03. Neol
22/9/07
10:26
Página 96
Desenvolupament dels treballs El Museu del Montsià s’assabentà, a mitjan mes d’abril de 1993, de l’espoliació d’una sepultura al Barranc de Fabra per part de Rigoberto González, afeccionat de la comarca del Montsià (figures 1 a 4). Informat el Servei d’Arqueologia, encarregà una excavació d’urgència per recuperar la possible troballa d’alguna resta material i per documentar la forma i estructura de la sepultura, abans de la seva total destrucció per part d’altres afeccionats. Els treballs arqueològics es van dur a terme entre els dies 10 i 16 de maig de 1993. Quan hi vam arribar, la tomba es trobava totalment buida i envoltada per munts de terra i lloses de pedra. Al seu interior també hi havia diferents lloses; una llosa de grans dimensions, que formava part de la coberta, estava col·locada verticalment, creiem que per afeccionat per poder buidar la tomba amb més facilitat. En primer lloc es féu el garbellat dels munts de terra i la neteja de l’interior de la fossa, en què solament aparegueren un fragment d’os d’origen animal, un fragment de ceràmica a mà i una dena de petxina. Seguidament (figures 5 i 6) s’obrí una cala al voltant de la sepultura de 4 per 5 metres per poder aconseguir l’estratigrafia de la terrassa margenada (té uns 4,5 metres d’amplada), així com la troballa d’alguna resta tant material com estructural associada a la sepultura. Es van fer plantes, alçats i seccions abans de l’inici i un cop finalitzats els treballs (figures 7 i 8). En finalitzar aquests treballs intentàrem una reconstrucció (hipotètica) de l’estructura sepulcral a partir de les lloses alterades i tretes per l’afeccionat, per tal de reconèixer i documentar la forma originària del conjunt de la sepultura (figures 9 i 10). Per últim s’omplí la fossa i la cala amb els sediments trets durant els treballs per consolidar l’estructura. Componien l’equip que va fer els treballs d’excavació Toni Forcadell, arqueòleg contractat pel Servei d’Arqueologia; Josep Bosch i Mar Villalbí, arqueòlegs conservadors dels Museus de Gavà i del Montsià, respectivament; i Josep Valdeperez i Joan Ramon Coma, auxiliars del Museu del Montsià. Resultats dels treballs
La necròpolis del Barranc de Fabra
Estratigrafia Únicament s’han delimitat dos estrats: Estrat superficial: Nivell de terra orgànica de color marró fosc que correspon als nivells afectats per la pràctica agrícola. Té una potència variable a causa del pendent del subsòl i de l’aterrassament. A la part alta, sud-est, quasi és inexistent, aflora en molts llocs el subsòl o taperot. En el lloc on acaba la terrassa té una potència mitjana d’uns 40 cm. Estrat I: Nivell arenós llimós de color beig amb taques blanques, inorgànic i que configura un nivell exclusivament de composició geològica, denominat popularment «taperot». És en aquest nivell on ha estat excavat el sepulcre. Presenta, en relació a l’estrat superficial, una forta inclinació cap al fons del barranc.
96
J
O R N A D E S
D
’A
R Q U E O L O G I A
. T
O R T O S A
1999