflicte participà dels avatars dels seus senyors i les baronies de Montpalau i Palafolls foren moneda de canvi a l’hora de comprar adeptes per a les respectives causes. El vescomte Bernat Joan de Cabrera fou partidari del príncep Carles de Viana, però en morir aquest es passà al bàndol del rei. Fet presoner fou conduït a Barcelona i la Diputació del General li confiscà els castells de Montpalau i Palafolls i els donà al militar Bertran d’Armendariz, capitost del bàndol de la Generalitat. Pere Joan Ferrer, membre de l’emergent oligarquia barcelonina, va donar suport a la Generalitat i fou nomenat General dels exèrcits. El 1471, Bertran d’Armendariz i Pere Joan Ferrer van passar-se al bàndol reialista precipitant l’acabament de la guerra. En acabar l’enfrontament, com a compensació per la seva traïdoria i potser com a resultat del convingut per canviar de bàndol, van conservar la senyoria del castell de Palafolls i el patrimoni dels Cabrera al Maresme l’un; i l’atorgament de la baronia del Maresme amb l’emblemàtic castell de Burriac l’altre, que representava el retorn a la sobirania feudal i la pèrdua de la llibertat adquirida uns anys enrere de pobles com Argentona, Vilassar, Premià, Cabrera o la vila de Mataró.

JAUME VELLVEHÍ laraconera.blogspot.com

sorgit de la creativitat dels participants. Tot i una aparença de senzillesa, és en realitat una mostra molt elaborada, no exempta de complexitat, per les limitacions del format, 22x6 cm, que de ben segur ha obligat a molts dels participants a un autèntic exercici d’adaptació. Exhibir de cara al públic una sèrie de peces i que totes cridessin l’atenció de l’espectador, és una fita única i aconseguida. Noms com els d’Antoni Luis, Manuel Morral, Pep Domingo, Mariano Ceballos, Josep Codina, Nella Van Schaik, Mario Pitarch, Esther Aliu, David Vergès, Perecoll, Carme Bufí, Montse Poch, Marta

Duran, Pau Viader, Manuel Contreras, i un llarg etcètera, membres actius i artistes de la Sant Lluc, varen omplir les parets de l’espai expositiu, formant un conjunt harmònic i artístic, que va realçar les petites obres exposades. Dracs de tota mena: expressionistes, realistes, divertits, sinuosos, misteriosos, estudiosos, murris i entremaliats, ferotges, reivindicatius, identificatius, romàntics i passotes, però sobretot, vitalistes i cridaners, realitzats en base a un infinit joc d’estils, traces, cromatismes i tècniques mixtes, excel·lent aplicació del dibuix, però amb domini inqüestionable de la

figuració, han proporcionat una expressió artística, d’una plasticitat absoluta, alhora que permet adquirir obra d’autor, a preus absolutament raonables i accessibles. Una magnífica idea, amb quatre anys de vida, que des d’aquesta columna d’art, s’encoratja a la seva continuïtat, i que fins i tot, pugui ser ampliada a altres participants catalans, per tal que algun dia arribi més enllà de les fronteres del principat, i que el nom de Mataró i el seu art, sigui difós arreu, com un símbol més de la ciutat.

MARTA TEIXIDÓ www.cuadrosenunaexposicion.com


16

OPINIÓ EDITORIAL El retorn de la societat civil Vivim temps en els quals les dificultats econòmiques i les retallades semblen no tenir aturador. També en els quals són molt visibles les manifestacions i protestes de la societat. En aquest context cal entendre les mobilitzacions impulsades a la comarca pels ciutadans afectats per la problemàtica financera generada per les “participacions preferents” i el “deute subordinat”. Moltes persones han vist afectats els seus estalvis i demanen una solució i una resposta al seu problema que la societat hauria de donar-los, penalitzant els responsables i posant els fonaments perquè problemes així no es tornin a repetir. Més manifestacions, també, aquests dies, contra els peatges a través d’un moviment d’insubmissió que posa en el punt de mira un altre greu problema, els dels peatges a Catalunya i més en concret al Maresme. El debat de fons reneix de nou com una assignatura pendent per a la comarca. Mobilitzacions també en contra de la reforma laboral, en el marc d’un 1 de maig marcat per les incerteses d’un món canviant. També contra les retallades a la Sanitat i l’Ensenyament... I encara que hi hagi qui vulgui veure en tot aquest moviment social un cert oportunisme polític d’alguns, a un any del 15M la societat civil es mou, reclama i demana solucions als seus dirigents. El clam és al carrer: la necessitat de més transparència i participació, una gestió neta, clara i eficaç en la qual prevalguin molts valors que s’han perdut i responsabilitats quan es cometen errors que afecten a la col·lectivitat. Són algunes de les demandes socials que determinaran la gestió política del futur. Estem en un moment de crisi greu, és cert, però també inevitablement de transformació, cap a un nou marc que demana rectificacions i evolució. En aquest context hi ha una societat civil que es mou i que demana ser escoltada.

TRIBUNA Maresme no es fa responsable de les opinions que expressen els seus col·laboradors. L’opinió de la publicació es reflecteix, tan sols, en l’editorial.

JOAQUIM FERNÀNDEZ NDEZ I OLLER Regidor de Cultura, Participació, Ciutadania i Convivència de l’Ajuntament de Mataró

Un model propi de Setmana Santa La Setmana Santa mataronina no és solament un conjunt d’actes religiosos, és una celebració on la tradició i les expressions culturals hi tenen un paper capital. Aquest any, a Mataró, s’han realitzat 43 activitats organitzades per les confraries i germandats, algunes de les quals enguany celebraven el vint-i-cinquè aniversari de la seva fundació. Estem doncs, davant d’un festa arrelada com ho demostra el fet que vuit dies abans de Rams ja es feien processons a Cirera, els Armats re-

TRIBUNA DE LA MEMÒRIA MANUEL ROCA I CUADRADA Periodista

Un any després Els 11.081 vots, un 24,78% del total de ciutadans i ciutadanes que varen fer ús del seu dret constitucional participant en les eleccions municipals del 22 de maig de l’any passat varen fer possible, per primera vegada des de la recuperació de la democràcia, que Convergència i Unió, assumís la responsabilitat de formar govern. M’ho recordava un amic amb qui vaig coincidir en l’acte públic celebrat en motiu de la inauguració del Casal Municipal de la Gent Gran Oriol Batista, des-

LLEVANTADES JORDI SURINYACH i ROMANS Advocat

Federador de sensibilitats Xesco Gomar, funcionari eventual de la Junta d’Andalusia, que fou l’aposta dels joves cadells socialistes en el darrer congrés mataroní del PSC presentant-se com l’autèntic “federador de sensibilitats”, porta al camí de l’ensulsiada si es man-

presentaven “La Passió, últims dies de Jesús”, i diverses confraries celebraven eucaristies i actes religiosos. Segurament, la Processó General de Divendres Sant, amb els Armats seguits d’una dotzena de passos desfilant durant quatre hores pels carrers de la ciutat, amb la participació activa de més de 1.200 persones, és l’acte més rellevant de la nostra Setmana Santa. Però la Processó del Prendiment del Diumenge de Rams, amb la pujada de les Escaletes, l’Homenatge a la Ciutat dels Armats el Dijous Sant, la Matinal de Saetas del Diumenge de Rams o la processó de Dijous Sant al barri de Cerdanyola, a la qual hi participen els passos de la Verònica, Nuestro Padre Jesús Nazareno i Nuestra Señora de la Esperanza, són actes vius on cada cop hi participa més gent. Algú podria pensar que les processons a Mataró són un invent recent, de fa 25 anys. No és així. Estem parlant d’una tradició d’arrels pro-

fundes que en alguns casos superen els 300 anys d’història. Dos exemples: el de la Venerable Congregació dels Dolors, que enguany ha tornat a sortir al carrer després de més de 40 anys de no fer-ho; o els Armats, que aviat commemoraran els 310 anys de la seva creació. Per tot plegat, el Ple Municipal va aprovar, aquest abril, iniciar el procés per atorgar a la Setmana Santa mataronina (la segona que mou més gent de Catalunya) el reconeixement de Patrimoni Cultural de la Ciutat, igual que les Desfilades dels Armats i els Pastorets. Però la característica més important de la nostra Setmana Santa és que hem sabut fer compatibles processons històriques i costums heretats d’altres llocs de la península. En definitiva, que hem estat capaços de definir un model propi basat en la integració, en la suma, en la conciliació de costums i tradicions diferents. Un model que ens enforteix com a ciutat i ens cohesiona com a societat.

prés del parlament de l’alcalde Joan Mora. “No entenc”, em deia, “com és possible que pràcticament un any després d’haver-se constituït el nou consistori, encara no s’hagi arribat a un pacte amb PSC i PPC, en temes tan imprescindibles com pot ser afavorir la reactivació de l’economia en mig d’una crisi profunda com la que estem patint, lluitar contra l’atur, potenciar apostes estratègiques, promocionar la ciutat o potenciar un sistema de participació que ens corresponsabilitzi a tots plegats, començant per totes les forces polítiques en representació municipal en les màximes decisions possibles.” “Transcorreguts dotze mesos de les eleccions municipals”, em repetia una i altra vegada el bon amic, “res de res”. “Així no podem anar enlloc. És una llàstima, gairebé un any perdut. Per què els polítics no són capaços de deixar de banda els

legítims interessos –ningú els els nega– i comencen a treballar pel bé de la ciutat? Som nosaltres, els ciutadans i ciutadanes qui els hem fet confiança per governar i fer-ho de forma coherent, sempre sentint-se dipositaris de la responsabilitat que els atorga la ciutadania amb el vot.” Després d’acomiadar-nos vaig començar a reflexionar tot el que m’havia dit. El seu enuig per tot allò que entenia com una pèrdua de temps (s’ha perdut un any –expressió que va repetir-me una i altra vegada). Potser sí que té raó. Però, em pregunto, per què? Perquè no ha estat possible... Potser, perquè els ciutadans i ciutadanes esperem més dels nostres polítics? Potser, perquè som més pragmàtics i ens agrada anar més per feina deixant de banda protagonismes.... Encara hi som a temps. Confiem-hi.

té la divisió dins de l’agrupació local i sobretot en el grup de regidors. La diferència interna rau en l’estratègia que uns i altres tenen sobre el que s’ha de fer a l’Ajuntament i com resoldre els dubtes que genera la continuïtat de Joan Antoni Baron com a cap de files municipal. L’Esteve Terrades, membre de l’executiva nacional i actual president local, intenta posar pau per evitar nous fracassos, una vegada han sortit a la llum l’estat de les finances locals, responsabilitat directa de l’antiga Santíssima Trinitat de Baron, Bassas i López. No sembla que ho tinguin fàcil el totum revolutum que formen històrics, laics i joves “blackberris” per accelerar el canvi.

El PSC es troba en plena decadència i l’agrupació mataronina no n’és l’excepció. Sense lideratge municipal i amb molts dubtes sobre el futur i una política d’aliances inexistent, que s’agreuja amb silencis i gesticulacions sense sentit, el crèdit electoral que tenien anirà minvant en una ciutat que reclama que hi posin el coll per a sortir d’una crisi extremadament complicada i greu. El PSC a Mataró, necessita deixar-se d’embolics i tornar a la realitat, que els agradi o no, els empeny a la negociació i a l’acord encara que sigui des de l’oposició. Si no ho fan, el més segur –com s’extreu paradoxalment de l’experiència de CiU–, no se’n sortiran en anys.


17 LARIERA48 JOAN SALICRÚ joansalicru.blogspot.com Twitter: @joansalicru

Llibre Gegant: que no paguin justos per pecadors Prèviament a Sant Jordi, l’esfera local del Mataró Centre va veure com un moviment ciutadà s’ocupava de substituir el COOP (Unió de Cooperadors) i Robafaves en la seva tasca d’organitzar una nova edició del Llibre Gegant de Contes de la ciutat, activitat absolutament històrica que finalment va tenir lloc el diumenge 22 amb molt d’èxit. El president de l’IMAC, Joaquim Fernàndez, havia presentat els actes de Sant Jordi i en no fer referència al Llibre Gegant, es va saber que no estava programat perquè les entitats organitzadores, concretament el COOP, no pas Robafaves, havien decidit suspen-

VIA FORA! RAMON REIXACH Historiador i economista

Els ous són ous Pels que mai s’han empassat que l’Economia és un saber aïllat de la resta ni un compartiment estanc que regeix en règim de monopoli la nostra butxaca, l’actual crisi és motiu per fer una nova reflexió sobre com d’infinita pot arribar a ser la ximpleria humana. Seria molt interessant poder estudiar si existeix una correlació entre la intensitat de la crisi a Grècia o a Espanya i la fuga que, en termes generals i amb honroses excepcions, han fet totes dues societats de la Realitat. Seria molt interessant poder escatir si rere les causes més profundes de les seves crisis no hi

dre’l. Motiu? El nou govern municipal no volia augmentar la subvenció destinada l’any passat a l’activitat, que en el darrer mandat ja s’havia vist reduïda a la mínima expressió, però que molt recentment havia arribat a ser de dos milions de les antigues pessetes. Amb aquest tema s’ha generat un malentès i qui més qui menys ha responsabilitzat el nou govern de la suspensió de l’acte, quan qui ha decidit no organitzar-lo, legítimament, és qui ho havia fet fins ara –alguns regidors del PSC, via xarxes socials, han animat aquesta tesi–. Ho han fet amb una argumentació, de totes maneres, difícil de comprendre. Per què l’any passat l’acte es va fer i aquest no, si la subvenció prevista era la mateixa? O dit d’una altra manera: com és que l’any passat es van posar d’acord organitzadors i administració i enguany no ha estat possible? Simplement pel canvi de govern? I sobretot, per què s’havien arribat a donar 12.000 euros a una entitat per organitzar un acte el cost del qual era mínim? Aquesta era, pel que

sembla, una manera de donar “un cop de mà” a una entitat propera al món d’ICV-EUiA, que ha tingut la regidoria de Cultura la majoria dels mandats des de la represa democràtica. Una entitat que no dic que hagi fet i faci coses més o menys interessants per la cultura, però és obvi que tenen raó els qui ara, des del govern, reclamen una revisió a fons del sistema de convenis i subvencions. El govern municipal i el seu entorn estan cometent errors –el darrer, posar en dubte la professionalitat de l’interventor de l’Ajuntament, Pep Canal, d’altra banda militant precisament d’ICV–, però és injust atribuir-li la presumpta mort –que no ha estat tal, sortosament– del Llibre Gegant de Contes. No han de pagar justos per pecadors. Tampoc en aquest cas. En realitat, que sigui un grup de ciutadans el responsable d’haver tirat endavant un clàssic del Sant Jordi mataroní és molt bona notícia: la societat civil hauria de prendre molt més protagonisme a la ciutat. En això i en tantes altres coses.

ha una visió equivocada de les veritats fonamentals de la persona i de la seva naturalesa real. Seria molt interessant poder discutir quin paper han tingut el fet mateix de negar que existeixen veritats fonamentals en la persona humana i que es poden objectivar. En una paraula, el paper del relativisme antropològic i moral i de l’assetjament a tota reflexió que no es doblegués a l’oxímoron del dogma relativista. En una frase, el paper d’etiquetar com a feixista tot intent de definició objectiva i pre-política de l’Home. De la mateixa manera que els ous són ous, com va explicar Chesterton al seu Sant Tomàs d’Aquino, una hipoteca a quaranta anys és una hipoteca a quaranta anys, és a dir, una servitud per a tota la vida laboral d’un matrimoni. I ja podem donar-hi voltes dient que és una fase en el devenir dialèctic del diner com diria Hegel, un somni com diria Berkeley, o que no t’hi fixis i només mira el pis que has obtingut amb ella

com dirien els pragmàtics. Tinc la impressió que la follia del boom immobiliari i del sobre-endeutament familiar no va trobar ningú per posar seny perquè no va trobar defensors de la Gran Víctima: la Família, principi, base i fonament de la societat. Perquè està clar, la família és un llarg procés en el devenir de l’home que ha passat per tesis, antítesis i síntesis com diria Hegel, la família només és un somni com diria Berkeley o una pura convenció canviant en el temps com dirien els pragmàtics. L’esclavitud era un mal objectiu perquè atacava una veritat objectiva: que un negre és una Persona, cosa que difícilment haguessin pogut “dogmatitzar” escèptics i pragmàtics. L’avortament és un mal moral pel mateix motiu. Un nasciturus com la Família no és un somni ni una convenció. Són tan reals com la realitat d’una crisi econòmica que té en el relativisme en definir allò que és fonamental la seva primera gran causa.

TRANSPORT PÚBLIC PERE PASCUAL www.perepascualpic.blogspot.com

Tecnologia i cultura Encara que la creació cultural és de per si un fet individual i per tant un xic allunyat a la tecnologia, qualsevol persona que es mogui en l’entorn cultural, sigui la que sigui la seva àrea de creació, ha vist modificada la seva praxis habitual per la introducció de nous elements tecnològics que l’afavoreixen. Certament hi ha escriptors que encara fan manuscrits o treballen amb velles Olivetti, hi ha plàstics que segueixen amb antigues metòdiques..., i així podríem seguir ad infinitum, però la veritat és que la tecnologia ha entrat en la cultura en les dues cares de la moneda, en la de la creació i en la de la recepció. Amant com sóc de l’art em quedo garratibat davant robots que escanegen el Guernica, estris “malèfics” que són capaços de penetrar en la pell d’una pintura o un objecte per veure, sense cap mena d’intervenció agressiva, què hi ha a sota o a dintre, i decidir si paga la pena trencar l’ocultació per deixar a la llum un nou tresor. Així visito museus, als quals no podria accedir, de forma virtual i millor que en directe, i quan m’hi acosto en persona disposo d’ajuts que m’amplien la informació de manera ben acurada (no com el desastre de la mal anomenada “realitat augmentada” de Ca l’Arenas). Una tecnologia sense la qual ja no podríem viure i que cal aplaudir per tota la potenciació del fet cultural que provoca d’una manera simple i natural. Una tecnologia capaç d’assolir sorpreses tan inversemblants com convertir la queixa habitual envers la “destrucció” de l’idioma per part dels joves i el seu argot cibernètic, en una passió per les paraules i un ús impensable del diccionari, gràcies a l’efecte “apalabrados”, la versió en línia del tradicional Scrabble. Un tecnologia que ens permet avançar i molt en el sempre lent i feixuc avenç cultural. Una tecnologia que un, essent com és força negat per aquests avenços, aplaudeix amb el fervor del neòfit i del convers.


18

OPINIÓ BLOC SENSE FULLS

SAÜL GORDILLO Periodista www.saul.cat / Twitter: @saulgordillo

La televisió de l’alcalde solitari? El tancament de la televisió pública del nord del Maresme va acompanyat del desmantellament del projecte audiovisual per a Mataró i la resta de la comarca. Ha abandonat la direcció el periodista Joan Catà, amb una sortida molt digna que contrasta amb la indignitat d’alguns polítics. Catà ha hagut de gestionat un pressupost molt a la baixa, i l’agra digestió del model de televisió digital terrestre en temps de crisi. Se n’ha sortit fins allà on el nou president del consorci, l’alcalde de Mataró, Joan Mora, ho ha permès. L’obsessió de Joan Mora ha estat, des de l’inici, dinamitar el projecte de televisió comarcal per dotar-se d’una televisió de mida estrictament local menys subjecte al pacte institucional amb altres ajuntaments. La crisi ha estat l’excusa per perpetrar l’operació, que es pot entendre des de la lògica econòmica però en cap cas per l’ambició de control polític.

Un cop trencats, intencionadament, els ponts amb altres ajuntaments de la comarca (Calella i Premià de Mar, del mateix color polític) per assolir una única televisió comarcal, el govern minoritari de Mataró ha tirat pel dret amb acomiadaments i nomenaments sense informar ni consultar els òrgans existents a tal efecte. Aquest és l’estil de qui diu oferir diàleg i pacte. Aquest és el modus operandi de qui, des de la campanya electoral, combatia un model públic supramunicipal amb garanties de qualitat i pluralitat. Els periodistes que formem part del consell consultiu no hem estat convocats a cap reunió des de l’arribada de Joan Mora a la presidència. Tampoc no hem rebut cap informació ni formal ni informal. Totes les novetats -la sortida del director, l’elecció del nou provisional, els acomiadaments, la fugida d’ajuntaments del consorci, etc.- els hem conegut com la resta de ciutadans. El consell consultiu ha estat liquidat per la via dels fets consumats, sense el més mínim pudor. Aquesta és la manera d’actuar de Joan Mora mentre clama per pactes de ciutat i s’omple la boca de paraules com consens, diàleg i participació. Un alcalde sol i en minoria l’últim que hauria de fer és imposar i trencar les regles del joc. L’alcaldia és un càrrec que mereix més dignitat pròpia i amb el conjunt d’actors públics.

MIGUEL GUILLÉN BURGUILLOS Politòleg

Els pressupostos del senyor Rajoy i el Maresme A finals de març, el govern d’en Rajoy va presentar els Pressupostos Generals de l’Estat per al 2012. Revisant-los des d’una perspectiva maresmenca, es pot observar com la nostra comarca no surt ben parada, amb unes inversions previstes mínimes: atenent, en primer lloc, a les inversions previstes per Foment, només hi ha una partida de 2.129.000,37 euros, del tram Tordera-Maçanet de l’A-2 (8,9 kms). Si ens fixem en les inversions del Ministeri d’Agricultura i Medi Ambient, hi trobem únicament tres conceptes: la prolongació dels espigons a la Riera de Caldetes (el Bassiot), un estudi informatiu de la façana litoral de Calella, i l’adequació de la senda costanera d’Arenys de Mar (6.426.000,46 euros). No hi ha cap més referència explícita al Maresme. Hem de recordar, però, que hi ha altres inversions que afecten tota la regió metropolitana, com és el cas de les millores en Rodalies, per

exemple, que a tenor d’aquests pressupostos es retarden una vegada més. Inadmissible.Tampoc no hem d’oblidar que fa tres anys l’Estat va transferir bastants diners a la Generalitat per tal de reconvertir la N-II, tot traslladant el trànsit de cotxes a l’interior de la comarca. No ho hem d’oblidar: el Maresme no es pot permetre que es “perdin” aquests diners. Cal que la N-II es reconverteixi en un passeig i que s’impulsin uns nous accessos a Mataró, descartant definitivament els vials laterals. Aquests pressupostos són absolutament inacceptables per a Catalunya. En això coincideixen partits polítics ben diferents, i sembla com si el govern del PP volgués ajustar comptes pendents amb el nostre país. De fet, els pressupostos queden lluny del que estableix l’Estatut, que preveu una inversió del 18% del PIB al nostre país. El fet és que a Catalunya és on més cau la inversió (gairebé un 45%), i la nostra comarca és una de les més perjudicades. A més, es tracta d’uns pressupostos que preveuen una retallada de 10.000 milions d’euros en Sanitat i Educació. Un cop fortíssim a l’Estat del Benestar. Sembla impossible reduir 62.000 milions d’euros, com pretén el govern de Rajoy, sense posar-lo en risc. En definitiva, uns pressupostos dolents per a Catalunya, per al Maresme, i sobretot, per a les classes populars.


OPINIÓ JUGANT A ESCRIURE FERRAN PLANELL Escriptor

Relliscada núm. 1 en re major de Pompa i circumstància He vist, no sense un cert astorament, com bona part dels líders i opinadors més propers al roig dins les seves preferències cromàtiques, s’han esquinçat les vestimentes posant el crit al cel per la inoportuna relliscada del rei en plena cacera d’elefants. Per contra, els afins tacats de tonalitats més tirant al blau, s’han afanyat a sortir a la defensa del monarca, tot ressaltant-ne la seva humilitat i valor en haver entonat el mea culpa. Mentrestant, els menys compromesos amb l’escala de pantone, jugaven a ironitzar sobre si el “Lo siento mucho, me he equivocado y no volverá a ocurrir” era en referència a la relliscada en sentit d’Estat o a l’haver estat maldestre en baixar els esglaons d’una qualsevol escala. Sigui com sigui, el que no podem negar és que realment la “realeza” s’ha disculpat i ho ha fet evidentment en castellà i amb tan sols onze paraules. Un número, aquest, —i segueixo en castellà— “primo”. Espero que el reduït del nombre, per les paraules, no signifiqui manca de lèxic; ni tampoc, per la seva definició matemàtica transcrita, res premonitori d’un nou tractament per als seus tan soferts súbdits. Súbdits, alguns, que fins i tot consideren que haver demanat perdó, encara enalteix més la figura del seu sobirà. Personalment no trobo que l’esdeve-

L’OBSERVATORI INQUIET MARTA GÓMEZ Periodista www.martagomez.cat

Democràcia de cacera No em puc estar, aquest mes de maig, de fer un mixt de l’actualitat. Actualitat política, econòmica i social. Cert és però, que el món real és enorme i hi succeeixen infinitats de coses importants que fan impossible poder comentar-les totes. I tant és així, i perquè la situació tan característica com important en aquest mes de maig requereix mencionar, l’actualitat ens porta al moviment 15M, o altrament conegut, com els Indignats. Tot just fa un any de tot aquell succés que va donar la volta al món. Però la donava perquè moltes altres ciutats europees, americanes i fins i tot asiàtiques, es sumaven a la iniciativa. Avui em qüestiono però, si el moviment que va semblar que s’esvaïa en unes setmanes, encara és vigent. Fent una ullada als diaris però, m’adono que ho és, i molt. Segurament no

19 niment en qüestió, amb prou feines doni més de si que per fer-ne els recurrents acudits que hom està acostumat a escoltar sobre el monarca i les trompes —en aquest cas, per descomptat, d’elefant. La Moritz, que a part de fer una excellent cervesa està molt pel País, ha fet córrer per la xarxa un seu cartell antic d’un simpàtic elefant assegut damunt d’una bota i amb una gerra a la mà, que il·lustra perfectament l’acabat de dir. Senyores i senyors, benvolguts conciutadans, el problema no és el que el rei pugui fer o deixar de fer, sinó, el rei en si mateix. Tot aquell qui intenti vendre al poble, que com a poble pot arribar a qüestionar el seu sobirà, ens estarà venent allò que “no és” per tal de perpetuar-ne la dinastia que toqui. Ja està bé de tant emplenar-se la boca de conceptes equívocs, parlant de monarquies modernes i de reis constitucionals. Un rei, és un rei, i molt em sembla que conceptualment és un dels pocs mots que tenim ben clars des de la tendra infantesa, que de contes que ens en parlen no en manquen. Perquè, si un rei no ha de poder fer de rei —o sigui, allò que li vingui en gràcia de fer—, ja em direu perquè volem un rei —d’haver-hi qui el vulgui, clar, que no pas jo. Ser lliures i democràtics, ens hauria de servir per a quelcom més que per a fer safareig de prínceps, princeses i llurs progenitors. La maduresa política ens hauria de dur a qüestionar-nos per què admetem a qui per simple definició, ja qüestiona la sobirania del poble. La monarquia no pot ser investida de democràcia, perquè l’única manera de concebre un rei és per imposició. O és que potser coneixeu algú que hagi escollit mai un rei per sufragi universal?

tan explícit com ho era un any endarrere però ha esdevingut excusa pel govern espanyol sempre que ha interessat. O ja no recordeu què van assegurar des de la cúpula més alta de l’Estat quan hi va haver els aldarulls en les mobilitzacions en contra les retallades o la Reforma Laboral? Ben trist és que, en un país democràtic, no s’escolti el poble, els ciutadans. Prefereixen terres buides que persones amb criteris diferents? Per desgràcia, aquest mes de maig es celebra el primer aniversari de totes aquelles primeres acampades on es denunciava –entre altres coses– la mala gestió davant la crisi econòmica. Un any després però, s’han posat solucions sobre la taula? I voluntat de diàleg? I els ajuntaments han apostat per prendre mesures? Ni l’un, ni l’altre, ni el de més enllà. La resolució de tot plegat recau en la possibilitat que Espanya hagi de ser rescatada per la Unió Europea. Sigui com sigui, els moviments socials que estan creixent en els últims mesos no poden quedar en simples notícies als diaris de més renom internacional. Cal seguir essent ferms al camí de la justícia mentre duri la democràcia que, qui sap, sembla que estigui a la deriva, o potser és a caçar elefants a Botswana?


20

GASTRONOMIES LA PROPOSTA

DE L’ÀVIA REMEI

CREMA DE GAMBES INGREDIENTS: Mig quilo de gambes, 50 g de mantega, Mig got de nata líquida, 2 cullerades de puré de tomàquet, 2 cullerades de farina, 1 tros d’api, llorer, timó, julivert, sal, un litre i mig d’aigua. PREPARACIÓ: Bullir les gambes durant 5 minuts amb un litre i mig d’aigua on posarem l’api ratllat i trossejat, el timó, el llorer, el julivert i una mica de sal. Quan el brou estigui ben bullit el colarem i el guardem. En una paella posarem la mantega i un cop fosa tirarem la farina i remenarem fins que ens quedi enrossida. Afegirem el brou que temin reservat poc a poc perquè no es formin grumolls i remenem uns moments. A continuació tirem el tomàquet i els caps de les gambes passades pel colador xinès. Deixem que cogui 20 minuts remenant de tant en tant. Un cop tret del foc afegim la nata líquida i les gambes tallades petites. Provem el punt de sal i servim la crema ben calenta. Segueix a TRIBUNA Maresme la proposta culinària de la popular cuinera mataronina Àvia Remei. Pots trobar més receptes seves a la web www.aviaremei.com

PRIVAT BRUT 2010 Actualització del concepte bàsic del cava procedent de raïms ecològics, accentuant el caràcter fruitós i estructurat, sense perdre lleugeresa. Elaboració estricte “en blanc”a fi de mantenir la lleugeresa tradicional, però permeten l’expressió de les varietats en funció de l’anyada, amb estricte seguiment del mètode tradicional d’elaboració, amb un mínim de criança de 15 mesos. Es posa a la venda acabat de degollar. NOTES DE TAST: L’expressió més amable de Privat. Bombolla fina i persistent, amb color groc pàlid, lleuger pas de boca i delicat post-gust.

La maduixa pren el relleu del pèsol en les Jornades Gastronòmiques del Maresme Del 21 d’abril al 29 de maig, el Maresme convida tothom a assaborir una de les seves icones gastronòmiques: la maduixa de la Vallalta. A l’entorn d’aquest producte, que arriba al seu màxim esplendor durant els mesos d’abril i maig, 12 municipis de la comarca organitzen fires, mostres i una àmplia oferta culinària en els seus restaurants, pastisseries i establiments alimentaris. La dolçor i l’aroma intens de la maduixa del Maresme ha fet que aquesta fruita sigui reconeguda a la cuina tradicional i als fogons més innovadors. La seva utilització ha anat evolucionant i tant es pot trobar en postres com en

entrants o en plats principals. El límit el posen la imaginació i la destressa de pastissers, xarcuters i cuiners. Les Jornades Gastronòmiques que comencen el 21 d’abril i finalitzen el 29 de maig serviran per donar a conèixer els productes i els plats elaborats amb maduixes de la Vallalta. Hi participen 12 municipis: Teià, Sant Cebrià de Vallalta, Canet de Mar, Sant Iscle de Vallalta, Arenys de Munt, Sant Pol de Mar, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Calella, Pineda de Mar i Vilassar de Mar. Per tal de difondre les activitats i l’oferta dels establiments que hi participen, el Consorci de Promoció Tu-

rística i el Consell Comarcal, a partir del projecte Productes de la Terra Maresme, han editat un fullet en el qual també es pot trobar el contacte directe amb els productors de maduixes de la Vallalta i 6 receptes aportades per: restaurant Sant Pau de Sant Pol de Mar, El Taller del Dolç de Canet de Mar, el restaurant Xeflis de Cabrils, Gran Chef-Xarcuteria de Vilassar de Mar, Baladia restauració d’Argentona i Gastrobar Grana de Calella. Totes les receptes van acompanyades d’una proposta de maridatge amb vins de la DO Alella. Text: Consell Comarcal del Maresme

L’Àvia Remei, escollida Gourmet Barceloní del 2012 La popular cuinera mataronina Remei Ribas Aguilera, l’Àvia Remei, va ser escollida el passat 17 d’abril Gourmet Barceloní 2012 pel Club de la Bona Taula. L’entitat barcelonina va celebrar aquest dia la seva Junta Directiva Extraordinària, la finalitat de la qual era exclusivament l’elecció d’aquest reconeixement. A proposta dels directius i socis assistents, aquest any es varen sotmetre a votació sis candidats, tots ells amb prou mereixements per aconseguir aquest preuat guardó. Com ja és habitual, els camps de procedència de les persones seleccionades per rebre el reconeixement, van ser diversos: res-

Podeu trobar més informació al següent enllaç: www.clubdelabonataula.cat

tauració, pastisseria, hostaleria... Un cop valorats els mèrits dels candidats es va procedir a la votació secreta reglamentària. El recompte de vots va donar, però, una clara guanyadora: Remei Ribas Aguilera, coneguda per tothom com Àvia Remei. Posteriorment, una comissió del Club, encapçalada pel president de l’entitat, Raimon Pérez Ardevines, va comunicar el premi a la popular cuinera mataronina. L’Àvia Remei serà investida com a Gourmet Barceloní de l’Any 2012 en el decurs d’un sopar que es celebrarà el 14 de juny, als salons de l’Hotel Avenida Palace de Barcelona, a les 21h.


21

APUNTS 3a edició MotorTotal, FirMercat del Vehicle d’Ocasió, Km 0 i nou

Concurs dels punts de llibre del comerç

Motor Del 10 al 13 de maig l’Espai Firal del Nou Parc Central novament acollirà entre 250 i 300 vehicles exposats a la venda, en la tercera edició de la fira dedicada al vehicle d’ocasió, km 0 i nou en condicions excepcionals. En més de 4.500 m2, quedaran representades 22 marques punteres del sector (Mercedes, Smart, Audi, Volkswagen, Chevrolet, Ssangyong, Volkswagen Comercials, Kia, Mitsubishi, Seat, Lancia, Jeep, Dodge, Chrysler, Ford, Hyundai, Peugeot, Fiat, Renault, Dacia, Opel i Skoda) consolidant així a Mataró com a capital automobilística. Una exposició amb el principal objectiu de potenciar el sector i on els concessionaris exposaran vehicles d’ocasió, km 0 i nous en condicions excepcionals i amb les màximes garanties de qualitat. A més aquesta edició compta amb la presència de l’asseguradora Mapfre, un sector directament vinculat amb l’automòbil. Aquest gran aparador obrirà les seves portes el dijous 10 a les 16.00 h fins les 20.30 h. El divendres 11, dissabte 12 i diumenge 13 la fira restarà oberta al públic en horari ininterromput d’11.00 h a 20.30 h. En aquesta edició i amb la intenció de premiar tots aquells que comprin un vehicle durant els dies de la fira, entraran automàticament en el sorteig de 3 xecs regal de 500 € de descompte del preu

FOTO CEDIDA FEDERACIÓ DEL COMERÇ

Comerç

del cotxe que hagin adquirit (total valor premis: 1.500,00 €). El sorteig es realitzarà el diumenge 13 abans de la clausura de la fira i en el mateix moment es contactarà amb els guanyadors dels premis. El lliurament dels xecs regal als 3 compradors afortunats, es farà en cada un dels concessionaris a qui correspongui la venda del vehicle. A més, durant els dies de la fira, els més “petits de la casa” podran passars’ho d’allò més bé en el parc infantil que hi haurà instal·lat. I per als més grans, l’empresa 9TRANSPORT, que presenta les últimes novetats en bicicletes elèctriques, us donarà la oportunitat de provar-les in situ. MOTORTOTAL

Per a la Diada de Sant Jordi, el mes d’abril, els comerços associats a la Federació del Comerç, la Indústria i el Turisme del Masnou, s’impliquen en un dia tan assenyalat en les nostres tradicions, en col·laboració amb l’Ajuntament i les escoles del Masnou, per fer el Concurs de Punts de Llibre. És un certamen adreçat als nens i nenes de les escoles del Masnou dels cursos de 2n, 3r i 4t de primària. El punt de llibre guanyador d’aquesta tercera edició l’ha fet l’Ona Redón Muñoz, de 8 anys, de l’escola Escolàpies la Immaculada. Els altres guanyadors són: Anette Llop Selvaggio, de 9 anys (Escola Marinada), Àlex Kambou Pérez, de 8 anys (Escola Marinada), Marc Moral Martí, de 8 anys (Escola Lluís Millet) i Nobila Driouech Slaiti, de 7 anys (Escola CEIP Ferrer i Guàrdia). Aquest any la participació ha estat

Foto de grup amb els guanyadors del certamen.

més elevada i ha superat les edicions anteriors amb 650 treballs presentats. Degut a la qualitat dels mateixos s’ha atorgat un cinquè premi. Hem d’agrair de tot cor la boníssima acollida que s’ha donat a aquesta iniciativa i que amb tanta il·lusió hem portat a terme. Felicitar tots els nens i nenes, els seus mestres i les escoles, per la gran quantitat de participants i la qualitat dels seus treballs. El nostre agraïment a Carles de la Torre, per la seva inestimable ajuda. Sense la seva experiència i sensibilitat tot seria més complicat. Gràcies també a la Najat i la Núria de la Regidoria d’Ensenyament per facilitar les gestions. Tots els punts de llibre participants estaran exposats a la Fira Comercial, que se celebrarà el dia 27 de maig a la plaça Marcel·lina Monteys, a les carpes que habilitem per aquesta presentació. Us hi esperem. FEDERACIÓ DEL COMERÇ, INDÚSTRIA I TURISME DEL MASNOU


22

APUNTS L’ESPAI DE VALORS La V Jornada Valors proposa reflexionar sobre la responsabilitat

Aquest és un moment molt dur pel conjunt de la societat, que exigeix responsabilitat no per part només dels polítics i els dirigents econòmics sinó també del conjunt de la ciutadania. Amb aquest missatge de fons, d’exigència moral i segurament poca popularitat, es presenta la cinquena edició de la Jornada Valors i Compromís, que se celebra el dissabte dia 19 de maig a partir de les 10 del matí a la biblioteca Pompeu Fabra. A partir d’aquest 2012, la Jornada s’organitza conjuntament amb l’editorial Proteus, amb seu a Cànoves i Samalús, al Vallès Oriental, una firma que es dedica a l’edició de llibres sobre ètica i amb qui l’Associació Cultural Valors ha obert una estratègia de col·laboració. A la cinquena Jornada hi participaran els filòsofs Norbert Bilbeny i Manuel Cruz, el sociòleg Jordi Sànchez i la directora del Pla Nacional de Valors Pepa Ninou. Durant l’acte es presentarà la nova pàgina web de l’Associació Cultural Valors, que manté l’adreça www. valors.org, on a partir d’ara, a banda de les revistes en si, es podran consultar tots els continguts generats durant els vuit anys de vida de l’entitat a partir dels formats revista, radiofònic, televisiu i també d’activitats presencials a partir de l’anomenat “Diccionari de valors”. D’altra banda, els continguts generats en aquesta jornada es recolliran en el número de juny de la revista i també es podran recuperar en vídeo a través de les xarxes socials de Valors. 4 JORNADES PRECEDENTS La Jornada Valors i Compromís se celebra des de 2008 i pretén ser un punt de trobada dels editors de la revista, els col·laboradors de l’Associació Cultural Valors, els seus subscriptors i lectors. En les quatre edicions precedents, ha comptat amb personatges de la talla de Jordi Pujol, Francesc Torralba, Begoña Román, Toni Comín –primera edició–, Antoni Puigverd, Gregorio Luri, Lluís Duch, Margarita Rivière –segona edició–, Victòria Camps, Montserrat Tura, Raimon Ribera, Bernat Dedéu i Lluís Saéz –tercera edició– i Albert Sáez, Saül Gordillo, Xavier Guix, Francesc Grané –quarta edició–.

Mobbing immobiliari Món legal Sóc inquilí d´una vivenda i pateixo mobbing immobiliari. Com em puc defensar? Aquest és un greu problema que molts llogaters pateixen davant els interessos especulatius d’algunes promotores i propietaris dels immobles on resideixen, sobretot en pisos antics i en virtut de contractes de llarga durada i de renda baixa. L’afectat és sotmès a molts incon-

venients i molèsties com pot ser la falta de manteniment i higiene en l’edifici, tall injustificat dels subministraments, dificultats per fer poder pagar la renda mensual... i tot un seguit de situacions que volen obtenir el desnonament del llogater a cost zero. Davant d’això la llei disposa mecanismes per lluitar contra aquesta pràctica fraudulenta mitjançant la via civil i la penal, així com mesures de prevenció davant els intents dels especuladors de fer fora sense justa causa els inquilins de les vivendes llogades.

Comerç Associats de Premià de Mar celebra la Fira Comercial de primavera Comerç El proper diumenge 6 de maig se celebrarà la Fira Comercial de Primavera de Premià de Mar, on s’hi podran trobar botigues que ofereixen productes de temporades anteriors a preus immillorables, i també una gran representació d’altres establiments i serveis amb promocions. La fira es trobarà situada a la plaça Romà Piera i Arcal a l’alçada de les galeries de La Lió de 10 h a 21 h. A més a més hi ha previstes diferents activitats: - Durant tot el dia: 1r torneig de Finger Park a Premià de Mar, a càrrec de Skate shop Ramu. - 11.15 h: Tast de ioga (demostració i taller pràctic), a càrrec de El Taller de Ioga. - 12.00 h: Exhibició de balls (diversos estils), a càrrec de Escola de Ball Loli. - 13.00 h: Musical Hair love & peace, a

càrrec de L’Acadèmia escola de ball. - 17.30 h: Exhibició de balls (diversos estils), a càrrec de Escola de Ball Loli. - 18.30 h: Musical Hair love & peace, a càrrec de L’Acadèmia escola de ball. - 19.30 h: Tast de ioga (demostració i taller pràctic), a càrrec de El Taller de Ioga. I per a tots els qui ens visitin en cotxe, 1 hora d’aparcament gratuïta al pàrquing Països Catalans. Ensenyeu el vostre tiquet a l’estand de VOPI i us donaran el val. Aparcament obert de 10 h a 21 h. Aquest acte està inclòs en els actes previstos pel Pla de Dinamització Comercial, i està organitzat per Comerços Associats de Premià amb la col·laboració de l’Ajuntament de Premià de Mar, la Diputació de Barcelona i el Departament de Comerç i Consum de la Generalitat de Catalunya. COMERÇ ASSOCIATS DE PREMIÀ

Es tracta d’una pràctica il·legal que té empara judicial, per tal de mantenir el llogater en el seu dret arrendatari i preservar-lo dels greus perjudicis econòmics i morals que comporta el mobbing immobiliari. Un bon assessorament legal als primers indicis de l´assetjament serà vital per evitar mals majors i de vegades, irreparables. JAVIER CASAS MARTÍNEZ JCM ADVOCATS www.jcmadvocats.es xcasas@icamat.org

Comerç

El Cullerot, guardonat amb el Premi a la Iniciativa Comercial Maria Antònia Olivella i Carles García, del Cullerot, botiga especialitzada en complements per a la llar, els han atorgat el Premi a la Iniciativa Comercial de la Generalitat de Catalunya. Va ser el passat 12 d’abril, al Palau de la Generalitat, quan el president de la Generalitat, Artur Mas, els va atorgar el premi. També van assistir a l’acte el conseller d’Empresa i Ocupació, F. Xavier Mena, el director general de Comerç, Josep Maria Rescasens, el gerent del consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya (CCAM), Miquel Rodríguez, i l’alcalde del Masnou, Pere Parés. Aquest és un premi molt important, ja que s’atorga als establiments innovadors i de proximitat, que tenen alguna cosa a dir dins del món del comerç. FEDERACIÓ DEL COMERÇ, INDÚSTRIA I TURISME DEL MASNOU

FIRA DE SANT PONÇ DE TEIÀ

T


23

APUNTS

Teià celebra la Fira de Sant Ponç Fa segles, aquesta fira de Sant Ponç es feia a la primavera, fins que al segle XVI es va cristianitzar i es va fer coincidir amb el dia de Sant Ponç, l’11 de maig. Era costum, a la primavera, que els herbolaris portessin herbes als malalts per vendre-les-hi, ja que la medicina popular atribuïa a determinades plantes propietats curatives, especialment les collides en aquesta estació de l’any més que les collides en altres èpoques. Aquest costum va donar lloc a la Fira de Sant Ponç. Actualment, en diverses ciutats i pobles de Catalunya s’organitzen fires en les quals les herbes remeieres, la mel, els dolços, fruites en almívar i productes confitats són protagonistes. La Fira de Sant Ponç de Teià se celebrarà el dissabte 12 i diumenge 13 de maig a la plaça de les Ordidores i el Parc de Can Godó, convertida en una fira comercial per a la promoció del comerç local i lloc de trobada de les entitats. Alguns dels actes destacats són un taller d’herbes remeieres, espectacles infantils, havaneres o una trobada de puntaires i de plaques de cava.

DISSABTE 12 DE MAIG 10h al parc de can Godó, plaça de les Ordidores i Teixidores i passeig de la Riera

Obertura de la fira Parades d’artesans, comerços i entitats locals per a donar conèixer la seva activitat. 10h a la plaça de les Ordidores i Teixidores

1a Trobada de taps corona de Teià, 9a Trobada de plaques de cava de Teià 6a Trobada de la CPC Catalunya a Teià Per als amants de les col·leccions aquest serà un bon moment per intercanviar i conèixer altres persones amb les mateixes aficions. 10.30h a la plaça de les Ordidores i Teixidores

Inauguració oficial 11h al parc de can Godó

Juga, mou-te: jocs infantils Farem salts, punteria, ens arrosegarem, anirem amb cotxe i farem equilibris. 18h al parc de can Godó i plaça de les Ordidores i Teixidores

19h a la plaça de les Ordidores i Teixidores

10.30h al parc de can Godó

Taller d’herbes remeieres

Botifarrada

Un pagès de la comarca ens ensenyarà totes les herbes que trobem a les nostres muntanyes i quin ús en podem fer i recuperem les tradicions dels nostres avis. Per a cada mal, una herba!

Esmorzar amb productes locals per aguantar un dia molt ple d’activitats.

19h al parc de can Godó

Diana de golf i xutòmetre: jocs d’habilitat Què tal jugues al golf? Tens punteria? Vine a practicar el teu swing. O si ho prefereixes fes uns quants xuts a veure si algú et guanya.

11h al parc de can Godó

VIII Trobada de cotxes antics Exposició i passejada de vehicles clàssics i antics no competitiva. 11h al parc de can Godó

Juga, mou-te: jocs infantils Racó per a nens de 2 a 5 anys: tricicles, bitlles, tobogans, anelles i túnels. Diversió assegurada!

21h a la plaça de les Ordidores i Teixidores

Havaneres amb els Pescadors de l‘Escala

12h al parc de can Godó

Més de 45 anys avala aquest gran grup empordanès format per Quim Mas i Gibert (tenor 1r i guitarra), Josep Cruanyes (baríton), Jordi Cabarrocas i Serra (baríton alt i contrabaix) i Albert Prat i Vila (director musical i artístic, acordió i baríton alt). Quan anem acabant l’ADF ens farà un rom cremat.

12h a la plaça de les Ordidores i Teixidores

DIUMENGE 13 DE MAIG

Diana de golf i xutòmetre: jocs d’habilitat Taller d’herbes remeieres Per a conèixer les herbes que tenim al nostre voltant, saber quin profit en podem treure i de pas recuperem les antigues tradicions. A càrrec de Rafael Barnadas. 18h a la plaça de les Ordidores i Teixidores

Espectacle infantil de carrer: La gran família

10h a la plaça de les Ordidores i Teixidores

3r campionat d’escacs infantil

Hi ha una família ben peculiar que ja ens han avisat que volen venir a fer una volta per la Fira. Quan acabin la passejada us convidarem a tots a xocolata desfeta.

XVIII Trobada de puntaires Tota una tradició. Enguany s’hi aplegaran més de 200 puntaires vingudes d’arreu de Catalunya. Amb paciència i rigor endrecen boixets fins que en surten petites obres d’art.

Partides ràpides per a nens i nenes de 7 a 14 anys. Cal inscriure’s, fins al 12 de maig. 20h a la plaça de les Ordidores i Teixidores

Clausura de la fira


24

RENDA 2011 Hisenda preveu que 3,4 milions de catalans presentin la declaració de la renda L’administració tributària haurà de retornar més de 2.000 milions a tres de cada quatre contribuents catalans La delegació de l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT) a Catalunya va informar el passat mes d’abril que preveu que més de 3,4 milions de catalans presentin enguany la declaració de l’impost de la renda de 2011. La crisi ha provocat que el nombre de contribuents hagi disminuït un 0,99% en relació a l’exercici anterior. L’AEAT calcula que gairebé tres de cada quatre declaracions seran a retornar els diners, per un import total de 2.059 milions d’euros, mentre que a 800.000 contribuents catalans els sortirà un resultat a ingressar, per un valor de 1.379 milions. L’administració tributària ha celebrat que el 99,5% dels catalans utilitzaran mitjans telemàtics per presentar la declaració de la renda. Per demarcacions, Hisenda preveu que es presentin més de 2,5 milions de declaracions a Barcelona, de les quals 1,9 milions seran a retornar, per un import total de 1.576 milions d’euros, i gairebé 633.000 a ingressar, per un valor de 1.082 milions. A Girona, l’AEAT estima que es presentaran 323.658 declaracions, de les quals 237.206 seran a retornar, per un import total de 176,2 milions d’euros, i 80.677 a ingressar, per un valor de 122,3 milions d’euros. Pel que fa a les comarques de Lleida, Hisenda espera que 199.544 contribuents presentin la declaració de la renda

El delegat especial de l’AEAT a Catalunya, Gonzalo David García, i el cap del departament regional de gestió tributària de l’AEAT a Catalunya, Miguel Ángel Baños López.

de 2011, amb 149.057 a retornar, per un import de 105,8 milions d’euros, i 47.671 declaracions a ingressar, amb un valor de 68,5 milions. Per últim, a la demarcació de Tarragona, l’administració tributària preveu que es presentin 348.105 declaracions, de les quals 263.967 seran a retornar, per una quantitat total de 200,7 milions d’euros, i 78.202 seran a ingressar, per un import de 106,5 milions.

ELS PROBLEMES DE “DESBORDAMENT” AL WEB DE L’AEAT, SOLUCIONATS El delegat especial de l’AEAT a Catalunya, Gonzalo David García de Castro, va insistir en els avantatges del programa Renda 0 (REN0) per als contribuents, ja que permet accedir a les dades fiscals i sol·licitar, modificar i confirmar l’esborrany de la declaració de la renda introduint el número del docu-

ment d’identitat, la casella 620 de l’anterior declaració i un número de mòbil, on es rebrà el codi per accedir al sistema. El responsable de l’Agència a Tributària a Catalunya va explicar que en uns 30 o 40 segons, els usuaris reben un missatge SMS. En aquest sentit, García de Castro va assegurar que ja s’han superat els problemes inicials que van afectar el web de l’AEAT, que van provocar que molts usu-


25 aris no poguessin accedir al sistema. “Hi va haver moments amb més de 8.000 connexions per segons en un sistema que està preparat per unes 100 connexions per segon. El web es va desbordar, però en aquests moments ja funciona normalment”, va indicar el responsable de l’AEAT. A Catalunya, més 1,5 milions de contribuents utilitzaran el sistema REN0 per presentar la seva declaració de la renda. DEVOLUCIONS DELS IMPORTS EN UNA MITJANA DE QUATRE O CINC DIES García de Castro va explicar que, fins al matí del passat 12 d’abril, Hisenda va rebre les confirmacions de més de 27.600 esborranys de declaracions, dels quals 26.800 eren a retornar i 3.500 ja van ser confirmats. L’AEAT preveia que la majoria de les devolucions es podran fer en un termini de

quatre o cinc dies de mitjana, tot i que l’operació es pot allargar més en alguns casos. El delegat de l’Agència Tributària a Catalunya va assenyalar que sense els mitjans telemàtics, com el programa REN0, no seria possible que l’administració treballés en aquests terminis. El període per presentar la declaració es va iniciar el darrer 10 d’abril i el dia 12 van començar les primeres devolucions. El 19 d’abril s’inicia el període de cita prèvia telemàtica i el 26 de cita prèvia per telèfon, mentre que el 3 de maig arrenca la campanya presencial per presentar la declaració. El termini de domiciliació de les declaracions acabarà el 27 de juny i la campanya es tancarà completament el 2 de juny. Text i foto: Josep Ramon Torné – ACN

La recuperació de l’impost de patrimoni i de la deducció a la compra d’habitatge, i els nous trams de gravàmens de l’IRPF, principals novetats El cap del departament regional de gestió tributària de l’AEAT a Catalunya, Miguel Ángel Baños López, va anunciar les principals novetats de la campanya de la renda d’enguany. El responsable de l’Agència Tributària va explicar que un dels canvis és la introducció de dos nous trams de gravamen de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), un a partir dels 120.000 euros, que a Catalunya tributa a un tipus del 23,5%, i un altre tram a partir dels 175.000 euros, que ho fa al 25,5%. A més, en aquesta campanya de la renda es recupera l’obligació de declarar el patrimoni dels contribuents. Han de declarar els que tinguin quota a ingressar després d’aplicar les

deduccions i bonificacions corresponents i aquells sense quota a ingressar, però amb béns i drets superiors als dos milions d’euros. El mínim exempt per l’impost de patrimoni se situa en 700.000 euros i l’habitatge habitual està exempt fins a un valor de 300.000 euros. Per últim, es recupera la deducció del 7% per la compra d’habitatge, que s’eleva al 9% per immobles adquirits abans del 30 de juny de 2011 en casos d’aturats, persones amb discapacitats o menors de 30 anys. Així mateix, en aquesta campanya de la renda de 2011, ja no es computen les ajudes per al naixement o l’adopció de fills, l’anomenat xec nadó, que va deixar de cobrar-se l’any passat.


26

ENSENYAMENT Ensenyament aplicarà l’augment d’alumnes per aula en els casos on hi hagi estalvi econòmic i no afecti la qualitat Els professors hauran de preparar material addicional en la seva programació del curs perquè un altre el pugui substituir si es posa malalt La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, ha anunciat que aplicarà l’augment de les ràtios per aula però només en els casos que es comprovi que hi ha un estalvi econòmic i no afecta la qualitat educativa dels alumnes. La consellera ha dit que s’analitzarà cas per cas tenint en compte les característiques de l’alumnat, l’espai de les aules i les característiques socioeconòmiques del centre. D’altra banda, els professors hauran de preparar material addicional que entregaran a l’inici de curs amb la programació per si agafen la baixa. Les modificacions que ha hagut de fer el govern per les decisions del Ministeri d’Educació poden afectar les condicions laborals de 500 interins. El Departament d’Ensenyament va reunir-se el mes d’abril amb la mesa sectorial, on són representats els sindicats, i les juntes de directors tant de Primària com de Secundària per analitzar les mesures anunciades prèviament pel ministre d’Educació, José Ignacio Wert, per estalviar 3.000 milions addicionals al pressupost. Davant d’això, el govern ha hagut de fer modificacions en les mesures adoptades per evitar que se solapessin algunes decisions i afectessin més del previst el sistema. Una de les principals mesures és la possibilitat d’augmentar les ràtios un 20%. Aquesta mesura no és d’obligat compliment però Rigau ha anunciat que l’aplicarà en aquells casos que es com-

provi que hi ha un estalvi econòmic i no s’afecta la qualitat de l’Ensenyament. Així, si per exemple desdoblar una aula ha de suposar un cost de fins a 180.000 euros per establir un mòdul provisional i en canvi augmentar la ràtio implica un estalvi econòmic i no s’afecta la qualitat, es farà. La consellera ha concretat però que això és més normal que passi a Secundària que no pas en les primeres etapes educatives. En tot cas, ha assegurat que s’analitzarà cas per cas mirant les característiques dels alumnes, per exemple, si hi ha nens amb necessitats especials en una aula, si hi ha espais a les aules, ja que ha reiterat que les classes estan construïdes per a 25 alumnes, i quines són les característiques socioeconòmiques del centre per no malmetre el principi d’equitat. “Nosaltres no farem una generalització d’aquesta possibilitat però tampoc ens neguem a aplicar-la allà on veiem que podem sense afectar”, ha declarat. MATERIAL PER A LES SUBSTITUCIONS Una altra de les decisions del Ministeri és que no s’enviaran substituts als centres fins passats deu dies des que el professor hagi agafat la baixa. Aquesta mesura és d’obligat compliment per la qual cosa Rigau ha proposat diverses accions organitzatives per tal de poder assumirla. Així, la consellera ha explicat que l’augment d’hores lectives a les quals obliga el govern espanyol, una altra de

MARIA BELMEZ – ACN

La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, durant la reunió amb la junta de directors de centres de Primària.

les mesures anunciades per Wert, permet que hi hagi una bossa d’hores per preveure professors que podrien substituir uns altres en cas que fos necessari, i, a més, fent que els alumnes no tinguin un professor diferent a cada hora. Per a què això sigui possible els professors hauran de preparar material addicional abans de presentar la programació del curs que hauran de tenir annexat des de l’inici del mateix al material general per tal que un altre professor el pugui utilitzar en cas que ell agafi la baixa amb l’objectiu que “no hi hagi cap pèrdua de temps lectiu”. Els substituts però hauran de ser del mateix cicle i s’agruparan en Infantil i primer cicle de Primària i segon i tercer cicle de Primària. D’aquesta manera s’evita que

per exemple un professor de sisè passi a substituir un de P-3. En el cas de Secundària, la substitució l’haurà de fer un professor del mateix departament. Rigau ha dit que el Departament està treballant en el cas de les escoles rurals i les d’educació especial perquè es garanteixi que tampoc hi ha pèrdua de temps lectiu en cas que hi hagi una baixa. En tot cas però la consellera ha dit que entén que la mesura afecta només la primera substitució i que en cas que en un mateix centre hi hagi més d’un professor de baixa simultàniament, a partir del segon sí que s’enviarà substitut des del primer moment, ja que ha afirmat que els centres “tenen un límit”. Text: María Belmez i Eli Rosanas (ACN)


27

Els sindicats d’Ensenyament es mostren decebuts amb Rigau per l’aplicació de les mesures del Ministeri Els representants del professorat concretaran mobilitzacions els propers dies Els sindicats han sortit decebuts de la reunió el passat 26 d’abril amb Irene Rigau, després que els proposés una aplicació concreta de les mesures de Wert. Tant CCOO, com UGT i USTEC-STEs han recordat que més alumnes per classe, menys professors i menys substitucions afectarà la qualitat de l’ensenyament i han tornat a exigir a Rigau que no ho apliqui. Montse Ros, de CCOO, ha xifrat en 2.000 el nombre de docents que es poden quedar a l’atur, mentre que Rosa Cañadell, d’USTEC-STEs ha reclament a Rigau que sigui “més valenta”. Per la seva banda, Roser Font, d’UGT, ha recalcat que aquests canvis impliquen “un retrocés”. Tot i que encara no hi ha res concret, els sindicats ja plantegen mobilitzacions. Els sindicats d’Ensenyament van sortir decebuts de la trobada que va tenir lloc a la conselleria. Els representants majoritaris van coincidir en valorar com una pèrdua de qualitat de l’ensenyament l’aplicació de les mesu-

res que proposa el Ministeri i han tornat a exigir a la consellera que no les apliqui a Catalunya, tal i com ja han anunciat algunes comunitats autònomes. Des de CCOO, Montse Ros, portaveu de la Federació d’Ensenyament va assenyalar que la pèrdua de plantilla pot arribar als 2.000 docents, al costat dels 600 que els ha xifrat el Departament i que amb aquest augment de ràtio, l’impacte sobre l’alumnat serà molt greu. Per Ros, es perdrà l’atenció individual i els desdoblaments que fins ara ‘’ens permetia cuidar l’alumnat més feble». Ros també ha afegit que la consellera hauria pogut actuar com creia i després esperar que el govern espanyol impugnés. En aquest sentit, Ros ha ofert el suport del sindicat. En una mateixa línia s’ha manifestat Rosa Cañadell, portaveu d’USTECSTEs, que ha qualificat de “perversa” l’actitud de la consellera, ja que per una banda es queixa de les mesures però per l’altra, les aplica. Cañadell ha afegit

que no s’havien d’aplicar les mesures perquè sumades a les que ja ha aplicat el Departament, situa Catalunya com la primera comunitat autònoma a retallar en educació pública, i això, “és intolerable”. Per això, Cañadell ha demanat que Rigau sigui “valenta” i no faci el doble discurs. Per Roser Font, d’UGT, l’augment de la ràtio, i la no substitució del professorat empitjorarà les condicions de treball dels professionals, fet que considera “inadmissible”. Font ha assenyalat que tots aquests canvis fan “retrocedir molts anys” en una educació pública que ha costat d’organitzar. A més, Font ha assenyalat que la inconcreció en matèria de substitucions, generarà malestar als centres perquè no quedarà clar. Roser Font també ha assenyalat que cada sindicat està plantejant unes mobilitzacions en contra d’aquestes retallades i que en els propers dies es faran públiques. Text: ACN

5a edició dels Premis Educaweb d’Orientació Acadèmica i Professional S’obre la convocatòria per a la 5a edició dels Premis Educaweb d’Orientació Acadèmica i Professional, amb l’objectiu de fer visibles els projectes, materials i experiències que es realitzen a l’Estat i fomentar la creativitat en el disseny de propostes d’orientació. Després de 5 anys en funcionament, els Premis Educaweb es consoliden com la cita anual de l’orientació acadèmica i professional, el punt de trobada dels professionals del sector i el marc per mostrar la tasca i la passió per la feina ben feta dels orientadors i orientadores. Seguint la dinàmica de l’edició de 2011, podran presentar-se al certamen professionals individualment (orientadors professionals, tutors, professors, mestres, pedagogs, psicopedagogs, psicòlegs, etc.) o bé, institucions, centres educatius i organitzacions que hagin desenvolupat o estiguin desenvolupant un projecte d’orientació acadèmica i/o professional. Els projectes s’organitzaran en funció de tres categories. El termini de lliurament dels originals acaba el 30 de juny de 2012. Text: Educaweb

La UAB, més accessible per als estudiants invidents i sords La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha adaptat una sèrie d’espais per fer accessible la informació a les persones amb discapacitat visual i auditiva. Es tracta d’un sistema que s’ha implantat a l’aula magna del rectorat i en sales de les facultats de Traducció i Ciències de la Comunicació, a més del cinema de la plaça Cívica, amb la finalitat de fer-les accessibles per a persones invidents o sordes. El sistema compta amb un servei d’audiodescripció per a invidents, a més de la transcripció en text dels parlaments en temps real a través d’un sistema de multipantalla, i incorpora l’ús de les noves tecnologies a través d’una xarxa sense fils perquè l’usuari pugui accedir amb el seu telèfon mòbil o tableta. “Avui dia accedir físicament als llocs és important, però ho és igual o més accedir a la informació, i més encara en un centre universitari on l’usuari accedeix a la seva formació”, ha assegurat David Zanoletty, responsable d’Accessibilitat a la tecnologia i I-D de la Fundació ONCE. Text: ACPG


PROPOSTES

28

PROPOSTES EL MARESME MES A MES CINEMA MATARÓ. TEATRE MONUMENTAL Tenemos que hablar de Kevin. Dijous 10 a les 21h. De Lynne Ramsay. (Gran Bretanya i Estats Units, 2011). VOSE, 112 minuts. A les 20.30 h, Parlem de la pel·lícula: presentació a càrrec de Xavi Calvo Requena, professor i cinèfil. MATARÓ. TEATRE MONUMENTAL Profesor Lazhar. Dijous 17 a les 21h. De Philippe Falardeau. (Canadà, 2011). VOSE. 94 min. A les 20.30 h, Parlem de la pellícula: presentació a càrrec de Xavi Calvo Requena, professor i cinèfil. MATARÓ. TEATRE MONUMENTAL Las malas hierbas. Dijous 24 a les 21h. De Alain Resnais. (França i Itàlia, 2009). VOSE, 104 minuts. A les 20.30 h, Parlem de la pel·lícula: presentació a càrrec de Xavi Calvo Requena, professor i cinèfil. MATARÓ. TEATRE MONUMENTAL Shame. Dijous 31 a les 21 h. De Steve McQueen. (Gran Bretanya, 2011). VOSE, 97 minuts. A les 20.30 h, Parlem de la pellícula: presentació a càrrec de Xavi Calvo Requena, professor i cinèfil. PREMIÀ DE DALT. SALA SANT JAUME No habrá paz para los malvados. Divendres 18 a les 22h. D’Enrique Urbizu. PREMIÀ DE DALT. SALA SANT JAUME Cinema en Català: El Gènere Femení. Dissabte 26 a les 22h. De Carlos Benpar.

CURSOS I TALLERS ALELLA. CAN LLEONART Taller d’aquarel·la a l’aire lliure. Dissabte 5 De 9.30h a 12.30h. Un taller a l’aire lliure per aprendre a enquadrar i organitzar un paisatge del natural. ALELLA. ASS. DONES MONTSERRAT ROIG Taller de facioteràpia i demostració gratuïta de reflexoteràpia. Dimecres 16 a les 18h. A càrrec de Sònia Martinez terapeuta i reflexòloga. ALELLA. CAN LLEONART SESSIÓ D’ASTRONOMIA. Observem Saturn i Mart: Dimecres 23 de 21.30h a 23h. Descobrim la Lluna: Dimecres 30 de 21.30h a 23h. Professors: Jordi Galbany i Oscar Pallarès. CABRILS. CASAL DEL AVIS Taller de cuina Cuina sense pares. Dijous 10 a les 18h. EL MASNOU. CAN MALET Taller: Jocs matemàtics d’estratègia. Divendres 11 a les 20h. EL MASNOU. EDIFICI CENTRE Taller: Tècniques de muntatge de bijuteria. Dissabte 12 a les 10h. PREMIÀ DE MAR Shakti- Dance. 18 de maig, 19 h. Curs Reiki primer nivell. 19 i 20 de maig. Curs Tapping primer i segon nivell. 26 de maig. Info: 93 751 22 50 i 605 173 398.

Aquesta secció és una selecció dels actes que es fan als municipis de la comarca durant el mes que surt publicat TRIBUNA Maresme. La recepció de les propostes per a l’agenda és fins al dia 20 del mes en curs, al correu info@tribunamaresme.com.

CONCERTS ALELLA. CAN LLEONART Músiques del món. Els Stompers, música celta del segle XXI. Divendres 4 a les 22h. Els Stompers, residents a Barcelona, és una formació de referència en el panorama musical català. ALELLA. CAN LLEONART Tast de música i vi. Dijous 10 de 21h a 23h. Amb en Joan Vives, professor d’història de la música i comunicador en diferents mitjans i la Rosa Vila, sommelier, farem una passejada per la història de la música tenint com a referència el vi. CABRERA DE MAR. ENVELAT MUNICIPAL Concert Solidari. Dissabte 12 a les 19.30h. 1a part: Concert Escola de música i cor parroquial. 2a part: Concert grups The Jamps i Born 54.

integrants del grup ho tenen clar. MATARÓ. CLAP Ebri knight + the kluba. Dissabte 12 a les 22 h MATARÓ. SALA PETITA CLAP Motor Origen + Musicante. Dijous 17 a les 22 h MATARÓ. CLAP La iaia + The free fall band. Divendres 18 a les 22 h.Les noves fornades del pop rock de casa nostra copsarà l’escenari. La Iaia, la revelació musical de l’any passat i, The Free Fall Band, un dels grups més prometedors de la comarca.

CABRERA DE MAR. ENVELAT MUNICIPAL Ball Gent gran. Diumenge 13 a les 18h. Duo Sheila. EL MASNOU. TAKE IT EASY Concert de Blue Jasmines. Divendres 11 a les 23:30h. Duet acústic de versions jazz, pop i soul. EL MASNOU. TAKE IT EASY Concert d’Emili Baleriola. Divendres 18 a les 23:30h. Concert tribut a Cream, un dels grups clau en la història del rock que va consagrar Eric Clapton com un dels millors guitarristes del món.

MATARÓ. CLAP Love of Lesbian. Dissabte 26 a les 23h. El grup més influent de l’escena pop de l’estat torna a Mataró per estrenar la gira de presentació del seu nou treball, La noche eterna. Los días no vividos.

MATARÓ. CAN GASSOL Cesc Gelabert V.O. Divendres 11 a les 21 h. Cicle de Petit Format. Cesc Gelabert realitzarà un assaig obert on presentarà nous solos i la interpretació de peces antigues revisades per aquest ocasió. Entrada gratuïta amb invitació.

PREMIÀ DE MAR. ESPAI L’AMISTAT Wateke. Divendres 4 a les 22.30h.La millor música dels 60 i 70’s.

MATARÓ. TAVERNA ATZUCAC 14è aniversari de la Taverna Atzucac. La Coixinera. Divendres 11 a les 22.30h.

PREMIÀ DE MAR. ESPAI L’AMISTAT Amadeu Casas + August Tharrats Blues Duel. Divendres 11 a les 22.30h. Concerts a la sala del vestíbul de l’Espai l’Amistat.

MATARÓ. TEATRE MONUMENTAL Cantània: 50 milions de segons. Dissabte 19 a les 18h i diumenge 20 a les 12h i a les 18h. En aquesta Cantània hi cantaran més de 700 alumnes de 18 escoles de Mataró acompanyats de musics professionals. MATARÓ. FOMENT MATARONÍ José Luis Nieto, piano. Dissabte 19 a les 20.30h. Cicle de concerts de cambra i joves intèrprets. MATARÓ. SALA CABANYES Oh happy day! Diumenge 20 a les 18.30h i diumenge 27 a les 21.30h. Una coproducció de la Sala Cabanyes amb l’Escola Municipal de Música de Mataró. MATARÓ. CLAP Chacho Brodas. Divendres 4 a les 23h. MATARÓ. CLAP D’callaos + Cambembo. Dissabte 5 a les 23h. MATARÓ. CLAP Elvira + Denegro Partizan. Dijous 10 a les 22h. MATARÓ. CLAP Dabucabuc. Divendres 11 a les 22h. La rumba és pura vida i energia, i els cinc

PREMIÀ DE MAR. ESPAI L’AMISTAT Saturdance. Dissabte 5 a les 23h. La disco dels 80’s fins ara.

PREMIÀ DE MAR. BAR L’AMISTAT Concert del grup Dixieland i la Big Band de l’EMMPM. Diumenge 13 a les 12h. PREMIÀ DE MAR. BAR L’AMISTAT Concert. Diumenge 20 a les 12h. A càrrec de la coral juvenil, el grup de flautes 5notes.cat i el cor de Noies de l’EMMPM. PREMIÀ DE MAR. AUDITORI DE L’ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA Cicle Moments Musicals. Dilluns 14 a les 19 h. Concert a càrrec de grups de les Escoles de Música del Maresme. VILASSAR DE DALT. TEATRE LA MASSA II Concert de Jazz del II Cicle de Jazz i Poesia. Divendres 4. Músics convidats: Judit Neddermann amb Global Jazz Quartet. Poeta convidat: Marcel Riera (Premi Carles Riba, 2010). Lectures poètiques a càrrec de membres de la Secció de Poesia de la Massa CCV. Informació: www.lamassaccv.org VILASSAR DE DALT. TEATRE LA MASSA Gala de Dansa entre Catalunya i Itàlia. Dissabte 19 a les 22h. El “Jove Ballet de Catalunya” i l’escola de dansa “Il Balletto, di Castelfranco Veneto” (Itàlia) oferiran conjuntament, la seva gala de dansa. Informació: www.teatrelamassa.cat.

DIVERSOS ALELLA. AV. SANT JOSEP DE CALASSANÇ Trobada de les entitats i el voluntariat Tu fas Alella! Dissabte 5 a les 11h. Parades, tallers i activitats per donar a conèixer les entitats del municipi i tot allò que fan. La festa acabarà amb una botifarrada popular al pati de Can Gaza.

MATARÓ. BIBLIOTECA POMPEU FABRA Festival Multipolar. 50 anys de Torre Llauder. Dijous 24 a les 20.30h. D’Iluro a Mataró: contes d’una ciutat. Contes per adults càrrec d’Albert Estengre.

ALELLA. CAN LLEONART Jornada de Portes obertes. Dissabte 12 de 10 a 16h. Es faran activitats i tallers durant tot el matí i un dinar popular. Cal inscriure-s’hi abans del 9 de maig. Més informació a www.canlleonart.com.

MATARÓ. SALA D’ACTES DEL CENTRE CÍVIC DE PLA D’EN BOET II Certamen de poesia de primavera. Dissabte 26 a les 18h. Dirigit i presentat per María José Robledo amb la col·laboració de Ma Lluïsa Aranaz. Cantautors, músics, rapsodes i poetes que han passat pel programa ‘Poesia en viu’ de Mataró Ràdio.

CABRERA DE MAR. ENVELAT MUNICIPAL Festa del soci de la Gent Gran. Diumenge 27 a les 18h.

PREMIÀ DE DALT. ESGLÉSIA DE SANT PERE VI Nit de la Poesia de Premià de Dalt. Organitza P de Poesia.

CABRERA DE MAR. ENVELAT MUNICIPAL Fira III edició de Cabrera de Mar El medi ambient i tu. Dissabte 2 de juny de 10.30h a 20h. Exposició de productes ecològics i naturals, xerrades i activitats ambiental.

PREMIÀ DE DALT. PATI DE SANT JAUME XIII Marató de Balls i Danses a Premià de Dalt. Diumenge 6 a les 11h. PREMIÀ DE MAR. PLAÇA PAÏSOS CATALANS Rebombori: Espectacle de foc. Divendres 25 a les 22.30h.

CABRILS. HOTEL D’ENTITATS Veredicte del 19è Concurs de fotografia i Inauguració de l’exposició. Divendres 18 a les 19h.Concurs organitzat pels Punts d’Informació Juvenil de Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Premià de Dalt, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.

PREMIÀ DE MAR. PLAÇA DE LA SARDANA Rebombori: Jornada de portes obertes a Can Manent. Dissabte 26 a les 11h. Cercavila des de la plaça de la Sardana per anar tots junts fins a Can Manent.

EL MASNOU. PLAÇA MARCEL·LINA MONTEYS 15a Desfilada Gossos d’ADAM. Ell per tu ho faria. Diumenge 6 a les 11h. Actuació d’un mag, foto de família dels gossos adoptats, presentació dels gossos pendents d’adopció, paradetes, rifa...

PREMIÀ DE MAR. PLAÇA DE LA SARDANA Rebombori: Gran cercavila. Dissabte 26 a partir de les 18.30h. A càrrec de totes les colles de De Bòlit! Més els balls i figures convidats. Amb ballada final a la plaça dels Països Catalans.

EL MASNOU. PISTA ESPORTIVA PAU CASALS III Festival d’Art Flamenc del Masnou. Dissabte 12 a les 17h i diumenge 13 de 12h a 19 h. Hi haurà atraccions infantils, paradetes artesanals i actuacions de flamenc. El diumenge continuarà la celebració amb un dinar popular, espectacles, animació, cultura, art i diversió.

PREMIÀ DE MAR. PLAÇA DE L’AJUNTAMENT Rebombori: Sopar popular. Dissabte 26 a les 21.30h. PREMIÀ DE MAR. PLAÇA DE L’AJUNTAMENT Rebombori: Concerts. Dissabte 26 a partir de les 23h.

EL MASNOU. PARC TEMÀTIC CARAMAR Circulació del trenet de cinc polzades. Diumenges 13 i 27 d’11h a 13h. Més informació: trenetmasnou@gmail.com. MATARÓ. LA RIERA-LA RAMBLA Fira de dibuix i pintura - Espai de belles arts i manualitats. Dissabte 5 de 10h a 21h. MATARÓ. SEU FUNDACIÓ CAIXA LAIETANA Entrada lliure. Dissabte 5 i diumenge 27 de 10h a 12h. MATARÓ. CLOS ARQUEOLÒGIC TORRE LLAUDER 50 anys de la vil·la romana de Torre Llauder. Divendres 11 a partir de les 20h. Presentació de les darreres actuacions de millora al jaciment i projecció de l’audiovisual de la història de la descoberta i de la reconstrucció virtual de la vil·la. També hi haurà desfilada i evolucions dels Armats de Mataró (20.30h), parlaments institucionals (21h), visita comentada al jaciment a càrrec de l’arqueòleg Joaquim García, concert a càrrec de Thaleia i convit degustació a la romana amb KuanUm. MATARÓ. DAVANT DEL MUSEU DE MATARÓ Ludus gladiatore. Dissabte 19 a les 19.30h. Espectacle de lluita de gladiadors romans a càrrec del grup de reconstrucció històrica Excalibur.

SANT POL. PLAÇA DEL TORRENT ARROSSER Fira de la Maduixa. Diumenge 6 de 10h a 14h. Fira i activitats vàries relacionades amb la maduixa. VILASSAR DE DALT. CAN RAFART I Mercat segona mà. Dissabte 5 a les 9h. VILASSAR DE MAR. DIVERSOS INDRETS II Fira d’indians. Dissabte 19 i diumenge 20. Diferents activitats per donar a conèixer el llegat indià. VILASSAR DE MAR. SSSTRÈPITS DE L’AVAL II AS de rePIQUES. Dissabte 26. Concurs de percussió. www.asderepiques.cat. VILASSAR DE MAR. C/ ST ARTUR I FIRA DE VILASSAR COMERÇ. Comerç, gastronomía, serveis i activitats engrescadores per a nens i grans. Diumenge 3 de juny de 10 a 21h.


PROPOSTES

EXPOSICIONS ALELLA. CAN MANYÉ Dins de fora / Within the Outside. De l’11 al 27 de maig. Inauguració divendres 11 a les 20.30h. Can Manyé acollirà aquest mes de maig un grup d’artistes del Taller Internacional del Centre d’Art Contemporani i Artteràpia, Metàfora. MATARÓ. ATENEU CAIXA LAIETANA QU4TRE. Fins al 27 de maig. Exposició de pintures de Ana Alegre, Josep M Jodar, Esther Galdón i Albert Llobet. MATARÓ. ATENEU CAIXA LAIETANA ANIMALS. Fins al 22 de juliol. MATARÓ. BIBLIOTECA POMPEU FABRA La muntanya en els gèneres cinematogràfics. Del 24 de maig al 21 de juny. L’exposició fa memòria de 25 pel·lícules, entre les moltes que ja s’han convertit en grans clàssics i que transcorren entre muntanyes. MATARÓ. CAN SERRA 50 anys de la vil·la romana de Torre Llauder. Del 18 de maig al 28 d’octubre. Inauguració divendres 18 a les 20h. Mostra commemorativa dels 50 anys de la descoberta de la vil·la romana de Torre Llauder. MATARÓ. MUSEU D’ART CONTEMPORANI Col·lecció Bassat. Art contemporani de Catalunya 1970-1979 (II). Inauguració dijous 31 a les 19.30h. PREMIÀ DE DALT. MUSEU PREMIÀ DE DALT Miscel·lània. Escultures. Divendres 11 a les 19.30h. A càrrec de Joan Coma. Es podrà visitar fins al 15 de juliol. PREMIÀ DE DALT. MUSEU PREMIÀ DE DALT Dia Internacional dels Museus. Divendres 18 a les 19h. Diferents presentacions. PREMIÀ DE DALT. ESPAI D’ARTS I LLETRES Inauguració de l’exposició El pit al descobert. Divendres 18 a les 12h. Fins al 3 de juny. PREMIÀ DE DALT. BIBL.JAUME PERICH Exposició de Paulí Josa. Fins al 15 maig. PREMIÀ DE MAR. SALA PREMIART Geometria, exercici cromàtic recordant Bassareli. De l’11 al 20 de maig. De l’artista Antoni Bachs. PREMIÀ DE MAR. SALA PREMIART Exposició de l’artista Dolors Alcaraz. Del 25 de maig al 3 de juny. ST ANDREU DE LLAVANERES. CAN CARALT 20è aniversari de la pinacoteca municipal. Divendres 18 a les 19.30h. Presentació de noves incorporacions. VILASSAR DE DALT. MUSEU ARXIU Exposició Art i Guerra. Destrucció, espoli i salvaguarda del patrimoni durant la Guerra Civil. Fins al 17 de juny. VILASSAR DE MAR. FOTO BISA La joia del modernisme a Vilassar de Mar, obra de l’arquitecte Eduard Ferrés i Puig. Fins al 17 de juny. Exposició de fotografies de Josep Rey. VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA E. LLUCH Exposició fotogràfica: Mirades de futur. Fins l’11 de maig. VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA E. LLUCH Exposició de pintura i escultura: Simfonia ètnica. Del 7 al 25 de maig. A càrrec de Helena Cayuela Peiró. VILASSAR DE MAR. MUSEU MONJO Sortida. Del 5 al 17 de juny. Expo. de pintura sobre fusta, oli sobre tremp i carbó, d’Eduard Duran.

29

SORTIDES

INFANTIL CABRERA DE MAR. BIBLIOTECA ILTURO L’hora del conte: Contes dibuixats. Dimecres 9 a les 18h. A càrrec de Subi & Anna.

TEIÀ. BIBLIOTECA DE CAN LLAURADOR Pirates. Taller d’anglès per a nens i nenes. Dissabte 5 a les 11h. De 3 a 7 anys.

CABRILS. BIBLIOTECA Taller infantil Et Presento el meu amic. Dijous 10 a les 17.30h. Taller de creació de personatges amb segells de goma a càrrec de Bego Chezz. Cal fer inscripció.

TEIÀ. BIBLIOTECA DE CAN LLAURADOR Teià explica contes. Dimarts 15 a les 18h. La Mima Sant ens explicarà un conte africà. A continuació: Taller africà. Cal tenir carnet de biblioteca i fer una inscripció a b.teia@diba.cat. A partir de 3 anys.

CABRILS. BIBLIOTECA Tertúlia infantil el Gomet Vermell: Zoo d’en Pitus, de Sebastià Sorribas. Dimecres 16 a les 17h. EL MASNOU. BIBLIOTECA JOAN COROMINES Conte en Llengua d’Origen Capra cu trei iezei. Divendres 4 a les 18h. Seguint el programa Contes en Llengua d’Origen, aquesta vegada serà el torn de Romania. EL MASNOU. BIBLIOTECA JOAN COROMINES Bibliotaller Va de còmic. Dimecres 9 a les 18:30h. Rafa Vargas-Machuca impartirà una classe per apendre a dibuixar còmics. Places limitades. EL MASNOU. SALA POLIVALENT L’Hora del Conte : El bosc animat. Divendres 18 a les 18h. Alumnes de 2n d’educació infantil de l’IES Maremar escenificaran un conte interactiu, ideat i realitzat per ells mateixos. Per a infants de 3 a 6 anys. MATARÓ. CA L’ARENAS La foscor no fa por. Dissabtes 5, 12, 19 i 26 a les18h. Activitat familiar. MATARÓ. BIBLIOTECA POMPEU FABRA L’HORA DEL CONTE. A l’Edat de pedra, de Satoshi Kitamura. Dimarts 8 a les 18h. A càrrec de Mercè García. 50 anys de Torre Llauder. Dimarts 15 a les 18h. Els romans, de Sylvie Baussier. Una versió en conte a càrrec de Josep Roca que ens introduirà a l’època dels romans. 50 anys de Torre Llauder. Dimarts 22 a les 18h. Aroma de vi de Roma. Un espectacle que neix de les pedres del jaciment de Torre Llauder i que creix de la mà i la guitarra de Santi Rovira. La Gran bastida, conte provençal. Dimarts 29 a les 18h. Adaptació de Ranada Mathieu. A càrrec de Montse Margalef. MATARÓ. LLIBRERIA ROBAFAVES L’HORA DEL CONTE. El conte de la formigueta que volia moure les muntanyes. Dimecres 9 a les 17.30h. Què fan les girafes? Dimecres 16 a les 17.30h. L’empassapupes. Dimecres 23 a les 17.30h. Deliciosa! Dimecres 30 a les 17.30h. MATARÓ. BIBLIOTECA CAIXA LAIETANA ELS DIJOUS A LA BIBLIO. La Palmira al País de les Girafes, de Roser Capdevila. Dijous 10 a les 17.30h. La gran aventura de Kico Nico, de Patricia Geis. Dijous 17 a les 17.30h. El saxo i altres instruments de vent, d’Eladio Reinón amb il·lustracions de Subi. Dijous 24 a les 17.30h. La dona del sabater. Dijous 31 a les 17.30h. Versió de M. Carme Bernal i Carme Rubio. MATARÓ. TEATRE MONUMENTAL La cigala i la formiga. Diumenge 13 a les 18h. A càrrec de la companyia Xip Xap. PREMIÀ DE DALT. SALA SANT JAUME Espectacle de màgia. Divendres 19 a les 18h. A càrrec del mag Adan.

VILASSAR DE DALT. BIBLIO. PAU PIFERRER FLASH DE CONTES. El cargol i l’herba de poniol. Divendres 11 a les 18.30h. Conte tradicional a càrrec de Pilar Enguita. Contes amb els nois i noies de l’Espai Jove. Divendres 25 a les 18.30h. VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA E.LLUCH Contes primaverals. Divendres 11 a les 18h. A càrrec de Sol Teixidó. Per a infants a partir de 4 anys. VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA E.LLUCH TALLER INFANTIL. Què ha passat? Dissabte 12 d’11h a 13h. Descodificant històries, a càrrec de Sílvia Cantos. Adreçat a infants de 7 a 12 anys (places limitades). Necessita inscripció prèvia. La música dels indians. Dissabte 19 d’11h a 12.30 h, a càrrec de Sílvia Cantos. Places limitades. VILASSAR DE MAR. ATENEU VILASSANÈS Teatre: Alícia al país de les meravelles. Diumenge 13 a les 17.30 h. De la Cia. Catacrac.

ALELLA. OFICINA DE TURISME Sortida de seguiment de caixes niu. Diumenge 6 a les 8.30h. El taller té com objectiu sensibilitzar sobre la conservació de l’avifauna del Parc i conèixer les seves característiques. Places limitades. oficinadeturisme@alella.cat. CABRILS. PONT DE LA VELA Sortida d’esports d’aventura a Can Putxet (Montseny) ActivItats: paintball, buggies i segway. Dissabte 19 a les 8.45h. Preu: 20€. Places limitades. Inscripcions fins el divendres 11 de maig. 93.753.38.06 altell.cabrils@diba.cat EL MASNOU. LABORATORIS ALCON Visita al Museu Cusí de Farmàcia. Dissabte 19 a les 10h. El nucli central del Museu és una farmàcia del segle XVIII. Cal destacar també la biblioteca, amb més de 10.000 volums, i diferents colleccions relacionades amb la farmàcia i la medicina. Cal fer reserva prèvia a Jordi. dolz@alconlabs.com. Places limitades. MATARÓ. CAN PALAUET Recorregut per l’arquitectura de Mataró de la mà dels seus arquitectes. Dimarts 8 a les 18h. Del col·legi Valldemia a can Masjuan passant per la plaça de Cuba. A càrrec d’Agàpit Borràs, arquitecte. ST VICENÇ MONTALT. LOCAL ENTITATS II Homenatge: Cims d’en Toni Sors. Diumenge 6 a les 7h. Excursió tot el dia a Bessagoda (Garrotxa). Farem el cim més emblemàtic de la garrotxa amb 1374 m. Per a tota la família. Cal portar esmorzar i dinar. Organitza: Montaltrek.

TEATRE EL MASNOU. GENT DEL MASNOU Diumenge amb Lletres. Diumenge 27 a les 19h. Monòlegs còmics, música, cant, fragments teatrals, dansa, contes, poesia, literatura, etc. Un entreteniment que us farà passar una tarda divertida i agradable l’últim diumenge de cada mes, de la mà del grup Rauxa. MATARÓ. TEATRE MONUMENTAL L’espera. Dissabte 5 a les 21h. Tres dones (Marta Marco, Isabel Roccatti i Clara Segura), tancades a l’escenari com en una presó, es debaten soles entre el rebuig i l’afecte, l’engany i la solidaritat, fins a l’explosió de la tragèdia. A les 19 h, “Cafè amb” membres de la companyia . MATARÓ. TEATRE MONUMENTAL XII Mostra de teatre juvenil i II Mostra de teatre infantil. Dilluns 7 a les 18.30h. Fins al dia 15. Els alumnes dels instituts i les escoles de Mataró realitzaran una mostra dels espectacles teatrals treballats durant el curs escolar. Les mostres de teatre juvenil i infantil giren entorn a històries i dramaturgs contemporanis. Més informació a: www.mataro.cat. PREMIÀ DE DALT. SALA SANT JAUME Sexes. Diumenge 27 a les 22h. PREMIÀ DE MAR. ESPAI L’AMISTAT Tala. Dissabte 12 a les 21.30h.Teatre de Thomas Bernhard.

PREMIÀ DE MAR. BIBLIO. MARTÍ ROSSELLÓ L’hora del conte: Granotes, gripaus i altres trifulgues. Dimecres 16 a les 18h. A càrrec de Cesc Serrat.

PREMIÀ DE MAR. ESPAI L’AMISTAT L’espera. Divendres 18 a les 21.30h. Teatre de Remo Binosi.

PREMIÀ DE MAR. PLAÇA DE LA SARDANA Rebombori: Cercavila infantil. Diumenge 27 a partir de les 12h.A càrrec de totes les colles infantils de De Bòlit! I altres colles infantils convidades. Amb ballada final a la plaça dels Països Catalans.

SANT ANDREU DE LLAVANERES. EL CASAL DE LLAVANERES 30 anys de teatre a Llavaneres. Dissabte 5 de maig a les 21h i diumenge 6 a les 17h. Projecció audiovisual del documental sobre la tardició teatral a la vila.

ST VICENÇ MONTALT. LOCAL ENTITATS Montsant (Priorat). Sortida dissabte 19 a les 16h i arribada diumenge 20 a la tarda. Sortirem de la Morera de Montsant i, passant pel Grau dels Barrots, farem la Serra Major i acabarem a Margaleg. Dificultat mitja. Cal inscripció prèvia. Organitza: Montaltrek. TEIÀ. PARC DE CAN GODÓ Travessa Teià-Montserrat a peu. Dissabte 26 a les 5h. Marxa diürna de dificultat alta, amb recorregut de 68 km i desnivell acumulat de 2.115m. Hi haurà 4 avituallaments, sopar-pícnic i autocar de retorn a Teià. Preu: 15€. www.teia.cat. VILASSAR DE DALT. MUSEU ARXIU Passejada cultural: L’associacionisme obrer vilassarenc, ahir i avui. Diumenge 6 a les 10h. Pinzellades del moviment associatiu vilassarenc des de finals del s. XIX fins a la Guerra Civil. Acabarem la passejada matinal amb un aperitiu.

XERRADES ALELLA. INSTITUT ALELLA Aperitius i digestius.. Divendres 4 a les 17h. Cal fer reserva prèvia al iesalella@xtec.cat. ALELLA. CAN LLEONART Presentació projecte de l’Ateneu Alellenc ‘Herois 1714 Alella’. Divendres 4 a les 20h. Projecte de recuperació de la memòria històrica dels fets de 1713 a 1714 i dels alellencs i alellenques que prengueren part destacada en aquests esdeveniments. ALELLA. INSTITUT ALELLA Anàlisi sensorial del vi. Divendres 11 a les 18h. Cal fer reserva prèvia al iesalella@xtec.cat. ALELLA. CAN GAZA Tens plans? Dissabte 19 a les 11h. Jornada de participació del procés d’elaboració del Pla Local de Joventut d’Alella. CABRILS. BIBLIOTECA Presentació del llibre La nit dels armaris, de Raquel Picolo. Divendres 11 a les 20.30h. EL MASNOU. BIBLIOTECA JOAN COROMINES La banca ètica. Divendres 11 a les 19:30h. Conferència a càrrec de Triodos Bank. S’explicarà què és i què es proposa aquesta banca, i la necessitat d’una banca amb criteries ètics per damunt dels econòmics. MATARÓ. EL PÚBLIC Presentació del llibre El retorn dels catalans, de Patricia Gabancho. Dimarts 15 a les 19h. MATARÓ. CAN PALAUET La descoberta de la vil·la romana de Torre Llauder. Divendres 18 a les 19h. Conferència a càrrec de la doctora Isabel Rodà, directora de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica. MATARÓ. ATENEU CAIXA LAIETANA Presentació del Premi Iluro 2011 L’ensenyament a Mataró durant la primera meitat del segle XIX. Gènesi i desenvolupament del sistema educatiu en una ciutat industrial (1808-1868), de la historiadora Montserrat Gurrera i Lluch. Dissabte 19 a les 19.30h. MATARÓ. CAN PALAUET Estratègies de comunicació i defensa a la natura. Dijous 24 a les 19.30h. Presentació pública del butlletí científic, en versió electrònica. Tot seguit tindrà lloc la conferència Comunicació química en animals domèstics: l’ús de feromones en animals de granja i de companyia a càrrec de Xavier Manteca i Vilanova. PREMIÀ DE DALT. SALA ORFEÓ DE ST JAUME Xerrada i passi de documental La ciutat foradada. Divendres 11 a les 20h. PREMIÀ DE MAR. BIBLIO. MARTÍ ROSSELLÓ Vida de Santiago Rusiñol. Dimecres 9 a les 18.30h. Conferència a càrrec de l’escriptora Montserrat Cornet. PREMIÀ DE MAR. CENTRE CÍVIC Catalunya, un nou país en el nou món global. Divendres 25 a les 20h.Conferència a càrrec de Vicent Partal.

VILASSAR DE MAR. PLAÇA DE L’ESGLÉSIA Visita guiada pel Vilassar de Mar històric amb el Centre d’Estudis Vilassarencs. Dissabte 5 a les 10.30 h. Es visitaran els principals atractius històrics i artístics del nucli antic. Els assistents rebran un DVD i material didàctic i al final se servirà un refrigeri. Preu: 5€. No cal incripció prèvia.

TEIÀ. BIBLIOTECA DE CAN LLAURADOR L’orientació a muntanya. Dijous 17 a les 19h. A càrrec de Joaquim Miralles Veciana.

VILASSAR DE MAR. CENTRE EXCURSIONISTA Vilassar-Montserrat en BTT. Dissabte 19. Sortida de dificultat alta. més informació: info@cevilassardemar.cat.

VILASSAR DE DALT. BIBLIO. PAU PIFERRER Trobada amb l’escriptor Jordi Puntí per parlar del seu llibre Maletes perdudes. Dijous 17 a les 19h.

TEIÀ. BIBLIOTECA DE CAN LLAURADOR La realitat actual del Senegal i al barri del Grand Yoff de Dakar. Dijous 24 a les 19h. A càrrec de Mima Sant.


30

CLASSIFICATS SERVEIS PROFESSIONALS

ANUNCIS PER PARAULA GRATUÏTS. Envia el teu text a través de la següent adreça: www.tribunamaresme.com/classificats i l’anunci sortirà publicat en la propera edició de TRIBUNA Maresme.

ENSENYAMENT CLASSES DE MÚSICA. Apren música al teu ritme. Infants i adults: guitarra, baix, solfeig, cant. A Mataró i a domicili. Tel.669.27.59.64. musicamataro@gmail.com. CLASSES I/O ACOMPANYAMENTS. M’ofereixo per a donar classes de català i francès a particulars i grups reduïts. Primària i ESO. I traduccions amb Llengua de signes. Tel.690.26.49.65 Marta.

DETECTIUS PRIVATS. Investigación Privada Visitas concertadas. detectius@gmail.com INFORMÁTICO A DOMICILIO. Reparación de PCs y portátiles configuracion de ADSL o cualquier otro problema, diagnóstico gratuito, Tel.610.85.36.62. HERBALIFE, DISTRIBUIDOR INDEPENDENT. Estem al Masnou. Truqui’ns per comandes de productes o per info d’oportunitat de negoci. Tel.629.32.42.52. PINTORES DEL MARESME Y MANTENIMIENTO. Piso completo 3-4 habitaciones material incluido 500 euros. Limpieza y experiencia. Excelentes acabados. Sr Roberto. Tel.674.76.48.50. SERVEI DE PSICOLOGIA INTEGRAL. Tractem qualsevol tipus de conflicte i crisi, personal o de parella. Des del enfoc d’un creixement conscient. Ara, 25% dte. Informa’t al 93.757.00.71.

EL MANITAS PER ALS AVIS I ELS NOUS SOLTERS T’ajudaré a: des de penjar els quadres, pintar la paret de l’habitació del nen, la finestra que no tanca, solucionar una fuita d’aigua, etc. Col·laboro amb gent de la meva confiança i amb preus competitius

Tel. 663 891 339

NÀUTICA. PNB, PEE, PATRÒ DE IOT. Classes Particulars i petits grups a bord en el Balís. Capità Vendrell. Tel.665.060.277.

SALUT I BELLESA MASAJE & ACUPUNTURA. Masaje terapeutico, reiki, shiatsu, masaje metamórfico, reflexologia, acupuntura, biosales de Schussler. srisaibaba@hotmail.es ESPAI DE MATERNITAT I CRIANÇA MIMA’M. Tallers Massatge Infantil i Reflexologia Podal Infantil, assessorament portanadons, Acompanyament doula. www.espaimimam.com. Tel.650.95.92.88 QUIROMASSATGISTA titulat. Massatge relaxant, descontracturant, anticelulitic. Particular o domicili, preus econòmics. Tel.635.854.345

Perruquers

Esmaltat d’ungles d’ungles Esmaltat semi-permanent semi-permanent PROMOCIÓ Tractaments Tractaments Keratina Keratina

0%20% 5 MAJORS Dimarts i

dimecres

EN LOR CO compte

ptedes descom anys

65

Maria Vidal, 52 VILASSAR DE MAR Tel. 93 759 50 61

TREBALL OFERTA

COMPRA VENDA

DIVERSOS

BUSQUES TREBALL? BUSQUES TREBALLADORS?

Desenes d’ofertes laborals renovades setmanalment www.artcatalunya.es al telèfon 687 385 435 o presentant-te dilluns, dimarts o dimecres a les 17:30h. a la Plaça Cuba, 18 (2on pis)· MATARÓ

AYUDENTE DE COCINA / FREGAPLATOS. Restaurant l’Hort Cabrils selecciona joven 20-30 años. Noches fin de semana. Ccon experiencia. Imprescindible residencia en la zona y muy recomendable transporte propio. Interesados enviar breve escrito personal + CV con fotografia reciente a admin@hort.cat. OPORTUNITAT DE NEGOCI. Ingresos extra i oportunitat d´altes ganancies amb una activitat independent en el sector del benestar. Informa’t: Tel.931.00.02.03. MERIDIAN COSMETICS busca consultores per a la venda de productes cosmètics d’alta gamma. Horafi flexible, incorporació immediata. Contacte: info@meridiancosmetics.com.

TREBALL DEMANDA BUSCO TRABAJO. Mujer de 43 años se ofrece para cuidar personas mayores o discapacitadas con título técnico socio sanitario o para limpiar, chofer o canguro. gloria_rando@hotmail.com NOI. Busca feina de ajudant de Cuina, Rentaplats, Pica, Cambrer ,Mosso de Magatzem (Carretiller). Tel.625.281.981.

COMPRO LIBROS ANTIGUOS. Bibliotecas completas. Pago al contado. Tel.696.45.63.94. COMPRO TEBEOS, cómics, Manga ,cromos, àlbums de cromos, llibres, postals, calendaris de butxaca. Tel.630.93.06.16. VENDO MUEBLE COMEDOR en modulos y trisillo color granate todo en buen estado precio a negociar si esta interesado llamen que es una buena oferta. franlozaga@gmail.com MÀQUINA DE COSIR. Venc màquina de cosir Overlock Siruba, perfecte estat. 350€. Tel.93.755.10.36. COMPRO TEBEOS, paper antic, àlbums cromos, postals, joguines, fotos,revistes cor i cotxes, catàlegs de cotxes, programes de cine,etc. jmrnebreda@gmail.com MÁQUINA DE COSER y bordado portatil con asesorios y libro de instrucciones. Nueva, poco uso. Marca AEG regalo hilos y 2 paq. agujas. 65€.baena@hotmail.es.

VEUS DEL DECREIXEMENT. 12 de maig a les 20h - Acte amb Joan Surroca i Pau Riba al paqrc de Can Rafart de Vilassar de Dalt. cdindori@gmail.com SE ALQUILA HABITACIÓN. Alquilo habitación a chicas o pareja en el centro del pueblo. también por breves periodos. pattydll@yahoo.it RECOLLIDA D’ORDINADORS VELLS. Recullo tot tipus d’ordinadors i material informàtic, encara que estiguin espatllats. Paso a domicili. Tel.672.08.19.95.

VENDO 2 CUNAS de color madera, 2 cambiadores uno de ellos con 4 cajones y armario de 3 puertas,perfecto estado. Precio a convenir. manchlop@msn.com VIDEO GRABADOR VHS. Vendo Video grabador Vhs Bluesky de 6 cabezales, completo y en perfecto estado y regalo 30 películas, por 30 €. Tel. 652.07.94.30.

JARDINERIA. Jardiner s’ofereix per fer tot tipus de treball basat en la jardineria. També manteniment de piscines Preguntar per Antonio Tel. 645.70.45.65. NOIA lleonesa, tinc experiència en neteja tant particulars com en empreses, oficines, locals... tinc referències. teresasutil@yahoo.es

CONCURS TROBA LA ‘T’ Troba la T de TRIBUNA amagada en un dels anuncis del nostre periòdic, indica’ns el nom de l’anunciant i les teves dades de contacte. Cada mes sortegem entrades de cinema dobles pels 8 Cinemes Arenys (una per a tu i una altra per a un acompanyant). POTS CONTACTAR AMB NOSALTRES: Per correu electrònic: promocio@tribunamaresme.com en un termini màxim d’una setmana després de la publicació, indicant

el nom de l’anunciant on es troba la T i les teves dades personals, nom complet i DNI. El vuitè dia després de la data de publicació es farà el sorteig. Els guanyadors rebran un correu electrònic de TRIBUNA Maresme indicant que han estat beneficiats amb el premi. Un cop confirmada l’acceptació del premi, contestant al correu electrònic amb un termini màxim de tres dies després d’haver rebut la notificació, podran identificar-se amb el seu DNI a les taquilles dels Cinemes Arenys i rebran

les entrades. Les entrades són vàlides de dilluns a divendres, excepte festius i vigílies. Quan passin 30 dies de la confirmació del premi, les entrades caduquen. Els guanyadors de l’edició d’abril van ser: SONIA LÓPEZ ALMÉCIJA, ANTONI ANDRÉS VIÑALS, ANNA DOMINGUEZ PONS, ESTHER MORA VILANOVA.

En virtut d’ allò establert a la Llei 15/1999 i la LSSICE 34/2002, l’informem que les seves dades formen part d’un fitxer automatitzat titularitat de GRAMA PRESS SL. Vostè pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició a la següent adreça: CAMÍ RAL 495, 3º · 08302 MATARÓ (Barcelona).


31



Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.